en tenim prou amb uns -equivalents.per a mesurar la quietud o el movimentde les coses. Tampoc no existeix unmoviment tan constant, regular, rapidis-sim com el que seria necessari per amesurar el moviment dels cossos amb elcanon d'una altre moviment; procedim,pero, -com Si" existis, alertats i enco-ratjats per la temporalitat del nostreesperit que ens fa intuir el movimentperfecte que necessitem.

En els escrits politics, Ockham apli-ca els principis epistemologics en unaaltra d1recci6. A causa de la parcialitatdel nostre coneixement i la multiplicitatd'opcions cientifiques possibles, el Ve-nerabilis Inceptor valora al maxim elpaper dels periti. Cal que amb totallibertat i seguretat, mes enlla de qualse-vol coaccio civil o ecclesiastica, elsespecialistes puguin decidir i propagarllur sentencia pericial, llur opcio d'ex-perts cientifics. La necessitat d'una lliureexpressio cientifica tan sols pot essercoaccionada per la consciencia personalde cada perit. De la lliure expressiocientifica del ventall d'opcions possibleses despren la llibertat en consciencia pera cada persona d'escollir la sentencia que11 sembli millor entre les que hom liofereix.

En els temps d'Ockham hi ha unagiiestio candent oberta: la relacio que calque s'estableixi entre 1'autoritat civil i1'eclesiastica, entre el mon de 1'esperit iel de la necessitat temporal. Com a perit,l'Inceptor mante la tesi de la totalseparacio de I'Esglesia i l'Imperi. Entenque les lleis fundacionals de 1'Esglesiavolguda per Crist no retallen gens elsdrets i poders de l'autoritat civil. Ben ala inversa, pensa que fer apel•lacio a1'Evangeli per a exigir poders civilsconstitueix una atentica simonia i unadoctrina heretica. En veure aquestesaberracions defensades pels caps mesalts de l'Esglesia, Ockham, com a perit ifrancisca, fa una crida a tots els qui volenesser fidels a Crist per a emprendre unaveritable croada en defensa del be comtidels cristians: la integritat de la seva fe.A una cal defensa, tothom hi es cridat,individualment o col•lectivament, homeo dona, governant o stibdit, en perfecta

igualtat, llibertat i fraternitat. Ockhamno fonamenta tot aixo en una metafisicacorn la que encara inspira l'aristotelismepolitic averroista de Marsili de Padua.Els seus arguments son de caire ositiu,extrets del dret, la historia i les fonts deRevelacio. Arriba a formular un primeranunci d'allo que mes tard constituira laRevolucio Burgesa i ja es una realitatincipient en la societat del seu temps.

En Guillem d'Ockham, doncs, 1'es-perit augustiana s'ha convertit ensubjectivitat activa individual i ha tren-cat amb tot el neoplatonisme i naturalis-me heretat de 1'Eri6gena, per a donar ahum una primera versio de la Moderni-tat i les ciencies. La nova sintesi teorica,sense perdurar en la forma escolasticad'uns deixebles fidelment repetidors,causa ferm impacte en totes les universi-tats europees. Aixi el moviment nomi-nalista engalza amb el Racionalisme,l'Empirisme angles i la sintesi critica deKant.

Francesc J. Fortuny

Joan RovtkA i SALLEs, L'epistemologia ila historia de les ciencies en 1'obra deGaston Bachelard, tesi doctoral llegi-da a la Universitat AutOnoma deBarcelona el quinze d ' abril de 1983.

Allo que caracteritza el pensamentbachelardia en la seva concepcio del'epistemolo gg is es que aquesta es alhorahistorica i dialectica. Aquesta idea, latrobem en gairebe totes les seves obres isobretot a partir de la publicacio de Lenouvel esprit scientifique (1934).

Com podem definir d'una manera

Frecisa 1'esperit cientific? En primeroc, podem veure - hi la quinta essencia

de la rao humana , que resta fixa iimmutable tant en les seves lleis corn enels seus continguts : la recerca , a travesde la ciencia de les lleis de ]a rao(Meyerson ). En segon Iloc , podem con-siderar-lo un metode rigoros, que potesser definit i exposat sense referencia auna practica cientifica propiament dita.A partir d' aquests dos punts de vista, la

268

augustinianes queden en I'Eriugenareinserides en un neoplatonisme retro-

bat; son profundament transformadestot i la seva aparent preservacio literal.En Joan Escot es recupera la physisgrega, es fonamenta el realisme delsuniversals en un topos hyperouraniosimpossible per a Plato, es devalua lahistoria del mon contingent huma -tancar a A ggusti- tot i valorant - la com adiscurs divi en que el Creador es crea a simateix com a Subjectivitat absoluta. Lade 1'Eri6gena es la teoria que reflecteix lavisio del mon feudal mes autentic.

Despres, vers l'any mil, el monfeudal comenca a esberlar- se per l'im-pacte del mercat i l'inici de la renaixencaUrbana, precedits o seguits per l'esclatdemografic 1 uns sorprenents progressostecnics ( agricultura l transports , etc.).Amb aquestes novetats neixen les ano-menades monarquies feudals . Com maien la historia anterior, el comers i lesciutats vertebren profundament la vidasocial . Una societat Urbana, dinamica ifortament juridificada , substitueix la so-cietat rural , estatica, consuetudinaria. La«natura' s'esvaeix , 1'esser deixa pas a lesrelacions extrinseques entre ens que potestablir la rao humana. Alhora que esprodueixen i maduren lentament aquestscanvis, es va gestant una nova visio delmon i la corresponent teoria filosofica.

Guillem d'Ockham ( 1285?-1349)

plasma en una gran sintesi teorica lanova visio del mon que es va construintal llarg del periode economic que va desde I'any mil fins a la gran crisi de la PestaNegre ( 1348-1350).

El nucli de l'aportacio de G. d'Ock-ham no es propiament una «metafisica

del singular >, ja adquirida al segle XIII.

Ni molt menys es un teologisme fideis-

tic, quan ell vol sep ''rar radicalment fe i

rao. La gran aportacio del VenerabilisInceptor es una epistemologia que fa delpensament una activitat linguistica indi-vidual. Aquest paradigma linguistic delpensar s'oposa irreductiblement a totil•luminisme augustinia , a tot coneixe-

ment per «informaci6- , reproduccio osimilitud amb la realitat , de caire mes omenys platonic o aristotelic. Amb la

ruptura amb la tradicio forca l'aparicio

de la subjectivitat individual i l'aprioris-me rational junt amb una acrescudavaloracio de l'experiencia com a campd'aplicacio de l'activitat immanent del'esperit. Neix, en una paraula, l'oposi-cio entre subjecte i objecte en el sentitque sera tipic de la Modernitat i de laFilosofia Critica.

Ockham fou molt consequent ambla seva epistemologia. Si coneixer esrelacionar intuitions de l'esperit sensecap possibilitat d'esgotar la realitat de lescoses singulars, sense que l'impacte del'objecte en el coneixement imposi unavisio que esgoti totalment el seu esser,I'esperit es Iliure davant l'objecte aconeixer i pot definir des d'ell mateixl'ambit de realitat que li interessa. En-sems que salva la llibertat de l'esperitenfront del material, aixo comportarauna debilitacio del seu poder cognosci-tiu. No decaura, ni molt menys, laprecisio i la certesa d'allo que l'esperitconcix en 1'ambit que ell mateix s'hamarcat. Pero si que el perfecte coneixe-ment rational tan sols sera d'aspcctesparcials de la realitat. Sera un coneixe-ment «cientific», pero ja no «sapien-cial>'.

Ockham dona dos exemples bendiferents de l'aplicacio dels seus princi-pis epistemologics: la fisica especulativai el pensament politic. Tan diferents sonque hom ha arribat a considerar perfec-tament i sorprenentment heterogenis elsescrits pertanyents a una i altra tematica,sense adonar-se de la comuna epistemo-logia que els constitueix en cos doctrinalumc, en resposta a unes mateixes neces-sitats socials.

En considerar les notions de movi-ment, lloc i temps, Ockham els negaqualsevol realitat ontologica: tan solsson relacions extrinseques entre realitatssingulars absolutes. I els dos ultimsconceptes -floc formal i temps- res-ponen a relations entre relations queson possibles gracies a un -ac so' bensemblant al «als ob» kantia. En ununivers contingent, procedim ncom si»hi hagues uns punts immobils que enspermetessin de fixar un hoc formal bendefinit i estable per als cossos; en realitatno existeixen aquests punts fixos, pero

267

historia de les ciencies ens conduira, sia

a la complicacio de les diferents desco-

bertes que poden esclarir-nos el funcio-

nament de l'esperit, sia a la reconstruc-

cio del cami del pensament des de l'estat

pre-cientific fins a la maduresa de la rao

(Comte). Contra aquestes concepcions

s'aixeca 1'epistemologia bachelardiana.Quines son les tesis principals que

fara servir Bachelard contra la concepcio

tradicional d'esperit cientific? La prime-

ra consistira a afirmar que no hi ha rao

immutable que governi els modes de

coneixement : la rao es una construccio

de la ciencia i sempre ve despres. La

segona nega la universalitat del metode:

el metode es construeix quan el treball

cientific ha acabat.Per a Bachelard , alto que es especific

de la ciencia es la construccio d'un

model matematic que dona compte del

fenomen observat i suscita un nou

conjunt de fenomens : una nova realitat.

D'aqui es pot desprendre que no hi harealitat simple i que el fet cientific esl'ajustament d'una estructura matemati-

ca i un muntatge tecnic. Finalment, calrecordar que nomes pot esser entesI'esperit cientific des de l'interior , alla ones desplega un univers matematitzat.

La filosofia de les ciencies ha dedonar pas a una epistemologia historica,es a dir, a l'estudi critic de la genesi i delfuncionament dels principals conceptescientifics en el seu camp especific i no enrelacio amb una teoria general del saber.L'expansio de la ciencia contemporania

ha estat un producte del racionalisme i

ha tendit a negar 1'esperit cientific delssegles anteriors.

Bachelard ha defensat un racionalis-me que s'educa i es reforma en les sevesaplicacions ; descobreix dialectiques

reals en el camp del pensament i de1'activitat humanes. Aquestes dialecti-

ques treballen en diversos territoris: enla psicolog ia de I'esperit cientific i enl'epistemologia de les teories cientifi-ques. Les versions bachelardianes de ladialectica, les veiem funcionar en l'anali-

si de la fisica contemporania, a partir de

la qual es fonamentada la historia de lesteories cientifiques.

Primer, cal distingir les dialectiques

generals entre coneixement comb i co-neixement cientific; entre concret i abs-

tracte; entre la rao i la realitat; entre el

singular i el general. En segon Iloc, calconsiderar les dialectiques entre meto-

des cientifics; entre matematitzacio iexperimentacio; entre analisi i sintesi;entre conceptes i instruments; entredivisio i composicio (cas de 1'epistemo-logia no cartesiana enfront de la cartesia-

na). En tercer floc, cal examinar lesdialectiques entre filosofies de la ciencia:

entre realisme 1 racionalisme; entre em-

pirisme i idealisme; entre positivisme iformalisme (dialectiques que constituei-xen I'espectre filosofic de la filosofiadialogada de Le Rationalisme applique).Finalment, cal tenir en compte que lesciencies contemporanies han posat demanifest un nou poder dialectic en elsobjectes cientifics (materia i radiacio;

ona i corpuscle; determinisme i indeter-minisme).

El concepte de dialectica esdeve cen-tral en tota l'obra de Bachelard. Elcomencament d'aquesta epistemologia,

el podem situar en el moment que volinsistir en I'existencia d'una activitatdialectica en la ciencia; la ciencia fisicacontemporania s'ocupa d'una veritablesintesi de contradictions metafisiques;aquest tipus de sintesi es concreta en unamentalitat no cartesiana. Alto que Ba-chelard anomena dialectica es el movi-ment inductiu en que es reorganitza elsaber allargant les seves bases i en que lanegacio de conceptes es tan sots unaspecte de la seva generalitzacio. LaPbilosopbie du non ha estat pensadasobre el model de les geometries noeuclidianes i sobre el model matematicde les mecaniques no newtonianes. Perono en tenim prou d'aquests modelsmatematics per a estudiar les dialecti-ques de Bachelard.

Com donar compte de les ruptures?El seu projecte porta a rebutjar les vellesfilosofies unitaries en nom de les novesteories cientifiques: la ciencia, en liqui-dar el seu passat, liquida tambe lesfilosofies de la ciencia que el fonamenta-ven; per tant, es tracta de construir unaontologia d'allo que es complementarienfront d'una metafisica d'apo que es

269

contradictori. Com lementarietat i ne-gacio son, doncs, els dos aspectes de ladialectica bachelardiana. No solaments'han modificat els conceptes fonamen-tals de la ciencia, sing que tambe s'hanvist afectades les categories filosofiquesque donaven suport a aquesta ciencia.Aquesta revolucio en filosofia consisteixprecisament en la negacio dels conceptesabsoluts del racionalisme classic: con-ceptes com espai, temps, materia, ener-gia, causa i substancia. Cal rectificaraquests conceptes.

Si la comesa de l'esperit cientific rauen l'obertura del racionalisme, aquestaes fa a nivell de conceptes, en passar de1'absolut al relatiu. Es aixi com el «nouesperit cientific» modifica tots els seusesquemes, en consumar ruptures ambels sabers anteriors. Aqui podem trobarels fonaments de 1'epistemologia bache-lardiana.

Joan Rovira

Gerard VILAR I ROCA, Experiencia i raoen la vida moral, Tesi doctoral Ilegidaa la Universitat Autonoma de Barce-lona el divuit d'abril de 1985.

L'abril de 1985 em vaig doctorar enfilosofia per la Universitat Autonoma deBarcelona, la mateixa on vaig cursar elsmeus estudis, amb una tesi titulada,ambiguament i sense cap conviccio Ex-periencia i rao en la vida moral, ielaborada rota la direccio de la doctoraVictoria Camps. En ares de la veritat, caldir que per raons d'urgencia academico-laboral, aquell treball d'investigacio quevaig presentar com a tesi era constitu;tno tant pels resultats de la recerca cornpels materials a partir dels quals haviad'haver-ne sortit la cristal•litzacio final,ara en estat de desideratum. Aquestaassignatura pendent intentare d'aprovar-la amb la propera publicacio de dosIlibrets (Discurs sobre el senderi i Lescuites de 1'home actiu).

L'objectiu principal del treball era eld'argumentar de la millor manera possi-ble la versemblanca o plausibilitat de leshipotesis seguents:

1. Que hi ha certes experiencies quepodem anomenar amb propietat«experiencies morals- per tal comIlur dimensio dominant es la di-mensio moral.

2. Que 1'experiencia moral (en cantqque fer) possibilita la formaciod'un peculiar saber practic el qualretroalimenta, per dir-ho aixi,continuament la nostra conductapel que fa, es clar, als afersd'indole moral.

3. Que el principi de 1'experienciamoral, com el de l'experiencia engeneral, es la negativitat, es a dir,que les 6niques experiencies queens poden ensenyar alguna cosason les experiencies negatives. Lesdecepcions, les frustracions, Lesfallides, les injusticies, les male-ses, les transgressions, els pecats,les culpes i el dolor son les fontsde I'experiencia moral i, doncs,del saber moral -i no n'hi had'altres-. Per cant, el principi de1'aprenentatge i la vida morals esresumeix en la vella sentenciaesquiliana: pathei mathos, apren-dre del pater.

El desenvolupament d'aquestes ideesi 1'argumentacio tocant a Ilur plausibili-tat els vaig realitzar d'una manera forcaassagistica, eclectica, de vegades permera juxtaposicio de fragments. En rea-litat, empero, el que hi havia per sota eraun metode hermeneutic poc autocons-cient. El text el vaig estructurar en unallarga introduccio i dues parts.

En la introduccio exposava algunesde les premisses de la investigacio queem semblaren rellevants o d'interes per ala comprensio de l'obra, corn es el casdell conceptes de moral, erica, cosifica-cio, etc.

En la primera part, -El cicle sens fide la idea i 1'acci6», titol manllevat a unpoeea d'Eliot, analitzava sistematica-ment el problema del saber moral: lesseves premisses antropologiques, les se-ves dimensions racional i empirica, i,finalment, analitzava la natura negativade 1'experiencia moral en el capitol mesextens de tota la tesi.

En la segona part, titulada «Algunes

270