II PLA D’IGUALTAT MUNICIPAL DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

2018-2021

Redacció coordinació

Aquest pla ha estat elaborat per encàrrec i amb la col·laboració de:

Coordinació tècnica

Lídia Vaquero Merediz. Associació El Safareig

Consultoria tècnica

Júlia Mas Maresma

Comissió elaboració del II Pla d'Igualtat Municipal de Santa Perpètua de Mogoda

Barbara Arco Cuesta - Servei de Comunicació

Jordi Bonàs Oriol - Cap del servei d’Esports

Óscar Esteban Sánchez - Tècnic Igualtat- Coordinador SIAD

Sandra Gómez Jiménez - Regidora d’Igualtat

Laura Iborra i Ribera - Tècnica Àrea de Ciutadania i Promoció Local

Xus López- Arenas Montes - Cap del servei de Joventut

Dani Novo Sánchez - Director de l'Àrea de Ciutadania i Promoció Local

Montse Prior Comabella - Tècnica de Salut Pública

Mª del Mar Salvador Maza - Cap del servei d’Educació

Gemma Selvas Humet - Cap del servei de Cultura

Judit Terés Rodríguez - Tècnica Benestar Social i Atenció a les Persones

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ ...................................................................................................................................................... 5

2. MARC CONCEPTUAL ........................................................................................................................................... 6

Igualtat i diferència ............................................................................................................................................ 4

Garantir el dret a la igualtat efectiva ................................................................................................................. 6

3. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT ................................................................ 7

Marc internacional ............................................................................................................................................. 7

Marc europeu ..................................................................................................................................................... 9

Marc estatal ..................................................................................................................................................... 10

Marc autonòmic ............................................................................................................................................... 11

Marc local ......................................................................................................................................................... 18

4. CONDICIONS PRÈVIES I OBJECTIUS DEL PLA ..................................................................................................... 19

Objectiu general del Pla: .................................................................................................................................. 20

Objectius específics del Pla: ............................................................................................................................. 16

5. AVALUACIÓ GENERAL DEL PLA ANTERIOR ........................................................................................................ 17

6. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA EN L’ACTUALITAT .......................................................................................... 23

Perfil d’usuàries dels serveis de la Regidoria d’Igualtat ..................................................................................... 9

7. METODOLOGIA ................................................................................................................................................. 21

8. PLA D’ACCIÓ...................................................................................................................................................... 23

1. PRESENTACIÓ

En els darrers temps, la igualtat de gènere ha pres més importància en el

subconscient de tothom. Els mitjans de comunicació, les institucions, la comunitat

educativa,...han estat motors indispensables per a l’inici del camí de la normalització,

però el camí és llarg.

Som conscients dels avanços en matèria d’Igualtat que la nostra societat ha

experimentat en les últimes dècades, però també tenim present els importants

obstacles que encara hem de lliurar, i que impedeixen l’accés i la participació en les

mateixes condicions, en la vida econòmica, laboral, social, cultural, educativa i

política.

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda es vol ratificar en el seu compromís per

eradicar totes les formes de desigualtat i aconseguir una societat igualitària.

En aquest sentit, ha estat possible determinar la necessitat d’actuar desenvolupant

mesures d’acció positives que d’una manera concreta possibilitin l’eliminació de

determinades situacions de desigualtat. Això ens ha portat a fer un precís treball

transversal de perspectiva de gènere a tots els àmbits i polítiques municipals que

ens permetrà obtenir un coneixement de la realitat sobre la qual treballarem.

Una de les peces clau, serà el treball a les escoles i els instituts del nostre municipi.

Els i les joves són la base per poder fer canvis en la nostra societat. Amb una

educació basada en valors igualitaris, on les dones i els homes convisquem en una

societat lliure, diversa i respectuosa amb tothom.

Vull destacar la implicació de tot l’equip de professionals de diversos àmbits que

han treballat en l'elaboració del II Pla d’igualtat.

Aquest pla és l’eina principal de les polítiques d’igualtat a la nostra ciutat, un dels

recursos més importants i que ha de marcar el full de ruta del camí que hem iniciat.

Com ja he dit al principi, és un camí llarg, segur que trobarem obstacles, però si el

fem plegats, arribarem molt més lluny per aconseguir una societat més justa i més

igualitària.

Sandra Gómez Jiménez

Regidora d’Igualtat

2. MARC CONCEPTUAL

El principi d’igualtat, entesa com a equivalència i com a no discriminació, entre

homes i dones forma part dels drets humans i és un pilar bàsic de tots els

ordenaments jurídics de les societats democràtiques. Però, la realitat ens demostra

que, malgrat aquesta implicació, la igualtat d’oportunitats entre les dones i els

homes no s’aconsegueix només mitjançant el coneixement i l’aplicació de les lleis. A

més sovint aquestes lleis no van dotades d’un pressupost adient pel seu

desenvolupament, ni de personal tècnic amb els coneixements i les capacitats com

per dur-ho a terme així com tampoc d’un seguiment i d’una avaluació tant del

procés de la seva aplicació com dels resultats i les conseqüències de fer-ho.

Sovint es constata que persisteixen discriminacions que fan que aquesta igualtat no

sempre sigui efectiva i és necessari establir mecanismes per evitar les

discriminacions, per corregir-les i per implicar tots els aspectes de la vida ja siguin

polítics, econòmics, socials i culturals i, d’aquesta manera poder assolir una

veritable igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Uns mecanismes que, respectant i tractant les diferències, ajudin a resoldre els

desequilibris existents en la vida quotidiana de les dones i els homes. És evident que

a la pràctica dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets i deures, tot i que

existeix una igualtat formal a la pràctica no es tradueix en igualtat real i efectiva.

Persisteixen desigualtats que són producte d’estructures socials que es generen en

tots els àmbits de la vida i la societat; la família, l’educació, la cultura, els mitjans de

comunicació, en el món laboral, de l’esport, social, etc.

Són necessaris mecanismes per evitar les discriminacions, per corregir-les i

d’aquesta manera poder assolir una igualtat real d’oportunitats entre dones i

homes. Uns mecanismes que, respectant i abordant les diferències i les diversitats,

ajudin a resoldre els desequilibris existents.

Així doncs aquestes desigualtats entre homes i dones conformen una realitat social

complexa que comporta el repartiment desigual del poder. El patriarcat com espai

de poder masculí ha pres com a patró de referència l’home (i no només l’home, sinó

l’home blanc, jove i d’una classe social determinada), convertit en allò pretesament

neutre, representant del gènere humà.

El repartiment desigual del poder entre les dones i els homes generen actituds

discriminatòries, normes pautades de comportament, hàbits socials i culturals que

estan fortament arrelats impedeixen que el principi bàsic d’igualtat es dugui a la

pràctica provocant clares repercussions polítiques, socials i econòmiques.

La sensibilitat social en relació amb la igualtat de dones i homes ha augmentat de

manera exponencial en els últims anys gràcies als esforços de persones i institucions

que han dut a terme estudis sobre la realitat i han identificat, de manera

incontestable, l’existència de diferències per raó de sexe.

El sexe és un conjunt de peculiaritats d’estructura i de funció biològica que

caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los alguns en mascles i femelles. El

sexe d’una persona és determinat per la naturalesa, però cap destí biològic ni físic

defineix la figura de les dones. És la societat la que elabora aquest producte. Una de

les màximes conegudes de Simone de Beauvoir és: no es neix dona, arriba una a ser-

ho.

La construcció de la dona o de l’home en una societat patriarcal empra l’educació

dels nens i de les nenes per establir les diferències de gènere (de l’anglès gender,

del francès gènere) i d’aquesta manera desenvolupar identitats genèriques.

S’entén com a gènere aquells caràcters que s’associen al sexe i que no són

conseqüència biològica si no són una construcció que fan les persones que

participen d’una cultura o societat particular i acorden seguir certes regles

convencionals que determinen les funcions, actituds, valors i relacions que

concerneixen els homes i les dones. Quan una persona es comporta i actua de

forma diferent a les regles convencional marcades que determinen el que vol dir

“ser home” i “ser dona” la societat actua a través de diferents mecanismes de

control: burla, discriminació, violència, etc.

Aquestes característiques o estereotips de gènere marcaran les conductes de

manera unificada de les persones dividides en funció del sexe identificat en el

naixement en homes i dones, alhora que establiran una posició o estatus de la

persona respecte a la societat o comunitat i d’aquesta posició s’esdevindran els rols

o papers que després es desenvoluparan en la societat. Aquesta posició que les

persones tenen a la societat sempre està travessada pel gènere, pel fet de ser

llegida com a home o com a dona, però cal tenir present que també hi ha moltes

altres característiques que conformen la identitat i per tant la posició de les

persones al món: l’origen, l’orientació sexual, el nivell d’estudis, etc.

Un altre element imprescindible que cal tenir present és que l’escriptura

androcèntrica de la Història ha menystingut tradicionalment el registre de les

experiències femenines, considerant aquests sabers no sabers culturals. Aquestes

desigualtats s’han materialitzat en tots els espais socials però un dels més rellevants

és a través del llenguatge.

El llenguatge és el mirall que reflecteix la societat que l’utilitza. És una eina que

vehicula el nostre pensament, organitzant-lo, estructurant-lo, incorporant les

creences, els valors, els perjudicis i els estereotips. La persistència de pràctiques

discriminatòries en l’ús del llenguatge no és cap altra cosa que un senyal de

presència generalitzada de sexisme, androcentrisme i masclisme en la nostra cultura

(i de totes les opressions que hi ha a la societat; racisme, cisgènere,...però en aquest

pla ens centrem). Segons Fina Birulés, “allò que no s’anomena, no existeix o se li

dóna un caràcter excepcional”.

IGUALTAT I DIFERÈNCIA Les dones s’han vist excloses de tots els drets que caracteritzen als homes lliures, ja

siguin drets polítics, civils i socials. La igualtat jurídica i el dret a l’educació i al treball

remunerat s’han vist al llarg del temps, menyscabats. I, mentre els homes es

convertien en homes lliures, les dones quedaven sota la seva tutela i dependència.

La diferència establerta entre homes i dones és mútua, dialèctica i canviant i, ha

estat la base, a partir de la qual, s'ha construït una jerarquia entre allò masculí i allò

femení i ha provocat la invisibilitat de les dones a conseqüència de la divisió entre

treball productiu i reproductiu.

Les dones han ocupat l’espai privat, domèstic i desenvolupant tasques de cura i de

reproducció de la força de treball, mentre que els homes han desenvolupat el rol

dominant en una societat patriarcal on el seu treball era fora de l’espai domèstic, en

l’àmbit productiu i desenvolupat en l’esfera pública, l’espai valorat social i

econòmicament.

Tot i els avenços que s’han fet en els darrers anys respecte a la igualtat entre homes

i dones en els àmbits laboral, social, educatiu i legal, la realitat ens posa de manifest

que segueixen existint indicadors de què aquesta igualtat no existeix, no està

resolta: la divisió sexual del treball, el sostre de vidre, les desigualtats salarials, la

feminització de la pobresa, la desigualtat en el temps que inverteixen homes i dones

en les tasques domèstiques i de la cura de la família... i la manifestació més brutal

d’aquesta desigualtat de gènere es mostra amb els nombrosos casos de violència

masclista. S’han bolcat els esforços en què les dones ocupessin els espais

tradicionalment masculinitzats, els espais públics i el mercat productiu, sense posar

en valor els espais ni les tasques tradicionalment feminitzades ni fent que els homes

també hi volguessin participar. Les dones hem volgut estar presents en els espais

que ens havien estat negats però els homes no s’han interessat ni incorporat al

mateix nivell en les esferes tradicionalment femenines, poc visibilitzades i valorades

social i econòmicament.

Una de les causes atribuïdes a la xacra de la violència masclista és pel trencament

per part de les dones de la subordinació al poder, per la superació de la seva

dependència vital, per l’autonomia i el govern de les pròpies vides, per trencar amb

el deure femení del seu grup d’adscripció concretat en els estereotips abans

esmentats.

Un veritable canvi mai no arribarà sense que es provoquin transformacions més

profundes: cal alterar les relacions de poder i generar una cultura col·lectiva que

posi en el centre -i no faci invisibles- les necessitats, diversitats, sabers i experiències

de les dones; cal impulsar, dissenyar i coordinar polítiques que situïn les dones com

a subjecte, i no com objecte «l’altra» o com a «allò no universal».

A partir dels anys 70, tant des d'epistemologies feministes com des de pràctiques

polítiques, es constata que no existeix una única categoria social «dona» (o

«home») universal i homogènia, ja que les experiències estan determinades per

múltiples interseccions: el sexe, el gènere, l'origen ètnic, la classe social, l'opció

sexual, etc. El temps, el lloc i la comunitat de la qual es forma part determinen,

entre d’altres, l’ impacte de les desigualtats viscudes.

Per aquesta raó és necessari que en les nostres intervencions tinguem present la

visió que ens aporta la interseccionalitat i no desigualtats múltiples, ja que aquest

terme pressuposa que tots els eixos d’interacció prenen lloc alhora. Aquest

paradigma implica sensibilitat cap a la diversitat, i connecta amb la voluntat de

generar marcs conceptuals on la diversitat es pugui expressar lliurement més enllà

de la ideologia hegemònica, proveint l'oportunitat de què les dones es puguin

reconèixer a elles mateixes com a primer pas cap a l'apoderament. Per exemple:

una dona lesbiana discapacitada, en un col·lectiu de persones discapacitades pot

viure exclusions per la seva orientació sexual a més de la seva condició de dona,

mentre que en un espai LGTBI+ pot sentir la discriminació lligada a la seva

discapacitat.

És imprescindible esmentar la importància de la presa de consciència de les dones, a

tots els indrets del món. L’ increment de l’autonomia i de la llibertat de les dones, la

revolució femenina que està canviant la societat és brutalment contestada. És

necessari tenir present que la presa de consciència de les dones de la seva realitat

ha d’afeblir al poder que l’oprimeix, emulant a Simone de Beauvoir, l’opressor no

seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits.

La violència masclista en totes les seves formes, física, psicològica, econòmica i

laboral, és la màxima expressió d’aquesta hegemonia masculina, que utilitza totes

les formes de violència com a instrument de control i domini sobre les dones.

Moltes dones, i també molts infants, es troben en situacions de violència al llarg de

la seva vida. Estar en situació de violència té efectes en la salut física, psicosocial i en

les condicions materials de qui ho viu i és necessari posar en marxa recursos i

polítiques públiques a diferents nivells: prevenció, detecció, atenció,

acompanyament i recuperació. És important parar la transmissió intergeneracional

de la violència per frenar-la.

GARANTIR EL DRET A LA IGUALTAT EFECTIVA Per assolir la igualtat efectiva entre les dones i els homes, sense que existeixi cap

tipus de discriminació per raó de sexe o de gènere, les polítiques i actuacions dels

poders públics s’han de regir per:

La transversalitat de la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les

actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes, reconeixent el valor que aporten les

dones i homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per respondre a les

realitats, oportunitats, necessitats i les expectatives dels dos gèneres principals

construïts socialment.

Democràcia paritària i participació paritària de dones i homes en els afers públics

especialment en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de participació,

de representació, consultius, tècnics, científics i en els espais de presa de decisions.

Apoderament. Si pensem en les dones com a receptores d'una intervenció i no com

a dones capaces, rebels, intel·ligents o fortes, persones que encaren situacions

adverses i busquen estratègies per a fer-se un lloc i crear marcs de relació adequats,

aquesta intervenció no tindrà un caràcter protector i paternal. Contràriament,

l'objectiu de la intervenció consistirà a facilitar instruments útils en tots els àmbits

de la vida, però seria limitada si no contribuís tant per la forma com pels continguts

a l’apoderament. Apoderament en el sentit de la consciència i el desenvolupament

de les pròpies capacitats, recuperar el valor de la pròpia experiència i posar-lo en el

món.

Ús inclusiu del llenguatge Les institucions públiques han de fer un ús no sexista del

llenguatge que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos

androcèntrics i amb estereotips de gènere. S’ha de promoure un llenguatge

respectuós en l’atenció personal, documentació escrita, gràfica i audiovisual.

Pla d’Igualtat. El Pla d’Igualtat és una planificació estratègica general que ha de

crear i adequar programes per integrar la perspectiva de gènere en totes les

polítiques i actuacions públiques: en l’elaboració dels pressupostos, en la diagnosi,

el disseny i execució d’accions positives que s’hagi d’aplicar en l’àmbit de la seva

intervenció.

3. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

El principi d’igualtat entre dones i homes*1ha anat evolucionant al llarg de les

darreres dècades. Aquesta evolució queda reflectida en diferents disposicions

adoptades en els àmbits tant internacional i europeu com estatal i català.

El principi d’igualtat de dones i homes s’incorpora a l’esfera dels drets humans i

fonamentals de diferents ordenaments jurídics per esdevenir un pilar bàsic de les

societats democràtiques modernes. Tot i això, el reconeixement d’aquest principi

des de la doctrina jurídica no es tradueix directament en l’erradicació de les

discriminacions entre dones i homes.

La igualtat implica igualtat d’oportunitats per a uns i altres, sense preguntar-se quin

és el punt de partida, quina és l’arrel del conflicte o de la desigualtat. Com més

endavant veurem, algunes disposicions fan referència al principi d’equitat2. Sovint

els termes igualtat i equitat són usats com a sinònims, però la realitat és que tot i

ser dos principis relacionats tenen matisos diferents, ja que l’equitat, que duu

implícit el principi d’igualtat, és més transformadora i posa la mirada en l’arrel de la

desigualtat analitzant quin és el punt des del qual es parteix i adaptant la seva

possible intervenció d’acord amb això.

MARC INTERNACIONAL La inclusió del principi d’igualtat entre dones i homes en l’ordenament jurídic

internacional està marcada per la Carta de les Nacions Unides de l’any 1945, en la

qual es prohibeix la discriminació per raó de sexe i s’eleva, així, el principi d’igualtat

entre dones i homes a l’esfera dels drets humans.

1 A l’emprar els conceptes homes i dones ens referim a subjectes que han estat socialitzats com a homes o com a dones, això és que

han nascut amb un sexe mascle o femella i se’ls ha socialitzat en funció del seu sexe tot construint el seu gènere: home o dona. Som plenament conscients de la diversitat de sexes i gèneres i que aquesta dicotomia no respon a la diversitat de la realitat.

2 Igualtat de gènere: Condició de ser iguals dones i homes en les possibilitats de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la qual cosa els diferents comportaments i les diferents aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits. Exemple: a Espanya aquest principi d’igualtat queda establert en la Constitució de 1978. L’article 14 de la Constitució disposa que “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

Equitat de gènere: Distribució justa de drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos entre les persones a partir del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat. Exemple: la corresponsabilitat en el treball reproductiu i les tasques de la llar.

També a la Declaració Universal de Drets Humans adoptada i proclamada per

l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948, ja en fa

esment: “Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta

llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona

humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el

progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia” (...) ”Els

homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per

motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de

drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.”

Posteriorment, l’any 1967, l’Assemblea General de les Nacions Unides proclama la

Declaració sobre l’eliminació de la discriminació contra la dona. La declaració

estableix, en l’article 1, que la discriminació contra la dona és injusta i constitueix

una ofensa a la dignitat humana.

Aquesta declaració és precursora de la Convenció de les Nacions Unides sobre

l’eliminació de tota forma de discriminació contra la dona (CEDAW), de l’any 1979,

la qual entra en vigor en forma de tractat internacional el 1981. La convenció

suposa, a més d’una declaració internacional de drets per a la dona, l’establiment

de la idea que els estats han de garantir el gaudi d’aquests drets i establir les

mesures necessàries per assolir-los. Cal destacar, també, que és en aquest

instrument jurídic on es proporciona per primer cop una definició de discriminació

contra la dona. Aquesta definició apareix ja a l’article 1 i diu així:

“Tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per

resultat menyscabar o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per la dona,

independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l'home i la dona,

dels drets humans i les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica,

social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera”

Serà a la IV Conferència Mundial de la Dona celebrada a Beijing (1995) on el gender

mainstreaming (transversalització de gènere) es posicionarà en l’agenda

internacional. A través de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, s’introdueix

la igualtat i la no-discriminació per raó de sexe com a factor clau per construir les

societats del segle XXI. En la IV Conferència es demana als governs, de manera

explícita, la integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i els

programes amb la voluntat d’analitzar-ne les conseqüències per a les dones i els

homes, respectivament, abans de prendre decisions. L’assumpció de l’estratègia de

la transversalització de la perspectiva de gènere permetrà la promoció de la igualtat

de gènere a través de la combinació de mesures i instruments legislatius i accions

concretes que es reforcin mútuament.

MARC EUROPEU El marc normatiu de la Unió Europea (UE) ha estat marcat per l’evolució de

l’ordenament jurídic internacional. El principi d’igualtat entre dones i homes ha

estat present en els diferents tractats de la UE, els quals han anat recollint i

madurant el seu compromís vers les polítiques de gènere.

La Comunitat Europea incorpora el principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i

homes en el Tractat de Roma l’any 1957 en la mesura que reconeix el dret a la

igualtat de retribució per un mateix treball (article 114, antic article 119). El Tractat

d’Amsterdam (1999) avança en l’assumpció del principi d’igualtat entre dones i

homes a la UE, sobretot pel que fa a la igualtat de tracte entre els treballadors i les

treballadores, que es constitueix com un dret fonamental. A més, apunta al principi

de la transversalització de gènere en la mesura que totes les accions de la política

pública se subordinen a l’objectiu d’eliminar les desigualtats entre les dones i els

homes. L’any 2001, amb el Tractat de Niça, no sols estableix la igualtat com un dret,

sinó que ja reconeix la necessitat d’emprendre accions positives per fomentar la

participació de les dones en el mercat laboral.

Finalment, el Tractat de la Unió Europea (TUE) converteix el principi d’igualtat entre

homes i dones en un valor comú de la UE que els estats membres han de respectar i

garantir a l’hora d’establir requisits per a noves incorporacions d’estats (article 2). Al

mateix temps, en l’article 3, estableix que la UE ha de fomentar la igualtat entre

homes i dones.

Per definir l’estructura institucional bàsica de la UE, cal fer referència no sols al TUE,

sinó també al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). El TFUE

introdueix el principi d’igualtat en diverses parts del seu articulat: en l’article 8

(antic article 3 del TCE), estableix que la UE té l’objectiu d’eliminar totes les

desigualtats entre dones i homes en totes les seves accions. En l’article 10, a més,

disposa que la UE ha de tractar de lluitar contra tota discriminació (incloent-hi la

discriminació per raó de sexe) en la definició i l’execució de les seves polítiques i

accions. L’article 19 (antic 13), per la seva banda, introdueix una disposició per

combatre totes les formes de discriminació, mentre que els articles 153 i 157 (antics

137 i 141) permeten a la UE actuar, no sols en matèria d’igualtat de retribució, sinó

també en un àmbit més ampli d’igualtat de tracte i oportunitats en matèria

d’ocupació. És remarcable la novetat que suposa l’article 157 (en relació amb l’antic

141 del TCE), el qual afegeix la possibilitat que tant el Parlament com el Consell

puguin adoptar mesures per a l’aplicació del principi d’igualtat, i autoritza així les

mesures d’acció positiva a favor del sexe menys representat.

El principi d’igualtat entre dones i homes està també present en la Carta dels drets

fonamentals de la UE (eix de la Carta social europea de 1989), adoptada el

desembre de 2000, però amb efectes jurídics des de l’any 2010. Conté un capítol

titulat “Igualtat” que inclou els principis de no-discriminació, igualtat entre dones i

homes i diversitat cultural, religiosa i lingüística. En l’article 21 prohibeix la

discriminació per raó de sexe. En l’article 23, a més, consagra la igualtat entre dones

i homes, estableix que ha de ser garantida en tots els àmbits, inclosos l’ocupació. El

pla d’igualtat de l’Ajuntament de Santa Perpètua és l’eina a través de la qual

s’hauria de possibilitar l’adopció d’accions que afavoreixin la igualtat real a

l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Per tant, la introducció del principi d’igualtat en la normativa de la Unió Europea

suposa un pas essencial, tot i que resulta insuficient per a la supressió real de les

discriminacions per raó de sexe. A fi de superar aquesta igualtat estrictament formal

i assolir una igualtat efectiva, la UE ha anat desenvolupant, paral·lelament a

l’aprovació dels Tractats, diverses accions i estratègies, amb la voluntat d’eliminar

veritablement les discriminacions que perduren entre dones i homes.

MARC ESTATAL

El reconeixement de la igualtat de dones i homes en l’ordenament jurídic espanyol

es troba en la Constitució Espanyola (CE) de 1978, la qual, ja en l’article 1.1, situa la

igualtat com a valor constitucional que impregna tot l’ordenament jurídic juntament

amb altres valors com la llibertat, la justícia i el pluralisme polític. En l’article 14, a

més, proclama el dret a la igualtat davant la llei (igualtat formal) i a la no-

discriminació per raó de sexe, i, en l’article 53.2, configura aquest dret com un dret

especialment protegit. La CE no sols reconeix la igualtat com un dret protegit, sinó

que també, en l’article 9.2, consagra l’obligació dels poders públics de promoure les

condicions perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i

efectives eliminant els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i

facilitant la participació de la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i

social. A banda de l’articulat de la Constitució, el poder legislatiu ha aprovat diverses

lleis amb l’objectiu d’assolir la igualtat efectiva de dones i homes. En aquest sentit,

és essencial destacar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat

efectiva de dones i homes (LOIEDH), que neix amb la vocació d’erigir-se en la llei-

codi que estableixi una base jurídica per avançar cap a la igualtat efectiva de dones i

homes en diferents àmbits de la vida de les persones (laboral, social, econòmic,

cultural i polític). És important destacar que la LOIEDH fa referència a la igualtat des

d’una estratègia dual: la incorporació de la transversalitat com a estratègia, i

l’aplicació, alhora, de les accions positives com a eina. Aquesta estratègia dual es

plasma, d’una banda, a través de l’article 11, en el qual s’estableix que els poders

públics han d’adoptar mesures específiques a favor de les dones per corregir

situacions patents de desigualtat de fet respecte dels homes (acció positiva). Des

d’una dimensió transversal, doncs, aquesta llei projecta el principi d’igualtat sobre

els diversos àmbits de l’ordenament de la realitat social, econòmica i cultural en què

es pugui generar o perpetuar la desigualtat.

El novembre de 2017 sota el nom de “Declaración de Huesca” neix la proposició de

Llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i

característiques sexuals, i d’igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals, transexuals,

transgènere i intersexuals, més coneguda com a Llei d’igualtat LGTBI. Aquesta

proposició es troba en període de recollida de signatures per a l’aprovació de la

mateixa a les Corts Generals. Aquesta llei significaria un pas imprescindible per

aconseguir garantir que les persones LGTBI comptin amb una igualtat legal respecte

a la resta de la societat.

MARC AUTONÒMIC

El reconeixement de la igualtat de dones i homes està present en diversos nivells de

l’ordenament jurídic català. La norma institucional bàsica que reconeix aquesta

igualtat és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006, el qual incorpora la

igualtat i els drets de les dones en diversos punts del seu articulat. Ja en el títol

preliminar, s’estableix que els poders públics han de promoure tant les condicions

perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives, com

els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la

solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.

En el títol primer hi ha un article que fa referència als “drets de les persones” (article

15), que recull, entre altres, el dret de totes les persones a viure lliures d’explotació,

de maltractaments i de tota mena de discriminació, així com el dret al lliure

desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. Aquestes mateixes

premisses queden recollides específicament en relació amb les dones en l’article 19,

el qual reflecteix el valor de l’equitat de gènere en garantir explícitament el dret de

les dones a desenvolupar la seva personalitat i capacitat i a viure amb dignitat, així

com el dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en

tots els àmbits públics i privats.

En aquest sentit, la garantia de la igualtat d’oportunitats es troba regulada també en

l’article 45, de forma general en el primer apartat, i amb una previsió específica de

protecció davant la discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral i sindical en

l’apartat tercer.

També es troben previsions referents a la inclusió de la perspectiva de gènere en les

polítiques públiques en l’article 153,2 el qual atorga a la Generalitat la competència

exclusiva en matèria de polítiques de gènere, així com l’establiment d’accions

positives de caràcter unitari per tot el territori, quan siguin necessàries per

aconseguir erradicar la discriminació per raó de sexe. Aquest article preveu també la

capacitat del Govern per regular les mesures i els instruments necessaris per

sensibilitzar, detectar i prevenir en matèria de violència de gènere, així com per

actuar en relació amb la protecció integral de les dones que pateixen aquesta

violència.

El desenvolupament d’aquesta competència es concreta de manera clara amb la Llei

5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. La

importància d’aquesta normativa rau en el fet que es tracta d’una llei global i

transversal que eleva al màxim rang normatiu competencial l’exigència d’erradicació

de la violència masclista i de les estructures socials i els estereotips culturals que la

perpetuen.

D’altra banda, i en relació amb la materialització concreta de la incorporació

transversal de la perspectiva de gènere en tots els àmbits d’actuació de les

polítiques públiques catalanes, trobem com a eina clau els informes d’impacte de

gènere (IIG), la regulació dels quals s’efectua mitjançant dues lleis, la Llei 13/2008,

del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern (que estableix en

l’article 36.3.b que els avantprojectes de llei han d’anar acompanyats d’un informe

d’impacte de gènere), i, d’altra banda, i amb referència als projectes de disposicions

reglamentàries, l’article 64.3.d de la Llei 26/2010 del 3 d’agost, de règim jurídic i de

procediment de les administracions públiques de Catalunya, que estableix la

necessitat d’acompanyar aquests projectes normatius, entre d’altres, d’una

memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades, la qual ha de contenir

un informe d’impacte de gènere.

D’altra banda, és necessari tenir present la LIei 11/2014, del 10 d'octubre, per a

garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a

erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei significa un pas molt

important en la protecció dels drets dels col·lectius LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals,

transsexuals i intersexuals) en tots els àmbits i esdevé una mesura pionera al món,

ja que estableix sancions per discriminació i homofòbia amb l’objectiu d’evitar-ne

casos per raó d’orientació sexual.

Per últim cal esmentar la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i

homes. Aquesta llei pretén ser el marc de referència per promoure la igualtat i

acabar amb les desigualtats en tots els àmbits de la vida quotidiana acabant amb el

patriarcat i el sexisme.

En el seu capítol II les competències de l’Administració de la Generalitat i de

l’Administració Local en matèria de polítiques d’igualtat. De manera concreta,

l’article 6è delimita les funcions dels ens locals de Catalunya:

Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de les dones, per a complir les finalitats d’aquesta llei dins de llur àmbit territorial, comptant amb la col·laboració de les associacions de dones.

Sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista i, en el marc de la normativa vigent, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició de la població els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista.

Atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar l’exercici efectiu de llurs drets, i sensibilitzar homes i dones en termes d’igualtat de drets i deures.

Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques.

Establir les condicions de formació i capacitació del personal a llur servei.

Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei.

Dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat a què fa referència aquesta llei que afecten els ens locals.

Fomentar l’autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l’ocupació femenina.

Fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions.

Donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones, i impulsar-ne la participació en el disseny, l'elaboració, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques d’igualtat i de transversalització de gènere.

Adequar i mantenir estadístiques actualitzades que permetin un coneixement de la situació diferencial de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció local.

Dissenyar i aplicar polítiques destinades a erradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els àmbits locals d’intervenció.

Per aconseguir els seus objectius, aquesta llei fixa polítiques públiques dirigides a

promoure la igualtat efectiva i l’apoderament de les dones i també reconeix el

paper de les associacions de defensa dels drets de les dones. Entre aquestes

mesures, es crea l’Observatori de la Igualtat de Gènere adscrit a l’Institut Català de

les Dones, com a òrgan assessor del Govern i garant del compliment d’aquesta llei

quant a les dades, estadística i recerca sobre les desigualtats entre dones i homes.

Seria interessant traslladar aquest observatori a l’esfera municipal per tal de facilitar

i guiar l’acció de la regidoria d’igualtat.

MARC LOCAL

Les competències de les administracions públiques locals s’estableixen en la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local en dos articles bàsics que delimiten la capacitat d’actuació dels ajuntaments.

Article 25: «El municipi, per a gestió dels seus interessos en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal en els termes previstos en aquest article».

En la redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) es limita l’àmbit d’actuació del municipi, fent dependre la possibilitat de realitzar activitats a lleis sectorials que atribueixin competència als municipis. En tot cas, les competències relacionades a l’article 25, que inclouen l’atenció a persones en risc d’exclusió social, o la promoció de la cultura, es consideren pròpies dels Ajuntaments. Pel que fa a matèries no incloses a l’article 25, cal consultar la legislació estatal i autonòmica per conèixer quines altres poden ser competències pròpies dels municipis.

Article 27: “L’Estat i les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves respectives competències, podran delegar en els Municipis l’exercici de les seves competències”.

La delegació haurà de millorar l’eficiència de la gestió pública, contribuir a eliminar duplicitats administratives i ser conforme a la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La delegació ha de determinar l’abast, contingut, condicions i duració, que no podrà ser inferior a cinc anys. Dins d’aquest article s’inclou, a l’apartat c): “la prestació dels serveis socials, promoció de la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona”.

Així, la promoció de les dones, la no discriminació per raó de sexe, les polítiques d’oportunitats, el manteniment de centres d’informació a la dona i la prevenció de la violència masclista són competències que poden delegar-se als municipis, sempre que es transfereixi el finançament necessari per al seu exercici.

El protagonisme de l’administració local, sovint capdavanter en el desenvolupament de les polítiques de gènere, es fonamenta en la seva proximitat amb la realitat social que li permet conèixer-la millor que les altres administracions i, per tant, disposa de més elements a l’hora d’establir unes actuacions que responguin a les necessitats de la població.

A més, cal tenir en compte el disposat a l’article 4.2 de la Carta Europea d’Autonomia Local, que determina que les Entitats Locals tenen, dins l’àmbit de la Llei, llibertat plena per exercir la seva iniciativa en tota matèria que no resti exclosa de la seva competència o atribuïda a una altra autoritat.

Per últim, s’ha de dir que la supressió de l’article 28 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, que contenia una clàusula general de competència perquè els municipis poguessin exercir activitats complementàries d’altres de l’Estat o les Comunitats Autònomes, no impedeix que la legislació autonòmica inclogui clàusules de competència general, com veurem a continuació.

4. CONDICIONS PRÈVIES I OBJECTIUS DEL PLA

El I Pla Local d'Igualtat de Santa Perpètua de Mogoda, aprovat pel Ple de la

Corporació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en sessió del dia

el 24 de setembre de 2009, ha estat l'eina de treball principal que ha

permès fer polítiques integrals d’igualtat des de la proximitat del municipi.

Aquest Pla Local emmarcava les línies estratègiques, els objectius i les

actuacions que es van dur a terme en l’àmbit d’igualtat durant aquest

període.

Atès l’informe tècnic, es va proposar i aprovar pel Ple Municipal del 30 de

gener de 2014, la pròrroga del Pla Municipal d’Igualtat 2009 – 2012 fins a

desembre de 2016, i es van seguir implementant, en diferent mesura com es

veu en el punt *Avaluació general del Pla Anterior les accions i programes

que desenvolupava el Pla.

Davant la complexitat de tots els aspectes que integren les polítiques

d’igualtat avui dia, la planificació ha de ser un element fonamental en el

disseny i l’execució de les polítiques públiques d’igualtat. Des d’aquesta

perspectiva, es proposa la prorrogació del Pla Local d'Igualtat fins al 31 de

juliol de 2017, amb l’objectiu de millorar les estratègies d’intervenció en

igualtat a Santa Perpètua de Mogoda des d’un punt de vista integral. Per tal

de garantir l’èxit, en l’elaboració del Pla haurien de participar, de manera

coordinada, els i les representants de les administracions públiques

implicades, els operatius policials i d’emergències i de protecció civil. També

s’hauria de consultar a la societat civil amb la finalitat de conèixer les

diferents opinions i recollir propostes.

Donat que, derivades de les esmentades línies estratègiques d’actuació

s’han anat establint accions, i s’han desenvolupat els objectius definits com

a prioritaris; atès que les diferents regidories i serveis han aportat recursos

per al desenvolupament del Pla Municipal d’Igualtat i vista l’avaluació i

l’anàlisi de resultats obtinguts, que ha estat difícil d'elaborar (com es veu en

el punt 6. Avaluació general del pla anterior), es considera necessari i oportú

prorrogar l’actual Pla Local d'Igualtat i impulsar els treballs i estudis

necessaris per procedir a l’elaboració del Pla Local d'Igualtat per al període

2018-2021.

Quan parlem sobre el terme “igualtat” hem de pensar en la demanda social

que ha fet valdre la necessitat de canalitzar totes les accions polítiques i

municipals que s’estaven portant a terme des de l'’elaboració dels Plans

Locals d’Igualtat a nivell estatal. Des del municipi de Santa Perpètua de

Mogoda, el Pla Local d’Igualtat 2009-2012 i vigent va posar l’accent en

dos grans àmbits de treball:

El primer, recollir la necessitat d’afavorir nous patrons i models de

masculinitat que encaixin en els models d’igualtat per aconseguir millorar

democràticament la societat del nostre municipi i fora d’ell en vers la lluita

contra la discriminació de les dones i la corresponsabilitat social.

En segon lloc, posar en valor el compromís institucional com a una eina de

treball prioritari en els eixos essencials de la política municipal, tant a nivell

polític com a tècnic. Això, és una bona eina per corresponsabilitzar el conjunt

municipal i la transversalitat de les actuacions.

OBJECTIU GENERAL DEL PLA:

Promoure les polítiques d'igualtat al municipi de Santa Perpètua de Mogoda

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PLA:

Posar les bases per la construcció d'una cultura per a un nou contracte social, que

tingui com a pilar fonamental la reorganització dels temps i treballs.

Establir les polítiques de dones com un eix transversal en l'acció de govern de

l'Ajuntament de Santa Perpètua vetllant, al mateix temps, per oferir una atenció

integral davant les necessitats de les dones.

Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida

social del municipi i fer-ne visible les seves aportacions, sabers i coneixements.

Millorar els programes per l'abordatge integral de les violències masclistes.

Apartat elaborat per la Regidoria d'Igualtat.

5. AVALUACIÓ GENERAL DEL PLA ANTERIOR

El I Pla d’Igualtat de gènere del municipi de Santa Perpètua es va aprovar l’any 2009

i preveia una vigència de 4 anys, una vigència molt comuna pel que fa als Plans

d’igualtat municipals.

Després dels 4 anys previstos el Pla va ser prorrogat, fins a dues vegades (l’any 2016

i el juliol del 2017) sense cap actualització de la diagnosi ni dels objectius i accions

que hi apareixen.

Aquest fet, tal com es veurà en més detall, comporta, entre altres qüestions, una

complexitat i una dificultat enorme a l’hora d’avaluar el Pla. Per una banda perquè

la majoria de tècnics i tècniques municipals que treballen actualment a l’Ajuntament

no coneixen el Pla vigent i, per tant, no han desenvolupat les accions que els hi

tocaria per àrea o, en alguns casos, les han dut a terme sense la consciència que

estaven emmarcades en el Pla d’Igualtat de Gènere i no recollien els indicadors

corresponents per la seva avaluació.

Això fa que l’avaluació del mateix sigui molt complicada, d’una banda perquè el

propi pla no preveia accions fàcilment avaluables i, de l’altra, perquè les diferents

àrees o departaments de l’Ajuntament no coneixien aquest instrument o la vigència

i importància d’aquest.

Així doncs l’avaluació del I Pla d’Igualtat de Gènere de Santa Perpètua de Mogoda es

presenta en dos nivells. Primerament una avaluació general del Pla i, després, una

avaluació més concreta d’aquelles accions que han pogut ser avaluades, amb la

col·laboració de la Comissió.

Encara que pugui semblar redundant iniciem l’avaluació mencionant la dificultat

d’avaluació del mateix principalment per dues qüestions: l’existència en la majoria

d’accions d’indicadors poc clars i l’absència de persones de referència encarregades

de dur a terme les accions i/o el seguiment d’aquestes.

Per mencionar alguns exemples de les accions poc avaluables:

1.1.5. de promoure una presència equilibrada de dones i homes en els consells, fòrums i

taules, corresponent en aquest cas a l’objectiu específic 1.1. Però no s’especifica què s’entén

per presència equilibrada, 50/50? 40/60, el que diu la llei?

1.2.5. de difondre els continguts i propostes del pla en les entitats, associacions locals i els

centres educatius de la vila. La manera d’avaluar 1.2.5. Comptabilitzar el nombre d’entitats,

associacions i centres educatius on s’ha enviat el Pla d’Igualtat i/o s’ha fet divulgació del

mateix. És un mecanisme d’avaluació que es contempla pobre, perquè enviar-lo no es garantia

que es llegeixi, de què en siguin conscients, etc. Per exemple es podria elaborar una breu

enquesta a les entitats on s’hagi enviat el pla demanant si l’han llegit, quina persona o quines

persones ho han fet, si hi ha hagut algun tipus de divulgació del Pla dins la mateixa

organització...

6.1. de desenvolupar accions conjuntes entre l’Àrea de Territori i la Regidoria d’Igualtat per tal

d’introduir la perspectiva de gènere en l’àmbit territorial. En aquest cas els indicadors

d’avaluació són el nombre d’accions, però enlloc s’especifica quines accions es podrien o

s’haurien de dur a terme.

Sense indicadors d’avaluació clars i útils i, més encara, sense la tasca de

sistematització i recull d’indicadors de les accions es fa gairebé impossible

l’avaluació d’un Pla que ha estat en vigència gairebé 10 anys.

Un altre element a destacar és la manca d'apartats importants que a més el mateix

document anuncia que hi són i per tant la manca de rigorositat del propi pla.

Per una banda pel que fa a la pròpia estructura del Pla. A les pàgines 19, 20 i 21

s’informa que el Pla compta amb un seguit d’apartats que després no apareixen en

el document: Diagnosi prèvia, Resultats previstos, Quadre- resum del pla i Glossari.

Hi ha altres apartats que es mencionen, tant en el Pla com a la pàgina web de

l’Ajuntament, però no hi són: per exemple l’auditoria de gènere. Les fases

imprescindibles a l’hora de planificar amb perspectiva de gènere són: diagnosi,

disseny, seguiment i avaluació. El nostre pla amb prou feines n’acompleix la meitat.

Més enllà del concepte igualtat que ja s’ha comentat també val la pena fixar-se en

el de Violència, que apareix a la pàgina 11, quan es parla de la Llei Orgànica 1/2004

de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. En el segon paràgraf

des del Pla es fa com una breu explicació en relació a la llei: “L’àmbit de la Llei inclou

tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a

les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència

(on principalment es produeixen les agressions) i la resposta penal davant d’aquests

delictes”. Aquest aclariment pot donar lloc a confusions, el que aquí caldria aclarir

és que la violència de gènere no només és la violència física, sinó que també

existeixen d’altres tipus de violències com la psicològica, l’econòmica, o la sexual, i

que aquestes no només es produeixen en l’àmbit de la parella. S’han descrit

diferents àmbits i formes on es pot donar la violència vers les dones a més del de

parella, com són el familiar, el laboral i el comunitari, segons la llei 5/2008 del dret

de les dones a erradicar la violència masclista.

6. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA EN L’ACTUALITAT

A Santa Perpètua de Mogoda es va registrar un estancament en el

nombre d’habitants a partir del 2009 al voltant dels 25.500 habitants. El

municipi presenta una població en edat activa, sobretot a partir dels 30

anys i fins als 60, força nombrosa. De fet, en aquestes edats s’hi concentra

el 46,89% de la població. També podem observar una tendència general

com és el nombre més elevat de dones grans que d’homes, més marcat a

partir dels 75 anys. Això es deu a la major esperança de vida d’elles sobre

ells. En termes generals, i com podrem veure en la presentació dels índexs

demogràfics, la població de Santa Perpètua de Mogoda és més jove que

no pas la de la demarcació de Barcelona.

La població estrangera de Santa Perpètua de Mogoda representa, a 2016, un

8,42% del total. La principal procedència és Àfrica, continent d’ on prové

gairebé la meitat de la població estrangera resident al municipi. Veiem

clarament com la població estrangera està molt menys envellida i, per tant,

podem anticipar que actualment té menys necessitats de cures relacionades

amb l’edat. Alhora, veiem que hi ha una proporció similar de persones joves

en edats dependents entre la població autòctona i l’estrangera; aquesta

similitud es deu al fet que entre la població estrangera hi ha més població

jove dependent però també hi ha més persones en edats actives. En termes

generals, podem afirmar que la població estrangera és menys dependent a

escala demogràfica; l’índex de dependència global baixa gairebé 20 punts

respecte el total de la població. Les persones immigrades en situacions més

pròximes a l’exclusió social acostumen a ser els que procedeixen dels països

més empobrits del món (Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i Europa de l’Est), que

arriben a Catalunya amb escassos mitjans econòmics cercant una feina que

els permeti millorar les condicions de vida que tenien al país d’origen. A

banda de la procedència no obstant, és important distingir entre la situació

dels que es troben administrativament regularitzats i dels que no, atès que

les conseqüències que es deriven d’aquest fet determinaran les seves

vivències personals i oportunitats.

PERFIL D ’USUÀRIES DELS SERVEIS DE LA REGIDORIA

D ’IGUALTAT

Al llarg dels anys de servei, el perfil de les usuàries que han anat passant pels

diferents recursos que s’ofereixen són principalment de nacionalitat

espanyola. Tanmateix, hi ha un volum important de dones procedents

d’altres països. En general les usuàries són dones d’edat adulta, d’ entre 30 i

40 anys en endavant. Es constata, com passa a la majoria de serveis d’aquest

tipus, una menor atenció de dones joves. El gènere i l’edat s’entrecreuen a

l’hora d’explicar perquè són particularment les dones més grans les que

tenen més problemes de salut i precarietat econòmica com a resultat d’una

llarga vida de sobrecàrrega en l’àmbit familiar i dependència econòmica.

D’altra banda, en nombrosos col·lectius de població immigrada, són les

dones les que corren més risc d’exclusió social si es té en compte el seu

posicionament social des d’una perspectiva de gènere i la seva vulnerabilitat

legal, relacional i laboral en tant que persones immigrades. En ocasions,

factors com el nivell socioeconòmic o el nivell d’estudis actuen, de

manera similar a l’edat, el gènere i l’origen, com a variables independents

que, juntament amb altres eixos, ajuden a explicar processos d’exclusió

social en diferents àmbits.

Si tenim en compte els àmbits i factors de risc i els eixos de desigualtat social

als que ens hem referit, l’exclusió social es pot definir com una situació

d’acumulació i combinació de factors de desavantatge diversos sobre una

mateixa persona en un moment determinat.

Atencions: 431 (també es contempla el servei de psicologia infantil)

Nacionalitat espanyola: 73% (menors 30 anys 22%)

Extracomunitària: 24% ( menors de 30 anys 65%)

Altres: 3%

Aquest aspecte és un tema que ha sortit als grups de discussió reunions

professionals Serveis Socials, cossos policials,...Tanmateix també són

informacions que recollim de les professionals que formen part de la

Programació Estable i personal docent i sobre el qual caldrà fer atenció per

tal de poder arribar a la població jove de la ciutat. La major part de les

usuàries ateses des del SIAD viuen als barris propers al servei, fet que

segurament en facilita el coneixement i la visibilitat. EL servei atén no només

a dones que viuen al municipi, sinó també aquelles que hi treballen o que

per altres motius tenen relació amb el municipi.

Majoritàriament són dones que viuen a llocs geogràficament més propers al

SIAD, aquest aspecte també ens fa pensar en la importància alhora de

mantenir la ubicació del servei al barri de Can Folguera, cal tenir en compte

que durant un breu temps el servei es va ubicar en un altre emplaçament.

Tot i que, el treball de suport per poder donar atenció a les dones dels

diferents barris del municipi s’estén a tot el municipi amb les accions dintre

de la programació anual que es realitza, sobretot, a la xarxa de centres cívics

del municipi que també esdevenen element clau i recursos de proximitat. No

podem oblidar que Santa Perpètua compta amb un centre cívic a cada barri i

que aquests són espais que contribueixen a la socialització i trobada de

moltes dones.

Les dades del segon semestre del 2017 i les previsions pels darrers anys,

segons les noves característiques del servei del servei ( canvis horaris,

ubicació en els darrers anys, e incorporació de la perspectiva de diversitat de

gènere amb la creació del CIRI) reflecteixen que un gran volum de

necessitats d’atenció ha estat i serà el servei d’atenció psicològica, la

informació i recursos laborals, informació sobre tallers i activitats i el servei

d’atenció jurídica.

ÀMBITS D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Exclusiósocial

Econòmic

Laboral

Formatiu

Social i sanitari

Residencial

Relacional

Politicociutadà

Espacial/

territorial

Els àmbits d’exclusió socials’intensifiquen pels eixos dedesigualtat social:

Classe socialGènere

EdatProcedència

Origen o ètnia

IMPORTANT! No hi ha unpatró fix de persones ocol·lectius exclosos.

L’exclusió social és un dels factors determinants que inicien o resulten del

seu procés, que no passa per no ser només la persona amb menys

recursos econòmics o més pobra, sinó que és aquella que sovint viu

aquesta situació en soledat, sense relacions socials ni vincles on trobar

suport, sense xarxes socials, amb un capital social molt dèbil, amb

estructures familiars cada vegada més fràgils i sense valors comunitaris

sòlids.

L’exclusió social és un procés que afecta una part significativa de la població

que pateix una combinació de desavantatges socials, més o menys greus, en

un moment del seu curs vital, com pot ser la manca de treball o la necessitat

sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar dependent, una separació, la

custòdia dels menors,etc.. el que la situa en una posició de major

vulnerabilitat i risc i la pot abocar a processos d’exclusió social més severs.

L´ ATUR

L’evolució de l’atur ha estat, com era d’esperar, creixent d’ençà de l’ inici de

la crisi econòmica. Aquesta és una situació generalitzada a tota Catalunya i, per tant, aporta

poques dades rellevants per al cas concret de Santa Perpètua de Mogoda.

En termes globals, les dades ens indiquen que l’atur no afecta de la mateixa

manera a homes i dones: mentre que la taxa d’atur registral era del 11,13%

entre els homes, aquesta era del 16,63% entre les dones.

En aquesta línia, observem que les dones són més presents en l’atur en tots

els grups d’edat excepte el de la població més jove, que per altra banda

arriba a unes taxes d’atur registral properes al 20%. Les dones són

especialment presents en l’atur en la franja d’edat més gran, la dels 55 a 64

anys.

En relació a la població total de 2016, les dones representaven el 49,44% de

la població de 16 a 64 anys, però el 59,19% de les persones aturades (3rT

2016). Això posa de relleu la sobrerepresentació de les dones en l’atur.

En termes globals, veiem que el tram d’edat més ocupat és el de 25-34 anys,

creixent l’atur a mesura que augmenta l’edat. Però si analitzem les dades per

sexe, veiem com el nivell d’ocupació entre les dones és similar en els grups

d’edat de 25-34 anys i de 35-44 anys; mentre que en el cas dels homes, la

taxa d’atur és superior en el grup d’edat de 25-34 anys que no pas

en el de 35-44 anys.

L’evolució de les dades ens mostra que en els darrers anys l’atur ha disminuït

entre la població de 44 anys en avall (excepte les dones menors de 20 anys) i

entre els homes de 45 a 60 anys.

Per contra, l’atur ha augmentat entre les dones d’ entre 45 i 64 anys. En

aquesta anàlisi per grups d’edat hem de destacar que l’atur que més ha

crescut és el de les dones més grans (de 60-64 anys): un 91,04% en els últims

sis anys.

Sobre l’evolució de la distribució de la població a l’atur per sexe i per

procedència, observem un comportament diferenciat de l’atur de les

persones estrangeres segons el sexe. En aquest sentit, cal destacar que, del

total d’aturats, els homes estrangers representen una proporció major que

les dones durant tot el període analitzat. Pel contrari, en la població

autòctona, entre 2010 i 2016 l’atur femení sempre té més pes que el

masculí. A més a més, entre la població autòctona la diferència entre el pes

de l’atur masculí i el femení ha anat augmentant amb els anys, mentre que

entre la població estrangera el diferencial ha anat disminuint.

MON LABORAL

Les dades de contractacions laborals segregades per sexe ens indiquen que

hi ha major contractació masculina que no pas femenina. Tot i això, la

tendència general de la contractació masculina és a la baixa, i de la femenina

a l’alça. Cal posar aquestes dades en relació a la població activa per poder

comparar efectivament si realment hi ha un biaix de gènere en la

contractació.

Abans, però, cal posar de relleu que s’observa una tendència de certs

repunts de contractació en els mesos de juliol (campanya d’estiu) i setembre,

tot i que en termes absoluts, la quantitat ha anat baixant any rere any. La

línia de tendència ens mostra una relativa evolució positiva de la

contractació al llarg del període estudiat. Com pel que fa a l’afiliació a la

seguretat social, l’augment de la contractació es pot deure a la temporalitat

laboral (una persona, diversos contractes).

Tal i com hem dit, les dades de contractació, però, hem de posar-les en

relació a la població activa per tal de poder comparar efectivament si

realment hi ha un biaix de gènere en la contractació. Així, el mes d’octubre

de 2016, del total de contractes que es varen realitzar, un 66,06% es varen

fer a homes, i un 33,94% es varen fer a dones. Pel que fa a l’activitat per

sexes, dades de la Diputació de Barcelona indiquen que en el 3r trimestre del

2016 del total de població activa registrada, els homes representen el

52,25% i les dones el 47,75%. Amb aquestes dades, juntament amb les

tendències de la contractació d’homes i dones comentades anteriorment,

podem afirmar que existeix un clar biaix de gènere en la contractació.

MON ACADÈMIC

La distribució per sexes dels nivells formatius mostra com les dones són més

presents en els extrems: en els grups d’analfabetisme i de graduat escolar i

també en els estudis universitaris.

En el detall dels estudis universitaris, les dones més nombroses en les tres

categories: diplomatura, grau universitari, i llicenciatura o doctorat.

La distribució de la població segons el nivell d’estudis per grups d’edats no

està disponible de manera actualitzada. Així doncs, no és rellevant realitzar-

ne l’anàlisi.

TASQUES NO REMUNERADES Les dades del Cens també ens permeten observar com es dóna la distribució per gèneres de les tasques no remunerades. En les xarxes relacionals també és on es materialitzen les desigualtats de gènere o les d’edat. En el si de les llars i les dinàmiques relacionals que s’hi donen, es on es poden observar com les desigualtats de gènere o edat es fan patents. En aquest cas observarem com es fan evidents les desigualtats de gènere. La literatura feminista ens ensenya que les tasques s’han distribuït de forma desigual en la societat, en termes de gènere. Els homes són més presents en l’esfera pública que representa el treball remunerat, és a dir, l’ocupació. Per contra, les dones han quedat relegades a l’esfera domèstica (privada) i se’ls atribueixen les tasques menys valorades socialment: les de cura i reproducció (menys valorades a nivell social i monetari) concretades en les tasques domèstiques de neteja i cuina i les tasques d’atenció a persones grans dependents o infants. Ara bé, amb la incorporació de capes socialment més altes de població femenina al mercat de treball (recordem que les dones de classes baixes sempre han participat del mercat de treball), les tasques domèstiques no s’han repartit de forma més equitativa, sinó que a les dones se’ls ha afegit la tasca de l’esfera productiva a la que ja realitzen a la reproductiva. Per això es parla de doble jornada, triple si hi afegim tasques de cura de persones grans dependents o infants. L’únic grup on els homes participen més d’una tasca no remunerada que no pas les dones és en la realització de tasques benèfiques. Aquest tipus de tasca és diferent que els altres grups, perquè no guarda relació amb tasques de cura o reproducció i són un tipus de tasca que es realitza en l’esfera pública, ben valorada socialment. És a dir, també en aquest tipus de tasca no remunerada, i pel cas concret de Santa Perpètua de Mogoda, els homes hi són més present, ja que es realitza en l’esfera pública i consta de major valoració social.

PARTICIPACIÓ EN ELECCIONS Si comparem la mitjana de participació electoral que es dóna a Santa Perpètua amb la mitjana catalana, veiem que la participació del municipi és inferior en les eleccions a tots els àmbits de govern. Per les tendències de participació que hem vist en l’anterior gràfic sembla que es mantindrà aquesta menor participació electoral dels i les perpetuenques en relació al territori català.

*Les dades que apareixen en aquest apartat han estat extretes de la Diagnosi realitzada pel Pla d'Inclusió Local Municipal (juny 2017). Apartat elaborat per la Regidoria d'Igualtat.

7. METODOLOGIA

El Pla s’ha desenvolupat per part d’una empresa especialitzada que ha liderat una

comissió de treball interdepartamental encapçalada pel propi tècnic d’igualtat de

l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i la regidora d'Igualtat.

Aquesta comissió es va reunir per primera vegada el 2 de novembre del 2017 i n’han

format part diferents tècniques i tècnics de l’Ajuntament, tot duent a terme un

treball interdepartamental amb l'objectiu que esdevingui realment un pla

transversal.

Cal destacar també la presència de la regidora i del cap de l’àrea de ciutadania i

promoció local, fet que indica l’ interès tant polític com tècnic per fer aquest nou pla

i dotar-lo de contingut. Puntualment, també s’ha convidat altres persones no

membres de la comissió a participar de reunions pel seu coneixement i bagatge en

temàtiques concretes.

Prèviament al treball amb la comissió es va dur a terme una reunió de presentació

del Pla a una reunió de tècniques i tècnics de l’Àrea de Ciutadania i Promoció Local.

L'objectiu d'aquesta presentació era donar visibilitat a la feina que s'estava a punt

d'iniciar com a comissió i donar a conèixer el procés de treball a les persones

tècniques de l'Ajuntament, independentment de si finalment formarien part de la

comissió o no.

En total la comissió s’ha reunit en6 ocasions, i s’ha procurat que cada una de les

trobades servís per treballar al voltant d’algun dels eixos proposats per al

desenvolupament de propostes d’intervenció i accions a implementar. En paral·lel

però, el tècnic d’igualtat s’ha reunit individualment amb alguns serveis del municipi

que s’ha considerat eren de cabdal importància per recollir necessitats i propostes,

que posteriorment han estat treballades i validades per la pròpia comissió.

Per últim, i no menys important, també s’ha convocat una sessió oberta

participativa, en el marc del Consell Municipal d'Igualtat, amb les entitats del

municipi per tal d’informar la ciutadania de l’estat del procés i recollir també

propostes i inquietuds en relació al pla. En aquesta sessió hi han participat AAVV,

entitats del municipi, representants de partits polítics, i persones a títol individual.

Tant durant la sessió com després de forma telemàtica s'han fet arribar diferents

propostes que finalment ha acabat contemplant el pla que es presenta.

A més s’ha comptat amb el suport de serveis jurídics de l’Ajuntament, que han

contribuït en la redacció d’una part del marc normatiu, pel que fa referencia al propi

àmbit municipal, així com també han fet aportacions a les condicions prèvies i a

l’històric del municipi en termes d’igualtat.

Finalment també està prevista una presentació pública del Pla per tal de donar a

conèixer al conjunt de la ciutadania de Santa Perpètua de Mogoda tant el procés

com el resultat del mateix.

L’elaboració del Pla ha contemplat en tot moment la viabilitat i factibilitat del

mateix, això és el realisme de les accions que proposava, així com també la

coordinació entre àrees de l’Ajuntament i la transversalitat de les actuacions.

8. PLA D’ACCIÓ

A continuació es presenta el Pla d’acció del II Pla d’Igualtat de Santa Perpètua de

Mogoda.

Aquest Pla d’acció està conformat per les següents 6 línies estratègiques:

Establir les polítiques de dones com un eix transversal en l’acció de govern de

l’Ajuntament de Santa Perpètua.

Construcció d’una cultura per a un nou contracte social.

Incrementar la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la

vida social.

Reorganitzar els temps i els treballs per conciliar la vida familiar i laboral.

Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones.

Programa per l'abordatge integral de les violències masclistes.

Aquestes línies estratègiques estan presentades en quadres diferenciats que, a

través de diferents columnes, aporten la informació necessària per a un bon

desenvolupament de les accions i la seva avaluació, en definitiva, del Pla. Les

columnes són les següents:

Objectiu

Actuació

Indicadors

Calendari

Responsable

Recursos

Pel que fa als indicadors en alguns casos s’explicita que la dada ha d’estar segregada

per sexe, sobretot en aquells casos on l’acció principal és obtenir aquesta

informació a nivell municipal.

En tots els casos, però, i tenint en compte el que recull el propi Pla en el punt “1.1.5

Incorporar la perspectiva de gènere en els programes transversals i/o intersectorials

de les diferents àrees i serveis, comptant amb la col·laboració de la Regidoria

d’Igualtat:

Recopilar les dades segregades per sexe en estudis, memòries i utilitzar-les

en la planificació i desenvolupament de les accions dels diferents serveis.

Introduir en els programes i projectes les problemàtiques i necessitats

diferenciades d’homes i dones que s’hauran detectat amb la recollida de

dades segregades per sexe.”

Les dades sempre caldrà recollir-les i presentar-les segregades per sexe, encara que

l’indicador concret no ho expliciti.