II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA€¦ · Por ello se piensa en el método EASW, que...
Transcript of II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA€¦ · Por ello se piensa en el método EASW, que...
II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 49
II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLAN DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA PARA EL PROCESO DE REVISIÓN
DEL PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA DEL MUNICIPIO DE
MONTMELÓ
Según la ley autonómica de urbanismo, se debe presentar un plan de
participación pública acompañando el documento de Avance de POUM para su
aprobación municipal. Coincidiendo con este compromiso, el Ayuntamiento de
Montmeló ha definido un proyecto para facilitar la participación de los
ciudadanos y ciudadanas en el proceso de revisión del Plan de Ordenación
Urbana, con el fin de aprovechar la oportunidad de definir el futuro del
municipio con el máximo consenso de la ciudadanía.
El proceso de participación que se propone parte de las ideas aportadas por el
equipo redactor del Avance del POUM y las condiciones que los proyectos
supramunicipales han definido de antemano en los proyectos consolidados de
infraestructuras viarias, ferroviarias y de cosido urbano ya conocidas. El
momento en que se plantea este proceso coincide con la presentación pública y
la aprobación del Avance del POUM.
El Plan recoge una serie de medidas y actividades que corresponden tanto a las
determinaciones legales, como la exposición pública o la consulta al Consejo
local de Urbanismo, como otras iniciativas no reglamentadas, que consigan una
mayor profundidad de los procesos `participativos asociados al planeamiento.
OBJETIVOS BÁSICOS DEL PROCESO PARTICIPATIVO
Los objetivos del proceso de participación son los siguientes:
1. Informar adecuadamente a la ciudadanía de las operaciones en marcha
y de las oportunidades que abren para la mejora del modelo de ciudad a
partir de la transformación que van a provocar: Nueva estructura
ferroviaria, ARE, PLH, Medidas del Pla Territorial y efectos del Plan
Orbita, así como la planificación del Circuito automovilístico, que está
siendo objeto de planeamiento especial en paralelo al POUM.
2. Explicar las propuestas de modelo de ciudad que el Avance propone y
propiciar su debate público con la mayor diversidad de agentes ciudadanos
posible.
3. Implicar a la ciudadanía y a los agentes sociales, políticos y económicos
municipales, en la definición de unas bases o criterios que propicien un
modelo urbano coherente y acorde con los deseos y necesidades de su
población.
4. Llegar a un proceso de cierto consenso entre los intereses públicos,
privados y las demandas de la ciudadanía.
5. Diseñar un proceso que permita la interrelación fluida entre los
ciudadanos, la administración local y el equipo o equipos encargados del
diseño concreto de los proyectos técnicos, de modo que ciudadanos y
técnicos puedan debatir y cooperar en la búsqueda de la solución más
adecuada a los problemas de la ciudad.
El proceso se desarrollaría durante seis meses, incluyendo tres fases:
A) PRIMERA FASE: INFORMACIÓN
A realizar por el equipo redactor del POUM.
Se realizará entre los meses de diciembre de 2008 y enero de 2009, con el objeto
de presentar a la población las líneas directrices del Avance realizado por el
equipo redactor.
Consistirá en una exposición pública de los planos y resumen de la memoria que
definen el Avance. Se invitará a los distintos grupos de ciudadanía a realizar
visitas para propiciar que la información sea lo más completa posible.
II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 50
Se organizará además una conferencia informativa abierta en la que se expliquen
las bases del planeamiento en la fase de Avance, a cargo del equipo redactor. Se
realizará un documento de comunicación con los mismos contenidos de cara a
publicarlos en los medios municipales tanto escritos como en la Web.
Se pondrán a disposición de los ciudadanos interesados los medios necesarios
para presentar sugerencias y alegaciones bien personalmente en el Registro o en
la propia exposición, bien por correo postal, bien por medios electrónicos,
mediante un Boletín específico a integrar en la Web municipal. El equipo
redactor contestará individualmente a las alegaciones presentadas, en un
informe argumentado de su inclusión o no en los sucesivos documentos de
desarrollo del POUM.
B) SEGUNDA FASE: PARTICIPACIÓN
Se desarrollará entre enero y febrero de 2009, organizada por la empresa gea21.
Una vez completada la información previa a la población, se organizarán eventos
que hagan posible el diálogo sobre las propuestas
- Primer taller: en la segunda semana de Enero de 2009, se centraría en el
debate de las líneas que define el Avance.
Una vez realizado el taller Período intermedio en el que se incluiría un trabajo
con el equipo redactor para incorporar los resultados del taller al desarrollo
técnico del Avance y mesas sectoriales (como máximo tres) para evaluar los
temas en los que se perciba disenso en el taller inicial. Febrero-marzo 2009
C) TERCERA FASE: DEVOLUCIÓN DE RESULTADOS
Se desarrollará entre marzo y abril de 2009, organizado por la empresa gea21.
Segundo taller de devolución de resultados a los participantes: Se explicará de
qué modo el diseño del Plan definitivo integra las directrices que se hayan
elaborado en los talleres anteriores. Los resultados del taller, centrados en las
propuestas del Plan se editarán en un documento divulgativo que sircva de
referencia de este proceso y de los conce`ptos de la versión definitiva del POUM
para su difusión pública en el municipio.
METODOLOGÍAS
Las metodologías que se proponen se basan en la utilización de sendos
instrumentos cuya eficacia ya se ha comprobado en procesos de similares
características: el método European Awareness Scenario Workshop (EASW). un
instrumento de participación avalado por la Comisión Europea que permite la
reflexión conjunta de un grupo numeroso de ciudadanos, representativo de la
variedad del tejido social de Montmeló y de los diversos agentes relevantes,
sobre las características específicas que debe presentar el modelo de ciudad que
se plantea. Y una metodología mixta de presentación y validación del ‘proyecto
de plan definitivo, que aporte legitimidad al cierre del proceso. Para las etapas
intermedias, se recurriría a mesas y talleres de participación diseñados de forma
específica en función de los temas a resolver.
El primer evento tendrá un carácter de presentación de la situación actual y de
su encuadre (límites, voluntad política, diagnóstico realizado, objetivos de las
operaciones en marcha…). La metodología de Taller de Futuro es idónea para
realizar este primer momento, intentando ofrecer siempre un espacio de diálogo
lo más amplio posible.
Por ello se piensa en el método EASW, que normalmente consigue crear un
espacio de diálogo en el que responsables políticos, técnicos y profesionales
ciudadanos y ciudadanos enmarcados o no en asociaciones cívicas y agentes
económicos puedan debatir con cierto grado de profundidad sobre el modelo de
ciudad deseado. Para conseguir este resultado se cuenta con el trabajo de cuatro
o cinco (según el número de grupos implicados) facilitadores de gea21, entre los
cuales se cuentan los propios responsables del plan, expertos tanto en la
aplicación del método como en temas urbanísticos y ambientales.
Las bases de este proceso participativo se centran en una visión prospectiva de
futuro consensuada entre los asistentes, seguida de una propuesta priorizada de
ideas que comiencen a describir cual es la ciudad deseada por la diversidad de
los asistentes.
II. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 51
El método permite analizar, mediante este juego de prospectiva, los problemas
y las oportunidades que afectan a la zona a desarrollar, incluyendo tanto
aspectos urbanísticos como ambientales o territoriales. Y reflexionar sobre los
déficits actuales de Montmeló que puedan verse mejorados por la construcción
del nuevo centro, con relación a todos los vectores sociales, en ubicación de usos
y actividades, equipamientos o en infraestructuras de todo tipo.
La idea básica es que sean los propios ciudadanos los que entren en el debate
sobre los temas identificados como claves para el futuro, junto con políticos y
representantes de la sociedad civil y de la iniciativa privada. Dentro de esta
primera fase, reviste tanta importancia la constatación de las líneas de consenso
y convergencia como la identificación de los principales conflictos de intereses y
posibles divergencias.
Así mismo, en relación con la necesidad de transparencia y claridad indicadas en
la introducción reviste especial importancia la forma de convocatoria y el título
de este primer taller, que deberá delimitar claramente el marco del proceso de
participación.
En caso de ser neecsario, se organizarían mesas sectoriales sobre los temas que
exigen mayor debate, Una vez identificados a través del primer Taller de Futuro.
Como final del proceso, se organizaría un evento de conclusión en el que se
ratificase el acuerdo de los residentes con la propuesta que se está tramitando
desde el Ayuntamiento. La propuesta en este caso es de utilizar una técnica de
amplia convocatoria, de modo que se integre a la mayoría de las personas que
han tomado parte en el proceso.
Como trabajo previo habría que contar con la identificación de los agentes
sociales y de un análisis de la población implicada para identificar la mezcla de
personas con las que sería necesario contar para el desarrollo del proceso
participativo. Los agentes sociales convocados incluirán tanto las asociaciones e
iniciativas ciudadanas existentes, como los agentes económicos, los distintos
grupos políticos y la mayor diversidad de expertos, técnicos y profesionales que
residan o trabajen en el municipio y estén interesados en tomar parte en el
proceso.
El Consejo municipal de Urbanismo junto con el equipo de gobierno se
constituirá en comisión de seguimiento del proceso, a quien serán presentados
los diseños concretos de las diversas actividades que componen el Plan.
PLAN DE TRABAJO
En resumen, los trabajos a incluir dentro del proceso serían:
Primera fase: INFORMACIÓN Exposición pública y explicación de las líneas básicas del Avance de POUM.
Corporación municipal y equipo redactor del POUM
Segunda fase: PARTICIPACIÓN Taller participativo, complementado con mesas sectoriales en los temas sectoriales. Preparación del taller, selección de participantes, convocatoria y presentación a la prensa. Trabajo conjunto con el equipo redactor para incorporar las conclusiones del taller de participación al desarrollo posterior del POUM
gea 21
Tercera fase: DEVOLUCIÓN de RESULTADOS Taller público de devolución de resultados, explicando la coherencia de las propuestas definitivas del POUM con las demandas ciudadanas, o las razones y argumentación en el caso de que no sea posible. Acto final de consenso sobre la propuesta anterior a la aprobación inicial del POUM
gea 21
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 53
-1,0%
-0,5%
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
4,0%
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
2003-04
2004-05
2005-06
Montmeló Vallès Oriental
III. MEMÒRIA SOCIAL (AVANÇ)
ESTUDI DE POBLACIÓ, LLARS I PERSPECTIVES DE CREIXEMENT
1. 1. DINÀMIQUES DEMOGRÀFIQUES
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Montmeló és un municipi metropolità de grandària mitjana – petita (no arriba als
10.000 habitants). Va créixer molt als anys 70, combinant el creixement residencial
amb l’activitat industrial, i després inicià un període d’estancament.
Font: pàgina web IDESCAT
El municipi de Montmeló ha enregistrat en els darrers 25 anys un creixement de
població moderat, que a voltes ha fregat el creixement 0 tot i que combinat amb dos
períodes de major creixement (vegeu taula).
TOTAL ABSOLUT ANUAL
1981-86 94 1,4% 0,27% 1986-91 489 7,0% 1,37% 1991-96 221 3,0% 0,59% 1996-01 938 12,2% 2,33% 2001-06 308 3,6% 0,71%
Font: elaboració pròpia a partir d’informació obtinguda de la pàgina web d’IDESCAT
Si s’analitza el creixement anual, s’observa que en els darrers anys el creixement més
que moderat ha estat gairebé nul, tot i que entre el 2005 i el 2006 sembla repuntar
aquest.
Font: elaboració pròpia a partir d’informacióobtinguda de la pàgina web d’IDESCAT
En comparar-lo amb el que s’esdevé a la seva comarca, el Vallès Oriental, el contrast
entre les dinàmiques demogràfiques d’ambdós àmbits és notable (vegeu taula i
gràfic).
La comarca ha tingut un creixement sostingut en el temps tot i apreciar-se una
disminució respecte els anys 2001 a 2003, mentre que al municipi aquest creixement
ha estat irregular en el temps, amb tendència a la caiguda tot i presentar puntes de
recuperació.
1981 1986 1991 1996 2001 2006
Montmeló 6.871 6.965 7.454 7.675 8.613 8.921
Vallès Oriental 225.095 240.464 262.513 285.129 318.434 371.387
Total Anual
1998-99 273 3,4%
1999-00 105 1,3%
2000-01 176 2,1%
2001-02 54 0,6%
2002-03 87 1,0%
2003-04 -30 -0,3%
2004-05 80 0,9%
2005-06 117 1,3%
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 54
0
20
40
60
80
100
120
140
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
Naixements Defuncions Saldo
0
20
40
60
80
100
120
140
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
Naixements Defuncions Saldo
En analitzar el tipus de creixement que s’ha produït al municipi, en resulta que el
principal component d’aquest ha estat el resultat de les migracions, tant per
mobilitat residencial de la població de l’àrea metropolitana com les d’origen
estranger, moderades al municipi però creixents, més que no el resultat d’un
creixement natural (saldo entre natalitat i mortalitat).
COMPONENTS DEL CREIXEMENT
Els importants canvis en el model i pautes socials dels darrers 35 anys queden
reflectides en el tipus de creixement de població que es dóna al municipi. Així, en
descomposar el creixement segons sigui natural (diferència entre natalitat i
mortalitat) o per migracions (diferència entre altes i baixes del padró) podem copsar millor els canvis.
Creixement natural
Montmeló parteix d’una natalitat alta i una mortalitat baixa a mitjans anys 70 fruit
tant del baby-boom com del fet que Montmeló era un municipi jove (cal no oblidar
que el 1960 Montmeló tenia una població de 1.366 habitants, que al 1970 ja eren
4.384 i al 1981 eren 6.865), amb el que la reducció de la natalitat i el progressiu
augment de la mortalitat (vegeu gràfic) no han significat un saldo de creixement
natural negatiu. Altrament dit, Montmeló segueix sent encara un municipi jove, amb
el que la mortalitat és encara de les baixes.
En comparar-ho amb la comarca veiem que en línies generals els recorreguts són
força semblants: primer la caiguda de la natalitat i l’augment de la mortalitat,
després recuperació de la natalitat mentre que la mortalitat se-gueix la seva
tendència a l’augment amb un saldo sempre positiu. La diferència més notable és
però que al Vallès Oriental la natalitat s’ha recuperat a uns nivells relativa-ment
similars als de partida (de fet, en nombres absoluts els supera i tot: 4.187 el 1975 i
4.574 el 2006), cosa que a Montmeló no ha estat així.
Una altra diferència entre el municipi i la comarca la proporciona el càlcul de la
relació entre naixements i defuncions: a Montmeló es parteix d’una molt baixa
mortalitat el 1975, situant-se en una relació de 4’7 naixements per 1 defunció,
mentre que al Vallès Oriental la mortalitat ja era més elevada i la relació era de 3’5
naixements per 1 defunció.
A l’any 2006 la relació de naixements defuncions és molt semblant al municipi i la
comarca: 1’8 a Montmeló i 1’9 a la comarca: en el primer es nota que la represa de la
natalitat no ha estat tant forta mentre que en el segon es nota sobretot l’augment de
la mortalitat.
En tot cas, i per a concloure, malgrat tenir Montmeló un creixement natural positiu,
aquest no té prou força com per poder explicar tant els períodes de creixement de
població com tampoc els diferents moments d’estancament detectats.
SALDO MIGRATORI
El component migratori és el que més pot ajudar a entendre els diferents ritmes de
creixement que ha tingut Montmeló. Ateses les actuals tendències migratòries, de
model dual, s’analitza per separat el moviment residencial de la població i la
immigració d’origen estranger.
Moviment residencial de la població
Si s’observa la taula de saldos de destinació i procedència al municipi de Montmeló,
es pot veure que, efectivament, les dinàmiques de creixement i estancament, inclús
de pèrdua, estan clarament determinades pels fluxos residencials de població.
Montmeló Vallès Oriental
1998-99 3,4% 2,3% 1999-00 1,3% 2,4% 2000-01 2,1% 2,9% 2001-02 0,6% 3,5% 2002-03 1,0% 3,3% 2003-04 -0,3% 2,9% 2004-05 0,9% 3,1% 2005-06 1,3% 2,8%
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 55
-200
-100
0
100
200
300
400
500
600
1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Immigrants Emigrants Saldo
0
5.000
10.000
15.000
1988
1990
1993
1995
1998
2000
2002
2004
2006
Entren Surten Saldo
-10,00
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06
Espanyola Estrangera
Mateixa comarca
Resta província
Resta Catalunya
Resta Espanya
Total
1988 16 50 -3 12 75 1989 28 115 -1 32 174 1990 -31 70 -12 4 31 1992 -16 60 -28 11 27 1993 -62 46 -22 4 -34 1994 -39 59 -16 17 21 1995 -54 26 -9 2 -35 B1997
66 130 -5 8 199
1998 37 190 0 6 233 1999 -50 76 -13 21 34 2000 -31 39 -12 8 4 2001 -122 35 -17 14 -90 2002 -99 41 -19 -15 -92 2003 -127 14 -4 2 -115 2004 -46 40 -20 -32 -58 2005 -9 58 -21 -14 14
Font: pàgina web IDESCAT
Els volums d’entrada i sortida no són excessivament elevats (vegeu gràfic), tot i que
estem parlant d’unes entrades que poden suposar entre el 4% i el 6% del volum de
població en cada any, mentre que les sortides suposen entre l’1% i el 3% El saldo
resultant dóna uns resultats més aviat migrats, quan no negatius.
És de destacar que bàsicament només manté una relació positiva amb la resta de la
província de Barcelona, en que són més persones de la província les que van a residir
al municipi que no a la inversa, mentre que amb la resta de la comarca el saldo és
negatiu, és dir més persones de Montmeló van a viure a d’altres municipis de la
comarca que no a la inversa.
En tot cas, Montmeló no és aliè a la mobilitat residencial esdevinguda sobretot en la
darrera dècada i que afecta no només les àrees metropolitanes sinó també bona part
dels sistemes urbans catalans; ara bé les causes del creixement del municipi, per
modest que hagi estat, s’hauran de buscar en la immigració d’origen estranger.
Montmeló no segueix massa les dinàmiques que es donen al Vallès Oriental. A la
comarca les entrades de nova població han pujat molt en els darrers anys, a l’igual
que les sortides. D’aquí en resulta un saldo més petit al 2006 que no al primer any de
referència, el 1988, quan el volum total d’entrades i sortides era notablement més
baix.
La mobilitat residencial a l’interior de la comarca és molt elevada, passa d’afectar
3.000 persones el 1988 a gairebé 10.500 persones el 2006.
Immigració d’origen estranger
El pes de la població immigrada d’origen estranger és baix en el municipi, molt per
sota en relació molts municipis de Catalunya, però que va en augment, passant de
representar el 3’15% de la població total l’any 2001 al 8’1% del 2006. Això no obstant,
el creixement de població del municipi ha estat degut sobretot a la immigració
d’origen estranger.
Font: elaboració pròpia a partir dades d’IDESCAT
El següent gràfic mostra molt clarament en quina proporció creixen els uns i els altres
En aquest es poden observar vàries coses:
Espanyola Estrangera Total %
Estrangers 2001 8.306 307 8.613 3,6
2002 8.247 420 8.667 4,8
2003 8.206 548 8.754 6,3
2004 8.114 610 8.724 7,0
2005 8.134 670 8.804 7,6
2006 8.199 722 8.921 8,1
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 56
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06
Espanyola Estrangera
-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0
0-4
15-19
30-34
45-49
60-64
75-79
Espanyola Estrangers
1. la població espanyola ha anat decreixent.
2. Ara bé, sembla que a partir del 2005 torna en augment.
3. La població d’origen estranger ha crescut a un molt major ritme que
l’espanyola.
4. Aquest ritme de creixement disminueix amb els anys amb un important punt
d’inflexió a partir del 2004.
En aquest cas, l’evolució i capacitat d’atreure població d’origen estrangera és
relativament similar al municipi i a la comarca. El Vallès Oriental partia també d’un
baix percentatge de població d’origen estranger (3’3%) i encara que al 2006 el
percentatge era superior al Vallès Oriental respecte Montemló, aquest segueix sent
baix en relació a molts àmbits de Catalunya (per exemple, per al conjunt de
Catalunya el 2006 representava el 13%).
Espanyola Estrangera Total %
Estrangera 2001 308.080 10.354 318.434 3,3
2002 314.021 15.573 329.594 4,7
2003 319.030 21.516 340.546 6,3
2004 324.574 25.992 350.566 7,4
2005 329.451 31.868 361.319 8,8
2006 334.064 37.323 371.387 10,0
Font: elaboració pròpia a partir dades IDESCAT
També a la comarca el creixement més important es produeix entre la població
d’origen estranger. A diferència, però del municipi, a la comarca no es produeix una
pèrdua de població espanyola si bé el seu índex de creixement és molt baix (vegeu
gràfic).
Per aquest grup de població ara com ara té més pes el component masculí que no el
femení, amb una relació d’1’6 a 1, però és possible que amb els anys canviï, sobretot
si es dóna el procés de reagrupament familiar (per les llars separades) o el de
formació de noves llars.
Els grups d’edat amb major presència són els joves, de 20 a 34 anys, seguit pel de 35
a 39 anys. És a dir, amb majors possibilitats de formar família o d’iniciar el
reagrupament familiar (de fet, entre la població immigrada, el grup d’infants
representa el 24% de la població total immigrada).
La incidència que tenen en la piràmide d’edats no és fa sentir massa (vegeu piràmide)
però és important veure que són també en les bases del manteniment dels grups de
població jove i que en cas de fixar la seva residència al municipi poden influir
positivament en l’augment de la natalitat.
Per orígens, la principal és la que prové d’Àfrica, amb un 62% dels efectius totals
d’origen estranger i a força distància la que prové d’Amèrica del Sud, amb un 22% del
total. Val a dir que si bé la població provinent d’Àfrica té un important pes en els
col·lectius d’immigrants.
En tots dos casos hi ha més població masculina que femenina l’únic que la ràtio
canvia segons origen: per cada 1’7 homes d’origen africà hi ha 1 dona i mentre que
per cada home d’origen sudamericà hi ha 0’7 dones del mateix origen.
Al Vallès Oriental, la població amb origen Àfrica és també la que té més pes però no
en la proporció de Montmeló: 43% el 2006. El segon grup, a l’igual que al municipi és
l’originària d’Amèrica del Sud tot i que amb major presència, amb un 33%.
Probablement la diferència més substancial entre municipi comarca és que al Vallès
Oriental els altres orígens hi són més presents, per bé que amb uns percentatges
relativament baixos.
A l’igual que el que passa a Montmeló, en els originaris d’Àfrica hi pesa més la
presència masculina (2 homes per 1 dona), però a diferència del municipi, al Vallès
Oriental els que provenen d’Amèrica del Sud ambdós sexes estan relativament
equilibrats, amb una mica més de dones que d’homes (1 dona per cada 0’9 homes).
En aquest darrer cas no es pot inferir que arribin famílies ja formades, tot i que si és
cert que pot haver un nombre més elevat de famílies monoparentals en que el cap
sigui la mare.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 57
Piràmide d'edats, 2001
-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0
0-4
15-19
30-34
45-49
60-64
75-79
90-94
Homes Dones
Piràmide d'edats, 2006
-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0
0-4
15-19
30-34
45-49
60-64
75-79
90-94
Homes Dones
Piràmide d'edats, 1991
-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0
0-4
15-19
30-34
45-49
60-64
75-79
90-94
Homes Dones
ESTRUCTURA D’EDATS
Malgrat ser un municipi amb una estructura poblacional jove, les etapes
d’estancament combinades amb alguna etapa de cert creixement així com el tipus de
creixement produït poden haver afectat a la piràmide d’edats de Montmeló.
D’entrada i com ja ha estat dit, Montmeló té encara una estructura de població prou
jove. Ara bé, si es comparen les dades per grans grups d’edat (vegeu taula),
s’observa que el municipi ha començat un procés d’envelliment.
2001 2006 Total % Total %
Fins 14 anys 1.302 15,15 1.409 15,79 15-34 anys 2.949 34,32 2.653 29,74 35-64 anys 3.261 37,95 3.647 40,88 65 i + anys 1.080 12,57 1.212 13,59
Total 8.592 100,00 8.921 100,00
Font: elaboració pròpia a partir dades pàgina web IDESCAT
Així, el grup de joves (de 15 a 34 anys) ha vist el seu pes reduït en gairebé 5 punts
mentre que el d’adults l’augmenta a l’igual que el de persones grans.
Ara bé, és de destacar que el grup d’infants no només no redueix el seu pes sinó que
l’augmenta, ni que sigui poc.
És aquí on cal afinar una mica més en l’estructura d’edats. En el municipi ha
augmentat lleugerament la presència del grup d’edat de 35 a 39 anys, els quals solen
ser els que han format o formen llar familiar i tenen canalla petita.
De fet, la comparació de les 3 piràmides estan indicant com disminueix el pes dels
joves mentre que en guanya el de joves adults alhora que els d’adults i persones
grans mentre que la base, no excessivament ampla, augmenta.
El grup de joves, distingint-los en els subgrups de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys
ateses la seva diferent relació amb el mercat laboral i en conseqüència, de
possibilitat d’emancipació, comença a disminuir en el cas dels més joves, passant de
representar el 10% el 2001 al 9% el 2006, mentre que el grup de 30 a 34 anys, enlloc
de créixer es manté en el mateix 9% en ambdós anys.
És així doncs, que cara la política d’habitatge assequible i de protecció caldrà tenir
especialment en compte aquest grup d’edat ja que és el que acaba marxant per a
poder accedir a l’habitatge.
ÍNDEXS DE DEPENDÈNCIA I ENVELLIMENT
De l’evolució de la piràmide d’edats s’ha vist que augmenten lleugerament el seu pes
tant la població infantil com les persones grans, grups d’edat considerats dependents
en relació la població adulta.
Aquest increment es tradueix en un augment de l’índex de dependència global,
passant del 38’4 al 41’6.
Descomposant l’índex en juvenil i senil s’observa que ambdós índexs augmenten
(vegeu taula), en una proporció força similar, a l’entorn del 2% És important veure
que l’índex de dependència juvenil és encara superior al de dependència senil.
Actualment no es pot parlar de substitució en els termes d’abans (bàsicament
circumscrits en el propi municipi) ja que el mercat laboral és infinitament més obert,
però la major presència de població jove al cap i la fi contribueix a garantir la
substitució.
MONTMELÓVALLÈS
ORIENTAL ïndex de dependència senil 2001 17,4% 18,7%
2006 19,5% 18,6% Índex de dependència juvenil 2001 22,2% 23,4%
2006 24,2% 24,7% Índex de depèndencia global 2001 39,6% 42,1%
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 58
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
0-4
10-1
4
20-24
30-3
4
40-44
50-54
60-6
4
70-7
4
80-84
90-9
4
2001 2006
2006 43,7% 43,3% Índex d'envelliment2001 78,1% 79,8%
2006 80,6% 75,2% Índex de sobreenvelliment 2001 9,5% 11,3%
2006 11,1% 11,8%
Font: elaboració pròpia
Ara bé, l’índex d’envelliment (població de 65 anys i més sobre població de fins 15
anys) indica que malgrat augmentar la població infantil, l’increment de la població
gran és proporcionalment major, això és que en el municipi s’està produint un procés
d’envelliment que caldrà seguir. Si es mira l’índex de sobreenvelliment (persones de
85 i més anys sobre persones de 65 a 84 anys), aquest també augmenta.
En qualsevol cas, el fet que s’hagi produït aquest augment pot suposar un increment
en les demandes potencials d’equipaments i serveis. D’una banda, que augmenti la
població infantil pot augurar un cert rejoveniment del municipi, en uns moments en
que unes de les problemàtiques més importants de la població catalana és l’elevat
grau d’envelliment. Es pot traduir també en una major demanda d’equipaments
escolars i de serveis sanitaris (per exemple pediatres).
Que el grup de persones grans vagi creixent lentament, ultra ser indicador d’una
major esperança de vida, pot suposar un augment en les demandes d’assistència
social i serveis mèdics així com en millora a l’accessibilitat d’aquests equipaments.
Si es compara amb el Vallès Oriental, l’índex de dependència global al 2006 era força
semblant i les diferències entre municipi i comarca no són notables però si que es pot
remarcar que l’índex de dependència senil és una mica menor a la comarca que al
municipi.
A la comarca, l’índex d’envelliment ha seguit un procés diferent a Montmeló:
decreix, mentre que l’índex de sobreenvelliment és similar a ambdós àmbits.
TAXES DE FEMINITAT
Per regla general, la població femenina i la masculina solen estar, en el seu conjunt,
equilibrada. Les diferències s’observen dins els grups d’edat. Montmeló es troba
exactament en aquest punt d’equilibri, més el 2006 que el 2001 (1 home per 1 dona),
cosa que no treu que en el seu intern succeeixin alguns fets a esmentar.
D’una banda ens trobem que hi ha una mica més de nens que de nenes i que en el
grup d’edat de persones grans hi ha més dones que homes, ambdós paràmetres
perfectament normals. La diferència, i força important, és que disminueix el
sobreenvelliment femení, malgrat el lleu augment d’aquest grup d’edat (vegeu
piràmides d’edat), i que hi ha una mica més de dones que d’homes en el grup d’edat
de 35 a 39 anys.
En la resta de grups no s’observen diferències perceptibles entre els 2 anys i la
distribució és mou dins la normalitat.
Aquestes dues diferències seran represes en parlar de les llars, amb especial atenció
a les unipersonals i les monoparentals.
La immigració d’origen estranger té també efectes en la distribució del
masculí/femení de la població segons siguin els seus orígens (per exemple en
l’africana predomina l’home sobre la dona excepte en aquells orígens que ja han
iniciat el reagrupament familiar –marroquina sobretot–, mentre que en la d’origen
sudamericà pot ser que predomini més el femení, tot i que no sempre, i que hi hagi
un major nombre de llars monoparentals amb la dona com a cap de llar).
En el cas de Montmeló ja ha estat vist que ara com ara en la població d’origen
estranger hi ha més presència d’homes que de dones, amb una relació d’1’6 homes
per 1 dona.
Les diferències amb el Vallès Oriental no són massa significatives: al 2006 hi ha una
mica més d’homes que de dones, a diferència del 2001 (1 al 2001 i 0’97 al 2006), i
l’evolució per grups d’edat segons anys a la comarca és més suau que al municipi.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 59
0,00%
1,00%
2,00%
3,00%
4,00%
5,00%
Montemló91-96
Montmeló96-01
VallèsOriental 91-
96
VallèsOriental 96-
01
Població Llars
2. FORMACIÓ DE LLARS I TIPUS.
CREIXEMENT DE POBLACIÓ I FORMACIÓ DE LLARS
En els darrers anys s’ha detectat en molts municipis de Catalunya una diferència
substancial entre creixement de població i ritme de formació de llars. En aquest
sentit, Montmeló té un comportament similar a la resta de municipis (vegeu taula) tot
i que, val a dir-ho, un pèl més esmortit en el primer quinquenni i gens significatiu en
el darrer quinquenni.
Creixement població Creixement llars TOTAL ABSOLUT ANUAL TOTAL ABSOLUT ANUAL
1991-96 221 3,0% 0,59% 223 10,1% 1,95%
1996-01 938 12,2% 2,33% 486 20,0% 3,72%
2001-06 308 3,6% 0,71% 130 4,5% 0,88%
Font: Elaboració pròpia a partir dades IDESCAT
No es disposa de dades del nombre de llars per al 2006, tot i que al Pla Local
d’Habitatge de Montmeló si que es té una dada força aproximada de les llars a
Montmeló a l’any 2007. Atès que la informació de població que es disposa és referida
a l’any 2006 i per a tal de fer possible la comparació, a partir de la població de l’any
2006 i de l’evolució de la grandària de la llar (es pren com a referència la grandària
de la llar als anys 2001 i 2007) s’ha estimat quines podrien ser les llars al 2006.
Així com per al període 1991–2001 la formació de llars ha estat superior al creixement
de població, en el període 2001–2006 quasi s’igualen. I és aquí on Montmeló presenta
diferències en relació a molts dels municipis metropolitans. Això no obstant, el ritme
de creixement de les llars segueix sent lleugerament superior al de població.
Amb l’anàlisi del tipus de llars, grandària dominant d’aquesta, llars monoparentals i
unipersonals s’intentarà escatir en quines casuístiques es mou Montmeló, ara bé les
dades que es tenen arriben només fins l’any 2001 amb el que s’haurà de buscar altres
mitjans per poder comprovar si la hipòtesi de consolidació de la llar és vàlida.
Al Vallès Oriental el ritme de formació de llars ha estat, a l’igual que a Montmeló,
superior al creixement de població (vegeu gràfic).
La diferència rau en que a la comarca decau abans l’increment del nombre de llars en
relació l’increment de població mentre que al municipi augmenta tant el nombre de
llars com el de població. De fet, els índexs de formació de llars en el darrer
quinquenni són gairebé iguals al municipi que a la comarca.
GRANDÀRIA MITJA DE LES LLARS
Un dels aspectes que han caracteritzat l’evolució social en els darrers anys és la
disminució de la grandària mitja de les llars. Montmeló segueix també aquestes
dinàmiques (vegeu taula).
Font: pàgina web IDESCAT i elaboració pròpia
La tendència actual és que la disminució de la grandària de la llar prosseguirà en el
temps tant per l’efecte de la disminució del nombre de fills per família com
conseqüència dels processos de fragmentació (entesa com emancipació dels fills però
també dels pares) i dissolució (entesa com la ruptura de parelles amb el conseqüent
augment de les llars unipersonals i monoparentals).
Actualment s’estan produint dues dinàmiques de formació de llars que són oposades
però alhora paral·leles: major fragmentació de les llars autòctones alhora que ja es
comença a fer notar els efectes dels reagrupaments familiars de la població d’origen
estranger en l’actual estructura de la llar. A l’hora de projectar la grandària de la llar
s’haurà de tenir en consideració ambdós aspectes.
1991 1996 2001 2006 Població 7.454 7.675 8.613 8.921 Llars 2.205 2.428 2.914 3.044 Grandària 3,38 3,16 2,96 2,93
Grandària Vallès Oriental 3,47 3,08 2,87
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 60
0
5
10
15
20
25
30
1 2 3 4 5 i +
Montmeló Vallès Oriental
A Montmeló el pes de la població d’origen estranger tot i no ser dels més elevats, es
prou considerable com per a tenir en consideració aquest efecte. A més, segons les
dades disponibles (recordem la piràmide d’edats segons orígens) el procés de
reagrupament familiar o de formació de noves llars encara està en una fase força
inicial, amb el que en cas que la població estrangera pugui fixar el seu domicili en el
municipi, pot fer que augmenti la grandària mitja de la llar.
Certament que tant l’atracció de la població de població estrangera com llur fixació
queden fortament vinculades no només al mercat laboral sinó també a una oferta
d’habitatge assequible (de lloguer o de compra). En aquest sentit, l’oferta d’aquest
tipus d’habitatge a Montmeló és molt limitada (ja s’analitzarà en l’apartat
corresponent), cosa la qual introdueix dubtes raonables sobre quina serà l’evolució
del creixement de la població estrangera en el futur.
NOMBRE DE PERSONES PER LLAR
L’herència del creixement de Montmeló als anys 70 porta a creure que encara es
mantindrà una certa estructura familiar tradicional si bé ja ha estat vist que la
grandària de la llar ha anat disminuint.
Així, pels anys 1991 i 1996, el major percentatge de llars segons nombre de persones
es trobaven en les llars de 4 persones (vegeu taula); a l’any 2001 la primera posició
l’ocupa ja la llar de 2 persones, malgrat que el de 4 persones és el segon grup en
importància.
Evolució de les llars segons el nombre de persones 1 2 3 4 5 i +
1991 8,6 21,6 23,6 26,6 19,6 1996 11,4 23,9 22,6 27,7 14,5 2001 14,4 26,5 23,4 25,6 10,2
Font: pàgina web IDESCAT i elaboració pròpia
Ara bé, el nombre de llars unipersonals, que al 1991 era el de menys pes, al 2001 ja
representa el 14’4% de les llars de Montmeló. No es tenen dades actualitzades a 2006
amb el que haurem de seguir treballant en el terreny de les hipòtesis.
D’una banda, la tendència general de la societat catalana parla d’una progressiva
reducció de la llar si bé la immigració d’origen estranger amb el consegüent
reagrupament familiar poden introduir canvis en la grandària de la llar.
Així mateix, també és possible que les tendències d’atracció de llars familiars
relativament joves puguin incidir en la grandària mitja al municipi. Aquesta hipòtesi
no es considera una idea descabdellada si pensem que el ritme de formació de llars
entre el 2001 i el 2006 són relativament semblants (0’71 per població i 0’88 per llars),
amb el que és possible que Montmeló tingui capacitat d’atraure bé famílies ja
completament formades, bé famílies en formació.
En comparar la composició de les llars segons nombre de persones entre Montmeló i
el Vallès Oriental les diferències entre ells no són massa importants, destacant més
aviat les similituds.
Així en ambdós casos predominen les llars de 2 persones seguides per les de 4
persones, mentre que les de cinc són les de menys pes.
L’evolució del tipus de llar a la comarca ha estat força similar a la del municipi:
important augment de les llars unipersonals, pèrdua de pes de les llars de 4 persones.
LLARS SEGONS TIPUS DE NUCLI
Els citats processos de fragmentació i dissolució de la llar afecten també al tipus de
llar, no només a la seva grandària.
Com es pot observar a la següent taula, a Montmeló es veu com efectivament està
canviant el tipus de composició de la llar (per exemple, augmenta el nombre de llars
no familiars, sobretot per augment de les llars unipersonals), però no es considera
que sigui dels municipis en que s’hagi produït amb major força la descomposició de la
llar tradicional: l’augment de les llars no familiars és important però per sota de
molts municipis metropolitans, es produeix un augment del nombre de llars familiars
sense nucli familiar però és molt minso, a l’igual que els canvis que es prodsueixen en
les llars amb 2 o més nuclis és també poc important.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 61
Llars segons nombre de fills
0
200
400
600
800
1.000
cap 1 2 3 4 i +
2001 1991
0
20
40
60
80
100
Llars nofamiliars
Sense nucli Amb 1 nucli 2 o + nuclis
Montmeló Vallès Oriental
Llars unipersonals segons estat civil i sexe, 1996 i 2001
010
2030
4050
6070
80
solter vidu separat
dona 96 dona 01 home 96 home 01
0
10
20
30
40
50
60
70
cap 1 2 3 4 i +
1991 2001
Llars familiars
Llars no familiars
Sensenucli
Amb 1 nucli
2 o + nuclis
1991 8,6 0,6 89,0 1,8
1996 11,6 1,2 84,8 2,4
2001 15,3 2,1 80,5 1,9
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
La comparació amb el Vallès Oriental no aporta major informació excepte que
ambdós segueixen la mateixa tendència si bé és més acusat a la comarca l’augment
de les llars no familiars i és més evident la pèrdua de pes de les llars tradicionals.
Més interessants són els resultats quan s’analitza el tipus de llars segons nucli família,
parelles sense fills, parelles amb fills i famílies monoparentals. Aquí si que s’observen
canvis.
ParellesLlarssensenucli
Sensefills Amb fills
Llars monopa-rentals
1991 9,3 20,4 62,4 6,2
1996 12,7 20,8 56,1 7,9
2006 17,4 22,8 49,9 7,8
Font: elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
En aquest cas es veu més clarament l’augment del pes de les llars sense nucli familiar
i de les llars amb parelles sense fill. Les llars monoparentals a Montmeló augmenten
però no molt. Al Vallès Oriental es donen els mateixos processos tot i ser més notable
l’augment de les llars sense nucli i augmentar lleugerament més les llars
monoparentals (19% i 8% respectivament).
Més endavant s’analitzaran les llars unipersonals i les monoparentals donat que són
tipus de llars susceptibles de tenir problemes amb l’habitatge, bé per dificultats
d’accés bé per poder mantenir-lo.
Abans però es vol parar atenció a l’evolució de les llars amb fills i de llars amb fills
menors de 16 anys ja que en aquest tipus de llars s’han produït importants canvis. Les
dades que es disposen arriben només fins el 2001, amb el que serà difícil comprovar
la hipòtesi anteriorment exposada sobre que és possible que actualment a Montmeló
s’estigui donant processos de consolidació de les llars familiars.
LLARS I NOMBRE DE FILLS
La disminució de la grandària de les llars es produeix bàsicament per la disminució
del nombre de fills per parella però també per l’augment del nombre de parelles
sense fills. Així, a l’any 1991 el nombre de llars amb fills era del 77%, mentre que al
2001 aquest és ja del 72%
Si mirem l’evolució del nombre de fills per llar, podem confirmar el suara dit (vegeu
gràfic): hi ha un augment de les llars sense fills alhora que es produeix una caiguda
del nombre de llars amb 3 i més fills.
Si es mira les llars segons el nombre de fills menors de 16 anys (edat màxima
d’estudis obligatoris), s’observa que la caiguda és més important: incrementa
notablement el nombre de llars sense fills menors de 16 anys (del 49% el 1991 al 62%
el 2001), però també disminueixen la resta de grups fins i tot les llars amb 1 o 2 fills
menors de 16 anys(vegeu taula i gràfic).
Llars segons nombre de fills menors de 16 anys cap 1 2 3 4
1991 48,6 24,4 21,9 4,2 0,92001 61,5 22,9 13,8 1,6 0,2
Font elaboració pròpia a partir dades IDESCAT
Si es confirmés que Montmeló atrau població que està formant família i a més es
confirmés que el procés de reagrupament familiar al municipi fos possible, aquestes
tendències poden variar ni que sigui lleument.
LLARS UNIPERSONALS
Les llars unipersonals representaven a l’any 2001 el 14% de les llars totals de
Montmeló (11% el 1996), xifra prou respectable, i d’aquestes, el 57% eren femenines
(58% el 1996).
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 62
0
1020
3040
5060
70
solter vidu separat
Home 96 Home 01 Dona 96 Dona 01
0102030405060708090
1996 2001
Homes Dones
0
20
40
60
80
100
Homes Dones
Homes 22 22
Dones 78 78
1996 2001
0102030405060708090
100
DonesMontmeló
HomesMontmeló
Dones VallèsOriental
HomesVallès
Oriental
1991 2001
02468
101214
< 20 20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75 i+
1991 2001
0
2
4
6
8
10
12
14
< 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 i +
1991 2001
En les unipersonals masculines, el 55% eren, el 2001, de persones solteres, mentre
que les femenines el 67% eren de dones vídues.
El gràfic següent mostra d’una manera molt clara la diferència entre llars
unipersonals masculines i femenines.
Nota: han estat assimilats a separats les casats, separats i divorciats que viuen sols.
Per grups d’edat, en els homes destaquen els de 25 a 29 anys i els de 35 a 39, amb
percentatges iguals, seguits pels grups d’edat de 30 a 34 i 40 a 45 anys.
Per contra, en les dones els grups d’edat són de 65 i més anys, destacant les dones
més grans de 75 anys. El fort component de viduïtat femenina determina aquest grup.
Al Vallès Oriental, a l’igual que a Montmeló, les llars unipersonals eren femenines tot
i que la tendència a igualar-se entre sexes és major a la comarca: 53% femenines i
47% masculines.
Existeixen algunes diferències en quant a tipus de llars unipersonals. Per exemple, a
Montmeló augmenten les unipersonals masculines de separats mentre que disminueix
lleument les de solters. Al Vallès Oriental les diferències entre els dos anys són
imperceptibles. A Montmeló les unipersonals formades per vídues es mantenen en un
percentatge relativament semblant tot i disminuir al 2001 mentre que al Vallès
Oriental és més perceptible la seva reducció.
LLARS MONOPARENTALS
La dissolució de les llars porta parella un augment de les llars monoparentals alhora
que, si més no temporalment, un augment de les llars unipersonals.
En el cas de Montmeló tot i que en xifres absolutes ha augment el nombre de llars
monoparentals (de 225 el 1991 a 257 el 2001), en relatives ha disminuït un punt: del
10% al 9%
A l’igual que en el cas de les llars unipersonals, les llars monoparentals són sobretot
femenines. Però en el cas de les monoparentals la feminització de la llar és
aclaparadora (vegeu gràfic).
No és massa agosarat aventurar hipòtesis cara el 2006, ja que si bé es considera que
el més probable és que segueixi augmentant el nombre de llars monoparentals,
també és cert que al llarg dels anys Montmeló ha manifestat una tendència en
atraure i/o mantenir llars en que l’estructura familiar (parella i fill/s) predomina.
On si s’observen diferències que hauran de ser tingudes en consideració cara
l’habitatge assequible, és en que on es produeix l’augment del nombre de llars
monoparentals és en el grup en que la dona és la cap de família, passant de
representar el 80% el 1991 al 86% el 2001.
Al Vallès Oriental, a l’igual que a Montmeló, les llars monoparentals són bàsicament
femenines; ara, a diferència del municipi es mantenen igual en el temps.
PERSONES PRINCIPALS DE LA LLAR
L’augment de l’edat d’emancipació dels fills i, en conseqüència de formació de llars,
ha conduït a una disminució del nombre de caps de llar en que la persona principal
sigui menor de 29 anys, passant del 12% del 1991 al 9% del 2001.
Ara bé, en el cas de Montmeló també suposa una disminució del percentatge de caps
de llar d’entre 35 i 39 anys a favor del grup de 30 a 34 anys i un augment prou
significatiu del nombre de llars de 65 i més anys (del 17% al 20%). És a dir, alhora que
es produeix un cert rejoveniment dels caps de llar augmenta el nombre de llars amb
el cap jubilat. És possible que aquest increment vagi vinculat a l’augment de
l’envelliment anteriorment apuntat (vegeu gràfic).
El Vallès Oriental segueix la mateixa tendència en quan a augment de les dones com
a caps de llar, passant de representar el 15% el 1991 al 37% del 2001, i també en
quant a augment del grup d’edat de 30 a 34 anys, mentre que el de 35 a 39 es manté
estable i també increment del nombre de llars en que la persona principal és
jubilada, si bé en el cas del Vallès Oriental és més suau.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 63
FEMINITZACIÓ DE LA LLAR
Una altra diferència observada entre ambdós anys és l’augment del nombre de llars
en que la dona és la cap (del 12% el 1991 al 34% el 2001), destacant sobretot el grup
d’edat dels 30 als 34.
Aquí poden passar dues coses. Primer, que en la parella s’hagi donat una
flexibilització sobre qui és el cap de llar (una reducció de la importància del paper?).
Segona, que el nombre de llars monoparentals en que la cap de llar és dona ha
augmentat en aquest grup d’edat. Ens decantem per ambdues opcions ja que no són
excloents.
L’augment de les llars en que la cap és dona en el grup d’edat de 70 i més anys
probablement serà degut a un augment de la viduïtat en aquests darrers anys.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 64
0 20 40 60 80 100
Principals
Resta
1981 1991 2001 2006
0 20 40 60 80 100
Principals
Resta
1981 1991 2001
3. EL PARC D’HABITATGES
S’ha produït un creixement del nombre de les llars lleugerament superior al
crexiement de la població, cosa que es tradueix en un creixement de la demanda de
l’habitatge principal.
Caldrà distingir dins el parc total d’habitatges de Montmeló els que són d’ús principal
(és a dir, la residència habitual de la població) de la resta d’usos (segona residència i
vacant o buit bàsicament).
Les dades sobre el parc d’habitatges del municipi i la comarca provenen del cens de
població i habitatges realitzat l’any 2001 per l’INE. Es pot fer una estimació de quin
pot ser el parc d’habitatges en ambdós àmbits per l’any 2006 a partir de les dades de
certificats finals d’obra que provenen del col·legi d’aparelladors i que l’IDESCAT
penja a la seva pàgina web.
En el cas del municipi es podria tenir una idea més ajustada del nombre d’habitatges
construïts entre el 2001 i el 2006 a partir de les llicències d’obres. Ara, aquesta
informació no està disponible per la comarca amb el que la comparació entre elles
seria difícil. És per això que s’ha optat per estimar el parc d’habitatges a partir dels
certificats finals d’obra, els quals poden donar una idea molt aproximada del volum
actual.
D’altra banda apareix la dificultat que d’aquests no es pot saber quans són principals,
segona residència o buits. El càlcul d’habitatges principals al 2006 es farà a partir de
l’estimació de les llars a aquest any, assimilant-se que a cada llar els correspon un
habitatge. En el cas del Vallès Oriental això no ha estat possible.
Principals Secundaris Vacants Altres Total 1981 1.785 128 254 0 2.167
1991 2.205 72 267 3 2.547
2001 2.914 51 271 1 3.237 2006 3.044 360 0 3.404
Font: pàgina web IDESCAT i elaboració pròpia
Montmeló es caracteritza per l’important pes de l’habitatge principal en el seu parc
(vegeu taula i gràfic). Destaca també en que els habitatges amb altres usos al
principals siguin buits més que no de segona residència.
En el gràfic es pot veure l’important pes de l’habitatge principal en relació a la resta,
com aquest pes ha anat en augment en els darrers anys si bé és possible que a l’any
2006 hagi disminuït una mica.
Així com en d’altres variables les diferències entre municipi i comarca són mínimes,
en el cas de l’ús de l’habitatge són més importants.
Cal no oblidar que al Vallès Oriental hi ha municipis en que la segona residència té un
important pes, amb el que el percentatge de principal és menor que no a Montmeló,
tot i que ha evolucionat també cap un increment de la primera residència (vegeu
gràfic).
No es coneix quin pot ser el pes però si que és coneguda la pràctica de convertir la
segona residència en primeres a efectes fiscals amb el que és possible que els
percentatges variïn una mica més en realitat, tot amb tot remarcar que en alguns
municipis de la comarca s’ha accelerat el procés de transformació de la segona
residència a primera de manera real (Lliçà d’Amunt, per exemple),
Tot i poder saber-se quin és el volum aproximat d’habitatges al Vallès Oriental al
2006 (vegeu taula) no s’ha calculat la proporció de principals i altres ja que no es
tenen dades més actuals sobre llars. Es podria fer una estimació a partir de la
grandària mitja de la llar projectada per l’IDESCAT, però en aquest cas s’ha
considerat innecessari.
Principals Secundaris Vacants Altres Total
1981 62.579 16.729 13.766 0 93.074
1991 75.524 20.634 10.567 420 107.145
2001 110.932 15.208 17.373 408 143.921
2006 -- -- -- -- 166.207
Font: pàgina web d’IDESCAT
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 65
0
10
20
30
40
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Montmeló Vallès Oriental
HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ
El període 2001 2006 no ha estat especialment dinàmic en la construcció de nous
habitatges a Montmeló, amb un índex anual d’1%, força lluny del 2’4% del decenni
1991-2001; mentre al Vallès Oriental en el darrer quinquenni s’ha mantingut un índex
de construcció anual similar a l’anterior decenni (vegeu taula).
Montmeló Vallès Oriental TOTAL ABSOLUT ANUAL TOTAL ABSOLUT ANUAL
1981-91 380 17,5% 1,63% 14.071 15,1% 1,42%
1991-01 690 27,1% 2,43% 36.776 34,3% 2,99%
2001-06 167 5,2% 1,01% 22.286 15,5% 2,92%
Font: elaboració pròpia a partir dades d’IDESCAT
Les noves construccions de Montmeló només representen l’1% dels habitatges totals
construïts al Vallès Oriental per al quinquenni 2001-2006.
Calculant quin ha estat aquest augment anual, a Montmeló s’observa un
comportament més irregular mentre que al Vallès Oriental ha estat regularment
creixent en el temps (vegeu gràfic).
A l’any 2001 gairebé no es van acabar habitatges, a l’igual que al 2005, mentre que
l’any punta fou el 2003, amb el 32% d’habitatges acabats en aquest període.
Si que és col posar de relleu que actualment pot haver canviat una mica aquesta
dinàmica atès que al 2006 s’iniciaren 107 habitatges, el 36% d’habitatges iniciats en
aquest període.
ESTAT DE CONSERVACIÓ I ANTIGUITAT DELS EDIFICIS DESTINATS A HABITATGE FAMILIAR
Si hem de fer cas del cens de població i habitatges del 2001, Montmeló té un parc
d’habitatges amb un grau de conservació que el situa lleugerament per sota la
comarca però per damunt de Catalunya (vegeu taula).
Ruïnós Mal estatAlguna
deficiènciaBonestat Total
Montmeló 0,7 1,2 6,4 91,7 1.085
Vallès Oriental 0,8 0,9 4,9 93,4 67.824
Catalunya 1,0 1,6 6,9 90,5 1.063.896
Font: elaboració pròpia a partir dades d’IDESCAT
Amb tot, cal fer atenció que els percentatges del mal estat i edificis amb alguna
deficiència són força propers als de Catalunya, amb el que no fora desaconsellable
plantejar polítiques de rehabilitació adreçades a aquests habitatges.
Pot existir alguna relació entre estat de conservació i antiguitat de l’edifici. Cal
recordar que el municipi creix sobretot entre els anys 60 i 70, amb el que el seu parc
d’habitatges no es pot considerar especialment antic, sobretot en relació a d’altres
municipis.
En la taula següent es pot veure que els habitatges anteriors a 1950 gairebé no són
significatius al municipi (el 7% del parc), mentre que a partir dels anys 50 s’inicia el
creixement del parc, sent més important sobretot a partir dels anys 60 (vegeu taula).
Font: pàgina web INE
Malgrat que no es pot considerar que el parc d’habitatges sigui dels més vells, si que
és cert que ja comencen a ser el suficientment antics com per presentar deficiències
i que caldria fer intervencions de rehabilitació abans les deficiències no vagin a mal
estat. No es disposa de dades pel Vallès Oriental.
CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D’HABITATGES
En aquest apartat es farà una breu caracterització dels habitatges (o edificis
d’habitatges, segons el cas) per acabar de veure quin era el parc d’habitatges a
Montmeló a l’any 2001.
Abans de 1900 1900-20 1921-40 1941-50 1951-60 1961-70 1971-80 1981-90 1991-01
No és aplicable
0,8 2,2 3,1 1,0 15,1 20,0 19,7 17,1 20,0 1,1
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 66
Montmeló es caracteritza per tenir un parc d’habitatges en que gairebé una quarta
part té una superfície útil compresa entre els 91 i 100 m², seguit per pisos de 71 a 90
m². Els habitatges amb superfícies menors als 60 m² útils són insignificants al
municipi.
Montmeló Vallès Oriental
Nombre % Nombre %
Fins 60 m² 117 4,0 6.386 5,8
61-70 m² 412 14,1 13.998 12,6
71-80 m² 525 18,0 18.985 17,1
81-90 m² 554 19,0 16.691 15,0
91-100 m² 690 23,7 19.369 17,5
101-110 m² 191 6,6 9.560 8,6
> 110 m² 425 14,6 25.943 23,4
Total 2.914 100,0 110.932 100,0
Font: pàgina web IDESCAT
Aquesta quasi homogeneïtat en la superfície útil indica la tipologia predominant
d’habitatge en el període de major expansió constructiva: habitatge familiar amb 3 i
4 habitacions per a família de 3 o més fills.
Per contra, al Vallès Oriental, vora una quarta part dels seus habitatges tenen una
superfície de més de 110 m² útils. En el cas de la comarca es poden unir dos fets: un
important pes dels habitatges unifamiliars (urbanitzacions, adossades, etc) i també el
pes que poden tenir els habitatges de poble.
Val a dir però, que a Montmeló els edificis unifamiliars tenen un pes molt important
en relació els plurifamiliars, fins al punt que segons els 3 censos, aquest ha
augmentat amb els anys (vegeu taula).
1 2 3 4 5 a 9 10 o + 1980 66,9 10,9 3,0 1,6 5,8 11,8
1990 76,8 6,6 1,6 1,0 6,2 7,9
2001 74,7 6,6 1,2 1,7 6,6 9,1
Font: elaboració pròpia a partir dades d’IDESCAT
Al Vallès Oriental, si bé els edificis amb un habitatge tenen més pes que a Montmeló
(79% el 2001), l’evolució és a una disminució, tot i que més degut a un augment dels
edificis bifamiliars i també de 3 habitatges que no a un augment dels edificis de 10 i
més habitatges.
Anteriorment ha estat apuntat que la tipologia d’habitatge a Montmeló obeïa a un
programa en que els habitatges de 3 i 4 habitacions eren els predominants però del
cens d’habitatges es pot veure que hi ha un predomini d’habitatges amb 5
habitacions, seguit pel de 4 mentre que els habitatges amb 2 o menys habitacions
gairebé no hi són presents al municipi (vegeu taula).
Nombre habitacions Montmeló
VallèsOriental
Fins 2 1,4 1,53 10,4 10,24 31,5 18,45 33,2 35,2
6 i + 23,5 34,6
Font: elaboració pròpia a partir dades IDESCAT
Probablement s’està parlant de programes d’habitatge en unes èpoques en que la
família extensa tenia un major pes en l’estructura de les llars del municipi.
Si es compara amb el Vallès Oriental es veu que si bé coincideixen en el predomini de
l’habitatge de 5 habitacions, a la comarca el segueix el de 6 i més habitacions mentre
que els de 3 habitacions amb prou feines suposen el 50% respecte els de 5
habitacions. Recordem que a la comarca els habitatges de 110 i més m² de superfície
útil tenien una gran presència.
Així doncs, a Montmeló l’habitatge tipus té una superfície útil d’entre 91 i 100 m²
amb 5 habitacions i probablement construït en el període 1961 – 1980. Faltarà veure
si aquest s’adequa a les actuals demandes d’habitatge (més persones soles, més
parelles sense fills o amb 1 màxim dos fills, etc.).
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 67
RÈGIM DE TINENÇA
A Montmeló, a l’igual que ha passat a gairebé tots els municipis, s’ha accentuat la
tinença de l’habitatge en propietat, la qual ja era dominant a l’any 1991 (vegeu
gràfic). Això significa una important reducció del mercat de lloguer en un moment en
que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica de primera magnitud.
Tot amb tot es vol destacar que Montmeló és un municipi on l’habitatge de lloguer té
encara una certa presència (15% el 2001), tot i que lleugerament per sota del Vallès
Oriental (16% el mateix any)
Al mateix temps que incrementa el nombre d’habitatges en propietat es dóna un
augment de les famílies endeutades amb la compra d’aquest, passant a gairebé
doblar-se el nombre de llars endeutades el 2001 (vegeu taula). Aquesta situació és
comuna tant al municipi com a la comarca.
Montmeló Vallès Oriental
1991 29% 21%2001 44% 44%
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 68
4. POBLACIÓ I LLARS A L’HORITZÓ 2020
Al Pla Local d’Habitatge (PLH) de Montmeló es presenten dues projeccions
demogràfiques, una primera elaborada oel Centre d’Estudis Demogràfics i una segona
elaborada per l’equip redactor del Pla. Els resultats d’ambdues projeccions són
similars en quant a volum final de població però amb uns escenaris que tenen unes
previsions d’habitants i de llars prou diferents.
Atès que l’Ajuntament de Montmeló encarrega i accepta el PLH, es considera oportú
que el nou POUM s’atingui als escenaris previstos a dit Pla.
Aquí es farà un breu resum de quins són aquests escenaris i quin volum de població i
de llars suposen. Així mateix, donat que l’horitzó temporal del PLH i del POUM és
diferent (2014 pel PLH i 2020 pel POUM), els escenaris probables (identificats com
expansiu moderat i expansiu en el PLH) seran projectats fins l’any 2020. En el PLH
s’identifiquen 4 escenaris possibles, en que es presenten 2 restrictius, i per tant poc
probables i 2 de possibles.
El primer escenari, l’anomenat Escenari regressiu, suposa un saldo migratori negatiu
vinculat a un baix ritme constructiu, en que la població jove haurà de marxar del
municipi per manca d’habitatge.
El segon escenari, l’endògen, es basa estrictament en el creixement natural de la
població i en un saldo migratori 0, per manca de flux d’entrada i de sortida.
L’escenari expansiu moderat suposa un ritme constructor relativament alt però no
accelerat. En aquest es considera que es construirà la meitat dels habitatges qie
constitueixen l’actual sostre residencial, del qual un 94% seran habitatges principals.
Finalment, l’escenari expansiu preveu un increment de la població d’acord amb el
sostre d’habitatges permès pel planejament urbanístic vigent.
Regressiu EndogenExpansiu-moderat Expansiu
Població 2014 8.944 9.140 10.332 12.202 Llars 2014 3.311 3.471 3.849 4.374 Grandària llar 2014 2,70 2,63 2,68 2,79
Font: PLH de Montmeló
Els escnerais regressiu i endogen es poden considerar escenaris poc realistes donades
les actuals dinàmiques residencials i les previsions de futur no semblen indicar que els
fluxes residencial i migratori canviïn de tendència a curt termini. D’altra banda la
necessitat de nou habitatge s’ha fet sentir al municipi en els darrers anys. És així
doncs que es poden considerar els escenaris expansiu – moderat i expansiu com els
escenaris més probables.
La projecció fins l’any 2020 té en consideració el fet que l’escenari expansiu –
moderat s’acabarà esgotant tot el sostre residencial actualment edificable però
malgrat la classificació de nou sòl residencial, aquest no arribarà a esgotar-lo, mentre
que per l’escenari expansiu, per contra, es considera que el nou sòl classificat pot ser
gairebé esgotat.
Ambdós són escenaris possibles ja que si bé hi ha una estreta relació entre oferta
d’habitatge i capacitat d’atracció de nova població, aquesta regla no necessàriament
s’ha d’acomplir al 100% en un període tant ampli com el del POUM.
Els trets principals d’aquestes noves projeccions són:
- A l’igual que en el PLH, en ambdós escenaris es creu que l’habitatge principal
seguirà tenint un pes molt elevat, inclús més que l’actual, que és del 90%, tot i
que seguirà romanent un petit percentatge d’habitatge buit (entorn del 6%).
- La segona residència es considera totalment improbable: és possible que
persones que marxin del municipi per millora de l’habitatge, en mantinguin la
propietat (per als fills en un futur, per exemple) i el posin al mercat de lloguer
abans d’utilitzar-lo com a segona residència o deixar-lo buit.
- Es considera que la grandària mitja de la llar serà lleugerament menor a la de
l’any 2014 per ambdós escenaris, j aque si bé s’instal·laran parelles joves, el
nombre de fills s’estabilitzarà cap a la baixa (1 a 2) i augmentarà el nombre de
parelles sense descendència. El reagrupament familiar de la població d’origen
estranger tindrà poca incidència en la grandària mitja de les llars però no
contrarestarà totalment les dinàmiques locals.
III. MEMÒRIA SOCIAL. (AVANÇ)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 69
Així doncs aplicant aquests criteris ens podem trobar com escenaris possibles per a
Montmeló a l’any 2020.
Expansiu-moderat Expansiu
Població 2020 13.785 15.165
Llars 2020 5.241 5.722
Grandària llar 2020 2,63 2,65
Font: elaboració pròpia
Altrament, la població de Montmeló a l’horitzó 2020 es pot moure en una forquilla
compresa entre els 13.700 i 15.000 habitants.
NECESSITATS D’HABITATGES A MONTMELÓ
El nombre de llars estimades a l’any 2020 per Montmeló no es tradueix
automàticament en nombre d’habitatges totals necessaris sinó que cal comptar amb
un marge d’habitatge construït amb un altre ús. De fet, per les característiques del
municipi s’ha considerat un percentatge d’habitatge buit del 6% Es considera un
marge poc ampli però a Montmeló l’habitatge principal ha tingut de fa dècades un
pes molt important i no es creu que aquest fet canviï.
Expansiu-moderat Expansiu
Habitatges principals 2020 1.843 2.350
Resta habitatges 2020 118 150
Habitatges totals 2020 1.961 2.500
Font: elaboració pròpia
Així, la necessitat total d’habitatges a Montmeló al 2020 es pot situar entre les 1.900
i 2.500 noves unitats.
CRÈDITS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSITICA MUNICIPAL DE MONTMELÓ. Criteris, objectius i solucions generals de planejament. Novembre 2008 71
CRÈDITS
JORNET, LLOP, PASTOR, arquitectes:
Sebastià Jornet i Forner, arquitecte director del pla
Carles Llop i Torné, doctor arquitecte
Joan Enric Pastor, arquitecte
OFICINA DEL PLA JLP
Claudia Peñaranda Fuentes arquitecte
Xavier Matilla Ayala arquitecte
Maria Elena de la Torre, doctora arquitecte
Oriol Jané Abellan-Garcia estudiant
Luca Mirandola, arquitecte
Mireia Valls Gil-Vernet arquitecte
Arnau Bujons Tomas estudiant d’arquitectura
SERVEIS TÈCNICS DE L’AJUNTAMENT DE MONTMELÓ
Josep Reyes Arquitecte municipal
Francesc Centeno Tècnic municipal
Marta Capdeferro Administració Servei Urbanisme
COL.LABORADORS
MEMÒRIA SOCIAL. PERSPECTIVES DEL CREIXEMENT URBÀ.
Montse Mercadé, geògrafa
INFORME MEDIAMBIENTAL
MP BATA
Daniel Bonals, enginyer industrial
Sònia Pons, tècnic ambiental
PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
gea21
Isabela Velázquez, arquitecte
Carlos Verdaguer, arquitecte