-

IIAXXX Auv 8Efr'wnN

LA NOSTRA HISTÒRIA

Dos-cents anys enreraEl problema de Ia seguretat ciutadana

Fa dos-cents anys, cercant lladres, freqüentment eren registrades les cases de camp

La seguretat ciutadana és un delsproblemes socials més conflictius avuien dia. Però com moltes altres qüestionsno és un problema nou ; robatoris, crims,assassinats, violacions, etc. s'estan repe-tint des que Il·ome és tal o preferible-ment seria mflIor dir que quan deixa deser-ho.

El segle XK no n'és una excepció,vegem-ne tres casos:

LA TROBADA DOJN LLADRE

Carta del batle dirigida al governadorcivil el 31 de desembre de 1801.

'Tarticip a V.E. que devers les vuiti mitja del matí d'aquest dia, el caporalde 2a. del reial cos d'ArtiUeria, FrancescMifiana, el qual acompanyat de quatresoldats de dit cos, d'ordre de l'Exm. Sr.Capità General, havia passat a aquestavila a encarregar-se de dos artiUers quees trobaven presoners a les reials pre-sons, em donà part que a Ia vila d'Algai-

P O R T A D A

" E L D I M O N I "

L'expressiu rostre del "nostre dimoni"perfectament captat en aquesta foto,bé es mereix els honors d'una portada

quan ja es destrien les festes deSant Bartomeu

da Ii havien donat notícia que a Ia nitanterior, de les coves d'aquesta vila deMontuïri, que estan devora el CamíReial que d'aquesta ciutat passa ala vüade Manacor, havia sortit un Uadre a unaltre home i U havia robat dues peces deroba i després aquest avisà i tenint ja dis-posades les rondes que m'estan preven-gudes per V.E., em vaig constituí perso-nalment, acompanyat d'una de ditesrondes, a les referides coves, i entrantprimer a Ia que anomenen de dalt, vaigmanar registrar-la i mentrestant s'efec-tuava el registre, Bartomeu Mora, unaltre dels de Ia ronda, va trobar a ditacova dos sacs coberts de pedres i davantde dita cova dues senaUesgrosses, de lesanomenades molineres, i havent vistdescoberts dits dos sacs, es va poderveure, a cadascun d'eUs, blat, el qual, ha-vent-lo mesurat, a un hi va haver set bar-ceUes i tres ahnuts, tot a ras, de tot elqual em vaig fer càrrec i tenc en depòsit;i res més hi hagué a dita cova; i haventpassat a l'altra cova, Ia que anome-nen d'abaix i registrat l'interior, no s'hiva trobar inconvenient. Es va donarordre al capatàs de dita ronda que sen'anassin a registrar totes les cases decamp i coves d'aqueUs voltants, i essentdevers les deu del matí del mateix dia,Pere Tous, capatàs de dita ronda, entre-gà a les reials presons d'aquesta vUa, unhome desconegut en aquesta vila, el

qual digué haver trobat a Ia caseta defora vila de Sebastià Mascaró "Albeitar"on no hi viu ningú, que no arribarà amig quart d'hora enfora de dita cova,que dormia i havent-ho registrat hi vatrobar un sarró amb 3 ò 4 lliures demoneda d'aquest regne i dos mocadors,un d'indiana, dels que diuen de "dauets"vermeUs, i l'altre també de "dauets" defil blanc i blau, i havent demanat a dirhome el seu nom, d'on és natural i veí,ha respost anomenar-se Miquel Parera,natural de Ia vüa de Manacor i desertorde Marina del falutx "Vulcano", Io quecomunic a V.E. pel meu descàrrec."

Guillem Mas Miralles

iWMJ/rJ.-7=fiWqLA BONA NOVA

en Ia parla popular de MaUorca

El coUectiu de preveres de laPartForana de MaUorca, encapçalats pelnostre rector soh'dari, PereOrpí Ferrer,ens ofereix l'edició de "La Bona Nova"en una versió inèdita del quatre EvangeHs plas-mada en h Uengua que Ia gent parla a MaUorca.

En el seu context s'hi troba l'articlesalat així com altres expressions igual-ment pròpies de Ia parla de Ia gent queviu tant a Ciutat com en el pobles del'iUa.

EIs traductors han aconseguit oferir-nos intactes les dites, els refranys o leslocucions expressives que el poble vemantenint normals encara ara. D'a-questa manera se Ii dóna una particulari pròpia fesomia, Ia qual ens ajuda aacostar-nos i a fer més nostres les ex-pressions que s'hi troben.

Aquesta edició va particularmentdirigida a tots els membres del poble deDéu i a les persones de bona voluntatque desitgen saciar-se de Ia paraulaviva i penetrant dels evangelis, motiupel qual serveix també de mitjà depregària.

Malgrat que qualcú pugui objectar que nos'havia d'haver pubUcat en un maUorquíque no és el català literari, s'ha de con-siderar que l'estil que s'ha adoptat potesser més positiu de cara a l'entenimenti al diàleg entre Ie gent senzilla de lesnostres contrades. Q.A.

OPINIÓ

UN NOUSANT BARTOMEU

De bell nou les festes de Sant Bartomeu són a punt d'arribar.Una altra vegada els montui'rers tornarem a trobar-nos al poble,gaudirem de l'avinentesa de donar-nos les mans, de ballar plegats, decantar units, de tastar l'alegria que suposa el topar-nos aquí, a Mon-tui'ri, amb tots els qui se senten de Ia vila, encara que sols sia per lesfestes. Aquí compartirem gaubança, recodarem temps enrera que jamai tornarà, brufarem amb aigua fresca, o amb el que sia, aquestnou Sant Bartomeu que, com els passats, tanta tradició festiva téentre nosaltres.

Les festes trenquen, en certa manera, aquest ai'llament en quèviuen els qui habiten forade Montui'ri; acosten elsqui es trobenallunyats de Ia seva vila natal, uneixen, sobretot, les persones que fanfesta; perquè aquests dies ens espaiarem, gaudirem i compartirem unamateixa alegria.

Tot això, afegit a l'alegria i satisfacció de tornar contemplar igaudirdels antiquíssims balls dels Cossiers, els concerts de Ia bandade música, Ia revetla ¡ les rodelles, l'ofici de Sant Bartomeu, el tor-neig de Ia llum (que en certa manera serveix de pòrtic), les corre-gudes, les tirades, el pregó, els concursos, les competicions es-portives, les xeremies, orquestres, balls, tonades, gloses... tot aquestentranyable conjunt d'actes que ompliran el programa de les fes-tes; tot això conformarà aquest nou Sant Bartomeu que ja ensdisposarn a reviure.

Onofre Arbona

L'avinguda d'Es Dau paulatinament i desafortunadament es converteix en zonaconflictiva: perills de motos a grans velocitats i a més fent cabrioles, edificacions

compromeses, nins copej'ats o ferits...

¡SUPERAR LES\DIFICULTATS

"Estic desanimat, m'han tornat sus-pendre".

i "Per tres vegades m'he presentat ales oposicions i sempre m'he quedat ales portes".

"Amb En TaI1 no hi res que fer, heintentat acostar-m'hi, però ha estat enva".

Aquestes i moltes altres expressionssemblants, es poden sentir dins Ia vidade cada dia; amb facilitat ens desinflamdavarrt 1es méspetites (a vegades notanpetites) contrarietats.

Diu un autor que "Ia raó d'un obsta-cle, és Ia de ser superat", però sovint ensacovardam en yista de les difícultats mo-rals que trobam I els qui més -^ncaraque sembli una paradoxa— crec que elsjoves. Quan les coses no surten tal comvoldrien, perden l'empenta i s'abanck>¡nen. Això, però, no hauria de ser així.!Cerrt vegades cal tornar a Ia càrrega fins;que l'obstacle sigui superat. EIs més: inaccessibles pics de les muntanyes nohan pogut resistir l'audàcia de l'home.El mateix passa a Ia vida. A nosaltres enstoca no cessar en Ia lluita enfront de lesdificultats o després dels fracassos. Nopodem quedar abatuts o a Ia vorera delcamí: cal continuar.

- Recomencaraquella relació que nc'saps ben bé per què s'ha perduda.

- Reiniciar aquell diàleg amb Ia teveesposa o amb el teu home, pensant que

'es possible refer-lo i que les coses es^componguin.

! - Intentar dir una paraula en aquelk

;gestió, encara que et recordis que k|darrera vegada fou inútil.

Tots tenim dret a desanimàr-no;qualque pic, a plorar de ràbia, a dir qu«¡de tal assumpte no en volem saber re;imés; però no ens podem quedar sumit;dins el fracàs, Ia desesperació o Ia inèr-cia freda de Ia pitjor de les rutines. Le;dificultats estan per esser superades :;els obstacles, vençuts.

Andreu Genovart

ENTRE VISTA

Gabriel Suñer SampolHa ¡nstal.lat una fàbrica d'espuma a Montui'ri

Un montuïrer, Biel SunyerSampol, de 65 anys, molt conegutpels esportistes de Ia seva edat, jaque en Ia seva joventut va jugaramb el Montuïri, es va decidir ainstal.lar una fàbrica d'espuma al'avinguda d'Es Dau. Amb ellvarem mantenir aquesta conversa:

— ¿Per què us decidíreu a venir ains-tal.lar Ia fàbrica a Montui'ri?

—Vaig venir a Montui'ri perquè sem-pre m'ha agradat com a bon montuïrer,hi he passat tota Ia mevajoventut, finsque vaig anar-me'n per jugar com aprofessional de futbol a Ia península.

—¿Quina producció o fabricaciófareu?

—Aquí, el que ens interessa és fabri-car per a les nostres necessitats, i noexportar cap a l'exterior.

-¿És que no us interessa exportar?—Ara, de moment, no; però pot esser

que fabriquem una nova classe d'espumaanglesa, que segurament exportarem capal mercat català.

—¿Quin temps fa que es va posar enmarxa?

-Funciona des de febrer d'enguany.

-¿Quantes persones hi ha que hi fanfeina?

-De moment n'hi ha quatre que hitreballen, però en cas d'amph'ació n'aga-faríem tres o quatre més.

—Respecte a Ia maquinària, ¿què espodria dir?

—Tècnicament tenim Io darrer queUa sortit en el mercat europeu, però hihem agregat un sistema de manutencióa les calderes, i així es pot dir que ésIa més completa de tota Europa.

—¿Quinsbénsconsiderau que repor-tarà a Montui'ri?

-En primer Uoc se'n beneficiaranles quatre famflies que viuran de Ia feinade Ia fàbrica, i en reaHtat un movimenten el poble que crec que el necessitava;tant és així que quan parlava de montaruna fàbrica, en un sopar, el presidentdel Consell, Joan Verger, com a bonmontuïrer que és, em va dir: ¿per quèno Ia muntes a Montuïri? Aleshoresjo ho vaig demanar a l'Ajuntament, iaquí som.

-¿Qui dirigirà Ia fàbrica?-De moment, qui Ia dirigeix és en

Tomeu Servera, el qual n'estàinforma-díssim, de totes les coses de per aquí;ho domina perfectament bé; amb unaparaula, és Ia direcció.

—¿Com creis que veu Ia gent del po-ble aquesta fàbrica?

-Jo crec que Ia gent del poble, engeneral, Ia veu bé, perquè jo he vengutcom a montuïrer per a donar un poc

FELICIT

<h

SANOSTRA

CAJADEBALEARES

SAIMOSTRA

ü, ALS MONTUIRERS AMB MOTIU DEFESTES DE SANT BARTOMEU

LES

de vida al poble. Ara bé, hi va haveruna sèrie de comentaris —perquè és clarque nosaltres utilitzam unes quími-ques- i quan es parla de químiques pothaver-hi problemes de contaminació;i per això hi va haver uns vei'nats ques'alarmaren, cosa ben normal, perquè sijo hagués estat en el seu lloc, também'hagués preocupat, i com que no téres de perülós, Ia gent s'adona querealment és bo per a Montuïri aquesttipus de moviment.

—Les millores i beneficis que podenrepercutir cap a Montuïri, ¿quinssón?

—Primer hem de tenir en compteque quan es munta un negoci d'aquesttipus, moltes vegades es diu que és mo-tiu d'altres negocis; per exemple, aras'adonen que s'ha muntat aquestafàbrica, que Montuïri està en el centrede l'illa i que fa bon repartir per totesparts, etc. Es per això que crec que peruna en venguin d'altres.

-A part d'aquesta fàbrica, ¿teniualtre negoci?

-Tenim aquesta fàbrica, única a Ma-

S.A.

"Logotipo " de "Espumadora Balear"

Uorca, i "Tapicerias Pino", instaüadesuna a Manacor i l'altra a Palma.

-En aquesta fàbrica de Montuïri,¿què és el que fabricau?

-El que feim és espuma per a mata-lassos, coixins, etc.

-¿Voldríeu afegir qualque cosa més?-Convid tot el poble de Montuïri

a que visiti Ia fàbrica, perquè si hi ha elmés petit dubte o ressentiment, quedinben segurs que de perülós no en té res.

Ma. Antònia

ALS QUATRE CANTONS

I

... es rector Andreu, després de passartot es mes de juliol en el "Perú" tornafet "puré".

^>Oo-

... si En Guillem Ferrer va presentarsa dimissió com a regidor, no fou percap des motius que pogueu pensar, sinósimplement per tenir temps per dedicar-se a sonar es fobiol.

_oOo-

... si tots es fobioiers que han fet escurset haguessin de pujar dalt es campa-nar sa dematinada de Sant Bartomeu,haurien de reforçar es fonaments. Però,segurament no plourà d'aquest tro, per-què hi haurà més son que sons.

)̂Oo-

... ara que no duen es morts a l'esglè*sia, s'ha posat de moda anar-hi a cercares noviis amb un llit. Amb llit o ambbaül, tot són maneres d"'enterrar" gent.I si no, demanau-ho a N'Amador Bauca.

)̂Oo-

... enguany a moltes parelles els hapegat sa casera, com si fosuna epidèmiacontagiosa. Com que molts queden aviure ë Montui'ri, es nostro poble ducamí de créixer... a no esser que aquestsmatrimonis siguin bords. Esperem queno.

^>Oo-

... amb ses darreres plogudes s'ha om-plit al raset es "Pou del Rei". Com que

sempre hi ha hagut categories, és desuposar que es pous des ciutadans parti-culars deuen anar més magres,

)̂Oo-

... en es ple de s'Ajuntament de dia30 de juny passat se'n varen dir de gros-ses. Aquf en reproduirem algunes de sesque mos han arribat.

-oOo-

... Pere Sampol, des PSM, no va voleres president de sa Comissió Municipald'Urbanisme com a president de sa Co-missió instructora dets expedients perobres a causa des "desgavell., que ha to-lerat com a president de sa Comissiód'Urbanisme... i per això no té sa mevaconfiança".

)̂Oo-

Sifos ver tot quan diu es "Sha dit què... "

... Biel Ferrer, de Coalició Popular, varecriminar s'actitud d'un regidor d'unaltre partit perquè va treure es tema dedretes i esquerres: "Mos hem de plante-jar solament es tema de ses obres i obli-.dar-nos d'això de dretes i esquerres.D'aquesta manera tampoc no podenfuncionar ses coses".

_oOo-

... Biel Miralles, des PSOE, vaqualifi-car ses obres de Son Miró i Son Moià

com es "dos fets més greus de sa històriade s'urbanisme local". Denuncià que"s'ha degenerat en unmercantilisme quenomés afavoreix uns i nò sa col.lectivi-tat". Va acabar demanant an es batleque "pensàs seriosament en dimitir".

)̂Oo-

... a; més dets expedients que s'estaninstruint per"obres a Montui'ri, s'Ajunta-ment té sa difícil papereta de resoldre estema de sesvoravies de s'avinguda "EsDau". S'ha comentat que ara, si esveihats volen, podran construir més en-davant de s'alineació. O es podrà feraixò o s'hauran de prendre decisions...¿com acabarà tot?

^)Oo-

... a sa famosa torre de Son Miró Iihauran de tallar dos pisos... o és que sepretén que alimenti amb aigua sa possi-ble "urbanització Son Miró".

_oOo-

... Montui'ri té es mèrit de fer cosesbones i originals, essent una d'elles es"Torneig de sa Llum"¿Que no en té, devalor, arribar de manera ininterrompudaan es desset any de vida?

^)Oo-

... hi ha hagut queixes, no culpables as'Ajuntament de Montui'ri, sobre es cursde natació. Es primer dia es va anar aLloret i, com que vàrem haver de deixarlloc a uns altres, es montuirers varen ha-ver d'anar a Sineu. S'autócar no pottraslladar-se fins a sa piscina i obliga,amb unes bones assolellades, a recórrerun llarg camí a peu (hi ha nins ben pe-tits). ¿No podia preveure sa Mancomu-nitat d'Es PIa es nombre d'usuaris de sapiscina lloritana?

^)Oo-.

... ara bé, aquest problema no restamot a sa satisfacció que tenen es ninsper aquest curset. Passen gust i n'apre-nen. Es mèrit s'ha d'atribuir an es moni-tors que en saben molt i, Io que és mésimportant,;animen es nins i aquests van

¡a natació amb il.lusió. Per cert que sem-bla esser que es mes d'agost continuaràes curset a sa piscina d'Algaida... i a sade Montui'ri, ¿quan? I això que es pre-goner de Sant Bartomeu-88 havia fet

tenir moltes esperances...

i —oOo—

... pareix que es jovesse comencen aconscienciar de sa vellesadesnostre po-ble, ja que darrerament els ha pegat safebre matrimonial. (Nota: no fa falta.casar-se per rejovenir es poble).

_oOo-

... dia 1 de juliol hi havia una gentadaa plaça, demanant-se què farien N'Ama-dor i Na Margalida damunt aquell llit.Sa veritat és que no degueren poder fermolt, perquè sa volta va esser curta.

—oOo—

... quan arribaren de fer sa volta ambso camió, an es noviis els esperava unacarrossa; encolcats, pareixien es prín-ceps de Gales.

-oOo-

...se cerca un sereno per tancar espoble. Ha quedat sa plaça vacant desprésdes casament de N'Amador.

^>Oo-

...cada vespre a plaça segueixen sestertúlies de cada estiu. |Enguany, però,hi ha una cadira buida amb un cartellque diu: "En memòria de N'AmadorBauzà".

ENXERRIM

NOTICIARI LOCAL

CURSETSDENATACIÒ

Un bon grapat de nins i nines de Iavila participen també enguany en elscursos de natació. Exactament són80 els qui s'han vists obHgats a haverd'anar primer a Lloret i després aSineu, ja que per trasUadar-se al primerüoc sorgiren dificultats. Tot això esmotivat perquè a Montui'ri encara nodisposam de piscina.

En un servei de transport que parteixd'Es Dau, cada matí es trasUaden aUà itornen prop de Ia una i mitja. CaI dirquel'Ajuntament ha contractat dues perso-nes que s'encarreguend'acompanyar-lost

i guardar-los. El curs va començar elpassat 10 de Juliol i acabarà a principisd'agost.

Esperem que en una data no moltllunyana els nins montui'rers no s'haginde desplaçar a altres pobles (Algaida,Petra, Lloret...) ì puguin realitzar aques-ta pràctica esportiva a Ia piscina munici-pal,ja fa anys promesa i anunciada, peròencara sense saber quan ni on.

L'AJUNTAMENT S'INTEGRA A LAFEDERACIODEMUNICIPIS

El nostre Ajuntament va acordar iníegrar-se a Ia Federació de Municipis de

les Dies Balears en el darrer ple celebratel passat 30 de Juny. Quan es va dema-nar si s'havien d'aprovar els estatuts deIa Federació, el batle va contestar queno, ja que s'havia fet a Ia darrera reunió,i que el tema dels estatuts, que s'estavatractant en el ple, ja s'havia debatut en elmateix sentit per part dels batles assis-tents alareunió.

COMMOCIÓ I SORPRESA PER LADETENCIÓ DE MACIÀMANERA

Autèntica sorpresa, commoció i con-fusió va causar a Montui'ri Ia detenciódel jove Macià Manera Róscar, a càrrecde forces de seguretat, el passat 21 dejuliol, acusat de pertànyer a "TerraLliure" i d'haver-se trobat un "zulo"a Ses Rotes.

BEGUDESALCOHOLIQUES

En el darrer ple municipal es va de-nunciar el fet que en un bar del poblees venien begudes alcohòliques a menors.En conseqüència l'Ajuntament va acor-dar enviar una circular a tots els cafès deIa vila recordant Ia iUegalitat d'aquestatemptat contra Ia salut infantil comigualment s'extremarà Ia vigilància delcompliment d'aquesta prohibició.

AMPLIACltí DELS SERVEIS DE LABIBLIOTECÀRIA

Degut a haver de prestar els serveis denormalització lingüística al nostre Ajun-tament, Ia bibHotecària municipal, Bàr-bara Sastre, es veurà obh'gada a incre-mentar el nombre d'hores de dedicacióa aquest servei. TaI com explicà el batleal darrer ple municipal, dedicarà uneshores a l'assessorament cultural delsactes que puguí organitzar l'Ajuntamentcom conferències, actes, funcionamentdelLocalJove...

Com se sap, l'àrea cultural municipales troba relativament abandonada desque el president de Ia Comissió de CuI-,tura, GuiLlem Ferrer, presentà Ia sevadimissió com a regidor, i fins ara no s'haefectuat cap remodelació consistorial.

INSECTESENELSARBRESD'ES DAU

També es va tractar en el darrer plede l'Ajuntament, a petició de GabrielMiralles, el problema que afecta a lescases pròximes a l'avinguda Es Dau,degut a Ia presència d'insectes en elsarbres aUà plantats. Fent-se ressò deles queixes dels veïns, es va demanarsolJució, que molt bé podria esser Iafumigació dels arbres.

-WJkI

-:>--^j-* ' --V^y J*«*. -V . V--

A"*r^5:'

4 ks darreres horesdelshorabaixes d'estiu, quan lafrescaja es deixa sentir, aplaça, asseguts baix delsgraons, ésun lloc adequatper empatar Ia xerrada i comentar esdeveniments tan singulars com els que hem viscut a Montuïri el mespassat.

! DE MONTUlRI

SantBartomeu-1989Programa de les festes

COMENCARAN EL PRIMER DIUMENGE D'AGOST I ACABARAN EL PRIMER DE SETEMBREDiumenge, dia 6 d'agost

Tlrada de guàtIeres a Sa Torre,les 20'30 Inauguració del XVII Torneig de Sa Llum.

Dilluns, dia 14 d'agost

Tallerde ceràmica per al.lots, coordinat perNa Lina Llompart Fullana.

Dimarts, dia 15 d'agost

Sortida dels Cossiers i Dimoni.Pregó de festes pronunciat per l'escriptorGabriel Janer Manila,

les 22'30:Concert de Ia Banda de Música.

Dimecres, dia 16d'agost

Taller de ceràmica per al.lots, coordinat perNa Lina Llompart Fullana.Al "Local Jove", Xerrada-Col.loqui il.lustradaamb diapositives per Josep Ma. Salom."Ahir, avui i sempre del cinema"Aproximació als valors artístics i literarisd'unapel.lícula. Guió-Direcció com a eix fonamentalde Ia creació cinematogràfica.

Dijous i divendres, 17 i 18 d'agost

Caparrots pels nins, en Es Dau.

Dissabte, dia 19 d'agost

Jinkama Ràdio Murta.Exposició de ceràmica creativa de Jean Anne, ipintura sobre paper de Santiago, a Ca Na Jerò-nia Sampol.

Diumenge, dia 20 d'agost

Motocros a Son Massanet.les 21'30:lnauguracio de l'exposició de quadres a l'oli de

Pere Orpi' a Ia cantonada de Ia SaIa Mariana.Inauguració als baixos de Ia SaIa Mariana d'unaexposició amb motiu del desè aniversari del Mo-viment de Joves Cristians de Pobles, a Mallorca.

Dilluns, dia 21 d'agost

Concurs de dibuix a Ia Plaea Major.Al "Local Jove" per als nins;'Contes contats perNa Catalina Conte-Contes".Entrega dels premis del Concurs Literari, al"Local Jove".

Dimarts, dia 22 d'agost

****************#**********%****#****y.

*****

************

****

****

***

**

*****

***

**

****#

****y.*

**

**•&**.£

*

********.£

*

*

*

*y.

*

*

*

AA

A

AA

A

A

A

A

AA

AA

A

AA

A

AAA

AA

A

C

lesles

les

lesles

OM

15:201:

18:

18:21:

les 221;

les

les

les

lesles

lesles

les

lesles

les

leslesles

lesles

les

18:

22:

18:

18:22:

18:211:

22:

10:19:

21:

2f>:21:22:

18:21:

23:

A laPlaça Major 'Gegants-Xeremiers de Ia Sala'.Presentació del disc 'Xeremiers de Sa Calatrava'.Al Saló d'actes de l'Ajuntament, presentació delllibre "Catàleg de noms propis de persona" deJoan Miralles i Monserrat i Antoni LIuII Martí.

A les 23'30:Berbena en Es Dau amb els conjunts"Manhattan i el seu Show-Brasil^9".- Orques-tra "Telex".

Dijous, dia 24 d'agost

Albada al so de les xeremies.Sortida dels Cossiers i Dimoni.

A les ll'30:Ofici Solemne. Predicarà Mn. Bartomeu Ramis,Rector de Petra. Cantarà Ia Coral Parroquialdirigida per Baltasar Fiol. EIs Cossiers ballaranl'Oferta.Amollada de coloms pel Club ColombòfílMissatgerde MontuVri.Recepció per a tot el poble a l'Ajuntament iball dels Cossiers.Carreres de cavalls a Son Fornés.Partit de futbol de Primera Preferent, TrofeuSant Bartomeu.Concert de Ia Banda de Música de MontuVri.A Ia Plaça Major, actuacions de:' Música Nostra".Glosadors: Joan Mas, de Maria de Ia Salut

Joan Planissi, de Can Picafort.

Divendres, dia 25 d'agost

A les 11'30:A Plaça, corregudes de cintes, joies, estirarcorda, tomar olles, etc.

A les 15'30:Tirada local de guàtIeres a Sa Torre.Carreres de bicicletes, circuit urbà per a locals,juvenils i aficionats. Organitza C.C. de MontuVri

A les21'30:Berbena en Es Dau amb els conjunts:"Laser" i "Yacare".

A les9:A les 10

A les 13:

Ales 16A les 20

A les 22A les 23

Dimecres , dia 23 d'agost

Sortida dels Cossiers i Dimoni.Completes cantades per Ia Coral ParroquialVeneració de Ia rel/quia del Sant.Revetla ¡ concert per Ia Banda de Música deMontul'ri dirigida per Pere Miralles Roca.

Dissabte, dia 26 d'agost

A les 16: Toros en Es Dau.A les 22'30:A les Plaça Major, actuacions de "Minifestival'

amb el còmic Carles Torres, Mags Lord i JuIi.Ballet "Balkan Dancer Festival" i el seupresentador,

i A Ia 1'30: "Traca final".

DeI dilluns, 28 d'agost al divendres,1 de setembre

X SETAMNA POLIESPORTIVA SANT BARTOMEU^9

*#*******#

*#

**,*****#

*#

*##

*.*

*#

**##

*****#

*********#

***«

****#

******#

**##

***********#

***#

**#*##

****##

**##

**##

******#

***

DE LA CASA DE LA VILA

<s /< -Z . ) , ' M

L'AJUNTAMENT INFORMAResum de l'acta de Ia sessió plenària ordinària del 30 de Juny del989

WFORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDIA

El batle informà dels següentsassumptes:

- Ampliació de l'horari de Ia bibk'otecària, Bàrbara Sastre, a fi de poderdedicar més temps a Ia bibUoteca i al'Ajuntament com assessora cultural

Atorgament d'una subvenció de200.000 ptes. per Ia ConseUeria deCultura de Ia C.A.IJÌ. per elaboracióde dossier i gravació de cinta magnetofònica referent als Cossiers.

Acord de Ia C P .U. declarant d'interès social les obres dels creuers.

- Finalització del curs d'adults, do-nant únicament l'enhorabona de Iacoordinadora per Ia seva labor.

CONCURS D'IDEES

Donat que l'expedient del concursd'idees per a rehabilitar Es MoUnar en-cara no està acabat, resta sobre Ia tau-la l'expedient i s'aplaça Ia discussió.

CERTIFICACIONS D'OBRA

S'aprova Ia 4a. i darrera certificaciód'obra de Ia construcció dels vestuarisdel camp de futbol.

RECEPCIÓ DEFINITiVA D'OBRES

S'aproven i es donen per rebudesdefinitivament les obres "Substituciócoberta de Ca Ses Monges" i 'Trojectedependències anexes i adecentamentde parcelJa".

ADQUISICIÓ DTiN VEHICLE

S'acordà l'adquisició d'un vehiclemarca "Suzuki" a l'empresa Minacoper 1.161.000 ptes. per a Ia prestaciódels serveis de Ia Tercera Edat.

MOCIÓ PER DEBATRELA PROBLEMÀTICA URBANÍSTICA

En el transcurs d'un' Llarg debat,Sampol Mas denúncia públicament Iagreu iLlegah'tat, ja coneguda, de les

obres de Son Moià, Son Miró i Torrede Son Miró, implicant directament elbatle com a constructor i Ia responsa--bih'tat que du en si no atenir-se a lesNN.SS.

Seguidament MiraUes Pizà va insis-cir sobre el mateix tema en semblantsaspectes i demanà que es complesquilalegaHtat.

Tancat el debat Ia Corporació vaacordar:

- Obrir expedient a les obres promo-gudes per Ma. Antònia Contreras, aSon Moià, i per Josef Sowinski a SonMiró i a aquest darrer també per Iaconstrucció, també a Son Miró, d'unatorre de 3 ò 4 pisos.

- Que en un plaç de 15 dies es reu-nesqui Ia Comissió d'Urbanisme, estu-dií les obres promogudes per veïns deMontuïri i se'ls doni 3 mesos per lega-litzar-les.

- Nomenar una comissió instructo-ra dels expedients, composta per unrepresentant de cadascun dels grupspolítics del Consistori.

POSSESSIÓ DEFINITiVA DELSECRETARI

En virtut de nomenament de Ia Se-cretaria d'Estat per a l'AdministracióPública, don Joaquim CeboUada Royoes fa càrrec amb caràcter definitiu deSecretari-Interventor de l'Ajuntament.

LIQUIDACIÓ CONTRIBUCIONS

La Corporació presta Ia seva confor-mitat i aprova Ia liquidació d'ingressosper contribució territorial urbana perun import de 371.132 pessetes.

MILLORES A LES ESCOLESEl PSOE presentà una moció d'ur-

gència sobre mülores a les escoles, comsón tancament de corredors, renovacióde les portes de les aules i instalJacióde calefacció central.

Per unanimitat s'acordà elaborar unprojecte^studi i pressupost i enviar-loal MEC perquè sia inclòs dins el capí-tol d'inversions del pròxim curs.

WTEGRACIÓ A LA FEDERACIÓD'ENTITATS LOCALS

El batle va informar de Ia constitu-ció de Ia Federació dïntitats Localsde les IUes Balears celebrada el 17 dejuny a Sineu. Després Ia corporacióva acordar integrar-se dins aquestaFederació i donar Ia conformitat alsestatuts elaborats.

PRECSIPREGUNTESMiraUes Pizà sol.Hcita informació

sobre el plaç previst per executar lesobres de reforma i il.luminació delcementeri així com Ia problemàticareferent als arbres de l'avinguda EsDau. El batle ofereix informació iles explicacions pertinents.

Sampol Mas requereix informaciósobre l'estat de comptes de Sa Fira,fent notar que fa sis mesos ja ho vademanar. També sol.h'cita es facingestions a fi que en els bars del pobleno es servesquin begudes akohòh'ques.El batle manifesta que s'adoptaran lesmesures pertinents.

Fiol Roig demana informació sobreel funcionament de Ia Comissió deCultura i si és cert que hi ha hagutcanvis de membres. El batle contestaque no n'hi ha hagut cap Lievat de Iacorresponent substitució del regidordel CDS per dimissió i Ia contractacióde Bàrbara Sastre com assessora cultural.

Bones FestesEL BATLE APROFITA L'AVINENTESA PER DONAR A TOTS

ELSMONTUiRERS LES BONES FESTES I DESITJAR-LOSMOLTS D'ANYS AMB MOTIU DE SANT BARTOMEU

DE MONTUÏRI

31 MILIONSAMONTUÍRIEN EL PLA D'OBRES ISERVEIS

A trenta-un milions de pessetes pujenles inversions pel que fa referència aMontui'ri i figuren en el PIa d'Obres iServeis del ConseU Insular de Mallor-caperalpresentanyl989.

Són dades facilitades pel presidentdel CJM., Joan Verger, en una reunióinformativa que tenguérem a Porto-Cristo amb els batles i representantsde Ia Pemsa Forana de Ia Comarca, elpassat 28 de juliol. Primerament retécompte de les principals modificacionsque hi ha hagudes dins el referit PIarespecte a l'any passat, pel que es re-fereix a Mallorca. Ens participà que el1988 s'invertiren 870 milions i queper al 1989 aquesta quantitat quasis'ha' duplicada, ja que puja 1539 mi-lions.

La referida xifra, naturalment, s'hade repartir entre tots els ajuntaments del'iUa, essent Ueugerament més benefi-ciats, proporcionalment, els poblesmés petits, si bé per a l'any que vehi haurà un tant per cent fix. Tam-bé féu notar que en els propers anys,Ia part més important del pressuposts'invertirà en el sanejament d'aigües.

Enguany també s'ha ajudat diferents

ajuntaments a adquirir maquinària pelsserveis municipals.

Finalment va concretar que el 1989les inversions per a Montuiri es distri-buiran de Ia següent manera: el bombeigo conducció d'aigües residuals puja 18milions, dels quals l'Ajuntamentn'aportarà 4'6. Dels 3 milions pressu-postats per al camí de Ses Rotes, unmiüó corr a càrrec de l'Ajuntament. Ifinalment per a usos sanitaris, i en con-

DE LES E SCOLES

MILLORESALESESCOLES

El passat sis de juliol començaren lesobres de millora a les escoles de Montuï-ri. Aquestes consisteixen en Ia construc-ció d'uns nous serveis higiènics en el

mateix Uoc que els actuals, l'adob de lesparets, tot això a l'ala esquerra del col-legi. El pressupost, que enrevolta el tresmilions i mig de pessetes, serà abonatpelME.C.

SOL.LIClfUD D'APARCAMENTDEBICICLETESALESESCOLES

En diferents ocasions, tant els alum-nes com els mateixos professors handemanat a l'Ajuntament Ia instal·la-ció d'un aparcament de bicicletesdavant l'entrada de l'escola i també Iaconstrucció d'una placeta amb bancsen els terrenys sense edificar oposatsal mateix edifici.

SOL.LICITUD DE MES MILLORESPERALESESCOLES

En el darrer ple -municipal, el PSOEva presentar una moció d'urgència de-manant calefacció central per al Col.legi"Joan Mas i Verd". Se solJicitava quel'arquitecte municipal redactàs un pro-jecte que comprengui el tancament decorredors, Ia renovació de les 'pdrtesi l'estudi delpressupost d'instal.lació dedita calefacció central. I que aquestpressupost fos enviat al M.E.C. perquèfos inclòs en el capítol d'inversions delproper any.

Miralles, portaveu de Ia moció, fona-mentà el caràcter d'urgència en el fetque feia mig any que ell i el batle havienvisitat el delegat del M.E.C. per exposar-li aquestes necessitats, i s'havia convin-gut que s'enviaria el corresponentpressupost i encara no s'ha enviat.

cret per al nou edifici de Ia Creu Rojaa Ia carretera, dels 10 müions que s'in-vertiran, tres els haurà d'aportar el nos-trepoble.

En concret i en xifres rodones, en-guany a Montuiri es gastaran, en càrrecal PIa d'Obres i Serveis, 31 milions. Elpoble n'hi posarà uns 10 i Ia resta elsproveiràelC.IJYL

SOCIETAT DE CAÇADORS

El passat 1 de Jutíol es va celebrarl'Assemblea General de Socis, figu-rant dins l'ordre del dia informacióeconòmica, presentació de nous direc-tius, canvi de nom de Ia Societat per"Associació", nou refugi de caça (pera perdius), informació de Ia nova malal-tia dek conills i possibles solucions,cobrament de quotes (carnets, 5.000ptes.) i obertura de Ia temporada decaça 1989-90..

A Son Bajes es pogueren'entrenarcans des del 24 de juny fins el dia del'obertura de caça. També es feu notarque el socis s'han de h'mitar a estar dinsel camp ¡d'entrenament, doncs h lha

¡queixes dels veïns de Sant Joan.

NOTA INFORMATIVA

La caça del conüI es va obrir el 16 dejuUol passat i acabarà el primer diumen-ge de gener, dia 7.

Es podrà caçar amb escopeta, fins al'obertura de Ia mitja veda, els dijous idiumenges i amb cans (sense escopetes)els dimarts i els dissabtes.

MITJA VEDA.- Començarà dia 13d'agost (segon diumenge) i es podrà ca-çar: guàtlera, tórtora, tudó, conül i ga-vina comuna. Durant Ia mitja veda espodrà caçar amb escopeta i cans, els di-jous i diumenges, mentre que els dimartsi dissabtes sols es podrà caçar amb canso aus de "cetreria".

LA CAÇA MENOR en general (veda)quedarà oberta el primer diumenge d'oc-tubre (dia 1) i durarà fins al quart diu-menge de gener (dia 28).

LA CAÇA DE LA PERDIU AMBRECLAM: Es prorrogarà fins al segondiumenge de febrer (dia 11).

El dies hàbils per a Ia caça a Mallor-ca són els dimarts, dijous, dissabtes, diu-menges i festes. També es podrà caçarels dies festius de caràcter nacional i au-tonòmic (1 denovembre, 6, 8 i 25 dedesembre i 1 de gener), però quedenexcloses les festes de caràcter local.

NOTA: Es recorda als socis que estàprohibit caçar amb fura.

Les danses dek cossiers neixen cona representació de 1Es molta ia gent que està en fa creença que eh cossiers de Montuïri són molt

antics i que tal vegada ks seves danses són balhdes des defa bastants centúries;però fins ara eh testimonis verídics deh quah disposam només daten de prin-cipis del segk passat, concretament del 19 d'agost de 1821, quan en una reunióde l'Ajuntament es va acordar donar a l'actual Pkuça Major el nom de "Plaza deIa Constitución". Enaquesta data apareixen mencionatsperprimera vegada ehcossiers i Ia banda de musica

Segons l'acta que es va aixecar, es disposa "que el 24 d'aquest mes d'agost

(dia de Sant Bartomeu) es posi h pedra de ki Constitució damunt laporta de kicasa de k. vifa amb un rètol que digui "Plaza de h Constitución", i això a tes vuitdel matí, sortit aquest ajuntament de ia casa delsenyorBatle constitucional capa h mateixa casa de k. vik, eh cossiers, obrers imúsica, davant delmateix ajun-tament i h milícia nacional a reraguarda, i posats a L·i plaça es descobresqui Iapedra i després se segueixin tres descàrregues per Ia. mateixa, milícia i repicadade campanes, i essent festa tot el dia i a h ràt battpúblic en obsequi del sant,nostrepatró".

Les danses dels cossiers neixen com arepresentació de l'alegria popular del gò-tic, com a representació d'un paradísen festa, d'un paradís en el qual, segonsFrancesc Eiximenis,hi ha "jocs, cants,balls i riaUes". Estam davant una dansacol.lectiva, una dansa rítmica i entusias-ta, plena de color i de sensuaHtat.

Com a baU plenament inscrit enl'esperit medieval participa, d'un costat,del respecte i consideració a l'autoritatcivil i eclesiàstica, cosa especialmentvisible en es mocadors i l'oferta; parti-cipa també de les Uetres de tocades erò-tiques i picants Ia major part d'elles, del'esponteneïtat medieval; i, així mateix,d'altres elements ens palesen Ia creen-ça en certs símbols màgico-reHgiosos:les reUíquies del vestuari, Ia presènciadel número de set en el nombre de baUa-dors, Ia posició en cercle a l'entorn deIa dama, Ia simbòlica victòria de Ia da-ma damunt el dimoni a Ia fi de cadapeça.

ALTRE TEMPS

Un temps, els cossiers de Montuïrisortien a Completes, baUaven Ia primeradavant Ia rectoria i després de Ia MissaMajor sortien per recoUir donatius perals premis de les corregudes del cós, enquè participaven activament. El mateixdia de Sant Bartomeu ^24 d'agost- en-capçalaven Ia processó de l'horabaixabaUant es mocadors. Avui dia els siscossiers, Ia dama i el dimoni, acompa-

nyats pel fobioler, que toca el fobiol iel tamborí. surten ja el dia de Ia Marede Déu d'Agost per a Ia recoUida de lesjoies de les corregudes de Sant Barto-meu. I ja el dia de Ia festa del Pa-tró, surten el matí i baUen davant al-gunes cases particulars i cafès, on sónobsequiats. Acompanyen les autoritatscivils des de Ia Casa de Ia Vila, per a IaMissa Major o Ofici, tot ballant es mo-cadors, amb acompanyament de xere-mies, fobiols i tamborí. Al moment del'ofertori de Ia missa interpreten l'ofertai després de Ia funció ballen davant idins Ia Casa de Ia ViIa.

Sembla que en el segle XVII, en ple-na època barroca, tengueren un granapogeu, designats sovint amb el nom deball de cossis. EIs de Montuïri, curiosa-ment no es troben consignats fins al'any 1821. Per contra, a Catalunya, jatrobam un baU de scoci a Tarragona i el1403. i a Manresa los scosis el 1466,noms tots eUs que segurament són de-formacions populars del mot cossier.

LES DANSES

Les danses i tocades dels cossiers deMontuïri són: Flor de murta, mestreJoan, es gentil, sa gaUineta rossa, s'o-briu-mos, el rei no poria, sa dansa nova,es mercansó, sa mitja nit, es mocadors,l'oferta i gentfl senyora. Com ja diguél'il.lustre musicòleg Josep Massot, florde murta és l'"Akna Mater" de totesles peces.

La seva antigui| és de vàries centúries,però sols hi ha^nstància des de 1821

En el ball dels mocadors intervenenaixí mateix les xeremies a més del fo-biol i del tamborí. Aquesta dansa ésinterpretada avui anant de Ia rectoriaa l'església i cap a Ia Casa de laVila.Durant l'oferta dels cossiers, aquestses retiren al presbiteri i tot seguit co-mença l'oferta general animada perles xeremies, fobiol i tamborí, queconsisteix en anar a besar tot el pú-blic assistent, Ia petita imatge de SantBartomeu col.locada al presbiteri. Lesdanses dels cossiers tenen, algunesd'elles, Uetra pròpia, en general decaràcter eròtic i picant, i temps enre-ra servien com a guia per a fácüitarl'aprenentatge dels baUs.

EL VESTUARI DELS COSSIERS

Els vestuaris dels cossiers gira entorndels colors groc, vermeU i verd, sempredamunt fons blanc, i en l'execució delsballs sempre es col.loquen en situacióalterna. El cossier vesteix camisa blan-

ELS COSSIERS ENCARNEN UN SÍMBOL

PODEROSAMENT VITENC DE LA

NOSTRA CULTURA TRADICIONAL

ca amb cenyidor color de rosa i faixaampla de color. Les espatUes i pits sóncoberts amb una capeta o esclavinaanomenada sa punta. Al pit i al capeUun temps duien unes estampetes de co-lor representant imatges de sants broda-des en or amb trossets de vidre rectan-gulars cosits a Ia tela, anomenades aquírelHquis. Avui, però, només en duen alpit, mentre que en el capell tenen pu-rament el vidre rectangular, però sensecap imatge. Una altra peça és el tunel,deformació del mot toneU, que tempsenrera designava genèricament una "es-pècie de falda o genoUera curta de sedaque duien els homes a l'època que ana-ven vestits a l'ample". Davall duen cal-Çons amb bufes blancs, unes calces blan-ques, cobertes de fils de cascavells po-sats en diagonal i espardenyes blanques.

Es cobreixen amb un capeU de pallad'ala ampla recoUida cap amunt enforma de capell de teula, decorat ambflors artificials. La flocadura en formade tres ramets, que penja del capell, téel nom de macada. En les dues manstenen un mocador de seda i un mana-det d'alfabeguera.

EL VESTIT DE LA DAMA I DBMONI

El vestit de Ia dama és un poc distint,és un pantaló corrent blanc i falda deseda florejada més Uarga que Ia delscossiers. A principis de segle Ia faldaanava amb merinyac, i d'aquesta mane-ra prenia més forma i quedava més en-ravenada. La brusa que duu, en tempsantic estava adornada amb tres fileresde botons d'or fí, una en el pit del coll,

i les altres dues a les mànigues, des del'espatUa fins al puny i Ia part interiordel braç. La dama no portava escla-vina i el capeU és pla i retallat. Fatemps, Ia dama marcava el ritme alsballadors, amb una aneUa metàl.h'caamb unes cascaveUes, grosses com unanou, i amb una cinta de seda que ana-va serpentejant, tot el qual duia en Iamà esquerra. Ara Ia dama té en Ia ma-teixa mà uns cascaveUs, petits comavellanes, que U serveixen també permarcar el ritme. El dimoni va ambcara tapada amb una carota de fustaamb banyes de boc enrevoltillades, unvestit de sac, Uigat amb corda, de colorsvius i dibuixos representatius de l'In-fern. Maneja una barrota Uarga ben es-porgada i unes escorretjades que Ii ser-

(Continua a Ia pàgina següent)

12 ELS COSSIERS

Símbols màgics i religiosos es fonen a imatge dels Cossiers

(Vt de Ia pàgina anterior)

vrixen per taUar ceUó entre el púbh'c idivertir Ia jovenalla. Darrera duu penjatun picarol, el qual intenten fer sonarel al.lots més agosarats.

ETIMOLOGIA

L'etimologia de cosaer no té res aveure amb Escòcia com digué l'arxiducLluís Salvador, ni tampoc amb el motcossi, tal com s'ha interpretat popular-ment des de fa segles. En reah'tat es trac-ta d'un adjectiu que devia significar"corredor", derivat del substantiu cossiainiciabnent "correguda". A l'edatmitja-na aquest darrer mot designava "l'espaide Ia coberta d'una galera comprès entreles cordes i l'artiUeria", o, més concre-tament, el "passadís central d'una ga-lera, que separava el banc dels remersde babord dels d'estribord". D'aquíve que un dels càstigs dels remers con-sistia en córrer Ia cossia, és a dir, "re-córrer de cap a cap d'embarcació asso-tat pels tres mariners".

DIFERENTS INTERPRETACIONS

/

Es remarcable, d'altra banda, el ca-icter itinerant dels cossiers en encap-

ELS MONTUi'RERS

NO CONCEBEN LES

FESTES DE SANT

BARTOMEU SENSE

LA PARTICIPACIÓ

DELSCOSSIERS

çalar Ia processó del Corpus o del santpatró de Ia locaHtat. Tampoc no hemd'oblidar que fins a principis del pre-sent segle els cossiers eren vertaderscorredors quan participaven a les corre-gudes d'es cós. Avui en dia aquest as-pecte especialment dinàmic és visibleencara a l'oferta i sobretot en es moca-dors. Tot això ens indueix a creure enIa possiblitat que els cossiers, abans depassar a formar part de l'avantguardade Ia processó del Corpus, fossin els in-tèrprets de qualque antic joc o jocsd'especial destresa i exercici gimnàs-tic, possiblement amb lletra pròpia, quedesprés serien configurats com a baUssacrah'tzats en passar a formar part deIa processó. Es sabut que, en definitiva,Ia dansa no és més que una forma par-ticularment completa d'un joc; un joc

musical amb varietat de figures i par-ticularment mogut.

SmBOLOGIA

Quant a Ia simbologia d'aquests baUs,algú hi ha volgut veure una dansa primi-tiva amb un significat màgico-religiós deculte a Ia fertüitat. D'altres n'hi ha queU donen una interpretació estrictamentreHgiosa d'acord amb Ia qual tendríeml'ànima, representada per Ia dama, i elsset pecats capitals, personificats pelscossiers en general.

N'hi ha que en Ia dama veuen senzi-llament una representació del Be, que aIa fi de cada baU trepitja i passa per da-munt el MaI, personificat pel dimoni.D'altres, encara, entenen que els cossiersrepresenten dos bàndols en Uuita, o simés no, en competició lúdica. Sigui comsigui, avui, d'una manera més pròxima ipopular, veim que els cossiers encarnenun símbol poderosament vitenc de Ianostra cultura tradicional, i a part delseu evident interès històrico-antropolò-gic, representen, sens dubte, uns delssenyak d'arrelament més característicsde Ia nostra consciència col.lectiva na-cional.

Joan Miralles iMonserrat

MONTUÏRI TEMPS PASSAT 13

El cinema mut i el seu ambientaMontuïri (II)

LESSALESDEClNEMADiguem, per començar, que en el

poble hi havia dues sales de cinema. Elcinema de Ca n'Aloi ("Cine Royal") i elcinema de Can Sampol ("Salón Sam-pol") dirigits pels respectius propietarisi pioners del cinema dins Montuïri: l'a-mo En Tomeu i En Joan Aloi (el seufül) i l'amoEn Toni Sampol.

La festa i l'interès començaven quanEn Joan Aloi o l'amo En Toni Sampolanaven a cercar els sacs de rodets de pel-líçula que els dissabtes horabaixa duiael camion de passatge de l'amo En To-rneu "Pelós" que arribava de Ciutat is'aturava davant Ia taverna de CanToni de "Sa Costa".

Posaven els quadres a les façanes delsrespectiuscinemes del carrer Major. Totspassàvem amirar-los una i miI vegades. v

Podríem dir, generaützant, que tant aCa n'Aloi com a Can Sampol hi acudiaIa mateixa cHentela. El pübh'c d'un erael pübUc de l'altre. Perb l'ambient noera el mateix, exactament.

La sala de Can Sampol era mès re-du'ida,mes petita. La màquina de cinemao projector de lespel.lícules estava,comés natural, a darrera de tot, dins unquartet molt petit, aferrat h'teraknent aIa nostra esquena. Dins aquest quartetnom és hi cabia Ia màquina de cinema jaesmentada; les pel.licules i En Rafel'^lenut" (un home senziU, simpàtic iagradable de tracte) que s'ocupava dedita màquina, Ia qual accionava a mà.

Record perfectament molts de mo-ments de Ia projecció. Dins aquellquartet, com una capseta, s'hi morien decalor, i En Rafel, gorra posada, amb Iaventalla tirada cap a darrera, mariol.lomanega curta, rodant a Ia màquina ibrollant de suor, ens passava Ia pel.lí-cula corresponent.

El focus que il.himinava Ia pantallasortia per una finestreta d'un pahn qua-drat, protegida per un vidre. Per una al-tra finestreta, de les mateixes mides, higuaitava En Rafel per fer-se una idea de,com anava Ia projecció.

De totes maneres, tant a una com al'altra sala, els crits, Ia xerradissa, el re-nou que feia l'escloveUadissa de cacauets

La pissarra que posaven a Ca n'Aloi,escrita amb guix, resava així:

"El renou, els crits i els siulos inundaven el .local en el moment més crític de l'acció"

les carreres que fèiem pel passadísd'en-mig, el renou de les cadires que es mo- -vien... (què n'he de dir!) constituïa unambient de festa i de truU, cosa queavui no podem veure ni gaudir. FacemIa salvetat que eren uns 'altres temps.Tenguem present que estam parlantmitjançant una imatge que ens quedade nins de set o vuit anys i pasturantentreels anys 1929 i 1930.

Dins Can, Sampol teníem més lli-bertat per fer trull. No ens posaven aretxa quasi mai, manco qualque vegadaque En Vicenç "Sutro", en compta-des ocasions, imposava ordre.

A Ca n'Aloi Ia sala era mes grossa.Davant i prop de l'escenari hi havia treso quatre files de bancs Uargs amb respat-ler, a cada banda del passadís d'enmig.Darrera els bancs i a Ia resta del local,files de cadires de bova que, de sis en siso de set en set, estaven afegides per dar-rera amb dues o tres barres i clavadesben fort amb tatxetes Uargues.

L'ambient que es respirava dins el ci-nema, com hem dit, era ajudat a crear-loper nosaltres mateixos durant tota Iasetmana anterior a l'espectacle.

Habituahnent esprojectava el capítolcorresponent a una sèrie que soüa durarset o vuit setmanes, ataianco.

f ' "¡ Domingo tarde a las 3^ y noche a las 8Í-

5o Capitulo de Ia serieELASDEESPADAS

en seispartesEL FANTASMA DEWUVRE

ENOCHOPARTESCómica en dospartespor

LAPANDHJA

No tenc record com feien les pissar-ires a Can Sampòl, però no faltava mai!¡mencionar el número de parts de cadapel.lícula i Ia inevitable còmica final.

A l'acabament de cada part mitjan-çant un avís anticipat del timbre instal-lat a Ia sala, es.tallava Ia projecció; s'en-cenien els llums de Ia sala, es canviava elrodet de Ia pel.lícula i tornava a sonarel timbre per a començar l'altra part.Mentrestant truU irenou: Un "show"!

¡Això, com e's natural, fins a Ia fi delprograma.

No hi ha que dir el renou, els critsi els siulos que inundaven el local quanIa part s'acabava en el moment més inte-ressant de l'acció.

MoIt abans d'obrir el local del cinemaper a Ia consegüent sessió del diumengehorabaixa, davant els cinemes de CanSampol o Ca n'Aloi buUia de gentjove ibastants de grans, esperant per com-prar l'entrada. S'obria el local mitja horaabans de Ia projecció. Res de coes. hn-perava Ia Uei del més fort per entrar elsprimers; i no era raro veure'n uns quantsque pujaven al local plorant, ja que sivolies entrar amb Ia primera ona, teniael seu risc.

L'entrada dels nins valia 6 cèntims(0'15 ptes.) i Ia dels majors, 12 cèntims(0'30 ptes.).

Dins el local, tota aquella patuleaens col.locàvem davant de tot, en elsbancs. Podríem haver estat més còmo-des a les cadires de bova, però no totsjunts, acaramuÚats i amb el nas a dosdits de Ia pantaUa.

Miquel Martorell Arbona

14 PUBLICITA T

Intervenció del PSM en el debat sobre política urbanísticadel plenari del mes de Juny de 1989

Fa un mes, al no ser inclosa a l'or-dre del dia de Ia sessió ordinaria unamoció sobre política urbanística pre-sentada pel PSOE i pel PSM, en unaroda informativa férem denunciapública de dues obres en concret pelssegüents motius:

1.- Per Ia gravetat de les obres.Les dues són obres de nova planta.

Una d'eUes, Ia de Son Moià.en zonaforestal protegida, i l'altra, Ia de SonMiró, perqué está en periU de conver-tirme en una urbanització encobertaque, a part de no tributar com a tal, aIa llarga podrá exigir a l'Ajuntamentles dotacions de serveis urbanísticsamb el corresponent cost econòmic pelmunicipi que no n'hauria tret cap con-trapartida. Una altra obra que ara hemd'incloure és aquella torre dels SonMirons, que es veu fàcilment des de Iacarretera de Porreres, al parèixer sen-se llicència i una prova de mal gustque destrossa el paisatge.

2.- Perquè cap dels promotors és deMontui'ri. Creim que aIs montuïrersels hem de donar una opotunitat deregularitzar Ia seva situació, encaraque qualque cas no mereixi Ia nostragenerositat.

3.- En tercer Lloc, per Ia impHcaciódirecta del batle com a constructor.Com a batle ha atemptat contra l'arti-cle 190 de la.Llei del Sòl, l'article 34.11del Reglament de DiscipLina Urbanísti-ca i les normes subsidiàries de l'Ajunta-ment de Montuïri, amb els agravantsque marca l'article 226.2 de Ia Llei delSòl.

Com a constructor ha enganyatl'Ajuntament amb una sol.ücitud deUicència que falseja Ia reaütat.

EL BATLE INFRINGEIX LES LLEIS

Es, per tant, doblement responsablesegons l'article 57.1 del Reglament deDiscipLina Urbanística, com a empresa-ri de les obres i com a membre de IaCorporació que atorga el permís. I elmateix Reglament, a l'article 55.1diuque són agravants de responsabilitat:

1.- Haver^e valgut de càrrec públic.2.- Haver-ho comès alterant els su-

posts que legitimaven l'actuació (false-jament a Ia sol.h'citud de llicència).

3.- La reiteració o reincidència (trescasos coneguts).

Afegirem un quart agravant: essermembre de Ia Comissió Provinciald'Urbanisme.

Tot això evidentment suposa unaresponsabilitat gravíssima que, si em-prenem accions per Ia via penal, no po-dem preveure quines repercussions ten-dran. Només suposem el cas que eljut-

ge sentenciàs que hi ha hagut prevari-cació, és a dir, utUització del càrrecpúbLic per concedir favors o treurebeneficis, en aquest cas, com amfnim,hi hauria inhabilitació per exercir elcàrrec públic de batle o regidor.

I això fa pensar que ens trobamdavant un cas de inconsciència total-,o el que és més greu, amb una demos-tració de barra com mai havíem vist.Perquè ens consta que al'obra de SonMoià tftan demanat per fer-la total-ment legal i tu tTü has negat. ¿Perquins motius? I també sabem que dosmontui'rers t'hagueren d'insistir i afne-naçar per obtenLr LLicència perquè tú,el batle, els deies que no era necessari.¿I qui ets tu per-autoritzar construc-cions il.legals o regalar els duros queval una Llicència? ¿O t'hem de dir queels doblers que regales no són teus, quesón de tot el poble?

Però posats a cercar motius quejustifiquin Ia teva actuació, anem aveure els possibles beneficis que aixòduria a Montuïri. ¿Deixa beneficis Iapetita urbanització que ja tenim alsSon Mirons, Ia meitat de les obresil.legals i sense LLicència, fetes per em-preses de fora Montuiri, a excepció deIa del batle?

¿Es que Ia construcció està en crisia Montufri? Si per trobar un mestreque ens faci obra ens hi hem d'apuntarun any abans. ¿Es que tu no tens fei-na, Joan? I a Algaida has d'entregaruna obra a l'Ajuntament i fa mesosque esperen. ¿Per què empresaris queabans acusaven al PSM de no deixar-losedificar i provocar Ia crisi a Montuïri,ara fan les seves obres amb empresesde fora poble?

EL QUE ABANS ERA CONSIDERATDOLENT, ARA ENS FAN CREURE

QUE ES BO

Ja està bé d'utilitzar Ia crisi de llocsde feina per encobrir il.legalitats. Ja es-tà bé del fariseisme d'acusar el PSMquan estava al poder de dur "roters" aMontuïri dient que eren portadorsde vici i ara fer-los les obres il.legals iaqueLl suposat vici de fer-lo tornar ri-quesa.

Ja està bé de parlar de crear llocsde feina sense fer res, quan l'únic in-tent seriós que hi ha hagut eLs darrersanys de crear feina, i pel sector on hiha més atur, el de Ia dona, que fou IaCooperativa Artesanal, i perquè va te-nir el suport del PSM i de l'Ajunta-ment, un sector de Ia dreta Ia va ata-car despietadament desmoraLitzant lespromotores que hagueren de tancar.

Ja està bé, Ramonell, d'espargir

aquesta moraUtat mercantil pel poblesegons Ia qual Ia llei es pot burlar siés per obtenir un benefici econòmic.¿Quin exemple els donarem als jovesde Montuïri si aprenen a burlàr lesLleis per fer-se rics? ¿I tu els dius alsnostres joves quines Lleis són bones ialtres dolentes? ¿Els diras tu, com abatle, que tu pots burlar les Lleis perguanyar doblers, però que eLlshan defer bondat? ¿Ó els diràs que totval si és per obtenir riquesa o poder?Si és aixi, si tot val per fer-nos rics,comencem per no pagar els impostsmunicipals, per exemple.

¿QUI ES RESPONSABLE DE LACRISI ECONÒMICA?

I si és veritat que les lleis són lesculpables que a Montuïri hi hagi crisi,canviau-les. Teniu majoria a l'Ajunta-ment, al Consell Lnsular, al Governde Ia Comunitat Autònoma i al Par-lament. Feis Lleis noves que dinamit-zin l'economia de Ia nostra comarca.Feis lleis que ajudin a crear Llocs defeina. ¿O és que us convé més utih'tzarel poder per concedir favors i pre-bendes?

Finalment ens volíem referir a lesNormes Subsidiàries de Montuïri. Eltenir aquestes Normes ha suposat unprocés llarg S'ha de dir que valen unsquants milions de pessetes, pagades pelConseLl Insular. Perquè les NormesSubsidiàries suposaven dissenyar elMontuïri d'avui i de demà, es varenconsensuar. Pòdeu veure que les suc-cessives aprovacions sempre es ferenper unanimitat. Es més, sempre queens reuníem amb l'equip redactor perresoldre problemes es convocava JoanVerger com a Vice-President del Con-sell per consensuar-ho. Fruit d'aquestconsens que durà més de cinc anysimpLicant dues corporacions, sortirenunes Normes que, segons els tècnics,són de les més permissives de MaUorca,però unes Normes de tots els montuï-rers.

I ara arribes tu, Joan Ramonell, ho-me de "seny i de coneixement", i ensdius amb Ia teva actitud, que els mi=lions que el ConseLl Insular va pagarsón inútils, que les hores que passàremper fer unes Normes tan bé com po-guérem, no serviren 'per res, i que l'a-cord de tots els regidors i de tots elspartits polítics, va en contra dels inte-ressos del poble.

ANTICS PROJECTES ES POSEN ENPERILL

I En Joan RamoneLl, mestre d'obres(Continua a Ia pàgina següent)

MONTUÏRERS QUE HAN DEIXAT PET]ADA 15

Honorat Ribas Manera, "Pofanc"Honorat Ribas Manera, 'Tofanc",

nascut dins el si d'una famflia temerosade Déu, del tronc de Ia qual ja haviensorgit nombroses vocacions religioses,i encara continua, des de petitja se H vadestriar Ia seva vocació sacerdotal.

Va veure Ia claror del món el 4 desetembre de 1895 i als 12 anys feul'examen d'ingrés al Seminari on als 15hi entrà com alumne intern. De totd'unaja se'l veié aplicat i intel.h'gent —perMontui'ri quasi mai s'aturava a jugaramb els nins de Ia seva edat— i prestguanyaria beca per estudiar a Ia Sapièn-cia. A Ia vila, quan hi venia, ja entraten anys, se'l coneixia pel "CanongePofanc".

A l'octubre de 1919 fou ordenat sa-cerdot. Seguidament cantà missa novaa Ia nostra església parroquial i imme-diatament se'l nomenà vicari de S'Ar-*racó, després de Sant Llorenç i al poctemps de Búger. I des d'aquí, a l'octu-bre de 1923, partí cap a Romaper con-tinuar aUà els estudis.

Amb les màximes qualificacions, endos anys obtingué el doctorat en dretcanònic i després en sagrada teologia.

I per Nadal de 1925 ja tornava essera MaUorca, però el bisbe Llompartveient Ia necessitat d'una ferma ajudaper al Rector Rubí —com saben elsnostres lectors, Rector de Manacor—l'envià totd'una aUà per ajudar a lestasques del seu veU oncle i suplir-loquan aquest estigués impossibüitat.

Però a Manacor no hi va romandreni tres anys,ja que a finals de 1928, des-prés haver participat en un concurs demèrits, fou nomenat capeUà de númerode l'Esgle'sia Espanyola de Roma (no-menament firmat pel General Primode Rivera). PeI setembre de 1934 elnomenaren rector en propietat d'aque-Ua Església, si bé, durant aquests as anysde capeUania pogué estudiar: es va ma-tricular en ambdós drets i obtingué eldoctorat (1931) en dret civil i romà.

L'any 1935 el PapaPuisXIH firmàel títol de "Cambrer Secret Supernu-merari" i mésenvantPuisXIIel nome-nà Prelat Domèstic de S.S. (1940).

Continuà ' a Roma cinc anys mésexercint de rector de ITísgtésia Nacio-

Intervenció del PSM en el debat sobre política...( Ve de Ia pàgina anterior)i batle, o batle i mestre d'obres, diuque les aceres són per fer-hi escalons,que els pinars són per fer-hi xalets,que els camins de sempre es poden tan-car amb cadenes, o que a una avingudadissenyada, no precisament per l'es-querra, a Ia zona ajardinada s'hi potedificar el que vulguin els vei'ns. ¿Quèet pareix que diria Joan el batle queamb il.lusió va projectar l'Avingudad'Es Dau, que sobre els papers va disse-nyar un carrer ample amb arbres ijardins? ¿Què et pareix que dirial'amo En Joan "Porrerenc" si avuiveiés el que s'està fent amb Ia sevaobra?

Es trist arribar a aquests extems,però creim que hem estat massa to-lerants amb tu. Te n'has volgut riure

de Ia Corporació i del poble i encaratens Ia cara d'acusar-nos als diaris defer política bruta, quan a qualsevolaltre poble de Mallorca ja t'haurienduit als tribunals. Política bruta, ésacusar al PSOE i al PSM d'haver detomar una obra quan ens abstengué-rem en Ia votació. Política bruta ésposar-me els teus homes en contradient-los que els he acusats de co-brar hores extraordinàries en una inter-venció per ràdio que mai vaig fer.

Avui et donam Ia darrera oportuni-tat, després d'aquest debat farem unespropostes i de Ia teva actitud i delsacords finals que ;prenguem dependràIa nostra actuació en el futur.

Montuiri, 30 dejuny de 1989.GRUP MUNICIPAL DEL PSM

nal d'Espanya, càrrec que Ii féu guanyarnombroses amistats, ja que aUà hi con-flui'en les autoritats espanyoles (civilsi eclesiàstiques) quan es desplaçaven a,laCiutatEterna.

El 14 de juny de 1944 prengué 'possessori de Canonge Ardiaca deIa seu metropoUtana de València. A mésfou visitador general de totes les reli-gioses de vida activa d'aquell arquebis-bat. Però no sols exercí aquestscàrrecs,sinó molts d'altres. Durant quasi 12anys fou Pro-Vicari General, visitador dedistintes congregacions, catedràtic dedret canònic i de dret públic eclesiàsticdel seminari de València, jutge delprocés de beatificació de Santa TeresaJornets, exercí molts de trebaUs de tipuspastoral, com predicacions a Ia catedralde València i altres esglésies, interven-

icions oficials en representació del'arquebisbe, i moltes altres tasques queno ens és possible ressenyar.

A l'abril de 1962, després de 18 anysd'estada a Ia ciutat del Túria, a punt decomplir els 67, es va retirar a Montui'ri,si bé els últims anys de vida activa se'lva veure molt per Ia vila: Ia terra onva néixer i els seus íntims famÜiarsTatre-ien aquests darrers temps. Habitualmentse'l veia per l'església presidint sobretotles grans festes o inauguracions, ja queIa seva dignitat eclesiàstica —Prelat ambcategoria de monsenyor— i els í ornamentsvermeUs corresponents al càrrec, feienque destacàs, donant així més solemni-tat a les funcions rek'gioses. EU fou quiefectuà Ia benedicció de l'actual casa delavua(generl968).

El 15 de desembre de 1968, als 73anys d'edat, Ii arribà el dia de Ia sevaanada definitiva cap al Pare: moria a Iaseva vüa natal. Al funeral i exèquies hiassistí el bisbe de MaUorca, molts decapeUans, amics i coneguts, Ia coral iIa banda de música no hi mancaren... ensdeixava un eminent montui'rer, feel con-tinuador, per altra part, d'una famfliad'ilJustres sacerdots que per espaide mésde 200 anys roman ininterrompuda.

On fou ca seva, a Montuïri, es con-serva encara, en molt bon estat, una ex-tensa i valuosa bibUoteca, resultat de Iaseva permanent afició cultural.

Onofre Arbona

16 '• DE PER LA VILA

EL COLOMER DELS COSINS VERGERCAMPIÓ DE BALEARSJUVENIL

El colomer dels "Cosins Verger" haestat campió de Balears a Ia categoriajuvenil de coloms missatgers a Ia tempo-rada 88-89. També es varen proclamarsubcampions de velocitat de MaUorca itercers de Balears de l'amoUada de Lo-gronyo.

CaI remarcar l'èxit obtingut pel co-lom "Na Ribot", propietat dels Verger(Tomeu Verger Rossinyol i Joan VergerBennàsser) que ha guanyat ja cinc "ei-visses", tres "alacants", un "Cabeza deBuey" (Badajoz), un "Puertollano"(Badajoz) i un "Logronyo". D'aquestdarrer Uoc amollaren vuit<ents colomsde les Balears i només n'arribaren quatre.

Per altra part, Tomeu Amengual vaquedar quart de Balears a Ia prova desde Logronyo i tercer de Balears de fons.

L'ESTAT DE COMPTES DE'^AFIRA' ENPUNTMORT

"Ha passat més de mig any i encara«per Ia resposta; a l'instant, no sé quefcauré de pensar", diguéPere Sampol delfSM al batle de Ia vila durant el darrerple referint-se » moratòria en Ia liquida-ció de l'estat de comptes de "Sa Fira"celebrada el primer diumenge de desem-bre de l'any passat.

Segons sembla, des del 24 de desem-bre aquest regidor ve demanant els in-gressos, despeses, participants, provesi moltes altres dades d'actes del progra-ma, sense que fins ara hagi obtingut Iaresposta desitjada.

INSPECCIÓDELACOMISSIÓINSTRUCTORAD'OBRES

La recentment constituïda ComissióInstructora d'Obres de l'Ajuntament vadetectar Ia presència d'una proHferaciód'edificacions de tal manera que conver-teixen Son Miró enunaespècied'urba-inització. Allà es pogueren comptarquinze vivendes a més de comprovar Iaconstrucció d'una nova edificació d'uns200 m2. i tres plantes 0a.legislacio dezona rústica permet dues plantes) a Iazona de S'Almudaina.

Aquest primer dia d'inspecció ocular

"NaRibot",

unapeçafora

de sèrievalorada

en mésde cent

milpessetes.

d'obres a Son Miró i Son Moià, s'acordà:elegir a Gabriel MiraUes Pizà fl>SOE);

coma president de Ia Comissió; instar aIa Comissióde Govern de TAjuntamentque aturi aquestes obres i ho notifiqui alseus promotor, constructor i director;instar a Ia Comissió de Govern que sol.h'-citi dels interessats Ia documentació perlegalitzar les obres i solJJcitar dels tèc-nics els informes corresponents a fid'avaluar Ia possible infracció.

També es va observar l'obertura d'unnou camí a Son Miró, el qual condueix aIa construcció de Josep Sowinski (obraobjecte de l'expedient), i es detectà Iatorre de quatre pisos i que serveix com adepòsit d'aigua.

M'j^'7*^t7^j^riDurant aquests mesos d'estiu, Ia gent

sol tenir més contacte amb Ia mar i ambIa natura. Però per desgràcia també ésuna ocasió de poder comprovar queMaUorca es va degradant d'un any al'altre.

Moltes zones del k'toral estan enci-mentades al màxim. Redols abans para-disíacs han desaparegut, víctimes d'unafebre constructora incontrolada, que ha

anat talant els arbres i fent saltar les ro-ques per plantar-hi caixons de ciment iports esportius. .. ;,,

L'únic criteri que-s'ha tengut encompte ha estat l'especulació i el guariyimmediat, i s'ha anat ofegant a poc apoc Ia gaUina dels ous d'or. El turismeha anat degenerant de cada vegada més,i els maUorquins hem anat perdent elcontrol i Ia propietat de tot aUò que;abans era nostre.

Ara que les voreres de mar ja estandestrossades i els hotels mig buits, sem-bla que els uUs dels especuladors i decerts polítics es giren cap a l'interior,on encara hi ha Uoc per seguir fent dis-barats contra l'ecologia, Ia història, Iacultura autòctona i el sentit comú.Sembla com si el futur de MaUorca notengués altra sortida que convertir lesfinques de fora vüa en hotels i restau-rants de luxe, camps de golf o comple-xes d'interès social.

D'aquest pas, aviat tendrem "Ia seuplena d'ous", o MaUorca plena de ci-ment. ¿I després, què?

Abans de posar una palada més, cal-dria "pensar-hi dues vegades", no siacosa que ens passi aUò que diu el re-frany: "Quan es seny e's vengut, es béjaésperdut".

ESPORTS 17

ELS EQUIPS DE FUTBOL DETOTES LES CATEGORIESESPREPARENPERALAPRÒXIMA TEMPORADA

El mes de JuHoI no ha estat prolíficen notícies. Les més destacades, Ia pre-paració del Torneig de Sa Llum i de Iatemporada 89-90.

Podem informar que l'equip de I Pre-ferent tendrà Llorenç Amengual comentrenador i que e's baixa el bon porterToni Abrines, que ha fitxat pel PortoCristo, nou a III Divisió. El diumenge23 de juHol es va fer Ia presentació delsde preferentijuvenils.

Quant ak juvenfls, Francesc Sitjarserà el seu preparador. La plantiUa esta-rà formada per una vintena de jugadors.Sembla que enguany aniran junts ambl'equip de preferent, especialment al'hora dels entrenaments.

EIs qui també tendran nqus entrena-dors són els infantils. S'encarregarand'eUs Gabriel Matas, Cristòfol Ors iTomeu Mayol "Llobet".

Macià MiraUes i Joan Barceló conti-nuaran al cap dels alevins.

Finalment Benet Campins i TomeuVerger entrenaran els benjamins.

PLANTILLA DEL MONTUlRI

La plantilla del Montui'ri de I Prefe-rent estarà constituïda pels següentsjugadors:

Foto del Montuïri de Ia temporada 87-88 on si veu Toni Capellà, el qual torna al'equip després d'haverjugat l'any passat a Algaida

Porters: Jaume Pocoví i FernandoRuiz (Algaida). Defenses: Joan Barce-ló, Macià MiraUes, Toni CapeUà (Algai-da), Gaspar Mas, Alberto Pérez, GabrielMatas, Tomeu Verger Quvenil) i JosepSansó Quvenü). Centrecampistes: Txet-xu Delgado, Dany Varela (Sta. Ponça iSoledad), Miquel Sànchez Quvenil), Jo-sep Maestre, Benet Campins i GregoriHiguera (Soledai).Atacants: CarlesMar-cén, Juanjo Estrades, Gaby Sampol,,Rafel MiraUes, Angel Prado i Joan Ver-ger.

XSetmana Poliesportiva Sant Bartomeu - 89PATROCINA: Ajuntament de Morrtuiri - ORGANITZA: Patronat Municipal d'Esports

Dilluns, 28 d'agostA les 19: Futbol SaIa - Cicle Inicial

Campos - MontuVriA les 20: Futbol cinc benjamí La SaIIe

MontuVri.A les 21: Futbol cinc benjamí: San Ca-

yetano - CIDE.

Dimarts, 29 d'agostA les 19'30:Basquet infantil femení:

Montu)'ri - Pollença.A les 21: Bàsquet cadet femení: Mon-

tuVri - Consolació.

Dimecres, 30 agostA les 19: Futbol cinc At. San Cayetano

- MontuVri.A les 20: Futbol cínc benjamí: San

Cayetano - MontuVri.A les 21: Futbol cinc benjamí: CIDE

La SaIIe.

Dijous, 31 d'agostA les 19'30: Bàsquet infantil femení:

MontuVri -Jovent.A les 21: Bàsquet cadet femení: Mon-

tuVri -Jovent.

Divendres, 1 de setembreA les 18: Futbol SaIa Cicle Inicial:

Petra - MontuVri.A les 19: Futbol SaIa benjamí: Petra -

MontuVri.A les 20: Futbol cinc benjamí: Mon-

tuVri-CIDE.A les 21: Futbol cinc benjamí: San

Cayetano - La SaIIe.

TENIS, PING-PONG I ESCACSDeI dilluns dia 28 d'agost al dissabte

2 de setembre, torneigs infantils de te-ms, ping-pong ¡ escacs.

: El pròxim mes oferirem les plantülesdels equips de futbol base: Juvenils, in-fantils, alevins i benjamins.

TORNEIG D'ESTIU DEFUTBOL-SALA

L'habitual "Tronèig de Futbol^Sala"que aquests darrers anys es ve disputant¡a Ia pista d'Es Dau, enguany també hacausat nombrosa expectació i hi acudeixmolta gent.

Hi participen dotze equips de Ia vilaa de pobles de Ia comarca. Comencen ales.nou del vespre i se celebren tres par-tits cada dijous i divendres, a més d'al-guns en düluns i dimarts.

Aquesta competició fa que públic detotes les edats, especiahnent jove, escongregui les nits caloroses d'estiu en EsDau a fi de passar una estona contem-plant Ia pràctica d'aquest esport tan po-pular a Montuïri, ü al mateix temps reu-nir-se amb els amics a prendre Ia fresca.

Va començar dia 22 de juny i acabaràel 18 d'agost. EIs equips participants sónaquests: Restaurant Tropical de Llucma-jor, Agència Primtours, Restaurant SesCanyes, Can Pieres A, Ca Na Poeta,Construccions RamoneU, Fassers dePlaça, Sa Nostra, Empinats de Pina, CanXim de Campos, Can Pieres B i K¿~~ ~~Randa.

18 ESPORTS

XVII Torneig de Sa LlumOEL 6 AL 20 D'AGOST DE 1989

LA INAUGURACIÓ DEL TORNEIGCOINCroiRÀ AMB LA DELS

NOUS VESTUARISEIs més destacats equips de futbol ba-

se de l'iUa novament es tornaran congre-gar en "Es Revolt" per disputar el XVIITorneig de Sa Llum.

La inauguració es farà el primer diu-menge d'agost, dia 6, i coincidirà tambéamb Ia dels nous vestuaris,recentmentacabats.

El torneig durarà quinze dies, finaHt-zant, per tant, el diumenge dia 20.Intervendrán íun total de 30 equipsdividits en set diferentsgrups,els.quals,disputaran també un total de 30 partits.

^ La distribució dels equips participantsés aquesta:BENJAMINS: Montuïri, Sta. Maria,1

Porreres i Porto Cristo.ALEVD4S, Grup B: Montuïri, Sta. Ma-

ria, Porreres i Algaida.\LEVJJ^S, Grup A: CIDE, La SaUe, San

Cayetano i At.Baleares.WFANTILS, Grup B: Montuiri, Espa-

nya, Porto Cristo i Algaida.INFANTILS, Grup A: CIDE, La SaUe,

S. Cayetano, S. Francisco, OHm-piciAt. Baleares.

JUVENILS, Grup B: Montuïri, Espa-nya, Pcrreres i Algaida.

JUVENILS, Grup A: CIDE, La Salle,!S.CayetanoiAt.Baleares. I

C A LE ND A RIDiumenge, 6

20'30 Inauguració22 Sa SaUe - At.Baleares Juvenil A

DiUuns, 719'15 Sta.Maria-Montuïri Benjamí20'30 Algaida-StaJ^aria AlevíB22 LaSaUe-S.Francisco InfantilA

Dimarts, 820'30 CIDE-At.Baleares AlevíA22 At.Baleares - Olímpic Infantil A

Dimecres, 920'30 S.Cayetano-LaSaUe AlevíA22 Montuiri - Algaida Juvenil B

Dijous, 1020'30 Porreres-Pto.Cristo Benjamí22 Espanya - Porreres Juvenil B

Divendres,-ll20'30 Pto.Cristo-Algaida InfantüB22 Montuïri - Porreres • Aleví B

DiUuns, 1420'30 Montuïri-Espanya InfantilB22 S.Cayetano-LaSaUe InfantilA

Dimarts, 1520'30 CIDE-At.Baleares InfantüA22 CIDE - S. Cayetano Juvenil A

Dimecres, 1620'30 Terceriquartlloc AlevíB22 Tercer i quart lloc Juvenil B

Dijous, 1719'30 Tercer i quart Uoc Aleví A20'30 Terceriquartlloc InfantüB22 Tercer i quart lloc Juvenil A

Divendres, 1819'30 Terceriquartlloc Benjamí.

20'30 TerceriquartUoc22

192021'30

192021'30

Final

FinalFinalFinal

FinalFinalFinal

Dissabte, 19

Diumenge, 20

Infantil AJuvenil B '

Alevín BInfantil BInfantil A

BenjamíAlevíA

Juvenil A

(Seguidament, entrega de trofeus)

<iCORREDURIA DE SEGUROS

.jfr*OOMILA S.A.

MONTUtRI:Jaume 1 1 , 4 Tal.646043PALMA: Pasaje Sta. Catallna de Siena, 2, Entlo.2 C TeI. 72 27. 36

MANACOR:PI. RamonLlull,22 Tel.55 1356

PRECIOS SELECClON CONDUCTORES Af.mMARCA: S.S.O-R.C-R.D-OCUP.

CitroenAX TRE 24.907'-CitroenBX 16TRS 28.967'-C!troenBX 19GT , 28.967'-CltroenVbaChallenger -. 22.783'-Fiat 1.100 22.783'-F!atRegata 1.300Especlal 24.907'-FlatUno45 22.783'-Fiat Uno 70 SL 5 p 24.907'-FordEscortCL1.400 24.907'-FordEscortGL 1.600 28.967'-FordFlestaGhlal.lOO -. 22.783'-FordFtestaTrip 1.600Diesel 28.967'-OpelCorsa 1.300SR 24.907'-OpelKadettl.300Clty 24.907'-OpelKadettl.600SR 28.967'-Peugeot205GR 24.907'-Peugeot205GT • 28.967'-Peugeot 309 GL Profil , 24.907'-Peugeot405GR 28.967'-Renaultll GTS ' : 24.907'-Renault 11 GTX 28.967'-Renault 19GTX 28.967'-Renault21 GTS 28.967'-Renault5TL 22.7S3'-Renault5TX 24.907'-

CAMIONES Tara y Cargas - Transp. Proplos

d e 4 a 6 T 80.750'- de7a9T 85.583'-de lOa l4T 89.623'- de l5a l9T 94.287'-de 20 a 24 T 100.792'- de 25 a 34 T 113.778-

CICLOMOTORES:

hasta 49 c.c 10.1191-

MOTOCICLETAS:

hosta 75 c.c 14.724'- de 75 a 150c.c 15.654'-de 150a300c.c 17.107'- de350a500c.c 24.076'-de500a750c.c 33.276'- de750c.c 41.007'-

TRACTORES:

Cuakqulermarcaconremolque 7.187

&

A UTOMO VILES: Tienen que ser de uso particular.- Mayores de 23 años casados ó de25 solteros.- Experiencia de conducción superior a 4 años,- No haber tenido ningún

siniestro culpable en elúltimo año.

MISCEL.LÀNIA 19

i*J=ifir*jq:fJirpDEFUNCIONS

Dia 8 de Juliol: Maria Homar Mira-Ues, de 79 anys, fadrina. "Tomàtiga".

MATRBlONIS

Dia 1 de Juliol: Amador Bauzà Serve-ra amb Margalida Sansó Ribas.

Dia 22 de Juliol: Gabriel Matas Alco-ver amb Catalina Llompart Fullana.

CUINAR EN CASA

ESCALDUMS DE POLLASTRE

Enfarinoar les taUades i fregir-les.Sofregir ceba i tomàtiga.Posar-ho dins una greixonera amb

aigua, Uorer, dues cabeces d'aUs, mora-duix i un tassonet de vi sec.

Quan estigui cuit, posar-hi les patatesfrites.

Recepta deSebastiana ServeraNicolau, "Calusa"

PoemaA L'ALFABAGUERA

Jot'estim, alfabagüeragentil planta riolera,estufada i finestreracom un jove cor fadrí,plena d'olor volanderaque refresca i refrigeraamb perfums de primavera,amb frescors de serení.

Llorenç Riber

ESPORTS

B À S Q U E T

Dos equips participaran en els campi-onats: les cadets i les infantils.

Les primeres seran preparades perToni GomUa i les segones per Biel Mira-Ues.

Es molt possible que no hi hagi equipde mini-bàsquet femení (nines de quart,cinquè i sisè) per manca d'entrenador.

'CTmvWiW4/;iX.

Pluja del mes de JuHol de 1989Dia 12 75'60 litres per m2.

(Fou del dia més plové de l'any^fins ara)

/r

Gloses

ELDlADESANTAlSABEL (4juliol). •

Isabels, no e's res estranysaludar-vos amb aquesta:que molts d'anys pogueu fer festaamb sa salut tan xalestacom veig que teniu enguany.

A LES MARGALIDES (20 Juliol)

Margalides que feis festa,que molts d'anys en pogueu fer;Déu vos 'judi si convé,i vosconservi sa testa,es cositotalarestaperquè tot funcioni bé.

Miquel Massanet "Parrt'"

"CREDIT RAPlD" « cl crtdi(0 initamànco de BANCA MARCH.que Ie permi[ira r ea i i za r tul compraí al comado.

Obtcnsa haila LJN MlLLON de Pls. in>ianianeameniey cifra» 5uperiorei en un maximo de 48 horas.

DeiJe ? a 60 meses de plazo.

n A'MoAIN

!•r •! n «•

CAMMA!

••anon *Arta"™

">fl-l<un

ifi%{$#

B A N C A M A R C HDesitja unes bones festes

patronals a tots elsmontuïrers.

r4^HW^^W^1

Agost de 1964

TOUS, SUBCAMPIOD'ESPANYA

En el Campionat d'Espanya deciclisme de muntanya, disputat el9 d'Agost de 1964 a Ia Península,Antoni Tous obtingué el segonlloc; i l'altre montuïrer, GabrielMas, el quart. I el Juliol anterior,Antoni Tous, ja en Ia volta al"Porvenir" (França), va ocuparel quintè lloc de Ia classificaciógeneral.

LA BANDA ESTRENAUNIFORMES

A les festes de Sant Bartomeud'aquest any, els músics de IaBanda de Montuiri estrenarengojosos els seus uniformes, fetque va despertar molta curiositatifou complidamentalabat.

^ • • L/

m*i*i>m<i:MijiidPassi ¡ no s'arrisqui;

cerqui que nose Ii osqui;sité basca, cerqui qui Ii refresqui;que no estrenqui Ia closcaquan rellisqui,i qui Ii piqui, que s'ho rasqui.

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Sant Bartomeu: actes programats per Ia parròquiaA una altre lloc d'aquest número de

BQNA PAU podreu trobar Ia relaciócompleta dek actes programats per a lesfestes patronals d'enguany. Com sem-pre, n'hi ha per a tots els gusts. Ens h'mi-tam a recordar aquí els que organitza Iaparròquia i als quals vos convidam aparticipar:

- El diUuns dia 21, a les 9 del vespre,celebració comunitària de Ia penitència,com a preparació per a les festes.

- El dimecres dia 23, també a les 9del vespre, tradicionals Completes de Iavigília.

- El dijous dia 24, a les 11'30, oficisolemne de Ia festa de Sant Bartomeu.Predicarà l'homiUa mossèn BartomeuRamis, Rector de Petra.

- En el transcurs de les festes, i en elsmoments adequats i disponibles, es duràIa comunió als malalts i persones impe-dides que ho demanin o que estan inclo-ses a Ia Uista dels "primers divendres".

EXPOSICIONS

També dins el programa de festes, Iaparròquia ha obert els seus locals a duesexposicions que poden servir de mostraa Ia seva aportació a Ia promoció delnostre poble en els aspectes artístico-cultural i pastoral. Ambdues inaugura-cions tindran Uoc el diumenge dia 20d'agost:

. a les 21'30: Qua-dres a l'oli de Pere Or-pí, a Ia cantonada deIa SaIa Marina (localsdestinats a Ia catequesiparroquial, vora els es-tudis de Ràdio Murta).

. ales 22: Exposicióitinerant amb ocasiódel X aniversari a Ma-Uorca del Moviment deJoves Cristians de Po-bles ^dJCP), als baixosde Ia SaIa Mariana (en-trada pel carrer Vanrell).i

CAMPANYA D'ESTIU

L'estiu suposa sem-pre un canvi de vida id'ambient. Qui ho hasabut entendre miUorenguany, ha estat el rec-tor soHdari Andreu1

Genovart, que duranttot el mes de Juliolha estat de 'Msita"patoral" per terres del Perú. Esperam;que a trevés de les antenes de RàdioMurta, de les homUies dominicals i deles seves coUaboracions a BONA PAUens donarà a conèixer els aspectes posi-tius i negatius d'un viatge tan complex \i enriquidor.

ia" •ii1TOTS ELS AVANTPASSATS HAN FET POBLE'DEL SERMÓ DE MN. JOSEP ESTELRICH PER S. BARTOMEU DE L'ANY PASSAT

La vertadera història de MontuïriIa formen tots els vostres avantpassats,sense excloure'n ni un, des d'aqueUsque construïren Ia primera casa da-munt aquest pujol, seguint pels quitraçaren carrers i places, aixecaren vi-vendes i torres de molí, traguerengarrigues i obriren camins per foravila, construi'ren parets i marges, ca-varen pous i muntaren sínies, sembrarengarrovers i figueres, vinyes i ametlers.

Montuïri són les Llargues generacionsde conradors i picapedrers, fusters iferrers, amos i missatges, madones imestresses, metges i manescals, mestresi capeUans. Tots ells han fet poble, hanfet el que és avui Montuïri.

La festa d'avui significa alegria i sa-tisfacció d'esser part d'aquest poble;èl reconeixement i l'acceptació d'unahistòria, d'una cultura, d'un patrimonicoUectiu, heretat dels avantpassats;l'acció de gràcies a Déu per lesventuresdel temps passats i per les realitats delpresent; i també Ia voluntat i el compro-mís de participar personalment a l'en-grandiment i Ia prosperitat de Montuïri.

Montuïri sou tots vosaltres, tots elsmontuïrers, des de Ia persona més quali-ficada fins a Ia més ignorada. I Montuïriserà aUò que entre tots aneu forjant.Treballant cada u en el seu redol, fentca seva, fa també poble.

Josep Estelrich

El rectof Pere Orpí, en canvi, en-guany no ha tengut oportunitat de "pas-sar el bassiot" i ha romàs a Mallorca.Això sí: fent sortides de dos o tres diesamb petits grups d'al.lots i adolescents.

Però l'estiu també és temps de ferplans de cara a l'hivern. Donada Ia bonaexperiència d'aquest curs passat, les tresparròquies solidàries tornaran presentarel seu programa d'activitats pastorals peral curs 1989-90. Aquesta vegada, a mésdels capellans, hi intervendrán algunsrepresentants dels conseUs parroquials.

"LA BONA NOVA" AL CARRER

Després d'una sèrie d'anys de prepa-ració, a Ia fi s'ha pubÜcat "La Bona No-va", una traducció dels quatre EvangeLisfeta en mallorquí popular, en Ia qual hatreballat un equip de capeUans, entreelk ek nostres rectors soUdaris PereOrpí i Bartomeu Tauler.

El Uibre té més de 300 pàgines i unapresentació molt agradosa i atraient.Gràcies a l'ajuda econòmica d'un donantanònim, es podrà adquirir a Ia rectoriaal baratíssim preu de 350 pessetes.