ANY III BARCELONA 4 DE AGO T DE 1 R:)4· Núm. 130

pEl'llMANA~l lúÚ~'ll~A'll DE I1I'llEl~A'llU~A nOVA~ y fINÚN(!n~

NÚ.mero E:x:traordi:n.ari 0-- 1.5 CENTIMS I ........................... + 1.5 CÉNTIMS ~ ~--------~ SURT LOS DISSAPTES :.....iiiiii~-------_ ..................

PREUS m~ S{:HGHIPCIÓ: t ............................ PREU::; DE CADA NUMEHO:

Il~n Bnrrelona. l't''8. 2 tl'ime8tre. • Director: D. JOAN BRÚ SANGLEMENT • Número corrent. . . . 10 cts. Forn ciutat. . • 2 • • • extraordinari. . 15 • Los sU:;Cl'iptOl'8 del interior reben J. 1{¡.;IJACf'II·: \ .\Il~II~I'TI~\C:J(': l ' t t I

lns obrlls dE'1 folleU encuadrl'-r f ,os numeros a raS8a s son a ma-nadlls. ~~ .¿.~~ i Ca.rrer de la.s Oabra.s, 13, seg6n. J. teix preu y sense folletí. ~;

, BIl~~1 " la ('sea la T

FÉLIX GRAS CELEBl/.IT l'oltrI PIWVIl.vSIL, \l 'rOR DEL POEM<\.

~.~ I -+~ x.....os Ca:rbo:n.e:rs ~i) I :: o:::

PRENENT 1.0 BANY.-Coml'dia en nn aclp, original de T'au Rodon. EsII'pnada In dia ~rs pn lo lpatro Fontova de Sant Jloy.

Per los ,lochs dalos qu' hem pogut adquirir, aquesta obreta allradfl à la l1umerO:la concurrencia que omplia '1 local, òemostrautho aixis l'esser demanat l' au­lor.-X.

J 1..\ Tnlll\ .-Cuadro dralllúli('h en un aelt· y l'li pl'Osa, ' origi­'I lIal de \ il'('lIs Badias l'nya!. li trenal la llit del 2~ l'li 10

\t'alI'o clt' «La {nioll tibeml» cic Granollers .

Aqucsta obrela valgué al a u tor exkaordinar'is aplau­, 'O.;, \'ojontse oh:igat li pl'(lselltar~e ÍL las taulas ú ins­

tancias (le la concurrencia (Iue presencia. l' ostrono. Lo protagonista Sr. Rcnom, estigué ba't,nt acertat

CIl gl',1n pal·t nc la ob1'a, "i bé ell alguna situaci6 la ¡]{'ixú deraure, sobretot en lo final.

ceundarcn molt bé lo r. Albar'eda y 'I Ilell Pujol. - c.

----_._------DESTORBS Y GELOSIAS

NOTAS llJSTORICAS (1)

La prensa per'i6dica aplicada a partits polltichs ma­drilenys, de, do la republicana pactista, a la monàrqui­ca conservadora, rebé ab di8gust que lo catalar.isme hagués detol'minat pendre carlas en la cos,~ pública, donclls que ve.va cn la creixen~a de la nova idea, lo co­mens duI enderroca'Tlcnt òel siste'I1a que donaba vida a tot lo joch de la politica actual, del cua.l lots ells "iuhen en vil'lut de la f6rmulr de gober'n del tarno pa­=ljlco de 108 partidos. Natural era que poses'in tota me­na do dostorbs a la marxa fOI'mal de 13.'1 doliberacions del Segon. COttar~., y que no obtenint por tal via lo re­sultat volgut, posesl:!in en lIuyta altre c\a~le de medis pora partir rol mlrj la forta agruplci6 q..to anaba ror­lnantse al rededor del Cl'nt,.o C,ttala.

Hi habia a. jugar una arma pod3rosa., cual empleo ha dOIIat- b ,n ro~ultat sempre, en totas ocasi6f1!!, y a tots

(I) Vliil, lo nüm, m.

Lo TBATRO RSOIONAL E !

paislos, y ella consistia en estimular la g(llosla entre 'la catalanil!tal', que com' homes qu' eran, no estaban exents de Incorrer en las debilitats propi as del cor hum',

Sabém Ja, que (Is catlllanistas venlan de tiOl camps distints, 1011 UI'!!, filIs delll jorhs Floralll, eran los fac­tors del renaixement "terat'i, y 'ls altres, ,'erges en Ideu polltlca!! ó de¡,enganyats de las que fins alaslloras hablan !SoslillgUtl lra~ent conloecuenclas tlel dit renaixe­ment, ,'olian abot'dar, IlCUdlr ab remeys aClius a cUI'ar lo mal que cor"ecaba la patria llostra,

Los prlmerll, miraban ab recel alll lIegonll, p"r por de perdrer l'alta dire.:ció tlel grupo lIens I&splr'acions de­flnldat', que fins lIavor~ hablan gobel nbt, y los pegoUl\ ve~' an als primers com 6. un impediment pera lo rApit progrés du la nova doctrina que implantaban, sino dei­xab'ln tot recel entrant de plé a COlL t.regar sens escrú ­polli en la comunió regloI1#1lista, tal com habi.;. lIuI,tit elaborat lo Programa en lo Segon Congrés. '

Aixl. las COB&S, posleedor lo grupo meramenl litera­ri, de to~ la prempsa e~crita en catalé, ISO limitA en sos l,eriódic)¡1S a ~el' cronista del fet, y la faha de calor

JtI'opa¡andlst8, ajuda als advel'sarls naturall nostrell po­derosament en aquella ocasió Y no para aqul, sino que pOlllLts en contacte ab gent important <Jeb ba~dos espn­n~ols que teyau cleixor la lleva gelollla, uns des(,rtrr'en acte scguit del Centre y altres al) naéll valentia y eonei­lu:menl, VIIO aguardar • que vingués la conlltitució defl, nit¡vu de la corporació en Associació polltiea, per si po­dla,n contenirho,

1':0 aqu.elot e.'at, la liLuacló, luanyés qui guanyé,;, habia de perdrer lo catalanisme, Y alxis va pallsar', La couversió polltica va veriflcarllo per gran majoria; y lo nou elell.ent, triuot. d'!l antich, pro lo Centre Cata/Il, va veurer ab lIentlment com fugiall de son s,, penonas que per lo nom que duyan, hagueran fet un bó Jnapr'e­clable A la causa catalana, ai s' haguesslD sobreposat 1\ petitesl&S y conegut lo perque hi habia qui llensava à n06-tre camp la llevor de la discordia,

Es Ja oca!l16 do copiar lo t1'al!ollat d'un tlocument, 'Iu/) temv. ó. venir mer'eixera estar' grabat en marb1'o!l a las parets del palau del futur Congrés nacional catalll, una vegada lograda nostra autonomIa,

Lo document diu alxis III peu de la lletra:

GOBltRN CIVIL Da LA PROVINCIA DE BARCELONA

Ordre Públich, li," 1346, Ab fetxa d' avuy ha acol'­da~ aprobar la reforma del article 4,at dels estatuts per IOl cuaIs se regeix eixa Socielat, que tenia V, solicits:.­da, qUin article en lloch de d~r, (La lòocietat no se ocu­para de polltica ni de religi6) 'ie rQdactara de la manera .esilent:

Arlicle 4,at La societat no le ocupara de religió, pro si de poli~ica, ab arreglo a la legllilació vigent, podent ter tot~ los actes polllichs Ilue eixa mateixa legislació permeti,

Lo que comunico A V. en contelltaci6 11 sa instanci. de fi de Juny darrer y alis efe~tes con!legQe~ts,

p-!u ¡uard A V liró I ts an1s, B&rceloll~ 9 de Novembre de 1883

hi ha un .. pll

Lo 00a8aluDoR

M, Gil Me.tre.

Sr. Pre!ldenl del CeD're Ct.,,~

m'"

Lo pas ja estaba donat, Lo catalanisme habla entrat en sa major edat y costés O no, habil.l de fer sa via, donchs que tola idea, si no mort al naixer, segueix pro­gre::s~ant fins a arl'ibar al periodo de domini, pera transformarle luego, avansant sempre en virtut Je la elerna lle) de mudansa que tI obl:!crva en totas las con­cepcion¡, humanas,

La ~olemne ~el>lIió en la cual vaexl'lana!"se dPlllIguda­mer,t la al'licació que ell lo calalanillme d\:!bia tenir la ("araula Potitica, va celebrarse lo dia 1!1 de Jandl' tic 1884 y lo di::.curli corresvonent, Cou encarr'egal. A O, Va lent! Almirall,

La gelu!lia filia dels destorbs oposat!! per los b'uHlo:l u IIltaril:!tas , tor'na a donar los Reus \legltims fl'uits; y I;i té no va pendre l'ol'ma olltollllil.>le, va quedar determ;lIa­da la escissi6 que mes tart debia iufluhir fonclament en la propllgaci6 òel 11 gionalisme,

Lo grupo Iiter'ari, 6.('bitre tlll!l aquell 11 moments de lot lo mohiment catalanisla, "eg( e~cap.rselhi lo ceptre (Ie las manl', y '11 declara enemich, pero enemi,)\¡ VQI'go' nyant, del nou reneixement, y no tenint prou alt!tut de miras pera deixar fCI' a ,¡ui de dret corresponia, ja que a ideas novas, cOI'rcspon gent Ilova y convensuda qUI:! las defensi, treballa lant ell de!!crédh de la cau,a que deyan estimar, que va recessitarse lOla la abnega­ció y amor de l'altre agl'upaci6 por lo regionalitlme, pe­ra que no s' abandòné!l la emprella,

Per'o cuall se lluyta ab fé, se veri flcan mil'acles y li' un d' elb nos ocupal'ém aviat, ab m"tiu Je parlal' de la célebre Memoria en deJerl1a deLI intefe.lO. moral. I1 ma­terial. de Catalunya, entregada a .l, Atron:lo Xll, al any 188:; à iniciativa del Centre Calald.,

l,o de Corea

llna divinitat d'aquell pals

A TU Vaig 8aberne, Marieta

qu'e8tó;3 perdent la xaveta perqu' e::!t1ma8 a un poeta

molt tronat,

Jo t' acon!lello, Maria, '

J, S,

que 't treguis eixa mania, Jo, en ton puesto, no voldria

per' espòs, • un xicot qu' està (ent versol buscant mil inodos dispersos

Lo TEATRO REGIONAL 247 ~ ---------------------------------------------------------------------------------------------

y q UP ~ols tl' que perversos pr]) sa m en ts.

Pensant bè, no t' escnrrlJssi¡;, primer mira lo que fflssis, y, per fi, creu III r, no 't casi¡;

oh Ilquet.

(Mes si tlln pert~ In xaveta per' cAsarte ILb un poeta, per lo mAteix preu, Ml\rietn,

i Pl'enme Ó. mi!)

SAl,VADOR RONAVr.A..

Era molt gros, lIarch de sis pulsadas, ample de cap , oc bon tl'emp, nou y molt punxagut.

T.' Albpl't SOI'pll se casa molt jove. ErA: tot just a lA: pl'imera volada, cunn s ' e\lllmOra apassionAdament de III. ¡¡ue fcva tres an'ys era sa muller. Tres anvs (le ditxa, tre!; an,Vs de un rn('ant inflnit, ourant los fluals In lluna de mel r.o si¡wé ~ombre.inr1a ni pel pa!>sat/!,er nubol (l'

UM IIcujlcra contrnrietat . Ella rl'~ tllmhé molt jovrnr lal Ros~a, !lentn, fresca,

sempre rin IIcl'n, orl'a flui l' A I hert pra un deu, .Y així>! ho rxpl'essn' a Ilb tAn raptiVA" miraòns, ¡¡U' ell Ilis co­rre!<ponia lll!'llfanlli '1 Clip tcndrnment ab las dUri" mans, . v petC'ncjant1o nb nmoro~1I. pas~i(,.

- Qllant t' e!'tlmo, LI ui seta mevn, li devll se Tlpl'e . L1ui"a nljeun!! cops no re!'ponia, ab l'objecte de ferIo

bohc.lnr, pcro ~rmp"e sos ull!'! rrsponinn per ellll. Sempre inspirarAn ndmiraci6 enamornt~ ¡¡ue aixls s'

e!ltiminl La virla es tnn curtat Y a¡¡uets dos, tant l'un com t'

nit l'I' rer.uprl'llvan lo trmps perd\1t, no hnvrnt cone¡.rut may la vida en familia ni 111. ditxa rl~ ess('r estimats.

L' Albrrt era fili d'un IImor desgrnciat, reconeg-ut per son pare, vell tan afectat del seu marquef>at llU' exilrl do la mar~ que no 's donnrin may '" coneixer, con­òir,ió sens ta cuat 10 reconeixement no hauria tingut 110ch

Lo flll sla'\1p delludllment educat v nI últim any de sa l'Arrera . s'entera pel diari. de ¡¡ue '1 marqués havia en­entregat l' fr.ima !t Deu L' Alhert quedava l' únich hereu t4e cuaranta mil duros de renda.

La!" l1¡\gorimns no foren gaire abundAnt!'!. Total havia vist al seu pAre poch més qUJ un vpp;nda ::ada any.

L1ui~a Vallin¡\ li tocé. en al'fuest m,'n la trista sort de UI .S pnl'e~ ¡:)e~lInit'l ne po"i('16 elevll rla tots do'!, pel' evitnl' un escé.ndol, s' havlan separat li. la callada de '~omlÍ acort

Lo p'l.re se queda '1 fill, y la mare se queda la filla A oisllut, per¡¡'le per aquesta sinp;ular dona, barreja do l'oqlle!Ï!;m(', vanitat .v tonteria, la noya podia l'erli un rlestorh.

La vida de Llui~a no era per lo t.ant felissa, al costat rl' una ml\re '1ue li tenia envejosn gelo<;la.

Los gu~!.of; de In~ dua~, ('rAn elrl tot oposats. La Sra. F.1\~enill. li a!lrndA\'1\ la vid'\. dI' Silló. la murmuració y lIuloir à tot-hol'n. Lluisa nI conll'ari li agradnvA estar'se à rnsn. En lns reunions li clav" pena Ycurer', dUI'llnt al,.w­Il~S I ol'a!' , la continua mlmica rlc lA ~eVIl mare, harreja­da ab plll'llulas intl'nciolHlrlnm 'rlt maliciosas ah que sor­prenia la Jlel'~pir.acia de tols lo~ invitats.

La ma!'(' flIJaV:t t'~r,otacl3 filiS a mitx l'os. Lluisa sol­Vl'stla robas tancadAs fln!; al c·)ll.

La una tenint de la violeta lo delicat perfum y tlmi-

dp. , no croya may que un cumpliment anés dirjgit li. 01.1a L: altre, al contrari, ~o pensant ni ab sas arrugas, Ol postiSSOS, faltada de sent.lt morAl, no reparava en dir A alg-un dels !lomosos pretendents:

-E3 per mí ó per la meva filia, que vosté vé aqul' Lo casament de Lluisa :: Albert siguó p:lr lo tant epi­

sodi novelesch. L'Albert ¡¡U' es tl'ovaba viatjnnt se detingutl on la

poblaci6 ahont vivian ellas. AI endemà d' arrÍ\arhi rebé una invitaci6 ¡¡ue li envia la Sra. Eugenia .

Refusa la primera y hls vint dias rebé la srgonli que acepta., y sa ,'isita agrada. tan A la mestressa de la casa, que 'I determina anarhi sovint.

En aquellas reunions Intima,> ahont los bons ratos feyan olvidar las horas, los dos jove' s' estim'l.ren sens r¡u' una paraula d ' amor s' hagués pronunciat entre ells.

L' ¡\ Ibert mostra son bon cor y Lluisa perdé 'I seu en la batalla y ho pDrtaren tall bé 11ue la Sra. Eugenia fins pochs drns avans del casament se cregué que seria ella la que tornaria a lluhir en son pit la flor de tarongina.

P6I'O III endemà de casats los joves, ja sapigut\ mos-tl'arse perfecte sogra .. .

Bah! als enamorats no 'l'I dona\'a cap cuydado! No !;enllan la pri 'navera al corT Y donchsT -Sortiren de viatje. La primera carta que l'ehel'en de

la Sra. Eugcni't sigué tan inconvenient qu~ IIns 10'S va fer plorar. Afortunadament, reflexionaren com rlebian .v de las hora'l l'n avant prrmgueren com el'a del cas, tot 10 que de ellll. vpnla

Enamol'ats y acal'iciats per la fOl'tuna resolgueren viatjar. viatjar moltls~im .

Poch temps estigueren parat'l en un mllteix 1I0eh te­nian fam de viurer, de correr mon. Lns estada<; qu~ fe­.YlI.n en sa propia cas~ erll.n curtas v encare al fort del ivrrn. Rer.orreguere'l molts paisos y en los més pinto­rescos es ahont més temporada hi feyan .

Al cap de dos anys de casats se trova}¡an visitant ulla (le las pohlacions més bonicas de Suif>sa Més que marit.Y muller, sembla van do'! noys enamorats. Al cap de p()(',h temps, los vehins, cuan los veyan venir de pa::!seill, ja del an:

-Mireu, p:l'lsa la felicitat. Lo punt predilecte era una font so1itaria que lS troba­

va a. duas horas de la pobll\ci6. Lo cnml era hermoQisslm: per ell LI uisa anava c'llIint flors que, al arrivar a. la font, jllntava formant un ram:

-Mira, mira quin' una de mes hermosa, en aquell marge. Vaig a culllrla.

-L1uiseta, cauràs, ten compte . -No tinguis por, home. -Qu' ets entremaliadal L'agafava ell pel cos, li daba un pet6 y donantse '1

bras continuaban 10 cpml. Una tardfl al tornar de la font en que lwi11av'ln ja 'ls

últtms rnlgs del sol, Lluisa, mirant ,"un ('ant6del carni, exclama:

_MiI'a, quin clau; vaig a. cl11'irlo, Era en efecte, un clau molt gros y !lal'eh Ile ~is pul ·

sadas, ample de ('ap y de bon tremp y molt punxaguL. -Sit que 'n fara. l ; -Servirà per clavar las caixas, cuant nos aném el'

af(ul, respongu(> rillent. Aprop6~it sahs que tindriam d' anantsen a. passar una temporada A ca~a, .Y després tor­nar altl'lI. veglula a. Halla, rccordas que bonich ...

-Si; ho fnr(>m aixis mateix ... pel'o deixa aquest clau vt:s ahont vas ab aix6... '

-No, home; sempre ve un dia que serveix. Y )0 ¡ruardA, y al arrival' a la Conda va colocal'lo e :l

un l'ecò de 111. tauleta de nit, per més que l'Albert, en­cara fllIl' sens fer gran oposici6, de.ya:

-Ve'! quin clau! una cosa aixls no serveix mav. Al endema no sorlil'en a pa ·seig. La Lluisa n~ 's tro ­

vaba gaire be. L' Albm't avisa. de seguida al metje qur. digué 'Iu' era

pMa MSB, un sensi11 mal de coll.

248 Lr) TEATRO REGIONAL

-Oh! Y que vindra he, S('Il)OI' do!'tol' " , --Carllmlla , ' ("ill 'amlla , , . Ii VI'UI'(' 'I )Iols" , -Tanqui 'Is ulls,

- Tregui la llengua", -(\ ara quedat aqul. 11'('1' ximple!) -III \oltaall'! .....

-Ja ho veus, no estiguis ab cuidado, digué Lluisa; ja ho veus, Albert, no ::sera res, Y seguint los consells del metje se tka !.l llit,

Dos dias després, la malalta estava m(~s ensopida. Alal!hora" sigué l' AllIert qui digué a sa estimada:

-No t' amohinis, dona, ja vAs molt millor, demaja 't podl'as ll evar.

Y li arregla carinyosamcnt la rol¡a del llit. -Y que n'ets de b6, Albert meu; me sah un ¡(reu do­

nRI·te aquesta pena! AI endemà lo (loctor, sens mostrar inquietu!, cornen­

sa à dir que la malai tia potsel' ~el'Ía més llarga de lo que 's pensava, AI cuart dia digué:

-Aix6 es ~rlne: l'angina se complica, presenta mals slntoma~ . "

-Per Deu,,, diguim la vritat, 110 'm calli l'e~, -No s'apuri. La malaltia de Iu seva senyora sern

llarga y un cop convalescenta los aire>! del seu pais li retornaran la salut.

L' AI'.lert plorava a sola8, ,'om una cl'iatul'<\ Lo mal ana agravalltse y sc convocal'en altres met­

jes, Lo diaml6stich slgué fatal. Un d'ells comllllica al marit :

-Es precls que tingui valor! Si te familia tolegrllfihi <lesseguida: la seva senyora no passara la nit,

- .. ,No pot ser! no pot ser .. , Vegin si 's pot salvar , no perdonin cap medi . .. per mort de Deu .. , vostés m' enganyanl ..

-Valor, sobre tot, valorI. ,

Ulla hora de~prés comensa l' a~otJla Agollia l'span· to 'a, terrible, del moment que Lluba compl'engué que anava a moril·.

La de:-lgradadn feya (';;for80:; hOI', ipi\nnts per retenir la vilh, no ' volla morll', no volia dl'lixar al S('U A!bert.

-Deu meul jo ' m' aufegot! Sl'nyor doctol', fas:-lim r(!spiral' .. pietat! .. , soch ulla mar,tir... Pobl'e marit meu, tenir de morir! Tan feli:ssoll (IU' el'am . T'estima­va tnnt! No m'enterris all'lí, ho sellts~." AI llIeu pals ... A!ber'U D(~u !lleu, Alhcrt! Alllcl'!!!

La veu s' apaga, y la farsa de la malaltia ana. ven!Sent la de la joventut. Tot de cop queda. Il'anquila y ab mira­da apagaria y veu infantil dIgué:

-S'acaba, ja lla pateixo g<:ns, Albert ' m moro. t' eRtimo molt.

Lluisamol'l,

L' A!bert 110 's mogllt: del cuarto; mut, III'et, la cal'a , l'ontrahénts<:1i pel' cl'ispa:sslolIs nerviosas, elltra una l'C­ligo~a y un amiel! pel ' calmarIa de sa excitaci6,

Pera què ferf Qué dil'lU Los eonsoh sovint irritall lo dolor; la8 IIAgrirnns sols ran be. L' Albel't no plorava.

La mirada ficsn ' al llit. -No es mOl'ta, cl'idÍl de (:01', acn - tallts(! a! llit. Vos

asseguro que viu Llui:';lI, Lluisa, l'e~I'0llme .. . SocI! jo, 'I teu Albert ... Llu isa! .. oh no, (\S Ifl,pn:-lsihlp .. ('SPOSR

estimada ., Sigué precls treurel d'all i.

Lo TEATRO REGIONAL 249

La nil .. iguÓ trlstissima, no feu més q'l' enrahonal' sol A la matino da, va rebrer~ una carta de la Sra Euge­

nia dihelll à sa filla: ccAhir vaig ballar, dema anl/'6 al teatro» descuidalltso de demanar noticias de la malaltia.

Al endemà)' Albcrt tingué la intuició de l' hora r¡ue havian lle venir los encal'l'egats de la funeraria

Contra prechs y súplicas òels amichs, volgué fer à a esposa l' ultim petó, donarli l' ultim adeu.

No gosaren pnvarli. Entra a la habitació. Tres homes, impa:.~ ihles posa­

a la mOI·ta dintre la doble cUixa que devia traspor­tarla al seu PQI~ natal. En prc!>c/lcia del mal'it tingue­l'en la pl'udencia d' enrahonar lo mes poch pos:.ible. Actival'clI ::.a feyna. Cuan la cuberta de l'oure s' acaba­va de l'lesA damunt la mortalla, Ull d'ells digué:

-Falta un cargol. Que 'I tens, Antoll~ -Noi -Donclls veslo a buscar uesseguida. ::;e 'n anava ja, cuan lo que respongué no se adona.

de lo famós clau, qu' encare estava a la reconera: l' agafa dient:

-Teniu, me sembla qUl. sera bo. Y un cop de mal'tell ben donat, tauca. perfectament la

mortalla de Lluisa. L' Albel'l vegi! l' acció ~ens dir res De cop un reCOl't

teri ible invadi son esperit. ArrenCa A l'iurer y gil'ant~e als seus ami0lts, digué:

-Tcl.ia ralló. Ja va dirho; sempl e ve un dia que ::.el·­veix. Mira, ha servit per e11a_.

Despré::! d'algun temps en lo cemen/iri ahont eSlava untel'l'ada Lluba, se veya cada dia a. Ull jove demacrat, de mirada sens explcssiÓ ,

El 'a l'Albert . Empl enla a tothom que pabiSava, y salu­dant ab gravetat, pl'eguntava ab dclicadesa: -E~eol ti, no hauna trovat Ull clau, molt gros, llarch

de sis pulsada!::, ample de cap, de bon t!'ernp, y molt punxagut"?

L' Albert era boig.

Trasplantat pe,. J. XJMI,NO

.~~--­'-"-~o

DUPTES

Dupto de si aquet Bol quo em; enllumena va crearlo l' .J!;tern, 6 ell va crearlSe, ju que lSeut tot cuunt feu, COb U perfecta, lo suI no pot pà8 berho, puig te tucus. lJupto de si IolS home8, vel1lS y jovelS, dretlS ~' ebguer1'atb, ci vilisutlS y cufrelS totl:! bom gerlllÍ1ulS, Ju que dll:!tmtu:; voltas per Ull no réS Ull treu uer mon à l' ultre. .DuJjto de si IolS arbrelS, flor:; y l'ullulS vlullen del dols ruixim de la l'olSada, jJUig jo lle vist eu salons, plautulS bonicas )¡out JUay 8' hi tira ni una gota d' aygua. .Dupto de si hi ha infern ~ si hi ha gloria, PUig ui gloria ni ütf'ern he vi:;t encara; ~ojs ho crech per que si, per que eti de moda en aquet tempti l:iempre imitar al:; altret:!. ~ll fi, duplo de tot, soll:! d' uua C081l lnón cor està I:!egú y pot alaval'sen; ereeh en l'amor sublime que 'm j)I'oJ'm;:;a

la lll1E' va durmr 'I mon: la meVb mart' .

.J . or y H

Ilon temps )' istiu si no fossi n Jas pussas,

SE VEY DB !lO A GRANOLLERS.-Diume.lge 22 del passat se efectua

en lo teatl'o de «La Unión Liberal)), una vetllada poli­tica-li teraria-musical.

Obri la vetllada lo President Sr. Viadel', seguintlo en l'ús de la paraula :os Srs, Bellavista (B ,) 'y Renom. ACle seguit I.egf un preeiós trQvull poétich lo senyor Hadias, o/ iginal de dit ~cnyol'.

La orquesta La Catalana tocà ab bastant ajust duas compo~ilcións.

Ab l'estreno del cuadl'o òr'umatich La Timba del ' l'. Badias, tlnalisA la pl'Ïmem part de la festa. La cri­tica d' aquesta obra va insel'tada en lo Iloch COI res­ponent.

De:.prés d'una preciosa sintonia de !3uppé per la orquesta, lo r . Carreras, llegi un bonich Irevall en pl'osa, origin/Jl del mateix y lo Sr. Renom una valenta Jm[ifooisació poètica de D. JosepA Barban.}'; per últim lo :Sr. Badias feu un brillant discurs, tingué periodos excelents y de gran efecte abogant. en tots ells pera la llibertat y lo progrés, reoent de los I>.lli reunits una extraordinal'Ía y exponla.lea ovació,

Doní. fi A la vetllada la rep/'e,entaCló de la pessa ca­talalla A ;a pre"enció de D. A. Ferl'er y Codina. La exe­cució a. carl'ech de 'is Sr:;. Pujol, Renom .}' Albarella fou ba::.tant discreta.

Pel' avuy (.ltssapte esta anuncia da la repre~entació d' un dl'ama de JOt eph Echegaray y la pessa Un oe8tit noa del '51', Milla.

SANT BOY ,-Lo 1;\ del pas~aL ell 10 tea tro Fontova, en la funció que dona. la companyia d' atlcionats, se rppl'esenta la POPUllil' pes sa Seba_ aL cap. A mós, s'es­trena. una obreta, com pot veurers en la secció corres­ponent,

Baix la diJ'ecció de D. Manuel Cazurro s' ha forma t una companyia que tó projectat donar funcions, espe­ciallllent ca.talanas, cada diumenge.-Y .

VICII.-Durant los dias de Festa MuJor s' han l'epl'e­sental ell lo Centre de la Rambla los (IJ'omas /Jack cie Roda y Un gele de la Coronela y lo pe~sn. Lo fJromé~ de la Sila.-V.

SABADELL. - Diumenge li belll'f1ci del celebrat actor còmich D. Jaume CapdeVila, se posaren en ellCe()a lo drama L'Agulla y ia pessa La saln elc rl'brer.-I'·.

CERVELLÓ -Ah! divend .. e~, CII lo teall'o ci' a(¡ue"ta població, degueren posarse en l'seena, seg.Olls avís, lo dl'ama L' l/crea ilI'{ .\la~ y la pe~sa ('ar/os I; las duas originals de Rovira y Sel'ra. Lo desempenyo a cllrrech d~ las Sras. Ferré y Pel'Ïu .Y dels Sl's . Pigl'nu, Daroqui, GU9.rdia, Milla., Fel'l'é y MUli07..-M.

250 Lo TEA TR.O REGIuNAL

SANT MARTI DE PROVENSALS.-En lo «Casino Familiar» dissapte pK'Slt se representa lo drama La Iai, ò lo cap de colla. Se distingiren en lo de¡;em­penyo la Srla. Zamora y los Srs. Mlnguet, CaQ tell6, Brasell, Pons, Botey, Carné, Balleste, Moret, Bosch v Muncunl11.

RIPOLLET.-Diumen¡e últim, la companyia d' afi­cionats Julian Romea repre~entA ab aplauso, especial ment per part dels Srt1. Taulet y Pons, las obras en un acte Lo diari ho porta, Lo qua' to del. mal. endre"o., Cura de eri,tid, Lo ~,t,e Olaguer.-J. F.

Dotzé Petit Concurs

PENSAMETS (BASES PUBUCADAS EN W NÚMERO Ull)

LLISTA DELS PLECHS REBUTS

I, Son com penso.-2, Del meu magí.-3, Meus.­.t. Aqui van.-5, Vritats puras. - 6, De la meva co­lecció.-7, Espurnas .-R, Pensar es viurer.-9, Del meu album.-tO, Del meu hortet.-ll, Acabats de cuUir.-12, L' home que may ... -13, Lo pensament du la marca del autor.-14 La ciencia del poble.-15, ¿Son nous?

Queda temps pera l' enviho fins al dia 12 ,lel corfent.

TfVOI.J.-La sarlluela Su¿ño. de oro tan coneguda de n08tre públich, ha obtingut últin.ament en aquest tea­tro, una intmopretact6 acabada com pocas vegadas. Las 8eDyoras Pretel, MArtlnez v Garcia de Pinerio ,v lo~ sen~ors Pinedo y Carnone\l, junt ab la sen'yoreta Perp7. Cabrero que debuta Ab lo paper de La lIermo.ura, han estaI acertarti!O!:Iim Q , recullinthi molts aplausos.

Han comen!Oal lòs ensalgs de l' obl'a de gran espec­t.llclp Mi" llobltuon.

ELDOR~DO.-La companyia de opereta italiana Gar­gano ha entrat ab bon peu, guanyl\nt~p desrle l'lS pri­mera:. representacions la simpatia del públich. con:!e­guintho en primer terme, lo tenor c6mlch Ar(l!tid" Gar. gano 'IU' encar que sa veu no es molt polenta la emeteix ab tal art y afinació, Que lo~ra en la mAjor part de cantlblls, prod'lhir l' entussiasme del pl1blich; la tiple senyoreta Soarez que, é. més de J&nlar ab gllst, expre~sa ab encantadorl\ ingelluitat los recitats, dOMnt int~nci6 graciosa y natural a tr·ts lo· efectes cómichs; lo tenor DI\' f'l Acconcl de veu bonica y extensa, rellnlnt ane­m"s la doble cualitat de bona figura J esmernda es"ola I rle deeJamnci6; lo c$rlcato Plraccinl '1'Je A més rle bon cantant ra !faI a de bon humor, cridant l' atencl6 rle!!de lal! prlmerl\s reprè~entaeions l' acert ab que intercala fra ses y ditxo, de popularlt~t local.

Ademés los coros que son de ben combinada'! veus, lo de senyoras es deli que 's veuhen ab gust, per la belle­sa y (orma e'!cultural de las coristas.

Lo vpstuari es lux6s y de tons brillants y 'I decol'at que s' ha presentat fins ara, te l' alieient de la novetat ja que també e'i propietat de 1!1 companyia, y pOl' lo tant, desconegut del públich de Barcelona.

La~ obrlls representada!' fins ara han Iligut La perl· eholf>, La Ma.eol la, Barbfl RIeu y Donna J/Coniln, rebu­das tot:ts ab gran aplnuso.

Tot lo cual, y per lo demostrat fins ara, fa. assegurar, quo la estada de la notable companyia Gargano a nostra ciutat ha d'esser de brillant re!ilul tat.

NOVET ATS .-Dimecrers se despedl de nostro pú­blich, la notallle comp:lDyia Calvo Gimenez. Avu.y disqapte debutara una important companyia de 6pera.

GRANvtA.-Carmela y Lo. dellcami.ados han sigut rlos de las obretas que millol' de!!emp,)nyo en conjunt. han obtingut. Los coro!! r¡ue han sigut aumentats con­venientment. donan més I\Just a Jas obrlls quo es posan escena.

Pera ahf estaba anunciat l'estreno de la nova sarsue-11\ El dlto r.on la S,.lü,nn, del que 'n parlal'óm en lo nli· mero pr6xim

JARDI F.SPANYOL.-Continufl alternal'lt lo repertori nou ab alguna' arsuela del repertori Ilntich . Lo PI'lblich ompla 'I local Mdlt nit, celebrant la!ll obraM que 's re­presenta .. , especialment Lo p,.ineep del Con!Jo. quina obreta !lp.n"e que molts s' ho pen!le~sin. e~ ¡,er ar, la que '1 púhlich l' ha dec11lrat èxit do la temporada. E':Ita ja ê. la 20 representaci6 y es cada nit mó!! I1pl:\u­dida.

CIRCO ECUESTRE.-\{iss Zampa es artista notabltl per los atrevit" treballs qui executa rlemostrant en ells un valor extraol·dinari.

La companyia mlmica Adam.;;, terminl\ totas la'! fun­cions representHnt ab aplalls/) una pantomima de son abundant repertori.

·LABRUGUF:RA.

LO GRILL Y LO NOY

(FABULRTA )

Cantava un grill ab forSIt a dintre lo seu cau, y un DOY, que va sentirlo. cassArlo va jurar.

Trencf\ un tros de branqueta yal CAU lo lntrorlubf... ¡lo grill, orés. molt promte cremat ne VII sortir!

Lo noy 1\nvors cullint10 rÍtmt se 'n vfl. tornnr, ourlr.ntsfl del poch pésqui.ç 'lue '1 gri 11 va demostra.

.\ixis sol sucrehirmr nis tOll tos presumits; q ne "au hen a la trallJ pa "om hi Vl\ caure 'I grill

.1. AYNPJ RAR,""!.

CURA

-I 1 mam'I ...

--_.~---------------,....---

252 Lo TEA.TRO REGIONAL

la malalta, obra y diu:-jPaSSal

-¡Arturol -IAmelia! ¡Ab anhel

esperava a foral ... -IArturol. ..

¡T' han vistY -No passis apuro;

no m' han vist. -¡Gracias al cell

(Es molt curta la novena; corren 11H'lt breus los instant~, y en ~racia de 'l!! dos amanls peralt paQl;"o d'ells l'escena. S' ouhen pas-os .. ¡La mamat Fuig l'amant mes que (lepressa, y la nena sen!! fer fressa. torna a jeurers al sora.)

-.\Com estas, IlllaT -¡Millori

-~Mi1!or dius' ... ~y las ulleras qu' are fas' ...

-iT' ho dich de verasl - ¡Cll! ... ¡Vaig li. avisa al doctorI

-¡No, mama! -¡No torno al'reral

-¡SI estich bé, 'I c1ich la vritatl -¡Si hasta 'I pC'¡s tens agitatl -¡Son los nervis¡

-¡Ca, quimeral ¡Vaig pel metje! iTu eslas mala¡ y fi mi 'm petan ja las dents¡

(A! cap rie molts pllchs mOJnf'nh el,tra lo doctó a la sala Polsa é. la nena intranqllila, y la trova Ull xir.1l t1cl'\'i l~n, y per darii alguna co a, l' hi mana que prengui tita.) -No tindra mal resultat per are; sé son dolor quin ell. (Es r.!à, :-;i 'I (Ioct'l[' viu a n' al pi~ <l!'1 costat) -,I Donchs no li i ha peri Il, vri tal i (diu la mare casi al' hora.) -Ja veul'a: (entre nes, sen)'cra, lo mal es de gravetat.) -¡A.b neu m!'u!. .

-Jo so.!h molt vell y pract:ch.

-¡Oh, si ja ho l:ié! - Y apreciant molt à vosté, me permeto aquet con!'ell: ¡Li fara veure 'Is ulls blaus, !a tal nena' ¡Jo poch m'erro!

~ ara ahont mi dus tan crcDlat'~ No es pas hora de plegar ...

-&Qu' ha de pendrerT -iMol ', de ferro!

-¡En xaropst -¡No, en panys y claus!

ASELARDO CO~1A.

XARADA -¿HI¿ ha dit que habia mort lo total, es vritat Roch? - Oh, jo no puch contestarte perque noy, tfl'S¡1 1m do.~.

l'. CA.TU4

TARGETA

~ . RAMÓN HF.GRT GA Y

PF.GOTS I ,

Formar ah aquestas H('tras lo titol dI' dOi! ('('lehradas ohras d' un mateix autor .

B. RUJAC~

ENDEVINALLA Obro portas st'nse dau y doblego la virtut; de mi, l' home 11ll'S aslul S(' convl'rlpix en rsclau . ,Ja may l't'S del mon me falla y li mt's, a prN:ialll'ctor, s('nsc tpni l' molt va Ior guanyo me d'una halalla.

AnisTIIlES n~NYA~S

tNTRTNGULrS

lluscar lo nom d' ull ahri('h, quI' (r'eyentli Ilel!'as d!'l rad('· ra dongui lleI' rcsultat, animal dI' ploma ; parl del cos hllma ; animal cuadl'l'l]ledo ; consonant.

A. Vu,Anó.

Corresponde:cia --- ----

Agu~tI del Vall, no e~ apI'opósit per aquesta puIJlicació.-M. L1uis, veurrm en altrc cosa.-Joan Ruga, no va prou be, pel'O denota dispoició. -Anloll GinH'lIez, ja haur{¡ nolat qu' ('sta)¡a hé.-R. Sala Camps, ('onvindria r('lo('al'lo 111011.- Jo-eph Pont y Espasa, anirÍl, variant alguna paraula final; gra­

cias pel' l' ofl'l'inwnt.-GuillcllI Torres, s' ha fet de moltas maneras y hd pcrdut la noV('tal; gracias de las noticias.­Trip-Trap, aquestas noticia s han de venir ah sello ó firma qllo las garantisi.-lsidI'O Cuxart, vuste ha confós las duus cosas en una.- J. nuó VI'nlura, arréglila, arréglila que s' ho ben necessita,-~Iariano Farges, resultaria pesat.-A, Vila y Ro­ma, aquest es l' objecle desitjat.

Anira tot ó part de lo que ban enviat, Arfstides Danyans, C. de BeIlesguart, Salvador Borrut Solé, 1. Roig Codorml, Isi­dro Marlinez, J, Escachs y Vived, Ventura Desva y M, Roca, , Lo demés que no 's respon no va bé per distints motius, .r~'-/ ,r."""""""",r.ro...rv"",",""'''''''''"",,,...,,v-,.,,,,..,,..., '"

Imp. AlIlnA y 01Ó8, MuntAner, lO,