III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

40
Treballs de Recerca Alt Empordà Dissabte 4 de juny a les 10h Institut de Castelló d’Empúries Conferència inaugural: a càrrec del Sr. Eduard Marquès 3r

description

recerca, SEAE, batxillerat

Transcript of III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Page 1: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Treballsde RecercaAlt EmpordàDissabte 4 de juny a les 10hInstitut de Castelló d’Empúries

Conferència inaugural:a càrrec del Sr. Eduard Marquès

3r

Page 2: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Grup de treball- Coordinadors de batxillerat de l’Alt Empordà

Equip impulsor: Maria Rosa de Genover Illa (INS Cap Norfeu. Roses) Albert Masoliver Pages (INS Narcís Monturiol. Figueres). Assumpció Aurich Costa (INS Castelló d’Empúries), Gemma Roca Pallarès ( INS Alexandre Deulofeu. Figueres) i M. Rosa Camps Estela (INS Cendrassos. Figueres).

Edita: Servei educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) Av. Mª Anglada,13 - 17600 Figueres tel. 972 50 91 50 www.sealtemporda.cat [email protected] [email protected]

Disseny gràfic: agnesdisseny.com

Dipòsit legal: B-22921/2011

Tiratge: 200 exemplars

Drets de reproducció i adaptació: La reproducció d’aquestes pàgines està autoritzada i agraïda, tant si és cita o no el seu origen, amb la finalitat d’engrescar i divulgar la iniciativa. Fora dels casos que es vulgui fer, directament o indirectament, amb algun tipus de finalitat comercial o lucrativa.

La petjada ecològica: Per la sostenibilitat, no llencis aquest llibret. Si no l’has de fer servir deixa’l en una biblioteca, centre educatiu o entitat que en pugui fer ús.

Imprès en paper reciclat.

Tercer Fòrum de Treballs de Recercade l’Alt EmpordàCurs 2010-11

Page 3: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

1. Presentació Sra. Maria Lluïsa Pintó de SorarrainDirectora de l’Institut de Castelló d’Empúries

2. Presentació Sr. Albert Bayot i FuertesDirector dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

3. Presentació Sra. Consol Cantenys i ArbolíPresidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

4. Presentació Sr. Salvi Güell i BohigasAlcalde de Castelló d’Empúries

5. Conferència inaugural: “La recerca aplicada als serveis municipals”A càrrec del Sr. Eduard Marquès Mora 6. Ecomuseu -Farinera de Castelló d’EmpúriesSra. Carme Gilabert i Valldeperez 7. Programa de l’acte

8. Quadre Resum dels treballs de recerca de batxillerat

9. Treballs de recerca seleccionats. Curs 2010 - 2011

5

7

9

11

12

15

17

18

20

Page 4: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

1

Page 5: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Per l’experiència que tinc com a pare i com a alcalde, quan sento a parlar de treballs de recerca em vénen a la memòria valors cabdals i necessaris per a triomfar en aquesta vida: esforç, cons-tància, perseverança, curiositat, cooperació, il·lusió, inquietud...

Crec que per a assolir un bon treball fa falta aplicar totes aquestes qualitats. Si es així el resultat ha de ser bo per força, no pot fallar.

Els treballs que tots els alumnes porten a terme no han de quedar en un calaix, han de ser utilitzats com a eines de futur pels propis autors, pels altres alumnes o n’ha de treure profit la societat en general.

És ben cert que aquests treballs són els primers dels nostres joves que requereixen un gran esforç complementari a l’habitual, esforç de llarga dedicació, esforç d’investigació, esforç de treball en equip alumne-tutor, esforç de complementar estudis teòrics amb estudis pràctics, esforç de mantenir sempre viva la curiositat, esforç de recerca sense defallir en l’intent de trobar el que es busca.

També és veritat, però, que una vegada palpem el resultat final normalment és tant gran la satisfacció de tots plegats que s’obliden ràpidament els mals moments passats durant un llarg any de la vida dels nostres alumnes.

Un treball de recerca és el primer gran document dels molts que hauran de venir en la vida d’un estudiant de futur i també dels molts que hauran de tirar endavant moltes persones en la seva vida laboral.

Us animo a tots plegats, alumnes, professors, comunitat educativa en general, a continuar amb aquesta línia que afavoreix una formació més completa pels nostres alumnes.

El futur l’hem de preparar entre tots plegats, i com més preparats estiguem i com més inves-tigació haguem incorporat als estudis dels nostres alumnes, més satisfets ens sentirem d’haver contribuït a millorar la nostra societat.

1EinEs dE Futur

Sr. Salvi Güell i Bohigas

Alcalde de Castelló d’Empúries

5

Page 6: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

22

Page 7: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

2 Sra. M. Lluïsa Pintó de Sorarrain

Directora de l’Institut Castelló d’Empúries

Una de les matèries amb més pes específic en el currículum del Batxillerat és el Treball de recerca, amb el qual es pretén que els alumnes duguin a terme una investigació sobre un tema del seu interès, amb la col·laboració d’un professor-tutor del centre. Un dels problemes de tot plegat és la feina que comporta aquesta activitat i la manera com pot interferir en la resta de matèries, en uns cursos tan complicats com són els de batxillerat; per aquest motiu els diver-sos instituts, a partir de les reflexions que van duent a terme, opten per una organització prò-pia: poden començar-lo i acabar-lo al primer curs de Batxillerat, o bé establir la seva finalització a segon, en un moment més o menys avançat del curs.

Les solucions són diverses i cada institut adopta un sistema propi d’organització que permeti gestionar un procés d’elaboració dels treballs força dilatat en el temps, que va des de l’elecció del tema per part de l’alumne fins a la seva presentació per escrit i normalment davant d’un tribunal constituït per professorat del centre. Segurament que el control del ritme d’elaboració dels treballs en un període extens de temps, defugint la pressa, és una de les habilitats que els alumnes de batxillerat milloraran a partir dels treballs de recerca, perquè han d’aprendre a planificar la feina, a cercar informació i a organitzar-la i, finalment, a exposar-la davant d’un tribunal avaluador.

Es tracta, evidentment, d’un exercici que els resultarà molt útil en els estudis posteriors al batxillerat, perquè ja estaran avesats a utilitzar les convencions del llenguatge científic i a tre-ballar a mitjà o llarg termini. I igualment pot resultar estimulant als alumnes que la seva quali-tat i el seu esforç siguin recompensats, més enllà de la bona nota, amb els premis que atorguen nombroses universitats i altres institucions, i també amb actes com el Fòrum de treballs de recerca, un merescut reconeixement més d’una feina ben feta.

PrEsEntació: El PEs dE la rEcErca al BatxillErat

7

2

Page 8: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

3

Page 9: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

3 Sr. Albert Bayot i Fuertes

Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

Des que el curs 1997-1998 es posa en marxa, a bona part de Catalunya, el Batxillerat de la LOGSE, s’inicia a les aules dels instituts una nova manera d’aprendre que trenca els motllos clàssics de l’ensenyament: els treballs de recerca. Amb la LOE, vigent actualment, el treball de recerca manté el seu estatus en la programació d’aquesta etapa que prepara els alumnes per a estudis posteriors, ja sigui a la Universitat o als Cicles Formatius de Grau Superior. I és que, sens dubte, una bona preparació per als estudis superiors ha de comportar, justament, la recerca.

Fer recerca és aprendre a descobrir. És adonar-se del que s’ha conegut sobre un tema i de com s’ha obtingut aquest coneixement per veure que no tot està fet i que hi ha marge, sempre, per aprofundir, per comprovar i per contrastar. La recerca és el reflex de l’aventura d’aprendre.

En aquest III Fòrum tenim l’oportunitat de veure tot un seguit de treballs de noies i nois que han demostrat la seva tenacitat i el seu interès per aportar algun coneixement nou a la comunitat. Elles i ells han sabut demostrar-nos i demostrar-se que aprendre no té límits o que, en tot cas, els límits ens els posem nosaltres mateixos quan decidim l’esforç i el temps que volem dedicar a fer una tasca difícil.

Per a vosaltres, autores i autors, el vostre treball és el reflex de la feina de molts mesos, és una experiència d’aprenentatge sobre un tema que us ha interessat, un procés d’anàlisi, d’investigació que, de mica en mica, ha anat aportant claredat sobre allò que volíeu estudiar. Ha estat la resposta als objectius que, un cop centrat i concretat el treball, havíeu previst i l’elaboració d’arguments a partir de l’anàlisi del tema.

Estic convençut que ha estat un procés tranquil , però fet amb esforç i amb consciència, que us ha permès créixer com a persones. I això és el més important de tot. Potser no us n’heu adonat però, fent-lo, us heu format i estic convençut que l’experiència que us ha suposat la dureu amb vosaltres i la tindreu present tota la vida.

El mèrit és vostre, per descomptat, però deixeu-me també que deixi constància del meu agraï-ment – de l’agraïment de tota la societat- als professors i professores que han fet de tutors dels vostres treballs perquè el seu guiatge i el seu mestratge han estat fonamentals perquè la vostra feina acabés cristal·litzant. La seva tasca, discreta, és també decisiva i, en una ocasió com aquesta, és just donar-li el seu valor, agrair-la i reconèixer-la públicament.

Enhorabona a totes i a tots i el meu desig que el vostre esperit de recerca i de treball de qualitat continuï i sigui la marca personal de tot el que vulgueu fer a la vida.

iii Fòrum dE trEBalls dE rEcErca dE BatxillErat

9

Page 10: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

4

Page 11: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

4 Sra. Consol Cantenys i Arbolí

Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

El Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà arriba a la tercera edició consolidant el que ja és una cita indispensable en el calendari acadèmic de la comarca, i evidenciant el que ja afirmàvem en l’edició anterior: aquesta és una excel·lent iniciativa per a millorar la qualitat del nostre món educatiu, raó per la qual el Consell Comarcal de l’Alt Empordà li continua donant suport.

Possiblement la situació econòmica actual i la diversitat cultural que es viu a les aules condi-ciona avui el debat del món de l’ensenyament i marca altres prioritats que les purament acadèmiques. No és que aquells no siguin temes importants que afecten el dia a dia de les classes, al contrari, i això ho sabeu més que ningú els professionals que hi treballeu, però és d’agrair que els educadors mostrin públicament la seva preocupació per temes estrictament docents. En aquest sentit la celebració anual d’aquest Fòrum, dedicat plenament al treball de recerca, diu molt a favor de l’ interès dels convocants i participants per fomentar, més enllà d’altres problemes, els valors que es desprenen d’aquest treball, com ara la sintetització de tots els coneixements adquirits per l’estudiant o la potenciació de les relacions professor-alumne i també per promocionar aquells treballs de qualitat que superen l’àmbit estricte del món estudiantil.

Per a l’alumne, el treball de recerca no deixa de ser un assaig del que serà el seu futur, universi-tari o laboral, als quals arriba amb el bagatge de coneixements adquirits al llarg de la seva for-mació reglada, de la seva formació com a persona i la seva orientació professional en la franja acadèmica del batxillerat. Un pas prou important com perquè tota la comunitat educativa li doni la importància que aquest Fòrum ve a remarcar.

Com a presidenta del Consell Comarcal desitjo que aquesta tercera edició compleixi els objec-tius que s’ha proposat, i que de la jornada de Castelló d’Empúries en surtin noves energies per a millorar l’ensenyament a l’Alt Empordà.

Valorar la imPortància dEl trEBall dE rEcErca

11

Page 12: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

la rEcErca aPlicada als sErVEis municiPalsLSNascut en un petit poble de muntanya (Tivissa) l’any 1957, ja de ben petit em vaig veure atret per tot allò que m’envoltava en l’entorn natural, especialment els animals. Dedico els primers anys de la meva vida a recol·lectar bestioles per dur-les a casa i poder observar el seu desen-volupament. Aquest comportament va motivar més d’un amonestament per part dels meus pares.

Curso els estudis de batxillerat al col·legi La Salle de Reus i Tarragona. Durant aquesta època entro en contacte amb grups en defensa de la cultura catalana com “l’Assemblea de Cata-lunya” i participo en accions de protesta clandestina en favor de Catalunya i en contra de la construcció de les centrals nuclears a les terres de l’Ebre.

Davant d’aquest afany per l’estudi de l’entorn natural i aconsellat per un veterinari amic de casa, inicio els estudis de biologia a la Universitat Central de Barcelona (1977), on m’especialitzo en biologia fonamental.

Durant l’època universitària i de forma progressiva començo a viatjar cap a l’Empordà on con-tacto amb el Grup de Defensa dels Aiguamolls i acabo formant part de tot el moviment que ha de portar a la declaració del Parc Natural.

A primers de maig de 1982 es crea el Servei de Control de Mosquits on comença la meva vida laboral, i l’any 1986 passo a dirigir l’equip de treball d’aquest Servei. Això em permet viure en aquest espai que mai més abandonaré, promovent l’estudi dels seus ecosistemes i vetllant per la seva protecció.

Durant tots aquests anys des del Servei de Control de Mosquits, junt amb un equip humà ben motivat, hem treballat per desenvolupar unes estratègies de control integrat dels mosquits.

Al ser pioners a nivell de país en aquest treball tan peculiar, ens hem vist obligats a basar el nostre treball en la recerca aplicada.

Durant la dècada dels 80 vàrem basar els nostres treballs en sistematitzar el mètode de treball desenvolupant un mètode eficaç pel control larvari dels mosquits, tot disminuint l’aplicació d’insecticides d’ampli espectre per minimitzar el seu impacte ambiental. Durant aquesta dèca-da es van desenvolupar multitud d’assajos per poder desenvolupar formulacions a base de dos bacteris (Bacillus thuringiensis i B. sphhaericus) per poder controlar les larves de les espècies de mosquit dominants a la nostra zona. Aquests treballs van ser fets amb la col·laboració de les empreses privades i d’altres becats per la Comissió Interdepartamental per la Recerca i la Innovació Tecnològica (CIRIT) recentment creada.

conFErència inaugural

Sr. Eduard Marquès Mora

Cap del servei de la mancomunitat intermunicipal voluntària del

servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.

12

5

Page 13: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Durant els anys noranta ens vàrem dedicar a la recerca mitjançant estudis que demostressin la minimització de l’impacte ambiental dels nostres treballs sobre els ecosistemes aquàtics dels Aiguamolls. Aquests treballs es varen fer inicialment amb col·laboració de la CIRIT i més tard amb la Universitat de Girona.

Durant aquests primers anys també es va promocionar el mètode de treball per altres zones litorals de la Mediterrània peninsular i les illes Balears.

De mitjans dels noranta i primers anys dels dos mil, es va desenvolupar una tecnologia nova pel seguiment i control de les aplicacions aèries mitjançant l’ús de GPS. Aquesta tecnologia va ser pionera a nivell d’Europa i es va exportar a altres països a partir de la seva presentació en els congressos internacionals.

Pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies, des de bon principi i amb l’assessorament del SIGTE, es va desenvolupar un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per millorar la gestió de dades del Servei.

En l’actualitat i després d’un procés de treball multidisciplinar liderat pel “Instituto de salud Carlos III (Ministerio de Sanidad)” anomenat Xarxa Evitar i que ara el lidera el Centre de Re-cerca en Sanitat Animal (CRESA), participem en la vigilància d’un arbovirus com és el virus del Nil Occidental (VNO).

S’ha demanat el nostre assessorament en multitud de llocs amb problemàtiques similars a les nostres, fins i tot hem traspassat fronteres i durant uns anys s’ha assessorat a l’Institut de la Salut del Piomonte al nord d’Itàlia.

També hem ofert la nostra ajuda a la resta d’ajuntaments de la demarcació de Girona i, conjun-tament amb el Dipsalut (Diputació de Girona), s’ha posat en marxa el “Programa de Vigilància i Control del Mosquit Tigre” als municipis de les nostres comarques gironines.

13

Page 14: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

6

Page 15: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

6 Sra. Carme Gilabert i Valldeperez

Directora-gerent

EcomusEu-FarinEra dE castElló d’EmPúriEs

L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries s’aixeca sobre un antic molí de base medieval que a finals del segle XIX va ser transformat en una fàbrica de farines. La producció es va aturar l’any 2001 quan, ja propietat de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, es van iniciar les obres de rehabilitació per tal de recuperar per al municipi un patrimoni industrial profundament arrelat a la seva història i convertir-lo en un ecomuseu.

La singularitat de l’equipament va fer que l’any 1997 passés a formar part del Sistema Territo-rial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), del que avui en dia n’és museu secció, donant a conèixer l’evolució de la indústria farinera a Catalunya i el gran canvi que va viure la producció de la farina durant la segona meitat del segle XIX.

La història de la Farinera és la dels homes i les dones que vivien i que encara viuen en aquests paratges. Els molins vermells ens parlen d’un passat medieval i ens condueixen a l’època de la industrialització per endinsar-nos en la realitat cultural actual. Conèixer el passat per entendre el present i afrontar el futur: aquest és el nostre repte.

Avui dia l’Ecomuseu-Farinera està plenament consolidat. Entre les seves funcions, s’ocupa de la conservació, l’estudi, difusió i exposició del patrimoni industrial fariner que li ha estat encomanat.

Els museus som també centres dedicats a la investigació, desenvolupant línies de recerca que tenen a veure amb els nostres objectius fundacionals i més en concret amb les nostres col·leccions. És la recerca una eina fonamental per tal d’assolir una bona gestió del patrimoni en la seva globalitat, tant en la conservació de les col·leccions i en la política d’adquisicions, com en un plantejament rigorós dels continguts de les exposicions, les quals són la nostra eina de difusió del coneixement.

Els museus també col·laborem amb altres institucions de recerca. Actualment, des de l’ecomuseu i en col·laboració amb l’Arxiu Municipal i altres entitats i particulars estem duent a terme el Projecte de recerca i difusió del patrimoni i el paisatge altempordanesos Paisatge latent: terres, closes, cortals i cortalers, el qual es materialitzarà en una exposició temporal i en l’edició d’una publicació divulgativa que reculli la recerca efectuada sobre el territori.

Aquest interès per la recerca no sols es desenvolupa en projectes propis, sinó que el nostre objectiu és també fomentar les vocacions científiques entre els més joves, pel que hem creat les beques de treballs de recerca de Batxilletat, les quals són per a nosaltres una eina de re-lació estreta amb els centres educatius i els seus estudiants, reconeixent el treball realitzat i projectant-ho a la societat més propera.

Des de l’Ecomuseu-Farinera us felicitem per la feina feta i us animem a seguir treballant !

15

Page 16: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

7* Bases per a la participació en el III Fòrum de treballs de recerca de l’Alt Empordà.La participació a la tercera edició del Fòrum de treballs de recerca de l’Alt Empordà (FTR) com-porta l’acceptació, per part de l’alumnat seleccionat i pels centres educatius de referència, de les bases que es detallen a continuació:

1. Cada centre educatiu serà l’encarregat de seleccionar els treballs de recerca que es presentin al FTR seguint els criteris de qualitat del propi centre.

2. Els centres d’una o dues línies de batxillerat podran presentar un màxim de dos TR, i els de tres línies un màxim de tres treballs.

3. El centre es compromet a corregir els aspectes gramaticals i estilístics de la fitxa - resum del treball o treballs que es presentin a fi i efecte de poder-los incloure en el llibret del Fòrum que es publicarà a cada edició.

4. Els/les alumnes participants hauran d’enviar, abans del proper 25 de març, per cor-reu electrònic la fitxa resum complimentada en tots els seus camps i de la mateixa extensió cadascun d’ells a l’adreça [email protected]

5. L’alumne/a també haurà de trametre en el mateix enviament una fotografia carnet de qualitat en format jpg.

6. El centre haurà de fer arribar en format paper al Servei educatiu de l’Alt Empordà la Fitxa acceptació de les presents bases.

7. Els/les alumnes seleccionats pels centres han d’assistir, el divendres 3 de juny a les 16h. a una reunió per tal de preparar l’acte, a l’INS de Castelló d’Empúries. En aquesta reunió han de dur tot el material necessari per poder realitzar l’exposició (presentació del treball en pps, maquetes, vídeos, etc.).

Els/les alumnes també hauran de dur, el mateix dia, en format pdf (amb un pes màxim 5 Mb) el treball de recerca que es presenti. Poden portar-lo en suport CD o en un llapis de memòria.

8. Els/les autors/es dels TR seleccionats i els INS de referència autoritzen al Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) a publicar els treballs seleccionats dins la seva pàgina Web, així com la imatge de l’autor en diferents suports. S’exclou penjar els annexos del treball, així com vídeos i altres materials complementaris.

9. Les exposicions orals tindran una durada màxima de 15 minuts.

10. La participació en aquest FTR no exclou que l’alumne/a pugui participar en altres concursos i premis de TR que es convoquin arreu de l’Estat.

Page 17: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Benvinguda. Inauguració del Tercer Fòrum de treballs de recerca de l’Alt Empordà

Conferència inaugural: “La recerca aplicada als serveis municipals”. A càrrec del Sr. Eduard Marquès. Cap del servei de la mancomunitat intermu-

nicipal voluntària del servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.

Exposició dels treballs de recerca.

Cloenda de l’acte i lliurament del reconeixement dels treballs de recerca dels estudiants de Batxillerat seleccionats

Refrigeri

Programa de l’acte

10.00h

10.15h

11.15h

13.00h

13.30h

7

17

Page 18: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Quadre resum dels treballs de recerca de Batxillerat

Els animals a les faules d’Esop

L’art dels mestres d’aixa

Violència de gènere: per què?

Carrefour Express, l’experiència

Estudi comparatiu de l’adopció nacional i internacional a Catalunya

El món de les fractals i càlcul de la dimensió fractal del Cap de Creus

Gravem?- Estudi físic del so. Electroacústica.

Construcció d’un veler teledirigit

El tennis a Figueres

L’aigua: composició química i contaminació

Química a la cuina

Els sons de Figueres

Progèria, l’envelliment prematur

Cucs en els peixos herbívors salvatges i en els de piscifactoria: els anisàkids

Desodorant? Parlem-ne

Asma Bronquial. Controla’t l’asma... i respira!

La influència de les bandes sonores al cinema

Aprofitem la Tramuntana. ( Proposta de parc eòlic a l’Alt Empordà)

Modelització de paràmetres físics de diferents especi-alitats d’atletisme mitjançant el tractament digital de la imatge

Helena Sánchez Cano

Pep Clotas Juglà

Laia Olivencia Jiménez

Mireia Clos Argelés

Gisela Barea Neira

Guillem Carrion Teixidó

Adrià Mallol Ragolta

Rosa Sáenz de Sta Maria Brunet

Carlos Pellejero Pairó

Violeta Geu Gómez

Gemma Mostazo Oliveras

Pau Ballart Godoy

Carla Samaniego Ballart

Mariona Fornaguera Bernabeu

Ariadna Montero Blesa

Mar Huercio Puentes

Adrián Calzón Fernández

Eduard Godori Nogareda

Pau Prada de Genover

Nom alumne/a Títol del treball de recerca

18

8

Page 19: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Curs 2010 - 2011

Loreto Forcada Montes

Santi Puig i Lluís Marqués

Anna Gonzalez

Gemma Peris de Sales

Josep Chalé

Assumpta Salellas

Esteve Angelats

Lluís Castanheira

Carles López

Sònia Moret Solà

Sandra Carbonell

Fernando Aísa Milà

Silvia Franch

Silvia Franch

Mònica Barranco Baquero

Mònica Barranco Baquero

Carme Busquets Congost

Gemma Roca

Rosa Escapa Diumé

INS Castelló d’Empúries

INS Castelló d’Empúries

INS Cap Norfeu

INS Cap Norfeu

INS Illa de Rodes

INS Illa de Rodes

Centre Escolar Empordà

Centre Escolar Empordà

INS Cendrassos

INS Cendrassos

INS Narcís Monturiol

INS Narcís Monturiol

INS Ramon Muntaner

INS Ramon Muntaner

INS Olivar Gran

INS Olivar Gran

INS Alexandre Deulofeu

INS Alexandre Deulofeu

INS Alexandre Deulofeu

Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries

Roses

Roses

Roses

Roses

Roses

Roses

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

Figueres

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

Nom tutor/a Institut Població Pàg.

19

Page 20: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Helena Sánchez Cano

Nom del centre educatiu: INS Castelló d’Empúries

Nom del tutor/a: Loreto Forcada Montes

Departament: Clàssiques

Els animals són personatges habituals a les faules d’Esop; animals que dialoguen, animals que utilitzen el seu enginy per enfrontar-se als seus enemics, animals que pateixen la injusta violència d’aquells que són més poderosos que ells; es a dir, ani-mals que mostren un comportament humà. Al meu treball he recollit i presentat de manera ordenada les diverses espècies animals que Esop ha escollit per a les seves narracions exemplars, i he analitzat les diverses qualitats morals i intel·lectuals que l’autor els ha adjudicat davant de diferents situacions, intentant trobar una possible relació entre les característiques naturals de cada espècie y la conducta que mostren a les faules. A través d’aquesta anàlisi he pogut apropar-me a la concepció que els antics grecs tenien sobre el comportament de certs animals.

El treball consisteix en una part introductòria sobre el gènere literari de la faula grega i sobre l’autor i la seva època; una part d’anàlisi de cadascuna de les espècies ani-mals; i un apartat final de conclusions on es recullen els protagonistes més freqüents i les connotacions positives i negatives atribuïdes a aquests.

Los animales son personajes habituales de las fábulas de Esopo; animales que dialo-gan, animales que utilizan su ingenio para enfrentarse a sus enemigos, animales que sufren la injusta violencia de los que son más poderosos que ellos; es decir, animales que muestran un comportamiento humano. En mi trabajo he recogido y presentado de forma ordenada las diversas especies animales que Esopo ha escogido para sus narraciones ejemplares, y he analizado las distintas cualidades morales e intelectu-ales que el autor les ha adjudicado frente a distintas situaciones, intentando hallar una relación posible entre las características naturales de cada especie y la conducta que muestran en las fábulas. A través de este análisis he podido acercarme a la con-cepción que tenían los antiguos griegos sobre el comportamiento de ciertos animales.

El trabajo consta de una parte introductoria sobre el género literario de la fábula griega y sobre el autor y su época; una parte de análisis de cada una de las especies animales; y un apartado final de conclusiones donde se recogen los protagonistas más frecuentes y las connotaciones positivas y negativas atribuidas a éstos.

Animals are usual characters at Aesop’s fables; animals that talk, animals that use their talent to confront their enemies, animals that bear the unjust violence of those who are more powerful than them; in one word, animals that show a human behav-iour. In my research project I’ve collected and presented, in an organized way, the various animal species that Aesop has chosen for his various exemplary tales, and I have analyzed the several moral and intellectual qualities that the author have given to them to face different situations, trying to find a possible connection between ev-ery species’ natural features and the behaviour they show at the fables. Through this analysis it’s been possible for me to get close to that conception that ancient Greeks had about some animals’ behaviour.

The research project consists of an introductory part about the literary genre of Greek fable and about the author and his age; a part with the analysis of every animal spe-cies; and a final part of conclusions where the most frequent characters and the posi-tive and negative connotations given to them are collected.

Els animals a les faules d’EsopParaules clau: animals, faules, adjectius, connotacions i característiques

20

Català

Anglès

Castellà

Page 21: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Pep Clotas Juglà

Nom del centre educatiu: INS Castelló d’Empúries

Nom del tutor/a: Santi Puig i Lluís Marqués

Departament: Tecnologia / Català

L’ofici de mestre d’aixa ha estat a la nostra terra, i durant un temps immemorial, un ofici de gran prestigi i reputació a causa de la importància de la navegació marítima, que ha estat fonamental en el desenvolupament de la nostra història i la nostra cul-tura al llarg dels segles. Malauradament, com tants altres oficis artesans basats en les tècniques manuals i el treball personal, avui en dia es troba pràcticament extingit.

El motiu principal que m’ha dut a triar aquest tema és, d’una banda, la relació de la meva família amb el mar, que jo he viscut des de petit molt intensament. D’altra ban-da, m’interessava molt la idea de recuperar i recollir tot allò característic del procés constructiu d’una embarcació per tal de conservar la memòria d’aquest art tan antic i desconegut. L’objectiu d’aquest treball ha estat, no tan sols recuperar el lèxic propi d’aquest ofici o explicar i entendre el procés tecnològic, sinó també retre un petit homenatge a tots aquells homes que durant segles es van dedicar amb cos i ànima a construir autèntiques obres d’art sense l’ajuda de gaires eines apart de les seves mans expertes.

El arte de los carpinteros de ribera ha sido en nuestro país, durante mucho tiempo, un ofi-cio de gran prestigió y reputación a causa de la gran importancia de la navegación maríti-ma, que ha sido elemental en el desarrollo de nuestra historia y cultura, a lo largo de los siglos. Desgraciadamente, como muchos otros oficios artesanos basados en las técnicas manuales y de trabajo personal, en la actualidad, este oficio está prácticamente extinguido.

El motivo principal que me llevo a escoger este trabajo, fue por una parte, la estrecha rel-ación de mi familia con el mar, que des de pequeño viví muy intensamente. Por otra parte, me interesaba mucho la idea de recuperar y recoger todo aquello relacionado con el pro-ceso tecnológico propio de los carpinteros de ribera, con la finalidad de poner mi grano de arena en ayudar a conservar este oficio tan antiguo como desconocido. Así pues el princi-pal objetivo de este trabajo es tanto recuperar todo el léxico propio de este oficio o explicar el proceso tecnológico, sino también dar un pequeño homenaje a todos aquellos hombres que durante siglos se dedicaron con cuerpo y anima en construir auténticas obras de arte con la ayuda de algunas herramientas y sus manos expertas.

When I started this research project my main objective was to learn how to build a ship like shipbuilding were doing in the past until nowadays. On the other hand, I realised that I couldn’t do this, without an specific glossary. So, that was another im-portant reason and aim of my research project.

Perhaps, the most important problem that I found when I was doing my research project was the poor information that was on the net, due to the extinction of this job. All the specific and technical words of this profession are illustrated in the glossary of this essay. In order to do my work I found very useful to use the program called Gimp which allow you to edit all the different parts of a ship picture.

L’art dels mestres d’aixaParaules clau: mestres d’aixa, navegació marítima, oficis artesans, embarcació

21

Català

Anglès

Castellà

Page 22: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Laia Olivencia Jiménez

Nom del centre educatiu: INS Cap Norfeu

Nom del tutor/a: Anna Gonzalez

Departament: Diversitat, orientació i tutoria

El treball de recerca tracta, concretament, de la violència de gènere. Per tal de sistematitzar-ho i poder treballar millor se centra en els casos que s’han detectat a l’Estat Espanyol durant l’últim trimestre del 2010.

L’objectiu principal del treball és trobar resposta a una sèrie de preguntes que, per desgràcia, avui dia encara ocupen un espai molt important en els informatius. Preguntes com què és el que porta als homes a maltractar les dones i per què elles no ho denuncien i es deixen pegar. Arribar a entendre com és possible que a l’època actual, on, en teoria, es viu un ambient de tolerància envers noves formes de sentir i pensar, aquesta mena de notícies ens sacsegin cada dia.

Un altre dels objectius és saber si les idees i els estereotips que ens han imposat, des dels mitjans de comunicació, des de l’escola, des de la societat, coincideixen amb la realitat, amb els nous casos de víctimes de violència de gènere que van sortint a la llum dia rere dia. Darrere aquests casos hi ha una història, una situació...però també hi ha unes lleis. Quins drets aporten a la dona aquestes lleis? Són suficients per evitar que, diàriament, hi hagi nous casos de violència gènere?

La pregunta més senzilla consta d’una sola paraula: per què?

El trabajo de investigación trata, concretamente, de la violencia de género. Para concretar-lo, y poder trabajar mejor, se basa en los casos que han surgido dentro del Estado Español, durante el último tri-mestre del 2010.

El objetivo principal en el trabajo es encontrar respuesta a una serie de preguntas que, por desgracia, hoy en día todavía ocupan un espacio en los informativos. Saber qué es lo que lleva a los hombres a maltratar las mujeres, y por qué ellas no lo denuncian y se dejan maltratar. Entender cómo es posible que en la época actual en la que, en teoría, se vive un ambiente de tolerancia hacia nuevas formas de sentir y pensar, este tipo de noticias nos sacudan cada día. Otro de los objetivos es saber si las ideas y los estereotipos que nos han impuesto desde los medios de comunicación, desde la escuela, desde la sociedad, coinciden con la realidad, con los nuevos casos de víctimas de violencia de género que van saliendo a la luz día tras día. Detrás de estos casos, hay una historia, una situación ... pero también hay unas leyes. ¿Qué beneficios aportan a la mujer estas leyes? Son suficientes para evitar que, diariamente, haya nuevos casos de violencia género?

La pregunta más sencilla consta de una sola palabra: ¿por qué?

This research studies gender violence. Due to the length of the issue I have centred the study on the cases that emerged in Spain during the last quarter of 2010.

The main objective of this research is to find a response to a series of questions which, unfortunately, still occupy a relevant place in the news today. Firstly, I study what leads men to abuse women, why they let their men do so, and why they do not report it to the authorities. Then, how it is possible that in this cur-rent age, when we are supposed to live in an atmosphere of tolerance towards new ways of feeling and thinking, this kind of news still shake us every day. Another objective of this research is to see whether the ideas and stereotypes that we have been imposed, through the media, school, and society, agree with our reality and with the new cases of victims of gender violence which are coming to light day after day. Behind these cases, there is a story, a situation, but there are also laws. What rights do these laws give to women? Are they sufficient daily prevent new cases of gender violence?

The easiest question consists of one single word: WHY?

Violència de gènere: per què?Paraules clau: violència de gènere

Català

Anglès

Castellà

22

Page 23: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Mireia Clos Argelés

Nom del centre educatiu: INS Cap Norfeu

Nom del tutor/a: Gemma Peris de Sales

Departament: Economia

Aquest treball reflecteix el dia a dia dins l’empresa i un estudi de la gran quantitat de gent que passa durant el dia pel supermercat. És una vivència pròpia i personal dels dos mesos d’estiu que he estat treballant a la botiga.

El treball detalla el tipus de gent que va a comprar a Carrefour Express i les seves nacionalitats. Desenvolupa ofertes fetes per la pròpia botiga sobre productes molt venuts durant la temporada d’estiu que són comprats per la majoria dels consumi-dors e ser ofertes molt atractives.

Ofereix també, una entrevista molt detallada a un dels treballadors seleccionats expressament per poder aconseguir fer tota la feina de la temporada d’estiu, i una entrevista amb la Cap de Torn, que és de gran ajuda per saber com funcionen les estratègies de la botiga.

L’objectiu del treball és explicar els orígens d’aquesta cadena de supermercats i de-mostrar que Carrefour Express és conegut mundialment i lidera el sector tant a Es-panya com a Roses

Este trabajo representa el día a día dentro de la empresa y un estudio detallado de la can-tidad de gente que pasa durante el día por el supermercado. Es una experiencia propia y personal de los dos meses de verano que he estado trabajando dentro de la tienda.

El trabajo detalla el tipo de gente que va a comprar a Carrefour Express y sus nacio-nalidades. Desarolla ofertas echas por la propia tienda en los productos más vendidos durante la temporada de verano y comprada por la mayoria de los consumidores al ser una oferta muy atractiva.

Ofrece tambien, una entrevista muy detallada con uno de los trabajadores seleccionados expresamente para poder abarcar toda la faena que hay en la temporada de verano, y una entrevista con el Jefe de Turno, que es de gran ayuda para saber como funcionan las estrategias de la tienda.

This research work studies the daily work in the company, a well-known supermarket. It also studies the amount of people who did some shopping in the supermarket. It is based on my personal experience in the summer, when I worked there for two months.

This work gives details of the type of people who go to buy there and their nationalities. It develops the shop’s offers given for the most commonly sold products during the summer season, and which were bought by most of the customers as they were very attractive offers.

It also offers a detailed interview with one of the workers who had been contracted specially for the sum-mer season, and an interview with the Head of Shift who was of great help to get to know the strategies of the shop’s dynamics and tasks during the season.

The aim of this research is to reveal the origins of this chain of supermarkets and to show why Carrefour Express is known throughout the world, and the reason why it leads the sector, both in Spain and in Roses. With this personal experience of the period reflected

in this research, I try to demonstrate the world’s recognition that the Company Carrefour has.

Carrefour Express, l’experiència Paraules clau:

Català

Anglès

Castellà

23

Page 24: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Gisela Barea Neira

Nom del centre educatiu: INS Illa de Rodes

Nom del tutor/a: Josep Chalé Martínez

Departament: Diversitat

Aquest treball de Recerca és la comparació dels dos tipus d’adopció que es poden dur a terme a Catalunya: l’adopció nacional i l’adopció internacional.

Aquest estudi comparatiu s’ha elaborat a partir de la reglamentació de l’Institut Català d’Acollida i Adopció, que és el servei legal que ofereix la Generalitat de Catalunya.

En aquest treball de Recerca s’hi explica què és l’adopció i quin és el procés que ha de seguir una persona que vol adoptar a Catalunya, ja sigui una adopció nacional o internacional.

A més, aquest estudi també inclou el punt de vista de cinc mares adoptives que van ser entrevistades i parlen sobre la seva experiència, el testimoni que una dona adop-tada va presentar en una xerrada informativa sobre l’adopció i la informació sobre l’adopció que va ser publicada en diversos diaris, i el seu pertinent comentari, durant l’any 2010.

Este treball de Recerca es la comparación de los dos tipos de adopción que se pueden llevar a cabo en Cataluña: la adopción nacional y la adopción internacional.

Este estudio comparativo se ha elaborado a partir de la reglamentación del Institut Català d’Acollida i Adopció, que es el servicio legal que ofrece la Generalitat de Cata-lunya.

En este treball de Recerca se explica qué es la adopción y cuál es el proceso que tiene que seguir una persona que quiere adoptar en Cataluña, ya sea una adopción nacional o internacional.

Además, este estudio también incluye el punto de vista de cinco madres adoptivas que fueron entrevistadas y hablan sobre su experiencia, la experiencia que una mu-jer adoptada presentó en una charla informativa sobre la adopción y la información sobre la adopción que fue publicada en varios diarios, y su pertinente comentario, durante el año 2010.

This treball de Recerca is the comparison of both types of adoption which can be car-ried out in Catalonia: the national adoption and the international adoption.

This comparative study has been elaborated following the regulation of the Institut Català d’Acollida i Adopció, which is the legal service that the Generalitat de Catalunya offers.

In this treball de Recerca it is explained what is the adoption and which is the process that a person who wants to adopt in Catalonia should follow, either national or inter-national adoption.

In addition, this study also includes the five adoptive mothers’ point of view who were interviewed and talked about their experience, the adoptive woman’s experience that was presented in an informative meeting about the adoption and, finally, the informa-tion about the adoption that was published in several diaries, and his pertinent com-ment, during the year 2010.

Estudi comparatiu de l’adopció nacional i internacional a CatalunyaParaules clau: adopció nacional, adopció internacional, ICAA, tràmits, susceptibilitat, CI

24

Català

Anglès

Castellà

Page 25: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Guillem Carrion Teixidó

Nom del centre educatiu: INS Illa de Rodes

Nom del tutor/a: Assumpta Salellas Mora

Departament: Matemàtiques

El Cap de Creus ha sigut des de sempre un punt destacat de les nostres costes, ja sigui perquè és un dels caps més pronunciats de la costa catalana o perquè té una configuració geològica molt singular. En aquest treball m’he volgut centrar en aquest últim ítem. La multitud de platges, cales, petits entrants i sortints, fa que el Cap de Creus tingui un perfil únic i complex. Aquest fenomen es pot relacionar amb algunes de les propietats de les fractals, com la dimensió fractal. Per aquest motiu he volgut aprofundir en aquesta nova visió de l’entorn natural, ja que, tot i no apreciar la seva existència a primera vista, les fractals estan relacionades amb molts aspectes que mai hauríem imaginat.

Espero que aquest treball serveixi al lector per a reflexionar sobre la implicació de les eines matemàtiques a la vida de les persones i el seu entorn, encara que no sigui visible a primera vista.

El Cap de Creus ha sido desde siempre un punto a destacar en nuestras cuestas, ya sea por ser uno de los cabos más importantes de la costa catalana o por tener una disposición geológica muy singular. En mi trabajo me he centrado en este último ítem. La multitud de playas, calas, pequeños entrantes y salientes, hace que el Cap de Creus tenga un perfil único y complejo. Este fenómeno se puede relacionar con algunas de las propiedades de las fractales, como la dimensión fractal. Por este motivo, he querido profundizar en una nueva visión de nuestro entorno natural, ya que, aún sin apreciar su existencia a prim-era vista, las fractales estas relacionadas con muchos aspectos que nunca hubiéramos imaginado.

Espero que este trabajo sirva al lector para reflexionar sobre la implicación de las her-ramientas matemáticas en la vida de las personas y su entorno, aunque no sea visible a primera vista.

Cap de Creus has always been an important point in our coasts, either by being one of the most important capes of the Catalan coast or by having a very unique geological configuration. In my treball de Recerca I have focused on this last item. The multitude of beaches, coves and singularities, makes that the Cap de Creus has a unique and complex profile. This phenomenon may be related to some properties of fractals such as fractal dimension. For this reason, I wanted to delve into a new vision of our natural environment, because, even without appreciating its existence at first sight, the frac-tals are related to many aspects that we never imagined.

I hope this treball de Recerca serves the reader to reflect on the implications of math-ematical tools in the life of the people and their environment, although not visible at first sight.

El món de les fractals i càlcul de la dimensió fractal del Cap de CreusParaules clau: fractals, Cap de Creus, dimensió fractal

25

Català

Anglès

Castellà

Page 26: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Adrià Mallol Ragolta

Nom del centre educatiu: Centre Escolar Empordà

Nom del tutor/a: Esteve Angelats

Departament: Tecnologia

“Gravem?- Estudi físic del so. Electroacústica.” és un treball enfocat a donar una visió en l’àmbit de la tecnologia musical; un reflex de la feina que es duu a terme en un estudi de gravació.

És molt còmode asseure’s al sofà de casa a escoltar un CD de música, però darrere hi ha tot un procés: donar a conèixer aquest procés ha estat un dels objectius prin-cipals d’aquest treball, juntament amb l’elaboració d’una maqueta (un CD). Però per a enregistrar i per parlar del so cal conèixer la física del so i tenir uns coneixements bàsics d’electroacústica.

El so d’un instrument és específic d’aquest instrument; però, per què? Aquest ha estat, també, un objectiu a donar a conèixer amb la física del so: ja que el timbre dels instru-ments té una explicació i una fonamentació física.

A més, hi ha diferents tipus de micròfons, cables i taules de so: elements imprescind-ibles que cal conèixer per tal de poder dur a terme un enregistrament.

“Gravem?- Estudi físic del so. Electroacústica.” es un trabajo enfocado a ofrecer una visión sobre el mundo de la tecnología musical; un reflejo del trabajo que se realiza en un estudio de grabación.

Es muy cómodo sentarse en el sofá de nuestra casa a escuchar un CD de música, pero detrás hay un proceso: dar a conocer este proceso ha sido uno de los objetivos princi-pales de este trabajo, como también la elaboración de una maqueta (un CD). Pero para hacer grabaciones y para hablar del sonido es necesario conocer la física del sonido y tener unos conocimientos básicos de electroacústica.

El sonido de un instrumento es específico de este; pero, por qué? Este ha sido, tam-bién, un objetivo para dar a conocer la física del sonido: pues el timbre de los instru-mentos tiene una explicación i una fundamentación física.

Además, hay distintos tipos de micrófonos, cables y mesas de sonido: elementos im-prescindibles que hay que conocer para realizar grabaciones.

“ Gravem?- Estudi físic del so. Electroacústica.” is a project aimed at offering a view of the world of music technology; and a reflection on the work done in a recording studio.

It’s very comfortable to listen to music sitting on the coach at home; but behind this there is a process, and music needs to be recorded. Detailing the process of record-ing has been one of the goals that I had set myself out to do, together with the making of a rough cut (a CD). However, in order to make recordings and discuss about sound, some knowledge on the physics of sound is required, as well as some basic notions on electric acoustics.

The sound of an instrument is unique in itself, but why? This has also become one of the objectives to fulfill, so as to learn about the physics of sound, since each specific sound of an instrument has an explanation and a physical background.

Moreover, there are several types of microphones, wires and turn tables, which are essential to the making of sound recordings.

Gravem? - Estudi físic del so. ElectroacústicaParaules clau: micròfon, ones, timbre, qualitats del so, maqueta, gravacions, estudi de gravació

26

Català

Anglès

Castellà

Page 27: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Rosa Sáenz de Sta Maria Brunet

Nom del centre educatiu: Centre Escolar Empordà

Nom del tutor/a: Lluís Castanheira

Departament: Tecnologia

El treball rep el nom de Veler Teledirigit. Aquest està compost pel treball escrit, prò-piament dit, i una maqueta de mides: 63cm de eslora(llarg), 27cm de mànega(ample) i 1,5m d’alt.

L’objectiu del treball es demostrar que el veler funciona i que ho fa gràcies al sistema teledirigit i diversos mecanismes senzills que no requereixen ni coneixements molt amplis, ni materials cars.

En el treball escrit hi trobem els plànols del veler, tots els processos de construcció amb una compilació d’imatges i els principis físics de la vela.

Per elaborar el treball he tardat entre quatre i cinc mesos. El més laboriós ha estat la maqueta, ja que és una part complexa que requereix temps i dedicació.

Tot i els problemes que han sorgit durant la construcció del veler, aquest funciona tal i com s’esperava des d’un principi. Fent aquest treball he après com treballar diversos materials i com funciona el sistema de radio control.

El trabajo recibe el nombre de velero teledirigido. Éste está compuesto por el trabajo escrito, propiamente dicho, y una maqueta de tamaño: 63cm de eslora(largo), 27cm de manga(ancho) y 1,5m de altura.

El objetivo del trabajo es demostrar que el velero realmente funciona mediante el sistema teledirigido y varios sistemas sencillos que no requieren unos conocimientos muy am-plios ni tampoco materiales excesivamente caros. En el trabajo escrito se encuentran los planos, el proceso de construcción acompañado de imágenes y los principios físicos de la vela.

El trabajo me ha llevado entre cuatro y cinco meses de elaboración puesto que la con-strucción de la maqueta es la parte más compleja que requiere tiempo y dedicación. A pesar de una serie de problemas que han surgido durante la elaboración, el velero fun-ciona tal y como se esperaba des de un principio. Es un trabajo con el que he aprendido cómo trabajar distintos materiales y también cómo funciona el sistema de radio control.

This Project is called “Remote-controlled sailing boat”. It consists in the written as-signment itself, and a model sailing ship which is 63 cm long, 27 cm wide and 1,5 m tall.

The main objective of the project is to prove that the boat can actually sail using a remote-controlled system and several other more simple systems which do not re-quire a wide knowledge of the subject, nor the use of expensive material. The plans with the layout, the construction process (with images) and the physics principles of the sail are all enclosed in the written assignment.

It has taken me between four to five months to carry out this project, since the making of the model ship is a very thorough task which required lots of time and dedication. Despite the problems I came up to during the making of the model, the boat can sail as it was expected from the beginning. I have been able to learn how to work with dif-ferent materials and it has also given me the chance to find out how a radio-controlled system works.

Construcció d’un veler teledirigitParaules clau: veler, sistema teledirigit, física en la vela, ràdio control

27

Català

Anglès

Castellà

Page 28: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Carlos Pellejero Pairó

Nom del centre educatiu: INS Cendrassos

Nom del tutor/a: Carles López

Departament: Educació Física

El tennis a Figueres vol ser un treball de recerca que s’apropa a la trajectòria històrica d’aquest esport dins l’àmbit de la ciutat empordanesa. Ho fa des de diferents perspec-tives que, en conjunt, es complementen: la cronològica amb el suport hemerogràfic, l’esportiva amb les entrevistes a persones destacades del tennis figuerenc, la institu-cional amb les dades obtingudes als arxius municipal i privats dels clubs de la ciutat, i la social per mitjà dels testimonis i els reculls de premsa. Per complementar la base d’investigació, aquest recull reivindica (amb modèstia) la popularitat de l’activitat ten-nística, allunyada de l’el·litisme que durant molt de temps se li associava. Finalment cal destacar la part gràfica (plànols, fotografies, dibuixos...) que serveix per fer la lectura d’aquest treball més entenedora i amena.

El tennis a Figueres quiere ser un trabajo de investigación que se acerca a la trayec-toria histórica de este deporte dentro del ámbito de la ciudad ampurdanesa. Lo hace desde diferentes puntos de vista que, en su conjunto, se complementan: la cronológi-ca con el soporte hemerográfico, la deportiva con entrevistas a personas destacadas del tenis figuerense, la institucional con los datos obtenidos en los arxivos municipal y privados de los clubes de la ciudad, y la social por medio de los testimonios y las compilaciones de prensa. Para complementar la base de investigación, este trabajo reivindica (con modéstia) la popularidad de la actividad tenística, alejada del elitismo que durante mucho tiempo se le asociaba. Finalmente cabe destacar la parte gráfica (mapas, fotografias, dibujos,...) que sirven para hacer la lectura más fácil y amena.

The research project El tennis a Figueres has been done from different point of views. I used information found in different local libraries to explain the chronological part. I also interviewed the outstanding tennis players in my city. I also used material from the town hall and from the local tennis clubs. Finally I also used files of the local press. By doing this research I wanted to express the popularity that this sport has been adquiring over the years. Tennis may have been considered a competitive and elite sport and the research project shows it is not. I also attack different maps, pictures and graphics to make it more understandable.

El tennis a FigueresParaules clau: : tennis, esport, recerca històrica i esportiva, Figueres

28

Català

Anglès

Castellà

Page 29: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Violeta Geu Gómez

Nom del centre educatiu: INS Cendrassos

Nom del tutor/a: Sònia Moret Solà

Departament: Ciències i Tecnologia, Química

L’aigua. Un simple líquid sense color, sabor ni olor però que alhora és el medi impre-scindible per a la vida i que és la base de tot, fins i tot del menys imaginable. Aquest és el tema de què tracta el meu treball de recerca: l’aigua, quelcom que molts tenim al nostre abast tan fàcilment que a vegades deixem de pensar en la seva gran im-portància. El treball està enfocat des del punt de vista de la química i de la seva part analítica. Té tres parts diferenciades: la primera, i la més extensa, tracta sobre les propietats de l’aigua, la seva distribució al planeta, la diversa composició química i la contaminació que rep, juntament amb els seus tractaments i mètodes d’anàlisi; la segona, està dedicada a la contaminació de l’aigua, concretament, a causa de metalls pesants; i la darrera, on hi ha tota la part experimental i les explicacions que se’n deriven.

El agua. Un simple líquido sin color, sabor ni olor pero que a la vez es el medio impre-scindible para la vida y que es la base de todo, hasta de lo menos imaginable. Este es el tema sobre el que trata mi trabajo de investigación: el agua, algo que muchos tenemos a nuestro alcance tan fácilmente que a veces dejamos de pensar en su enorme importan-cia. El trabajo está enfocado desde el punto de vista de la química y de su parte analítica. Tiene tres partes diferenciadas: la primera, y la más extensa, trata sobre las propiedades del agua, su distribución en el planeta, su diversa composición química y la contaminación que recibe, junto con sus tratamientos y métodos de análisis; la segunda, está dedicada a la contaminación del agua, concretamente, debido a los metales pesados; y en la última, se encuentran toda la parte experimental y las explicaciones derivadas.

Water is a simple liquid without colour, taste or smell but it is also the indispensable medium of life and is the base of everything, including the least imaginable. This is the issue that my research is about: something that many have at our disposal so easily that sometimes we don’t think about its importance. It is approached from the viewpoint of chemistry and its analytical part. The research has three different parts: the first one, and the most extensive, deals with the properties of water, the distribu-tion of the water on the planet, its chemical composition and the pollution it receives, also with the treatments and methods of analysis; the second part is dedicated to the water pollution, but, specifically, with heavy metals; and the last one, is all the experi-mental part and the explanations of the analysis I camed out.

L’aigua: composició química i contaminacióParaules clau: aigua, anàlisi i contaminació per metalls pesants

29

Català

Anglès

Castellà

Page 30: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Gemma Mostazo Oliveras

Nom del centre educatiu: INS Narcís Monturiol

Nom del tutor/a: Sandra Carbonell

Departament: Ciències

Aquest treball tracta sobre les aplicacions químiques que es duen a terme a la cuina. Així, en el treball podem veure la gran relació que hi ha entre la química i la cuina.

Hi podem trobar un primer apartat de conceptes previs, on s’expliquen algunes de les aplicacions científico-culinàries que s’han realitzat per poder entendre la resta del treball. A partir d’aquí, trobem el treball de camp que s’ha dut a terme, on s’explica l’estada al Jove Campus de Recerca de la Universitat de Girona i la visita a la Fundació Alícia, on a més a més inclou una entrevista que es va fer a en Pere Castells. Després s’hi troba la visita al Celler de Can Roca, que és un restaurant que es troba a Girona i que utilitzen algunes aplicacions científico-culinàries. Finalment, es va realitzar una enquesta per saber les preferències de la gent (principalment els gustos que tenen) i a partir dels resultats obtinguts es veu el disseny d’un menú utilitzant les tècniques i aplicacions químiques emprades a la cuina.

Este trabajo trata sobre las aplicaciones químicas que se utilizan en la cocina. Así, en el trabajo podemos observar la gran relación que existe entre la química y la cocina.

Podemos encontrar una primera parte de conceptos previos, donde se explican algu-nas de las aplicaciones científico-culinarias que se han realizado para poder entender el resto del trabajo. A partir de aquí, encontramos el trabajo de campo que se ha real-izado, donde se explica la estancia en el “Jove Campus de Recerca” de la Universidad de Girona y la visita a la “Fundació Alícia”, donde además se incluye una entrevista que se hizo a Pere Castells. Después se encuentra la visita al “Celler de Can Roca”, un restaurante que se encuentra en Girona y que utilizan algunas de las aplicaciones científico-culinarias. Finalmente, se realizó una encuesta para saber las preferen-cias de la gente (principalmente los gustos que tienen) y a partir de los resultados obtenidos se ve el diseño de un menú utilizando las técnicas y aplicaciones químicas utilizadas en la cocina.

This project discusses the chemical applications that are carried out in the kitchen. Thus, we see the great work relationship between chemistry and cooking.

You can find the first part of previous concepts, which explains some of the culinary and scientific applications that have been made to understand the rest of the project. From here, we find the field work which was carried out, it which explains the young stay in the “Jove Campus de Recerca” of the University of Girona, the visit at the “Fun-dació Alícia”, which also includes a interview that was made to Pere Castells. Then, there is the visit to “Celler de Can Roca”, which is a restaurant located in Girona that use some science and culinary applications. Finally, we made a survey to know the preferences of people (mainly with the likes) and with our results we can see the de-sign of a menu using the techniques and chemical applications in the kitchen.

Química a la cuinaParaules clau: esferificació, agar-agar, xantana, gelatina cua de peix, lecitina, cuina al buit

30

Català

Anglès

Castellà

Page 31: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Pau Ballart Godoy

Nom del centre educatiu: INS Narcís Monturiol

Nom del tutor/a: Fernando Aísa Milà

Departament: Ciències Socials

Aquest treball consisteix en la creació d’una pàgina web que conté un mapa amb més de vuitanta sons enregistrats a la ciutat de Figueres al llarg de l’any 2010. Els sons, juntament amb una fotografia feta en el mateix moment d’enregistrar el so i una breu explicació en català i en anglès, han estat posats en un mapa en tres dimensions de Google Earth que s’ha creat i programat per tal de recrear el paisatge sonor de la ciutat.

Els sons s’han organitzat en sis categories: sons d’animals, de sorolls, d’ambient, de persones, d’esports i de música. En el treball escrit, primer hi ha una introducció so-bre la ciutat de Figueres, després s’explica el concepte de paisatge sonor amb alguns exemples, es parla dels recursos utilitzats i finalment s’explica com s’ha programat el mapa en el llenguatge de programació Javascript.

Este trabajo consiste en la creación de una página web que contiene un mapa con más de ochenta sonidos grabados en la ciudad de Figueres a lo largo del año 2010. Los soni-dos, junto a una fotografía hecha en el mismo momento de grabar el sonido y una breve explicación en catalán y en inglés, han sido colocados en un mapa en tres dimensiones de Google Earth que se ha creado y programado con el fin de recrear el paisaje sonoro de la ciudad.

Los sonidos se han organizado en seis categorías: sonidos de animales, de ruidos, de ambiente, de personas, de deportes y de música. En el trabajo escrito, primero hay una introducción sobre la ciudad de Figueres, luego se explica el concepto de paisaje sonoro con algunos ejemplos, se habla de los recursos utilizados y finalmente se explica cómo se ha programado el mapa en el lenguaje de programación Javascript.

This paper consist on the creation of a web page that contains a map with more than eighty sounds recorded in the town of Figueres along the year 2010. The sounds, with a picture taken at the same time that the sound was recorded and a brief explanation in Catalan and English, have been put in a three-dimension Google Earth map. This map has been created and programmed in order to recreate the soundscape of the town.

The sounds have been organised in six categories: sounds animals, noise, ambient, people, sports and music. In the paper, firstly there is an introduction about the town of Figueres. Then, the concept of soundscape is explained with some examples. After-wards, the used resources are referred and finally there is an explanation of how the map has been programmed in the Javascript programming language.

Els sons de FigueresParaules clau: sons, ciutat, paisatge sonor, mapa 3D

31

Català

Anglès

Castellà

Page 32: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Carla Samaniego Ballart

Nom del centre educatiu: INS Ramon Muntaner

Nom del tutor/a: Silvia Franch

Departament: Ciències de la salut

La tria d’aquest tema la vaig realitzar en base al sentiment d’injustícia que em pro-voca aquesta malaltia: una ment infantil atrapada en el cos d’un ancià; necessitava saber més sobre aquesta atrocitat. Per aquest motiu, el treball tècnic consisteix en la descripció de la malaltia: les causes, els efectes, els símptomes, els possibles tracta-ments... D’altra banda també he procurat reflectir el tipus de vida que porten els nens que la pateixen i les divergències que es produeixen a mesura que avancen els anys entre un afectat i un nen sa. La narració de la vida d’un nen vell en boca d’una mare resignada per la malaltia del seu fill, culmina el treball d’una manera més humana. Finalment, amb el treball realitzat pretenc, entre d’altres coses, fer veure a la gent jove que es preocupa excessivament pel seu aspecte físic que existeixen nens que ni tan sols tenen la oportunitat de gaudir d’una adolescència feliç.

La elección de este tema la realicé en base al sentimiento de injusticia que me provo-ca esta enfermedad: una mente infantil atrapada en el cuerpo de un anciano; necesi-taba saber más sobre esta atrocidad. Por ese motivo, el trabajo consiste básicamente en la descripción de la enfermedad: las causas, los efectos, los síntomas, los posibles tratamientos... Por otro lado, también he procurado reflejar el tipo de vida que llevan los niños que la padecen y las divergencias que se producen a medida que avanzan los años entre un afectado y un niño sano. La narración de la vida de un niño viejo en boca de una madre resignada por la enfermedad de su hijo, culmina el trabajo de una manera más humana. Para finalizar, con este trabajo pretendo, entre otras cosas, abrir los ojos a los jóvenes que se preocupan excesivamente por su aspecto físico y mostrarles que existen niños que ni siquiera tienen la oportunidad de disfrutar de una adolescencia feliz.

The feeling of injustice that I felt when I knew that existed kids with an old body, made me to know more about this disease. For this reason, the portfolio starts basically with a description of the disease: causes, effects, symptoms, possible treatments... Furthermore, I’ve tried to reflect the kind of life that effected child have and I’ve also compared the evolution of the affected kids versus the non-affected kids throughout their lives. The story of an old kid explained by his resignated mother

ends the portfolio up in human way. To conclude, I want to say that I made this port-folio so as to open the eyes to that teenagers whose physical worries them too much and show them that there are some kids that can’t enjoy a happy adolescence.

Progèria, l’envelliment prematurParaules clau:

32

Català

Anglès

Castellà

Page 33: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Mariona Fornaguera Bernebeu

Nom del centre educatiu: INS Ramon Muntaner

Nom del tutor/a: Silvia Franch

Departament: Ciències de la Salut

És l’estudi dels cucs que parasiten els peixos, especialment els anisàkids; i els coneix-ements científics actuals sobre aquests cucs en relació amb la morfologia, el cicle bi-ològic, on es localitzen les larves en els peixos, els processos culinaris per inactivar-les, la seva distribució geogràfica i els principals peixos afectats. També, l’explicació de la parasitosi i les malalties que aquests cucs poden causar als humans. La meva hipòtesi de partida era la formulació de la següent pregunta: Els peixos herbívors sal-vatges i els de piscifactoria, també estan parasitats per anisàkids? Els resultats de la part pràctica del treball m’han permès respondre de forma negativa la meva pregun-ta inicial. Però si algun dia aquest fet fos demostrat científicament, suposaria que els consumidors de peixos al·lèrgics als anisàkids en podrien menjar amb tranquil·litat sempre i quan fossin de piscifactoria o herbívors salvatges.

Es el estudio de los gusanos que parasitan a los peces, especialmente los anisákidos; y los conocimientos científicos actuales sobre estos gusanos en relación con la morfología, el ciclo biológico, dónde se localizan las larvas en los peces, los procesos culinarios para inactivarlas, su distribución geogràfica y los principales peces afectados. También, la ex-plicación de la parasitosis y las enfermedades que estos gusanos pueden causar a los humanos. Mi hipótesis de partida era la formulación de la siguiente pregunta: Los peces herbívoros salvajes y los de piscifactoría, ¿también están parasitados por anisákidos? Los resultados de la parte pràctica del trabajo me han permitido responder negativamente a la pregunta inicial. Pero si algún día este hecho fuera demostrado científicamente, su-pondría que los consumidores de peces alérgicos a los anisákidos podrían comer con tranquilidad si fueran de piscifactoría o herbívoros salvajes.

The study of worms that parasitize fish, especially anisakid; and the current scientific knowledge about these worms in relation to morphology, life cycle, where larvae are found in fish, cooking processes to inactivate its, the geographic distribution and the main fish affected. Also, the explanation of the parasite and the diseases they can cause worms to humans. My hypothesis is this: the wild herbivorous fish and fish farm are also parasitized with anisakid? The results of the work practice have enabled me to respond negatively to the initial hypothesis. But if one day this fact was scientifically proven, it would suppose that consumers allergic to fish could eat comfortably if they were farmed or wild herbivores.

Cucs en els peixos herbívors salvatges i en els de piscifactoria: els anisàkidsParaules clau: anisàkids, herbívors, piscifactoria

33

Català

Anglès

Castellà

Page 34: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Ariadna Montero Blesa

Nom del centre educatiu: INS Olivar Gran

Nom del tutor/a: Mònica Barranco Baquero

Departament: Biologia

En la societat actual, cada vegada és més freqüent aplicar una bona pila de productes a la nostra pell, ja sigui per hidratar-la, inhibir la mala olor de les secrecions o bé actu-ar contra l’envelliment de les cèl·lules. Però, qui s’ha parat a pensar què ens hi estem aplicant exactament? Quins efectes tenen aquests productes en els microorganismes presents a la nostra pell? Aquest treball preten respondre algunes d’aquestes pre-guntes, a través de l’estudi dels efectes del desodorant en la microbiota pròpia de la pell humana. Per dur-lo a terme, s’ha realitzat un experiment in vivo i un in vitro, apli-cant tècniques pròpies de l’àmbit de la microbiologia, així com un estudi estadístic.

En la sociedad actual, cada vez es más frecuente aplicar diversos productos en nues-tra piel, ya sea para hidratarla, inhibir el mal olor de las secreciones o para actuar contra el envejecimiento celular. Pero, ¿a alguién se le ha ocurrido pensar qué es-tamos aplicando exactamente sobre nuestra piel? ¿Qué tipo de efectos tienen estos productos sobre la microbiota de la piel humana? Este trabajo pretende responder a estas preguntas mediante el estudio de los efectos del desodorante sobre la micro-biota de la piel humana. Así pues, ha sido necesario realizar un experimento in vivo y uno in vitro, utilizando las técnicas propias del ámbito de la microbiología, así como un estudio estadístico.

Nowadays, in our society, it’s very common to use products to look after our skin, doing things such as hydratyzing it, avoiding unpleasant smell or fighting against the cell aging. But has anyone thought about what kind of chemicals are being used? What kind of effects do they have on our indigenous skin flora? This project tries to answer these questions with the study of the deodorant’s effects in the indigenous humans’ skin flora. In taht sense, it has been necessary to make one experiment in vivo and another in vitro, using carachtheristic microbiology techniques, as well as a statisti-cal study.

Desodorant? Parlem-neParaules clau: microbiologia, desodorants

Català

Anglès

Castellà

34

Page 35: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Mar Huercio Puentes

Nom del centre educatiu: INS Olivar Gran

Nom del tutor/a: Mònica Barranco Baquero

Departament: Biologia

L’asma bronquial és una patologia molt coneguda que afecta persones de qualsevol edat i pot arribar a causar la mort. Actualment, el nombre de persones asmàtiques ha augmentat a causa d’un millor control sanitari que permet incrementar el nombre de casos diagnosticats.

Així doncs, el meu objecte d’estudi és el control de l’asma. He dividit el treball en dues parts: una part teòrica, per tractar els aspectes mèdics relacionats amb l’asma i una part pràctica, per determinar el grau de control de l’asma a partir de dos estudis. En el primer he utilitzat els paràmetres establerts per la medicina a voluntaris de dues escoles de Figueres i en el segon he fet el seguiment de quatre persones asmàtiques que segueixen diferents tractaments.

El asma bronquial es una patología muy conocida que afecta a personas de cualquier edad y puede incluso causar la muerte. Actualmente, el número de personas asmáti-cas ha aumentado debido a una mejora del control sanitario que permite incrementar el número de casos diagnosticados.

Así pues, mi objeto de estudio es el control del asma. He dividido el trabajo en dos par-tes: una parte teórica, para tratar los aspectos médicos relacionados con el asma, y una parta práctica, para determinar el grado de control del asma a partir de dos estudios. En el primero he utilizado los parámetros establecidos por la medicina a voluntarios de dos escuelas de Figueres y en el segundo he hecho el seguimiento de cuatro personas asmáticas con distintos tratamientos.

Bronchial asthma is a well known disease that affects people of all ages and can even cause death. Nowadays, the number of asthmatics has increased due to improved sanitary control, which increases the number of diagnosed cases.

So my object of study is the asthma’s control. I have divided the project in two: a theo-retical part, to discuss the medical aspects related to asthma, and a practical part, to determine the degree of asthma control from two studies. On the first one, I have used the parameters established by the medicine with some volunteers from two schools in Figueres, and on the second one, I have made the monitoring with four asthmatics’ volunteers whose treatments are different.

Asma Bronquial. Controla’t l’asma... i respira!Paraules clau: control, asma, peak flow meter

Català

Anglès

Castellà

35

Page 36: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Adrián Calzón Fernández

Nom del centre educatiu: IES Alexandre Deulofeu

Nom del tutor/a: Carme Busquets Congost

Departament: Música

Quan algú ens parla de música i cinema –i sobretot de música al cinema- tendim a lligar els conceptes de manera que s’estableix una relació en què la música és el complement. I, en certa manera, és lògic ja que el cinema ha estat des dels inicis un espectacle d’imatges i no pas musical. Un referent històric clau el podem trobar als inicis del cinema, que ens parlen d’imatges en moviment, no de música, tot i que començaven a anar acompanyades d’un piano en directe. Un pas més va suposar El Cantor de Jazz (1927) d’Alan Crosland. Inicialment, però, el meu objectiu era esbrinar quin era realment el paper musical en una pel·lícula, partint de la base que la música és essencial per explicar la trama argumental d’un film. L’error que vaig cometre va ser atribuir-li un valor afegit, més enllà del que ja tenia, però que em va donar peu per a la investigació. A rel de la recerca en diversos documents i llibres de text, que va ser la font principal, i amb el visionat d’algunes pel·lícules, vaig ser capaç de concloure el que afirmàvem inicialment: la música és un afegit que complementa i enriqueix una bona pel·lícula –i que també, a vegades, l’ensorra- però només es tracta d’això.

Cuando alguien nos habla de música y cine –y sobre todo de música en el cine- tende-mos a unir los conceptos de manera que en la relación que se establece la música es el complemento. Y en cierto modo es lógico, ya que el cine ha sido desde sus inicios un espectáculo de imágenes y no musical. Un referente histórico clave lo podemos encontrar en los inicios del cine, que nos hablan de imágenes en movimiento, no de música, aunque ya empezaban a ir acompañadas de un piano en directo. Supuso un paso más El Cantor de Jazz (1927) de Alan Crosland. Inicialmente mi objetivo era el de descubrir cuál era realmente el papel musical en una película, partiendo de la base que la música es esencial para explicar la trama argumental de un film. El error que cometí fue atribuirle un valor añadido, más allá del que ya tenía, pero esto mismo me dio pie para la investigación. A raíz del trabajo realizado con diversos documentos y libros de texto, que resultaron la principal fuente, y con el visionado de algunas pelícu-las, fui capaz de concluir lo que afirmábamos inicialmente: la música es un añadido que complementa y enriquece una buena película –y que a veces también la destroza- pero sólo se trata de eso.

When someone speaks about music and cinema, and especially of music in the cin-ema, we usually join both concepts so that the music is a complement of the images. And partly it is obvious, since the cinema has been from its beginnings a show of im-ages and not of music. We can think of the beginnings of the cinema in order to find historical exemple, that speaks about images in movement, not about music. However films were starting to be accompanied by a piano, which supposed a step further due to The Jazz Singer (1927) by Alan Crosland. At first, my aim was to discover which was the role of music in the cinema, bearing in mind that music is essential to explain the plot of a film. My mistake was to attribuite to music an added value, beyond it already not only have, but that gave me more food for thought in my research. I based my research on books and other documents, but I have also seen some films. Eventually, I concluded that music is a complement that enriches a good movie but sometimes it can also destroy it.

La influència de les bandes sonores al cinemaParaules clau: música, cinema

36

Català

Anglès

Castellà

Page 37: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Eduard Godori Nogareda

Nom del centre educatiu: IES Alexandre Deulofeu

Nom del tutor/a: Gemma Roca

Departament: Tecnologia

El meu treball de recerca és un estudi sobre la implantació d’energia eòlica a la co-marca de l’Alt Empordà. L’objectiu principal del meu treball és determinar quina és la millor proposta eòlica, estudiant els projectes que hi ha actualment presentats a la comarca, des de tots els punts de vista. L’estructura del treball consta de tres parts: la primera part mostra les possibilitats energètiques de la comarca ; la segona part és un estudi objectiu dels diferents projectes eòlics presentats fins a dia d’avui a l’Alt Empordà; i la tercera i última part consisteix en, a partir de tots els coneixements obtinguts durant l’elaboració del treball, dissenyar el meu propi projecte eòlic per a la comarca, que des del meu punt de vista seria el més favorable per a aquesta. El futur de la comarca està essent intensament debatut, però una cosa és clara, tard o d’hora la comarca allotjarà parcs eòlics (abans del 2015, segons normativa) i cal que aquests siguin el màxim de respectuosos des del punt de vista natural i paisatgístic, sense deixar de banda el rendiment econòmic i energètic.

Mi trabajo es un estudio sobre la implantación de energía eólica en la comarca del Alt Empordà. El objetivo principal de éste es determinar cuál es la mejor propuesta eólica, estudiando los proyectos que hay actualmente presentados en la comarca, desde todos los puntos de vista. La estructura del trabajo es la siguiente: la primera parte muestra las posibilidades energéticas de la comarca ; la segunda parte es un estudio objetivo de los diferentes proyectos presentados hasta día de hoy; y la tercera y última parte consiste en, a partir de todos los conocimientos obtenidos durante la elaboración del trabajo, diseñar mi propio proyecto eólico para la comarca, que sería desde mi punto de vista el más fa-vorable para ésta. El futuro de la comarca está siendo intensamente debatido, pero una cosa es segura, tarde o temprano la comarca acogerá parques eólicos (antes del 2015, según normativa) y éstos deben de ser lo máximo de respetuosos desde el punto de vista natural y paisajístico, sin olvidar el rendimiento económico y energético.

My research paper is about the implantation of wind power in Alt Empordà. Its main goal is to determine what project is the best for the region, studying them from all the points of view. In order to make my paper understandable, I have structured it in the following way: the first part contains the possible energetical resources in Em-pordà and why we have to use wind power. The second part is an objective study of all the projects which have been presented so far. Last but not least, the third part of my project is my own proposal of wind map in Alt Empordà which, in my point of view, would be the best option for this region. The future of Alt Empordà is unknown. However, one thing is certain: sooner or later Alt Empordà will have to welcome wind mills – before 2015, according to standards – and their implantation must be respect-ful in natural and landscape aspect, without forgetting their economic and energetic performance.

Aprofitem la Tramuntana. ( Proposta de parc eòlic a l’Alt Empordà)Paraules clau: energia eòlica, Alt Empordà

37

Català

Anglès

Castellà

Page 38: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Nom de l’alumne/a: Pau Prada de Genover

Nom del centre educatiu: INS Alexandre Deulofeu

Nom del tutor/a: Rosa Escapa Diumé

Departament: Física i Química

Actualment el món de l’esport està creixent molt. La tecnologia està avançant a gran ve-locitat i una nova ciència comença a expandir-se: la ciència de l’esport. Sensors de forces i velocitats, programes informàtics que permeten analitzar fins els moviments més petits i moltes altres eines permeten optimitzar la tècnica dels esportistes i reduir els seus errors, millorant així el rendiment dels atletes i aconseguint inimaginables rècords.

Aquest treball té per objectiu analitzar alguns paràmetres físics de diferents especialitats d’atletisme (salt de longitud, salt d’alçada, curses de velocitat i llançament de pes) utilitzant el tractament digital de la imatge. És a dir, a partir d’unes filmacions, extreure’n gràfics i taules de diferents magnituds físiques (velocitat, acceleració, energies, etc.), i a partir d’aquí, analitzar els moviments i extreure’n conclusions.

Utilitzant aquesta eina hem experimentat i comprovat de manera empírica el principi de la conservació de l’energia mecànica, el valor de la gravetat a la Terra, l’angle òptim d’un tir parabòlic o fins i tot la posició del centre de gravetat de l’home.

Actualmente el mundo del deporte está creciendo mucho. La tecnología está avanzando a gran velocidad y una nueva ciencia comienza a expandirse: la ciencia del deporte. Sen-sores de fuerzas y velocidades, programas informáticos que permiten analizar hasta los movimientos más pequeños y muchas otras herramientas permiten optimizar la técnica de los deportistas y reducir sus errores, mejorando así el rendimiento de los atletas y con-siguiendo inimaginables récords.

Este trabajo tiene por objetivo analizar algunos parámetros físicos de diferentes especiali-dades de atletismo (salto de longitud, salto de altura, carreras de velocidad y lanzamiento de peso) utilizando el tratamiento digital de la imagen. Es decir, a partir de unas filmaciones, extraer gráficos y tablas de diferentes magnitudes físicas (velocidad, aceleración, energías, etc.) y a partir de esto analizar los movimientos y extraer conclusiones.

Utilizando esta herramienta hemos experimentado y comprobado de manera empírica el principio de la conservación de la energía mecánica, el valor de la gravedad en la Tierra, el ángulo óptimo de un tiro parabólico o incluso la posición del centro de gravedad del hombre.

Nowadays, sport is growing everywhere. Technology is improving at great speed and a new science begins to expand: the science of sport. Sensors of strength and speed, computer programs to analyze even the smallest movements and many other tools optimize the tech-nique of athletes and reduce their errors, improving this way the performance of athletes and getting unimaginable records.

The aim of this paper is to analyze some physical parameters of different fields of athlet-ics (long jump, high jump, racing and shot put) using digital image processing. This implies extracting graphs and tables of various physical magnitudes (speed, acceleration, energies, etc.) from a recordings and from this information, analyze the movements and draw con-clusions.

Using this too – digital image processing - we have experienced and tested empirically the principle of conservation of mechanical energy, the value ofgravity on Earth, the optimum angle of a parabolic shot or even the position of man’s centre of gravity.

Modelització de paràmetres físics de diferents especialitats d’atletisme mitjançant el tractament digital de la imatgeParaules clau: atletisme, física, tractament digital de la imatge

Català

Anglès

Castellà

38

Page 39: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà
Page 40: III Fòrum de Treballs de recerca Alt Empordà

Alt Empordà

investigar preguntaravaluarlaboratori

PARTICIPEN:

COL·LABORA:

ORGANITZEN:

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació

INS RAMON MUNTANER