III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

4
de 1 4 III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí. Lectura dels premis Batiste Borràs i Cuerno Quemao 2016. FRANCESC VIADEL Per a explicar la setmana de bous i el que representa, com es creix i com s’evoluciona, cap altra persona millor que aquest algemesinenc. Per a explicar aquest premi, millor les paraules de 1 Francesc Viadel: Per uns pocs dies tot el nostre món girava al voltant d’aquella celebració. Al carrer, jugàvem a bous i joneguers usant unes sinistres banyes, unes capes i unes espases invisibles i parlant un castellà impostat, com d’actors, quasi com el que parlaven Curro Jiménez o El Algarrobo en la televisió. I quan els primers bous arribaven al poble procedents de les espanyes ens apropàvem també fins als corrals del carrer Gans i, des de dalt d’una passarel·la, ens abocàvem a observar breument, gairebé contenint la respiració, aquelles bèsties fosques com la nit que sabíem del cert que, molt prompte, sense remissió, moririen estoquejades. (…) Molt temps després d’aquelles incursions de brivall per dessota els cadafals, vaig formar part un any d’una penya cadafalera. Vaig beure i menjar, vaig xalar com mai no havia fet ni crec que faré. Val a dir, que de jove vaig gaudir molt de la festa, de l’ambient, en cap cas dels bous, d’això que, fent trampes amb el llenguatge, en diuen tauromàquia per tal d’equiparar un ritual tan ancestral com assilvestrat amb allò que la gent entén normalment pel que és l’art. Al capdavall, la setmana de bous era una setmana de transgressió absoluta, de borratxera, de sexe entusiasta i gojós, arravatadorament furtiu, de sexe en un qualsevol fosc replà d’escala o en una cantonada... d’esmorzars opulents a Ca L’Oliera o al Garrofera, de soparots de pa i porta acompanyats de pimentó i salmorra i vi cabut, de quedar-se afònic i esgotat, de nits insomnes... Fet i fotut, per tot això era pel que pagava la pena la setmana. En realitat, a qui recoi li importaven els bous?, vull dir la preservació de la sacrosanta tauromàquia, el refotut art dels collons, la puta tradició? A qui de les desenes de joves que tantes vegades hem vist plantant cara als animalistes amb ferotgia tribal li importen els bous? De fet, la major part d’ells allò que defensen no és el dret a matar el bou, ni el vedell, ni a maltractar la llanà dgorosa vaca, sinó la tribu. La tribu i els seus atàvics costums arrelats en una mentalitat masclista, retardatària, de patriotismes inculcats. La tribu i el territori envaït per aquells que consideren estranys al ritual, uns autèntics sacrílegs. La Veu del País Valencià, Francesc Viadel, 12/09/2015, Els bous i la tribu, http://opinions.laveupv.com/francesc- 1 viadel/blog/5824/els-bous-i-la-tribu

Transcript of III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

Page 1: III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

� de �1 4III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.Lectura dels premis Batiste Borràs i Cuerno Quemao 2016.FRANCESC VIADEL

Per a explicar la setmana de bous i el que r e p r e s e n t a , c o m e s c r e i x i c o m s’evoluciona, cap altra persona millor que aquest algemesinenc. Per a explicar aquest premi, millor les paraules de 1

Francesc Viadel: Per uns pocs dies tot el nostre món girava al voltant d’aquella celebració. Al carrer, jugàvem a bous i joneguers usant unes sinistres banyes, unes capes i unes espases invisibles i parlant un castellà impostat, com d’actors, quasi com el que parlaven Curro Jiménez o El Algarrobo en la televisió. I quan els primers bous arribaven al poble procedents de les espanyes ens apropàvem també fins als corrals del carrer Gans i, des de dalt d’una passarel·la, ens abocàvem a observar breument, gairebé contenint la respiració, aquelles bèsties fosques com la nit que sabíem del cert que, molt prompte, sense remissió, moririen estoquejades.(…) Molt temps després d’aquelles incursions de brivall per dessota els cadafals, vaig formar part un any d’una penya cadafalera. Vaig beure i menjar, vaig xalar com mai no havia fet ni crec que faré. Val a dir, que de jove vaig gaudir molt de la festa, de l’ambient, en cap cas dels bous, d’això que, fent trampes amb el llenguatge, en diuen tauromàquia per tal d’equiparar un ritual tan ancestral com assilvestrat amb allò que la gent entén normalment pel que és l’art. Al capdavall, la setmana de bous

era una setmana de transgressió absoluta, de borratxera, de sexe entusiasta i gojós, arravatadorament furtiu, de sexe en un qualsevol fosc replà d’escala o en una cantonada... d’esmorzars opulents a Ca L’Oliera o al Garrofera, de soparots de pa i porta acompanyats de pimentó i salmorra i vi cabut, de quedar-se afònic i esgotat, de nits insomnes... Fet i fotut, per tot això era pel que pagava la pena la setmana.  En realitat, a qui recoi li importaven els bous?, vull dir la preservació de la sacrosanta tauromàquia, el refotut art dels collons, la puta tradició? A qui de les desenes de joves que tantes vegades hem vist plantant cara als animalistes amb ferotgia tribal li importen els bous? De fet, la major part d’ells allò que defensen no és el dret a matar el bou, ni el vedell, ni a maltractar la llanà dgorosa vaca, sinó la tribu. La tribu i els seus atàvics costums arrelats en una mentalitat masclista, retardatària, de patriotismes inculcats. La tribu i el territori envaït per aquells que consideren estranys al ritual, uns autèntics sacrílegs. 

La Veu del País Valencià, Francesc Viadel, 12/09/2015, Els bous i la tribu, http://opinions.laveupv.com/francesc-1

viadel/blog/5824/els-bous-i-la-tribu

Page 2: III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

� de �2 4(…) Passa que els temps canvien i la majoria de les tribus volen deixar de ser-ho i per això ja no exclouen els que tenen una pell diferent o els que parlen en un altre idioma, ja no fan cas dels cacics manaires, se’n riuen dels doctes bruixots... Per això, tampoc ja no els diverteix tirar cabres des del més alt d’un campanar, arrencar el coll dels ànecs d’un mos o matar bous mentre sona un pasdoble ni encara quan algú, cínicament, afirma que matant és l'única manera de conservar aquests animals.  Del cert, que no hi ha noblesa ni bellesa, ni menys encara caritat en el fet de torejar un bou. Tampoc no s’és valent per córrer davant d’una bèstia ni encara a risc que et puga prendre la vida.La bellesa és una altra cosa, prou que ho sabem. També ho és la valentia. La valentia és, per exemple, enfrontar-se a la tribu abominable amb un argument, a la trista tribu que lentament mor en el seu immobilisme mental, ofegada en la seua estúpida llibertat de no voler deixar de ser tribu.Premi Batiste Borrás per a Francesc Viadel.

Page 3: III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

� de �3 4JESÚS MAR CUENTOS

La se tmana de bous de l 2014 representà un punt d’inflexió. Acabaria sent l’última setmana del PP al govern i l’última del capità moro dels Quatre Cantons per a intentar provocar un desastre que explotar electoralment. El 2015, Visantico Mediagüelta ja no tenia la vara d’alcalde. Aquella setmana de bous, es portà tot al límit, i tot acabà amb els carrers ocupats per la policia, periodistes i animalistes víctimes d’agressions i Algemesí com a trista protagonista de portades i telediaris, agermanada amb Tordesillas. Moltes persones s’han jugat la integritat i la llibertat per a defensar els bous que es massacren cada any a Algemesí. Les de 2013 i 2014 han hagut d’afrontar, fins i tot, judicis amb greus acusacions que podrien comportar presó, per una suposada agressió a Vicent Garcia Mont aquell dia que feia de capità moro. Una

suposada agressió que ningú va veure, només aquells que posen la seua placa com a garantia de que passà (és la mateixa placa que també es posa sobre la taula per a afirmar que Norberto Konrad fou el primer en llançar un glaçó de gel contra els taurins). Sembla que la instrucció d’aquest procés està prou avançada, que alguna gent ha passat prou vergonyeta en les

declaracions.Hui, Jesús representa a totes les persones que ha de fensa t e ls bous a A lgemesí , des de la primera mani als Quatre Cantons fins hui. Ell és qui pujà a la plaça i patí una brutal agressió fins que el tiraren de dalt a baix, una cosa que es pogué veure a tots els telediaris. És qui ha estat acusat falsament de tot el que han volgut, mentre p a t i a t o t a c l a s s e d’agressions i multes. És una de les persones, per exemple, multades per l ’ acc ió a O locau , l a primera que aconseguí aturar l’embolat d’un bou.Premi Batiste Borrás per a Jesús i, a través d’ell, per a totes les persones de la lluita antitaurina.

Page 4: III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.

� de �4 4CARLOS BUENO

Ple ordinari de l’Ajuntament d’Algemesí del 30/09/2014, pocs dies després que Jesús patira l’agressió. Al torn de preguntes, l’alcalde sorprèn amb una pregunta directa a Josep Bermúdez. Era aquesta:(…) Finalment, havia dit jo que volia fer unes preguntes, i les faig en nom d’altres persones que m’han dit que preguntara ací al Plenari.  Es trobaven el dia 24 al Chester, consumint, i que hi havia dues persones, dos argentins que viuen a Catalunya, i que els comentaren a què venien.  Digueren que venien convocats per un tal ‘Anselmi Rafaelli', que venien en un autobús pagat per Esquerra Republicana…  Jo dic i trasllade el que m’han preguntat.  I que cobraven 20€ per vindre.Programa radiofònic Patio de Cuadrillas, emés un dia abans per Gestiona Radio Valencia. Monòleg traduït del castellà de Carlos Bueno, “periodista”:Anem a veure!  ‘Anselmi Rafaeli’ és el que mou els fils per a que a Catalunya s’acaben els bous.  Ningú sabia qui era fins que Mundotoro detecta el nom aquest i diu ‘aquest tio

és el cervell, que és un argentí amb origen italià, antitaurí, pagat per Esquerra Republicana de Catalunya, perquè és assessor d’ells, i és el que mou els fins i ha aconseguit això.  Hi ha algú al darrere, amb el seu bon dineret, que s’emporta el seu bon dineret, per a que altres donen la cara i se la trenquen, i ells fer-se rics a costa d’aquests.En aquell programa, de vegades amb subtilesa i altres directament, s’afirmà que qui provocava les agressions eren les víctimes i que, en tot cas, gràcies a la bondat dels taurins, no rebien el que

tocava. En aquell ple, es volgué fer el mateix, des de l’equip de govern i per persones suposadament responsables de la seguretat de la ciutadania.El 2015, Carlos Bueno fou un dels encarregats de defensar els “arguments” taurins en el desfile de fuerzas vivas taurinas amb el que s’impedí l’exercici de les llibertats ciutadanes al moviment antitaurí.No cal dir res més. Per tacar el nom del periodisme, per difamar p e r s o n e s a m b i n v e n c i o n s presentades com a arguments (les mateixes invencions que es feren servir en Ple), per induir la justificació i la incitació a la violència des d’uns micròfons, per convertir la Veu d’Algemesí en un pamflet i per censurar sense cap explicació la veu de la Folgança. Premi Cuerno Quemao para Carlos Bueno.