IIMMHHOOTTEEPP desembre 2005 – núm. 19 19... · Albert Einstein Del 7 de novembre al 25 de...

1

EEssppeecciiaall 1100èè AAnniivveerrssaarrii ddee ll’’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa

ddeesseemmbbrree 22000055 –– nnúúmm.. 1199IIMMHHOOTTEEPP

Aquest mes celebrem els deu primers anys de l’As-sociació d’Amics del Museu de Menorca. No posemen dubte que qualsevol inici sempre és difícil, però,a pesar de tot, els nostres objectius en el momentde la fundació eren ben clars i decidits; per això,il·lusionats, vam començar el camí vers una JuntaDirectiva – aleshores presidida per en Francesc Gar-cía Olives –.

La nostra primera obra fou la Guia de Menorca:Patrimoni històric i natural. I des de llavors, no enshem aturat. Hem mantingut un suport comple-mentari i constant al Museu de Menorca: col·la-borant en diferents excavacions arqueològiques iexposicions; participant en activitats didàctiquescom les excavacions simulades per a joves; hem or-ganitzat cicles de conferències, excursions i viatgesculturals fora de l’illa. Hem posat a l’abast del pú-blic tota una col·lecció de reproduccions i un ampliconjunt d’objectes significatius del Museu. Hem cre-at un cicle de visites guiades que tenen lloc regu-larment i que tots ja coneixeu.

Es va crear una secció d’activitats d’ArqueologiaSubaquàtica, que s’ha convertit en un equip pro-fessional que realitza una funció continuada ela-borant les cartes subaquàtiques de Menorca, tu-telades pel Consell Insular. Us vam convidar aconèixer i a gaudir de la barca que disposem per algrup subaquàtic i la seva constant tasca setmanal.

Es van realitzar tres cursos, de difusió nacional,de Medicina i Patrimoni Subaquàtic. Recentment,s’han impartit unes Jornades de Teoria i Pràcticad’Arqueologia Subaquàtica. Fa dos anys, va tenirlloc – a partir de la prèvia elecció, a nivell nacional,del nou Laboratori d’Antropologia del nostre Mu-seu – el VII Congrés Nacional de Paleopatologia,que va culminar amb l’edició d’un llibre que reco-llia les diferents conferències.

Es va iniciar l’edició d’una col·lecció de quaderns–ja comptem amb tres i una reedició del primer –

amb temàtiques d’antropologia social i cultural del’illa.

També va néixer el nostre butlletí informatiu,l’Imhotep, que periòdicament us manté informatsde les nostres activitats i les del Museu de Me-norca.

Emperò, el nostre distintiu segueix sent el Campde Treball Arqueològic. En un principi i durant trescampanyes, es va començar excavant, amb sub-vencions, a Talatí de Dalt. Posteriorment, amb unconveni amb el Consell Insular de Menorca, el Campde Treball Arqueològic es va traslladar al poblat deTorre d’en Galmés, amb l’objectiu d’una formaciótutelada per a universitaris de diferents comunitats;i ja portem cinc campanyes. Anualment, s’han ex-posat els treballs de les diferents campanyes al cen-tre de l’Aeroport de Menorca.

Ara ja fa dos anys, us vam convidar a la inaugu-ració del local social – propietat municipal – i seuon concentrem les nostres activitats.

El temps ha passat i, no obstant, quan mirem en-rera, les diverses activitats que s’han desenvolu-pat en aquests deu anys, podem valorar-les moltpositivament: ha valgut la pena lluitar per la cul-tura i el Patrimoni Històric de les Illes Balears queformen part de tots.

Ja han passat deu anys i, entre canvis i nous aires,disposem d’una nova dècada per continuar avançanti millorant tot el que s’ha fet. Ja sabeu que la vos-tra aportació és fonamental.

Recordo una cita d’un escriptor americà que diu:“...no podem lluitar contra el futur. El temps estàde la seva part”. Però encara que només sigui peraixò, cal seguir amb el mateix entusiasme tots junts.

Enhorabona a tots!!!Feliç Any Nou

AAnnttoonnii CCaaññeellllaass, President del’Associació d’Amics del Museu de Menorca

DDEEUU AANNYYSS DDEE LL’’AASSSSOOCCIIAACCIIÓÓ DD’’AAMMIICCSS DDEELL MMUUSSEEUU DDEE MMEENNOORRCCAA

LL’’eeddiittoorriiaall

IMHOTEP Especial 10è Aniversari de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca desembre 2005 - núm. 19

Francesc Isbert Va-quer fou un del mem-bres fundadors de l’As-sociació d’Amics delMuseu de Menorca, arafa deu anys, l’any 1995.De llavors ençà, ha es-tat membre de la Jun-ta Directiva i s’ha man-tingut en el seu càrrecde tresorer; una tascade vital importànciaper al correcte funcio-nament d’una associa-ció d’aquestes caracte-rístiques.

QQuuiinn ffoouu ll’’oobbjjeeccttiiuu pprriinncciippaall ddee llaa ffuunnddaacciióó ddeell’’AAssssoocciiaacciióó??

L’objectiu principal fou dinamitzar les activitats quees podien fer al Museu, actuar com a suport i ajudadel Museu.

QQuuèè ddeessttaaccaarriieess ddee llaa ccooll··llaabboorraacciióó eennttrree ll’’AAss--ssoocciiaacciióó ii eell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa??

L’Associació ha estalonat el Museu en un ventallmolt ampli de tasques: des de col·laborar en els mun-tatges d’algunes exposicions, participar en excava-cions que s’organitzen des del Museu, fer de pontentre altres entitats i el Museu; també es dóna el su-port en algunes de les publicacions del Museu i enles activitats didàctiques que prepara (com l’excava-ció simulada, la Festa Romana...). Per la seva ban-da, el Museu de Menorca deixa part de les seves in-frastructures per tal que es puguin dur a terme lesclasses de teòrica i pràctica del Camp de treball deTorre d’en Galmés, projecte que també estalona cien-tíficament; ofereix l’espai per a la botiga i ha ceditel dret d’imatge per les postals que s’han elaborat iaixí difondre les peces més significatives de l’exposi-ció permanent. Per tant hi ha una relació positiva desuport i estalonament mutu.

QQuuiinnss ssóónn eellss pprriinncciippaallss pprroobblleemmeess aammbb eellssqquuaallss ss’’hhaa dd’’eennffrroonnttaarr uunnaa aassssoocciiaacciióó dd’’aaqquueess--tteess ccaarraacctteerrííssttiiqquueess??

L’Associació es troba amb dos problemes principals.En primer lloc, cercar patrocinadors que puguin fer-se càrrec de les despeses que té l’Associació, espe-cialment les generades pel Camp de treball de Torred’en Galmés, on el principal referent és el Consell In-

sular de Menorca, a través de convenis anuals, i tam-bé es compta amb el suport d’altres entitats privades(com la Fundació Caixa de Catalunya i Kalise Me-norquina, els Ajuntaments de Maó i Alaior...). Tot iaixò, resulta complicat fer-se càrrec de totes les des-peses. En segon lloc, ens trobem amb el problema decercar gent que estigui interessada a entrar a la Jun-ta Directiva i implicar-se amb els projectes de l’As-sociació per tal que aquesta ofereixi una activitatmés dinàmica; en algun període s’han descartat pro-jectes o activitats per manca de gent.

QQuuiinneess ssóónn lleess pprriinncciippaallss ttaassqquueess qquuee hhaa ddeerreeaalliittzzaarr eell TTrreessoorreerr??

Bàsicament, controlar el bon funcionament de l’As-sociació. Intentant equilibrar les entrades i les des-peses, portant al dia i administrant tota la compta-bilitat. El Tresorer també es veu obligat, quan Hisendaho sol·licita, a presentar els llibres de comptabilitat.Si l’economia funciona, l’Associació funciona.

QQuuiinnaa ééss llaa ggrraattiiffiiccaacciióó aa ccaannvvii dd’’uunn ttrreebbaallll vvoo--lluunnttaarrii ppeerr aa ll’’AAssssoocciiaacciióó??

Quan vam crear l’Associació creiem que l’ajuda a ladinamització de les activitats culturals eren factibles. Laprincipal gratificació és que la gent gaudeixi del Mu-seu, de les activitats que s’hi fan, de tot el que s’orga-nitza. Tot això representa unes quantes hores de sa-crifici, és cert, però el sacrifici voluntari és el mésgratificant. Les activitats que s’organitzen, les excur-sions, les festes, la didàctica amb infants...Veus que elpúblic mostra entusiasme, la gent respon i s’implica, i,això, ja és suficient per dedicar-hi unes quantes hores.

DDuurraanntt aaqquueessttss 1100 aannyyss,, eenn qquuiinnss aassppeecctteessccrreeuuss qquuee hhaa mmiilllloorraatt ll’’AAssssoocciiaacciióó dd’’AAmmiiccss ddeellMMuusseeuu??

Més que una millora, el que podem observar és quel’Associació ha consolidat l’idea originària per la quales va crear. A més, s’han anat incrementant les acti-vitats en altres àmbits, com la creació de la Secciód’Arqueologia Subaquàtica, que fan les cartes ar-queològiques de l’illa, i el camp de treball de l’estiu.

CCoomm ss’’eessttaabblleeiixxeenn lleess qquuootteess ddeellss ssoocciiss??La quota inicial de 6 euros és una quota simbòlica;

es va establir quan els membres fundadors de la pri-mera Junta Directiva van fer una aportació de 6 eu-ros per cobrir les despeses dels Estatuts, els segells...endefinitiva, tota la burocràcia necessària per crear unaassociació. També hi ha una quota anual de 30 eurosque s’ha mantingut des d’un bon principi, ja fa deuanys, per decisió de la Junta Directiva.

FFRRAANNCCEESSCC IISSBBEERRTT,, MMEEMMBBRREE FFUUNNDDAADDOORR DDEE LL’’AASSSSOOCCIIAACCIIÓÓ

LL’’eennttrreevviissttaa

2

3


CCrreeuuss qquuee ll’’AAssssoocciiaacciióó ttéé pprroouu ddiiffuussiióó eenn eellssddiiffeerreennttss ààmmbbiittss eenn eellss qquuaallss ppoott iinntteerreessssaarr??

No, tal vegada faltaria promoure el coneixementde l’Associació fora de l’àmbit del Museu de Menor-ca, per tal d’intentar arribar a les persones que pu-guin tenir inquietuds culturals i sobre el coneixement

del patrimoni de l’illa; però la manca de difusió, comcomentàvem abans, probablement també és degu-da a la manca de gent que estigui interessada a in-volucrar-se voluntàriament en l’Associació.

MMaarrttaa PPeellffoorrtt

JJoosseepp VViivveess CCaammppoommaarr.. TTrraajjeeccttòòrriiaa dd’’uunnaarrttiissttaa mmeennoorrqquuííDel 29 de juliol al 4 de setembre de 2005Govern de les Illes Balears - Conselleria d’Educaciói Cultura i Museu de MenorcaPintura, dibuixos i gravats de l’artista menorquí,on fa palesa la seva empremta realista, de caireintimista i bellesa ferma, tant a la natura delscarismàtics paisatges com a les personals naturesmortes.

RRaammoonn CCaanneettDel 10 de setembre al 15 d’octubre de 2005Exposició de les darreres pintures de l’artistaRamon Canet (Palma,Mallorca 1950). Laselecció de les obres,grans teles i papers,mostra com ha sotmèsla seva pintura a unprocés de depuracióprogressiu, mitjançantel qual es posa de mani-fest la seva recerca de l’espiritualitat en l’art. Enaquesta reducció essencial dels elements que con-formen la pintura, es fa evident l’estudi de la com-posició, el tractament just de la matèria, l’explora-ció de colors de gran profunditat i l’emergènciadel gest.

AAllbbeerrtt EEiinnsstteeiinnDel 7 de novembre al 25 de novembre de 2005Institut Menorquí d’EstudisAmb motiu de la Setmana de la Ciència i de l’any2005 de la Física, en honor als treballs publicatsper Albert Einstein, s’ha organitzat aquesta expo-sició didàctica i informativa a base de diferentsplafons que ens expliquen la trajectòria biogràfi-ca, científica i humana del geni de la física.

AArrtt EEmmeerrggeenntt aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss IIIIIIDel 2 de desembre del 2005 al 8 de gener del 2006Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca iFundació “Sa Nostra” Caixa de BalearsTercera edició de l’exposició itinerant formada apartir de les obres dels artistes més joves del pano-rama artístic contemporani de les Illes Balears.

COL·LABORACIONS EN EXPOSICIONSActualment, el Museu de Menorca està partici-pant en les següents exposicions:EEll QQuuiijjoottee eenn ssuuss ttrraa--jjeess que tindrà lloc a laReal Fábrica de Tapicesde Madrid, deixant enpréstec unes mitenes delsegle XVII (que formenpart de la col·leccióVives Campomar), decolor rosa i làmina de metall daurada i platejada,entorxada en espiral.

També es participa en l’exposició EEll mmóónn rroommàà aalleess IIlllleess BBaalleeaarrss, que actualment està tenint lloca la seu de la Fundació “la Caixa” de Palma deMallorca. Per aquesta, exposició el Museu deixaen préstec quatre peces: un tinter de ceràmica,una copa de vidre, un capitell dels segles VI-VIId.C. i una creu que data del segle VI d.C. Aquestaexposició, comissariada per Margalida Orfila,també es podrà veure a Menorca durant la prima-vera del 2006.

PROPERES EXPOSICIONS TEMPORALSMMaattiiaass QQuueettggllaassFebrer del 2006Ajuntament de Ciutadella, Fundació “Sa Nostra” iGovern de les Illes BalearsExposició antològica de l’artista.

EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS TTEEMMPPOORRAALLSS JJuulliiooll--ddeesseemmbbrree 22000055

EEll MMuusseeuu iinnffoorrmmaa

Del 29 de juliol al 4 de setembre, el Museu de Menorca va acollir l’exposició JJoosseepp VViivveess CCaammppoommaarr..TTrraajjeeccttòòrriiaa dd’’uunn aarrttiissttaa mmeennoorrqquuíí. L’exposició es troba emmarcada dins el programa de promoció deles arts plàstiques que du a terme la Conselleria d’Educació i Cultura per donar a conèixer i divulgar l’o-bra dels artistes contemporanis arreu de les Illes Balears.

La mostra va constar d’una selecció de l’obra pictòrica i de gravat de l’artista. Es van seleccionar 55obres, en relació a la trajectòria de l’artista, i tenint en compte els gèneres principals que treballa: pai-satge, natures mortes i, darrerament, retrat. S’inclouen obres d’una primera etapa (anys 60 i 70), peròtambé una gran part de l’obra exposada correspon als darrers anys (1999 – 2005). La majoria de les obrespertanyen a col·leccions particulars de Menorca, de Barcelona i del propi artista. També hi figuren obresdel Museu de Menorca i del Consell Insular de Menorca.

EExxppoossiicciióó tteemmppoorraall

IInnaauugguurraacciióó ddee ll’’eexxppoossiicciióóaall CCllaauussttrree ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa

SSaallaa ddee ll’’eexxppoossiicciióó ddee JJoosseepp VViivveess CCaammppoommaarr

DDeettaallll dd’’uunnaa ssaallaa ddee ll’’eexxppoossiicciióó

4


JJOOSSEEPP VVIIVVEESS CCAAMMPPOOMMAARRTTRRAAJJEECCTTÒÒRRIIAA DD’’UUNN AARRTTIISSTTAA MMEENNOORRQQUUÍÍ

En Josep, de molt jove es va veure immers en un món singular, on l’ambient de la creació artística for-mava part de la seva vida quotidiana: reunions i excursions amb els pintors amics del seu pare Joan VivesLlull, com Anglada Camarassa i Tito Cittadini, eren fets destacats que l’artista recorda de la seva infan-tesa. Aquesta vocació es veu reforçada, l’any 1959, amb l’inici dels estudis a l’Escola de Belles Arts de SantJordi de Barcelona; al mateix temps va fer estudis de gravat al Conservatori de les Arts del Llibre, estu-dis que es reflecteixen en la seva creació artística. L’any 1972 obtingué una beca de la Fundación JoanMarch, que li permeté estudiar gravat a Florència.

El seu treball es caracteritza per un estil molt personal, amb referències a pintors tan diferents comSolana i Morandi. És una obra reflexiva, molt pensada, on la construcció del fet pictòric mitjançant lasolidesa i la presència dels objectes són els trets essencials. En el seu conjunt, les obres transmeten unaatmosfera densa, pesada, amb una preocupació notable per definir els elements mitjançant els compo-nents plàstics.

La reiteració dels temes amb elements del seu entorn més proper (copes, fruites, gerres, tubs de pin-tura...) és una manera de reflexionar i analitzar la presència de les coses. Pintura, dibuixos i gravats del’artista menorquí, on fa palesa la seva empremta realista, de caire intimista i bellesa ferma, tant a lanatura dels carismàtics paisatges com a les personals natures mortes.

El Museu de Menorca agraeix a tots els que han fet possible aquesta mostra tan important i significa-tiva per a la divulgació de les arts plàstiques a l’illa. La mostra va comptar amb una gran assistència depúblic: més de 2.000 visitants en un mes d’exposició. L’exposició va itinerar a Palma, amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de Palma, a la seu del Casal Balaguer, del dia 14 de setembre al 14 d’octubre.

CCrriissttiinnaa AAnnddrreeuu

GGeerrrroo ii ffiinneessttrraa,, 11997766.. AAiigguuaaffoorrtt,, PP//AACCooll··lleecccciióó ddee ll’’aarrttiissttaa

OOmmaaggggiioo aa SSiirroonnii,, 22000055.. OOllii ssoobbrree tteellaaCCooll··lleecccciióó ddee ll’’aarrttiissttaa

5


6


CCaattààlleegg:: 30096

DDiimmeennssiioonnss:: 65 x 80 cm

MMaattèèrriiaa:: Fusta TTèèccnniiccaa:: Tècnica mixta

CCrroonnoollooggiiaa:: Segle XX (ca. 1960-1964)

TTeemmaa:: Abstracte EEssttiill:: Informalisme

UUbbiiccaacciióó:: exposició permanent, segon pis, sala 6

DDeessccrriippcciióó:: Abstracció feta amb tècnica mixta sobre fusta. L’obra concentra el seu pes al centre,on mitjançant el collage l’artista configura l’obra en tons de vermell, groc, blau, marró i blanc. Alfons hi predomina el color marró i, en tres costats, s’hi pot observar una decoració a base de gra-fismes.

PPrroocceeddèènncciiaa:: El Museu de Menorca va adquirir la peça, el març de l’any 2001, a un particular.Aquesta peça formava part de les obres que es trobaven a l’edifici Sa Taula, de Fornells.

L’artista va néixer a la ciutat noruega de Tromsö, l’any 1934. Va participar en els moviments artístics que s’havien generat a Europa després de la Segona GuerraMundial; el grup Cobra, creat l’any 1948, i també el llenguatge plàstic informalista seran els puntsde referència en les seves obres. L’any 1957 es va traslladar a Menorca i es va instal·lar a Fornells. Durant la seva joventut va fundara l’illa el primer moviment d’avantguarda que hi ha hagut a Menorca: el GGrruupp MMeennoorrccaa. L’any 1962, Arnulf Björndal fou el guanyador del II SSaallóó ddee PPrriimmaavveerraa ddee PPiinnttuurraa que va convo-car l’Ateneu de Maó. El mes de juny de l’any 1964, es va inaugurar la primera galeria d’art contemporani a Menorca, SSaaTTaauullaa, al poble de Fornells i també fundada per Arnulf.La història del Grup Menorca ha passat un poc desapercebuda, i caldria destacar la importància dela figura d’Arnulf Björndal dins el món de l’art contemporani de les Illes Balears.Arnulf Björndal (Tromsö, 1934), va morir el 28 d’agost del 2005.

CCrriissttiinnaa AAnnddrreeuu

CCOOLLLLAAGGEE,,DD’’AARRNNUULLFF BBJJÖÖRRNNDDAALL

AAll nnoossttrree MMuusseeuu


La FFiirraa ddee llaa CCiièènncciiaa és un esdeveniment científic i didàctic, promogut per la Unió Europea i organit-zat per les comunitats autònomes a la primavera, on hi participen institucions cíviques i científiques,juntament amb empreses i centres docents. A Balears es celebra cada any a Palma i, des de 2004, tambéalternativament a cada una de les illes menors. El 2005 es va celebrar per primera vegada a Maó, els dies17,18 i 19 de març.

El GGaabbiinneett DDiiddààccttiicc ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa, amb la col·laboració de la nostra associació, hi va par-ticipar amb un estand sota el títol de “MMeennoorrccaa,, sseeggllee XXVVIIIIII:: ffiittaa ii mmiittee”. Al recinte firal de Poima es vaocupar un espai de 10 x 4 metres. Sobre la temàtica general del segle XVIII a Menorca, formaven la pa-rada dos tipus d’elements: informació i activitats.

Com a elements informatius hi havia una pancarta central de 2,5 x 1 m amb les principals dates de lahistòria del segle XVIII a l’illa i vuit plafons que n’explicaven aspectes concrets: l’economia, la cultura, elvestuari, la pintura, el mobiliari i la ceràmica, el gravat i la cartografia; ho complementaven dues vitri-nes baixes, una amb models de ceràmiques pintades sobre temes del segle XVIII i l’altra amb una mostrad’eines de gravador.

Pel que fa a les activitats, s’hi van programar quatre tallers didàctics, que van tenir una gran acceptació,especialment entre el públic més jove, com ho mostra la quantitat de materials emprats:

DDeeccoorraacciióó ddee cceerrààmmiiccaa.- Entorn a una taula de 2 x 1 m, es proposava als visitants decorar plats blancsde ceràmica sobre models de ceràmiques dels segles XVII i XVIII, trobades a les excavacions de sa Raval No-va des Castell. Va ésser el taller que va tenir més èxit: hi havia gent – grans i menuts – que feia cua per po-der decorar un plat; se’n van emprar 400.

LLAA FFIIRRAA DDEE LLAA CCIIÈÈNNCCIIAA PPEERR PPRRIIMMEERRAA VVEEGGAADDAA AA MMAAÓÓ

IIVV FFiirraa ddee llaa CCiièènncciiaa

7

8

TTaalllleerr ddee vveessttuuaarrii.- Un segon taller, adreçat sobretot als més menuts, va ésser el de vestuari del segleXVIII. Amb aquesta finalitat es va confegir una fitxa sobre el tema amb unes figures que s’havien de pin-tar i retallar. A la parada es va disposar d’una taula de 2 x 1 m, on els infants, com a mínim, havien de pin-tar les figures; es podien endur després la fitxa. Es van emprar 300 fitxes.

TTaalllleerr ddee jjooccss mmuullttiimmèèddiiaa.- El tercer taller consistia en uns jocs sobre base informàtica: trencaclosques,relacions i sopes de lletra. Per portar-lo a terme, es van dissenyar els materials i es va encarregar a un tèc-nic la seva realització; també es van comprar dos equips informàtics, per a l’estand.

TTaalllleerr ddee ggrraavvaatt.- El darrer dels tallers va ésser un ta-ller de gravat, que es va fer amb la col·laboració de l’Es-cola d’Art de Menorca. Aquest taller era d’explicació imostra. Al departament de gravat de l’Escola es van re-produir tres gravats de cartografia del segle XVIII i esva instal·lar un tòrcul a l’estand, amb el qual es mos-trava l’estampació; cada grup escolar s’enduia un gra-vat per a la seva classe.

La participació del Museu de Menorca a la seu de Maóes va cloure amb un glosat en homenatge a mestre JJoo--sseepp VViivvóó, glosador menorquí del segle XVIII, que vaanar a cura del grup SSooccaa ddee MMoottss.

Els dies 28, 29, i 30 d’abril es va participar, també, a Palma, tot i que sols s’hi van dur els tallers de de-coració de ceràmica i vestuari i els jocs multimèdia.

GGuussttaauu JJuuaann


9


VViiddeess ddeell ccaammpp.. HHiissttòòrriiaa oorraall ddeell ccaammpp ddee MMeennoorrccaa

JJooaann PPaauu SSaalloorrtt SSaalloorrttQuaderns d’Amics del Museu de Menorca, núm. 3Amics del Museu de Menorca, 2005 Amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca

- Departament de Cultura i Educació

“El lector podrà xalar i aprendre llegint aquestes qua-tre històries de vida d’uns homes molt humils: en To-ni,un pagès inquiet; en Tòfol, un paredador; en Joan,un carboner; i en Miquel, un pagès aficionat a les abe-lles. Quatre homes autèntics, amb una vida molt sen-zilla i molt rica.

(...) Per això ha estat tan important la feina d’en Pau,perquè ens permet recuperar un trosset de la nostrahistòria, un petit tresor vital, que ens confirma ambla importància de continuar amb aquesta tasca. Tenimel temps en contra, els nostres més antics “tresors hu-mans” s’esvaeixen, i és obligat recuperar-los com a ho-menatge a una vida passada”.

JJooaannaa MMaarriiaa GGuuaall CCeerrddóó, en el pròleg del llibre

S’ha reeditat el núm. 1 dels Quaderns d’Amics delMuseu de Menorca:

SSíínniieess ii vviinnyyeess,, hhoorrttss ii mmoolliinnss ((aapprrooxxiimmaacciióó aa ll’’eessttuuddii ddee ll’’eennttoorrnn rruurraall ddee MMaaóó))

AAllbbeerrtt MMaarrttíínneezzQuaderns d’Amics del Museu de Menorca, núm. 1Amics del Museu de Menorca, 2005

Amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca - Departament de Cultura i Educació

TTaallaattíí ddee DDaalltt 11999977 –– 22000011

Coord. GGuussttaauu JJuuaann BBeenneejjaamm i JJooaaqquuiimm PPoonnss MMaacchhaaddooTreballs del Museu de Menorca, núm. 29Edita: Museu de Menorca i Govern de les Illes Balears - Conselleria d’Educació i Cultura, 2005

Aquesta publicació és la presentació dels resultats de les campanyes d’excavació dutes a terme aljaciment de Talatí de Dalt per part de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca entre els anys 1997i 2001. És un estudi exhaustiu de diversos aspectes de l’excavació: materials, arquitectura, urbanisme,paleofauna, antracologia, restes de matèria orgànica... Les dades aportades ens han d’ajudar a mi-llorar el nostre coneixement de la part final del món talaiòtic a l’illa.

PPuubblliiccaacciioonnss


DDEEUU AANNYYSS EEN IMATGES

10


EENN IIMMAATTGGEESS

11

Entre els dies 7 i 18 de novembre de 2005 es va celebrar la 5ª Setmana de la Ciència, organitzada per laDirecció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació del Govern Balear, que es va dedi-car específicament a la física, tot integrant-se dins l’Any de la Física, que se celebra enguany.

El Museu de Menorca hi va participar amb un taller propi i, a la vegada, va ésser seu de quatre activitatsorganitzades per l’Institut d’Estudis Menorquins. La nostra associació hi va col·laborar en la seva gestió.

PPaarrttiicciippaacciióó ddeell MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa

El Museu, amb la col·laboració de la delegació insular de la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIBi de l’IME, va programar un taller didàctic sota el títol de LL’’aaiirree:: uunn ggaass qquuee ppeessaa, dissenyat per AntoniErnest Fortuny Coll, professor de l’IES Cap de Llevant, en comissió de serveis a l’esmentada delegació.

L’objectiu principal del taller era posar en contacte els assistents, especialment escolars d’entre 8 i 12anys, amb els mètodes de treball dels científics, basats en l’observació dels fenòmens, l’emissió d’hipòte-sis, el debat i la comprovació de les hipòtesis mitjançant l’experimentació i la treta de conclusions.

El taller va consistir en un experiment inicial: fer entrar un ou bullit dins una garrafa, cremant-hi dinsuna tira de paper. Tot seguit els participants feien una descripció d’allò que havien vist i emetien hipòte-sis de per què havia entrat l’ou dins la garrafa, hipòtesis que es rebutjaven o validaven mitjançant altresexperiments.

VV SSeettmmaannaa ddee llaa CCiièènncciiaa aall MMuusseeuu

LL’’AANNYY DDEE LLAA FFÍÍSSIICCAA,, LL’’AANNYY DD’’AALLBBEERRTT EEIINNSSTTEEIINNMMééss ddee mmiill eessccoollaarrss ppaarrttiicciippeenn eenn llaa 55ªª SSeettmmaannaa ddee llaa CCiièènncciiaa

12


UUnn oouu bbuulllliitt eennttrraappeell ccoollll dd’’uunnaa ggaarrrraaffaa::qquuèè ssuucccceeeeiixx,, aall··lloottss??

13


La durada del taller era de devers una hora i mitja i es van programar dues sessions cada matí per a es-colars, durant dues setmanes, del 7 al 18 de novembre. La gran acceptació que va tenir el taller, va ferque s’hagués de perllongar una setmana més, fins al dia 25. Així mateix, es va fer una sessió oberta atots els públics el dia 17, a les 19 hores.

Hi van participar 30 grups, dels quals 27 eren d’EP, 2 d’ESO i 1 grup obert, format, sobretot, per adults;en total 701 persones.

AAccttiivviittaattss ddee ll’’IIMMEE aammbb sseeuu aall MMuusseeuu ddee MMeennoorrccaa

El Museu també va ser seu de diverses activitats organitzades per l’IME. La primera va ésser una expo-sició sobre AAllbbeerrtt EEiinnsstteeiinn, al claustre.

Una segona activitat, que va tenir lloc a la sala d’actes, durant la primera setmana, del 7 a l’11 de no-vembre va ésser una sèrie d’experiments-conferència a càrrec del professor de la UPV Martín Ribas, sotael títol de PPrrààccttiiqquueess ccoommeennttaaddeess ddee ffííssiiccaa qquuoottiiddiiaannaa.

Durant la primera setmana, les dues activitats, abans esmentades, es van acompanyar d’una mostra d’ex-periments de física interactius, organitzada per la UIB, on s’explicaven de manera experimental i inte-ractiva mitja dotzena de fets de física. L’activitat va continuar durant la segona setmana, acompanyadad’un taller organitzat per l’IES Cap de Llevant, CCoomm ééss ppoossssiibbllee ?? FFeettss qquuee sseemmbblleenn iimmppoossssiibblleess ppeerròòqquuee llaa ffííssiiccaa ppoott eexxpplliiccaarr.

En total, durant les tres setmanes d’activitat, van passar pel Museu de Menorca 1.152 persones, amb untotal de 2.376 assistències persona/activitat.

GGuussttaauu JJuuaann

MMééss ddee mmiill ppeerrssoonneess vvaann ppaassssaarr ppeerr lleess ddiiffeerreennttss aaccttiivviittaattss qquuee eess vvaann ffeerr aall MMuusseeuu


Aquest estiu, tal i com s’ha vingut fent en anys anteriors, Amics del Museu de Menorca ha orga-nitzat un camp de treball arqueològic, adreçat sobretot a estudiants universitaris d’Història; peròobert també a la participació de tots els membres de l’associació.

El camp de treball d’enguany, igual que els d’edicions anteriors, ha comptat amb l’aval científic ilogístic del Museu, així com amb el recolzament acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona,la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de València. Hem d’agrair també l’ajut prestat perel Consell Insular de Menorca, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, l’Ajuntament de Maó, l’A-juntament d’Alaior, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, l’Exèrcit Espanyol i Viatges Ma-gon. Totes aquestes institucions i empreses han contribuït, d’una manera o altra, a fer possible elcamp de treball.

La campanya d’excavació arqueològica al poblat de Torre d’en Galmés (Alaior), que es va dur a ter-me dins el context d’aquest camp de treball, és ja la cinquena que l’Associació d’Amics del Museude Menorca realitza en aquest jaciment; d’ençà que hi va intervenir per primer cop el 2001.

El camp de treball d’aquest estiu ha seguit la mateixa línia que ja s’havia marcat en anys ante-riors. Es buscava assolir, per una banda, uns objectius de caire científic: continuar amb l’estudi de lazona sud del poblat, per mirar d’entendre’n millor el traçat urbanístic i les fases cronològiques. Peraltra banda, s’havien marcat també uns objectius didàctics: formar a estudiants universitaris d’-història i arqueologia en el treball de camp i en altres aspectes complementaris de les tasques ar-queològiques.

Aquest any, els alumnes assistents als cursos prove-nien de diverses universitats de l’estat espanyol: Uni-versitat de Granada, Universitat de València, Universi-tat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat deBarcelona i UNED. En total vam tenir 14 alumnes dis-tribuïts en dos torns de dues setmanes. Un torn al mesde juliol, entre els dies 11 i 22, amb 4 alumnes i l’al-tre el mes d’agost entre els dies 8 i 19, amb 10 alum-nes. La resta de dies, durant els mesos de juliol i agost,l’equip d’arqueòlegs d’Amics del Museu de Menorcava continuar amb els treballs de camp.

En aquesta campanya l’equip de treball ha estat for-mat pels directors, Gustau Juan Benejam, Joaquim PonsMachado i Carmen Lara Astiz; els tècnics Antoni FerrerRotger i Octavi Pons Machado i l’estudiant Martí Car-bonell.

El treball dels alumnes durant el curs va continuar el mateix esquema dels anys anteriors. Pel matís’anava al jaciment a excavar, on es dividien els alumnes en diversos grups per realitzar les tasquesd’excavació, des del treball de camp fins a la planificació de l’excavació. Després s’anava a la residència

EEll CCaammpp ddee TTrreebbaallll ddee TToorrrree dd’’eenn GGaallmmééss 22000055

VV EEDDIICCIIÓÓ AA TTOORRRREE DD’’EENN GGAALLMMÉÉSSEEssttuuddii dd’’uunn ààmmbbiitt ddoommèèssttiicc dd’’èèppooccaa ttaallaaiiòòttiiccaa

14

15


on s’allotjaven els estudiants (al CEIP Verge del Carme) i netejaven la ceràmica recuperada durantel matí. A la tarda es donaven classes teòriques als alumnes: prehistòria de Menorca, classificació idocumentació de material arqueològic, dibuix arqueològic, etc.

Pel que fa als treballs d’excavació pròpiament dits, aquest any es va acabar d’excavar el Cercle 1 ies va iniciar l’excavació del Cercle 7, tasca que va ocupar la major part del temps. Encetar l’excava-ció d’una casa talaiòtica es una feina dura: va ser necessari apartar una gran quantitat de pedrenyabans de començar a treure sediment. Algunes de les pedres caigudes eren tan grans que va ser ne-cessària la intervenció d’una grua.

Tot i que durant aquesta campanya no s’han produït troballes espectaculars, el balanç final de l’ex-cavació ha estat força positiu: podem aventurar, en base a la informació obtinguda fins el moment,que el cercle 7 seria una estructura d’hàbitat d’època talaiòtica, molt semblant a altres que trobema Torre d’en Galmés. Constaria d’un pati central, al qual s’arribaria a través d’un corredor que con-necta amb la porta oberta a l’extrem sud, i que donaria accés als diversos àmbits, disposats de formaradial al voltant d’aquest pati.

La diferencia d’aquest edifici, amb els altres edificis excavats fins el moment, és la total absència, siexceptuem alguns escassos fragments al nivell superficial, de materials que ens situïn en un momentposterior a la Segona Guerra Púnica. Aquest fet, com ja hem fet notar, podria indicar-nos que l’edi-fici fou abandonat durant aquestes dates i que no va patir, per tant, reformes posteriors. En casque aquesta hipòtesi fos correcta, l’excavació d’aquest edifici ens permetria conèixer amb gran de-tall la distribució i el funcionament d’un àmbit domèstic d’època talaiòtica.

TToonnii FFeerrrreerr

16


SSeecccciióó dd’’AArrqquueeoollooggiiaa SSuubbaaqquuààttiiccaa

JJOORRNNAADDEESS DDEE TTEEOORRIIAA II PPRRÀÀCCTTIICCAADD’’AARRQQUUEEOOLLOOGGIIAA SSUUBBAAQQUUÀÀTTIICCAA

1 Membres d’Arqueolític.

Durant els dies 8 i 9 d’octubre de 2005, el Grup d’Activitats Subaquàtiques de l’Associació d’Amicsdel Museu va organitzar les JJoorrnnaaddeess ddee TTeeoorriiaa ii PPrrààccttiiccaa dd’’AArrqquueeoollooggiiaa SSuubbaaqquuààttiiccaa. Aques-tes jornades, que van tenir lloc a Menorca, es van realitzar gràcies al suport del Consell Insular de Me-norca i a les empreses Arqueolític i Náutica Puig – proveïdors dels mitjans per efectuar les pràctiques–.

El dissabte 8 d’octubre, a la sala d’actes del Museu de Menorca, es van impartir les classes teòriques;la primera part de les jornades. Les conferencies, a càrrec dels arqueòlegs Antonio Palomo i XavierAguelo1, es van dividir en quatre sessions de 90 minuts, repartides entre les 10h i les 13’30h del ma-tí, i entre les 16h i les 19’30h del capvespre. Entremig es va organitzar un dinar amb els ponents ialguns dels assistents.

Aquestes sessions teòriques estaven obertes a tots els socis de manera gratuïta. Durant el seu de-senvolupament es va comptar amb la presencia d’uns 40 alumnes.

Els blocs teòrics que es van tractar durant la jornada del dissabte foren els següents:

1.- LL’’aarrqquueeoollooggiiaa ssuubbaaqquuààttiiccaa ii nnààuuttiiccaa. Introducció a l’arqueologia subaquàtica i nàutica al’Estat Espanyol i contextualització internacional. Anàlisi de la història de les investigacions.

2.- LLaa lleeggiissllaacciióó ii ll’’aarrqquueeoollooggiiaa ssuubbaaqquuààttiiccaa. Marc legal en el qual s’inscriu l’arqueologia su-baquàtica a nivell de comunitat autònoma, a nivell estatal i a nivell internacional. El paperde les cartes arqueològiques com a eina de conservació del patrimoni subaquàtic.


3.- EEllss mmèèttooddeess ddee pprroossppeecccciióó ii ddee ddooccuummeennttaacciióó aarrqquueeoollòòggiiccaa. Introducció als mètodesemprats per a la localització de jaciments arqueològics. Els mètodes geofísics, els mètodesmecànics i manuals. El mètode d’excavació arqueològica.

4.- AArrqquueeoollooggiiaa ssuubbaaqquuààttiiccaa ii vvaarriiaabbiilliittaatt aarrqquueeoollòòggiiccaa. Variabilitat arqueològica dels ja-ciments, del derelicte als jaciments en aigües interiors. Els mètodes de conservació dels ma-terials arqueològics.

El diumenge 9 d’octubre, a laplatja de Macaret, es va iniciarla part pràctica de les jornades.A les 10h del matí, els arqueò-legs Xavier Aguelo i Rut Geli2,van fer una xerrada per explicarles practiques de prospecció quees realitzarien a la mar. Segui-dament, a la mateixa platja, esva dur a terme una pràctica ini-cial que consistia en el muntat-ge de les guies i les quadrícu-les que posteriorment estraslladarien a la mar.

Per tal de facilitar l’experièn-cia, les practiques d’arqueolo-gia subaquàtica es van dividiren dos torns (de vuit submari-nistes cada un). Els grups es van

organitzar en parelles per executar les primeres tasques de col·locació de les boies de senyalització,les estaques, les guies i les quadrícules. Posteriorment, cada torn es va subdividir en dos grups de qua-tre persones. Un grup s’encarregava de la correcta col·locació de tots els elements i un segon grupdibuixava tot el material significatiu que es podia observar a la quadrícula.

Aquestes practiques es van realitzar prop de l’illot conegut amb el nom de “Na Carbó ”, a una pro-funditat d’entre 8 i 10 metres.

Les practiques de prospecció a la mar estaven reservades als socis que tinguessin la titulació i llicèn-cia adient per realitzar submarinisme, juntament amb una correcta assegurança d’immersions. Vanassistir-hi 16 socis.

La valoració general de les Jornades de Teoria i Pràctica d’Arqueologia Subaquàtica és molt positi-va; no només per la resposta del públic assistent, si no també pel bon ambient que es va generar, en-tre alumnes i professorat, durant tot el cap de setmana.

La Secció d’Arqueologia Subaquàtica de l’Associació es mostra molt agraïda amb les entitats i em-preses col·laboradores que han fet possible aquest projecte, i expressa la seva satisfacció pels resul-tats obtinguts, esperant donar la benvinguda als possibles nous membres de l’Associació.

JJoosséé MMaarrttíínneezz

2 Membres d’Arqueolític.

17

18


Un dissabte d’octubre ens trobem al port de Fornells, amb en Juli i els seus companys, per fer unaimmersió als voltants del far de Cavalleria amb l’objectiu de visitar una agrupació d’àncores i ca-nons de ferro.

El temps és bo i la mar està en perfecta calma, fet que ens permet observar, quasi bé des de l’inicidel descens al fons marí, la silueta de les tres àncores de ferro que es troben entre els 27 i els 31 me-tres de fondària.

Les àncores es troben en línia sobre un fonsformat per pedres rodades, arena i posidò-nia. La primera àncora es troba en posició ver-tical i enganxada a un escaló rocallós a 27 me-tres de fondària. Les altres dues àncores jeuenhoritzontals una rera l’altra, a 31 metres defondària, i, actualment, es troben bastant in-tegrades al paisatge submarí de la zona. Auns deu 20 metres d’aquestes dues àncorestrobem tres canons de ferro, dos d’ells juntsi el tercer un poc més allunyat. La disposiciódels objectes al fons marí i la tipologia delsobjectes documentats, àncores de ferro ambcep de llenya i canons, ens fan pensar en elnaufragi d’una nau dels segles XVII o XVIII dC.

Una volta retornats al Museu, iniciem el tre-ball de detectiu per tal de verificar si es te-nien noticies de cap naufragi a la zona de laPunta dels Ocellets al llarg dels segles XVII iXVIII. Les nostres investigacions ens van per-metre saber que a l’any 1685 va perillar unaembarcació a l’esmentat punt de la costa deMenorca. Tot seguit, acudim a l’arxiu històricper tal de consultar el llibres del Reial Patri-moni que fan referència a les causes de nau-fragis i per tal d’esbrinar alguna cosa més del’embarcació que ens ocupa.

Les restes recuperades al segle XVII van ser escasses, però suficients per poder-nos proporcionar unasèrie de dades que, una volta analitzades, ens han permès deduir el tipus d’embarcació objecte delnostre estudi: es tracta d’un xabec, una nau de tres pals aparellada amb veles llatines que servia pertransportar mercaderies o bé com a vaixell de guerra. La nacionalitat d’aquest xabec era francesa iel seu nom LORORE, en francès modern L’Aurore.

Segons els estudis realitzats pels Amics de la Mar-Port Maó es podria tractar d’una nau d’uns 22 o30 metres d’eslora, amb una mitjana d’uns 55 pams i una antena de 72 pams, un arbre mestre de 90

SSeecccciióó dd’’AArrqquueeoollooggiiaa SSuubbaaqquuààttiiccaa

DDEERREELLIICCTTEESS DDEE LLEESS NNOOSSTTRREESS CCOOSSTTEESSLLoorroorree,, uunn xxaabbeecc ffrraannccééss ddeell sseeggllee XXVVIIII


a 95 pams i un triquet de 78 pams. A popa portaria un retaule, amb una figura d’un home esculpi-da amb un escut a la mà i flors de lliri, així com una balconada. Els objectes recuperats van ser di-versos, fonamentalment llimones i robes de mariner, fet que no ens ajuda a determinar si aquestxabec era una nau mercant o bé una embarcació de guerra o corsària.

El que també ens diu la documentació de l’època és que no es va localitzar el punt exacte on es vaenfonsar el vaixell. Tenen una idea aproximada per un flux constant d’oli que anava aflorant a la su-perfície a un punt entre sa Punta dels Ocellets i s’Illa dels Porros. En aquell moment, un patró francèsque treballava en la recuperació dels objectes del vaixell de guerra holandès enfonsat a Son Parc,va proposar sondejar la zona per localitzar l’embarcació i, una volta localitzada, enganxar-la ambunes àncores, alçar-la i portar-la a un lloc amb menys fondària per procedir a la recuperació delsobjectes amb la campana de fusta. Es va sondejar la zona amb un escandall de plom però no es vanlocalitzar les restes de la nau, perla qual cosa no es va fer el salva-ment.

Breument, en aquest petit escrit,heu pogut seguir el procés d’anà-lisi i estudi que seguim els inves-tigadors en els nostres treballs. Enprimer lloc, tenim el treball decamp, l’estudi dels materials al fonsmarí. En segon lloc, el treball delaboratori o biblioteca, la consul-ta de la bibliografia i de la docu-mentació dipositada als arxius. Entercer lloc, es lliguen les dadeshistòriques i arqueològiques quetenim per tal d’emetre unes valo-racions i situar el context històricdel jaciment estudiat.

AAggrraaïïmmeennttss:: Juli Sánchez del Diving Center Fornells (immersió al jaciment), Amics de la Mar, PortMaó (estudi de l’embarcació), Andreu Murillo, Francisco Sánchez (transcripció de documents) i DavidMonros (fotografia).

OOccttaavvii PPoonnss

La Secció d’Arqueologia Subaquàtica participaen l’exposició EEll mmóónn rroommàà aa lleess IIlllleessBBaalleeaarrss, que actualment està tenint lloc a laseu de la Fundació “la Caixa” de Palma deMallorca. Quan aquesta exposició vengui aMenorca, un fragment de l’audiovisual que enforma part estarà realitzat amb filmacionssubmarines de la costa menorquina fetes perla secció.

CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIOONNSS EENN EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS

19


L’Associació d’Amics del Museu de Menorca us comunica que, a la botiga del Museu, ja estan a lavenda, a part de les peces habituals, les últimes peces que s’han dissenyat seguint els models del’exposició permanent.

Pablo Pineda, mestre del Taller de Joieria de l’Escola d’Art de Maó, ha dissenyat una nova col·lec-ció de joieria inspirada en les peces púniques i talaiòtiques que es troben al primer pis del Museu: 20models diferents de penjolls de plata, muntats en cordó de cuir i/o fil de plata. Aquí teniu una mos-tra dels nous exemplars:

Com a novetat, també s’han posat a la venda imitacions de vidre romà trobat a l’illa: un ungüen-tari i una copa. Les peces, de vidre bufat, s’han elaborat en un taller de Rumania.

El Brauet, l’Imhotep i la Creu paleocristiana també s’han reelaborat amb dos materials diferents:resina i bronze.

RReeccoorrddeeuu qquuee eellss ssoocciiss tteenneenn uunn 2255%% ddee ddeessccoommpptteeeenn ttoottss eellss aarrttiicclleess eellaabboorraattss ppeerr ll’’AAssssoocciiaacciióó

LLaa bboottii ggaa

PPEECCEESS NNOOVVEESS AA LLAA BBOOTTIIGGAA DDEELL MMUUSSEEUU

AMICS DEL MUSEU DE MENORCAAvda. Dr. Guàrdia, s/n - 07701 Maó

Tel. 971 35 09 55

20

IIMMHHOOTTEEPP desembre 2005 – núm. 19 19... · Albert Einstein Del 7 de novembre al 25 de...

Documents

Transcript of IIMMHHOOTTEEPP desembre 2005 – núm. 19 19... · Albert Einstein Del 7 de novembre al 25 de...