La taula 1 recullla normativa vigent referent a la gestió i al con-

trol de les activitats extractives a Catalunya i a l'Estat espanyol.

La Uei 12/1981 fixa les directrius basiques per a la restau-ració deis espais afectats per activitats extractives amb la finali-tat d'acanseguir que, en acabar I'explatació, puguin integrar-seen el canjunt natural en que es traben. És destacable el carac-ter glabalitzadarque aquest text legal exhibe ix en I'estudi i enla valaració deis impactes ambientals,

Originariament, I'objectiu principal de la Uei 12/1981 consis-tia a possibilitar la implantació d'activitats extractives en espaisd'interes natural; pretenia compatibilitzar I'explotació deis recur-sos naturals amb la conservació del medi mitjanQant el refor-<;:ament deis mecanismes de control de I'impacte ambiental quegenera aquest tipus d'activitats. L}obligació de restaurar I'areaafectada i el diposit d'una fianQa de restauració per part de I'ex-plotador són dos factors efectius que aquesta Ilei proposa perassegurar el control del'impacte ambiental. Tot i que en un prin-cipi se circumscrivia a espais d'interes natural, es va fer exten-siva a tot el territori de Catalunya, amb Ileugeres modificacionsen la quantia de la fianQa per a les arees no incloses en la xar-xa d'espais d'interes natura1. Ais espais amb un regim específicde protecció regulat per la Uei del solo per la Uei d'espais na-turals, la Uei 12/1981 s'aplica supletoriament si implica una ma-

jor protecció.

Eis requisits basics queimposa la Llei 12/1981 són: (a) ladefinició del programa de restauració de I'area afectada, (b) eldiposit d'una fianya per part de I'explotador i (c) la fixació delperíode de garantia per assegurar t'efectivitat del complimentdel programa de restauració.

8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8

Els programes de restauració:

la restauració integrada

El programa de restauració és un document que té I'es-tructura formal propia d'un projecte i que desenvolupa, com amínim, els aspectes següents:

.analisi detallada de I'estat inicial de I'jndret;

.descripci6 de lescaracte'ístiques de f'activitat i estudideis efectes sobre el medi;

.les mesures preventives,correctores i protectores quecal implantar durant lavida de I'activitat dirigides a elimi-nar, a minvar o a reduir els impactes ambientaJs, tant di-rectes com indirectes, i

.les accions restauradores i correctores que cal aplicarsobre les arees afectad es un cop finalitzats els treballs

d'aprofitament.

2

Taula 1. Normativa autonomica i estatal en materia degestió i de control de les activitats extractives

Normativa catalana..

-llel 12¡1981, de 24de desembre,per jaquaJ$'esta"bl .-~ dd ... ld '~t .' d~'j . elxen normeSa\~!C10na!S jepro ecclo eJse$pals

extrac-t :jVes.

-Decret343f1983!de15deJuliol ,sobre les norme$de".¡, ..,..y.

a les actlv,tats

extractives.

-Ordre de6de J.uh y de1988dede<opl eg amentp arcialdel

-,~ ~

Decret343¡1983, de15deluliol sobrenormesdepro-

tecciódelmecli ambiéntd'aplicació a lesactiVitmseXtrac-

tj.ves" .

-..

Decre(~!¡.19~1,d~ 8 d'abrll, pel qua) S'~ss¡gnen

c9mpetenc¡esj fUnC10n$ al DepattamentdeMedt Am-

b¡ent.

Decr~t2.02¡1994;

els cr¡tenspera jadeterm(haCIode fesfiances relatlves

alspro, g ramesde restauracjód: activjtat$extractive$,-

-qual' d IL ;I . 12¡1981d ' 2 ' dd ' b~a:equa,a

djimpacte, :

amb(ehtaJ,

Normativa estatal

-Llei22!1973! de21deju!jol, demine$,'D c ",' t 28'~711'978 j,J'. 2 ~j,J,.' ~~t j,J, '." R - Iecre,.V\!,,)ue:-vu agos,uemlnes,cega-

tauraoiód 'espaisnaturalsafectats pera:ctivitatsex-,

R ' I j,J ;.c"- ; : ,.ela

c.'j,J' .;. t I f ;" I ~~" lt 't. raolo(Jcespa:!$na urasa,ectatsper,esexpfoaclons

j,J bó ' lb f 't ,~ tC ' al j,J'ue car c}f ,a ceo e. c Japro)amen,raclon, uaquests

recursos energetiO$. cc c

Ordre de13 dejur1yde 1984$obrecnormesper a

,~ c , ~

b " l h~' t' f .'. ' 1j,J" -oace1o~tt J aprorltamentra:OIOr1a'u aquests re-

,ACt .cursoser1ergtótlos,c.{ " Cj c.j 'c'c

-Llet 29/1 985,de2d'agost, d'algues." ., " .."C¡ c

"'IR ' I' t "' I "' c" ; br. hcdc 'c I' c , dce;ceg'ameh¡cue uOmtr1lpU JIOJ~raUr!c, que\ eser1-

volupaelst(tojs prelimina:rs t, lV,V j Vllde tacLIeíc2911985,de2 d'a:go$t, d! aigües .

El programa de restauració té la funció de preveure i decompensar les conseqüencies perjudicials que les actua-cions extractives tenen sobre el medi ambientAixo s'acon-segueix amb la definició de les mesures de restauraciópertinents que cal adoptar tant a la fi de cada fase de I'ex-plotació com en acabar I'activitat extractiva. La finalitat delprograma de restauració és aconseguir que la zona afec-tada per I'explotació quedi integrada en el conjunt naturalque I'envolta. La restauració deis espais afectats per les ac-tivitats extractives ha de ser coherent amb els usos del solexistents abans d'iniciar I'explotació.

Comptant amb I'experi~ncia aconseguida durantels pri-mers anys de vigencia de la Llei 12/1981, I'any 1988 es vainstaurar definitivament el concepte de restauració integrada,que s'ha perfilat com un mecanisme molt efica<;: per minimitzarI'impacte ambiental que provoquen les activitats extractives acel oberi. La restauració integrada es basa, entre d'altres, enel principi de mineria de transferencia, que procura aprofitarels moviments de terra que genera la mateixa activitat extrac-,tiva per restaurar paral.lelament les zonesja explotades. Es unsistema molt efectiu per a la recuperació del medi natural. Per-met al titular de I'explotació d'adaptar les feines de restauracióal ritme de les activitats d'extracció i minimitzar així els costoseconomics de la restauracló. La restauració integrada tambéassegura la reducció de les arees afectades a les mínimesimprescindibles i refor<;:a ellligam afecció/restauració com apremissa obligada de qualsevol activitat minera a cel oberi. Amés, a aquells que practiquen la restauració integrada se'lsofereix la possibilitat de recuperar gradualment la fian<;:a dipo-sitada en funció del progrés que segueixen les tasques de res-tauració.

La restauraciá integrada accelera el procés de restauraciá, jaque la regeneraciá deis habitats naturals que han estat malmesoses fa paral.lelament a I'explotaciá. Aquesta simultaneltat és unaspecte que reforQa la conveniencia, per part del titular de I'explo-taciá, de dura terme la restauraciá integrada, ates que els pro-cessos de restauraci6 de I'espai afectat s6n lents.

tauració previstos en I'informe vinculant que emet el Departa-ment de Medi Ambient. També pot servir, pero, per respondreen casos de sanció per incompliment de les mesures de protec-ció de I'entorn. La relació directa que hi ha entre la superfície afec-tada i el valor de la fian<;;a introdueix un factor economic dissuasiuque es tradueix en la reducció de les afeccions ambientals a lesestrictament necess3ries. Eis titulars que apliquen el sistema derestauració integrada poden recuperar abans les fiances diposita-des, la qual cosa incentiva a dur a terme ininterrompudament lesaccions restauradores. Eis programes de restauració que es des-envolupen en etapes clarament diferenciades permeten fraccionarel pagament dela fian<;:a d'acord amb les fases d'afecció/restau-ració, i faciliten així el desenvolupament economic i pr3ctic de les

explotacions.

La fianc;a

La fian9a és I'instrument economic que té per objecte ga-rantir la restauració de j'indret afectat per una activitat extrac-tiva. O'acord amb la Uei 12/1981, el titular de qualsevolexplotació -ja sigui amb permís d'investigació o d'exploració,o bé amb autorització o amb concesstó d'explotació de recur-sos miners- esta obligat a dipositar una fian9a abans de CO-men9ar qualsevol afecció. La fian9a garante ix I'execució de lesmesures de protecció del medi ambient i deis treballs de res-

La fian<;:a es fixa en funció de la superfície afectada perI'explotació i del cost global de la restauració -O bé d'ambdósaspectes conjuntament- i es tenen en compte els parametres

3

que la normativa especifica, com sán: els rebliments morfo-logics, el ti pus de revegetaciá i de reforestaciá, les obres auxi-liars, etc.

En la figura 2, es pot observar l'evoluci6 de les fiances fi-xades durant el període 1991-1996 en concepte de restaura-cions ambientals. El desglossament de les fiances en fixades,dipositades i retornades reflecteix clarament que hi ha dife-rencies entre les fiances fixades als informes favorables de lessol.licituds i les fiances efectivament dipositades o retorna-des. Les primeres s6n les fiances que es fixen per a les areespotencials a explotar; les segones corresponen a les areesreals afectades. Les fiancés retornades s6n les d'activitatsextractives que han estatdegudament restaurades i que hancobert el període de garantia, de manera que, entre les fian"ces dipositades i les retornades, hi ha sempre un desfasa-ment temporal. A banda del factor temps, hi ha, pero, altresmotius que justifiquen les diferenciesobservades: és el casd'activitatsque, malgrat disposar de I'informe favorable delDepartament de Medi Ambient, poden ser denegades pelDepartament d'lndústria, Comerc;: i Turisme o bé no obtenir elpermís municipal i tenir, en canvi, fixada una fianc;:a que nodipositen efectivament; també hi ha activitats que, haventestat autoritzades, encara no s'han iniciat o no han dipositatla fianc;:a en qüesti6; o bé activitats amb diverses fases d'ex-plotaci6 en que la fianc;:a es fixa per a la totalit8t de ['aread'afecci6 pero que es va dipositant a mesura que se n'inicienles fases.

t

El període de garantia

Una vegada efectuats correctament els treballs de restaura-ciá, per valorar-ne I'eficacia, cal controlar els resultats de lesmesures adoptades. En I'autoritzaciá de I'explotaciá, es fixa ladurada del període de garantia, que comen<;a el dia en que esnotifica i s'accepta tecnicament I'acabament de Jes obres derestauraciá. El titular de I'explotaciá manté la seva responsabilitatsobre la restauraciá efectuada fins al final del període de garantia.La fian<;:a es retorna en acabar el termini de garantia, previa novaactuaciá inspectora del Departament de Medi Ambient.

Eis períodes de garantia -d'entre 3 i 5 anys- es fixen obli-gatoriament per als permisos d'investigació o d'exploració, iper a les autorltzacions O concessions d'explotació deis recur-sos miners. La localització de I'activitat minera -especialment,si afecta O no espais d'interes natural- i els criteris tecnics de-rivats deis treballs de restauració previstos són factors queinflueixen en la durada del períqde de garantia. La figura 3mostra una classificació de les activitats extractives segons elseu estat de restauració.

4

Procediments de control de larestauració de les activitats

extractives: la tramitació i la gestiódel programa de restauració

El Departament d'(ndústria, Comer<;: i Turisme de la Ge-neralitat de Catalunya es l'Organ competent que atorga lesautoritzacions per practicar activitats extractives. Abansd'atorgar-les, pero, tramet els programes de restauraciácorresponents al Departament de Medi Ambient, que actuacom a organ emissor de I'informe ambiental, que és preceptiu ivinculant. A més de I'autoritzaciá, el titular de I'explotaciá tambénecessita el permís municipal que ha de sol.licitar als ajunta-ments afectats, i altres permisos concurrents -variables en fun-ciá de les circumstflncies i de les localitzacions de cada casconcret-, quesolen afectar altres organs de I'Administraciá.

La tramitació de lesautoritzacions mineres

El so[.licitant d'un permís d'exploració, d'investigació od'una autorització d'explotació d'una activitat extractiva ha depresentar, al Departament d'lndústria, ComerQ i Turisme, elprojecte d'explotació i el programa de restauració correspo-nents. A més, i entre altra documentació, ha d'acreditar sol-vencia tecnica i económica per assumir el cost de les tasquesde restauració.

considerada, el valor de la fian9a de restauració i el perío-de de garantia (figura 5}.

La figura 4 mostra I'evolució del nombre de permisos d'in-vestigació i d'explotació informats pel Departament de MediAmbient durant el període 1993-1996. Els informes es classi-fiquen en desfavorables i favorables i, dins aquest darrer grup,es fa distinció entre (a) els que es desenvolt.Jpen enlleres derius, (b) els corresponentsa ampliacions d'activitats preexis-tents i (c) els de noves autoritzacions.

En el termini d'un mes, el Departament d'lndústria, Co-merQ i Turisme tramet copies de la documentacióde la sol-licitud al Departament de Medi Ambjent, el qual examina ladocumentació perque estigui d'acord amb els requisits regla-mentaris en materia d'impacteambiental. El Departamentde Medi Ambient examina el programa de restauració,inspecciona I'jndret i comprova I'ajust de la sol.licitud a lanormativa.

Un cop corregides pel sol.licitant, si escau, les mancancesi les omissions que s'hagin pogut detectar durant la comprova-ció de I'expedient, es formulen les consultes als ajuntaments ia aquelles altres institucions que puguin estar-hi interessades oque en resultin afectades. Havent rebut i ponderat les respos-tes corresponents i avaluada la documentació restauradora,s'emet un informe favorable o desfavorable amb caracter pre-ceptiu i vinculant per a I'organ miner, el qual procedira enconseqüencia en relació amb I'autorització de I'explotació. ~in-forme inclou les condicions especials d'obligat compliment,entre les quals destaquen la definició de I'area de I'afeccjó

El cicle d'explotació/restauració:seguiment, control i inspeccióde les tasques de restauració

El cicle d'explota:ció/restauració comenya quan s'autoritzael titular d'una explotació minera a portar ate(me el projected'investigació i/o d'explotació. Lobtenció de I'autorització iI'obligació d'acompliment de les tasques de restauració sóninterdependents (figures 5 i 6). És competencia del Departa-ment de Medi Ambient vetllar perque es dipositi la fianya fixada

.5

El cas particular de les activitatsextractives ubicades en Ileres fluvials

i imposar sancions en els casos d'incompliment deis com-promisos establerts en el programa de restauració. El titularautoritzat esta obligat a dipositar la fian<;:a establerta pel Depar-tament de Medi Ambient abans de comen<;:ar a intervenir en el

terreny objecte d'explotació.Eis jaciments al.luvials de les lIeres i de les terrasses tlu-

vials constitueixen diposits de materials molt atraients per alsexplotadors de recursos petris. Eis al.licients s6n diversos: lafacilitat d'extracci6, la facilitat en la seva aplicaci6 i, també, laseva abundancia. Eis materials extrets s6n arids formats persorres i graves que tradicionalment s'han fet servir com aprimera materia per fabricar formigons i altres materials deconstrucci6. L:aprofitament d'aquests materials ha fetqueles lIeres tluvials hagin estat espais for<;:a afectats. Amb animde protegir la dinamica deis ecosistemes tluvials, a partir deI'any 1991 es va emprendre la gesti6 mediambiental de lesactivitats extractives legalment autoritzades ubicades a leslIeres tluvials, mitjan<;:ant I'informe previ preceptiu del Depar-tament de Medi Ambient.

Des del Departament de Medi Ambient s'ha potenciat laimplantació de la restauració integrada arreu de Catalunya. Laseva conveniencia rau en el car8.cter continu i gradual que li éscaracteristic, i que permet comprovar f'efectivitat de les mesu-res correctores i, a més, recuperar parcialment la fianQa, simés no en les 8.rees el període de garantia de les quals ja hafinalitzat. Així, mentre es va recuperant part de la fianQa, I'ac-tivitat minera continua a la resta de I'explotació -normalmenten 8.rees cada vegada més redui'des i cobertes per la fianQaencara no retornada. D'acord amb la legislació vigent, el titu-lar de I'activitat extractiva és el subjecte legal obligat a realit-zar la restauració.

La tramitaciá, la gestiá i el control de les activitats extrac-tives situades a les Ileres fluvials es diferencien del procedi-ment que segueix la resta de les activitats extractives i ensegueixen un d'especíñc fonamentat en la Llei d'aigües.Aquesta lIei estable ix dos Eimbits pel que fa a la protecciá delIeres fluvials: {a) la zona de policia -de 100 m a partir de lalIera del riu- i {b) la zona de domini públic hidrEiulic, que com-pren estrictament la lIera del riu.

El Departament de Medi Ambient porta a terme el se-guiment, el control i la inspecció de les tasques de restau-ració de cada activitat extractiva per garantir que escompleixin les condicions establertes als programes de res-tauració respectius. Les inspeccions permeten detectarsituacions irregulars no recollides o no previstes en el pro-jecte de restauració.

Un fet freqüent és I'ampliació de I'area d'afecció de I'ac-tivitat. Fet que comporta, d'una banda, I'ampliació del pro-grama de restauració a la nova area d'afecció i, del'altra,un augment en la quantia de la fian<;:a. El titular de I'explota-ció ha de preveure I'ampliació de I'activitat extractiva i I'hade sol.licitar en un termini raonable per tal de poder donarcontinu'itat a I'activitat extractiva en el marc de la legalitat. ElDepartament de Medi Ambient, davant de situacions d'irre-gularitat i si no s'atenen els requisits establerts, sancionaI'incompliment i obliga -si cal- a presentar la documentacióde I'ampliació, cosa que, en cas de no fer-se, pot generaraltres procediments disciplinaris, fins i tot la sol."citud de

paralització.

El titular d'una activitat extractiva situada a la zona de po-licia que vol portar a terme una explotació necessita un permísmunicipal, una autorització minera i una autorització de I'auto-ritat hidrologica competent (figura 7). Aixo implica que ha detramitar I'expedient amb els ajuntaments afectats, amb el De-partament d'lndústria, Comery i Turisme -com a autoritatminera- i amb el Departament de Política Territorial i ObresPúbliques -com a autoritat hidrologica. Les activitats extrac-tives ubicades en la zona de policia segueixen, de fet, el pro-cediment legislat per la Llei 12/1981 pel que fa al permísminer. En aquest cas, la funció del Departament de MediAmbient és emetre I'informe preceptiu i vinculant -favorable odesfavorable-sobre I'autorització i procedir al seguiment i alcontrol del compliment del programa de restauració.En finalitzar la restauració de I'indret, comenQa el període

de garantia i el Departament de Medi Ambient dóna I'accepta-ció, si escau, després d'una inspecció preceptiva. La fianQa derestauració es retorna al final del període de garantia si, des-prés que el Departament de Medi Ambient efectu'j una segonainspecció de la restauració de I'indret,es constata I'assolimentdeis objectius previstos en les condicions restauradores, Ales-hores, el Departament de Medi Ambient en fa una avaluaciópositiva i autoritza el retorn de la fianQa al titular, fet que mate-rialitza el final del procés restaurador, És el final del cicle d'ex-plotació/restauració ,

Quan I'activitat extractiva afecta estrictament la zona dedomini públic hidraulic, call'autorització de la Junta d'Aigües,que depen del Departament de Política Territorial i Obres Públi-ques. El procediment per.a la tramitació de les autoritzacionsd'aquest ti pus d'extraccions es representa a la figura 8. Enaquest cas, el Departament de Medi Ambient no té potestatinspectora ni sancionadora 1 es limita a emetre un informe pre-ceptiu i vinculant que s'inclou a la tramitació de I'expedient que,a I'efecte, realitza la Junta d'Aigües.

7

Figura 7. La tramitació d'autoritzacions d'activitats extractives en zona de policia

TITULAR

Denega oautoritza

Denega o

autoritza Emet permísmunicipal

DEPARTAMENT D'INDÚSTRIA,

COMERC I TURISME

Direcció General d'Energia

DEPARTAMENT DE POLíTICA

TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

Junta d'Aigües

Ajuntament/safectat/s

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENTOirecció General de Patrimoni

Natural i del Medi Físic

Tramet

Emet: INFORME PRECEPTIU I VINCULANTfavorab le/ desfavorable

Figura 8. La tramitació d'autoritzacions d'activitats extractives a zona de domini públic hidrilulic

CONCA DEL'EBRE

TITULAR

Tramet

Denega oautorítza

DEPARTAMENT DE POLíTICATERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

Junta d'Aigües

ContederacióHidrogrfJtica

de l'EbreResolució

Comunica

Informe i Proposta de resolució

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENTDíreccíó General de Patrímoní

Natural í del Medí Físíc

Tramet

Emet: INFORME PRECEPTIU I VINCULANT

favorab le/ d esfavorable

8

Ais informes mediambientals de les activitats extractivescompreses a la zona de domini públic hidrEiulic no es fixacap fian<;:a, ates que la restauració de I'indret és prEictica-ment immediata. El seguiment i el control són competenciade la Junta d' Aigües -a diferencia de les activitats compre-ses a la zona de policia, inspeccionades pel Departamentde Medi Ambient. La figura 4 mostra I'evolució deis informesfavorables per a activitats extractives ubicades en lIeres derius que el Departament de Medi Ambient ha emes durantel període 1993-1996.

La utilització del sistema d'informaciógeografica en el control mediambiental

de les activitats extractives

El Departament de Medi Ambient ha estat pioner en la utilit -

zació deis sistemes d'informació geografica (SIG) per al segui-ment i per al control de les activitats extractives. L:ús de la basede dades georeferenciada -la base de SIG- en er control de lesactivitats extractives va ser un deis elements que van impulsar eldesenvolupament del Sistema d"nformació Ambiental de Cata-lunya (SIAC) en els seus inicis. L:aportació principal va consistir ademostrar, en termes practics, la utilitat deis sistemes d'informa-ció geografica en el camp de la gestió administrativa.

La conca del riu Ebre constituefx un cas particular en quehi ha competencies compartid es entre l'Estat i la Generalitat.Per dur-hi a terme extraccions de materials, el Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques presenta una proposta deresolució a I'autoritat de la conca -la Confederació Hidrogr8fi-ca de l'Ebre- perque resolgui preceptivament.

El procés de preparació de la informació és el següent(figura 9). En primer 1Ioc, la informació necessflria per a I'elabo-ració del model digital-que és la base d'aquesta aplicació infor-mfltica- s'extreu deis plans de restauració, després de reduir-Iosa escala 1 :5.000. A partir de referencies geogrflfiques, se'n de-termina la posició sobre I'ortofotomapa a escala 1 :5;000 del'lnstitut Cartogrflfic de Catalunya i es determinen les coordena-des UTM de referencia. Aquesta informació es digitalitza alesho-res utilitzant un programa de dibuix assistit per ordinador i,finalment, s'integra al sistema d'informació geogrflfica del De-partament de Medi Ambient (figures 10a i 10b).

Les sancions per incomplimentdel programa de restauració

El Decret 202/1994 té com a finalitat adequar la potestatsancionadora del Departament de Medi Ambient. La vulnera-ció de les condicions de protecció ambiental establertes aI'autorització atorgada és considerada, segons aquest De-cret, una infracció administrativa que comporta la imposiciód'una multa. Multa que pot oscil.lar des de cinquanta mil finsa cinc-centes mil pessetes en funció de la gravetat del fetconstitutiu de la infracció. ~avaluació i lagraduació de la san-ció estan en relació amb la intencionalitat o amb la reiteració,amb la naturalesa deis perjudicis causats, amb la superfícieafectada, etc.

La digitalització és el procés de generació deis potígonsque delimiten els espais on s'ha autoritzat la practica d'activi-tats extractives. La informació que en resulta es complementaassociant-hi una base de dades que consta d'un codi d'iden-tificació de cada expedient que actua de lIigam amb la basegeneral de I'arxiu d'activitats extractives informatitzat.

En aquest punt, la informaciá -corresponent a la taulad'atributs de la base cartografica- es vincula informaticamenta la base de dades de gestiá d'activitats extractives del Depar-tament de Medi Ambient, en la qual es registra tota la informa-ciá sobre expedients autoritzats referents a activitats noves, aampliacions o a permisos d'investigaciá, i també la referent aI'execuciá deis programes de restauraciá previstos per als es-pais afectats per activitats extractives, a ti de permetre I'explo-taciá cartografica de Jainformaciá de gestiá.

El Departament d'lndústria, Comer<;; i Turisme té capacitatde suspendre provisionalment els aprofitaments deis recursospetris i de declarar la caducitat de 1~ autoritzacions, deis per-misos o de les concessions de les explotacions deis recursosminers en els casos d'urgencia en que el Departament deMedi Ambient consideri que perilla la protecció de I'entornnatural.

En casos d'incompllment.de la normativa municipal-Ilicencies, condicionsi etc.-, els ajuntaments afectatspoden suspendre també la practica d'activitats extracti-ves, dins les competencies que la Lleide regim local els

atorga.

La integració d'aquesta)nformació en el sistema d'informa-ció geogratica complementa les actuacions del Departament deMedi Ambient a ti de garantir I'aplicació correcta de les mesuresde protecció del medi i de les actuacions restauradores.

9

Figura 10a. Georeferenciació del polígon usant la base dereferencia de I'ortofotomapa 1:5.000 de I'ICC

La utilitzaci6 del sistema d'informaci6 geografica en la ges-ti6 d'expedients d'activitats extractives conforma un sistemamolt agil d'obtenci6 de dades generals, especialment les quefan referencia a superfícies ocupades per diversos usos, enfunci6 de les variables territorials: substrat geologic, usos delsol, divisi6 administrativa, pendents, etc. Bona part de les da-des que figuren en aquest quadern s'han extret d'aquest siste-ma d'informaci6 geografica.

Pel que fa a les explotacions individuals, la utilització del SIGofereix la possibilitat d'elaborar simulacions d'impacte visual, enfunció del relleu i de I'afecció a diversos factors ambientals, ambplasmació territorial. Finalment, la contrastació del SIG amb elsortofotomapes i amb els sistemes remots d'observació territo-rial permet comparar la superfície autoritzada per a activitatsextractives amb la superfície realment afectada.

El Sistema d'lnformaci6 Ambiental de Catalunya es potconsultar a la pagina web del Departament de Medi Ambient

(http: www.gencat.es/mediamb).

Figura 10b. Base de delimitacions d'activitats extractives

10

Figura 9. El sistema d'informació geogrilfica per a lagestió de les activitats extractives

CAPTURA DE LES DADES

Programa de restauració

Perímetre del polígon de I'activitat extractiva autoritzada

INTRODUCCIÓ DE LES DADES AL SIAC

Escalat i Georeferenciació del polígon usant la base dereferencia de I 'ortofotomapa 1 :5.000 de I' ICC

Digitalització del polígon

Etiquetatge del polígon amb el codi d 'expedient deI'activitat extractiva. El codi permet ellligam amb

la base de dades de gestió

GESTlá I ANALISI DE LES DADESAL SIAC

Distribució territorial de les activitats extractives segons el ti pus de recurs explotat

Mapa 2. Roques carbonatades i gresos.Mapa 1. Arids i argiles

Mapa 3. Roques evaporítiques (sals i guixos) i carbons Mapa 4. Roques ígnies i roques metamorfiques

11

Taula 2. Recull i caracterització deis recursos explotats a cel obert a Catalunya

12

-)" c";"

LOCALITZACIO

A.giles i margues S'extreuen a les comarques següents:Valles Occidental, Baix Uobregat,BafxEmpordil,Anoia,Baix Ebre;segría i TerraMa.

Les arQiles s6n roques sedimentáries detritiques,¡enanyents a les lutites, de Qranulometria inferior11/256 mm, i formades principalment per silicatsj'alumini.~es marQues són arQiles amb un alt continQut decarbonatcálcic.

Fabricació de producles cer8mics..de terra cuita, rajoleria{maons, teules, rajoles...),.utensiiis de terrissa per a ús 00nestic (cassoies, t~, c8ntirs...),.terrissa fina, 50-60% d'argila (vaixelles, articles

higienicosanitaris...),.materials refractaris per a recobriment de foms.Materia primera b8sica en la indústria cimentera.Usada com a c8rrega a la indústria paperera, textil, deicautxú, de pintures...En la fabricació de porcellanes (argiles a base de caolinita).

Baritina Concade B$~ra (Muntányes de Prades)i Osona (Montseny).

Com a cárrega en la preparació de pintures, setinat depaper, aprest de teix~ t per donar pes a deterrninadas pastasMena de bari.Indústria química i dei cautxú.Pedra decorativa.

Garrotxa, Selva, Giron~;Basalt

Mineral constitu¡t per sulfat de bari (BaSO.),Presenta bona exfoliació, És transparent, blancao incolora, pero també pot ser de diferents colorssegons les impureses que contingui, Té unaduresa de 3,5 i un pes especific elevat (4,5).

Roca ignia extrusiva, volcilnica, de composicióbilsica (provinent de colades de iava consolidades)constitu',da per plagioclasi, piroxens i olivina.

Per a I'obtenció de blocs i padres omamentals.Par a I'obtenció d'arids de trituració par a d"arents aplicacionsPer a ;a fabricació de c;ment.Per a escullera, cerlimiea. ..

Bauxita Noguera i TerraAlta. Mena d'alumini.Fabricació de refractaris.Fabricació d'abrasius industrialsPer a I'obtenció de ciments especials.

Calcáries

i dolomies

Carbó

¡Roca que resulta de la meteorilzació deis feldspats I

i feldspatoides sota unes condicions ambientais !cRlides i humides. És constituIda. principalment, "

per óxids de ferro i d'alumini.Essencialment la formen tres minerals. IhidrargiNita, diRspor i alumogel.!,

Són roques sedimentRries. En el cas de les calcRries I -Calcaries. " -Árids de trituració per a la fabricació de* * *"la composició mineralógica se centra al voltant *, estt6ben arrelJde CatalUnya, perol* formigOf\$ i de mOrters.de la calcita o de I'aragonita (amb un percentatge ,1 principaiments'extreuen a les -Paviments.

superior al 50% de Ca CO,) i, en el cas de les comarques següents: -Primera materia en la fabricació del ciment.dolomies, al voltant de la dolomita (Ca Mg (CO,),). AIt"E~pordá,~tPened~!A1t Urge!(, -Fabricació de cal9 (CaO).Una par! molt important de les apor!acions de Anofá, Baix camp, BafxE:mpordá; -Fabricació del vfdre.carbonat c81cic als sediments és deguda a fragments Bafx Uobregat, Gironés, Montsiá, Osona. -Indústria sfderúrgfcaesqueletics d'organismes. N'hi ha de molt diferents * -Dol9'!'ies. " ", *" -Corn a roca ornamental.

, , .'I -Lignits. " -En centraJs termiques, per a l'oblenció d'energia electrica.

"J B "* d'- ..."'C." Cerd J* An ."*c Obt .ód I fiilil e(QYe, .., ~~~ *~~ o~';iJ .encl e coc per a a ts oms.* PallillS Jussái*J " " -Usos doméstics.

Hulla (actualment no s'explotar -En la indústria carboquimica: aprofitament deis vapors, Al! Urgell, Alta Ribagor9a,Ripolles,"*J" i gasos despresos en ia coquilzació."~ """ "** "*** ""*" P l'el bo . de 1'- t d . fect--.,* * c " """J -er a a raclo p ..s ICS " es In ants

" * J ' ,productes farmaceutics...

c c c ccCatá1unya és pfi1cticameil! rún;cac

productora actuai de creta en !o! rEsta!.

la sElva ex!r;1(;ció es co~n!ra a!e$c c

co~rQuesdefAJ! Peiledes i del c

Baix Penedes

Roca a'origen organic, formada per la sedllTI",ltaciO

de materia organica en un ambient reductor on és

transformada per I'acció de microorganismes

anaerobis, alhora que es compacta, fins a formar

la torba. M~jan~ant el procés de carbonització

la torba es converteix en els diferents tipus de caroonslign~ (55-75% C),hulla (74-94% C) i antracita (90-97% CI.

És una substáncia oombustib~, lIeugera i negra

que conté príncipalment carboni.

Roca sedimentaría, calcaría d'orígen org8nic, amb

más del 99% de Ca CQ,. És de color blanc o gris,

de qra fi i de textura microporosa i impermeable.

-Com a carregues i additius.-En la fabricació de ciment.-En la fabricació de paper.-Carbonat cilicic per a pintures (Blanc d'Espanya).-En la fabricació de piastics (PVC)-En la fabricació de vidre.-En ia fabricació de cair;.-En la indústria quimica.-En la fabricació de ceramiques i de pedra artificial

" c

Actualment,sQIamentsc~xpJota a~Jan9á

(AJt Empordá).

Feldspats Indústria ceramíca.Fabricació de pigments.Indústría del vidre.

Osan¡;, Selva, Valles Oriental,BaixLlobregat

Fluorila

3rup de minerals de la subclasse deis tectosiiicats3n que una par! deis atoms de silici són substitui'sper ii1oms d'alumini i es permet, aixi, I'entrada decations a la xarxa. Tots els mineraJs d'aquest grupsón solucions solides de I'ortoclasa, I'albita ! I'anortita,

Mineral consti1ui1 per fluorur de calci (Ca F 2).Té una duresa de 4 i una densi1at de 3,2. Ésincolor i transparent quan és pur o bé de diferentscolors segons les impureses que conté.

-Fundent metaNúrgic

-Indústria química.

-Indústria óptica.

-Indústrla del vidre.-Pedra decorativa

usosREC,JR

Gran¡t

'""".*' 1""'" "1 "'"

L;.."""," ","""","'"i

""""'""""""""ri",""""""

:!':(Roca ignia intrusiva, plutonica, de composició "

ácida (provinent del refredament lent de gransvolums de magma anomenats batolits, I!igats amb elmantel! terrestre). Está constituida per quars, feldspatpotássic, plagiociasi i mica biotita i/o moscovita.

v~I1~6M ~j; Vell$$b oold :e!)~, , $$jva,.cc c

p!1ar~ ~L ~ix E ~Q[da cAltE mP QfdaL

Com aroca omamental,Per a aridsde trituració,Esculleres,Pedra artificial,Revestiments, vorades, paviments"

Gresos

Garngu~,Qsona)c c/ccccSón roques sedimentáries detrítiques originadesper la cimentació diagenética de sorres

Emprats en el sector de la construcció per a'.lIoses,.revestíments,.arids,Segons laseva composició, es poden usar en ía fabrícacióde címent, de refractarís, de vidre",

Roca sedimentaria evaporítica originada per la preci-pitació química de calcí contingut en dissoiucionsconcentrades d'aigOes marines o lacustres. (La preci-pitació de Ca i de Mg és el resuítat de processosd'evaporacíó intensa que provoquen que I'aiguaarribi a la saturacíó i que precipitin eí Ca i el Mg).Químicament, el guix és un suifat de calci hidratat.

"jc;" C" 'C'c"Cc

AnOJa, G;lft!?!xa,Alt @~n~~,BalxE ~~;

eergd~,S~~ra,S~rl11;S6Isp~;c

Aglomerant, per engulxar parets en interiorsFabricació de motllesEscaiola" usada en decoració, per fer escultures,en medicina (per immobilitzar fractures d'ossos),en odontologia (per fer motlles de peces dentals)...Fabricació de pintures.Estuc (barreja de guix, poJs de mafbre i sulfat potilssic)"s'usaper a I'arrebossat de superfícies d'interior i exterior.Materia primera en la fabricació de ciment.

Marbre" ""' ," " " ""

A~ua,~n,"s:explota"a!"MQn\i¡~t\y

i~F>~rere$subterr1lh!e$)C""

Roca metamórlica que prové del metamorlismeregional o del metamorlisme de contacte de roquescalcBries i dolomies (marbres dolomitics). Són decolor blanc, alguns amb vetes de colors causadesper les impureses.

En revestiments verlicals i paviments (revestimentshorilzontals) d'interlors i exteriorsMarbre esta!uarlEn decoració d'interibrs.En I'arl funerari.

Pissarres(Ilicorelles)

Roca metamórfica que prové del metamorfisme ji~E~tda,A(tUrgel4Ba¡xCampjB~iXregional de les lutites (argi~s). ,ÉS una ro.ca esquistosaLa mida dei gra deis mlnerals es tan petlta « 0.1 mm) i;fP~lárs~Qss~!P!!II!1\:9~Pjr¡¡,Y(jjI!1$que impedeix la seva identificació ai microscopi. i~;Q~~talfM¡¡t1ts~,!?e\'ifaci ;;f; i

¿'¿"'¿¿"¿¿,,'¿,¿¿,,

Usos com a pedra natural".per a cobertes, en forma de teules;.per apaviments, com a rajo/es i revestiments.Com ailrids per a fermsde carreteres.Per a la fabr/cacióde productescerilmlcs i de ciment.

Sal potássica

(silvinita) i sal

gemma (halita)

Les sals són roques sedimentaries, evaporitiques,originades per la precipitació quimica de les salsalcalines (Na i K). Les sals que s'explotenactualment a Catalunya són la sllvlnita, que ésun clorur potassic, i I'halita, que és un clorur sódic

$~ lIen t ,~Isar"ny , T Qt !q U e !expIO.aclQ, c

é$ $(jbt $rr8lila,hl hau n Impacte aritbj¡in tal

eXterjÓrce~~d:~I$,cc

-En la indústría d! adob$,per a I'obtenció delpotassi(que juntáment ámbelnitrogen ,amb el fosforiorrnapartdelsprincipal$ nutríent$ de J$S plántes).

-En lá indústria de )a pell.

.Enjaindústría quimica

.En laneteja del gel de les carreter$S.

~ares~\ya!lescea,xdamp,~orra que resulta de la descomposlció de! granit. -Material de rebliment en parcs i jardins.

-Arranjament de camins.-indústria quimica.

Eis jaciments de sorres i graves són, básicament,

diposits de sedimentació ai-luvials i coi-luviais

que se solen trobar als meandres deis rius,

en terrasses fluvials, en terrasses fluvials penjades,

en planes ai-luvlals i als deltes. Són sedlments

incoherents (sense cimentar) i heterogenis,

que procedeixen de I'erosió de roques preexistents

Sorres i graves

~

S'aprofiten com a árids naturais per a:.carreteres (material de rebliment i plataforma,

subbase; fabricació d'aglomeratasfáltic...),.la fabricació de formigons imorters,

.prefabricats.

~s un mineral constitu.it per silicat de magnesi hidratat,tipic de les roques poc metamorfitzades i riques enmagnesi. De color verd ciar, blanc o gris, és molt suau,tou, untós ai tacte i molt adherent ~s molt conegudala varietat de taic de color blanc verd6s, compacta,anomenada esteatita o sabó de sastre. ~s malconductor de la calor i de I'electrlcitat, resiste ixbé el foc i és inatacable peis ácids.

-En!orma de pólvoresde talc, com a protector cutanc-En cosmética.-En tabrlcació de ceramiques, especialment per a la

porcellana d'aplicació eiéctrica i refractaria; per a tercommutadors eiectrics i per a recobrir lIocs quehan d'ésser inatacables pels acids.

-Per a lubricants.-Indústria del cautxú.-Objectes dedecoració.

GeotérmicCC CCCCCcC

Calefaccfó doméstica, industrjaf iagr¡cofa

~!!j~Q~~til~Jp,!!í6Qc15Q"Q¡,c~POfd¡¡,cc (en~rgfageolérmica¡-Sc'i.c,f,;. ff"~'O ;c,.cf " cclclc~,"l!"cccc c ,"99n",y!!."" nenl!!i va"c""'n,cc CcCc

G .C)'ccccccccc,amgQ~c cC ccCc c c c c ccccc c cCc c c c c c

¡;nergia provinent deis jaciments d'aigua calenta ivapor, conseqüencia de i'activitat termica deI'interior de la Terra

puntuals on la restauració és immediata- i les activitats de granmagnitud i de lIarga durada -amb restauració integrada- que te-nen la funció de subministrar constantment materials necessarisper a la indústria en general. Atesa la distribució irregular deis re-cursos minerals a Catalunya, les activitats extractives que els ex-ploten es troben també distribui'des arreu del territori catala.

Estat actual del procés de restauracióde les activitats extractives

Eis recursos explotats per lesactivitats extractives

Les ampliacions i les noves sol.licituds d'activitats extracti-ves sempre estan motivades per I'augment en la demanda demateries primeres per part deis sectors constructiu i industrial.Aquest augment continuat en la demanda fa que les explota-cions, a banda d'incrementar en fondaria, també ho facin ensuperfície afectada. L'increment anual de la superfície total

afectada per activitats extractives es compensa parcialmentamb les arees restaurades arreu.

A Catalunya, la diversitat de recursos explotats és notable.La tipificació deis recursos explotats a cel obert fins a I'actuali-tat, la seva ubicació i els usos més habituals es recullen en lataula 2. Els mapes 1-4 mostren la distribució de les diferentsactivitats extractives, segons els recursos explotats.

El quadre 1, a I'apendix estadístic, mostra I'evolució de lasuperfície teorica autoritzada per portar-hi a terme activitats ex-tractives durant el període 1994-1996. Les dades es presentenen percentatges acumulatius, que donen una idea de la super-fície total ocupada per activitats extractives en qualsevol deisseus estadis possibles: pendents d'inici, en fase d'afecció al ter-ritori, en procés de restauració integrada, en període de garantiao ja restaurades. Les superfícies dedicades a I'extracció deis re-cursos petris varien des de les 8.267 ha I'any 1994, passant perles 8.775 ha de 1995 i fins a les 9.137 ha de 1996, que repre-senten respectivament un 0,26 %, un 0,28 % i un 0,29 % res-pecte a la superfície total de Catalunya. La figura 11 representagraficament I'evolució des de I'any 1994 fins a I'any 1996 de lasuperfície ocupada per les activitats extractives a Catalunya. Elquadre 2 del mate ix apendix mostra la superfície de les activitatsextractives en actiu, aixo és, descomptant les activitats no ini-ciades i les restaurades o que estan en període de garantia.

La problematica de les activitatsextractives abandonades

En I'evolució dela gestió de la restauració deis indrets afec-tats per activitats extractives, es poden diferenciar claramentdues etapes. Aixo és, abans de I'aprovació de la Llei 12/1981 i

després. Abans de I'aprovació de la Llei 12/1981, I'explotadorno estava obligat a restaurar I'entorn afectat per I'activitat ex-tractiva més enllfi deis requeriments que alguns capítols de laLlei de mines i del seu Reglament establien -de forma genericao de principi. Aixo feia que I'explotació s'abandonés una vegadahavia perdut el seu valor economic i, per tant, es deixava al des-cobert una superfície denudada, sense cap ti pus de restauracióni de consideració envers el medi físic.

~entrada en vigor de la Uei 12/1981 i del Decret 343/1983va ter que alguns explotadors de recursos petris abandonessinprecipitadament els treballs d'explotació ja que no podiencomplir -tecnicament Va economicament- els requeriments derestauració que la nava normativa els imposava. ~any 1994, elDepartament de Medi Ambient va engegar un programa perlocalitzar i per delimitar els espais atectats per activitats extrac-tives abandonades amb la tinalitat de trobar-hi solucions derestauració ambiental adients.

Les activitats extractivesen espais d'interes natural

Eis 144 espais inclosos al Pla d'espais d'interes natural(PEIN) ocupen una superfície total de 648.066 ha, i represen-ten un 20,3% del territori total de Catalunya. El quadre 3, deI'apendix estadístic, mostra I'evolució de la superfície afectadaper les activitats extractives als espais inclosos al PEIN des de1994 fins a 1996. És important remarcar que la superfície au-toritzada per desenvolupar activitats extractives als espaisinclosos al PEIN mostra una estabilització i, per tant, un incre-ment zero des de 1994 fins a 1996; fet que demostra I'eficaciade la liei 12/1981 pel que fa a I'establiment de normes addi-cionals per a la protecció deis espais inclosos al PEIN. El mapa5 presenta la ubicació de les activitats extractives respecte als

espais inclosos al PEIN.

Variacions recents en I'evolucióde la superfície ocupadaper activitats extractives

Les actMtats extractives es poden classificar segons la duradade I'explotació, de manera que es fa distinció entre les activitatsextractives de mitjana durada -associades a obres i a necessitats

14

Mapa 5. Les activitats extractives en espais del Pla d 'Espais d'lnteres Natural (PEIN)

15

~

1994 -1995 -1996

8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8

La restauració morfologica

amb materials d'aportació

Les activitats del sector de laconstrucció a Catalunya ge-neren una quantitat impottantde residus; el volum que ha estatestimatés del'ordre de 2 milions detones/any pera totCa-talunya. Els residus de la construcció -tals com runes netes ienderrocs inetts- són gestionats a Catalunya per la Junta deResidus,Tradicionalment,lesrunes inerts i netes s'han utilitzatbarrejades i homogene'itzades amb les terres de rebliment enpetites proporcions -fins a un 20% del volum sobre el total delmaterial d'apottació exterior- amb la finalitat de crear una novamorfologia, molt sovint indispensable per a la posterior reve-

getació,

~execució de les activitats extractives comporta un im-pacte sobre I'entorn natural que el Departament de MediAmbient combat mitjanGant duesestrategies. D'una banda,legislant sobre aspectes que esrefereixen a la compatibilitatentre I'extracció deis recursos petris i la protecció del mediambient i, de I'altra, desenvolupant línies de treball per tald'integrar diferents problem8tiques ambientals, com pot serI'aprofitament iel reciclatge de subproductes provinents d'al-tres activitats per a la restauració deis espais afectats per ac-tivitats extractives.

La restauració de les zones afectades per activitats extrac-tives genera una demanda de terres, de fertilitzants, de lIavorsi de plantes per a la regeneració de les característiques natu-rals existents en j'indret de I'explotació abans de I'extracció delrecurs. La necessitat d'aconseguir materials de rebliment iadobs a baix preu ha fet despertar un cert interes envers sub-productes que fins ara no s'aprofitaven.

L'any 1991, el Departament de Medi Ambient va confirmar,després de molts anys de proves i d'experimentació, una líniad'actuació per resoldre I'aprofitament deis residus de la cons-trucció -basicament runes i enderrocs inerts- en la restauraciódeis espais afectats per les activitats extractives; un aprofita-ment que, al seu torn, evitáva els abocaments incontrolatsd'aquests materials arreu deCatalunya. Amb aquesta finalitat,

16

es va establir una línia de treball amb la Borsa de Subproduc-tes de Catalunya i amb diferents departaments de la Universi-tat politecnica de Catalunya amb I'objectiu de realitzar estudispilot relatius a la utilització de runes netes i enderrocs inerts dela construcció en la restauració ambiental de determinades ac-tivitats extractives.

depuradores d'aigües residuals urbanes. Eis fangs de depura-dorasán subproductes amb Un alt contingut en materia orgEl-nica i amb quantitats importants de nutrients -nitrogen, fosfori oligoelements. Per aixo sán de gran interes en la restauraciáde sois degradats, ja que en milloren algunes propietats, tantfísiques com biologiques: augmenten la resistencia a I'erosiá,incrementen la concentraciá de nutrients i sán una aportaciáde materia orgElnica. ~objectiu principal de I'aprofitament deisfangs en la restauraciá és preparar un substrat edElfic que pos-sibiliti, en una sola intervenciá, la revegetaciá de la zona senseque s'hi hagin de tornar a aplicar més fertilitzants.

j Eis programes de restauració possibiliten, en casos con-crets, la utilització controlada d'aquests materials en les explo-tacions on la recuperació de les morfologies primitives ésd'obligat compliment i requereix una gran quantitat de materialde rebliment. L'aplicació d'aquests materials de rebuig es fa deforma controlada i se'n justifica la quantitat i la qualitat d'acordamb una gestió mediambiental correcta.

La depuració de les aigües residuals urbanes a Catalunyacomporta una generació importantde fangs; I'any 1996 es vangenerar aproximadament 263.020 tones de fang sec a totCata-Iunya. La gestió deis fangs és competencia de la Juntade Sanejament, d'acord amb els objectius del Programa detractament deIs fangs de les depuradores d'aigües residualsurbanes. Al contrari del que passa amb les aplicacions agríco-les, no hi ha encara una normativa específica que reguli I'apli-cació de fangs en la restauració d'activitats extractives ja que,en molts casos, I'ús final deis terrenys no és agrícola ni té perfinalitat mantenir o mil/orar la fertilitat del s61.

Amb I'aprovació de la Llei 6/1993 -i el seu desplegamentparcial mitjan9ant el Decret 201/1994, en que s'estableixen lescondicions de control, de tractament i de disposició deIs resi-dus de la construcció- i amb el Programa de residus de laconstrucció, la utilització de runes i de residus de la construc-ció en la restauració d'activitats extractives pren un nou caire,més reglamentat, als efectes de minimitzar I'impacte associata aquest tipus de residus. En aquest programa, es prioritza eldiposit de les runes en arees que havien estat explotades iabandonades amb anterioritat a I'entrada en vigor de la Llei12/1981. D'aquesta manera, se solucionen dos problemesmediambientals alhora. D'una part, es fa possible la recupera-ció espacial i la posterior revegetació deis clots abandonats i,de I'altra, es proporciona una ubicació correcta deis residus dela construcció que resten així perfectament controlats. La im-plantació gradual del reciclatge i la valorització d'aquests resi-dus anira reduint els abocaments incontrolats de residus de laconstrucció, pero cal recordar que, tot i aixo, després de reci-clar i de reutilitzar les fraccions de residus de la construccióvaloritzables queda encara un residu irrecuperable, inert, querequereix una disposició controlada.

Eis fangs de depuradora, després d'un tractament adient,es comporten com a sOlids pastosos que es poden manipularde forma similar als fems deis animals. Per aplicar-los, és con-venient queestiguin digerits i que provinguin de depuradoresd'aigües residuals urbanes equipades amb tractament biologicperque la seva caracterització sigui I'adient per a les aporta-cions al sol. Les aplicacions controlades afavoreixen molt I'eli-minació deis fangs de depuració, ja que les aportacions perunitat de superfície solen ser relativament altes. Eis fangs de

Taula 3. Activitats extractives on s'han aplicat fangs dedepuradora (des de I'any 1994 fins al juny de 1997)

Si I'activitat extractiva abandonada compleix els requisitstecnics, economics i mediambientals per a la seva utilitzaciócom a diposit controlat de runes, després de I'oportuna auto-rització administrativa es podr8 reblir amb aquests residusinerts fins aaconseguir la seva restauració morfologica, des-prés de la qual es procedir8 a la seva regeneració vegetal.

COMARCA Nombre d'aCtivitatsextractives

Tones aplicades

2

La restauració superficial edaficaamb fangs de depuradora

El Departament de Medi Ambient, a partir de diversesproves pilot, ha potenciat la restauració superficial d'espaisafectats per activitats extractives amb fangs provinents de 17

17

depuradora, correctament usats i controlats, no són perillosos

i són comparables a altres fertilitzants. L'aprofitament de Ilots generatspel procés de rentat d'arids

La metodologia per a I'aplicació correcta d'aquests fangsper a la creació de substrats edafics esta recollida en el M8-nual de rest8ur8cí6 d'8Ctívít8ts extr8ctíves 8mb f8ngs de depu-r8dor8, editat pel Departament de Medi Ambient I'any 1996.D'acord amb aquest manualc la manera més adequada d'em-prar els fangs és efectuar-ne una barreja previa amb terres oamb materials esterils de granulometria fina. Previament, s'had'avaluar I'aptitud del medi físic que cal restaurar, tenint encompte el tipus de substrat, els aspectes geomorfologics, elsaccessos, etc. Eis materials calcaris i els sediments argilosossón els més adients per a la restauració amb fangs. Les terresi els materials residuals massa pedregosos dificulten la incor-poració deis fangs de depuradora i la seva posterior transfor-mació en el sol. Per aixo, cal que les terres que s'utilitzen permesclar amb els fangs tinguin més d'un 20% de fracció finaamb partícules amb una grandaria inferior a 2 mm.

El procés d'elaboració deis 8rids comporta la generaciód'un rebuig que actualment s'est8 comenc;:ant a reciclar com amateria primera per a la indústria, amb I'objectiu de minimitzar-ne I'impacte ambiental. L.:elaboració d'8rids, a grans trets, escaracteritza per tres processos b8sics: la trituració del materialpetri -ja siguin graves o roques-, la classificació granulometricasegons els determinats usos comercials posteriors, i, finalment,en molts casos, el rentatge de la materia primera i del produc-te final.

~activitat de rentat deis 8.rids comporta una serie de proble-mes ambientals com sán el gran consum d'aigua, la generaciád'aigües terboles amb una gran quantitat de solids en suspen-siá, I'impacte visual i I'ocupaciá de grans extensions de terreny.

El procés de rentat deis Elrids es porta a terme, després dela trituració i de la classiticació granulometrica del material, perseparar el material ultrafí, tal com argiles i 1Iims, de la resta defraccions granulometrique~. Posteriorment, se separa el mate-rial salid dellíquid en diverses etapes per obtenir, tinalment, el1Iot. El metode que tradicionalment ha estat emprat per a la se-paració de la fracció salida de la líquida són les basses dedecantació per deshidratació a I'aire lliure. EI1Iot és un residu tiformat per unes partícules de 80 ¡Jm de grandEIria aproximada.Eis Ilots s'han considerat normalment un material de rebuig i sesol en emmagatzemar en forats de I'explotació mateixa.

Les limitacions més importants, les presenten els subs-trats 8cids i sorrencs que faciliten la mobilitat o el drenatged'alguns contaminants que contenen els fangs. Cal desacon-sellar, també, I'aplicació en activitats extractives situad es ales lIeres deis rius o dinsla capa fre8tica, a causa de I'alt riscde contaminació que els seus lixiviats poden ocasionar. Endefinitiva, I'aptitud deis diferents tipus d'activitats extractivesper admetre fangs de depuradora en la seva restauració de-pen de les característiques ed8fiques i geomorfologiques del

substrat (taula 4).

Taula 4. Aptitud deis diferents tipus d'activitats extractives per admetre fangs de depuradora en la seva restauració

Font: Manual de restauració d'activitats extractives amb fangs de depuradora. (Recuperació de terrenys marginals). Junta de Sanejament,1996

Dificultat derestauració

Viabilitat deI'aplicació defangs de depuradora

Importació deterres

Tipus de mineria

Nu1-1a Alta

Mitjana

Pedreres de roques dures (calcáries, granits, basalt, etc.)

18

~aplicació d'aquesta normativa específica des de 1983 pera la gestió de les activitats extractives i el control de les sevesconseqüencies envers la qualitat ambiental ha evolucionat, ba-sant-se en I'experiencia aconseguida tant per part de I'autoritatambiental com per part de I'explotador titular. A tall de conclu-sió, i pel que fa a la gestió i al control efectuats pel Departamentde Medi Ambient, cal remarcar la importancia que han tinguttant I'acció educativa com I'assessorament tecnic orientat cap aI'adopció de bones practiques en el procés d'explotació/restau-ració. També s'adopten, quan és imprescindible, mesuressancionadores alsefectes de forQar el compliment de la norma-tiva. ~educació ambiental i I'adopció de bones practiques hande ser activitats constants, desenvolupades des de I'inici de lagestió deis programes de restauració i en coNaboració amb elsdirectors facultatius i amb els titulars deis drets miners, comptantamb el suport del Departament de Medi Ambient.

Quantitativament, els lIots derivats del rentatge d'Eiridsconstitueixen entre un 5% i un 15% sobre el producte inicial.Aquests lIots no es poden abocar directament al riu perquetenen un excés de solids en suspensió. Actualment, el Re-glament del domini públic hidrEiulic fixa el valor maxim deconcentració de solids en suspensió en 300 mg/1 per als abo-caments. A ti de donar resposta a aquests problemes ambien-tals, i per evitar-ne els efectes negatius sobre el medi, s'estanpotenciant mesures correctores de I'impacte ambiental quepot causar I'abocament descontrolat deis lIots de rentatged'Eirids als rius.

La utilització d'un decantador/espessidor i el filtratge mit-janQant filtre de premsa són tecnologies ja emprades en altresprocessos de la mineria convencional per a la separació de lafracció salida de la líquida. BEisicament presenten dos avantat -

ges: clarificar les aigües carregades de salids en suspensió perreutilitzar-les en circuit tancat del cicle de rentat i espessir elslIots que es formen com a conseqüencia de la clarificació. Lautilització d'un decantador/espessidor i del filtre de premsacomporta un major estalvi, doncs, en el consum de I'aigua, unmajor control de la concentració de salids en suspensió i una

disminució deis terrenys ocupats.

En conseqüencia, la qualitat tecnica deis programes de res-tauraciá ha anat millorant successivament. ~experiencia aconse-guida durant els anys de vigencia d'aquesta Uei ha fet que, cadavegada més, I'explotador i els tecnics autors del programa derestauraciá coneguin els criteris de correcciá, de protecciá i derestauraciá que s'han d'efectuar per evitar grans impactesambientals. Pel que fa al Departament de Medi Ambient, aquestperíode d'experiencia també ha enriquit els mecanismes de ges-tiá, d'avaluaciá i de control. Gradualment es van elaborant unsprogrames de restauraciá cada cop més acurats, realistes i res-pectuosos amb el medi i, sempre que ha estat possible, s'ha po-tenciat I'aplicaciá i el desenvolupament de la restauraciá integradacom a procediment de restauraciá eficient pel que fa al control i ala minimitzaciá de I'impacte ambiental.

Actualment, ja hi ha plantes de rentatge i de classificaciód'Elrids que e$tan donant un ús alternatiu als lIots. D'aquestamanera, s'ha fomentat la investigació r el desenvolupament detecniques per donar una sortida comercial a aquest producte.En destaca I'ús com a producte agrícola -amb la finalitat deremineralitzar i de disminuir la pedregositat del sol-, no persubstituir les esmenes edElfiques tradicionals sinó per comple-mentar-les. Altres usos potencials. alguns encara per investigaren detall, són les aplicacions en la indústria cerElmica per a lafabricació de vidre, cerElmica, gres i porcellana, i, finalment, lesdiverses aplicacions en la indústria química -la fabricació deciment i la fusió de metalls- i en la de la construcció.

El desenvolupament normatiu, el suport tecnic i I'actuacióinspectora per part de I' Administració ambiental i I'assaig denoves tecniques i de nous procediments aplicats a la restaura-ció de les activitats extractives són factors que, juntament ambla bona disposició del sector, han condui't a una situació enque I'explotació deis recursos minerals a cel obert és cada ve-gada més compatible amb la integració ambiental i en la qualel nivel! de minimització de I'impacteés pioner i marca línies a

seguir a la resta de rEstat.Síntesi i conclusions

Actualment, es pot assegurar que els titulars miners han re-conegut i han assumit plenament les seves obligacions respec-te a la restauració de I'indret i són en una etapa molt avan~adadel procés d'integració deis sistemes de restauració ambientalen els sistemes d'explotació. ~espai restaurat després d'unaextracció deis recursos petris s'ha constitui't com I'estat normalen que s'espera que tota activitat extractiva finalitzi el cicled ' explotació/restauració.

Cal remarcar la importancia del caracter pioner del modelde protecció de la Llei 12/1981 i del Decret 343/1983 a totl'Estat espanyol pel que fa a I'estudi, a la valoració i a I'aplica-ció d'accions restauradores relatives als efectes o impactescausats al medi físic per les activitats extractives. Val a dir, tam-bé, que aquesta normativa va ser precursora i va influir enI'elaboració de la resta de normatives a l'Estat.

19

Apendix estadístic.~

Quadre 1. Evolució de la superfície autorítzada per a activitats extractives a Catalunya durant el període 1994-1996(dades corresponents a la figura 11)

~

(I) Superficie autoritzada per a les explotaclons ex1ractives disponibles al SIG, Aquestes explotaclons es troben en diferents estadis' pendents d'inici, afecció al territori, restauració integrada,període de garantia O restaurades,

(2) Percentatge calculat respecte al total de Catalunya.

20

Quadre 2. Superficie de les activitats extractives en actiu (a 31 de desembre de 1996)

La superficie jncloutot ei perimetre de I'ac!ivi!a! ex!rac!iva au!oritzada, !o! i que I'explo!ació es fa -generalmen!- de forma fraccionada,

2.

Cuadre 3. Evolució de la superficie autoritzada per a activitats extractives als espais inclosos en el PEIN, durant els anys 1994-1996

Superficie autoritzada per a les activitats extractives disponible al SIG Aquestes explotacions es troben en diferents estadis' pendents d'inici, en afecció al territori, amb rintegrada, en periode de garantia o restaurades

Senseafecció

22

Cuadre 4. Evolució acumulativa del nombre d'expedients d'activi-tats extractives a cel obert autoritzades (incloses lesampliacions), segons el tipus de recurs, durant el pe-ríode 1994-1996, i en qualsevol deis estadis possibles

Cuadre 6. Nombre d'activitats extractives i d'ampliacions, segonsel seu estat de restauració (dades corresponents a la

figura 3)

,Nombred'ex~,enlS

,~,cc

% s ""',,

Up""IC1e

jha!E$tatder$$tauraCió

Activitats extraclivesauloritzades que no haninicial I'explolació 1 ""

!1"

6,63% 703 8,04%

13 Activitats extractives ambrestauració no iniciada 52,82%710 42,80% 46201

Activítats extractívesrestaurades i en períodede garantía

4281 16,94% 998 ff,4f%

Actlvltats extractlvesrestaurades amb fian9a jaretomada o bé situades enzona de domíni púbjic hidrauííc 329 19,83% 555 6,35%

TOTALS

, Valors referents a superficies autoritzades (s'ha detenir en compte que aquests valors són

superiors a les superficies que es troben en explotació).

~

Quadre 7. Evolució deis informes d'activitats extractives emesosdurant el període 1993-1996 a Catalunya (dadescorresponents a la figura 4)

Quadre5. Evolució de les fiances de restauració fixades, diposi-tades i retornades deis espais afectats per activitatsextractives (dades corresponents a la figura 2)

No s'inclouen els infonnes de les activ~ats extractives a les I~es deis rius de les comarques

gironines.

23

ff,~

-""', ;."I;.,. .

coberta vegelal i Que, perlanl. reslaj;!CZona dep9'icia: Les franges compre-exPOsada als agents ero$r~. se&dj&!sd.unmarge de 100 metres en

, ejs t~~que confronten amb la lle-Zona, de domini públic hid~aulic: E;,$ ..rad~l'ri!;!z~'t~n sotm~ses a,una ges.ti6consideren com a talles algues contl- "-espEfCI~ cond,clona I.us del sollnentals superficiaJs i subterraniesreno- j~,activitats Que s.hi desenvolupen.vables, les l1eres de corrents naturals ..,"'~contínues i discontínues, els l1its de (*) Adaptad6 de les de1inOO1S dei [Xx;kJ-l1acs i l1acunes o d ' embassaments su- nari de gesti6 ambÍff1tal, TERMCA1; Cen-

perficials i els aqüífers subterranis, tre de Termin%ga, Barcelona. 1997.

Glossari

Bibliografia

1 CONSEJO SUPERIOR DE co-LEGIOS DE INGENIEROS DE MINASDE ESPAÑA. La minería en España.Situaci6n actual y posibilidades dedesarrollo. Tomo II. Por comunidadesaut6nomas. Madrid, 1996.

2. GENERALITAT DE CATALUNYA.Departament de Medi Ambient. Basesi apllcacions d'an8l1si territorial per a1agesti6 ambiental. Documents deisQuaderns de medi ambient, núm. 1.Barcelona, juny de 1995. 2a edició.

3. GENERALITAT DE CATALUNYA.Departament de Medi Ambient. Juntade Residus. Programa de residus de laconstrucci6 de Catalunya. Generalitatde Catalunya i Gestora de Runes de laConstrucció, SA. Manlleu, 1996.

4. GENERALITAT DE CATALUNYA.Departament de Medi Ambient. Juntade Sanejament. Manual de restauraci6d'activitats extractives amb fang&: dedepuradora. Recuperaci6 de terrenysmarginals. Barcelona, 1996.

5. GENERALITAT DE CATALUNYA.Departament de Política Territorial iObres Públiques. Recomanacionstecniques per a la restauraci6 i condi-cionament deis espais afectats peractivitats extractives. Barcelona, 1987.

6. Revista INGEOPRES, abril de 1996.Espesamiento de Iodos y floculaci6ncontrolada. Entorno Gráfico, SL. Madrid.

7. Revista INGEOPRES. gener de1995. Clarificaci6n de aguas sucias yespesado de iodos. Entorno Gráfico.SL. Madrid.

8. SERRA RODRfGUEZ, E La protec-ció ambiental en la minería a cel oberta Catalunya. El programa de restaura-ció. Barcelona. setembre de 1993.(Edició interna del Departament deMedi Ambient.)

9. SERRA RODRIGUEZ, E. LaAdministración medioambiental enCataluña y el titular de derechosmineros. 1 er Congreso nacional derestauración de espacios afectadospor actMdades extractivas. Barcelona.octubre de 1993.

Activitat extractiva (*)' Conjunt d'opera-cions que tenen per finalitat I'obtenciódeis recursos naturals del subsOl, comara metalls, hidrocarburs, 8rids. Lesactivitats extractives poden ocasionarun impacte ambiental de notable mag-nitud, com ara modificacions de I'es-tructura i de la morfologia del relleu,processos erosius i de disminució debiomassa i per aixo, des d'un punt devista legal, s'han de cloure amb la res-tauració de I'espai afectat.

Adequaci6 morfologica (*): Conjuntd'actuacions que tenen per finalitatque les modificacions introdu'ides enun paisatge per I'activitat humana s'in-tegrin o presentin continu'ltat amb lesformes i amb les textures predomi-nants en aquest paisatge.

Fangs de depuradora~ Massa pas-tosa obtinguda de la depuració d'ai-gües residuals a partir de la separacióde la fase solida (materia org8nica iinorg8nica) present en aquestes ai-gües. Nota: el contin\lut en materiaorg8nica, en nitrogen I en fosfor delsfangs d'aigües residuals urbanes faque siguin idonis per ser utilitzatscom a adob agrícola, així com en lafabricació de compost, en ~ restaura-ció de pedreres i com a material per ala construcció,

Impacte ambiental (*)' A/terock) de ffi ca-racterístiques del medi natural o del medihuma provocada per I'activitat humana,

Lixiviat (*): Uquid resultant d'un procésde lixiviació, La lixiviació és un procésde perdua de líquid d'una massa deproducte humit o d'un producte queha incorporat aigua.

Liera de riu (*): Zona del terreny co-berta per les ai\lües en les maximescrescudes ordinaries deis corrents na-turals. Es parla de fiera pública quan esrefereix a aigües públiques,

10. TERMCA"[ Diccionarí de gesti6ambientai.E;;¿jclopedla Catalana. SA.Barcelona, 1997.

11. VlLAPLANA. M.; OOMfNGUEZ, A;BUSQUETS, P. Guia práctica de lesroques sedimentáries. Eumo Editoriai.Barcelona. 1985.

Rebliment (*): Emplenament amb ma-terials inetts d'una zona excavada perI'home.

Rebuig (*): Residu o fracció de residuque no és aprofitable directament en lamateixa activitat extractiva i que pertant no és valoritzable in situ .

Replantació (*,. Conjunt d'operacionsde sembra i de plantació i mantenimentd'arbres i arbustos en una superficiedenudada degudament condicionada ati d'afavorir-hi el creixement d'una novacobetta vegetal. En una obra pública,té la tinalitat d'ev~ar I'erosió del terrenyVO de restaurar un ecosistema que harebut un impacte sever o crític.

Restauració (*,. Conjunt d'operacionsdestinades a crear de nou les mateixeso similars condicions que presentavaun sistema natural i que han estat a~e-rades a causa de I'activitat humana.

Restauració paisatglstica (*):Conjuntd'operacions que tenen per finalltatque la percepció visual d'un espai siguisimilar o evolutivament concordant a laque componia abans de ser a~erat peruna activitat humana, especialmentper una obra pública o per una activi-tat extractiva.

Revegetació I): OQnjunt d'ope-racions de sembraJ de plantaciód'arbres i arbustos, i, si cal, de man-teniment, que tenen per objecte elfoment d'una nova cqbetta vegetalen una superfície denudada. Larev~etació, cqm la reforestaci6, ésuna manera de restaurar el paisat-ge. En I'Ambit de les obres púbfi-ques, té la finaJitald'evitar I'erosiódel terreny o de restaurar un ecosis-tema que ha rebut un impacte severocrític.

SuperfIcie denudada (*,. Extensió deterreny que ha quedat ~provelda de

~

..",EOI AMBIENr:;c;.--~

..

Realítzaci6 i producci6

editorial~

Primer Segona Edicionsm Generalitat de Catalunya

Departament

de Medi Ambient

DL: 8-44.471-97ISSN: 1134-587X

Edici6:Generalitat de CatalunyaDepartarnent de Medi ArnbientSecretaria General

Elaboraci6~

Isabel Bielsa GuiuServei dei Gabinet Tecnlc(Secretaria Generai)

Carme Junyent UobetEsteve Serra RodríguezServei de Proteccló del'Entom Natural(Oirecció Generai de PatrimoniNatural i del Medi Fisic)

Coordinaci6:Eul81ia Comas

..~..

A/tres Quaderns de medí ambient editats:Número 1: Ambits territorials i problemesambientals a Catalunya. Juny de 1994Número 2: as ecobaian9os:una introducci6 a /'avaluaci6del cicle de vida. Setembre de 1994.Número 3: La poblaci6 estacionala Catalunya. Una perspectiva ambiental.Desembre de 1994Annex al núm. 3: Dades municipals icomarcals per a la gesti6 ambiental.Desembre de 1994Número 4: La qualitat de /'aire a Catalunya.1991-1994. Setembre de 1995.Número 5: Les emissions a /'atmosfera aCatalunya. Una aproxima 00 quantitativa.Octubre de 1996.

Quadems de medí ambientno comparte ix necessariarnent les opinionsque s'exposen en els articles d'autors 9

externs al Departament.

S'autoritza, de manera expressa, que lesent~ats sense final~at de lucre reprodueixinaquesta obra totalment o parcial, sempreque se n'esmenti ia procedencia.Barcelona, novembre de 1997