IL·LUSTRACIÓ DE POEMES

SANT JORDI 2010

Educació Plàstica i Visual

3r. D’ESO

IES Ramon Llull

LA JIRAFA

Tens el cap petit

perquè la distància

te l’ha empetetit

Pere Quart

DONA’M LA MA

Dona’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;miraran noves rutesamb l’esguard lent del copsador distret.Dona’m la mà i arrecera la galtasobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens daran ombra.I les gavines sota un sol que luuens portaran la salabror que amara,a l’amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d’amar.Dona’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

EL LLEÓ

Aquell lleó és molt ranconió.

Amb la seva mirada molt enfadós

i és un animal molt veloç.

Quan té fam va en busca de presa.

Que sigui lent perquè pugui menjar

i ell l’atrapa ràpid

abans de que arrivi la nit.

Quan té la seva presa la disfruta,

molt com si fos una fruita.

Quan ja ha terminat de menjar,

abans de la nit

el lleó es posa a dormir.

Anónim

OSTRA

 Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)

  Josep Carner

ElefantDe la trompa grisa

canons acerats,

de les quatre potes

pilars de palau,

militar bandera

de l’orella gran,

de la pell gruixada

galtes d’advocat,

dels ullals de vori

torres de pedant.

Pere Quart

PLOU

Totes les bruixes d'aquest món perdut

són en el cel bretó, que en desvaria;

l'aigua bruny, delerosa, el punxegut

capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;

es nega Niça d'aiguarells en doina.

Miles d'esgarrifances d'un moment

punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

L'aigua podreix els carrerons malalts;

gargolen per cent becs les catedrals.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou

fregant un vidre de finestra. Plou

a totes les estacions de França.

Josep Carner

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul-dues meitats bessones desaparionades-. La meva llengua com un caragol silentressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,i un bri d'esglai al cap de les antenes,m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.Un camí-laberint de saliva brillantlliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del mónés el teu cos, avui, ofert, com un deliri,de terra, al meu deler de boca viatgera.

SAPS? M’AGRADA EL TEU CAP I M’AGRADA EL TEU CUL...

Maria Mercè Marçal

PLOU

 

Totes les bruixes d'aquest món perdut

són en el cel bretó, que en desvaria;

l'aigua bruny, delerosa, el punxegut

capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;

es nega Niça d'aiguarells en doina.

Miles d'esgarrifances d'un moment

punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

L'aigua podreix els carrerons malalts;

gargolen per cent becs les catedrals.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou

fregant un vidre de finestra. Plou

a totes les estacions de França.

Josep Carner

A UNA DONZELLA No saps encara quin demà t'espera i tombes a l'ahir, ja desaprès, tes espatlles de neu, sense altre pes que l'ombra de la teva cabellera. Com, aturat d'un llac a la ribera, el vent no el vol per cap afany malmès, tampoc no vull que, massa d'hora oprès, ton cos llangueixi en la gerdor primera. Així la sorda conspiració d'amor i mort no es vulgui abatre encara sobre el teu dia ardent i trescador; i que, en topant la senectut avara, en el record jo pugui veure encara tos ulls, encís d'un món sense dolor.

  Josep Carner

EL CAMELL

El meu córrer meravella;i si no em plauen estreps,en ma esquena hi ha dos gepsi l'endemig fa de sella.

Espines menjo només(tot el que el desert ens dóna).De pares a fills, fa estonaque ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïtsno tinc fam ni cerco ajuda,i set dies i set nitspuc estar sense beguda.

I on jamai cap casa hi ha,si és que em toca traginargent d'espasa o gent de renda,quan ve l'hora de dinar,ma gran ombra els fa de tenda.

Josep Carner

ARA

Ara si que sento el pas del temps,

vull anar depresa i ell va lent.

Ara és quan em nega a mi mateix,

cansat sempre de perdre el temps i d’esperar.

D’esperar que arribi el moment

i sempre pendent de perdre el tren

desitjar creuar la porta,

i veure que per fi em triat el mateix camí

se que amb tu podré somiar per sempre més

Fer-ho tot realitat.

No hi ha un recó del meu planeta,

On pugui estar i deixar de pensar amb tu.

Lax’nsbusto

OCÀS

He vist el sol posar-se en els teus ulls,

deixa que m’hi escalfi les mans

en la teva mirada.

Pingüí

Amant de la mullena,amb gregarisme rar,com nosaltres emplena les ribes de la mar.

Conserva tanmateixel decòrum que ens mancai neda com un peixamb frac i armilla blanca.

Pere Quart

GAIA

Gaia está sufriendo, Gaia está dolida,ya no aguanta nada, Gaia está vencida,Gaia solo pide clara despedidade ese monstruo cruel que le quita vida.

Gaia suda sangre, Gaia tiene fiebre,Gaia ya no aguanta tanta tonta afrenta,tiene un virus malo, tiene un mal microbio:esa dama santa solo siente oprobio.

Gaia no resiste a ese ser infameque sus venas pudre, roe y petrifica,ese ser soez, ser de sien sangrientahijo de su sangre, polvo de su tierra.

Gaia se despide, dice y se desdicesabe solo ser sierva de sus hijosquienes la condenan como callejeray así se condenan también ellos mismos.

Gaia está muriendo, Gaia está en querellay es el ser humano la maldad en ella.

EL PI DE FORMENTOR  

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.  No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.  Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam.  Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.  Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.

Miquel Costa i Llobera

TOT SOL

Tot sol, perdut en la foscor,perdut en la tristor,

pensant en vells momentsque ja han passat inneviteblament.

La tristeza m'enfonsa,la felicitat enyoro,

les llàgrimes fugen,i els somriures desaparèixen.

Blanc i negre als ulls,colors a la imaginació,

moments perduts en el passat,que els sentiments se'n van emportar.

Jordi Ganzer Ripoll

PEIX MORT

El cos remunta i sura, mes l’animeta, on vols que vagi? Als cels marins, a l’aigua obscura on mortal vida ja no hi hagi, allèn el sostre on fins s’atura el més feixuc naufragi.

Pere Quart

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.  Matinet matí, no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum  les ales li frisen. Les flors de la perera  riuen i riuen.

Una mica de cel blau,  una mica mica. El núvol empeny el núvol  i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.

 El sol és aquí, entre la rosa i el molí.  Matinet matí, les bruixes es pentinen.  El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!

 Bartomeu Rosselló-Pòrcel

PASSES

Amb cada pas

deixa la petjada

d’una paraula

en el camí

de la bellesa

de la tristesa

de la certesa

de l’esdevenir.

PAPAGAI  Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.

Pere Quart

MOSQUES I MOSQUITS

La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia. Si a les fosques ja nok piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits.

Pere Quart

MUSCLO

Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb fons d’un arròs amb peix.

Pere Quart