IMA Polítiques municpals i mercats de queviures

Click here to load reader

  • date post

    11-Apr-2015
  • Category

    Documents

  • view

    111
  • download

    6

Embed Size (px)

description

more info at harca.org

Transcript of IMA Polítiques municpals i mercats de queviures

POLTIQUES MUNICIPALS I MERCAT DE QUEVIURES DE LA VILA DALZIRA A LES DARRERIES DEL SEGLE XIVIvan Martnez Araque

Burg, petita ciutat amb mercat, vila... Com a bona part de lOccident europeu durant els darrers segles medievals, el Pas Valenci va comptar amb una atapeda xarxa de viles, uns nuclis de poblament de certa importncia, ja foren de reialenc o de senyoriu, els quals agrupaven activitats artesanals poc especialitzades i daltres professionals al servei de la comunitat. Aquests centres urbans disposaven dunes institucions autnomes, controlades per les oligarquies locals, al temps que hi residien les primeres instncies dels poders superiors, i tots plegats van estendre la seua rea dinfluncia als seus voltants. Sobretot, les viles eren el centre del mercat comarcal, el centre dels intercanvis de productes, bns i serveis, un mercat que articulava el seu espai rural, que donava eixida als productes de les rees circumdants els quals, al mateix temps, esdevingueren una font de recursos per a les elits urbanes. Les viles, s clar, van tractar de regular i condicionar aquest mercat. I en la consolidaci dels aspectes institucionals i dels aparells fiscals dels municipis va jugar un paper destacat la monarquia, que va delegar funcions en els consells, refermant igualment les oligarquies en el poder.1 En efecte, la monarquia va anar dotant a aquests centres urbans duns instruments de govern i dunes mplies atribucions per formar una primera xarxa en larticulaci del territori. Aix, els consells municipals tingueren facultats per desenvolupar el seu reglament propi, fins i tot permetent la correcci o actualitzaci dels furs, del marc legal del regne, en aquells aspectes on no hi bastaven, s a dir, que es pogueren adaptar als condicionaments1

La importncia daquests centres urbans en larticulaci de lespai i dels mercats locals ha estat darrerament

apuntada per la historiografia medieval, un tema, val a dir, que havia estat bandejat de les grans sntesis. Un dels autors que ms ha destacat la seu paper ha estat Guy Bois, La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistmica, Valncia, Universitat de Valncia, 2001, o en uns altres articles de divulgaci del mateix autor com Entre la ciutat i el camp: el burg medieval, LAven. Revista dHistria, nm. 188, Barcelona, 1995, pp. 36-41. Assenyalem lestudi ja clssic en el cas angls de R. H. Hilton, Medieval market towns and simple commodity production, Past and Present, nm. 9, Oxford, 1985. Per ltim, fem referncia a linteressant balan del cas castell de Mara Asenjo Gonzlez, El comercio. Actividad econmica y dinmica social en las plazas y mercados de Castilla. Siglos XIII-XV, Cuadernos del CEMYR, nm. 9, La Laguna, Universidad de la Laguna, 2001, pp. 97-134.

1

locals. Lestudi daquests estatuts o ordenacions, aprovats pel conjunt de prohoms de la localitat reunits en el consell general, ens permet assenyalar aquells aspectes que ms rellevncia van tindre per a les autoritats. De fet, aquests establiments o ordenacions van comprendre un ampli ventall daspectes de la vida de la vila: des de la mateixa regulaci dels crrecs i ladministraci municipal, la imposici fiscal o jurisdiccional en el conjunt del seu terme general no sense conflictes i enfrontaments amb les senyories amb qu cohabitaven-, passant per lorganitzaci de lespai, les activitats socioeconmiques, la moralitat o la sanitat pblica, etc. Encara que tamb les ordenacions es caracteritzaren pels successius intents demmotllar la normativa a la realitat, dac les contnues esmenes i correccions que presenten. 2 En aquest treball, doncs, ens aproximarem a alguns aspectes de les poltiques sobre els mercats de les viles, regulades mitjanant diverses ordenacions municipals. En concret aquells que port endavant la vila dAlzira sobre el mercat de queviures durant les ltimes dcades del Tres-cents i les primeres del segle XV, a partir dels estatuts o ordenacions transcrites per A. Lairn.3 Justament, s en aquest perode quan ms sovinteja aquesta documentaci, tamb en altres contrades, abans que les funcions del consell general llanguiren, que el poder municipal quedara ms tancat i restringit en mans dunes quantes famlies enquadrades en loligarquia local, i abans que patiren les viles de les comarques centrals un declivi demogrfic i grans transformacions. Els mercats de la vila No solament els artesans ms humils de la vila o dels seus voltants, com sastres, sabaters, o fusters, aix com el conjunt de professionals ms modestos entre els notaris, barbers o botiguers, havien de recrrer al mercat de queviures per tal de satisfer les necessitats de la seua famlia. Igualment, en algun moment del cicle agrcola, els petits camperols dels ravals dAlzira, el del Barralbeb al nord o el de lAlquenncia a lest, o tamb el camperolat de les2

Algunes daquestes caracterstiques de les ordenacions en Ferran Garcia-Oliver, El llibre destabliments de Gan-

dia. Imatges i missatges en una vila medieval, Gandia, Ajuntament de Gandia, 1987, i tamb a J. Antonio Alabau Calle, Els establiments locals com a instrument de control econmic i social de les viles medievals valencianes. Cocentaina a la darreria del segle XIV, Afers, nm. 47, Catarroja, 2004, pp. 175-187. En els ltims anys hi ha hagut un esfor notable en la transcripci tant de les ordenacions com de les actes dels consells municipals valencians, per exemple, Aureliano Lairn Pla, Libre de diverses statuts e ordenacions fets per lo consell de la vila de Algezira, Valncia, Universitat de Valncia, 2001.3

Dara endavant citarem aquesta obra com a Libre de diverses statuts.

2

alqueries properes, com les de la part devers Valncia del Xquer o les de lHorta del Cent a la riba dreta del riu, hagueren dacudir a la compra daliments bsics i a bescanviar els seus productes. La petita explotaci camperola era la unitat productiva bsica al camp, per aquesta estava immersa en un procs de progressiva erosi, degut a la divisi hereditria igualitria entre els fills en el cas valenci- i tamb pels efectes del mercat de la terra, especialment als voltants dels centres urbans. A ms a ms, es caracteritzava lheretat per estar fragmentada en parcelles escampades pel tot terme: entre les zones dels horts dels voltants dels nuclis habitats, els camps de regadiu o del sec. Entrat el segle XV, a tall dexemple, era habitual que estiguera formada per unes 10 parcelles a lHorta del Cent. Llavors, moltes de les explotacions eren bastant redudes, no arribaven ni molt menys a 60 fanecades (5 Ha), cosa que provoc que els petits camperols hagueren dacudir forosament al mercat dels productes alimentaris, ja fra per adquirir aliments com per vendre una part dels articles produts per la famlia comperola.4 A ms de la vulnerabilitat dels sectors modestos, cal sumar laugment de la pressi fiscal durant aquesta etapa, que tenia com a principal camp dactuaci la fiscalitat ms directa i efica, la municipal. Moltes daquestes exaccions eren en metllic, com limpost pel patrimoni la peita- o les cises sobre la compravenda dels aliments principals, el que obligava a la conversi de part de la producci en moneda i, consegentment, acudir al mercat de queviures per al seu intercanvi5. I no sols. La famlia camperola hagu de recrrer als4

Molts daquests aspectes i les dades ac referides han estat estudiats per Antoni Furi, El camperolat valenci en

lEdat Mitjana: demografa i economia rural en la Ribera (segles XIII-XVI), Universitat de Valncia, tesi doctoral indita, 1986. Sobre la petita explotaci camperola i la seua relaci amb els mercats sn bsics els treballs de G. Bois, Un assaig sobre el naixement i el desenvolupament de leconomia de mercat al si de la societat feudal, en Els espais del mercat. 2on colloqui internacional dHistria local, Valncia, Diputaci de Valncia, 1993, pp. 75-90; de M. Aymard, Mercats i economies camperoles a lEuropa Mediterrnia (segles XIV-XVIII), bid., pp. 101-110; una reflexi terica en Paulino Iradiel, Economa y sociedad feudo-seorial: cuestiones de mtodo y de historiografa medieval, en E. Sarasa i E. Serrano (eds.), Seoro y feudalismo en la Pennsula Ibrica, Diputacin de Zaragoza, Saragossa, 1993 pp. 17-50; per al cas valenci, entre altres obres, destaquem F. Garcia-Oliver, Terra de feudals, Valncia, Diputaci de Valncia, 1991.5

Sobre la fiscalitat municipal vegeu els articles de Pau Viciano, Entre la coerci i el mercat: els inversors en

al gesti de la fiscalitat reial i municipal al Pas Valenci en A. Furi i Manuel Snchez (coord.), Colloqui corona, municipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjana, Lleida, Institut dEstudis Ilerdencs, 1997, pp. 603-621. A. Furi ha intentat donar unes dades aproximades sobre la pressi fiscal mitjana per cada llar. Segons lautor, aquesta pressi representaria a Alzira ben b 40% del total de la producci del petit camperolat, uns 102 sous (uns 50 jornals a lany) en valor monetari, i quasi la meitat dels quals eren en metllic. En A. Furi, Estructures fiscals, pressi impositiva i reproducci econmica al Pas Valenci en la baixa Edat Mitjana, bid., pp. 495-525.

3

altres mercats presents a la vila per a disposar duns majors ingressos, com el mercat del treball. Els membres de la unitat familiar van haver de llogar-se com a bracers en altres explotacions agrcoles, aprenents en els tallers artesans o criats domstics, bo i que aix suposara de despendres de part de la fillada. A ms a ms, les famlies modestes entraren en lespiral de lendeutament, especialment amb la difusi extraordinria del censal des de la seua irrupci en la societat valenciana en les darreres dcades del segle XIV. Per mitj daquest prstec, carregat sobre els bns immobles i amb un inters baix, moltes famlies van hipotecar bona part dels seus minsos patrimonis. A ligual que molts mbits socials, des de lartesanat passant per la baixa noblesa insolvent, les frgils explotacions camperoles van haver dendeutar-se davant les adversitats