Associació d’Amics del Museu de Menorca DL: ME-29/2010 juliol 2014 n. 27

imhotep

mart 2Son Gall

2

Just acabam un nou curs escolar, en què hem continuat

amb les activitats de l’associació. En aquesta ocasió, em vull referir al programa d’excursions que venim organit-zant des d’Amics del Museu de Menorca des de fa un grapat d’anys. Les visites organitzades a diferents in-drets per conèixer el patrimoni de l’illa són de les activi-tats que millor acollida tenen entre la gent. Ja són molts els cursos que duem fent-les i, per tant, són moltes les sortides en què hem pogut anar descobrint el patrimo-ni (històric, arquitectònic, arqueològic, natural, ...) de què som dipositaris.

En relació a aquest patrimoni és perfectament aplicable aquella expressió de “qui coneix Menorca se l’estima. I qui se l’estima no la destrueix”. Amb aquestes sortides, amb aquestes visites o excursions, un objectiu que volem as-solir des d’Amics del Museu de Menorca és que la gent pugui gaudir d’un patrimoni que, repetesc, nosaltres els menorquins en som dipositaris. És magnífic el ventall de llocs amb valor patrimonial que tenim a l’illa, per això és molt gratificant fer possible que la gent hi tengui accés

amb el guiatge d’experts. Però, a més del gaudi de la gent, un altre objectiu que perseguim, i així ho hem de dir, és que a través de la divulgació d’aquest llegat, la gent se l’estimi i, per tant, es converteixi en la seva defensora. El perill de destrucció ve fonamentalment de la mà del des-coneixement i de l’oblit. I, com que volem la preservació, també volem fomentar el record i la coneixença.

Però si aquest programa divulgatiu és possible, ho és fo-namentalment gràcies a tots els experts que han volgut compartir amb nosaltres els seus coneixements. Visitar aquests llocs de la mà de gent que coneix bé l’indret i la temàtica, té un valor afegit molt important, perquè ens ajuden a descobrir tot el que a primera vista no veim.

Han estat molts els amics que s’hi ha implicat, en aquests programes de visites i excursions, la gent que hem anat a cercar sempre ha manifestat la seva disposició a col-laborar. La majoria, persones que no són de l’associació, i d’altres membres actius d’Amics. No els nomenaré tots, perquè no tindria prou espai per fer-ho. Però, per tots ells, sí vull citar-ne un, en Gustau Juan i Benejam, que recent-ment s’ha jubilat de les seves tasques professionals, i que ha estat un estaló constant per a l’associació. Una asso-ciació, Amics del Museu de Menorca, que existeix precisa-ment gràcies a ell, que en va ser el primer impulsor.

Mateu Martínez Martínez,president d’Amics del Museu de Menorca

EDitoriAL

Agraïment

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE MENORCAAvinguda Doctor Guàrdia s/n 07701 MAÓ - Tel. 971 35 09 55

www.amicsmuseumenorca.org info@amicsmuseumenorca.org

sum

ari

pàg. 2 EDItOrIaL

pàg. 3-6 LEs ExcavacIOns I L’EscOLa D’arquEOLOgIa Als patis davanters dels cercles 6 i 7 de Torre d’en Galmés

pàg. 7 cOnfErèncIEs La singularitat de la cultura talaiòtica de Menorca

pàg. 8-10 cOL·LEccIó fErrEr La conservació restauració de la col·lecció Humbert Ferrer

pàg. 11-13 cEràmIca Arqueologia experimental: la cocció de ceràmica

pàg. 14-15 mart sOn gaLL Una nova figura prehistòrica: el Guerrer 2 de Son Gall (Alaior)

pàg. 16-17 cOrnIa nOu L’edifici sud de Cornia Nou, preparat per a les visites

pàg. 18 tIra tIra Ens visita “Tira Tira”

pàg. 19 ExcursIOns Un programa per descobrir

3

L ’estiu passat Amics del Museu de Menorca organitzà una vegada més el camp de treball o escola d’arqueologia que l’entitat desenvolupa des de 1999. Aquesta campanya, que es desenvolupà de nou al jaciment alaiorenc de Torre d’en Galmés els mesos de juliol i agost, va tenir un enfocament di-ferent del de les edicions passades. Per a aquesta campanya, l’escola d’arqueologia s’internacionalitzà

per intentar captar un nou públic amb major capacitat adquisitiva que pogués fer front a la pujada de la matrícula, derivada del descens de les ajudes públiques que el pro-jecte ha patit al llarg de les darreres edicions.

Comptàrem, per tant, amb un total de set estudiants d’història i arque-ologia de diverses universitats. Els alumnes procedien de l’Estat es-panyol, els Estats Units, Austràlia i Holanda. A la vegada, Amics del Museu va donar opció als voluntaris

de la nostra associació i a totes les persones interessades a participar en l’excavació arqueològica.

L’equip d’excavació va estar format pels directors Martí Carbonell, Borja Corral, Antoni Ferrer, Carmen Lara, Joaquim Pons, Irene Riudavets i el restaurador Francesc Isbert. També va comptar amb la presència de l’es-tudiant d’història Carlos de Salort.L’excavació va tenir ajuts econò-mics del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament d’Alaior. La resta de

LES EXCAVACioNS i L’ESCoLA D’ArQUEoLoGiA

Als patis davanters dels cercles 6 i 7de Torre d’en Galmés

Martí Carbonell Salom

vista aèria dels cercles 6 i 7i els seus patis davanters

4

les despeses van ser assumides a través d’Amics del Museu gràci-es a les matrícules dels alumnes. Vam tenir també la col·laboració de l’Ajuntament de Maó, que ens va cedir un espai a l’Escola Antoni Joan per allotjar els estudiants. A més el Museu de Menorca va donar suport científic al projecte.

Els alumnes excavaven durant el matí i rebien classes teòriques i pràctiques sobre com documentar una excavació arqueològica. Al mig-dia es netejava la ceràmica extreta durant el matí i es feien tasques de flotació de sediments. Al capves-pre es feien classes al Museu de Menorca dedicades a completar tot allò que aprenien al camp, com per

exemple se’ls ensenyava la meto-dologia d’una excavació, el dibuix de materials arqueològics i rebien classes didàctiques sobre prehistò-ria i història de Menorca, antropolo-gia física, arqueologia subaquàtica, legislació i restauració aplicada a l’arqueologia, tasques prèvies i pos-teriors a una excavació, noves tec-nologies aplicades a l’arqueologia, entre d’altres. Les classes les feia el mateix equip d’excavació, tot i que també vam tenir la col·laboració de la catedràtica d’arqueologia de la Universitat de Granada Margarita Orfila, la tècnica arqueòloga del Consell Insular de Menorca Joana Gual, l’arqueòloga Elena Sintes o el restaurador Francesc Isbert. En algunes d’aquestes sessions Thaïs

Fadrique realitzà la traducció del català a l’anglès.

Fora del torn dels estudiants, vam tenir la col·laboració d’una desena de voluntaris que van ajudar en les tasques d’excavació i de nete-ja de materials i se’ls ensenyà com era una excavació arqueològica. Alguns d’aquests voluntaris eren col·laboradors assidus de la nostra associació en nombroses activitats i en les mateixes campanyes d’ex-cavació i altres eren estudiants uni-versitaris, estudiants de batxillerat o aficionats i interessats en l’arque-ologia en general.

Els objectius científics d’aquesta campanya, com en altres edicions, eren aprofundir en el coneixement de l’àrea sud del poblat de Torre d’en Galmés, del seu traçat urba-nístic i determinar-ne la cronologia. També es pretenia tenir noves da-des per interpretar les estructures conegudes com a patis davanters, a les quals encara no s’han fet gai-res intervencions arqueològiques. Així, es volia conèixer la funciona-litat d’aquests espais, la relació que tenen amb els cercles d’habitació i la seva cronologia. Juntament amb aquests objectius de caire cientí-fic, hi havia els objectius didàctics, enfocats a millorar el coneixement amb què els alumnes arribaven a l’excavació.

Pel que fa a l’excavació, aquest any ens centràrem a acabar el pati davanter del cercle 7 i a iniciar les tasques d’excavació al pati davan-ter del cercle 6. Aquestes dues estructures estan estretament lligades a les estructures domès-tiques conegudes com a cercle 7 i cercle 6, dues cases de planta cir-cular típiques de l’edat del ferro de Menorca. La primera d’aquestes fou excavada i restaurada per Amics del

LES EXCAVACioNS i L’ESCoLA D’ArQUEoLoGiA

Els alumnes

5

Museu entre 2005 i 2010. Els dos patis davanters, per tant, es troben adossats al sud d’aquestes dues estructures domèstiques.

El pati davanter del cercle 7 ha es-tat excavat per la nostra associació els estius de 2009, 2011, 2012 i 2013 i s’ha interpretat com una zona de treballs domèstics relaci-onada amb el cercle 7. L’excavació, que s’acabà l’estiu passat, ha pogut documentar que l’espai està dividit per un gran pati central i tres àm-bits de dimensions més reduïdes a tres de les quatre cantonades de l’edifici. Aparegué també un sitjot, que ens brindà al final de la cam-panya una grata sorpresa que co-mentarem més endavant. Els murs exteriors de l’edifici són de doble parament i el mur sud s’adossa a la muralla sud del poblat. Els treballs de laboratori estan encara en pro-cés de realització i ens han d’apor-tar noves dades que ens permetin aproximar-nos una mica millor a les

funcions que tingué l’edifici en el passat. Tenim, però, el resultat d’al-gunes analítiques que ens han per-mès constatar que el paleoambient de l’època estava caracteritzat per un conjunt d’espècies de tipus agrorural i per una reduïda presen-cia arbòria. A més, estem a l’espera de rebre els resultats de noves ana-lítiques que ens ajudin a completar la investigació. La cronologia del recinte sembla ser, a falta de noves dades, de finals del segle iii aC, amb algun ús en els segles posteriors.

Pel que fa als materials extrets durant aquesta campanya, s’ha de destacar la troballa d’alguns ele-ments de bronze, com una agulla i un anell, molins de mà i altres ele-ments lítics, a més de ceràmica des d’època talaiòtica fins a medieval islàmica, juntament amb restes de fauna. Però la troballa més sorpre-nent fou a l’interior del sitjot, on aparegué un crani de vaca molt ben conservat. A sota d’aquest hi havia

un asc talaiòtic totalment sencer i al costat una olla talaiòtica frag-mentada però que s’ha pogut re-construir.

Paral·lelament a l’excavació del pati del cercle 7, s’inicià la del pati del costat, el cercle 6. En aquesta campanya inicial es varen fer les seccions i es començà a dibuixar la planimetria. A més es retiraren les primeres capes de pedres amb una grua i s’inicià l’excavació d’un àmbit a la part oest i un altre a la part sud de l’estructura. Els resultats encara són molt minsos i no es pot aven-turar a fer una interpretació de la funcionalitat de l’edifici ni tampoc de la cronologia, tot i que és pos-sible que sigui similar a la del pati davanter del cercle 7. Haurem d’es-perar, per tant, a properes campa-nyes d’excavació.

Durant aquesta campanya vàrem comptar amb la col·laboració del fotògraf Carles Mascaró, que ens

LES EXCAVACioNS i L’ESCoLA D’ArQUEoLoGiA

Equip de treball amb els alumnes

6

LES EXCAVACioNS i L’ESCoLA D’ArQUEoLoGiA

realitzà fotografies aèries amb un drone o petit helicòpter teledirigit. Va fer fotografies tant de la zona d’excavació com de tot el jaciment de Torre d’en Galmés. Aquestes imatges ens han permès interpre-tar millor les estructures que Amics del Museu excava i ens aporten una visió de conjunt d’aquest gran po-blat de la prehistòria menorquina. Per tant, avui en dia l’ús de les no-ves tecnologies és també un punt important en les feines arqueològi-ques que ens han de permetre co-nèixer més i millor el nostre passat.

Quant a la difusió que es va fer de l’escola d’arqueologia l’estiu pas-

sat, a part dels articles en premsa, de l’aparició a les notícies i a un pro-grama d’entreteniment d’IB3, s’ha de comentar que vàrem tenir la visi-ta d’un equip de gravació de Tele 5. L’equip estava acompanyat per la periodista i presentadora Mercedes Milà, que gravà la nostra feina i la relacionà amb la candidatura de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO.

Per tant, l’excavació i l’escola d’ar-queologia de Torre d’en Galmés 2013 han servit per acabar de completar les feines començades el 2009 al pati davanter del cercle 7, feines que ens han d’ajudar a in-

terpretar una mica millor què són aquest tipus d’estructures i quina és la seva cronologia. Per una altra part, s’ha encetat l’excavació d’una nova estructura, el pati davanter del cercle 6, fet que demostra la intenció d’Amics del Museu de Me-norca de continuar els projectes d’investigació a Torre d’en Galmés i de tirar endavant la tasca científi-ca i didàctica que desenvolupa des de 1999. A pesar de les dràstiques baixades en les ajudes econòmi-ques que hem anat patint els dar-rers anys, el nou enfocament del projecte ens fa ser optimistes tot i les difícils condicions econòmiques del moment.

Esperam, per tant, que puguem seguir tirant endavant les campa-nyes d’excavació a Torre d’en Gal-més, campanyes que ens ajuden a millorar el coneixement que tenim del nostre passat i ens permeten difondre el nostre patrimoni. Desit-jam finalment que el nostre projec-te sigui un valor afegit i contribu-eixi a la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO que ha engegat el Consell Insular.

askos talaiòtic

crani de vacaaskos restaurat

7

CoNfErèNCiES

E ls darrers anys s’ha posat en marxa un gran pro-jecte que vol implicar tota la població de Menorca en el seu desenvolupament. Des de l’Ins-titut Menorquí d’Estudis es va plantejar l’objectiu d’aconse-guir que les restes prehistòri-ques de l’illa fossin declarades patrimoni mundial per part de la UNESCO. Aquesta iniciativa compta amb el suport de totes les institucions polítiques de l’illa, encapçalades pel Consell Insular. També el Govern de les Illes Balears ha donat el seu suport a aquest projecte.

Però per aconseguir aquesta declaració s’ha d’anar més enllà i s’ha d’implicar la població de Me-norca. Amb aquest objectiu dues entitats de l’illa (l’Ateneu de Maó i Amics del Museu de Menorca) vam organitzar de forma conjunta un cicle de conferències sota el títol “La singularitat de la cultura talaiò-tica de Menorca”. Les conferències intentaven fer un repàs per dife-rents aspectes de la prehistòria de Menorca per acostar a la gent de l’illa l’estat actual del nostre conei-xement sobre les comunitats del passat.

Aquestes xerrades es van fer a l’Ateneu de Maó, un dijous al mes entre els mesos de novembre de 2012 i juny de 2013. Cada una es

va completar amb una visita a algun jaciment arqueològic que servia per il·lustrar les explicacions fetes pels conferenciants.

El cicle es va iniciar amb la confe-rència de na Margarita Orfila sobre la candidatura de la Cultura Talaiò-tica a patrimoni mundial. La van se-guir dues xerrades on es va tractar la prehistòria de Menorca, la primera feta per na Muns Anglada i en Toni Ferrer i la segona per en Martí Car-bonell i en Quim Pons. Per acabar el repàs general, na Margarita Orfila va parlar de la incorporació del món talaiòtic a la cultura romana.

A partir d’aquí ens vam centrar en aspectes més concrets de la pre-història de Menorca. Na Joana Gual

va parlar sobre la protecció del patrimoni arqueològic de l’illa. N’Octavi Pons va fer un repàs de l’arqueologia subaquàtica a l’illa. En Lluís Plantalamor va presentar una visió general del coneixement sobre els materi-als arqueològics de la prehis-tòria de Menorca. Finalment, n’Elena Sintes va parlar de l’evolució del món funerari des dels primers habitants de l’illa fins al final del món prehistòric.

Pel que fa als jaciments visi-tats, vam anar a Trepucó, Cor-nia, el cap costaner de Cala Morell, Son Catlar, Torre d’en Galmés, Son Mercer de Baix, Calescoves i les navetes de Ra-fal Rubí. També es va visitar el Museu de Menorca, per poder

veure el material recuperat a les excavacions arqueològiques. Com ja hem comentat abans, aquestes excursions intentaven completar les explicacions donades a les con-ferències fetes a l’Ateneu.

El resultat va ser molt positiu i les dues entitats organitzadores vam quedar molt satisfetes del seu des-envolupament. L’assistència de pú-blic a les conferències va ser molt alta, fet que ens fa veure que la gent s’interessa pel passat de l’illa. Per tant, esperem que activitats com aquesta vagin calant dins la població i facin arribar a la gent la importància del nostre passat, del seu coneixement i de la seva con-servació i difusió.

La singularitat de la culturatalaiòtica de Menorca

Joaquín Pons Machado

8

CoL.LECCió fErrEr

E l mes de març del 2013 es va inaugurar al Museu de Menorca l’exposició “Objectes per a l’altra vida: la col·lecció Humbert Ferrer”, amb una mostra de més de cent objectes arqueològics provinents d’una donació realitzada per la fa-mília Ferrer al Consell Insular de Menorca.

BrEu hIstòrIa DE La cOL·LEccIóAmb motiu d’unes obres realitzades a la finca de Biniguardó a principis del s. xx, es va fer una troballa fortuïta, al terme municipal des Mercadal, per la família Ferrer, propietària de la finca. El trasllat de la família a Barcelona va provocar que les restes sortissin

de l’illa. El senyor Humbert Ferrer, llavors propietari de la col·lecció, es va posar en contacte amb diversos especialistes de diferents centres d’investigació. Es van començar a estudiar algunes de les peces i, fins i tot, es va realitzar una datació ra-diocarbònica per determinar-ne l’an-tiguitat. També es van portar a ter-me algunes actuacions per intentar frenar el procés de deteriorament de les peces.

Finalment, el senyor Ferrer va re-tornar les peces arqueològiques a l’illa, cedint-les al Consell Insular de Menorca, el qual va fer-ne un primer inventari. Posteriorment van ser dipositades al Museu de Menorca, on, des de llavors, es van continuar les tasques d’investigació i es van iniciar els treballs de conservació i restauració.

La conservació restauracióde la col·lecció Humbert Ferrer

Montserrat Anglada Fontestad

L’estudi dels materials, així com la documentació a la qual s’ha tingut accés, ha permès determinar que els objectes dipositats a la col-lecció Humbert Ferrer provenen de dos jaciments arqueològics di-ferents, i que ambdós corresponen a contextos funeraris: D’una banda el material talaiòtic prové d’una balma amb tancament ciclopi (final del ii mil·leni-principi del i mil·lenni) situada a les penyes de Biniguar-dó. D’altra banda, el material romà provenia d’una balma amb enterra-ments d’època altimperial romana (s. i- ii dC) situada prop del camí que condueix a la finca.

La col·lecció es compon d’un total de 148 peces catalogades que podem dividir en dos grups: D’una banda, el conjunt de restes huma-nes (21), les quals van ser estudi-ades per una antropòloga. D’altra banda, els dos aixovars funeraris (conjunt d’objectes personals que acompanyen el difunt en el seu traspàs cap a l’altra vida, entre els quals es troben ornaments, eines i armes, a més de recipients per a ofrenes), els quals van ser estudi-ats al Museu de Menorca.

A més, el Museu de Menorca s’en-carregà de les feines de conserva-ció restauració i d’adequació de la col·lecció Humbert Ferrer. Segons la naturalesa de cada objecte (ce-ràmica, vidre, os, pasta de vidre, fa-iança, objectes de metall), així com el seu estat de conservació, es van determinar un seguit de pautes

fig. 1. situació del lloc de Biniguardó,on es troben els jaciments arqueològics

9

CoL.LECCió fErrEr

d’intervenció amb la finalitat de frenar el procés de deteriorament respectant l’empremta històrica de la peça. Així es va prioritzar l’esta-bilització dels objectes arqueolò-gics, tot aplicant el criteri de míni-ma intervenció i l’ús de materials reversibles. La finalitat d’aquestes tasques, a més d’aturar-ne la de-gradació, és donar lectura a l’objec-te (que els visitants puguin gaudir dels aspectes formals de la peça).

fig. 2. Balma amb tancament ciclopi, d’on es van extreure els materials d’època talaiòtica

fig. 3. Procés de neteja mecànica amb bisturíd’una ceràmica talaiòtica

fig. 4. Braçalet de bronze amb alteració de clorurs

superficial (verd clar)

ELs agEnts D’aLtEracIó DELs matErIaLs arquEOLògIcsCom és habitual en les col·leccions arqueològiques privades, l’interval de temps entre l’exhumació de l’ob-jecte i la intervenció de conservació restauració és força ampli. Aquest ha estat un dels condicionants que han influït en l’estat de conservació en què ha arribat la col·lecció al Museu de Menorca.

A més, la col·lecció Humbert Ferrer presentava una problemàtica afegi-da: la majoria de les peces arqueolò-giques havien estat tractades per tal de conservar-les. Els diferents pro-cessos d’intervenció, que s’havien realitzat amb productes inadequats, no havien superat el pas del temps, de forma que alguns d’aquests pro-ductes van tenir l’efecte invers sobre els objectes arqueològics.

A més, tot i que hi havia peces molt ben conservades, la majoria estaven incompletes i presentaven restes adherides (concrecions de diferent naturalesa i d’altres elements aliens al suport original).

La IntErvEncIó DEcOnsErvacIó rEstauracIóAquest procés s’ha d’entendre com un conjunt d’actuacions que inter-venen sobre els materials i el seu entorn immediat. En el cas de la col-lecció Humbert Ferrer s’han aplicat els procediments següents:

1. L’examen i diagnòstic, és a dir, la identificació dels elements cons-titutius de les peces i de les al-teracions i productes de corrosió. També s’hi inclou l’avaluació de les condicions i les causes de degra-dació, així com la identificació i la comprensió de la naturalesa docu-mental, històrica i estètica de l’ob-jecte arqueològic i de la col·lecció.

10

CoL.LECCió fErrEr

2. Les accions de caràcter preventiu dirigides a retardar el deteriora-ment o prevenir els riscos d’alte-ració. S’han establert unes pautes d’actuació en l’embalatge, trans-port, emmagatzematge, manteni-ment i exposició de les peces, tot controlant les condicions ambien-tals (humitat relativa i temperatu-ra constants, control de la llum) en cadascuna de les accions.

3. La intervenció directa sobre les peces, és a dir, la restauració pròpi-ament dita, ha tingut com a objec-tiu recuperar l’aspecte formal i es-tètic de la col·lecció Humbert Fer-rer, cosa que facilita la comprensió i gaudi dels objectes arqueològics.

4. L’emmagatzematge i el projecte expositiu es van haver d’adequar per a la correcta conservació de la col·lecció. Segons l’objecte, la seva composició i l’estat de con-servació, es va preparar un emba-latge individualitzat. Pel que fa a l’exposició al públic, es van tenir en compte els paràmetres de con-servació d’humitat relativa i tem-peratura, així com el control de la llum per a cada tipus de material. La part de la col·lecció que corres-pon als metalls, per mor de les ca-racterístiques fisicoquímiques del material, es conservà en vitrines totalment estanques, amb una atmosfera controlada mitjançant

substàncies químiques desse-cants reguladores.

La col·lecció Humbert Ferrer, per la seva heterogeneïtat, ha presentat diverses problemàtiques quant a les actuacions de conservació restaura-ció. Tot i així, ha estat possible l’esta-

fig. 5. Banya de bronze, abans i després de la

restauració

fig. 6. caixes de conservació utilitzades a l’exposiciódels objectes metàl·lics

fig. 7. Imatge de la portada del catàleg

bilització dels materials arqueològics i se n’ha pogut garantir d’aquesta manera la pervivència.

Actualment es pot gaudir de la col-lecció gràcies a l’exposició al públic i a la publicació del catàleg amb les peces exposades.

11

CEràMiCA

Després de quasi dos me-sos d’haver dut a terme el taller d’elaboració de ceràmica, l’Associa-ció d’Amics del Museu de Menorca va posar en marxa la que seria la segona part de l’experimentació, la cocció. Les peces elaborades s’as-secaren a poc a poc al soterrani del Museu, a fi d’evitar canvis bruscos i que acabessin rompudes, i després es mesuraren per saber quant de pes havien perdut durant aquest procés.

El lloc elegit per experimentar la cocció en diversos tipus de forn amb foguera fou el jaciment de titularitat pública de Torre d’en Galmés, des-prés d’aconseguir els permisos per-tinents de Patrimoni i del Seprona. Es va triar un petit espai del poblat exempt de restes arqueològiques, on s’havien acumulat restes de poda que havia assecat i que fou impres-

Arqueologia experimental:la cocció de ceràmica

Francesc Isbert Vaquer

cindible per dur a terme l’experiment.La cocció consisteix en el procés de transformació dels minerals de l'ar-gila mitjançant l’aplicació d’un focus de calor, que hi confereix les propie-tats definitives, les quals ja són irre-versibles. A partir d’aquest moment passarà a dir-se ceràmica. Es poden

realitzar dos tipus de cocció, l’oxi-dant, en la qual existeix una bona entrada d’aire, per la qual cosa sobra oxigen a la cambra o lloc de cocció i dóna com a resultant una ceràmica de color vermellós fins a ocre, i la reductora, en la qual falta oxigen a l’interior de la cambra, cosa que pro-

12

voca una atmosfera reductora que dóna lloc a ceràmiques de coloració grisa fins a negra.

El tipus de forn que vàrem fer servir és el més senzill i no el podem definir com a tal, sinó que eren grans fo-gueres fetes a l’aire lliure a l’interior de les quals es couen productes ma-nufacturats amb argila. S’excavaren tres forats o cocons d’1 m de diàme-tre aproximadament delimitats per una sèrie de pedres col·locades una vora l’altra per evitar que el caliu po-gués sortir fora.

En el primer, un foc en el qual vàrem col·locar les peces al terra tapades, el foc quedava damunt i quan s’acaba-va s’hi afegia més llenya.

En el segon es col·locaren les peces envoltant el perímetre de la foguera i el foc al mig. Quan s’anava consu-mint s’acostaven les peces fent el rotlo més petit i rotant-les, mentre s’hi afegia llenya cada vegada, així successivament fins que acabaren en contacte directe amb el foc.

El tercer potser era el que s’assem-blava més a un forn: es col·locaren les peces al terra i es cobriren amb teules. En altres indrets on avui en dia encara es couen les ceràmiques d’aquesta manera utilitzen restes d’altres ceràmiques fallades i rompu-des, i el foc al damunt.

La cuita de les peces es va prolongar durant unes dues hores i mitja i per alleugerar la feina dels participants d’anar mantenint els tres focs avi-vats, es va donar bon compte del que s’havia preparat per berenar.

Després vam deixar que els focs s’anessin consumint i refredant sen-

CEràMiCA

13

CEràMiCA

se tocar-los ni fer-hi res, tota la nit fins a l’endemà, encara que entrada la nit s’hi va fer una visita per veure que tot anava bé. Convé dir que ens en vàrem anar amb la incertesa de quin seria el grau d’èxit, perquè s’ha-vien fet amb anterioritat una sèrie de proves amb resultats negatius.

L’endemà ens trobàrem de nou en el jaciment i arribà l’hora de la veritat, foc a foc anàrem traient les ceràmi-ques separant-les per avaluar quin tant per cent de baixes havíem so-

fert amb la cocció. El resultat ens va sorprendre, ja que vàrem obtenir un 88% de peces senceres repartides de la manera següent:

• Foc directe a sobre de les pe-ces, de 13, 8 de senceres i 5 de rompudes, un 62%.

• Foc al mig acostant-hi les pe-ces fins a arribar al foc directe, de 27, 23 de senceres i 4 de rompudes, un 85%.

• Foc amb les peces semi cober-tes amb teules, de 55, 52 de

senceres i 3 de rompudes, un 94,5% .

Del 12% que es varen rompre, una vegada analitzades vam veure que una part podia ser a causa de cops produïts per la llenya mentre s’avi-vava el foc. L’activitat es va acabar al voltant d’una improvisada taula, analitzant (cadascun deia la seva) com havia anat l’activitat i deixant oberta la proposta de seguir expe-rimentant més endavant però amb ceràmiques més grans.

14

MArt SoN GALL

E l mes de febrer de 2013, la família Seguí Vidal va lliurar al Consell Insular de Menorca una fi-gura prehistòrica de bronze que re-presenta un guerrer procedent del poblat talaiòtic de Son Gall (Alaior), propietat de la família. Es tracta de la segona figura d’aquests tipus que es troba en aquest lloc i la setena de la col·lecció de Menorca. El Con-sell el diposità en el Museu de Me-norca, on s’exposa després d’haver rebut el tractament de restauració adequat.

El guerrer de bronze té 18 cm d’altu-ra i la pàtina de color verd clar. Està nu, en posició de sostenir un escut i una llança, però amb els braços tren-cats, duu el cap cobert amb un casc del tipus anomenat frigi, i al front s’aprecien alguns cabells. Calça una mena de botes fins als genolls. Li manquen els apèndixs sota els peus per encastar-lo sobre una superfície que podria ser un pedestal o suport que no s’ha conservat.

Les figures de guerrers localitzades en jaciments de Menorca es van pu-blicar l’any 1983 (Orfila, 1983). Es tracta de sis figures que es conser-ven en col·leccions privades i algu-nes de les dades que exposa aques-ta investigadora són:

• Figura de Biniedrís (Alaior). Només es coneix per una re-ferència bibliogràfica d’Oleo

y Quadrado de 1876. No en tenim cap altra dada.

• Figura de Binicalaf (Maó). Col-lecció dels hereus de J. Flaquer i Fàbregues. Es va trobar l’any 1910 (9 cm).

• Figura de Biniatram (Ciuta-della). Es conserva al museu de la Hispanic Society (Nova York). Es va trobar l’any 1866 (12 cm).

• Figura de Torelló (Maó). Col-lecció Olives. Casc amb cimera alta d’estil sud-itàlic. Datada entre els segles IV i III aC (10,5 cm).

• Figura de sa Cavalleria (es Mercadal). Col·lecció Olivar. En posició diferent, duu una es-pasa a la mà esquerra. Datada entre els segles II i III aC (20 cm).

• Figura de Son Gall. Col·lecció Seguí Vidal. Datada el segle V aC (22 cm).

L’estudi també inclou un petit casc del mateix tipus frigi, datat en el se-

gle VI aC, que fou localitzat al recinte de taula de Torre d’en Galmés durant les primeres excavacions de Joan Flaquer (1940). Segurament perta-nyia a una figura de guerrer que no ens ha arribat. En l’actualitat s’expo-sa al Museu de Menorca.

La troballa del guerrer de Son Gall 2 es va produir de manera casual quan es desmuntava una paret de les ca-ses, és a dir, es va trobar fora del seu lloc d’origen, fora del jaciment arque-ològic, del poblat talaiòtic que hi ha al lloc. Així, s’afegeix a la resta de fi-gures menorquines en el sentit que no tenen un context arqueològic i que desconeixem la resta d’objectes que els acompanyaven o amb els quals el podríem associar. De tots, l’única cosa que sabem és el poblat d’on procedeixen: Biniedrís (Alaior), Son Gall (Alaior), Binicalaf (Maó), To-relló (Maó), Biniatram (Ciutadella) i sa Cavalleria (es Mercadal), aquests dos situats en terres del nord geològic, a l’àrea de l’illa amb menys població ja des de la prehistòria.

Els cascos que porten aquestes fi-gures són els elements que s’han emprat a l’hora de cercar paral·lels (figures semblants en altres cultures) i concretar-ne la cronologia. Els de tipus frigi tenen forma de barretina que es doblega a l’extrem. A la punxa, duen una cimera sobre un espigó o directament sobre el casc, com el de Torelló, ben visible, i a les galtes dues proteccions (anomenades paragnat-hides) aixecades sobre les orelles. Estan datats entre el 450 i el segle III aC, en àmbits hel·lènics, sud-itàlics.

Una nova figura prehistòrica:el Guerrer 2 de Son Gall (Alaior)1

Joana Gual Cerdó, TAE del Servei de Patrimoni del CIM

figura del guerrerabans de la neteja

15

L’origen del significat d’aquestes fi-gures i el lloc on es produïren ha ge-nerat gran quantitat de publicacions. Avui encara no tenim l’evidència ar-queològica que ens permeti afirmar que foren fabricats a les Balears; però sí que podem assegurar que s’originen arran d’una demanda pràc-ticament exclusiva d’aquestes dues illes on es desenvolupà la cultura talaiòtica, perquè no se’n troben de semblants a cap altra banda. La in-terpretació més antiga deia que les dugueren els foners que es despla-çaven amb els exèrcits cartaginesos i romans; però als llocs on aquests anaren (Itàlia i sud d’Itàlia) no se n’han trobat. Durant els anys vui-tanta del segle passat va tenir molta difusió la idea que eren smiting god, representacions del déu fenici de la

MArt SoN GALL

A més de la recerca de paral·lels, la mancança de dades arqueològi-ques ens duu a estudiar els guer-rers de Menorca en relació amb els que s’han localitzat a Mallorca, en contextos arqueològics amb més dades que les que tenim aquí. Els jaciments on es trobaren els guer-rers de Roca Roja (Sóller), Son Taixaquet (Llucmajor), Son Favar (Artà) i Son Carrió (Sant Llorenç) foren objecte d’excavacions arque-ològiques i els materials més antics amb el quals s’han de relacionar no van més enllà del segle IV aC. Es tracta de recintes interpretats com a llocs rituals o santuaris. (Gual, 1993: 53-56)

Tot i que no en tenim evidències, per les dades que posseïm podem pensar que les figures de guerrers de Menorca es localitzen als recin-tes de taula, als edificis destinats a la celebració de rituals festius on es dipositaven les figures de bron-ze. Les troballes més conegudes no són de guerrers, sinó d’altres tipus: la figura d’Imhotep de Torre d’en Galmés i el bouet de Torralba d’en Salort, ambdues conservades al Museu de Menorca. Les data-cions dels materials més antics localitzats amb les excavacions arqueològiques, igual que en els santuaris mallorquins, no superen el segle IV aC.

Detall del casc tipus frigi que llueix el guerrer 2de son gall abans i després de la neteja

figura del guerrerdesprés de la neteja

guerra; però aquests guerrers estan en posició diferent i van coberts amb una mena de faldellí, i a Eivissa, que va ser colònia fenícia i cartaginesa, tampoc no se n’han trobat.

En qualsevol cas, es tracta d’uns ob-jectes de gran valor per a les comu-nitats del posttalaiòtic; és a dir, dels darrers segles de la prehistòria insu-lar, just abans de l’arribada dels ro-mans l’any 123 aC, que requereixen una tècnica de fabricació complexa, la de la fosa a la cera perduda, i una matèria primera, l’estany, inexistent a les Balears. Manifesten l’existèn-cia d’importants relacions comercials (documentades ja des dels inicis de la cultura talaiòtica en el segle X aC) que permeteren l’arribada de les fi-gures o de la tècnica per fabricar-les, i de sòlides creences i rituals que fe-ien dipositar-les en recintes especials del poblat.

Per acabar, cal agrair públicament el gest de la família Seguí Vidal, perquè contribueix sòlidament al foment del reconeixement del valor del patrimo-ni arqueològic menorquí i possibilita que lapoblació de l’illa i els visitants en general puguin gaudir d’una figu-ra extraordinària i bella. Serà la pri-mera figura de guerrer que s’exposa a la col·lecció permanent d’un museu de Menorca.

1 Aquest article es va publicar a la revista digital del departament de Cultura del CIM,

Àmbit, maig 2013.

BIBLIOgrafIaGUAL, J.M. (1993). Figures de bron-ze a la protohistòria de Mallorca. Ed. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear.ORFILA, M. (1983). “Estatuillas de bronce antiguas”, a Geografía e His-toria de Menorca (Tom IV), coordi-nada per J. Mascaró Passarius (pàg. 85-146).

16

CorNiA NoU

Entre els anys 2008 i 2012

s’ha excavat i restaurat un gran edifici

adossat al costat sud del gran talaiot

de Cornia Nou, en un projecte impul-

sat pel Museu de Menorca i Amics del

Museu de Menorca. El 2013, la manca

de pressupost va fer impossible exca-

var, però, així i tot, es van dedicar uns

dies a acabar d’adequar la zona per

tal que els visitants en puguin gaudir. La intervencions realitzades van tenir com a objectiu garantir la conservació del jaciment, la correcta interpretació de les estructures restaurades durant campanyes anteriors i la seguretat dels visitants.

Una de les actuacions va consistir en la instal·lació d’una reixa metàl·lica al sitjot situat al costat est de l’edifici sud, excavat durant la campanya de 2012, per tal d’evitar que hi puguin

caure persones o animals. La reixa es va instal·lar de forma semblant a les que es van instal·lar al dos sitjots situats al costat del talaiot est, inten-tant minimitzar l’impacte visual. La reixa es pot treure i posar per tal de poder accedir, en cas de necessitat, a l’interior del sitjot. Per tal de contro-lar-ne l’accés, es va tancar amb dos cadenats.

Durant aquesta campanya es van col-locar també unes petites plaques de

Boca del sitjot, amb la reixa ja col·locada

L’edifici sud de Cornia Nou,preparat per a les visites

Antoni Ferrer Rotger

17

L’edifici oest del talaiot oest, abans de la intervenció

L’edifici oest del talaiot oest, després de la intervenció

ceràmica per diferenciar les parts re-construïdes de les originals a l’edifici sud del talaiot oest, de forma sem-blant a com es va fer al talaiot est.

Les plaques, que es van enganxar amb resina epoxídica, porten l’any en què es va realitzar la intervenció. La intenció és que aquests elements

ajudin el visitant a interpretar l’edifi-ci, però que no interfereixin des del punt de vista estètic.

A més d’aquestes dues intervenci-ons, també es va portar a terme una neteja de vegetació a l’edifici situat al costat oest del talaiot oriental, per tal de millorar-ne la visualitza-ció i aturar els danys causats per les arrels sobre els nivells arqueològics i les estructures arquitectòniques.

A més dels codirectors del projecte, Montserrat Anglada, Antoni Ferrer, Lluís Plantalamor i Damià Ramis, van participar en aquestes tasques Mark Van Strydonck (Institut Royal du Patrimonie Artistique, Bèlgica), Her-linde Borms (Antwerp Society for Roman Archaeology, Bèlgica), Guy de Mulder (Universitat de Gent, Bèl-gica), Martí Carbonell, Borja Corral, Irene Riudavets i Ester Marcos.

CorNiA NoU

18

tirA tirA

E l mes d’abril el programa d’excursions d’IB3 “Tira Tira” va ve-nir a Menorca per filmar una ruta cicloturística de Maó a Calescoves. Durant el trajecte, el seu presen-tador, en Rafel de Can Renou, va fent aturades a llocs que té ganes de visitar. I una d’aquestes visites va ser el jaciment talaiòtic de Talatí de Dalt.

Si heu vist el programa algun cop, sabreu que en Rafel sempre pro-cura tenir algú que l’espera per fer-li de guia i explicar-li alguna història sobre el lloc visitat. Amics del Museu de Menorca vam ser convidats a participar en aquest capítol i la trobada la vam fer a Talatí. Per a nosaltres aquest és un jaciment especial, ja que aquí és on vam iniciar la nostra aven-tura amb el camp de treball cap allà l’any 1999, activitat que uns anys després vam traslladar a Tor-re d’en Galmés, on es desenvolupa actualment.

Un dels participants als treballs d’excavació fets per Amics del Mu-seu a Talatí, en Quim Pons, va ser l’encarregat de rebre i guiar en Ra-fel pel jaciment. La visita es va cen-trar en dues zones del poblat. En primer lloc es va visitar el recinte de taula, que és un dels més reprodu-ïts a postals i altres mitjans, atesa la seva singularitat, amb la colum-na lateral caiguda i estalonada a la taula.

Ens visita “Tira Tira”Joaquín Pons Machado

A la segona part de la visita, vam poder veure la zona que va ser exca-vada per Amics del Museu, amb els recintes coberts que estan al seu voltant. Per tant, només ens queda animar-vos a veure el programa del “Tira Tira” perquè vegeu el resultat final d’aquesta experiència. Pensau que el podreu recuperar a través

del web d’IB3 a la carta (Tira Tira, capítol 87, “Menorca Talaiòtica en bicicleta”).

Finalment, volem agrair a tot l’equip del “Tira Tira” que hagin pensat en nosaltres com a possibles col-laboradors i esperam haver estat a l’alçada del programa.

19

EXCUrSioNS

El programa d’excursions d’Amics del Museu de Menorca continuà endavant durant el 2013. Aquesta activitat té una molt bona acollida des de fa anys i la resposta de la gent és destacable, fet que ens va condicionar i ens va obligar a demanar als assistents una inscrip-ció prèvia perquè alguns llocs que hem intentat visitar no són acces-sibles per un gran nombre de gent. Per tant, els interessats a assistir a les sortides que organitzem han de fer una inscripció prèvia a través del nostre correu electrònic (info@amicsmuseumenorca.org) o trucant al Museu de Menorca en horari d’ofi-cina (971350955, de 8 a 14 h).

La primera visita de l’any es va fer al barranc de Biniguardó (es Mercadal), el 20 de gener, amb na Muns Angla-da com a guia. Aquí vam poder gaudir d’un paisatge molt espectacular amb unes formacions rocoses típiques de la zona nord de l’illa, similars a les que ja havíem visitat l’any anterior a les penyes d’Egipte.

El 17 de febrer vam anar a visitar el poblat talaiòtic de la Torre Vella d’en Lozano (Ciutadella). Tot i que el po-blat està molt retocat per les feines agrícoles, encara es conserven tres talaiots i algun conjunt d’estructures d’hàbitat. S’ha de destacar un dels talaiots, que té una cambra interna i que és un dels pocs de Menorca amb aquest espai. En Toni Ferrer ens va fer de guia en aquesta excursió.

Un programa per descobrirJoaquín Pons Machado

La següent visita va ser a la costa sud de Ciutadella, on vam anar a visitar la singular cova dels Pardals, una cova aprofitada com a embarcador. Vam tornar a comptar amb les explicacions d’en Toni Ferrer. Posteriorment, vam fer una passejada pel Camí de Cavalls fins a la cala de Son Vell.

El 21 d’abril vam anar a visitar el se-pulcre megalític de ses Roques Llises i el recinte de Na Comerma de sa Ga-rita, dos monuments molt propers a Torre d’en Galmés, però alhora molt desconeguts. Per a aquesta excursió vam comptar amb les explicacions d’en Quim Pons.

Per acabar el curs 2012-2013 el 19 de maig vam anar a descobrir el lloc de Sa Cudia Cremada, a la vora de Maó. En aquesta ocasió va ser na Muns Anglada l’encarregada de con-duir la visita. Vam poder apreciar tant les restes arqueològiques d’època talaiòtica com la casa del lloc, d’estil modernista.

El curs 2013-2014 el vam iniciar el 20 d’octubre anant a visitar el poblat talaiòtic de Sant Agustí (es Migjorn) i les explicacions les va fer na Muns Anglada. Aquí vam poder visitar el

talaiot principal amb la seva cambra interior i les restes que es conserven del poblat.

El barranc de Son Boter va ser l’objecte de la visita que vam fer el 17 de no-vembre. En aquest cas vam comptar amb la presència d’en Pau Salort, que ens va parlar sobre l’aprofitament de l’aigua a la zona. Vam poder visitar les cases del lloc, construïdes dins la pa-ret del barranc, i el molí d’aigua, un dels pocs exemples coneguts a Menorca.

En la darrera sortida de l’any, vam vi-sitar la basílica paleocristiana del Cap des Port de Fornells, el 15 de desem-bre. Vam fer l’excursió des de l’arenal de Son Saura, caminant pel Camí de Cavalls, i allà vam sentir les explicaci-ons de n’Octavi Pons.

El programa ha continuat durant el 2014, però això ja serà objecte d’un altre escrit. Només volem agrair la resposta que hem tingut en aques-ta activitat i animar-vos a continuar participant en aquestes excursions. I el més important, qualsevol proposta que pugueu fer per anar a visitar al-gun lloc de Menorca, no dubteu a fer-nos-la arribar al nostre correu electrò-nic (info@amicsmuseumenorca.org).

son Boter torre vella d’en Lozano

20

BasíLIca fOrnELLs15 de desembre de 2013

cOva DELs ParDaLs