Immigració o exili, la realitat de les persones LGTB pag 94-99

7/27/2019 Immigraci o exili, la realitat de les persones LGTB pag 94-99

1/153

reVisTa d iNFOrmaci , aNlisi i iNVesTiGaci sOcials

drets i poLtiques

per a La diversitat sexuaLaNlisis experTes

dileG

Glria careaGaGerard cOll-plaNasGaTha esTeramerc FalGuerasaNTOs FlixarmaNd de FluVimara luisa Garcamaria del mar GONzlezJOaN iGualFraNcesc JaureNarichard Khler

FraNcisca lpezNGel luis marOTO sez

daVid marTmerc merOOmarTa mOliNa

scar mOralesJOrdi peTiT

carme pOrTareNaTO sabbadiNi

NaNiNa saNTOsaNa ValNcia

elisabeT VeNdrell,presideNTa de lassOciaci

de Famlies lesbiaNes i Gais (FlG)

eNTOrNs Homo BaBy Boom: la viSualitzaCi dE famliES amB doS paRES i duES m fundaCi Enlla: una RESpoSta a SituaCionS dE dEpEndnCia i maRgin El 900RoSa, tEStimoni viu dE lEvoluCi dE lES pRoBlEmtiQuES lgt

desembre 2010

QuadERnSdaCCi SoCiali Ciutadania

per Josep M. Anguera i Miquel Juli

La Barca de caront, un comiat humanitzat

aLs sense sostre

11


2/153

11

01:Maquetacin 1 29/11/10 10:48 Pgina 1


3/153

President del Consell Editorial:Jordi Rustullet i Tallada

Direcci:Vicen Relats i Casas

Consell Editorial:Oriol Amors, Carolina Homar, Josep Gonzlez-Cambray, Imma Prez, Carme Porta, Marta Selva, dam Toms, Jordi Tous,Carles Vega, Eugeni Villalb, Laura Juanola, Maci Serra i Josep Vias

Coordinaci editorial:M.Carme Rods i Marta Andilla

Correcci:Remei Sala i Anna Almenar

Han collaborat en aquest nmero:Josep Maria Anguera, Anna Boluda, Gloria Careaga, Gerard Coll, gatha Estera, Merc Falguera, Santos Flix, Armand deFluvi, Mara Luisa Garca Berrocal, Maria del Mar Gonzlez, Joan Igual, Francesc Jurena, Miquel Juli, Richard Khler, Paquita

Lpez, ngel Luis Maroto Sez, David Mart, Gabriel Martn, Merc Meroo, Josep M. Mesquida, Marta Molina, scarMorales, Jordi Petit, Carme Porta, Nicolau Rubio, Renato Sabbadini, Nanina Santos Castroviejo i Ana Valncia

Fotografia:Ivan Gimnez-Costa, Juan Lemus, Joana Roch, Marta Vilageliu, arxiu de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, Carla Lagata /TGEU, Oriana Eliabe, Antoni Devesa, Colita, ILGA, famlia Falguera Ruiz.

Impressi i enquadernaci: Agpograf ImpressorsTiratge: 5.000 exemplarsDipsit legal: B/22876-08ISSN: 1888-4636

El contingut dels articles s responsabilitat dels autors i nomsel que es diu al davantal s lopini de la revista.Quaderns

dAcci Social i Ciutadania s una publicaci quadrimestral.

Disseny i maquetaci:Ramon Vilageliu. Scripta [email protected]

Generalitat de CatalunyaDepartament dAcci Social i Ciutadania1a edici: novembre de 2010

Redacci:[email protected] dAcci Social i CiutadaniaPl. Pau Vila, 108039 BARCELONA

Els continguts daquesta revistaestan subjectes a una llicnciaReconeixement 2.5 de CreativeCommons, si no shi indica el con-trari. Sen permet la reproducci,

la distribuci, la comunicaci pblica i la t ransformaci pergenerar una obra derivada, sense cap restricci sempre quesen citi el titular dels drets (autor, revista QuadernsdAcci Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya). Lallicncia completa es pot consultar a http://creativecom-mons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.

BY



4/153

SUMARI

Q


5/153Q

Davantal



6/153

Liderant eL reconeixementdeLs drets LGtB

Davantal

Quaderns dAcci Social i Ciutadania vol ser, des que va aparixer, el gener del 2008, una revista dinformaci, an-

lisi i investigaci socials, que reflexiona al voltant de dos grans eixos: els reptes del Sistema catal de serveis socials i

el desenvolupament dels drets de ciutadania. El nmero que teniu a les mans enfondeix la seva aportaci sobretot en

aquest segon mbit, el dels drets. Tot i que, pel que fa a l'atenci social, lhomosexualitat i la transsexualitat quasi mai

han tingut una resposta especfica del sistema de protecci social, sin que ms aviat lhan tinguda de l'associacionis-

me comproms i de grups d'autoajuda, s evident que actualment podem parlar daquest collectiu de persones LGTB

(lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) com un dels que, en els darrers anys, ms progressos ha fet pel que fa al seu

reconeixement legal i social.

Aquestes planes ens permetran constatar com Catalunya i lEstat espanyol han liderat aquest procs, seguint els pas-

sos pioners que a Europa noms havien encetat Holanda i Blgica i que, a hores dara, ja han tingut altres continua-

dors. El reconeixement del dret dadopci de les parelles de gais i lesbianes, per una llei catalana del 2005, i lestabli-

ment del matrimoni homosexual, a travs duna llei estatal del juny del mateix any, han suposat un veritable abans i

desprs en la normalitzaci de la situaci de les persones i famlies que integren aquest collectiu.

El Govern catal, a ms, ha desplegat un pla interdepartamental per a la no-discriminaci de les persones homose-

xuals i transsexuals, que es coordina des del Programa per al collectiu gai, lesbi i transsexual del Departament

dAcci Social i Ciutadania. A travs daquest Programa, que vetlla contra les discriminacions i estableix mesures a

favor de la plena normalitzaci del collectiu, la Generalitat sha convertit en el primer govern supralocal que forma

part de la Internacional Lesbian & Gay Association (ILGA), una federaci dassociacions i entitats que promou el des-envolupament dels drets de les persones LGTB a Europa.

En pocs anys, doncs, a casa nostra shan produt uns avenos molt remarcables en aquest mbit de la defensa dels

drets humans, que han estat liderats per un ampli moviment del collectiu LGTB organitzat al nostre pas, el qual s

un referent arreu dEuropa i del mn. Per aix, molts dels articles daquest nmero de Quadernsrecolliran testimo-

nis i experincies que visualitzen els grans progressos experimentats. Com indiquen lluitadors veterans del moviment

LGTB com Armand de Fluvi i Jordi Petit, sha passat de la consideraci de perillositat social decretada pel franquis-

me al reconeixement del dret dadopci i al matrimoni. Uns canvis molt substancials que han perms dignificar la vida

de moltes famlies de pares i mares homosexuals i dels seus fills i filles.

Encara hi ha molt cam per fer perqu es consolidi la normalitzaci dels drets de les persones diferents, en aquest

cas les persones amb una opci sexual o una identitat de gnere diferent. Amb tot, els grans progressos aconseguits i

lacceptaci social que han tingut conviden a mirar el futur amb optimisme.

Jordi Rustullet i Tallada, secretari general del Departament dAcci Social i Ciutadania


7/153Q

a fons



8/153

< A FONS

QASC < 7

Si el Parlament de Catalunya va serpioner, el 1998, a reconixer la prc-

tica igualtat de drets de les parellesheterosexuals i les homosexuals ambla Llei dunions estables de parella,

que equiparava les parelles casades iles no casades i va fer possible un

registre ms especfic de les parelles

del mateix sexe al dret civil catal, lesinstitucions dautogovern i el veter,ric i combatiu moviment associatiu

de lesbianes, gais, transsexuals i bise-xuals (LGTB) han situat el nostre pasentre els pioners dEuropa i del mn

en el reconeixement dels drets da-quest collectiu i de limpuls de pol-

tiques contra la seva discriminaci.La llei catalana que permet ladop-

ci a parelles homosexuals i la lleiespanyola que estableix el matrimoni

entre persones del mateix sexe, totesdues aprovades el 2005, van marcartot un abans i un desprs en la nor-

malitzaci social del collectiu. Laposada en marxa per part del Govern

catal, lany 2006, dun pla interde-partamental per a la no-discriminaci

de les persones homosexuals i trans-

sexuals i la seva entrada, lany 2007,com a membre de lorganitzaci

International Lesbian & Gay Asso-


9/153

ciation (ILGA) a travs del Pro-

grama per al collectiu gai, lesbi itranssexual van concretar el com-

proms de la Generalitat de vetllarper la igualtat de drets del collectiu.Es reforaven, aix, unes poltiques

per posar fi a la persecuci i lestig-matitzaci de les persones homose-

xuals i transsexuals decretades pelfranquisme i per establir mesures a

favor del ple exercici dels seus drets,tamb recollides al nou Estatut dau-

tonomia.Catalunya va ser el primer govern

supra-local a adherir-se a lILGA, una

federaci dentitats que aglutina msde 670 entitats de ms de 110 pasos

del mn, i va ser tamb pas impulsoren la creaci duna xarxa de governs

europeus, lany 2007, amb poltiquesactives per a les persones gais, lesbia-nes, bisexuals i transsexuals i per a

QASC < 8

A FONS<


10/153

combatre la discriminaci per orien-

taci sexual i per identitat de gnere.Actualment formen part daquesta

Xarxa de Governs Catalunya,Holanda, Flandes, Esccia, Irlanda,Irlanda del Nord, el Regne Unit,

Noruega, Blgica, Sucia i Finlndia.El 2010 shi han incorporat com a

observadors la Repblica Txeca,Dinamarca, Estnia, Hongria, Malta,

Polnia, Eslovquia i Sussa.Sota limpuls de la Secretaria de

Poltiques Familiars del DepartamentdAcci Social i Ciutadania (DASC),el Govern va crear, el juny del 2007,

el Consell Nacional de lesbianes, gaisi homes i dones bisexuals i transse-

xuals, actualment integrat per unaquarentena dentitats, que s un

organisme dinterlocuci i assessora-ment del moviment associatiu amblAdministraci. Tamb ha impulsat

les bases duna futura llei de drets deles persones LGTB i contra l'homof-

bia, la lesbofbia i la transfbia quepretn protocollitzar la resposta a les

agressions que continguin una causa

de discriminaci per orientaci se -xual o identitat de gnere i protegiramb drets aquestes persones.

Intervenci policial per a delictes

d'homofbia

Aix mateix, el Departament

dInterior va emprendre, el juliolde 2008, una campanya contra l'ho-mofbia que explicava com denun-

ciar les agressions i facilitava con-sells de seguretat. Tamb va aprovar

un protocol d'intervenci policialper delictes homfobs amb l'objec-

tiu d'oferir un tractament adequat ales vctimes, identificar les conduc-

tes homfobes i disposar d'informa-

ci estadstica. El Protocol deter-

mina que les diligncies obertes peraquest tipus de delictes s'han de

comunicar de manera immediata ala Fiscalia Interlocutora en delictes

dodi.Des de la implantaci del Pla inter-departamental, el nombre dac-

tuacions ha anat augmentant, passantde les 99 del 2007 a les 117 del 2009,

amb una inversi dentre 3 i 3,6milions deuros anuals. Laplicaci

del Pla interdepartamental ha anatincorporant actuacions a favor del

collectiu LGTB, fruit de la bonapredisposici dels departamentsper dissenyar-ne segons les seves

competncies. Amb el Pla shaaconseguit que alguns dels departa-

ments incorporin de manera tron-cal la perspectiva LGTB a les seves

poltiques i que shagin implicat acollaborar-hi agents externs. Aix,

el Pla sha anat estenent progressi-vament tamb en les administra-

cions locals, en la de Justcia, enalgunes empreses, els sindicats, lesuniversitats, les organitzacions no

governamentals, etc.La incidncia creixent del Pla als

organismes del Govern i de forareferma la seva utilitat com a eina

vertebradora dunes poltiques cadavegada ms estables i ms assumi-

des, indica la responsable delPrograma per al collectiu gai, les-

bi i transsexual, Marta Molina,

que sost que s linici dunes pol-tiques que han danar ms enll,

que han de ser ms estructurals ique han de servir per eradicar lho-

mofbia i les desigualtats que enca-ra es donen envers les persones les-

bianes, gais i homes i dones transse-xuals i bisexuals

< A FONS


11/153

QASC < 10

A FONS<


12/153

QASC < 11

< A FONS


13/153

QASC < 12

A FONS<


14/153

QASC < 13

< A FONS


15/153

A FONS

Immigració o exili, la realitat de les persones LGTB pag 94-99

Documents

Transcript of Immigració o exili, la realitat de les persones LGTB pag 94-99