Impacte Programa Integral 2008-2009 - Vallès Occidental · locals i agents socials i econòmics)....

Impacte del Programa Integral per l’Ocupació al

Vallès Occidental (2008, 2009 i 1r semestre 2010)

Anàlisi dels resultats 12 mesos després de la

finalització de les accions

Febrer 2012

Realització:

Amb el suport:

Impacte del Programa Integral per l’Ocupació al Vallès Occidental

2

Índex

Índex ..................................................................................................................................... 2

1. Introducció ....................................................................................................................... 3

2. Distribució pressupostària.............................................................................................. 5

3. Indicadors de realització ................................................................................................. 7

3.1. Les persones beneficiàries .......................................................................................... 7

3.2. L’activitat realitzada dirigida al col·lectiu de persones desocupades ............................ 8

3.3. Les persones ateses pels Serveis Locals d’Ocupació................................................ 10

3.4. Les empreses beneficiàries ....................................................................................... 10

4. Indicadors de resultat.................................................................................................... 12

4.1. El marc d’actuació: el mercat de treball els anys 2008 i 2009 a la comarca............... 12

4.2. La inserció laboral a les accions d’orientació ............................................................. 15

4.3. Permanència al sistema educatiu a les accions per a joves....................................... 19

4.4. Creació d’empreses a les accions per a emprenedors............................................... 22

4.5. Manteniment/millora de la plantilla a l’acció de competitivitat per a empreses ........... 24


3

1. Introducció

El document que presentem a continuació té per objectiu disposar d’un resum general dels resultats (indicadors de realització) i de l’efecte sobre el mercat de treball i teixit empresarial de la comarca (indicadors de resultat) del Programa Integral de Polítiques per l’Ocupació 2008-2009 (en endavant PIPO), posant especial èmfasi en l’impacte d’alguna de les accions desenvolupades.

En el plenari del dia 30 d’abril de 2008 del Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (en endavant Copevo) va aprovar el conveni del PIPO amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, per un import de 8M€, dels quals el 50% provenien del Fons Social Europeu, el 25% de la Generalitat de Catalunya i l’altre 25% del propi territori (ens locals i agents socials i econòmics).

L’elegibilitat del programa va ser de l’1 de gener del 2008 al 30 de juny de 2010 i la seva gestió tècnica (justificació i seguiment) es va fer per anualitats (en el cas de l’any 2010 només pel primer semestre).

El programa es va configurar a partir de 5 àmbits de treball, amb 10 projectes i 28 accions.

Taula 1: Nom de les accions del PIPO per projecte i àmbit de treball

Àmbit Projecte

EMPRESA Suport a la Creació d'Empreses 1 Creació d'empreses2 Xarxa local de Creació d'empreses

Suport a les PIMES 3 Adaptabilitat / Reestructuració

4 Formació5 Organització del treball

6 Prospecció empresarial

FORMACIÓ Èxit escolar i transició escola treball 7 Atenció joves

8 Atenció professionals9 Experiències Pilot Exit Escolar

10 Xarxa local de transició escola treball

Impuls de la formació professional 11 Anàlisi i Sensibilització12 Experiències Pilot Impuls Formació

IGUALTAT Accés i presència al mercat de treball 13 Dispositius Barris

14 Itineraris formació

15 Itineraris informació, orientació, inserció16 Tutor atur treball

Permanència mercat treball i impuls igualtat 17 Sensibilització / Difusió

18 Tercer sector i impuls RSEOCUPACIÓ Atenció dependència 19 Atenció a la dependència

Modernització i disseny accions innovadores 20 Competències / Ocupabilitat

21 Implementació dels serveis d'Ocupació

22 Modernitzacio i disseny dels serveis 23 Teixit empresarial

Qualitat de l'ocupació 24 Salut Laboral

25 Territori Socialment Responsable

26 Conciliació i Plans d'IgualtatTRANSNACIONALITAT Cooperació transnacional 27 Consolidació xarxes

28 Intercanvi experiències

Acció


4

En total van intervenir 27 operadors distribuïts en 20 ens locals (del total dels 23 existents a la comarca), 5 agents socials i econòmics, el Consell Comarcal i el propi Copevo.

Destaquen en el número total de participacions a les 28 accions del PIPO els ajuntaments de Sabadell (24) i Terrassa (23), seguits pel Copevo (18) i els ajuntaments de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès (14).

L’estructura del document és distribueix en dos grans blocs:

a. Distribució pressupostària i Indicadors de realització (apartats 2 i 3). Contempla una breu explicació de la dotació pressupostària i una anàlisi de les persones i empreses beneficiàries i de les persones ateses pels Serveis Locals d’Ocupació.

b. Indicadors de resultat (apartat 4). Es centra en l’anàlisi dels impactes de les accions més significatives i de les quals es disposa d’informació amb valor afegit. Aquests són:

• La inserció laboral dels beneficiaris atesos a les 7 accions d’orientació, tal i com es detalla a continuació:

ÀMBIT PROJECTE ACCIÓ

Competències / Ocupabilitat

Implementació dels serveis d'Ocupació

Atenció a la dependència Atenció a la dependènciaDispositius Barris

Tutor atur treball

Itineraris informació, orientació, insercióItineraris formació

Taula 3: Accions d'orientació amb seguiment de la inserció laboral dels beneficiaris

OCUPACIÓModernització i disseny accions innovadores

IGUALTAT Accés i presència al mercat de treball

• La permanència al sistema educatiu dels joves a les 4 accions del projecte Èxit escolar i transició escola treball.

• La creació d’activitat econòmica per part d’emprenedors a les 2 accions del projecte Suport a la creació d’empreses

• El manteniment/increment de la plantilla de les empreses a l’acció Adaptabilitat/Reestructuració.

Taula 2: Nom entitats executores i número accions que van participar al PIPO

Nom entitats executores Participació en

accions

Aj. Badia del Vallès 4

Aj. Barberà del Vallès 14

Aj. Castellar del Vallès 7

Aj. Castellbisbal 5

Aj. Cerdanyola del Vallès 14

Aj. Matadepera 5

Aj. Montcada i Reixac 7

Aj. Palau-solità i Plegamans 6

Aj. Polinyà 8

Aj. Ripollet 4

Aj. Rubí 9

Aj. Sabadell 24

Aj. Sant Cugat del Vallès 13

Aj. Sant Llorenç Savall 3

Aj. Sant Quirze del Vallès 8

Aj. Sentmenat 3

Aj. Sta. Perpètua de la Mogoda 12

Aj. Terrassa 23

Aj. Ullastrell 1

Aj. Vacarisses 1

CCOO 8 Consell Comarcal Vallès Occidental 1

CECOT 10

CIESC 5

PIMEC 2

UGT 5

COPEVO 18


5

2. Distribució pressupostària

És evident que l’activitat portada a terme en el marc del PIPO ha tingut un impacte en el conjunt dels beneficiaris atesos, serveis prestats i recursos oferts a la nostra comarca al llarg de tot el període d’execució.

Els projectes i accions, programades i dissenyades en un moment marcat encara per la inèrcia del creixement econòmic, es van haver de reformular un cop iniciades. La crisi “posava en crisi” un model d’atenció i prestació de serveis per l’ocupació que s’havia adaptat a un llarg període de creixement econòmic.

Així, el canvi d’escenari socioeconòmic generat per l’esclat de la crisi a la nostra comarca va portar, durant el primer trimestre del 2009, a un procés de reformulació tècnica i financera que va suposar, a nivell general, un ajust dels recursos destinats a l’atenció directa a les persones: serveis d’orientació, formació, inserció, itineraris formatius ocupacionals, etc. Aquesta reformulació es va concretar bàsicament en tres formes:

• Increment pressupostari i redistribució cap a una major dotació de les accions destinades a intervenció directa amb persones (en detriment d’altres activitats). Es van incrementar els recursos tècnics per a portar a terme més intervencions de les previstes.

• Ajustament dels ratis previstos inicialment per les entitats en relació al número de beneficiaris a atendre per hora d’atenció de tècnic o de formació. Així, en molts casos, es va incrementar el número de beneficiaris atesos per tècnic.

• Reducció de les hores de dedicació a la gestió per part dels tècnics d’orientació i inserció en benefici de l’atenció directa a les persones.

Tal i com es detalla a la taula 4, la distribució del pressupost executat es va concentrar als àmbits de foment i suport a les polítiques d’orientació i millora del mercat laboral, un 36,1% a l’àmbit d’ocupació i un 26,1% al d’igualtat. Cal destacar però, la important dotació (un 23,3% del total) a l’àmbit d’empresa, amb accions de suport al teixit productiu de la comarca.

Una inversió total de 10,6M€, 2,6M€ més del previst inicialment degut a l’impacte de la crisi i gràcies a l‘increment en l’aportació pròpia de les entitats de la comarca.


6

Taula 4: Cost total executat per àmbit i projecte i % vers el total

Àmbit Projecte Cost total % vers el total

EMPRESA Suport a la Creació d’empreses 485.282,00 4,6%

Suport a les PIMES 1.989.337,86 18,7%

Total EMPRESA 2.474.619,86 23,3%

FORMACIÓ Èxit escolar i transició escola treball 1.036.433,00 9,8%

Impuls de la formació professional 422.070,06 4,0%

Total FORMACIÓ 1.458.503,06 13,7%

IGUALTAT Accés i presència al mercat de treball 2.492.184,82 23,4%

Permanència en el mercat de treball i impuls de la Igualtat 281.933,00

2,7%

Total IGUALTAT 2.774.117,82 26,1%

OCUPACIÓ Atenció a la dependència 446.241,00 4,2%

Modernització i disseny accions innovadores 2.608.237,36 24,5%

Qualitat de l’ocupació 787.858,90 7,4%

Total OCUPACIÓ 3.842.337,26 36,1%

TRANSNACIONALITAT Cooperació transnacional 80.000,00 0,8%

Total TRANSNACIONALITAT 80.000,00 0,8%

Total general 10.629.578,00 100,0%


7

3. Indicadors de realització

3.1. Les persones beneficiàries

Si en el moment de l’aprovació del conveni pel desenvolupament del PIPO el 30 d’abril de 2008, la previsió d’atenció de persones era, per al conjunt de projectes, d’un total de 3.075 persones, finalment els resultats van ser d’un total de 16.150 persones ateses. En trenta mesos, entre la previsió inicial i l’execució real, es va sextuplicar el volum de persones ateses finalment.

La Taula 5 sintetitza l’evolució i distribució de les participacions del total de beneficiaris en les activitats1 portades a terme en els projectes que contemplaven intervenció directa amb persones.

Taula 5. Persones beneficiàries per projectes i anys

Àmbit Projecte 2008 2009 2010 Total general

Empresa Suport a la creació d’empresa 131 205 302 638

Suport a les Pimes 35 533 576 1.144

Total Empresa 166 738 878 1.782

Formació Èxit escolar i transició escola treball

717 904 238 1.859

impuls de la formació 3 139 84 226

Total Formació 720 1.043 322 2.085

Igualtat Accés i presència al mercat de treball

1.288 3.568 758 5.614

Permanència en el mercat de treball 3 7 10

Total Igualtat 1.291 3.575 758 5.624

Ocupació Atenció dependència 8 222 5 235

Modernització i disseny 2.453 3.898 1.137 7.488

qualitat de l’ocupació 17 480 127 624

Total Ocupació 2.478 4.600 1.269 8.347

Total general 4.655 9.956 3.227 17.838

1 Entenem com a activitats, unitats d’intervenció tècnica amb cos específic: entrevistes, tutories, assessoraments o accions en grup (tallers o cursos).

16.972 persones beneficiàries del PIPO en els trenta mesos d’execució, amb 17.838 participacions en els projectes desenvolupats pel conjunt d’entitats consorciades


8

El total de participacions en els projectes va ser de 17.838, és a dir, en 886 casos les persones beneficiàries van participar en més d’un projecte.

El total de l’activitat al llarg de l’any 2009 pràcticament va duplicar les corresponents a l’any 2008, sent especialment rellevant l’increment en els dos projectes que contemplaven un major número d’accions adreçades directament a les persones: Accés i presencia en el mercat de treball i Modernització i disseny d’accions innovadores.

3.2. L’activitat realitzada dirigida al col·lectiu de persones desocupades

La Taula 6 quantifica el nombre d’hores dedicades als beneficiaris atesos pel PIPO en les dues accions adreçades exclusivament a l’orientació i informació als desocupats, aquestes van suposar un promig de 5,3 hores de prestació de serveis per persona amb un total de 53.190 hores d’atenció invertides en activitats d’informació i orientació, formació i inserció.

Taula 6: Nombre de beneficiaris, hores ateses i promig per beneficiaris segons accions Núm.

beneficiaris Hores

individuals Hores en grup

total % total % total % Total hores atenció

Implementació dels serveis d’ocupació 6.266 61,9% 6.356 36,3% 17.464 49,0% 23.820

Itineraris informació, orientació, inserció 3.854 38,1% 11.164 63,7% 18.206 51,0% 29.370

Total 10.120 17.520 32,9% 35.670 67,1% 53.190

Promig hores atenció beneficiari

individual col·lectiva total

Implementació dels serveis d’ocupació 1,0 2,8 3,8

Itineraris informació, orientació, inserció 2,9 4,7 7,6

Total 1,7 3,5 5,3

Amb un total de 35.670 hores, les accions en grup van suposar el 67% del total. Cal especificar que dins d’aquestes hores s’inclouen les sessions d’acollida i informació, la formació en competències bàsiques i transversals i la formació professionalitzadora.

10.120 persones desocupades van participar en les dues accions dirigides a aquest col·lectiu. Amb una inversió mitjana de 5,3 hores per cadascuna d’elles d’atenció individual i/o col·lectiva.


9

L’acció Itineraris d’informació, orientació i inserció adreçada a persones amb especials dificultats en l’accés al mercat de treball ha estat, com és lògic, una de les que ha comportat un volum d’hores d’atenció individualitzada més alt.

El promig d’hores per beneficiari en l’acció per a col·lectius en especials dificultats es situa en 7,6 hores, essent de 3,8 hores per a les activitats d’orientació i inserció més generalistes (acció Implementació dels serveis d’ocupació).

La comparació entre les dues accions en relació al promig d’hores d’activitat en grup per persona és de 2,8 hores a l’acció Implementació dels serveis d’ocupació i de 4,7 hores en el cas dels Itineraris informació, orientació.

Com es pot apreciar a la Taula 7, l’acollida i primera atenció concentra el major número d’hores: el 60% dels beneficiaris atesos en les dues accions van rebre una hora d’atenció individual per part d’un tècnic d’orientació i inserció.

Taula 7. % hores d’atenció en accions en grup i en atenció individual de les dues accions principals

Hores atenció individuals Acció Total

beneficiaris

accions activitats grupals 1 hora

entre 1 i 2

entre 2 i 5

entre 5 i 10

més de 10

Itineraris informació, orientació, inserció 3.854 14,1% 27,0% 17,6% 26,0% 12,7% 2,6%

Implementació dels serveis d'Ocupació 6.266 9,8% 80,3% 7,6% 1,8% 0,5% 0,0%

Total 10.120 11,4% 60,0% 11,4% 11,0% 5,1% 1,0%

Aquesta tipologia d’atenció és especialment diferent i significativa en l’acció Implementació dels serveis d’ocupació, en la qual el 80% de les persones que hi van participar van rebre una hora d’atenció individual. La consideració de serveis bàsics, és a dir, adreçats als col·lectius que no requereixen una intervenció intensiva i/o contínua, i la complementació d’aquestes hores amb accions en grup (més rendibles des del punt de vista de volum d’atenció) podrien explicar aquest resultat.

En canvi, l’altra acció adreçada a col·lectius que requereixen una major intensitat d’atenció, el 43,6% de beneficiaris van rebre entre 1:30 i 5 hores, complementada, com hem vist anteriorment, amb la seva participació en accions en grup i formació professionalitzadora.


10

3.3. Les persones ateses pels Serveis Locals d’Ocupació

Si ponderem el pes de les persones beneficiàries ateses pels ajuntaments del conjunt del programa (PI) respecte al conjunt de persones que han utilitzat els recursos dels Serveis Locals d’Ocupació (en endavant SLO)2

de la nostra comarca, l’impacte del PIPO sobre aquests, per als anys 2008, 2009 i 2010 és el següent:

Taula 8. Beneficiaris del PIPO 2008-2009 dels operadors locals i ràtio de cobertura del programa

2008 2009 2010

Beneficiaris Programa Integral 2008-2009 als operadors locals 4.340 8.230 2.758

Beneficiaris dels Serveis Locals d'Ocupació 26.839 39.836 34.021

Ràtio cobertura del programa (beneficiaris PI / beneficiaris SLO) 16% 21% 8%

Com hem vist a l’anterior apartat, es confirma, de nou, la intensitat d’intervenció dels SLO de la comarca l’any 2009, amb un increment respecte l’any 2008 dels beneficiaris totals del servei i els del propi PIPO.

3.4. Les empreses beneficiàries

A la previsió realitzada en el conveni del PIPO es va estimar un total de 1.200 empreses beneficiàries. De la mateixa manera que amb les persones beneficiàries, en aquest cas, també es va augmentar de forma molt considerable la intervenció final, arribant a 2.645, més del doble del previst.

2 Les dades s’han extret de l’informe Situació del Serveis Locals d’Ocupació 2009-2010, a partir de la informació proporcionada pels serveis locals d’ocupació, dades que contemplen el conjunt de persones ateses independentment del programa i/o via de subvenció. Per aquest motiu les persones ateses en el marc dels projectes del PIPO estan incloses dins de la informació general.

En relació al conjunt de beneficiaris atesos pels SLO d’ocupació de la comarca el programa ha suposat 16% del total el 2008, el 21% el 2009 i el 8% el 2010.

2.645 empreses beneficiàries del PIPO en els trenta mesos d’execució, amb 2.854 participacions en els projectes desenvolupats pel conjunt d’entitats consorciades.


11

Si ens fixem en la distribució per projectes Suport a Pimes, amb 2.250 empreses, concentra el 78% del total, seguit dels dos de l’àmbit d’ocupació amb 553.

Taula 9: Empreses beneficiàries per projecte i any del PIPO

Àmbit Projecte 2008 2009 1r sem. 2010

Total general

Empresa Suport a la creació d’empresa 1 61 47 109

Suport a les Pimes 5 1.456 680 2.141

Total Empresa 6 1.517 727 2.250

Igualtat Permanència al mercat de treball 46 5 51

Total Igualtat 46 5 51

Ocupació Modernització i disseny 23 208 11 242

Qualitat de l’ocupació 201 110 311

Total Ocupació 23 409 121 553

Total general 29 1.972 853 2.854

En relació a l’evolució anual, el 2008 va tenir molt baixa activitat. Els projectes no es van activar fins a finals d’aquell any, derivant el pes de l’execució a l’any 2009, amb 1.972 empreses, i el primers semestre del 2010, amb 853.


12

4. Indicadors de resultat

El següent apartat analitza els indicadors de resultat d’algunes accions del PIPO. Aquests indicadors aporten elements de valoració en relació al grau d’eficàcia en l’obtenció del resultat o objectiu perseguit per les diferents accions: la inserció laboral dels aturats (apartat 4.2), la formació dels joves (apartat 4.3), la creació d’empreses (apartat 4.4), o el manteniment o increment de la plantilla en les empreses (apartat 4.5). Les taules que es presenten per aquests quatre indicadors disposen d’informació desagregada en diferents variables:

• operador3

• any que l’aturat ha iniciat el programa

• sexe

• nacionalitat

• dimensió de l’empresa en termes de treballadors Prèviament (apartat 4.1), es presenta una breu contextualització del mercat de treball durant els anys d’intervenció i una aproximació al grau de penetració del programa en relació al total de desocupats registrats al territori.

4.1. El marc d’actuació: el mercat de treball els anys 2008 i 2009 a la comarca

L’avaluació de les Polítiques Actives d’Ocupació sempre ha estat dotada d’importants dificultats atès que el nivell d’inserció dels participants, un dels principals factors tradicionalment analitzats, integra un conjunt complex de variables de caràcter qualitatiu i quantitatiu.

Una de les variables que sens dubte condicionen la interpretació dels resultats obtinguts en matèria d’inserció, per exemple, és la situació del mercat de treball en aquell moment i territori.

3 Respecte a la variable “operador“ no tots els han intervingut en totes les accions. Així, dels apartats 4.2 al 4.5 hi ha un número diferent d’operadors, que es presenten codificats amb un número seqüencial, independent a cada taula/apartat. Així, l’operador “1” de l’apartat 4.2 no correspon a l’operador “1” dels altres apartats, i successivament.


13

Per aquest motiu, a continuació, fem una breu descripció de la situació del mercat de treball durant el període d’execució del programa. En concret, s’analitza el nombre d’aturats registrats a la comarca i la seva taxa d’atur en relació al total de beneficiaris desocupats atesos en el conjunt dels projectes del PIPO els anys 2008 i 2009.

Taula 10. Mitjana desocupats registrats, taxa atur i desocupats atesos al PIPO, anys 2008 – 2009. Índex de penetració territorial

Mitjana desocupats registrats Taxa Atur Anual Desocupats atesos pel PIPO 2008-2009

Operador 2008 2009 Variació %Variació 2008 2009 Total %

Índex penetració del PIPO

Aj de Terrassa 12.096 17.962 5.866 48,5% 10,9% 16,0% 2.144 18,8% 14

Aj de Sabadell 11.140 17.111 5.971 53,6% 10,3% 15,9% 1.034 9,0% 7

Aj de Rubí 4.297 6.653 2.356 54,8% 10,7% 16,6% 605 5,3% 11 Aj de Cerdanyola del Vallès

2.680 4.139 1.459 54,4% 8,3% 12,9% 649 5,7% 19

Aj de Ripollet - Patronat 2.199 3.462 1.263 57,4% 10,8% 16,9% 938 8,2% 33 Aj de Sant Cugat del Vallès

2.114 3.336 1.222 57,8% 5,3% 8,1% 615 5,4% 23

Aj de Barberà del Vallès 1.776 2.672 896 50,5% 10,4% 15,4% 796 7,0% 36

Aj de Montcada i Reixac 1.707 2.707 1.000 58,6% 9,6% 15,1% 216 1,9% 10

Aj de Santa Perpètua de 1.335 2.055 720 53,9% 9,8% 14,9% 255 2,2% 15

Aj de Castellar del Vallès 1.095 1.696 601 54,9% 9,0% 13,8% 914 8,0% 65

Aj de Badia del Vallès 989 1.519 530 53,6% 13,5% 21,3% 103 0,9% 8

Aj de Sant Quirze del 630 949 319 50,6% 6,2% 9,4% 478 4,2% 61

Aj de Palau-solità i 622 984 362 58,2% 8,1% 12,9% 176 1,5% 22

Aj de Castellbisbal 514 799 285 55,5% 8,0% 12,3% 772 6,8% 118

Aj de Polinyà 432 709 277 64,1% 9,8% 15,8% 454 4,0% 80

Aj de Sentmenat 399 589 190 47,6% 9,5% 13,7% 221 1,9% 45

Aj de Vacarisses 300 435 135 45,0% 9,5% 13,7% 453 4,0% 123

Aj de Sant Llorenç Savall 104 168 64 61,5% 8,9% 14,2% 52 0,5% 38

CCOO Vallès 117 1,0% Confed. Empres. 150 1,3% Consell Intersect. d'Empr. 19 0,2% Consorci per l'Ocupació 85 0,7% UGT Vallès 185 1,6% Total 45.043 68.827 23.784 52,8% 9,64% 14,70% 11.431 100,0% 20

En total, entre els 23 operadors i pel conjunt del PIPO els anys 2008 i 2009, es van atendre a 11.431 persones desocupades.

Per a poder tenir una idea aproximada de la relació entre el volum de persones ateses i el potencial públic objectiu s’ha elaborat l’Índex de penetració del PIPO. És un quocient entre el nombre total de desocupats atesos els 24 mesos d’execució del programa i el promig d’aturats registrats al llarg dels 24 mesos del període.

L’índex calculat és una simple aproximació al nivell de “penetració” del programa en el col•lectiu d’aturats, que no vol dir que “s’han atès el 20% o el 14% de tots els aturats”4.

4 No s’ha de confondre el nombre d’aturats a una data determinada, final de mes, de trimestre o d’any per exemple, amb el nombre de persones que han estat aturades, almenys un dia, durant aquell mes, trimestre o anualitat. Al llarg d’aquell mes, trimestre o any moltes persones aturades ho hauran deixat d’estar. El nombre de persones que han estat en atur durant el període de referència sempre és superior al nombre d’aturats un dia concret del període. Així, si durant el 2009 hi ha un promig de 68.827 aturats a darrer dia de mes, és ben segur que durant l’any hauran “passat per la situació d’aturat” uns quants milers de treballadors més, donada l’alta temporalitat i nivell de rotació del mercat de treball espanyol i català.


14

El valor afegit de l’índex és la comparació entre els municipis per comprendre possibles dinàmiques territorials. Cal tenir present que el programa representa tant sols una part dels programes i accions dirigides als aturats de cadascun dels operadors, com s’assenyala a la taula 8: sols el 16% i el 21% dels aturats atesos el 2008 i el 2009 pels operadors ho han estat en el marc del PIPO. La resta ho ha estat en els diversos programes i polítiques actives desenvolupades pels diferents operadors.

Una de les valoracions de l’índex és el diferent comportament corresponent als operadors de municipis més petits respecte als de major grandària. Els primers, tot i disposar de recursos més limitats i serveis principalment de caràcter bàsic (orientació, inserció i intermediació), registren un nivell de penetració més alt que els grans.

Alguns dels motius que ens atrevim a apuntar són els següents:

1. La dependència tècnica i financera del PIPO dels municipis petits. Durant els anys analitzats, aquests municipis no han tingut altres polítiques actives per complementar els serveis prestats a diferència dels més grans.

2. Tendència d’alguns municipis més grans a limitar els seus serveis a les persones dels seus municipis.

3. Existència d’un nombre de persones que no estan registrades en les oficines de treball corresponents però que sí que utilitzen els serveis (diferencial entre atur registrat i atur real dels municipis que no disposen d’Oficina de Treball).

El perfil dels aturats atesos en les accions d’orientació es resumeix en un 60,9% home, un 86,5% espanyols, un 13,5% de persones estrangeres i un 3,2% amb alguna discapacitat, dades que queden reflectides a les taules següents:

Taula 11. Beneficiaris atesos per any Taula 12. Beneficiaris atesos per sexe n % n %

2008 3.650 31,9% Dona 4.908 42,9%

2009 7.781 68,1% Home 6.523 76,2%

Total 11.431 100,0% Total 11.431 100,0%

Taula 13. Beneficiaris atesos per nacionalitat Taula 14. Beneficiaris atesos per discapacitat n % n %

espanyola 9.899 86,6% sense discapacitat 11.071 96,9%

estrangera 1.532 13,4% amb discapacitat 360 3,1%

Total 11.431 100,0% Total 11.431 133,5%

L’índex de penetració mitjà del programa en relació els desocupats va ser de 20 punts, essent molt diversa segons el municipi i l’operador.


15

4.2. La inserció laboral a les accions d’orientació5

Una de les principals mesures d’impacte de les polítiques actives del mercat de treball que actuen sobre la demanda de treball (els aturats) és, sens dubte, el nivell d’inserció laboral d’aquests. La metodologia per a la mesura d’aquest indicador ha estat el creuament amb la base de dades de contractació de la Seguretat Social, sis mesos6 després de finalitzar l’anualitat de l’acció i comptabilitzant el nombre de contractes registrats per a la persona beneficiària.

Amb aquesta metodologia, es podria afirmar, que el 55% dels beneficiaris en accions per col·lectius de desocupats van trobar feina després de la intervenció. Concretament, el 25% van formalitzar un contracte, el 14% dos, el 12% de 3 a 5, i el 5% 6 o més:

Taula 15. Beneficiaris que han estat contractats en la datat de seguiment

Taula 16. Nombre de contractes fins la data de seguiment

n %

n %

No contractat 3.860 45,1% 1 2.102 24,5%

Sí contractat 4.703 54,9% 2 1.163 13,5%

Total 8.563 100,0% 3 a 5 1.037 12,1%

6 a 10 252 2,9%

11 a 20 100 1,1%

més de 20 49 0,5%

Total general 4.703 54,9%

Un dels aspectes destacables de la informació anterior és l’important pes de la rotació laboral. Així, del 54,9% de les persones amb contractació registrada, el 30% d’elles han tingut més de 3 contractes en un període de 6 mesos. Finalment, si bé aquesta metodologia planteja certes limitacions com l’agregació i comparació en l’impacte individual dels beneficiaris en relació al conjunt, és

5 El total de desocupats d’aquesta apartat, 8.563, són exclusivament de les accions específiques d’orientació laboral (veure taula 3 pàgina 4), d’aquelles persones que s’ha pogut fer el creuament informàtic amb la base de dades per fer-ne el seguiment de la contractació, i només pels anys 2008 i 2009. Per tant, no corresponent amb la xifra de desocupats dels apartats 3.2 i 4.1. 6 Dels aturats atesos l’any 2008 es van comptabilitzar els contractes registrats pels beneficiaris d’1 de gener a 30 de juny de 2009, i dels aturats atesos el 2009 es van comptabilitzar els registrats d’1 de gener a 30 de juny de 2010. Cal destacar doncs, que la data de referència pel seguiment no és la finalització de l’activitat de l’usuari sinó la finalització de l’anualitat de l’acció del programa.

Un 55% dels 8.563 desocupats atesos han tingut com a mínim una contractació registrada passats sis mesos d’acabar l’acció d’orientació laboral del programa.


16

especialment rellevant per a l’avaluació dels resultats d’inserció assolits pel conjunt del programa (i de les variables disponibles com tipus de contracte, perfils de les persones contractades, via d’inserció, etc.). Inserció segons operador De les 18 entitats operadores municipals, veure gràfic 1, la majoria presenten graus d’inserció propers a la mitjana (55%), a menys de 10 punts de diferència. De fet, la majoria de les entitats (14) han obtingut un resultat a menys de 7 punts de diferència respecte la mitjana comarcal.

Gràfic 1. % d'inserció entre els beneficiaris dels operadors municipals, i

mitjana comarcal

34

,0%

42

,4% 4

8,1

%

48

,3%

51

,6%

52

,3%

52

,4%

53

,8%

56

,0%

56

,9%

59

,4%

59

,5%

60

,7%

61

,0%

61

,4%

61

,4%

63

,5%

63

,6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Operadors Municipals Mitjana comarcal

Destaquen dos municipis que presenten un nivell d’inserció especialment baix, del 42% i el 34%. Un d’ells coincideix amb una situació del seu mercat de treball significativament negativa, amb una taxa d’atur més alta. L’altra, però, es dóna en un mercat de treball amb una taxa d’atur propera la mitjana. En aquest segon cas l’explicació podria donar-se


17

per diferents motius: perfils menys ocupables dels aturats que han entrat en el programa, per una efectivitat menor de les accions implementades...

El gràfic 2 posa en relació la taxa d’atur per municipi (representat en l’eix Y) i el número de persones que han tingut algun contracte en els 6 mesos següents de la finalització de les accions, el rati o taxa d’inserció a cada municipi (eix X). El punt de creuament dels eixos és el promig per al conjunt del programa i territori (15% d’atur al mercat de treball comarcal i 55% d’inserció al programa pel conjunt d’operadors).

Pel que fa als cinc operadors que tenen per àmbit d’actuació el conjunt de la comarca (no representats en els gràfics anteriors), generalment, presenten uns resultats d’inserció significativament menors que els operadors locals. El grau d’inserció és remarcablement

Gràfic 2. Taxes d'atur dels municipis i % d’inserció dels operadors municipals, posició relativa respecte a les mitjanes comarcals.

taxa d’atur

% inserció


18

més baix en tres d’ells (33%, 41%, 45%) i mes proper al promig general del 55% en els altres dos (51% i 61%).

Tot seguit, de les taules 17 a 20 es presenta la inserció segons diverses variables que poden jugar un paper de “condicionats d’inserció” dels aturats: sexe, nacionalitat, discapacitat.

Taula 17. Inserció dels beneficiaris segons any i número de contractes

2008 2009 Total

Cap Contracte 37,1% 48,7% 45,1%

1 24,5% 24,6% 24,6%

2 15,6% 12,7% 13,6%

11 a 20 2,0% 0,8% 1,2%

3 a 5 15,9% 10,4% 12,1%

6 a 10 4,0% 2,5% 2,9%

més de 20 0,8% 0,5% 0,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 18. Inserció dels beneficiaris a segons sexe i número de contractes

Taula 19. Inserció dels beneficiaris segons sexe, nacionalitat i número de contractes

Dona Home

Dona Home Total

espanyola estrangera espanyola estrangera Total

Cap Contracte 46,5% 44,2% 45,1% 46,3% 47,5% 44,8% 40,4% 45,1%

1 22,9% 25,6% 24,5% 23,6% 19,5% 25,9% 23,8% 24,5%

2 12,8% 14,1% 13,6% 12,6% 13,9% 13,9% 15,2% 13,6%

3 a 5 11,9% 12,3% 12,1% 12,0% 11,2% 12,0% 13,8% 12,1%

6 a 10 3,6% 2,5% 2,9% 3,6% 3,3% 2,3% 3,7% 2,9%

11 a 20 1,5% 0,9% 1,2% 1,2% 3,3% 0,7% 2,4% 1,2%

més de 20 0,8% 0,4% 0,6% 0,7% 1,4% 0,4% 0,7% 0,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 20. Inserció dels beneficiaris segons discapacitat i número de contractes

Sense discap.

Amb discap.

Total

Cap Contracte 44,9% 47,6% 45,1%

1 24,4% 27,1% 24,5%

2 13,6% 14,0% 13,6%

3 a 5 12,3% 8,6% 12,1%

6 a 10 3,0% 1,4% 2,9%

11 a 20 1,2% 0,7% 1,2%

més de 20 0,6% 0,5% 0,6%

Total 100,0% 100,0% 100,0%


19

És remarcable l’empitjorament de la inserció dels beneficiaris amb l’evolució dels anys, passant d’un grau de no inserció del 37% dels aturats atesos el 2008 a un 49% el 2009, explicable per un enorme empitjorament del mercat laboral en tant sols un any. Així, com es pot veure a la taula 10 de l’apartat anterior, augmenta significativament la taxa d’atur en un 50% en només un any, del 10% (2008) al 15% (2009). Els atesos al 2009 varen buscar feina en una fase molt intensa de la crisi, els anys 2009 i 2010.

Es troben poques diferències en el grau d’inserció dels diferents col·lectius desagregats a les taules pel que fa al sexe i la nacionalitat. L’únic col·lectiu que clarament té millor inserció és el format per homes immigrants (un 60%), cinc punts per sobre del promig. Aquest fet però, amaga també una major concentració en els grups de més de sis contractes registrats, indicant una major rotació i precarietat laboral.

Pel que fa a les persones amb discapacitat tenen un grau d’inserció molt similar als altres col·lectius analitzats.

Aquesta escassa diferència en la inserció segons col·lectius podria derivar-se d’un efecte anivellador de la situació del mercat laboral, en un entorn de contractació i disminució d’oferta hi hauria una extensió de les dificultats per cercar feina en tots els col·lectius. Aquesta conclusió però, caldria contrastar-la amb grups de control externs o amb d’altra informació comparable.

4.3. Permanència al sistema educatiu a les accions per a joves

Pel que fa a les actuacions dirigides als joves, que tenen per objectiu afavorir la permanència en el sistema educatiu reglat, la manca d’accés als registres ha comportat l’aplicació d’una metodologia basada en la realització d’una enquesta telefònica als beneficiaris atesos passats 12 mesos. En aquesta s’ha registrat el seu retorn o no al sistema educatiu reglat, entre d’altres aspectes.

Les accions analitzades i adreçades específicament al col·lectiu de joves són tres: Atenció Joves, Atenció Professionals, i Xarxa local de transició escola treball, amb un total de 1.739 beneficiaris, repartits en 1.281, 450 i 8 per a cadascuna de les tres accions. En aquestes accions han participat 13 operadors municipals, tot i que no tots a les 3 accions del programa. De fet, la majoria d’usuaris es concentren en sols 5 operadors (taules 21 i 22).

Han respost l’enquesta el 63% dels usuaris de les accions (un important 37% de no resposta). Òbviament, els percentatges de resultats positius estan fets sobre el total dels


20

que han contestat (un 30% de “sí” i un 33% de “no”), no considerant el 37% de no respostes.

En quant a l’impacte o resultat positiu (veure taula 26 de la pàgina següent), s’observa que de les respostes obtingudes el 48,2% són positives: a l’acció Atenció Joves el percentatge és del 45% i a l’acció Atenció Professionals és del 55%. La tercera acció compta amb molt pocs usuaris i, per tant, el percentatge no té representativitat.

És remarcable, comparant-ho amb les accions d’orientació (apartat 4.2), que en aquestes accions es presenta una dispersió de l’indicador de resultat força gran en funció de l’operador.

El percentatge de resultats positius oscil·len entre l’11% i el 100% per l’acció “Atenció Joves i entre el 13% i 66% en Atenció professionals. El motiu principal d’aquestes diferències és degut a que s’ha perseguit un públic objectiu amb unes característiques diferents segons l’activitat plantejada i amb clares diferències en els circuits i selecció dels beneficiaris.

La diferència segons l’any en que s’ha rebut l’atenció (Taules 24, 25 i 26) és lleugerament millor el 2009 que el 2008, un 53% i 43% respectivament. El resultat en relació al sexe (Taules 27, 28 i 29) és de 10 punts percentuals més positiu entre les noies que entre els nois, seguint la tendència d’altres informes publicats en aquest àmbit.

Del 63% dels 1.739 beneficiaris que van respondre l’enquesta, un 48,2% continuaven formant-se en alguns curs d’ensenyament reglat passats 12 mesos de finalitzar l’acció.


21

Taula 21. Beneficiaris atesos segons acció i operador. Valors absoluts

Taula 22. Beneficiaris atesos segons acció i operador. % sobre el total

Taula 23. % beneficiaris de l’acció amb resultat positiu a la data de seguiment

Acció Acció Acció

Operador Municipal

Atenció joves

Atenció professionals

Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Atenció joves


Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Atenció joves


Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Núm. 1 278 278 16,0% 16,0% 63,2% 63,2%

Núm. 2 11 11 0,6% 0,6% 12,5% 12,5%

Núm. 3 85 85 4,9% 4,9% 48,6% 48,6%

Núm. 4 122 189 3 314 7,0% 10,9% 0,2% 18,1% 39,3% 64,6% <10 58,9%

Núm. 5 50 50 2,9% 2,9% 100,0% 100,0%

Núm. 6 44 44 2,5% 2,5% 57,5% 57,5%

Núm. 7 38 38 2,2% 2,2% 77,3% 77,3%

Núm. 8 207 2 209 11,9% 0,1% 12,0% 33,0% <10 33,3%

Núm. 9 190 212 5 407 10,9% 12,2% 0,3% 23,4% 64,6% 52,0% <10 58,1%

Núm. 10 24 24 1,4% 1,4% 50,0% 50,0%

Núm. 11 17 17 1,0% 1,0% 93,8% 93,8%

Núm. 12 12 12 0,7% 0,7% 58,3% 58,3%

Núm. 13 250 250 14,4% 14,4% 16,1% 16,1%

Tots 1.281 450 8 1.739 73,7% 25,9% 0,5% 100,0% 45,3% 55,2% <10 48,1%

Taula 24. Beneficiaris atesos segons any. Valors absoluts

Taula 25. Beneficiaris atesos segons any. % sobre el total



any de l’acció

Atenció joves

Atenció

professionals

Xarxa local de transició escola treball

Total

Atenció joves

Atenció

professionals


Total

Atenció joves

Atenció

professionals


Total

2008 487 164 5 656 28,0% 9,4% 0,3% 37,7% 39,7% 53,8% <10 43,9%

2009 627 219 846 36,1% 12,6% 0,0% 48,6% 50,8% 57,1% 52,7%

2010 167 67 3 237 9,6% 3,9% 0,2% 13,6% 41,2% 50,0% <10 43,2%

Total 1.281 450 8 1.739 73,7% 25,9% 0,5% 100,0% 45,3% 55,2% <10 48,1%


22

Taula 27. Beneficiaris atesos segons sexe. Valors absoluts

Taula 28. Beneficiaris atesos segons sexe. % sobre el total



Sexe

Atenció joves

Atenció

professionals

Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Atenció joves

Atenció

professionals

Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Atenció joves

Atenció

professionals

Xarxa local de

transició escola

treball

Total

Dona 441 138 3 582 25,4% 7,9% 0,2% 33,5% 49,8% 69,6% <10 55,0%

Home 840 312 5 1157 48,3% 17,9% 0,3% 66,5% 43,0% 49,1% <10 44,9%

Total 1.281 450 8 1739 73,7% 25,9% 0,5% 100,0% 45,3% 55,2% <10 48,1%

4.4. Creació d’empreses a les accions per a emprenedors

Com en el cas de les accions dirigides als joves, les adreçades a la sensibilització, assessorament i formació per a emprenedors també s’han obtingut mitjançant la realització d’una enquesta telefònica als 12 mesos de finalitzar les activitats. Dels 605 emprenedors totals atesos s’ha aconseguit informació del 91%, distribuïts en 53% que no havien constituït empresa i 38% que si. Del 9% de beneficiaris restants no es va poder obtenir la informació de seguiment.

En aquesta tipologia d’acció han participat només 6 dels 23 operadors del PIPO, 5 ajuntaments i 1 agent social. En el transcurs del període d’execució el % d’empreses creades ha anat baixant, des d’un 55% el 2008 a un 32% el 2010. Han estat més propensos a crear empresa els homes (44%) que les dones (38%). Com en l’indicador de les accions per a joves, en aquest cas, també hi ha una variabilitat gran en els resultats segons l’operador. Per exemple, el percentatge d’empreses creades entre els beneficiaris oscil·la entre el 14,8% de l’operador municipal 2, i el 58,3% de l’operador municipal 4.

Del total del 605 emprenedors atesos pel PIPO, el cap de 12 mesos de finalitzar l’acció, el 41% van crear una activitat, essent, aquest percentatge, força divers segons l’operador.


23

Taula 30. Beneficiaris de l’acció segons operador i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 31. Usuaris del programa segons municipi i resultat del seguiment. En percentatge del total


Resultat del seguiment Resultat del seguiment Resultat del seguiment

Entitat NS/NC No ha creat

empresa

Empresa creada

Total NS/NC No ha creat

empresa

Empresa creada

Total % amb resultat positiu (empresa creada)

Oper. mun. 1 22 14 36 0,0% 3,6% 2,3% 6,0% 38,9%

Oper. mun. 2 109 19 128 0,0% 18,0% 3,1% 21,2% 14,8%

Oper. mun. 3 26 103 105 234 4,3% 17,0% 17,4% 38,7% 50,5%

Oper. mun. 4 1 15 21 37 0,2% 2,5% 3,5% 6,1% 58,3%

Oper. mun. 5 29 63 68 160 4,8% 10,4% 11,2% 26,4% 51,9%

Oper no mun. 6 9 1 10 0,0% 1,5% 0,2% 1,7% 10,0%

Total 56 321 228 605 9,3% 53,1% 37,7% 100,0% 41,5%

Taula 33. Beneficiaris de l’acció segons any i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 34. Beneficiaris del programa segons any i resultat del seguiment. En % del total

Taula 35. % beneficiaris de l’acció amb resultat positiu segons any a la data de seguiment


any NS/NC No ha creat

empresa

Empresa creada Total NS/NC

No ha creat

empresa

Empresa creada Total % amb resultat positiu (empresa creada)

2008 20 49 60 129 3,3% 8,1% 9,9% 21,3% 55,0%

2009 4 96 87 187 0,7% 15,9% 14,4% 30,9% 47,5%

2010 32 176 81 289 5,3% 29,1% 13,4% 47,8% 31,5%

Total 56 321 228 605 9,3% 53,1% 37,7% 100,0% 41,5%

Taula 36. Beneficiaris de l’acció segons sexe i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 37. Beneficiaris del programa segons sexe i resultat del seguiment. En % del total

Taula 38. % beneficiaris de l’acció amb resultat positiu segons sexe a la data de seguiment


sexe NS/NC No ha creat

empresa

Empresa creada

Total NS/NC No ha creat

empresa

Empresa creada

Total % amb resultat positiu (empresa

creada)

Dona 30 148 90 268 5,0% 24,5% 14,9% 44,3% 37,8%

Home 26 173 138 337 4,3% 28,6% 22,8% 55,7% 44,4%

Total 56 321 228 605 9,3% 53,1% 37,7% 100,0% 41,5%


24

4.5. Manteniment/millora de la plantilla a l’acció de competitivitat per a empreses

Pel que fa a les accions dirigides a millorar la competitivitat de les empreses, la metodologia seguida per obtenir la informació també ha estat una enquesta telefònica als 12 mesos de finalitzar l’acció. Han participat 10 operadors que han atès un total de 405 empreses. Del 10% no se n’ha pogut obtenir informació, el 44% ha disminuït el número de treballadors i el 46% ha mantingut o augmentat el nombre de treballadors.

En relació als operadors, els percentatges de resultat positiu s’han d’agafar amb molta precaució, donat que les dades tenen poca representativitat. Segons l’operador, els resultats positius varien entre el 40% i el 70%. Per anys, a diferència dels indicadors de resultat anteriors, el percentatge positiu pràcticament es manté: un 51% el 2009 i un 54% el 2010. Pel que fa a la grandària de les empreses (nombre de treballadors), els resultats són força diferents: millors resultats a empreses més petites.

De les 405 empreses participants el 90% han respost a l’enquesta. El 51,5% tenien els mateixos o més treballadors/es als 12 mesos de finalitzar l’acció.


25

Taula 39. Empreses beneficiàries de l’acció segons operador i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 40. Empreses beneficiàries de l’acció segons operador i resultat del seguiment. En % del total

Taula 41. % beneficiàries de l’acció amb resultat positiu segons operador a la data de seguiment


entitat NS/NC menys treball.

igual o més

treball. Total NS/NC menys

treball.

igual o més

treball. Total

% amb seguiment positiu (igual o més

treballadors)

Oper. mun. 1 8 12 20 2,0% 3,0% 4,9% 60,0%

Oper. mun. 2 30 46 76 7,4% 11,4% 18,8% 60,5%

Oper. mun. 3 2 6 8 0,5% 1,5% 2,0% <10

Oper. mun. 4 3 7 10 0,7% 1,7% 2,5% 70,0%

Oper. mun. 5 2 11 18 31 0,5% 2,7% 4,4% 7,7% 62,1%

Oper. mun. 6 3 5 8 0,7% 1,2% 2,0% <10

Oper. mun. 7 1 3 4 8 0,2% 0,7% 1,0% 2,0% <10

Oper. mun. 8 3 31 23 57 0,7% 7,7% 5,7% 14,1% 42,6%

Oper. mun. 9 28 84 59 171 6,9% 20,7% 14,6% 42,2% 41,3%

Oper. no mun. 10 3 5 8 16 0,7% 1,2% 2,0% 4,0% 61,5%

Total 40 177 188 405 9,9% 43,7% 46,4% 100,0% 51,5%

Taula 42. Empreses beneficiàries de l’acció segons any i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 43. Empreses beneficiàries de l’acció segons any i resultat del seguiment. En % del total

Taula 44. % beneficiàries de l’acció amb resultat positiu segons any a la data de seguiment


any NS/NC menys treball.

igual o més

treball. Total NS/NC

menys treball.

igual o més

treball. Total

% amb seguiment positiu (igual o més treballadors)

2008 1 1 0,0% 0,2% 0,0% 0,2% <10%

2009 38 137 142 317 9,4% 33,8% 35,1% 78,3% 50,9%

2010 2 39 46 87 0,5% 9,6% 11,4% 21,5% 54,1%

Total 40 177 188 405 9,9% 43,7% 46,4% 100,0% 51,5%

Taula 45. Empreses beneficiàries de l’acció segons grandària de l’empresa i resultat del seguiment. Valors absoluts

Taula 46. Empreses beneficiàries de l’acció segons grandària de l’empresa i resultat del seguiment. En % del total

Taula 47. % beneficiàries de l’acció amb resultat positiu segons grandària de l’empresa a la data de seguiment

Resultat del seguiment Seguiment: igual o més treballadors Seguiment: igual o més treballadors

Nombre treballadors

NS/NC menys treball.

igual o més

treball. Total NS/NC

menys treball.

igual o més

treball. Total

% amb seguiment positiu (igual o més treballadors)

1-5 14 31 78 123 3,5% 7,7% 19,3% 30,4% 71,6%

6-50 20 113 97 230 4,9% 27,9% 24,0% 56,8% 46,2%

51-250 3 30 10 43 0,7% 7,4% 2,5% 10,6% 25,0%

>=251 3 3 3 9 0,7% 0,7% 0,7% 2,2% <10

Total 40 177 188 405 9,9% 43,7% 46,4% 100,0% 51,5%

Impacte Programa Integral 2008-2009 - Vallès Occidental · locals i agents socials i econòmics)....

Documents

Transcript of Impacte Programa Integral 2008-2009 - Vallès Occidental · locals i agents socials i econòmics)....