IMPRESSIONISME:

MONET RENOIR DEGAS

Origen histric: 1874 (exposici de diversos pintors impressionistes a la casa del fotgraf Nadar). Monet: Impressi, sortida del sol. Aquesta paraula va ser recollida burlescament pel crtic Louis Leroy.

Els impressionistes apareixen com a grup a l'Estudi Gleyre l'any 1862.Entre 1866-70 el lloc com de reuni s el Caf Guerbois. Tenen un marxant com: Durand Ruel.

1874-79:l'Impressionisme fracasa a nivell de vendes.

En les exposicions de 1887 i 1890: ja sn totalment admesos.

Dcada 1890-1900: xit comercial.

El carcter fonamental de l'Impressionisme s el moviement que intenta captar lo visible. Intenta captar l'atmosfera que envoltava els objectes, la llum i el moviment.

CARACTERSTIQUES:

- Treball a l'aire lliure.

- Predomini del color davant del dibuix.

- Abandonaren alguns principis tradicionals de la pintura com el dibuix, el clarobscur i els contrastos violents.

- Eliminen de les seues paletes els negres, grisos i marrons, per abocar-se als blaus, verds, grocs, taronges, vermells i violetes.

- L'impressionisme tracta de fixar les impressions momentnies de la naturalesa. La llum canvia fcilment.

- Temtica:* Vida urbana: carrers de Pars, l'pera, msics i ballarines, circ, bordells.* Pleinairisme: escenes a l'aire lliure, escenes d'oci.

- Aprofiten les teories del color de Rood Helnhotz i Chevreul: la teoria dels colors complementaris.

L'associaci de dos colors primaris dna com a resultat el complementari del tercer. Per la fusi no es fa en el pinzell sin a la retina de l'espectador.

- Plasmaci de la llum: els objectes noms es veuen en la mesura que la llum incideix.

- Aparences successives: pinten el mateix tema repetidament, amb l'nic canvi dels matisos d'il.luminaci cromtica, d'intensitat solar o d'espessor de la boira. El quadre s un efecte de llum.

Versions de la Catedral de Rouen en successives hores del dia i en diferents circumstncies atmosfriques (Monet)

- Coloraci de les ombres: les ombres deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb les tonalitats complementries (llums grogues/ombres violades); consegentment, desapareixen els contrastos de clarobscur, i el dibuix s'extingeix o queda redut a traos lleugers dissolts entre el color.

- Pinzellada solta per aconseguir una traducci ms fidel de les vibracions de l'atmosfera. Taques pastoses i gruixudes.

ANTECEDENTS I INFLUNCIES

- De l'Escola de Vencia i de Velzquez: la captaci de la llum que es projecta sobre l'objecte o la figura humana.

- Dels paisatgistes anglesos: Constable i Turner.

- Seguiren i aprofundiren en el cam obert per l'Escola de Barbizon

- Fotografia: els va revelar angles indits i grans plans, i la descomposici del moviment tant de l'home com d'animal. Els va permetre perfeccionar-se en la captaci de primers plans, en la projecci de profunditats i en la desarticulaci tant de l'espai com de la perspectiva. Impressionisme i Fotografia comparteixen el concepte equivalent d'instantaneitat, com a idea de captar un moment determinat, un instants, ja siga de llum, temps o acci.

- Avanos en la fabricaci dels colors amb tcniques industrials. Qualitat i varietat cromtica. Major varietat de pinzells i teles.

- Estampa japonesa: les seues composicions descentrades, l'esquematitzaci de les formes, la sntesi i la finura de color sorprenen a tots els impressionistes.

Estampes de Hokusai

CLAUDE MONET (1840-1926)

s el pintor ms potic i t una producci ingent, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. Va fer d'Argenteuil el seu centre de treball.

Caracterstiques:

- Juga amb el tema de la llum i les seues repercussions.- Pinta principalment paisatges reduint els tons, divisi tonal, no arriba als detalls, pinzellada molt clara, simples aplicacions de colors.- Teric: s'adona que tot est en funci de la llum. Relaciona llum-color.- Plasma la densitat de l'aire en cada moment.- Colors clars.

A la seua obra podem distingir tres etapes:

1a. Estudi de l'aigua per a observar com la llum es reflexa:* El Pont d'Argenteuil* El Sena prop d'Argenteuil

2a. Reflex de la llum en l'aire:* Estaci de Sant Lltzer* Dona amb ombrella* La Senyal

3a. Sries de quadres on sempre est el mateix objecte per canvia la llum i el moment atmosfric:* Estaci de Sant Lltzer* Srie de la Catedral de Rouen* Srie del Parlament* Les Nimfes.

El pont d'Argenteuil

El Sena prop d'Argenteuil

Estaci de Sant Lltzer

Dona amb ombrella

La Senyal

Srie sobre l'estaci de Sant Lltzer

Srie sobre la Catedral de Rouen

Srie del Parlament

Srie Nimfees

PIERRE-AUGUST RENOIR (1841-1919)

- s al mateix temps un revolucionari i un artista amb un fort pes de la tradici: Tici i Rubens.- Amb tonalitats intenses reflecteis les vibracions de la llum ondulant entre les fulles.- Omple tota la tela de flamerades de color (es va formar com decorador a Llemotges).- Mai va renunciar a introduir figures a les seues composicions. Les seus pintures assoliren una perfecta sntesi entre figura i paisatge.- Transmet l'alegria de l'ambient de Pars mitjanant la representaci d'escenes de la vida moderna.- Gran habilitat com a retratista.- Predilecci pels temes de nus femenins on observa les transformacions produides per la llum.

Le Moulin de la Galette

La llotja

El gronxador

Nu

Banyistes

EDGAR DEGAS (1834-1917)

- Estudis de Rafael a Itlia i seguidor d'Ingres a Frana. A la seua pintura s molt important la figura femenina.- Treballa la llum, per la llum artificial.- Utilitza prou el dibuix.- Preocupaci per l'espai.- Sensibilitat pel moviment: ballarines, curses de cavalls.- Perspectiva aeria, angle japons influt pels gravats japonesos.- Aspectes ms innovadors:* la llum d'interiors* la figura femenina* la relaci forma-llum en un espai interior

- Temtica:* Ballarines* Crtica social en ambient de bars.* Vida quotidiana de Pars* Teatre* Curses de cavalls

Assaig

Classe de Dansa

Ballarines

Ballarina

La bevedora d'absenta

Planxadores

Pintures de nus femenins. Dones en el bany. (Influncia d'Ingres)

Obres d'Ingres

Curses de cavalls