XXaarrxxeess dd''aacccciióó ccoommuunniittààrriiaa

IInniicciiaattiivveess cciiuuttaaddaanneess ddee ssuuppoorrtt ii aacccciióó ssoocciiaall.. EEll ppaappeerr ddee ll''aaddmmiinniissttrraacciióó ppúúbblliiccaa

Programa

IMPULSANT CANVIS PER I DES DE LA COMUNITAT

RUBEN SURIÑACH, membre del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

Experiències implantades en el territori

ELS BANCS DEL TEMPS

JOSEFINA ALTÉS, coordinadora de projectes de l’Associació Salut i Família

LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA: EL PROJECTE “LA TROBADA” DE TERRASSA

XAVIER CASAS, membre de l'associació ecoinserció

Informe de valoració final

Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats

Servei de Planificació d’Habitatge i Millora Urbana

espais de millora urbana

XXaarrxxeess dd''aacccciióó ccoommuunniittààrriiaa IInniicciiaattiivveess cciiuuttaaddaanneess ddee ssuuppoorrtt ii aacccciióó ssoocciiaall

EEll ppaappeerr ddee ll''aaddmmiinniissttrraacciióó ppúúbblliiccaa

Divendres, 28 de juny de 2013Recinte Escola Industrial - Barcelona

Edifici 25 – sala S3

9.30h Presentació jornada

9.45h El termòmetre de l’acció comunitària

10.15h Impulsant canvis per i des de la comunitat RUBEN SURIÑACH, membre del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

10.45h Pausa

11.15h Les xarxes d’intercanvi - experiències implantades en el territori ELS BANCS DEL TEMPS – JOSEFINA ALTÉS, coordinadora de projectes de l’Associació Salut i

Família LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA: EL PROJECTE “LA TROBADA” DE TERRASSA – XAVIER CASAS, membre de l'associació ecoinserció LES XARXES D'INTERCANVI, TEIXINT CONFIANÇA I AUTONOMIA – CLÀUDIA MANYÀ educadora social i membre de XAINGRA

12.15h Debat col·lectiu

13.00h Cooperar, compartir i conviure OSCAR REBOLLO, professor de sociologia de la UAB i investigador de l’IGOP

adreça (DB) suport de continuitat PII: DB Barris SC sphmu.barris.sc@diba.cat

IMPULSANT CANVIS PER I DES DE LA COMUNITAT

RUBEN SURIÑACH, membre del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

Les innovacions comunitàries en

sostenibilitat

Explorant reptes i potencialitats

Ruben Suriñach Padilla

CRIC (revista Opcions)

rubens@pangea.org

Individus:

Empoderamentpersonal, habilitats

Xarxesfamiliars i

comunitàries: reciprocitat, ajúda mutua

Béns i serveispúblics de

l’estat: dret de ciutadania

Béns i serveis oferts al

mercat: poder adquisitiu

NECESSITATS

El·laboració pròpia a partir de Enric Tello. La historia cuenta. Ediciones Intervención Cultura. 2005.

La interacció comunitat-adminstració en la satisfacció de necessitats

SISTEMES NATURALS

SOCIETAT

Recursos Residus

Xarxesfamiliars i

comunitàries: reciprocitat, reciprocitat, reciprocitat, ajúdaajúdaajúda mutuamutuamutua

Béns i serveispúblics de

l’estat: dret de ciutadania

NECESSITATSRecursosRecursosRecursos

Experiències liderades per la societat civil quebusquen generar alternatives de satisfacció de necessitats des d’una òptica de sostenibilitat

En allò concret:Grups i cooperatives de consum ecològic

Mercats d’intercanvi

Horts col·lectius/comunitaris

Xarxes d’intercanvi/bancs del temps/monedes socials

Habitatge comunitari/”Co-housing”

Inversions energètiques col·lectives

Compostatge comunitari

Què són les Innovacions Comunitàries en Sostenibilitat?

Compartir, cooperar i participar

Grups i cooperatives de consum ecològic

Coordinadora Catalana de grups de consum: Ecoconsum http://ecoconsum.org/

Fòrum periòdic entre grups de consum i productors agroecològics:

La Repera

http://repera.wordpress.com/

Mesures d'acompanyament proposades des del CRIC:

Descarregable a http://opcions.org/es/cric/que-hacemos/investigacion

Sinó escriure a rubens@pangea.org

Principals referències(deixant bancs del temps i mercats d'intercanvi a part)

Horts col·lectius/comunitaris

Recopil·lació de recursos: Horts indignats

http://hortdignebcn.wordpress.com/

Els horts de Can Sanglas de Manlleu

http://www.manlleu.cat/la-ciutat/medi-ambient/horts-de-can-sanglas.htm

Plantem-nos a Terrassa

http://plantemnos.wordpress.com/

Principals referències(deixant bancs del temps i mercats d'intercanvi a part)

Habitatge comunitari/”Co-housing”

Molt poc desenvolupat a casa nostra...

Una experiència: Cal Casashttp://masqueunacasa.org/experiencias/cal-cases

Una organització de referència: Sostre Cívic: http://sostrecivic.org/

Una reflexió sobre el paper de l'administració, des de França:

http://tinyurl.com/oeul3oc

Principals referències(deixant bancs del temps i mercats d'intercanvi a part)

Inversions energètiques col·lectives

Anecdòtic a Catalunya: Ona Solar al barri del Carmel

http://www.ecoterra.org/es/node/509

Importat al Regne Unit: mapa de projectes de Friends of the Earth

http://tinyurl.com/d5o7ueq

Compostatge comunitari

Xarxa estatal d'entitats locals pel compostatge domèstic i comunitari:

http://www.compostaenred.org/

Principals referències(deixant bancs del temps i mercats d'intercanvi a part)

Hi ha molts processos locals amb noms diferents però amb objectius similars:

Transition Towns o Ciutats en Transició

http://movimientotransicion.pbworks.com

http://www.transitionnetwork.org/

Ciutats lentes

http://www.cittaslow.es i http://www.cittaslow.org/

Barris cooperatius:

Sants: http://sants.coop/

Gràcia: http://www.gracia.coop/

Poble Sec: http://cooperasec.wordpress.com/

Processos comunitaris transversals

La no possessió i les noves tecnologies per a una revolució en la manera en què accedim als béns i serveis: www.consumocolaborativo.com

Altres referències transversals: el Consum Col·laboratiu

- Són estructures organitzatives en l'àmbit local per satisfernecessitats

- Sense treball voluntari i el recolzament comunitari no funcionarien

- Es basen en el lideratge comunitari independentment de la forma jurídica

- La presa de decisions és assambleària i per tant es basen en la organització col·lectiva

Què defineix les Innovacions Comunitàries?

Compartir, cooperar i participar

Funcionalitat vs. Participació

No es tracta només de consumir!! Si es tractés només de consumir...

... fins a quin punt aquests sistemes comunitaris em permeten satisfer les meves necessitats de consum?

... perquè m'haig d'organitzar amb altra gent si puc anar a la meva bola?

Si els analitzéssim només com espais de consum cometríem un error

LIMITACIONS A NIVELL D'OPERATIVITAT I ESCALA

ES TRACTA TAMBÉ DE PARTICIPAR I DE GENERAR XARXES DE RECOLZAMENT COMUNITARI

Què poden aportar les ICOS?

Canvis en valors i estils de

vida

Empoderament ciutadà i

cohesió social

Noves economies per

satisfernecessitats

Quin paper per l'administració pública?

A l'hora d'impulsar una iniciativa...

Què es necessita i qui ho promou?

S'ha d'impulsar el que mogui a la gent, i fer-los partíceps de la decisió

Com fer que la gent es faci seva la iniciativa?

El lideratge ha d'estar en la gent, i l'administració acompanya

Involucrar els líders comunitaris per obtenir legitimitat

Fer «normal» el que fins aleshores era «marginal»:

Les dinàmiques de d'upscaling i mainstreaming

Des del sector privat --> les cistelles ecològiques a casa

Des del sector públic --> els horts urbans

L'administració aprèn les lliçons de la societat civil i les implementa

Quin paper per l'administració pública?

Aportacions pràctiques dels ajuntaments

Infrastructura: espai, obres, equipaments

Gestió administrativa: personal tècnic per a la gestió

Apropar agents poc propers: comerciants, associacions de veïns, ecologistes...

Finançament d'activitats formatives: gestió de grups, coneixements específics per tipus d'ICOS (p.e. Per horts un taller d'autogestió de la salut amb plantes medicinals)

Una vegada en funcionament...

Sabem fer participar?

Protocols d'acompanyament de nous participants

Facilitació en les sessions participatives

Sessions de treball en dinàmiques de grup

Estem disposats a perdre el control?

L'experiència històrica ens suggereix que els sistemes poden patir canvis radicals, i quan la transformació succeeix tendeix a començar a i des d'una xarxa d'organitzacions, tecnologies i usuaris pioners i que formaven un nínxol als marges del sistema majoritari.

Gill Seyfang & Adrian Smith

Altres fonts de referència

Ingenios de Producción Colectiva: una web d'Ecologistas en Acción amb un recull d'experiències i com muntar-les: www.ecologistasenaccion.org/ipc

Estalvi energètic comunitari: programa Llars Verdes, a Barcelona www.barnamil.net, a nivell estatal www.hogares-verdes.blogspot.com

Canvis de valors i estils de vida

Informació i recursos

Contagi de valors

Reforç identitari

(…) et vas contaminant, vas intercanviant,

veus els motius dels demés, vas aprenent.

Jo quan vaig entrar aquí no era

consumidora de producte ecològic, i

aquesta no era la meva motivació.

ICOS

(…) hi ha una cosa divertida quan entres,

que estàs en contacte amb moltíssima

informació: de cop aprens què és la banca

ètica, que hi ha moltes maneres de parir,

què és el comerç just...

Li dóna consistència al que tu

penses (…) el fet de trobar gent

que pensa igual ho fa molt més

fàcil i et fa ser més positiu.

Exportació d'hàbits

(…) aquí portem els envasos de

plàstic, jo, a casa, ara, cada

vegada que hem de comprar un

envàs de plàstic li dono mil voltes

al cap...

CERCLES VIRTUOSOS EN CONSUM CONSCIENT

Empoderamient ciutadà i cohesió social

• Espai d'activisme polític “suau” i pràctic

Efecte atracció és una cosa palpable.

Efecte vehiculació política de la coope a la mani anti-transgènics.

Parlem en termes de potencialitats: hi ha reptes quepoden dificultar tot plegat

• Reforç de la comunitat i de la cultura participativa

Espai de relació veïnal i decisions col·lectives

• Cohesió social i trencament de barreres generacionals i de grups socials

Els horts i els intercanvis com a lloc comú

ELS BANCS DEL TEMPS

JOSEFINA ALTÉS, coordinadora de projectes de l’Associació Salut i Família

1998 – primer Banc del Temps a BARCELONA

• 1998 – neix el 1er. Banc del Temps a Barcelona

• Iniciativa de l’Associació Salut i Família dins del projecte

“Compartir : promovent el repartiment dels temps entre

homes i dones” (Programa d’acció comunitària per a la igualtat

d’oportunitats entre homes i dones de la Unió Europea 1997-1999)

• Amb la col.laboració de : Ajuntament de Barcelona

(regidoria de la dona) i com a socis transnacionals

l’Associació GRAAL de Portugal, l’Associació PARSEC

de Bolonia i els ajuntaments de Venècia i de Milà.

TREBALL EN XARXA

• El primer Banc del Temps de Barcelona comença treballant en xarxa amb les associacions de barri. En aquest cas concret amb la gestió de la secretaria a càrrec de : CASAL MONTSERRAT

Entitat del Guinardó vinculada a la parròquia del

seu barri i reconeguda per la tasca a l’entorn de

projectes de DONES.

Avançant

• Amb el pas del temps i l’entrada cada vegada més important d’homes al projecte del BANC DEL TEMPS, el suport de l’Ajuntament es trasllada a la regidoria d’Acció Social i Ciutadania, fins l’any 2012.

• Actualment el suport als Bancs del Temps comunitaris de Barcelona es situa dins la regidoria de TEMPS I QUALITAT DE VIDA.

TEIXINT XARXA

• Cada Banc del Temps de Barcelona ha treballat en xarxa amb el seu entorn més proper i amb la resta de Bancs del Temps de Barcelona.

• L’Associació Salut i Família a través del conveni establert amb l’Ajuntament de Barcelona els hi facilita formació, assessorament i els acompanya en el desenvolupament de la seva tasca diària, a més d’eixamplar la xarxa vers els Bancs del Temps que s’han anat obrint a la resta de l’estat espanyol i a l’estranger.

MODELS DE GESTIÓ DELS BDT

• El model barceloní de gestió de la secretaria és majoritàriament un model d’autogestió dels propis usuaris i usuàries, dins una entitat que els dona aixopluc, o dins un espai cedit per la pròpia administració local.

• Ex:• BdT Gràcia amb seu a Lluïsos de Gràcia

• BdT Sagrada Família amb seu a Espai 210 (Pla Comunitari)

• BdT Sants amb seu a Serveis Socials Numància.

MODELS DE GESTIÓ DELS BDT

• En altres municipis els Bancs del Temps estan gestionats seguint el model Barcelona, per personal de la pròpia administració o amb personal contractat.

• Santa Cristina d’Aro (obert des del Servei d’atenció a la dona i gestionat per la tècnica i la dinamitzadora)

• Terrassa (obert des la regidoria de Polítiques d’Igualtat) amb dos persones contractades des de Pla Ocupacional i posteriorment han fet conveni amb una Escola d’Integradors Socials, que fan les pràctiques gestionant el BdT amb suport tècnic de l’Ajuntament i dels propis usuaris. Actualment depen de la regidoria de Participació Ciutadana.

MODELS DE GESTIÓ DELS BDT

• El proper curs 2013-2014 el Banc del Temps barceloní, estrena un nou model de gestió :Banc del temps de suport a les famílies dins dels centres escolars gestionat per les AMPES.(Ex. Escola dels Encants)

• Novament amb el suport de l’Associació Salut i

Família i l’Ajuntament de Barcelona

TREBALL EN XARXA INTERNACIONAL

• L’Associació Salut i Família te establerts acords de col.laboració amb :

• Itàlia (Associació Nacional dels BdT) 2008

• Portugal (Associació Graal) 2010

• Xile (ONG Cívica) 2013

• Forma part de Asset-Bassed Community Development Initiative in Europe (2013

TREBALL EN XARXA INTERNACIONAL

• Durant els anys 2010-2012 les entitats coordinadores de les xarxes de BdT de Portugal, Itàlia i Espanya han treballat conjuntament un projecte europeu GRUNDTVIG, compartint informació sobre els programes de formació de persones gestores de secretaries de Bancs del Temps dissenyats a cada país.

www.saludyfamilia.eswww.bcn.cat/usosdeltemps

LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA: EL PROJECTE “LA TROBADA” DE TERRASSA

XAVIER CASAS, membre de l'associació ecoinserció

• És un nou format de restaurant al país.

• Obert a tothom, hi ha clients que paguen en diners i d’altres, al no tenir-ne, ho fan amb el seu temps.

• Als primers els anomenem clients convencionals. Als segons, clients del temps.

Què és La Trobada, el restaurant del temps?

• Donar cobertura alimentària a les persones afectades per la nova pobresa...

• substituint la lògica habitual de l’ assistencialisme per una de nova i complementària basada en la participació activa de la persona ajudada...

• i, també, de la comunitat, a l’objecte de trobar-se, uns i els altres, per col·laborar en accions que aportin bé comú a la societat.

Missió de La Trobada, el restaurant del temps

• Contribuir a l’alimentació de persones afectades per la nova pobresa.

• Dinamitzar a l’individu que pateix aquesta situació de precarietat econòmica i evitar la seva exclusió social.

• Dinamitzar al grup.

• Dinamitzar a la comunitat.

• Dinamitzar al grup i a la comunitat, alhora, en projectes que contribueixin al bé comú.

Objectius de La Trobada, el restaurant del temps

• Els serveis assistencials de la ciutat, tant els públics com els privats, des de fa temps, atenen a moltes més persones de les que venia sent habitual. No és un fet conjuntural. Ja és estructural. I que, s’estima, es perllongarà en el curt i mig termini.

• Aquests nous demandants no procedeixen de l’exclusió social més cronificada. Són els nous pobres, persones que han dut, fins fa poc, una vida normalitzada.

• Moltes d’elles encara mantenen les seves capacitats social i laboral. Volen sortir-se’n. Accepten el suport que se’ls ofereix. En el futur, ells mateixos, si se’ls recolza, podrien organitzar-se en pro de la comunitat.

• El context que ens envolta és el d’una societat que ja s’està dinamitzant. Sorgeixen moltes iniciatives a la ciutat per donar suport a les persones que pateixen dificultats severes.

Diagnosi compartida entre l’Ajuntament de Terrassa i ALEI

• S’entén que, més enllà de donar cobertura alimentària a les persones que passen necessitat, se les ha de dotar d’eines que permeti afrontar, d’una altra manera, la realitat que ens envolta.

• Com? De tres maneres:

– Fent-les partícips del procés que s’endega. A través del voluntariat.

– Dinamitzar al grup. Allà a on no arribi una persona sola el grup, al que pertany, l’hauria de recolzar i empentar a continuar.

– Dinamitzar a la comunitat per tal de que s’impliqui amb el grup.

Què es proposa des d’ALEI i l’Ajuntament de Terrassa?

• Diagnosi compartida.

• Construcció del projecte de manera conjunta i consensuada.

• Aportació econòmica anual.

• Dedicació i recolze plens de tot el seu equip d’assistents socials.

• Seguiment dels clients del temps.

La implicació de l’Ajuntament de Terrassa (1)

• Foment de Terrassa participa en l’itinerari de reinserció laboral d’alguns dels clients del temps.

• La Regidoria de Medi Ambient de Terrassa, mitjançant el seu projecte Anella Verda, col·laborarà en el projecte amb la cessió d’espais urbans aptes per al cultiu d’horts. La producció es destinaria al restaurant i al consum propi dels clients del temps que hi participin.

La implicació de l’Ajuntament de Terrassa (2)

• Al voltant de la taula, en un dinar, les persones estableixen vincles.

• En un espai obert a tothom, els dos mons es poden trobar: el que pateix amb més intensitat la crisi, la desigualtat, i el que, patint-la menys, pren consciència i coopera amb l’altre.

• Els clients del temps participen en el dia a dia del restaurant; la seva feina es fa visible davant de tothom; comprenen que l’han de fer bé, que hi ha persones que esperen rebre un servei de qualitat.

I per què un restaurant? (1)

• Els clients del temps i els clients convencionals reben el mateix servei. S’igualen.

• Els clients del temps donen servei un dia. L’endemà, aquest rebens el servei per part d’altres clients del temps. Servei.

• Els clients convencionals observen la implicació dels clients del temps. Aquells són el testimoniatge de com fer les coses de manera diferent. Prenen consciència. També ells acaben implicant-s’hi.

I per què un restaurant? (2)

• Contribució financera a la sostenibilitat de La Trobada.

• Fa millorar al client del temps: la seva sola presència esperona al client del temps a donar un bon servei; treu el millor d’ells; fa que se sentin formar part de la societat.

• Alguns clients convencionals s’han fet voluntaris del projecte.

• Possible bescanvi de serveis en un futur proper entre uns i altres.

El paper dels clients convencionals

• El que SÍ és:• És un complement als dispositius existents a la ciutat que donen

cobertura alimentària.• És un restaurant obert a tothom. • És un restaurant que competeix amb els altres establiments de

restauració de la zona. Vol oferir un servei de menú de qualitat a bon preu.

• El que NO és:• No és un negoci per guanyar diners. És una activitat econòmica sense

ànim de lucre.• No és un menjador social. No els hi fa competència.• No és un taller ocupacional a on els clients dels temps aconsegueixen

un certificat o títol.• No és un projecte d’inserció laboral.• Als clients del temps no se’ls dóna diners.• No s’evita que els clients del temps continuïn sent demandants d’altres

recursos (per exemple, el Banc dels Aliments).

Què és La Trobada? I què no és?

• S’ha establert un protocol entre La Trobada i els diferents recursos que fan la derivació dels clients del temps -Serveis Socials i Càrites-.

• El client del temps es torna a entrevistar, ara a La Trobada i amb el coordinador del projecte, per confirmar el seu vistiplau. Si és així, es signa un compromís de voluntariat.

• El voluntariat es fa, en la majoria dels casos, al restaurant.

Procés que segueixen els clients del temps (1)

• Relació d’equivalència entre les hores de voluntariat i els dinars rebuts

– Un client del temps estarà 16 setmanes en el projecte.

– Hi dinarà de dilluns a divendres. 80 dinars.

– Hi farà 60 hores de voluntariat. Agrupades en torns de 3 hores durant 20 dies.

– La relació d’equivalència és de 0,75 hores de voluntariat per cada menú rebut.

Procés que segueixen els clients del temps (2)

• Al llarg de les 16 setmanes el grup es reuneix, sota la guia d’un moderador, i se’l dóna formació de cara a com afrontar el dia després de la seva sortida del projecte.

• Hi ha clients del temps que inicien un procés de formació, més acadèmic, amb el suport de Foment de Terrassa.

• En n’hi ha d’altres que tanquen una etapa prèvia resolvent serrells pendents.

• D’altres que encaren situacions conflictives del passat.

Procés que segueixen els clients del temps (3)

• Una gran majoria sense cap mena d’ingressos econòmics. D’altres, a punt de perdre’ls. Usuaris habituals dels serveis assistencials de la ciutat en totes les seves fórmules.

• Alguns, sense habitatge. D’altres, estant tot el dia tancats en l’habitació de la pensió.

• Pèrdua d’amistats. Trencament de famílies.

• Solitud. Aïllament. Pèrdua de l’autoestima. Pèrdua de la motivació per llevar-se cada dia.

• A prop de caure en una depressió.

• Alguns començant a conèixer la llei del carrer.

• L’home més sol que la dona.

Situació prèvia dels clients del temps

• Al restaurant es percep: tranquil·litat, optimisme i esperança.

• S’han fet companys. Alguns, fins i tot, amics. Comparteixen taula. Fan tertúlies. Es comencen a conèixer. Queden per passar la revetlla de Sant Joan.

• S’ajuden en la feina del restaurant–allà a on no arriba un, l’altra li dóna un cop de mà-. Es preocupen de les coses dels altres més enllà de la seva relació a La Trobada.

• Recuperen l’autoestima: “aquest menjar me l’he guanyat amb el meu esforç”; hi ha ganes de llevar-se; ganes d’aprendre; ganes d’afrontar la vida.

Canvis detectats en els clients del temps

• Han i hem de ser realistes. Els quatre mesos d’estança no resolt els seus problemes. De fet, el que han fet es carregar bateries.

• Han refet ponts. Amb ells mateixos. Amb el grup i amb la comunitat. Cal continuar per aquest camí.

• Continuaran lligats al projecte. Sempre que ens necessitin allà estarem. El seu grup també haurà de ser-hi.

• Estem buscant projectes de continuïtat: els horts urbans n’és un exemple. I, també, les entitats que formen part d’ ALEI obrint les seves portes a que els clients del temps els puguin ajudar.

• Posta en marxa d’un banc del temps. D’una moneda social?

I el futur més immediat?

• S’ha assolit, des de mitjans de març, una mitjana de 51 clients amb un dia punta de 92 menús.

• El darrer mes, el de juny, la mitjana ha arribat a 60 clients, 30 de convencionals i 30 del temps.

• Estimem, a la tornada de vacances, arribar als 70 diaris.

Les primeres xifres de La Trobada, el restaurant del temps

• Entitats interessades de cara a una possible rèplica: Càrites de Sant Feliu de Llobregat; Banc del Temps de diverses localitats; Ajuntament de Barcelona; estudiants de doctorat en sociologia...

• Mediàtic, premsa escrita, ràdio i televisió del país, estatals i estrangeres (Le Monde, The Times, BBC, FR3)

Ressò

• Tot just s’ha endegat un projecte que necessita de molta implicació de la societat tant financera com participativa.

• Cal anar avançant per trobar el camí més idoni pels clients del temps, els veritables protagonistes.

• Cal que ens trobin al seu costat i no marcant el ritme.

I a partir d'ara?

Informe de valoració final

EEssppaaiiss ddee mmiilllloorraa uurrbbaannaa 22001133 // rreessuullttaattss eennqquueessttaa vvaalloorraacciióó XXAARRXXEESS DD’’AACCCCIIÓÓ CCOOMMUUNNIITTÀÀRRIIAA IInniicciiaattiivveess cciiuuttaaddaanneess ddee ssuuppoorrtt ii aacccciióó ssoocciiaall.. EEll ppaappeerr ddee ll’’aaddmmiinniissttrraacciióó ppúúbblliiccaa L’EMU, titulat “xarxes d’acció comunitària. Iniciatives ciutadanes de suport i acció social. El paper de l’administració pública, i realitzat el dia 28 de juny de 9:30 a 14:30h a Barcelona, va comptar amb la participació d’una vintena de persones entre coordinadors de Plans de barris, tècnics/es municipals i personal de la Diputació de Barcelona. L’explotació de les enquestes enviades per correu electrònic, per part de les persones participants a la jornada, ofereix els següents resultats1: Valoració general del CONTINGUT

8 8,2 8,57,8

0

12

34

56

78

910

Format de lajornada

Estructuració delprograma

Interès delscontinguts

Adaptació delscontinguts a la

realitat dels Plans

Valoració general de la METODOLOGIA

8,5 8,78,1 8

0123456789

10

La sessió ha estatvariada i amena

S'ha afavorit laparticipació

L’experiènciainicial del

termòmetre haestat interessant

S'ha treballat deforma pràctica i

activa

1 L’enquesta de valoració s’ha basat en una escala de 0-10 (0 gens satisfet – 10 molt satisfet).

Valoració de la ponència de RUBÉN SURIÑACH - impulsant canvis per i des de la comunitat

8,48 8,2

0123456789

10

Competència en la matèria Claredat en l'exposició Receptivitat a preguntes isuggeriments

Valoració de la ponència de JOSEFINA ALTÉS – els bancs dels temps

8,9 8,7 8,7

0

12

34

567

89

10

Competència en la matèria Claredat en lesexposicions

Receptivitat a preguntes isuggeriments

Valoració de la ponència de XAVIER CASAS – la responsabilitat compartida: el projecte “la trobada” de Terrassa

8 7,8 8,1

0

12

34

567

89

10

Competència en la matèria Claredat en lesexposicions

Receptivitat a preguntes isuggeriments

Valoració de la ponència de CLÀUDIA MANYA – les xarxes d’intercanvi, teixint confiança i autonomia

8,27,5

8,2

0

12

34

567

89

10

Competència en la matèria Claredat en lesexposicions

Receptivitat a preguntes isuggeriments

Valoració de la ponència d’OSCAR REBOLLO – cooperar, compartir i conviure

9 8,9 8,8

0

12

34

567

89

10

Competència en la matèria Claredat en lesexposicions

Receptivitat a preguntes isuggeriments

Valoració dels RESULTATS OBTINGUTS

8,6 8,4 8,38,7

0123456789

10

El contingut s'haajustat a lesperspectives

S'han adquirit nousaprenentatges

El contingut és útilper l'activitatprofessional

El grup ha tingutuna actitud

participativa iconstructiva

valoració de l’ENTORN i l’ORGANITZACIÓ

6,7

8,3 8,4

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

L'espai de treball ha estatadequat

La durada de la sessió haestat adient

Els aspectes organitzatiushan estat correctes

El més positiu de la jornada ha estat ...

‐ La participació i el coneixement d'experiències interessants i variades. ‐ La part final d'exposició de l’Óscar Rebollo. ‐ L’enfocament al món local i a la realitat dels barris. ‐ El tractament d’un tema emergent. ‐ L’estructura dinàmica i amena de la jornada. ‐ Els temes exposats i diferents visions e iniciatives de l'actualitat social. ‐ Els continguts tractats i la manera d'exposar-los, sobretot per part de l’Óscar Rebollo. ‐ Els ponents i les seves explicacions.

Els aspectes a millorar són ...

‐ El tema donava per dues sessions. ‐ En algunes exposicions falta de síntesi i informació poc clara. ‐ La presència de ponents que treballin a l'administració pública. ‐ Pot ser la teoria s'hauria d'haver fet primer per poder emmarcar les experiències, però no ha estat cap

problema per poder-les seguir. ‐ L'espai no era adequat, excessivament gran i la sonoritat molt deficient.

No vull marxar sense dir que ...

‐ Moltes gràcies per organitzar jornades per ampliar els nostres coneixements. ‐ Feia temps que no assistia a una jornada tan interessant i amena, se m'ha fet curta. He après del

contingut i de la metodologia de la jornada. El fet de barrejar teoria sobre acció comunitària i l'exposició d'experiències l'ha convertit en una jornada on totes les parts es complementaven. Consonància entre el contingut i metodologia de treball de la jornada. Coherent.

‐ Cal seguir treballant en aquest tema, no està tot dit i hi ha molt a fer. Segur que hi ha altres experiències diferents i exitoses.

‐ Aquestes torbades son interessants per compartir experiències i visions diferents del dia a dia. ‐ A l'última valoració que vaig enviar comentava precisament que faltava la participació per part de les

persones assistents i aquesta vegada s'hi ha inclòs. Valoro molt que les valoracions que enviem serveixin per millorar i, si es creu convenient, canviar alguns aspectes de les jornades.

‐ M'ha encantat i he assolit coneixements nous.

VALORACIÓ GLOBAL DE LA SESSIÓ

8,4