Incendis forestals, dimensió socioambiental,gestió del risc i ecologia del foc

Universitat de Lleida

UniversitatAutònomade Barcelona

XARXA TEMÀTICA DE RECERCA ALINFO

Anàlisis d’alternatives a la problemàticadels grans incendis forestals

Amb el suport del Departamentsd’Universitats, Recerca i Societat de la

Informació de la Generalitat de Catalunya

Actes de les Jornades sobre Incendis Forestals i Recerca de la xarxa ALINFOActes de les Jornades sobre Incendis Forestals i Recerca de la xarxa ALINFO

Amb el suport de:

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Incendis forestals,

dimensió socioambiental,

gestió del risc i ecologia del foc

Actes de les Jornades sobre IncendisForestals i Recerca de la xarxa ALINFO

XARXA TEMÀTICA DE RECERCA ALINFO

Anàlisis d’alternatives a la problemàtica dels grans incendis forestals

2001 XT 00061

Edita:

Xarxa ALINFO

Coordinador de la publicació:

Eduard Plana Bach

Disseny i maquetació:

MHÀ, il·lustració i disseny. SOLSONA

Impremta: Gràfiques Muval

DL: L-521/2004

Cita bibliogràfica:

Plana, E. (Ed.) 2004. Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc.

Xarxa ALINFO XCT2001-00061. Solsona, DL: L-501/2004, 144 pàgines.

ÍNDEX

BLOC I DIMENSIÓ SOCIOAMBIENTAL I PLANIFICACIÓ TERRITORIALEntendre el problema i els seus efectes sobre el territori

Anàlisi d’escenaris de prevenció i extinció d’incendis des de la perspectiva socioambientalE. Plana 5

Planificació territorial i dimensió socioambiental dels incendis forestals al BagesR. Cerdan 13

Diagnosi socioambiental de la zona afectada pel gran incendi de la Catalunya Central. Evolució 1998-2003J. Muntané, E. Plana 22

La gestió forestal com a eina per a la prevenció dels grans incendis forestalsM. Piqué 28

Interacció entre estructura del paisatge, usos del sòl i règim d’incendisJ.M. Espelta, F. Lloret, R. Díaz-Delgado, X. Pons, E. Calvo, J. Retana 34

BLOC II COMPORTAMENT I GESTIÓ DEL FOCConèixer el foc i la influència del tipus de bosc per millorar el seu control

Acumulació de combustible i la paradoxa de l’extincióJ. Piñol 39

Replantejant-se el futur de la prevenció i extinció d’incendis forestalsM. Castellmou, L. Rodríguez, M. Miralles 44

Plans de gestió de grans incendis forestalsM. Galán, S. Lleonart 50

Experiments per a la validació de models de propagació del focI. Oliveras, J. Piñol, D.X. Viegas 56

Modelització de la transferència de calor en incendis forestalsL. Zárate, E. Pastor, A. Giménez, Y. Pérez, E. Planas, J. Arnaldos 60

Estudi de l’efecte dels retardants a llarg termini en l’extinció d’incendisE. Pastor, Y. Pérez, A. Giménez, L. Zárate, J. Arnaldos, E. Planas 66

Programa de gestió de cremes prescrites a CatalunyaE. Martínez, A. Larrañaga 71

BLOC III ECOLOGIA DEL FOC I RESTAURACIÓ DE ZONES CREMADESEstudi dels efectes ecològics dels incendis i restauració dels terrenys cremats

L’efecte de les cremes de gestió de combustible en el sòlM. Lorca, X. Úbeda 77

Bruguerars sotmesos a cremes controladesI. Serrasolses 81

Monitorització del comportament del foc i dels seus efectes en les cremes de gestió de combustibleE. Nebot, M. Miralles, M. Lopez 88

La reconstitució de les poblacions animals en àrees afectades pel focP. Pons 94

Què determina la colonització postincendi d’ocells d’hàbitats oberts: La importància de la dispersió localL. Brotons, P. Pons, S. Herrando 100

Balanç de N després del foc en tres comunitats vegetals mediterrànies.P.Casals, J. Romanyà, R. Vallejo 107

Ecologia del foc de la pinassa (Pinus nigra Arn.).O. Pellisa i J. Reverté. 113

Model de simulació del sistema forestal de Tivissa i Vandellòs (Tarragona) segons diferents escenaris de pertorbacions i escala temporalE. Nebot 118

Gestió de boscos menuts d’alzina i roure després d’incendisJ.M.Espelta, J. Retana, A. Habrouk 124

CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE INCENDIS FORESTALS I RECERCA 129

BLOC I DIMENSIÓ SOCIOAMBIENTAL I PLANIFICACIÓTERRITORIAL

Entendre el problema i els seus efectes sobre el territori

TUIXENT–LA VANSA. FOTO: HELENA ROVIRA

R e s u m

A partir de l’anàlisi del marccausal dels incendis des de la perspecti-va socioambiental i de la seva inclusióen els principals instruments de políticaforestal, es defineixen tres escenaris degestió del risc d’incendi forestal.L’escenari centrat en la detecció i extin-ció immediata del foc, aquell centrat enla prevenció de les ignicions i la com-partimentació del territori i, finalment,un tercer basat en la gestió del combus-tible al llarg del territori vinculada a lesactivitats agràries. Es discuteix sobre lanecessitat d’un política de gestió del riscd’incendi forestal des de les tres pers-pectives.

Paraules clau: causes incen-dis, política forestal, gestió del risc, des-envolupament rural

R e s u m e n

A partir del análisis delmarco causal de los incendios des de laperspectiva socioambiental y su inclu-sión en los principales instrumentos depolítica forestal, se definen tres escena-rios de gestión del riesgo de incendioforestal. El escenario centrado en la

detección y extinción inmediata delfuego, aquel centrado en la prevenciónde las igniciones y la compartimentacióndel territorio y, finalmente, un tercerobasado en la gestión del combustible a lolargo del territorio vinculada a las activi-dades agrarias. Se discuten sobre la nece-sidad de una política de gestión del ries-go des de las tres perspectivas.

Palabras clave: causas incen-dios, política forestal, gestión del riesgo,desarrollo rural

A b s t r a c t

The assessment of the causalframework of forest fires from a socioenvi-ronmental perspective and its inclusion inthe main forest policy tools show us threedifferent fire risk management scenarios. Afirst one that focuses on fire detection andextinction. Another one that focuses onignitions prevention and fuel-landscapecompartmentalization. Finally, the thirdone grounded on fuel-landscape manage-ment linked with the development of agra-rian activities. The need of a forest fire riskmanagement policy taking into account allperspectives is discussed.

Key words: fire causes, forestpolicy, risk management, rural develop-ment

ANÀLISI D’ESCENARIS DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓD’INCENDIS DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOAMBIENTAL

Eduard Plana

Àrea de Política Forestal i Desenvolupament Rural. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

I5

1. Dimensió socioambiental de lescauses dels incendis forestals

Les estadístiques sobre incendis mostrenuna relació consistent entre l’augment del nombred’ignicions i de la superfície cremada, i l’abandona-ment de les activitats agràries i la terciarització del’economia accentuats a partir dels anys 70. Peraltra banda, apareix el fenomen dels grans incendisforestals (GIF) i l’evolució de la superfície afectadapresenta un comportament en forma de pics coinci-dint amb els anys amb condicions climatològiquescrítiques, recurrents en el context mediterrani(Terradas i Piñol 1996) i que poden agreujar-se ambel canvi climàtic (Piñol et al. 1998). Els GIF (més de500ha) passen a representar percentatges molt ele-vats de la superfície cremada encara que suposinmenys del 1% de les ignicions. Tot i disminuir elnombre d’ignicions que deriven en un GIF, cadavegada ocupen una major proporció de la superfícieafectada (Peix 1999). Els sistemes d’extinció, pertant, són efectius en la gran majoria dels incendis,però queden sobrepassat en episodis de GIF (focsd’elevada intensitat). El procés es retroalimenta ambla paradoxa de l‘extinció (Minnich 1983), concepteque veiem reflectit al Pla Forestal d’Espanya (2002)on podem llegir; El grado de eficacia alcanzado porlos medios de prevención, vigilancia y extinción,reforzados y tecnificados notablemente en los últi-mos diez años, puede calificarse como muy alto.Esta eficacia ha permitido limitar el impacto delfuego favoreciendo paradójicamente la acumula-ción de combustibles.

Tot i que als anàlisis de causalitat dels GIFpredomina l’enfocament centrat en les causes direc-tes de la ignició, alguns estudis aborden el tema desde la perspectiva socioambiental, posant l’accent enles forces socio-estructurals segons les quals lescondicions naturals extremes actuen de detonantsen un escenari ambiental exposat al risc (Badia et al.2002). Des d’aquesta perspectiva, l’augment de GIFes deu a la combinació de dos fenòmens que caltractar per separat ja que responen a causes dife-rents; l’augment del risc ignició i l’increment del riscde propagació. El major risc de ignició és conse-qüència de l’augment de l’ús terciari dels espaisrurals que comporta una major freqüentació i ins-tal·lació d’infrastructures de risc (com línies elèctri-ques o xarxa viària). En canvi, el risc de propagaciós’incrementa per l’efecte contrari, la desmaterialit-

zació de les economies rurals o, el que és el mateix,l’abandonament de les activitats agràries i el conse-qüent augment del combustible disponible. A aixòcal afegir la pèrdua de la prevenció indirecta (detec-ció i extinció immediata, coneixement del territori,manteniment de camins, etc.) que els agricultors ineorurals ofereixen amb la seva activitat diària. Auna escala superior, a més de les raons econòmi-ques (falta de rendibilitat i serveis i infrastructures) isocioculturals (predomini dels valors de la societatd’oci i consum i escàs reconeixement social de lafigura de l’agricultor), l’anàlisi de les parts finals dela cadena causal permet integrar altres aspectesestructurals que posen en relleu la crisi del modeld’explotació familiar agrària, com els desequilibrissociodemogràfics i territorials (Plana et al. 2001).

Com a conseqüència de la falta de gestióforestal i ramadera, gran part de les masses forestalsmediterrànies del país presenten unes estructuresantropogèniques (d’origen o modificades per l’ésserhumà) desequilibrades (en termes dasocràtics), ambelevades densitats d’arbres de petit diàmetre i crei-xements estancats, les quals afavoreixen el desenvo-lupament d’ambients de foc d’elevada intensitat(Piqué 1999, Leone 2002). El repte es troba en commantenir estructures forestals i de paisatge ambbaixa càrrega de combustible que evitin l’aparicióde GIF, en el context actual, quan els factors modu-ladors del territori estan desapareixent.

Partint del fet de que el foc és un elementnatural de l’ecosistema mediterrani (Lloret 1996), laprevenció i extinció dels incendis forestals hauran dedirigir-se a reduir els nivells de risc i vulnerabilitat finsa valors tolerables per a la societat, enlloc de buscarla supressió total del fenomen (AIFM 2002). Tenint encompte que l’elevada capacitat de propagació i lasimultaneïtat d’ignicions són els dos elements clausque afavoreixen l’aparició de GIF, la política de ges-tió del risc d’incendi haurà de ser prou global per aincidir en els dos fenòmens de forma simultània. Pelque fa a la propagació, l’argument de la gestió delcombustible i de la necessitat d’afrontar les raons defons dels incendis està cada cop més acceptat pelsexperts (AIFM 2002), les organitzacions professionals(CAEMFC 1998, CFC 2002) i també se n’han fet ressòels mitjans de comunicació (Plana 2003). Fins i tot enels debats parlamentaris posterior als GIF de 1994 i1998 es van proposar mesures per afavorir la discon-tinuïtat de les masses forestals i la reducció dels com-bustibles (Plans 2000, Cerdan 2002). Des de diversosàmbits es destaca la importància d’incorporar la ideadels riscos ambientals a la ordenació del territori(DEGSC 2002, AIFM 2002)

I6

Davant d’un marc causal complex on hiintervenen factors interns i externs del sector fores-tal i de l’àmbit rural, i aspectes tècnics, polítics,socials i culturals junt amb els econòmics (complexintermixtures segons Brookfield 1999), és previsibleque les estratègies per fer-hi front necessitin un plan-tejament territorial multiescalar i transversal, unaforta coordinació institucional i la participació delsagents socials implicats. El debat social, però, s’had’estructurar a partir d’informació objectiva quefaciliti els processos de decisió política i de consenssocials (Reynolds 2001).

2. Política forestal i inclusió parcialde la prevenció i de les mesures degestió del risc d’incendis forestals

El marc legislatiu i institucional relacionatamb la prevenció i extinció d’incendis forestals ésampli. Sovint però, el seu desenvolupament estàrelacionat amb episodis de GIF (1986, 66.698hacremades, Foc Verd i ADFs; 1994, 76.625ha crema-des, INFOCAT; 1998, 20.992ha, Foc Verd II i GRAF),el que mostra el caràcter reactiu de l’administraciódavant del fenomen afavorit per la seva forta reper-cussió social (Folch 1996, Cerdan 2002). Per altrabanda, les polítiques de gestió del risc d’incendiacostumen a centrar-se en els sistemes d’extinció ila prevenció directa (àrees tallafoc, punts d’aigua,vigilància, etc.), sense incorporar la gestió del com-bustible vinculat a les activitats agràries. Es dedicauna especial atenció a la causalitat sota el principide prevenció, segons el qual el seu estudi ofereix lespautes per a evitar el succés, però l’enfocament escentra en les causes de la ignició ignorant, en lamajoria dels casos, la relació entre capacitat d’ex-tinció i capacitat de propagació.

La nova Ley 43/2003 de Montes, perexemple, no estableix cap vincle entre la planifica-ció i els aprofitaments forestals i la promoció demasses forestals menys vulnerables als incendis, ilimita els continguts del capítol sobre prevenciód’incendis forestals a l’estudi de la causalitat d’igni-ció, la prevenció directa i l’extinció. Fins i tot a leszones de major risc d’incendi (art. 48) només consi-dera la silvicultura preventiva i omet el rol de laramaderia extensiva o la importància del paisatgeen mosaic per la fragmentació del combustible.

Tampoc els actuals documents de plani-ficació forestal assumeixen el marc causal estructu-ral dels incendis o no subscriuen les mesures enuna estratègia prou global. L’Estratègia ForestalEspanyola (1999), assumeix que el risc es perma-nent per les condicions socioeconòmiques, i recu-rrent per les condicions climàtiques (pg. 158), perònomés proposa intensificar la silvicultura preventi-va i enfortir les infrastructures de protecció senseanomenar el rol preventiu dels aprofitaments fores-tals i dels usos agraris. El Pla Forestal d’Espanya, toti assumir conceptualment la paradoxa de l’extin-ció, posa èmfasis en la silvicultura preventiva i tam-poc vincula la ordenació de les forests i la silvicul-tura amb la reducció de la vulnerabilitat de lesmasses a la propagació. La excepció la trobem enel Informe Forestal 2001 del Dr. Tamames, el pro-cés participatiu del qual va permetre incloureaspectes com Para evitar los GIF (…) resulta funda-mental la fragmentación del área arbolada, asícomo que se diminuya la carga de combustiblesvegetal del sotobosque y de las concentracionesexcesivas de pies de muy poco diámetro (pg. 63,al·legació núm. 49).

Si s’analitza la dotació pressupostàriadels diferents Plans Forestals autonòmics (Taual 1)

trobem que de mitja 1 de cada 5€ ha de ser desti-nat a mesures preventives de defensa de les forests,bàsicament infrastructures i equipaments contraincendis (Alcanda 2004). En algunes regions d’in-fluència mediterrània veiem com les dotacions sotaaquest concepte superen en escreix la previsió pertractaments silvícoles o de silvicultura preventiva.

Tampoc a Catalunya, el Pla General dePolítica Forestal (1995-2004) estableix cap vincleformal entre la promoció de la gestió forestal soste-nible i aconseguir masses forestals menys vulnera-bles als incendis. El Centre de la Propietat Forestal ila mateixa Subdirecció General de Boscos nocompten amb directrius silvícoles que considerin elrisc inherent d’incendis per a la redacció dels PlansTècnics de Gestió i Millora Forestal i dels Projectesd’Ordenació, incomplint el principi bàsic de persis-tència que estableix la Llei 6/88 Forestal deCatalunya. Val a dir però que, respecte als docu-ments estatals, aquests han estat elaborats fa anysquan el fenomen dels GIF no tenia tanta repercus-sió. Així, per exemple, el nou PGPF (2005-2014),que es troba en fase de redacció, contempla dinsl’eix estratègic quart ‘Promoció de la gestió forestalsostenible i de la prevenció de riscos’ el ‘imple-mentar estructures forestals menys vulnerables als

I7

incendis’.Pel que fa al marc de competències, la

Taula 2 mostra l’àmbit temàtic de treball del governcatalà segons les principals activitats relacionadesamb les polítiques de gestió del risc d’incendis fores-tals. S’ha inclòs a les ADFs pel seu caràcter partici-pat. Tot i que aparentment vàries es troben en elmarc de la gestió de combustible i modulació delterritori, no existeix coordinació formal entre elles,

ni amb les parts encarregades de l’extinció.

3. Escenaris de gestió del risc d’in-cendis forestals

Els principals plantejament sobre comafrontar la problemàtica dels incendis forestals es

I8

TAULA 1. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DELS PRESSUPOSTOS I PRESSUPOST ANUAL PER HECTÀREA FORESTAL DE PLANS FORESTALS D’ES-PANYA (FONT: ALCANDA 2004)

Accions ProgramesCC.AA Silvicultura prevenció Tractaments Conservació Defensa manteniment Restauració Mesures

preventiva Infrastru.de silvícoles i gaudi i millora horitzontals

% €/ha % €/ha % €/ha % €/ha % €/ha % €/ha % €/ha % €/ha/any /any /any /any /any /any /any /any

Andalusia 0 0 9.4 3.68 35.4 13.9 9.2 3.61 17.9 7.02 52.2 20.50 18.6 7.29 2.1 0.83Catalunya 0 0 6.1 1.75 0.7 0.19 35.3 10.10 8.5 2.43 52.6 15.04 3.3 0.94 0.3 0.10Múrcia 0 0 17.5 7.89 9.7 4.36 27.5 12.37 25.3 11.42 26.0 11.72 13.2 5.94 8 3.60Aragó 3.2 0.79 19.3 4.7 3.5 0.85 34 8.27 25.1 6.12 29.6 7.20 9.3 2.25 2 0.49Castella Lleó 0 0 16.3 5.85 18.2 6.52 16.6 5.94 19 6.82 30.5 10.93 24.9 8.94 8.9 3.20C. la Manxa 6.3 2.01 25.4 8.06 7.3 2.32 23.3 7.40 32.5 10.33 8.6 2.75 34.2 10.85 1.4 0.44Madrid 0 0 23.5 28.31 0 0 6.7 8.11 26.9 32.42 5.3 6.39 56.2 67.75 4.9 5.96La Rioja 3.4 2.82 10.1 8.38 24.4 20.32 28.8 23.98 15.4 12.78 36.9 30.68 13.5 11.24 5.4 4.47Galicia 2.9 3.82 7.6 9.92 13.3 17.41 1.1 1.48 13.1 17.22 28.9 37.90 11.5 15.08 45.3 59.28Astúries 11.1 11.34 16 16.35 0 0 1.8 1.86 28 28.58 40.6 41.44 12.2 12.45 17.4 17.73Navarra 0 0 9.1 3.24 3.2 1.15 5.2 1.85 10.1 3.60 51.3 18.23 20 7.12 13.3 4.74Cantàbria 0 0 17 8.47 0 0 29.3 14.61 20.1 10.37 34.7 17.27 13.7 6.84 1.4 0.70MITJA* 1.5 1.93 15.9 8.20 16.2 5.32 19.3 7.67 21.4 11.80 32.5 17.31 22.9 13.03 4 8.06

* INCLOU TAMBÉ ELS VALORS DE LA COMUNITAT VALENCIANA QUE NO ESTAN DESGLOSSATS A NIVELL D’ACCIONS I DE CANÀRIES.

TAULA 2. COMPETÈNCIES ADMINISTRATIVES SOBRE INCENDIS FORESTALS DEL GOVERN DE CATALUNYA

ÀMBIT TEMÀTIC INSTITUCIONS VINCULADES

Prevenció passiva o proactivaAprofitaments forestals Boscos-Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre de la Propietat ForestalGestió agro-ramadera Departament d’Agricultura, Ramaderai i PescaRestauració zones cremades Boscos-DMAH

Prevenció directa o reactivaSilvicultura preventiva (àrees tallafoc, cremes controlades) Boscos-DMAH, Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals-Departament d’InteriorInfrastructures de protecció (punts d’aigua, camins, etc.) Boscos-DMAHVigilància Agents Rurals-DMAH, Agrupacions de Defensa ForestalInvestigació de causes Agents Rurals-DMAH

Extinció Bombers, GRAF-DI, ADFProtecció civil Policia Autonòmica-DIPlanificació territorial Departament de Política Territorial i Obres Públiques, DMAH

poden emmarcar en tres tipus d’escenaris concep-tuals (Taula 3):

Escenari d’extinció: Basat en la deteccióimmediata i supressió del foc. Es fonamenta enenfortir el sistema d’extinció, tant des del punt devista dels mitjans com tecnològic (per exemple,detecció de punts calents via satèl·lit). Les dotacionspressupostàries sota aquest pretext mantenen unatendència a l’alça, sobretot després d’episodis deGIF (Raddi 2000).

Escenari de prevenció d’incendis (o reac-tiva): Es basa en el desenvolupament d’infrastructu-res de protecció (punts d’aigua, camins,...) i l’aplica-ció de la silvicultura preventiva (línies i faixes talla-foc, cremes controlades) en zones planificades.S’acompanya amb mesures legislatives per a dismi-nuir el risc d’ignicions (neteja de marges de xarxaviària –Decret 130/1998–, manteniment i neteja delínies elèctriques –Decret 63/1998–, prohibició d’ac-cés –Llei 9/1995–, protecció d’urbanitzacions –Llei5/2003–, etc.). Contrarestar les limitacions dels mit-jans d’extinció front als grans incendis, al intentarcompartimentar el territori en unitats gestionables oactuar sobre el comportament del foc disminuint laseva virulència (Agee et al. 2000, Finney et al. 1997).A través de les mesures de prevenció, intenta substi-tuir l’efecte modulador de l’activitat agrària en elterritori i aconsegueix disminuir relativament el graude vulnerabilitat del territori.

Escenari de gestió del territori (o preven-ció proactiva): Basat en la disminució de les càrre-

gues de combustible a través de promoure les acti-vitats agroramaderes i forestals, en el marc del des-envolupament rural. Disminueix la vulnerabilitatdel territori de forma sostenible en el temps, al inci-dir sobre les seves causes estructurals i basar-se enel teixit socioeconòmic present. És l’escenari queimplica una major coordinació institucional amb elsagents socials implicats i que suposa obtenir unsresultats a llarg termini.

A l’actualitat, les polítiques de gestió delrisc acostumen a integrar els dos primers escenaris,cas de l’INFOCAT i el Foc Verd II a Catalunya, peròno creen cap vincle formal amb la planificació agrà-ria. Val a dir que es tracta de les opcions de majorrendibilitat política donat que els seus resultats sónconstatables a curt termini, és fàcilment assimilableper la societat i no necessita la coordinació de mas-ses parts (Plana et al. 2004). Mentre el pressupostdestinat al sistema d’extinció supera els 18 milionsd’euros (INFOCAT 2001), la despesa realitzada enconceptes de gestió i ordenament forestal i prevenciód’incendis es mou pel voltant dels 8 milions d’euros(Raddi 2000). La qüestió rau en veure quina és lacombinació més desitjable en termes de reducció delrisc, des d’una perspectiva de sostenibilitat social,econòmica i ecològica (i, per tant, considerant tantels elements crematístics com aquells no commensu-rables). La política centrada en la detecció i extincióimmediata es veu sobrepassada en ambients de foccrítics i afavoreix la paradoxa de l’extinció. Les mesu-res de prevenció d’incendis orientades a la gestió del

I9

TAULA 3. CARACTERITZACIÓ DELS DIFERENTS ESCENARIS DE GESTIÓ DEL RISC D’INCENDI

Escenari Principal Concepció Efecte sobre la Efectivitat Resultat Opcions de Administraciócaracterística massa forestal temporal finançament afectada

Extinció Detecció El foc com Antropogèniques Limitada Curt termini Pressupost DIimmediata i una amenaça inestables Paradoxa disponiblesupressió foc de l’extinció (fins quant?)

Prevenció Prevenció El foc com Antropogèniques Limitada Curt mig Pressupost DMAHd’incendis d’ignicions i una amenaça inestables Paradoxa termini possible

compartimentar Compartimentació de l’extinció (fins quant?)el territori.Infrastructuresrecolzament

Gestió del Gestió del El foc com Antropogèniques Elevada Mig llarg Dificultat de DMAH, DARP,territori combustible un element estables termini finançament. DPTOP

sobre el territori natural. Els Fons finalistes (altres: turisme,Desenvolupament boscos com a i discurs de comerç,..)rural infrastructura les externalitats

de país com a opcions

combustible (landscape-level fuel management)tenen una efectivitat limitada i un elevat cost d’exe-cució i manteniment (Davis 1965, Agee et al. 2000,Leonel 2002) al estar desvinculades dels factorsintrínsecs que modulen el paisatge, si bé és cert quetambé poden suposar llocs de treball. Variants comactuacions puntuals en el marc d’incendis de dissenyenlloc d’estructures lineals es demostren més cost-eficients (Finney et al. 1997, Finney 2001). En canvi,aparentment, dinamitzar les activitats agràries vincu-lades a la modulació del paisatge disminueix la vul-nerabilitat de forma més sostenible en el temps, ofe-reix majors beneficis socials i aporta gran número debeneficis indirectes des de la perspectiva, per exem-ple, de la qualitat del paisatge (i les activitats econò-miques vinculades al mateix).

Sembla clar que la gestió de combustibleés el factor clau per fer front els grans incendis.Alguns estudis demostren com els tractaments silví-coles poden disminuir en un 500% els costos del’incendi (extinció i impacte), amb uns ratios bene-fici/cost resultants de 2.94 i de 1.47 per períodes deretorn de 50 i 100 anys respectivament (Finney etal. 1997).

En el context mediterrani però, en el quees qüestiona la racionalitat econòmica i social de lapolítica agrària comunitària i quan els aprofitamentsforestals es troben al límit de la seva rendibilitat eco-nòmica o ja han estat abandonats, una política degestió del risc d’incendis vertebrada sota el prismadel desenvolupament rural des del paradigma de lamultifuncionalitat, necessita de la definició de nousinstruments legislatius, financers i institucionals. LaHealthy Forest Initiative de l’actual Administraciódels EE.UU, que vincula els aprofitaments forestalscomercials amb la prevenció d’incendis, va enaquesta direcció. Propostes com relacionar la silvi-cultura preventiva amb l’augment de la fixació deCO2 en compliment del Protocol de Kyoto oferei-xen noves oportunitats que caldrà explorar. Elsíndex de protecció de les lleis de foment forestal16/1995 (Comunitat de Madrid) i 5/1994 (Castella iLleó), en certa manera basades en el model francèsdel Contracte Territorial d’Explotació, internalitzenla funció social dels boscos (Montero de Burgos1999). L’exemple del Pago por Servicios Ambienta-les de Costa Rica permet obtenir fonts per la gestiódel patrimoni natural a partir de cànons aplicats alrebut de l’aigua o dels carburants (Segura 2004). Enel marc d’una societat terciaritzada on els boscosprenen un paper clau en la qualitat de vida, cadavegada sembla més viable corresponsabilitzar alsusuaris del territori en el seu manteniment a partir

dels discurs de les externalitats (Plana et al. 2004,Merlo et al. 1996).

4. Conclusions

A Catalunya ja han aparegut propostesper integrar la política de gestió del risc d’incendiamb la planificació forestal i territorial (Cerdan2003). El bosc català comparteix la paradoxa degran parts dels boscos mediterranis situats entre lacreixent demanda socials cap a l’actiu que suposael paisatge, i l’abandonament de la gestió forestalper falta de rendibilitat econòmica, que alhora,amenaça la persistència de la massa i la qualitatdel mateix paisatge (Domínguez i Plana 2002).Davant l’element natural que és el foc en l’ecosis-tema, l’absència de gestió del territori comportaque, abans o després, un incendi catastròfic l’asso-li. Algunes aspectes a tenir en compte per la defi-nició d’una política integral de gestió del risc d’in-cendi són:

I Crear una taula que integri a totes les administra-cions i col·lectius vinculats amb la prevenció iextinció dels incendis, i la gestió del territori.Haurien de quedar representats els òrgans del’administració amb competència amb extinció,prevenció d’incendis i gestió forestal i agrària, amés de planificació territorial, així com les orga-nitzacions professionals i la societat civil i l’àm-bit de la recerca. El recent creat ConsejoAndaluza del Fuego (octubre 2003) n’és unexemple.

I Sobretot en zones de risc, potenciar els usosagraris, especialment els forestals i ramaders,dirigits a disminuir les càrregues de combustible.Caldria definir directrius de gestió silvícola quetinguessin en compte el foc com a element intrín-sec de l’ecosistema. A través de l’Ordre d’ajutsforestals del DMAH es podria promoure la gestióforestal de masses regulars premiant a aquellspropietaris que optin per aquest model de lamateixa manera que se’ls reconeix l’existènciadel PTGMF o el pertànyer a un PEIN. Models deplanificació a mitjà i llarg termini amb un com-promís per part de l’administració de donarsuport financer i tècnic a les actuacions, com lesAssociacions de propietaris que promou laDiputació de Barcelona (Sarri i Riera 2002), sónun bon model per incentivar la gestió de les fin-ques privades. L’ús energètic de la biomassa o

I10

l’ús comercial de la fusta de petit diàmetre sónalternatives tecnològiques que permeten millorarla viabilitat dels aprofitaments en masses poccapitalitzades. Potenciar la ramaderia al boscajudaria a controlar l’estrat arbustiu, atesa la sevarelació amb la severitat dels focs.

I L’actual disseny dels ajuts forestals fa que noméses destinin en aquelles zones amb certa rendibi-litat econòmica (Raddi 2000). Si els vol actuarsobre el conjunt de les masses forestals del paíscaldrà dedicar recursos també allà a on la rendi-bilitat dels aprofitaments és negativa (i que nor-malment coincideix amb les zones de majorrisc). La creació de fons finalistes a partir decànons o taxes permetria aconseguir els recursosfinancers necessaris, des de la perspectiva deconcebre els boscos com a infrastructura de paísque cal preservar com a bé social. La inclusió dela societat urbana en el debat permetria millorarl’acceptació social i la viabilitat política de lespropostes de finançament (Reynolds 2001).

Cal tenir en compte que una actuacióhoritzontal sobre el territori permetria disminuir lavulnerabilitat de les masses forestals i del paisatgefront als incendis de forma considerable, fins al puntque permetria reduir costos dels sistemes d’extinciói les mesures de prevenció directa. Manquen però,anàlisis en profunditat que incloguin valoracionscost-eficients dels diferents escenaris i que integrindins el balanç de costos i beneficis les externalitats iels beneficis socials de les diferents alternatives. Elsestudis que han comparat l’estalvi dels costos de l’in-cendi en base a aplicar o no silvicultura preventivasón clarament positius. Potenciar l’escenari basat enla gestió del territori no només aconseguiria dismi-nuir la vulnerabilitat d’aquest cap als incendis, sinóque mantindria i milloraria la qualitat del paisatge iaportaria desenvolupament a les zones rurals, pro-movent l’equilibri territorial. Sembla clar que lesestratègies de gestió del risc basades únicament ambla prevenció directa i l’extinció no aconsegueixentrencar la dinàmica dels focs catastròfics.

I11

BIBLIOGRAFIA

AGEE, J.; BAHRO, B.; FINNEY, M.; OMI,P.; SAPSIS, D.; SKINNER, C.; WAGTENDONK, J.W.;WEATHERSPOON, P. 2000. The use of shaded fuel-breaks in landscape fire management. ForestEcology and Management 127:55-66

AIFM. 2002. Report on the seminar“Risks threatening Mediterranean forests and natu-ral land areas and the role of woodlands in risk pre-vention”. Interreg IIC programme “The problem ofthe Mediterranean Forest”. Association InternatinaleForets Mediterraneennes, València, 8-9 juny 2002.Document no publicat.

ALCANDA, P. 2004. Analogía compara-da entre planes forestales autonómicos españoles.En Planificación forestal en España. Ministerio deMedio Ambiente. Pp:181-212

BADIA, A.; SAURÍ, D.; CERDAN, R.;LLURDÈS, J.C. 2002. Causality and management offorest fires in Mediterranean environments: anexample from Catalonia. Environmental Hazards4:23-32

BROOKFIELD, H.E. 1999. Environmentaldamage: distinguishing human from geophysicalcauses. Environmental Hazards 1:3-11

continua pàg. 12 E

Incendi del Cap de Creus, estiu de 2001 (FOTO: EDUARD PLANA)

I12

CAEMFC. 1998. Comunitat del Col·legi il’Associació d’Enginyers de Monts/Forests davant el greuincendi que ha tingut lloc a les comarques centrals deCatalunya. Girona, 24 de juliol de 1998.

CERDAN, R. 2002. Planificació territorial idimensió socioambiental: una lectura geogràfica delsincendis forestals al Bages. Departament de Geografia dela UAB. Tesi doctoral.

CERDAN, R. 2003. Endreçar el territori i com-batre els incendis. Proposta integrada de planejament delluita contra el foc foresatl i la protecció del medi natural idel paisatge. Jornada sobre Incendis Forestals. Manresa, 16de setembre 2003.

DAVIS, L.S. 1965. The economics of wildfireprotection with emphasison fuel break systems. CaliforniaDivision of Forestry. Sacramento, CA.166p.

DGESC. 2002. Jornades: 1997-2002, cinc anysde la Llei de protecció civil de Catalunya. Desenvolupa-ment i perspectivas de futur. Conclusions definitives de lestaules debat. Manresa, 22-23 d’octubre de 2002. DireccióGeneral d’Emergències i Seguretat Civil. Departament deJusticia i Interior de la Generalitat de Catalunya.

DOMÍNGUEZ, G.; PLANA, E. 2002. The para-dox of Mediterranean forests: between economic profitabi-lity and social demands. The Catalan case. En Wiersum,K.F., Elands, B.H.M (Ed.) Nature Forest in society. TheChanging role of forestry in Europe: perspective for ruraldevelopment. Proceedings 2002-02 Forest and NatureConservation Policy Group. Wageningen UniversityEnvironmental Sciences, pp: 133-145

FINNEY, M.A.; SAPSIS, D.B.; BAHRO, B. 1997.Use of FARSITE for Simulating Fire Suppression andAnalyzing Fuel Treatment Economics. Symposium on Firein California Ecosystems: Integrating Ecology, Prevention,and Management, November 17-20, 1997, San Diego,California.

FINNEY, M. 2001. Design of regular landscapefuel treatment patterns for modifying fire growth and beha-vior. Forest Science 47(2):219-228.

FOLCH, R. 1996. Sociologia dels incendisforestals. En TERRADES, J. (ed.) Ecologia del Foc. EdicionsProa, Barcelona. 270 pp.

LEONE, V. 2002. Forest management: pre andpost FIRE practices. En Pardini, G. y Pintó, J. (Eds) FIRE,landscape and biodiversity: An appraisal of the effects andeffectiveness. Lectures from the 3rd International SummerSchool on the Environment. Universitat de Girona. pp:117-141.

LLORET, F. 1996. El foc en un context medite-rrani. En TERRADES, J. 1996. Ecologia del Foc. EdicionsProa, Barcelona pp:41-50.

MERLO, M.; KÜHL, G.; RUOL, G. 1996.Possibilities of additional income from environmentalgoods and services produced by agriculture and forestry inmountinous areas. En: Glück, P. adn Weiss, G. (eds)Forestry in the context of Rural devlopment: future researchneeds. EFI Proceedings nº 15, Joensuu, Finland.

MINNICH, R.A. 1983. Fire mosaic in SouthernCalifornia and Northern Baja California. Science219:1287-1294.

MONTERO DE BURGOS, J.L. 1999. El modelode la Ley de Fomento de la Cubierta Arbórea, de Castilla yLeón, y la ley Forestal y de Protección de la Naturaleza dela Comunidad de Madrid. III Fòrum de Política Forestal.Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Vol. 6 pp:221-232.

PEIX, J. 1999. Foc Verd II. Programa de gestiódel risc d’incendi forestal. Departament d’AgriculturaRamaderia i Pesca. PrimerSegona Edicions, 231 pp.

PIQUÉ, M. 1999. La gestió forestal com a einaper a la millora de l'eficiència de l'extinció i prevenció delsgrans incendis forestals. Congrés L'horitzó del 2000 enl'organització dels diferents models de serveis d'emergèn-cia per incendis forestals. Barcelona, 25-26 març 1999.Generalitat de Catalunya.

PINOL, J.; TERRADES, J.; LLORET, F. 1998.Climate warming, wildfire hazard, and wildfire occurrencein coastal Eastern Spain. Climate change 38:345-357

PLANA, E.; DOMÍNGUEZ, G.; SANGRÀ G.;GARRIGA, F. 2001. Análisis de la problemática de losincendios forestales de gran dimensión: Un enfoque inte-gral. Montes para la sociedad del nuevo milenio. IIICongreso Forestal Nacional. Vol. 5: 846-851

PLANA, E.; DOMÍNGUEZ, G. 2004. Ruralidady el papel de los bosques como herramienta de desarrollorural. Actas del V Forum de Política Forestal. Solsona, 16-18 juliol 2004. En imprenta.

PLANA, E. 2003. 10 dies de premsa escritasobre la gestió del combustible i la prevenció i extinciód’incendis forestals. Extracte de notícies aparegudes.Episodi de grans incendis forestals del 11-16 d’agost de2003. Premsa període 12-21 d’agost de 2003. CentreTecnològic Forestal de Catalunya. Document no publicat.

PLANS, F. 2000. Entre dos focs. Desgovern,polítics i grans incendis a la Catalunya central. PagèsEditors. 239p.

RADDI, A. 2000. Recursos públics destinatsals boscos catalans. Període 1984-1997. Quadernsd’Informació Tècnica nº 3. OTPMIF-Diputació deBarcelona.

REYNOLDS, K. 2001. Social acceptability ofnatural resource decision-making processes. En Johnson,A., Haynes, R., Monserud, R. (ed) Congruent managementof multiple resources: proceedings from teh wood compa-tibility initiative workshop number 26 pp:245-252

SARRI, R.; RIERA, J. 2002. Organització i fun-cionament d’un projecte forestal associat, desenvolupat através d’agrupacions de propietaris. Dossier 2 GestióForetal: Gestió associada de boscos privats i estudis tècnicsde les zones cremades els anys 1994 i 1998. Agència Localde Desenvolupament Forestal. 157 pp.

SEGURA, O. 2004. Instrumentos económicosinnovadores para la protección y la gestión sostenible delos recursos naturales. Actes V Fòrum de Política Forestal.CTFC, Solsona, 16-18 juliol 2003. En impremta.

TERRADAS, J.; PINOL, J. 1996. Els grans incen-dis: condicions meteorològiques i de vegetació per al seudesenvolupament. In: Terrades, J. 1996. Ecologia del Foc.Edicions Proa, Barcelona pp:63-75.

R e s u m

En aquest article s’analit-zen les relacions entre la planificacióforestal i la planificació territorial pera la sostenibilitat a Catalunya. En pri-mer lloc es consideren els resultats dela planificació forestal després desetze anys de vigència de la llei fores-tal catalana per posar de manifestl’incompliment dels plans fixats perla llei, així com la manca d’articula-ció dels diferents tipus de plans i elsproblemes de la seva execució.Seguidament, es passa revista a laplanificació transversal sobre el pai-satge a la llum de l’evolució de lescondicions socioeconòmiques, de lesorientacions comunitàries europees ide les darreres tendències que homobserva entre els professionals de laplanificació territorial a Catalunyaper comprovar com des del planeja-ment urbanístic, cada dia augmental’interès per la planificació del paisat-ge en la que s’inclouen els valors delsespais lliures i dels terrenys forestals.A continuació, es consideren tresmodels distints de planejament terri-torial orientats a la sostenibilitat quehan tingut força reconeixement alsUSA, Catalunya i França, respectiva-ment, per valorar encerts i limita-cions. Tot seguit s’expliquen dosexemples complementaris de plane-jament preventiu dels incendis fores-tals i del planejament territorial a lacomarca del Bages, que tenen encomú la transversalitat, l’ús delsSistemes d’Informació Geogràfica

com eina d’anàlisi, i la participaciósocial coma garantia de l’acceptaciói aplicabilitat. En les reflexions finalses consideren els condicionants querealment modelen el paisatge, com elfoc i els factors socials i econòmics,per verificar que la viabilitat delmosaic rural que millor garanteix elmanteniment de la biodiversitat,depèn de les possibilitats de desenvo-lupament endogen que potenciï elpaper central dels actors locals, del’afluència de recursos que ajudin ainternalitzar les externalitats i de l’e-xistència de mecanismes supramuni-cipals en els quals es reparteixincàrregues i beneficis en la concreciód’un projecte territorial.

Paraules clau: planifica-ció territorial, socioambiental, socio-economia, incendi forestal, desenvo-lupament rural

R e s u m e n

En este artículo se anali-zan las relaciones entre la planifica-ción forestal y la planificación territo-rial para la sostenibilidad en Cataluña.En primer lugar se consideran losresultados de la planificación forestaldespués de dieciséis años de vigenciade la ley forestal catalana para ponerde manifiesto el incumplimiento delos planes fijados por la ley así comola falta de articulación de los distintostipos de planes y los problemas de suejecución. Seguidamente se pasarevista a la planificación transversal

sobre el paisaje a la luz de la evolu-ción de las condiciones socio-econó-micas, de las orientaciones comunita-rias europeas y de las últimas tenden-cias que se observan entre los profe-sionales de la planificación territorialen Cataluña, para comprobar comodesde la planificación urbanística,cada día aumenta el interés por la pla-nificación del paisaje en la que seincluyen los valores ambientales delos espacios libres y de los terrenosforestales. Posteriormente se conside-ran tres modelos distintos de planifi-cación territorial orientada a la soste-nibilidad que han tenido gran recono-cimiento en USA, Cataluña y Franciapara valorar aciertos y fracaso.Seguidamente se explican dos ejem-plos complementarios de planifica-ción preventiva de incendios foresta-les y de planificación territorial en lacomarca del Bages, que tienen encomún la transversalidad, el uso delos Sistemas de InformaciónGeográfica como herramienta de aná-lisis, y la participación social comogarantía de aceptación y aplicabili-dad. En las reflexiones finales se con-sideran los condicionantes que real-mente modelan el paisaje, como elfuego y los factores sociales y econó-micos, para verificar que la viabilidaddel mosaico rural que mejor garantizael mantenimiento de la biodiversidad,depende de las posibilidades de des-arrollo endógeno que potencie elpapel central de los actores locales,de la afluencia de recursos que ayu-den a internalizar las externalidades yde la existencia de mecanismos supra-

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DIMENSIÓ SOCIOAMBIENTALDELS INCENDIS FORESTALS AL BAGES

Rufí Cerdan

Àrea de Geografia Humana, Universitat Autònoma de Barcelona

I13

municipales en los que se repartancargas y beneficios en la concreciónde un proyecto territorial.

Palabras clave: planifica-ción territorial, socioambiental,socioeconomía, incendio forestal,desarrollo rural

A b s t r a c t

This paper analyzes therelationship between forest planningand regional planning for sustainabi-lity in Catalonia. Firstly, the authorpoints out the results of forest plan-ning after sixteen years of theCatalonian forest law establishmentin order to highlight the non-fulfill-ment of the established plans, toge-ther with the lack of articulationamong different plans and otherimplementation problems. After that,the author looks at the transversalplanning of the landscape conside-ring the socio-economic conditions,various European perspectives andthe last trends observed among regio-nal planning professionals inCatalonia, in order to show the incre-asing interest in landscape planningthat includes environmental values ofboth free spaces and of forest areas.Moreover, three different patterns ofregional planning oriented towardssustainability are explored. They havebeen widespread in the USA,Catalonia and France in order toanalyze their success or failures.Subsequently, two examples of forestfires preventive planning and regio-nal planning in the Bages area, whichhave in common the fact of beingtransversal, are explained.

Key words: regional plan-ning, socio-economics, environment,forest fire, rural development

Urbanització de l’Escala afectada pel foc, estiu de 2001 (FOTO: EDUARD PLANA)I14

1. L’incendi com a fenomen biològicha estat la perspectiva científicadominant en el sistema de lluitacontra els incendis

Als darrers trenta anys, els incendis fores-tals han esdevingut un fenomen de gran impactesocial al nostre país. Seguint els cicles marcats pelsgrans episodis catastròfics, els mitjans de comunica-ció, els diferents aparells de poder i els diversosgrups d’estudiosos s’hi han pronunciat sense acon-seguir una clara coherència explicativa entre lesteories i les accions. Durant molt de temps, el dis-curs elaborat des de la perspectiva de les ciènciesnaturals, centrat en la recerca de l’explicació de lapropagació del foc com a fenomen biològic (Folch1975) i en la teorització sobre els mecanismes deregeneració de la vegetació cremada ha sigut el queha tingut major rellevància en els cercles delsexperts (Plana 2002), i en els àmbits de poder ons’ha decidit la política de lluita contra els incendis.Mentrestant, s’ha anat consolidant una visió urbanadel bosc com un ecosistema de funcionament autò-nom, on les intervencions antròpiques eren mal vis-tes perquè suposaven la desviació de la successióecològica de la seva orientació natural, ignorant omenystenint les disciplines tècniques agroforestalsconsiderades productivistes (Sivillà 2002). En aquestcontext ideològic que prima la no intervenció en elsecosistemes forestals, la política forestal he fet moltpoc per estimular la gestió silvícola abandonada perla manca d’interès econòmic dels aprofitaments.

2. Factors econòmics, socials, polí-tics i idiològics conflueixen en lapassivitat en la gestió forestal

En el nostre context territorial, els factorsfísics (el major risc d’ignició i de propagació del focen les zones mediterrànies), es combinen amb unfactor social (la propietat privada de la gran majoriadels boscos catalans) i un de tipus econòmic (labaixa rendibilitat dels boscos per l’increment delscostos, que no es paral·lel a l’increment dels preus

dels productes forestals). Demés, la combinació d’a-questa situació amb uns altres elements de caràcterdemogràfic (envelliment de la població rural), cul-tural i social (una percepció urbano-cèntrica de lesrelacions natura-societat que margina els interessosrurals) (Boada i Saurí 2002) han propiciat que enuna bona part dels boscos, la gestió forestal siguiinexistent. Quan hi són, les actuacions es limiten auna tallada final (oblidant les tallades selectives itractaments de millora de la massa), i tan sols unspocs propietaris apliquen una silvicultura racionalque inverteix en treballs de millora per canviar larendibilitat futura de les masses forestals.

Així doncs, l’abandonament de la gestiósilvícola motivada fonamentalment per raons eco-nòmiques i socials, semblava donar la raó a la visiócientífica predominant, la qual esperava que la inac-tivitat accelerés la successió ecològica cap a lescomunitats climàciques, i conduïa els boscos a unincrement incessant de la biomassa. L’administració,que d’ençà de l’adveniment de la democràcia vaimpulsar el planejament del sòl urbà, no es veiésocialment pressionada per realitzar l’ordenamentdel sòl no urbanitzable. L’incompliment del sistemade planejament previst en la llei forestal, va propi-ciar accions i omissions que acabarien sinó justifi-cant, si coincidint amb els postulats partidaris del“laissez faire” en matèria de gestió silvícola. Per tant,la política forestal oficial ha propiciat un model queafavoreix l’increment constant de la superfície fores-tal, fins al punt que s’han limitat irreflexivament lesintervencions mínimes imprescindibles per garantirla defensa de les masses forestals front el seu princi-pal perill, que és l’incendi.

Simultàniament, el sistema de lluita con-tra incendis, format per efectius professionals itambé per un important contingent de voluntaris–sobre tot les Agrupacions de Defensa Forestal(ADF)– s’ha limitat a dotar-se de recursos per apagarfoc, els quals possibiliten la contenció de la majoriade les ignicions però que són inútils per controlarun petit nombre d’incendis. Aquests focs es propa-guen en un nombre creixent de dies amb unes con-dicions meteorològiques extremes quan a determi-nats paràmetres (temperatura, humitat, vent, etc.), is’alimenten de l’existència d’una extraordinàriacontinuïtat vertical i horitzontal dels combustibles,que és el resultat d’aquesta gestió silvícola passiva,de la complicitat d’una insuficient política preventi-va forestal i de la concepció ecològica imperant.

En un sistema en que el foc és el princi-pal causant de la reducció del combustible, la con-fluència fatídica de tots els factors mencionats con-

I15

dueix cap a un resultat paradoxal; és a dir, l’èxit enl’extinció en períodes menys durs, serveixen peracumular combustible que propiciarà incendisincontenibles en els anys de condicions més críti-ques. Segons els estudis que avaluen la capacitat deregeneració de la vegetació, en bona part de lessituacions els mecanismes de regeneració de lesespècies mediterrànies resistents als incendis,(Lloret 1996, Trabaud 1995) possibiliten la nomena-da “autosuccessió”, de forma que apareixen lamajoria de les espècies prèviament existents, espe-cialment els planifolis, que a més es consoliden enzones anteriorment dominades per coníferes com lapinassa, amb moltes dificultats per recuperar-se al’impacte dels focs.

D’altra banda, entre la població rural,s’han consolidat les tendències demogràfiques ieconòmiques que han conformat un sector agro-forestal com més va, més dèbil, envellit, socialmentdesprestigiat, i abandonat de les instàncies oficialsque no fan res més que aplicar pedaços sobre greusproblemes estructurals. A la Catalunya interior, elsector ha estat fuetejat per devastadors i recurrentsincendis que els han privat del recurs forestal per amolts anys, a canvi d’haver de malvendre la fustacremada en pèssimes condicions econòmiques.

La interrelació dels canvis ambientals,amb la tendència a l’escalfament del clima, el des-poblament rural i l’envelliment de la població que

resta, i el deteriorament de la relació treball/rendadels propietaris forestals, són les palanques que fangirar la roda del cercle viciós dels incendis forestals.Aquests han vist incrementat el seu nombre en lesinterfases de contacte entre les estructures urbanes iles seves perllongacions (carreteres, vies fèrries,línies elèctriques, etc.) i els espais forestals, els qualstambé s’acosten cada cop més a la ciutat. Aquestesforces, provoquen l’increment de la biomassa i elcombustible disponible fa créixer la virulència delfoc i els seus efectes desastrosos, que de retruc, dete-rioren el patrimoni dels silvicultors i les baixesexpectatives de continuïtat de les seves explotacions.

3. El sistema de lluita contra elsincendis forestals vigent s’ha orien-tat més cap a l’extinció que cap a laprevenció

Fins fa molt poc temps, el sistema de llui-ta contra els incendis forestals imperant al país esbasava únicament en l’extinció dels focs detectats,de forma que, apagant els petits incendis, provocaque els boscos –que pràcticament ja ningú treba-

I16

FIGURA 1: Forces socioambien-tals implicades en els incendiscatastròfics. Cercle del riscforestal. Vàries forces socio-ambientals incrementen la pro-babilitat i freqüència de l’ocu-rrència del foc en els ecosiste-mes forestals mediterranis i laseveritat i escala dels danys pro-vocats per aquests focs. La ges-tió adequada del risc forestaldepèn sobre tot de que elsactors socials rellevants de laregió estiguin capacitats peranticipar i prevenir aquests can-vis, mantenint la capacitat decontrol local i prevenint el crei-xement potencial dels impactes(Font: Tàbara et al. 2002).

lla–, vagin acumulant combustibles que els comba-tents han lliurat de les flames. Així quan les condi-cions ambientals esdevenen crítiques i el sistema escol·lapsa i perd el control d’un o dos incendis, labiomassa disponible converteix un foc, que gene-ralment es propagava pel contacte entre els com-bustibles de superfície, en un altre de capçades quedesferma una ingent quantitat d’energia, que asso-leix velocitats de propagació enormes, i fa inútilstots els esforços dels dispositius de lluita directa,siguin terrestres o aeris.

El paradigma de gestió del risc que hemnomenat “reactiu” es basa en la idea que la succes-sió ecològica del bosc el porta cap a una composi-ció específica que el farà incombustible. La realitat,però, ens ha dut a justificar la falta de gestió silví-cola que ha desencadenat el creixement selvàtic delbosc que alimenta els focs catastròfics. La constata-ció d’aquest fracàs ens porta a cercar un nou modelque assumeixi el principi de la inestabilitat entre elsdiferents factors, i que cal actuar sobre les causesestructurals, atès que aquell altre model que prete-nia actuar sobre les causes directes i immediates dela ignició ha demostrat la seva total ineficàcia.

Acceptar aquest principi significa consi-derar que el sistema de gestió del risc ha de con-centrar les seves actuacions en estratègies evolutivesde caràcter socioeconòmic, que incentivin la inter-venció dels gestors en el bosc, els quals són alhoraels titulars de la major part de la superfície forestalque està més exposada al risc. Molt s’haurà de can-viar en un sistema que reforça continuadament laseva estructura centralista jerarquitzada, donat quela majoria de les decisions preses estan relacionadesamb la maniobra d’extinció del foc. Fins i tot enaquest punt, constatem que la proximitat que pro-porciona coneixement del territori assegura unamajor efectivitat en la intervenció directa en lamaniobra d’extinció.

D’altra banda, és clar que un sistema queopera amb una perspectiva temporal tan curta comla dels períodes de recurrència dels darrers episodiscatastròfics, ha d’ampliar els seus horitzons tempo-rals a més llarg termini. Només així serà factiblecanviar la principal destinació dels recursos,–actualment invertits en extinció–, per dedicar-los ala prevenció i en totes les accions que modifiquenl’estructura vertical i horitzontal dels combustibles.

A partir d’aquesta explicació i de l’anàli-si del paradigma vigent, qualificat de “reactiu” per-què es fonamenta en la intervenció quan s’ha detec-tat el foc, formulem els elements del nou paradigma“preventiu”.

4. Un nou paradigma de lluita contraels incendis forestals

Un creixent nombre d’actors socials reco-neix la necessitat de reemplaçar el vell paradigmade la gestió del risc forestal per un de nou basat enl’acció preventiva (Cáceres 1996, Castelló 1999b,Cerdan et al. 1999, Folch 1994, Franquesa 1994,Guy 1997, Leone i Manzari 1990, Plana i Rojas1999, Plans 2000, Rojas 1999, Tàbara et al. 2002)per promoure la pervivència sostenible de les àreesrurals i que aprofiti les oportunitats per una partici-pació pública significativa i efectiva. Encara més,dins el nou paradigma el risc d’incendi no és vistcom un problema insuperable, sinó com un elementintegrant de l’ecosistema que correctament gestio-nat pot aportat noves oportunitats per al desenvolu-pament local. L’emergent paradigma reconeix l’e-quilibri inestable del comportament del foc en elpaisatge mediterrani i intenta anticipar-se a la sevaintrínseca tendència a la ignició.

En particular, s’han de fomentar elssegüents aspectes (Taula 1):

I El paradigma preventiu reconeix l’equilibri ines-table de l’evolució del bosc en els paisatgesmediterranis i prova anticipar-se a la seva intrín-seca propensió a la ignició. El paradigma reactiues basa en la convicció que la successió ecològi-ca porta el bosc a la situació climàcica en la qualels incendis forestals es regulen de forma natural,tan sols les intervencions humanes destorben laseva dinàmica natural.

I El paradigma reactiu tendeix a afavorir estratègiesi solucions organitzatives de tipus militar dicta-des pels experts, mentre que el paradigma pre-ventiu promou el desenvolupament econòmic iles estratègies participatives en la gestió del riscforestal.

I Sota el paradigma reactiu les decisions de ges-tió han de donar resultats a curt termini, i sem-pre han estat condicionades per la urgènciapolítica de respondre a episodis de grans incen-dis forestals.

I En el paradigma reactiu els recursos tendeixen ainvertir-se en l’extinció del foc, mentre que en elparadigma preventiu, els recursos s’han d’orien-tar a les infrastructures que poden compensar elcanvi socioambiental i contenir el creixement il’acceleració del “cercle dels incendis forestals”.

I17

I Fins ara s’ha fomentat la participació social des deles ADF en el seu paper de suport a les actuacionsd’extinció dirigides pels professionals. Sota elparadigma preventiu el paper de la participaciósocial és crucial i intencionadament divers. Lapoblació local és imprescindible i juga un paperdecisiu no solament aportant el coneixementempíric a les propostes dels tècnics i experts, sinóintervenint directament en la gestió del que s’haplanificat conjuntament i executant fins on ho per-metin les pròpies possibilitats, les accions progra-mades. El principal resultat serà la promoció dellideratge endogen en el procés de gestió del risc ien el desenvolupament de les actuacions directesi totes aquelles que hi estiguin relacionades.

I Fins a l’actualitat, les interferències entre lesadministracions i els actors locals han comportatduplicitats en el sistema de lluita en el qual laprincipal preocupació era la lluita directa contrael foc. Unes directrius polítiques emanades delsòrgans de decisió centrals han comportat líniesd’actuació poc adequades a les necessitats de laprevenció al territori. Per contra, el paradigmapreventiu és imprescindible un nou enfocamentque es basi en una planificació des dels àmbitsterritorials que millor facilitin la compatibilitat lanecessària perspectiva conjunta i la intervenciódirecta de les administracions i els actors locals.

I Des del paradigma preventiu, els risc d’incendino es veu com una fatalitat insuperable de la ques’han de responsabilitzar únicament les adminis-tracions. Ans el contrari, conscients de la dimen-sió econòmica i social, les actuacions territorialssón una oportunitat per revertir les tendènciesque ens han dut a la situació actual.

I La recerca dispersa que s’ha fomentat des delparadigma reactiu s’ha concentrat en el coneixe-ment de la propagació del foc, les tècniques delluita i la restauració dels espais cremats. Un nouparadigma orientat a la prevenció, hauria d’apro-fundir les metodologies de planificació, gestióparticipativa i avaluació de les intervencions queresolgui les complexes relacions econòmiques,socials i institucionals que han caracteritzat elmodel fins ara dominant.

L’adopció d’aquest paradigma preventiude gestió dels risc d’incendis forestals es pot fona-mentar en diversos arguments. Primerament, l’estra-tègia preventiva tendeix a produir resultats socialsmés equitatius promovent la participació de lespoblacions locals per la via d’oferir oportunitats ales poblacions rurals exposades al risc, així comtambé de decidir sobre llur paper en el conjunt demesures adoptades en la defensa d’un territori. Ensegon lloc, desenvolupar una actitud d’anticipaciópot retornar la confiança dels propietaris en les pos-sibilitats de protecció del seu patrimoni, i estimularles il·lusions per invertir en uns boscos que tenenpèssimes expectatives de rendibilitat econòmica,encara més malmeses per les crues experiènciesdels grans incendis. Finalment, en comparació ambel paradigma reactiu, la inversió en actuacions pre-ventives que són gestionades per la població local,suposa l’efecte positiu de dinamitzar les economieslocals, quan en canvi les inversions en tasques d’ex-tinció, tan sols beneficien les empreses vinculades ala indústria del foc.

I18

TAULA 1. CANVI DE PARADIGMES EN LA GESTIÓ DEL RISC D’INCENDI FORESTAL. (FONT: TÀBARA, SAURÍ I CERDAN 2002)

DIMENSIÓ PARADIGMA DE GESTIÓ DEL PARADIGMA DE GESTIÓ DEL RISC REACTIU RISC PREVENTIU

Principis que guien la gestió Reacció, successió ecològica Anticipació, equilibri inestableTipus d’estratègies més afavorides Tècniques ‘expertes’ i ‘militars’ Socioeconòmiques, dialogants, evolutivesMarc temporal que considera Curt termini Mig/llarg terminiPrincipal aportació de recursos pressupostaris Extinció PrevencióPaper de la participació social Ajudar a apagar foc Fonamental en la planificació i execucióActituds institucionals Distants i descoordinades Coordinades des del territoriPercepció dominant El risc d’incendi és un problema La prevenció del risc és una oportunitatOrientació de la recerca Propagació del foc i restauració del cremat Planificació territorial des de la

participació dels implicats

5. Un sistema de planejament fores-tal desarticulat que no es redacta nies compleix

Hem observat detingudament les figuresde planejament que afecten a la gestió dels boscos(Figura 2) i hem considerat totes les escales possi-bles (l’àmbit de la finca forestal, el municipi, l’agru-pació de municipis on operen moltes ADF, lacomarca, les grans unitats morfològiques i el nivellnacional). S’ha buscat la interrelació de funcionsentre els plans de gestió silvícola, aquells altres queplanifiquen les mesures preventives i els que ajudena organitzar l’emergència en el moment de la inter-venció directa. El nostre sistema de lluita des de ladisposició normativa fonamental –la Llei forestalcatalana–, confia en els plans territorials per aplicarels principis que l’inspiren, però es mostra incapaçde complir els mandats legals en la redacció delsplans i en l’execució de les mesures programades.

Analaitzant la complementarietat de lesfuncions dels diversos tipus de plans, es comprovacom el grau de realització de les figures de planeja-ment en els diferents nivells, no es correspon amb ladimensió idònia de l’àmbit més efectiu quant alcontrol dels incendis més perillosos. D’una bandaes constata com les organitzacions del territori ten-deixen a organitzar-se a escala comarcal per gua-nyar en efectivitat en contra aquells incendis demajor impacte i d’un abast supramunicipal (cas delBages, Anoia, o fins i tot a l’Osona on la incidènciadel foc és molt menor); i d’una altra, els plans deprevenció amb un major grau de realització són elsmunicipals, fruit amb tota seguretat del suport pro-vinent de la Diputació de Barcelona, que prefereixque es visualitzi la seva ajuda a les instàncies polí-tiques municipals més que a les comarcals.

En el conjunt de plans –d’ordenació, pre-venció i actuació– que afectin a un mateix territori,s’han de definir les actuacions articulades segons elmateix esquema. Si la seqüència de propostes s'a-justa a aquest procés lògic, es podria garantir laqualitat en la sincronització dels plans. A la Figura 2es distingeixen les discontinuïtats entre els tipus deplans a diferents escales territorials. A més, les pro-postes d'aquests plans han estat pensades per sepa-rat i des d’unes plataformes distintes, raó per la qualpresenten discontinuïtats i manca de connexió, anivell horitzontal (repartiment de les funcions) i ver-tical (escales).

Els tipus de plans de cadascun dels nivellshaurien de tenir una plena correspondència i com-plementarietat. S'haurien de fixar els nivells bàsics itreballar conjuntament en la guia de redacció detots ells, i un cop definides aquestes guies, vetllarper tal que la redacció sigui progressiva i coherent–primer els plans d'àmbits més generals i després elsde nivells més propers al territori. En qualsevol cas,esdevé fonamental garantir la comunicació en totesles direccions, horitzontal i vertical.

Per aprofundir en la concreció de lesactuacions planificades des de diferents àmbits, s’haestudiat el que resta reflectit en els plans més ele-mentals, i que corresponen a les finques forestals.Un estudi molt detallat dels 126 plans tècnics dibui-xats al Bages ha permès comprovar com, tot i els 11anys que porta funcionant el Centre de la PropietatForestal, encara es troben sense redactar més del80% dels plans corresponents a les finques delBages. Un gran nombre de les finques planificadeses troben en les zones que es van cremar en elsgrans incendis de 1994 que eren les zones poten-cialment més productives, i per tant, són les quetenen alguna expectativa que el pla ajudi a millorarllur rendibilitat. Això porta a la reflexió de la difi-cultat d’estendre l’exercici de la planificació a lesfinques restants, oimés quan considerem que aque-lles finques planificades després del foc tenien unestímul important per redactar el pla: l’increment deles subvencions percebudes per la retirada de lafusta cremada. L’estudi econòmic detallat d’unabona part d’aquestes finques, porta a la decebedoraconclusió que la rendibilitat esperada pels balançoseconòmics en que s’inclouen les subvencions –ique a la pràctica s’arriben a cobrar amb moltretard–, són francament ruïnosos.

I19

FIGURA 2. Figures de planejament forestal del sistema català(Font: Cerdan et al. 1999)

6. El pla comarcal de prevenció delBages s’ha basat en l’adaptació i laparticipació social

Inspirats en el model explicatiu i en elmodel de paradigma descrit anteriorment, i amb laintenció de superar les deficiències detectades en elsistema de planejament forestal, vam aprofitar lasensibililtzació social posterior als grans incendis de1998 per recollir el suport de l’entitat financera mésrepresentativa de la comarca, i desenvolupar un nouinstrument de planificació. Amb aquest es preteniacombinar el coneixement i l’anàlisi precís de lescondicions del territori, amb els mecanismes d’in-tervenció directa dels principals actors locals. Així,un punt de partida fonamental del nou enfocamentplanificador comarcal va ser l’estudi de les causesestructurals, a partir d’un detallat coneixement deles condicions socioecònomiques del sector agríco-la i forestal de la comarca. En aquesta part del tre-ball, s’han confirmat les dades relatives al retrocésdemogràfic sofert per la població rural, el seu enve-lliment i la disminució de la rendibilitat de lesexplotacions agrícoles, les quals basen cada vegadamés la seva subsistència en la ramaderia i en lessubvencions, i no acaben de veure tampoc gaireclares les expectatives del turisme rural o la produc-ció ecològica alternativa (Cerdan 1999).

El coneixement detallat de les causesdirectes de les ignicions en els incendis del Bages,ha permès identificar situacions diferenciades de lacomarca respecte del conjunt català. En aquest sen-tit, destaquen dues causes amb una incidència moltmés gran al Bages que a Catalunya: la primera és ladels incendis naturals provocats per llamps ques’expliquen, be per influència de la continentalitaten un major nombre de llamps, be per un pes rela-tiu molt més baix de les causes antròpiques. Lasegona causa rau en les línies elèctriques. Un copidentificades les causes potencialment minorables,es van proposar mesures destinades a reduir la sevaincidència.

Una de les aportacions més innovadoresdel pla comarcal ha estat l’anàlisi de l’exposició físi-ca al risc ajustat al territori. Amb aquesta finalitat,s’ha combinat el potencial dels Sistemesd’Informació Geogràfica per reproduir l’orografia il’estructura de la vegetació, amb les capacitats delsprogrames que simulen el comportament del foc devegetació. D’aquesta forma, i amb la utilització dels

escenaris meteorològics més significatius de la his-tòria real dels nostres incendis, hem estat capaçosde determinar la vulnerabilitat de les diverses mas-ses forestals de la comarca i així, proposar les barre-res estratègiques amb que trencar la continuïtathoritzontal de les grans superfícies forestades. ElsSistemes d’Informació Geogràfica s’han aplicattambé a l’anàlisi de la capacitat visual dels sistemesde vigilància fixos, per determinar les rutes òptimesde la vigilància mòbil i per valorar les dificultats dedefensa diferenciades per tot el territori. Amb l’aju-da de l’anàlisi de xarxes, s’ha pogut calcular eltemps d’accés potencial dels vehicles dels bombersa les masses forestals a través de la xarxa viària, icomprovar com en alguns caos, el vehicle més pro-per pot trigar més d’una en arribar al punt de l’in-cendi. Això ha permès l’establiment de noves ubi-cacions de parcs de bombers a fi de reduir aquesttemps d’accés. A la vegada, aquest mateix instru-ment s’ha aplicat en la valoració les distribucionsdels punts d’aprovisionament d’aigua.

El Pla comarcal va estudiar també els cos-tos de les actuacions programades i va identificar elsprincipals actors privats i públics per dur-les aterme. Les xifres sumades no resultaren ser inabas-tables. Ara be, el que si ha suposat una gran dificul-tat per la materialització de les accions proposades,ha estat la manca de coordinació de les administra-cions implicades dels diferents nivells.

7. Les ADF del Bages impulsen laplanificació preventiva i la realitza-ció de les accions planificades

En els seus inicis, després de 1986, lesADF del Bages impulsaven els plans municipals d’e-mergència i de prevenció, i fins i tot es va redactarun primer pla comarcal de prevenció, encara quesense cap tipus de concreció. Malgrat d’aquestaorientació decidida cap al planejament, les ADF delBages van dedicar-se –impel·lides per la necessitatde defensar tot allò que restava per cremar–, a lamillora de l’organització i efectivitat en la lluitadirecta contra el foc, aprofitant dos avantatges: elconeixement del terreny i la seva distribució disse-minada pel territori. Els èxits assolits en els primersanys feien participar a les ADF de la mateixa con-fiança en el sistema que exhibien les pròpies admi-

I20

nistracions, fins que l’estiu de 1994, un primerincendi catastròfic va evidenciar les limitacionsd’un sistema que les ADF van denunciar ràpida-ment. Les seves propostes es van adreçar a les méselevades instàncies, però a mida que el verd torna-va a lluir en el paisatge cendrós de la Serra deCastelltallat, s’esllanguien els tímids compromisosde l’administració forestal. I quatre anys més tard, esrepetia el mateix malson. Aquest cop s’hi van afegirels laments del Solsonès, de forma que es va esten-dre la consciència que els problemes no tenien resde conjunturals, evidenciant que les flames crema-ven sobre un territori afectat de mals profunds, on esconsumien el patrimoni, la confiança i les expecta-tives de futur de la gent que l’havia construït.

A pesar de la profunditat de les ferides,les ADF del Bages, els seus líders més significats id’altres actors principals, van participar activamenten el procés de reflexió que pretenia furgar en elsfonaments del sistema de lluita contra incendisimperant, per posar-ne al descobert les febleses defonament. Així, en el diàleg amb els dirigents de lesADF s’ha posat damunt la taula les deficiències delplanejament i els números que reflecteixen la ruï-nosa rendibilitat dels millors boscos del Bages.Paral·lelament hem estat també testimonis de lesseves queixes per la sensació d’abandonament(constatat per la insuficiència de les ajudes), i delsentiment contradictori d’aquells que enyoren elstemps en què la productivitat de l’agricultura no elsobligava a parar la ma.

Malgrat la falta d’expectatives i el reco-neixent de les ancestrals reticències dels pagesosper treballar cooperativament, aquests mateixoslíders s’han compromès amb les noves fórmulesassociatives que, acorden plans de treball conjuntsper a les finques forestals afectades pels incendis(per exemple, accions de millora silvícola, d’arran-jament d’infrastructures i de prevenció, etc.). Ditesaccions reben finançament de l’administració acanvi del compromís de mantenir l’activitat conjun-ta per un període de vint-i-cinc anys. En un clima dedesconfiança envers els sistemes vigents d’interven-ció de l’administració, aquesta fórmula pot repre-sentar un nou instrument per aturar l’abandona-ment, injectar recursos econòmics i reconèixerfinalment, la funció ambiental dels qui millor podengarantir la continuïtat en la gestió dels valorsambientals del paisatge.

I21

BIBLIOGRAFIA

BOADA, M.; SAURÍ, D. 2002. Canviambiental global. Encontre: natura i societat.Barcelona: Rubes editorial.

CÁCERES, J. 1996. El bosque sin gestiónse quema. Catalunya Forestal 39:6-7.

CASTELLÓ, I. 1999. Participación de losmunicipios de Barcelona en la prevención de losincendios forestales. Primer Fórum sobrePrevención de Incendios Forestales, Barcelona,1999, pp. 13-23.

CERDAN, R.; et al. 1999. Planificacióterritorial i organització de la lluita contra els incen-dis forestals al Bages. Fundació Caixa Manresa.

FOLCH, R. 1975. El incendio forestal,fenómeno biológico. Revista Novatécnia 4:41-54.

FOLCH, R. 1994. M'he cansat de dirque enguany patiríem molt pel foc i que cal tenir-hotot a punt. La terra, pp. 10.9-1994

FRANQUESA, T. 1994. Els boscos quecremen. Quaderns de formació agrària 2:49-52.

GUY, C. 1997. Defense des forêts con-tre l'incendi. Arborescences 72:1-12.

LEONE, V.; MANZARI, R. 1990. Il ris-chio di incendi nei boschi italiani, analisi del ven-tennio 1970-1989. Celulosa e carta 6:20-26.

LLORET, F. 1996. El foc en un contextmediterrani. Ecologia del foc. Editat per J. Terradas,pp. 41-45. Barcelona: Proa.

PLANA, E. 2002. Institucions i organis-mes vinculats amb la problemàtica dels gransincendis forestals a Catalunya. Centre TecnològicForestal de Catalunya.

PLANA, E.; ROJAS, E. 1999. Impactosocioeconómico del incendio de 1998 de laCatalunya Central. IV Forum de Política Forestal,Solsona, 1999.

PLANS, F. 2000. Entre dos focs.Desgovern, polítics i grans incendis a la CatalunyaCentral. Lleida: Pagès Editors.

ROJAS, E. 1999. El bosc mediterrani enel segle XXI. Revista Medi Ambient. Tecnologia icultura 23:5-15.

SIVILLÀ, I. 2002. Per què crema elbosc?. Regió7, pp. 20. Manresa.2-4-2002

TÀBARA, D.; SAURÍ, D.; CERDAN, R.2002. Forest fire risk management and public parti-cipation in changing socioenvironmental condi-tions. A case studi in a mediterranean region. RiskAnalysis (propera publicació).

TRABAUD, L. 1995. Éléments pour l'a-nalyse des causes et des effects écologyques desincendies de végétation. Quaderns de la SocieatCatalana d'Ordenació del Territori 7:9-25.

I22

R e s u m

L’incendi forestal de la‘Catalunya central’ (1998) va afectar ungran nombre d’explotacions forestals.Estant l’activitat forestal integrada ambles activitats ramaderes i agrícoles a lamajor part de les explotacions, s’inves-tiga sobre com ha afectat l’incendi a laseva continuïtat, tant des del punt devista econòmic com emocional. Lesdades quantitatives es combinen amb larealització d’enquestes, les quals enspermeten conèixer les opinions delsimplicats i dels experts. Integrar la pro-blemàtica dels incendis forestals desd’una perspectiva de desenvolupamentrural, ens sembla clau per establir lesestratègies de gestió del risc d’incendi iles mesures de restauració de les zonesafectades.

Paraules clau: gran incendiforestal, impacte socioambiental, desen-volupament rural

R e s u m e n

El incendio forestal de la‘Cataluña central’ (1998) afectó un grannúmero de explotaciones forestales.Estando la actividad forestal integradacon las actividades ganaderas y agríco-las en la mayor parte de las explotacio-nes, se investiga sobre como ha afecta-do el incendio en su continuidad, tanto

des del punto económico como emo-cional. Los datos cuantitativos se com-binan con la realización de encuestas,que nos permiten conocer las opinionesde los implicados y de los expertos.Integrar la problemática de los incen-dios forestales des de una perspectivade desarrollo rural, nos parece clavepara establecer las estrategias de ges-tión del riesgo de incendios y las medi-das de restauración de las zonas afecta-das.

Palabras clave: gran incen-dio forestal, impacto socioambiental,desarrollo rural

A b s t r a c t

The forest fire of ‘CentralCatalonia’ (1998) affected a large num-ber of forest holdings. Being the forestactivity integrated with the rest of thefarms activities (agriculture and lives-tock) research is done on the economicsand sentimental effects of the forest fire.The quantitative data is combined withdata from interviews addressed to somefarmers and experts. From our point ofview, integrating the forest fire problemfrom a rural planning perspectiveshould be a key element to develop thefire risk management strategies and res-toration measures in burned areas.

Key words: large forest fire,socioenvironmental impact, rural deve-lopment

DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL DE LA ZONA AFECTADA PERL’INCENDI DE LA CATALUNYA CENTRAL.

EVOLUCIÓ 1998-2003

Joan Muntané i Eduard Plana

Àrea de Política Forestal i Desenvolupament Rural. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

1. Introducció i objectius de l’estudi

Si tradicionalment a gran part de leszones mediterrànies la gestió del bosc es combina-va amb l’activitat agrícola i ramadera (sistema deproducció agro-silvo-ramader) (AIMF 2002), i s’inte-grava dins de la gestió de l’explotació (els agricul-tors són els gestors del territori i les seves activitatsdefineixen la major part dels usos del sòl), en l’ac-tualitat el sector forestal es veu plenament afectatpels canvis del mercat vers una economia industriali de serveis, que afecten de ple l’evolució del pai-satge agrari en general, i dels boscos concretament.

Ens trobem en que els últims anys elsincendis forestals han augmentat notablement iestan prenent una dimensió ecològica, social i eco-nòmica catastròfica i desconeguda fins fa poquesdècades (Vélez 2000).

L’abandonament de les activitats agràriesi la pèrdua del paisatge en mosaic comporta l’aug-ment de la continuïtat del combustible i, per tant,del risc de propagació. Per altra banda, l’augmentde l’ús recreatiu i urbà dels espais forestals fa aug-mentar les situacions i infrastructures de risc d’igni-ció (Vélez 2000, Plana et al. 2001). A això cal afe-gir altres aspectes com la pèrdua de prevenció indi-recta (detecció immediata, coneixement del territo-ri, manteniment de camins) degut al despoblamentdel territori (Plana i Domínguez 2001).

Un anàlisi més acurat de les causes per-met integrar els incendis forestals amb aspectes rela-cionats amb el desenvolupament actual de leszones rurals, caracteritzat pels desequilibris socio-demogràfics, territorials i les desgovernances(Etxezarreta 1992, Aldomà 1999, Plans 2000, Planai Domínguez 2001, Cerdan 2002).

L’estiu de 1998 es cremaren 23.940 ha ales comarques del Solsonès (Espelta et al. 2001),Bages i la Segarra, en un incendi que durà 3 dies(González i Castellnou 1998). Les condicions mete-orològiques (altes temperatures i baixa humitat) il’elevada quantitat de massa forestal varen ser con-dicions favorables per la ràpida propagació de lesflames.

L’estudi pretén interpretar els efectes del’incendi de 1998 de forma global, integrant enalguns casos paràmetres tècnics, però emfatitzantsobre els efectes socioambientals. La descripció delsusos del territori i de les motivacions dels seus usua-ris principals (els propietaris agraris), ens permeten

entendre el paisatge rural i la seva evolució. És fanecessari identificar com evoluciona el territori,captar quins són els aspectes que influeixen en ladefinició de la continuïtat de les explotacions agrà-ries, i veure quin paper hi juga el bosc.

2. Metodologia

Per entendre de forma global l’efecte del’incendi, dividim l’estudi en tres nivells d’anàlisi(Figura 1). En un primer nivell estudiem l’efecte del’incendi a nivell de bosc, on es defineix la gestió iels motius que l’expliquen. El bosc s’integra con-juntament amb la ramaderia i l’agricultura en unsegon nivell on expliquem l’efecte a l’explotacióagrària. Al tercer nivell d’estudi observem l’efectede l’incendi respecte tot el medi rural, ja que la ges-tió del medi s’integra dins d’un model de desenvo-lupament rural, incloent també la demanda urbanai la seva percepció dels valors del medi rural.

La recerca sobre les explotacions agràriesha portat a considerar l’explotació familiar agràriacom un sistema de producció dirigit pels objectiusdel propietari i la seva família (Osty 1978).L’explotació agrària és una organització complexaque no respon únicament a criteris simples i unifor-mes d’optimització productiva, sinó que són elsobjectius de l’agricultor que ens defineixen lesmodalitats d’ús del potencial de l’explotació.Aquesta aproximació ens permet explicar els fenò-mens a nivell d’explotació que no es perceben en lavisió productivista i que mostren la importància dels

I23

Nivell 3Medi Rural• Desenvolupament rural• Demanda urbana

Nivell 2Explotació agrària:• Bosc• Agricultura• Ramaderia• Activitats no agràries niforestals

Nivell 1Bosc

FIGURA 1: Nivells d’analisi en que s’estructura el treball.

aspectes socio-culturals i emotius de cara a enten-dre el seu funcionament. En el cas de les explota-cions del Solsonès, tal perspectiva ens ajuda aentendre la combinació de les activitats agràries i noagràries que es porten a terme en el sí de la unitatfamiliar productiva.

Les dades del treball combinen informa-cions quantitatives i qualitatives extretes a partir derevisions bibliogràfiques i d’entrevistes.

Dades quantitatives - Dels treballs con-sultats destaca el ‘Pla de Restauració de la CobertaVegetal’ d’on s’extreu l’Anàlisi Socioeconòmica dela zona afectada (Plana 1999). Les dades obtingudeses van agrupar en una base de dades(‘Restauració.ACCES’), de la que s’han re-elaboratalguns resultats. La resta de treballs consultats esbasen en la revisió bibliogràfica i/o facilitats per lesinstitucions (Oficina Comarcal – Departament deMedi Ambient i Habitatge DMAH, ConsellComarcal, Departament d’Agricultura Ramaderia iPesca DARP, Cens Agrari,...).

Dades qualitatives - En total s’han realit-zat 27 entrevistes on es recullen les percepcions,actituds i pràctiques dels diferents actors. Les entre-vistes s’han dirigit a líders d’opinió, agents socials ipropietaris agraris actius. Les entrevistes ens donenresultats en base les ‘opinions exemplars’, i no espoden considerar doncs ‘opinions representatives’ja que el percentatge d’entrevistats és molt reduït.

El baix nombre d’entrevistats fa que nopuguem elaborar propostes d’actuació per resoldrela problemàtica que es planteja, però sí que ofereixuna base argumental sobre la qual estructurar la dis-cussió de la hipòtesi de partida, en combinació ambles dades quantitatives. Alhora, ens permet conèixerels límits i el potencials d’aquests tipus de metodo-logies.

La zona d’estudi s’emmarca en els muni-cipis afectats del Solsonès, que es troben al sud dela comarca.

3. Resultats dels tres nivells d’estu-di: el bosc, l’explotació agrària i elmedi rural

3.1. EL BOSC

L’incendi va afectar 10.670,4 ha desuperfície forestal. Casi la totalitat de la superfícieforestal afectada correspon a pinassa (Pinus nigra)(91,2%) i una petita part a rouredes (principalmentQuercus faginea) (1,8%) i alzinars (Q. ilex)(0.18%). Segons estudis realitzats a la zona lanul·la regeneració de la pinassa contrasta amb l’e-levada capacitat de rebrot de roures principalmenti alzines en segon terme (98% dels boscos depinassa presenten regeneració de roure i alzina; icorresponen al 78% dels boscos cremats) (Castell iRiera 2000).

El tipus de gestió predominant a la zonaes l’aprofitament diamètric esporàdic (basat en l’ex-tracció dels millors peus quan arriben a un deter-minat diàmetre, normalment de 25 cm DAP, sovintper cobrir necessitats econòmiques puntuals),sense invertir en tractaments de millora ni seguirunes directrius de gestió comunes. Això comportauna selecció genètica negativa recurrent i, sovint,masses forestals desestructurades semi-irregulars iamb continuïtat vertical de combustible, fet que lesfa molt vulnerables a la propagació dels incendis(Piqué 1999). Des del punt de vista dels objectiusdel propietari però, és el model que millor s’adap-ta a les condicions del mercat i la dificultat d’in-vertir a llarg termini (donada la baixa rendibilitatdels aprofitaments, la incertesa de rebre subven-cions i la por a nous incendis) (Plana i Domínguez2001). Tan sols una fracció minoritària de propie-tats pastura dins el bosc.

Econòmicament parlant, l’efecte mésimportant de l’incendi pel propietari és la pèrdua dela renta periòdica d’extracció de fusta. La pèrdua deles externalitats positives de les masses forestals(paisatge, biodiversitat, protecció del sòl, regulacióhídrica, etc.), difícilment quantificables des d’unpunt de vista crematístic, té un efecte que va mésenllà de la propietat excepte en aquells casos a on,per exemple, tenen turisme rural.

I24

3.1.1. LA PERCEPCIÓ DEL BOSC IL’INCENDI: RESULTAT DE LES ENTREVISTES5 ANYS DESPRÉS

En la majoria dels casos es destaca la ideade que el bosc no és rendible, i no val la pena inver-tir-hi diners. El baix preu de la fusta i els costos demà d’obra en són els principals motius.

De forma general els enquestats van treu-re i vendre la fusta cremada i van netejar el boscdesprés de l’incendi. Tot i això, la majoria de pro-pietaris no han realitzat actuacions de mantenimenta la zona cremada (aclarides, selecció de tanys,neteja d’esbarzers,...per afavorir la regeneració de lavegetació), degut a la poca rendibilitat i la mancad’ajuts. L’opció de repoblar es descarta pels matei-xos motius. Pocs propietaris pasturen, o deixen pas-turar el bosc, aprofitant l’efecte beneficiós d'aques-ta pràctica.

Pel que fa a les actuacions realitzadesdesprés de l’incendi, una gran quantitat de propie-taris han realitzat roturacions, tot i que en poqueshectàrees respecte la superfície total de l’explotació.Malgrat el seu elevat cost, les principals motivacionshan estat la revalorització dels terrenys i l’ampliacióde la superfície per dejectar purins.

Les valoracions respecte els ajuts rebutsper la neteja dels boscos cremats són varies; peralguns van ser suficients mentre que per altres esvan sobrevalorar, sobretot per aquells que treba-llen ells mateixos el bosc. La majoria delsenquestats van realitzar el PTGMF1 després del’incendi, per a cobrar les subvencions; però esmostra certa falta de credibilitat i incertesa versaquest document. Predomina una valoració nega-tiva del “Pla d’Ocupació”2 respecte la motivació ieficiència dels treballadors contractats per a nete-jar el bosc.

Cap dels propietaris entrevistat forma partde les associacions forestals impulsades perl’Agencia Local de Desenvolupament Forestal3 de laDiputació de Barcelona (a Sant Mateu del Bagesse’n troba una) (ALDF 2001), però en generals espercep una gran reticència degut al compromís deno poder realitzar actuacions fora de les pactadesen 25 anys.

3.2. L’EXPLOTACIÓ AGRÀRIA

A la zona d’estudi es detecta el mateixprocés que predomina a la resta de Catalunya; ladisminució de nombre d’explotacions i l’augmentde la Superfície Agrària Útil per explotació (Garcia2001). El principal conreu és el cereal (84%), men-tre que la resta és principalment d’alfals i cànem. Laramaderia és present a més de la meitat de lesexplotacions. La ramaderia intensiva (majoritària-ment del porcí) està molt més desenvolupada que laramaderia extensiva. El 1998 l’activitat turística a lazona afectada es basava en dues residències casa depagès i cinc anys després n’hi ha set.

Les pèrdues provocades per l’incendi enconreus, infrastructures i ramats van ser pràctica-ment reposades en la seva totalitat a través dels ajutsdel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca.

3.2.1. LA PERCEPCIÓ DEL’ACTIVITAT AGRÀRIA: RESULTAT DE LESENTREVISTES 5 ANYS DESPRÉS

Cap dels enquestats considera que el focfos un factor significatiu per a deixar l’activitat agrà-ria. Al marge de l’incendi, la visió del futur de l’a-gricultura de la zona és força crua i incerta, els pro-ductors no hi veuen perspectives sòlides. Per adonar continuïtat a les explotacions i/o per cobrir lafalta de renta forestal, s’han buscat alternatives, i enmolts casos s’hi ha invertit l’ingrés ‘extraordinari’que va suposar la fusta cremada. El porcí és l’activi-tat més desenvolupada, per la facilitat d’adaptació id’aprenentatge (explotacions integrades) i per l’ele-vada rendibilitat a curt termini. La ramaderia exten-siva, tot i el seu potencial d'aprofitament i gestió enterrenys cremats, no es desenvolupa degut a l'elevatgrau d’especialització. El turisme rural és una alter-nativa present entre els propietaris, tot i considerar-la en alguns casos poc rendible donada la fortainversió inicial i molt desvinculat de la feina de agri-cultor. Treballar i aconseguir ingressos en altres sec-tors fora de l’explotació i la gestió a tercers, sónpràctiques cada vegada més usuals. L’ampliació dela finca amb noves terres de conreu també és unaopció per poder continuar l’activitat agrícola deforma rendible. En general hi ha reticència vers la

I25

1) El Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal és l’instrument bàsic de planificació de finques privades. Promogut pel Centre de Propietat Forestal, la sevaredacció està subvencionada i les actuacions previstes poden acollir-se a l’Ordre d’ajuts per la gestió forestal sostenible del DMAH.2) Subvencionat pel Departament de Treball, des del Consell Comarcal es facilitaven grups de treballadors per a l’extracció de la fusta cremada i/o laneteja dels boscos. El propietari només havia d’assumir les despeses de material (seguretat, olis, gasolina,...).3) La Diputació de Barcelona promou la creació d’associacions de propietaris, per a la gestió conjunta dels boscos amb l’ajut d’un tècnic de laDiputació. El propietari es compromet a seguir el pla de gestió durant 25 anys i la Diputació a cobrir les actuacions.

diversificació dels conreus o dels sistemes de pro-ducció, per desconeixement i/o por una sortida pocviable del producte.

3.3. EL MEDI RURAL

De forma general, els marcoindicadorseconòmics de la zona la defineixen com d’eminent-ment rural (Amorós i Pallarès 1999) i mantenen lamateixa evolució que abans de l’incendi (un perío-de de cinc any no és temps suficient per a que que-din reflectits canvis significatius).

3.3.1. LA PERCEPCIÓ DEL MEDIRURAL: RESULTAT DE LES ENTREVISTES 5ANYS DESPRÉS

La majoria de gent esmenta que ja hasuperat l’impressionant efecte de l’incendi, emperò,part de la població (sobretot la gent gran) manifestaque encara perduren les seqüeles psicològiques.

L’opinió sobre l’administració i els polí-tics és de poca convicció i més aviat d’indiferència.En alguns casos es critica la manca de sensibilitatdels polítics després dels incendis i el fet de no pen-sar amb solucions a llarg terme. Sobre les milloresestructurals (executades a partir de l’incendi, sobre-tot pel que fa a la millora de xarxa viària) s’expres-sa que encara hi ha deficiències i que les oportuni-tats en el medi rural són molt inferior a les de lesciutats.

També es percep certa manca d’iniciativacol·lectiva i de motivació per a generar solucions almón rural. Emperò, destaquen les mostres de reivin-dicació social que van sorgir poc després del foc(veïns de Freixinet, Declaració de Matamargó,Declaració de Pinós), de les quals però no s’ha n’hafet ressò i han perdut vigència, tot i que van servirper agrupar la gent i donar sentit de comunitat.

Pel què fa a l’impacte de l’incendi sobreel nivell de visites, i considerant que no es tractad'una zona molt explotada pel turisme, es percepque no hi ha hagut un efecte significatiu en el nivellde visites, el qual s’ha mantingut.

4. Conclusions

La falta de rendibilitat dels aprofitamentsforestals fa que el cost de les actuacions no es com-pensi amb el preu que se’n treu en la majoria delscasos, i sovint s’abandonin. Així, l’activitat forestalesdevé cada vegada menys important en les explo-tacions tradicionals del Solsonès, enfront de l’activi-tat ramadera i agrícola que gaudeixen de majorsperspectives econòmiques i/o subvencions.

Les zones cremades s’han treballat i nete-jat gràcies als ajuts, però sense aquests no es fan lesfeines de manteniment adients i els terrenys escobreixen de vegetació herbàcia i arbustiva dificul-tant la recuperació de la coberta arbòria. Amb pos-terioritat a l’incendi, pràcticament no hi ha hagutcap actuació (reforestació) dels terrenys forestalsamb un objectiu de producció de fusta.

Pel propietari, el bosc continua sent unfactor patrimonial molt important. Tot hi així, la faltade rendibilitat, la por a nous incendis, o la incerte-sa de rebre subvencions, dificulten el desenvolupa-ment de la gestió forestal sostenible.

L’incendi no ha afectat de forma signifi-cativa l’evolució econòmica de les explotacions i noha sigut un factor de decisió sobre la continuïtat del’empresa agrària, donat el poc pes relatiu que té elsector forestal. Tot i així, és un accelerador de lesinèrcies que condicionen la continuïtat de l’explo-tació agrària al, des del punt de vista emotiu, aug-mentar els desànims i, des del punt de vista econò-mic, privar d’un ingrés, el de la fusta, esporàdic,però sovint estratègic.

Això ens demostra que a més de la rendi-bilitat econòmica hi ha altres factors tant o mésdeterminants de la continuïtat de les explotacionsrelacionats amb aspectes emocionals i sociocultu-rals intangibles i de qualitat de vida (accés als ser-veis, infrastructures, etc.). L’efecte de l’incendi, pertant, no es deixa sentir tant en la component eco-nòmica com en els factors intangibles.

Els ajuts rebuts després de l’incendi o l’in-grés ‘extraordinari’ que suposa la venta de la fustacremada han servit, en la majoria dels casos, peldesenvolupament d'iniciatives a l'explotació agrària(construcció de granges de porcí, turisme, rotura-cions, instal·lacions, infrastructures varies,...).

L’augment o la implantació de granges deporcí (el subsector agrari més rendible econòmica-ment) és l’alternativa més practicada; la facilitat

I26

d’instal·lació (major si parlem d’integració) i de tèc-niques (no requereix un elevat nivell d'especialitza-ció), provoquen que hagin augmentat de forma sig-nificativa. Moltes de les roturacions s’han realitzatper poder augmentar la superfície de dejecció depurins. L’impacte del porcí intensiu sobre el territoriperò, no comporta els efectes beneficiosos de laramaderia extensiva, que té una funció essencial pelque fa a la gestió de l’espai agrícola, molt importantde cara a la prevenció passiva dels incendis fores-tals. El turisme esdevé una alternativa cada vegadamés acceptada entre els habitants de la zona (mésque una pèrdua de qualitat, s’ha donat un canvi enel tipus de paisatge i el turisme rural ha seguit crei-xent a la zona afectada), tot i ser una activitat moltallunyada de l’activitat agrària.

Considerant que una de les causes princi-pals dels grans incendis forestals és l’abandó de lagestió del territori, és fa necessari integrar-la desd'una perspectiva de desenvolupament rural ons'integrin tots els factors. Tenir en compte la gent delterritori, donar eines per a que participin, opinin itinguin capacitat de decisió, poden ajudar a contex-tualitzar les problemàtiques i trobar-hi solucions.Les manifestacions socials que van sorgir a la zonaafectada en són un exemple i, tot i que no s’hanmaterialitzat en res concret, han permès crear unestat d’opinió més conscient sobre la situació actualde la pagesia i el futur de les activitats agràries.

I27

BIBLIOGRAFIA

AIFM-ASSOOCIATION INTERNATIONALEFORETS MEDITERRANENNES. 2002. Les caractéristiquesdes fôrets et des espaces naturales terrestres méditerrane-ens. Synthèse des comptes rendus du programme InterregIIC ‘Problematique de la fôret méditerranéenne’. 5 p.

ALDF. 2001. Gestió associada de boscos pri-vats i estudis tècnics de les zones cremades els anys 1994i 1998. Gestió Forestal Dossier 2. Agència Local deDesenvolupament Forestal. Diputació de Barcelona.

ALDOMÀ, I. 1999. La crisis de la Catalunyaagrària. Pagès Editors. 383p.

AMORÓS, J.; PALLARÈS, M. 1999. AnàlisiSocioeconòmica del Solsonès. Part II. Anàlisi socioeconò-mica. Pla de Restauració de la Coberta Vegetal (PRECOV).Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Universitat deLleida i Consell Comarcal del Solsonès.

ESPELTA, J.M.; COROMINES, M.; VILALTA, J.2001. Inventari de regeneració de la coberta vegetal del’incendi del Solsonès. CTFC/CREAF. Document intern delDepartament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

CASTELL, C.; RIERA, J. 2000. Estudi de la rege-neració natural de les àrees afectades per l’incendi de l’es-tiu de 1998 a la Catalunya Central. Àrees cremades 1998.Agència local de desenvolupament forestal. Diputació deBarcelona. 11-20.

CERDAN, R. 2002. Planificació territorial idimensió socio-ambiental: una lectura geogràfica delsincendis forestals al Bages. Departament de Geografia dela UAB. Tesi doctoral.

ETXEZARRETA, M. 1992. Las explotacionesfamiliares mediterráneas en la Europa comunitaria.Documentación social 87:28-61 (separata).

GARCÍA, F. 2001. El Sector Agrari a Catalunya.Evolució, anàlisi i estadístiques (1986-2000). GabinetTècnic del DARP.

GONZÁLEZ, J.M.; CASTELLNOU, M. 1998. Elfuego en la Catalunya central. Montes 53:17-20.

OSTY, P.L. 1978. L’explitation vue comme unsystème agricole. BTI 326:43-49.

PIQUÉ, M. 1999. La gestió forestal com a einaper a la millora de l'eficiència de l'extinció i prevenció delsgrans incendis forestals. Congrés L'horitzó del 2000 enl'organització dels diferents models de serveis d'emergèn-cia per incendis forestals. Generalitat de Catalunya.Barcelona, 25-26 març 1999.

PLANA, E.; DOMÍNGUEZ, G.; SANGRÀ, G.;GARRIGA, F. 2001. Análisis de la problemática de losincendios forestales de gran dimensión: Un enfoque inte-gral. Montes para la sociedad del nuevo milenio. IIICongreso Forestal Nacional. Vol. 5: 846-851.

PLANA, E.; DOMÍNGUEZ, G. 2001.Description of opinions of policy makers and administra-tors regarding the role of forestry in rural development inthe case study areas. Final Report of Qualitative Survey.MULTIFOR.RD Research Project FAIR6-CT98-4223. CentreTecnològic Forestal de Catalunya. Document no publicat.

PLANA, E. 1999. Anàlisi Socioeconòmica de lazona afectada. Part II. Anàlisi socioeconòmica. Pla deRestauració de la Coberta Vegetal (PRECOV). CentreTecnològic Forestal de Catalunya, Universitat de Lleida iConsell Comarcal del Solsonès.

PLANS, F. 2000. Entre dos focs. Desgovern,polítics i grans incendis a la Catalunya central. PagèsEditors. 239p.

VÉLEZ, R. 2000. Los incendios foretales en laCuenca Mediterránea. En VÉLEZ, R. (coo.) La defensa con-tra incendios forestales. Fundamentos y experiencias.Capítulo 3 pp: 3.1-3.52.

I28

R e s u m

En els últims decennis, s’hamanifestat un enorme èxode rural i elconseqüent abandonament del medinatural, propiciant l’homogeneitzaciód’extenses zones del territori, amb laprogressiva colonització natural d’anti-gues terres de conreu o pastura per for-macions forestals. Aquests boscos escaracteritzen, en termes generals, peruna elevada presència de peus de peti-tes dimensions com a resultat de bos-cos exageradament densos i presentarestructures complexes i desequilibra-des, alhora que es constata l’existènciade nombroses masses joves. Això, unita les característiques estacionals i cli-màtiques del Mediterrani, es tradueixen una baixa rendibilitat dels boscoscatalans i un abandonament generalit-zat de la gestió, o actuacions puntualsinconnexes, que es combina amb elmanteniment d’un nivell baix de capi-talització.

Aquesta situació críticaque augmenta el risc d’incendis degran abast es pot enfocar des de la pla-nificació d’una gestió sostenible de lesespècies forestals, utilitzant les einessilvícoles més adients i l’esforç tècnici de recerca dins la ciència forestal,per tal que els ecosistemes forestals esdesenvolupin en el seu òptim de crei-xement i evolucionin alhora cap aestadis més madurs.

Paraules clau: grans incen-dis forestals, estructura boscos, gestióforestal sostenible, silvicultura, cremesprescrites

R e s u m e n

En los últimos decenios seha producido un enorme éxodo rural yabandono del medio natural, propician-do la homogeneización de extensaszonas del territorio, con la progresivacolonización natural de antiguas tierrasde cultivo y pastos por formacionesforestales. Estos bosques se caracteri-zan, en términos generales, por una ele-vada presencia de pies de pequeñasdimensiones como resultado de bos-ques exageradamente densos y presen-tar estructuras complejas y desequilibra-das, a la vez se constata la existencia denumerosas masas jóvenes. Esto, unido alas características estacionales y climáti-cas del Mediterráneo, se traduce en unabaja rentabilidad de los bosques y unabandono generalizado de la gestión, oactuaciones puntuales inconexas, quese combina con el mantenimiento deun nivel bajo de capitalización.

Esta situación crítica queaumenta el riesgo de grandes incen-dios forestales se puede abordar desdela planificación de una gestión soste-nible de las especies forestales, utili-zando las herramientas más adecua-das y el esfuerzo técnico y de investi-gación dentro de la ciencia forestal,con el fin que los ecosistemas foresta-les se desarrollen en un óptimo creci-miento y evolucionen hacia estadiosmás maduros.

Palabras clave: grandesincendios forestales, estructura bos-ques, gestión forestal sostenible, selvi-cultura, quemas prescritas

A b s t r a c t

In the last decades hastaken place an enormous rural exodusand abandonment, causing the homo-genization of the territory and increa-sing of forests areas. These forests arecharacterized, in general terms, by anelevated presence of trees of smalldimensions, as a result of exaggerateddense forests, and to present complexand unbalanced structures, simultane-ously is stated the existence of nume-rous young forest stands. This, togetherwith the seasonal and climatic charac-teristics of the Mediterranean, is trans-lated in a low yield of forests and ageneralized abandonment of theirmanagement.

This critical situation thatincreases the risk of great forest firescan be approached from the planningof a sustainable forest management,using the tools more adapted and thetechnical and research effort withinforest science, with the aim that forestecosystems developed in an optimalgrowth and evolve towards moremature stages.

Key words: great forestfires, forests structure, sustainableforest management, silviculture, pres-cribed burning

LA GESTIÓ FORESTAL COM A EINA PER A LA PREVENCIÓDELS GRANS INCENDIS FORESTALS

Míriam Piqué i Nicolau

Àrea de Gestió Sostenible, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

1. Breu introducció: boscos catalans

A Catalunya, el 62% de la superfície estàcatalogada com a forestal i el 44% com a forestalarbrada, és a dir, quasi la meitat del sòl el consti-tueixen boscos. Aquestes xifres són força elevadessi es comparen amb les d’altres països d’arreud’Europa. Un altre tret diferenciador, molt relle-vant, és que el 85% d’aquesta superfície forestal ésde propietat privada i que l’estructura de la matei-xa és força atomitzada. Un 75% de les propietatssón inferiors a 25 ha. Això comporta, sovint, actua-cions silvícoles aïllades i inconnexes, que unides ala heterogeneïtat del territori, fruit de la fusió d’as-pectes també molt variats com són la topografia,clima, pressió demogràfica, economia, etc., dibui-xen un paisatge forestal divers, complex de planifi-car i gestionar.

D’altra banda, segons dades procedentsdels Inventaris Forestals Nacionals I i II, realitzats alsvoltants dels anys 70 i 90, respectivament, es cons-tata un clar augment de la superfície forestal arbra-da i de les existències forestals (veure Figura 1). Aixídoncs, el bosc es troba en progressiva expansió,amb acumulació de biomassa i tancament de laseva coberta vegetal, el que es tradueix en unamajor susceptibilitat per al desenvolupament degrans incendis forestals. Igualment, si es comparenimatges o fotografies aèries de qualsevol peça deCatalunya, de meitats del segle passat i de l’actuali-tat, s’aprecien molt bé aquests fets.

Per conèixer millor l’escenari en el queactuen els grans incendis forestals, es fa necessariintroduir alguns dels principals conceptes socials ieconòmics que caracteritzen aquests boscos i elsector forestal en general.

I L’augment de la superfície forestal és degut a lacolonització natural de les antigues terres agríco-les o de pasturatge, propiciada per l’enormeèxode rural produït des de la revolució industriali, en menor grau, per les repoblacions realitzadesen els últims 40 anys.

I La major part de les zones boscoses van lligadesa les àrees de muntanya i a ambients rurals, elque significa, normalment, poca població, disse-minada i envellida.

I El sector forestal a Catalunya té poca incidènciaen l’economia, és un sector molt sovint marginati poc remunerat. Tot i que s’estan produint algunsavenços en els darrers anys, hi manca ma d’obraespecialitzada i innovació tecnològica.

I El bosc compleix vàries funcions (protecció,esbarjo, paisatge i producció), però l’única ambvalor retribuït de mercat és la venda de fusta oaltres productes no fustaners com el suro, fruits,etc. La fusta, però, manté uns preus de mercatmolts baixos.

I Augment de la demanda de lleure en la naturaper part de la societat urbana i per tant majorafluència de visitants temporals al bosc.

L’anterior, juntament amb les condicionsecològiques que caracteritzen al mediterrani, con-tribueix a:

I Baixa rendibilitat dels boscos i abandonamentgeneralitzat de la gestió o, allí on encara es ges-tiona, reducció d’aquesta gestió al mínim.

I Els mínims de gestió, o més aviat no gestió, escombinen amb el manteniment d’un nivell baixde capitalització. Això s’accentua degut a lasituació d’elevat risc d’incendis que caracteritzaal Mediterrani.

El fet és, que el marc socio-econòmic aprincipis del segle XXI és totalment diferent al quees donava a meitats del segle passat. Cap als anys

I29

FIGURA 1. Increment dela superfície forestalarbrada i biomassa fores-tal al bosc entre els anys70 i 90 (I i II). Incrementde la superfície arbradaen un 20%, incrementde la biomassa total enun 50%.

70 aproximadament és quan es comencen a accen-tuar els efectes d’aquest canvi i els grans incendisforestals augmenten. Per tant, es prou clar que l’a-llunyament de l’home del medi i vida rurals, que haconduït a la conversió de terrenys agrícoles i depastures en forestals i a la progressiva homogeneit-zació d’àmplies zones del nostre paisatge, junt ambel context socio-econòmic que envolta al sectorforestal i la manca generalitzada de gestió, ensporta al tipus de bosc actual que predomina al terri-tori català.

2. Característiques silvícoles gene-rals dels boscos catalans

La fisonomia dels boscos de Catalunyaestà motivada per l’exposat anteriorment (veure Foto1 i 2). Des del punt de vista silvícola i en termesgenerals, un bona part dels boscos de Catalunya escaracteritzen per:

I Trobar-se en estadis joves d’arbrat, degut als pro-cessos de recolonització d’antics camps de con-reus i pastures produïts ens els darrers 50-70 anysi de les zones arrasades pels incendis.

I Una elevada presència de peus de petites dimen-sions, no solament pel fet de ser masses relativa-ment joves, sinó com a resultat de boscos exage-radament densos.

I Ser masses inestables i estancades en el seu crei-

xement, el que repercuteix en la baixa producti-vitat d’aquestes.

I Manca de correspondència entre l’edat dels bos-cos i la densitat òptima d’arbrat per aquell estadide desenvolupament.

I es dimensions dels arbres i les seves capçades(íntimament lligat a la fracció cabuda coberta),són molt inferiors a les que hi podria haver en lamajoria de les estacions forestals.

I Una baixa capitalització general dels boscos, jasigui per la seva relativa joventut o, sobretot, peruna manca de tractaments silvícoles en aquestsestadis joves.

I Baixa capitalització dels boscos, també deguda apràctiques silvícoles basades en criteris diamè-trics i sense planificació futura, el que comportamasses desequilibrades i inestables, normalmentconstituïdes pels arbres amb menys possibilitats ipotencial de creixement.

I Presentar una variabilitat estructural i funcio-nal, en part, marcada pel contrast d’estacionsforestals.

De tot això, fruit de la manca de gestiósostenible i abandonament del bosc, es desprènque:

I Hi ha un buit, en general, de boscos adults, i elmés important de boscos amb arbres vitals i benconformats (excepte en zones puntuals delPirineu i algunes serralades centrals), que es des-envolupin en el seu òptim de creixement i pertant òptim econòmic i biològic, i que presentinintrínsecament un major grau de prevenciódavant el foc.

I30

FOTOGRAFIA 1. Massa natural de pi roig i pinassa sobre antics campsde conreu. Arbres debilitats i estancats en el creixement degut a l’ele-vada densitat de peus

FOTOGRAFIA 2. Regeneració natural de pi blanc, desprès d’incendiforestal. Milers de peus per hectàrea, que necessiten ser aclarits si ésvol aconseguir a mig termini una massa vital i resistent als incendis

3. El rol de la gestió sostenible en laprevenció dels grans incendis

3.1. EL PROBLEMA DELS GRANSINCENDIS FORESTALS

No s’ha de confondre la naturalitat en elsecosistemes mediterranis del fenomen foc amb lareincidència dels grans incendis forestals que estandevastant el país. En aquest sentit, són especialmentgreus els incendis recurrents abans que el banc dellavors o les reserves de les espècies rebrotadoress’hagin pogut recuperar de l’incendi anterior. Elsgrans focs forestals són una problemàtica important.Tot i que signifiquen un percentatge molt petit res-pecte el nombre d’incendis que succeeixen aCatalunya, representen més del 90 % de la superfí-cie cremada. Aquests actuen indiscriminadamentsobre la superfície i les espècies forestals en leszones mediterrànies.

Des del punt de vista de la silviculturaaquest problema es pot afrontar formulant modelsde gestió que ofereixin al bosc un major grau deprevenció davant el foc i disminueixin la predispo-sició de les masses forestals a incendis de granabast, tot assegurant una gestió sostenible. L’estretarelació que té el foc amb la vegetació en els ecosis-temes mediterranis, porta a considerar el tàndemfoc-vegetació com una unitat, que cal tenir encompte com a element de la successió natural pertal planificar una gestió sostenible de les massesforestals.

3.2. GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE

La gestió forestal sostenible té com a pre-missa la persistència d’un recurs o sostenibilitatd’una gestió, és a dir assegurar la permanència d’unrecurs en quantitat i qualitat al llarg de temps. A mésa més, mantenir l’estabilitat ecològica de l’ecosiste-ma, així com els índexs de població de cada una deles espècies de flora i fauna que el composen, asse-gurar un grau mitjà d’oci/esbarjo i paisatge per a lasocietat, tot ampliant aquests criteris de sostenibili-tat a tots els recursos que poden ser generats pelbosc: caça, bolets, fruits, plantes aromàtiques, etc.

Assolir aquests objectius implica que elgestor ha de tenir en compte les noves condicionssocio-econòmiques en el món rural, baixa capitalit-zació dels boscos, rellevància cada cop major del

turisme rural, la competència directa a nivell mun-dial del producte fusta i l’impacte de les grans per-torbacions que assolen extenses superfícies en elMediterrani, els grans incendis forestals. Solamentnous mètodes de silvicultura i ordenació del territo-ri permetran al gestor forestal assolir un alt grau qua-litatiu en la consecució d’aquests objectius.

Desprès d’aquesta breu analítica delsboscos i el sector forestal, no cal dir que la situacióés crítica pel que fa a l’estat de les masses forestals.Aquesta situació significa clarament un augment delrisc de grans incendis forestals. Una de les maneresd’afrontar el problema és la planificació d’una ges-tió forestal sostenible, utilitzant les eines silvícolesmés adients, per tal que els boscos es desenvolupinen el seu òptim de creixement, tot aconseguint bos-cos amb estructures equilibrades, menys predispo-sades a incendis de gran abast. Alhora s’obtindriaun augment de la productivitat, capitalització imillora qualitativa dels boscos i un increment de lasostenibilitat econòmica i ecològica, que podriacontribuir a l’enfortiment del sector i valoració delrecurs bosc.

Aquesta gestió forestal sostenible signifi-ca aconseguir els objectius de sostenibilitat abanscitats, no es refereix a accions silvícoles puntualsdirigides a regular el combustible en zones d’espe-cial sensibilitat, com pot ser prop de camins princi-pals, àrees tallafocs, etc. Aquestes actuacions silví-coles de prevenció, com poden ser les aclarides,estassades o neteges del sotabosc, esporgues, etc.,són molt interessants i importants per a trencar lacontinuïtat del combustible i reduir-lo, però alhorasón actuacions d’elevat cost de manteniment.

Els ecosistemes forestals són dinàmics iper tant és important tractar totes aquestes actua-cions silvícoles de prevenció com una globalitat dela gestió. Per exemple, una silvicultura dinàmicaamb aclarides, optima el creixement dels millorsarbres i permet a la massa evolucionar cap a unestadi més adult aprofitant al màxim l’estació fores-tal corresponent (s’arriba a boscos amb arbres gransi vitals, però amb menor acumulació de combusti-ble disponible). També es regula la fracció de cabu-da coberta, que té una incidència directa en laquantitat de biomassa disponible en el sotabosc i ésun dels principals elements que condiciona la dinà-mica dels ecosistemes forestals.

Segons diversos autors i estudiosos deltema, cada tipus de vegetació té el seu punt crític apartir del qual el risc d’incendi és màxim i quan lescondicions ho permetin es produirà un foc catastrò-fic. Una major freqüència d’incendis, les cremes

I31

prescrites, els tractaments silvícoles o qualsevoltipus d’explotació (gestió) del bosc contribuirà aallunyar i retardar l’arribada d’aquest punt crític. Endefinitiva, la manca d’ordenació dels espais fores-tals fa que la vegetació assoleixi, freqüentment, unestat que la predisposa a incendis de gran abast.

4. Les cremes prescrites

Un pla general i estratègic de gestió decombustibles amb cremes prescrites podria ser, enalguns casos, una eina eficient, ecològicament via-ble i econòmica per a dur a terme aquesta gestióforestal sostenible.

Les cremes prescrites són tècniques queutilitzen el propi foc per a reduir de forma controla-da la biomassa acumulada en el bosc i així eliminarel combustible potencial per al gran incendi. Sónnombroses les variants a l’hora de realitzar cremesprescrites.

Sembla ser, que és interessant tenir encompte aquesta tècnica si volem frenar els incendis.Les cremes prescrites són una eina de gestió de lesmasses per aconseguir aquest objectiu i com totesles eines la seva incidència depèn més del com iquan s’apliqui que del fet mateix de la seva aplica-ció, sent fonamental recordar que els seus efectesmai són comparables als produïts per un gran frontde foc.

És necessari per això seguir profunditzanten les possibles conseqüències de les cremes pres-crites en els nostres ecosistemes i contrastar-les ambla considerable experiència pràctica acumulada enaltres països.

4.1. L’ÚS DE LES CREMES PRESCRITESCOM A EINA PER A LA GESTIÓ FORESTALI LA CONSEQÜENT REDUCCIÓ DELCOMBUSTIBLE DISPONIBLE

Les cremes prescrites es poden aplicar endiferents estadis del desenvolupament d’un bosc,afectant en cada cas a diferents col·lectius de vege-tació, amb la finalitat de regular el combustible icontribuir a la dinàmica natural dels ecosistemesforestals.

Algunes possibilitats d’actuació silvícolade les cremes prescrites són:

I Reducció de combustible del sotabosc (matolls,restes de tallades, arbres suprimits etc.).Equivalent a una estassada.

I Reducció de la densitat d’arbrat en les massesjoves. Equivalent a una aclarida de plançoneda.

I Reducció de la densitat d’arbrat en masses deperxada o fustal. La crema prescrita significa unaeliminació del combustible del sotabosc, delsarbres dominats i alguns codominants. Equival aun aclarida.

I Recuperació o activació de processos naturals desuccessió entre espècies arbòries dins d’un eco-sistema. Aquest fou un dels principals motiusque impulsaren als forestals americans a utilitzarel foc com a eina per a intentar recuperar l’equi-libri del ecosistema, perdut després de vàriesdècades d’eficient prevenció i extinció d’incen-dis naturals.

Com ja s’ha comentat, els ecosistemesforestals no són estàtics, per això és molt importanta l’hora de planificar una crema prescrita, identifi-car l’estadi de desenvolupament del bosc i conèixerla dinàmica de creixement i l’ecologia de les espè-cies forestals que el conformen. Cal, sense dubte,analitzar les condicions de partida (el què tenim) ifixar objectius concrets (el què volem).

5. Algunes reflexions

Després d’aquesta molt general presenta-ció del nostre país forestal, fent incidència sobretota la problemàtica dels grans incendis forestals, espresenten unes reflexions que es resumeixen en:

I El foc és un element de la successió natural en elsecosistemes mediterranis.

I La manca de planificació i gestió dels espaisforestals fa que la vegetació assoleixi un estat quela predisposa a incendis de gran abast.

I El combustible és l’únic factor amb incidènciasobre el foc, que l’home pot modificar. Les cre-mes prescrites poden ser una alternativa.

I Els grans incendis forestals es poden afrontar desde la planificació d’una gestió sostenible. Hi hatota una ciència forestal per aplicar.

I Cal apostar per la gestió sostenible dels boscoscatalans, establint models de gestió i directriustècniques en funció dels objectius prioritaris,potenciant així la productivitat dels boscos i el

I32

seu desenvolupament i estabilitat. S’ha de pro-duir qualitat, no biomassa.

I És fonamental fixar objectius per als boscos iaquests han de ser rendibles, ja sigui en termesproductius o d’externalitats (biodiversitat, paisat-ge, lleure, protecció, etc.). Un bosc rendible nos’abandona i és menys susceptible de patir gransincendis forestals.

I Aconseguir una planificació del territori que per-meti avançar en el grau d’estabilitat dels boscos ique desenvolupi alternatives d’aprofitament iconservació d’aquests, que no són comercial-ment explotables com la producció de fusta,potenciant la seva valoració pels beneficis indi-rectes i promovent els corresponents instrumentsde retribució de les externalitats positives i ajuts.

I Fomentar la formació i informació dels professio-nals forestals, propietaris forestals i administra-cions públiques és un element bàsic per aconse-guir la sostenibilitat dels ecosistemes forestals.

I Apostar per la investigació i treball conjunt delsexperts.

En definitiva i com a conclusió, amb lasilvicultura i gestió forestal es pot incidir en l’estruc-tura i fisonomia dels boscos catalans i passar de pro-duir biomassa a produir qualitat, biodiversitat, pro-tecció ecològica i paisatge. Per assegurar aquestagestió sostenible i persistència de la massa, s’had’entendre el fenomen foc com a part intrínsecadels ecosistemes mediterranis i s’han de desenvolu-par models de gestió fixant objectius concrets, quefacin possible l’obtenció de rendibilitat tant en ter-mes de producció directa com en generació d’ex-ternalitats.

I33

BIBLIOGRAFIA

CASTELLNOU, M. (1997): Règims d’in-cendis i efectes sobre el Pi blanc. PFC d´Enginyeria deForests. UDL. 127 p.

GONZÁLEZ, J.M; PIQUÉ, M. (1998):Document “Les cremes prescrites com a eina forestal,recerca silvícola”, 6 p. Jornades sobre cremes prescri-tes, 6 març (Solsona).

GREENLE, J.; SAPSIS, D. (1997): PrefireEffectiveness in Fires Management: A Summary ofState-of-Knowledge. Document no publicat. 30 p.

ICONA (Ed.) (1993): Segon InventariForestal Nacional: Girona. MAPA-ICONA: 462 p.

ICONA (Ed.) (1993): Segon InventariForestal Nacional: Barcelona. MAPA-ICONA: 332 p.

ICONA (Ed.) (1993): Segon InventariForestal Nacional: Lleida. MAPA-ICONA: 304 p.

ICONA (Ed.) (1993): Segon InventariForestal Nacional: Tarragona. MAPA-ICONA: 190 p.

LÓPEZ, F. et al. (1996): Revitalització depobles deshabitats del Pirineu. Volum I: Diagnosi.Generalitat de Catalunya. Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques.143 p.

PAPIÓ, C. (1994): Ecologia del foc i rege-neració en garrigues i pinedes mediterrànies. Institutd´Estudis Catalans. Barcelona.

ROJAS, E. (1998): Los bosques mediterrá-neos en el umbral del 2000: la necesidad de un enfo-que holístico. Agricultura y Sociedad nº 85, p 149-166.

TERRADES, J. et al. (1996): Ecologia delfoc. Edicions Proa, 270 p.

TRABAUD, L. (1987): The role of fire inecological systems. The Hague: SPB AcademicPublishing. 157 p.

KOHM, K.A.; Franklin, J. F. (editors); etal. (1997): Creating a Forestry for the 21st Century.The Science of Ecosystem Management. IslandPress. 475 p.

I34

R e s u m

L’estructura del paisatge,el règim d’incendis i els usos del sòlinteraccionen entre sí. Per una banda,la disposició i continuïtat de les dife-rents cobertes del sòl (ex. boscos, cul-tius, urbanitzat, etc.) afecta en granmesura l’inici i l’extensió dels incen-dis, a la vegada que la freqüència,intensitat i extensió d’aquesta pertor-bació determinarà l’estructura delpaisatge i incrementarà la homoge-neïtat o la heterogeneïtat del mateix.Sobre aquesta relació, influeixen demanera decisiva els usos del sòl i elsseus canvis al llarg del temps (ex.abandonament de pràctiques agríco-les i ramaderes). A Catalunya, laimportància i la complexitat d’a-quests processos s’ha posat de mani-fest a partir de diferents estudis, entrealtres l’impacte del gran incendi de1994 a les comarques del Bages i elBerguedà i l’avaluació dels canvis enel paisatge i el règim d’incendis almunicipi de Tivissa.

L’extraordinària magnitudde l’incendi del Bages-Berguedà, ambmés de 24.000 ha cremades, va tenirimportants conseqüències ecològi-ques i econòmiques. A partir de lacomparació de ortofotoimatges de l’à-rea cremada abans (1993) i després del’incendi (1995) i d’un extens mos-treig de la regeneració natural de lesdiferents espècies presents, s’ha cons-tatat la pràctica desaparició de lapinassa (Pinus nigra), l’espècie majo-ritària abans de la pertorbació (de15.700 ha a menys de 100 ha) i, pelcontrari, l’extraordinari augment deles zones dominades per l’alzina

(Quercus ilex) i el roure (Quercus xcerrioides) després de l’incendi (de1.048 ha a 12.450 ha). Aquest estuditambé va revelar l’existència d’impor-tants canvis en els usos del sòl en un14% de la superfície forestal cremada(3.370 ha), per la creació de nousconreus (1.005 ha) i noves zones depastoreig extensiu (2.365 ha). Aquestscanvis es van produir amb una distri-bució agregada en l’espai, de maneraque la creació de nous cultius estavapositivament relacionada amb laquantitat de conreus presents abansde l’incendi i negativament amb elvigor de la regeneració natural a lazona. Per altra banda, la creació denoves zones de pastoreig extensiu estrobava positivament relacionat ambl’extensió de zones amb una rebrota-da de planifolis vigorosa. Aquests can-vis en els usos del sòl es poden inter-pretar per: i) la necessitat dels propie-taris forestals de trobar alternatives al’explotació forestal tradicional, ii) laconvicció de les autoritats locals deque l’augment en les pràctiques agrí-coles i ramaderes poden contribuir aevitar la reiteració de nous incendiscatastròfics i iii) la política agrària dela UE, que subvenciona diferents con-reus i pràctiques de ramaderia exten-siva a les zones mediterrànies. Noobstant, aquesta situació planteja dife-rents interrogants sobre les possibili-tats reals d’acoblar i equilibrar la pre-venció d’incendis, disminuint la con-tinuïtat de les cobertes forestals, ambla conservació de determinats proces-sos ecològics que podrien veure’safectats per una excessiva fragmenta-ció de les masses forestals.

L’anàlisi dels canvis en elsusos del sòl i el règim d’incendis

entre 1975 i1995 a Tivissa ha posatde manifest importants transforma-cions: un moderat abandonament deles activitats agrícoles i un substan-cial increment de les zones de mato-llar. Per altra banda, els incendistenen lloc a les zones més forestals iaugmenten la heterogeneïtat de pai-satge produint un mosaic d’àrees endiferents fases de regeneració. Elbalanç d’aquestes tendències oposa-des és una progressiva homogenïtza-ció induïda per l’abandonament i larecessió agrícola.

Paraules clau: paisatge,incendis, fragmentació, usos del sòl

R e s u m e n

La estructura del paisaje,el régimen de incendios y los usos delsuelo interaccionan entre sí. Por unlado, la disposición y continuidad delas diferentes cubiertas del suelo (ej.bosques, cultivos, urbanizado etc.)afecta en gran medida al inicio y laextensión de los incendios, a la vezque la frecuencia, la intensidad y laextensión de esta perturbación deter-minará la estructura del paisaje eincrementará la homogeneidad o laheterogeneidad de mismo. Sobre estarelación, influyen de manera decisivalos usos del suelo y sus cambios a lolargo del tiempo (ej. abandono deprácticas agrícolas y ganaderas). EnCataluña, la importancia y la comple-jidad de estos procesos se ha puestode manifiesto a partir de diferentesestudios, entre otros el impacto delgran incendio de 1994 en las comar-cas del Bages y el Berguedà y la eva-

INTERACCIÓ ENTRE ESTRUCTURA DEL PAISATGE, USOS DELSÒL I RÈGIM D’INCENDIS

Josep Maria Espelta, Francisco Lloret, Ricardo Díaz-Delgado, Xavier Pons, Eduard Calvo i Javier Retana

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Unitat d’Ecologia.Universitat Autònoma de Barcelona

I35

luación de los cambios en el paisaje yel régimen de incendios en el munici-pio de Tivissa.

La extraordinaria magni-tud del incendio del Bages-Berguedà,con más de 24.000 ha quemadas,tuvo importantes consecuencias eco-lógicas y económicas. A partir de lacomparación de ortofotoimagenesdel área quemada antes (1993) y des-pués del incendio (1995) y de unextenso muestreo de la regeneraciónnatural de las diferentes especies pre-sentes, se ha constatado la prácticadesaparición del pino laricio (Pinusnigra), la especie mayoritaria antes dela perturbación (de 15.700 ha amenos de 100 ha) y, por el contrario,el extraordinario aumento de laszonas dominadas por la encina(Quercus ilex) y el roble cerrioide(Quercus x cerrioides) después delincendio (de 1.048 ha a 12.450 ha).Este estudio también reveló la exis-tencia de importantes cambios en losusos del suelo en un 14% de la super-ficie forestal quemada (3.370 ha), porla creación de nuevos cultivos (1.005ha) y nuevas zonas de pastoreo exten-sivo (2.365 ha). Estos cambios se pro-dujeron con una distribución agrega-da en el espacio, de manera que lacreación de nuevos cultivos estabapositivamente relacionada con lacantidad de cultivos presentes antesdel incendio y negativamente con elvigor de la regeneración natural en lazona. Por otro lado, la creación denuevas zonas de pastoreo extensivose encontraba positivamente relacio-nada con la extensión de zonas conuna vigorosa rebrotada de planifolios.Estos cambios en los usos del suelo sepueden interpretar por: i) la necesi-dad de los propietarios forestales deencontrar alternativas a la explota-ción forestal tradicional, ii) la convic-ción de la autoridades locales de queel aumento en las prácticas agrícolasy ganaderas pueden contribuir a evi-tar la reiteración de nuevos incendioscatastróficos y iii) la política agrariade la UE, que subvenciona diferentescultivos y prácticas de ganaderíaextensiva en las zonas mediterráneas.No obstante, esta situación planteadiferentes interrogantes sobre lasposibilidades reales de acoplar yequilibrar la prevención de incen-dios, disminuyendo la continuidad delas cubiertas forestales, con la conser-vación de determinados procesosecológicos que podrían verse afecta-dos por una excesiva fragmentaciónde las masas forestales.

El análisis de los cambiosen los usos del suelo y el régimen deincendios entre 1975 y 1995 enTivissa ha puesto de relieve importan-tes transformaciones: un moderadoabandono de las actividades agríco-las y un sustancial incremento de laszonas de matorral. Por otro lado, losincendios tienen lugar en las zonasmás forestales y aumentan la hetero-geneidad del paisaje produciendo unmosaico de teselas en diferentes fasesde regeneración. El balance de estastendencias opuestas es una progresi-va homogeneización inducida por elabandono y la recesión agrícola.

Palabras clave: paisaje,incendios, fragmentación, usos delsuelo

A b s t r a c t

Landscape pattern, fireregime and land uses are conti-nuously interacting. On the onehand, distribution and continuity ofthe different types of land cover (e.g.forests, crops, and urban areas) willpartially affect fire ignition and spre-ad, while fire frequency, intensity andextension will in turn determine thelandscape patterns, either increasingor decreasing its homogeneity. Thisrelationship is also influenced byland use changes (e.g. recession inagricultural and livestock practices).In Catalonia, the importance andcomplexity of these processes haveemerged after the analysis of thechanges in the land use and the fireregime in the municipality of Tivissaand the impact of the large wildfirethat affected the Bages and Berguedàregions in 1994.

The the extraordinarymagnitude of the Bages-Berguedàwildfire occurred in 1994, (c.a.24.300 forested ha burned) promo-ted important consequences fromthe socioeconomic and ecologicalpoint of view. An extensive survey ofthe entire burned area, revealedchanges in the dominance of the dif-ferent tree species present in thearea and the existence of importantland use changes (14% of the bur-ned surface). Differences in the rege-neration success among speciesresulted on a dramatic change in theforest landscape produced just afterfire. Thus, due to the regenerationfailure of Jack pine (Pinus nigra) thearea previously occupied by this

species was extraordinarily reduced(form 15.700 ha to less than 100 ha).On the other hand, due to the vigo-rous resprouting of oaks, these spe-cies largely increased their presencein the landscape (from 1.048 ha to12.450 ha). Transformation to newcroplands and rangelands accountrespectively for 1005 ha (4.1%) and2.365 ha (9.7%) of the 24.300 haburned. However, a detailed analy-sis of the land use changes pointsout that their distribution in thewhole burned area is aggregated.Development of new croplandsareas is positively related with theamount of previous croplands in thearea and negatively related to theregeneration of resprouters. On theother hand, new rangeland areas arepositively linked to the amount ofsurface where regeneration of res-prouters is successful. These landuse changes can be interpreted inlight of three major influences: i) theneed of landowners to find econo-mic alternatives to forest logging, ii)the conviction of local authoritiesthat increasing agricultural practicescan diminish extensive forest conti-nuity and thus help to avoid therecurrence of large wildfire events,and iii) the recent EU agriculturalpolicy, which has subsidized somecrops and extensive livestock in theMediterranean area. Nevertheless,extensive transformation of landuses puts some new challenges onhow to couple wildfire prevention,through decreasing the continuity offorest areas, and nature conserva-tion, through avoiding excessiveforest fragmentation.

The study of the land usechanges and the fire regime between1975 and 1995 in Tivissa revealedimportant transformations, whichprobably are occurring in mostregions of the northern rim of theMediterranean Basin. On the onehand, a progressive abandonment ofagricultural practices and an increasein shrubland areas are driving to aprogressive homogenization of thelandscape. On the other hand, mostfires occur in forested areas increa-sing landscape diversity because ofthe existence of patches in differentregeneration stages. Notwithstandingthis, the final balance of the twoopposite processes seems to lead to ahigher homogenization of the lands-cape in the area.

Key words: landscape,wildfires, fragmentation, land use

1. Introducció

L’estructura del paisatge, el règim d’in-cendis i els usos del sòl interaccionen entre si.D’una banda, la disposició i continuïtat de les dife-rents cobertes del sòl afecten l’inici i extensió delsincendis, a l’hora que la freqüència, la intensitat il’extensió dels focs determinen l’estructura del pai-satge, i n’incrementen l’homogeneïtat o heteroge-neïtat. Sobre aquesta relació, hi influeixen de mane-ra decisiva els usos del sòl i els seus canvis al llargdel temps. La importància i complexitat d’algunsd’aquests processos s’ha posat en evidència a partirde diferents estudis, entre altres l’impacte del granincendi del Bages-Berguedà de 1994 i l’avaluaciódels canvis en el paisatge i el règim d’incendis almunicipi de Tivissa.

2. Resultats i discussió

L’extraordinària magnitud de l’incendidel Bages – Berguedà de 1994, amb més de 24.000ha cremades, ha tingut importants conseqüènciesecològiques i socioeconòmiques. A partir de lacomparació d’ortofotoimatges de l’àrea cremadad’abans (1993) i després de l’incendi (1995) i d’unextens mostreig de la regeneració natural, s’ha cons-tatat la pràctica desaparició de la pinassa (Pinusnigra), l’espècie majoritària en la zona abans de lapertorbació (de 15.700 ha el 1993 a menys de 100ha el 1995) i, en canvi, un gran augment després del’incendi de les zones dominades per l’alzina(Quercus ilex) i el roure cerrioide (Quercus cerrioi-des) (de 1.048 ha el 1993 a 12.450 ha el 1995).

Aquest estudi també va posar de manifestuna dinàmica d’importants canvis en els usos del sòlen un 14 % de la superfície forestal cremada, mit-jançant nous camps de conreu o «rompudes»(1.005 ha) i noves zones de pastura extensiva (2.365ha). Aquests canvis s’han produït amb una distribu-ció agregada en dins la zona cremada, de maneraque la creació de nous conreus ha estat positiva-ment afavorida per la quantitat de conreus presentsabans de l’incendi i negativament pel vigor de laregeneració natural en la zona. Pel que fa a la crea-ció de noves àrees de pastura aquestes s’han trobat

positivament relacionades amb l’extensió de zonesamb una vigorosa rebrotada de planifolis en elmunicipi.

Els usos del sòl poden explicar-se per: (1)la necessitat dels propietaris forestals de trobar alter-natives a l’explotació forestal tradicional; (2) la con-vicció que l’augment de les pràctiques agrícoles iramaderes poden contribuir a aturar fins a cert puntla reiteració de nous incendis catastròfics; i (3) lapolítica agrària de la UE, a començaments dels anys90, que ha subvencionat diferents conreus i pràcti-ques de ramaderia extensiva en zones mediterrà-nies. Aquesta nova estructura del paisatge plantejainterrogants sobre les possibilitats reals d’acoblar iequilibrar la prevenció d’incendis, tot disminuint lacontinuïtat de les cobertes forestals, amb la conser-vació de determinats processos ecològics querequereixen de continuïtat entre les masses forestals(Figura 1).

Al municipi de Tivissa, els canvis de pai-satge s’han analitzat a partir de la generació de tresmapes de cobertes del sòl: 1956 (fotointerpretantfotografies aèries ortocorregides), 1978 (reclassifi-cant el Mapa de Cultivos y Aprovechamientos delMAPA) i 1993 (Mapa de Cobertes del Sòl deCatalunya). També s’ha utilitzat els contorns delsincendis de més de 30 ha obtinguts de fonts diver-ses elaborades al CREAF, i limitats al període 1975-1993. La combinació d’aquests mapes ha permèsavaluar els canvis de cobertes i determinar el graud’afectació pel foc de les diverses cobertes i els pos-sibles canvis de coberta resultants dels incendis.

Aquesta comparació ha constatat impor-tants canvis en l’estructura i la composició del pai-satge de Tivissa entre 1956 i 1993. Els conreus hanexperimentat una lleugera disminució al llarg de totel període, fruit del despoblament rural. Entre 1956i 1978 s’observa un cert increment de les cobertesnaturals, especialment del bosc dens, mentre queentre 1978 i 1993 el foc esdevé el principal elementmodelador del paisatge, afavorint l’expansió delsmatollars, que el 1993 duplicaven la superfície de1956, en detriment de les pinedes de pi blanc(Pinus halepensis).

Els canvis en les proporcions de les diver-ses cobertes han anat acompanyats també de canvisen l’estructura del paisatge (Taula 1). El 1956 el pai-satge presentava una estructura amb valors de diver-sitat i de fragmentació elevats (vegeu l’elevada den-sitat de taques, i el menor promig en la mida detaques a la Taula 1). Entre 1956 i 1978 el paisatge vaesdevenir de gra més gruixut a causa d’una dismi-nució de la fragmentació, relacionable amb l’aban-

I36

donament rural i l’increment de les cobertes fores-tals, i potser amb l’absència de grans focs. Entre1978 i 1993 el paisatge esdevé dominat per granstaques, amb alguns enclavaments força heterogenis.Això és resultat d’una disminució tant de la diversi-tat com de la fragmentació (vegeu la reducció en aldensitat de taques i en la diversitat a la Taula 1).L’estudi confirma que el paper transformador delsgrans incendis forestals interactua amb altres factorscom l’abandonament rural. En àrees com Tivissa,s’aprecia una tendència general a l’homogeneïtza-ció deguda als canvis d’usos del sòl, que no arribaa ser contrarestada per l’heterogeneïtat promogudapels diferents incendis.

TAULA 1. CANVIS EN DIFERENTS PARÀMETRES DESCRIPTORS

DE L’ESTRUCTURA DEL PAISATGE A TIVISSA 1956-1993

1956 1978 1993

Densitat taques (#/100 ha) 3.65 1.18 2.77Promig mida taca (ha) 27.4 84.6 36.1Promig distància al veí (m) 135.7 207.5 193.5Densitat de perímetre (m/ha) 93.3 42.3 68.8Índex de diversitat H’ 1.37 1.38 1.05

I37

BIBLIOGRAFIA

ESPELTA, JM., RODRIGO, A.,HABROUK, A., MEGHELLI, N., ORDÓÑEZ, JL.,RETANA, J. 2002. Land use changes, natural rege-neration patterns and restoration practices alter alarge wildfire in NE Spain: Challenges for fire eco-logy and landscape restoration. En Trabaud, L. (ed.).Fire and biological processes. Backhuys Pub., pp.315-324.

LLORET, F., CALVO, E., PONS, X.,DÍAZ-DELGADO, R., 2002. Wildfires and landsca-pe patterns in the eastern Iberian Peninsula.Landscape Ecology 17:745-759

FIGURA 1. Mapa de la zona nord de l’incendi del Bages-Berguedàde 1994 distingint entre zones forestals (en gris) i conreus (ennegre), abans de l’incendi (A), i després del foc (B). En aquestdarrer mapa s’incorporen els nous conreus i zones de pastura cre-ades després de l’incendi (també en negre). Els quadres assenya-len zones on es poden observar importants canvis en els usos delsòl després de l’incendi

BLOC II COMPORTAMENT I GESTIÓ DEL FOC

Conèixer el foc i la influència del tipus de bosc per millorar el seu control

TAULA DE COMBUSTIÓ. FOTO: CERTEC

R e s u m

La paradoxa de l’extincióestableix que la causa principal delsgrans incendis és una gestió basadaen la supressió del foc: quan s’extin-geix un incendi en condicions mete-orològiques benignes s’està perme-tent l’acumulació de combustible, elqual cremarà més tard quan es pro-dueixi un foc en condicions meteoro-lògiques extremes. Sobre la paradoxade l’extinció hi ha un debat conside-rable dins de la pròpia comunitatcientífica. La hipòtesi té importantsconseqüències pràctiques, ja que, deser certa, la forma adequada de dis-minuir l’impacte dels grans incendisseria mitjançant la reducció de com-bustible en grans extensions. Aquí espresenta un estudi basat en un modelque reprodueix el règim de focsd’una regió. El model és va calibraramb dades de la província deTarragona i posteriorment es van uti-litzar per realitzar dos experiments desimulació. En el primer es va estudiarl’efecte de la capacitat d’extinció i enel segon l’efecte dels focs prescrits.Els resultats del model van mostrarque: (1) ni la capacitat d’extinció ni laintensitat de cremes prescrites modi-fiquen la superfície total cremadaanualment; (2) l’augment de la capa-citat d’extinció fa que hi hagi mésincendis de grans dimensions, encaraque l’absència d’extinció no els eli-mina totalment; (3) la realització decremes prescrites redueix de formanotable els grans incendis.

Paraules clau: acumula-ció de combustible, capacitat d’extin-ció, cremes prescrites, grans incendis

R e s u m e n

La paradoja de la extin-ción establece que la causa principalde los grandes incendios es una ges-tión basada en la supresión del fuego:al extinguir un incendio en condicio-nes meteorológicas benignas se estápermitiendo la acumulación de com-bustible, el cual arderá cuando se pro-duzca un incendio en condicionesmeteorológicas extremas. Sobre lamisma existe un debate considerabledentro de la propia comunidad cientí-fica. La hipótesis tiene importantesconsecuencias de orden práctico,puesto que de ser cierta la forma ade-cuada de disminuir el impacto de losgrandes incendios sería mediante lareducción de combustible en grandesextensiones. Aquí se presenta un estu-dio basado en un modelo que repro-duce el régimen de fuegos de unaregión. El modelo se calibró con datosde la provincia de Tarragona y poste-riormente se realizaron con él dosexperimentos de simulación. En el pri-mero se estudió el efecto de la capa-cidad de extinción y en el segundo elde los fuegos prescritos. Los resulta-dos del modelo mostraron que: (1) nila capacidad de extinción ni la inten-sidad de quemas prescritas modificanla superficie total quemada anual-mente; (2) el aumento de la capacidadde extinción promueve más incendiosde grandes dimensiones, aunque laausencia de extinción no los eliminatotalmente; (3) la realización de que-mas prescritas reduce de forma nota-ble los grandes incendios.

Palabras clave: acumula-ción de combustible, capacidad deextinción, quemas prescritas, grandesincendios

A b s t r a c t

The paradox of extinctionstates that the main reason behindlarge fires is a management based onfire suppression: when a fire is extin-guished, we are allowing the accu-mulation of some fuel that will burnin the future during a fire occurringunder extreme meteorological condi-tions. It is not clear whether or notthis hypothesis is correct in areas ofMediterranean climate. It has impor-tant practical consequences, becauseif it were true, the right way to redu-ce the impact of large fires would bethrough fuel reduction over largeareas. I present here a model inten-ded to reproduce the fire regime of aregion. The model was calibratedwith data from Tarragona (NE Spain)and afterwards two simulations expe-riments were conducted. The first oneconsisted in the study of the effect ofthe fire-fighting capacity and thesecond one in the effect of the inten-sity of prescribed fires. Results sho-wed that (1) neither fire-extinctioncapacity nor prescribed-fire intensityhad any noticeable effect on the totalarea burnt per year; (2) an increasedfire-extinction capacity enhanced theoccurrence of large fires, but a totalallowance of wildfires did not elimi-nate the large events; (3) prescribedfire dramatically reduced the occu-rrence of large fires.

Key words: fuel accumu-lation, fire-extinction capacity, pres-cribed burning, large fires

ACUMULACIÓ DE COMBUSTIBLE I LA PARADOXADE L’EXTINCIÓ

Josep Piñol

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Unitat d’Ecologia,Universitat Autònoma de Barcelona

I39

1. Introducció

A tot arreu on hi ha incendis forestals esprodueixen un gran nombre de focs petits que cre-men entre tots ells molt poca superfície, i alguns,pocs, grans incendis que són responsables de lamajor part de la superfície cremada. Aquests gransincendis són els que ocasionen més perjudici i són,per tant, els que més convé eliminar. No obstantaixò, per fer-ho, cal saber-ne les causes i aquestesno són gens clares. Actualment, dins la comunitatcientífica, hi ha un debat sobre quines són les cau-ses dels grans incendis a les regions del món declima Mediterrani.

Hi ha qui pensa (Minnich 1983) que lacausa n’és precisament l’extinció sistemàtica de totsles focs, d’aquí el nom de paradoxa de l’extincióque es dóna a aquesta hipòtesi. Aquest autor argu-menta que quan s’extingeix un incendi s’està per-metent l’acumulació d’una certa quantitat de com-bustible que després es consumirà quan es produei-xi un foc en condicions meteorològiques moltadverses, on es vegi àmpliament superada la capa-citat d’extinció disponible. Sense supressió del fochi hauria molts focs petits i mitjans, mentre que lasupressió del foc portaria a menys focs, però moltmés grans. Segons aquesta hipòtesi els grans incen-dis serien un artefacte modern de la supressió delfoc, i es podrien prevenir amb la creació d’un pai-satge format per un mosaic de taques de vegetacióde diferents edats i càrregues de combustible.

D’altres autors (Keeley et al. 1999) consi-deren que la supressió del foc no fa augmentar laprobabilitat que es produeixin grans incendis.Aquesta probabilitat seria independent dels esforçosesmerçats en suprimir el foc i dependria únicamentde la freqüència d’episodis de condicions meteoro-lògiques extremes (sequera, temperatura elevada,humitat baixa i/o vent fort). Fixem-nos, però, queningú afirma que amb una política més agressivad’extinció del foc s’aconseguiria reduir els gransincendis.

Aquest debat no és purament acadèmicsinó que té implicacions molt importants per a lagestió d’un territori on hi hagi incendis forestals. Siels grans incendis són una conseqüència directa del’acumulació de combustible, aleshores la maneracorrecta de combatre’ls és mitjançant la reducció decombustible sobre grans àrees. Contràriament, si lacausa última dels grans incendis és una meteorolo-

gia molt adversa, durant la qual crema vegetació dequalsevol tipus, aleshores la reducció del combusti-ble seria una pràctica no gens efectiva i ens lapodem estalviar.

No obstant això, està perfectament esta-blert que tant la meteorologia com la càrrega i carac-terístiques dels combustibles influeixen sobre la pro-pagació del foc. Per tant, sembla raonable pensarque ambdues hipòtesis, la del combustible i la mete-orològica, haurien de ser parcialment certes. Les pre-guntes es poden reformular en termes quantitatius totevitant caure en una disjuntiva entre dues hipòtesisexcloents: (1) Quina influència tenen diferents grausde capacitat d’extinció d’incendis sobre la distribu-ció de mides dels incendis forestals? (2) Com modifi-quen diferents nivells de cremes prescrites la propor-ció de grans incendis que tenen lloc en un territori?

Tractar de respondre a aquest tipus de pre-guntes és extraordinàriament complicat. Pensem quequan parlem del règim de focs d’un territori hem deconsiderar grans extensions de terreny (almenys1000 km2) i de temps (dècades - segles). I, és clar,l’experimentació a aquestes escales és difícil, per nodir impossible. Una possible solució és la que va uti-litzar Minnich (1983), el qual va aprofitar l’existènciad’una frontera entre dos estats que lluitaven contra elfoc de manera molt diferent. Aquest autor va com-parar el Nord de Baja Califòrnia (NBC), a Mèxic,amb el Sud de Califòrnia (SC), als Estats Units. Lavegetació d’aquests dos indrets és molt semblant,vegetació arbustiva mediterrània, bàsicament. Laprincipal diferència entre NBC i SC és la políticad’extinció del foc aplicada: als Estats Units, durant elsegle XX s’ha combatut el foc amb tots els medis dis-ponibles, mentre que a Baja Califòrnia no ha estataixí, sinó que, degut a la manca de medis i a la baixadensitat de població, s’ha deixat que el foc creméslliurement. Els resultats són: (i) la superfície mitjanacremada anualment a NMC i a SC és pràcticament lamateixa, un 1.4% del territori; (ii) a NBC no hi hahagut pràcticament incendis de gran extensió, men-tre que a SC sí que n’hi ha hagut de molt importants.Aquest treball, sens dubte brillant, ha estat fortamentcriticat per Keeley et al. (1999) i els seus resultats iconclusions posats en dubte. La crítica, bàsicament,se centra en el fet que NBC i SC tenen una meteoro-logia i vegetació semblants, però no idèntiques, i enla longitud i qualitat de la sèrie de dades utilitzada.

Un apropament alternatiu a l’estudi delrègim de focs d’una regió es basa en la utilització demodels de simulació. Aquests models han de sersimples en el sentit que no pretendre simular ambdetall els incendis d’una regió (moment, localitza-

I40

ció, forma, mida de cada incendi), sinó simplementalgunes variables que caracteritzin el règim de focs(nombre i superfície mitjana d’incendis per any, dis-tribució de nombre de focs i de superfície cremadaen focs de mides diferents). Aquest és l’apropamentque es presenta en aquest treball. Els resultats ques’exposaran es basen en un estudi de Piñol et al. (enrevisió), en el qual s’utilitza un model simple depropagació del foc per esbrinar quina és la influèn-cia de la capacitat d’extinció i de la intensitat en larealització de cremes prescrites en el règim del focde Tarragona.

2. El model i les simulacions

El model considera el territori com unaquadrícula d’aproximadament 100.000 pixels, quees pot considerar equivalent a unes 100.000 ha.Cada pixel només és caracteritza per l’edat des deldarrer incendi. Excepte per la vegetació, el territori éstotalment homogeni, pla i sense vent. La intensitatamb la que crema la vegetació creix linealment ambl’edat, fins assolir un valor màxim a una certa edat. Elmodel té un pas de temps d’un any i procedeix de lasegüent manera. Cada any es caracteritza per unescondicions meteorològiques, que afecten a la inten-sitat amb què crema la vegetació. Cada any es pro-dueixen també un cert nombre d’incendis. Cadascund’aquests incendis es pot propagar o no, dependentde les condicions de la vegetació, de la meteorologiai de l’atzar. La propagació depèn fonamentalment dela intensitat amb què crema la vegetació. A partird’un cert moment es permet l’extinció del foc pelsbombers; aquesta té èxit si la capacitat d’extinció éssuperior a la magnitud de l’incendi, encara quetambé hi ha un cert component aleatori. Finalment elmodel també incorpora la realització de cremes pres-crites cada any en una certa proporció del territori.Cada crema prescrita consisteix en la crema d’unpixel (ha) triat aleatòriament si aquest té prou com-bustible acumulat; si en el píxel encara no hi ha prouvegetació no es realitza la crema, per la qual cosa laproporció de territori que realment s’ha cremat sem-pre és menor que l'objectiu assenyalat.

Els resultats del model es comparen ambles dades de del règim de focs d’una regió. En elnostre cas ho hem fet amb dades de la província deTarragona (Taula 1). Mitjançant aquesta comparacióamb dades reals s’han ajustat els paràmetres del

model de forma que aquest sigui capaç de reproduirel règim de focs de Tarragona. Enlloc de triar unaúnica (la millor) combinació de paràmetres se n’hantriat les 100 millors. Fent això estem considerant laincertesa inherent als errors continguts en les dadesi en el propi model.

Un cop obtinguts els conjunts de paràme-tres que són capaços de reproduir amb una precisiódeterminada el règim de focs de Tarragona es va pro-cedir a efectuar dos experiments amb el model.

1) Es va augmentar o disminuir en diferents graus lacapacitat d’extinció dels bombers. En concret, esva multiplicar el valor optimitzat del paràmetreper 0 (sense extinció), 0.5, 0.67, 0.9, 1.1, 1.33. i2. Els resultats es van comparar amb els correspo-nents a la situació actual, que es considera que ésla resultant en el procés de calibració del model.

2) Es van introduir diferents graus de foc prescrit, enconcret els corresponents a 0.25%, 0.5%, 0.75%,1%, 1.25%, 1.5%, 1.75% i 2% del territori cadaany. Recordem que, de mitjana, a Tarragona escrema el 1.5% del territori cada any (Taula 1).

D’aquestes simulacions es va analitzar lasuperfície cremada anualment, en total i nomésconsiderant els grans incendis (de més de 1000 ha).Totes les simulacions, tant les corresponents a lescalibracions com les corresponents a aquests dosexperiments van consistir en un període de prepara-ció de 131-193 anys, les dades dels quals no estenen en compte, i un pròpiament d’anàlisi de 524-772 anys; la variació en la durada d’aquests dosperíodes és conseqüència de treballar amb diferentsconjunts de paràmetres i no amb un de sol.

3. Resultats

L’augment de la capacitat d’extinció uti-litzada pels bombers no sembla tenir massa efecteen la superfície total cremada anualment (Figura1A), tot i que hi ha una lleugera tendència a dismi-nuir la superfície cremada quan augmenta la capa-citat d’extinció. En canvi, augmenta de forma moltmés clara la superfície cremada en incendis de mésde 1000 ha quan hi ha més capacitat d’extinció(Figura 1B). Observi’s que, malgrat tot, també esprodueixen grans incendis quan no hi ha supressiódel foc (factor d’extinció igual a zero).

I41

La reducció de la quantitat de combusti-ble amb focs prescrits fa que sigui molt menor lasuperfície total cremada anualment (Figura 2A) comla superfície cremada en els grans incendis (Figura2B). No obstant això, si afegim a la superfície cre-mada en els incendis (Figura 2A) la que ha crematintencionadament en les cremes prescrites obser-vem que no hi ha una variació gaire acusada d’a-quest total, incendis més cremes, segons quina siguila proporció de territori tractat amb cremes prescri-tes (Figura 2C).

4. Discussió

La utilització de models de simulació per-met un apropament diferent a molts problemes. En elcas de la dinàmica de territoris sotmesos a incendisforestals la simulació és gairebé l’únic mètode quepermet experimentar l’efecte que tenen diferents fac-tors sobre les característiques del règim de focs. Aquís’ha presentat breument un model de simulació delrègim de focs (veure Piñol et al., en revisió, per mésdetalls) i s’han il·lustrat les seves possibilitats amb unexemple de la província de Tarragona. Un cop cali-brat el model i comprovat que es possible reproduiramb el model el règim de focs de Tarragona, s’haprocedit a efectuar dos experiments, l’un per estudiarl’efecte de diferents capacitats d’extinció i l’altre per

estudiar l’efecte de diferents intensitats de cremesprescrites. Aquesta mena d’experiments són impossi-bles de realitzar a la naturalesa, ja que impliquengrans extensions de terreny (1000 km2) i de temps(més de 500 anys). És clar que un experiment simu-lat no és el mateix que un experiment de debò, peròen el cas que ens ocupa és gairebé l’únic que es potfer; passa el mateix en altres problemes ambientalsde gran importància, com és l’efecte de l’augment dela concentració de CO2 a l’atmosfera sobre el climade la Terra. El model que es presenta aquí s’ha deveure com una eina per avaluar diferents hipòtesissobre quines són les principals variables que afectenel règim de focs d’una regió.

Un primer resultat interessant proporcio-nat pel model és en relació a la formulació forta dela paradoxa de l’extinció, que diu que els gransincendis són conseqüència directa de la supressiódel foc. No és això el que observem en el model,sinó que de grans incendis n’hi ha sempre, siguiquina sigui la capacitat d’extinció (Figura 1B). Noobstant això, el model si que és compatible ambuna formulació menys radical de la mateixa hipòte-si: l’augment de la capacitat d’extinció fa que lasuperfície cremada en grans incendis també aug-menti (Figura 1B).

En canvi, la utilització de cremes prescri-tes si que redueix la superfície cremada en gransincendis (Figura 2B). En aquest sentit, els nostresresultats se situen en la línia defensada per Minnich(1983) i no en la dels seus oponents (Keeley et al.1999). El sentit de les cremes prescrites en el model

I42

TAULA 1. CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM DE FOCS A LAPROVÍNCIA DE TARRAGONA ENTRE 1968 I 1982.

Superfície forestal (ha) 308,376Nombre mig de focs(any-1 100,000 ha forestals-1) 26Superfície mitjana cremada(ha any-1 100,000 ha forestals-1) 1494Mida mitjana dels incendis (ha) 59Proporció de focs de

1-10 ha 0.75610-100 ha 0.173

100-1,000 ha 0.056> 1,000 ha 0.015

Proporció de l’àrea cremada en focs de1-10 ha 0.034

10-100 ha 0.088100-1,000 ha 0.299

> 1,000 ha 0.579

FIGURA 1. Simulació de l’efecte de la capacitat d’extinció sobre lasuperfície total mitjana cremada anualment (A) i sobre la superfíciemitjana cremada anualment només en grans incendis de més de1000 ha (B). La caixa quadriculada correspon a la calibració delmodel (100 conjunts de paràmetres que millor s’ajusten a les dadesde Tarragona, Taula 1). La resta de diagrames corresponen als matei-xos conjunts de paràmetres excepte pel que correspon a la capaci-tat d’extinció que es troba multiplicada pel factor que s’indica en l’eixd’abscisses. En totes les simulacions la proporció de territori sotmèsa cremes prescrites està fixada a 0.

de simulació inclou diferents pràctiques, a més deles pròpies cremes prescrites, com el desbrossamentmanual de vegetació i l’afavoriment de l’herbivoria,tan domèstica com salvatge. Percentatges modestosde territori tractat amb cremes prescrites ja tenen unefecte apreciable sobre la superfície total cremada ien la cremada en grans incendis. Així, per exemple,si es tractés un 0.5% del territori cada any (això són500 ha per any i per 100.000 ha forestals) es redui-ria de mitjana, segons el model, un 17% la superfí-cie cremada (Figura 2A) i un 50% la superfície cre-mada en grans incendis (Figura 2B); tot això senseaugmentar la superfície total cremada anualment,considerant a la vegada incendis i cremes prescrites(Figura 2C). De totes maneres sembla que a intensi-tats de crema més grans (1.5% anual) hi ha unasituació de gestió òptima, en la qual és mínima laquantitat de territori total cremat cada any (Figura2C). Val la pena assenyalar que el sistema de selec-cionar el lloc on fer la crema prescrita que fa elmodel és cega; qualsevol sistema de selecció dellloc i de la mida més adients seria capaç de propor-cionar millors resultats que la selecció aleatòria quefa el model.

Si es prenen els resultats dels dos experi-ments conjuntament destaca el fet que la quantitattotal de superfície cremada és gairebé sempre lamateixa, independentment de la capacitat d’extin-ció (Figura 1A) i de la intensitat de cremes prescrites(Figura 2C) utilitzades. Sembla com si aquesta quan-titat vingués determinada per les característiques delterritori, bàsicament per la seva capacitat i taxa d’a-cumulació de vegetació (combustible) i per la cli-matologia. El que si que podem fer les persones ésmodificar les característiques d’aquests incendis: sis’incrementa la supressió del foc els incendis esde-

venen més grans; si es redueix el combustible ambcremes prescrites els grans incendis es redueixendràsticament. A la vista d’aquests resultats semblamés assenyat augmentar la superfície sotmesa a cre-mes prescrites i a d’altres tècniques de reducció decombustible, més que no pas dedicar més recursosa augmentar una capacitat d’extinció ja força consi-derable a Catalunya.

5. Agraïments

Keith Beven (Lancaster University, UK) haestat d’una gran ajuda en el procés de calibració delmodel. Marc Castellnou (GRAF) ha contribuït ambvaluoses discussions als arguments expressats enaquest treball.

I43

FIGURA 2. Simulació de l’efecte de la quantitat de cremes prescrites sobre la superfície total mitjana cremada anualment (A), sobre la superfíciemitjana cremada anualment només en grans incendis de més de 1000 ha (B), i sobre la superfície cremada en incendis salvatges i cremes pres-crites alhora (C). La caixa quadriculada correspon a la calibració del model, la qual es va realitzar sense cremes prescrites. La resta de diagramescorresponen als conjunts de paràmetres calibrats, però amb la intensitat de cremes prescrites indicada en l’eix d’abscisses.

BIBLIOGRAFIA

KEELEY, J.E.; FOTHERINGHAM, C.J.;MORAIS, M. 1999. Reexamining fire suppressionimpacts on brushland fire regimes. Science284:1829-1832.

MINNICH, R.A. 1983. Fire mosaics insouthern California and northern Baja California.Science, 219: 1287-1294.

PIÑOL, J.; BEVEN, K.; VIEGAS, D.X. Enrevisió. Modelling the effect of fire-exclusion andprescribed fire on wildfire size in Mediterraneanecosystems. Ecological Modelling.

I44

R e s u m

Durant el darrer segle hemvist que quant més eficient és la nostralluita contra el foc, més grans arriben aser aquests incendis. La necessitat decanviar la manera de lluitar contra elfoc resulta evident, i s’ha de treballarabans, durant i després del foc. Calenmés coneixements i planificació del’emergència per fer front als focs i, almateix temps, és cada vegada mésnecessari l’ús del foc per a la seguretati l’ecologia dels boscos. Això implicaun canvi de plantejament pel que fa ala gestió de l’emergència i a la percep-ció social dels efectes i usos del foc.

Fer front a aquests incen-dis, confinar un front o gestionar unincendi, requereix una estructura delsserveis d’extinció dinàmica i flexiblebasada en l’anticipació del comporta-ment del foc, la presa dinàmica dedecisions a la línia de foc i la gestióintegral de l’incendi com a emergèn-cia. Aquest increment de flexibilitatrequereix que els bombers siguin pro-fessionals experts i formats, que siguincapaços de decidir com, quan i on, ique els responsables ideïn estratègies isiguin gestors de l’emergència.

El foc és un element dina-mitzador dels ecosistemes mediterra-nis, inevitable i, tant les infrastructureshumanes com les estructures vegetalsdeuen ser tolerants als incendis fores-tals. Cal un canvi cultural que perme-ti que la gent entengui el canvi deconcepció del foc com a enemic totala la consideració del foc com a part del’ecosistema, que aprengui a viureamb ell i, en conseqüència, quedimensioni les infrastructures i zonesd’interfase tenint en compte la sevavulnerabilitat i la necessitat de l’auto-protecció.

Paraules clau: prevenció,extinció, incendi forestal, percepciósocial

R e s u m e n

Durante el último siglohemos visto que cuánto más eficientessomos luchando con el fuego, másgrandes y mayores llegan a ser estosincendios. La necesidad de cambiar lamanera de luchar contra el fuego esevidente, y se ha de trabajar antes,durante y después del fuego. Se nece-sitan más conocimientos y planifica-ción de la emergencia para hacer fren-te a los fuegos y, a la vez, se hace másnecesario el uso del fuego para laseguridad y ecología de les bosques.Esto implica un cambio de plantea-miento tanto en la gestión de la emer-gencia como en la percepción socialde los efectos y usos del fuego.

Tanto para enfrentarse aestos rápidos y intensos incendios,como para confinar un frente o gestio-nar un incendio, requiere una estruc-tura de los servicios de extinción diná-mica y flexible, basada en la anticipa-ción del comportamiento del fuego, latoma de decisiones dinámica en lalínea de fuego y la gestión integral delincendio como emergencia. Esteaumento de flexibilidad requiere quelos bomberos sean profesionalesexpertos y formados, que sean capa-ces de decidir cómo, cuándo y dónde,y que los mandos marquen estrategiasy sean gestores de la emergencia.

El fuego es un elementodinamizador de los ecosistemas medi-terráneos, inevitable, y tanto lasinfraestructuras humanas como lasestructuras vegetales deben ser tole-rantes a los incendios forestales. Esnecesario un cambio cultural que per-mita que la gente entienda el cambiodel fuego como enemigo total, a fuegocomo parte del ecosistema, que apren-da a vivir con él y, en consecuencia,que dimensione las infraestructuras yzonas de interfase teniendo en cuentasu vulnerabilidad y la necesidad de laautoprotección.

Palabras clave: preven-ción, extinción, incendio forestal, per-cepción social

A b s t r a c t

Last century we saw thefact that as we were more efficient infighting fires, those ones became lar-ger and more intense. The need ofchanging firefighting was obvious, andwork had to be done before, duringand after the fire. More resources areneeded for bigger and intense wildfi-res, but also fires are needed for thesafety and ecology of our forest. Thatimplies a change in emergence mana-gement and in the social perception offire effects and uses.

Fire services need a dyna-mic and flexible structure to face thesefast and intense wildfires, and to con-fine a fire front or to manage a wildfi-re, based on anticipation of fire beha-vior, a dynamic decision in the fireline and manage wildfire as an emer-gency. The increasing flexibility needprofessional firefighters, experts andtrained, able of deciding how, whenand where; and commands decidingthe strategy, and managing the emer-gency.

Fire is an active element,dynamizer of Mediterranean ecos-ystem, unavoidable, and both humaninfrastructures as vegetation structuresshould be tolerant to wildfires. A cul-tural change is needed, allowing peo-ple to understand fire, not as a totalenemy, but as a part of the ecosystem,learning to live with fire, and, conse-quently, designing infrastructures andinterface zones, taking into accountvulnerability and autoprotectionrequirement.

Key words: prevention,extinction, forest fire, social perception

REPLANTEJANT-SE EL FUTUR DE LA PREVENCIÓ I EXTINCIÓD'INCENDIS FORESTALS

Marc Castellnou1, Lluís Rodríguez2 i Marta Miralles1

1 Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, Cos de Bombers, DGESC, Generalitat de Catalunya2 Cap de Guàrdia, Cos de Bombers, DGESC, Generalitat de Catalunya

1. Introducció

1.1. EL PROBLEMA I EL PUNT D'INFLEXIÓ

El canvi d'usos del sòl i l'extinció totaldels incendis ha suposat en el darrer segle unimportant canvi en el règim de foc, que suposa unperill per a les persones, per als béns i per a la per-sistència dels nostres boscos. Aquesta darrera meitatde segle extingim el foc a qualsevol preu, amb mésrecursos que mai, de manera que només els focsmés ràpids i més intensos se’ns escapen. El resultatés que el principal gestor dels nostres boscos sónincendis cada cop més grans i intensos (Castellnou2000, Cerdan 2003) que posen en risc la persistèn-cia de molts dels nostres ecosistemes (Terrades1998). No és un problema de gent ni de recursossinó que determinats focs estan fora de l'abast dequalsevol sistema d'extinció (Castellnou 2000, Stateof Government of Victoria 2003). En mig d'aquestsincendis de comportament extrem, fora de capacitatde control, hi ha cada cop més cases i gent afecta-da a la qual s’ha de protegir i evacuar de maneramassiva.

A mitjans del s. XX vam triar eliminar elfoc del nostre ecosistema i hem fracassat. Cal quetornem a aprendre a conviure amb el foc, com hofeien els nostres avantpassats, com ho han fet totsels animals i plantes que han arribat fins als nostresdies. No podem evitar els grans incendis forestals,però podem canviar cap a règims de foc menysdominats per foc d'intensitat i velocitat extrema(Castellnou 2000). Ara se'ns obren camins de futur:mantenir la situació actual o canviar cap a ecosiste-mes dominats per focs de baixa intensitat, en infras-tructures humanes tolerants al pas del foc i estructu-res de vegetació resistents i dinamitzades pel propirègim de foc.

1.2. ELS SERVEIS D’EXTINCIÓ

La societat s'ha d'enfrontar a 2 reptes a lavegada: solucionar la situació actual i buscar lesvies per a resoldre el problema en el futur. Els dife-rents sistemes d'extinció del món s'enfronten ambaquests problemes, i conflueixen en les vies de solu-ció (State of Government of Victoria 2003,Castellnou 2000, USDA i USDI 1996):

I A nivell d'extinció i mentre no es produeixi elcanvi de règim cap a menor intensitat, cal aug-mentar l'eficiència en la controlabilitat delsGrans Incendis Forestals (GIF).

I A nivell d'ecosistema cal potenciar que els bos-cos es gestionin amb el foc com a agent propide l’ecosistema, sobretot amb els de baixa imitja intensitat, i procurar eliminar el GIF queestà fora de la nostra capacitat d'extinció i con-trol.

I A nivell de protecció civil cal invertir en provo-car un canvi cultural en la societat, per apren-dre a conviure amb el foc forestal. Passar d’unaemergència, a quelcom que es pot controlar igestionar. Saltar de l’incendi forestal al focforestal.

2. Extinció

Davant d’aquest problema els serveisd'extinció s'enfronten a un important canvi. A nivellgeneral s’aposta per augmentar la capacitat de ges-tió, tant a partir de l'anticipació del comportamentdel foc, de la presa de decisions dinàmica amb elscanvis del foc a la línia i, a la vegada, amb una ges-tió integral de l’incendi com a emergència, tant desdel punt de vista forestal, de protecció civil comd'extinció

2.1. ANTICIPACIÓ

Durant el darrer segle, s’ha produït uncanvi en el règim de foc cap a incendis grans d'altaintensitat. Això ens ha obligat a anticipar-nos elcomportament del foc per a millorar la eficiència deles estratègies en els incendis. Eines informàtiquescom FARSITE (Finney 1998), BEHAVE (Andrews1986) es van establir per a simular el comportamentdel foc. En no ser útils a la línia de foc es van des-envolupar eines d'anàlisi lògic (Campbell 1995) pera millorar la seguretat dels bombers i per a comuni-car l'experiència.

Aquest sistema s’ha desenvolupat(Campbell 2000) i ha permès arribar a aquest canvide plantejament, on la capacitat d'anticipació és elque ens permet predir on tindrem oportunitats per al'extinció, on el foc serà de baixa o alta intensitat,on i quan canviarà el seu comportament (punts crí-

I45

tics), quins són els GIF possibles en cada massís(incendi de disseny), quina resposta anticipada espot donar (preextinció i prevenció), quins focs espoden deixar cremar, fins a on, quan, en quinescondicions (gestió del foc),...

2.1.1. EL CONFINAMENT COM AESTRATÈGIA: ELS LÍMITS DEL CONTROL

El comportament del foc és la clau i laintensitat és l'eina per a controlar el foc. Canviar detàctiques agressives a d'altres més pacients de con-finament és un pas que cal fer. Això vol dir que l’ac-ció dels nous bombers busca confinar el foc cap aun cert comportament en un determinat espai,basant-se en el coneixement del comportament,dels combustibles, de la meteorologia, de les impli-cacions ecològiques associades i en les decisions dela interfície. Tot aquest procés s'ha d'associar a unafinestra de comportament conegut i previst. Aixòimplica conèixer on el comportament del foc ensdeixarà treballar i on no. Això també marca on ges-tionar incendis forestals i on haurem de decidirentre gestió forestal i extinció.

2.1.2 RESPOSTA ANTICIPADA IFOCS DE DISSENY: APROFITAR TOTES LESOPORTUNITATS

El concepte d'incendi de disseny fa possi-ble la feina dels nous bombers (Castellnou 2000).Aquests focs són els que es poden esperar en cadazona, definida a partir del patró de propagació icomportament. Aquests incendis prèviament cone-guts ens assenyalen quina és la nostra finestra decomportament a l'abast de l'extinció, on el foc com-plirà uns determinats objectius de gestió. O sigui, estreballa abans del foc per a conèixer el comporta-ment d'un GIF en cada massís amb diferents eines(simuladors, incendis històrics, etc.) i això permettant una resposta anticipada al foc (preextinció) comuna millor gestió en el moment de l'extinció.

2.2. DECISIONS DINÀMIQUES

La gestió d'aquests incendis ràpids i decomportament extrem, el confinament d'un frontd'un incendi o la gestió d'un incendi mentre com-pleixi uns objectius a l'ecosistema requereix unaestructura molt dinàmica, flexible i coordinada.

2.2.1 ELS BOMBERS COM ADECISORS

Fins ara el bomber és la mà d'obra, el peóde la línia. Aquesta gent en la línia són finalment elsque fan la feina, extingint o gestionant el foc. Sivolem canviar d’una tàctica d'extinció total a unatàctica de gestió, cal que els que executen la gestiótinguin un gran control sobre el comportament defoc. Cal, per tant, passar de molts peons a menysgent però més ben preparada, i els bombers no sónpeons sinó gent que pren decisions.

En apropar el nivell de decisió a la líniaes transforma l'actual nivell de decisió a un nivell degestió, a ser un grup de persones que treballen perles necessitats dels que estan a la línia (Ferguson2002). Aquest és un gran canvi, que probablementens costi més d'una generació.

2.2.2. CÈL·LULES SEMI-AUTÒNOMES

És necessari també la creació d’unitatsespecialitzades, amb gran poder d’anàlisi i ambsuficient llibertat i logística com per a poder moure-’s en l’escenari de l’incendi amb gran mobilitat ivelocitat. Aquestes unitats han de treballar d’unamanera semiautònoma. Comprenen ràpidament elsobjectius estratègics que els hi comuniquen elscomandaments generals de l’incendi i els executenràpidament, donant conte tan sols del seu èxit o fra-càs. Normalment tindran tasques de confinament deGIF’s (veure apartat anterior) i tasques extremes d’e-vacuacions o confinaments de persones en incendison la interfície es veu afectada.

2.2.3. COMANDAMENTS COM AGESTORS

Cal dotar-se d’eines d'organització moltàgils a través de cèl·lules d'organització (punts detrànsit, centres de comandament avançat) prèvia-ment planificades en funció a cada incendi de dis-seny del massís. Els comandaments de l'incendi hande canviar el seu paper actual de decisió, a copssimplement logística, per un paper de gestió. En elmoment de l'incendi els nivells alts de comanda-ment s'han de dedicar a:

I La coordinació pròpia i amb d’altres serveis.I L’anticipació a gran escala i la definició de les

estratègies a adoptar.I La informació cap a ciutadans i mitjans de comu-

nicació i cap a les autoritats cíviques.

I46

2.2.4. GLOBALITZACIÓ DELSERVEI I TÈCNIQUES DE BOMBERS

Entrenar i mantenir gent amb elevatsconeixements és car i difícil. Mantenir les seveshabilitats requereix pràctica constant. També sabemque els períodes de foc són events que passen encondicions restringides, amb meteorologies extre-mes lligades a determinats tipus de topografia. Aixòvol dir que estan localitzats en l'espai i en el temps:quan els incendis afecten al nord de Girona no hofan a la Catalunya Central, quan cremen a Grèciano n'hi ha a França.

Assumint això, ens podem permetre tenira gent ben entrenada movent-se pel continent i elmón. Fins ara els pilots estan fent això, movent-seuna campanya d'incendis a un altra. Amb els bom-bers experts dels que hem parlat això també es potfer.

2.3. GESTIÓ INTEGRAL D'UN INCENDI

Per millorar l'eficàcia a l’hora gestionar elfoc, com a element propi de l'ecosistema, hem deser capaços d'integrar el món forestal, el de l'extin-ció i el de la protecció civil en la gestió del foc enel moment de l'emergència. La gestió de l'emergèn-cia s'ha de conduir tal i com un sistema de projec-tes, on el comandament marca l'estratègia global,controla que s'executi i n'avalua els resultats.

Per exemple: el comandament de l'incen-di defineix quins fronts cal atacar primer i quins méstard i, conjuntament amb el responsable de la ges-tió de l’ecosistema, quins es podrien deixar cremari fins on. Els comandaments intermitjos defineixenla tàctica a implementar (on, quin tipus i quants mit-jans calen) i, per sobre, el comandament controla iavalua l'actuació.

3. Foc i ecosistema

3.1. GESTIÓ DEL FOC

Els serveis d'extinció han de tenir unaimportant interrelació amb els responsables de ges-tió de l'ecosistema. Per un costat, en la planificaciós'ha d'assegurar la integració del foc en la gestióforestal, de la fauna i del paisatge i, per l'altra, en el

moment de l'incendi s’han de vincular els respon-sables de gestió del territori en les decisions relati-ves al paper del foc en l'ecosistema.

Fins ara la gestió forestal s’ha planificatsense considerar el foc com una part de l'ecosiste-ma. Això ha afavorit l’expansió de masses forestalsamb una estructura que facilita el foc de capçades,és a dir, estructures no resistents al foc i fora de lacapacitat d’extinció. És a dir, sovint es planteja lagestió forestal sense complir l'objectiu número 1 dela silvicultura: assegurar la persistència de la massa.

Assegurar la dinàmica de pertorbacionsnecessària per a la persistència del paisatge és laúnica manera de conviure amb ecosistemes nodominats per focs d'alta intensitat. I és un dels prin-cipals reptes amb el qual ens enfrontem. El conei-xement del règim d'incendis i les estructures vege-tals relacionades, junt amb la capacitat d'anticipa-ció del comportament del foc són eines imprescin-dibles per a la gestió del foc. Per això és imprescin-dible que el món forestal i el món dels bombersaprenguin a treballar junts, en la gestió forestal, enla prevenció, en la preextinció i en l'extinció delsincendis.

El foc forestal ja no és un problemanomés de l'extinció, que vol més i més recursosdurant la campanya, sinó que és un tema que calgestionar tot l'any. El canvi de serveis estacionals aserveis durant tot l'any és imprescindible per a ges-tionar el foc i, a mesura que s’analitza la qüestiómés sistemes d'extinció estan apostant per aquestaopció (State of Government of Victoria 2003).

3.2. INFRASTRUCTURES TOLERANTS

Les infrastructures humanes han de sertolerants al patró de GIF de la zona per disminuir elsdanys causats. Com a experts en el comportamentdel foc els responsables de l'extinció han de treba-llar plegats i assessorar, tant a forestals com al mónde l’urbanisme, sobre les mesures necessàries per ala protecció de les infrastructures que quedaran s’u-tilitzaran el dia del foc. D’aquí es dedueix que:

I El món forestal ha de treballar en càrrega de focesperable per a ser fàcilment traduïble al món del’arquitectura i la construcció. I sobre tot a propde les urbanitzacions, on la càrrega de foc ha deser acurada en anells de diferents càrregues

I Cal explicar al món de l’urbanisme que han dedissenyar i dimensionar la infrastructura perquèsigui resistent a l’incendi de disseny.

I47

4. Canvi cultural

Actualment els serveis de bombers es tro-ben davant una situació de focs d'alta intensitat, forade la capacitat d'extinció. Per a canviar aquestasituació és imprescindible que la societat entenguila nostra vulnerabilitat davant de GIF i el paper delfoc com a element de l'ecosistema. Calen anys percanviar els missatges que fins ara s'han explicat a lasocietat. Els serveis d'extinció són els responsablesde gestionar aquestes emergències, els caps de turccada cop que hi ha un GIF, i han de ser, en conse-qüència, els dinamitzadors del canvi cultural.Aquells que treballen i expliquen l’abans d’unaemergència es converteixen en els referents, en lesautoritats morals en el durant.

4.1. APRENDRE A CONVIURE AMB ELFOC

4.1.1. ECOLOGIA DEL FOC

La societat creu que el foc és sempre unelement aliè a l'ecosistema, que posa en risc la sevapersistència. El foc és una part de l'ecosistema, partde l'ecologia de moltes espècies, estructures i eco-sistemes, (Kimmins 1987, Agee 1993), per tant, coma societat hem de decidir quines són les necessitatsi desigs sobre els nostres paisatges. Els bombersseran els encarregats de gestionar el règim de focper a aconseguir necessitats les ecològiques i socialsque es marquin des de la societat.

4.1.2. AUTOPROTECCIÓ: GENTACOSTUMADA A VIURE AMB EL FOC

Les evacuacions davant un GIF són situa-cions molt problemàtiques de gestionar. Per exem-ple, aquest estiu a Europa no hi ha hagut cap morten incendis dintre casa seva, i diversos en movi-ment, fugint de casa (a Catalunya, França,Portugal,...). L'autoprotecció en interfícies urbanesja preparades per a ser tolerants al pas del foc és elsistema més segur per a persones i infrastructures(Cohen 1999). El preu d'aquesta autoprotecció ésun cert nivell de pertorbació, un peatge a pagar pera evitar focs catastròfics. A més, donar a la gent lacapacitat de controlar el seu risc és un pas cap a laimplicació de tota la societat en el problema.

Per tant, assegurar l’autoprotecció impli-ca planificar el tipus de règim de foc que permeti eltipus de foc que estan dins de la capacitat d’extin-ció i d’acord amb la gestió de ‘l’ecosistema. Unaplanificació que també ha de fer possible el confi-nament com a mesura de seguretat. Els bombers estrobaran cada cop més en incendis que comencenal bosc i acaben sent una emergència global de pro-tecció civil, per això cal estar preparats per tot tipusd'emergències.

4.1.3. COMUNICACIÓ DE LAVULNERABILITAT

Tant important com un bomber o unhelicòpter són les nostres habilitats per a comuni-car i explicar que està passant, què podem fer iquè no, com operarem i què va anar bé i què nova funcionar. Ara ens trobem que estem lluitantcontra els incendis perquè la societat ens ho dema-na!

Cal que plantegem a la societat que l'ex-tinció total és un camí contrari a la protecció de per-sones i medi ambient; que el risc 0 no existeix; queel nivell de risc i vulnerabilitat associat a l'opciód'extinció total és altíssim i que creix, tant per a l’e-cosistema com per a la interfície urbana; que, d’al-tra banda, l'opció de gestió implica un nivell de risci vulnerabilitat menor però que requereix un canvide mentalitat important.

5. Conclusions

El comportament del foc està canviant iles polítiques d’exclusió del foc ens condueixen capa incendis més intensos i destructius. Som en uncamí sense sortida i cal canviar, però pas a pas. Elsprimers passos a prendre són:

I Canviar d’extinció total a gestió del foc.I Canviar de bombers com a peons a bombers com

a eines d’anàlisi i decisió.I Canvi de comandaments a estratègia global; tas-

ques de coordinació, anticipació i informació;creació i control de cèl·lules d’organització.

I Introduir les necessitats ecològiques i socials alsnivells de gestió del foc.

I Unir la planificació del món de la gestió de l’e-mergència amb el món de la gestió del territori.

I48

I Usar els focs de disseny com a eina bàsica per ala prevenció, pre-extinció i extinció dels incendis.

I Usar els focs de disseny, els coneixements d’eco-logia, els nous bombers i les eines de gestió per atreballar en el confinament dels incendis.

I Comunicar, educar i entrenar a la societat en lavulnerabilitat com un pas cap a l’autoprotecció

Es un camí llarg, però és la manera decanviar el concepte de servei d’incendis del s. XX als. XXI, un canvi que es pot exemplificar amb elsegüent taula:

I49

BIBLIOGRAFIA

AGEE, J.K. 1993. Fire ecology of PacificNorthwest forests. Island Press, Washington DC. 493 pp.

ANDREWS, P.L. 1986. BEHAVE: Fire behaviorprediction and fuel modelling system - BURN subsystem.General Technical Report INT-167. USDA Forest Service,Intermountain Forest and Range Experiment Station.

CAMPBELL, D. 1995. Campbell PredictionSystem: learn from the past. Ojai. CA. USA. 124 p

CAMPBELL, D. 2000. Campbell PredictionSystem. In: 2001 International Wildland Fire SafetySummit

CASTELLNOU, M. 2000. Medidas políticasde prevención de incendios forestales. In: CongresoIberico Fogos Forestais. Livro de Actas. ESA CasteloBranco. 17-19 Dezembro. 23-21pp

CERDAN, R. 2003. Endreçar el territori i com-batre els incendis. Proposta integrada de planejament delluita contra el foc forestal i la protecció del medi naturali del paisatge. Jornada de Incendis Forestals. Manresa.

COHEN, J. 1999. Reducing the Wildland FireThreat to Homes: Where and How much?. USDA ForestService. Gen. Tech. Rep. PSW-GTR-173.

FERGUSON, E. 2002. Leaders, managers andDecision Makers –The Role of Values– Based DecisionMaking. AFAC Annual Conference, Gold Coast. Septemer2002

FINNEY, M.A. 1998. FARSITE – A fire areasimulator for managers: In: The Biswell Symposium: FireIssues and Solutions in Urban Interface and WildlandEcosystems. General Technical Report. PSW-158.Berkeley, CA. USDA. Forest Service.

KIMMINS, J.P. 1987. Forest ecology.MacMillan, cop. New York. 531pg.

SAPSIS, D. 2001. Urban interface in USA. In:Jornadas de Incendios. Preventia. Barcelona

STATE OF GOVERNMENT OF VICTORIA.2003. Report of the Inquiry into the 2002-2003 VictorianBushfires. Australia

TERRADES, J. 1998. La dinámica de la vege-tación y los puntos de vista actuales de la ecologiía enrelación a la gestión del medio natural. In: la gestión sos-tenible de los bosques. Vol 3. Centre Tecnològic Forestaldel Solsonès.

USDA FOREST SERVICE; USDI INTERIOR.1996. Federal Wildland Fire Management. Policy andProgram Review Implementation Action Plan Report.

TAULA 1. CANVI DE CONCEPTES DELS SERVEIS D'INCENDIS DEL S XX AL S XXI. (FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA)

s. XX s. XXILluita contra el foc Gestió del foc

El foc és dolent depèn del tipus de règimGestió de les fonts d’ignició Gestió de la capacitat de propagació (comportament)El bomber com a infanteria El Bomber com a decisor

Els Comandaments com una eina de decisió Els Comandaments com una eina de gestióGent espantada del foc Gent acostumada a conviure amb el foc

I50

R E S U M

L’increment d’intensitat delsincendis forestals posa de manifest lanecessitat de gestió d’aquests incendis. Lesactuacions que s’han de proposar han defer referència tant a la creació i manteni-ment d’infrastructures de vigilància i extin-ció (vigilants, camins, punts d’aigua) coma la gestió de combustibles. Preveure elcomportament del Gran Incendi Forestal acada zona permet establir punts o líniesespecífiques de gestió de combustible perprotegir bens i persones, i com a zonesd’ancoratge de l’atac del foc. Conèixer lacapacitat d’extinció a cada punt del terri-tori i la dinàmica de successió del paisat-ge ens permet saber on cal fer tractamentsextensius per tal de disminuir la intensitatdels incendis a determinades zones adap-tades a un règim de foc concret.

Paraules clau: gestió de com-bustibles, ecologia del foc, gestió del pai-satge

R E S U M E N

El aumento de intensidad delos incendios forestales pone en relieve lanecesidad de gestión de estos incendios.Las actuaciones a proponer deben cubrirtanto la creación y mantenimiento deinfraestructuras de vigilancia y extinción(vigilantes, caminos, puntos de agua)como la gestión de combustibles.Anticipar el comportamiento del GranIncendio Forestal en cada zona permiteestablecer puntos o líneas específicos de

gestión de combustible, para protegerbienes y personas, y como zonas de ancla-je del ataque del fuego. Conocer la capa-cidad de extinción en cada punto del terri-torio y la dinámica de sucesión del paisa-je nos permite saber donde son necesariostratamientos extensivos, para disminuir laintensidad de los incendios en determina-das zonas adaptadas a un régimen defuego concreto.

Palabras clave: gestión decombustibles, ecología del fuego, gestióndel paisaje

A B S T R A C T

The increasing intensity offorest fires shows the need of fire mana-gement. The next actions to proposeshould embrace from the creation andmaintenance of infrastructures of extinc-tion and vigilance (watchman, roads,water supplies) to fuel management.Anticipating large fire behavior in moun-tain range allows us to establish specificpoints or lines to manage, to protectgoods and people, and be able to profitopportunities where fire intensity changeallowing fire control.

Knowing extinction capacityin every point of the territory, and kno-wing landscape succession dynamics,allows us to predict where an extensivetreatment is needed, to reduce fire inten-sity in concrete zones adapted to a parti-cular fire regime.

Key words: fuel management,fire ecology, landscape management

PLANS DE GESTIÓ DE GRANS INCENDIS FORESTALS

Moisès Galán i Santi Lleonart

Unitat de Focs Forestals, Universitat de Lleida

1. Introducció

Els incendis forestals sempre han estatpresents a la vida social dels països que composenla contrada mediterrània (Terrades 1998). Aquestasocietat ha evolucionat demogràficament com hohan fet les de la resta de les àrees més evoluciona-des del planeta; és a dir, hi ha hagut un progressiudespoblament de les zones rurals a favor de lesgrans concentracions industrials. Fruit d’aquestmoviment migratori s’han produït uns desequilibrisimportants a la resta del país; grans concentracionsde població entorn de les grans ciutats i un notoridespoblament de les zones rurals.

Aquest fet no s’explica sense tenir encompte els canvis que la revolució industrial va pro-duir (S.XVIII) en l’aprofitament dels recursos fores-tals. Quan a les masies catalanes dels S.XVIII i prin-cipis del S.XIX es feia un balanç de caixa hom podiaconstatar la relació d’ingressos i la seva importàn-cia; només cal observar com els productes forestalsestaven diferenciats (bigues, pals, fusta,...) i el valorque suposaven dins de la renda familiar estava persobre del 50% dels ingressos, la resta corresponia aconreus i altres activitats com ramats. Aquestesdades també es podien llegir en clau d’incendisforestals; potser no és important el nombre d’incen-dis que podia haver-hi sinó la facilitat del seu con-trol amb els mitjans de l’època: amb branques isense aigua, però amb foc es controlaven la majo-ria. Només podem explicar aquesta realitat consi-derant la càrrega de combustible que hi havia enaquells boscos profitosos de forma regular.

Certament avui en dia incendis en elmateix paratge poden comportar grans problemesde control i una gran facilitat de propagació d’acordamb les estructures forestals existents en l’actualitat;camps abandonats són avui un tapís de regenerat depi blanc (d’edats compreses entre els 10-30 anys iamb unes densitats superiors als 8.000-12.000peus/ha) boscos explotats antigament presentenavui en dia escales i càrregues de combustible quees tradueixen en unes elevades intensitats, granslongituds de flama.

L’any 1982 es va institucionalitzar el Cosde Bombers. Aleshores es treballava amb aigua i, lagent més experimentada utilitzava un encenedor.Mica en mica, la pressió social que generava unestiu d’incendis va derivar en la compra i la milloradels recursos, cada vegada més camions, millor

cobertura de vigilància, més i millors equipamentspels mitjans aeris, més i millor preparació del noupersonal.

Malgrat tot, la major part del territori escrema en incendis d'alta intensitat i extensió, ambfocus secundaris i ambient de foc, que superen lacapacitat del sistema d’extinció, i no per incorporarmés mitjans ho deixarien de fer. Cal replantejar lasituació i emmarcar les solucions dins de la realitatdels nous grans incendis forestals.

Resulta paradoxal caminar endavant peracabar tornant enrera; la gestió dels boscos haviaamagat el potencial dels incendis forestals, desco-negut aquests darrers segles. D’altra banda, la socie-tat urbanita d’avui en dia vol fer desaparèixer el focde la contrada catalana, amb el detriment que aixòcomportaria per l’ecologia d’algunes espècies.

I51

FOTOGRAFIA 1. Masia de Can Tardà a Castellolí (Anoia).Fotografies realitzades des del mateix punt. A l’esquerra la imatgecorrespon als anys 1908, la imatge de la dreta es va fotografiarl’any 2001. Foto: Miquel Casades

2. La capacitat d’extinció

Arribats a aquest punt cal introduir con-ceptes de treball nous: la capacitat d’extinció, ente-sa com el potencial que té un sistema d’extinció(Cos de Bombers) per assumir el control d’un incen-di forestal sempre que les variables de comporta-ment estiguin dintre del rang d’eficiència dels tre-balls que desenvolupen els seus mitjans. D’unaforma empírica s’han establert els rangs de capaci-tat de tres variables de comportament:, l'activitat decapçades, la longitud de la flama i la velocitat depropagació (Castellnou 2000, Galan 2001, Lleonart2001).

2.1. VARIABLES ANALITZADES

Avui en dia un dels factors que mésimportància té alhora de dificultar les feines d’ex-tinció d’un foc forestal és l’activitat de capçades. Deles diferents tipologies de focs de capçades que hiha (antorxeig, passiu, actiu) les més preocupants sónel foc passiu i el foc actiu de capçades. Entre aques-tes dues, la situació activa és més perillosa donatque es tracta d’un foc que no necessita el combus-tible forestal del sotabosc per continuar avançant, elseu control és molt difícil i les feines d’extinciós’han de plantejar lluny dels sistemes clàssics.

La longitud de flama és una altra variableque visualment mostra el grau de dificultat de lesfeines d’extinció dels focs forestals; quan aquesta nosupera 1 metre els focs poden ser atacats general-ment en el front o flancs, en canvi, quan les longi-tuds superen o s’aproximen als 3 metre els focspoden presentar greus problemes de control i impli-

ca que no es tracti únicament d’un foc de sotaboscsinó que es tracti d’un foc de capçades, si existeixun vol suficientment carregat.

La velocitat de propagació s’ha estudiatdegut a que és una variable que dificulta molt lesfeines d’extinció; velocitats de propagació superiorsa 4 km/h (velocitat a la que camina una persona pelbosc) impossibiliten moltes vegades l’eficàcia deldispositiu d’extinció degut al ràpid avanç del front iel limitat avanç de l’extinció; el rang que situa unincendi fora de l’abast del sistema d’extinció és de2 km/h donat que s’ha considerat l’alentiment quesuposa el muntatge de les línies d’aigua.

2.2. INFRASTRUCTURES PER LADETECCIÓ I EXTINCIÓ

La capacitat de gestió i extinció està con-dicionada per la xarxa d'infrastructures presents,com pistes, camins, punts d'aigua, parcs de bom-bers, ADFs, i punts de guaita. Es necessari analitzar-la i si s'escau proposar millores a escala de massís.

3. Incendis de disseny

Una vegada definides les variables i elrangs que limiten els treballs d’extinció podemintroduir un altre concepte; els incendis de disseny.Aquesta idea recull la tipificació en la forma de cre-mar que pot tenir una zona concreta i determinada;és a dir, malgrat que hi hagi un cert espai temporalentre dos incendis que afectin al mateix sector d’unmassís en diferents anys, malgrat que el perímetrefinal pot no ésser exactament el mateix, el seu patró

I52

TAULA 1. RANGS DE VALORS QUE SITUEN LES VARIABLES DINS I FORA DE LA CAPACITAT DEL SISTEMA D’EXTINCIÓ. (FONT: LLEONART2001)

Capacitat Activitat de Capacitat Longitud de Capacitat Velocitat de

extinció capçades extinció flama (m) extinció propagació (Km/h)

Dintre Nul·la Dintre 0 Dintre 0Dintre Antorxeig Dintre < 1 Dintre < 0,5Fora Passiva Dintre 1 – 3 Dintre 0,5 – 2Fora Activa Fora 3 – 10 Fora 2 – 4

Fora > 10 Fora > 4

de comportament sí que ho serà donat que aquestevolucionarà d’acord amb la interacció entre càrre-ga de combustible, la meteorologia i la topografia(Expósito et al, 2002), per tant, podem arribar a sim-plificar la variabilitat de tipologies d’incendi quepoden afectar a un massís. A títol d’exemple tenimels incendis conduïts per vent al Cap de Creus(1986, 11.000 ha i 2000, 6.000 ha; superfícies apro-ximades) en ambdós casos van ser focs conduïts pervent de nord; forta tramuntana (Valls et al. 2002).

D’acord amb el que s'ha exposat, hompot concentrar els esforços de gestió i planificacióen els Grans Incendis Forestals (GIF) que afectin aun massís concret, i dimensionar les infrastructuresnecessàries per tal de poder millorar l’eficàcia de lesmateixes.

Aquesta metodologia de treball s’ha derecolzar en l’anàlisi acurat dels incendis històrics ialhora en les noves tecnologies de simulació queexisteixen en l’actualitat (simuladors de foc estàtic idinàmic) que permeten incorporar la meteorologia,els combustibles i la topografia.

3.1. ELS PUNTS CRÍTICS

Una vegada tenim identificat el patród’incendi forestal per un massís podem analitzar lainformació espacial recollida a camp o generadamitjançant els simuladors però sempre relacionadaamb els perímetres d’incendis històrics. En aquestapodrem observar els punts crítics; zones, àrees delterritori on l’evolució del foc pot incrementar elpotencial final de forma notòria, així com, augmen-tar les dificultats de control en un breu espai detemps.

Les collades, els nusos dels barrancs, elsestrets o les zones de contacte que separen zonesamb diferent capacitat d’extinció (dintre i fora) defi-neixen perfectament un punt crític.

I53

FIGURA 1. Mapa de capacitat d’extinció resultant de l’anàlisi delcomportament del foc per la comarca del Berguedà. Es pot obser-var les àrees on per alguna de les variables (Longitud de flama,velocitat de propagació i activitat de capçades) el sistema d’extin-ció es veuria superat (Font: Galan 2001)

FIGURA 2. Incendi de disseny a la zona del massís del Garraf. Elpunt crític assenyat es correspon amb la plana novella on l’incen-di entra en una vall alineada amb l’incendi forestal (dades de l’in-cendi de disseny: vent 35 km/h-270º, HR 25%, T 32 ºC, Sup.Potencial 1.500 ha en 12 h). La darrera imatge és l’actuació d’atacindirecte habilitada amb la gestió del combustible.

Una vegada identificats, els punts críticssón molt útils tant per a dissenyar els treballs de pre-extinció en els llocs més adients, com a l'hora deprendre decisions durant l'extinció o gestió d'unincendi. Aquests treballs han de consistir en capaci-tar una zona pel sistema d’extinció i no sols peratacs directes sinó, fins i tot, condicionar-la per pos-sibilitar un atac indirecte garantint la seguretat delpersonal que ha d’executar la maniobra.

Aquesta metodologia que s'explica és laque s'ha aplicat en els projectes desenvolupats perla Universitat de Lleida de planificació per la gestióde Grans Incendis Forestals: Sirat (2000), Romeu(2003), Vilanova (2003), Serra (2001), Lleonart(2001), Martínez (2002), Galán (2001).

4. Dinàmica del paisatge

En el moment de determinar l’incendi dedisseny en una àrea concreta caldrà analitzar pro-fundament la relació de les diferents pertorbacions,presents a l’ecosistema, amb les espècies forestalsque hi vegeten; les d’origen antròpic com la gestiópastoral o silvícola i les d’origen natural com l’es-très, els llamps...

En el cas dels incendis forestals, plantejarl’incendi de disseny únicament amb la finalitat decontrolar el foc pot arribar a ser un error conceptualimportant. El foc és una pertorbació de contagi,capaç d'estructurar la dinàmica del paisatge(Holling 1992), i que juga un paper dinamitzadorinteraccionant amb les espècies, creant estructuresde vegetació que podem ésser determinants alhorade millorar la resistència de les masses forestalsfront els GIF.

Un profund coneixement de l'ecologia deles espècies i les estructures que formen, juntamentamb coneixements sobre el règim d’incendis d’unazona, que es definirà per la tipologia de foc, laintensitat, la recurrència, la estacionalitat..., ens ser-virà per concretar el model de successió vegetal quehi ha, és a dir, quins complexos de vegetació es for-men i com els estructuren les pertorbacions(Kimmins 1997, Castellnou 1997). Alhora l'incendide disseny és una eina bàsica per entendre la dinà-mica d'un determinat paisatge (Castellnou 2000).Aquestes dues eines unides permeten no nomésproposar actuacions de gestió forestal sosteniblesamb el règim de foc sinó decidir com gestionar

incendis en el moment en que apareguin, valorantsi els seus efectes s’aproximen a les estructures sos-tenibles i resistents a la dinàmica de foc d’aquellazona.

En un GIF podem tenir diferents sectorsactius amb característiques de comportament total-ment diferents; la diferència principal rau en lesestructures residuals post-incendi en un cas pot seruna massa totalment calcinada (foc d’alta intensitatamb alineació de factors) i en canvi, un altra potpresentar sols l’estrat de sotabosc cremat sense capafectació a la massa arbrada. Bé des del punt devista ecològic ambdós casos podrien ser accepta-bles en funció de la espècie que es cremés; pi blanc(Pinus halepensis) en el primer i pinassa (Pinusnigra) en el segon (Castellnou 1997, Reverté iPellisa 2004), però la qüestió seria conjugar el paperecològic amb la gestió de l’incendi, concretament,deixant cremar zones on el foc pot reduir el com-bustible gestionant el conjunt d’espècies que for-men l’ecosistema i sense perdre el control pelsequips d’extinció.

4.1. CREMES CONTROLADES I FOCS DELLAMP

Les cremes controlades són una eina degestió que ha de permetre assolir els objectiu expli-cats amb anterioritat. Sempre executades en unescondicions preestablertes i amb objectius definitsno han de suposar cap alteració dins de l’ecosiste-ma, si prèviament s’ha reconstruït el règim d’incen-dis i la seva aplicació no suposa res que no sigui l’e-volució, vers una estructura compatible amb elrègim de focs analitzat a l’àrea d’estudi.

D’altra banda, resulta obvi el fet que dei-xar cremar els focs de llamp avui en dia pot resultaruna catàstrofe si s’apliqués aquesta hipotètica deci-sió de forma generalista arreu del territori; les càrre-gues de combustibles i la desestructuració de lesmasses forestals comportaria, sovint, incendis ambconseqüències ecològiques negatives i difícilmentcontrolables. Però, si tinguéssim en compte els prin-cipis de gestió (estudi de les espècies, model de suc-cessió, controlabilitat...) resultaria que arribaríem ala conclusió que en segons quina situació sónnecessaris ecològicament donat que, en espèciescom el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (Pinusnigra) o el pi negre (Pinus uncinata) gestionen ladinàmica poblacional sense presentar (en la majoriadels casos) dificultats notòries de cara al control(Castellnou et al. 2002, Reverté i Pellisa 2004).

I54

5. Conclusions

A mode de conclusió s’estableixen elssegüent punts:

I La controlabilitat dels incendis forestals respon atres variables bàsiques que es poden parametrit-zar: la velocitat de propagació, la longitud deflama i l’activitat de capçades.

I Tant el dimensionament de les infrastructurescom la ubicació de les mateixes s’ha de realitzartenint en compte els incendis de disseny de cadaàrea problema i prioritzar-les en funció d’aque-lles que minimitzaran en major mesura el poten-cial d’un incendi forestal. En cap cas es pot assu-mir, ni tant sols es planteja, una gestió arreu sinóutilitzar les eines actuals per posicionar-les efi-cientment.

I En cap cas es pot abstraure la relació de les dife-rents pertorbacions amb la gestió del dels gransincendis forestals.

I Integrar el paper del foc en els ecosistemes de lamediterrània ha de permetre establir els modelsde successió vegetal d’una zona i, per tant, valo-rar el grau de les nostres intervencions per tal deno alterar l’evolució i dinàmica dels mateixos.

I Les cremes controlades poden integrar-se en elmodel de successió en un espai, en un temps i enunes condicions determinades amb els objectiusecològics i de millora estructural predefinits, pe.

I Els incendis de llamp protagonitzen un paperdinamitzador dins de l’ecosistema, la sevasupressió provoca una alteració en el funciona-ment del règim ecològic i, compromet la perpe-tuïtat d’aquelles espècies forestals que estan moltestretament vinculades.

I55

BIBLIOGRAFIA

CASTELLNOU, M. 2000. MedidasPolíticas de Prevención de Incendios Forestales.Congreso Ibérico Fogos Forestais. Livro de Actas.ESA Castelo Branco. 17-19 Dezembro. 23-21 pp.

CASTELLNOU, M. 1997. Caracteritzaciódel règim d’incendis de Tivissa-Vandellòs. PFC.ETSEA, Universitat de Lleida.

CASTELLNOU, M.; MARTÍNEZ, E.;PELLISA, O.; REVERTÉ, J. 2002. Landscape fire eco-logy of Pinus nigra. Proceedings of IV InternationalConference of Forest Fire Research / 2002 WildlandFire Safety Summit. Viegas (ed.)

EXPÓSITO, R.; CORDERO, T. 2002.Albiol fire: Did we learn at the third time?.Proceedings of IV International Conference of ForestFire Research / 2002 Wildland Fire Safety Summit.Viegas (ed.)

GALÁN, M. 2001. Plan de Gestión deGrandes Incendios Forestales en la comarca delBerguedà (Catalunya). PFC. ETSEA, Universitat deLleida.

HOLLING, C.S. 1992. Cross-scale mor-phology, geometry and dynamics of ecosystems.Ecol. Monogr. 62: 447-502

KIMMINS, J.P. 1987. Forest ecology.MacMillan, cop. New York. 531pg.

LLEONART. 2001. Pla de Gestió deGrans Incendis Forestals al massís de Montserrat.PFC. ETSEA, Universitat de Lleida.

MARTINEZ, E.R. 2002. Pla de Gestió deGrans Incendis Forestals al massís de Rialb. PFC.ETSEA, Universitat de Lleida.

REVERTÉ, J.; PELLISA, O. 2004. Ecologiadel foc de la pinassa (Pinus nigra Arn.). Jornadesd'Incendis Forestals. Solsona. CTFC.

ROMEU, I. 2003. Pla de gestió de GransIncendis Forestals. PFC. ETSEA, Universitat deLleida.

SERRA, L. 2002. Pla de gestió de GransIncendis Forestals. PFC. ETSEA, Universitat deLleida.

SIRAT, A. 2000. Pla de gestió de GransIncendis Forestals. PFC. ETSEA, Universitat deLleida.

TERRADES, J. 1998. La dinámica de lavegetación y los puntos de vista actuales de la eco-logía en relación a la gestión del medio natural. In:la gestión sostenible de los bosques. Vol 3. CentreTecnològic Forestal del Solsonès

VALLS, R.; DOLL, I.; DALMAU, E., ALZI-NA, P.; OLIVA, E.; MASSAGUÉ, S.; SANCHEZ, I.2002. Proceedings of IV International Conference ofForest Fire Research / 2002 Wildland Fire SafetySummit. Viegas (ed.)

VILANOVA, N. 2003. Pla de Gestió deGrans Incendis Forestals. PFC. ETSEA, Universitat deLleida.

I56

R e s u m

En l’estudi del comporta-ment del foc és necessària l’obtencióde models que puguin predir com espropaga el foc sota diferents condi-cions meteorològiques, topogràfiquesi diferents tipus de vegetació. Aquestsmodels s’obtenen a partir d’aproxi-macions físiques i matemàtiques des-envolupades a partir de simulacionsd’incendis a laboratori i posterior-ment són validats amb incendis realso bé cremes experimentals enterrenys real. En aquest treball es pre-senten una sèrie d’experiments aescala de laboratori, per a l’estudi del’evolució del foc a partir d’un focusd’ignició puntual i sota diferents con-figuracions de vent i de pendent. Espresenten també una sèrie de cremesexperimentals a parcel·les que esvenen realitzant des de 1998 aGestosa (Portugal), assajos que ser-veixen per a l’ajust i validació demodels de propagació, així comtambé per a l’estudi d’altres factorsrelacionats amb els incendis fores-tals, com ara la regeneració postin-cendi, l’aplicació de retardants quí-mics, protectors de calor, etc.

Paraules clau: model,propagació, simulació, comporta-ment del foc

R e s u m e n

En el estudio del compor-tamiento del fuego, es necesaria laobtención de modelos que puedanpredecir cómo se propaga bajo dife-rentes condiciones meteorológicas,topográficas y diferentes tipos devegetación. Estos modelos se obtie-nen a partir de aproximaciones físi-cas y matemáticas desarrolladas apartir de simulaciones de incendiosen laboratorio y posteriormente sonvalidados con incendios reales o bienquemas experimentales en campo.En este trabajo se presentan una seriede experimentos a escala de labora-torio, para el estudio de la evolucióndel fuego a partir de un foco de igni-ción puntual y bajo diferentes confi-guraciones de viento y de pendiente.Se presentan también una serie dequemas experimentales en parcelasque se viene realizando desde 1998en Gestos (Portugal), ensayos que sir-ven para el ajuste y validación demodelos de propagación, así comotambién para el estudio de otros fac-tores relacionados con los incendiosforestales, como son la regeneraciónpost.incendio, la aplicación de retar-dantes, protectores de calor, etc.

Palabras clave: modelo,propagación, simulación, comporta-miento del fuego

A b s t r a c t

Fire behavior researchneeds fire models able to predict howfire spreads under different meteoro-logical and topographical conditionsand also under different fuel proper-ties. These models are obtained fromphysical and mathematical approxi-mations developed at laboratory andfield fire simulations, and are aftervalidated with real or prescribed fires.This work presents a serie of labora-tory tests perfomed for the study ofthe fire evolution from a point igni-tion and under different slope andwind conditions. It also presents aserie of experimental field burns thatare being performed since 1998 inGestosa (1998), which are used bydifferents research groups for diffe-rent research purposes: adjustmentand validation of propagationmodels, post-fire regeneration, retar-dant tests, heat protectors, etc.

Key words: model, propa-gation, simulation, fire behavior

EXPERIMENTS PER A LA VALIDACIÓ DE MODELS DE PROPAGACIÓ DEL FOC

Imma Oliveras1, Josep Piñol1 i Domingos X. Viegas2

1 Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Universitat Autònoma de Barcelona2 ADAI, Universidade de Coimbra

1. Introducció

A la recerca sobre incendis forestals, esnecessita de dades experimentals sobre la propaga-ció del foc i sobre altres fenòmens relacionats per al’obtenció de models de propagació i per a la vali-dació de models ja existents. Aquestes dades expe-rimentals poden ser de 3 tipus: de laboratori, d’ex-periments de camp i d’incendis reals.

Les dades de laboratori resulten de granimportància doncs és el medi on més controladesestan totes les variables. Tot i així, depenent delobjectius de l’estudi, pot resultar d’extrema dificul-tat el disposar d’un laboratori on poder simularincendis, degut a les necessitats d’espai que reque-reixen els dispositius i a l’elevat cost econòmic d’a-quest. El Departament d’Enginyeria Mecànica de laUniversitat de Coimbra (Portugal), disposa d’unLaboratori d’Assajos d’Incendis Forestals amb ungran equipament per a la simulació d’incendis ambla finalitat d’estudiar diferents propietats del foc,com ara l’evolució del front de flames.

La Universitat de Coimbra organitzatambé, des de l’any 1998, una sèrie de cremesexperimentals en vegetació arbustiva. Són cremesprescrites amb finalitat científica, però amb caràctermultidisciplinar: estudi del l’avanç del front del foc,desenvolupament de mètodes de caracterització demodel de combustible, estudis d’emissió i dispersióde fum, eficiència de retardants, mètodes de moni-torització i obtenció d’imatges, i ecologia del foc.

2. Els models de propagació del foc

Els models de propagació es poden clas-sificar en tres grans tipus, segons com han estat des-envolupades les seves equacions: teòrics, empírics osemi-empírics. Els dos últims tipus requereixen dedades experimentals i de dades d’incendis reals pera obtenir les equacions, en el cas dels empírics, iper a validar els models.

Al CREAF s’ha començat a treballar recent-ment en l’estudi del comportament del foc, i actual-ment s’està estudiant l’aplicació d’un nou model ques’està desenvolupant a la Universitat de Coimbra, ano-menat Fire Line Rotation Model (FLR) (Viegas 2002).

Es tracta d’un model semi-empíric que esbasa en el fenomen de rotació de la línia de foc coma mecanisme per a descriure i interpretar l’evoluciód’un front de foc sota condicions de vent o pendentuniforme. Aquest fenomen de rotació s’explica pelsprocessos convectius que es donen al front.

3. Els estudis de propagació del focal laboratori

En el present s’estan duent a terme assa-jos al Laboratori d’Assajos en Incendis Forestalsde la Universitat de Coimbra amb la finalitat devalidar l’aplicació de les equacions obtingudesper a un front de foc linear a focs amb focus d’ig-nició puntual.

El principals avantatges de l’estudi del foca laboratori són:

I Control i coneixement perfecte de les diversesvariables que influeixen en la propagació del foc,com són el pendent, el vent, el tipus de combus-tible i les propietats d’aquest;

I Enregistrament dels assajos de forma que lesimatges són tractables posteriorment, podent-neextreure diferents variables (velocitat de propaga-ció, evolució del front de flames, alçada i ampla-da de flama, propietats tèrmiques...)

Es van dissenyar una sèrie d’experi-ments amb diferents configuracions de vent i dependent en una taula de combustió de 3 x 3 m(Viegas et al. 1998). Es tractava d’estudiar l’efectedel vent, del pendent i l’efecte conjugat sobre lapropagació del foc.

Aquesta taula pot inclinar-se per simularel pendent entre 0º < α < 40º en passos de 5º i potrotar-se entre 0º < β < 180º (també en passos de 5º).Per a la simulació del vent es disposa d’un disposi-tiu format per tres ventiladors axials que produeixenun flux de vent uniforme paral·lel a la superfície dela taula de fins a 12 m/s. Aquest flux es pot regularmitjançant un dispositiu electrònic, de forma que esconeix la velocitat de vent exacta que s’està simu-lant (Fotografia 1).

Per a poder determinar la velocitat depropagació, es col·loquen fils perpendiculars alpendent/vent en tota l’amplada de la taula i cada 20

I57

centímetres, i es cronometra el temps que triga elfoc en tallar aquests fils.

L’anàlisi de les dades es realitza a partirde les imatges registrades amb dos tipus de càmares:una càmara de vídeo i una càmara d’infraroig, amb-dues situades a un pla superior a la taula de formaque es pugui aplicar una correcció geomètrica per aobtenir una visió perpendicular a aquesta.

A partir d’aquestes imatges i utilitzant unprograma de captura de vídeo, s’extreuen fotogra-fies a períodes de temps fixes (per exemple, cada 10segons). Aquesta seqüència es georeferencia respec-te un extrem de la taula i se li aplica una correcciógeomètrica per tal d’obtenir una visió perpendiculara qualsevol punt de la taula. Amb les coordenadesde diferents punts dels perímetres de foc s’obté l’e-volució del perímetre a períodes de temps fixes, iaplicant mètodes de càlcul geomètric s’extreu l’an-gle de rotació del perímetre del foc, el radi de cur-vatura d’un segment del perímetre, la velocitat depropagació i l’extensió del perímetre de foc.

Els primers resultats ens mostren una claratendència del perímetre de foc a formar línies rectesen els flancs i la part de baix del perímetre, i unaforma triangular en el sentit de màxima propagaciódel foc. L’evolució d’una forma circular a formes rec-tes es dona ràpidament durant els primers estadis del’assaig (aproximadament la primera quarta part de laduració total de l’assaig), estabilitzant-se l’evolució dela forma posteriorment.

S’està realitzant una anàlisi més detalladai amb més repeticions per a verificar aquests primersresultats, i s’està també treballant en l’estudi de l’e-fecte vora de la taula de combustió.

4. Assajos a camp

La Universitat de Coimbra organitza desde l’any 1998 una sèrie de cremes experimentals acamp, que han estat finançades a partir de varisprojectes europeus. El primer objectiu d’aquestescremes era l’estudi dels efectes del foc sobre lavegetació, el tipus d’ignició i el comportament delfoc, però posteriorment han anat adquirint uncaràcter més multidisciplinar degut a l’augment del’interès de grups de recerca d’arreu d’Europa enaquestes cremes experimentals (Viegas et al. 2002).A la Fotografia 2 es pot veure un detall de les par-cel·les cremades els anys 2002 i 2003.

El pendent mitjà de les àrees de crema ésd’un 60%, amb orientació SW i SSW. La dimensióde les parcel·les varia segons la finalitat amb que escremen. Així, per a estudis d’ecologia del foc i d’e-ficàcia de retardants, la mida de les parcel·les ésmés petita que les que es destinen a estudis de com-portament de la propagació del foc.

La vegetació de les parcel·les és arbusti-va (principalment Erica umbellata, Erica australis iChamaespartium tridentatum) amb alguns Pinuspinaster isolats. Es realitzen dos tipus de mostreigde la vegetació: destructiu i per transectes. A partird’aquests mostrejos, s’obtenen diferents propietatscom el percentatge de recobriment de cada espèciea la parcel·la, alçada del combustible, càrrega decombustible, densitat, etc.

La crema de les parcel·les es realitza alsmesos de maig o començaments de juny, abans del’inici de la temporada d’incendis, però el més pro-pers a ella possible amb la finalitat de tenir unes con-dicions meteorològiques el més similars possibles ala temporada d’incendis. Tot i això, sovint les condi-cions meteorològiques de Portugal no permetinobtenir condicions molt similars a les estivals, ja quea la primavera encara hi ha precipitacions freqüentsi fortes oscil·lacions de temperatura durant el dia i lanit. Els dies previs a les cremes s’instal·len 4 esta-cions meteorològiques que registren velocitat idirecció del vent, precipitació, temperatura i humitatrelativa.

La seguretat durant les cremes es cuidade forma escrupulosa. Durant els assajos sempre hiha presents com a mínim un cos de bombers, i prè-viament als assajos es realitzen cremes de faixes de

I58

FOTOGRAFIA 1. Taula de combustió i dispositiu de simulació devent instal·lat al LEIF (Lousa, Portugal)

seguretat entre les parcel·les i la vegetació colin-dant. Tot i que sempre hi ha una planificació prèviade les parcel·les que han de ser cremades en un jor-nada i de la forma d’ignició que ha de tenir, el Capde Bombers és la persona que determina en l’últimmoment si es pot complir aquesta planificació o siper contra s’ha de variar per raons de seguretat, fetque passa sovint.

Posteriorment, les dades es tracten pelsdiferents grups que han participat a les cremes,essent els resultats obtinguts disponibles per a qual-sevol grup que hagi participat en aquestes.

El CREAF properament realitzarà l’anàliside les imatges gravades de les cremes de vàries par-cel·les amb focus d’ignició puntual. S’estudiaran lesmateixes variables que a laboratori, amb la finalitatde poder comparar i saber si són comparables elsresultats obtinguts en els dos tipus de medis.

I59FOTOGRAFIA 2. Parcel·les de Gestosa 2002 i 2003. Foto: I. Oliveras

BIBLIOGRAFIA

VIEGAS, D.X.; CRUZ, M.G.; RIBEIRO,L.M.; SILVA, A.J.; OLLERO, A.; ARRUE, B.; DIOS,R.; GÓMEZ-RODRÍGUEZ, F.; MERINO L.; MIRAN-DA, A.I.; SANTOS, P. 2002. Gestosa fire spreadexperiments. In: Proceeding on the IV InternationalConference on Forest Fire Research and WildlandFire Safety. Luso, 18/23 November 2002. Viegas(ed.). Millpress, Rotterdam.

VIEGAS, D.X.; RIBEIRO, P.R.; MARICA-TO, L. 1998. An empirical model fort he spread of afireline inclined in relation to the slope gradient orto wind direction. In: Proceedings of the IIIInternational Conference on Forest Fire Research.Vol. I, pp.325 – 342, Luso 16/20 November 1998.

VIEGAS, D.X. 2002. Fire line rotation asa mechanism for fire spread on a uniforme slope.International Journal of Wildland Fire 11: 11-23.

I60

R e s u m

La modelització mate-

màtica dels incendis forestals per-

met predir el comportament d’a-

quest fenomen. És doncs, una

valuosa eina en la presa de deci-

sions per a minimitzar les pèrdues

humanes, materials i econòmiques.

Tanmateix, aquest camp del conei-

xement es troba encara en fase de

desenvolupament i, en conseqüèn-

cia, amb una interessant tasca per a

dur a terme.

En aquest treball s’esta-

bleixen els criteris que han de ser

considerats en la modelització

matemàtica de la transferència d’e-

nergia per radiació. A més, es pre-

senta una metodologia basada en el

model del cos sòlid, l’objectiu últim

de la qual és la determinació de

zones de seguretat per a persones

(bombers i població en general),

edificis, material, equips o qualse-

vol bé que es vulgui protegir en una

zona de risc.

Paraules clau: incendis

forestals, zones de seguretat, mo-

delització matemàtica, radiació.

R e s u m e n

La modelización mate-

mática de los incendios forestales

permite predecir el comportamiento

de este fenómeno. Es por tanto, una

valiosa herramienta en la toma de

decisiones para minimizar las pérdi-

das humanas, materiales y econó-

micas. No obstante, este campo del

conocimiento se encuentra aún en

fase de desarrollo y, en consecuen-

cia, con una interesante tarea por

llevar a cabo.

En este trabajo se esta-

blecen los criterios que se deben

considerar en la modelización

matemática de la transferencia de

energía por radiación. Además, se

presenta una metodología basada

en el modelo del cuerpo sólido,

cuyo objetivo último es la determi-

nación de zonas de seguridad para

personas (bomberos y población en

general), edificios, material, equipo

o cualquier bien que se quiera res-

guardar en una zona de riesgo.

Palabras clave: incen-

dios forestales, zonas de seguri-

dad, modelización matemática,

radiación.

A b s t r a c t

Mathematical mode-

lling of forest fires allows predicting

the behaviour of this phenomenon.

Therefore, this is a valuable tool in

the taking decision process to mini-

mize human, material and econo-

mic losses. Nevertheless, this field is

still in phase of development, and,

in consequence, a lot of interesting

work needs to be done.

In this paper the criteria

to be considered in the mathemati-

cal modelling of thermal radiation is

established. Moreover, a methodo-

logy based on the Solid Flame

Radiation Model is presented. The

main aim of this research is the

determination of safety zones for

people (firefighters and the popula-

tion), buildings, materials, equip-

ments and other resources that must

be protected from the radiation.

Keywords: forest fires,

safety zones, mathematical mode-

lling, radiation.

MODELITZACIÓ DE LA TRANSFERÈNCIA DE CALOR EN INCENDIS FORESTALS

Luis Zárate, Elsa Pastor, Anna Giménez, Yolanda Pérez, Eulàlia Planas i Josep Arnaldos

Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), Universitat Politècnica de Catalunya

Introducció

La transferència de calor per radiació ésuna de les principals característiques que acompa-nyen a un incendi forestal. La importància de laseva modelització matemàtica radica en la predic-ció del comportament d’aquest fenomen i dels seusefectes en l’entorn on succeeixen, proporcionantuna valuosa eina per als mètodes d’atac, estimaciói desplegament de recursos, mesures de seguretatper al personal d’extinció i població en general (enla zona del sinistre) i en altres múltiples decisionsencaminades a la minimització dels costos mate-rials i econòmics.

En l’actualitat i de forma general, es potafirmar que les prediccions en el camp dels incen-dis forestals proporcionen tendències encertades,tot i que encara hi ha nombrosos problemes que noestan resolts i, freqüentment, els resultats numèricsde les variables que descriuen el comportament delsincendis presenten desviacions respecte als valorsobservats en la realitat. Aquesta situació evidenciaque la simulació dels incendis forestals mitjançantmodels matemàtics es troba en una fase de desen-volupament (Catchpole i de Mestre 1986, Weber1991, Morandini et al. 2001, Pastor et al. 2003), pertant, és un camp en el qual encara queden nombro-sos problemes per resoldre.

Entre els diversos treballs que estudien elflux de calor per radiació, es considera que les pre-diccions del model del cos sòlid són acceptables.Aquest model presenta l’avantatge d’una fàcil adap-tació en la seva aplicació a les múltiples situacionscaracterístiques d’un incendi i, en conseqüència, ésfreqüentment emprat en l’estudi dels incendisindustrials. Amb tot, ha estat poc utilitzat en el campdels incendis forestals; és per això que el presenttreball basa la modelització matemàtica en la teoriadel cos sòlid.

A més, l’experiència adquirida en elCentre d’Estudis del Risc Tecnològic en incendisd’hidrocarburs ha permès observar la gran similitudexistent entre el comportament de la flama enaquests incendis i en els incendis forestals, amb totsels elements que caracteritzen el foc i que el pre-senten com un fenomen difícil de modelitzar acausa de l’extremada turbulència de la flama i de lavariabilitat de les seves dimensions i forma.

Finalment, cal agregar en referència a leszones de seguretat, que en els treballs publicats fins

a l’actualitat, es donen tot un seguit de consellspràctics per evitar pèrdues humanes i materials,encara que en la seva majoria només de maneradescriptiva, sense incloure propostes en les qualss’exposin mètodes quantitatius d’aplicació imme-diata i que siguin una eina fiable i pràctica en lapresa de decisions.

1. Modelització

Per a l’establiment de zones de seguretatés necessari quantificar l’energia de radiació emesaper un incendi forestal, així com la fracció d’energiaque pot rebre un cos localitzat a una determinadadistancia de les flames.

La metodologia per a la determinaciód’aquesta energia mitjançant el model del cos sòlidés la següent:

1 Definició del problema. En general és necessariestablir restriccions i/o suposicions específiquesconsiderant els principals factors que influeixen ideterminen el comportament de l’incendi: tipusde combustible, meteorologia, topografia i lesseves possibles combinacions.

2 Proposició d’una geometria per al sistema consi-derat, definint paràmetres com dimensions iforma del front de flames; i distància entre el puntd’interès i la superfície de l’element receptor.

3 Adquisició o estimació dels paràmetres que con-formen el model, pròpiament dit. Temperatura,emissivitat, transmissivitat, característiques del’atmosfera existent entre la superfície emissora ila receptora, etc. En ocasions, el desconeixementd’aquesta informació es pot resoldre mitjançantl’ús de les correlacions apropiades. És d’especialinterès l’elecció del mètode i/o tècnica per a ladeterminació del factor de vista, paràmetre clauen el model del cos sòlid. Per a dur a termeaquesta tasca, és possible que sigui necessariestablir suposicions addicionals.

4 Resolució del model. Determinació del flux decalor per radiació.

I61

2. Model del cos sòlid

Aquest model considera la superfície visi-ble de la flama com un cos sòlid, habitualment assi-milat, a efectes de simplificació, a una forma geo-mètrica determinada com cilindres o paral·lelepípe-des. A més, se sol considerar que aquest “cos” irra-dia un flux de calor de manera homogènia en totala seva superfície (denominada poder emissiu) i quela part no visible de la flama emet energia en quan-titats poc significatives (Mudan i Croce 1990).

El flux de calor incident sobre un recep-tor situat a una certa distància de la flama es calcu-la mitjançant la següent equació:

Qr = Eρ· τ ·FOn:I Er - Poder emissiu mitjà de la flama (W/m2),I τ - Transmisivitat atmosfèrica de la flama (-),I F - actor de vista (-).

A continuació es descriuen breumentaquestes variables.

2.1. PODER EMISSIU

El poder emissiu és el flux de calor trans-mès per radiació per unitat de superfície de la flama(Mudan i Croce 1990, Casal et al. 1999, TNO1997). En principi, EP es pot calcular considerantl’equació d’Stefan – Boltzamann, suposant que laflama es comporta com un cos gris a una tempera-tura mitjana (alguns models més complexes utilit-zen diferents valors de EP per a diferents parts de laflama, obtenint així millors prediccions). L’expressióque permet calcular el poder emissiu és doncs:

Eρ = σ·ε·T4f

On:I σ - Constant d’Stefan – Boltzmann (5.67 X 10-8

W/m2·K4),I ε - Emissivitat (0 < e < 1) (-),I T4 - Temperatura absoluta de la flama (K).

2.2. TRANSMISSIVITAT ATMOSFÈRICA

Es considera com la propietat de l’atmos-fera que determina la fracció de radiació tèrmicaque és transmesa per l’atmosfera, és a dir, compta-bilitza la fracció d’energia que no és absorbida odispersada per l’atmosfera.

2.3. FACTOR DE VISTA

El factor de vista –conegut també comfactor de configuració, de forma, d’aparença, o d’in-tercanvi de radiació–, considera la grandària, forma,orientació i separació de les superfícies emissores ireceptores. Dels diferents termes que constitueixenel model del cos sòlid, el factor de vista és determi-nant per a considerar un flux d’energia o un altre. Enaltres paraules, és responsable en major o menorgrau del preescalfament dels combustibles (la qualcosa facilita la propagació d’un incendi), així comde possibles danys a persones, cases o béns que estrobin als voltants de l’incendi.

Les expressions matemàtiques que defi-neixen el factor de vista, es poden resoldre deforma analítica o numèrica. En ambdós casos ésnecessari considerar diverses simplificacions; lamés comuna consisteix a considerar el front de fla-mes com un cos de forma paral·lelepípeda, ambuna superfície de forma rectangular. Aquestesequacions algebraiques es composen de nombro-sos termes, pel què s’ha optat per mencionar i des-criure breument en la Taula 1 les equacions analí-tiques emprades en aquest treball.

3. Suposicions per a un cas particular

Amb la finalitat de comparar les equa-cions de la taula 1 s’estableixen les suposicions dedos possibles aplicacions en condicions ideals per aun cert instant de temps:

I Flama vertical (absència de vent i pendent).I Temperatura de la flama mitjana, constant i vàli-

da per a tota la seva superfície. S’ha assignat coma valor mitjà 1200 K, d’acord amb els resultatspublicats per diversos investigadors (Trabaud1992, Butler 1998).

I Disposicions geomètriques per als dos casos consi-derats, com les que s’observen en la Figura 1.

I Variació de l’altura del front de flames entre 2 m i40 m (altures majors presenten poques variacions).

I Amplitud del front de flames de 20 m.I Gruix del front major a 1 m. Aquesta hipòtesi

permet assumir un valor d’emissivitat igual a 1(Pastor et al. 2002, Planas et al. 2003).

I Transmissivitat atmosfèrica igual a la unitat(Sullivan 2003).

I62

4. Resultats

Mitjançant la manipulació de les propie-tats d’addició i simetria del factor de vista, és possibleutilitzar les equacions esmentades en la Taula 1 percalcular aquest paràmetre en els casos 1 i 2. Pel fetd’ésser ambdues equacions analítiques, les diferèn-cies en els valors numèrics són mínimes.Conseqüentment, a efectes pràctics, és acceptablel’ús de qualsevol de les dues equacions.

Les Figures 2 i 3 mostren els fluxos de radia-ció tèrmica per als casos 1 i 2 respectivament. De formageneral, s’observa que els valors de flux de radiació tèr-mica decreixen en funció de l’altura del front de flamesi de la distància existent entre aquest front i l’objectereceptor. A mesura que augmenta la distància, la corbase suavitza fins a assolir una estabilitat. Pel què fa a lesvariacions en les altures de la flama, s’observa que, amesura que augmenta l’altura de la flama, els fluxos deradiació tèrmica són majors i que les corbes són menyspronunciades. Aquest fet s’explica a partir del compor-tament del factor de vista (a superfícies d’intercanvimajors, major flux de radiació, àdhuc a distànciesmajors).

5. Anàlisi i conclusions

Les diferències en els resultats de l’ener-gia de radiació per als casos considerats poden serimportants en alguns casos. La principal raó es trobaen l’equació analítica emprada per a l’obtenció delfactor de vista, ja que petites variacions en la dispo-sició, dimensions o forma de la geometria dels ele-ments involucrats, generen resultats completamentdiferents. Per tant, les zones de seguretat poden serdiverses.

En els càlculs enginyerils, com a mesurade seguretat, normalment es prenen les condicionsmés crítiques per a l’aplicació a realitzar, que d’al-tra banda a més dels costos de vides humanes pottenir una important transcendència econòmica (espot intuir de forma senzilla les implicacions econò-miques que suposa ampliar o disminuir algunsmetres les distàncies de seguretat en la interfícieurbana – forestal).

Amb els resultats de la secció anterior imitjançant la selecció de valors de vulnerabilitat(obtinguts a la bibliografia consultada), és possiblela determinació de zones de seguretat. Tot i això, ésevident que cal més investigació per a la validació

I63

TAULA 1. EQUACIONS PER A L’OBTENCIÓ DEL FACTOR DE VISTA

Equació del factor del forma (Autor) DescripcióMcGuire (1953) Equació analítica per a una font (flama) de forma rectangular pel que fa a un

element diferencial receptor. Considerada com un cas general degut al fet que es té en compte l’altura i qualsevol possible inclinació de l’element receptor.

TNO (1997) Equació analítica per a una font emissora d’àrea finita vertical i paral·lela a un punt receptor.

FIGURA 1. Disposiciógeomètrica per a un ele-ment receptor (cas 1)que es troba situat deforma paral·lela a la mei-tat del front de flames. Enel cas 2 l’element recep-tor es situa a nivell del sòli paral·lel a un cantó del’element emissor.

de les distàncies que es poden obtenira partir del model i dels casos estu-diats.

Les suposicions considera-des són restriccions que en el desen-volupament d'un incendi real no escompleixen del tot, de manera queels resultats poden ser tan diversoscom les equacions proposades.D’aquí rau la necessitat d’obtenir mési millors dades experimentals enaquest camp per tal de poder compa-rar els models amb resultats reals sig-nificatius.

I64

BIBLIOGRAFIA

CATCHPOLE T.; DE MESTRE, N. 1986. Physicalmodels for a spreading line fire. Australian Forestry, 49(2):102–111.

WEBER, R.O. 1991. Modelling fire spreadthrough fuel beds. Progress Energy Combustion Science,17: 67-82.

MORANDINI, F.; SANTONI, P.A.; BALBI, J.H.2001. The contribution of radiant heat transfer to laboratory– scale fire spread under the influences of wind and slope.Fire Safety Journal, (36), 519-543.

MUDAN, S.; KRISHNA, CROCE P.A. 1990. Firehazard calculations for large open hydrocarbon fires. TheSFPE handbook of fire protection engineering. Published bythe national fire protection association. pp 2-45 – 2-87.

CASAL, J.; MONTIEL, H.; PLANAS, E.;VÍLCHEZ, J.A. 1999. Análisis de riesgo en instalacionesindustriales. Edicions UPC, Barcelona.

INCROPERA, F.P.; DEWITT, D.P. 1999.Fundamentos de transferencia de calor Prentice-Hall,México.

MCGUIRE, J.H. 1953. Heat Transfer byRadiation. Fire Research Special Report No. 2. HerMajesti’s Stationery Office, Londres.

TNO. 1997. Methods for the calculation of the

physical effects - due to releases of hazardous materials(liquids and gases). (Yellow Book). Van den Bosch C.J.H.,Weterings R.A.P.M. (ed.). Committee for the Prevention ofDisasters. La Haya.

BUTLER, B.W.; COHEN J.D. 1998. FirefighterSafety Zones: A Theoretical Model Based on RadiativeHeating. Int. J. WildlandFire 8(2): pp73-77.

TRABAUD, L. 1992. Les feux de forêts. EditionsFrance – Selection. Aubervilliers.

PASTOR E.; RIGUEIRO, A.; ZÁRATE, L.;JIMÉNEZ, A.; ARNALDOS, J.; PLANAS, E. 2002.Experimental methodology for characterizing flame emisi-vity of small scale forest fires using infrared thermographytechniques. Forest Fire Research & Wildland Fire Safety,Viegas (ed.). Millpress, Rotterdam.

PASTOR, E.; ZÁRATE, L.; PLANAS, E.; ARNAL-DOS, J. 2003. Mathematical models and calculationsystems for the study of wildland fire behaviour. Progress inEnergy and Combustion Science, 29 (2): 139-153.

PLANAS, E.; CHATRIS, J.M.; LÓPEZ, C.;ARNALDOS, J. 2003. Determination of flame emissivity inhydrocarbon pool-fires using infrared thermography. FireTechnology, 39: 261-273.

SULLIVAN, A.L.; ELLIS, P.F.; KNIGHT, I.K. 2003.A review radiant heat flux models used in bushfire applica-tions. International Journal of Wildland Fire, 12: 101-110.

FIGURA 2. Cas 1. Radiació tèrmica en funció dela distància entre punt receptor i front de flamesper a diferents altures entre 3 m i 40 m (determi-nació del factor de vista mitjançant l’ equació deMcGuire).

FIGURA 3. Cas 2. Radiació tèrmica en funció dela distància entre punt receptor i front de flamesper altures del front de flames entre 3 m i 40 m(determinació del factor de vista mitjançant l’e-quació de TNO).

R e s u m

El projecte que està duenta terme el Centre d’Estudis del RiscTecnològic pretén contribuir en larecerca de solucions a la greu proble-màtica que representen els gransincendis forestals al nostre país. Esfocalitza en l’àmbit de l’extinció i,més concretament, en l’aplicació deproductes químics retardants a llargtermini que actuïn com a tallafocs delfront d’incendi. És una tècnica d’ex-tinció que ofereix enormes possibili-tats d’èxit, però que també presentaincògnites pel que fa a la seva eficàciai operativitat, fruit de la poca recercarealitzada fins ara en aquest camp,sobretot a mitjana i gran escala.

A tal efecte, ha estat dis-senyada i construïda una instal·lacióexperimental sense precedents aCatalunya i amb escasses referènciesd’equipaments que tinguin algunaanalogia a l’Estat Espanyol. Constad’una taula de combustió de 3 m x1,6 m, dotada de la instrumentacióadequada per a prendre dades dediverses variables que intervenen enla caracterització dels tallafocs quí-mics. D’aquesta manera s’estudiaexperimentalment la reducció de lavelocitat de propagació, de la veloci-tat de combustió, de les temperaturesi la geometria del front de foc en fun-ció de la distribució i de les caracte-rístiques de la mescla retardant per adiferents disposicions de combusti-ble. Tot això es fa mitjançant l’adqui-sició de dades procedents d’una

balança i d’un banc de termoparellssituats a sota i sobre del llit de com-bustible respectivament i mitjançantla filmació amb vídeo i amb càmerade termografia infraroja.

Les proves es realitzenamb productes retardants a llarg ter-mini emprats actualment als diferentspaïsos de la conca mediterrània. Lafase experimental es completa ambl’execució de proves a gran escala, através de cremes prescrites i experi-mentals. Un cop finalitzada, s’elabo-rarà un model matemàtic per a ladeterminació de les dimensions del’àrea tallafocs necessària en funcióde les variables analitzades i s’estu-diarà l’efecte del canvi d’escala sobreel model obtingut, per a futures apli-cacions en situacions reals.

Paraules clau: incendisforestals, retardants a llarg termini,tallafocs químics, modelització mate-màtica.

R e s u m e n

El proyecto que se estállevando a cabo en el Centro deEstudios del Riesgo Tecnológico pre-tende contribuir a la búsqueda desoluciones a la grave problemáticaque representan los grandes incen-dios forestales en nuestro país. Sefocaliza en el ámbito de la extincióny, más concretamente, en la aplica-ción de productos químicos retardan-tes a largo plazo que actúen comocortafuegos del frente de incendio.

Ésta es una técnica de extinción queofrece enormes posibilidades deéxito, pero que también presentaincógnitas por lo que a su eficacia yoperatividad se refiere, fruto de lapoca investigación realizada hastaahora en este campo, sobretodo amediana y gran escala.

A tal efecto, se ha diseña-do y construido una instalaciónexperimental sin precedentes enCataluña y con escasas referenciasde equipamientos que tengan algunaanalogía en el Estado Español.Consta de una mesa de combustiónde 3 m x 1,6 m, dotada de la instru-mentación adecuada para tomardatos de varias variables que inter-vienen en la caracterización de loscortafuegos químicos. Así se estudiaexperimentalmente la reducción dela velocidad de propagación, de lavelocidad de combustión, de lastemperaturas y la geometría del fren-te de fuego en función de la distribu-ción y de las características de lamezcla retardante para diferentesdisposiciones de combustible. Todoesto se lleva a cabo mediante laadquisición de datos procedentes deuna balanza y un banco de termopa-res situados por debajo y por encimadel lecho de combustible respectiva-mente y mediante la filmación envídeo y con una cámara a de termo-grafía infrarroja.

Las pruebas se realizancon productos retardantes a largoplazo utilizados actualmente en losdiferentes países de la cuenca medi-terránea. La fase experimental se

ESTUDI DE L’EFECTE DELS RETARDANTS A LLARG TERMINIEN L’EXTINCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Elsa Pastor, Yolanda Pérez, Anna Giménez, Luís Zárate, Josep Arnaldos i Eulàlia Planas

Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC), Universitat Politècnica de Catalunya

I65

I66

completa con la ejecución de prue-bas a gran escala, a través de quemasprescritas y experimentales. Una vezfinalizada, se elaborará un modelomatemático para la determinación delas dimensiones del área cortafuegonecesaria en función de las variablesanalizadas y se estudiará el efecto delcambio de escala sobre el modeloobtenido, para futuras aplicacionesen situaciones reales.

Palabras clave: incendiosforestales, retardantes a largo plazo,cortafuegos químicos, modelizaciónmatemática.

A b s t r a c t

The present project triesto find solutions to the serious pro-blems that wildland fires represent in

our country. It is focused on the fieldof extinction and more specificallyon the application of fire retardantsthat act as firebreaks of the fire front.This technique offers great possibili-ties of success; however, it presentsmany uncertainties, which are relatedto its efficacy and operational capa-city due to the lack of knowledge atmedium and large scale.

An experimental installa-tion, which is an unprecedenteddevice in Spain, has been designedand built for this purpose. It consistsof a combustion table (3 m x 1.6 m),provided with suitable devices inorder to take data of several variableswhich take part in the characterisa-tion of chemical firebreaks. It is usedto study experimentally the fire frontgeometry, the reduction of rate ofspread, of combustion velocity and oftemperatures, according to the featu-

res of the retardant mixture, for diffe-rent fuel distributions. This is done byobtaining data from a balance andfrom a net of thermocouples –positio-ned below and on the fuel bed res-pectively– and by filming with avideo and an IR camera.

Tests are done with long-term fire retardants currently used indifferent Mediterranean countries.Experimental work is completed bymaking tests at large scale in prescri-bed and experimental burnings.Once this work has ended, a mathe-matical model will be built, by whichthe dimensions of the firebreakaccording to the variables analysedmay be predicted. Scaling laws willbe studied in this model as well, forfuture applications in real situations.

Key words: forest fires,long-term fire retardants, chemicalfirebreaks, mathematical modelling.

Taula de combustió. FOTO: CERTEC

1. Antecedents i objectius

Els incendis forestals han devastat el nos-tre país durant els darrers anys, ocasionant danys anivell humà i al medi ambient amb grans conse-qüències econòmiques i socials. Aquest estiu, s’hafet palesa un cop més la gravetat de la situació i, perbé que les tasques d’extinció han estat més eficacesenguany que en d’altres estius també crítics –homrecorda el de 1994 com el més virulent dels darrers40 anys–, Catalunya ha anat prenent consciència, jades d’aleshores, de la seva feblesa davant del foc i,òbviament, els investigadors catalans no ens n’hemquedat al marge. Des de mitjans de la dècada delsanys 90, s’ha plantejat una recerca multidisciplinar,imperada per la gran complexitat de l’estudi delsincendis forestals. Així, hi tenim cabuda, a bandad’enginyers de forest, ecòlegs i biòlegs, altres perfilsamb un caràcter marcadament tecnològic, quepodem aportar solucions a aquesta greu problemà-tica des d’un nou enfocament.

És en aquest sentit, en el que es desenvo-lupa la recerca al Departament d’Enginyeria Químicade la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb l’ex-periència prèvia en el desenvolupament d’eines teò-riques i experimentals per a l’estudi d’incendis i des-prés d’un gran esforç de revisió i anàlisi bibliogràfica,la tasca al Centre d’Estudis del Risc Tecnològic esfocalitza ara en aprofundir en el coneixement delsretardants a llarg termini en l’extinció d’incendis i enla seva aplicació eficaç com a tallafocs.

Durant les campanyes d’estiu, els mitjansde comunicació ens acostumen a oferir imatges bendiverses dels incendis. En algunes d’elles s’hi podenvisualitzar equips aeris d’extinció dispersant un pro-ducte químic vermellós per sobre d’un bosc amena-çat per un front d’incendi proper. És sabut que laconstrucció de tallafocs químics amb retardants ésun dels recursos més efectius de lluita contra elsgrans incendis. Quan el foc transcorre amb una granproducció de fum i amb flames molt altes i intenses,es fa impossible l’atac directe al front d’incendi perpart dels mitjans d’extinció. És en aquestes situa-cions en què és indicat l’ús de tècniques indirectes,com les barreres químiques tallafocs que s’apliquenal combustible a una certa distància del front. Quanel foc hi arriba, el seu avanç s’alenteix considera-blement degut a l’efecte dels compostos actius–polifosfats amònics– sobre la inflamabilitat de lavegetació.

L’anàlisi de la bibliografia (Pastor et al.2003, Arnaldos et al. 2004) ha permès identificar elsaspectes més clarament deficitaris en el coneixe-ment d’aquesta tècnica. Són diverses les àreesimplicades, com la formulació dels productes i l’a-valuació de les seves propietats fisicoquímiques, eldisseny mecànic i operacional de les instal·lacionsde mescla i bombeig, l’estudi reològic de la descà-rrega del retardant, l’impacte ambiental en el medii el càlcul de l’efectivitat del tallafoc, entre d’altres.És aquesta última àrea una de les menys desenvolu-pades. Són escassos els estudis dedicats a la des-cripció de l’efectivitat de tallafocs químics i la majorpart provenen de centres de recerca nord-ameri-cans, amb tècniques de gestió forestal i tipus devegetació completament diferent a les del nostrepaís. Certament són malauradament pocs els tre-balls originaris de grups de recerca europeus(Giroud 2000). Una de les raons d’aquest fet, és quel’estudi de l’efectivitat dels tallafocs químics reque-reix una major dedicació d’esforços, degut, sensdubte, al gran nombre de factors que hi intervenen(George et al. 1976). L’efectivitat d’un tallafoc vedeterminada per la interacció d’un conjunt d’aspec-tes associats a l’incendi forestal, alguns dels qualssón el comportament i les característiques del propiincendi, el tipus de combustible implicat, les condi-cions meteorològiques i la dosificació i la distribu-ció del producte en la vegetació (Giménez et al.2004). Avaluar l’efectivitat en funció de tots aquestsparàmetres serà objecte d’aquest projecte amb lafinalitat d’optimitzar dosificacions i distribucions deles diferents marques comercials emprades aEuropa, donat que l’ús d’aquests productes –inevi-table en l’atac del front d’incendi de gran intensitaten zones de difícil accés– té importants implica-cions mediambientals i econòmiques.

Aquest objectiu s’assolirà a partir de laconsecució de fites específiques que s’exposenesquemàticament a continuació:

I Disseny i posada en funcionament d’unainstal·lació experimental, sense precedents aCatalunya i a la resta de l’Estat Espanyol.

I Estudi experimental a petita i gran escala de lareducció de la velocitat de combustió i de pro-pagació del front d’incendi, així com de l’evolu-ció del seu perfil de temperatures, entre d’altresparàmetres, en funció de la disposició i de lescaracterístiques de la mescla retardant, per adiferents tipologies de combustible.

I Modelització matemàtica del fenomen i estudidel factor del canvi d’escala. Elaboració d’un

I67

model matemàtic que permeti predir les dimen-sions de l’àrea tallafocs en funció de les variablesanalitzades experimentalment.

2. Metodologia

Per tal d’assolir aquests objectius, hemestablert una metodologia que té com a punts prin-cipals, a banda de la recerca bibliogràfica ja men-cionada, l’experimentació a petita escala, l’experi-mentació a gran escala i el tractament de les dadesexperimentals.

2.1. EXPERIMENTACIÓ A PETITA ESCALA

Pel que fa a l’experimentació a escala delaboratori, el primer pas dut a terme ha estat òbvia-ment el disseny d’una instal·lació experimental dota-da amb els equipaments i la instrumentació adequats.

2.1.1. DESCRIPCIÓ DE LAINSTAL·LACIÓ EXPERIMENTAL

Ha estat concebuda per a estudiar, a unaescala reduïda, el comportament dels incendisforestals sota l’efecte de tallafocs químics. S’ha dis-senyat amb la finalitat primordial de prendre lesdades necessàries de les variables més importantsen aquest estudi, però també amb l’objectiu quesigui suficientment versàtil per a esdevenir una einaexperimental d’utilitat en qualsevol temàtica rela-cionada amb els incendis forestals. S’ubica a laplanta pilot del Departament d’Enginyeria Químicaa l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrialde Barcelona i consta, en termes generals, delssegüents mòduls:

I Taula de combustió. És el mòdul essencial del sis-tema experimental. Es compon d’una taula d’as-saigs de 3 m x 1.6 m (4.8 m2 de superfície útil decrema), equipada amb tota la instrumentaciónecessària per a l’adquisició de les dades, comara una càmera de vídeo, una càmera de termo-grafia infraroja, una balança i un xarxa de termo-parells (Figura 1).

I Zona de control. Emplaçada just al davant de lataula de combustió, és la zona des d’on s’enregis-tren totes les dades dels experiments. Per mitjà

d’un ordinador portàtil connectat a tots els equipsposicionats a la taula i amb els programaris espe-cífics per a aquesta aplicació, es controla i s’em-magatzema tota la informació generada en lesproves referents a les variables d’estudi: velocitatde combustió, taxa de residus, velocitat de propa-gació; distribució de temperatures i potència calo-rífica; alçada i inclinació de les flames; amplada itemps de residència del front d’incendi.

I Estació de mescla i dosificació de producte.Consisteix en un petit laboratori amb l’instru-mental necessari per a dur a terme anàlisis bàsi-ques dels retardants i per a preparar-ne les dife-rents dissolucions que requereixen els experi-ments. Una part d’aquesta zona es reserva per al’emmagatzematge dels productes en condicionscontrolades.

I Àrea d’aprovisionament de combustible. Desti-nada a l’emmagatzematge de les diferents espè-cies forestals emprades en les proves. Dotada desensors d’humitat relativa i temperatura i de dosinstruments de pesatge (balança analítica i balan-ça analitzadora d’humitat).

2.1.2. REALITZACIÓ DEL TREBALLEXPERIMENTAL

Des de la tardor de 2002, data en què vaentrar en funcionament la instal·lació descrita, s’harealitzat amb èxit un primer programa d’assajosexperimentals amb productes retardants. Aquestprograma ha estat complementat a les instal·lacionsde la Universitat de Coimbra (Portugal), en el marcdel projecte europeu ERAS (Extension RetardantApplication System), en el que hi participen unadesena de grups de recerca de la conca mediterrà-nia. S’han dut a terme proves utilitzant diferentstipus d’espècies (Pinus halepensis, Pinus pinaster,Triticum vulgare) i de productes (FRCROS 134P,FIRETROL 931, FIRETROL 934/936). S’ha treballattambé amb diferents valors de càrrega de combusti-ble així com de concentracions i distribucions deretardant (Figura 2).

Amb aquestes proves, s’ha evidenciat lanecessitat de tenir metodologies estàndards per a dura terme aquest tipus d’estudi i, conseqüentment, lanecessitat de dedicar un esforç considerable a l’anà-lisi d’alternatives i a la posterior determinació d’unprocediment únic d’assaig aplicable a qualsevol ins-tal·lació dissenyada a tal efecte. És per això que lasegona fase experimental ja està actualment endega-da i, d’acord amb la metodologia seguida, també esdurà a terme tant a Barcelona com a Coimbra.

I68

2.2. EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA

Paral·lelament a l’experimentació en ellaboratori, han estat duts a terme diferents treballs agran escala. Tant pel que fa a les cremes prescrites,–organitzades per la Direcció General d’Emergènciesi Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya– ons’ha pogut conèixer més d’aprop aquesta tècnica deprevenció i realitzar els treballs de posada en fun-cionament dels equips a camp, com a les cremesexperimentals, coordinades per la Universitat deCoimbra (Viegas 2002). En aquestes darreres, ambla participació en les campanyes de primavera a laserralada de Gestosa (Portugal) tant de 2002 com de2003, s’han pogut evidenciar els efectes dels pro-ductes retardants a escala sensiblement major queen laboratori (Figures 3 i 4). De la mateixa maneraque en l’experimentació a laboratori, ja està previs-ta la participació en futures campanyes a gran esca-la, per tal de validar i ampliar els resultats obtingutsen aquesta fase.

Aquest particular treball experimental ensha facilitat també un contacte directe amb el perso-nal de gestió i extinció d’incendis i ens ha permèscomprovar el seu grau de desconeixement sobre latècnica dels tallafocs químics i sobre les caracterís-tiques que aquests han de tenir a escala real.

3. Obtenció de resultats

Aquest programa de recerca conclouamb l’anàlisi i el tractament de les dades extretesde totes les fases experimentals. Consta bàsicamentde dues tasques principals interrelacionades, l’ela-boració d’un model que permeti predir les dimen-sions de les àrees tallafocs en funció de les varia-bles analitzades i l’estudi de l’efecte del canvi d’es-cala, per poder estimar les dimensions necessàriesdels tallafocs en situacions reals d’incendi.D’aquestes tasques n’ha de derivar doncs una einaútil per a les administracions dedicades a la pre-venció i a l’extinció d’incendis forestals i per a lesempreses fabricants de productes retardants.

2. Conclusions

El treball de recerca exposat és una petitaaportació a la recerca de solucions a la greu pro-blemàtica que representen els incendis forestals a

I69

FIGURA 1. Plànol i imatge de la taula de combustió

FIGURA 2. Assajos de laboratori. Imatge visible, instrumentació i imatge termogràfica.

casa nostra. Tanmateix, representa un avanç consi-derable en diversos aspectes. Gràcies a la instru-mentació emprada i al programa experimental dis-senyat, un dels punts rellevants és la completesa delbanc de dades recopilat. Així, s’ha obtingut infor-mació certament valuosa pel que fa a les diferentsescales d’estudi, al gran nombre de variables referi-des al comportament de l’incendi, a la diversitatd’espècies combustibles analitzades i a les diferentsformulacions químiques de productes retardantsemprats.

En darrer lloc cal tenir present que és unprograma de recerca on s’evidencien les sinèrgiespositives derivades d’un treball multidisciplinar. Perbé que els resultats finals són encara en la seva faseembrionària, ja s’ha posat de manifest la necessitati la conveniència de seguir treballant en aquestalínia, és a dir, unint esforços i compartint experièn-cies i coneixement entre tots els actors de recerca ide gestió d’incendis del nostre país.

I70

Figura 3. Parcel·les experimentals i disseny de franges retardants.

Figura 4. Assajos a camp. Imatge visible, aplicació terrestre deretardant i imatge termogràfica.

BIBLIOGRAFIA

ARNALDOS, J.; PASTOR, E.; PLANAS,E.; ZÁRATE, L.; DIPUTACIÓN DE BARCELONA.2004. Manual de Ingeniería Básica para laPrevención y Extinción de Incendios Forestales.Mundi-Prensa, Madrid.

GEORGE, C.W.; BLAKELY, A.D.; JOHN-SON, G.M. 1976. Forest fire retardant research. Astatus report. U.S.D.A. Forest Service IntermountainForest and Range Experiment Station, Ogden, Utah,Research Paper INT-31.

GIMÉNEZ, A.; PASTOR, E.; ZÁRATE, L.;ARNALDOS, J.; PLANAS, E. 2004. Long-term forestfire retardants: quality, effectiveness, applicationand environmental considerations. TheInternational Journal of Wildland Fire 13(1).

GIROUD, F.; PICARD, C. 2000. AcreProject. Euromediterranean Wildfire Meetings.Research Special Session. Hyères-les-palmiers (Var-França). 24 d’octubre de 2000.

PASTOR, E.; ZÁRATE, L..; PLANAS, E.;ARNALDOS, J. 2003. Mathematical models andcalculation systems for the study of wildland firebehaviour. Progress in Energy and CombustionScience 29(2), 139-153.

VIEGAS, D.X.; CRUZ, M.G.; RIBEIRO,L.M.; SILVA, A.J.; OLLERO, A.; ARRUE, B.; DIOS,R.; GÓMEZ-RODRÍGUEZ, F.; MERINO, L.; MIRAN-DA, A.I.; SANTOS, P. 2002. Gestosa fire spreadexperiments. Forest Fire Research & Wildland FireSafety, Ed. X. Viegas, Millpress, Rotterdam.

R e s u m

A Catalunya s’ha produïtun canvi en el règim de foc amb l’a-parició de Grans Incendis Forestals(GIF). Aquest canvi de règim de per-torbacions suposa una amenaça per ala biodiversitat dels nostres ecosiste-mes. Els GIF són incendis que esca-pen a qualsevol sistema d’extinciódonada la seva elevada intensitat ivelocitat de propagació, i posen enperill la seguretat de persones, bens iinfrastructures. A Catalunya, els GIFes caracteritzen per ser molt ràpids iper ocupar molta superfície enpoques hores. Per lluitar contraaquests ràpids i intensos focs s’had’establir infrastructures de recolza-ment a l’extinció, punts d’ancoratge izones de seguretat abans de comen-çar l’atac. Per portar-ho a terme, s’es-tableix a cada zona el comportamentdel GIF que pot afectar-la, l’incendide disseny, i es proposen mesurestant de creació i manteniment d’in-frastructures estratègiques (camins ipunts d’aigua) com de gestió de com-bustible.

Les eines utilitzades per ala gestió de combustibles sónmanuals, foc tècnic o combinacionsd’ambdues. Prèviament a l’execuciód’una crema, es redacta un Pla deCrema, un compromís sobre els objec-tius que es persegueixen, i una einaper a l’execució de la crema. Substituirl’actual extinció total dels incendis perla gestió constitueix el següent pas peral qual cal preparar-se.

Paraules clau: gestió delcombustible, foc tècnic, gestió d’in-cendis

R e s u m e n

En Cataluña se ha produ-cido un cambio en el régimen defuego con la aparición de GrandesIncendios Forestales (GIF). Este cam-bio de régimen de perturbacionessupone una amenaza para la biodiver-sidad de nuestros ecosistemas. Los GIFson incendios que escapan a cual-quier sistema de extinción por su ele-vada intensidad y velocidad de propa-gación, y ponen en peligro la seguri-dad de personas, bienes e infraestruc-turas. En Cataluña, los GIF se caracte-rizan por ser muy rápidos y abarcarmucha superficie en pocas horas. Paraluchar contra estos rápidos e intensosfuegos hay que establecer infraestruc-turas de apoyo a la extinción, puntosde anclaje y zonas de seguridad antesde empezar el ataque. Para hacerlo seestablece en cada zona el comporta-miento del GIF que la puede afectar, elincendio de diseño, y se proponenmedidas tanto de creación y manteni-miento de infraestructuras estratégicas(caminos y puntos de agua) comomedidas de gestión de combustible.

Las herramientas utiliza-das para la gestión de combustiblesson manuales, fuego técnico o com-binaciones de ambas. De maneraprevia a la ejecución de una quema,se redacta un Plan de Quema, uncompromiso sobre los objetivos quese persiguen, y una herramienta parala ejecución de la quema. Sustituir laactual extinción total de los incen-dios por la gestión es el siguientepaso, para el que hay que prepararse.

Palabras clave: gestióndel combustible, fuego técnico, ges-tión de incendios

A b s t r a c t

A change in fire regimehas occurred in Catalonia, with anincreasing proportion of large fire. Adifferent disturbance regime means athreat for ecosystems diversity. Largefires are characterized by being out ofreach of any kind of suppressionsystem, due to an increased intensityand rate of spread, endanger people,goods and infrastructures. InCatalonia, large fires are very fast,and embracing large surfaces in just afew hours. Fighting these fast andintense wildfires needs big workdone before fire occurs, such as crea-tion of anchorage points and safetyzones. To do it, large fire behavior isestablished for each zone. This pat-tern of behavior is described in thefire of design. Fuel management, stra-tegic infrastructures (roads, watersupply) are proposed related to thefire of design.

Tools to fuel managementare hand tools, fire use, and mixing ofboth. Before a prescribed burn, aPrescribed Plan is written, a compro-mise to get concrete objectives, and atool to execute the burning.

Replacing current firesuppression by fire management isthe next step, and we should be pre-pared

Key words: fuel manage-ment, prescribed burn, fire manage-ment

PROGRAMA DE GESTIÓ DE CREMES PRESCRITES A CATALUNYA

Eduard Martínez i Asier Larrañaga

Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, Cos de Bombers, DGESC, Generalitat de Catalunya

I71

1. Introducció

Catalunya ha sofert un important canvi enel règim d’incendis forestals: hem passat d’incendisd’intensitat baixa i recurrència mitja, a incendisd’alta intensitat i baixa recurrència (Castellnou1998). Aquest fenomen ha propiciat l’aparició delsGrans Incendis Forestals (GIF, en endavant), incen-dis que mostren de manera sostinguda un compor-tament que escapa a la capacitat del sistema d’ex-tinció, i que comporten l’afectació d’importantsextensions de territori en breus períodes de temps.

És per aquest motiu, que l’estratègia méseficient des del punt de vista de l’extinció d’incendisforestals, passa per preparar el territori d’acord ambels incendis de disseny associats a la zona, amb lafinalitat de crear, prèviament a l'incendi, estructuresque permetin actuacions d’extinció de l’incendiforestal amb les màximes garanties de seguretat i efi-ciència; i d’aquesta manera contribuir a la persistèn-cia dinàmica del paisatge (Castellnou 2000).

2. Objectius

Les cremes de gestió de combustible dela Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil(DGEiSC), persegueixen tres objectius fonamentals:

I Crear oportunitats d’atac al Gran IncendiForestal. En aquesta línia de treball s’inclourienactuacions de gestió de punts crítics, buscantestructures que permetin la implementació demaniobres d’atac a l’incendi segures i eficaces,d’acord amb l’estudi dels incendis de disseny.

I Permetre la creació d’infrastructures de proteccióa persones i bens. No podem evitar l’apariciódels incendis forestals, per tant cal assegurar queles infrastructures no es vegin danyades i quesiguin tolerants al seu pas.

I Perpetuar la dinàmica del paisatge. Per assoliraquest objectiu s’ha de garantir la persistència deles espècies i estructures presents en el temps i enl’espai, així com els processos de canvi que elscontrolen. El foc, com a element inherent a l’e-cosistema, juga un important paper dinamitzadordel mateix.

3. Cremes de gestió de combustiblea Catalunya

3.1. CREMES DE GESTIÓ COM A EINA DEPREEXTINCIÓ

Des del Cos de Bombers es planifiquen iexecuten cremes prescrites com a eina de gestió decombustible, dins el marc de la preextinció d’in-cendis forestals, actuacions prèvies a l'extinció,amb la finalitat de garantir la seguretat de totesaquelles persones i bens implicats en un GIF, aixícom l’eficiència de les tasques d’extinció; i, pertant, reduir la superfície cremada en alta intensitatque implicaria una renovació de la massa forestal.

La localització d’aquestes actuacions nopot basar-se en l’aleatorietat, sinó que s’han de dis-senyar com a resultat d’un estudi de l’incendi dedisseny associat a la zona.

3.1.1 INCENDIS DE DISSENYCOM A EINA DE PLANIFICACIÓ DE GIF

Catalunya es pot dividir en el que esconeix com a províncies d’incendi forestal, és a dir,àrees del territori que responen a un mateixa tipolo-gia d’incendi. Aquest tipus d’incendi pel qual sónmés vulnerables és el que es coneix com a incendide disseny, i s’adopta com a base de la planificaciócontra GIF.

La base és l'anàlisi de GIF passats i l'ús desimuladors informàtics. La compilació d’aquestainformació històrica es realitza a partir de diferentsfonts, que alhora es complementen; com són la revi-sió de documentació disponible en hemeroteques,la identificació de signes o indicadors d’incendiforestal a camp, i la interpretació de fotografia aèria.

A partir de l'anàlisi dels GIF històrics i delsuport dels simuladors de comportament del foc,com FARSITE (Finney 1998) i BEHAVE (Andrews1986), es determina i caracteritza el patró del com-portament d’incendis futurs en una regió, i d’acordamb aquesta informació, es dissenyen les infrastruc-tures de prevenció activa d’incendi forestal.

A partir de l’anàlisi dels diferents períme-tres, de la identificació de punts sensibles i delsresultats de la simulació de l’incendi (prèviamentajustada), es poden identificar els punts crítics pelque fa al comportament de l’incendi forestal i vali-dar l’eficiència de les infrastructures de prevenció

I72

d’incendis; en definitiva, garantir una millora quali-tativa en la gestió de l’emergència. És a dir, la pla-nificació per fer front a escenaris futurs, s’ha debasar en l’anàlisi històric d’aconteixements.

3.1.2. DIMENSIONAMENT DE LESACTUACIONS

Dissenyar actuacions d'acord amb unincendi de disseny implica dimensionar-les. Això és,definir la tipologia d’incendi forestal pel qual hanestat creades.

3.2. CREMES DE GESTIÓ COM A EINA DEDINAMITZACIÓ DEL PAISATGE

El canvi de règim cap a focs d'alta inten-sitat és el resultat de no considerar l'estreta interre-lació entre foc i la resta dels elements de l'ecosiste-ma. A fi de no cometre el mateix error un altre cop,les cremes prescrites s'executen amb un estudi previdels possibles papers dels diferents tipus de foc enuna determinada estructura. El foc interacciona ambtots els elements de l'ecosistema, des del sòl, lavegetació, el banc de llavors, etc. (Agee 1993), i calvalorar l'efecte dels possibles focs en aquest com-plex. A partir d'aquest anàlisi, es decideix quins sónels efectes desitjats, i per tant quin tipus de foc esbuscarà i en quines condicions pot ocórrer en aque-lla parcel·la (finestra de prescripció).

El foc és una eina per aconseguir unsresultats, i implica una responsabilitat. El Pla deCrema és un document de compromís signat, delsresultats que es busquen i que es redacta per cadas-cuna de les cremes. No es tracta només que les cre-mes no s'escapin d'una zona (cremes controlades)

sinó que compleixin uns objectius (cremes prescri-tes). El pla de crema recull a més de l’objectiu del’actuació, la finestra de prescripció, definida per lescondicions meteorològiques, la disponibilitat decombustible i el comportament del foc que s’han decomplir per assolir els objectius desitjats.

La base per a definir el tipus de foc a apli-car i els resultats prescrits són els models successio-nals, el seguiment dels efectes de diferents focs endiferents estructures (Nebot et al. 2004), els simula-dors informàtics i la gestió adaptativa.

3.2.1. MODELS SUCCESSIONALS

La teoria de la successió vegetal, eviden-ciada en un primer moment per Clements (1916) ambla teoria monoclimàcica, va donar lloc a tota una sèried’estudis i teories, per tractar d’entendre la dinàmicadels ecosistemes. Les teories d’evolució lineal, i lesseves modificacions successives, no s’ajusten a la rea-litat per la mancança d’aquests models a explicar ladinàmica dels ecosistemes dominats pel foc, per laseva incapacitat de quantificació dels efectes de lespertorbacions de diferents intensitats i freqüències, iper no incloure explícitament les adaptacions de lesespècies, que determinen el patró de resposta als dife-rents tipus de pertorbacions (Kimmins 1987). A més,el concepte de clímax implica estabilitat, i les comu-nitats vegetals, especialment aquelles sotmeses al foc,difícilment són estables (DeBano et al. 1998).

En aquest sentit, l’estudi de la dinàmicadel paisatge resulta molt més realista, si utilitzem ladefinició dels atributs vitals de les espècies (rude-rals, tolerants, i competidores) de Noble i Slatyer(1980), i els postulats de Grime (1985), que consi-dera el model de les múltiples dreceres en funció del’estrès i les pertorbacions.

I73

FIGURA 1. Perímetres incendis històrics, i simulació de l’incendi del 2000, amb identificació de punts crítics i sensibles (trama vertical i horitzon-tal, respectivament).

3.3. TIPOLOGIES DE CREMES DE GESTIÓDE COMBUSTIBLE

El Cos de Bombers no només executa lescremes que planifica des del punt de vista de la pre-extinció, sinó que també executa altres tipus de cre-mes planificades i dimensionades pels tècnics com-petents en la matèria, com poden ser la gestió depastures o la gestió silvícola. En darrer terme, tambées realitzen cremes prescrites amb l’objectiu princi-pal d’actuar sobre determinades poblacions defauna mitjançant la gestió dels seus hàbitats, semprea petició del tècnic corresponent.

Totes aquestes actuacions, amb més omenys intensitat, juguen un important paper en ladinàmica de l’ecosistema, i en definitiva, en l’evo-lució del paisatge. Les diferents actuacions ques’han implementat fins al moment i la seva implica-ció territorial a gran escala s’exposen a continuació(Figura 2):

Evidentment qualsevol d’aquestes actua-cions, implica una alteració en l’ecosistema, i pertant, una sèrie de processos de resposta a una per-torbació. S’ha conèixer la dinàmica de la vegetació,a fi de poder dirigir la seva evolució, i d’aquestamanera, intervenir de manera activa en la dinàmicadel paisatge.

I Gestió de la fauna. Persegueixen el condiciona-ment de l’hàbitat de determinades espècies fau-nístiques per afavorir la seva perpetuïtat.

I Protecció de nuclis. Garantir l’autoprotecció dezones habitades.

I Creació d’estructures resistents i resilients al pasdel foc. Reduir càrrega de combustible superfi-cial i de capçades, afavorint la creació de dis-

continuïtat horitzontal i vertical, i alhora fomen-tar la presència d’estructures i espècies interes-sants des del punt de vista de l’extinció d’incen-dis forestals.

I Gestió de pastures d’alta muntanya. Es recuperenpastures, que posteriorment es mantindran ambbestiar. Es prioritzen totes aquelles actuacionsubicades en indrets estratègics d’acord amb l’in-cendi de disseny associat a la zona.

I Gestió silvícola. Actuacions que simulen inter-vencions corresponents a l’àmbit de la silvicultu-ra, i que per tant, persegueixen els mateixosobjectius que aquestes.

4. Reflexions finals

Partint de la base que el foc és un delselements que estructura els ecosistemes mediterra-nis (Terrades 1998, Agee 1982) i que pot presentar-se sota diferents intensitats i efectes (Agee 1993),qualsevol alteració en el règim de focs implica unagestió en la dinàmica del paisatge.

Per la seva part, l’extinció indiscrimina-da d’incendis forestals ha comportat importantsacumulacions de combustible que retroalimentenla capacitat de generació de GIF. Per fer front aaquest fenomen, es proposa la gestió d’incendisforestals, entesa com l’eina que permetrà recuperarel règim de foc i realitzar una gestió del combusti-ble amb una eficiència econòmica molt superior ala de les cremes prescrites o bé, a la gestió silvíco-la tradicional.

D’aquesta manera, es deixarien cremaraquelles zones de l’incendi on el comportament enla propagació d’aquest afavoreixi la consecuciódels nostres interessos, des del punt de vista de lagestió de combustible i de la dinàmica del paisat-ge. En aquest sentit, resulta paradoxal que la silvi-cultura preventiva tradicional intenti replicarestructures forestals creades de forma natural pelpas del foc.

D’altra banda, un objectiu a posteriori, ique implica una millora qualitativa en l’optimitza-ció de recursos, seria el dimensionament de lesinfrastructures de prevenció d’incendis forestals d’a-cord amb la tipologia d’incendi de disseny, abando-nant les metodologies que tendeixen al sobredi-mensionament de les mateixes.

I74

Figura 2. Localització de les diferents tipologies de cremes de ges-tió de combustible a Catalunya.

4.1. EXPERIÈNCIES EN GESTIÓD’INCENDIS FORESTALS

Les primeres experiències en gestió d’in-cendis forestals s’han realitzat en zones industrials iurbanes amb finalitats d’autoprotecció, encara que anivell puntual i en fase experimental. Aquesta meto-dologia de treball, s’hauria d’implementar en totesaquelles situacions on els paràmetres de comporta-

ment del foc permetin una gestió de combustible i,per tant, afavoreixin la creació d’estructures resis-tents i resilients al pas del foc, el que implicaria unaoptimització de recursos, i una major eficiència en laplanificació contra GIF i de la dinàmica del paisatge.

I75

Figura 3. Focs d’alta i baixa intensitat en un mateix incendi i elsseus efectes. Fotos: GRAF

BIBLIOGRAFIA

AGEE, J.K. 1982. La gestión del fuego ydel combustible en los ecosistemas de clima medi-terráneo. Programas y temas prioritarios de investi-gación. Editorial Serbal/Unesco. Barcelona. 72 pp.

AGEE, JK. 1993. Fire Ecology in PacificNorthwest Forest.Island Press.Washington D.C.493 pg.

ANDREWS, P.L. 1986. BEHAVE: Firebehavior prediction and fuel modelling system -BURN subsystem. General Technical Report INT-167. USDA Forest Service, Intermountain Forest andRange Experiment Station.

FINNEY, M.A. 1998. FARSITE – A firearea simulator for managers: In: The BiswellSymposium: Fire Issues and Solutions in UrbanInterface and Wildland Ecosystems. GeneralTechnical Report. PSW-158. Berkeley, CA. USDA.Forest Service.

CASTELLNOU, M. 1998. Reconstruccióde la Progressió dels Incendis Històrics i el seuEfecte en la Vegetació: Ribera d’Ebre. Pg. 207-223.En Seminari sobre Incendis Forestals. Gonzalez,J.M. (ed). Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.Solsona.

CASTELLNOU, M. 2000. MedidasPolíticas de Prevención de Incendios Forestales.Congreso Ibérico Fogos Forestais. Livro de Actas.ESA Castelo Branco. 17-19 Dezembro. 23-21 pp.

Clements, F.E. 1916. Plant Succession.An Analysis of the Development of Vegetation.Carnegie Inst. Wash. Publ. 242. 512pg.

DEBANO, L.F.; NEARY, D.G.; FLOLLIET,P.F. 1998. Fire’s Effects on Ecosystems. 1998. JohnWiley & Sons, Inc. New York. 333 pg.

KIMMINS, J.P. 1987. Forest Ecology.MacMillan Publishing Company. New York. 531pp.

GRIME, J. 1985. Towards a FuntionalDescription of Vegetation. Pp. 503-514. InPopulation Structure of Vegetation. White, J. (DE)Dr. W Junk Publishers, Dordrecht.

NEBOT, E; MIRALLES, M; LOPEZ, M.R.2004. Monitorització del comportament del foc idels seus efectes en les cremes de gestió de com-bustible. Jornades de Incendis Forestals. Solsona.

NOBLE, I.R.; SLATYER, R.O. 1980. TheUse of Vital Atributes to Predict SuccessionalChange in Plant Communities Subject to RecurrentDisturbances. Vegetatio. 43: 5-21.

BLOC III ECOLOGIA DEL FOC I RESTAURACIÓ DE ZONES CREMADES

Estudi dels efectes ecològics dels incendis i restauració delsterrenys cremats

EXTRACCIÓ DE FUSTA CREMADA. FOTO: EDUAR PLANA

R e s u m

Aquest article té comobjectiu mostrar part del treball queestà sent realitzat en l’estudi de l’e-fecte de les cremes de gestió de com-bustible en el sòl. Aquestes cremescontrolades realitzades des deBombers tenen, entre altres objectius,reduir el combustible en el bosc perevitar incendis amb comportamentsd’alta intensitat, els Grans IncendisForestals. En aquest article presentemles dades corresponents a una de lesparcel·les d’estudi “Tivissa Alta”. Estracta d’una crema amb foc d’altaintensitat realitzada al municipi deTivissa (Ribera d’Ebre). Es van realit-zar simulacions de pluja per detectardiferències en la capacitat d’infiltra-ció abans i després de la crema aixícom també en la hidrofobicitat pro-duïda i es va analitzar el sòl per com-provar els efectes del foc. Els resultatses mostren tant a nivell espacial, mit-jançant una anàlisi geoestadística,com temporal en diferents episodisdesprés del foc. Com a exemple de lametodologia emprada es mostra elcas del potassi. Es detecta un descensd’aquest element després del foc,segurament per efecte de la volatilit-zació de l’alta intensitat. Un altreàmbit analitzat a l’estudi és l’efectede la topografia en el moviment iacumulació de partícules del sòl i elselements que s’hi relacionen.

Paraules clau: cremesprescrites, gestió de combustible, sòl

R e s u m e n

Este artículo tiene comoobjetivo mostrar parte del trabajo queestá siendo realizado en el estudio delefecto de las quemas de gestión decombustible en el suelo. Estas quemascontroladas realizadas desdeBomberos tienen, entre otros objeti-vos, reducir el combustible en el bos-que para evitar Grandes IncendiosForestales. En este artículo presenta-mos datos correspondientes a una delas parcelas de estudio “Tivissa Alta”.Se trata de una quema de alta intensi-dad de fuego realizada en Tivissa(Ribera d’Ebre). Se realizaron simula-ciones de lluvia para comprobar lasdiferencias en la capacidad de infiltra-ción antes y después de la quema asícomo la hidrofobicidad producida yse analizó el suelo para comprobar losefectos del fuego. Los resultados semuestran tanto a nivel espacialmediante un análisis geoestadísticocomo temporal en diferentes episo-dios después del fuego. Como ejem-plo de la metodología usada se mues-tran los resultados del potasio. Sepuede comprobar un descenso depotasio después del fuego, segura-mente por la volatilización de este ele-mento ya que fue una quema de altaintensidad de fuego. También se haceconstar la importancia de la topografíaen la acumulación de nutrientes en elsuelo.

Palabras clave: quemasprescritas, gestión de combustible,suelo

A b s t r a c t

The aim of this paper is toshow part of a project about the con-sequences of the prescribed burningon the soil. These control burningsare managed from Bombers de laGeneralitat and have, among otherobjectives, to reduce the fuel of theforest in order to avoid High IntensityFires. In this paper we present datafrom the plot “Tivissa Alta”. This plotwas burned with a high intensity firein Tivissa (Ribera d’Ebre). Rainfallsimulations were done before andafter the fire to test the infiltrationcapacity of the soil and hydrophobi-city test were also done. The soil wasanalysed to quantify chemical chan-ges produced by the fire. The resultsare shown in a spatial way while ageoestatistical analysis as well a tem-poral sequence in different periodsafter the fire. As an example of theused methodology we show the caseof potassium. There is a decrease ofpotassium after the fire; the highintensity of fire must be the responsi-ble. We also believe that the topo-graphy play an important role tounderstand how the nutrients areaccumulated in the soil.

Key words: prescribedburning, fuel management, soil

L’EFECTE DE LES CREMES DE GESTIÓ DE COMBUSTIBLE EN EL SÒL

Marc Lorca i Xavier Úbeda

Departament de Geografia Física i AGR, Universitat de Barcelona

I77

1. Introducció

Les cremes controlades o de gestió decombustible són actuacions forestals dirigides a lagestió del foc i del combustible de l'ecosistema.Generalment són plantejades per tal de reduir lacàrrega de biomassa combustible, dificultant d’a-questa manera la propagació del foc, evitant lageneració de comportaments excessivament vio-lents per parts d’aquests, i facilitant, en qualsevolcas, l'extinció d’un foc que es desenvolupés fora deles pautes de seguretat establertes. Les cremes con-trolades són efectuades pel Grup de Recolzament aActuacions Forestals (GRAF) del Cos de Bombers dela Generalitat de Catalunya des de 1999.

L’objectiu fonamental de la recerca ésconèixer quins són els canvis produïts en els parà-metres més importants del sòl i la seva respostahidrològica després d’estar sotmesos a cremes con-trolades. Mitjançant aquesta recerca és pretén dotara la tècnica de les cremes prescrites d’un camp deconeixement que permeti ampliar el control delsseus efectes. D’aquesta manera, podrien establir-seperíodes màxims de freqüència d’aplicació per acada un dels punts on s’actués. Aquests períodesserien definits en funció del tipus de sòl, de vegeta-ció, i climatologia de cada lloc, que configurarienun determinat comportament i resposta d’aquest sòla una aplicació de crema. Tenint en compte aquestscriteris a l’hora d’aplicar les cremes podrien acon-seguir-se els objectius d’aquestes sense comprome-tre ni la fertilitat del sòl ni la sostenibilitat de l’eco-sistema.

2. Metodologia

El disseny de mostreig és una parcel·la de4 x 18 metres, amb 42 punts de mostreig, 30 delsquals en intervals de 2 metres i 12 punts més dispo-sats de manera intermèdia. El mostreig es fa justabans i després de la crema. La simulació de plujatambé és feta just abans i després així com també elcontingut d’humitat en el sòl a través d’un T.D.R.L’intentat del foc és mesurada durant la crema mit-jançant uns termòmetres de vara. En el laboratorisón analitzats els següents paràmetres: Textura

(pipeta de Robinson), pH i Conductivitat Elèctrica(aigua a 1:2,5), Carboni i Nitrogen total (AnàlisiElemental), Bases bescanviables (Acetat Amoni ianàlisi ICP/AAS), Fòsfor (Osmond Bray), CaCO3(Calcímetre de Bernard). Les dades són tractadesestadísticament amb anàlisi ANOVA. El disseny dela parcel·la permet el tractament geoestadístic de lesdades, el qual consisteix en dues parts: anàlisi ambGEOEAS (semivariograma empíric amb ajustamentamb el semivariograma teòric) i un simple Krigingen blocs de 4 x 4. Un cop la informació representa-da en capes cartogràfiques de la parcel·la, utilitzemel programa ARCVIEW GIS per a fer operacionsespacials i relacionar les variables estudiades i laseva relació amb el pendent, orientació, microre-lleu, etc. A més, el programa permet treure mapesd’índexs de variació dels paràmetres en dosmoments o episodis diferents.

3. Àrea d’estudi

Els resultats de la parcel·la d’estudi quees presenta en aquest article és l’anomenada“Tivissa Alta”. És una parcel·la situada a les mun-tanyes de Tivissa (Ribera d’Ebre). La temperaturamitjana anual és de 14-16°C amb una precipitacióde 600-650 mm/any. El substrat està format persediments del Triassic (argiles i sorres fines). Els sòlstenen una textura argilo/argilofranca. La vegetacióés la típica d’un matollar mediterrani: Ulex parvi-florus, Rosmarinus oficinalis, Cistus albidus i Rubusulmifolius. La crema de Tivissa Alta va tenir lloc el11 de juny de 2002. L’objectiu de la crema prescri-ta era aconseguir reduir substancialment la impor-tància de l’Ulex (espècie que impossibilita la pastu-ra i al mateix temps afavoreix la propagació del foc)en favor del Cistus. Amb dues cremes en 3 anys iaprofitant el temps que cada una de les espèciesrequereix per a deixar un banc de llavors viable desde la seva germinació (Cistus: 3 anys, Ulex: 5 anys)es preveu assolir l’objectiu. Es van assolir tempera-tures en el sòl superiors a 400ºC, màxim que vapoder ser enregistrat, però no es descarten tempe-ratures superiors.

I78

4. Resultats

Com podem veure a la Figura 1, el con-tingut de potassi immediatament després de lacrema no experimenta variacions, però les anàlisisefectuades a les 4 i 16 setmanes ens indiquen unatendència clara a la disminució d’aquest element.

5. Discussió

A la Figura 1 es pot observar com elpotassi just després de la crema té un petit descens,encara que aquest, no és estadísticament significa-tiu. Hi ha autors que diuen que hi ha un incrementde potassi bastant considerable en el sòl en el cas defocs fins a 400ºC (Giovannini 1997). Altres, però,també (Blank i Zamudio 1998) han observat un des-cens important quan el foc assoleix els 500ºC, aixòve donat per la volatilització d’aquest element.Segons Giovannini (1997) és la combustió de lavegetació amb les seves restes i no pas els canvisdirectes en la química del sòl el que produeix unaugment dels nivells de K. Segons aquestes observa-cions en el nostre cas la temperatura assolida a laparcel·la podria haver estat superior a 500ºC.

També es pot veure a la Figura 1, que alcap de quatre setmanes, el potassi ha descenditmolt més i aquesta vegada de manera significativa,perllongant-se aquesta tendència a les 16 setmanessegüents igualment de manera significativa. La pèr-dua de cendres per causa del vent (Mataix-Solera1999) o per rentat degut a l’escolament (Úbeda iSala 2001) en poden ser les causes, i veurem com latopografia de la zona estudiada ens hi pot aportarmés dades.

A la Figura 3 s’hi mostren els contingutsde K a la parcel·la d’estudi en els quatre moments.Aquests mapes es complementen amb la informaciódels gràfics de la Figura 1. A primer cop d’ull veiemcom entre els moments d’abans i després d’efectuarla crema hi ha una disminució del contingut del K,però el seu patró de distribució dins de l’àrea nosembla variar, doncs tant les zones amb majorsnivells com les més pobres continuen essent lesmateixes. Això podria indicar una pèrdua homogè-nia de K en tota la parcel·la.

És a la representació del més de juliol,però, on s’observa una homogeneització dels nivellsde K, amb una lleugera, però clara, acumulació a laseva part central.

A la Figura 2 observem un mapa de pen-dents de la parcel·la. Es pot comprovar com hi ha uncanvi a meitat de parcel·la que ens pot ajudar aentendre els resultats mostrats a la Figura 3. Veiemcom en la zona d’aquest trencament de pendent del’ordre del 25%, abans del foc, hi ha una acumulacióde potassi. El foc, i més tard els processos erosius decendres, el que fan és homogeneïtzar el contingut depotassi en tota la parcel·la, això també ha estat obser-vat per Antos et al. (2003). En el nostre cas, semblaser que l’efecte de l’escolament superficial i la circu-lació de l’aigua a través del perfil poden haver mobi-litzat partícules fines del sòl així com també donarlloc a l’acumulació de les cendres en la zona de pèr-dua de pendent. És important fer notar com d’impor-tant és la topografia a l’hora d’entendre els processosde variacions espacials en les dades, tant per acumu-lació com per pèrdua de determinats nutrients.

I79

FIGURA 2. Pendent de la parcel·la d’estudi. Es pot comprovar coma meitat de la parcel·la hi ha un canvi de pendent lleuger però sig-nificatiu a nivell d’efectes en el sòl.

FIGURA 1. Resultats del potassi (42 mostres). La no alineació ver-tical de les “X” indica diferències estadísticament significatives.

6. Conclusions

El potassi és un dels elements del sòl quemés es veuen alterats després del foc. Això s’expli-ca per l’increment que sempre hi ha derivat del con-tingut en K de les cendres resultants de la combus-tió de la vegetació i de la manera en com aquestesseran acumulades o exportades de l’entorn. D’altrabanda, el K és un element molt mòbil per efecte dela volatilització, a l’assolir el foc, altes temperatures.

Pels resultats obtinguts, la crema de ges-tió de combustible com a tècnica de gestió destacaper la seva efectivitat i eficiència en un extens marcd’aplicació, però cal tenir presents les característi-ques del sòl per determinar la intensitat i la fre-qüència d’actuació que aquest pot suportar a fi d’e-vitar processos de degradació.

7. Agraïments

A tots els membres del GRAF, per la sevacol·laboració, i al Joan Pallisé, pel seu suport logístic.

I80

BIBLIOGRAFIA

ANTOS, J. A.; HALPERN, C.B.; MILLER,R.E.; CROMACK, K.; HALAJ. M.G. 2003. Temporaland spatial changes in soil carbon and nitrogen afterclearcutting and burning of an old-growth Douglas-Fir forest. USDA, Research Paper, 555, PacificNorthwest Research Station.

BLANK, R.R.; ZAMUDIO, D.C. 1998.The influence of wildfire on aqueous yield of apartially disturbed Mediterranean catchment.Zeiscchrift für Geomorphologie. N. F. Suppl. 107,(2), 79-93.

GIOVANNINI, G. 1997. The effect offire on soil quality-physical and chemical aspects.Proceedings of the European school of Climatologyand Natural Hazards Course. EuropeanCommission, Luxembourg, pp. 217-248.

MATAIX-SOLERA, J. 1999. Alteracionesfísicas, químicas y biológicas en suelos afectadospor incendios forestales. Contribución a su conser-vación y regeneración. Ph.D. Thesis, University ofAlicante.

ÚBEDA, X.; SALA, M. 2001. Chemicalconcentrations in overland flow from different fores-ted areas in a Mediterranean Environment: burnedforest at different fire intensity and unpaved road.Zeiscchrift für Geomorphologie. 45, (2), 225-238.

FIGURA 3. Mapes de la parcel·la amb la representació del contin-gut de potassi en cada un dels moments analitzats.

Incendi al massís del Montgrí. Estiu 2001 (FOTO: EDUARD PLANA)

R e s u mLa crema controlada de

bruguerars mediterranis es contemplacom una eina de gestió del combusti-ble en una comunitat amb alt risc d’in-cendi. Tot i així, no es coneix l’efectede l’estació de crema sobre la severitatdel foc, ni sobre la recuperació del sòli de la vegetació. Per aquest motiu esplanteja l’estudi de la severitat de cre-mes controlades de bruguerars medi-terranis en funció de l’estació decrema. Es van realitzar 4 quatre cre-mes controlades a la primavera i qua-tre a la tardor en un bruguerar situat aGestosa (Coimbra, Portugal), dominatper plantes rebrotadores com Ericaaustralis i Chamaespartium tridenta-tum i una germinadora estricta, E.umbellata. Ambdues cremes van serde baixa intensitat degut a l’elevadahumitat de la vegetació i del sòl. Lescremes van aportar cendra i materialvegetal als horitzons orgànics quenomés es van cremar parcialment. Elbalanç va ser positiu per al sòl, ambun increment d’aproximadament 5Mg.ha-1 en ambdues estacions. Lavegetació va rebrotar ràpidament des-prés dels focs de primavera i al cap demig any per a les cremes de tardor. Essuggereix que, en cas de haver-se derealitzar cremes controlades, aquestessiguin fetes en moment d’elevadahumitat del sòl per tal d’obtenir cre-mes d’intensitat i severitat baixes.D’aquesta manera es conservaria unapart dels horitzons orgànics del sòl,aportant-hi fertilitat i protecció al sòl.

Paraules clau: Erica, bru-guerar, cremes controlades, sòl

R e s u m e nLa quema controlada de

brezales mediterráneos se contemplacomo una herramienta de gestión delcombustible en una comunidad conalto riesgo de incendio. Sin embargo,no es conocido el efecto de la esta-ción de quema sobre la severidad delfuego, ni sobre la recuperación delsuelo y de la vegetación. Así pues, seplantea el estudio de la severidad dequemas controladas de brezalesmediterráneos en función de la esta-ción de quema. Para ello se realiza-ron cuatro quemas controladas enprimavera y cuatro en otoño en unbrezal situado en Gestosa (Coimbra,Portugal), dominado por plantasrebrotadoras como Erica australis yChamaespartium tridentatum y unagerminadora estricta. E. umbellata.Ambas quemas fueron de baja inten-sidad debido a la alta humedad de lavegetación y el suelo. Las quemasaportaron ceniza y material vegetal alos horizontes orgánicos que sólo sequemaron parcialmente. El balancefue positivo para el suelo, con unaumento de unas 5 Mg.ha-1 en ambasestaciones. La vegetación rebrotórápidamente, después de los fuegosde primavera, y al cabo de medio añopara las quemas de otoño. Se sugiereque, en caso de tenerse de realizarquemas controladas, estas se haganen momentos de alta humedad delsuelo para obtener quemas de bajaintensidad y severidad. Así se conser-varía parte de los horizontes orgáni-cos del suelo, aportando fertilidad yprotección al suelo.

Palabras clave: Erica, bre-zal, quemas controladas, suelo

A b s t r a c tControlled burning of

Mediterranean heathlands could be amanagement tool for fuel control inthese communities with high risk offire. However, it is not well known theeffect of the season of burn on fireseverity and soil and plant recovery.This study deals with the effects ofcontrolled fires in relation to the sea-son of burn. We carried out four burnsin spring and four in autumn in aheathland located in Gestosa,(Coimbra, Portugal). Vegetation wasdominated by the resprouter shrubsErica australis and Chamaespartiumtridentatum, and the strict seeder E.umbellata. Both burns were of low-intensity because the high moisturecontent in plant and in soil. Burningadded ashes and plant material to theforest floor layers, which only burnedslightly. As a result, soil showed apositive balance, with an increase of5 Mg.ha-1 in both seasons. Plants res-prouted quickly after spring burning,and after half a year for the autumnburnings. In case that controlled bur-nings have to be done, we suggest toburn when soil is wet in order to havea low intensity burning and low-seve-rity. In this way forest floor could bepreserved, maintaining fertility andsoil protection.

Key words: Erica, heath-land, controlled burning, soil

BRUGUERARS SOTMESOS A CREMES CONTROLADES

Isabel Serrasolses

Centre d’ Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM)

I81

1. Introducció

La gestió de les brolles i matollars mitjan-çant el foc té diferents objectius, com disminuir laquantitat de combustible, o modificar la composicióespecífica de la comunitat arbustiva per tal de pro-moure comunitats més madures en la successióvegetal i la seva resiliència davant el foc (Baeza etal. 2002, Vallejo et al. 2000). Però es coneix poc l’e-fecte de les cremes fora de l’estació habitual delsincendis, l’estiu, tant de la severitat de la pròpiacrema, com en la recuperació de l’ecosistema, sòl ivegetació. Així doncs, les cremes controlades s’hau-rien d’explorar amb més profunditat com a eina enla gestió de matollars de gran risc d’incendi.

Els foc controlats s’han de fer en èpoquesde baix risc d’incendi, que solen ser a la primaverao bé a la tardor. Diferents estudis mostren que l’es-tació de les cremes és important en els processosdemogràfics i fenològics de les diferents espècies,així com també en algunes propietats del sòl i elcicle de nutrients (Trabaud 1983 i 1991, Zuazua etal. 1998).

El foc promou el cicle de nutrients alsecosistemes. Segons la severitat del foc hi pot haveruna pèrdua neta de nutrients i de matèria orgànicadel sistema sòl-planta, durant o immediatament des-prés del foc. Tot i amb això, estudis d’incendis debaixa severitat, mostren pèrdues baixes, que espoden recuperar pel propi sistema amb pocs anys,especialment en aquells casos amb presència de lle-guminoses fixadores de N (Raison et al. 1985,Casals 2002).

El bruguerar mediterrani és un tipus devegetació singular a la Conca Mediterrània queocupa normalment sòls àcids i pobres en nutrients.Es distribueix per la meitat occidental de laPenínsula Ibèrica i el noroest de Marroc. En aquestbruguerar hi conviuen plantes llenyoses rebrotado-res, com els brucs (Erica australis) i ginestes(Chamaspartium tridentatum), i no rebrotadores igerminadores com ericàcies (E. umbellata i Callunavulgaris) i cistàcies (Halimium lasianthum). Lesespècies rebrotadores sobreviuen a pertorbacionsseveres, com el foc o la pastura, que destrueix laseva massa fotosintètica, i rebroten a partir degemes de la soca. Les plantes adultes germinadoresmoren durant aquestes pertorbacions, però lapoblació es reestableix a partir de la germinació deles llavors emmagatzemades al sòl (Valbuena et al.

2000). Així, el bruguerar mediterrani es caracteritzaper tenir una gran resiliència davant el foc. No obs-tant, pertorbacions molt intenses o bé molt fre-qüents, amb pertorbacions amb temps inferiors alsde restabliment del banc de llavors, poden posar enperill la continuïtat d’aquestes espècies germinado-res (Ojeda 2003). Així mateix, la reserva denutrients i de midó de les espècies rebrotadores a lasoca i a les rels, poden disminuir molt en successi-ves rebrotades (Cruz et al. 2003a), la qual cosapodria fer més vulnerable aquesta comunitat davantla següent pertorbació. El vigor de rebrotar depèn, amés de les reserves de la soca, d’altres factors comla fertilitat del sòl i la disponibilitat d’aigua (Cruz etal. 2003b). La freqüència de les pertorbacions sobreaquesta comunitat pot determinar la conservaciódel banc de llavors i la capacitat de regeneració deles plantes rebrotadores

L’objectiu del present treball és l’estudide la severitat de les cremes controlades sobre el sòli la vegetació i la seva recuperació post-foc en unbruguerar mediterrani, en funció de l’estacionalitatde les cremes. Es pretén estudiar l’ús dels nutrientsper la vegetació en relació amb, a l’estratègia repro-ductiva de les diferents espècies de la brolla i a ladisponibilitat de nutrients del sòl. En aquest articlees presenten només resultats preliminars d’aquestarecerca.

2. Material i mètodes

2.1. ZONA D’ESTUDI

La zona d’estudi és a Gestosa, a la Serrade Lousã (40º15’ N, 8º10’ W), a Coimbra, Portugal.Les parcel·les experimentals estan en un vessantd’uns 15-24º de pendent d’orientació Est i a unaaltitud de 850 m s.n.m. La roca mare és d’esquistosi grauvaques. El sòl és del tipus Cambisòl dístric,pedregós, de textura fina, amb un alt contingut ambmatèria orgànica a l’horitzó A, i pH moderadamentàcid. És un sòl molt susceptible a l’erosió quan estàdescobert de vegetació. El clima és mediterrani-sub-humit, mesotèrmic amb dèficit hídric de juliol asetembre. La precipitació és de 760 mm anuals i latemperatura mitjana anual és de 11ºC. La vegetacióés un bruguerar alt i dens que pertany a l’associacióHalimio ocymoidis-Cistetum psilosepali (Br.-Bl., PSilo i Rozeira 1964). La vegetació està dominada

I82

per E. australis, E. umbellata, Chamaespartium tri-dentatum i Halimium alyssoides subsp. lasiathum.

2.2. DISSENY EXPERIMENTAL

S’aplicaren dos tractaments de cremescontrolades per comparar l’efecte de l’estacionali-tat: cremes de primavera i cremes de tardor. Per aixòs’aplicà un disseny de blocs aleatoritzats, on cadaun dels quatre blocs contenia un tractament: con-trol, primavera i tardor, sumant quatre rèpliques pertractament. Les parcel·les eren de 50x55 m2.

A cada parcel·la se seleccionaren duessubparcel·les de 4 m2, al centre de les quals hi haviauna Erica australis. Abans de les cremes, es caracte-ritzà la vegetació i el sòl en aquestes subparcel·les.Les cremes de primavera tingueren lloc el 19 demaig de 2002, i les de tardor el 29 d’octubre de2002. Durant les cremes, es prengueren mesures deles característiques dels focs.

Per a les cremes de primavera, el sòl esmostrejà: maig-02; juliol-02, octubre-02 i juny-03.Per a les cremes de tardor el sòl es mostrejà: octu-bre-02 (prefoc), octubre-02 (2 dies després del foc);i al juny-03. Es feu un seguiment de la regeneracióde la vegetació durant les mateixes campanyes queper al sòl. Es determinà la humitat del sòl; el sòl s’as-secà, tamissà per 2 mm i pesar. Una submostra estriturà per tal d’analitzar el C i el N amb un autoa-nalitzador elemental.

3. Resultats i discussió

3.1. EL BRUGUERAR ABANS DE LES CREMES

La vegetació correspon a un bruguerarmolt dens, amb un recobriment entre el 70% i el100%. La riquesa específica és molt baixa, noméss’observaren 8 espècies arbustives, cinc de les qualseren Ericàcies. Només tres espècies (Erica umbella-ta, Erica australis i Chamaespartium tridentatum)ocupaven un 87% del recobriment. Les altres espè-cies presents a les parcel·les estudiades eren, enordre d’abundància: Halimium alysoides subsplasianthum, Erica cinerea, Pteridium aquilinum, Ericaarborea, Calluna vulgaris, i Halimium ocymoides.Entre totes les espècies, només una d’elles era ger-

minadora estricta, Erica umbellata. Les altres espè-cies, incloses les cistàcies Halimium alysoides subsplasianthum i Halimium ocymoides, són capaces derebrotar després del foc si aquest no ha estat gairesever. Existia un patró contagiós en la distribuciód’algunes espècies, com E. umbellata, que presentàdiferent recobriment a les parcel·les de primavera(41% del recobriment) i a les de tardor (amb un16%). La diferència en abundància d’aquesta espè-cie podria comportar una regeneració diferenciadadesprés del foc, ja que és l’única espècie germina-dora estricta arbustiva de la comunitat. Així, a lesparcel·les de primavera un 53% del recobrimenteren plantes rebrotadores (principalment E. australisi Chamaespartium tridentatum), i a les de tardor elrecobriment fou més gran, representant un 70% delrecobriment total. Les E. australis d’aquests brugue-rars eren les plantes més altes, amb una soca gran(entre 20 i 27 cm de diàmetre) amb uns 11-23rebrots que sortien al voltant de la soca com unacorona. Ch. tridentatum és una planta rebrotadora ifixadora de N i el seu recobriment era d’un 23-31%.Aquesta espècie acumula molta necromassa en peu,de mida petita, la qual cosa confereix a la comuni-tat una vulnerabilitat important davant els incendis.

La biomassa del bruguerar fou de 21,6Mg.ha-1. E. australis fou l’espècie amb més biomas-sa, amb un 64% del total, seguida del Ch. tridenta-tum i E. umbellata. El 65% de la biomassa total erade mida petita (< 0.64 cm). Ch. tridentatum era l’es-pècie que acumulava més proporció d’aquesta frac-ció fina, fins a un 80% del seu pes.

L’estat fenològic de la vegetació almoment de les cremes controlades era diferentsegons la crema de primavera i de tardor. A la pri-mavera E. umbellata estava en plena floració, i latardor estava dispersant les llavors. Les dues espè-cies d’Halimium també estaven en flor a la prima-vera. A l’estiu va florir el Ch. tridentatum i a la tar-dor estava en flor E. cinerea.

3.2. EL SÒL ABANS DE LES CREMES

El sòl estava recobert al 100% pels horit-zons orgànics. Es distingien els horizons L, F i H. Laquantificació global dels horitzons orgànics fou de13.0 ± 2.4 Mg.ha-1 (mitjana ± desviació) per al trac-tament de les cremes de primavera, essent el 30%fracció grollera (>2mm), que corresponia principal-ment a l’horitzó L i part de l’F (majoritàriamentfulles senceres i fragmentades). L’altre 70% foumaterial fi, menor de 2 mm, corresponent a part de

I83

l’F i sobretot a l’horitzó H. A les parcel·les de tardor,els horitzons orgànics eren molt semblants als deprimavera, però amb un major pes, arribant a 20.2± 6.9 Mg.ha-1. Aquesta diferència podria ser degudaa l’època de l’any del mostreig (hi va haver caigudade fullaraca a l’estiu), i a la diferència en la compo-sició específica del recobriment de la vegetació,amb menor predominància d’E. umbellata al tracta-ment de tardor. La concentració de C orgànic, el%N i la relació C:N fou semblant a les dues esta-cions de mostreig.

3.3. LES CREMES CONTROLADES DEPRIMAVERA I DE TARDOR

Les cremes es feren en èpoques humidesi les plantes estaven hidratades i turgents. Malgrataixò, les cremes de primavera foren ràpides i inten-ses. En canvi, les cremes de tardor, que es feren enun període especialment humit i els horitzons orgà-nics del sòl estaven amarats d’aigua, el foc anà cre-mant lentament i irregular, deixant al seu pas clapesde vegetació sense cremar. La velocitat de les cre-mes de primavera fou de 8-14 m min-1, molt mésràpid que les cremes de tardor, que cremaren a unavelocitat de 3-6 m min-1. A la primavera, les tempe-ratures màximes enregistrades amb termoparells a lasuperfície del sòl presentaren uns valors mitjans de690ºC (Taula 1).

3.4. EL SÒL POSTCREMES

Després de les cremes de primavera el sòlquedà nu de vegetació, només quedaren els troncsmés gruixuts ennegrits dels arbusts en peu. El foccremà gairebé la totalitat de la vegetació, perònomés una petita part dels horitzons orgànics. El sòlquedà recobert de cendres grises i material orgàniccarbonitzat, que suposà un pes de 3,8 ± 1.1 Mg ha-1.L’horitzó de cendres era molt ric en material carbo-nitzat, amb C (57%C ) i amb una relació C:N de 47.A les cremes de tardor, el foc deixà clapes de vege-tació dessecada però sense cremar, i troncs i bran-ques de plantes carbonitzades. En aquest cas lacapa de cendres fou molt prima i no es mostrejà perseparat.

En ambdues cremes s’enregistrà unaincorporació de material provinent de la vegetaciócremada o parcialment cremada de 6 i 5 Mg ha-1,per a les cremes de primavera i tardor, respectiva-ment (Taula 2). El balanç positiu es refereix única-

ment al sòl, ja que és evident que hi va haver unbalanç negatiu, amb pèrdua de matèria orgànica ide nutrients, quan es comptabilitza el sistema sòl-vegetació. El material incorporat al sòl en elmoment de l’incendi correspongué bàsicament amaterial fi, 96% a les cremes de primavera, peròtambé fou important l’aportació de material mésgroller a les cremes de tardor, amb un 37%. Elshoritzons orgànics experimentaren una disminuciódel %C com a conseqüència directa del foc, de47% a 43% (Figura 1).

3.5. L’EVOLUCIÓ DELS HORITZONSORGÀNICS

Les pluges postfoc barrejaren la capa decendres amb la resta dels horitzons orgànics.Aquestes pluges també arrossegaren cendres i mate-rial orgànic pendent avall, redistribuint-lo en zonesd’acumulació i zones de pèrdua, presentant símpto-mes d’erosió concentrada en petits canals. Mig anydesprés de les cremes, els horitzons orgànics acu-mulaven 22-23 Mg ha-1.

A més de l’heterogeneïtat en la distribu-ció dels horitzons orgànics del sòl, la qualitat de lamatèria orgànica també anà canviant amb el temps.El %C dels horitzons orgànics (fracció fina) anà dis-minuint, des de 42.5% just després del foc, a38.4%, al cap d’un any de les cremes de primavera.El nitrogen però, augmentà lleugerament la sevaconcentració després de les cremes. Com a conse-qüència de la dinàmica del %C i del %N, la relacióC:N d’aquest horitzó orgànic disminuí de 35 fins a28.5 al cap d’un any (Figura 1). Aquests canvis en laqualitat de la matèria orgànica suggereixen que s’haproduït una forta mineralització d’aquest horitzóorgànic afavorit per les condicions postcremes. Nos’observaren canvis significatius en la qualitat de lamatèria orgànica al cap de mig any després de lescremes de tardor.

3.6. REGENERACIÓ DE LA VEGETACIÓPOSTFOC

La vegetació es recuperà ràpidament des-prés de les cremes de primavera. Al juliol (1,5 mesosdesprés del foc) totes les espècies rebrotadores jahavien rebrotat des de la soca. La majoria de lesespècies germinadores començaren a aparèixer a latardor del 2002. En el cas de les cremes de tardor, lagerminació s’observà la següent primavera, mig any

I84

després del foc. El recobriment total de la vegetaciófou de 45% i 27% per a les cremes de primavera itardor, als 13 i 8 mesos respectivament (Figura 2).Les plantes amb major recobriment foren les rebro-tadores Chamaespartium tridentatum i Erica austra-lis. E. umbellata germinà molt vigorosament a la pri-mavera 2003, però amb un recobriment molt baix.

La biomassa dels rebrots d’E. australisregenerats després de les cremes fou de 170.3 ±108.9 g m-2 al cap d’un any després de les cremesde primavera, i de 37.2 ± 25.5 g m-2, 8 mesos des-prés de les cremes de tardor. Aquestes diferènciestan grans en biomassa no s’expliquen només pels

I85

TAULA 1. CONDICIONS DE LES CREMES CONTROLADES DE PRIMAVERA I TARDOR

Primavera (19/05/02) Tardor (29/10/02)mitjana desviació mitjana desviació

Condicions meteorològiques

Velocitat vent m/s 5,1 0,2 7,9 5,3

Direcció Vent E-SE SE

Temperatura aire ºC 16,2 2,2 13,0 1,3

Humitat Relativa aire % 51,0 1,7 75,3 4,5

Humitat (%) plantes i sòl

Ch. tridentatum 87,8 7,0 84,6 4,8

E. umbellata 102,1 24,1 90,9 16,4

E. australis 82,4 22,7 76,0 12,8

Erica.sp (morta) 10,1 0,2 18,4 2,2

Horitzó L 46,9 16,4 203,0 29,4

Horitzó H 48,6 22,8 137,4 51,9

Sòl mineral (0-2,5 cm) 26,0 3,6 28,3 5,1

Característiques cremes

Velocitat propagació foc (m/min) 11,7 3,3 3,9 1,5

Temperatura (ºC) màx. Superfície sòl 688,9 86,9 No mesurat No mesurat

TAULA 2. CANVIS EN EL PES DELS HORITZONS ORGÀNICS DEL SÒL, EXPRESSAT EN MG.HA-1, ABANS I DESPRÉS DE LES CREMES DE PRI-MAVERA I DE TARDOR. (LA COMPARACIÓ DEL PES PER A CADA CREMA ES PRESENTA A LA DRETA DE CADA TRACTAMENT: NS, NO SIGNI-FICATIU; *** P < 0.05).

Cremes Primavera Cremes Tardor

Horitzons orgànics Pre-Cremes Post-cremes Balanç Pre-Cremes Post-cremes Balanç

L (Fracció grollera > 2mm) 3,67 3,95 + 0,28 ns 6,77 8,54 + 1,77 ***

F-H (Fracció fina < 2mm) 9,33 15,28 + 5,95 *** 13,43 16,50 + 3,07 ***

TOTAL 13,00 19,23 + 6,23 *** 20,20 25,04 + 4,84 ***

FIGURA 1. % C, %N i relació C:N de l’horitzó orgànic (fracció fina<2 mm) del sòl abans i després de les cremes de primavera.

mesos de diferència després del foc, sinó del nom-bre d’èpoques favorables per al creixement d’a-quests bruc. Així, els brucs cremats a la primavera-02 tingueren 3 èpoques de creixement: la mateixaprimavera del foc i començaments d’estiu (que foumolt plujós); a la tardor següent, amb bones plugesi temperatures suaus; i a la primavera de l’anysegüent (2003). En canvi, els brucs cremats a la tar-dor només tingueren la primavera-03 per a fer el seucreixement postfoc.

4. Conclusions

Els resultats obtinguts fins al momentsemblen indicar que les cremes controlades novaren ser massa severes al sòl en cap estació. Labaixa intensitat de les cremes, especialment a lescremes de tardor, fou deguda a l’alt contingut enhumitat de la vegetació i dels horitzons orgànics delsòl. Aquests horitzons orgànics només es cremarenparcialment.

Les cremes aportaren cendres i restes dematerial vegetal cremat o parcialment cremat,donant un balanç positiu al sòl de l’ordre de 5-6Mg.ha-1, que contribuí a la conservació de la matè-ria orgànica i dels nutrients del sòl Aquest nou mate-rial s’incorporà als horitzons orgànics, que s’anarendistribuint d’una forma heterogènia en el pendent.Amb el temps, la matèria orgànica s’anà mineralit-zant, disminuint el %C i la relació C:N. Gràcies a labaixa intensitat de les cremes i a la conservació delshoritzons orgànics, aquests tingueren un paperfonamental en la protecció del sòl contra l’erosió.

Malgrat això, s’observaren signes de transport i acu-mulació de sòl superficial al llarg del fort pendentdegut a l’erosió hídrica.

La vegetació regenerà ràpidament gràciesa la dominància d’espècies rebrotadores. La recu-peració del recobriment va ser especialment eleva-da a les cremes de primavera, ja que les plantesrebrotaren immediatament després del foc, mentreque a les cremes de la tardor la vegetació nocomençà a rebrotar fins a mig any després, a la pri-mavera següent.

Per concloure, voldria remarcar algunsdels resultats obtinguts que podrien transferir-se capa a la gestió de les cremes en comunitats de bru-guerars. En primer lloc, la conveniència de conser-var bona part dels horitzons orgànics de sòl desprésde les cremes controlades per tal de subministrarfertilitat al sòl i protecció contra l’erosió. Per acon-seguir-ho cal que les cremes siguin de baixa inten-sitat i severitat, i per tant, s’haurien de realitzar enmoments d’alta humitat al sòl. En segon lloc, la con-veniència de programar les cremes controlades enfunció de la rapidesa de regeneració de la vegetaciópostfoc. L’objectiu seria doble: crear una cobertaprotectora del sòl el més aviat possible després delfoc, i absorbir a la vegetació en creixement moltsdels nutrients disponibles com a conseqüència deles cremes.

I86

FIGURA 2. Evolució del recobriment de la vegetació postfoc. A l’esquerre el recobriment total, i a la dreta el recobriment específic. P indica cremade primavera i T cremes de tardor.

I87

BIBLIOGRAFIA

BAEZA, M.J.; DE LUÍS, M.; RAVENTOS, J.;ESCARRÉ, A. 2002. Factors Influencing Fire Behaviour inShrublands of Different Stand Ages and the Implicationsfor Using Prescribed Burning to Reduce Wildfire Risk.Journal of Environmental Management. 65, 199-208.

CASALS, P. 2002. Estratègies de la vegetaciómediterrània en l’ús del nitrogen després del foc. TesiDoctoral. Universitat de Barcelona.

CRUZ, A.; PÉREZ, B.; MORENO, J.M. 2003a.Resprouting of the Mediterranean-type shrub Erica austra-lis with modified lignotuber carbohydrate content. J.Ecology 91: 348-356.

CRUZ, A.; PÉREZ, B.; MORENO, J.M. 2003b.Plant stored reserves do not drive resprouting of the lig-notuberous shrub Erica australes. New Phytologist 157:251-261.

OJEDA, F. 2003. Regeneración del brezalmediterráneo: apuntes para la conservación. Ecosistemas12.

RAISON, R.J.; KHANNA, P.K.; WOODS P.V.1985. Transfer of elements to the atmosphere during low

intensity prescribed fires in three Australian subalpineeucalypt forest. Can. J. For. Res. 15: 657-664.

TRABAUD, L. 1983. The effects of differentfire regimes on soil nutrient levels in Quercus cocciferagarrigue. In: Kruguer et al. (Eds). Mediterranean-typeecosystems. The role of nutrients. Springer-Verlag, Berlin.

TRABAUD, L. 1991. Fire regimes and phyto-mass growth dynamics in a Quercus coccifera garrigue. J.Veg. Science, 2: 307-314.

VALBUENA, L.; TÁRREGA, R.; LUIS-CALA-BUIG, E. 2000. Seed banks of Erica australis and Callunavulgaris in a heathland subjected to experimental fire. J.Vegetation Science 11: 161-166

VALLEJO, V.R.; BAUTISTA, S.; CORTINA, J.2000. Restoration for soil protection after disturbances.In: Trabaud, L., (ed.). Life and environment in theMediterranean. p. 301-343. Wit Press, Southampton.

ZUAZUA, E.; CRUZ, A.; MORENO, J.M.1998. Effects of Season of Burn on Plant Dynamics afterExperimental Fires in a Cistus-Erica shrubland of CentralSpain, 3rd. International Conference on Forest FireResearch. 14th. Fire and Forest Meteorology Conference.Coimbra, Portugal.

FOTO: EDUARD PLANA

I88

R e s u m

No hi ha massa dades querelacionin el comportament del focd’una crema amb els efectes poste-riors sobre l’estructura de l’ecosistemagestionat. Davant d’aquest fet, conèi-xer el règim històric de pertorbacionsi l’evolució del sistema permet enten-dre la dinàmica del sistema i simular-la mitjançant els models de successióde la vegetació. Durant l’execució dela crema, es controla i es corregeix elcomportament del foc per aconseguirels efectes desitjats. Les cremes sónun camp de proves excel·lent perconèixer les interaccions entre foc iecosistema. La monitorització de lescremes, mitjançant fitxes de camp,permet desenvolupar una gestióadaptativa de la dinàmica de l’ecosis-tema, atenent al canvi observat in situper aconseguir que el sistema evolu-cioni cap a les estructures planifica-des. El procés de recollida de dadesper a la monitorització s’ha centrat enaquelles dades que permeten respon-dre les qüestions concretes planteja-des prèviament. Les línies de treballactuals consisteixen en monitoritzarel comportament i els efectes de lescremes per tal d’ajustar la finestra deprescripció i valorar el canvi estructu-ral real, en modelitzar la dinàmica delpaisatge i establir indicadors de valo-ració i, finalment, en millorar elsconeixements i implicacions de l’eco-logia de les espècies gestionades.

Paraules clau: monitorit-zació, comportament del foc, cremesprescrites, gestió de combustible,dinàmica de l’ecosistema

R e s u m e n

No hay demasiados datosque relacionen el comportamientodel fuego de una quema con los efec-tos posteriores sobre la estructura delecosistema gestionado. Ante éstehecho, conocer el régimen históricode perturbaciones y la evolución delsistema, permite entender la dinámi-ca del sistema y simularla mediantelos modelos de sucesión de la vege-tación. Durante la ejecución de laquema se controla y corrige el com-portamiento del fuego para conseguirlos efectos deseados. Las quemas sonun excelente campo de pruebas paraconocer las interacciones entre fuegoy ecosistema. La monitorización delas quemas, mediante fichas decampo, permite desarrollar una ges-tión adaptativa de la dinámica delecosistema, atendiendo al cambioobservado in situ, para lograr que elsistema evolucione hacia las estruc-turas planificadas. El proceso derecogida de datos para la monitoriza-ción se ha centrado en los que per-miten responder a las preguntas con-cretas planteadas de antemano. Laslíneas de trabajo actuales se centranen monitorizar el comportamiento ylos efectos de la quemas para ajustarla ventana de prescripción y valorarel cambio estructural real, en modeli-zar la dinámica del paisaje y estable-cer indicadores de valoración y, final-mente, en mejorar los conocimientosy implicaciones de la ecología de lasespecies gestionadas.

Palabras clave: monitori-zación, comportamiento del fuego,

quemas prescritas, gestión de com-bustible, dinámica del ecosistema

A b s t r a c t

There are no data relatingfire behavior in a prescribed burningwith effects in the structure of theecosystem. Knowing the past regimeof disturbance and system evolutionallows us to understand system dyna-mics, and to simulate it with succes-sional vegetation models. During theexecution of any burning, fire beha-vior is controlled and rectified to getthe desired effects. Prescribed bur-ning are an excellent training field toknow the interaction between fireand ecosystem. The monitoring ofthis burns, allows us to develop adap-tative management of system dyna-mic, responding to in situ change, toachieve that the system changes tothe desired structures. Gathering datato monitor has priorized those res-ponding to concrete questions.Actual work is centered in monito-ring fire behavior and prescribed bur-ning effects to adjust the prescriptionconditions, and the change of struc-ture, modeling landscape dynamic,and stablishing indicators to value,and finally, in improving knowledgeand implications of the ecology ofmanaged species.

Key words: monitoring,fire behavior, prescribed burning, fuelmanagement, ecosystem dynamics

MONITORITZACIÓ DEL COMPORTAMENT DEL FOC I DELSSEUS EFECTES EN LES CREMES DE GESTIÓ DE

COMBUSTIBLE

Edgar Nebot1, Marta Miralles2 i Miquel Lopez2

1 Unitat de Focs Forestals, Universitat de Lleida2 Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, Cos de Bombers, DGESC, Generalitat de Catalunya

1. Introducció

1.1. QUINA ÉS LA PROBLEMÀTICAACTUAL?

Avui en dia encara hi ha un coneixementreduït dels múltiples efectes del foc i, per tant, caldedicar-hi esforços. A grans trets, els eixos en recer-ca aplicada que s’estan coordinant des del GRAF ila Unitat de Focs Forestals de la Universitat deLleida es centren en dues escales de treball:

I a escala de parcel·la de crema: per millorar l’efi-càcia de les cremes prescrites i satisfer l’objectiude gestió planificat prèviament. És a dir, calpoder preveure i concretar quantitativament elscanvis estructurals de la vegetació, per modificaro influir en el comportament del futur incendique s’hi pugui desenvolupar.

I a nivell de gestió del paisatge: per mantenir,replicar o modificar la dinàmica dels nostres eco-sistemes a gran escala. Aquest és un nivell quenecessita del coneixement dels efectes del foc,com a eina de gestió, ja que tant permet crear elmosaic i l’estructura del paisatge que potenciïuns hàbitats respecte uns altres, com modificarels patrons de dispersió de les poblacions i influiren l’ecologia d’espècies com, també, provocarun canvi en el règim de foc dirigit cap a diferentsintensitats, recurrències, i extensions (Castellnou1997).

Cal ser conscients que no es poden predirni controlar tots els efectes que qualsevol gestió(extinció total - foc tècnic, etc.) provoca en la dinà-mica de l’ecosistema, però el comportament del sis-tema es pot fer comprensible, i es pot participar,reconeixent la influència sobre el sistema, i actuaramb precaució. No podem ser mai més observadorsinnocents, que viuen fora del fenomen que manipu-len. Per bo o dolent hi participem, i val més que hofem sàviament que no irresponsablement (Solé iGoodwin 2000). Aquesta és una realitat que calassumir i integrar en els criteris de planificació de lagestió. La multiplicitat d’interrelacions amb dife-rents efectes a diferents escales fa impossible predirel comportament de tot el sistema gestionat, peròpodem entendre els processos i les interaccions quehan conduït els nostres ecosistemes on són, i conèi-xer els camins que volem evitar.

1.2. CONÈIXER EL PASSAT PER PREVEUREEL FUTUR

Per a conèixer les interrelacions entre foci vegetació que han configurat els nostres ecosiste-mes, la primera opció és la d’estudiar el regim his-tòric de pertorbacions que ha conduït aquell ecosis-tema concret, i el paisatge que l’envolta, a l’estatactual. Conèixer l’evolució de les estructures pre-sents i el règim de pertorbacions vigent equival asaber quins són els tipus de foc possibles en aques-tes estructures adaptades i, en conseqüència, dispo-sar de criteris per quantificar la reducció de la pro-pagació d’un GIF.

Per assolir aquests coneixements caladaptar i construir els models de successió vegetalque representen la dinàmica de la vegetació, tant aescala local de parcel·la com a escala de paisatge, ique inclouen les pertorbacions identificades en l’e-cosistema que es vol gestionar. No és senzill trobarmodels de successió que descriguin els efectes delfoc en funció la seva intensitat, la seva recurrència,l’estacionalitat...

Un cop analitzat i identificat el patró decanvi del sistema i l’evolució posterior de la vegeta-ció, s’intenta que la crema prescrita manifesti uncomportament de foc que repliqui aquests efectes i,per tant, dinamitzi l’evolució de la vegetació cap ales estructures forestals resistents i adaptades al pasdel foc.

1.3. LA GESTIÓ ADAPTATIVA ENL’EXECUCIÓ DE LES CREMES

Provocar aquests canvis de manera dinà-mica en l’execució d’una crema prescrita implicaassumir el concepte de la gestió adaptativa, la qualpotencia la capacitat del gestor per adonar-se delscanvis que està provocant en l’ecosistema en elmateix moment d’actuar i poder-los corregir si cal(Fotografia 1).

Preveure els efectes posteriors de l’accióque s’està realitzant, facilita el poder assolir elsobjectius de gestió previstos a l’hora de modificar,eliminar, introduir o rectificar antigues actuacions odinàmiques del sistema. Però per realitzar aquestagestió adaptativa en l’ús del foc tècnic, cal que elgestor disposi del coneixements tècnics suficients ique pugui recollir les dades i informacions genera-des amb l’actuació per, posteriorment, extreure’nels criteris tècnics de decisió (Langston 1995).

I89

2. La monitorització del comporta-ment i dels efectes del foc

La monitorització de les cremes prescritesés el procés analític que permet crear una base dedades àmplia i significativa per relacionar, per al diade la crema, el comportament del foc, el patró d'ig-nició i les condicions meteorològiques, amb elsposteriors efectes produïts en l’estructura de la vege-tació. Aquestes relacions són el que cal conèixer iquantificar per tenir un criteri de decisió, obtingutde l’anàlisi tècnic, que sumi i complementi alsconeixements actuals obtinguts de l’experiènciadels experts.

L’eina per recollir aquestes dades és lafitxa de monitorització, la qual permet recollir lainformació que permet aprofundir en l’estudi i l’a-nàlisi de les relacions entre el comportament del foci els efectes en l’ecosistema mitjançant una base dedades relacionada.

2.1. LA FITXA DE MONITORITZACIÓ

La fitxa de monitorització dels efectes deles cremes permet recollir les dades a una escala deparcel·la que facilita conèixer la dinàmica dels eco-sistemes a una escala de paisatge. Aquesta fitxa demonitorització consta de vàries parts, les quals per-meten valorar el cost i els rendiments econòmics del’actuació, emmagatzemar les dades meteorològi-ques a escala local, recollir les dades del comporta-ment del foc observat i les fotografies relacionadesen cada punt concret i, finalment, l’esquema de laconducció de la crema (Figures 1, 2 i 3).

Paral·lelament la fitxa de monitorització escomplementa amb la fitxa de vegetació (Figura 4), laqual descriu i quantifica l’estructura de vegetació, lescaracterístiques físiques de la parcel·la, permet iden-tificar el règim de pertorbacions històric i els efectescausats en la dinàmica de l’ecosistema i associar l’es-tructura forestal existent al model de combustibleespecífic. A més s'estableixen punts de fotografia perfer un seguiment visual a les estructures existents.

Cal tenir sempre present que el procés dela monitorització de les cremes, com qualsevol pro-cés de canvi en l’ecosistema, s’ha de basar en satis-fer unes necessitats d’informació bàsica per unsobjectius concrets i definits. Com que el volum defactors, interrelacions i manifestacions posteriorsdels efectes causats és tant gran, és inviable recollirel volum de dades per caracteritzar tots aquests can-vis. Ja a l'any 1907, al NW de USA es va intentar elque actualment coneixem com gestió adaptativa,però el volum de dades recollides era tant gran idiversa que no van ser capaços d'analitzar i inter-pretar-ne els resultats. Davant d’aquesta realitat,s’ha fet imprescindible organitzar i estructurar larecollida de la informació, i fer-ho en funció de lesprincipals preguntes a respondre.

Actualment, després de 3 anys d’ús de lafitxa de monitorització de les cremes i de la fitxad’inventari d’estructures de vegetació, s’han actua-litzat i incorporat els paràmetres i descriptors con-venients per millorar-ne la seva funció com a einatècnica de recollida de dades, lligada a les pregun-tes plantejades.

2.2. LES CREMES I LA DINÀMICA DELPAISATGE

Les diferents escales de treball des d’ones centra la recerca, a nivell de parcel·la i a nivell depaisatge, són necessàries per conèixer i entendre la

I90

FOTOGRAFIA 1: Ús del foc tècnic per un bomber GRAF. Foto:GRAF

I91

FIGURA 1: Fulls de gestió dels mitjans d’execució i control i de seguiment meteorològic del dia de la crema de la fitxa de monitorització (Font:DGESC, Bombers).

FIGURA 2: Fulls dels punts de seguiment fotogràfic i del comportament del foc de la fitxa de monitorització. (Font: DGESC, Bombers).

FIGURA 3: Full del croquis d’execució de la crema de la fitxa de monitorització. (Font: DGESC, Bombers).

dinàmica del paisatge i la seva evolució en funciódels diversos règims de pertorbacions.

A tall d’exemple s’acompanyen les foto-grafies de dues cremes prescrites, els efectes de lesquals han modificat la dinàmica de la vegetació aescala de parcel·la, en una mantenint l’estructura(Fotografia 2) adaptada al tipus de foc propi de lazona i, en l’altra, renovant la vegetació amb el canvid’estructura i de domini de les espècies en cadaestrat, o sigui gestió d’espècies i de bancs de llavors(Fotografia 3). Unes cremes amb uns efectes quetambé tenen una implicació a l’escala de paisatge,tant de gestió d’hàbitats com de modificacions en lacapacitat d'extinció, i per tant, en el règim de foc.

3. Conclusions

Actualment les línies d’investigació estancaminant en diversos sentits i a diferents escales. Hi

ha 3 àmbits a partir dels quals es valoren els efectesdel foc:

I A nivell de monitoritzar els efectes del foc en laparcel·la s’avança en el coneixement i la quanti-ficació del canvi estructural provocat amb l’ac-tuació executada, i la manera com aquesta afec-ta a les dinàmiques ecològiques de les espèciesdominants de cada estrat. És una línia necessàriaper concretar la finestra de prescripció dels plansde crema i, a la vegada, preveure els efectes delfoc en un incendi real a partir de l’observació delseu comportament.

I A nivell de models de dinàmica del paisatge jas’ha començat la recerca amb l’evolució del pai-satge a través dels models de simulació de lasuccessió vegetal (Nebot 2003) i la manera comhi repercuteixen els canvis i l’evolució del règimde foc propi de cada provincia de foc(Castellnou 1997, Nebot 2003). S’està treballanta nivell d’ecologia d’espècies, per conèixer lesespècies indicadores de determinades evolu-cions de la successió (Pellissa 2003, Reverté

I92

Figura 4: Full d’inventari estructural de la vegetació i de composició específica dels estrats de la forest. (Font: DGESC, Bombers).

2002) i els tipus d’hàbitat creats o modificats apartir dels efectes dels règims de pertorbacionsdominants. Aquesta és una recerca basada en ladefinició i validació d’indicadors útils i que, totjust ara, s’acaba d’encetar.

Totes i cada una de les línies d’investiga-ció que es mantenen obertes han de permetre ana-litzar i descriure les relacions dels diversos compo-nents de l’ecosistema. Les actuacions de preextinciótenen un efecte directe sobre l’estructura forestal il’acumulació del combustible amb l’objectiu derebaixar la capacitat de propagació del foc. A lavegada, també s’està fent gestió d’espècies i del seubanc de llavors i, per tant, s’està influint en la inten-sitat que el foc podrà manifestar i la capacitat de tor-nar a generar determinades estructures forestals.

Precisament, la necessitat d’aconseguiraquestes estructures forestals resistents al foc que elcomportament d’aquest ofereixin una oportunitatdavant el GIF, i que són la base a l’hora de planifi-car les actuacions amb foc tècnic, comporta que,indirectament, s’estigui actuant sobre la riquesa delpaisatge. L’efecte de crear determinades estructuresforestals amb les cremes, on es recuperen hàbitatsque havien desaparegut, o que estan en procés dedesaparició, permet que existeixin més nínxols eco-lògics en el mateix paisatge i, en conseqüència,s’incrementa la biodiversitat de l’ecosistema.

Com ja s’ha vist, les línies de recerca desde les quals s’intenta valorar i discutir els efectes deles cremes són múltiples. Aportar coneixements,

mitjançant la monitorització de les cremes, d’a-questa dinàmica posterior a l’ús del foc tècnic ésbàsic per relacionar-la amb el comportament del focobservat i, per tant, tenir un criteri tècnic que per-meti modificar la conducció de la crema per tald’assolir els objectius previstos.

I93

FOTOGRAFIA 2: Efectes de la crema pel manteniment de l’estruc-tura forestal als Plans de Sant Joan de Prades (2002) resistent alsfocs 20 mesos després d’executar-se.

FOTOGRAFIA 3: Efectes immediats de la crema de gestió d’espè-cies (2002) per transformar un argelagar dominat per Ulex parvi-florus en una pastura a Tivissa (Ribera d’Ebre), una estructura fores-tal que incrementa la capacitat d’extinció d’un futur incendi. A ladreta de la imatge es poden observar els efectes d’una crema ante-rior (2000) amb el mateix objectiu d’obrir i mantenir les pastures.

BIBLIOGRAFIA

CASTELLNOU, M. 1997. Principis degestió dels Grans Incendis Forestals a la zona deTivissa-Vandellòs: maneig de la successió. PFC.ETSEA. Universitat de Lleida. Lleida.

LANGSTON, N. 1995. Forest Dreams,Forest Nightmares: The Paradox of Old Growth inthe Inland West. University of Washington Press.Seattle. EUA.

NEBOT, E. 2003. Model de simulaciódel sistema forestal de Tivissa i Vandellòs(Tarragona) segons diferents escenaris de pertorba-cions i escala temporal. PFC. ETSEA. Universitat deLleida. Lleida.

PELLISSA, O. 2003. Ecologia del foc dePinus nigra Arn. a la Serra de Cardó-Boix. TPT.ETSEA. Universitat de Lleida. Lleida.

REVERTÉ, J. 2002. Ecologia del foc dePinus nigra ARN. als Ports de Besseit. TPT. ETSEA.Universitat de Lleida. Lleida.

SOLE, R.; GOODWIN, B. 2000. Signs ofLife. Library of Congress Cataloging in PublicationData. New York.

I94

R e s u m

Existeix un interès crei-

xent en la dinàmica de les pobla-

cions animals després del foc. A

partir dels estudis amb ocells es sin-

tetitzen els coneixements actuals

sobre la reproducció, mortalitat,

fidelitat al territori, colonització,

emigració i plasticitat del compor-

tament en ecosistemes cremats,

especialment als mediterranis. El

coneixement que en tenim és molt

parcial i no permet valorar encara

quina és la importància de cada

factor en la recuperació de les

poblacions. Malgrat tot, destaquen

en els ocells: la resistència a aban-

donar els antics territoris, la flexibi-

litat per adaptar-se a les noves con-

dicions de l'hàbitat, el modest efec-

te del foc en la demografia de mol-

tes espècies i la improbabilitat de la

colonització a llarga distància. Es

comenten també la importància

dels ocells en la regeneració de l'e-

cosistema i aspectes de la conser-

vació i gestió de les seves pobla-

cions.

Paraules clau: recupe-

ració, poblacions animals, ocells,

ecosistemes cremats

R e s u m e n

Existe un creciente inte-

rés en la dinámica de les poblacio-

nes animales después del fuego. A

partir de los estudios sobre aves se

sintetizan los conocimientos actua-

les sobre la reproducción, mortali-

dad, fidelidad al territorio, coloni-

zación, emigración y plasticidad

del comportamiento en ecosiste-

mas quemados, especialmente en

los mediterráneos. El conocimiento

que de ellos tenemos es muy par-

cial y no es posible valorar aún la

importancia de cada factor en la

recuperación de las poblaciones. A

pesar de todo, en las aves destacan:

la resistencia a abandonar los terri-

torios previos, la flexibilidad para

adaptarse a las nuevas condiciones

del hábitat, el efecto modesto del

fuego en la demografía de muchas

especies y la improbabilidad de la

colonización a larga distancia. Se

comentan también la importancia

de las aves en la regeneración del

ecosistema, así como aspectos de

la conservación y gestión de sus

poblaciones.

Palabras clave: recupe-

ración, poblaciones animales, aves,

ecosistemas quemados

A b s t r a c t

The dynamics of animal

populations after fire is a subject of

growing interest. Using postfire bird

studies, we summarise the present

knowledge on reproduction, morta-

lity, site tenacity, colonisation, emi-

gration and behavioural flexibility

in burned ecosystems, especially in

the Mediterranean area. Lack of stu-

dies makes impossible to rank the

importance of such factors on the

recovery of animal populations.

However, it is noticeable in birds:

the individual attachment to burned

territories, the adaptability to the

new habitat conditions, the mode-

rate effect of fire on the demo-

graphy of many species and the dif-

ficulty of long-distance colonisa-

tion. We finally stress the importan-

ce of birds on the ecosystem rege-

neration and some aspects of popu-

lation conservation and manage-

ment.

Key words: recovery,

animal populations, birds, burned

ecosystems

LA RECONSTITUCIÓ DE LES POBLACIONS ANIMALSEN ÀREES AFECTADES PEL FOC

Pere Pons

Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona

1. Els estudis sobre el foc i la fauna

Els incendis forestals generen una fortainquietud social. En l'àmbit científic aquesta inquietudes materialitza en la recerca encaminada a conèixerl'impacte ambiental del foc. Una de les temàtiquesd'investigació, d'importància creixent en les darreresdècades, s'ocupa dels efectes del foc en la fauna. Elsestudis sobre fauna s'han realitzat fonamentalment enecosistemes on el foc és un fenomen freqüent, ja siguiperquè la vegetació és naturalment inflamable durantl'època seca i/o perquè l'home en promou la crema. Anivell internacional, i com és obvi, els estudis reflectei-xen també la disponibilitat de recursos econòmics pera la investigació. Per tant, no és estrany que destaquinels estudis efectuats a Nord Amèrica, incloent-ne nom-brosos a la Califòrnia de clima mediterrani. Menys fre-qüents són els estudis en d'altres ecosistemes medite-rranis, encara que Austràlia primer i la ConcaMediterrània més recentment comencen a disposard'un volum important de treballs. Altres biomes quehan estat estudiats des del punt de vista faunístic sónles sabanes africanes, la taigà i els boscos tropicals. Lesprimeres són cremades anualment o cada pocs anys,en canvi les segones cremen poc sovint però moltintensament; els darrers es troben amenaçats en sertallats i cremats per a obrir noves pastures i conreus.

Inicialment la major part de la recercasobre el foc i la fauna s'encaminava a conèixer la res-posta a nivell de comunitat. Sembla lògic apropar-se al'impacte del foc mesurant els canvis al llarg del tempsde paràmetres ecològics com la riquesa d'espècies, ladensitat, la biomassa, la diversitat de Shannon... Amés a més, l'ús de l'estadística multivariable ha per-mès d'investigar aspectes de la dinàmica de les comu-nitats al llarg de la successió postincendi, com elrecanvi d'espècie o turnover, la diversitat factorial(heterogeneïtat mostral) o l'amplitud ecològica de lesespècies. Els estudis citats sovint han generat novesqüestions que afecten a l'ecologia de poblacions. Aixídoncs, s'ha volgut donar resposta a les observacionsd'aparicions i desaparicions d'espècies o d'incre-ments i disminucions dels efectius de les espècies lli-gades amb la transformació de l'hàbitat. Alguns delsestudis s'han centrat en la demografia d'espècies ame-naçades i tenien l'objectiu d'oferir directrius de gestióper a poblacions que ocupen zones amb risc elevatd'incendi. Altres han aprofundit en qüestions com l'úsde l'hàbitat, de l'espai i dels recursos per part de gransvertebrats, bàsicament mamífers i ocells.

2. Incendis i dinàmica de poblacionsanimals

El coneixement que en tenim de les res-postes de les poblacions animals és encara molt par-cial, i més encara quan ens referim al bioma medi-terrani. Se'ns poden acudir preguntes com ara: quèsucceeix amb els individus que desapareixen ambun incendi? com poden adaptar-se a les dures con-dicions postincendi les espècies que l'ocupen? d'onprovenen els colonitzadors de les zones cremades?quins són els recursos més limitants per als animalsen els hàbitats cremats? quins mecanismes demo-gràfics incideixen més en les oscil·lacions de lespoblacions que hi viuen? La majoria d'aquestesqüestions no tenen una resposta clara actualment.Malgrat això semblen fonamentals per tal de conèi-xer la dinàmica poblacional i la seva interacció ambla regeneració de l'ecosistema, així com per poderplanificar la gestió dels espais afectats i la preserva-ció de la seva biodiversitat. Utilitzant els ocells coma grup model pretenem esbossar aquí una breupanoràmica de la dinàmica de les poblacions ani-mals en ecosistemes cremats. El desconeixement,abans esmentat, de la demografia dels animals enzones cremades, s'estén als altres tipus de pertorba-cions i successions i inclou també als ocells (Brawnet al. 2001). Per tant, no són de massa utilitat elsestudis sobre altres pertorbacions i sovint en mancal'evidència empírica.

La vegetació, i n'és un bon exemple lamediterrània, sol posseir mecanismes de resistènciaal foc i de regeneració posterior (com queda reflec-tit en altres capítols del present volum). La fauna,en canvi, no posseeix llavors, ni òrgans subterranis,ni estructures d'aïllament tèrmic. Els animals tenenperò la propietat de la mobilitat, més o menys ràpi-da. Amb aquestes característiques esperaríem queel pas del foc portés la desaparició de la fauna, jaque els animals hauran mort o fugit. Si detectemalguna presència animal poc després del foc ha deser deguda a individus procedents de l'exterior.Aquest raonament s'utilitza amb freqüència.Afortunadament però, no concorda amb el quedemostren nombrosos treballs. En realitat, el foc ésno tan sols font de sortides (pèrdues) sinó tambéd'entrades (guanys) en les poblacions animals(Figura 1). Les pèrdues provenen de la mortalitat i dela dispersió provocades directament pel foc i pelfum o indirectament degut a la dràstica modificació

I95

de l'hàbitat. D'altra banda, individus de determina-des espècies preexistents poden arribar a mantenir-s'hi, procés conegut com a fidelitat al territori, iaconseguir reproduir-se amb èxit. Finalment, ani-mals propis d'ambients oberts poden colonitzar lesàrees cremades. Amb el pas del temps, la successióecològica portarà al creixement, en alçada i densi-tat de la vegetació llenyosa. Aquest procés, enabsència d'altres pertorbacions, comportarà la des-aparició dels colonitzadors inicials i la recolonitza-ció per part d'espècies més forestals.

La majoria dels mecanismes poblacionalsesquematitzats a la Figura 1 són de difícil quantifi-cació i no és estrany que no n'existeixin gaire publi-cacions. Un dels problemes és inherent a l'estudiamb poblacions animals, que requereix de la captu-ra, marcatge i posterior recaptura d'un gran nombred'individus. Això, en el cas dels ocells suposa unesforç de camp molt important. A més, alguns delsinterrogants d'àmbit espacial (per exemple el destídels animals que fugen de l'incendi) requeririen dela utilització de tecnologia d'elevat cost que noméspermet el seguiment d'escassos individus (perexemple el radio-tracking). Un altre gran obstacle ésel caràcter impredictible dels incendis, que faimpossible iniciar l'estudi abans de la pertorbació idificulta una correcta replicació de les àrees d'estu-di. Una alternativa utilitzada per diferents equipsinvestigadors ha estat recórrer a les cremes contro-lades. Tanmateix, les diferències en escala espacial,severitat i heterogeneïtat d'ambdós tipus de focsimpedeixen extrapolar-ne els resultats.

3. Pèrdues poblacionals en ocells

3.1. MORTALITAT DIRECTA

Entenem com mortalitat directa aquellaproduïda per l'efecte de les flames, l'elevada tem-peratura o el fum. Les condicions meteorològiques,el relleu, la distribució del combustible i el seu con-tingut hídric afecten les característiques del foc comara la seva velocitat, intensitat i extensió. Aquestes,al seu torn, influeixen en la mortalitat directa.Depenent del comportament i la capacitat de fugi-da de les espècies implicades, les taxes de mortali-tat seran més o menys elevades. L'estació de l'anyés també fonamental ja que els focs durant l'èpocareproductora cremen els nius i farien davallar per

tant l'èxit reproductiu. Així mateix, el moment deldia pot influir, augmentant la mortalitat en focs noc-turns per aquelles espècies amb dificultats per volarde nit. Aquests aspectes no han estat mai seriosa-ment estudiats en ocells. Existeixen tan sols recomp-tes d'animals trobats morts en les immediacions delfoc. En general els cadàvers d'ocells són moltsescassos i es pot pensar que la gran majoria escapenfàcilment de les flames. Una excepció la constitueixun gran incendi d'Austràlia on van trobar-se més de1000 ocells morts de 55 espècies en 48 km de costaen el perímetre cremat (Wegener 1984).

3.2. MORTALITAT I DISPERSIÓ A CURTTERMINI

La mortalitat indirecta o diferida afectariaaquells individus que, havent sobreviscut al pas delfoc, moren en els dies o setmanes posteriors. El canvidràstic en l'estructura de l'hàbitat, el microclima i ladisponibilitat de recursos augmenten la dificultat pertrobar refugi (tèrmic durant les nits fredes o amaga-talls en front dels depredadors) i aliment i per tantpoden incrementar les taxes de mortalitat. En elmateix sentit, els nius poden estar més exposats alsdepredadors. La mortalitat a curt termini no pot serseparada de la dispersió o emigració de la zona cre-mada en els estudis realitzats amb captura-recaptu-ra, ja que el destí dels individus que desapareixen esdesconeix. Per tant, la població que sobreviu i a méses manté a la zona cremada conforma el que s'ano-mena supervivència local. Aquesta supervivèncialocal va disminuir en un 64% respecte al períodeprevi al foc en un estudi combinat sobre sis passeri-formes de brolles mediterrànies catalanes. La dismi-nució es va estimar superior per un incendi forestal,on la probabilitat de supervivència va baixar del 51al 14% degut al foc, que en una crema controlada,on va passar del 41 al 27% (Pons et al. 2003). En bro-lla mediterrània australiana un estudi incloent 12anys i 5 focs a la mateixa àrea d'estudi va monitorit-zar una població del petit ocell dels arbusts Malurussplendens. La seva probabilitat de supervivència vaoscil·lar sense gaire relació amb el foc entre 44 i88% (Rowley i Brooker 1987). En quant al destí delsanimals que desapareixen, els únics exemples cone-guts es refereixen a l'observació d'ocells en hàbitatsno habituals suposadament dispersant-se des d'àreesrecentment cremades. Es aquest el cas de tallarolscapnegres Sylvia melanocephala capturats per ane-llament als Aiguamolls de l'Empordà a 20 km ipoques setmanes després de l'enorme foc del'Albera del 1986 (Figura 2).

I96

4. Increments poblacionals en ocells

4.1. COLONITZACIÓ

Diverses espècies d'ocells d'arreu del mónsón capaces de colonitzar zones cremades on prè-viament no eren presents. En medis que cremen moltregularment, com és el cas de les sabanes, un grannombre i varietat d'ocells són atrets durant el foc(Dean 1987). Es tracta de depredadors i espèciesoportunistes que cacen els animals obligats a aban-donar els seus refugis per la proximitat de les flames.Igualment poden alimentar-se dels animals morts,ferits o debilitats, en els dies posteriors al foc. Aquestsfenòmens no són tan evidents a les nostres latituds,tot i que s'hi inclouen alguns còrvids, rapinyaires iinsectívors aeris com les orenetes i els falciots.Tanmateix no podríem parlar aquí d'una veritablecolonització, la que té lloc quan l'animal vingut del'exterior s'instal·la i es reprodueix. Els autèntics colo-nitzadors dels medis cremats són espècies pròpies demedis herbacis com ara prats de pastura, praderies,conreus, estepes i similars. A la Conca Mediterràniahi trobaríem alàudids (com el cotoliu Lullula arborea),emberízids (com l'hortolà Emberiza hortulana), petitstúrdids (com el còlit ros Oenanthe hispanica), fringí-lids (com el passerell comú Carduelis cannabina) imotacíl·lids (com el trobat Anthus campestris). Donatque els ocells poden provenir potencialment de moltlluny, determinar l'origen d'aquests colonitzadors noés fàcil. Ara bé, en tenim un exemple en aquestmateix volum (vegi's Brotons et al. 2004), on el tre-ball ha utilitzat dades de l'Atles dels OcellsNidificants de Catalunya 1999-2002. La conclusió

principal d'aquest estudi és que la colonització de lesgrans àrees cremades pels ocells constitueix, contrà-riament al que podríem pensar, un procés majorità-riament de curta distància. En algunes situacions finsi tot es tracta de recolonització per poblacions pree-xistents en indrets favorables. En el mateix sentitapunta l'estudi esmentat anteriorment sobre Malurussplendens (Rowley i Brooker 1987). Dotze individusvan reocupar territoris abandonats després del foc. Sisd'aquests provenien de les immediacions i la restaeren d'origen desconegut. Aquest patró era similar alque observaven els autors en absència de foc.

4.2. FIDELITAT AL TERRITORI

Una de les sorpreses dels estudis de cap-tura-recaptura efectuats abans i després d'unacrema va ser constatar la resistència de molts ocellsa abandonar la zona afectada. Fa ja gairebé 30 anyses va demostrar que una part considerable de certespoblacions es mantenia fidel a les zones d'alimen-tació i reproducció malgrat la modificació de l'hà-bitat (Ellison 1975). Les taxes de retorn, enteses comel percentatge d'individus marcats abans del foc ique són recapturats després del mateix, oscil·lensegons els estudis entre 9 i 22% per als seguimentsdel conjunt de la comunitat i entre el 47 i el 75%per a espècies concretes (Pons 2002). En algunscasos aquestes taxes no van diferir gaire de les cal-culades en absència de foc. Les taxes de retorn sónrepresentatives de la fidelitat real al territori nomésquan van acompanyades d'un seguiment intensiudels individus. I això només és possible en estudisde camp en parcel·les de petita extensió on es con-trola un petit nombre d'ocells territorials. Quan lapoblació és gran és adequat recórrer a l'estima de la

I97

FIGURA 1. Esquema de les possiblesentrades (local survival + immigration) isortides (mortality + emigration) d'indi-vidus de poblacions animals en ecosis-temes afectats per l'incendi (Font:Prodon i Pons 1993).

FIGURA 2. Direcció de dispersió d'al-guns ocells en les setmanes posteriorsal gran incendi de l'Albera de 1986. Asota, captures anuals del tallarol capne-gre per a anellament al Parc Naturaldels Aiguamolls de l'Empordà; destacael nombre de captures de 1986. (Font:Pons 1996)

supervivència local (vegi's apartat 3.2.) mitjançantmodels matemàtics del tipus Cormack-Jolly-Seber(Lebreton et al. 1992). De tota manera sembla clarque el grau de fidelitat al territori dependrà delsrequeriments ecològics de cada espècie, de la sevaadaptabilitat posterior (vegeu apartat 5.1.) i de laseveritat de la pertorbació (Prodon i Pons 1993).

4.3. REPRODUCCIÓ LOCAL

Els canvis en l'èxit reproductiu causatsper l'incendi poden ser deguts a: (a) un incrementen la visibilitat dels nius degut al menor recobri-ment vegetal que afavoriria la depredació, (b) unamida reduïda de la posta degut a una pitjor condi-ció física de la femella, (c) una major mortalitat delspolls degut a problemes en la disponibilitat d'ali-ment, o alternativament (d) un major èxit reproduc-tiu degut a una millor disponibilitat de recursos.Almenys cinc estudis han comparat l'èxit reproduc-tiu d'ocells entre zones cremades i no cremades. Enquatre d'ells les diferències no van ser significatives,incloent el treball de Novoa et al. (1998) amb per-diu xerra Perdix perdix hispaniensis als Pirineus. Enel cinquè cas, el picot americà Melanerpes lewis,una espècie en declivi, va mostrar un èxit reproduc-tiu del 78% en boscos cremats en front d'un 46% enboscos no cremats (Saab i Vierling 2001). Aquestresultat confirmava a més que l'espècie era unaespecialista d'hàbitats cremats.

5. Algunes implicacions de les res-postes poblacionals al foc

5.1. EN L'ECOLOGIA I ELCOMPORTAMENT DELS OCELLS

Malgrat les dificultats esmentades a l'horade demostrar canvis significatius en les poblacionsd'ocells, els hàbitats cremats recentment poder serd'inferior qualitat per determinades espècies i la con-dició física dels individus en resultaria perjudicada(Herrando i Brotons 2001). Algunes espècies són tan-mateix capaces de modificar el seu comportament iecologia en front de les noves condicions i aixíesmorteir el canvi en la disponibilitat de recursos.Una de les modificacions observades afecta la dispo-

sició i mida dels territoris de reproducció. A la talla-reta cuallarga Sylvia undata es van registrar conflictesentre mascles, augments d'àrea i desplaçaments delsterritoris cap a zones poc cremades entre la situacióprèvia i els anys posteriors a una crema controladade bruguera (Pons 1996). Un altre canvi fonamentalper a la supervivència és el comportament de cercad'aliment. Ocells del sotabosc es veuen obligats aalimentar-se al sòl més freqüentment que a les bran-ques, el seu substrat habitual d'alimentació (Rowleyi Brooker 1987). De la mateixa manera, modificar lacol·locació del niu és inevitable per a que la repro-ducció pugui tenir lloc. A les suredes cremades, elverdum Carduelis chloris, com potser altres ocellsque nien a capçades, és capaç d'instal·lar el niu enrebrots de menys de dos mesos (obs. pers.). Els pas-seriformes australians Acanthiza inornata i Malurussplendens, respectivament, van deixar de nidificarentre fulles quan el foc les va destruir per fer-ho a labases de les branques i van utilitzar els arbusts rebro-tadors que creixien més ràpidament que els germi-nadors (Brooker i Rowley 1991). Finalment, el passe-riforme americà Amhispiza belli va començar a nidi-ficar al sòl degut a l'escassetat d'arbusts desprésd'una crema controlada (Winter i Best 1985).

5.2. EN LA REGENERACIÓ DEL'ECOSISTEMA

El paper de la fauna en la regeneració delsecosistemes cremats és un aspecte que mereix unamajor atenció. Els ocells en concret, participen en ladispersió (els frugívors) i la depredació de llavors (elsgranívors), en la regulació de les poblacions d'inver-tebrats (els insectívors), alhora que poden ser presade tot un ventall de carnívors (rèptils, mamífers iocells rapinyaires). Al fynbos sud-africà, per exem-ple, s'ha constatat la importància dels ocells en elrestabliment de la flora de fruits carnosos després delfoc (Cowling et al. 1997). En el període inicial de laregeneració postincendi, i al contrari del que es pre-veu en successions ecològiques, hi ha major propor-ció d'espècies d'ocells de mida gran i estrategs de lar que en ecosistemes més madurs (Prodon 1988).Solen sovintejar les espècies granívores que consu-meixen les llavors no cremades ara molt més visi-bles; posteriorment aprofitaran l'increment de pro-ducció de molts arbusts del sotabosc. Degut a que lapresència d'arbres després del foc facilita la fidelitatal territori dels ocells, la tala dels arbres crematsimplica la desaparició durant anys de les espèciesforestals (Llimona et al. 1993). I és entre aquestes on

I98

trobem els frugívors més importants, com la merla iels tords Turdus spp., els tallarols Sylvia spp., etc. Peraquest motiu, la regeneració de les plantes amb fruitscarnosos probablement empitjori amb l'aprofitamentforestal dels boscos cremats.

5.3. EN LA CONSERVACIÓ D'ESPÈCIESAMENAÇADES

La majoria dels ocells associats a con-reus, pastures i estepes estan en declivi a Europadegut sobretot a la intensificació agrícola de les pla-nes i la reforestació que ha seguit a l'abandonamentdels relleus. Almenys una dotzena d'aquestes espè-cies de medis oberts són capaces de colonitzaràrees cremades. Per tant, l'incendi pot oferir nous

hàbitats favorables per a un conjunt d'espècies ame-naçades. Ara coneixem, tanmateix, que la colonit-zació és improbable si les poblacions-font es trobenlluny de l'àrea cremada. Per aquest motiu és impor-tant que el paisatge mantingui una certa heteroge-neïtat i que a una escala regional existeixin sufi-cients àrees obertes en bon estat que puguin actuarcom a font de colonitzadors. En sentit contrari, elfoc podria ser una amenaça per a determinadesespècies forestals. Tanmateix, la majoria de les sevespoblacions europees són estables o es troben enexpansió. Alguns ocells propis de boscos madurs síestan amenaçats a Catalunya, com és el cas del gallfer Tetrao urogallus o el mussol pirinenc Aegoliusfunereus. Aquests però es distribueixen a muntanyaon els grans incendis són rars.

I99

BIBLIOGRAFIA

BRAWN, J.D.; ROBINSON S.K.; THOMPSONIII F.R. 2001. The role of disturbance in the ecology andconservation of birds. Annual Review of Ecology andSystematics 32: 251-276.

BROOKER, M.G.; ROWLEY I. 1991. Impact ofwildfire on the nestig behavior of birds in heathland.Wildlife Research 18: 249-263.

BROTONS, L.; PONS, P.; HERRANDO, S.2004. Què determina la colonització postincendi d’ocellsd’hàbitats oberts: La importància de la dispersió local.

COWLING, R.M.; KIRKWOOD, D.; MIDGLEY,J.J.; Pierce, S.M. 1997. Invasion and persistence of bird-dis-persed, subtropical thicket and forest species in fire-pronecoastal fynbos. Journal of Vegetation Science 8: 475-488.

DEAN, W.R.J. 1987. Birds associationg with fireat Nylsvley Nature Reserve, Transvaal. Ostrich 58: 103-106.

ELLISON, L.N. 1975. Density of Alaskan spru-ce grouse before and after fire. Journal of WildlifeManagement 39: 468-471.

HERRANDO, S.; BROTONS, L. 2001.Fluctuating asymmetry in Sardinian Warblers Sylvia mela-nocephala inhabiting two shrublands affected by fire. BirdStudy 48: 180-187.

LEBRETON, J.D.; BURNHAM, K.P.; CLOBERT,J.; ANDERSON, D.R. 1992. Modeling survival and testingbiological hypotheses using marked animals: a unifiedapproach with case studies. Ecological Monographs 62:67-118.

LLIMONA, F.; MATHEU, E.; PRODON R.1993. Role of snag persistence and of tree regeneration inpostfire bird successions: comparison of pine and oakforests in Montserrat (Catalonia, NE Spain). In: Fire inMediterranean Ecosystems (eds. L. Trabaud & R. Prodon)pp. 315-331. Commission of the European Communities,Bruxelles.

NOVOA, C.; DUMAS, S.; PRODON, R. 1998.

Changes in reproductive habitat of gray partridge after bur-ning. Journal of Range Management 51: 607-613.

PONS, P. 1996. Dynamique de l'avifaune aprèsincendie et brûlage dirigé en zone méditerranéenne:importance de la territorialité. pp. 293. Université Paris 6.

PONS, P. 2002. The population responses ofbirds to fire in Mediterranean ecosystems. In: Fire, landsca-pe and biodiversity: an appraisal of the effects and effecti-veness. (eds. G. Pardini & J. Pintó) pp. 57-68. Servei dePublicacions de la Universitat de Girona, Girona.

PONS, P.; HENRY, P.Y.; GARGALLO, G.; PRO-DON, R.; LEBRETON, J.D. 2003. Local survival after fire inMediterranean shrublands: combining capture-recapturedata over several bird species. Population Ecology 45: 187-196.

PRODON, R. 1988. Dynamique des systèmesavifaune-végétation après déprise rurale et incendies dansles Pyrénées méditerranéennes siliceuses. pp. 333.Université Paris 6,.

PRODON, R.; PONS, P. 1993. Postfire bird stu-dies: methods, questions, and perspectives. In: Fire inMediterranean Ecosystems. (eds. L. Trabaud & R. Prodon)pp. 332-343. Commission of the European Communities,Brussels.

ROWLEY, I.; BROOKER, M. 1987. The respon-se of a small insectivorous bird to fire in heathlands. In:Nature Conservation: the role of remnants of native vege-tation. (eds. D. A. Saunders, G. W. Arnold, A. A. Burbidge& A. J. M. Hopkins) pp. 211-218. Surrey Beatty and Sons,CSIRO and CALM, Sidney.

SAAB, V.A.; VIERLING, K.T. 2001. Reproductivesuccess of Lewis's woodpecker in burned pine and cotton-wood riparian forests. Condor 103: 491-501.

WEGENER, A. 1984. Animals killed by bushfi-res in Coastal Victoria, February 1983. Australian BirdWatcher 10: 248-250.

WINTER, B.M.; BEST, L.B. 1985. Effect of pres-cribed burning on placement of sage sparrow nests.Condor 87: 294-295.

I10

0

R e s u m

Dues hipòtesis principalspoden explicar els patrons de colonit-zació postincendi d’espècies lligades aestadis inicials de la successió: la dis-persió local és el factor determinant dela colonització, o alternativament ladispersió a llarga distància juga unpaper important en aquesta colonitza-ció. Per testar aquestes hipòtesis vamestudiar els patrons de colonitzaciópostincendi de nou espècies en vuitgrans incendis localitzats per tota laCatalunya Mediterrània. Paral·lelamentes van identificar zones font de poten-cials colonitzadors a partir de mapesd’adequació d’hàbitat. Si la primerahipòtesi fos certa, esperaríem trobarimportants diferencies en els conjuntsd’espècies colonitzadores dels dife-rents incendis. En efecte, l’abundànciade les espècies estudiades va ser forçavariable entre els diferents incendisestudiats. A més, vam trobar una ten-dència a que les zones més properesmostrin patrons de colonització simi-lars, fet que es podria atribuir a l’exis-tència de factors locals que condicio-narien aquesta colonització. La dispo-nibilitat local preincendi de zones òpti-mes per les espècies apareix com und’aquests factors. Els nostres resultatsrecolzen la hipòtesi que la dispersió ésuna limitació important en la colonit-zació de nous incendis per part d’espè-cies de zones obertes i que per tant lapresència d’aquestes espècies enaquestes noves zones pertorbades esveurà dificultada si no existeixen zonesproperes que puguin servir de font. Ladinàmica de colonització de futursincendis estarà determinada doncs perl’abundància local de les espècies i pertant per les característiques dels paisat-ges on aquests incendis tinguin lloc.

Paraules clau: postincen-di, colonització, ocells, gran incendi,dispersió local

R e s u m e n

Dos hipótesis principalespueden explicar los patrones de lacolonización de las especies de hábi-tats sucesionales tempranos, post-per-turbación como los originados por losincendios. La primera plantea que lacolonización post-perturbación de lasáreas abiertas creadas no estaría limi-tada por la capacidad de dispersión delas especies. En segundo lugar, la colo-nización post-perturbación estaríalimitada por la capacidad de disper-sión de las especies y las comunidadesserian el resultado de procesos a esca-la local. Para comprobar estas hipóte-sis, estudiamos los patrones de la colo-nización post incendio de nueve espe-cies de aves de hábitats abiertos enocho áreas quemadas considerable-mente separadas. Identificamos fuen-tes potenciales de re-colonización apartir de mapas de adecuación delhábitat derivados de datos de atlas.Nuestros resultados demostraron fuer-tes diferencias en la frecuencia de apa-rición de las especie entre los diversosfuegos. Áreas afectadas por el fuegoque tenían probabilidad baja de pre-sencia de una especie antes del fuego,mostraron una baja tasa de coloniza-ción post-incendio. Nuestros resulta-dos apoyan la hipótesis que los proce-sos ecológicos que actúan a una esca-la más bien local determinan la colo-nización de los hábitats post-incendiopor parte de las aves. La existencia defuentes de colonización próximasdeben existir si se espera que la colo-nización de especies de hábitats abier-tos colonicen nuevas áreas con unaalta probabilidad. Estos resultadospueden tener consecuencias importan-tes en el contexto de los cambiosrecientes y futuros del uso del suelo enpaisajes mediterráneos.

Palabras clave: post-incen-dio, colonización, aves, gran incendio,dispersión local

A b s t r a c t

Two main hypotheses mayexplain post-disturbance speciescolonisation patterns of early succes-sional habitats such as those origina-ted by wild fires. First, post-disturban-ce colonisation is not limited by thedispersal ability of the species toreach the newly created open areas.Second, post-disturbance colonisa-tion is limited by the dispersal abilityof the species and communities arethe result of local scale processes. Totest these hypotheses, we studied thepost-fire colonisation patterns of nineopen habitat bird species in eight dis-tantly located wildfires. We identifiedpotential re-colonisation sources fromspecies-habitat suitability maps deri-ved from atlas data. Our results sho-wed strong significant differences inpost-fire species frequency of occu-rrence between the different fires.Areas affected by fire that had overalllow probability of species presencebefore the fire showed low post-firecolonisation rates. Our findings sup-port the hypothesis that local scalerather than regional scale ecologicalprocesses determine bird colonisationof post-fire habitats, and that existen-ce of nearby colonisation sourcesshould exist if colonisation of openhabitat species is expected to occur ata high rate. This may have importantconsequences in the context of recentand future land use changes inMediterranean landscapes.

Key words: post-fire, colo-nisation, birds, wildfire, local disper-sion

QUÈ DETERMINA LA COLONITZACIÓ POSTINCENDI D’OCELLS D’HÀBITATS OBERTS: LA IMPORTÀNCIA DE LA

DISPERSIÓ LOCAL

Lluís Brotons1,2, Pere Pons3,2 i Sergi Herrando2

1 Centre d’Ecologie Fonctionelle et Evolutive-CNRS2 Institut Català d’Ornitologia

3 Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona

1. Introducció

El foc és un important agent pertorbadoren molts sistemes. Degut a les característiques cli-matològiques de la vegetació dominant, el foc haestat íntimament lligat als sistemes Mediterranis enels que periòdicament afecta extenses àrees delterritori. Sembla que fins i tot algunes formacionsarbustives Mediterrànies estarien mantingudes grà-cies a l’alta recurrència dels focs en una mateixazona (Moreno i Oechel 1994). Els focs afecten hàbi-tats amb diferents estructures de vegetació i els fanconvergir cap a una estructura a priori més homogè-nia, més simple i oberta que progressivament aniràrecuperant la forma original (Pons i Prodon 1996,Herrando et al. 2002). L’estudi de la recuperació dela comunitat faunística després del foc ha mostratcom les noves àrees obertes són colonitzades perespècies d’hàbitats oberts amb una preferència claraper la vegetació clara i esparsa. Aquestes espèciescoexisteixen en els estadis inicials postincendi ambespècies que estaven ja presents abans de la pertor-bació i que hi resten degut a l’alta fidelitat que pre-senten a les zones de cria ja ocupades. La dinàmicade reconstitució de les comunitats avifaunístiquespostincendi han estat força estudiades a diverseszones (Lawrence 1966, Imbeau et al. 1999, Brawn etal. 2001, Barlow et al. 2002), incloent-hi l’àreaMediterrània (Prodon 1987, Pons i Prodon 1996,Izhaki i Adar 1997, Moreira et al. 2001a, Herrandoet al. 2002). Malgrat aquest coneixement local de larecuperació de l’avifauna amb el creixement de lavegetació, molt poques investigacions han estat rea-litzades sobre el paper de la dinàmica espacial quegeneren els incendis sobre les comunitats d’aus aescales de paisatge i regionals. Quins són els pro-cessos que regulen la colonització postincendi i l’a-rribada de nous individus i espècies colonitzadors?(Herrando i Brotons 2002, Stuart-Smith et al. 2002),quin pot ser el paper de la dinàmica, freqüència iextensió dels incendis sobre els processos de colo-nització i recuperació de l’avifauna postincendi(Pons 2002). Per respondre a aquest tipus de pre-guntes cal un canvi d’enfocament i la utilització demetodologies adequades a l’escala espacial a la quehan de ser contestades.

En el present treball s’utilitza una innova-dora aproximació multiescalar que combina dadesde distribució regional de les espècies derivadesamb estudis a escala local per tal d’analitzar els fac-

tors que determinen la colonització postincendidels ocells en paisatges Mediterranis afectats pelfoc. La pregunta que s’intenta respondre és lasegüent: a quina escala espacial funcionen aquestsprocessos de colonització ? Si la dispersió local ésel factor determinant de la colonització, esperaríemtrobar diferencies importants en l’abundància pos-tincendi de les espècies pioneres entre incendis dis-tants. Aquesta abundància estaria doncs determina-da principalment per l’abundància preincendi deles espècies en la zona. D’altra banda, si la disper-sió a llarga distància juga un paper important en lacolonització postincendi, llavors no esperaríem tro-bar necessàriament una relació entre l’abundàncialocal de l’espècie preincendi i la seva abundànciaposterior. En aquest darrer cas es poden predir simi-lituds altes entre incendis que serien independentsde la distància entre ells.

Amb l’objectiu de testar aquestes hipòte-sis, es van estudiar els patrons de colonització pos-tincendi de nou espècies característiques d’hàbitatsoberts a àrees cremades recentment i distribuïdesper tot Catalunya. A més, a partir de les dades del’Atles d’Ocells Nidificants de Catalunya es vanpoder identificar abans de l’incendi les millors àreesper cada una de les espècies. Aquestes àrees podendoncs funcionar com a potencials fonts d’individuscolonitzadors dels nous hàbitats generats pelsincendis. Aquesta disponibilitat de dades va perme-tre analitzar el grau de correspondència entreaquestes dues variables i identificar l’escala especiala la que els processos de colonització d’ocells pos-tincendi tenen lloc.

2. Metodologia

2.1. AREA D’ESTUDI

La colonització postincendi es va estudiaren incendis forestals seleccionats per haver afectatuna àrea mínima de 250 ha i d'un màxim de dosanys d'antiguitat. L’estudi es va centrar en gransincendis per tal de minimitzar l’efecte àrea en lacolonització dels ocells (Hanski 1999). A més gransextensions de vegetació cremada maximitzen laprobabilitat de trobar microhàbitats adequats pertotes les espècies incloses a l’estudi.

Els incendis seleccionats van fer entre273 to 5905 ha, i van estar situats un mínim de 10

I10

1

km de l’incendi més proper (Figura 1). Tots es vansituar en massissos muntanyosos amb condicionsclimàtiques comparables a altituds relativament bai-xes (100-500 m). Totes les zones cremades havienestat ocupades mosaics de bosc (sobre tot pins,suredes o alzinars) i matolls (garriga calcària o sili-cica) amb presència variable d’altres habitats obertscom camps abandonats, prats secs o zones de roca.Tots els incendis van tenir lloc entre final d’hivern iestiu.

2.2. ESPÈCIES D’OCELLS IMETODOLOGIA DE CAMP

Es van seleccionar nou espècies d’ocellstípiques d’hàbitats oberts i que han s’han detectatabundantment en diversos estudis sobre l’avifaunapostincendi a Catalunya (Pons i Prodon 1996,Herrando et al. 2002), (Figura 1): la perdiu, Alectorisrufa, el trobat, Anthus campestris, el passerell,Carduelis cannabina, el sit negre, Emberiza cia,l’hortolà, Emberiza hortulana, la cogullada fosca,Galerida theklae, el cotoliu, Lullula arborea, el crui-xidell, Miliaria calandra i el còlit ros Oenanthe his-panica. Excloent les espècies que ja ocupaven lesàrees cremades i hi resten amb posterioritat, aques-tes nou espècies formen el gruix de les comunitatsen els anys immediatament posteriors a l’incendi(Pons i Prodon 1996, Herrando et al. 2002). Aixídoncs, totes aquestes espècies poden potencialmenttrobar-se durant els primers anys després d’unincendi en matollar cremat, en bosc cremat o en els

dos hàbitats. En canvi, aquestes nou espècies sónmolt rares o completament absents dels hàbitatsamb vegetació desenvolupada presents majoritària-ment abans dels incendis.

Per cada un dels incendis seleccionats, esvan realitzar un sèrie de censos d’ocells duran laprimera o segona temporada de cria immediata-ment posterior a l’incendi (Maig-Juny, 2002 o 2003)amb l’objectiu de prospectat els hàbitats cremats,dins de cada perímetre d’incendi, es van establiruna sèrie de transectes lineals (2-5) que van sercaminats en diferents dies a una velocitat d’uns 2km/h (Bibby et al. 1992). Cada transecte es va divi-dir entre 27 i 39 períodes de 15 minutes, dins delsquals es va anotar la presència de cada una de lesespècies en estudi. La unitat de mostreig final ana-litzada va ser el nombre total de períodes per incen-di en el qual cada espècie havia estat detectada.

2.3. ESTIMACIÓ DE L’ADEQUACIÓ DELSHABITATS ABANS DELS INCENDIS

L’estimació de les potencials fons d’indivi-dus colonitzadors dels incendis estudiats a diferentsescales espacials es van estimar a partir de modelsd’adequació de l’hàbitat generats per l’Atles d’OcellsNidificants de Catalunya (1999-2002). Breument,aquests models prediuen la presència de les diferentsespècies estudiades en quadradets d’1x1 km a partirde les condicions ambientals mesurades en cada und’aquests punts. Un cop ajustats, els aquests modelsambientals poden ser utilitzats per projectar la distri-

I10

2

FIGURA 1. Localitzaciógeogràfica dels vuit incen-dis estudiats. Els gràficscirculars mostren la con-tribució relativa de cadaespècie al total de presèn-cies detectades en cadaincendi. Per cada incendies mostra (en parèntesi):àrea total (ha), nombred’anys després del foc enel que es van realitzar elscensos, nombre total deperíodes de cens i nom-bre total d’individus de lesnou espècies detectatsdurant els períodes inde-pendents.

bució de les espècies a tot el territori del qual es dis-posa d’informació ambiental (Augustin et al. 1996,Guisan i Zimmermann 2000), ICO in prep.). Elsmodels es van calibrar en un 70% dels 3150 puntsdisponibles i la seva capacitat predictiva es va ava-luar sempre amb èxit en el 30 % restant (Fielding iBell 1997). Les dades de l’atles corresponents a lazona del incendi de Garriguella es van obtenir ambposterioritat al mateix incendi el que va impedir uti-litzar les dades d’aquest incendi per comparacionsentre escales.

Encara que la probabilitat de colonitzacióde noves taques d’hàbitat depèn de molts factors, elnombre d’immigrants potencials que poden arribara una taca buida es probablement el factor crític(Hanski 1999). Per tal d’estimar el potencial decolonitzadors al voltant de cada incendi, es vamesurar l’adequació d’hàbitat per les espècies adiferents distàncies (perímetre del incendi, 5, 10 i20 km) del perímetre del incendi (Figura 2). Per cadadistància es van calcular diversos índexs relacionatsamb l’abundància de les espècies (valor màxim d’a-dequació d’hàbitat, valor mig o sumatori).

3. Resultats

3.1. SIMILITUD ENTRE INCENDIS DELSPATRONS DE COLONITZACIO DELSOCELLS

En els incendis analitzats es van observarentre dos i nou de les espècies estudiades (Figura 1).La similitud entre incendis de les comunitats d’o-cells va ser força baix, índex de similitud deRenkonen (que pot variar entre 0 i 1) va ser de0.42±0.17 de mitjana; amb un mínim de 0.19 entreels incendis de Montgrí i Cadaqués, i un màxim de0.80 entre els incendis de Montgrí St. Cristina(Figura 1). La similitud en les abundàncies postin-cendi de les espècies va tendir a disminuir amb ladistància geogràfica, especialment quan els incen-dis més septentrionals (Cadaqués i Garriguella)varen ser exclosos de l’anàlisi (r=0.66, p=0.001).

3.2. ABUNDÀNCIA DE COLONITZADORSI DISPONIBILITAT D’ÀREES FONTPOTENCIALS

Els anàlisis de regressió realitzats vanmostrar que l’adequació d’hàbitat màxima dins delperímetre dels incendis (MaxHS) es va revelar comun predictor significatiu de l’abundància de colonit-zadors postincendi (R2=0.15, X2=17.73, d.f.=1,p<0.00001). En concret els resultats mostren com enzones amb una baixa disponibilitat preincendi dezones adequades per les espècies, les abundànciespostincendi de les mateixes és més baixa (Figura 3).Aquest patró s’observa entre incendis, doncs són elsincendis de Montgrí i St. Cristina localitzats en zonesamb una menor disponibilitat d’àrees font les quemostren també una menor abundància postincendide les espècies estudiades, però es consistent dinsd’un mateix incendi, doncs hi a una tendència signi-ficativa a que les espècies que colonitzen els incen-dis més eficientment siguin aquelles que tenienpoblacions preincendi més altes dins del perímetredel incendi o en zones properes (Figura 3).

4. Discussió

Els nostres resultants han mostrat que lesdiferències postincendi en les poblacions d’ocellspoden arribar a ser importants dins d’una zona bio-geogràficament relativament homogènia com és laCatalunya Mediterrània. La relació entre la proximi-tat dels incendis i el patrons de colonització sugge-reixen una autocorrelació espacial d’aquestspatrons que es podrien atribuir a l’existència de fac-tors locals que condicionarien aquesta colonització.

I10

3

FIGURA 2. Exemple de mapa d’adequació d’hàbitat (HS) derivat del’Atles d’Ocells Nidificants de Catalunya (1999-2002) pel còlit ros.Les fonts de potencials de colonització per cada espècie es vanestimar a partir d’índexs comminant informació d’aquests mapesdins dels perímetres dels incendis i a diferents distàncies delsincendis (buffers mostrats a 5, 10 i 20 km).

ˆ

La correlació positiva entre la disponibilitat local dezones òptimes per les espècies i el patrons de colo-nització postincendi, suggereixen fortament queaquests factors locals estarien determinats en bonamesura per la importància de la dispersió local en elprocés de colonització de nous hàbitats oberts men-tre la dispersió a llarga distància només jugaria unapaper secundari en aquest procés. La idea que elsestadis inicials de la successió presenten una comu-nitat homogènia a una escala regional –degut a laimportant capacitat de dispersió de les espèciesdominants (síndrome del colonitzador)– no es com-pleix segons els nostres resultats.

4.1. LA IMPORTANCIA DE L’ESCALA:COLONITZACIÓ LOCAL VS.COLONITZACIÓ A LLARGA DISTÀNCIA

A menys que les pertorbacions creïnperiòdicament habitat apropiat, les espècies quehabiten habitats efímers (com per exemple els típicsdels estadis inicials de les successions) tindran for-çosament poblacions locals també efímeres.Aquestes espècies només podran sobreviure com ametapoblacions si tenen una taxa de dispersió prouelevada que permeti l’establiment continu de novespoblacions (Johnson 1969). A una escala regional,els ocells d’hàbitats oberts podrien funcionar commetapoblacions dirigides per les forces contraposa-des de la successió i la pertorbació. Els focs forestals

generarien els habitats necessaris per les espèciesd’hàbitats oberts però la colonització efectiva d’a-quests habitats dependria de la capacitat de disper-sió de les espècies. Les limitacions que suposa laconfiguració dels habitats en el paisatge són relati-vament ben conegudes en ocells passeriformesforestals (Desrochers i Hannon 1997). En canvis'han obviat per espècies d’hàbitats oberts associatsa pertorbacions, assumint-se que aquestes espèciesdepenen d’una capacitat de dispersió elevada pertal de colonitzar nous hàbitats. En aquest context,l’heterogeneïtat de l’hàbitat a una escala local esrevela com especialment important (Dunning et al.1992), donat que el manteniment de zones obertesadequades en una matriu de matolls I boscos podriaincrementar de manera significativa la capacitat derecolonització de les espècies tractades en situa-cions posteriors a grans pertorbacions com elsincendis forestals (Frouz i Kindlmann 2001, Murphy2001).

Encara que els nostres resultats suggerei-xen que la dispersió local sembla ser un factordeterminant en els processos de colonització pos-tincendi, els mecanismes que regeixen aquestacolonització funcionen probablement a múltiplesescales espacials i certament la dispersió a llargadistància pot jugar també una paper important. Esprobable que per sobre d’una certa abundàncialocal preincendi, la colonització de nous incendisper part d’espècies pioneres d’espais oberts estiguien efecte determinada per la dispersió local fins i tot

I10

4

Figura 3. Relació entre l’abun-dància postincendi (freqüènciad’aparició) de les nou espècies iles fonts potencials de colonitza-ció (MaxHS dins del perímetredel incendi) pels set incendispels que la relació va poder sermesurada.

incloent algun grau de fidelitat al lloc com ha estatdemostrat en espècies de matolls o forestals(Petersen i Best 1987, Wooller i Calver 1988, Pons1998). A mesura que l’abundància local preincendide l’espècie disminueix, la influència dels factors lli-gats a la dispersió a llarga distància augmentarienprogressivament la seva importància en la colonit-zació de noves taques llunyanes d’hàbitat apropiat,el que introduiria un factor d’atzar en la recolonit-zació d’aquestes taques (i.e. la recolonització a llar-ga distància d’una nova taca d’hàbitat és un procéspoc probable). Aquest marc conduiria a la uniformi-tat de les poblacions en zones òptimes, mentre queen zones subòptimes amb mancança de zones font,la dinàmica de poblacions en noves àrees seguiriaprobablement una model metapoblacional (Real2000, Lens et al. 2002) en la que l’aïllament dificul-ta la colonització però no la impedeix. Aquestadinàmica estaria il·lustrada per la anecdòtica cons-tatació de casos de colonització efectiva a llargadistància en les nostres dades (e.g. el còlit ros en elfoc de St. Cristina pel que la població més pròximaestava situada a més de 50 km de l’àrea colonitza-da). A partir de les nostres dades, aquests casosserien d’una importància secundària en la determi-nació general de la recolonització d’ocells.

4.2. INCENDIS FORESTALS I TENDÈNCIESEN ELS CANVIS DELS PAISATGESMEDITERRÀNIS

La influència humana és probablementun factor crític en els processos que regeixen lacolonització postincendi dels habitats oberts. En pri-mer lloc, a la conca Mediterrània els processos quedeterminen la successió i la dinàmica de pertorba-cions (principalment foc, l’agricultura I la ramade-ria) estan íntimament lligats a l’activitat humana. Ensegon lloc, a través d’un règim de pertorbació semi-permanent, les àrees agrícoles creen taques d’hàbi-tat per espècies d’habitats oberts que asseguren ladisponibilitat continua d’hàbitat a una escala depaisatge. En àrees on les activitats agrícoles tradi-cionals estan sent abandonades, el foc s’està con-vertint progressivament en el factor clau en el man-teniment de zones obertes (Moreira et al. 2001b).

La recurrència del foc pot jugar doncs unpaper clau incrementant la disponibilitat d’àreesobertes. Avui en dia, els focs actuen introduint unimportant component d’heterogeneïtat a escala depaisatge en els paisatge Mediterranis (Lloret et al.2002), encara que aquest procés no actua aïllada-

ment sobre l’estructura del paisatge. Per exemple,l’abandonament de terrenys agrícoles tradicionalscondueix a la recuperació de la vegetació i a l’ho-mogenització del paisatge, procés que sembla com-pensar els efectes dels focs (Preiss et al. 1997,Moreira et al. 2001a). Donat que l’heterogeneïtatd’habitat pot resultar crucial pel manteniment de lesespècies d’hàbitats oberts associades a les pertorba-cions que els mantenen. Les tendències actuals decanvis en el paisatge del quadrant nord-oest de laconca Mediterrània apunten cap a una progressivahomogenització i aforestació que probablementconduirà cap a una progressiva disminució en ladisponibilitat dels hàbitats per les espècies d’hàbi-tats oberts. Aquest procés pot acabar en un progres-siu aïllament dels hàbitats d’aquestes espècies quede retruc pot dificultar la colonització de nou hàbi-tats creats per l’activitat de les pertorbacions a dis-tàncies de les potencials zones mare progressiva-ment majors.

5. Agraïments

Agraïm especialment a tots els voluntarisque han contribuït a la recollida de dades de l’Atlesd’Ocells Nidificants de Catalunya (1999-2002) iespecialment als seus dos coordinadors Joan Estradai Vittorio Pedrochi (ICO). També agraïm a JosepMaria Garcia (Servei de Prevenció d'IncendisForestals, Generalitat de Catalunya) per la sevavaluosa informació sobre la localització i caracterit-zació dels incendis. La recerca és una contribució alLEA Montpellier Barcelona “MediterraneanEcosystems in a Changing World” i ha estat recolza-da per una “Marie Curie Fellowship of the EuropeanCommunity” (HPMF-CT-2002-01987).

I10

5

I10

6

BIBLIOGRAFIA

AUGUSTIN, N.H.; MUGGLESTONE, M.A.;BUCKLAND, S.T. 1996. An autologistic model for the spa-tial distribution of wildlife. Journal of Applied Ecology 33:339-347.

BARLOW, J.; HAUGAASEN, T.; PERES, C.A.2002. Effects of ground fires on understorey bird assem-blages in Amazonian forests. Biological Conservation 105:157-169.

BIBBY, C.; BURGUESS, N.D.; HILL, D.A. 1992.Bird census techniques, Cambridge. Cambridge UniversityPress,

BRAWN, J.D.; ROBINSON, S.K.; THOMP-SON, F.R. 2001. The role of disturbance in the ecology andconservation of birds. Annual Review of Ecology andSystematics 32: 251-276.

DESROCHERS, A.; HANNON, S.J. 1997. Gapcrossing decisions by forest songbirds during the post-fledging period. Conservation Biology 11: 1204-1210.

DUNNING, J.B.; DANIELSON, B.J.; PULLIAM,H.R. 1992. Ecological Processes That Affect Populations inComplex Landscapes. OIKOS Stockholm Univ, Dept Zool,SE-10691 Stockholm, Sweden Uppsala Univ, EvolutionaryBiol Ctr, SE-75236 Uppsala, Sweden 65: 169-175.

FIELDING, A.H.; BELL, J.F. 1997. A review ofmethods for the assessment of prediction errors in conser-vation presence/absence models. EnvironmentalConservation 24: 38-49.

FROUZ, J.; KINDLMANN, P. 2001. The role ofsink to source re-colonisation in the population dynamicsof insects living in unstable habitats: an example of terres-trial chironomids. OIKOS Stockholm Univ, Dept Zool, SE-10691 Stockholm, Sweden Uppsala Univ, EvolutionaryBiol Ctr, SE-75236 Uppsala, Sweden 93: 50-58.

GUISAN, A.; ZIMMERMANN, N.E. 2000.Predictive habitat distribution models in ecology.Ecological Modelling 135: 147-186.

HANSKI, I. 1999. Metapopulation Ecology,Oxford. Oxford University Press,

HERRANDO, S.; BROTONS, L. 2002. Forestbird diversity in Mediterranean areas affected by wildfires:a multi-scale approach. Ecography 25: 161-172.

HERRANDO, S.; BROTONS, L.; DEL AMO, R.;LLACUNA, S. 2002. Bird community succession after firein a dry Mediterranean shrubland. ARDEA UnivComplutense Madrid, Dept Biol Anim 1, Fac Biol, E-28040Madrid, Spain 90: 303-310.

IMBEAU, L.; SAVARD, J.P.L.; GAGNON, R.1999. Comparing bird assemblages in successional blackspruce stands originating from fire and logging. CanadianJournal of Zoology-Revue Canadienne De Zoologie 77:1850-1860.

IZHAKI, I.; ADAR, M. 1997. The effects of post-fire management on bird community succession.International Journal of Wildland Fire 7: 335-342.

JOHNSON, C.G. 1969. Insect migration anddispersal by flight, London. Methuen,

LAWRENCE, G.B. 1966. Ecology of vertebrateanimals in relation to chaparral fire in the Sierra Nevadafoothills. Ecology 47: 278-291.

LENS, L.; VAN DONGEN, S.; NORRIS, K.;GITHIRU, M.; MATTHYSEN, E. 2002. Avian persistence infragmented rainforest. Science 298: 1236-1238.

LLORET, F.; CALVO, E.; PONS, X.; DIAZ-DEL-GADO, R. 2002. Wildfires and landscape patterns in theEastern Iberian peninsula. Landscape Ecology 17: 745-759.

MOREIRA, F.; FERREIRA, P.G.; REGO, F.C.;Bunting, S. 2001a. Landscape changes and breeding birdassemblages in northwestern Portugal: the role of fire.Landscape Ecology 16: 175-187.

MOREIRA, F.; REGO, F.C.; FERREIRA, P.G.2001b. Temporal (1958-1995) pattern of change in a cultu-ral landscape of northwestern Portugal: implications for fireoccurrence. Landscape Ecology 16: 557-567.

MORENO, J.M.; OECHEL, W.C. 1994. The roleof fire in Mediterranean-type ecosystems, New York.Springer-Verlag,

MURPHY, M.T. 2001. Source-sink dynamics ofa declining Eastern Kingbird population and the value ofsink habitats. Conservation Biology 15: 737-748.

PETERSEN, K.L., BEST, L.B. 1987. Effects ofPrescribed Burning on Nongame Birds in a SagebrushCommunity. Wildlife Society Bulletin 15: 317-329.

PONS, P. 1998. Bird site tenacity after prescri-bed burning in a Mediterranean shrubland. In "Fire mana-gement and landscape ecology" (Trabaud, L., ed.).Fairfield, Washington.

PONS, P. 2002. The population responses ofbirds to fire in Mediterranean ecosystems. In "Fire, lands-cape and biodiversity: an appraisal of the effects and effec-tiveness" (Pardini, G.&Pintó, J., eds.), pp. 57-68. Servei dePublicacions de la Universitat de Girona.

PONS, P.; PRODON, R. 1996. Short term tem-poral patterns in a Mediterranean shrubland bird commu-nity after wildfire. Acta Oecologica 17: 29-41.

Preiss, E., Martin, J.L. & Debussche, M.1997.Rural depopulation and recent landscape changes in aMediterranean region: Consequences to the breeding avi-fauna. Landscape Ecology 12: 51-61.

PRODON, R. 1987. Incendies et protectiondes oiseaux en France méditerranéenne. L'Oiseau et laRevue Française d'Ornithologie 57: 1-12.

REAL, J. 2000. Wildfires could favour BlackWheather Oenanthe leucura recolonisation. Ardeola 47:93-96.

STUART-SMITH, K.; ADAMS, I.T.; LARSEN,K.W. 2002. Songbird communities in a pyrogenic habitatmosaic. International Journal of Wildland Fire 11: 75-84.

WOOLLER, R.D.; CALVER, M.C. 1988. Changesin an Assemblage of Small Birds in the Understorey of DrySclerophyll Forest in Southwestern Australia after Fire.Australian Wildlife Research 15: 331-338.

R e s u mEn dues comunitats vege-

tals mediterrànies, brolla de romer iprat sec de llistó, s’estudia el balançde N després d’uns focs de baixaintensitat. Aquest balanç és el resultatentre les pèrdues produïdes durant elfoc i el retorn immediat per deposicióde cendres o per fixació atmosfèricadurant el primer any de regenerat dela vegetació. L’estudi s’ha realitzat apartir de 18 focs experimentals, 6 enprats secs de llistó (Brachypodiumretusum), 6 en prats secs de llistóamb argelaga (Genista scorpius) i 6en brolles de romer (Rosmarinus offi-cinalis). Si bé els canvis de N total delsòl, que tingueren lloc durant l’incen-di, no van ser significatius, les pèr-dues en el sistema sòl planta van arri-bar a ser de més de 20 g N m-2 i esvan atribuir sobretot a la combustióde la biomassa vegetal. La fixació denitrogen mesurada durant els noumesos després dels focs va represen-tar 198,6 mg N m-2 en el llistonarsense argelaga i entre 840 i 1150 mgN m-2 en les altres dues comunitats. Apartir d’aquestes mesures, i suposantque les taxes de fixació es mantin-guin durant el temps, s’arriba a laconclusió que en els llistonars ambargelaga i en les brolles caldrien uns8-10 anys per recuperar el N perdutdurant el foc mentre que en el llisto-nar caldrien uns 30 anys.

Paraules clau: balanç deN, pèrdues de N, lleguminoses,fixació simbiòtica

R e s u m e nSe estudia el balance de

N después de fuegos de baja intensi-dad en dos comunidades vegetalesmediterráneas. Este balance resulta delas pérdidas producidas durante elfuego y el retorno inmediato pordeposición de cenizas o por fijaciónatmosférica durante el primer año deregeneración de la vegetación. Elestudio se ha realizado a partir de 18fuegos experimentales, 6 en pastiza-les de lastón (Brachypodium retu-sum), 6 en pastizales con aliaga(Genista scorpius) y 6 en matorralesde romero (Rosmarinus officinalis). Apesar de que los cambios producidosdurante el fuego en el N total delsuelo no fueron significativos, las per-didas del sistema suelo-planta fueronsuperiores a los 20 g N m-2 y se rela-cionaron sobretodo con la combus-tión de la biomasa vegetal. La fijaciónde N estimada durante los nuevemeses posteriores a los fuegos fue de198,6 mg N m-2 en el pastizal de las-tón sin aliaga y entre 840 y 1150 mgN m-2 en las comunidades restantes. Apartir de estos resultados y conside-rando que la tasa de fijación se man-tiene constante durante el tiemposerian necesarios del orden de 8-10años para restituir el N perdido duran-te los fuegos del lastonar con aliaga ydel matorral de romero y superiores alos 30 años para el pastizal de lastón.

Paraules clau: balancede N, perdidas de N, legumino-sas, fixación simbiótica

A b s t r a c tIn two Mediterranean

plant communities (shrub bushes andgrassy swards) we studied the N bud-get during fires of low intensities. Thestudy was carried out in 18 experi-mental fires 6 of which were in grassyswards (Brachypodium retusum), 6in grassy swards with a leguminousshrub (Genista scorpius) and 6 in ashrubland of Rosmarinus officinalis.Although changes on total N thatoccurred during fires were not signifi-cant, N losses in the soil-plant systemwere in some cases higher than 20 gN m-2 and resulted mainly from lossesin plant biomass. The N fixation mea-sured during the 9 months followingfires represented 198.6 mg N m-2 inthe grassy sward without leguminousand between 840 and 1150 mg N m-2

in other plant communities. Fromthese measures, and assuming thatmeasured N fixation will stay stablein the following years, we concludedthat in grassy swards with leguminousshrubs and in shrublands it will take8-10 years to recover the N lostduring fire while the grassy swardwould need at least 30 years to reco-ver its N.

Key words: N budget, Nlosses, symbiotic N fixation, legu-mes

BALANÇ DE N DESPRÉS DEL FOC EN TRES COMUNITATSVEGETALS MEDITERRÀNIES

Pere Casals Tortras1, Joan Romanyà Socoró2 i V. Ramon Vallejo Calzada3,4

1 Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)2 Dept. Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia, Universitat de Barcelona;

3 Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona;4 Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM)

I10

7

1. Introducció

El foc ha estat emprat des de molt anticcom a eina de gestió dels ecosistemes agrícoles iforestals per tal de millorar la seva productivitat ireduir les feines posteriors. Darrerament s’estàemprant el foc amb la finalitat de disminuir el riscd’incendi o la seva intensitat. La lluita contra elsincendis passa no sols per l’extinció sinó també perla prevenció, i és en aquesta línia on la silviculturapreventiva constitueix una eina essencial (vegeumés detalls a Terradas 1996). Una de les traves mésgrans per al desenvolupament de la silvicultura pre-ventiva és que moltes tasques són localitzades, d’e-levat cost i requereixen una recurrència elevada(Vélez 2000). Les cremes prescrites, tot la necessitatde dur-les a terme cada 4-6 anys, són una bona einaper a la reducció de combustible quan es realitzenen les condicions adequades i amb un cost relativa-ment assequible. Tanmateix, donat el gran nombrede factors que determinen el comportament d’unfoc i la seva severitat sobre la vegetació i el sòl, esfa raonable el dubte de la baixa afecció al balanç denutrients.

La pèrdua de nutrients com a conseqüèn-cia directa del foc està directament relacionada ambla seva temperatura de volatilització. Com que lestemperatures de volatilització del carboni i el nitro-gen són baixes, entre 200-500ºC pel N, focs pocintensos poden produir una pèrdua substancial denutrients del sistema (DeBano et al. 1998). Elsincendis forestals d’alta intensitat o els focs de res-tes de tala comporten una pèrdua important denutrients del sistema “sòl-planta” per volatilització oen forma particulada que difícilment poden sercompensats a curt termini de manera natural. Al focde restes de tala de l’alzinar de Prades es va quanti-ficar una exportació de N del sistema de l'ordre de800 kg N ha-1 (Serrasolsas i Vallejo 1999); aquestapèrdua va ser comparable a la d'altres focs experi-mentals. Els efectes dels focs prescrits, de menorintensitat que els incendis naturals, sobre elsnutrients del sòl han estat sovint analitzats (White etal. 1973; Raison 1980; Guillon et al. 1999). Malgratla baixa o mitjana intensitat dels focs prescrits, lacombustió de la vegetació i de part dels horitzonsorgànics pot produir una pèrdua important denutrients. Un foc prescrit, dut en les mateixes con-dicions experimentals, pot tenir efectes considera-blement diferents sobre els nutrients depenent del’estructura i de les característiques del combustible

(Guillon et al. 1999). El foc produeix un incrementla disponibilitat de la majoria de nutrients del sòl.Alguns d’aquests nutrients, bàsicament el NO3-,són susceptibles de ser exportats del sistema perrentat. La immobilització microbiana i l’absorcióper les plantes són les dues vies principals per reduiraquesta pèrdua (Vitousek et al. 1979).

L’ús del foc com a eina de gestió forestal,amb focs de baixa intensitat, pressuposa un balançpositiu dels efectes socio-econòmics i ecològics.Centrant-nos en els aspectes ecològics, els gestorssovint han defensat, primer, que la pèrdua denutrients del sistema sòl-planta produïda pel foc,són posteriorment compensats pel retorn per fixacióbiològica i per deposició atmosfèrica; i segon, queels nutrients mineralitzats són utilitzats per la vege-tació regenerant, o pels arbres no cremats quemillorarien la seva producció i qualitat. Cap de lesdues premisses, ni la compensació per fixacióatmosfèrica ni la retenció dels nutrients mineralit-zats gràcies a la proliferació de la vegetació hanestat, fins a on coneixem, suficientment comprova-da. Els objectius d’aquest estudi són fer un balançdel N a curt termini després d’uns focs de baixa omitjana intensitat i analitzar el paper de les diferentsestratègies de la vegetació en el retorn de N al siste-ma per fixació atmosfèrica. L’estudi analitza l’efectede 18 focs experimentals duts a terme en duescomunitats vegetals àmpliament distribuïdes per laconca mediterrània, la brolla de romer i el llistonar,sobre el N del sistema planta-sòl, i estima el retornde N per fixació simbiòtica durant el primer perío-de vegetatiu.

2. Material i mètodes

2.1. DISSENY EXPERIMENTAL

Per a la realització de l’estudi es vanseleccionar 36 parcel·les d’una superfície compre-sa entre els 16 i els 60 m2 cadascuna, aparelladesde dues en dues. Una de cada parella es va cremaramb l’ajut dels bombers i la guarderia forestal de laGeneralitat de Catalunya, i l’altra, es va deixar coma control. En total es varen cremar 18 parcel·les.Les parelles de parcel·les es van repartir en dife-rents terrasses de cultiu abandonades durant elsanys 1960 i diferent tipus de formació vegetal: 6parelles es van situar en brolles de romer

I10

8

(Rosmarino-Ericion), i les 12 restants a llistonars(Thero-brachypodion), 6 en masses dominadesnomés pel llistó (Brachypodium retusum) i 6 mésen masses de llistó codominada per l’argelaga(Genista scorpius). La diferent superfície de les par-cel·les escollides va ser conseqüència de l’ampladavariable dels bancals.

L’àrea d’estudi es situa en unes feixes d’o-livers abandonats a principi de la dècada del 1960,de l’antic poble de Tragó de Noguera (La Noguera,41º57’N 0º37’E), a les estribacions meridionals delPre-Pirineu de Lleida i una altitud de 450 m.s.n.m.El clima de la zona és mediterrani continental ambuna precipitació mitjana de 497,5 mm i una tempe-ratura mitjana de 12,4ºC (Estació de Canelles, sèriede 19 anys). Els sòls desenvolupats a partir d’uncol·luvi de materials terciaris, bàsicament calcàriesd’alveolines, i posteriorment abancalats són pro-funds, de textura franc-argilosa i bàsics.

2.2. COMPORTAMENT DEL FOC

El comportament del foc es descriu, enaquest treball, a partir de la biomassa del combusti-ble cremada i la temperatura mesurada durant elsfocs. A principi del període legal per a la realitzacióde focs controlats, el dia 19 d’octubre de 1996, esvan cremar els llistonars i, el dia 9 de novembre de1996, les parcel·les de romer. Prèviament als focs esva estimar la biomassa aèria de les parcel·les mit-jançant una regressió entre el nombre de contactesde quatre transectes (100 punts) a la parcel·la queanava a ser cremada i la relació, calculada a les par-cel·les control, entre contactes i biomassa mesuradade forma destructiva. El dia del foc es van prendreunes mostres de part aèria de la vegetació per ana-litzar el N total i calcular el N contingut en la bio-massa aèria de les parcel·les. Les temperatures regis-trades durant els focs es van prendre a la superfíciedel sòl a totes les parcel·les. mitjançant 4 termopa-rells de Crom-“alumel” tipus K repartits equidistant-ment per la parcel·la (Tunstall et al. 1976). La tem-peratura dels termoparells es registrava a intervalsde 30 segons, des de l’inici del foc fins al seu retorna la temperatura ambient. Partint de la corba tem-peratura-temps obtinguda per cada termoparell esva calcular la integral de l’increment de la tempera-tura pel temps (ºC · min).

2.3. BALANÇ DE N EN EL SISTEMA SÒL-PLANTA I RETORN PER FIXACIÓSIMBIÒTICA

El balanç de N es va realitzar a partir dela diferencia entre el N perdut durant el foc i elretornat en forma de deposició immediatament des-prés del foc (3 dies després) o a més llarg termini perfixació simbiòtica. La deposició neta (o pèrdua neta)de N a la superfície del sòl com a conseqüència delfoc es va estimar a partir de la diferència del N totaldels primers 2,5 cm de sòl de les parcel·les crema-des respecte a les control. Per a cada parcel·la, el Nes va obtenir de 3 mostres de sòl d’una superfície de5 x 5 cm2 i 2,5 cm de fondària. Les concentracionsde N es van convertir en unitats de superfície multi-plicant per la densitat aparent. El N total es va obte-nir per combustió mitjançant un analitzador ele-mental Carlo-Erba 1500 al servei d’AnàlisisCientífico-Tècnics de la U.B. La pèrdua de N del sis-tema sòl-planta es va calcular per a cada parcel·la apartir de la diferència entre la deposició neta de Na la superfície del sòl després del foc i el N de labiomassa de la vegetació prèvia al foc, considerantque tota la vegetació va estar consumida pel foc ique els seus elements van ser, o bé dipositats a lasuperfície del sòl, o bé perduts per volatilització oen forma particulada amb el fum. El N retornat perfixació atmosfèrica va ser estimat, per a cada espè-cie lleguminosa, a partir del N derivat de fixacióatmosfèrica (Ndfa) i la seva biomassa per unitat desuperfície. Per tal de tenir en compte la biomassasubterrània, es va considerar el N de la biomassatotal de les lleguminoses com el doble del de la bio-massa aèria. El N de la biomassa per unitat desuperfície derivat de fixació atmosfèrica (Ndfa) vaser calculat a partir de la taxa de fixació i del con-tingut de N de la biomassa de cada espècie. La taxade fixació atmosfèrica es va estimar pel mètode dela dilució isotòpica comparant la relació d’isòtopsde N en lleguminoses i no lleguminoses que haviencrescut en una subparcel·la enriquida amb unasolució de 15N (Casals, 2002). La deposició de Natmosfèrica no es va tenir en compte en el retorn deN per considerar que s’hauria produït igualment enabsència de foc.

2.4. ANÀLISIS ESTADÍSTIQUES

El N total del sòl, la deposició neta i lapèrdua del sistema sòl-planta van seguir una distri-bució normal. El percentatge de N perdut retornat

I10

9

per fixació presenta una distribució log-normal. Larelació entre la integral de l’increment de la tempe-ratura pel temps (ºC min) i la pèrdua de N del siste-ma sòl-planta es va obtenir per regressió lineal. Ladistribució dels residus no va presentar cap patró iles variances van ser homogènies. Les diferènciesentre comunitats del N total, la deposició i la pèrduadel sistema es van analitzar mitjançant model linealgeneral (GLM-ANOVA). Les diferències entre nivellsd’un mateix factor es van testar segons la prova decomparacions múltiples per parelles de la diferènciamenys significativa (DMS). Quan les dades estavenaparellades per parcel·les, es va emprar el test dedades aparellades. Tots les anàlisis es van dur aterme amb el paquet estadístic SPSS .9.0.

3. Resultats

3.1. COMPORTAMENT DELS FOCS

El comportament del foc va ser moltvariable en funció de la vegetació i de la parcel·la.Els focs al llistonar van presentar un front irregular,discontinu i amb flames quasi verticals i de pocaalçada, inferiors als 2,5 metres. En canvi, els com-portaments del front de flama al llistonar amb arge-laga i a la brolla van ser més regular i amb flamara-des més altes. La velocitat del foc a la brolla va serbaixa, i bastant semblant entre parcel·les, de l’ordrede 1,7 m min-1 (0,028 m s-1). Al llistonar, en canvi,va presentar una elevada variabilitat entreparcel·les, amb velocitats que van anar de 0,71 a3,65 m min-1 (0,01-0,06 m s-1). Els focs del llistonaramb argelaga van ser els més ràpids amb velocitatsde l’ordre de 4,1 m min-1 (0,07 m s-1). Les tempera-tures registrades a la superfície del sòl com a conse-qüència del pas del foc van ser molt variables, tanten l’espai dins una parcel·la com entre parcel·les.Les temperatures màximes a la brolla de romer vanser superiors a les dels dos tipus de llistonar(597±15 ºC respecte a 413±19 ºC i 448±38 ºC pelllistonar i el llistonar amb argelaga, respectivament).L’escalfament del sòl, mesurat com la integral del’increment de la temperatura respecte a l’ambientpel temps, va ser baixa al llistonar (709±107ºC·minut), intermèdia al llistonar amb argelaga(1166±110 ºC·minut) i alta a la brolla (2081±215ºC·minut).

3.2. BALANÇ DE N EN EL SISTEMA SÒL-PLANTA

El N orgànic dels 2,5 primers cm de sòl ales parcel·les cremades va ser de 127,6±4,6 g N m-2,no existint diferències amb el de les no cremades (tde dades aparellades, no significativa). La variabili-tat entre parcel·les d’una mateixa comunitat va sermolt elevada, no existint diferències en el N orgànicentre comunitats, ni abans ni després del foc(Taula1). El foc va produir una pèrdua neta de N delsistema sòl-planta de l’ordre de 20,1 ±4,4 g N m-2,no existint diferències entre comunitats (Taula 1).

3.3. N RETORNAT PER FIXACIÓSIMBIÒTICA

La proporció de N derivat de la fixacióatmosfèrica va ser entre el 55% i el 99% del N con-tingut en la part aèria de les lleguminoses que vanregenerar durant els primers 9 mesos després delfoc. El N de la biomassa aèria de les lleguminosesderivat de fixació atmosfèrica al cap de 9 mesos delfoc va ser de 0,20±0,05 g m-2 al llistonar, de0,87±0,18 g m-2 al llistonar amb argelaga i de1,19±0,26 g m-2 a la brolla (Taula 2). Considerant elN total de la biomassa de lleguminoses aproxima-dament el doble del de la part aèria, el percentatgede N retornat per fixació va ser entre el 3% i el11,5% del N perdut durant el foc, no existint dife-rències significatives entre comunitats (Taula 2).Aquest percentatge va ser molt variable entre par-cel·les com a conseqüència de la gran variabilitat enl’estimació del N perdut

4. Discussió

Els focs prescrits solen disminuir la con-centració de matèria orgànica i incrementar la con-centració de N i P dels horitzons superficials del sòl(Christensen 1977; Raison et al. 1985a b; Guillon iRapp 1989; Guillon et al. 1999). Tanmateix tambés’han descrit diferents balanços, positius i negatius,de la concentració de N i P del sòl després del focen funció de les condicions i tipologia del combus-tible (Dyrness et al. 1989; Guillon et al. 1999). Alsfocs estudiats, de baixa a mitjana intensitat, el Ndels primers 2,5 cm de sòl no va variar significativa-

I11

0

ment entre abans i després del foc. Sovint s’ha argu-mentat que els focs prescrits, en ser menys intensos,tenen poca repercussió sobre els nutrients del sòl.No obstant, per a un determinat interval d’intensi-tats, la intensitat del foc no està relacionada amb laseveritat sobre el ecosistema (Alexander 1982;Hartford i Frandsen 1992), de tal manera que elsfocs de baixa intensitat poden incidir de maneraimportant sobre el sòl. La tipologia i estructura delcombustible determina la intensitat del foc, i encerta mesura la seva severitat, però no sempre estandirectament relacionades. Estructures de combusti-

ble poc denses i altes poden produir focs molt inten-sos, ràpids i amb longituds de flama elevades, peròamb menys repercussió sobre el sòl que altres focsmenys intensos, més lents. Això podria explicar per-què, tot i la menor intensitat dels focs del llistonar,la repercussió sobre el N del sòl malgrat no signifi-cativa, sigui similar a la dels focs del llistonar ambargelaga i la brolla.

En els balanços sobre els efectes dels focsprescrits sobre els nutrients no sempre s’inclou lapèrdua dels nutrients continguts en la biomassavegetal que s’ha cremat. Tenint en compte el con-

I11

1

TAULA 1. BALANÇ DE N DEL SISTEMA SÒL-PLANTA I ESTIMA DE LA PÈRDUA NETA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL FOC. S’INDIQUEN LASIGNIFICACIÓ DE LA DIFERÈNCIA DEL N DEL SÒL (DEPOSICIÓ) I DEL N ABANS I DESPRÉS DE CREMAR DEL SISTEMA SÒL-PLANTA (PÈRDUA)PER A CADA COMUNITAT. PER A CADA COLUMNA, LLETRES MINÚSCULES DIFERENTS INDIQUEN DIFERÈNCIES ENTRE COMUNITATS. ENTREPARÈNTESIS S’INDICA L’ERROR ESTÀNDARD

Vegetació Sòl Sistema sòl-planta

biomassa-N Control Cremada Deposició Sign. pèrdua Sign.

g N m-2 g N m-2 g N m-2 g N m-2 prob<t g N m-2 prob<tLlistonar 12,30 a 138,60 a 134,20 a -4,34 a n.s. 16,64 a 0,002

(1,51) (10,82) (10,39) (2,56) (2,66)Llist. amb argelaga 20,53 ab 124,50 a 123,00 a -1,51 a n.s. 22,04 a 0,03

(2,79) (8,50) (6,80) (5,18) (7,52)Brolla 29,44 b 118,0 a 125,70 a 7,72 a n.s. 21,70 a 0,01

(4,21) (6,40) (6,66) (7,80) (11,18)Totes 20,76 127,0 127,60 0,62 n.s. 20,14 0,001

(2,36) (5,19) (4,56) (3,28) (4,35)

TAULA 2. BIOMASSA I QUANTITAT DE N PROVINENT DE FIXACIÓ (NDFA) DE LA PART AÈRIA DE LES LLEGUMINOSES I PROPORCIÓ (%) DEN PERDUT DEL SISTEMA SÒL-PLANTA RETORNAT1 PER FIXACIÓ AL CAP DELS PRIMERS 9 MESOS DESPRÉS DEL FOC. PER A CADA VARIA-BLE, LLETRES MINÚSCULES DIFERENTS INDIQUEN DIFERÈNCIES SIGNIFICATIVES. ENTRE PARENTESIS S’INDICA L’ERROR ESTÀNDARD.

Biomassa Biomassa-N Biomassa aèria 1N perdut retornat

per fixació

g m-2 mg N m-2 mg Ndfa m-2 %Llistonar 10,72 a 204,74 a 198,60 a 3,0 a

(2,66) (49,99) (48,49) (1,36)Llistonar amb argelaga 49,37 b 866,07 b 840,09 b 9,50 a

(11,63) (187,13) (181,51) (4,96)Brolla 55,19 b 1189,95 b 1149,43 b 11,48 a

(7,66) (260,58) (251,65) (5,74)

1) Proporció del N volatilitzat del sistema sòl-planta retornat per fixació, considerant la biomassa total de lleguminoses el doble de la aèria

tingut de nutrients del sistema sòl-planta, el foc vacomportar una pèrdua d’uns 20 g m-2 de N. Malgratles taxes de fixació de les lleguminoses que vanregenerar durant els primers 9 mesos fossin supe-riors al 75% del N total de la planta, durant aquestperíode només es va retornar aproximadament un3% del N perdut del sistema al llistonar, un 9,5% alllistonar amb argelaga i un 12% a la brolla. Elsvalors de N de la biomassa aèria derivats de l’at-mosfera a les comunitats estudiades (entre 0,2 g m-2

al llistonar i 1,2 g m-2 a la brolla) són del mateixordre als 0,9 g N m-2 descrits en boscos de pins deGeorgia per Hendricks (1989 a Hendricks i Boring1992). El nostre estudi no permet determinar siaquestes taxes de fixació és mantenen durant elsanys posteriors. La taxa de fixació atmosfèrica de lesplàntules de lleguminoses que regeneraven boscosd’Eucaliptus marginata a sud-oest d'Austràlia va dis-minuir del 13-61% del primer any fins a valors infe-riors al 1% en parcel·les amb dos fins a 6 anys(Hansen et al. 1987). Considerant que es mantin-guessin les taxes i que la biomassa de lleguminosesno disminuís, farien falta al voltant d’uns 30 anysper al llistonar i d’uns 8 anys per a la brolla perrecuperat el N perdut del sistema sòl-planta. El man-teniment de la biomassa del sotabosc a uns nivellsòptims per a la prevenció i extinció dels incendismitjançant focs prescrits requereix una major recu-rrència. Complementar els focs prescrits amb altrestècniques silvícoles pot ser una solució per evitarl’excessiu empobriment del sòl.

5. Conclusions

Els focs experimentals realitzats, ambintensitats de baixes a moderades no van afectar alcontingut net de N edàfic. Conseqüentment, la pèr-dua de C i N del sistema sòl-planta va ser de l’ordredel continguts en el combustible cremat. El retornde N per fixació biològica durant el primers 9 mesosdesprés del foc, tot i les elevades taxes de fixació,suposa menys d’un 3% al llistonar, d’un 10% al llis-tonar amb argelaga i d’un 12% a la brolla.Considerant que durant els anys posteriors les taxesi biomasses de lleguminoses fossin similars a les delprimer any, el temps de recurrència mínim d’aquestfocs per evitar l’empobriment del sistema hauria deser d’uns 10 anys per la brolla i el llistonar ambargelaga i superiors per al llistonar.

I11

2

BIBLIOGRAFIA

ALEXANDER M.E. 1982. Calculatingand interpreting forest fire intensities. Can. J. Bot.,60: 349-357.

CHRISTENSEN N.L. 1977. Fire and soil-plant nutrient relations in a pine-wiregrass savannaon the coastal plain of North Carolina. Oecologia,31: 27-44.

DEBANO L.F.; NEARY D.G.; FFO-LLIOTT P.F. 1998. Fire’s effects on ecosystems. J.Wiley & Sons, Inc. New York. 333 pp.

GILLON D.; HOUSSARD C.; VALETTEJ.C.; RIGOLOT E. 1999. Nitrogen and phosphoruscycling following prescribed burning in natural andmanaged Aleppo pine forests. Can. J. For. Res., 29:1237-47.

GUILLON D.; RAPP M. 1989. Nutrientlosses during a winter low-intensity prescribed firein a Mediterranean forest. Plant and Soil, 120: 69-77.

HANSEN A.P.; HANSEN A.; BELL D.T.1987. Nitrogen economy of post fire stands of shrublegumes in jarrah (Eucalyptus marginata Donn exSm.) forest of S.W. Australia. Ibid, 38: 26-41.

HENDRICKS J.J.; BORING R. 1999. N2fixation by native herbaceous legumes in burnedpine ecosystems of the southeastern United States.Forest Ecol. and Manag., 113: 167-177.

SERRASOLSAS I.; VALLEJO V.R. 1999.Soil fertility after fire and clear-cutting. A: Rodà F. etal. (eds.), Ecology of Mediterranean evergreen oakforests. Ecological Studies, Vol. 137, pp 315-328.Springer-Verlag, Berlin.

TERRADAS J. 1996. Mesures específi-ques de gestió. A: Terradas J. (coord.). Ecologia delfoc. pp. 209-225. Ed. Proa. Barcelona.

TUNSTALL B.R.; WALKER J.; GILL A.M.1976. Temperature distribution around syntetic treesduring grass fires. For. Sci., 22: 269-76.

VÉLEZ R. 2000. Líneas de actuación delgobierno español en la prevención de los incendiosforestales. A: I Fórum sobre prevención de incen-dios forestales. Quaderns d’informació tècnica.Diputación de Barcelona. Barcelona.

WHITE E.M.; THOMPSON W.W.;GARTNER F.R. 1973. Heat effects on nutrient relea-se from soils under Ponderosa pine. J. RangeManage., 26(1): 22-24.

R e s u m

Pinus nigra s’ha vist molt

afectat pels gran incendis forestals

del 86, 94 i 98 a la Catalunya

Central. La manca de regeneració

després de l’elevada intensitat del foc

està forçant la presa de mesures de

prevenció i extinció d’incendis en

aquestes masses forestals. A les mun-

tanyes de Llaberia, Cardó i Ports de

Tortosa, una altra regió de distribució

de Pinus nigra, amb un règim diferent

de focs ocasionats per llamps i de

cremes de pastures, apareix una

composició de la massa forestal dife-

rent però més resistent al foc. La

comparació dels dos règims sugge-

reix que les masses forestals de Pinus

nigra estan ben adaptades a un règim

de focs de baixa intensitat i regenera-

ció en clarianes.

Paraules clau: Pinus

nigra, gran incendi forestal, règim

d’incendis forestals, causes d’ignició.

R e s u m e n

Pinus nigra se ha visto

muy afectado por los grandes incen-

dios forestales del 86, 94 y 98 en la

Cataluña Central. La falta de regene-

ración después de la alta intensidad

está forzando a tomar medidas de

prevención y extinción de incendios

en esas masas forestales. En las mon-

tañas de Llaberia, Cardó y Ports de

Tortosa, otra región de distribución

de Pinus nigra, con un régimen dife-

rente de fuegos de rayos y de quemas

de pastizales, aparece una composi-

ción de la masa forestal diferente

pero más resistente al fuego. La com-

paración de los dos regímenes sugie-

re que las masas forestales de Pinus

nigra están bien adaptadas a un régi-

men de fuegos de baja intensidad y

regeneración en claros.

Palabras clave: Pinus

nigra, gran incendio forestal, régimen

de incendios forestales, causas de

ignición.

A b s t r a c t

Pinus nigra have been

badly affected by the big wildfires of

86, 94 and 98 in central Catalonia.

The lack of regeneration after the

high intensity fires is forcing fire pre-

vention and firefighting inside those

forests. In the Llaberia, Cardó and

Ports de Tortosa area, another Pinus

ningra area, different lightning and

shepherds fire regime shows different

forest composition but more resistant

to fire. The comparison of the two dif-

ferent fire regimes suggest that the

Pinus nigra forest are really well

adapted to frequent low intensity fires

and the gap regeneration.

Key words: Pinus nigra,

big wildfires, fire forest regime, igni-

tion causes.

ECOLOGIA DEL FOC DE LA PINASSA(Pinus nigra Arn.)

Oriol Pellisa i Jarkov Reverté

Unitat de Focs Forestals, Universitat de Lleida

I11

3

1. Introducció

A continuació es presenten algunes dadesi les conclusions de dos estudis centrats en l’ecolo-gia del foc de la pinassa (Pinus nigra Arn.) als mas-sissos Prelitorals calcaris de la Serra de Cardó-Boixi als Ports de Tortosa (Pellisa 2002, Reverté 2002).

Les masses forestals de les comarques delsud del país, de sempre, s’han caracteritzat per l’es-cassa rendibilitat dels productes que se n’obtenen.No obstant això, en èpoques socioeconòmicamentmenys favorables qualsevol font d’ingressos era inte-ressant. L’aprofitament de les pastures i la produccióde fusta i llenyes estava a l’ordre del dia. Fins elsegle passat ens havíem dedicat a pertorbar els nos-tres ecosistemes de forma indiferent, però una novacultura sembla que imposa que els hem de protegir,i això implica eliminar les pertorbacions, tant lesantròpiques com les naturals. Sembla que des de faunes dècades la cultura ecologista ha declarat intac-tes els nostres ecosistemes, considerant-los així mésnaturals. Un clar exemple és l’esforç dedicat en pre-venció i, sobretot, en extinció d’incendis forestals,l’alt percentatge del nostre territori declarat de pro-tecció prioritària. Així doncs, actualment, les nostresambicions, ens fan creure que podem conservar elsespais naturals com un quadre en una paret, com unsistema aturat, força lluny de la realitat ja que somsabedors de la força i la dinàmica de la naturalesa.

Mentre a la Catalunya central els estudisrecents (Espelta 2001, Ibañez 1999, IEFC) destaquenla incompatibilitat d’algunes espècies amb el focd'alta intensitat, entre les que tenim el Pinus nigra(Espelta 1999), els mateixos episodis de grans incen-dis forestals no han eliminat l’espècie al sud deCatalunya, amb això tenim que els GIF no han sig-nificat el mateix problema. Tot plegat ens porta abuscar resposta en el passat històric de cada zona ien els factors que han actuat en cada ecosistema ique de forma progressiva li han donat forma.

Pinus nigra és una espècie adaptada asubstrats rocosos, ja que l’arrel principal perd forçaa favor de les secundaries, la majoria de bosc s’es-tableix en ambients submediterranis freds i substratcalcari (Loranca 1996). L’àrea actual de distribucióformada per grups aïllats entorn del mediterrani esva configurar durant els períodes glacials que vanseparar els actuals punts. L’espècie requereix 500mm de precipitació mitjana anual, i 100 mmalmenys durant l’estiu.

L’alçada de distribució la tenim entre els400 i els 1500 m d’alçada. S’ha descrit el tempera-ment entre mitja llum i mitja ombra, i estudisrecents apunten que el problema del regenerat notroba resposta en la vegetació del sotabosc, el sòl, nila fisiografia, sinó que es l’obertura de les capçadesel factor determinant, sent ideal un valor del 60% defracció de cabuda de coberta (Sallent 2000). Propaquest valor l’espècie utilitza una de les seves estra-tègies, el creixement inicial elevat, impossibilitantl’estancament sota l’arbrat i aconseguint alçadesque en un futur li permetran la resistència.

Els emplaçaments estudiats de Pinus nigrasón les serres Prelitorals del sud de Tarragona, que esconsideren una continuació del Sistema Ibèric, elstrets més importants d’aquestes serres són: desnivellsimportants (alçada màxima de 1447m s.n.m.), diver-ses exposicions, la torrencialitat de la seva hidrolo-gia, i la influència de la conca de l’Ebre que es mani-festa amb extrems climàtics de temperatura, veloci-tat del vent, i la creació de tempestes seques degut al’efecte olla de la vall. Aquestes tempestes poden noanar acompanyades de pluges intenses, són lesconegudes tempestes seques. Això ens fa pensar enun règim d’incendis de llamp, caracteritzat per abra-çar grans superfícies quan les condicions post - tem-pesta ho han afavorit (Castellnou 1997).

Pel que fa a la cultura; l’aprofitamentforestal queda de banda davant el pastoral, la gestiórealitzada durant dos segles per part del bestiar haaconseguit un mosaic i una heterogeneïtat, i a lavegada ha actuat de motor dinamitzador del paisat-ge. Afegir que en les muntanyes del sud deTarragona també s’han donat els GIF (Tivissa iTivenys 67, Tortosa 70, Cardó 78, Fullola 78, Tivissa83, Tortosa 86, Cardó 95, Xert 2001).

Actualment, l’escassa gestió i l’eliminacióde les pertorbacions provoca l’homogenització delssistemes forestals i l’acumulació de grans quantitatsde combustible. En les últimes dècades s’ha notatun canvi en el règim d’incendis amb l’aparició d'in-cendis d'extrema intensitat i extensió a la CatalunyaCentral que han comportat la destrucció de boscosde pinassa. La causa de la constant regressió de l’à-rea de distribució s’ha de buscar en els incendis degran intensitat que afecten a grans superfícies demassa forestal.

A l’extrem sud del país la pinassa conviuamb altres coníferes com el pi blanc i el pi roig ialguns planifolis. Forma un paisatge ric i variat. Engrans superfícies apareix, sola o acompanyada d’al-tres espècies, formant masses denses on es podengenerar incendis de gran intensitat, com va passar

I11

4

l’agost de 1995 a la Serra de Cardó o l’octubre del1980 als Ports de Tortosa.

La pinassa, a diferència del pi blanc, nopresenta pinyes seròtines i per tant en cas d’un focactiu de capçades no té possibilitat de sobreviure.L’espècie, però, tolera i, fins i tot, es veu afavoridaper focs de superfície de baixa intensitat degut a lesseves característiques fenotípiques. Les més desta-cables són: l’escorça gruixuda, un cert grau d’auto-poda, aparasolament, creixement relativamentràpid, capacitat de dispersió de la llavor fins a des-enes de metres i la longevitat. A més amb l’edats’accentuen les característiques necessàries perresistir els incendis. La gran majoria de les espèciesvegetals que acompanyen a la pinassa també pre-senten adaptacions per perpetuar-se tot i els incen-dis. La resposta vegetal de la pinassa al foc es potemmarcar en l’estratègia resistent; els individusresisteixen perquè toleren un foc de superfície.

2. Metodologia

En primer lloc s’ha localitzat els empla-çaments actuals de l’espècie en les serraladesPrelitorals, a la vegada s’ha comprovat l’existènciade focs en aquestos llocs, i entre aquestos el per-centatge de focs naturals.

Per entendre el funcionament del Pinusnigra, primer s’ha d’estudiar el paisatge que l’inte-gra. El paisatge es forma a partir d’un conjunt d’en-trades (inputs) en un ecosistema dinàmic, i la carac-terística més destacada d’aquest es l’estructura queadopta a l’espai (Figura 1).

Considerant els incendis el factor, modu-lador del paisatge, més important, s’ha fet l’estudidel règim de focs en l’últim segle. Es comença ambun mostreig dels arbres mitjançant barrena dePressler, el que busquem en els cores és la feridainterna, recoberta pels anys posteriors a l’incendi(Agee 1993), de manera que un cop visualitzadacontant fins els anells actuals tenim el temps trans-corregut des del foc, amb una desviació de 2-3anys. El saber popular del poble ens ajuda a retallaraquests error. Quan tenim la desviació reduïda ensbasem de premsa escrita i arxius per concretar ladata exacta de la pertorbació. Com es evident exis-teixen focs no il·lustrats en premsa i d’altres que ensapareixen dels quals no teníem constància (no s’hanbarrenat tots el peus ferits). Acabem amb la valida-ció del règim l’incendi interpretant l’estructuravegetal deixada per aquest, a més d’ajudar-nos decartografia (fotos aèries) realitzada desprès delsincendis. Tota aquesta informació s’introdueix en unGIS i finalment aconseguim interpretar el règim defocs d’una geografia (Figura 2).

Considerant els incendis com el factormodulador del paisatge més important, s’ha fet l’es-tudi del règim de focs en l’últim segle. Les caracte-rístiques que es defineixen són:

I Intensitat, en funció de la recurrència en un llocdeterminat.

I Tipologia del foc, segons sigui dominat per topo-grafia, combustible o vent. (Kimmins 1986)

I Propagació, en funció del combustible que s’a-fecta; pastures, boscos i conreus.

I Estacionalitat i causa, a mes de les condicionssinòptiques en què es propaga.

I11

5

FIGURA 1. Metodologia general(Elaboració pròpia)

L’estructura vegetal, que ens ajuda a vali-dar els efectes d’un règim (Naveh 1987), s’estudiarealitzant un inventari d’estructures que dona infor-mació de: estrats, recobriment, densitat, presènciad’espècies indicadores, distribució del combustible,sociabilitat i dominància. Per finalitzar i amb l’ob-jectiu de comparar l’estat actual de l’espècie es rea-litza l’anàlisi de la successió vegetal.

3. Resultats i discussió

En els incendis de baixa intensitat pun-tualment trobem zones no afectades i zones afecta-des amb alta intensitat, tot creant una dinàmica declapes. Aquest mosaic d’estructures afavoreix a lapinassa tot creant espais on establir regenerat, imantenint rodals adults.

La intensitat i la recurrència del foc sónels dos factors clau per determinar el règim d’in-cendis. Hi ha una estreta relació entre l’estructurade les masses forestals i el règim de pertorbacions(especialment incendis). Amb els antecedents d’in-cendis produïts es conclou que amb una recurrèn-cia d’incendis mitja (entre 25 i 50 anys) i una inten-sitat baixa o moderada (un foc de superfície amb foc

passiu de capçades) es crea el mosaic d’estructuresideal per l’autoprotecció de la pinassa vers el foc. Sila freqüència d’incendis és superior es pot produiruna degradació del sol, pot minvar el vigor de la res-posta de les espècies rebrotadores i pot fer desapa-rèixer el banc de llavors. Si la recurrència és supe-rior es pot acumular suficient combustible per gene-rar un gran incendi forestal.

De l’anàlisi de la casuística del incendisdestaca la xifra del 19% dels incendis produïts perllamp que no és gens menyspreable i que es com-parable amb les altres tres causes principals, quesón l’orígen dels incendis, les cremes agrícoles, elsfumadors i els piròmans.

L’arrel del problemes no s’ha de buscar enla causa de l’incendi, sinó en la causa de la propa-gació. Llavors pel que fa al règim natural de les nos-tres serralades Prelitorals, parlarem de focs ocasio-nats per tempestes seques i propagats per la poste-rior entrada del vent de mestral (cerç) el què donaamplies superfícies cremades. A més a més la mà del’home a produït un (reajust) del règim passat, deguta focs que s’escapen als pastors i agricultors igualque els ocasionats per imprudències. A la Figura 4 esdestaquen els incendis validats a la Serra de Cardósegons la metodologia de la Figura 2, els incendisque apareixen són els transcendents, ja que es dei-xen de banda aquells dels quals no en sabem la datao no en tenim evidències en la vegetació.

4. Conclusions

I Hi ha una estreta relació entre la pinassa i elsincendis de llamp

I Hi ha una estreta relació entre la pinassa i elsincendis de baixa intensitat.

I Coneixent la piroecologia de les plantes forestalses poden predir els efectes d’un incendi, gestio-nar per evitar-los i buscar estructures resistents.

I Un canvi en el règim d’incendis ha estat, i és, lacausa principal de la regressió de la pinassa i elcanvi d’estructures en el paisatge.

I L’estructura de la massa forestal que millor resis-teix i regenera, i per tant la que millor s’autoper-petua amb la presència d’incendis, és la quesuporta una freqüència de 25-50 anys entreincendis.

I Cal proporcionar l’estructura adequada a l’espè-cie. Les dues formes d’aconseguir-ho són: ges-

I11

6

FIGURA 2. Metodologia concreta per determinar el règim d’in-cendis (Elaboració pròpia)

tionant de forma que s’emulen els efectes del focde baixa intensitat o bé deixant que el règimnatural de pertorbacions estableixi un mosaic enel paisatge.

I Les masses forestals denses i continues han de serpresents però cal tenir en compte que són lacausa de la propagació si ocupen grans exten-sions. Han de ser presents però com a un ele-ment més de l’estructura de mosaic del paisatge.

BIBLIOGRAFIA

AGEE, J.K. 1993. Fire ecology of PacificNothwest forests. Ed. Island Press.

CASTELLNOU, R.M. 1997. Principis de Gestióde grans incendis forestals a la zona de Tivissa i Vandellòs.

PFC. ETSEA, Universitat de Lleida.

ESPELTA, J.M. 1999. Role of heat tolerance andgone prediction of seeds in the response of three pine spe-cies to wildfire. Plant Ecology 145 (91-99).

ESPELTA, J.M. 2001 El paisatge de la CatalunyaCentral després dels grans incendis forestals: Alternativesde restauració i usos. CREAF, UAB, Bellaterra.

FONT, Q.P. 1950. Flórula del Valle de Cardó.Ilustraciones botánicas de E.Sierra y Rafols.

IBÁÑEZ, J.J. 1999. Els boscos del Berguedàabans i després del 1994. CREAF, UAB, Bellaterra.

GOMEZ LORANCA, J.A. 1996. Pinus nigraAsm. En el sistema Iberico, tablas de crecimiento y pro-ducción. Madrid, Instituto Nacional de Investigación yTecnología Agraria (INIA).

KIMMINS, J.P. 1987.- Forest Ecology.MacMillan Publishing Company. New York.

NAVEH, Z. 1987.The role of fire and its mana-gement in the conservation of Mediterranean Ecosystemsand landscapes. 163-185 In L. Trabaud (ed) The role of fireen Ecologial Systems, 4 Congress of Ecology, Syracusse,NY.SPB Academic Publishing, The Hague, The Nederlands.

NOBLE, I.R. 1981. Predicting successionalchange. Preceedings of conference Fire regimes andEcosystem properies. Gen tech Report, USDA ForestDesvice. pp 278-300.

PYNE, S.J. 1984. Introduction to wildland fire.Fire management in the United States. Wiley interscience.New York.

SALLENT, M.P. 2000. Influencia dels factorsabiòtics en el regenerat del Pinus nigra. PFC. ETSEA,Universitat de Lleida.

TORRES, E. 1989. Ll.- Flora del Massís del Port.Publicacions de la diputació de Tarragona.

VÁZQUEZ, A.; MORENO, J.M. 1998. Patternsof lighting-and people- caused fire in Peninsular Spain.IEFC.CREAF, UAB, Bellaterra.

I11

7

FIGURA 3. Estadística de la causística d’ignició (Font: Medi Natural)

FIGURA 4. Freqüència d’incendis al segle XX (Serra de Cardó).

I11

8

R e s u m

El foc als ecosistemes

mediterranis és un factor clau per tal

d’entendre la dinàmica de la vegeta-

ció i del paisatge. La necessitat de

tenir criteris per gestionar aquests

ecosistemes, on el foc és un agent de

canvi actiu, és el motiu d’aquest pro-

jecte. La zona d’estudi és el paisatge

forestal de Tivissa i Vandellòs, al sud

de Tarragona (Catalunya), on s’analit-

zen les interaccions entre el règim de

foc, els condicionants físics, l’evolu-

ció històrica i la mateixa dinàmica de

la vegetació en funció de diferents

escenaris de pertorbacions i escala

temporal. La identificació i descrip-

ció quantitativa de les regles de canvi

del sistema permet crear el model de

simulació de la dinàmica de la vege-

tació a escala de paisatge. El model

és una eina útil per predir l’evolució

dels hàbitats existents, la dinàmica de

les poblacions (vegetals i animals) i

per donar arguments tècnics a les

actuacions propostes de gestió dels

focs forestals.

Paraules clau: model de

la dinàmica de la vegetació, dinàmica

del paisatge, gestió de focs forestals.

R e s u m e n

El fuego en los ecosiste-

mas mediterráneos es un factor clave

para comprender la dinámica de la

vegetación y del paisaje. La necesi-

dad de tener criterios para gestionar

estos ecosistemas, dónde el fuego es

un agente de cambio activo, es el

motivo de este proyecto. La zona de

estudio es el paisaje forestal de Tivissa

y Vandellòs, al sur de Tarragona

(Cataluña), dónde se analizan las

interacciones entre el régimen de

fuego, los condicionantes físicos, la

evolución histórica y la misma diná-

mica de la vegetación según diferen-

tes escenarios de perturbaciones y

escala temporal. La identificación y

descripción cuantitativa de las reglas

de cambio del sistema permite crear

el modelo de simulación de la diná-

mica de la vegetación a escala de pai-

saje. El modelo es una herramienta

útil para predecir la evolución de los

hábitats existentes, la dinámica de las

poblaciones (vegetales y animales) y

para dar argumentos técnicos a las

actuaciones propuestas de gestión de

los fuegos forestales.

Palabras clave: modelo

de la dinámica de la vegetación, diná-

mica del paisaje, gestión de fuegos

forestales.

A b s t r a c t

In Mediterranean ecos-

ystems fire is an agent of active chan-

ge, so is a key process to understand

vegetation and landscape dynamics.

Needing criterion for management is

the reason of this project. The zone of

study is the forestry landscape of

Tivissa and Vandellòs, in the south of

Tarragona (Catalonia), where the

interactions between fire regime,

physical conditions, historical evolu-

tion and the vegetation’s are mode-

led; and different disturbance regime

and time scales are simulated.

Identification and quantitative des-

cription of the rules of change of the

system is the first step to the creation

of a simulation model of vegetation

dynamics at landscape scale. The

model is a useful tool to predict the

evolution of habitats, population

dynamics (animals and vegetation),

and to bring technical arguments to

the actions proposed to manage

forest fires.

Key words: model of

vegetation dynamics, landscape

dynamics, management of forest fires.

MODEL DE SIMULACIÓ DEL SISTEMA FORESTAL DE TIVISSAI VANDELLÒS (TARRAGONA) SEGONS DIFERENTS

ESCENARIS DE PERTORBACIONS I ESCALA TEMPORAL

Edgar Nebot

Unitat de Focs Forestals, Universitat de Lleida

1. Introducció

De focs n’hi ha hagut sempre als ecosis-temes mediterranis, formen part de la pròpia dinà-mica de l’ecosistema i es consideren com a unagent de canvi més en els processos ecològics. Demanera natural els focs que han cremat lliurementhan incrementat la riquesa i diversitat d’aquestsecosistemes, ja que un règim de pertorbacions actiui un paisatge amb un mosaic d’estructures forestalssón els elements que garanteixen l’evolució del sis-tema (Botkin 1993) i la dinàmica de canvi constant.

Al voltant de la Mar Mediterrània l’actua-ció antròpica dels darrers 10.000 anys ha eliminat ladinàmica natural dels ecosistemes. Els canvis en elsusos i aprofitaments dels recursos van modificar elrègim natural de focs, doncs es va canviar l’estruc-tura de la vegetació i la textura del paisatge, passantd’un mosaic extens de petites taques amb diferentsestructures de la vegetació a una superfície ambtaques més grosses i continues. A finals del segle XXes tornen a produir canvis en els usos i aprofita-ments forestals que marquen un nou canvi en ladinàmica del paisatge i, conseqüentment, en elrègim de focs (Miralles i Castellnou 2002, Pellissa2003).

Un règim caracteritzat per un nou tipusd’incendi forestal, el gran incendi forestal (GIF), elqual té un comportament que queda fora de l’abastdel sistema d’extinció amb, majoritàriament, unapropagació a alta intensitat que depèn del propiambient de foc de l’incendi (Miralles 2003). Aquestgran incendi forestal actua en els ecosistemes coma una pertorbació de renovació del sistema i, pertant, eliminant les estructures forestals resistents alsfocs de baixa intensitat i la diversitat del paisatge. Osigui, provocant la desaparició de l’estructura fores-tal característica d’abans del segle XVIII, massesobertes i estratificades d’espècies del gènere Pinus iQuercus en un paisatge mosaic (Castellnou 1997,GRAF-UFF 2002, Reverté 2002).

Per garantir una gestió del territori efi-cient i d’acord amb les pautes pròpies de la dinàmi-ca dels sistemes forestals mediterranis cal analitzar iconèixer la dinàmica de les pertorbacions que l’a-fecten (Botkin 1993) i, sobretot, disposar d’eines perentendre i preveure l’evolució més probable d’a-quests sistemes forestals. Un dels elements que mos-tren les relacions causa-efecte del règim de pertor-bacions i el paisatge forestal és la dinàmica de la

vegetació, una dinàmica expressada amb les etapesde la successió vegetal pròpia de cada ecosistema(Castellnou 1997).

2. Objectiu

L’objectiu d’aquest estudi és crear unsimulador de la dinàmica de la vegetació en funcióde diversos règims de pertorbacions i segons unaescala temporal. Aquest model de simulació ha deser una eina per facilitar la gestió del paisatge a par-tir de la predicció probabilística de canvi entreestructures de la vegetació en funció a diferents per-torbacions.

El model de simulació es basa en l’anàli-si probabilístic de dades reals i permet formularhipòtesis de treball i plantejar escenaris de futur,augmentant les capacitats d’anàlisi i de coneixe-ment de la realitat i de la seva evolució. La descrip-ció del sistema, l’anàlisi estadístic i la simulació del’evolució de la dinàmica de la vegetació han depermetre entendre i preveure, en darrer terme, quinsefectes es produeixen sobre la dinàmica del paisat-ge quan s’actua sobre el règim de focs, i viceversa,tenint en compte les altres pertorbacions existentsen el sistema i la seva interacció a escala de massís.

3. Material i mètodes

3.1 LOCALITZACIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI

L’àrea d’estudi escollida és un sistemaforestal mediterrani on el foc és un agent de canviactiu i recurrent i del qual es disposa d’informacióprèvia, obtinguda en gran part de Castellnou (1997).

Aquest sistema forestal és el del massísde Tivissa i Vandellòs d’unes 25.600 ha, entreTarragona i les Terres de l’Ebre, al sud de Catalunya,amb masses arbrades de Pinus halepensis, Quercusilex i Pinus pinea i matollars dominats per Quercuscoccifera, Ulex parviflorus i Juniperus phoenicea.

La dinàmica d’aquestes estructures vege-tals està sotmesa a unes importants condicions desequera els mesos d’estiu (Figura 1) i està establertasobre un substrat calcari.

I11

9

3.2 METODOLOGIA

La metodologia seguida per assolir l’ob-jectiu es pot diferenciar en 3 grans blocs: la des-cripció de la dinàmica de la vegetació, dels factorsi dels règims de pertorbacions del sistema forestal,l’anàlisi estadístic de la dinàmica de la successióvegetal i, finalment, la simulació a partir de lamodelització de la dinàmica de les senderes de suc-cessió i les etapes més significatives.

3.2.1 DESCRIPCIÓ DE LADINÀMICA DE LA VEGETACIÓ, DELSFACTORS I DELS RÈGIMS DEPERTORBACIONS

En aquesta etapa s’ha fet una revisió iampliació de la parcel·lació del territori feta perCastellnou (1997) per localitzar les zones ecològi-cament homogènies en les quals existeix una únicaetapa de la successió vegetal concreta i un procésd’evolució propi. La identificació i caracteritzaciódels factors físics (pendent i orientació), dels biòtics

(l’etapa de la successió vegetal), dels històrics (úsagrícola, de pastura o fustaner) i dels incendis fores-tals que l’havien afectat els darrers 40 anys, ha per-mès diferenciar 903 parcel·les dins d’una àrea mésdetallada (4.140 ha).

Paral·lelament s’han ampliat els grups devegetació, a partir dels inventariats i identificatsanteriorment per Castellnou (1997), mitjançant elsnous tipus de vegetació, els atributs vitals i els epi-sodis crítics de cada espècie representativa, i s’haproposat una nova classificació estructural quantita-

tiva de la vegetació. S'han introduit en un GIS is’han actualitzat les dades de Castellnou (1997) percada parcel·la, tant del tipus estructural com delsprocessos ecològics i interaccions que ha patit.Aquesta caracterització de cada parcel·la s’ha rea-litzat a partir de la història agrícola, la karsticitat, laparcel·lació física (disponibilitat d’humitat del sòl),el règim de pastures i la recurrència dels focs.Aquest procés metodològic seguit (Figura 2) ha per-mès descriure l’evolució i la dinàmica ha conduït ala vegetació fins la situació actual.

3.2.2 ANÀLISI DEL SISTEMA

En aquesta etapa s’ha quantificat el tempstranscorregut entre etapes de la successió vegetalper les diverses senderes (anys), i s’ha assignat unaprobabilitat de canvi entre les etapes en funció altipus d’incendi forestal. Aquest procés (Figura 3)s’ha recolzat en el tractament estadístic per identifi-car els factors més significatius que condicionen eltemps entre la darrera pertorbació i l’actualitat(2003). El tractament s’ha fet sobre una mostra de609 parcel·les (anàlisi de la variança i contrast demitjanes) i ha permès definir i quantificar els patronsde canvi més significatius de la dinàmica de la vege-tació del sistema forestal.

3.2.3 MODELITZACIÓ DE LADINÀMICA DE LA VEGETACIÓ

En la darrera etapa s’ha fet el model ambel programa NetLogo (http://ccl.northwestern.edu/netlogo) per simular els efectes d’un règim de per-torbacions predeterminat sobre la dinàmica de lavegetació del sistema forestal. Per fer aquesta pri-mera versió del model s’han assumit certes simplifi-cacions:

I S’ha simplificat l’esquema de la successió vegetalcomplert (Figura 4) amb els grups d’etapes de lessenderes més representatives.

I No s’ha tingut en compte el factor de la probabi-litat de canvi entre dues etapes en funció al tipusde foc d’alta o de baixa intensitat.

I La localització de les parcel·les s’ha fet de mane-ra aleatòria sobre un paisatge fictici.

I Només s’han considerat els efectes dels focsforestals com a pertorbacions del sistema.

I12

0

FIGURA 1: Diagrama ombrotèrmic del Massís de Tivissa iVandellòs.

4. Resultats

El model de simulació de la dinàmica dela vegetació s’ha executat en tres escenaris concrets:el de l’absència de focs, ni d’alta ni de baixa inten-sitat (escenari A), el paisatge dominat per focs d’al-ta intensitat (escenari B) i el paisatge dominat perfocs de baixa intensitat (escenari C). Els resultats hanmostrat les diferències del paisatge a llarg termini(1000 anys d’evolució) (Figura 5).

5. Discussió

La revisió i ampliació de la parcel·laciódel territori en unitats ecològicament homogènies,seguint la metodologia plantejada per Castellnou(1997), ha manifestat la necessitat de conèixer lahistòria i canvis en els usos de cada unitat del terri-tori, ja que la manca d’aquest informació podriaesbiaixar la interpretació de la dinàmica de la vege-tació seguida. La classificació de la vegetació a par-

tir de criteris estructurals i de composició específicaen cada estrat s’ha basat en diverses metodologies,tant del món de la recerca com en criteris silvícolesi de prevenció i extinció d’incendis. Definir valorsconcrets per les categories de cada criteri de classi-ficació ha comportat la necessitat d’assumir elserrors corresponents i propis d’aquesta metodolo-gia. Tanmateix, s’ha cregut necessari per permetreautomatitzar comparacions entre estructures devegetació i poder-les valorar numèricament.

L’estudi dels atributs vitals, tant a nivelld’espècies com de grups, ha manifestat la necessitatd’impulsar la recerca en aquests camps. Espèciescom Pinus pinea, Taxus baccata o Juniperus phoeni-cea tenen importants dèficits d’estudis centrats en laseva ecologia del foc. La definició de les noves eta-pes de successió, que complementen a les deCastellnou (1997), i les senderes de la successió enun règim de baixa intensitat, han permès completarl’esquema de la successió vegetal (Figura 4). Aquestesquema només inclou aquelles relacions conside-rades com a més significatives i tampoc té en comp-te la duplicació de la successió en un mateixmoment. Caldria trobar un sistema de representaciótridimensional per incloure aquest nou eix de ladinàmica de la successió, en el qual es mostrarien

I12

1

FIGURA 2: Esquemametodològic per des-criure la successióvegetal del sistemaforestal de Tivissa iVandellòs.

FIGURA 3: Esquemametodològic peridentificar i quantifi-car els patrons decanvi de la dinàmicade la vegetació de l’e-tapa de l’anàlisi delsistema forestal deTivissa i Vandellòs.

les diferents dinàmiques que coexisteixen en unamateixa parcel·la però en estrats diferents.

L’anàlisi estadístic de les dades disponi-bles sobre l’evolució de cada una de les parcel·lesha hagut d’assumir certes limitacions. Aquest fet haobligat a fer un anàlisi factor a factor per cada etapade la successió i, per tant, a assumir un caràcterindicatiu dels resultats, tot i que suficient, per defi-nir els patrons de canvi més significatius del sistemaforestal en aquest primer model. Els valors probabi-lístics de cada una de les transicions entre etapestambé són indicatius, perquè s’han basat en lesobservacions dels exemples reals del territori i enl’experiència d’altres autors (Castellnou 1997,Miralles 2003, Pellissa 2003, Reverté 2002). Serianecessari que es tingués en compte la importànciad’aquesta variable de la probabilitat de canvi en elfutur model de simulació, perquè permetria simulardiferents escenaris de paisatge.

La programació del model de simulacióha hagut d’assumir certes restriccions que han limi-tat la seva capacitat de replicar la dinàmica de lavegetació en el paisatge de Tivissa i Vandellòs.Caldria concretar el model per la resta d’etapes isenderes de la successió vegetal, així com, intro-duir l’efecte de la probabilitat de canvi en funció altipus de foc que afectés a cada parcel·la. Els 3 esce-naris que s’han plantejat són suposicions simplesen les quals només s’hi tenen en compte els factorsintegrats en el model, per tant, falta l’efecte d’inte-racció amb la resta de factors propis dels ecosiste-mes reals. Tot i aquestes mancances sí que s’hapogut observar diferències en la dinàmica de lavegetació deguda (únicament) a l’efecte de dife-rents tipus de règim de foc.

I12

2

FIGURA 4: Esquema de les etapes de la successió vegetal de Tivissa i Vandellòs en funció a l’estructura forestal, espècies vegetals, tipus de foc(d’alta o baixa intensitat) i recurrència, a la disponibilitat d’humitat en el sòl i al règim de pastures.

6. Conclusions

Per mantenir un sistema dinàmic i divers,és a dir, el màxim de resistent possible cal integrarel règim de focs com a un agent de canvi més. Hade ser però un règim divers, tant de pertorbacionsde renovació (foc d’alta intensitat) com, i especial-ment, de manteniment (foc de baixa intensitat).L’amplitud de rangs de la recurrència del foc debaixa intensitat és una qüestió bàsica per mantenirla màxima riquesa de grups madurs en el sistemaforestal i assegurar-ne el dinamisme.

Entendre el foc com un agent natural del’ecosistema és la base que ha de permetre, quansigui possible, la crema natural o prescrita de lesparcel·les que estiguin en una etapa de la successióque permeti el salt cap a estructures forestals resis-tents a la recurrència de focs de baixa i mitja inten-sitat. És a dir, replicar de manera tècnica i controla-da els efectes de la pirodiversitat.

A nivell de la modelització, cal puntualit-zar que un simulador mai replicarà estrictament ladinàmica d’un sistema complex com un ecosistemaforestal. Cal concretar els patrons de canvi peròtambé que el gestor sigui capaç d’interpretar allòque el model mostra de manera teòrica, a partir delconeixement de les variables, i que ho pugui aplicara la dinàmica real del sistema.

Les futures versions millorades del modelhan de permetre analitzar la dinàmica de pobla-cions d’espècies, representar escenaris on es puguinfer càlculs d’índexs de diversitat (qualitatius i quan-titatius) per donar arguments als gestors i, també,poder valorar els efectes dels règims de pertorba-

cions en diferents escenaris. Una sèrie de línies detreball per facilitar el coneixement, la comprensió ila capacitat de predicció de la dinàmica dels siste-mes forestals a escala de paisatge.

I12

3

FIGURA 5: Evolució d’un pai-satge aleatori a 1000 anysvista. Les etapes de la succes-sió vegetal s’agrupen en: cre-mat recent, brolles i matollar,arbrat dens, continu i estratifi-cat, i les masses resistents alfoc. L’escenari A representa l’e-volució del paisatge en absèn-cia de focs, el B l’evolució enun règim amb domini de focsd’alta intensitat i el C l’evolucióen un règim amb domini debaixa intensitat.

BIBLIOGRAFIA

BOTKIN, D.B. 1993. Armonías discor-dantes. Una ecología para el siglo XXI. AcentoEditorial. Madrid. 297 pp.

CASTELLNOU, M. 1997. Principis degestió dels Grans Incendis Forestals a la zona deTivissa-Vandellós: maneig de la successió. (ProjecteFinal de Carrera). Universitat de Lleida (EscolaTècnica Superior d’Enginyeria Agrària). Lleida.

GRAF-UFF. 2002. II Curs d’ecologia delfoc i dels boscos. Organitzat pel GRAF i la UFF de laUdL. Desembre 2002 i gener 2003. Bellaterra-Lleida.

MIRALLES, M. 2003. Anàlisi de la dis-ponibilitat de combustibles davant Grans IncendisForestals a Tivissa-Vandellòs (Ribera d’Ebre).(Projecte Final de Carrera). Universitat de Lleida(Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària).Lleida. 64 pp.

MIRALLES, M.; CASTELLNOU, M.2002. Analysis of fuel availability meteorogicalindex critical for the occurrence of each pattern oflarge wildfire in Tivissa (Catalonia). A: Viegas (ed.).Forest Fire Research & Wildland Fire Safety.Millpress. Rotterdam. ISBN 90-77017-72-0.

PELLISSA, O. 2003. Ecologia del foc delPinus nigra Arn. a la Serra de Cardó-Boix (TreballPràctic Tutorat). Universitat de Lleida (Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria Agrària). Lleida. 97 pp.

REVERTÉ, J. 2002. Ecologia del foc dePinus nigra ARN. als Ports de Besseit. (TreballPràctic Tutorat). Universitat de Lleida (EscolaTècnica Superior d’Enginyeria Agrària). Lleida.

I12

4

R e s u m

La vigorosa rebrotada delroure (Quercus cerrioides) i l’alzina(Quercus ilex) en bona part dels bos-cos afectats pels grans incendis de1994 i 1998 a la Catalunya Central hapromogut el desenvolupament degrans masses de planifolis a aquesteszones. Tot i l’eficaç mecanisme deregeneració que representa la rebrota-da, la profusió de rebrots i les baixestaxes de creixement del roure i l’alzi-na originen un bosc menut ambcaracterístiques estructurals d’elevadadensitat i recobriment. En aquest con-text s’han proposat diferents pràcti-ques silvícoles per accelerar el desen-volupament del bosc menut de plani-folis cap a estructures més madures,entre les que destaca la seva gradualconversió a boscs alts sobre soca(futaie sur souche). Aquest procésimplica l’eliminació i selecció detanys (‘resalveo’) per a disminuir lacompetència entre els peus seleccio-nats i augmentar el seu creixement. Enaquest context s’han estudiat diferentstractaments d’intensitat de selecció ipoda de rebrots d’alzina i roure, ambl’objectiu d’avaluar: (1) l’efectivitatd’aquests tractaments i el seu cost d’e-xecució i (2) la influència de la quali-tat d’estació davant la resposta d’amb-dues espècies.

Els peus reservats mostrenun important estímul del creixementtant en diàmetre com en recobriment

i altura. Aquesta estimulació arriba aser d’un creixement en altura de propdel 40% en el tractament amb trespeus seleccionats i de fins el 95% enel tractament d’un sol rebrot selec-cionat i podat per soca. Aquest resul-tat és similar pel diàmetre i el reco-briment. Pel que fa al comportamentd’ambdues espècies, a les zones ambpitjor qualitat d’estació es produeixun major creixement relatiu de lesalzines, mentre que a les de majorqualitat és el roure qui presentamillors resultats. Tot i aquest efecteestimulador dels tractaments silvíco-les, aquests resultats han de matisar-se tenint en compte la nova produc-ció de rebrots que apareix després del’aplicació de la selecció i poda delsrebrots. Aquesta producció és moltmajor en alzines que en el roure. Elnombre de nous rebrots produïts nodepèn de la intensitat de la seleccióaplicada, tot i que si l’altura, que ésmenor als individus amb tres rebrotsseleccionats respecte als individusamb un únic rebrot seleccionat. Lainterpretació conjunta de tots aquestsresultats, condueix a considerar lespràctiques de selecció de tanys mésinteressants per al roure que per al’alzina i, a proposar les que conser-ven tres peus per individu com lesmés adequades, tenint en compte elbalanç entre estimulació del creixe-ment i producció de nous rebrots.

Paraules clau: zones cre-mades, roure, alzina, selecció detanys, bosc menut, bosc alt

R e s u m e n

La vigorosa rebrotada delroble cerrioide (Quercus cerrioides) yla encina (Quercus ilex) en buenaparte de los bosques afectados por losgrandes incendios de 1994 y 1998 enla Cataluña Central ha promovido eldesarrollo de grandes masas de plani-folios en estas zonas. Pese al eficazmecanismo de regeneración querepresenta la rebrotada, la profusiónde rebrotes y las bajas tasas de creci-miento del roble y la encina originanun monte bajo con característicasestructurales de elevada densidad yrecubrimiento. En este contexto se hanpropuesto diferentes prácticas selvíco-las para acelerar el desarrollo delmonte bajo de planifolios haciaestructuras más maduras, entre las quedestaca su gradual conversión amonte alto “sobre cepa” (futaie sursouche). Este proceso implica la elimi-nación y selección de rebrotes (resal-veo) para disminuir la competenciaentre los pies seleccionados y aumen-tar su crecimiento. En este contexto sehan estudiado diferentes tratamientosde intensidad de selección y poda derebrotes de encina y roble, con elobjetivo de evaluar: (1) la efectividadde estos tratamientos y su coste de eje-cución y (2) la influencia de la calidadde estación en la respuesta de ambasespecies.

Los resalvos muestran unimportante estimulo del crecimiento

GESTIÓ DE BOSCOS MENUTS D'ALZINA I ROURE DESPRÉSD'INCENDIS

Josep Maria Espelta, Javier Retana i Abdessamad Habrouk

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Unitat d’Ecologia.Universitat Autònoma de Barcelona

I12

5

tanto en diámetro como en recubri-miento y altura. Esta estimulaciónllega a ser de un incremento en altu-ra de cerca del 40% en el tratamien-to con tres pies seleccionados y dehasta el 95% en el tratamiento de unsolo rebrote seleccionado y podadopor cepa. Este resultado es similarpara el diámetro y el recubrimiento.Por lo que respecta al comportamien-to de ambas especies, en las zonascon peor calidad de estación se pro-duce un mayor crecimiento relativode la encina, mientras que en las demayor calidad es el roble el que pre-senta los mejores resultados. Pese alefecto estimulador de los tratamien-tos aplicados, estos resultados debenmatizarse teniendo en cuenta lanueva producción de rebrotes queaparece después de la aplicación dela selección y poda de rebrotes. Estaproducción es mucho mayor en laencina que en el roble. El numero denuevos rebrotes producidos nodepende de la intensidad del resal-veo aplicado, aunque si la altura quees menor en los individuos con tresrebrotes seleccionados con respectoa los individuos con un único rebroteseleccionado. La interpretación con-junta de todos estos resultados, con-duce a considerar las prácticas deresalveo más interesantes para el

roble que para la encina y, a propo-ner las que conservan tres pies porindividuo como las más adecuadas,teniendo en cuenta el balance entreestimulación del crecimiento y pro-ducción de nuevos rebrotes.

Palabras clave: zonasquemadas, roble, encina, resalveo,monte bajo, monte alto

A b s t r a c t

The extension of mixedevergreen (Quercus ilex) and winterdeciduous (Quercus cerrioides) oakcoppices is increasing in NE Spain asa consequence of large wildfires. Thebest alternative to manage thesehigh-density and low productionforests is their conversion into storedcoppices (i.e. coppices with fewstems per stool).

Quercus cerrioides andQuercus ilex are able to resprout vigo-rously after fire in the different envi-ronmental conditions studied, with animportant influence of the size of thestool. For a similar stool size, Q.cerrioides exhibits higher number ofresprouts, height, basal diameter andcrown cover, with specific differencesincreasing in higher quality sites.

Cleaning of stools increases heightand basal diameter growth, with lowdifferences between the cleaningintensities (i.e. one or three resproutsreserved per stool). On the otherhand, pruning does not modify heightor diameter but enhances crownexpansion. As a consequence of clea-ning, a new wave of basal resproutsappear. The mean number of thesenew resprouts is higher in Q. ilex thanin Q. cerrioides, while the height theyreached increases with cleaningintensity. The reported benefits of cle-aning on growth diminishes earlier inQ. ilex in comparison with Q. cerrioi-des, probably due to the larger pro-duction of this new wave of basal res-prouts in the former species. Theseresults suggest that, despite the diffe-rences among evergreen and deci-duous species, both oaks may operatesuccessfully in a wide range of envi-ronmental conditions. In the two spe-cies, moderate cleaning (three reser-ved stems per stool) appears to be amore suitable practice than intensecleaning (one stem per stool), becau-se these similar growth rates butmoderate cleaning favours a lowerdevelopment of new resprouts.

Key words: Burned areas,oaks, resprout selection, resproutforest, seed forest

Incendi al massís de Cadiretes (FOTO: PERE PONS)

1. Introducció

En moltes comunitats mediterrànies, larebrotada després del foc possibilita una ràpidarecuperació de la coberta vegetal que ajuda a pre-venir l’erosió del sòl, evitar les pèrdues de nutrientsi proveir d’habitats apropiats per a la recuperació dela fauna. No obstant també es cert que els boscosmenuts (de rebrot) que apareixen tenen una granhomogeneïtat en la seva estructura, amb una eleva-da densitat d’individus amb múltiples tanys, quemostren baixes taxes de creixement vertical i deproducció.

A Catalunya l’extensió de boscos menutsde roure (Q. cerrioides o Q. humilis) i alzina (Q. ilex)ha augmentat arran dels grans incendis dels anys90. Per exemple, tan sols en la zona afectada pelsgrans incendis de 1994 i 1998 a la CatalunyaCentral (40.420 ha en total), i degut a la manca deregeneració de la pinassa, els boscos menuts deroure i alzina ocupen actualment 16.023 ha, unincrement de vuit vegades la superfície que ocupa-ven abans de l’incendi (2.121 ha).

Per tal de desenvolupar els boscosmenuts, com els de roure i alzina, cap a estructuresmés estables i madures existeixen diferents pràcti-ques silvícoles, entre les que destaca la gradual con-versió d’aquest tipus de boscos en boscos alts sobresoca, conservant uns pocs peus en cada soca (Figura1). Aquest procés implica la selecció d’aquellsrebrots dominants i l’eliminació de la resta, per talde disminuir la competència entre els peus reservatsi accelerar el seu creixement.

Aquesta pràctica permet mantenir la fun-ció protectora del bosc a l’hora que pot incrementarel seu potencial de producció, facilitar la implanta-ció d’altres formes de gestió com el silvopastoralis-me, els aprofitaments cinegètics o fins i tot crear unpaisatge més atractiu des del punt de vista de noususos com l’agroturisme. No obstant, per tal d’opti-mitzar els beneficis ecològics i econòmics d’aques-ta pràctica caldrà conèixer la possibilitat de respos-ta de les diferents espècies implicades així com leslimitacions que puguin existir pel fet de que desprésdel tractament, es produeixi una nova rebrotada quefaci disminuir les possibilitats de creixement delspeus reservats.

2. Resultats i discussió

La resposta a la aclarida de rebrots des-prés del foc en roures i alzines ha estat àmpliamentestudiada en diferents zones afectades pels incen-dis, especialment el del Bages - Berguedà de 1994.En aquest estudi endegat l’any 1999 es van aplicardues intensitats d’aclarida: FEBLE (deixar 3-4rebrots) o FORTA (1 rebrot per soca) i es van podaro no els peus reservats, mesurant els efectes que esproduïen en el creixement diametral, en alçada i enrecobriment en les dues espècies, durant dos anysconsecutius (2000 i 2001).

Cinc anys després del foc i abans de l’a-plicació dels tractaments experimentals, els indivi-dus de roure i alzina mostraven importants diferèn-cies en la seva rebrotada, amb una influència signi-ficativa de la qualitat d’estació en la que es trobaven(Figura 1). Q. cerrioides presentava un major nom-bre de rebrots, recobriment i biomassa total que l’al-zina en zones de qualitat d’estació alta, mentre queel patró contrari es detectava en les zones de quali-tat menor. Pel que fa a l’alçada del rebrot dominantaquesta era major en Q. cerrioides en totes leszones, malgrat les diferències eren majors en leszones amb una qualitat més alta.

Tal i com s’observa en la Figura 2 la selec-ció de rebrots va estimular fortament el creixementen alçada i diàmetre dels peus reservats, entre un30% i un 50% més que els control, amb uns lleu-gers millor resultats en els individus amb 1 peuseleccionat respecte als que se’n van reservar 3.

En comparar les dues espècies, el roureva mostrar unes taxes de creixement superiors a l’al-zina en alçada (24.0±0.9 i 18.4±0.6 cm, respectiva-ment), diàmetre (0.75±0.02 i 0.61±0.02 mm, res-pectivament) i recobriment (1.9±0.2 i 1.1±0.1 m2,respectivament). No obstant van existir importantsdiferències entre anys. L’alzina va mostrar inicial-ment una major resposta als tractaments en el seucreixement, malgrat aquesta es va reduir en el segonany, mentre que el roure presentava un comporta-ment més regular, amb taxes similars de creixementdurant els dos anys de l’estudi (Figura 3).

Pel que fa a l’aparició d’una nova cohortde rebrots després del tractament d’aclarida, es vaobservar que el nombre de rebrots era molt mésgran en l’alzina en comparació al roure (35.0±1.1vs. 14.1±0.4 nous rebrots, respectivament) i queaquests assolien en les dues espècies, després de

I12

6

dos anys, una major alçada en aquells individus enels que s’havia seleccionat un únic peu respecte alsque tenien tres peus reservats (71.5±2.5 vs.48.9±2.0 cm respectivament). En aquest context, lainterpretació conjunta de tots els resultats obtingutssuggereix un major potencial d’aplicació d’aquests

tipus de tractaments en el roure respecte a l’alzina,així com, a la vista de les similars taxes de creixe-ment, l’oportunitat de deixar 3 o 4 rebrots seleccio-nats per tal de disminuir el vigor de la posteriorrebrotada.

I12

7

FIGURA 1. Mitjana (± error estàndard) del nombre de rebrots,recobriment de capçada, alçada, diàmetre basal i biomassa totald’individus de roure (barres plenes) i alzines (barres blanques)cinc anys després de l’incendi de 1994 al Bages-Berguedà

FIGURA 2. Mitjana (± error estàndard) del creixement en alçada(A) i diàmetre (B) del rebrot dominant en individus amb un peuseleccionat (S1), un peu seleccionat i podat (S1P), tres peus selec-cionats (S3), tres peus seleccionats i podats (S3P) i sense selecció(C). Lletres diferents indiquen diferències significatives entre trac-taments

FIGURA 3. Mitjana (± error estàndard) del creixement en alçadadel rebrot dominat en individus de roure i alzina el primer any(1999) i el segon any després dels tractaments (2000)

BIBLIOGRAFIA

ESPELTA, J. Mª, RETANA J.,HABROUK A. 2003 Resprouting patterns afterfire and response to stool cleaning of two coexis-ting Mediterranean oaks with contrasting leafhabits on two different sites. Forest Ecology andManagement 179:401-414.

BONFIL C., CORTÉS P., ESPELTA,J.M., RETANA, J. 2004. The role of disturbance inthe co-existence of the evergreen Quercus ilexand the deciduous Quercus cerrioides. Journal ofVegetation Science 15, 423-430.

Nom

bre

de r

ebro

Bio

mas

sa (k

g)

Reco

brim

ent c

apça

daD

iàm

etre

bas

al (c

m)

Alç

ada

(cm

)

Cre

ixam

ent e

n al

çada

Cre

ixam

ent e

n al

çada

Cre

ixam

ent e

n di

àmet

re

CONCLUSIONS DE LES JORNADES SOBRE INCENDISFORESTALS I RECERCA

MASSA DE PINASSA AFECTADA PER L’INCENDI DE 1998 AL SOLSONÈS (FOTO: EDUARD PLANA)

BLOC I DIMENSIÓ SOCIOAMBIEN-TAL I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL:Entendre el problema i els seusefectes territorials

1 És imprescindible vincular l’anàlisi del problemadels incendis forestals i la cerca de solucionsamb les causes estructurals dels mateixos: l’a-bandonament de les activitats agràries (augmentde combustible) i la creixent demanda urbanadels espais forestals (augment del risc d’ignició).Sense invertir les inèrcies que dificulten el modelde desenvolupament rural basat en la gestió delterritori, difícilment podrà trobar-se solució alproblema dels grans incendis forestals des d’unaperspectiva de sostenibiltiat social, econòmica iecològica.

2 En aquest procés de canvi conceptual del proble-ma dels incendis, les estratègies de gestió del riscd’incendi forestal han de partir de tres elementsclau: la participació dels agents del territori, latransversalitat de les polítiques (en l’àmbit fores-tal, agroramader, del turisme, de la planificacióterritorial, etc.) i la coordinació institucional(inter i intra-administrativa i organitzacions pro-fessionals i societat civil). Alhora, cal incloure ala societat urbana en el debat sobre el canvi deparadigma per l’establiment un pacte social.

3 L’augment de la sensibilitat social envers les cau-ses de fons dels incendis forestals facilitaria l’a-dopció de les mesures necessàries sota els prin-cipis de la participació, coordinació i transversa-litat, molt costosos en termes polítics, per part deles administracions i institucions pertinents. Percompetència i capacitat funcional, cal que siguinles administracions les que promoguin aqueststipus de mesures i invitin a la participació delsector privat.

I12

9

P r e s e n t a c i ó

Les jornades s’emmarquen dins les activitats de la Xarxa temàtica Anàlisi d’alternatives a la proble-màtica dels grans incendis forestals (ALINFO, 2001XT 00061, amb el suport del Departament d’UniversitatsRecerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya), on participen els principals centres i univer-sitats de Catalunya que fan recerca en incendis forestals. Els objectius de la xarxa són promoure la coordinacióde la recerca sobre incendis forestals, divulgar els seus resultats i millorar la comunicació amb les administracionsi el món operatiu per fer la recerca més aplicada. A continuació es recullen les conclusions dels tres blocs temà-tics del programa de les jornades, celebrades els dies 12 i 13 de juny de 2003 a la seu del Centre TecnològicForestal de Catalunya, que actua com a coordinador de la xarxa.

JORNADES SOBRE INCENDIS FORESTALS I RECERCA

Descripció i resultats de la recerca en incendis forestals a CatalunyaAplicació al territori de la recerca en incendis forestals

- CONCLUSIONS -

4 Es constaten les limitacions del model implantatfins ara basat sobretot en reaccionar quan el focs’ha declarat amb mitjans d’extinció i en una ges-tió silvícola molt limitada que no ha reduït la vul-nerabilitat dels boscos. A la pràctica, de totes lesfigures de planificació forestal, la més implanta-da és els Plans tècnics de gestió i millora forestal(PTGMF, aplicats en finques de propietat privada,el 80% dels boscos de Catalunya) - que no haservit per promoure una silvicultura vinculada ala prevenció d’incendis i adaptada al règim natu-ral del foc a la mediterrània, reduint la continuï-tat dels combustibles que propicien els gransincendis catastròfics.

5 Cal destacar i donar protagonisme a la gent delterritori sobre el model de desenvolupament quees vol, i dotar aquest territori de les infrastructu-res i serveis adients que permetin a la gent esta-blir-s’hi i desenvolupar una activitat professionallligada o no a les activitats agràries.

6 L’actual mercat de la fusta no rendibilitza la pràc-tica silvícola ni la gestió forestal en gran part delterritori. Cal complementar la renda forestal peraltres vies buscant nous mercats i promovent elconsum de productes fustaners i no fustaners.Cal incorporar les externalitats que els boscosofereixen a la societat (paisatge, biodiversitat,qualitat d’aigües, regulació atmosfèrica, etc.) al’economia forestal i que el gestor dels recursosforestals se’n pugui beneficiar.

7 Cal reformular la planificació del sector forestal apartir de: l’associació i participació dels propie-taris forestals i: la diagnosi dels incendis a dife-rents escales (temporal, sectorial, territorial) vin-culant diferents polítiques coordinades entreelles que abordin la complexitat del problema através del pacte social. L’administració forestal hade promoure aquest model i coordinar-lo a travésdels agents locals assegurant que els recursosarribin al territori col·lectivament i de maneraobjectiva.

8 El repte apareix en com integrar aquesta comple-xitat en els models de presa de decisió per poderanalitzar des d’una perspectiva global (criteris eco-nòmics, socials i ecològics) i cost-eficient les dife-rents alternatives de gestió del risc d’incendi,tenint en compte el conjunt de factors que hiinflueixen (socioeconòmics, socioculturals i socio-polítics) quantificables o no en termes econòmics.

9 Per això, la recerca hauria de treballar, entrealtres, en els següents àmbits: la reformulació deles figures de planificació i institucionals vigentsi; proporcionar instruments concrets perquè elsque planifiquen en diversos àmbits territorialspuguin incorporar mesures precises per la gestiódel risc d’incendis.

BLOC II COMPORTAMENT I GESTIÓDEL FOC: Conèixer el foc i la influèn-cia del tipus de bosc per millorar elseu control i gestió

1 El règim actual d’incendis a Catalunya s’emmar-ca en el concepte de la paradoxa de l’extinció, ésa dir, l’èxit de l’extinció en la majoria dels incen-dis permet l’acumulació de combustible i aug-menta la probabilitat dels grans i severs incendisque, de forma recurrent, es donen en anys crítics.Això ens porta a parlar d’incendis latents opotencials a gran part dels terrenys forestals sino es modifiquen les actuals estructures de com-bustible.

2 Cal una profunda revisió del model vigent degestió del risc d’incendi centrat en els mitjansd’extinció i les infrastructures de prevenció(sobrepassats en ambients de foc desenvolupats)però que no incideix de forma global en la ges-tió del combustible (en sentit vertical associat ala gestió silvícola i/o pastoral i horitzontal rela-cionat amb les activitats agroramaderes). Aquestmodel, per tant, no pot fer front als grans incen-dis forestals que, a més dels impactes socials,suposen grans pertorbacions en la dinàmica d’unpaisatge en el qual el foc intervé com agentmodulador de primer ordre.

3 Estudis en pinedes poc pertorbades de la medi-terrània mostren règims d’incendis naturals fre-qüents però de baixa intensitat i estructures demassa regulars amb peus de gran diàmetre i alça-da de copa i baixes densitats d’arbres per super-fície, capaços de resistir el pas del foc.

4 És urgent assumir que cal integrar el foc com unelement propi i inherent dels ecosistemes i bos-cos mediterranis i apostar per un canvi sobre la

I13

0

percepció social del foc, també entre els gestorsforestals (propietaris i tècnics) i el cos d’extinció.El foc no sempre ha de ser un enemic a comba-tre i fins i tot pot ser una eina de gestió que enspot permetre disminuir la vulnerabilitat delsterrenys front als incendis destructius.

5 En aquest sentit, les cremes controlades es pre-senten com una altra eina de gestió de combusti-ble viable, tot i que cal experimentar i aprofundiren el coneixement sobre el seu ús, objectius,efectes, nivell de cost-eficiència i acceptaciósocial entre gestors, propietaris i usuaris delsespais forestals.

6 En definitiva, cal promoure una gestió forestal enbase a uns objectius (productius o no) que per-meti assolir masses forestals estables, estructura-des i menys vulnerables a la propagació delsincendis (en molts casos seria desitjable per lespinedes mediterrànies estructures de massa regu-lars). Això cal fer-ho de forma consensuada ambla propietat forestal que ha de gaudir del suportnecessari per part de l’administració donat elbaix rendiment dels aprofitaments forestals. Si esvol garantir la persistència de la massa, elsPTGMF, els Projectes d’ordenació o altres figuresde planificació forestal hauran de tenir en comp-te el règim natural d’incendis a l’hora d’establirles directrius de gestió.

7 Per tant, les institucions que promouen la gestióforestal sostenible als boscos privats i públics,haurien d’impulsar un canvi del model de gestióforestal predominant a la Catalunya mediterrània(tallades diamètriques en estructures aparentmentirregulars) que genera uns boscos molt vulnera-

bles a l’incendi forestal. Cal que aquestes institu-cions facin propi el risc d’incendi i promoguinuna silvicultura pròpiament mediterrània.

8 Per a això, cal millorar el coneixement i poten-ciar les mesures relacionades amb la modificacióde la propagació del foc actuant sobre el com-bustible; mosaic agro-forestal, silvicultura comer-cial, silvicultura preventiva, cremes controlades,ús de retardants, etc., fent referència especialmentals costos econòmics i als beneficis obtinguts enrelació a l’estalvi en mitjans d’extinció i la reduc-ció de danys sobre els terrenys cremats.

9 Cal disminuir l’extrema vulnerabilitat de gran partde les urbanitzacions situades en zones forestals isensibilitzar i donar suport a la propietat perquèassumeixi la responsabilitat d’aplicar plans de pre-venció en el marc de la legislació vigent. En casd’incendi, la interfície urbana centralitza gran partdels mitjans d’extinció disponibles.

10 Cal augmentar el coneixement sobre el compor-tament del foc en els diferents massissos fores-tals a partir del registre d’incendis històrics i lamodelització del comportament del foc, demanera que les figures de planificació forestal iterritorial puguin adaptar-se al règim natural delfoc i disminuir-ne la vulnerabilitat.

11 Cal fer un esforç especial en la transferència detecnologia i millorar la comunicació amb el mónoperatiu per fer la recerca més aplicada. És res-ponsabilitat de l’àmbit de la recerca validar i adap-tar els amplis coneixements que es tenen en altresregions mediterrànies a les condicions locals.

I13

1

BLOC III ECOLOGIA DEL FOC: Estudidels efectes ecològics dels incendis ila recuperació dels terrenys cremats

1 Diversos estudis sobre l’ecologia de les espèciesmediterrànies ens mostren com una gran majoriad’aquestes poden respondre a règims d’incendisnaturals d’elevada recurrència i baixa intensitat.Però, en canvi, no passa el mateix front a incendisd’elevada intensitat afavorits per l’acumulació decombustible arrel de la falta de gestió del territori.

2 En aquest sentit, cal revisar el paradigma actual del’autosuccessió que assumeix la prompte recupera-ció natural de coberta vegetal després del foc en tottipus de situacions. Els grans incendis forestalspoden tenir efectes quasi irreversibles sobre l’es-tructura del paisatge (si més no, a una escala tem-poral humana). La pinassa, espècie que presentamoltes dificultats de regeneració després del foc, hasofert una reducció del 30% de la seva àrea geo-gràfica de distribució degut als incendis dels darrersanys.

3 En aquelles zones on la regeneració natural no estàgarantida, si es vol recuperar la coberta forestal calestablir polítiques actives que donin suport a la pro-pietat forestal (amb una limitada capacitat de reac-ció i inversió donats els baixos rendiments delsaprofitaments forestals).

4 En zones on hi ha hagut regeneració natural de l’es-trat arbori, sobretot en el cas de pinedes, apareixencobertes amb elevades densitats d’arbres i elevat riscde propagació d’incendis. En aquests casos cal fertractaments per afavorir el correcte desenvolupa-ment de la massa i protegir-la de nous incendis, larecurrència dels quals pot condicionar irreversible-ment la capacitat natural de regeneració del terreny(eliminació del banc de llavors).

5 La regeneració per rebrot de frondoses (roures ialzines), present sovint en zones prèviament domi-nades per pinedes, tot i assegurar la coberta vege-tal del terreny sense intervenció (selecció derebrots) no es garanteixen estructures arbòries sinóque deriven en estructures arbustives denses.

6 Cal continuar millorant el coneixement sobre lacapacitat de recuperació dels terrenys cremats

(regeneració de la coberta vegetal i de l’estrat arbo-ri, impacte i rol de la fauna, fenòmens sobre el sòl iels nutrients, etc.) i poder oferir directrius de gestiórealistes i aplicades al propietari forestal per tal dedisminuir l’impacte socioeconòmic i emocional del’incendi.

7 Les actuacions pre i post incendi (cremes controla-des, restauració de zones cremades i altres) haurande contemplar indicadors ecològics (diversitat, rare-sa d’espècies, conservació de nutrients del sòl, avi-fauna, etc.) en el seu disseny per conèixer el seuimpacte sobre el terreny. Es constata que algunesactuacions sobre el territori després de l’incendipoden tenir un important impacte ecològic enzones sensibles (retirada d’arbres morts i ús demaquinària pesada per exemple). En aquest sentit,calen criteris científics per avaluar la necessitat o node mesures de restauració postincendi, així com peridentificar les més adequades en cada cas.

8 En la restauració dels terrenys cremats i els canvisd’ús forestal a agrícola o ramader, cal treballar aescala de paisatge i integrar la pertorbació com unfactor de canvi del mateix. Les mesures de restaura-ció forestal i territorial han d’integrar el risc d’incen-di i adoptar mesures de gestió del risc d’incendi i demodificació de la propagació del foc.

9 Cal una major interacció entre els gestors del foc,els gestors del medi natural, la propietat i l’àmbit dela recerca per planificar de forma més eficient larestauració dels terrenys cremats.

En general, calen més recursos tècnics i eco-nòmics perquè la recerca en incendis pugui oferir solu-cions a la principal pertorbació que afecta els boscos deCatalunya. I perquè això sigui possible, cal també esta-blir espais de comunicació i coordinació entre els dife-rents grups de recerca i entre aquests i les administra-cions corresponents i els agents socials vinculats amb eltema, i poder fer una recerca més aplicada i propera ales necessitats més prioritàries.

I13

2

BLOQUE I DIMENSIÓN SOCIOAMBIENTALY PLANIFICACIÓN TERRITORIAL: Entenderel problema y sus efectos territoriales

1 Es imprescindible vincular el análisis de la problemáti-ca de los incendios forestales y la búsqueda de solu-ciones a las causas estructurales de los mismos: elabandono de las actividades agrarias (aumento delcombustible) y la creciente demanda urbana de losespacios forestales (aumento del riesgo de ignición).Sin invertir las inercias que dificultan el modelo de des-arrollo rural basado en la gestión del territorio, difícil-mente podrá encontrarse solución al problema de losgrandes incendios forestales desde una perspectiva desostenibilidad social, económica y ecológica.

2 En este proceso de cambio conceptual del problema delos incendios, las estrategias de gestión del riesgo deincendio forestal deben partir de tres elementos claves:la participación de los agentes del territorio, la trans-versalidad de las políticas (en el ámbito forestal, agra-rio, ganadero, turístico, de la planificación territorial,etc.) y la coordinación institucional (inter e intra-admi-nistrativa y organizaciones profesionales y sociedad

civil). Es necesario, a su vez, incluir a la sociedad urba-na en el debate sobre el cambio de paradigma para elestablecimiento de un pacto social.

3 El aumento de la sensibilidad social hacia las causasde fondo de los incendios forestales facilitaría la adop-ción de las medidas necesarias bajo los principios departicipación, coordinación y transversalidad, muycostosos en términos políticos, por parte de las admi-nistraciones e instituciones pertinentes. Por competen-cia y capacidad funcional, deben ser las administra-ciones las que promuevan este tipo de medidas e invi-ten a la participación del sector privado.

4 Se constatan las limitaciones del modelo implantadohasta ahora basado sobretodo en reaccionar cuando elfuego se ha declarado con medios de extinción y enuna gestión silvícola muy limitada que no ha reducidola vulnerabilidad de los bosques. En la práctica, detodas las figuras de planificación forestal aplicadas enCatalunya, la más implantada son los Planes Técnicosde Gestión y Mejora Forestal (PTGMF, los cuales seaplican en fincas de propiedad privada que representael 80% de los bosques de Catalunya) - que no han ser-vido para promover una selvicultura vinculada a laprevención de incendios y adaptada al régimen naturaldel fuego en el mediterráneo, reduciendo la continui-dad de los combustibles que propician los grandesincendios catastróficos. I

133

P r e s e n t a c i ó n

Las jornadas se enmarcan dentro de las actividades de la Red temática Análisis de alternativas a la proble-mática de los grandes incendios forestales (ALINFO, 2001XT 00061, con el apoyo del Departament d’UniversitatsRecerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya), donde participan los principales centros y universi-dades de Catalunya que realizan investigación sobre incendios forestales. La red tiene como objetivos promover la coor-dinación de la investigación sobre incendios forestales, divulgar sus resultados y mejorar la comunicación con las admi-nistraciones y el mundo operativo con el fin de mejorar la investigación aplicada. A continuación se recogen las con-clusiones de los tres bloques temáticos del programa de las jornadas, celebradas los días 12 y 13 de junio de 2003 enel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que actúa como coordinador de la red.

JORNADAS SOBRE INCENDIOS FORESTALES EINVESTIGACIÓN

Descripción y resultados de la investigación sobre incendios forestales en CatalunyaAplicación al territorio de la investigación sobre incendios forestales

- CONCLUSIONES -

5 Es importante destacar y dar protagonismo a la gentedel territorio sobre el modelo de desarrollo que sequiere, y dotar a este territorio de las infraestructuras yservicios adecuados que permitan a sus habitantesestablecerse y desarrollar una actividad profesionalligada o no a las actividades agrarias.

6 El actual mercado de la madera no rentabiliza la prác-tica silvícola ni la gestión forestal en gran parte delterritorio. Se tiene que complementar la renta forestala través de otras vías, buscando nuevos mercados ypromoviendo el consumo de productos madereros yno madereros. Se deben incorporar las externalidadesque los bosques ofrecen a la sociedad (paisaje, biodi-versidad, calidad de las aguas, regulación atmosférica,etc.) a la economía forestal y que el gestor de los recur-sos forestales se pueda beneficiar.

7 Es necesario reformular la planificación del sectorforestal a partir de: la asociación y la participación delos propietarios forestales y la diagnosis de los incen-dios a diferentes escalas (temporal, sectorial, territorial)vinculando entre si diferentes políticas que coordina-das aborden la complejidad del problema a través delpacto social. La administración forestal tiene que pro-mover este modelo y coordinarlo a través de los agen-tes locales asegurando que los recursos lleguen al terri-torio colectivamente y de manera objetiva.

8 El reto está en como integrar esta complejidad en losmodelos de toma de decisión para poder analizardesde una perspectiva global (criterios económicos,sociales y ecológicos) y coste-eficiente las diferentesalternativas de gestión del riesgo de incendio, teniendoen cuenta el conjunto de factores que influyen (socioe-conómicos, socioculturales y sociopolíticos) cuantifi-cables o no en términos económicos.

9 Por este motivo, la investigación tendría que trabajar,entre otros, en los siguientes ámbitos: la reformulaciónde las figuras de planificación e institucionales vigen-tes y en proporcionar instrumentos concretos para losque planifican en diversos ámbitos territoriales puedanincorporar medidas precisas para la gestión del riesgode incendios.

BLOQUE II COMPORTAMIENTO Y GESTIÓNDEL FUEGO: Conocer el fuego y la influen-cia del tipo de bosque para mejorar sucontrol y gestión

1 El régimen actual de incendios en Catalunya se enmar-ca en el concepto de la paradoja de la extinción, esdecir, el éxito de la extinción en la mayoría de losincendios permite la acumulación de combustible yaumenta la probabilidad de grandes y severos incen-dios que, de forma recurrente, se dan en años críticos.Esto nos lleva a hablar de incendios latentes o poten-ciales en gran parte de los terrenos forestales si no semodifican las actuales estructuras de combustible.

2 Es necesaria una profunda revisión del modelo vigentede gestión del riesgo de incendio centrado en losmedios de extinción y las infraestructuras de preven-ción (sobrepasados en ambientes de fuego desarrolla-dos) pero que no incide de forma global en la gestióndel combustible (en sentido vertical asociado a la ges-tión silvícola i/o pastoral y horizontal relacionado conlas actividades agroganaderas). Este modelo, por lotanto, no puede hacer frente a los grandes incendiosforestales que, además de los impactos sociales, supo-nen grandes perturbaciones en la dinámica de un pai-saje en el cual el fuego interviene como agente modu-lador de primer orden.

3 Estudios en pinares mediterráneos poco perturbadosmuestran regímenes de incendios naturales frecuentespero de baja intensidad y estructuras de masa regula-res, con pies de gran diámetro y altura de copa y bajasdensidades de árboles por superficie, capaces de resis-tir el paso del fuego.

4 Es urgente asumir que se debería integrar el fuegocomo un elemento propio e inherente de los ecosiste-mas y bosques mediterráneos y apostar por un cambiosobre la percepción social del fuego, que incluya a losgestores forestales (propietarios y técnicos) y al cuerpode extinción. El fuego no siempre tiene que ser un ene-migo a combatir sino que puede ser una herramientade gestión que nos permita reducir la vulnerabilidad delos terrenos frente a los incendios destructivos.

5 En este sentido, las quemas controladas se presentancomo otra herramienta de gestión del combustible via-ble aunque hay que experimentar y profundizar en elconocimiento sobre su uso, objetivos, efectos, nivel decoste-eficiencia y aceptación social entre gestores, pro-pietarios y usuarios de los espacios forestales.

6 En definitiva, es importante promover una gestiónforestal en base a unos objetivos (productivos o no)que permitan lograr masas forestales estables, estruc-turadas y menos vulnerables a la propagación de losincendios (en muchos casos seria deseable para lospinares mediterráneos estructuras de masa regulares).Esto debe hacerse de forma consensuada con la pro-piedad forestal que tiene que contar con el apoyonecesario por parte de la administración dado el bajorendimiento de los aprovechamientos forestales. Si sequiere garantizar la persistencia de la masa, losPTGMF, los Proyectos de ordenación u otras figuras deplanificación forestal deberán tener en cuenta el régi-men natural de incendios a la hora de establecer lasdirectrices de gestión.

7 Por lo tanto, las instituciones que promueven la gestiónforestal sostenible de los bosques privados y públicos,tienen que impulsar un cambio del modelo de gestiónforestal predominante en la Cataluña mediterránea(cortas diamétricas en estructuras aproximadamenteirregulares) que generan unos bosques muy vulnera-bles al incendio forestal. Es necesario que estas institu-ciones asuman el riesgo de incendio y promuevan unaselvicultura propiamente mediterránea.

8 Por este motivo, se debe mejorar el conocimiento ypotenciar las medidas relacionadas con la modifica-ción de la propagación del fuego actuando sobre elcombustible; mosaico agro-forestal, selviculturacomercial, selvicultura preventiva, quemas controla-

I13

4

das, uso de retardantes, etc., haciendo especial refe-rencia a los costes económicos y a los beneficios obte-nidos en relación al ahorro en medios de extinción yreducción de daños sobre los terrenos quemados.

9 Debe reducirse la extrema vulnerabilidad de granparte de las urbanizaciones situadas en zonas foresta-les, y sensibilizar y apoyar a la propiedad para queasuma la responsabilidad de aplicar planes de preven-ción en el marco de la legislación vigente. En caso deincendio, la interfaz urbana centraliza gran parte de losmedios de extinción disponibles.

10 Debe mejorar el conocimiento sobre el comporta-miento del fuego en los diferentes macizos forestalesa partir del registro de incendios históricos y los mode-los del comportamiento del fuego, de manera que lasfiguras de planificación forestal y territorial puedanadaptarse al régimen natural del fuego y reducir la vul-nerabilidad.

11 Es necesario hacer un esfuerzo especial en la transfe-rencia de tecnología y mejorar la comunicación con elmundo operativo para que la investigación sea másaplicada. Es responsabilidad del ámbito de la investi-gación validar y adaptar los amplios conocimientosque se tienen en otras regiones mediterráneas a lascondiciones locales.

BLOQUE III ECOLOGÍA DEL FUEGO:Estudio de los efectos ecológicos de losincendios y la recuperación de los terre-nos quemados.

1 Diversos estudios sobre la ecología de las especiesmediterráneas nos muestran como una gran mayoríade ellas pueden responder a regímenes de incendiosnaturales de elevada recurrencia y baja intensidad.Pero, en cambio, no pasa lo mismo frente a incendiosde elevada intensidad favorecidos por la acumulaciónde combustible a raíz de la falta de gestión del territo-rio.

2 En este sentido, es necesario revisar el paradigmaactual de la autosucesión que asume la rápida recupe-ración natural de cubierta vegetal después del fuego entodo tipo de situaciones. Los grandes incendios fores-tales pueden tener efectos casi irreversibles sobre laestructura del paisaje (sobretodo, a una escala tempo-ral humana). El pino laricio, especie que presentamuchas dificultades de regeneración después delfuego, ha sufrido una reducción del 30% de su áreageográfica de distribución a causa de los incendios delos últimos años.

3 En estas zonas donde la regeneración natural no estágarantizada, si se quiere recuperar la cubierta forestalse deben establecer políticas activas que apoyen a lapropiedad forestal (con una limitada capacidad dereacción e inversión según los bajos rendimientos delos aprovechamientos forestales).

4 En zonas donde ha habido regeneración natural delestrato arbóreo (sobretodo en el caso de los pinares)aparecen cubiertas con elevadas densidades de árbolesy elevado riesgo de propagación de incendios. En estoscasos es necesario aplicar tratamientos para favorecerel correcto desarrollo de la masa y protegerla de nue-vos incendios, la recurrencia de los cuales puede acon-dicionar irreversiblemente la capacidad natural deregeneración del terreno (eliminación del banco desemillas)

5 La regeneración por rebrote de frondosas (robles yencinas), presentes a menudo en zonas previamentedominadas por pinares, aunque aseguran la cubiertavegetal del terreno sin intervención (selección derebrotes) no se garantizan estructuras arbóreas, sinoque derivan en estructuras arbustivas densas.

6 Debe seguir mejorándose el conocimiento sobre lacapacidad de recuperación de los terrenos quemados(regeneración de la cubierta vegetal y del estrato arbó-reo, impacto y rol de la fauna, fenómenos sobre elsuelo y los nutrientes, etc.) y poder ofrecer directricesde gestión realistas y aplicadas al propietario forestalpara reducir el impacto socioeconómico y emocionaldel incendio.

7 Las actuaciones preincendio y postincendio (fuegoscontrolados, restauración de zonas quemadas y otros)tienen que contemplar indicadores ecológicos (diversi-dad, especies raras, conservación de nutrientes delsuelo, avifauna, etc.) en su diseño para conocer elimpacto que tienen sobre el terreno. Se constata quealgunas actuaciones sobre el territorio después delincendio puedan tener un importante impacto ecológi-co en zonas sensibles (retirada de árboles muertos yuso de maquinaria pesada por ejemplo). En este senti-do, son necesarios criterios científicos para evaluar lanecesidad o no de medidas de restauración postincen-dio, así como para identificar las más adecuadas encada caso.

8 En la restauración de los terrenos quemados y los cam-bios de uso forestal, agrícola o ganadero, se tienen quetrabajar a escala de paisaje e integrar la perturbacióncomo un factor de cambio del mismo. Las medidas derestauración forestal y territorial tienen que integrar elriesgo de incendio y adoptar medidas de gestión delmismo y de modificación de la propagación del fuego.

9 Es necesaria una mayor interacción entre los gestoresdel fuego, los gestores del medio natural, la propiedady el ámbito de la investigación para planificar deforma más eficiente la restauración de los terrenosquemados.

En general, se necesitan más recursos técnicosy económicos para que la investigación sobre incendiospueda ofrecer soluciones a la principal perturbación queafecta al bosque mediterráneo. Y para que eso sea posible,deben establecerse espacios de comunicación y coordi-nación entre los diferentes grupos de investigación, yentre estos y las administraciones correspondientes y losagentes sociales vinculados con el tema para poder des-arrollar una investigación más aplicada y próxima a lasnecesidades más prioritarias.

I13

5

BLOCK I SOCIOENVIRONMENTAL DIMEN-TION AND TERRITORIAL PLANNING: Tounderstand the problem and its territorialeffects

1 It is essential to link the analysis of the forest fires pro-blem and the search for solutions to their structural(underlying) causes: the abandonment of land activi-ties (combustible and spread risk increase) and the gro-wing urban demand for forest spaces (increase of igni-tion risk). With no inversion of the tendencies whichare making difficult a rural development model basedon land management, it will be difficult to get a solu-tion for the big forest fires problem with a sustainablesocial, economic and ecological perspective.

2 Within this process of conceptual change of the forestfires problem, management strategies of the forest firesrisk have to consider three key elements: territorialstakeholders participation, cross-sectorial policies (inthe forest, farming, tourism, land planning fields, etc.)and institutional coordination (inter and intra-adminis-trative, professional organizations and civil society). At

the same time, it is necessary to include the urbansociety in the debate on the paradigm change in orderto establish a social agreement.

3 The increase of social sense towards the underlyingcauses of forest fires would facilitate the adoption ofthe necessary measures under the principles of partici-pation, coordination and cross-sectorial policies, very‘expensive’ in political terms, on the part of pertinentadministrations and institutions. Regarding competen-ce and functional capacity, it is necessary that admi-nistrations promote these kind of measures and inviteto the private sector participation.

4 The limitations of the current implanted model areobserved. They are based on the reaction when fire hasstarted with extinction resources and on a very limitedforestry management which has not reduced forest vul-nerability. In practice, within all forest planning figures,the most implanted ones are Technical Plans ofManagement and Forest Improvement (applied to priva-te ownership, 80% of the Catalonian forests)-. They havenot been useful for promoting a forest management lin-ked to forest fires prevention and adapted to the naturalregime of the Mediterranean fires, reducing combustiblescontinuity which favours catastrophic large forest fires.

I13

6

P r e s e n t a t i o n

The conference is included within the activities of the thematic Net called Analysis of the alternatives to thelarge forest fires problems (ALINFO, 2001XT 00061, with the support of the University, Research and InformationSociety Department of the Catalonian Government), in which the main centres and universities of Catalonia that workon forest fires research take part. The network objectives are to promote forest fires research coordination, to divulge itsresults and to improve the communication with the administrations and the operative world in order to get a moreapplied research. Next are collected the conclusions of the three thematic blocks of the conference program, held onJune, 12th-13th 2003 at the Forest Technology Centre of Catalonia, which works as the coordinator of the network.

CONFERENCE ON FOREST FIRES AND RESEARCH

Description and research results of the forest fires in CataloniaApplication of forest fires research on the territory

- CONCLUSIONS -

5 It is important to point out and to grant power to thepeople in the territory on the desired developmentmodel, and to endow this territory with the appropria-te infrastructures and services which allow people tosettle and to develop a professional activity related ornot to land activities.

6 The current wood market does not make either forestrypractice or forest management profitable in a large partof the territory. It is necessary to complement forestincomes through other ways by searching new marketsand promoting wood and non-wood products con-sumption. It is also necessary to incorporate forestexternalities offered to the society (landscape, biodi-versity, water quality, atmospheric regulation, etc.) intothe forest economy. Also, forest resources managersshould benefit from this.

7 It is necessary to reform the forest sector planningstarting from: forest owners association and partici-pation and, forest fires diagnosis at several scales(temporary, sectorial, territorial) linking different coor-dinated policies between them. These should face theproblem complexity through a social agreement.Forest administration has to promote and coordinatethis model using local stakeholders and assuring thatall resources arrive to the territory collectively in anobjective way.

8 The challenge would be how to integrate this comple-xity within the decision-making models. In this way, itwould be possible to analyse the different manage-ment alternatives of the forest fires risk from a globalperspective (economic, social and ecological criteria)and cost efficient point of view and taking intoaccount all factors of influence (socio-economic,socio-cultural and socio-political) quantifiable or notin economical terms.

9 For this reason, research should be based, amongothers, on the following fields: the reformation of thecurrent planning and institutional figures and; to pro-vide concrete instruments to allow planners in thevarious territorial fields to incorporate precise measuresfor forest fires risk management.

BLOCK II FIRE BEHAVIOUR AND MANAGE-MENT: To know the fire and forest typeinfluence for improving its control andmanagement.

1 The current regime of the Catalonian forest fires is pla-ced in the concept of the extinction paradox, which isto say, extinction success in most forest fires allowscombustible accumulation and increases the probabi-lity of large and severe forest fires, which occur in cri-tical years in a recurrent way. If current combustiblestructures are not modified, this leads us to speak aboutlatent or potential forest fires in a large extent.

2 It is necessary to undertake a deep revision of thecurrent model of forest fire risk management. It isbased in extinction measures and prevention infras-tructures (overwhelmed in developed fire environ-ments) but it does not affect, as a whole, combustiblemanagement (in a vertical sense associated to forestand/or pasture management, and horizontal related tofarming and cattle activities). This model can not facebig forest fires. In addition to social impacts, they meanbig perturbations on landscape dynamics in which fireperforms as a first level modulator agent.

3 Studies on little perturbed Mediterranean pine forestshow regimes of frequent natural forest fires but withlow intensity and even aged forest structures with largediameter tree bases and top height, and low tree den-sity per surface, able to resist fire crossing.

4 It is urgent to assume that forest fires should be inte-grated as an own and inherent element in theMediterranean ecosystem and forests; and bet for achange on the social perception of fire, including forestmanagers (forest owners and technicians) and theextinction body. Fire should not always be an enemy tofight, but it could be a management tool which allowsus to reduce land vulnerability in front of destructiveforest fires.

5 In this way, prescribed fires are presented as anothermanagement tool of the viable combustible. Althoughwe still have to test and make a profound study on theknowledge of its use, objectives, effects, cost efficientlevel and social acceptation between managers, forestowners and forest spaces users.

6 Definitively, it is important to promote a forest manage-ment basing it on objectives (productive or not) whichallow to assume stable forest, which is structured andless vulnerable to fire propagation (for Mediterraneanpinewoods it would be better, in a lot of the cases, tohave even aged forest structures). This must be done in aconsensual way with forest owners, who have to recei-ve necessary help by the side of the administration, dueto the low yield of the forest use. In order to ensure forestpersistence, Technical Plans of Management and ForestImprovement (PTGMF) and other forest managementplans have to take into account the natural regime offorest fires for establishing management directives.

7 Therefore, institutions that promote sustainable forestmanagement of private and public forests have to pro-mote a change of the forest management model pre-dominating in Mediterranean Catalonia (diametricalcuttings in approximated irregular structures) whichgenerate a very vulnerable forest to forest fires.Institutions must assume forest fires risk and have topromote a genuine Mediterranean silviculture.

8 For this reason, it is necessary to improve knowledgeand to develop measures related to the fire propaga-tion modification acting on the combustible; agro-forest mosaic, commercial thinning, preventive silvi-culture, prescribed fires, etc., referring specially to theeconomical costs and to the obtained benefits from thesaving in extinction measures and damages reductionon burned lands.

I13

7

9 It is necessary to reduce extreme vulnerability of alarge extension of urbanised areas located in forestzones, and to raise awareness among forest owners andgive them support for assuming their responsibility forthe application of a prevention plan within the appli-cable legislation. In case of a forest fire, urban areascentralise a large part of the available extinction mea-sures.

10 Knowledge on forest fires behaviour in different forestareas has to be increased starting from a historicalforest fires registration and a forest fire behaviourmodel. Therefore, forest and land planning figures canbe adapted to the natural regime of fire and reduce vul-nerability.

11 It is necessary to make an special effort in technologytransfer and to improve communication with operativeworld so that research can be more applied. Validationand adaptation of the broad knowledge in otherMediterranean zones to local conditions is a resear-chers’ responsibility.

BLOCK III FIRE ECOLOGY: Study of ecolo-gical forest fires effects and recuperationof burned land.

1 Several studies on Mediterranean species ecologyshow that most of them can respond to natural forestfires regimes with high recurrence and low intensity.However, on an other side, this does not happen infront of forest fires with high intensity favoured by com-bustible accumulation coming from a lack of landmanagement.

2 In this respect, it is necessary to revise the currentauto succession paradigm. This assumes quick naturalrecuperation of the forest cover after fire in all kind ofsituations. Large forest fires can cause almost irrever-sible effects on landscape’s structure (in a temporalhuman scale). Pinus nigra, a species with a lot of rege-neration difficulties after fire, has suffered a 30%reduction of its geographical distribution area due tolast forest fires.

3 In those areas where natural regeneration is not gua-rantied, for recuperating forest cover, it is necessary toestablish active policies that support forest owners(with a limited reaction and inversion capacity accor-ding to low yields of forest use).

4 In areas where there is a natural regeneration of trees(mainly in the case of pine), there appear forest coverswith a high tree density and high forest fire propaga-tion risk. In these cases it is necessary to make silvi-cultural treatments for favouring the correct develop-ment of the forests and to protect it from new forestfires, its recurrence could irreversibly condition thenatural capacity of regeneration (elimination of seedsbank).

5 Regeneration by new broadleaved trees regrowths(oaks and holm oaks), often present in zones previouslydominated by pine forests, although these assure avegetal cover of the territory without intervention (newregrowths selection), they do not guaranty tree structu-res but generate dense bushy structures.

6 It is important to continue improving knowledge aboutthe recuperation capacity of burned lands (vegetalcover and tree stratum regeneration, fauna impact androle, soil and nutrients phenomena, etc.) and to be ableto offer realistic management guides and applied toforest landowners to reduce socio-economic and emo-tional impacts of forest fires.

7 Pre-fire and post-fire actuations (prescribed fires, bur-ned areas restoration and others) have to consider eco-logical indicators (diversity, rare species, soil nutrientsconservation, birds, etc.) in their design in order toknow its impact on the land. In sensitive zones, someactuations on the land after the forest fire may have animportant ecological impact (for example, death treesremovals or use of heavy machinery). In this respect, itis necessary to have scientific criteria to value whetherpost-fire restoration measures are necessary or not andto identify as well the most appropriate ones in eachcase.

8 In the burned land restoration and forest use changesinto agricultural and cattle uses, it is necessary to workon a landscape scale and to integrate perturbation as afactor of change. Forest and territorial restoration mea-sures have to integrate forest fire risk management andfire propagation modification.

9 It is necessary to have a greater interaction between firemanagers, environmental managers, forest owners andresearch fields in order to plan burned land restorationin a more efficient way.

In general, it is necessary to promote moretechnical and economical resources so that forest firesresearch could offer solutions for the main perturbationthat affects Mediterranean forests. To get all this, it is alsonecessary to establish communication and coordinationspaces between different research groups, the correspon-ding administration and those stakeholders involved inthis issues, and therefore, a more applied research closerto priority needs could be undertaken.

I13

8

I13

9

Rebrot d’alzina surera (FOTO: EDUARD PLANA)

PRESENTACIÓ

El debat científic sobre els incendis forestals ja fa anys que està consolidata Catalunya i són nombrosos els centres de recerca i universitats queprenen els focs forestals com a objecte d’estudi. Amb l’ànim d’aproparels diversos grups de recerca i amb el suport del Departament d’UniversitatsRecerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, esva constituir l’any 2002 la xarxa temàtica ALINFO Anàlisi d’alternativesa la problemàtica dels grans incendis forestals (XCT2001-00061), ambla participació de prop de 45 investigadors de 9 institucions diferentsd’arreu de Catalunya. Entre els seus objectius trobem el fomentar elconeixement de la recerca sobre incendis forestals que es fa a Catalunyai divulgar-ne els resultats. Entre altres activitats, els dies 12 i 13 de junyde 2003 es van celebrar a la seu del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya les Jornades sobre Incendis Forestals i Recerca, de caràctercientífic i divulgatiu, oferint la oportunitat inèdita de conèixer en conjunt,el gros de la recerca sobre incendis forestals del nostre país. El presentdocument recull les comunicacions que s’hi van presentar, en temes tandiversos com l’estudi dels incendis des de la perspectiva deldesenvolupament rural i la planificació del territori, la revisió de lesestratègies de gestió del risc d’incendi i de les eines de gestió delcombustible o els efectes dels incendis sobre la fauna i la flora i lacapacitat dels terrenys de recuperar-se. En total són un conjunt de 21articles i més de 50 autors. Inclou les conclusions de les jornades quea través de taules rodones i debats van comptar amb la participació derepresentants de la propietat forestal, d’administracions públiques,agrupacions de defensa forestals, periodistes i grups ambientalistes entrealtres. Cal que la recerca sobre incendis forestals a Catalunya continuïsent pluridisciplinar i permeti avançar tant en la prevenció i extinció delsincendis com en la restauració dels terrenys cremats. I cal, també, quetingui en compte les necessitats dels agents socials del territori vinculatsamb el tema i millorar el seu caràcter pràctic i aplicat. Confiem queaquesta publicació ajudi en avançar cap a la cerca de solucions alprincipal problema ambiental que afecta als boscos de Catalunya.

Eduard Plana BachResponsable del Grup de Treball en Incendis Forestals

Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaCoordinador de la xarxa ALINFO

Grups de recerca membres dela Xarxa ALINFO 2001-2003:

Grup de Recerca AmbientalMediterrània GRAM,

Universitat de Barcelona.Responsable: Maria Sala

Sanjaume

Relacions Sòl-Planta,Universitat de Barcelona.

Responsable: Ramon VallejoCalzada

Ecologia del Foc - Centrede Recerca Ecològica i

Aplicacions Forestals CREAF.Responsable: Ferran Roda Llanza

Grup de Recerca en Foc iFauna, Universitat de Girona.

Responsable: Pere Pons Ferran

Centre d'Estudis del RiscTecnològic CERTEC, Universitat

Politècnica de Catalunya.Responsable: Josep Arnaldos

Viger

Institut d'EstudisEspecials de Catalunya IEEC.

Responsable: Jordi Isern i Vilaboy

Àrea de Geografia Humana,Universitat Autònoma

de Barcelona.Responsable: Rufí Cerdan

Heredia

Unitat de Focs Forestals -Departament de ProduccióVegetal i Ciència Forestal,

Universitat de Lleida.Responsable: Domingo Molina

Terrén

Coordinador de la Xarxa:

Grup de Treball en IncendisForestals - Centre TecnològicForestal de Catalunya CTFC.

Responsable: Eduard Plana Bach