1

TRANSCRIPCIÓ VI Jornada d’Inclusió Social “L’habitatge com a punt de partida: models innovadors per fer front a la vulnerabilitat residencial”

24 de novembre, 2016

Fernando Fantova

“Inclusió residencial: disseny de polítiques d’innovació social” Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, consultor social i expert en polítiques públiques i gestió

d’organitzacions.

En aquesta última etapa del govern basc (2013) vaig sentir la necessitat de publicar un llibre anomenat “Disseny de polítiques socials”, i intentar explicar com se sent un noi dels serveis socials en un marc tant ampli com ho són les polítiques socials, i concretament la política d’habitatge. I curiosament, quan escrivia aquest llibre una paraula agafava força era el “disseny” de polítiques socials. Paraula que té a veure amb què li demanem al disseny de les polítiques socials, què li demanem a les polítiques socials i com han de donar resposta al gran sofriment que pateixen moltes persones. Aquest sofriment té molt a veure amb com es dissenyen. I pensar què ens correspon al disseny de polítiques d’habitatge, i què ens correspon al disseny de polítiques de serveis socials. 3 o 4 idees recurrents:

Estem en un moment on hem de pensar bé el sistema de benestar, és a dir, a

vegades la crisis econòmica dels darrers anys ens ha funcionat com una cortina de fum. Hem pensat que el problema era la retallada de pressupost en matèria de polítiques socials ..que començava per les polítiques subprime, la bombolla immobiliària.. això gripava l’economia. Hi havia menys impostos, i estàvem gastant menys diners en polítiques socials i aquest, pensàvem que era el problema. L’altre dia, a la comunitat valenciana em deien que quan estaven amb el PP estaven molt malament, perquè no els hi feien cas, però amb aquests d’ara estem pitjor perquè estan posant diners en una estructura de prestacions i de gestió que és burocràtica, assistencialista i que no resol els problemes. A la comunitat valenciana estan dècades esperant que arribin altres partits polítics, i quan aquests arriben estan molt preocupats per l’emergència social, l’emergència habitacional, llavors arriben i inverteixen en pobresa energètica, pobresa infantil i pobresa alimentària.. i el que perceben els mateixos serveis socials es que estan pitjor: que hi ha més assistencialisme i més burocràcia. I jo me’n recordo dels meus amics de Palo Alto (escola sistèmica i teoria de la comunicació) que diuen que, per voler solucionar un problema, el pots acabar agreujant. Tot plegat és un símptoma de que el problema és realment més profund, és estructural. Exemple del “contracte social” del meu pare: un finançament econòmic a través d’una feina estable, i de la meva mare, que va renunciar a una feina i es va quedar fent les tasques de cura i d’àmbit comunitari. Aquest contracte social no li serveix de res a la meva filla, que tindrà una trajectòria individual i generacional totalment diferent (...). Factors d’inclusió social es barregen molt amb els factors d’exclusió

2

social. Complexitat de factors d’exclusió social amb caràcter d’empoderament. Viralitat de l’exclusió social. El missatge que vinc a donar és que, des de Serveis Socials, per més que ens doneu més diners, aquests problemes no els resoldrem. Aquesta societat, aquesta classe política, aquest sistema de benestar, d’ocupació, d’habitatge, de sanitat, d’educació.. quan creu que ens ocuparem de l’exclusió social, s’equivoca. No podem amb aquesta. Aquesta exclusió social, ha mutat. A més, alguns creiem que les xarxes relacionals (família, amics, comunitat) esdevenen un coixí que sí mereixen atenció .

És necessari el disseny i re-disseny de polítiques públiques? una de les perspectives més potents en el disseny de les polítiques socials és la de la inversió social. L’estratègia d’inversió social identifica que una de les patologies fonamentals de l’estat de benestar social és la seva insostenibilitat, però no només perquè no hi hagi diners d’impostos per pagar-ho... és una insostenibilitat més profunda, més sistèmica, en la que estem sobreprotegint a la població gran, quan el risc de la pobresa de la població gran és 1/4 part del risc de pobresa dels infants. Una societat que protegeix a la gent gran, i desprotegeix als infants; és un símptoma de que descuidem a les nostres generacions futures. En quant a l’estratègia d’inversió social, que ens alerta de la insostenibilitat, tracta d’un concepte que ens parla de la sostenibilitat i és la “RECALIBRACIÓ” de la protecció social. En què modifiquem els dissenys de les polítiques socials (exemple pensionista cadena SER que cobra 1.800€ i no arriba a finals de mes). El risc de necessitar cures no es pot abordar només amb la pensió. Des de Serveis Socials necessitem la complicitat dels altres sectors per a que aquests s’ocupin del seu bé, per a tothom.

No és només un redisseny del canvi en el repartiment de les polítiques del treball entre les diferents polítiques sectorials existents, sinó que també és un redisseny entre les sinergies dels actors. Universalització de les polítiques públiques i socials. A mesura que he arribat a la conclusió de que hauria d’haver-hi una garantia de renda universal, en la mesura en la que he descobert una espècie d’objecte pels serveis socials, també penso, que ens obliga a pensar a cadascú d’aquests sub-sistemes quin és el paper de l’estat, del mercat, de la comunitat i de la iniciativa social. Quines són les sinèrgies. Ecosistema de cures. -Quan sigui gran, m’agradaria poder sentir la cura d’aquestes xarxes familiars i comunitàries, m’agradaria poder refer una iniciativa autogestionada o solidària de cohousing o de resposta col·laborativa, m’agradaria tenir un mercat on comprar productes de suport i d’última generació. Experimentar noves formes de sinergia.

Innovació social: agenda per les polítiques d’habitatge. Jo no sé massa de polítiques d’habitatge, he vingut aquí per posar la pilota per marejar a l’Óscar, al Joan, a la Núria.. per a que després posin gols. La meva carta als reis mags, crec que, des de la meva trajectòria, el que es pot esperar des de les polítiques d’habitatge és que assumeixin com a missió la inclusió residencial de tota la població. Detectar la primera necessitat de la persona que té un problema, en primera instància, i intervenir-hi. Polítiques d’habitatge que entenguin que són polítiques socials d’habitatge. L’estat no crec que pensés que la seva missió fos la inclusió residencial de tota la població, perquè penseu que la política d’habitatge a

3

Espanya el que ha fet ha estat ésser una espècie d’Efecte Mateo en polítiques residencials: “al que té, se li donarà”. A Espanya, al que tenia, se li donava més. Amb això s’ha alimentat la bombolla immobiliària. I a més, als serveis socials se’ns va demanar que ens ocupéssim d’una exclusió social residencial greu. Entendre que en el nostre país hi ha una estructura residencial que per la mateixa estructura i cultura residencial és molt excloent perquè està basada en la propietat individual, i hi ha molt poca vessant comunitària, perquè hi ha molt poca aposta per la rehabilitació i poca experiència en l’àmbit cooperatiu... els factors de base d’habitatge del nostre país són molt excloents.

El que és necessari és una política d’habitatge que vagi transformant aquesta estructura/cultura/valors residencials i habitacionals tant instal·lats en el nostre país. Aquelles iniciatives més micro i macro, més en línia al lloguer, a la rehabilitació, cooperativisme, bens comuns, d’uns habitatges més intel·ligents que ens ajudarà més a les altres parts a funcionar.

Hi ha un triangle clau que és la sanitat/serveis socials/habitatge. Les polítiques públiques d’aquestes tres línies han d’anar acompanyades.

Serveis socials no podrem amb aquestes pilota tant gran; que hem de treballar

conjuntament i crear sinèrgies amb els altres sectors –que cadascú treballi per al seu objecte per a “tothom”- millora la interconnexió; el tema de l’habitatge és clarament social, i intrínsec al contracte social.

Espai “intermodal/intermig”, té molt de sentit...perquè genera una nova lògica. Hi ha com unes “tribus”, que són... el Món del cooperativisme (espai modal, 3r sector), més acampat en el sector del mercat; món del 3r sector (viu més de les subvencions i dels contractes), més acampat en el sector de l’estat; Nous Moviments Socials (PAH). Aquests tribus haurien de treballar interconnectades. Més enllà dels canvis de govern, queden aquestes col·laboracions entre aquestes tribus com a béns comuns/bens solidaris. Aquests espais intermedis s’han de cuidar cada dia, i interconnectar entre ells, sabent que la seva lògica és diferent a les altres tres (habitatge/polítiques socials/sanitat). Cal la trobada entre aquestes tribus i tradicions, sabent que la seva lògica és diferent.