El sector químic fa un pas endavant amb laconstitució de ChemMed, una aliança amb elPort, les institucions del territori i el món univer-sitari i del coneixement per tal de treballar ple-gats pel futur d’aquest important motor del terri-tori. El sector vol mantenir la seva competitivitat,malgrat el context desfavorable que suposen elselevats costos energètics que han de suportar ique els deixen en situació de desavantatge res-pecte a les plantes dels EUA o Orient Mitjà. Peraixò busquen noves inversions en els àmbits delsproductes diferenciats i de valor afegit. Entre els

polígons i el Port, disposen de 350 hectàrees peracollir noves inversions que es buscaran en elscircuits internacionals. Pàg. 7

Menos absentismo, pero todavíademasiado. Las sillas vacías conti-nuan descendiendo a un ritmo muypositivo en la provincia de Tarra-gona. En 2005, el índice mensual porcada 1.000 protegidos por laSeguridad Social era de un alarman-te 37,51. Esta cifra empezó a reducir-se significativamente a partir de 2008hasta llegar a la de 19,34 de 2013, casila mitad. El miedo a perder el trabajoen una dinámica de ajustes en lasempresas y el endurecimiento de lasinspecciones son los factores queexplican la tendencia. A pesar deeste descenso, entre los círculosempresariales existe la inquietud decontinuar luchando contra un fenó-meno que esconde una parte impor-tante de fraude y que impacta muynegativamente en la productividad.Una vía de mejora sería la reformalegislativa pendiente que otorgaríamás competencias a las mutuas paratramitar las altas de una manera máseficiente. Págs. 2-3

ABRIL 2014Núm. 170 Any 13 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

La Cambra de Comerç deReus convoca els

Premis a laInternacionalització

Pàg. 24

INFORMEJubusS’associa amb Kemz per entrar almercat rus

L’empresa reusenca d’equi-paments per a l’agroindústriaJubus s’ha associat amb elgegant metal·lúrgic rus Kemz.L’aliança permetrà que Jubusassembli maquinària de l’em-presa russa a la seva seu deReus, des d’on anirà als mercatsafricans i llatinoamericans.L’acord permetrà també queJubus distribueixi els seus pro-ductes a Rússia. Pág. 5

El sector de la nutrició de Reus s’aferra a la qualitat i les exportacions

La guerra de preus que afecta tot el sector ali-mentari des que va començar la crisi perjudicales empreses del clúster de la nutrició de Reus.La concentració d’operadors marca la dinàmi-ca als mercats domèstics.Per això,s’han oberta l’exterior a la recerca de nous mercats que

sigui més receptius als productes premium i demés valor afegit. El sector resisteix, però aler-ta dels riscos de la davallada dels pressupos-tos per a investigació, una activitat que neces-siten per continuar elaborant productes dife-renciats. Págs. 11-18

El sector químic constitueix ChemMed, una aliança per treballar pel futur del clúster

ESPECIAL NUTRICIÓ

La crisis ha reducido el absentismolaboral en Tarragona a la mitad

A pesar de eso, la provincia

sigue en la banda alta en el

ránking del estado español

El miedo a perder el trabajo y el

aumento de las inspecciones

propician el descenso

El Port de reforça la seva apos-ta pels creuers amb una novamarca,una nova estratègia i laconstrucció d’una nova termi-nal de creuers a La Pineda.L’objectiu és arribar als 50.000creueristes l’any. . Pàg. 10

El Port planifica una novaterminal de creuers

Dow ChemicalLliura el seu premi anual als mèritsd’estudiants d’enginyeria química

Jaume Albornà Montserrat,de 25 anys, és el guanyador delPremi Dow 2014, un guardóque des de fa 36 anys reconeixels mèrits acadèmics delsmillors estudiants d’enginyeriaquímica de la Unvirsitat Rovirai Virgili. El guanyador accedeixa un lloc de treball a les plantesque aquesta empresa nord-americana amb seu aTarragona té a Europa, OrientMitjà i Àfrica. Pàg. 7

TURISME

Via lliure per a BCN World des-prés de l’acord entre CiU i PSC quepermetrà desencallar la tramitaciódel complex al Parlament deCatalunya. L’entesa la van presen-tar a Tarragona el president de laGeneralitat, Artur Mas, i el primersecretari dels socialistes catalans,Pere Navarro. Després d’aquestacord, l’empresa Veremonte hacontinuat propiciant bones notí-cies, com l’anunci que Hard Rock

participarà en el segon resort on hiconstruirà el seu complex més grand’Europa dedicat al món de lamúsica. Les inversions també conti-nuen a Port Aventura, que va anun-ciar que ha arribat a un acord ambFerrari per crear una àrea temàticadedicada a la marca italiana. Laconstrucció de Ferrari Land supo-sarà una inversió de 100 milionsd’euros i es preveu que obri portesl’any 2016. Pàg. 8

BCN World supera els entrebancs polítics i anuncia nous operadors

Las mutuas esperan un

cambio legislativo que les

permita gestionar las altas

Las cifras de absentismo labo-ral siguen en caída libre ante elpánico de los trabajadores a per-der su empleo. La picaresca hadesaparecido del calendariolaboral por efecto de la crisiseconómica. Aunque no lo pue-den expresar en público, ya queno es políticamente correcto, lasmutuas de accidentes de trabajoy enfermedades profesionales semuestran más que satisfechascon la evolución de las bajas porenfermedad común, cuyas esta-dísticas han caído a ratios desco-nocidos en la serie histórica.

Los datos son concluyentes.En Tarragona, una provinciaque tradicionalmente ha sopor-tado altos índices de absentis-mo, el cambio de tendencia esabrumador. Con las cifras decontingencias comunes delInstituto Nacional de laSeguridad Social (INSS), si setoma como indicador -ver cua-dro adjunto en la página- la inci-dencia media mensual de pro-cesos por cada mil trabajadores,el descenso desde los alegresaños previos al colapso de la

economía española supera el50%.

Los 19,34 procesos por miltrabajadores en Tarragonaestán todavía por encima deLleida (14,47) y Girona (17,1),pero ya por detrás de Barcelona(20,97). En 2012 Tarragonaestaba a la cabeza de Cataluña,muy por encima de la medianacional, y sólo por detrás deNavarra, Las Palmas, Melilla yCeuta. Si se analizase el númeromedio mensual de procesos en2013, la caída sobrepasa el 36%.De los 3.791 de 2005 se ha pasa-do a 1.383. La dinámica es idén-tica en Cataluña (de 41.000 en2008 a 20.500 el pasado año) y anivel nacional (de 200.000 a77.000)

Pese a la consolidación de estatendencia a la baja, España con-tinúa entre los líderes en díasperdidos por trabajador y añocon una media de 11,4, todavíamuy lejos, por ejemplo, deEstados Unidos (4,9), uno delos países con menor índice debajas laborales. En este contex-to, la gran pregunta que sehacen los expertos es si seme-jante reducción obedece tansólo a un contexto coyunturalde recesión económica o bien seestán abordando medidasestructurales para atajar un

fenómeno que recorta el PIB enmás de 7.000 millones de euros.Los números que maneja elMinisterio de Trabajo reflejanuna tasa de absentismo laboraldel 3,5% en 2012, mientras queel Instituto Nacional deEstadística lo eleva al 4,3%. Enambos casos se aprecia una levemejoría respecto a 2011.

Pautas parauna mejora progresiva

En Tarragona, las asignaturaspendientes son bien conocidas:por una parte, es necesariomejorar la formación -y lasherramientas informáticas quemanejan-, así como evitar laexcesiva rotación de los médicosque evalúan la incapacidad tem-poral (IT), un aspecto especial-mente peliagudo y complejoderivado de la convivencia de laXarxa Sanitaria i Social de SantaTecla, el Grup Sagessa y elInstitut Català de la Salut (ICS)en el proceso de expedición delas bajas médicas. Por supuesto,también influye la progresivadotación de medios y el endure-cimiento de los controles de ins-pección del INSS.

Según los autores del segun-do y último informe de Adecco -realizado en 2012 en colabora-ción con el IESE, Garrigues,Fremap y la Universidad CarlosIII de Madrid-, "el análisis de lasvariables que subyacen bajo lascifras de absentismo demuestraque se mantienen ciertas cons-tantes que avalan la idea de queno podemos conformarnos conel modelo actual". Entre otrosfactores, citan la permanenciade los índices más elevados endeterminadas zonas geográficas,mayor incidencia en grandesempresas, relación entre absen-tismo y buena cobertura de

desempleo, y la reducción pro-gresiva de la jornada pactada ydel tiempo efectivo de trabajo".

Curiosamente, la tasa deabsentismo en España rompelos clichés preestablecidos sobrelas comunidades autónomascon mayor tasa de absentismo,pues son las del norte, -Asturias(5,2%), Galicia (4,8), País Vasco(4,7), Navarra (4,6) y Cantabria(4,6)-, las que muestran las peo-res estadísticas, frente a las delsur, -Canarias (3,3) y Andalucía(3,6)-, que marcan junto aBaleares (3,1) los porcentajesmás bajos. Cataluña se sitúa enuna posición intermedia.

El último informe Adecco nohace sino confirmar las tenden-cias estadísticas de los últimosaños. La incidencia es muchomenor entre los autónomos y laspequeñas empresas, cuyas plan-

tillas -mucho más ajustadas- seresienten por las bajas laborales.Desde el año 2000 se registrauna reducción generalizada enel promedio de horas efectivas,pero esta tendencia es muchomás acusada en las compañíasde más de 50 trabajadores. Latasa de absentismo es directa-mente proporcional al tamaño:en empresas de menos de 10trabajadores es prácticamentetestimonial, mientras que en lasde más de 250 trabajadores

puede considerarse problemáti-ca (con una punta en 2009 quesuperó el 6%). El promedio porempleado y año de horas no tra-bajadas, por motivos distintos avacaciones y festivos, práctica-mente se triplica en empresasde más de 250 trabajadores queen las de menos de 10.

Abril02 2014

INFORME

Recursos humanos

La incidencia mensual se reduce en Tarragona a la mitad desde 2005 por el miedo a perder el empleo

Aunque los indicadores estadísti-cos de la Seguridad Social todavíasitúan a Tarragona en la zona alltade los ránkings de absentismo enCataluña y en España, la serie his-tórica refleja un descenso significa-tivo que llega incluso al 50% conrespecto a los años previos al iniciode la crisis econóómica. El miedo ala pérdida del puesto de trabajo, lamejora de las herramientas infor-máticas y ell endurecimiento de lasinspecciones han contribuido areducir las bajas laborales por inca-pacidad temporal hasta fronterasinimaginables hace tan sólo cinco oseis años.

La tasa de absentismo laboral,en caída libre por efecto de la crisis

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

Pese a la tendencia

a la baja, España

continúa entre los

líderes europeos en

días perdidos por

trabajador y año

La gestión de las ausenciasdel puesto de trabajo se ha con-vertido en un aspecto esencial entérminos de competitividad. LaAMAT (Asociación de Mutuas deAccidente de Trabajo) estima queen España más de un millón detrabajadores por cuenta ajena y215.000 por cuenta propia noproducen ningún día del año, loque representa la pérdida del6,5% de la fuerza laboral del país.Frente a estas cifras, el clásicodiscurso sindical tampoco varía:los datos se manipulan y faltanindicadores claros capaces dedesagregar el absentismo pormotivos justificados frente al frau-de y la picaresca.

Aunque se han escrito docu-mentos de cientos de páginassobre los factores que inciden enel absentismo, la experiencia deempresarios, sindicatos ymutuas arroja, en síntesis, doslecciones básicas prácticamenteinfalibles. Por una parte, la justaremuneración en función del tra-bajo desarrollado ahorra muchosdisgustos a los empleadores, aligual que el uso inteligente las fór-mulas más avanzadas de conci-liación de la vida personal y lalaboral.

Dos fórmulasinfalibles

Curiosamente, las

comunidades del norte

de España rompen los

clichés y presentan las

peores estadísticas

En paralelo a la cocción a fuegolento de la Ley de Mutuas, elGobierno, acuciado por la necesi-dad de descongestionar los despa-chos de los médicos de cabecera -que se quejan, por ejemplo, de lafalta de sentido en la burocracia deconfirmación sistemática de bajasen los tratamientos de larga dura-ción-, cuya saturación se acentúapor los reconocimientos y trámitesligados a los partes de incapacidadtemporal (IT), ha expresado suvoluntad inequívoca de "llevar ade-lante sí o sí" y ha dado a conocerun proyecto de Real Decreto deIT, cuyo borrador se continúadebatiendo con diversas alegacio-

nes de patronal y sindicatos.En síntesis, aunque el diseño de

la reforma jurídica de las mutuases mucho más profundo, actual-mente el principal punto de dis-cordia está ligado a la transferenciadel control de las contingenciascomunes a las Mutuas.Inicialmente, se proponía quecuando las Mutuas -con base en elcontenido de los partes médicos yla asistencia sanitaria- considerasenque el beneficiario podría no estarimpedido para el trabajo, podránformular propuestas motivadas dealta médica, dirigidas al facultativoque emitió la baja, a través de sus

médicos a través de la InspecciónMédica de los servicios públicos desalud. "Se entenderá emitido elparte médico de alta por laInspección si transcurren cincodías sin que la Mutua haya recibi-do comunicación alguna".

El uso del silencio de los médicos

Este peculiar uso del silencioadministrativo no gustó ni a lasMutuas ni a los sindicatos. A juiciode Ferrán Pellisé, "técnicamente esuna aberración; es muy fuerte darel alta porque el médico no con-testa, es decir, por dejadez o noactuación". Desde la Federaciónde Servicios de UGT entiendenigualmente que "la InspecciónMédica debe contestar, sin daropción a otra circunstancia, puesse dejaría la decisión sobre el altaen manos de la entidad colabora-dora, que es parte interesada por-que paga la prestación".

La presión de los sindicatos hasurtido efecto. La última versiónrecibida del proyecto de RealDecreto que ha enviado laSecretaría de Estado de la

Seguridad Social condiciona laspropuestas de alta a la contesta-ción expresa de la InspecciónMédica del Servicio Público deSalud. En resumen, la Mutua pre-senta el informe de alta ante laInspección de los servicios sanita-rios, que a su vez traslada el expe-diente al médico de cabecera,quien tiene 11 días para confirmarla baja. Si no contesta, la Mutua dis-pone de ocho días para enviar elcaso al Instituto Nacional de laSeguridad Social (se traslada delárea de Sanidad a Trabajo) y queresuelva.

El giro normativo no ha caídobien el seno de la patronal AMAT(Asociación de Mutuas deAccidentes de Trabajo).Evidentemente, el proceso "es tanfarragoso que sin duda derivaríaen una ampliación de la duraciónmedia de las bajas", reflexionaPellisé desde Activa Mutua. En esteestado de la cuestión, la AMAT yano sabe a qué atenerse y ha solici-tado a la Secretaría de Estado quesuspenda la tramitación del RealDecreto de IT hasta la aprobaciónde la Ley de Mutuas y que poste-riormente se revise su contenido.

Modelo privado y público, ¿a la vez?

Con las elecciones de 2016 en elhorizonte, el Gobierno se enfrentaa una carrera contrarreloj, puesrealmente sólo dispone de lo queresta de 2014 para resolver esteembrollo, pues está descartadoque en 2015, año preelectoral,vaya a entrar en guerra con los sin-dicatos. Más allá de los escollos enla gestión de la IT, según el cate-drático de Derecho del TrabajoFederico Durán, el problema defondo radica en aspirar a la cua-dratura del círculo, es decir, "optaral mismo tiempo por la naturalezaprivada de las mutuas -como aso-ciación de empresas, con su auto-nomía gestora y de gobierno-, y lacontraria, la plena sujeción a lasnormas de funcionamiento delsector público estatal".

Este especialista, que reconoceque deben fortalecerse los contro-les y corregirse los defectos apre-ciados en el modelo, apuesta abier-tamente por la libertad asociativade los empresarios, la actuaciónlibre de las mutuas en un mercadocompetitivo, "con una respuestarazonable a los resultados econó-micos derivados de la eficienciademostrada en su gestión". Duránes partidario de una mayor aporta-ción de fondos al sistema deSeguridad Social, pero tambiénque se reflejen esos beneficios enlas empresas asociadas a la mutua yen las reservas propias y su patri-monio histórico.

Las mútuas aspiran a poder tramitar el retorno al trabajo para agilizar así los procesos de baja y reducir su impacto sobre la productividad en las empresas

El Pacto de Toledo, en 2011, fija-ba la necesidad de adoptar medi-das que mejorasen la eficacia yeel control de las mutuas de acci-dentes de trabajo y enfermeda-des profesionales. Se estabagestando la mal llamada Ley deMutuas, en realidad una disposi-ción adicional de la Ley 27/2011de "actualización, adecuación ymodernización del sistema de laSeguridad Social". En 2012, trasuna entrevistta concedida alIndicador de Economía, el direc-tor de Prestaciones y AsesoríaJurídica de Prestaciones deActiva Mutua, Ferrán Pellisé, con-fiaba en que el Gobierno activasea finales de ese mismo año lanueva normativa, que suponíapoder firmar altas médicas"siempre sujetas a un procesode impuggnación”. Bien entrado el2014, "todo sigue igual, en unasituación transitoria", atascadopor la pollémica en relación a laspotestades de las mutuas, expli-ca Pellisé.

El cambio en la gestiónde las altas médicas sigue en el aire

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

Un peculiar uso del

silencio administrativo

en las propuestas de

alta médica no satisfi-

zo ni a Mutuas ni a

sindicatos

Abril 032014

INFORME

Recursos humanos

La gestión directa de las altas médicas es una reivindicación de las mutuas que benefeciaría a las empresas.

Como problema de

fondo, el carácter

privado de las Mutuas

chirría con la tutela

estatal como

colaboradoras de la

Administración

El President de la Generalitat deCatalunya, el Molt Honorable ArturMas, apadrinó el pasado 28 demarzo junto con el secretario gene-ral de Infraestructuras del Estado, elseñor Manuel Niño, el acto de cons-titución de ChemMed Tarragona, elclúster químico del Mediterráneo. Elobjetivo principal de ChemMedTarragona se focaliza en atraer inver-siones para el territorio y promoverel desarrollo de su industrialización,en base a una industria sostenibleque se caracteriza por su alto valorañadido, su diversidad y su integra-ción en la cadena de las materias pri-mas disponibles.

El 28 de marzo se iniciaba un pro-ceso, creo que sin precedentes, en elque todos quienes integramos la quí-mica aspiramos a mejorar las siner-gias, nos comprometimos con elterritorio y a poner en valor nuestrosactivos (terrenos, productos, servi-cios, comunicaciones y personas)para ofrecerlos internacionalmentey poder situar a Tarragona en el mer-cado químico global. Todo ello enlínea con los retos del Horizonte2030 que ha planteado la industriaquímica europea.

El clúster engloba las empresascon actividad industrial productiva yel puerto, junto con las empresas deservicios, la logística, el talento, la

formación, la investigación, la inno-vación, y cuenta además con elapoyo de los sindicatos, las autorida-des y los agentes socioeconómicosdel territorio.

ChemMed Tarragona ofrece lascondiciones óptimas para acoger laindustria química del futuro enEuropa y cuenta con el apoyo nece-sario para el éxito de las inversionesque puedan proyectarse. Nuestroemplazamiento geoestratégico y elcalado del puerto constituyen sinduda otro de los factores singularesde esta competitividad. Como hori-zonte, partimos del reto de dar res-puesta a los desafíos de la humani-dad, sobre la base de que la Químicaes una ciencia que aporta soluciones.Las respuestas a las necesidades de lahumanidad en alimentación, aguapotable, vivienda y energía sosteni-ble, además de la contribución amitigar el cambio climático,… sonlas oportunidades para queC h e m M e dT a r r a g o n apueda desarro-llarse y tenga sulugar en elmundo.

Jesús Loma-Ossorio BlanchPresidente AEQT

Abril04 2014

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Tarragona ha hagut de batallar perquè finalmentles forces polítiques catalanes ens donin permís peracceptar el repte i l'oportunitat de tirar endavantBCN World. Després de més d'un any i mig generantexpectatives, el complex s'apropava perillosament alprecipici del tacticisme polític i el puritanisme d'al-guns sectors de l'opinió pública que viuen enrocatsen debats estèrils sobre quins són els models imagi-naris per a l'economia catalana, mentre els models

reals els passen desapercebuts o, sencillament, no elsagraden. Uns sectors que han volgut veure en BCNWorld la seva particular Sodoma i Gomorra, quecomportarà tot un seguit de plagues bíbliques i lacondemna de tots a cremar eternament a l'infern.Davant d'aquest panorama, calia una resposta fermai sense fissures del territori. I, almenys aquest cop, elsagents socials -patronals i cambres de comerç, peròtambé UGT- van estar a l'alçada.

La foto que es van fer tots plegats aglutinava sensi-bilitats de tota mena. De Tarragona i de Reus, peròtambé de Valls i de les Terres de l'Ebre, que van apar-car els seus recels sobre si el complex suposarà unaampliació de les concessions d'aigua al Camp deTarragona. També hi havia sensibilitats sindicals que,malgrat no sentir-se còmodes amb el model del jocni amb les concessions fiscals que ha calgut acceptar,tenen clar que han d'avantposar altres prioritats. Hodeixava molt clar el responsable territorial d'UGT,Jordi Salvadó, a la pregunta de perquè es feia la fotoamb els seus antagonistes: "Tenim un 27% d'atur i sirebutjo aquest projecte no podré mirar a la cara aaquestes persones". Salvadó va afegir que´a partir

d'ara el repte és aconseguir bones condicions de tre-ball i altres contrapartides pel territori, però quesense la inversió no hi ha ni una cosa ni l'altra.

Qüestió de prioritats. Però és que les decisionsimportants ja ho tenen això, que són complexes. Calponderar un segut de pros i contres i prendre la deci-sió més convenient, no com un punt d'arribada sinócom un de partida, més enllà del qual queda moltafeina per fer per tal de demostrar que la decisió presa

era l'encertada. Un exerciciimpossible per qui practica elluxe de posicionar-se des delsprejudicis i les estètiques ide-ològiques. Són els esquemes

que prevalen quan no t'hi jugues res, o et sembla queno t'hi jugues res. Perquè BCN World és importantpel futur del Camp de Tarragona, però també pel deCatalunya tota. I això inclou Sant Vicenç dels Horts iel barri barceloní de Gràcia, per posar dos exemples.

De la mateixa manera que en política hi ha el votútil, que en moments concrets ens decanta per unaopció que no és la que més simpatia ens desperta, endesenvolupament econòmic calen consensos útils. Elfront comú al voltant de BCN World ho és. Comtambé el que generaChemMed, el nou clústerdel sector químic que hade vetllar per la competi-tivitat d'aquest motoreconòmic. Que valguinaquests exemples per aaltres reptes de futur.Perquè al passat ja no hipodem tornar...

Consensos útils ChemMed Tarragona:el clúster químico del Mediterráneo

350 són les hectàrees disponibles que oferirà elsector químic de Tarragona en el context internacional peratreure noves inversions. El nou clúster està decidit a ferun pas endavant per superar el context advers quesuposen els costos energètics.

La dada

Dani RevengaDirector

Pel desenvolupament econòmic calen consensos útils. El de BCNWorld o el de ChemMed en són dos exemples. En necessitem més...

drevenga@indicadordeeconomia.com

052014

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’éxit

Abril

Una de les línies de negoci deKemz és la maquinària per aobres públiques. El gegant rus,que factura 370 milions d'eurosi té 4.000 treballadors, fabricaentre altres màquines carrega-dores, robustos vehicles auto-propulsats de dimensions reduï-des que han estat especialmentconcebuts per a obra civil o tre-balls de manteniment. Elsmotors estan fabricats a la UE,

però Kemz fins ara enllestia elproducte a Rússia. Amb l'acordamb Jubus, la fabricació esbeneficiarà de l'absència d'aran-zels en la circulació de merca-deries entre els països de laUnió, fet que estalviarà costosde producció, i a més, "lesmàquines acabades incorpora-ran el certificat de fabricacióCE", explica Jordi Busquets,director comercial de Jubus.

Aquest paràmetre de qualitatés molt valorat tant al mercatllatinoamericà com el Nord d'À-frica, regions on Jubus compar-

tirà xarxa de distribució ambKemz. La multinacional russa,referent de la indústria hidràu-lica, té una gran implantaciócomercial als països de l'antigaURSS, i ara vol expandir el seunegoci a altres parts del planeta,penetrant també al sector de l'a-groindústria. La futura Kemz &Jubus Tech tindrà majoria decapital rus, i comptarà amb l'as-sessorament de la URV en inno-vació. Una de les línies decol·laboració amb la universitatbusca solucions aplicables decontrol a distància per a lesmàquines Kemz. Això les per-metrà treballar sense exposarvides humanes en tasques d'ex-tinció d'incendis o en desenru-naments.

Del miler previst els pròximsanys, les primeres unitats s'as-semblaran a Reus properament,

i s'enviaran de mostra als distri-buïdors perquè puguin donar-se a conèixer sobre el terreny.

De forma recíproca, Jubus espe-ra aprofitar la gran implantaciói influència de Kemz al mercatrus, i als països de la seva òrbita.L'empresa ja està treballant enaquests mercats de fa anys, peròespera "guanyar força" de la màd'un soci local amb molta pro-jecció, explica Busquets. "És unacord estratègic amb què, si totva bé, totes dues empreses ensortirem molt beneficiades. Desde la perspectiva de Jubus, queuna empresa nova entri a for-mar part de l'activitat empresa-rial és a més importantíssim, ésun capital nou que en aquestmoment va molt bé", afirma.

Amb més de la meitat de lesvendes localitzades a l'estran-ger, Jubus havia arribat a unaprevisió de facturació de 12milions en plena crisi, si bé lesvendes han caigut de formaimportant des d'aleshores.L'any 2011, l'empresa va guan-yar juntament amb un soci localun contracte públic a Egipte

per subministrar els dipòsitsd'una gran reserva de blat.Tanmateix, el que havia de serun negoci valorat en 15 milionsd'euros, va acabar bloquejat i

convertit en un malson ambl'esclat de la primavera àrab, enun moment que Jubus ja haviasubministrat bona part delmaterial. D'una plantilla de 80treballadors s'ha passat 55empleats.

L'aliança entre Jubus i Kemzva quallar amb el suportd'Invest in Catalonia, l'oficinad'inversions estrangeres de laGeneralitat, que va ajudar l'em-presa russa a triar un soci aCatalunya i va oferir recolza-

ment durant la negociació.Kemz va triar entre set propos-tes diferents, de les quals noméstres empreses, entre elles Jubus,van arribar a la fase final.

Malgrat les dificultats definançar-se a Espanya, aquestaempresa familiar, que ja vacomençar a exportar maquinà-ria als anys trenta del segle pas-sat -principalment llavors alspaïsos de la riba mediterrània-,segueix competint al món ambgrans empreses daneses, lídersal mercat internacional, ale-manyes i americanes.

Interessos que encaixenLa reusenca Jubus i el gegant metal·lúrgic Kemz

creen una joint venture per assemblar maquinària

russa a Reus i compartir canals de distribució

Treballar amb qualitat icrear solucions a mida

del client

El secret de l’èxit

Millorar posicionamentals mercats de l'òrbita

russa de la mà deKemz

El repte

L'aposta clara per l'ex-portació, des de la sego-na meitat dels noranta

El salt

Una aliança estratègica entre Indústries Joan Busquets, Jubus, i la multi-nacional russa del sector metal·lúrgic Kemz permetrà a la històrica firmareusenca, referent en equipament de l'agroindústria,, ampliar la línia deproducció a la capital del Baix Camp i millorar els seus canals de distribu-ciió a Rússia, Bielorrússia i Kazakhstan. Amb mediació del Govern, lesdues empreses han signat un acorrd per constituir una nova societat, Kemz& Jubus Tech, que assemblarà a Reus peces de maquinària Kemz per dis-tribuir-la al nord d'Àfrica, Centre i Sud Amèrica, països on Jubus té presèn-cia comercial. Aquesta nova activitat permetrà ampliar fins a 30 llocs detreball la plantilla reusenca, actualment formada per 55 persones.

ORIOL MARGALEF / REUS

Nom: Indústries JuanBusquets Crusat, SAActivitat: Fabricació demaquinària agrícola iindustrialTreballadors: 55

FICHA TÉCNICA

Fa 90 anys, Joan Busquetsva comprar una patent per

poder fabricar una màquinade trencar ametlles. Així

donava els primers passosIndústries Juan Busquets,Jubus, una companyia queha assumit un paper pro-

tagonista en la mecanitzacióde processos a la indústria

agroalimentària espanyola, ique s'ha llaurat una sòlida

projecció internacional ambqualitat, solucions a mida i

preus ajustats. Sota el lider-atge dels néts del fundador,

Jordi i Josep Busquets,l'emblemàtica firma reusen-

ca manté el pols ferm enmercats com Sudamèrica, el

nord d'Àfrica i l'Europa del'Est, i ara busca noves

oportunitats de negoci alspaïsos de l'antiga Unió

Soviètica en aliança amb elgegant rus Kemz.

PERFIL PROPI

Foto: Xavi Jurío

Abril06 2014

PUBLICITAT

072014

ACTUALITAT

Patronals

Abril

La Confederació Empresarialde la Província de Tarragona, laCEPTA, va repartir els seus premisanuals a les empreses més desta-cades del territori en una novaedició de la Nit Empresarial quecada any organitza la patronal.L'esdeveniment, que tenia el lemade 'Temps de confiança' es va cele-brar a l'auditori de la Fira de Reus,

que es va omplir amb unes 700persones. El cartell era de luxe: abanda d'autoritats locals com l'al-calde de Reus, Carles Pellicer, o elpresident de la CEPTA, AntoniBelmonte, l'acte el va presidir elpresident de la Generalitat, ArturMas i va comptar amb les inter-vencions dels economistes XavierSala i Martín, José Maria Gay deLiébana i del president de BCNWorld, Xavier Adserà.

CEPTA reparteix els seuspremis a la Nit Empresarial

amb un cartell de luxe REDACCIÓ / TARRAGONA

En un acte al Palau deCongressos de Tarragona, elsector químic de Tarragona vapresentar en societat el seunou clúster, una aliança queaplega a les empreses, el Portde Tarragona, les institucionsdel territori, l'entorn acadèmici el món de la recerca. Sota lamarca ChemMed Tarragona,el sector es reinventa per pro-jectar-se internacionalment icaptar noves inversions quereforcin el seu rol de principalclúster químic del sudd'Europa. L'acte el va presidirel president de la Generalitat,Artur Mas, que va destacar que"Tarragona ho té gairebé totper sortir-se'n amb el sectorquímic" i que, per tant, "no éspot fallar". El president creuque "amb els actius que hi ha alterritori, la química deTarragona ha de contribuir areactivar la nostra economia".

Segons els president del'AEQT, la patronal química deTarragona, Jesús Loma-Ossorio, president també deChemMed, "el que volem ésconsolidar el que ja tenim iatreure noves inversions perseguir liderant el sector al

Mediterrani". Per això "hem depotenciar la nostra projeccióen els fòrums internacionals,per donar a conèixer els nos-

tres actius". Els polígons quí-mics de Tarragona disposen de200 hectàrees llestes per acollirnoves plantes, a les que sesumen les 150 que hi ha dinsde les instal·lacions del Port. Elpresident de l'AutoritatPortuària de Tarragona, JosepAndreu, va afirmar que "la quí-mica és bàsica pel nostre crei-xement i projecció internacio-nal" i va recordar que els pro-ductes químics representen un60% del seu volum de tràfics.Un altre argument de l'apostadel Port de Tarragona pel sec-tor químic és l'ampliació delMoll de la Química, una inver-sió de 70 milions d'euros queestà a punt de ser inaugurada ique permetrà que a Tarragonahi atraquin els vaixells de méscalat que hi ha en circulacióactualment.

Aposta pel valor afegit

La creació d'aquest clústerdel sector químic de Tarragonaarriba en un moment delicatper a tot el sector a Europa,que afronta una situació dedesavantatge competitiu ambles plantes dels Estats Units i del'Orient Mitjà. La irrupció delSHALE GAS fa que les plantesquímiques nord-americanesestiguin produint amb uns cos-tos energètics molt inferiors alsque ha de suportar el sector aEuropa. D'altra banda, els bai-xos preus de les matèries pri-meres i les subvencions públi-ques de les que gaudeixen lesempreses del sector químic al'Orient Mitjà també fan que laquímica europea estigui per-dent pistonada.

En aquest context, JesúsLoma-Ossorio, president deChemMed Tarragona, creu

que "ens hem d'anticipar, nopodem esperar esdevenimentscom a la siderúrgia, el calçat oel tèxtil". El president de lesempreses químiques tarragoni-nes té clar quins són els actiusdel sector: "Hem d'apostar pelsproductes de valor afegit i alta-ment especialitzats, gràcies al

talent i al teixit de coneixe-ment que ens envolta". Loma-Ossorio també destaca el roldecisiu del Port de Tarragona,perquè "pot rebre vaixells degran calat i nosaltres podembombejar productes directa-ment cap al Port, i hi ha moltsclústers que no tenen aquestsactius". Loma-Ossorio reconeixque aquest context advers farà"que a Europa tanquin plantes,però no volem que siguin lesnostres". Pel que fa a les estratè-gies on buscar aquestes novesinversions es va destacar el sec-tor dels plàstics perquè el refi-nament de petroli permet dis-posar de matèries primeres.

El sector químic de lescomarques de Tarragona gene-ra 13.000 llocs de treball direc-tes i 35.000 més entre indirec-tes i induïts. Les empreses deTarragona representa el 25%de la producció química a totl'Estat, el 50% en l'àmbit delsplàstics.

ChemMed Tarragona: pasendavant del sector químic

DANI REVENGA / TARRAGONA

La foto de família escenifica el front comú que aglutina el sector químic.

Davant la conjuntura adversaque suposen els costos energè-tics al continent europeu i, molten parrticular, a l'Estat espanyol,el sector químic tarragoní passaa l'acció per dibuixar el seufutur. II ho fa sota una novamarca, ChemMed Tarragona,amb la que es pretén captarnoves inversions. El HANDDICAPdels costos energètics es volsuperar per la via del talent i elsproductes de valor afegit.L''Associació EmpresarialQuímica de Tarragona, l'AEQT, iel Port lideren una aliança queinvolucra a ttots els agents delterritori.

AEQT i Port s'alien amb el territori per refundar el clústeri buscar noves oportunitats de futur

El 36è Premi Dow va recaure en Jaume Albornà Montserrat, de 25anys i natural de l’Arboç del Penedès. Aquest guardó l’atorga l’em-presa amb seu a Tarragona des de 1978 a estudiants de l’àmbit del’enginyeria química que destaquin pels seus mèrits acadèmics. Elpremi permetrà que aquest estudiant accedeixi a un lloc de treballa alguna de les plantes de l’empresa Dow a Europa, Orient MItjà iÀfrica.

Jaume Albornà rep Premi Dow 2014

Els productes devalor afegit són lagran aposta per ferfront a la conjunturaadversa dels costosenergètics

Guardó d'Honor CEPTA: PORT AVENTURAGuardó a la Millor Empresa 2013: RESERVA DE LA TIERRA, S.L.

Guardó a la Trajectòria Empresarial: COL·LEGI AURA / COL·LEGI TURÓGuuardó a la lnternacionalització: GOMÀ-CAMPS, SAU.

Guardó a la Innovació / Noves Tecnologies: TERMINALES PORTUARIAS, SA Guardó a l'Emprenedoriia: RS TECNOLOGIA, S.L.Guardó a l'Empresa Familiar: JANÉ VENTURA, SA.

Guardó a la Creació d'Ocupació:FUNDACIÓ ESCOLA INTERNACIONAL DEL CAMP

Guardó Inserció / Inclusió Sociaal: ELRING KLINGER, SAU.Premi a l'Excel·lència Enoturística per a intermediaris d'oci:

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE CAMBRILSPremi a l'Excel·lència Enoturísstica per a allotjament-restauració:

HOTEL HOSTAL SPORTPremi a l'Excel·lència Enoturística per a cellers: CELLERS AVGVSTVS FORVM

Els guardons

El sector buscanoves inversions anivell internacionalper millorar la sevacompetitivitat

Foto dels premiats (a dalt) i un moment del debat a la Nit Empresarial.

Abril08 2013

ACTUALITAT

DANI REVENGA / TARRAGONA

L'encaixada entre el presidentde la Generalitat, Artur Mas, i elprimer secretari del PSC, PereNavarro, escenificava l'acord polí-tic perquè BCN World tiri enda-vant. Caldrà esperar encara a que,a finals d'aquest mes d'abril, elParlament doni la llum verda ofi-cial al projecte. Però la suma delsdiputats del CiU i PSC assoleix l'a-

ritmètica necessària perquè elcomplex tiri endavant, un acordque s'ofereix a la resta de forcespolítiques tot i que no és probableque tingui nous socis.

Aquest acord permet superar laqüestió més espinoses de la trami-tació de BCN World: la rebaixa dela pressió fiscal als casinos del 55%al 10% que exigia Veremonte,l'empresa promotora. Una peticióque havia fet saltar espurnes alParlament i que amenaçava enemportar-se el complex a altreszones com Madrid que ja havienmanifestat que no tindrien capproblema en concedir-la. La gene-

rositat fiscal es pretén compensaramb un paquet de mesures contrael frau fiscal i el blanqueig dediners. El president de laGeneralitat, Artur Mas, va fixar elrepte de "fer-ho, però fer-ho bé"en l'acte de presentació de l'acordal Pretori de Tarragona.

Hard Rock, nou operador

El desbloqueig polític del pro-jecte va propiciar l'anunci d'unnou operador per a BCN World.Es tracta de Hard Rock, que hiconstruirà el seu complex mésgran d'Europa, amb un hotelambientat en el món de la música.

Hard Rock s'afegeix als tres opera-dors que formen part del primerdels resorts: Melià, com a soci hote-ler, Value Retail, en l'àmbit comer-cial, i Melco Crown, el gegant deljoc de Macau que gestionaria elprimer casino. Des de Veremonteasseguren que les obres d'aquestprimer resorts podrien començardesprés de l'estiu, amb una autorit-zació urbanística provisional.L'impacte en llocs de treball s'esti-ma en 17.000 durant la construc-

ció i uns 5.000 quan el resort entrien funcionament. Si s'arribessin aconstruir els 6 resorts que preveuVeremonte l'impacte en llocs detreball directes del complex seriade 30.000. L'empresa promotora ila Generalitat van subscriure la set-mana passada un conveni perquèel Servei d'Ocupació de Catalunyaorganitzi els cursos de formacióque permetran aspirar a un d'a-quests llocs de treball en els pro-pers anys.

Via lliure per a BCN World

El front comú del territori

Turisme

Finalment va ser el PSC el com-pany de viatge que CiU ha trobatper garantir la tramitació parla-mentària d'un dels seus gransprojectes de la present legislatu-ra. Artur Mas i Pere Navarro esvan fer la foto al Pretori deTarragona desencallant un com-plex que es trobava en via mortaal Parlamennt, amb el suportnomés de CiU, l'oposició d'ERC,ICV i la CUP i el risc que si PSC iPP i votaven en contra les instàn-cies polítiques tanquessin laporta a un projecte vital per a lareactivació ecoonòmica de lescomarques tarragonines.

Escenificació de l’acord entre CiU i PSC a Tarragona.

L'acord 'in extremis' entre CiU i PSC desencalla la tramitació delcomplex al Parlament, que havia arribat a penjar d'un fil

Els agents socials van exigir que es desencallés el complex.

Pocs dies abans que CiU iPSC arribessin a aquest acord, iveien com la tramitació alParlament estava bloquejada,els agents econòmics de lademarcació van donar un copde puny sobre la taula per exi-gir que BCN World tirés enda-vant. Patronals, cambres de

comerç, i el sindicat UGT, tantdel Camp de Tarragona comde les Terres de l'Ebre vandenunciar el 'tacticisme polític'que estava imperant al voltantdel projecte i van subscriure elmanifest 'Volem BCN World'per exigir el desbloqueig delcomplex.

El complex d'oci que s'està configurant al voltantde l'èxit de Port Aventura va viure a comença-ments de març un nou episodi amb l'anunci de l'à-rea sobre el món de Ferrari que el parc temàticconstruirà dins les seves instal·lacions. La inversióserà de 100 milions d'euros, ocuparà una àrea de75.000 metres quadrats i es preveu que obri portesel 2016 amb el nom de Ferrari Land. Serà la sego-na aposta per l'oci de Ferrari, després de l'èxit dela que hi ha a Abu Dhabi, i diverses fonts apuntenque l'única que es construirà a Europa. S'hipodran trobar tota mena d'atraccions temàtiques

al voltant de l'imaginari del Cavallino Rampante:simuladors de cotxes de competició, l'acceleradorvertical més alt i ràpid d'Europa, botigues, restau-rants i un hotel de luxe de 5 estrelles amb 250 habi-tacions. L'impacte en llocs de treball s'estima enuns 2.000, entre directes i indirectes. Amb aquestainversió, que assumeix Port Aventura al 100% ique ha suposat a més pagar una quantitat que noha transcendit a la marca italiana en concepte dellicència, el parc temàtic espera passar dels 4milions de visitants anuals als 5 en els propers 4anys.

Port Aventura 'fitxa' FerrariEl parc temàtic invertirà 100 milions d'euros per fer una nova àrea

temàtica sobre el 'Cavallino Rampante'

La Fundació PortAventura té uncompromís amb el col·lectiu denens i joves desemparats i en riscd'eexclusió social. Amb aquestobjectiu, col·labora amb distin-tes entitats locals mitjançant elfinanççament de projectes dedivulgació, formació i sensibilit-zació de cada un dels seusàmbits d'actuaciió. Amb aquestainiciativa pretén contribuir asensibilitzar a la població sobreaquesta realitat.

D'aquesta manera, la Fundació

realitza una sèrie de projectesper donar a conèixer aquestsfets a la vegada que s'intenta aju-

dar de diferents maneres alsnens i joves. En col·laboracióamb diferents entitats s'han

pogut realitzar diferents projec-tes durant el 2013 per recaptarrecursos i ajudar aquest sector.Entre les accions del 2013 cons-ta el primer parc inclusiu de lademarcació. També es van feractes pel dia del nen, una jorna-da per celíacs, una per nens afec-tats de càncer, l'edició anual delSopar Solidari a favor del projec-te Nous Horitzons i moltesaccions més en col·laboracióamb diferents fundacions perrecaptar recursos i conscienciara la població.

RESPONSABILITAT SOCIAL

Abril 092014

Fundació PortAventura: balanç d’un 2013 solidari

La Fundació PortAventura organitza diferents esdeveniments i treballa ambdiferents associacions per ajudar a persones en risc d'exclusió social.

1.700participants a la segona

Cursa Solidària

La 2ª Cursa Solidària de laFundació PortAventura va serun èxit. Més de 1.700 corre-dors van poder participar enuna prova única on el recorre-gut es disposava per l'interiordel parc. Així, els participantsvan poder experimentar el quesignifica córrer a prop d'atrac-cions tan emblemàtiques comel Dragon Khan o Shambala. La recaptació feta amb les ins-cripcions dels participants es vadestinar a la Fundació Estelade Tarragona. Aquesta entitates fundà l'any 1993, però famés de 45 anys que es preocu-pa de la protecció del discapa-citat psíquic i la millora de laseva integració social en actua-cions orientades en l'educació,formació professional, integra-ció laboral i acollida residen-cial.

El sopar solidari recapta 65.300 eurosdestinats al projecte Nous Horitzons

El passat setembre la Fundació PortAventura vaorganitzar la tercera edició del Sopar Solidariamb més de 900 assistents. El sopar, celebrat alPortAventura Convention Centre, va aconseguirrecaptar 65.300 euros. Aquests diners es van des-tinar al projecte Nous Horitzons per finançar aquatre entitats que treballen amb nens i joves enrisc d'exclusió social. Aquestes entitats són: CRAESant Josep i CRAE La Pastoreta, l'AssociacióDown Tarragona y Aprodisca (Asociación Pro

Persones amb Disminució Psíquica de la Concade Barberà) L'objectiu principal d'aquestes enti-tats és apropar a aquests joves de Tarragona almón laboral i educatiu. Per fer-ho possible, esduen a terme diferents programes d'integraciósocial i acompanyament socio-laboral a través dequatre centres d'acolliment de nens i joves.Gràcies a la gran resposta que van tenir les dife-rents entitats assistents a el sopar, el projecte NousHoritzons va poder ajudar a les quatre entitats.

El recorregut de la cursa solidària ésper dins de les instal·lacions dePortAventura

Els quatre representants dels centres amb els fons recaptats durant el sopar

El passat juny, l'Associació de Familiars iAmics de Nens Oncològics (AFANOC) i laFundació PortAventura van organitzar lafesta solidària "Posa't la gorra". L'edició a serun èxit ja que més d'11.000 persones vancol·laborar adquirint una entrada solidària.Els diners recaptats van ser destinats a man-tenir la Casa dels Xuklis. La Casa dels Xuklisés una residència destinada a acollir famí-lies que han de desplaçar-se a Barcelonaperquè els seus fills rebin tractamentoncològic. Els Xuklis donen allotjament aqualsevol família amb un infant amb càncerque s'ha de desplaçar del seu lloc d'origenper rebre tractament als principals hospitalsde referència a la ciutat de Barcelona.D'aquesta manera, AFANOC intenta quel'impacte emocional i l'abandó de la vidaquotidiana no sigui tan radical.

La Fundació PortAventura i DownCatalunya van organitzar la V trobada Fentamics, on més de 4.000 convidats van gau-dir d'una jornada inoblidable al parc temà-tic.. L'objectiu de la trobada va ser oferir alsparticipants una jornada plena de diversióamb familia i amics així com recaptar fonsen benefici de les entitats que integrenDown Catalunya. La jornada va comptaramb el patrocini de la Fundació Invest forChildren i la col·laboració de voluntaris dela Caixa Agafa't al 21 es un servei d'inserciósocio-laboral per a persones ambSíndrome de Down i altres discapacitatsper afavorir la seva integració a una empre-sa ordinària, així com oferir una formaciócontinua. El projecte està basat en la meto-dologia de "Treball amb Suport".

El passat desembre la FundacióPortAventura va inaugurar el primer parcinclusiu de la zona. Es tracta d'un parccreat amb estructures de joc dissenyades ipensades per jugar a un sol nivell, sensebarreres, possibilitant així la integració detots els infants en el joc, incloent aquellsque puguin tenir alguna dificultat física osensorial. El parc no és una simple àrea dejocs sinó que ha estat dissenyat per unaempresa especialitzada pensant en nensamb diferents capacitats, sobretot en nensamb autisme. Aquest parc, ubicat a l'EscolaSolc de Tarragona, permet als tots elsinfants jugar sense impediments i fer quela integració sigui molt més fàcil. A més laFundació PortAventura ha fet entrega de 5tabletes iPad a l'escola per a que els usuarispuguin treballar programes d'estimulació imillora comunicativa.

Els diners recaptats es destinen a mantenir laCasa dels Xuklis El Conde Draco amb un dels nens aprticipants a

la jornada

La nova àrea de joc de l'escola Solc de Tarragona

La Casa dels Xuklis iAFANOC

Down Catalunya iAgafa't al 21

Parc inclusiu

PROJECTES 2013

El Port de Tarragona haposat la directa en la seva vellaaspiració de situar-se com unreferent en el sector delscreuers. I ho fa reforçant elfront comú de la ciutat perassolir aquest objectiu, on s'in-tegren el Port de Tarragona,

l'Ajuntament, la Cambra deComerç, la Diputació i laUniversitat Rovira i Virgili, ambla participació afegida de PortAventura i BCN World. El reptea mig termini que es maquentots plegats és consolidar untrànsit estable d'entre 40 i 50mil creueristes l'any, unes xifresmolt per sobre dels 2.000 quevan passar per Tarragona l'any2013 o dels 4.000 que estan pre-vistos per aquest any.

Per fer realitat aquest ambi-ciós objectiu s'ha creat la marca'Tarragona Cruise Port CostaDaurada', que s'acaba de pre-sentar a Miami i que comptaamb nous suports de promoció.

La gran aposta, però, és enl'àmbit de les infraestructures.El Port planifica una nova ter-minal de creuers, ja que l'actuales considera "insuficient" perassumir aquest creixement.Segons Josep Andreu, presi-dent del Port de Tarragona, "sivolem créixer no podem tenirles limitacions funcionals quepatim amb l'actual terminal".La nova infraestructura que hade resoldre aquestes limita-cions es construirà a l'extremsud del Port, a tocar de les plat-ges de La Pineda i molt a propd'on es planifica el complexBCN World. Costarà uns 30milions d'euros, actualment

està en fase d'estudi ambiental ies preveu que estigui operativaen uns 4 anys.

Aquesta opció, però, ja haaixecat algunes crítiques a laciutat. El PP de Tarragona ialgunes veus del sector delcomerç van alertar que si la ter-minal es feia tan a prop de BCNWorld i Port Aventura elscreueristes optarien per anardirectament aquests complexosdeixant de banda les vistes aTarragona, amb la pèrdua de

l'impacte econòmic per a la ciu-tat que això representaria. Desdel Port argumenten que la sor-tida dels viatgers de lesinstal·lacions portuàries es con-tinuarà fent a través de la ciutati que, per tant, l'opció de LaPineda no allunya els creueris-tes de Tarragona. A més, des del'Autoritat Portuària assegurenque la nova terminal de LaPineda és una opció provisionalque s'adopta pels seus costosreduïts. A llarg termini se'n pla-nifica una de definitiva just aldavant de la ciutat, amb un costd'uns 100 milions d'euros.

L'alcalde de Tarragona,Josep Fèlix Ballesteros, va insis-tir en que Tarragona és la"locomotora" de l'aposta pelscreuers, però que els beneficises repartiran per tot el territori.En aquest sentit, Ballesteroscreu que "cal superar les visionsaïllacionistes si no volem queles baralles internes ens facinperdre oportunitats, com hasucceït en el passat".

Abril 12013

PORT

Turisme

Port, Ajuntament, Diputació i Cambra de Comerç, units pels creuers. X.J.

La nova estratègia de promoció del Portde Tarragona vol aprofitar l'atractiu querepresenten projectes d'oci com BCNWorld o Ferrari Land. Aquestes inversions,sumades a Port Aventura, configuren unaoferta de complexos d'oci única alMediterrani i que està cridada a ser el pal depaller a l'hora d'atreure creuers aTarragona. Sense oblidar atractius propisdel territori com l'oferta cultural que repre-

senta el patrimoni romà de Tarragona, lesfestes tradicionals, la Ruta del Císter o l'eno-turisme al Priorat són algunes de les apostesque ocuparan un rol central en la nova cam-panya de promoció. Pel que fa als opera-dors que es volen atreure, el Port se centraen operadors amb creuers 'Premium' defins a 2.000 passatgers que apostin per novesdestinacions amb l'objectiu de sorprendreels seus clients.

Complexos d'oci i actius del territori, els reclams

Tarragona posa la directapels creuers

El Port planifica construir una nova terminal al costat de La Pineda

amb la que es volen captar uns 50.000 creueristes l'any

Tarragona reforça la seva apostapels creuers. Una nova terminal, lamarca 'Tarragona Cruise PortCoosta Daurada' i posar en valor elsatractius del territori són els palsde paller de la nova estratèggia ambla que es pretén arribar als 50.000creueristes l'any.

REDACCIÓ / TARRAGONA

Abril 12 2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Atur, inseguretat i congela-ció salarial. Són els genets del'apocalipsi que van arribaramb la crissi i que, per moltque alguns indicadors convi-din a un cert optimisme, con-tinuen plenament vigentts imarcant la pauta dels gransmercats de consum. La nutri-ció n'és un que es beneficiad'un imperratiu biològic: lagent ha de continuar menjant.Però la situació actual obliga aque el factor preu sigui gaire-bé l'argument de compra pre-dominant per una gran majo-ria de consumidors, una con-juntura que es propaga a totala cadena del sector, des delagran distribució als produc-tors, afectaant negativament alsmarges de beneficis i a la sor-tida dels productes de mésqualitat.

Les empreses que van parti-cipar a la taula rodona orga-nitzada per Indicadord'Economia coincideixen enque els efectes de la crisi en elshàbits de compra estan plena-ment vigents i que costaràrevertir-los. Els rigors de lacrisi han posat sota mínim elspressupostos familiars i aixòs'ha notat, i molt, al cistell dela compra. Les empreses s'hanhagut d'adaptar a aquesta con-juntura acceptant les normesdel joc: ajustar costos, reduirmarges per vendre a millorpreu i assumir que la creixent

quota de mercat d'algunesgrans cadenes de distribuciófa molt difícil negociar unesmillors condicions. Al davantd'aquest panorama, el sectorha demostrat una mala salutde ferro.

Ferran Huguet, directord'Unió CorporacióAlimentària, assegura que"hem aguantat força bé,jugant a diversos nivells depreus. A la gamma alta, fins itot em crescut. El problema és

L'ombra de la crisi és allargadaEl factor preu continua marcant gairebé exclusivament les dinàmiques de consum

i condiciona els marges de les empreses del sector

Les instal·lacions de Tecnoredessa van acollir lataula rodona sobre el sector de la nutrició.

Foto: Xavi Jurío

Els recursos públics per a la investigació han quedattocats de mort durant la crisi econòmica. Un eerrpr estratè-

gic que el sector de la nutrició sap que tindrà conseqüènciesen el futur. Competir peer preu és una agonia que no condueix ares, perquè sempre hi haurà algú que produeix més barat.Emprreses i el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut reivindi-

quen més recursos per continuar apostant pper productesinnovadors, que aportin valor afegit i que garantei-

xin la seva posició als mercats.

Un sector quenecessita continuar innovant

DANI REVENGA / REUS

L'ascens de les marques blanquesafavoreix que elsoperadors de la distribució imposinles seves condicions

que a l'altre extrem hi ha gue-rra de preus". En aquest con-text, "les negociacions se cen-tren només en el preu, i aixòno és bo per a ningú, quan elsestímuls de compra són nomésaquests es perden moltes cosespel camí: l'origen del produc-te, les seves característiques...en definitiva, la qualitat",comenta Huguet.

Andreu Pintaluba, directorgeneral de l'empresa delmateix nom, hi està d'acord ino preveu grans canvis a curttermini: "Els anys que venenseran de creixements moltpetits. La tendència és a ladeflació i això ens fa preveureque en els propers dos anys nohi haurà massa alegries". Enun dels sectors on Pintalubatreballa més, el carni, latendència és la mateixa que a

altres segments del negoci ali-mentari: "La carn se segueixvenent, però s'ha tornat a lamés bàsica, les més barates".L'excepció, segons Pintaluba,són "els productes premium,que tenen molt marge peròque representen una part moltpetita del mercat".

Per la seva banda, PepeJofré, de Laboratoris Serra

Pàmies, constata que "hi hahagut una derivació de pro-ducte. Ningú renuncia a l'ali-mentació ni a la salut, però esbusquen productes més asse-quibles. Això, juntament ambla concentració d'operadors,crea molta pressió per als pro-ductors". Una situació quenomés es podria compensar "siens ajuntéssim per mirar de tu

a tu a les grans cadenes", pro-posa Jofré.

Marc Arza, regidord'Empresa de l'Ajuntament deReus, considera que la conjun-tura comença a oferir "indica-dors positius que es noten enels sectors industrials, peròque encara no han arribat alconsum, la demanda continuaaturada" i descriu una evolució"sincopada, amb una bonacampanya de Nadal, però unsmesos posteriors més fluixos".Arza confia en que a mesuraque avanci l'any la reactivacióes confirmi i els seus efectesarribin també al consum, tot ique és conscient que "moltade l'ocupació que es genera éspobra en estabilitat i salaris i

per això continuarà generantun consum molt lligat alpreu".

Exportar la qualitat

Davant la difícil col·locaciódels productes de qualitat enuns mercats domèstics domi-nats pel factor preu, les empre-ses del sector han potenciat lasortida cap a l'exterior d'a-quest segment de la seva pro-

Abril 132014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

La demanda delproducte 'premium'resisteix, però representa una part molt petita del mercat

passa a la pàg. següent

Si algun efecte positiu potdeixar la crisi és que ha obligatmoltes empreses a ajustar elsseus processos i els seus cos-tos per tal de dimensionar-losa la caiguda de l'activitat. Unesforç que Andreu Pintalubaconsidera "extraordinari, lacapacitat que han tingut mol-tes empreses de l'Estat peradaptar-se ha estat digna d'e-logi a nivell internacional".Marc Arza ho il·lustra: "Hi hamoltes empreses que expli-quen que si l'any 2007 elshaguessin dit la seva factura-ció actual, no s'haurien cregutque continuarien vives. Peròho estan, i les que han sobre-viscut gràcies a ajustar costos,a ser més productives i efi-cients, ara són més fortes".

Ajustar la gestió, clau

per ser més forts

Un altre dels fenòmens que ha comportat la crisien el sector alimentari és la caiguda en picat delsvolums a l'hostaleria i la restauració, el canalHoreca, que s'estima en un 50% des de 2008. Això,a banda de tenir un impacte molt negatiu en aquest

sector, també afecta als productors, que s'han vistobligats a concentrar més la seva activitat en la dis-tribució alimentària, perdent un factor de diversifi-cació i un canal de sortida amb millors possibilitatsen els marges de beneficis.

La caiguda del canal Horeca

La crisi obliga ajustar preus i això repercuteix en els marges de les empreses del sector.

ducció. Pepe Jofré ho sinte-titza: "L'exportació ésimprescindible perquè ésl'única manera d'arribar auna demanda amb més pos-sibilitats que aquí". Peròaquesta estratègia ha de bus-car nous escenaris més enllàd'Europa, on la tònica, senseser tan dràstica com a l'Estatespanyol, també està moltmarcada pel preu. FerranHuguet posa l'exempled'Alemanya, un país onnegociar bons contractess’ha convertit en una tascagairebé impossible: "Novolen saber res que no sigui

el preu, és molt difícil nego-ciar amb ells perquè si noentres amb un preu que esti-gui pel terra gairebé ni t’es-colten". Per això "hem bus-cat nous mercats, com elsEstats Units i Àsia, on la sevacultura de comprar té molten compte qüestions en lesque nosaltres tenim moltescoses a dir, com que el pro-ducte sigui saludable, estiguidiferenciat, tingui un bonorigen... És una altra mane-ra de comprar que s'ajusta abona part del nostre pro-ducte". Andreu Pintalubadestaca "el creixement deles exportacions de carn depor a Rússia i Xina, dos mer-cats emergents que estantenint un impacte creixenen moltes empreses".

Abril 14 2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

"La conjuntura actual en elmón de la recerca és lamentable".Amb aquesta contundència s'ex-pressava el director del CTNS,Lluís Arola, que denuncia que enels últims anys el suport a la inno-vació i la recerca ha estat "inexis-tent". El Centre Tecnològic per ala Nutrició i la Salut de Reus con-tinua creixent gràcies als projectesde les empreses privades "quetenen necessitats molt concretesd'obrir un nou producte o unanova línia", però "sense la forçadels recursos públics hi ha moltescoses que no es poden fer", argu-menta Arola, que adverteix derisc d'involució: "En recerca, lesinversions han de ser consistentsen el temps. Deixar d'invertirdurant un temps et fa tornar moltenrere".

El director del CTNS lamentaque "s'estiguin malbaratant elsprogressos que s'havien fet al país:estàvem molt malament en elsprimers anys de la democràcia,després es va fer un salt qualitatiumolt important, generant molt

talent i capacitat operativa. Peròaquesta inèrcia s'ha tallat.Tothom se'n va fora i estem per-dent molt potencial amb els inves-tigadors que marxen fora".Segons Arola, "a Catalunya tenimuna bona infraestructura perdonar suport a la investigació ensalut, però no en alimentació. Enaquest camp, ho hem focalitzattot en l'IRTA, que dóna suport ala producció primària, i ho famolt bé. Però si parlem de trans-formació o valor afegit no hi hasuport". Arola adverteix que lesconseqüències es veuran en elfutur de molts sectors.

De fet, les empreses estan d'a-cord en que "per fer productesnous, de valor afegit, els que

donen més marge, necessitemaquesta investigació. I si no latenim, l'haurem d'anar a buscarfora i pagar-la, i això ara mateixno és fàcil", explica AndreuPintaluba. Ferran Huguet, d'UnióCorporació Alimentària, té moltclar que "els productes simples nogeneren riquesa, no podem atu-rar la maquinària de treure pro-ductes PREMIUM, diferenciats,que facin marca i que arrosseguinels altres, si la cadena es trenca tin-drem problemes". Pepe Jofré téun punt de vista similar: "Enaquest sector, com en molts altres,sempre trobaràs algú que treballamés barat. L'únic antídot és inves-tigar per desenvolupar productesnous".

La inversió en recerca té tambémolt a veure amb la capacitatexportadora. Andreu Pintalubaexplica que "des d'Europa és difí-cil exportar per volum, en moltsmercats s'espera que aportemalguna cosa més, productes méselaborats. I tot això no es pot fersense recerca", opina. Les empre-ses admeten que elles hi han deposar recursos i que ara "no és elmillor moment", reconeix PepeJofré, que alerta que "no podem

esperar que ens vinguin massaajudes de fora, hem tirat molt derecursos propis". Tot i això,Andreu Pintaluba reclama "quehi hagi una aposta ferma dediners públics per a la 'maquinà-

ria pesada'. Nosaltres sabem quehem de pagar els nostres projec-tes, però la tecnologia que hi ha alCTNS, per exemple, necessitadiners públics".

La recerca, termòmetre de riquesa

Marc Arza, regidor d'Empresade l'Ajuntament de Reus, vaexemplificar en xifres la correla-ció entre la inversió en recerca i lacreació de riquesa: "Els païsospunters, com els EUA, Japó oIsrael, dediquen a la investigacióentre un 3,5 i un 5 per cent delseu PIB. La mitjana europea ésdel 3. Espanya va arribar a fregarel 2 en el seu millor moment i s'hadesplomat a la meitat". Arza va rei-vindicar que cal millorar aquestsindicadors d'inversió pública,però també un altre que presen-ten els països desenvolupats:"Que la inversió privada superi lapública". Un objectiu que lesempreses consideren que és desit-jable, però pel que calen "estímulsfiscals" per incentivar la inversióen recerca, tal i com va apuntarAndreu Pintaluba.

S.O.S. de la investigacióLa caiguda dels recursos públics destinats a la recerca alerta un sector que

necessita seguir creant productes de valor afegit per llaurar el seu futur

El sector de la nutrició és parti-cularment sensible als resultatsde la recerca. Bon part delsseuus marges en depenen, jasigui per la via de crear nousproductes o per la d'acreditarles propietats que els alimentsfuncionals tenen per a la salut.El sector té en el CentreTecnològic per a la Nutrició i laSalut de Reus, el CTNS, unequipament de referència, peròla caiguda dels pressupostospúblics per a la recerca delsúltims anys hipoteca moltes deles possibilitats de desenvolu-par projeectes de futur.

DANI REVENGA / REUS

ve de la pàg. anterior

Els recursos quedestinen les empreses són sovint insuficients per culminar la recercaen resultats

El sector troba enl'exportació la viaper donar sortidaals productes demés qualitat

Els recursos per a la investigacio s’han reduït en els últims anys.

Sense crear nousproductes, el sectorestà més exposat ala tirania de competir per preu

Facilitar la inserció laboral dels estudiants a través d’un puntde trobada amb part sector socioeconòmic de la demarcacióés l’objectiu del Fòrum de l’Ocupació Universitària, queenguany té lloc els dia 9 i 24 d’abril als campus Bellissens(Reus) i Sescelades (Tarragona), respectivament. Aquesta firad’empreses i entitats, que enguany arriba a la X edició, ésd’accés lliure i està organitzada pel Centre d'Atenció al'Estudiant de la URV.

En els darrers anys, la crisi econòmica ha marcat la partici-pació al Fòrum, que cada any augmenta tant en nombred’empreses com de visitants. En l'edició de Bellissens hi par-ticipen 11 empreses, una més que l’any anterior, mentre quea Sescelades el nombre ha passat de 23 l’any 2013 a 26empreses, a més dels stands institucionals. enguany.

Els ensenyaments amb un perfil de gestió i administració(ciències econòmiques i empresarials, ciències jurídiques iturisme) són els que despertan especial interès per les empresesque posaran el seu estand al campus Bellissens. De la sevabanda, la sessió del Fòrum que té lloc al campus Sesceladesestarà adreçada a la major part d'ensenyaments de la URV,però amb especial incidència en les carreres científico-tècni-ques, que són les que s'hi imparteixen.

Durant aquestes jornades, alumnes i exalumnes de la URVtenen l'ocasió de rebre informació de primera mà dels respon-sables de recursos humans i obtenir respostes per a tots els dub-tes sobre el seu futur laboral. Els estudiants poden accedir a lesofertes de treball, lliurar el seu currículum directament als tèc-nics de recursos humans o assessorar-se sobre els mecanismesd'accés i les proves de selecció.

A més de la fira d'empreses i entitats, al Fòrum s’organitzendiverses activitats paral·leles d'orientació i formació per a larecerca de feina, així com tallers i xerrades. Enguany, s’hi abor-den aspectes com les dinàmiques de grup, l’emprenedoria coma sortida professional, o tècniques per moure el currículum através de la xarxa, entre d’altres.

Al campus Bellissens de Reus, els estands estaran situats alpassadís principal d'entrada i al passadís d'accés a les aulesque hi ha davant de la cafeteria. A Tarragona, l'espai de la firaestà ubicat a la zona externa del bar-restaurant del CampusSescelades, en zona coberta.

2014 ABRIL 1i.UNIVERSITARI

El Fòrum de l’Ocupació arriba a la desenaedició amb més participació que mai

Imatge del Fòrum de l’Ocupació 2013 URV

Reus - campus Bellissens Dimecres, 9 d’abril de 9:00 a 15:00

BASF BorgesPort Aventura AdeccoGrup Sagessa Fischer

Decathlon Deloitte

KPMG Fundació ManpowerGroup

ClusterTICCatalunya Sud

SOCServei d’Ocupació de

Catalunya

ACCIO10 Casado&LópezConsulting

L'expertesa dels grups de recerca de la Universitat Rovirai Virgili i del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) -des d'on s'ha tramitat la petició per entrar a formar part delgrup d'entitats competents- han permès que la Universitats'integri a la la llista d'organismes públics europeus quepodran participar en les àrees de recollida de dades, el tre-ball preparatori de dictàmens científics o altres tasquesd'assistència científica i tècnica de la European Food Safety

Authority (EFSA) , l'Autoritat Europea de SeguretatAlimentària.

La Universitat Rovira i Virgili ha passat a formar part de lesentitats europees acreditades per assessorar a l'AutoritatEuropea de Seguretat Alimentària en matèria de benestaranimal, vegetal, nous aliments i declaracions de salut. LaUniversitat, a través d'un informe elaborat pel CentreTecnològic de Nutrició i Salut, ha pogut demostrar la seva

expertesa i experiència i s'ha convertit en el 29è organismepúblic de l'estat espanyol que a partir d'ara passa a formarpart de les entitats competents per a poder fer l'assessora-ment en algun dels quatre àmbits.

Les organitzacions competents europees són designadespels estats membres, en aquest cas per l'Agencia Españolade Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) i l'objectiufinal és el de l'assistència per vetllar per la seguretat en l'ali-mentació i del consumidor. La URV podrà participar a par-tir ara en les convocatòries competitives que fa públiquesl'EFSA per poder emetre informes científics i tècnics i peraportar l'experiència i els coneixements a l'Agència quan horequereixi.

La URV, acreditada per assessorar l'AutoritatEuropea de Seguretat Alimentària

Tarragona - campus SesceladesDijous, 24 d’abril de 9:30 a 14:00 i de 15:00 a 18:00

ApplusIDIADA

Casado&LópezConsulting

AnavAssociació Nuclear Ascó

Vandellòs II

SOCServei d’Ocupació de

Catalunya

ClusterTICCatalunya Sud

d-CoreT Systems

BASF FischerPort Aventura Repsol

Technip BROSGROUPNestlé Adecco

Fermator TorresTorrecid Group ACCIO10Grupo Castilla Inerco

LEARCORPORATION

DOWChemical Ibérica

Informática El Corte Inglés

Fundación ManpowerGroup

iCOT TECNOCOMSCA Decathlon

Messer MAHLE

2014ABRIL2 i.UNIVERSITARI

L'enginyer electrònic i físic Jamal Deen,doctor honoris causa per la URVL'enginyer electrònic i físic Jamal Deen va ser investit doctor honoris causa perla URV el 7 de març. Deen és un dels investigadors més destacats de l'àmbitinternacional per les aportacions a la ciència de l'enginyeria electrònica, imolt especialment als dispositius semiconductors i sensors. Segons el profes-sor Benjamí Íñiguez, que va exercir com a padrí, "les seves contribucions ennous dispositius i biolectrònica portaran a estendre la nanoelectrònica a novesfronteres, amb conseqüències molt importants per a la nostra vida". El vinclede Jamal Deen amb la URV ve de l'any 2004, quan va fer la primera estadaamb el grup de recerca NEPHOS. Des de llavors hi ha estat un total d'onzemesos, també com a càtedra d'excel·lència.

L’estudiant Cristina Talarn guanya elconcurs de disseny de la carpeta URV

L'estudiant d'Arquitectura Cristina Talarn és l'autora del disseny de la car-peta guanyadora per al curs 2014-15. Amb el lema "La URV, naturalment",va ser seleccionada pel jurat i posteriorment, la més votada pels estudiantsal web, amb 1.137 vots. En segon lloc va quedar l'obra "Pensa. Crea. Creix.Viu", conjunta entre Núria Oliveres i Alan Pardines, del grau deComunicació Audiovisual, amb 829 vots. El tercer disseny més votat va ser"Coneixement a la sang", de Mireia Jansà, també de ComunicacióAudiovisual, que va rebre 801 vots.

S’aprova la creació de la CàtedraTarragona Ciutat Intel·ligent Mediterrània El Consell de Govern del 6 de març va aprovar la creació de la CàtedraTarragona Ciutat Intel·ligent Mediterrània, fruit d'un conveni entre la Fundaciódel mateix nom i la Universitat. Es crea com una eina de reflexió interdisci-plinària, debat i divulgació a l'entorn de la transformació de Tarragona en unaciutat intel·ligent, en l'horitzó dels Jocs Mediterranis 2017.

El Fòrum Internacional d'Educació iTecnologia, del 25 al 28 de junyEl I Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia (FIET 2014) és un espai detrobada en què experts de rellevància internacional relacionats amb el mónde l'educació i la tecnologia reflexionen i fan propostes sobre el seu papertransformador en un context digital. Tindrà lloc del 25 al 28 de juny al PalauFiral de Tarragona i hi participen onze universitats catalanes públiques i pri-vades coordinades per Mercè Gisbert, del grup de recerca ARGET (Grup deRecerca Aplicada en Educació i Tecnologia) de la URV.

El rector de la Universitat,Francesc Xavier Grau, es va des-plaçar al continent americà perenfortir aliances amb algunes institu-cions i establir convenis per fomen-tar el treball i la recerca comunsamb centres d'educació superior dePerú, Xile, Cuba i Mèxic.

Una delegació formada pel rector,la professora Mercè Gisbert i RebecaTomàs, del Centre Internacional, vavisitar diverses universitats de Mèxici es van signar alguns acords. Amb laUniversitat Autònoma de Querétaro,es va subscriure un conveni marc,amb dues addendes de col·labora-ció específica amb la Facultatd'Enologia i la de Química, i un pre-acord de doctorat conjunt enTecnologia Educativa. Amb laUniversitat Popular Autònoma del'Estat de Puebla es va signar un altreconveni marc que permetrà inter-canviar estudiants i professorat entretotes dues institucions.

A Cuba també es va signar unconveni amb el Centre d'Inves-tigacions i Serveis Ambientals Eco-vida, responsable dels espais prote-gits de Pinar del Río. Aquest acordés fruit dels diferents projectes derecerca ja duts a terme en aquestsespais protegits des de l'any 2010.El primer projecte, Diagnòstic del'activitat turística a Viñales (Cuba) itendències del seu desenvolupa-ment sostenible, el van finançarl'Agència Espanyola de Cooperacióal Desenvolupament (AECID) i elCentre de Cooperació al Desen-volupament URV Solidària. Poste-

riorment s'ha pogut seguir col·labo-rant als anys 2012 i 2013 amb pro-jectes finançats per la URVSolidària. Hi han treballat membresdel Grup de Recerca d'AnàlisiTerritorial i Turística (GRATET,Departament de Geografia) de laURV, amb la professora Marta

Nel·lo com a investigadora princi-pal. Per la part cubana hi han parti-cipat investigadors de la Facultat deGeografia de la Universitat de L'Ha-vana i personal tècnic del parc deViñales.

Al Perú, la URV i la UniversitatRicardo Palma de Lima estudiaran elparal·lelisme de la ciutat de Cusco iTarragona. Es farà una restitucióarqueològica virtual de la capitalincaica i s'aprofundirà en les tra-jectòries de les evolucions de totesdues. Aquesta cooperació forma partdel desenvolupament del projecteCusco, dirigit pel professor de laURV Ricardo Mar. Es farà una expo-

sició a Whashington l'any 2015sobre els camins inques, que és pre-vist que siguin declarats patrimonimundial per la UNESCO enguany.

A més de la URV i la UniversitatRicardo Palma, de la qual el rectorGrau va ser nomenat professorhonorari, el projecte té el suport de

l'Institut Smithsonian de Wha-sington, amb el qual la URV va sig-nar un conveni de col·laboració al'octubre de 2013. Les dues universi-tats van signar una carta d'intencionsen què basarà la cooperació.

Durant la visita a Xile del rector esva signar un conveni amb la Uni-versitat Autònoma de Xile per enfortirels programes de postgrau i la mobili-tat dels estudiants de doctorat.

A la Universitat de Viña del Mar(Xile) el rector grau va pronunciar unaconferència sobre la situació de lasocietat del coneixement a Espanya, ies va obrir la porta a futur convenis demobilitat de professorat.

La Universitat estreny lligams amb Amèrica Llatina

Visita del Senat de TarragonaEl Senat de Tarragona va visitar el

campus Sescelades de la URV il'Institut Català de PaleoecologiaHumana i Evolució Social (IPHES)el 15 de març. Els participants vanconèixer in situ algunes de les disci-plines i estudis que s'apliquen al'IPHES, acompanyats pel director,Eudald Carbonell, amb les explica-cions de l'arqueòloga MartaFontanals. El grup també va visitaraltres emplaçaments al campusSescelades com laboratoris, el CRAIi el CTTi de la Fundació URV, on elrector va pronunciar una conferèn-cia sobre la Universitat.

El rector Grau, conversant amb un vicerector de la UPAEL URV

2014 ABRIL 3i.UNIVERSITARI

Roger Guimerà, de la URV,rep un premi de recerca

L'investigador Roger Guimerà, que codirigeixel grup SEES:lab de la URV, va rebre el 31 demarç el premi Young Scientist Award forSocio and Econophysics, de la SocietatAlemanya de Física, per un sistema creat a la

URV que permet predir conflictes en unequip de treball. Aquesta eina també identifi-ca incompatibilitats entre medicaments deforma fàcil i ràpida.

L'ICIQ, distingit centreSevero Ochoa El Ministeri d'Economia i Competitivitat hadistingit l'Institut Català d'InvestigacióQuímica (ICIQ) com a centre d'excel·lènciaSevero Ochoa. Se li reconeix la rellevànciainternacional de la recerca científica que du aterme, així com l'interès global del programade treball proposat pel centre per als propersquatre anys. Aquesta distinció suposa unadotació econòmica de 4 milions d'euros, mésde la meitat de la qual es destinarà a contrac-tar nous investigadors. Arran d'aquesta distin-

ció, l'ICIQ també es podrà beneficiar d'accéspreferent a instal·lacions científiques, flexibili-tat en la contractació d'investigadors i capaci-tat d'atracció de mecenatge. És el major reco-neixement per a centres d'excel·lència aEspanya

Google premia el catedràticJosep-Domingo FerrerCom es poden tenir descomptes de grup ipremis a la fidelitat respectant l'anonimat delclient? Aquesta és la base del projecte derecerca que el catedràtic de Ciència de laComputació de la URV, Josep Domingo-Ferrer, desenvoluparà amb el premi que harebut de la multinacional Google. Està dotatamb 63.600 dòlars, xifra que li permetrà tre-ballar en la seva proposta durant un any , a

més "del prestigi d'haver estat seleccionat enun procés molt estricte" que duen a terme elsenginyers i investigadors de la companyiaamericana", segons va explicar ell mateix.

Distinció a Ana Soler, graduada de la URV L'exalumna de la URV Ana Soler Cardona vaguanyar un dels premis L'Oréal-UNESCO ForWomen in Science d'Àustria l'any 2013.L'objectiu del premi, dotat amb 2.000 euros,és visibilitzar la quantitat i la qualitat de larecerca científica que duen a terme dones, unàmbit en què el gènere femení encara ésminoritari. Soler es va llicenciar en Medicinaa la URV el 2009 i des del 2010 és estudiantde doctorat a la Universitat de Medicina deViena.

Un equip d'investigadors del Departament d'Enginyeria Informàtica iMatemàtiques (DEIM), liderat per Domènec Puig, participa en el projecteeuropeu GameAbling, que desenvolupa una plataforma de jocs interactiusadaptats a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars. Elsinvestigadors fan part de la seva recerca en cooperació amb l'Associació deParàlisi Cerebral La Muntanyeta de Tarragona.

En aquesta fase es tracta de veure i analitzar la reacció de les persones ambparàlisi cerebral davant dels estímuls de les imatges i els moviments queveuen en una pantalla. Els resultats d'aquest treball contribuiran a dissenyaruna plataforma de jocs que millori les capacitats cognitives de les personesamb aquesta discapacitat o altres.

El treball el duen a terme amb persones que tenen dificultats de moviment,d'interacció amb l'entorn i de comunicació, fet que dificulta conèixer i inter-pretar les emocions i les reaccions. Des del punt de vista terapèutic, "es con-sidera que aquests jocs poden millorar la seva capacitat de relació i estimu-lar el seu desenvolupament cognitiu", explica Domènec Puig, responsabledel grup de recerca IRCV (Intelligent Robotics and Computer Vision Group).Amb aquests jocs s'oferiran unes eines "que ara no hi són, sobretot per a lespersones que estan fora dels estàndards, les quals disposaran d'instrumentsinteractius adaptats a les seves limitacions". Els jocs es podran controlar ambels moviments del cos i la veu. Amb aquesta finalitat el projecte integrarà iadaptarà les tecnologies basades en visió per computador, so, àudio, sensorsde tacte, etc.

Jocs interactius per a persones amb paràlisi cerebral L'atles global sobre els conflictes

ambientals és una plataforma inte-ractiva en línia que identifica demoment més de 1.000 conflictesambientals arreu del món. El Centred'Estudis de Dret Ambiental deTarragona Alcalde Pere Lloret(CEDAT) ha participat en l'atles,que forma part de la iniciativaEJOLT (Organitzacions de JustíciaAmbiental, Responsabilitats iComerç, un projecte europeu pertransformar els conflictes mediam-bientals en oportunitats de reformesbasades en la sostenibilitat. En elstres primers dies de funcionament,la plataforma va rebre més de50.000 visites.

L'atles global de la justíciaambiental preveu duplicar el nom-bre de casos documentats el 2015.Els usuaris poden buscar i filtrar, através de cent camps de cerca, dife-rents tipus de conflicte per produc-te, per empresa, per país, etc. Enaquesta plataforma s'identifiquen is'analitzen casos d'agressió al mediambient, agrupats en deu granscategories segons l'origen: nuclear,d'explotació minera, de gestió delturisme o de gestió de l'aigua, perexemple.

A Catalunya, l'atles mostra ahores d'ara cinc conflictes, com elprojecte Castor per fer un dipòsitartificial de gas davant les costes de

Vinaròs o la línia de molt alta tensióde Girona.

L'atles és un dels resultats delprojecte EJOLT, finançat per laUnió Europea. Es tracta d’un pro-jecte del VII Programa marc dotatamb 3,8 milions d'euros en quèparticipen 23 organitzacions aca-dèmiques i de la societat civil de totel món amb especialitats diverses:des del dret ambiental i la salutambiental fins a l'ecologia política il'economia ecològica, tots ambuna llarga experiència en l'estudi ien l'activisme de conflictesambientals.

L’atles es pot consultar a la webhttp://www.ejatlas.org/.

El CEDAT de la URV participa en l'atlesglobal sobre els conflictes ambientals

Un equip d'investigadors delConsell Superior de RecerquesCientífiques (CSIC), la UniversitatPolitècnica de València, laUniversitat Politècnica de CatalunyaBarcelonaTech (UPC) i la UniversitatRovira i Virgili han creat una cèl·lulafotovoltaica de silici capaç de trans-formar en electricitat la radiacióinfraroja. El treball el va publicar larevista Nature Communications almes de març. Aquesta recerca per-metrà millorar l'eficiència energèticade les cèl·lules fotovoltaiques con-vencionals, que només poden absor-bir i aprofitar una petita part de l'es-pectre solar.

L'investigador de la URV LluísMarsal, responsable del grup derecerca Sistemes Nanoelectrònics iFotònics (NePhoS), del Departamentd'Enginyeria Electrònica iAutomàtica, que ha participat en el

projecte, destaca que aquestes novescèl·lules solars "són esferes de silici demida micromètrica (un micròmetre esla milionèsima part d'un metre) on lallum infraroja queda atrapada a lamicroesfera fins que és absorbida pelsilici i es converteix en electricitat".Per la seva geometria esfèrica, "lavariació de l'eficiència d'aquestescèl·lules solars respecte a l'angle d'in-cidència de la llum és molt menor, laqual cosa permet captar més llumindependentment de l'angle".

Aquest treball suposa un nou enfo-cament científic per poder desenvo-lupar en el futur cèl·lules fotovoltai-ques d'alt rendiment.

Cèl·lules fotovoltaiques més eficients

L'equip de recerca que ha participat en el projecte URV

2014ABRIL4 i.UNIVERSITARI

Vueling incorporarà a la seva plantillafins a onze pilots del CESDA

Fins a onze pilots, alumnes i exalumnes del CESDA, el Centre d'EstudisSuperiors de l'Aviació, han estat seleccionats per incorporar-se a Vueling.Aquest procés de selecció forma part de l'acord signat a l'octubre de 2012entre el Centre i la companyia aèria. En aquest pacte s'establia que els millorsalumnes i exalumnes del Centre poguessin optar com a candidats a les novesplaces que l'empresa requereix per complir els seus plans d'expansió.

Conveni de col·laboració amb VeremonteCooperar en programes de pràctiques per a estudiants o inserció laboral detitulats de la URV són alguns dels punts de col·laboració que es van establirentre la URV i Veremonte amb la signatura d'un conveni marc el 21 demarç passat. L'empresa promotora del projecte BCN World, que es preveudur a terme al Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou,treballarà conjuntament amb la Universitat per concedir beques, premis iajuts per a estudiants i titulats, organitzar programes i activitats de formacióde grau, postgrau i continuada o projectes de recerca, entre altres accions.

El Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació assoleix distintius de qualitatEl Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTi) de la FundacióURV ha obtingut novament la certificació de la gestió de la qualitat ISO9001:2008 i de la recerca, desenvolupament i innovació UNE166002:2006. Així ho ha acreditat l'entitat certificadora TÜV Rheinland.Igual que l'any passat, el CTTi continua sent el primer i únic centre de trans-ferència de tecnologia públic de l'Estat espanyol que ha aconseguit aques-ta certificació.

Dow Chemical tria la URV com a universitat europea estratègica

La capacitat de la URV de propor-cionar talent, el bon posicionamenten els rànquings internacionals, elmodel acadèmic, les habilitats tècni-ques i socials i la qualitat dels gra-duats, així com la capacitat d'RDIhan estat alguns dels criteris clauperquè Dow Chemical l'hagi triatcom una de les universitats estratègi-ques. La corporació a nivell europeuha considerat que la Universitatcompleix dues de les tres funcionsque han fixat com a estratègiques(operacions, recerca i desenvolupa-ment (serveis)). En el cas de la URVés considerada estratègica en elscamps d'operacions i recerca.

La presentació del programa deDow es va fer el 14 de març i hi vanintervenir Kepa Díaz, director delComplex Industrial de DowChemical Tarragona; Alfred Arias,responsable de Formació i RelacionsUniversitàries de l'empresa; AntonValero, president de Dow ChemicalIbérica i president del Consell Socialde la URV, i Francesc-Xavier Grau,rector de la URV.

La URV i la Dow mantenen unavinculació consolidada de fa dèca-

des. Aquesta nova col·laboració hade reforçar l'accés al millor talent,l'increment del nombre de projectesi l'augment de la relació entre l'em-presa i la Universitat a l'hora d'iden-tificar i executar projectes conjuntsd'RDI. El director del ComplexIndustrial de Dow Chemical Tarra-gona, Kepa Díaz, considera que laURV "és una universitat perfecta perproveir talent a Europa".

Pel rector de la URV, FrancescXavier Grau, aquesta cooperació

"millora la competitivitat de laUniversitat i l'empresa" i va destacarque les vuit universitats selecciona-des poden realitzar accions col·labo-ratives. A part de la URV, les set uni-versitats seleccionades han estat:Universitat de Gant (Bèlgica), EscolaFederal Politècnica (Suïssa), Univer-sitat de Tecnologia d'Eindhoven(Holanda), l'Imperial College deCiència, Tecnologia i Medicina(Regne Unit), la Universitat d'Estras-burg (França), la Universitat Tècnicad' Hamburg-Harburg (Alemanya) i laUniversitat de Magdeburg (Ale-manya).

El rector també va destacar que,enlloc del país com aquí hi ha unafocalització en l'àmbit de la quími-ca, reconegut com un dels àmbitsestratègics al Campus d'Excel·lènciaInternacional Catalunya Sud(CEICS), amb la Facultat de Químicai l'Escola Tècnica Superiord'Enginyeria Química (ETSEQ),l'Institut d'Investigació Química deCatalunya (ICIQ), el CentreTecnològic de la Química deCatalunya (CTQC) i les empreses delsector.

Jaume Albornà, premi Dow 2014L'enginyer químic per la URV Jaume Albornà va rebre el premi Dow

2014, en un acte que va tenir lloc a les instal·lacions de l'empresa el 2d'abril. El jurat va en valorar les competències, el projecte i la trajectòriacurricular i personal. El premi està dotat amb una posició laboral estruc-tural a Dow, en una de les localitzacions de Dow EMEA (Europa, OrientMitjà i Àfrica), i una placa commemorativa. A més, també pot incloureuna ajuda econòmica per al desplaçament i instal·lació del premiat en elseu nou lloc de destí laboral. Albornà té 25 anys, és enginyer químic perla URV i ja ha fet diferents incursions professionals. Destaca la seva esta-da a Lyondell Basell Industries, com a enginyer aprenent al departamentde producció, i a Uniland Cementera S.A., on va treballar com a assis-tent de laboratori. El jurat va fer constar la magnífica impressió que hacausat i l'alt nivell del jove finalista, Joan Gispert.

D’esquerra a dreta, Kepa Díaz, Francesc Xavier Grau i Anton Valero. URV

La Universitat, al clúster ChemMedLa URV és un dels agents del terri-

tori que formen part del clústerChemMed, que es va presentarpúblicament el 28 de març al Palaude Congressos de Tarragona.ChemMed és un projecte que neixcom a resultat de l'aliança de tots elsagents del sector químic del territorii el Port de Tarragona per reivindi-car-ne, les fortaleses en l'àmbit inter-

nacional i pretén esdevenir la solu-ció al futur de la química, de laindústria i de l'economia del territo-ri. En formen part el Govern del'Estat, la Generalitat de Catalunya,la Diputació i els ajuntamentsd'Alcover, Constantí, el Morell, Flix,la Canonja, la Pobla de Mafumet,Perafort, Reus, Salou, Tarragona,Tortosa, Valls i Vila-seca; també hi

són les empreses de serveis (AEST),els centres de formació, talent, inves-tigació i innovació com la URV,l'ICIQ, el CTQ, i els instituts Comtede Rius, Pere Martell i Vidal iBarraquer; el teixit econòmic a tra-vés de les cambres de comerç deTarragona, Reus, Valls i Tortosa; i elssindicats,Comissions Obreres i laUGT.

Dos d'aquests nous produc-tes, un cereal extrusionat ela-borat a partir de pasta d'avella-na o d'ametlla, i un altre realit-zat a partir de la pell d'aquestsfruits secs que té propietatsantioxidants i funcionals, han

costat tres anys d'investigació iuna inversió de més d'un miliód'euros, i busquen clients desde fa mesos al sector indus-trial. L'extrusionat, que incor-

pora fins a 21% de pasta d'ave-llana o ametlla, permet intro-duir el consum d'aquesta frui-ta seca a la llet de l'esmorzar iobrir nous mercats a l'empre-sa. L'altre és una fibra ali-mentària resultant de l'aprofi-tament de la pell de l'avellana ide l'ametlla.

"La fibra que obtenim de l'a-vellana té un gran quantitat depolifenols i actua com a antio-xidant, segons un estudi delCentre Tecnològic de Nutriciói Salut (CTNS). La de l'ametllano té tants polifenols, peròinternament a Unió hem com-provat que té propietats pre-biòtiques, ajuda a fer créixerles bactèries beneficioses perla flora intestinal", explicaJoan Ruiz, responsable deR+D+i. Les fibres alimentàrieses poden incorporar com aingredient a molts productes,especialment en l'elaboració

de pa o d'altres productes derebosteria. "Les avellanes i lesametlles són commoditys, icada vegada hi ha més qualitata tot arreu. L'única alternativaés transformar-les, que ja hoestem fent, i avançar cap a pro-ductes propis, exclusius, dife-renciadors, amb més valor afe-git", assegura Joan Ruiz.

Els dos projectes van serguardonats amb el Premi a la

Innovació TecnològicaAgroalimentària 2013 de laGeneralitat, però testimonientambé les dificultats dels pro-ductes amb noves especifica-cions per convèncer a la granindústria de l'alimentació. Lacrisi ha transformat els linealsdels supermercats, els produc-tes es venen en presentacionsmés petites i s'elaboren fentservir ingredients i processosde fabricació menys costosos.Però n'hi ha pocs de nous, per-què en general les gransempreses del sector arrisquenmenys. En aquest context, elsdos nous productes d'Uniósegueixen esperant una opor-tunitat per arribar al consumi-dor.

"Estem presentant els pro-ductes, els hem patentat itenim plena confiança en lesseves prestacions de cara almercat", afirma Ruiz. Unió,

que té com a sòcies un cente-nar de cooperatives, unanorantena catalanes, mantél'aposta pel desenvolupamentde productes nous com unamanera de d'obrir mercats idiversificar la cartera declients, actualment un 60% al'exportació. En plena crisi,Unió ha seguit augmentantvendes, passant dels 34 milionsde facturació el 2010 a 47milions el 2013.

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Abril 152014

Innovació en graDos nous productes alimentaris desenvolupats a Unió, un extrusionat i una

fibra a partir de la fruita seca, esperen l'oportunitat d'abordar el mercat

L'agroalimentari s'ha consolidatcom un sector estratègic, un dicde contenció a l'embat de lacrisii econòmica. La innovaciójuga un paper clau en la compe-titivitat, però en un context d'im-portant reducció dels marges,poques empreses han dut l'a-posta tan lluny com UnióCorporació Alimentària.. Aquestacooperativa de segon grau, queaglutina una part important del'ametlla i l'avellana que es pro-dueix a Tarragona i Lleida, estàaplicant millores tecnològiquesper millorar la qualitat, renndibi-litzar els residus que es gene-ren durant el procés industrial icrear nous productes transfor-mats.

El Departament d'R+D+id'Unió, constituït fa cincanys, manté diversos projec-tes en paral·lel, alguns com-partits amb altres indústries icentres de recerca. Un delsreeixits, i que ja té aplicació,és la transformació de laclosca de fruita seca en exci-pient, la part consumible peròinactiva dels medicaments.Fins fa poc, la indústria far-macèutica feia servir nomésmatèries minerals, com elcarbonat de calç. Tanmateix,segons Unió, les partículesde fruita seca tenen una den-sitat semblant als principisactius, i es barregen millor,aconseguint un producte méshomogeni. Abans, els 10milions de quilos anuals declosca d'avellana i ametllaprocessats anualment a laplanta de Reus es venien abaix preu com a combustiblede calefacció. Ara, i desprésd'invertir 2 milions enmaquinària de transformació,la cooperativa factura 600tones mensuals de farines,amb unes vendes cada anyd'1,5 milions d'euros.

De la closca al medicament

Unió Corporació Alimentària es manté fidel a la seva aposta per la innovació.

ORIOL MARGALEF / REUS

Els nous producteshan costat tres anysd’investigació i mésd’un milió d’euros iestan buscant el seulloc al mercat

Els dos projectes vanser premiats amb elPremi a la InnovacióAgroalimentària de la Generalitat del’any 2013

Abril 16 2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

"Els mercats europeus estanmolt difícils perquè les granscadenes marquen el preu coma gran argument. Hem d'apos-tar pels mercats asiàtics, quetenen una capacitat adquisitivaque va a més", explica FerranHuguet, d'Unió CorporacióAlimentària. La tendència aorient, però, té una excepció:la Xina. "Costa molt entrar-hi,és difícil trobar-hi socis seriososamb qui fixar acords estables,fins i tot alguns acaben jugant-te males passades. Alguns gransgrups fins i tot munten la seva

pròpia estructura per evitar-ho".

Andreu Pintaluba situa "l'À-frica subsahariana com un delsgrans objectius. Hi ha moltspaïsos que són més estables delque ens pensem, i que repre-senten mercats de consummolt importants, com és el casde Nigèria. Pintaluba remarca

que "els països que s'estan demanera molt ràpida tendeixena gastar en proteïnes com lacarn de porc o l'aviram. Totaaquesta demanda és una opor-tunitat". Pepe Jofré, deLaboratoris Serra Pàmies, téclar que "les economies emer-gents són mercats demanda onés més fàcil tancar operacions

en bones condicions. Als mer-cats europeus predomina l'o-ferta i a més estan molt conso-lidats".

El regidor d'Empresa del'Ajuntament de Reus, MarcArza, valora molt positivamentque "fa uns anys les exporta-cions de les empreses d'aquís'acabaven a Europa i no solien

anar més enllà d'Alemanya".Segons Arza, "això és molt posi-tiu, perquè exportar a Europano et diversifica, perquè totsels països passen per ciclesmolt similars. És molt impor-tant consolidar-se a nous mer-cats que estiguin en fase decreixement".

El segell europeu

Un dels actius que facilitenles exportacions a aquests mer-cats emergents és la garantiaque representen els producteseuropeus. "Europa és la zonadel planeta amb més exigèn-cies de seguretat. Molts païsosemergents copien la legislaciód'aquí i per això els nostresproductes que ja s'han creatsota aquestes normatives hitenen un fàcil accés", explicaAndreu Pintaluba.

Un altre mercat que es conti-nua resistint són els EstatsUnits. Segons AndreuPintaluba "és un mercat moltmadur i d'accés molt com-plex", expilca. Pepe Jofré hodetalla: "Has de superar gransexigències de certificats, riscoslegals i també comptar ambinfraestructures".

Àfrica i Àsia en el punt de miraLes empreses s'obren camí a les grans economies emergents

per tal de compensar l'apatia dels mercats domèstics

La internacionalització de lesempreses del sector de la nutri-ció de Reus ve de lluny, peròs'ha accentuat durant la crisi.Les exportacions, però, canviend'objectiu. Els mercats euro-peus estan mmolt madurs i norepresenten grans oportunitatsde negoci. L'Àfrica subsaharia-na i el sud-est asiàtic són lesàrees més atractives.

La innovació en nous productes afavoreix les exportacions.

DANI REVENGA / REUS

El sector agroalimentari haestat, històricament, un delsgrans motors de l'activitateconòmica de Reus i de l'amplihinterland per al qual la ciutatés referència. Ha estat així per-què, des de sempre, Reus hasabut aprofitar la seva posiciógeogràfica per definir-se comun espai de relació i d'inter-canvi amb diferents territoris,impulsant actuacions en matè-ria d'infraestructures físiques idel coneixement que li perme-tessin consolidar aquesta posi-ció.Des de Reus s'ha sabut posaren valor els productes locals,fent bandera de la qualitat idels elements que els diferen-cien i assumint la necessitat defer-los presents als mercatsinternacionals. L'exemple delcomerç de l'aiguardent o delvermut, més enllà dels condi-cionants econòmics i políticsque van afavorir-ne l'eclosió, ésprou il·lustratiu en aquest sen-tit. La capacitat d'innovació i lanecessitat d'invertir en investi-

gació i afavorir la transferènciadel saber han estat un altrepuntal bàsic per obrir la portaa nous espais de treball. Latasca de l'Estació Enològica éstambé prou il·lustrativa, comho és l'aposta capdavantera

que a la dècada dels anys sei-xanta es va fer des de Reus perl'avicultura.Avui, al segle XXI, Reus actua-litza aquesta trajectòria assu-mint els mateixos valors i elsmateixos condicionants: lacapacitat d'actuar com a espaide referència per a un ampliterritori, l'aposta per la qualitat

amb projecció internacional ila innovació i la investigació.Reus és avui seu d'un conjuntd'empreses i institucions públi-ques i privades que fan de l'a-groalimentari un sector moltdestacat que ha estat capaç dedonar forma a una gran xarxade complicitats. La UniversitatRovira i Virgili és una universi-tat capdavantera en estudissobre dietètica i nutrició, i enel marc del Campus deBellissens hi ha avui la seu del'INC, International Nut &Dried Fruit Council, i elCentre d'R+D en Nutrició iSalut, que acull el CentreTecnològic en Nutrició i Salut(CTNS), el Centre de CiènciesÒmiques (COS) i l'AgrupacióInnovadora en Nutrició i Salut(AINS). El sector acull tambémultinacionals que han esta-blert la seva seu a la ciutat iempreses nascudes a la ciutatque han crescut per convertir-se en multinacionals presentsarreu del món. La diversitat deles empreses que formen el

sector, lluny de ser un puntfeble, és un valor diferencialperquè fa d'aquest entramat,relligat per la coincidènciad'interessos i voluntats, unespai dinàmic, amb una confi-guració adequada per adaptar-se als canvis, que hi són i quehi seran, i que com mai condi-cionen avui els itineraris perfer realitat els projectes degran abast. Estem, doncs, encarats en labona direcció. Des del'Ajuntament, reiterem la nos-tra voluntat de participar enaquest gran projecte, al qual

dediquem i dedicaremesforços i recursos.Conjuntament amb el sectorTIC, les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació, elsector agroalimentari formapart de l'estratègia delTecnoparc, un espai de treballmarcat per la presència d'em-preses innovadores i interna-cionalitzades al voltant delqual ha de pivotar en bonapart el redreçament econòmicde la ciutat. Per això la nostravoluntat és participar en la cre-ació d'un clúster agroalimenta-ri amb seu a Reus que facilitil'establiment de sinergies icontribueixi a assolir els objec-tius. El valor diferencial dels nostresproductes és fora de dubte, itenim l'empenta, la capacitat iuna llarga tradició de treballen el context internacionalque ens obren camí. I tenimtambé l'obligació i el repte dedonar continuïtat a una histò-ria carregada de futur.

L'Autoritat Europea deSeguretat Alimentària (EFSA)ha acreditat la URV com a enti-tat assessora en matèria debenestar animal, vegetal, nousaliments i declaracions desalut. A través d'un informeelaborat pel Centre Tecnològicde Nutrició i Salut, laUniversitat ha pogut demostrarla seva expertesa i experiència is'ha convertit en el 29è orga-nisme públic de l'Estat espan-yol que a partir d'ara pot eme-tre informes científics i tècnicsi aportar experiència i coneixe-ments a l'Agència quan horequereixi.Aquesta acreditació europeareconeix l'expertesa dels grupsde recerca de la URV i delCTNS, i reforça l'estratègia degeneració de coneixement enl'àmbit de l'alimentació lligadaa la salut, una prioritat de laURV. Es tracta d'un pas impor-tant cap a l'objectiu de consti-tuir un pol de referència euro-peu i internacional, liderant lainnovació agroalimentària amb

l'estratègia "de la forquilla a lagranja". Aquesta iniciativa, quees basa en valors associats alsaliments, com ara salut, benes-tar, comoditat, oci, etc. incor-pora la sostenibilitat i la segu-retat com a estratègies trans-versals, i d'aquesta maneraarrossega tota la cadena agroa-limentària, de la venda a la pro-ducció.Es tracta d'una aposta de futurmolt important per a les nos-tres comarques, atesa la tradi-ció i el pes econòmic i social dela indústria agroalimentària idel sector vitivinícola. Lesempreses agroalimentàries

catalanes constitueixen el pri-mer clúster del sector aEuropa, amb un creixement deles exportacions del 369%entre l'any 1995 i el 2013,segons l'estudi que s'acaba depublicar i ha dirigit AgustíSegarra, catedràtic de la nostraUniversitat. La dada implicadues coses: primera, que és unsector estratègic immers en uninteressant procés de transfor-mació, innovació i creixementinternacional; segona: queaquest procés té i tindrà ungran impacte en el nostreentorn, vist el pes econòmic isocial que ha assolit el sector ales comarques del sud deCatalunya. Per això el Campusd'Excel·lència InternacionalCatalunya Sud té en la nutriciói salut i en l'enologia dos delscinc subcampus especialitzats, ila URV comparteix amb el sec-tor l'aposta per la recerca i lainnovació. La Universitat haprogressat molt en aquestàmbit, en paral·lel a la trans-

formació del sector productiu,i ocupa la segona posició en elrànquing de les universitatsespanyoles en la disciplina deciència i tecnologia d'aliments.La investigació es fa encol·laboració amb empresesdel sector i conjuntament ambels hospitals CEICS s'impulsa elsistema de validació de la segu-retat i efectivitat dels aliments

funcionals que exigeix la UEmitjançant proves in vitro, invivo i estudis d'intervenció enpersones. El futur d'aquesta estratègia elgaranteixen els programes deformació de la URV, enguany

reforçats amb dues novesdobles titulacions de grau. Unade Biotecnologia i Bioquímicai Biologia Molecular i l'altra, deBiotecnologia i EnginyeriaInformàtica. Aquests progra-mes s'afegeixen a la coordina-ció de programes interuniversi-taris de màster i doctorat, laconsolidació dels graus deBioquímica i BiologiaMolecular i de Nutrició iDietètica, que, juntament ambels estudis d'EnginyeriaAgroalimentària, constitueixenl'oferta de la Universitat en l'à-rea de la nutrició i salut, aixícom els graus de Biotecnologiai d'Enologia, la doble titulacióamb la Universitat de Bordeusdel màster d'Enologia i el con-sorci internacional de doctoratd'aquest àmbit en què partici-pa la URV. La millora de la salut mit-jançant l'alimentació és, jaavui, una possibilitat i unaprioritat de futur de la nostrasocietat, i la URV està en plenadisposició de fer-la realitat.

ESPECIAL NUTRICIÓAbril 2014 17

Opinió

El camí és l'excel·lència i la

internacionalització

Des de Reus s’ha sabutposar en valor els pro-ductes locals, fent banderade la qualitat i dels elementsque els diferencien

El sector agroalimentari: un sector estratègic

Tenim una llarga tradicióde treball que ens obrecamí i l’obligació de donarcontinuïtat a una històriacarregada de futur

La URV ha estat acreditadaper l’Autoritat Europea deSeguretat Alimentària i potemetre informes dinsd’aquest àmbit

La millora de la salut mitjançant l’alimentació ésuna prioritat de la nostrasocietat i la URV està endisposició de fer-la realitat

Abril18 2013

ESPECIAL NUTRICIÓ

"Sense un bon accés a inter-net es perden oportunitats i siel tens les opcions es multipli-quen". Ho diu Miguel ÁngelGarcés, regidor d'Ocupació iEmprenedoria del'Ajuntament de Vandellòs i

l'Hospitalet de l'Infant. Garcésté molt clar que amb les novesprestacions del polígon LesTàpies "serem atractius per amoltes empreses, especialmentles tecnològiques, que ara nos'hi poden instal·lar perquè elnostre ample de banda ésmassa petit". Amb el projected'instal·lació d'aquesta xarxa,les obres del qual ja hancomençat, es passarà de dispo-sar d'entre 2 i 4 megabits persegon a 100.

Actualment s'estan implan-tant les canonades per on pas-sarà aquesta xarxa. Es preveuque la fibra òptica puguicomençar a donar servei l'úl-tim trimestre d'aquest any. Elprojecte té un pressupost de174.000 euros, que finança enun 90% la Diputació deTarragona gràcies al seu Plad'Actuació Municipal. El serveiel gestionarà IDETSA, l'ensmunicipal que vetlla pel desen-

volupament econòmic deVandellòs i l'Hospitalet del'Infant. El regidor d'Ocupaciói Emprenedoria assegura que"gràcies a aquest model de ges-tió, els preus seran el màximd'ajustats que permeti la llei,fent-lo així accessible a lesempreses que se’n vulguinbeneficiar". Garcés afegeix que"la idea és que en el futur laxarxa de fibra òptica es puguiampliar a usos residencials".

Millora de l'accessibilitat

D'altra banda, després deSetmana Santa està previst quecomencin les obres de millorade la rotonda d'accés al polí-gon. El pressupost del projecteés de 100.400 euros i l'objectiués millorar l'accés des de lacarretera C-44. Se superaranaixí les mancances de la confi-guració actual, en què la pocaagilitat dels moviments d'entra-da i sortida crea situacions de

congestió puntual de trànsit isensació d'inseguretat. Persolucionar aquests problemes,es farà un nou ramal de sortidade la rotonda cap al carrer GilVernet sud i un nou ramald'entrada a la rotonda des delcarrer Gil Vernet nord. A més,es modificarà l'accés a la roton-da pel carrer Bonet Dalmau ise senyalitzarà el canvi de sentitdel carrer Gil Vernet, que pas-sarà a ser de nord a sud, entreels carrers Virgili Bellver iBonet Dalmau i també entreels carres Bonet Dalmau iRamon Jardí. Amb tot plegat

"millorarem la seguretat i lacomoditat dels conductors quecirculen pel polígon, i això ésbo per a la gent que hi treballaperò també perquè sigui mésaccessible pels clients de lesempreses que hi estan ubica-des", explica Miguel ÁngelGarcés.

El model d'èxit de Les Tàpies I, inaugurat a mitjansdels anys 90 i que actualment compta amb una vui-tantena d'emprses dins dels seus 200.000 metresquadrats, s'intenta reproduir a la seva expansió: LesTàpies II. De moment ja hi ha prevista una benzinera ija es tramita una inversió per crear un centre de pàdel.L'Ajuntament continua buscant noves activitats per

donar vida a una oferta de 100.000 metres quadratsde sol industrial. A banda de l'ubicació -al costa de l'au-topista i a mig camí entre Barcelona i València- i lesprestacions, el consistori ofereix subvencions per aactivitats "d'alt impacte econòmic", és a dir, les quesuposin un salt qualitatiu en la diversificació econòmi-ca del municipi.

Primeres inversions a Les Tàpies II

La fibra òptica s’oferirà a preusajustats i milloraràl’atractiu del polígonpels inversors

192014

ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Promoció econòmica

Abril

La rotonda d’accés a Les Tàpies.

Vandellòs i l'Hospitalet posa a puntels seus polígons industrials

En els propers mesos s'enllestiran les obres de la xarxa de fibraòptica i de millora de la rotonda d'accés

DANI REVENGA / VANDELLÒS I

L’HOSPITALET DE L’INFANT

L'Ajuntament de Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant té en ladiversificació econòmica delmunicipi una de les màximesprioritats. Dins d'aquestaestratègia, una de les pedresangulars és el polígon LLesTàpies, una àrea d'activitat moltben ubicada a la que s'estàdotant de les màximes presta-cionss per a que pugui atreurenova activitat econòmica. Lanova xarxa de fibra òptica o lamillora de la rotonda d'accéssón dos exemples d'aquestaaposta.

Les millores al polígon LesTàpies són un dels primersfruits de la col·laboració entrel'Ajuntament i l'AssociacióEmpresarial Les Tàpies, quequeda regulada en un convenisignat el passat mes defebrer. L'acord busca poten-ciar el diàleg per tal de treba-llar plegats en accions demillora al polígon i en altresmesures que potenciïn lacompetitivitat de les empre-ses que hi estan instal·lades.

Col·laboració amb les empreses

20 2014

ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Entrevista

Abril

- Els diners que perceben del sectornuclear s'han reduït en els últimsanys. Com ho valora? No ens agrada, però ho hem d'ac-ceptar. El fet que les empresesnuclears ja no signin els convenisanuals de col·laboració amb elmunicipi no és bo perquè el terri-tori estava satisfet amb la sevaimplicació. D'altra banda, laGeneralitat els apuja els impostosque fan que 13 milions d'eurosper cada reactor en lloc de que-dar-se al territori se'n vagin aBarcelona. Hi ha un traspàs deriquesa derivada de les nuclearsdel territori a la Generalitat. Lestenim aquí, però els beneficis esreparteixen per tot Cataluna. - I no és l'única administració queno els cuida. L'Estat ja no els trac-ta com fa uns anys..Lamentablement és així. Els fons

de la Fundació Enresa han desa-paregut de cop. I els diners quevam pactar amb el Ministerid'Indústria per a impulsar la nos-tra diversificació econòmica enca-ra estan bloquejats. Fa uns anys, siacollies una central nuclear set'havia de compensar, perquè somzones estigmatitzades. Pel fet detenir les centrals és difícil que hihagi altres activitats econòmiques.Ara sembla que tot això estiguidesapareixent. S'ha perdut sensi-bilitat amb les zones nuclears.- En aquest context, com veu elfutur del sector ara que el governdel PP va obrir la porta a allargar lavida de les centrals?Nosaltres estem d'acord amb ques'allarguin, però sempre sota unscriteris de seguretat. El Consell de

Seguretat Nuclear ha de fer la sevafeina i determinar si procedeix ono que les plantes continuïn fun-cionant. Pel territori seria positiu,perquè es mantindrien molts llocsde treball i tindríem més tempsper treballar en la nostra diversifi-cació. - Deixem la qüestió nuclear. Elsseus plans de diversificació tenenun actiu com el polígon Les Tàpies.Per quin moment passa? Al polígon Les Tàpies I estem tre-ballant amb l'associació d'empre-saris per millorar-ne les presta-cions. Ja s'està instal·lant la fibraòptica i en millorarem la mobilitatinterna, per fer-lo més accessible.En definitiva, el volem fer mésatractiu tant per als visitants comper als hipotètics inversors que

puguin estar interessats eninstal·lar-s'hi. A Les Tàpies II ja hiha prevista una benzinera queaviat entrarà en funcionament, is'hi projecta una zona de pàdel. Amés, al polígon de La Porrassa s'hivan inaugurar superfícies comer-cials de Lidl i Mercadona.Continuem buscant més inver-sions, però el moment és difícil. - Una altra línia de promoció econò-mica és el suport als emprene-dors...Si, des de l'Ajuntament donem elmàxim suport a totes les iniciativesque hi ha. Però costa molt que elsprojectes es consolidin. El progra-ma d'assessoria i acompanyamentque fem des d'IDETSA és moltpositiu, és una tasca que hem decontinuar fent perquè és una deles vies per sortir de la crisi. - S'ha trencat la inèrcia d'estudiarper tenir un lloc de treball a la cen-tral que tenen municipis com elsseus?Encara no, però tenim un proble-ma més greu: els joves que surtenmolt formats i que no troben elseu lloc al mercat laboral. És unageneració perduda, un problemagreu. La central, com a gran focusd'ocupació, absorbeix puntual iparcialment aquesta oferta de pro-fessionals, però no els pot donarsortida a tots. - En la lluita contra l'atur aposten

per l'acció directa amb programesd'ocupació. Amb quins criteris?El que intentem és repartir recur-sos entre els aturats, especialmententre dos col·lectius. D'unabanda, les persones de més de 50anys, que tenen molt difícil tornaral mercat laboral i que els perilla eldret a percebre una pensió digna.De l'altra, les persones amb càrre-gues familiars, a les que és priori-tari ajudar perquè els menors quetenen a càrrec no els falti el mésbàsic. - Un dels sectors potents és el delturisme. Els ha afectat la caigudadels volums de turistes de l'Estatque s'ha registrat els últims anys? No l'hem notat tant com altresmunicipis de la Costa Dauradaperquè el nostre model és de sego-na residència i això fidelitza molt.Tot i això, estem tractant d'afavo-rir inversions hoteleres quepuguin diversificar el nostre turis-me i atreure perfils amb méscapacitat econòmica. Per aixòtambé estem centrats en posar envalor el nostres atractius. Un d'ellsés la gastronomia, i per això apos-tem per la clotxa, perquè hi hamolta tradició i ens diferencia d'al-tres zones. Ens ha d’ajudar a cap-tar nous turistes d’arreu del país,on se’ns coneix relativament poc.- Com veu el gran complex ques'està dibuixant al voltant de PortAventura, amb inversions tanimportants com BCN World i FerrariLand? Tot el que potenciï la CostaDaurada ens afavoreix indirecta-ment, perquè significa que vin-dran més turistes. I dins d'aquests,els que busquin indrets més tran-quils i menys massificats podenvenir al nostre municipi.

‘S'ha perdut sensibilitat amb les zones nuclears’

Alfons GarciaAlcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

D.R. / VANDELLÒS IL’HOSPITALET DE L’INFANT

Alfons Garcia prioritza la diver-sificació econòmica en el seuprograma de govern. Un pro-cés neceessari als municipisnuclears i que tira endavantmalgrat les retallades en elsrecursos que administracions iempreses del sector aporten ales arques municipals.

Garcia creu que les contrapartides de les nuclears s’han de quedar al territori.

L'empresa municipal IDET-SA, l'Ajuntament de Cambrils iel Consell Comarcal del BaixCamp van acordar el passat 20de desembre agrupar-se percol·laborar en el desenvolupa-ment del "Programa de fomentde l'emprenedoria del BaixCamp". El conveni preveuatendre un mínim de 100emprenedors durant el desen-volupament del pla de treballanual, gràcies al personal espe-cialitzat en l'assessorament il'orientació. Aquest acord s'in-tegra a la xarxa CatalunyaEmprèn, que aglutina les ini-ciatives en aquest àmbit a totCatalunya.

En la mateixa línea, IDETSAha signat també un conveniamb la URV. Gràcies a l'acord,els projectes empresarials deVandellòs i l'Hospitalet del'Infant podran beneficiar-sedels serveis de la Càtedrad'Emprenedoria de la universi-

tat, que ofereix diverses líniesde suport als emprenedors.

Continuen vigents els serveismunicipals de suport alsemprenedors, com el SAE, elservei d’assessorament queorienta els emprenedors en totallò que necessiten saber perengegar un negoci. O l’oferta

d’espais, amb les naus delsvivers d’empresa o la nova salade coworking com a punt detreball cooperatiu.

Suport a projectes agraris

Pel que fa a les noves subven-cions, l'Ajuntament ha creatuna nova línia de suport alsnegocis que es dediquin arecuperar i comercialitzar pro-ductes agraris i forestals. Elsajuts, que oscil·len entre els1.200 i 1.800 euros, s'ofereixenper cobrir un percentatge deles despeses pròpies de l'activi-tat agrària, les derivades de latransformació i comercialitza-ció dels productes i les quegenerin la recuperació delterritori per a fer possiblenoves explotacions.

212014

ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Emprenedoria

Abril

Més cobertura per als emprenedors

Nous convenis i subvencions permeten ampliar el ventall de serveisals emprenedors de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

D.R / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

L’espai de coworking és un dels serveis que es donen als emprenedors.

Arrencar un negoci no és fàcil.Però a Vandellòs i l'Hospitaletde l'Infant, cada cop és menysdifíccil. Els nous convenis subs-crits, que permeten que el muni-cipi s'adhereixi a la xarxaCatalunya EEmprèn, i nous pro-grames de subvencions com lesque s'atorguen a la producció ivenda de productes agroalimen-taris són les novetats delsúltims mesos, que s'afegeixena un ampli ventall on també hiiha el Servei d'Assessorament aEmprenedors, el SAE, o l'ofertad'espais que configuren elsvivers dd'empreses o la zona deCOWORKING 'La cowmunitat'.

El municipi s’haintegrat a la xarxaCatalunya Emprèn ial servei de suport aemprenedors de la URV

- El sector químic és molt impor-tant per a l'economia del seumunicipi. S'acaba de presentarChemMed Tarragona, una novaplataforma per impulsar eldesenvolupament del sector onLa Pobla s'hi ha integrat. Comveu el seu futur?

El pes del sector químic ésevident, no només en el nostremunicipi sinó en el conjunt delterritori. El 25 per cent de laindústria química de l'EstatEspanyol es concentra aTarragona mentre que el 60per cent de l'activitat del Portté a veure amb aquest mateixsector. Les xifres parlen per sisoles i demostren el granimpacte que suposa el sector enel territori. I si el sector ja ésprou fort per si sol, ambChemMed Tarragona encaraes reforçarà més, ja que aquestclúster de la química serviràperquè tots els agents implicatsen el desenvolupament del sec-tor uneixin esforços. Una unióde la que sense dubte tothomen traurà beneficis. - Què poden fer els ajuntamentscom el seu per contribuir a dis-

senyar el futur d'aquest motordel territori?

Hem de ser capaços de facili-tar l'activitat empresarial de lesindústries que es vulguin ins-tal·lar al nostre entorn. Els hemd'exigir l'estricte complimentde la legalitat i de les normesde seguretat, però no els hemde complicar la vida amb trà-mits innecessaris o dificultatsburocràtiques que no ajuden ares i dificulten el seu creixe-ment i implantació. Si femaixò, se sentiran ben acollides iafavorirem la seva instal·lació opermanència als nostrespobles.

- Han mesurat l'impacte de ladarrera parada de Repsol almunicipi?

Mesurar l'impacte d'unaparada és complicat perquè lespersones que accedeixen alnostre municipi amb motiu d'a-quests treballs fan ús de moltsserveis. Alguns d'aquests no sónpròpiament del municipi, comper exemple, els serveis detransport dels autobusos.Durant el mes i mig que vadurar la parada, l'afluència degent que arribava a La Pobla ifeia ús dels seus establiments va

ser molt gran. Pensi que algunsestabliments de restauració,per exemple, van haver dedoblar, i en alguns casos tripli-car, el nombre de treballadorsper fer front a l'augment de lademanda. Una altra considera-ció a tenir en compte, és la rela-tiva al nombre de persones enatur del municipi que van sercontractades per a la parada, jaque les empreses que donavenservei a Repsol havien de con-tractar més gent. Així doncs,tot i no tenir una xifra econò-mica exacta, puc dir-li que a LaPobla, estem molt satisfets decom va anar la parada.- Al marge d'aquest paper cen-tral que la química ocupa en l'e-conomia del municipi, en quinsaltres àmbits treballal'Ajuntament pel que fa a la pro-moció econòmica?

Nosaltres volem promoure labona salut de la nostra econo-mia i és per això que treballemper enfortir qualsevol iniciativaque pugui beneficiar La Pobla iels seus habitants. Aquest és elmotiu pel qual hem recolzat elChemMed Tarragona i aquestés el motiu pel qual donaremsuport a qualsevol iniciativaque ens ajudi a augmentar lavisibilitat del municipi i pertant, a augmentar les nostrespossibilitats de negoci.- Quin grau de diversificaciótenen? Hi ha espai per a l'agri-cultura o el comerç en el modeleconòmic del municipi?

El pes d'aquests sectors en lanostra economia del és moltmés baix que el de la indústriaper raons evidents, com perexemple, el fet que la major

22 2014

ESPECIAL LA POBLA

Entrevista

Abril

‘Les administracions han de ser valentes. Si volem que la gent treballi,

hem de crear ocupació’

Joan Maria SardàAlcalde de La Pobla de Mafumet

REDACCIÓ / LA POBLA DE M.

La Pobla de Mafument és unmunicipi marcat per la sevaproximitat al polígon químicnord. Això influueix positiva-ment en la seva economia,com també la seva oferta dequalitat de vida en ple centredel Camp de Tarragona, queha fet que en els últims anyshagi viscut un important crei-xement demogràfic important.

Joan Maria Sardà aposta per continuar impulsant el creixement demogràfic de La Pobla. X.J.

‘ChemMed serviràperquè el sector químic sigui encaramés fort gràcies a la implicació de tots els agents’

232014

ESPECIAL LA POBLA

Entrevista

Abril

part dels nostres terrenys esdediquen al sector secundari.Tot i això, tenim una economiadiversificada en què també hiparticipen les activitats delsaltres sectors. - Tenen programes de suport alsemprenedors?

Ara mateix no tenim cap líniaengegada en aquest sentit peròens devem als nostres veïns iveïnes i, com dèiem abans, alnostre desenvolupamenteconòmic. És difícil que en unpoble petit com el nostre exis-teixi normativa de recolzamenta l'emprenedoria. El que sí queexisteix, és una pràctica derecolzament permanent, és adir, qualsevol proposta querebem, la recolzem i l'adaptema les necessitats del municipi.Permanentment, adoptemdecisions que repercuteixen enbenefici dels emprenedors delmunicipi o, com en el cas delspetits industrials, el comerç i larestauració, duem a terme cam-panyes de recolzament oaccions directes que els portinbeneficis. - Quines aportacions es fan desde l'Ajuntament en l'àmbit de lalluita contra l'atur?

A La Pobla sempre hemdefensat que la millor lluitacontra l'atur és generant obrapública. Les administracions

han de practicar amb l'exemplei han de ser valentes. Nopodem demanar que el teixit

empresarial arrisqui els seusactius, mentre nosaltres ens homirem des de la barrera. Sivolem que la gent treballi, elshem de donar feina i per això,a La Pobla, no hem aturat maila construcció d'equipamentsque ens serveixen, d'unabanda, per satisfer les necessi-tats dels nostres ciutadans i, del'altra, per generar llocs de tre-ball. - Quines són les prioritats delgovern per aquesta legislatura?

Fa poc, vam inaugurar lanova coberta de la Pista

Poliesportiva, que ens per-metrà fer ús d'aquest equipa-ment sense haver de patir perles inclemències del temps.Ara, tenim en marxa altres pro-jectes, com per exemple, laconstrucció del tanatori o laremodelació del casc antic.També estem ultimant elsdetalls del projecte que, per anosaltres, és el més important:la construcció del nou edificidel CEIP. Per a nosaltres ésfonamental invertir en elbenestar dels veïns i veïnes deLa Pobla, a través de la remo-

delació i construcció d'equipa-ments que els satisfacin.- El nou edifici escolar del qualparlava ara ha de permetrecobrir tota l'etapa educativaobligatòria. Com està el projec-te?

Esperem que la construcciódel CEIP Mare de Déu delLledó comenci immediata-ment. Aquest nou edifici delCEIP, substituirà l'actual, elqual s'ha quedat petit i no ésampliable. Arran d'un convenide col·laboració entrel'Ajuntament i el Departamentd'Ensenyament de laGeneralitat farem aquesta obraque permetrà que els alumnesde secundària de La Pobla esquedin cursant els seus estudisaquí i no s'hagin de desplaçaral Morell com fins ara. - En els últims anys La Pobla haexperimentat un notable creixe-ment de població. La tendènciacontinua? Com la canalitzen?

El cens del municipi creix demanera constant i per a nosal-tres és un orgull veure com LaPobla es fa gran. Tenim equi-paments i serveis suficients perfer front a aquest creixementsense haver de rebaixar la qua-litat de vida dels nostres ciuta-dans, així que estem encantatsde rebre nous veïns i veïnes almunicipi.

La coberta de la pista poliesportiva ha estat una de les últimes inversions de l’Ajuntament. X.J.

‘La construcció d’equipaments enspermet lluitar contral’atur i millorem elbenestar dels veïns’

- ¿Por qué asumen ustedes la orga-nización de la Fira?

Porque entendemos es muybeneficiosa para el municipio, yaque genera retornos importantes.En la Fira Marítima de la CostaDaurada, que se celebrará entrelos días 16 y 18 del próximo mesde mayo, todo el sector náuticosuma esfuerzos para crear unevento en el que todos los actoressalen ganando. - El evento se ha ganado ya ciertasolera…

Se trata de la séptima edición,pero en un formato distinto, queprofundiza más en las sinergiaslocales, las empresas náuticas(chárter, venta y reparación de

embarcaciones…), EstaciónNáutica, Club Náutico… EstaFeria es posible gracias al apoyodecidido del Ayuntamiento, quenuestro Club náutico lidera ycanaliza, pero con la participaciónde todos en un comité organiza-dor. - ¿Qué objetivos se plantean a cortoy medio plazo?

Existe un objetivo comercial evi-dente, pero también el de la pro-moción del ocio náutico, hacién-dolo accesible a través de expe-riencias de iniciación, lo que lla-mamos bautizos, con todo tipo deactividades (vela, submarinismo,pesca, windsurf, etc) para atraer alpúblico hacia la náutica. A veces

para vender un barco hay queempezar por una hora de paddle-surf. Hemos diseñado un progra-ma y un montaje muy atractivo,totalmente gratuito, con charlas,exposiciones, proyecciones….Otro aspecto muy relevante quenos interesa remarcar es la conser-vación de la náutica tradicional,que no se pierdan las tradicionesmarineras de nuestra población. - Hasta la fecha han gozado de unaimportante éxito de visitas…

Contamos con la ventaja de laubicación del puerto y del Club,que es absolutamente privilegiadapor la perfecta integración en elpaseo marítimo, lo que nos garan-tiza un importante flujo de visitas.

Creemos que la Fira es la herra-mienta idónea para popularizar lanáutica a medio y largo plazo, y elAyuntamiento también es cadavez más sensible por lo que apor-tamos al municipio. - ¿Todavía hace falta mucha peda-gogía en torno al sector náutico?

Sin duda. En el pasado nohemos sabido transmitir bien, demodo que las instituciones no seatreven a incentivar un sector quetodavía se asocia con el lujo. Se vecomo algo absolutamente normalque exista el Plan Prever para esti-mular la venta de coches, peromuy pocos entenderían unamedida así para las embarcacionesde recreo. Todavía hay una visiónmuy corta sobre el potencial decrecimiento y los beneficios aso-ciados a la náutica. - Nuestra cultura del mar haceaguas…

En Francia, por ejemplo, todoslos niños navegan. Trabajan en lageneración de una cultura náuticadesde pequeñitos. La genteentiende que los niños de Vielhaesquíen, por su entorno montaño-so, pero es que en Cambrils, unpueblo costero, también se sub-venciona antes el esquí que la vela. - ¿El mito de la inaccesibilidad de lanáutica sigue vivo?

Siguiendo con el ejemplo delesquí, es más barato el manteni-miento de un pequeño velerotodo un año que una semana deesquí familiar. Ese 1% de megaya-tes proyecta una imagen elitista,pero el 90% de los navegantes tie-nen embarcaciones de menos de10 metros. Y luego está el tema deimpuestos, cánones, tasas… queencarecen mucho la actividad ynos hacen menos competitivosque Croacia, Turquía, Italia oGrecia, entre otros países. - Una buena oferta náutica es unactivo turístico de primer orden.

El impacto económico y socialde un puerto deportivo en suentorno cercano está perfecta-mente estudiado: gasto por tripu-lante, puestos de trabajo que segeneran… No hay discusión sobrela calidad de este turismo.Además, hoy en día los destinos -además de sol y playa, paisaje, cul-tura, etc- venden sensaciones yexperiencias, que es justo lo queda la náutica. - Esta Fira Marítima 2014 coincidecon el 50 aniversario del ClubNáutico de Cambrils…

De hecho está integrada ennuestro programa de eventos,junto a la Semana Catalana deVela, la regata más importanteque se celebra en Cataluña, conmás de 600 embarcaciones, quecelebraremos en los primeros díasde mayo. A modo de contexto, unMundial no llega ni de lejos alvolumen de impacto social de estemacroevento, que necesita 60 ó 70personas para una organizaciónprofesional. El impacto económi-co estimado es de un millón deeuros.

‘El turismo busca sensaciones yexperiencias; es justo lo que da la náutica’

Fabián EscudéGerente del CN Cambrils

ROBERTO VILLARREAL / CAMBRILS

La Fira Marítima de la CostaDaurada abre sus puertas amediados del mes próximo enCambrils. Por deelegación munici-pal, el Club Náutico (CN)Cambrils, que además este añocelebra su 50 aniversario, sevuelca en la organización de esteevento diseñado para profundizaren la cultura náutica como mejjormodo de potenciar un sectorestratégico para el futuro de losdestinos turísticos. Fabián Escudé explica los beneficios que aporta el sector náutico.

24 2014

ESTIL DE VIDA

Sector náutico

Abril

REDACCIÓ / REUS

La Cambra de Comerç de Reus ha anunciatla convocatòria dels Premis a laInternacionalització 2014. Els premis neixenamb la voluntat de reconèixer aquelles empre-ses que s'han significat durant els últims anysen processos d'exportació. En paraules delpresident de la Cambra, Isaac Sanromà, aques-ta activitat econòmica "ha estat cabdal a l'horade confortar l'economia de la zona en unaconjuntura com l'actual. Sense l'esforç i ladedicació d'aquestes empreses, afrontant mis-sions d'aquestes característiques, els efectes dela crisi s'haguessin notat encara més en l'eco-nomia de la zona". En la mateixa línia es vaexpressar el regidor Marc Arza, que va volerposar en valor l'àmplia trajectòria que algunesempreses acumulen en aquest àmbit, el quedemostra l'esperit inquiet i emprenedor quesempre ha caracteritzat el teixit productiu d'a-questes comarques.

Els premis s'estructuren en diverses catego-ries, segons els sectors: industrial, agroalimen-

tari, turístic, noves tecnologies, enològic, cons-trucció i logístic. Paral·lelament, es va anun-ciar l'organització dels premis de periodismeper reconèixer aquells articles publicats en elsdiversos mitjans de comunicació que posen envalor la feina de les empreses exportadores. Ellliurament de premis serà el dimecres 21 demaig al Teatre Fortuny i oportunament s'in-formarà del seu contingut. El termini d'admis-sió de candidatures finalitza el proper 28 d'a-bril i les bases es poden consultar a la pàginaweb de la corporació www.cambrareus.org

La Cambra de Comerç de Reus convocaels Premis a la Internacionalització 2014

Parc Centralinaugura unanova plantacomercial

REDACCIÓ / TARRAGONA

El centre comercial deTarragona Parc Central va inau-gurar una nova planta comercialde més de 7.000 metres qua-drats, tres mesos després de lainauguració de les sis sales decinema. Es culmina així el pro-jecte d'ampliació del centre.Aquesta nova planta té el sectorde la moda com a protagonista iincorpora botigues de marquesde primer nivell com Desigual,Mayoral, Superdry, Botticelli,Phil Park, Brandi withloveby393... A la planta també hi ha unnou establiment de Zara i unaltre de H&M que, d'aquestamanera, es converteix en un delsmés grans d'Espanya i serà el pri-mer en tenir la secció Home.

Homenatge delCol·legi d'Advocatsde Reus a Miquel

Benabarre

REDACCIÓ / REUS

El Col·legi d'Advocats de Reusva retre homenatge al PalauBofarull a Miquel Benabarre,Secretari General d'Activa Mútuapels seus 25 anys de reconegut al'entorn de l'advocacia laboralis-ta. L'acte va ser aprofitat perdonar la benvinguda als nouscol·legiats i felicitar a altres lle-trats amb trajectòria professionalde 25 i 50 anys.

252014

ESDEVENIMENTS EMPRESARIALS

Abril

Formació

Roger Mateu · Cap de sistemes de frens a IDIADA

L’assessoria d’empreses de Valls Parés iAubia va reunir els alumnes de la segonaedició del seu Programa de GestióEmpresarial per escoltar les ponències de 6experts en diferents camps del món de l’’em-

presa. Es tractava de comparar les expe-riències de profressionals qualificats dediverses empreses del territori perquè ser-veixin de referència als alumnes d’aquestprograma de formació adreçaat a empresaris.La gestió de projectes, l’excel·lència, la pro-moció i creació de producte, la gesttió

econòmica, els riscos laborals i l’accés alfinançament bancari van ser les àrees tria-des per lla seva importància en el dia a diade les empresa. Les aportacions delsponents van tenir un caire pplaner per tal queresultessin de la màxima utilitat als assis-tents a la sessió.

‘Benchmarking’, el repte de fixar-se en els que ho fan millor

Parés i Aubia tanca el segon programa de formació amb 6 ponències sobre àrees diverses de l’empresa

DANI REVENGA / LA SELVA DEL CAMP

La sessió es va celebrar a l’Hotel Mas Passamaner, a La Selva del Camp.

El nostre hotel es va haverde reinventar després de l'in-cendi de 2007. Però vamaprofitar aquest moment dedesgràcia per crear una ofertaque s'ajustés a la demandaactual. I ho hem fet al voltantde l'enoturisme i els actiusculturals, paisatgístics i histò-rics de la nostra comarca, elPriorat. El nostre model denegoci ens fa passar de serun hotel a ser molt més: undinamitzador actiu del turismea la comarca. Això significaorganitzar tota mena d'activi-tats al voltant del món del vique portin gent a la nostracomarca i cooperar ambaltres agents del territori. I pertenir èxit, necessitàvem sortiral món, per captar públic detot arreu que estès interessaten el nostre producte. Ho hemfet gràcies a les xarxessocials, que ho fan possiblede manera efectiva i amb cos-tos reduïts.

Marta Domènech

Gerent de l’HostalSport (Falset)

Moltes pimes veuen els riscos laborals com un impost perquè nohan patit accidentes ni malalties professionals. Un accident té costos:en diners, en producció, en incompliments de terminis i en imatge.Quan n’hi ha un, les diferències són enormes entre una empresa quefa els deures en prevenció i una que ho fa com un tràmit. La direcciós’hi ha d’implicar, però cal delegar. Un bon projecte és el resultat deltreball en equip entre els servei de prevenció aliè, que guia i asses-sora l’organització, i que cal anar actualitzant en funció de l’evolucióde de la integració de la prevenció dins l’empresa. Convé no oblidarque l’empresari té responsabilitats penals. Davant els riscos, caal mar--car prioritats i prendre mesures. Fer-ho bé pot estalviar molts proble-mes.

Susanna Brescolí · Cap provincial d’Unipresalud

Els bancs avaluem la funcionalitat i la capacitat de gestió, és a dir, lapersona: si estan formats, si tenen iniciativa, si treballen en previsió...És important que l'empresa compti amb una persona que representi totaixò. El segon aspecte és la posició competitiva de mercat, fixant-nosen el producte, els clients i els proveïdors. Dins del capítol dels aspec-tes econòmics i financers, és important demostrar que el CASH FLOWde l'empresa permeetrà tornar el crèdit. També influeixen aspectes histò-rics, que ens donen informació sobre el rigor a l'hora de gestionar i tor-nar crèdits en el passat. I, finalment, és molt important la subjectivitat,si la persona que parla amb el banc transmet valors i credibilitat. Elsbancs som empreses i donar crèdit és el nostre negoci, però hem deser curosos. Per què el concedim, cal complir uns requisits.

Antoni Solé · Director del Banc de Sabadell a Valls

Per assolir l'excel·lència empresarial, perquè una planta o un grup depersones funcionin a màxim rendiment, la primera condició és eliminarles pèrdues dels processos. I per això cal organitzar, ordenar, netejar,estandaritzar i mantenir totes aquestes millores. Posteriorment, s'had'establir un pla d'auditories basades en els criteris de mantenimentdels cinc punts anteriors, amb plans d'acció en els casos en que esdetectin puntuacions baixes. L'èxit empresarial l'assolirem amb setpilars: la disponibilitat, la qualitat, el respecte al medi ambient, la flexi-bilitat, la seguretat, la innovació i tenir cura de l'equip. I hem d'estar moltfocalitzats amb l'eliminació de pèrdues, ja siguin de disponibilitat, pro-ductivitat o qualitat. Totes tres són pèrdues de rendiment. A mesura queprogressem aconseguirem millorar en nostre rendiment real.

Josep Maria Altès · Ex responsable d’Excelència a Sant Gobain

Se sol dir que "el paper ho aguanta tot", per criticar als que fem elspressupostos perquè molts cops són difícils de portar a la pràctica. Peròhem d'acceptar que els pressupostos es desvien. Tot i això, és una einafonamental, és la nostra guia espiritual numèrica: alinea i mesura tots elscomponents de l'empresa, ens permet comparar com estem fent lescoses amb com pensàvem que les faríem, equilibrar despesa i ingres-sos... A l'hora de fer-lo, hem de tenir en compte els càlculs interns, peròtambé previsions externes: com estarà el nostre pproducte, sector i el móndurant l'any. És molt important que sigui realista i ben estructurat, ambmolt control del detall de totes les partides tot i que després el documentfinal resumeixi els números. I s'ha de seqüenciar bé, mes a mes, o fins itot en períodes més curts, perquè ens ajudi a gestionar la tresoreria.

Joan Amigó · Director financer de Ticnova

El que fem les grans empreses per optimitzar els nostres pro-cessos no és molt diferent de moltes coses que fan les empre-ses petites. Primer cal una avaluació de riscos, que ens ha depermetre identificar tot allò amb que pot alterar i dissenyaraccions preventives. Després, hem de definir els rols i respon-sabilitats de l'equip, amb una matriu que ho deixi molt clarsegons un quadre que descriu quatre nivells: Responsabilitat,

Aprovació, Suport i Informació. Ha d'haver-hi també un comitède seguiment i direcció, un òrgan amb persones amb capacitatde decisió que asseguri el bon desenvolupament i eviti desvia-cions en costos o timing. Finalment, hi ha els índexs d'avalua-ció del projecte, que ens permeten objectivar el seu rendiment,ja sigui des d'un punt de vista financer, tècnic o de relació ambel client.

Els alumnes del Programa de Gestió Empresarial de Parés i Aubia.

Creació i promoció de producte

Fases per gestionar un projecte

Com aconseguir l’excel·lència Gestió econòmica

La seguretat com a inversió Com accedir al finançament bancari

Abril26 2014

TRIBUNA

Los pueblos antiguos eran muyaficionados a las artes adivinato-rias, y solían acudir a los templospara consultar sobre su futuro.¡Qué halo de misterio e incerti-dumbre tan extraordinario!Buscar interpretaciones en laambigüedad con la que siempreresponden los oráculos da pie atodo tipo de decisiones.Decisiones a las que luego busca-mos intencionalidades, más justi-ficaciones que excusas, y menosenseñanzas. Buscar interpretacio-nes a lo que sucede también esbucear en nuestros deseos. Eldeseo de que las cosas sucedande una manera nos inclina a pen-sar así, decidir así y actuar así. Decidir significa matar posibilida-des, y se hace por convicción, pordescarte o por instinto. Ante esto,la pasión exacerbada parece noser buena consejera en la tomade decisiones; basta con leer a

Dan Ariely en De las Trampas delDeseo, cuando se pregunta enuno de los capítulos: ¿Decidimoslo mismo cuando estamos sexual-mente excitados que cuando nolo estamos? La excitación acudede los mismos intestinos y en oca-siones del corazón. La ligazón delos deseos más primitivos y nues-tras motivaciones, nos llevan a laacción del YA por encima inclusode objetivos a largo plazo, hacia lafrontera de la gratificación rápiday muchas veces menor.La templanza griega sigue siendouna virtud, que en la empresapuede traducirse en equilibrioemocional. Y la prudencia, en suverbo provideo, ver de lejos, versamás sobre el futuro que sobre elpresente, establece las conductasfuturas, ordena situaciones quehan de acaecer sin que sucedanpor azar, acciones a ejecutar, yprincipios que mantener. Pero

esto va en contra de la rapidez; yla acción, mucha más acción, nonos deja tiempo para pensar,madurar, traducir nuestras histo-rias. No vemos cordilleras sinomontañas aisladas, y cuando estosucede e iniciamos algo, en oca-siones una vez empezado ya nohay forma de pararlo. Un directivo toma decisionesconstantemente, interrelacionavariables e información, recons-truye posicionamientos..., bajo lapresión del tiempo y de recursoslimitados. Con todo, hay algunosque hasta buscan significados yvalores en ello, mensajes que lan-zar a él mismo y a los demás, paradespués a toro pasado, escucharaquello de: "yo en tu lugar hubie-ra…", "No sé cómo no valoras-te…". Así somos.Los oráculos actuales expresan ylegitiman nuestros deseos de per-tenencia y seguridad. Basta pen-

sar en contratar a grandes con-sultoras o prestigiosas escuelas denegocio para por si acaso fallanlas cosas, argumentar que el tra-bajo lo hizo X, y claro, es que lodijo X. La gran diferencia resideen que los oráculos actuales sosie-gan, ya que no debemos preocu-parnos ni pensar en interpreta-ciones. Nuestros oráculos giranen torno a agencias de califica-ción, de rating, de riesgos(Standard & Poor's, Moody's,Dagong Global Credit Rating,etc). Sus calificaciones valoran elriesgo de impago, el deterioro dela solvencia del emisor…, y lescreemos a ciegas. Otros oráculosgiran en torno a esos generado-res de opinión (think tank); opersonas de prestigio y ascenden-cia que venden su palabra. Todosellos nos siguen moviendo, ytomando decisiones por noso-tros, que es más cómodo, claro,pues la incertidumbre nos poneenfermos.Hoy las ordalías, aquellas pruebasutilizadas en la Edad Media paracomprobar si alguien era culpa-ble, se traducen en nuestras orga-nizaciones en muy poca o excesi-va información, en inmediatez,renunciar a la congruencia, enpensar más en el accionista. Ycuanto más grande es la organi-zación y más alto estás, más hasde pisar fuego, por si no eresdevoto creyente de nuestra cultu-ra y confianza. Es evidente que nadie nos asegu-

ra el éxito, ni siquiera una deci-sión estudiada, serena, y ética. Noes una promesa, como en elamor o el sexo. Nunca lo es.Casi que seguimos igual que losgriegos, empeorando el despres-tigio de los dioses, o cuanto poco,el de los oráculos; si bien conti-nuamos buscando lugares délfi-cos a los que acudir en manada.Pero a diferencia de ellos, nosestamos quitando la interpreta-ción, y en el fondo el deseo, odicho de otro modo: nos situa-mos en la frontera de la deshu-manización del deseo. Vivimos

creyentes en los muros de laspantallas, escondiendo nuestravacilación y los mismos miedosque los valerosos guerreros de laantigüedad. Seguimos necesitan-do-buscando seguridades, histo-rias y tribus comunes y no comu-nes. Seguimos creyentes y necesi-tados de dioses y de leyendas. Esees todo nuestro plan. ¡Qué pocohemos cambiado!

Los oráculos actualestoman decisiones pornosotros, que es máscómodo, porque la incertidumbre nos pone enfermos

Roberto García Casado reivindica la importancia detomar decisiones por uno mismo, aceptando el ries-go que ello supone y su imprescindible componente

instintivo. Una tendencia que va a la baja y que seestá sustituyendo por la contratación de consultorasque toman decisiones en nuestro lugar.

Oráculos

RECURSOS HUMANOS

Si usted tiene depositado suahorro en entidades financierasle convendría conocer la refor-ma que está a punto de apro-barse y que le afecta directa-mente como cliente. Para expli-car la nueva reforma convienerecordar de donde venimos.Nuestro tejido financiero sebasaba principalmente en ban-cos y cajas, estas últimas nacie-ron aproximadamente hace dossiglos con el objetivo de facilitarel acceso al ahorro y crédito a lasclases populares. En los últimosaños se "transformaron" enagencias de colocación de polí-ticos y amigos donde "presunta-mente" sus principales funcio-nes eran aumentarse el sueldo,volver a aumentarlo, concebirabultados planes de pensiones

para su dorada jubilación y con-ceder préstamos a amigos afinessin ningún tipo de criterio. Elresultado final ya lo conocemos,presidentes y consejeros de cajasforrados hasta las cejas, cuatroimputados y los contribuyentesa pagar la ineficiente gestión sinque aquí pase nada de nada.

Cabe subrayar que no todas lascajas se han gestionado comoun cortijo de la CCAA de turno.Siguiendo el guión impuestopor Europa el gobierno fusionóun buen número de entidadesdesapareciendo una parte signi-ficativa del tejido financiero quese habían gestionado sin controlpropio ni del órgano encargadode su supervisión, el Banco deEspaña, que brilló durantetodos estos años por su ausencia¿Será que el responsable tam-bién era elegido por políticos? La consecuencia de tal negli-gente actuación condujo a laquiebra del sistema y Europanos tuvo que rescatar obligán-donos a prescindir de las cajasno sin antes pagar desorbitantesindemnizaciones a sus respecti-

vos presidentes. También casti-gó a los ahorradores que fuesentitulares de acciones, participa-ciones preferentes y/o obliga-ciones subordinadas con unaconsiderable quita y finalmente,ante la falta de recursos, el con-tribuyente fue obligado a com-pletar la recapitalizaciónmediante impuestos.Dada la magnitud del desastre ylo vulnerables que somos los ciu-dadanos ante la ineficienteactuación de nuestros políticosen la gestión de crisis financie-ras Europa pretende cambiar elprocedimiento de rescates. Lareforma tiene como objetivoque los contribuyentes NO vuel-van a pagar el hundimiento delas entidades financieras. Ahorabien, ¿quién pagará el coste delrescate? Principalmente losclientes. Si usted es cliente deuna entidad que necesita ser res-catada como en su día pasó conBankia, Catalunya Caixa, etc. leconviene conocer el orden deprelación ya que deberá "parti-cipar" en la recapitalización enfunción de las inversiones direc-tas que mantenga en la entidad.El orden de prelación es elsiguiente: capital propio de laentidad, accionistas, titulares departicipaciones preferentes ysubordinadas, tenedores de ladeuda sénior y finalmente losdepositantes recordando que,por ahora, se les garantizan

100.000 euros con cargo alFondo de Garantía deDepósitos, aunque deben saberque este fondo carece de capitalpara cumplir sus obligaciones,ya se sabe, si no hay dinero no sepaga. También "contribuirán"el resto de la banca. Una vezagotadas todas las partidas des-critas anteriormente entrará enacción el nuevo fondo europeode resolución.Si finalmente se aprueba lareforma será un importantepaso adelante que beneficiará alconjunto de la ciudadanía. Nopodemos ser los paganos de loserrores que cometen tercerosen sus respectivas empresas pri-vadas. Debemos dejar caer lasentidades ineficientes si quere-mos un sector financiero fuertey sano, de no ser así seguiríamospremiando la ineficiencia y lasconsecuencias serán devastado-ras para el sistema. Recomendación: a partir deahora su prioridad será conocerel estado de salud de su entidadfinanciera si quiere evitar queun rescate acabe con sus aho-rros. Recuerde que cuando con-trata, por ejemplo, un depósitopor tiempo y rentabilidad deter-minada lo que está haciendo esconcederle al banco un présta-mo y por lo tanto si un día laentidad carece de recursos sufi-cientes puede que no recuperesu inversión.

Victor Lopez advierte a los usuarios de banca quela reforma que se está tramitando hará que losdepositos de los particulares respondan de los

agujeros de estas entidades. López recomiendaapostar por entidades saneadas para evitar sor-presas desagradables.

Si usted tiene sus ahorros en bancos le conviene saber que…

INVERSIONES

Debemos dejar caer a las entidades ineficientes si queremosun sector financiero fuerte y sano

El 19 de desembre del 2013, vansaltar totes les alarmes, el rebut dela llum tornaria a pujar. Aquestaugment era degut a què, en elmoment de finalitzar la subhasta,anomenada Cesur, per determi-nar el preu de l'energia (el tramalliberat del rebut de la llum), hiva haver un augment del 26.5%del preu del MW hora. Traduïtaixò amb el preu final que paga elconsumidor representava unincrement del 10,5%. A part, si lisumem l'altre component delrebut, és a dir, la part regulada(peatges) que és fixada pelgovern per poder cobrir el dèficitde tarifa, els costos de producció itransport de la llum, les primes alrègim especial i a les renovables,s'havia de pujar un 1% més, així,doncs, el primer trimestre del

2014 es tindria que incrementarun 11%. Però finalment, el preu de la llumno va pujar aquest percentatge, jaque el govern va intervenir i la

Comissió Nacional dels Mercats ila Competència (CNMC) va inva-lidar la subhasta elèctrica davantles sospites que es va inflar el costde la llum. Aquest fet, va fer que el

govern mitjançant un decret llei(aprovat pel Consell de Ministres)anunciés que el consumidors hande pagar aquest primer trimestre,un augment d'un 2,3%, i que escrearia un nou sistema de factura-ció.En un principi, el nou rebut, escomençarà a aplicar al mes d'abrili arribarà a les factures al maig.Segons el Ministre d'Indústria,José Manuel Soria, els consumi-dors tindran tres opcions dife-rents de facturació. En el primercas, els clients podran firmar con-tractes bilaterals amb empresescomercialitzadores, una opcióque actualment ja existeix. L'altrapossibilitat serà firmar un contrac-te amb una tarifa plana per unperíode concret (s'està plantejantque sigui un any). I l'últim cas, els

consumidors pagaran en funcióde la tarifa horària. Nomes espodrà aplicar aquest cas si es té uncomptador intel·ligent (uns 7milions de clients el tenen). Pelsque no en tinguin, les facturesseguiran sent de forma bimestral iel preu es calcularà mitjançant lamitjana d'aquell període. Però en realitat, això pot provocarun problema pel consumidor, jaque la tarifa plana pot ser quesigui més cara, degut a que lesempreses comercialitzadoresintentaran aconseguir un margeper poder-se cobrir, en el cas queels preus puguin pujar d'unamanera que no havien previst.Per altra banda, la part variable dela factura dependrà del mercatmajorista, cosa que pot provocardubtes de si serà estable. Enaquest sentit Indústria manifestaque la volatilitat del mercat faràvariar molts pocs euros la factura ique aquestes mesures permetrandisminuir el rebut de la llum un3%, sempre que la part dels peat-ges no s'incrementin. Aquesta dis-minució afectarà a 16 milions d'u-suaris. El govern deixarà un mes ales elèctriques perquè puguinadaptar-se, però les grans distri-buïdores reclamen mes temps,com a mínim un any i mig.A finals de febrer, la CNMC vaemetre un informe sobre el noumecanisme per la fixació de preusde l'electricitat. En ell es diu quemitjançant aquest sistema s'acon-

seguirà una reducció mitja de lafactura d'un 4,3%, i que s'ajustamés al cost real de la produccióen el moment del consum. Això

provocarà de que es pugui millo-rar l'eficiència energètica, econò-mica i mediambiental del sistemai reduir les emissions de CO2. Percontra, va incloure que s'hauriade realitzar una feina importanten explicar bé les diferentsopcions als consumidors i millo-rar l'estabilitat dels preus, per evi-tar fortes variacions.Al final, el què haurem de veureés si realment el preu de la factu-ra serà menor, com seran les tari-fes planes i, si finalment, les elèc-triques tornaran els diners cobratsde més. Esperem que tants canvisfinalment no es converteixin enun mal de cap pels consumidors,en un mercat molt més volàtil quevagi provocant increments depreus continus, sobretot, en unpaís en que l'1,4 milions de llarss'han quedat sense llum per nopoder pagar el rebut.

Laia Pié Dols analitza els canvis normatius en el rebutde l’electricitat que entraran en vigor el mes d’abril ique es reflectiran en el rebut de maig. Pié dubta que elscanvis tinguin una efectivitat real per reduir l’encariment

de l’energia elèctrica. En els casos de les tarifes planes,per exemple, adverteix del risc que contractar-ne unaacabi suposant pagar més en lloc de l’estalvi que hau-ria de suposar pels clients.

I al final, com seràla nova factura de la llum?

ENERGIA

Al final, el que haurem deveure és si realment elpreu de la factura seràmenor o si els canvisseran només un mal decap pels consumidors

TRIBUNA

Abril 272014

Les tarifes planes en elrebut de la llum són unproblema perquè lesempreses intentaranaconseguir un marge per cobrir-se

L’anàlisi

Cal tenir en compte, però, quequan fem referència a països,territoris o ciutats, el mercats (lademanda) poden ser tant els resi-dents estrangers quan pensen enun lloc on fer vacances, en unlloc on anar a treballar o a estu-diar, en un lloc on situar lesinversions, o també a l'hora d'es-collir diferents productes als seuspaïsos (una melmelada o uncotxe, per exemple). Escollir elpaís on viatjar, on estudiar o onfer les inversions són decisionsque es prenen poques vegades.En aquests moments, el consu-midor pot fer un esforç en cercar

informació i contrastar la sevaopinió. En canvi, la compra deproductes és continua i, per això,el made in pren una importànciadiferent: ens diu si podem con-fiar en un cert producte, ensdóna unes garanties... Aquestapercepció que tenim del madein és una combinació de moltsinputs al llarg de la vida: els cot-xes que hem tingut, les notíciesque sentim dels països, els perso-natges que són d'allà, les altresmarques presents...

Quan és parla de marques i dela seva força als mercats hi hadues dimensions importants imolt diferents. La primera és lanotorietat i la segona és el posi-cionament.

Notorietat. La notorietat és la proporció

del mercat que coneix la marca.La marca España és, de llarg,molt més notòria que la marcaCatalunya. És un país membrede la UE, de la ONU, va guanyarel darrer mundial de futbol, ésun dels països dels que més s'haparlat durant la crisi econòmi-ca... A més, quan es donen dadesestadístiques, la majoria son anivell d'estat. De fet, la història

recent és la història dels estats.Sobre el mapa d'Europa, qualse-vol de vosaltres pot reconèixermultitud d'estats, però us seràmés difícil si ho feu a nivell deregions. És fàcil assignar alimentsa una sèrie de països (xucrut,rocafort, lambrusco). Però sabrí-em localitzar-los en regions con-cretes?

D'altra banda, Catalunya noestà present als organismes inter-nacionals perquè és una regiódins d'Espanya. Fins ara, moltsdels continguts que podrienhaver-se generat com a marcaCatalunya ho han fet com amarca Espanya. Per tant, lamarca Catalunya, si neix comEstat o si es vol construir com areferent per al món, necessitagenerar una notorietat. És possi-ble una Marca Catalunya dinsd'Espanya? Igual de possible queuna Marca Barcelona o unamarca Costa Daurada. Però pelseu elevat desconeixement ésuna Marca que s'ha de construirgairebé des de zero.

I això és sempre negatiu?Moltes empreses i grans corpora-cions ho fan amb freqüènciaquan volen crear una novamarca completament deslligada

de l'anterior, per sortir del posi-cionament de partida. De vega-des, la mala imatge de la marcaprincipal fa totalment necessariaquest recanvi. Quan es produei-xen fusions d'empreses, perexemple: l'Estat va crear de zero,la marca Argentaria, totalmentdiferent a qualsevol nom de bancde l'època, com resultat de lafusió de diferents bancs estatals. Iquan es va fusionar amb el BBVnomés en va quedar l'A.Recorden la marca Amena? I lamarca Airtel? doncs les empresesen qüestió no van tenir proble-mes en canviar-les per Orange iVodafone. I que me'n diuen de"Mr Propper ahora se llama DonLimpio"?

PosicionamentEl posicionament ve donat

pels atributs amb els quals s'asso-cia una marca en relació als seuscompetidors. La marca Espanyava acompanyada de moltes coses

positives, en el camp del turisme,la industria agroalimentària, elsesports... Però que està en declividegut a la crisi i les seves causes iefectes: creixement desorbitat, elpes de la construcció, la poca pla-nificació de les infraestructures,la corrupció generalitzada...També s'hi associen aspectescom la poca productivitat (detots es coneguda la "siesta" i la"fiesta").

A la vista de tot això, podemconcloure que la marca Espanyava estar en els punt just quan vaarribar la crisi. En canvi, ara estàretrocedint. La marca Catalunya,tot i haver de néixer de zero, potlligar-se de seguida a aspectesmolt positius i hauria de planifi-car com alliberar-se dels nega-tius. Començar una marca dezero presenta la gran dificultatde donar-se a conèixer, peròtambé presenta la possibilitat deplanificar-ne els principals atri-buts, com a lloc on treballar, fernegocis, turisme i referència pelmade in.

Marca Catalunya Vs Marca EspanyaIntentem fer un exercici el màximobjectiu possible en relació a lamarca Catalunya i la marcaEspannya per donar resposta a lesrecents paraules de l'AltComissionat per a la MarcaEspanya, Carlos Esppinosa de losMonteros. En aquestes declara-cions s'afirmava que "dels 7.000milions de persones que hi ha alplaneta, més de 4.000 coneixenla marca Espanya i prop de 700 lamarca Barcelona, però el nom deCatalunya no surt a les llistes". Ila veritat és que segur que deutenir raó en aquesta dadaa.

-Al examinar tus intervenciones en público,da la sensación de que no conoces elmiedo escénico. ¿Ese descaro es innato? Desde siempre me gusta hablar en público.Con 15 años ya hacía un programa enOlesa Ràdio, y desde que empecé eyeOshablaba en público para presentar el pro-yecto, de modo que vas perdiendo miedo yacostumbrándote. Poco a poco.-Trabajo, conferencias, libros, cursos... serí-as el hombre-anuncio ideal para una marcade vitaminas... ¿de dónde sale esa energíacreativa? La energía no se saca, no se busca… yocreo que la tengo desde siempre. La clave,lo importante de verdad, es hacer o que tegusta, y a lo largo del tiempo he tratado dehacer precisamente esto, lo que realmenteme apasiona en cada momento. Así consi-go dar siempre el 100%. He tenido la suer-te de poderlo hacer. -EyeOS, una start-up comprada por ungigante como Telefónica… ¿Eres conscien-te de que encarnas el sueño de miles deemprendedores? No sé si encarno el sueño de miles deemprendedores. Sólo de pensarlo me daun poco de vértigo. Como te digo he idohaciendo cosas, y particularmente eneyeOS hemos trabajado poco a poco parair avanzando, sin prisa pero sin pausa,aprendiendo, creciendo, y al final ha llega-do la noticia de Telefónica. -Representas frescura, desenfado, espon-taneidad... ¿Cómo se aprende a convivircon una multinacional como Telefónica? No tengo ni idea. A pesar de que se vea aTelefónica como a una gran empresa, alfinal tiene muchas dinámicas de start-up enciertos departamentos. Mi papel en eyeOSa partir de ahora será más desde un puntode vista de asesoría externa, pero estoycompletamente seguro que mis compañe-ros no notaran el estar integrados en

Telefónica, pues sabe lo que es eyeOs, y leinteresa mantener este espíritu que tene-mos desde siempre. - ¿Te deja un sabor agridulce la emancipa-ción de la 'niña de tus ojos'? Para nada. Desde hace años he sido cons-ciente que tenía que rodearme de gentemejor que yo. Hace años busqué un CEOpara que dirigiera la empresa, y otra gentepara desarrollar los distintos departamen-tos. La dejo en buenas manos, ¡no tengoninguna duda! -En nueve años has atravesado momentosfelices y también algunas frustraciones...Empleas con frecuencia la palabra perse-verancia, ¿en tu rincón nadie tira la toallacuando vienen maldadas? No se trata de tirarla toalla o no, esluchar, tener allado a gente que teempuja a seguir sive que la estás a punto de tirar. Es trabajar,trabajar y trabajar. Contarlo puede quedarpedante, hay mucha gente que lo pasa mal,mucha gente que hace cosas que les apa-sionan, que quiere, pero que fracasan. Deverdad que los admiro. Yo he tenido lasuerte de poder seguir y tirar adelante. -Con tu juventud ya posees fama, dinero (esde suponer que la venta de eyeOS hayasupuesto una alegría para tu cuentacorriente...), ¿cuáles son los estímulos quete hacen seguir arriesgando? Los estímulos surgen cada día de la cosamás absurda que te puedas imaginar. Haceunos años, un mediodía, se me ocurrió conun amigo hacer un programa de radio.¿Era para ganar dinero? No. Simplementepensábamos que teníamos algo que con-tar, y estuvimos dos años y medio cada sába-do, en lugar de descansar, haciendo radioen directo en el primer programa única-

mente de emprendedores de Cataluña.Nunca dejarás de encontrar algo que temotive.-No acostumbras a renunciar a tus vaque-ros y a tus bambas, ¿alguna vez te han tra-tado de imponer corbata y traje? El traje alguna vez ha tenido que ganar porobligación. La verdad es que descubresque hay sitios en este país en los que, lite-ralmente, no entras sin traje y corbata. Perocuando he subrayado este detalle era pararemarcar que lo importante es que cadauno sea lo que quiere ser, no lo que otrosquieren que sea. - También eres ejemplo del perfecto autodi-dacta, y seguro que algún chaval te men-

ciona cuando sus padres le aprietan conlos estudios... ¿qué le dirías? Que no haga como yo. Al final estudié enCambridge un curso de emprendeduría yun MBA en ESADE. Yo nunca he dichoque esté orgulloso de dejar los estudios.Fue una cosa que me encontré por elmomento que atravesaba eyeOS y pasó, sinmás. No fue algo buscado. -He leído en tu blog que a veces hay queparar y reflexionar, antes de seguir adelan-te. En tu caso la pausa ha sido brevísima,pues ya estás de lleno en Ideafoster...Todo tiene su momento, y a pesar de todo,lo de Telefónica no ha ocurrido de un díapara otro. Parar y reflexionar cuando estásen tu zona de confort es la mejor opciónpara tomar decisiones correctas, y es lo quehe tratado de hacer siempre que he podi-do.-Ideafoster, la herramienta definitiva para

los 'ideadores' perezosos y... ¿con muchodinero para invertir? No tiene por qué. Una buena idea puedecostar mucho dinero o no. Depende de loque se quiera hacer. Lo que buscamos conIdeafoster es ayudar a aquellos que tienenuna idea pero no saben dónde dirigirsey/o no tienen posibilidad de dedicar el100% de su tiempo a llevarla a la realidad.Es muy fácil decirle a alguien que deje sutrabajo para emprender, pero no todo elmundo lo puede hacer.- Las buenas amistades y las relacioneshumanas han sido claves en tus proyectos.¿Se puede alcanzar el éxito sin pagar peajeen lo personal? Está claro que no. Lo que haces te condi-ciona en lo personal y debes saber encon-trar un equilibrio en todos los campos.Creo que en este sentido me puedo sentirmuy satisfecho por la gente que me harodeado a lo largo del tiempo. Sin dudame han ayudado muchísimo.-Planteas los fracasos y los errores como lamejor escuela de negocios. ¿Cuál de losque has cometido se te ha quedado másgrabado y te ha enseñado más? No te puedo decir uno, todos enseñanalgo... He fracasado en muchas cosas.Entiendo el fracaso como los errores quese cometen en el día a día, no como algototalmente trágico y rompedor de lo queuno no puede recuperarse. En este senti-do, vivo fracasos cada semana: objetivosque me pongo que no consigo superar,ideas que no consigo desarrollar… -Talento, autoestima, capacidad de esfuer-zo... ¿qué mezclarías en el código genéticodel emprendedor? Esos ingredientes que citas, más ilusión,ganas, perseverancia, hacerse el sordo aveces, escuchar otras, todo bien agitado enuna coctelera para tener el mejor resulta-do.

"Vivo fracasos cada semana,y todos me enseñan algo"

Pau García-Milà es un activista radical de la emprendeduría. Haescrito tres libros sobre el tema, ccolabora en espacios de radio ytelevisión, y no duda en acudir si se le requiere para aportar su gra-nito de arena y su experiencia en eventos para levantar el ánimo aquienes se lanzan a la aventuraa empresarial. Acaba de estar en

Soldenit (Reus) invitado por WOW (We Own the World), una plata-formma cuyo objetivo es promover comunidades locales de empren-dedores y que, entre otras actividades, oorganiza una programaciónde encuentros por la que han pasado voces tan destacadas comola de Xavier Verdaguer, Jordi Valls, Sara Werner o el propio Pau.

Text: Roberto Villarreal / ReusFoto: Xavi Jurío

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

En 2010 recibió de manos de los Príncipes de Asturias el Premio Empresaotorgado en el marco del primer Foro Impulsa. Un año después fue distin-guido por el prestigioso MIT (Massachusetts Institute of Technology) como'Innovador del Año'. Le han llamado el Bill Gates catalán y también le hancomparado con Zuckerberg, el gurú de las redes sociales… A sus 25 años,es lo más parecido que existe en Cataluña, y probablemente en España, aesos jóvenes visionarios capaces de crear grandes empresas tecnológicas(Facebook, Twiter, Whatsapp) a base de talento, intuición y mucho trabajo.Acaba de vender a Teléfonica -el precio no ha trascendido- su proyectoeyeOS, un concepto pionero ideado cuando todavía no se había inventado eltérmino cloud computing (prestación de servicios en la 'nube', un servidor alque se accede desde cualquier ordenador conectado a internet) que comen-zó a desarrollar años antes que otros gigantes como Google. Lo que comen-zó como una idea para no tener que moverse de casa de su amigo MarcCercós -y subir la empinada cuesta que los separaba en su Olesa deMontserrat natal- cuando se olvidaba archivos en casa, ha terminado en unode esos pelotazos por los que suspiran miles de chavales que sueñan conllegar a rentabilizar algún día las pequeñas start-ups a las que se dedican encuerpo y alma. Tras nueve años desarrollando eyeOS, acaba de presentar anivel internacional su nuevo 'juguete', una empresa dedicada a convertir lasbuenas ideas en realidad que ha bautizado como Ideafoster. No para. Desde2011 participa también en Bananity, la red social temática que aglutinausuarios en función de sus intereses personales.

El éxito de una ideaque empezó cuesta arriba

Pau García-Milà, empresario informático

'No se trata de tirar la toallo o no, es luchar,tener al lado a gente que te empuja a seguir si

ve que la estás a punto de tirar’

paugarciamila.com