Indicadors de Sobirania Alimentària a...

Disseny espainomada.com

Arran de Terra II. Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya. Actualització 2018. RESUM

E. Producció ecològica i circuits curts de comercialització

C. La situació econòmica del sector agrari

D. On són les dones pageses? Qui cuida a qui al camp?

B. Pagesia i terra, imprescindibles per la Sobirania Alimentària

F. La mercantilització de l’alimentació

A. Com és la producció catalana? Quins impactes genera en el medi ambient?

http://indicadors.arrandeterra.org

Una producció orientada a la indústria càrnia exportadora

Producció agrícola (2014)

La producció agrícola catalana es caracteritza per l’alta parti-cipació de la producció de farratges (50%)i cereals (22%). Amb els farratges produïts a Catalunya, no n’hi ha prou per abastira la indústria de la carn, que requereix d’un balanç net (impor-tacions-exportacions) d’uns altres 3.300 milers de tones d’aliments per animals.

Producció ramadera (2014)

La producció de carn de porc ha experimentat un increment constant durant les darreres dècades (un 3,64% entre 1999 i 2015). Això implica un augment dels requeriments d’aigua tant per la producció de farratges com a la mateixa producció ramadera.

Com és la producció catalana? Quins impactes genera en el medi ambient?

A

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

TToo

nnee

ss

Porcí

Oví

Equí

Conills

Cabrú

Boví

Font: elaboració pròpia amb dades d’Idescat


farratges

cereals

fruita dolça

vinya hortalissa

altres

3392milers de tones

1509milers de tones

927

452

254464

0 20% 40% 60% 80%

equí 1,4

cabrum 0,6

oví 16

conill 15

boví 117

aus 352

porcí 1577 76%17%

6%

1%1%

0%0%

mil

ers

de

To

ne

s

Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya | Arran de Terra II (Actualització 2018 )

Balanç en pes importacions exportacions (2014)

L’agroindustria catalana es dedica a l’importació de soja, cereals i pinsos i a l’exportació de productes càrnis i fruita.

L’increment de la producció de carn de porc també implica un augment dels requeriments d’aigua tant per la producció de farratges com a la mateixa producció ramadera.

Consum d’aigua (petjada hídrica) (2014?) Consum d’energia (1990-2014)

Petjada hídrica blava: És l’aigua obtinguda de les fons subterrànies i superficials, i que és evaporada, incorporada al producte o transferida des d’un cos d’aigua i retornat a un altre, o retornada en un moment diferent en el temps. A l'agricultura fa referència al consum d'aigua de regadiu.

...Amb dependència energètica, hídrica i greus impactes pel medi ambient.

Farratges1050 Hm3

Cereals570 Hm3

Fruita dolça170 Hm3

Altres247 Hm3

L’agricultura catalana depèn principalment dels combustibles fòssils, sobretot del petroli. El consum de gasoil està principal-ment relacionat amb l’ús de maquinària (tractors) i la produc-ció agrària extensiva (cereals i farratges).El consum d'energia total per hores de treball dedicades al sector de l'agricultura (MJ/hr), ha augmentat més d'un 50% en els últims 20 anys, amb una taxa anual del 3%. El que indica una constant industrialització del sector, és a dir, més energia utilitzada per hora de treball humà.

0

500

1.000

19

90

19

92

19

94

19

96

19

98

20

00

20

02

20

04

20

06

20

08

20

10

20

12

20

14

MMiillll

eerrss

ddee tt

oonneell

aaddeess

ddee

ppeettrr

oollii

eeqquu

iivvaall

eenntt

[[MMttee

pp]]

Combustibles fòssils líquidsGas i coc de petroli

Electricitat

Font: elaboració pròpia amb dades de Gomis



Font: elaboració pròpia en base a càlcul de la petjada hídrica blava i dades del Departa-ment de Territori i Sostenibilitat

productes carnis (1.148 milers de tones)

fruita (899 milers de tones)

cereals (4.958 milers de tones)

farratges (2.856 milers de tones)

pinso (1.925 milers de tones)

Importació 70% Exportació 30%

86%(2014)

8%(2014)6%(2014)



El model productiu intensiu provoca la contaminació per nitrats dels aqüífers. Les causes: en el sector agrari, l’ús elevat de fitosanitaris i fertilitzants, i en el sector ramader, l’elevada cabana porcina i el problema dels purins.

Les 12 comarques estudiades sobrepassen la concentra-ció màxima recomanada (25 mg/L) perl’OMS, i 6 d'elles, superen el valor màxim admissible de nitrats a l’aigua de consum humà (50mg/L).

Augment de la concentració de nitrats - 70% a l'Alt Penedès - 49% al Maresme

Disminució concentracions- 57% el Baix Penedès - 55% el Segrià

Es mantenen constant- Osona, la Segarra o el Pla de l'Estany

La concentració de nitrats de totes les comarques estudiades sobre-passa el límit de concentració de nitrats recomanat per l’OMS, de 25 mg/L.

L’agricultura catalana depèn principalment dels combustibles fòssils, sobretot del petroli. El consum de gasoil està principal-ment relacionat amb l’ús de maquinària (tractors) i la produc-ció agrària extensiva (cereals i farratges).El consum d'energia total per hores de treball dedicades al sector de l'agricultura (MJ/hr), ha augmentat més d'un 50% en els últims 20 anys, amb una taxa anual del 3%. El que indica una constant industrialització del sector, és a dir, més energia utilitzada per hora de treball humà.

Contaminació per nitrats (2004-2012)

0

50

100

150

200

2012 Mitjana 2004-2012

Límit contaminació OMS Límit recomanació OMS

Font: elaboració pròpia amb dades d’ICAEN

mg/

L



B Pagesia i terra, imprescindibles per la Sobirania Alimentària

PagesiaPèrdua de la importància socieconòmica de la pagesia

Masculinització i invisibilització de les dones

Envelliment i manca de relleu generacional

Població ocupada al sector primari a catalunya (1965-2013)

Població ocupada per sexe (2015)

Propietat de la terra per sexe (2009)

Població ocupada al sector primari a Catalunya per grups d’edat (2017)

Titulars d’explotacions agràries a Catalunya per grups d’edat (2016)

1965 2001 2013

47.800 persones

10

20

15

5

25

0

23%

2,6% 1,6%

74%

3%23%

64%3%

32%

El 2015 el 13% de la població ocupada eren dones.Des del 2001 la seva presència havia disminuït un 40%

El 2009 les dones eren propie-tàries del 19% de la superfície i del 26% de les explotacions (majoritàriament menors de 5 ha)

13%

87%

13%






16-24 anys 25-54 anysmés de 55 anys

menys de 35 anys35-54 anysmés de 55 anys

19%

81%



Terra

Concentració de la terra agrària

Creixement de les societats mercantils propietàries de les finques

“Les finques més grans que aconsegueixen sobreviure, absorveixen les explotacions petites que pleguen”

“Només actors amb capital poden adquirir terres en propietat”

El 0,7% de les finques mésgrans controlen el 21% de la terra

El 92% de les explotacions disposen del 47% de la terra

40000

300001999

200920000

10000

0

-5ha

Nombre d’explotacions agràries per mida (1999-2009)

Propietat de la terra segons personalitat jurídica (2009).

Especulant amb la terraPreu mitjà de la terra

5-70ha 70-500ha +500ha

ha

-15% -7%

+22% -32%

Persona física: -14%

Societat mercantil i cooperativa: +45%

Entitat pública: -114%

Altres: -3,3%

EVOLUCIÓ DE 1999 A 2009

90%

4,3%5,5%

0,2%

Entre 1999 i 2009 han desaparegut 12 explotacions a la setmana

A la província de Barcelona l’any 2008 una hectàrea deregadiu va arribar als 124,760 €/ha

Font: elaboració pròpia amb dades d’IdescatFont: elaboració pròpia amb dades d’Idescat

Font: elaboració pròpia amb dades del DARP


Terra

Concentració de la terra agrària

Creixement de les societats mercantils propietàries de les finques

“Les finques més grans que aconsegueixen sobreviure, absorveixen les explotacions petites que pleguen”

“Només actors amb capital poden adquirir terres en propietat”

El 0,7% de les finques mésgrans controlen el 21% de la terra

El 92% de les explotacions disposen del 47% de la terra

40000

300001999

200920000

10000

0

-5ha

Nombre d’explotacions agràries per mida (1999-2009)

Propietat de la terra segons personalitat jurídica (2009).

Especulant amb la terraPreu mitjà de la terra

5-70ha 70-500ha +500ha

ha

-15% -7%

+22%+22% -32%-32%

Persona física: -14%

Societat mercantil i cooperativa: +45%

Entitat pública: -114%

Altres: -3,3%

EVOLUCIÓ DE 1999 A 2009LUCIÓ DE 1999 A 2009L

90%

4,3%5,5%

0,2%

Entre 1999 i 2009 han desaparegut 12 explotacions a la setmana

A la província de Barcelona l’any 2008 una hectàrea deregadiu va arribar als 124,760 €/ha

Font: elaboració pròpia amb dades d’IdescatFont: elaboració pròpia amb dades d’Idescat

Font: elaboració pròpia amb dades del DARP

Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya | Arran de Terra II (Actualització 2018 )Terra II (Actualització 2018 )T

C

2.668 2.5712.273 2.267 2.414 2.246

1.992 1.996 1.833 1.845 1.663 1.824 1.751

-4.000

-3.000

-2.000

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Mill

ion

s d

'€

La situació econòmica del sector agrari

Renda agrària a Catalunya (2002-2014)

Evolució preu percebut pels agricultors/es (2000-2015)

Preu percebut pagesia respecte preu final (2015)

Un ofici precaritzat

Menys de la meitat del preu final dels aliments per a la pagesia

Hortalisses

Fruites

Producte animal

Peix

100% preu20% 40% 60% 80%

25%

54%

39%

34%

La renda agrària (a preus constants de 2013) disminueix un 34%, a una taxa anual del 3,2%

L'increment del preu a taulaEls preus dels productes agraris del camp a la taula es multipliquen per 4,5

100

110

120

130

140

150

IPC aliments i begudes(preu pagat pels consumidors)

Preus percebuts pels agricultors/es

200220012000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Font: elaboració pròpia amb dades de COAG

Font: elaboració pròpia amb dades de Mercasa

Font: elaboració pròpia amb dades d'Idescat

Altres impostos

Altres subvencions

Amortizacions

Consums intermedis

Producció de la branca agrària

Renda agrària



Ajudes al sector

Desigualtat i concentració de les ajudes

La PAC no dóna resposta a la necessitat de relleu del sector

23,700petites explotacions

22 gransempreses 80%

20%

Les mesures que major desigualtat presenten són elPrograma de suport al sector vitivinícola (GINI=0.79) iel Règim de Pagament Únic (GINI=0.71), sent GINI= 1 la màxima desigualtat.

3746 pagesos i pageses que necessiten relleu

854 joves s'han incorporat gràcies a la PAC

18,6%

I les ajudes a la pagesia?Les principals ajudes de la PAC (2015)

Incorporació jove agricultor/a respecte la necessitat real de relleu (2014-2015)

2015

Pagaments únics

Ajudes agroambientals

Fruita i hortalissa

Sector vitivinícola

Instal·lació joves agricultors

Zones de muntanya

import

60,75%

6,00%

5,55%

4,82%

2,73%

1,23%

beneficiaris

95%

11%

0,1%

2,4%

0,4%

0,1%

LA PAC no està donant resposta a la necessitat de rejoveniment delsector agrari. Durant el 2014-2015 hi ha hagut una pèrdua de 4.600ocupats/des agraris. La PAC ha recuperat la incorporació de 854 joves, un 18,4% del total que es van perdre en el mateix període.

Font: elaboració pròpia amb dades d'Idescat i FEGA

Font: elaboració pròpia amb dades de FEGA

Font: elaboració pròpia amb dades de FEGA



D

Dependència al medi rural

Hi ha un major nombre de persones dependents (1 persona depenent per cada 4 persones d’entre 30 i 49 anys).

Dones

4h 14 min

2h 35 min

Homes

Temps dedicat al manteniment i cura de la llari de les seves membres a Catalunya (2010-2011)

1

2

3

4

5

“Generació suport = grup d'edat d'entre 25 i 44 anys (Camarero)”

ho

res

Font: elaboració pròpia amb dades de DARP


Font: elaboració pròpia amb dades de CamareroFont: elaboració pròpia amb dades de MAGRAMA

Aquesta majoria de dones, a més, dedica molt més temps al manteniment i cura de la llar i de les seves membres que els homes

73% masculinització pronunciada

Comarques rurals



On són les dones pageses? Qui cuida a qui al camp?

Manca de corresponsabilitat entre homes i dones (al medi rural)Persones cuidadores de persones dependents a l'Estat espanyol (2009) Masculinització de la generació suport (2014)

El 73% de les comarques rurals presenten una masculi-nització pronunciada (menys de 90 dones per cada 100 homes)

A l’àmbit rural el 65% de les persones cuidadores són dones.

35%Homes

65%Dones

Més pressió per les dones rurals de la generació de suport

Invisibilització de les dones pageses

El 2015, les dones representa-ven el 15% de la població ocupa-da al sector

L’any 2009 les dones eren propietàries del 26% de les explotacions

El 53% de les explota-cions on les dones són titulars, tenen una superfície menor a 5 ha.

OCUPACIÓ

ACCÉS A LA TERRA

15%Dones

26%Dones

85%Homes

Només un 5% de les sòcies de cooperati-ves agràries estan presents en espais formals de decisió

El de les explotacions on les dones són titulars, tenen una superfície menor a 5 ha

ESPAI DE DECISIÓ SUPERFÍCIE DE LES EXPLOTACIONS DE DONES

74%Homes

95%Homes

5%Dones


Font: elaboració pròpia amb dades de Cens Agrari

Font: elaboració pròpia amb dades de Cooperativas Agro-Alimentarias de España

53%explotacions< 5Ha

47%> 5ha 53%

< 5ha



E Producció ecològica i circuits curts de comercialització

Un 14% anual en 15 anys!

Els cultius ecològics ocupen un 4.8% respecte el total (2015)

Agricultura convencional (95,2% superfície)

Augment dels circuits curts

... però augment de vendes principalment en supermercats

Tipus de Cultiu i percentatge de cultiu ecològic

Volum de vendes

Evolució dels grups de consum a Catalunya (1993-2013)

Evolució del nombre d'operadors segons la categoria a Catalunya (2000-2015)

Increment del operadors ecològics

Hi ha un augment importantíssim dels grups de consum agroecològic a Catalunya, així com de mercats de pagès i ecològic, restaurants km0 i cooperatius i menjadors escolars ecològics

... però poca superfície de cultius ecològics

Grup Eroski, Grup Bon Preu i Grup Condis

Botigues al detall

50%

65%

3,54%0%

2000

1000

2500

3500

2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2015

Operadors totals

agricultors/es i ramaders/es

Elaboradors

ComercialitzadorsImportadors

Grup Eroski, Grup Bon Preu i Grup Condis), concen-ten entre un 45 i un 65% del volum de vendes. La resta de botigues al detall, només facturen el 3,54% de la venda de productes alimentaris a Catalunya

nom

bre

d’op

erad

ors

nom

bre

de g

rups

de

con

sum

19931994

19951996

19971998

19992000

20012002

20032004

20052006

20072008

20092010

20112012

020

40

60

80

100

120

140

160

180

Font: elaboració pròpia amb dades de CCPAE

Font: elaboració pròpia amb dades de CCPAE

Font: elaboració pròpia amb dades de Fernandez i Miró

Font: elaboració pròpia amb dades de Departament d'Empresa i OcupacióCereals i

llegum

inoses 1,6

%

Fruita dolç

a 1,4%

Hortalis

sa 8,3%

Fruita seca 5%

Cítric

s 1,3%

Olivera 6,5

%

Vinya 21,3

%

10

30

50

70

90100

%

EcològicConvencional



F La mercantilització de l’alimentacióEfectes de la mercantilització de l’alimentació

sobre el consum d’aliments a Catalunya

Els comportaments més beneficiosos per la salut són més elevats en la classe social més benestant, entre les persones que gaudeixen de nivells més alts d’estudis i entre les donesLa població amb excés de pes és major entre les clas-ses socials més desfavorides que en la classe alta.

Emergència alimentària (període 2006-2014)

Les prestacions per emergències socials, incloent l'emergència alimentària, passen de 47,5 a 131,7 milions (Departament de Benestar Social i Família, 2007). Però aquest tipus de respostes no estan atacant les causes de la pobresa.

El dret a l’alimentació implica l'accés a una alimentació suficient, innòcua, nutritiva i culturalment adequada, i comprèn la capacitat que tothom es pugui alimentar d’una manera digna i autònoma (ONU, 2001)

47,5 milions € 131,7 milions €2006: 2014:

Classes altes

Classes socials+ desfavorides

Obesitat Sobrepès Obesitat Sobrepès

100%

50%

0%

19%

8%

28% 23%

baix consum aliments

eco i proximitat

Augment consum plats preparats

Banalització del menjar

Baixa elvalor social alimentació

No accés a una alimentació

adequada€ €

Font: elaboració pròpia amb dades de Departament de Salut

Excés de pes a Catalunya (2014)



Concentració de la distribució alimentària

creixent

Escassa influència de la pagesia

en el preu final de venda al

consum

Acumulació de poder per part dels

supermercats

Consum ecològic baix respecte el total del consum alimentari, però amb tendència creixent

A l’Estat espanyol, la despesa mitjana setmanal d'aliments ecològics ha aug-mentat en 7 punts de 2009 a 2015 i suposa el 31% de la despesa total en productes alimentarisEl 47% dels compradors/es habituals de producte ecològic prefereixen comprar producte no ecològic però produït a Catalunya

Tendència a allunyar-nos dels patrons de la dieta mediterrània

Del total de kcal per càpita consumides diàriament un 38% corresponien a greixos (per damunt del llindar recoma-nat) i un 40% a hidrats de carboni (per sota del llindar recomanat)El consum de plats preparats i begudes refrescants ha augmentat un 16% i un 2%, respectivament entre 2004 i 2012

Les llars amb rendes més baixes, les que han retallat més en alimentació

El 48% de les consumidores han modifi-cat els seus hàbits de compra de pro-ductes alimentaris a causa de la crisi

Les llars amb ingressos menors a 500€/mes, han disminuït un 36% la despesa en alimentació entre 2006 i 2014

Des del 2002, les 50 empreses més grans del sector han augmentat un 27% el nombre d’establiments i un 31% la seva superfície de venda

Els supermercats, principal canal d’adquisició d’aliments

31%

% de despesa mitjana setmanaen producte ecològic respecte al total a l’Estat espanyol (2009-2015)

24%

2015 2009

0

10

20

30

40

50

60

70

hidrats de carboni greixos proteïnes

recomanat

tendència actual

kcal per càpita consumides diàriament (2006-2015)

%40% 38%

22%

2006 2014

36% -Despesa en alimentació a les llars amb ingressos menors de 500€ (2006-2014)

?La pagesia percep un

30% del preu del producte final. És un sector poc agrupat i

amb un poder de negociació baix

Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

Font: elaboració pròpia amb dades de Magrama

Font: elaboració pròpia amb dades del SENC


27%+Des de 2002

establiments

31%+superfície de venda



Indicadors de Sobirania Alimentària a...

Documents

Transcript of Indicadors de Sobirania Alimentària a...