Influència dels aliments en la salut i l'estat d'ànim

Influència de l’alimentació sobre la salut i l’estat d’ànim Laura Duran Lozano

Que la teva medicina sigui el teu aliment i que el teu aliment sigui la medicina.

Hipòcrates, S. V a.C.


2

Índex

1 Introducció _____________________________________________________________ 3

1.1 Hipòtesi __________________________________________________________ 3

1.2 Objectius de la recerca _____________________________________________ 3

1.3 Agraïments _______________________________________________________ 4

2 Una dieta saludable,nutrició i alimentació. __________________________________ 5

2.1 Macronutrients: __________________________________________________ 12

2.2 Micronutrients: ___________________________________________________ 15

2.2.1 Vitamines _________________________________________________ 15

2.2.2 Minerals ___________________________________________________ 17

2.3 Fibra ____________________________________________________________ 19

3 Influència de l’alimentació a la salut _______________________________________ 20

3.1 Antioxidants _____________________________________________________ 21

3.2 L’alimentació en alguns moments clau ______________________________ 22

3.2.1 Creixement ________________________________________________ 22

3.2.2 Embaràs: __________________________________________________ 22

3.3 Teràpies mèdiques centrades en l’alimentació ________________________ 23

3.3.1 Nutrició orthomolecular ______________________________________ 23

3.3.2 Dieta macrobiòtica __________________________________________ 24

3.3.3 Ayurveda __________________________________________________ 25

3.4 Càncer __________________________________________________________ 26

3.5 Bromelina: _______________________________________________________ 28

4 Influència de l’alimentació a l’estat d’ànim _________________________________ 29

4.1 Serotonina_______________________________________________________ 30

5 Conclusions ___________________________________________________________ 32

6 Glossari _______________________________________________________________ 34

7 Bibliografia ____________________________________________________________ 36

8 Webgrafia _____________________________________________________________ 37

9 Annex ________________________________________________________________ 39

9.1 Annex 1: Estudi estadístic _________________________________________ 39

9.2 Annex 2 Entrevista a la Dra.Maria Matilde Amill, doctora ayurvédica, títol atorgat per The Ayurvedic Medical Association on England i autora de llibres com

Dieta Ayurvédica _______________________________________________________ 45

9.3 Annex 3: Entrevista a la Carla Mestre, llicenciada en Nutrició i Dietètica: _ 47

9.4 Annex 4: Xerrada informativa als alumnes sobre hàbits alimentaris

correctes i conductes de risc _____________________________________________ 50


3

1 Introducció

1.1 Hipòtesi

- Allò que mengem no té efecte només en l’aparell digestiu, sinó que

també pot influir a l’estat d’ànim d’una persona i al seu estat de salut.

- Fent alguns canvis en la nostra dieta podem prevenir i curar malalties, si

sabem l’origen d’aquesta i com atacar-la.

1.2 Objectius de la recerca

Les raons per les quals he decidit fer el treball de recerca sobre la manera en

què l’alimentació afecta a l’estat d’ànim i a la salut són un interès personal per

saber quins poden ser els efectes de teràpies no convencionals en malalties

greus o terminals, especialment en el càncer, que causa un gran nombre de

morts cada any.

També m’ha agradat sempre conèixer i entendre les reaccions químiques que

es donen en el nostre organisme i les seves conseqüències, especialment en el

cervell.

Els objectius d’aquest treball de recerca són investigar sobre algunes teràpies

alternatives força desconegudes i la seva eficàcia, i conèixer les conseqüències

tant d’una mala alimentació com d’una de bona, fixant-me en la abundància o

falta dels nutrients. Per altra banda, m’agradaria que aquest el treball o els

coneixements que m’aporti aquest tinguin alguna utilitat fora de l’objectiu

d’aprenentatge de recerca.

Per assolir aquests objectius passaré una enquesta a persones d’entre 10 i 30

anys, centrant-me en l’àmbit de Cardedeu i intentant incloure la seva varietat de

cultures, classes socials, o nivells d’estudi per a veure els dèficits de

l’alimentació en aquest conjunt i fer possible que millorin si en tinc oportunitat,

ja que crec que l’objectiu de la investigació és sempre la millora del conjunt de

les persones, i aquest treball de recerca és un treball d’investigació. A més a

més, intentaré parlar amb professionals amb punts de vista molt diferents sobre

el tema.


4

1.3 Agraïments

M’agradaria dedicar una petita part d’aquest treball a agrair i fer reconeixement

a totes aquelles persones que s’han ofert a ajudar-me desinteressadament, i

que per tant, han fet possible aquest resultat final.

En primer lloc, a la meva tutora Feli Sánchez, sense el suport de la qual aquest

treball de recerca no seria el mateix. En segon lloc a la meva família, al seu

recolzament constant, l’interès i l’ajuda per a aconseguir un bon resultat ha

estat una peça clau en el procés.

També vull donar les gràcies a la Carla Mestre, la Dra.Amill, el Dr.Sánchez i la

Dra.Lozano pel seu consell mèdic i la orientació en el món de la salut, per fer-

me entendre la funció de la dieta en el nostre sistema mèdic actual.

A en Joan Millán per confiar en mi, deixant-me formar part del projecte escolar i

aconsellar-me també, regalant-me una part de la seva experiència com a

professors de nens i nenes de primària.

A en Santi Vilches, per donar-me el coneixement necessari per a fer l’estudi

estadístic (una part fonamental d’aquest treball) i oferir-se a resoldre qualsevol

dubte que pogués tenir en relació a aquesta part.

A la Laia Valls, que des del dia en que va exposar el seu treball de recerca

m’ha sabut orientar i aconsellar sàviament a partir de la seva pròpia experiència

en el batxillerat i la seva maduresa personal.

Finalment, a les persones que van omplir l’enquesta i a aquelles que l’han feta

arribar al seu entorn; sense l’aportació de la qual no hauria pogut comparar el

coneixement teòric adquirit amb dades reals d’un àmbit proper.


5

2 Una dieta saludable,nutrició i alimentació.

Una dieta saludable i equilibrada és aquella que ens permet gaudir d’un estat

de salut òptim. Està formada per aliments que aporten la quantitat adequada de

cadascun dels nutrients que el nostre organisme necessita i alhora ens dóna

l’energia necessària per a dur a terme els processos metabòlics basals i de

treball físic. La seva composició ha de ser variada i els aliments frescos i de

temporada han de tenir-hi un paper destacat.

De totes maneres, i malgrat totes les campanyes fetes des de les escoles, des

d’organitzacions com la fundació 5 al dia o des del mateix ministeri de salut -i

tal com he pogut comprovar amb les dades extretes de l’estudi estadístic fet

com a suport d’aquest treball- gairebé un cinquè de la població té una idea de

dieta equilibrada errònia.

12%

5%

83%

Què entens per dieta equilibrada?

La dieta que té pocs greixos i molta fruita

La dieta que et dóna tota l'energia que necessites

La dieta que et dóna tota l'energia i els nutreints que necessites

Figura 1: Estudi estadístic; la vertadera dieta equilibrada


6

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

Gens Poc Força Molt

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Valoració personal

Creus que la teva dieta és equilibrada?

0,0010,0020,0030,0040,0050,00

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Freqüència

Cada quant temps menges en restaurants de menjar

ràpid?

Figura 3: Estudi estadístic; freqüència de consum de menjar ràpid

Tot i això, i com podem veure a la figura 2, la gran majoria creu que segueix

una dieta força equilibrada.

Tot i que com acabem de veure, l’opinió general és que seguim una bona dieta,

més del 90% de les persones enquestades afirmen que van a restaurants de

menjar ràpid almenys ocasionalment. Cal destacar que el 50% d’aquesta gent

consumeix l’anomenat fast-food regularment i no esporàdicament, per tant, els

seus organismes reben aliments fregits, alts en greixos i generalment amb una

carència de vegetals frescos

Figura 2: Estudi estadístic; valoració personal de la dieta


7

Figura 4: Estudi estadístic; mitjana del nombre d’àpats diaris de les noies

Figura 5: Estudi estadístic; mitjana del nombre d’àpats diaris dels nois

Per a plasmar els resultats a la pregunta ”Quants àpats fas cada dia?” d’una

manera gràfica i clara, a continuació es mostren els gràfics de les mitjanes de

cada franja d’edat.

En el cas de les noies, cal destacar la derivació tipus de les classes 10 – 12

anys (0,86), 19 – 21 anys (0,97), 22 – 24 anys (0,89) i finalment, encara que no

d’una manera tan destacada, 25 – 27 anys (0,73). La derivació tipus en els

altres casos és molt pròxima al 0,5. Aquestes dades indiquen la diversitat de

les dades en la majoria dels casos.

0

1

2

3

4

5

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Nú

me

ro d

'àp

ats

Edat (anys)

Mitjana d'àpats diàris (noies)

0,000,501,001,502,002,503,003,504,004,505,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Nú

me

ro d

'àp

ats

Edat (anys)

Mitjana d'àpats diaris (nois)


8

En el cas de la mitjana d’àpats diaris dels nois (figura 5), només destaquen la

derivació tipus dels nois d’entre 13 i 15 anys i els d’entre 19 i 21, ja que són

0,96 i 0,95 respectivament.

En relació amb la funció d’aportament energètic dels aliments, cal tenir em

compte el percentatge de calories que provenen de cadascun dels grups de

nutrients: les proteïnes han d’aportar un 15 %, els glúcids entre el 55% i el

60% i els lípids no han de sobrepassat el 30%.

Tenint en compte aquest factors, cal destacar que la dieta equilibrada dependrà

de l’edat, el sexe, l’alçada i l’entorn en el que es visqui.

La necessitat energètica diària d’un home adult oscil·la entre les 2000 i les

2500 kilocalories en funció de la quantitat d’exercici físic que faci, i la d’una

dona adulta pot variar entre 1500 i 2000. Tot i això, a mida que ens fem grans

consumim menys energia, de manera que un home de 65 anys i constitució

mitjana tindrà una necessitat aproximada de 2000 kcal, i una dona amb les

mateixes condicions en necessitarà unes 1600 cada dia.

Ja que les necessitats nutricionals no són iguals per a tothom, existeixen

fórmules per a calcular les necessitats energètiques individuals en les que es

tenen en compte factors com l’alçada, el sexe i el pes.

Quan parlem de la necessitat energètica cal tenir en compte que ens referim a

la suma de l’energia basal i l’energia d’activitat; la primera és l’energia

necessària per a dur a terme totes les activitats vitals (respiració, digestió,

circulació..) i la segona és l’energia emprada per a fer la resta d’activitats. Per a

mantindre un pes ideal caldria consumir una quantitat d’energia igual o

lleugerament menor a la suma d’aquestes. A partir de les fórmules que es

troben a continuació es pot calcular la despesa d’energia basal, la consumida

per activitat física de diferent intensitat i l’índex de massa corporal.

Càlcul de la despesa d’energia basal (DEB) en kcal:

♂ DEB = 66,5+13,7*(pes en kg)+5*(talla en cm)-6,7*(anys)

♀DEB = 55+9,5*(pes en kg)+4,8*(talla en cm)-4,7*(anys)


9

Activitat física: càlcul de la despesa derivada de l’activitat física

Activitat lleugera DEB · 1,5

Activitat moderada DEB · 1,7

Activitat intenta / esportiva DEB · 2

Fórmula de l’índex de massa corporal : el pes ideal (saludable)

IMC =

Per a interpretar el resultats, cal saber que un IMC inferior a 20 pot

significar un dèficit de pes (encara que no en tots els casos), un IMC

entre 20 i 25 representa el pes ideal o saludable, un IMC entre 25 i 30

significa una situació de sobrepès i un IMC major a 30 mostra un cas

d’obesitat.

Per altra banda, també cal tenir en compte que circumstàncies com un

embaràs fan que la necessitat energètica i nutricional d’una persona augmenti.

Durant la segona meitat de l’embaràs, per exemple, cal sumar 300 kcal/dia i

durant la lactància 500 kcal/dia.

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la nutrició és la ingesta

d’aliment en relació amb les necessitats dietètiques d’un organisme. Una bona

nutrició, que requereix una dieta suficient combinada amb exercici físic regular

són fonamentals per a un bon estat de salut de la mateixa manera que una

mala nutrició pot reduir la immunitat, augmenta la vulnerabilitat vers malalties i

pot alterar el desenvolupament físic i mental.

És també el procés fisiològic mitjançant el qual el nostre organisme rep,

transforma i utilitza substàncies químiques contingudes en els aliments. És un

acte involuntari i inconscient que depèn de funcions orgàniques com la digestió,

l’absorció i el transport de nutrients dels aliments fins a cadascuna de les

cèl·lules de l’organisme.

Ja que és impossible actuar voluntàriament en el procés de nutrició, només

podem millorar el nostre estat de salut mitjançant uns bons hàbits alimentaris.

D’aquesta manera aconseguirem regular processos metabòlics i reparar

estructures orgàniques danyades per la nutrició deficient.


10

Per altra banda, els éssers humans adeqüem la nostra alimentació a les

necessitats nutritives del nostre organisme, que varien en funció de l’edat, el

sexe, el nivell d’activitat i moltes altres situacions fisiològiques especials com

poden ser l’embaràs i la lactància, una malaltia, etc. Gràcies a l’alimentació

obtenim una sèrie de productes que ens aporten substàncies químiques que

ens nodreixen i altres elements amb característiques pròpies (com el calci, el

ferro, el magnesi...) Seleccionem els aliments en funció de la seva disponibilitat,

els nostres hàbits i amb influència de l’educació altre cop. Per tant, factors

socioeconòmics, psicològics i geogràfics tenen un paper molt important en la

nostra alimentació.

L’alimentació és el conjunt d’activitats i processos que permeten la

transformació dels aliments en energia i substàncies nutritives necessàries per

al manteniment de la vida. És un acte voluntari i conscient, i per tant

susceptible a l’educació i el propi pensament.

Els seus objectius són aportar a l’organisme les substàncies necessàries per al

seu desenvolupament i funcionament òptim, podem dividir-ho en quatre sub-

objectius:

Aportament energètic: És fonamental per a dur a terme

qualsevol activitat. L’aportament dels glúcids, proteïnes s’ha de donar en

la quantitat, qualitat i proporció adequades per a un bon funcionament

del sistema metabòlic.

Aportament plàstic: Encara que la base estructural de totes les

cèl·lules vives són les proteïnes, els lípids i alguns minerals com el calci

(necessari per a la contracció muscular i la transmissió d’impulsos

nerviosos) també han de ser considerats en aquest apartat.

Aportament regulador: Ve donat per la incorporació a

l’organisme de minerals i vitamines. Aquestes actuen com a

catalitzadors en les reaccions bioquímiques fen possible que s’alliberi

energia.


11

Aportament de reserva: El composen part dels glúcids i lípids

que el nostre organisme reserva per a esforç físic extra.

Aproximadament l’11% del pes d’una persona sana que fa esport

quotidianament és greix, i tan sols un 0,5% de la seva massa corporal

són glúcids acumulats en forma de glicogen al fetge i als músculs, per a

metabolitzar en forma de glucosa en cas de necessitat.

Per a dur a terme tots els processos que permeten la vida, l’organisme humà

necessita un subministrament continu de nutrients. Els nutrients essencials són

aquells que l’organisme humà no pot sintetitzar per si sol, de manera que

s’obtenen a partir dels aliments ingerits.

Actualment, sabem de l’existència d’un gran nombre de nutrients diferents, i

també se sap que l’organisme humà només n’utilitza una cinquantena.

Distingim entre macronutrients (glúcids, lípids i proteïnes) i micronutrients

(vitamines i minerals) en funció de la proporció en què trobem els nutrients en

els aliments. L’aigua i la fibra podrien incloure’s en el primer grup perquè els

trobem en gran quantitat en els aliments, però com el seu aportament calòric és

nul, se’ls exclou.

Per a saber si una bona dieta pot prevenir malalties, cal saber si la dieta que

seguim és equilibrada. A continuació es poden veure els gràfics amb els

resultats de l’enquesta acompanyats d’una petita interpretació i d’una explicació

de què són macronutrients, quina és la seva funció i on els trobem.


12

Figura 6: Estudi estadístic; Racions diàries de pa, pasta i arròs

2.1 Macronutrients:

- Glúcids

- Es classifiquen en simples , sucres com la glucosa i la fructosa

que combinats produeixen sacarosa, i complexes, molt més saludables

perquè l’organisme els va fragmentant a mida que necessita energia. Els

glúcids complexes més freqüents els trobem al pa, les patates, la pasta,

l’arròs i les llegums en forma de fècula i midó. Ens aporten energia per

als músculs, per a realitzar funcions vitals i per al cervell. Aquest tipus de

nutrients són útils per a les dietes que tenen com a objectiu la pèrdua de

pes, ja que un plat d’arròs atipa, aporta poques calories i conté altres

nutrients importants.

Teòricament són necessàries entre 4 i 6 racions cada dia, però a la

figura 5 podem veure que la franja mes gruixuda en totes les franges

d’edat excepte en la de les persones més joves dins d’aquest estudi

estadístic és la que indica que se’n prenen entre dues i tres cada dia. De

totes maneres, el fet que es respecti la quantitat recomanada entre els

10 i els 12 anys és molt positiva, ja que és una franja en la que el

creixement és molt accentuat, i per tant una és idea una alimentació amb

una quantitat idònia de glúcids.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

Títu

lo d

el e

je

Edat (anys)

Racions diàries de pa, pasta i arròs

Més de 5

4-5

2-3

0-1


13

- Lípids

Es divideixen en insaturats , que són més recomanables per a

l’organisme, i saturats (la majoria dels quals es troben en carn, llet

sencera, formatge curat, galetes...) que alhora poden ser

monoinsaturades o poliinsaturades.

Ens aporten energia i vitamines liposolubles (A, D i E) afavorint a la

producció d’hormones i altres substàncies. Després de la digestió, els

lípids es combinen amb proteïnes. La concentració d’aquestes

ipoproteïnes indica el risc de patir arteriosclerosi.

Afortunadament, el gràfic anterior és lila en bona part, factor que indica

que la brioixeria industrial és poc consumida pels joves. A la franja on els

enquestats són més joves el consum és major, i també hi ha un petit

percentatge, però desgraciadament existent de persones que en prenen

4 o més racions diàriament.

Teòricament són necessàries i adequades dues o tres racions de làctics

al dia (franja verda en la figura 7), per tant en aquest sentit l’alimentació

del jovent és força correcte però de bon tros millorable. Tot i això, la

meitat dels joves d’entre 25 i 30 anys prenen una quantitat diària de

derivats de la llet insuficient.

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

10-1213-1516-1819-2122-2425-2728-30

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Edat (anys)

Racions diàries de brioixeria industrial

Més de 5

4-5

2-3

0-1

Figura 7: Estudi estadístic; Racions diàries de brioixeria industrial


14

Figura9: Estudi estadístic; racions diàries de carn, peix i ous.

0,00

50,00

100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30Pe

rce

nta

tge

(%

)

Edat (anys)

Racions diàries de carn, peix i ous

Més de 5

4-5

2-3

0-1

- Proteïnes

Són essencials per a la vida i tenen un paper molt important en el

procés de nutrició. Poden ser d’origen vegetal, com les que trobem a les

nous, les ametlles, el bròquil, la soja,les verdures i a les llegums, o

d’origen animal, contingudes a la carn, el peix, els ous i els làctics.

Figura 8: Estudi estadístic; Racions diàries de làctics

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Edat (anys)

Racions diàries de làctics

Més de 5

4-5

2-3

0-1


15

Donat que es recomana menjar de dos a tres racions de carn, peix i ous cada

dia, i encara que podem veure una mica de dèficit d’aquest grup d’aliments en

l’alimentació dels joves (especialment dels més grans i dels més petits, a més a

més del 40 % de nois i noies d’entre 19 i 21 anys) el verd és el color que

destaca en el gràfic.

2.2 Micronutrients:

Aquest grup el formen un gran nombre de substàncies contingudes en

aliments molt diferents, de manera que es divideixen en vitamines i minerals

per a facilitar-ne la classificació, que alhora es torna a dividir dins de cadascun

d’aquests dos grups.

2.2.1 Vitamines

Les més importants i les seves funcions i característiques curatives són

les següents:

VITAMINA FUNCIÓ CONSQÜÈNCIES DEL DÈFICIT

EN TROBEM A...

A

Creixement i desenvolupament de teixits, salut de la pell, mucoses, dents i vista. Funcionament correcte de la funció de reproducció.

Problemes de visió, sequedat a la pell i derivats. Facilitat a la infecció, debilitat a les genives i aparició de càlculs renals.

En forma de retinol al fetge, als ronyons, llet i derivats i peix blau. En forma de provitamina a la pastanaga, espinacs, pebrot vermell i julivert.

B1 (Tiamina)

Producció energètica, salut de nervis i músculs. Reaccions bioquímiques cerebrals.

Acidosis metabòlica, Irritabilitat, insomni, falta de concentració, malestar general i beriberi.

Pèsols, germen de blat, pipes de gira-sol, llevat de cervesa, cacauets, pa integral, patates i cereals.

B2

Producció energètica i creixement. Reparació de teixits i fabricació d’anticossos i glòbuls vermells.

Ferides als llavis, èczemes, ulls vermells i malestar general.

Fetge, ronyons, germen de blat, ous, musclos i ametlles.

B3 (Niacina)

Estimulador de la producció de triptòfan, fonamental per al metabolisme de la serotonina.

Gran descens del metabolisme energètic del cervell.

Carn (fetge i ronyó), làctics, ous, cereals integrals, llevat i llegums.


16

VITAMINA FUNCIÓ CONSQÜÈNCIES DEL DÈFICIT

EN TROBEM A...

B5 (Àcid pantotènic)

Efecte sobre les glàndules suprarenals, producció d’hormones.

Depressió, risc d’esgotament suprarenal com a causa de l’estrès nerviós.

Pot ser produït per bacteris intestinals dels humans, però també és als grans i als ous.

B6

Producció de proteïnes, alliberació de glucosa, creixement, producció sanguínia, prevenció d’infeccions i funcionament de cèl·lules nervioses.

Depressió, ulceracions bucals, èczemes i irritabilitat.

Plàtan, germen de blat, nous, pebrot, col de Brussel·les, cereals i alvocat.

B9 (Àcid fòlic)

Metabolisme de la metionina i altres neurotransmissors. Divisió cel·lular i producció de material genètic i bon funcionament del sistema immunològic.

Anèmia, ulceracions bucals i en cas d’embaràs pot provocar espina bífida al fetus.

Julivert, espinacs, escarola, remolatxa, cereals i llegums.

B12 (Cianocobalamina)

Metabolisme cel·lular, producció de glòbuls vermells i conservació de la mielina.

Cansament, desprotecció vers infeccions, anèmia i problemes nerviosos.

Fetge, algues, llevat de cervesa i carn.

C

Antienvelliment, producció de interferó , síntesi del teixit conjuntiu, salut epitel·lial i òssia i producció de glòbuls vermells.

Problemes de cicatrització i pell seca, fatiga, inflamació i sang a les genives, dolor muscular i oci, insomni, irritabilitat, depressió i insomni.

Taronja, llimona, pomelo, grosella, kiwi, mango, maduixes, vegetals de fulla verda, pebrot, tomàquet i patata.

D

Absorció del Ca i aprofitament del P. Creixement de dents i ossos. Sistema nerviós i muscular.

Problemes de creixement infantil, estrenyiment, debilitat muscular i òssia, infeccions respiratòries.

Producció pròpia per l’efecte del sol. També en tenen alguns peixos, la llet i la mantega.

E

Antienvelliment, protecció de membranes cel·lulars, enfortiment muscular, cicatrització i immunitat.

Esgotament, alteracions nervioses, debilitat muscular, cardiopaties i cataractes.

Alvocat, ous, mantega, cereals integrals, germen del blat, ametlles, avellanes, bròquil, gira-sol.

Tot i la importància de la presència d’aquestes vitamines en el nostre

organisme, cal ser prudents i evitar l’excés de vitamines a l’organisme, ja que

podrien donar lloc a la hipervitaminosis aguda o crònica si l’excés de vitamina

fos prolongat durant un llarg període de temps.


17

La fruita i la verdura són fonts molt importants de vitamines, com es pot veure a

la taula anterior. Encara que seria convenient prendre’n un mínim de 5 racions

diàries (franja vermella del gràfic) una gran part dels joves no hi arriben,

especialment en la franja de 19 a 21 anys. Tot i això, cal destacar el gruix de

persones d’entre 10-12 i 22-24 anys que si que ho respecten; sorprenentment

són grups de població separats per deu anys, els nens de 10, 11 i 12 anys

mengen allò que els seus pares els diuen en molts casos, és força

desconcertant que la segona franja d’edat sigui la de joves de 22, 23 i 24 anys.

2.2.2 Minerals

Els més importants i les seves funcions i característiques curatives són

les que observem a la taula de la pàgina següent:

0,0010,0020,0030,0040,0050,0060,0070,0080,0090,00

100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Pe

rce

nta

tge

(%

)

Edat (anys)

Racions diàries de fruita i verdura

Més de 5

4-5

2-3

0-1

Figura 10: Estudi estadístic; racions diàries de fruita i verdura


18

MINERAL FUNCIÓ CONSEQ. DEL DÈFICIT EN TROBEM A

Calci (Ca)

Creixement, fortalesa d’ossos i dents, control d’impulsos nerviosos i contracció muscular, coagulació i immunitat.

Falsa de densitat òssia i altres problemes (en adults i ancians) periodontitis i rampes.

Làctics, peix enllaunat, salmó, ametlles, bròquil, espinacs, llegums i tofu de soja.

Zinc (Zn) Immunitat, maduració sexual masculina, formació de teixits i cicatrització.

Retards de la pubertat, pèrdua de la gana, mala cicatrització, dermatitis i acne,problemes en l’embaràs, impotència, irritabilitat i depressió.

Carn vermella, ronyons, ostres, pipes de carbassa, pa i cereals integrals.

Crom (Cr) Control del metabolisme de la glucosa.

Intolerància a la glucosa i l’alcohol, augment del colesterol, debilitat muscular i irritabilitat.

Rovell d’ou, llevat de cervesa, carn vermella, fruita, cereals integrals, pebre negre i llegums.

Fluor (F) Ajuda a combatre la caries dental.

Propensió a la càries. Té verd, marisc, algues, sal fluorada.

Fòsfor (P) (Amb calci) enfortiment d’ossos i dents i absorció de la vitamina C

Ossos dèbils. *els antiàcids poden donar lloc al dèficit de fòsfor.

Carn i peix, ametlles, nous i soja germinada.

Ferro (Fe)

Producció de glòbuls vermells i distribució de l’oxigen. Producció energètica, síntesi de neurotransmissors i immunitat.

Anèmia, esgotament, pal·lidesa, mal de cap, caiguda del cabell, propensió a infecció i problemes respiratoris.

Fetge, ronyons, morcilla, escopinyes, musclos, sardina, albercoc sec, tofu de soja, llegums i verdures de fulla verda.

Magnesi (Mg)

Activitat enzimàtica en processos metabòlics i producció energètica. Regulació del ritme cardíac, fixació de l’oxigen a les cèl·lules i relaxació de les cèl·lules nervioses.

Fatiga, nàusees, tremolors i rampes, depressió, ansietat, estrés, irritabilitat, diarrea o estrenyiment, insomni i hiperactivitat. Estat d’hiperexcibilitat nerviosa.

Cereals integrals, germen de blat, llagostins, bledes, tofu de soja, albercoc sec, algues marines, plàtan i ametlles.

Potassi (K)

(amb sodi) regulació d’H₂O a l’organisme, transmissió d’impulsos nerviosos i activitat muscular.

Debilitat, set, confusió, hipertensió i problemes cardíacs.

Albercoc sec, plàtan, taronja, llimona, cafè i patata.

Seleni (Se)

Creixement cel·lular, funció immunològica, antioxidant (amb vit. E) fertilitat masc. I possible prevenció cancerígena.

Reducció de fertilitat masculina, envelliment cel·lular, arrugues, artritis, hipertensió i cataractes.

Bròquil, nous del Brasil, col api, xampinyons, cereals integrals, ceba, all, algues, fetge i ronyons.

Iode (I)

Producció de cèl·lules tiroïdals (control del ritme de metabòlic, de creixement i de reproducció)

Goll, augment de pes, cansament, sensibilitat a temperatures baixes i problemes capil·lars. Problemes mentals.

Sal iodada, salmó i tonyina frescos, musclos, ostres i algues marines.


19

2.3 Fibra

Anomenem fibra a la cel·lulosa que forma la paret de cadascuna de les

cèl·lules dels vegetals que consumim. A diferència dels animals remugants, els

humans no comptem amb la presència de bacteris simbionts al nostre estómac

i per tant no podem digerir aquesta cel·lulosa i separar-la en molècules

independents de midó

Tot i això sol ser tractat com un nutrient més perquè el seu paper és fonamental

per a regular les funcions intestinals i gaudir d’una bona salut. N’hi ha dos tipus;

la fibra soluble, que accelera el ritme intestinal, prevé l’estrenyiment i els dolors

intestinals i la fibra soluble, que alenteix el ritme de la digestió i intervé en el

procés d’absorció de nutrients i que per tant és molt recomanable per a

persones amb sobrepès, nivells alt de colesterol o diabetis. Hauríem de

consumir uns 20 g diaris de fibra per a poder parlar d’una dieta equilibrada i

saludable. Destaquen per l’alt contingut de fibra els albercocs secs, les prunes

seques, el pa integral, l’arròs integral.


20

3 Influència de l’alimentació a la salut

A la figura 11 es veu clarament que la població és totalment conscient de que

una bona dieta és fonamental i imprescindible per a prevenir malalties, ja que

absolutament ningú ha triat la resposta negativa. Pel que fa a la cura, veiem

que gairebé dos terços opina que l’alimentació també pot ser la cura de

malalties. És possible que en alguns casos el concepte “malalties” en aquesta

pregunta s’hagi interpretat com malalties causades per el dèficit d’alguna

substància important per al nostre organisme, un virus gripal.. i no tant en

malalties com el càncer, la diabetis.. i que això hagi influït a l’hora de

respondre.

No

Només prevenir, no curar

Sí, poden prevenir i

curar

Creus que es poden prevenir i curar malalties

amb una bona alimentació?

Figura 11: Estudi estadístic; influència de l’alimentació en la salut


21

3.1 Antioxidants

Part de l’oxigen que hi ha al nostre organisme és producte de processos del

nostre metabolisme com la respiració i reaccions químiques del sistema

immunitari.

A més a més d’aquest oxigen, el nostre organisme també en conté una certa

quantitat que és maleficiaria per als nostres òrgans, són les espècies reactives

d’aquest element i s’anomenen radicals d’oxigen lliures.

Els radicals lliures necessiten un electró per aconseguir estabilitat química, de

manera que es van agrupant fins arribar formar reaccions en cadena i

estabilitzar-se.

Aquestes formes tòxiques de l’oxigen taponen les artèries, endureixen les

articulacions, produeixen un mal funcionament del sistema nerviós, peroxiden

les membranes de les cèl·lules i alteren l’ADN podent arribant a convertir-les,

en alguns casos, en cèl·lules cancerígenes. Tots aquests esdeveniments

contribueixen a un envelliment i una debilitat cel·lular que faciliten el poder

contraure malalties de tot tipus.

Un organisme assoleix un estat d’estrès oxidatiu quan la quantitat de

compostos oxidants supera la quantitat de compostos no oxidants.

William A.Prayor, cap d’investigació biomèdica de la Universitat Estatal de

Louisiana, diu: “S’ha vist que subministrant a les cèl·lules compostos

antioxidants capaços de detectar, interceptar i destruir les molècules oxidants

impedeix l’envelliment cel·lular, causant de tots els problemes que això

desencadena”.

Veure la capacitat curativa dels antioxidants ha permès estudiar-los i poder

diferenciar-ne diferents tipus com la queratina, el licopè, la luteïna, el glutatió ,

la SOD (superòxid dismutassa, format per zinc, coure i magnesi) i d’altres més

coneguts com les vitamines C i E , el betacarotè (precursor de la vitamina A) i

el seleni.

Trobem aquests i d’altres antioxidants a les pastanagues, al mango, al raïm

(especialment el negre), i vegetals amb fulles de color verd fosc i als grocs i

ataronjats.


22

3.2 L’alimentació en alguns moments clau

3.2.1 Creixement

Pel que fa als ossos i les dents, el magnesi permet l’assimilació i fixació de calci

alhora que redueix les calcificacions patològiques, donant lloc, per tant, a un

teixit ossi fort i sa. En conseqüència ajuda a prevenir l’osteoporosi, una

reducció de la massa òssia que provoca dolor i facilita les fractures. A part del

magnesi, també es consideren indispensables per ala salut dels ossos el bor,

el manganès, l’estronci, el silici el coure i el zinc.

En referència a algunes patologies com la falta d’atenció o la hiperactivitat, les

investigacions del Dr.Ben Feingold, especialista en al·lèrgies infantils, van

demostrar que un règim alimentari sense aliments amb additius i colorants

artificials milloren dràsticament el comportament d’ almenys el 50% dels nens

hiperactius.

3.2.2 Embaràs:

És clar que la futura mare ha de seguir una dieta equilibrada, tots els aliments

són importants, encara que cal prestar més atenció a alguns nutrients.

Es recomana a la mare la ingestió de substàncies necessàries per al

desenvolupament del fetus: glúcids de reserva, proteïnes, vitamina E per a la

formació de cèl·lules i la protecció del sistema nerviós, calci per a la creació i

creixement dels ossos, ferro per a les cèl·lules sanguínies, iode per al cervell,

vitamina C per a l’absorció dels ossos (la mare també en necessita per a

combatre l’estrès que comporta l’embaràs), zinc per al creixement del sistema

immunològic, magnesi per evitar vòmits matinals, eclàmpsia o toxèmia

gravídica àcids omega-3 per a la formació de l’encèfal i els ulls. L’ l’àcid DHA o

docosaexanoic en la dieta assegura unes bones futures capacitats

d’aprenentatge i un bon coeficient intel·lectual alhora que redueix la probabilitat

de la prematuritat i de la depressió post-part. L’àcid fòlic, igual que les

proteïnes, facilita la creació de nou material genètic.

Per altra banda, cal evitar l’alcohol, el tabac, qualsevol excitant, els aliments

picants, sucres simples, àcids grassos saturats i altres aliments amb risc

d’infecció com els ous poc fets, els formatges blaus, la maionesa i altres

salses...

Durant la lactància les recomanacions no varien gairebé gens.


23

3.3 Teràpies mèdiques centrades en l’alimentació

Parlant amb el Dr.Juan Manuel Sánchez, cap del Banc de Sang i Teixits de

Lleida i amb la Carla Mestre, dietista de l’Hospital Clínic de Barcelona, veig que

en el sistema mèdic actual els metges practicants de la medicina tradicional fan

tota una funció preventiva, educativa i informativa sobre l’alimentació però que

els nutricionistes i dietistes que treballen en hospitals no fan servir l’alimentació

com a una eina més per a la superació de la malaltia, sinó que es limiten a que

la dieta del pacient sigui l’adequada.

També parlo amb la Dra,Mercedes Lozano, pediatra d’un cap de la província de

Lleida, i m’explica que des de les consultes dediquen cada vegada més temps

a ensenyar a mares i pares l’alimentació correcta per als seus fills, ja que ha

pogut veure que el màrqueting d’empreses alimentàries i la publicitat fan que

els nens i nenes (que cada vegada influeixen més en la dieta que es segueix a

les llars) preguin, per exemple, sucs de fruita envasats en lloc de fruita natural. I

que, per tant, una de les tasques que esta esdevenint més important des de la

pediatria és revisar i aconsellar sobre la dieta correcta pels infants.

De manera que decideixo investigar sobre altres formes de medicina

minoritàries però practicades en el nostre entorn per a veure en què es basen i

quina és la seva eficàcia.

3.3.1 Nutrició orthomolecular

La nutrició orthomolecular, medicina orthomolecular o nutrició òptima es basa

en l’ús que considera adequat de les substàncies naturals que contenen els

aliments (vitamines, minerals, enzims, antioxidants, aminoàcids, àcids grassos


24

essencials, fibra i àcids grassos intestinals de cadena curta) i les utilitza com a

prevenció i tractament de malalties.

Les bases nutricionals són que el nostre organisme no genera per ell sol 40

aminoàcids essencials i aquest dèficit dóna lloc a l’obtenció d’aquestes a partir

de les reserves dels ossos, sistema nerviós i alguns òrgans, provoca a la

degeneració cel·lular.

El mètode orthomolecular s’aplica a pacients que pateixen malalties originades

per causes múltiples no específiques, congènites o adquirides. Generalment,

les malalties són clínicament evidents quan un conjunt d’anomalies

bioquímiques es produeixen durant un període. La teràpia orthomolecular ha

trobat que hi ha aminoàcids que en diferents dosis, poden ser molt útils.

El triptòfan, l’arginina i la fenilalanina per a frenar la gana, l’alanina per a

controlar el nivell de glucosa a la sang,

El GABA (àcid gamma-aminobutíric) és un dels més destacables, ja que frena

els neurotransmissors que produeixen l’ansietat i és utilitzat tant en la nutrició

orthomolecular com en el tractament de drogoaddiccions perquè substitueix les

substàncies que drogues com la cocaïna, l’heroïna i l’alcohol aporten al nostre

organisme. Com s’explica més endavant, el triptòfan també és important, i té

efecte sobre la sensació de gana, l’insomni, l’agressivitat i es fa servir en el

tractament de la malaltia de la malaltia de Pàrkinson.

3.3.2 Dieta macrobiòtica

És una dieta basada en la separació dels “aliments ying” i els “aliments yang”, i

en l’equilibri entre aquests dos tipus d’aliments amb la fi d’aconseguir la salut i

el benestar tant físic com mental.

És una forma extrema de vegetarianisme, amb influència de la filosofia Zen

budista i consta de 10 dietes diferents, graduades del -3 al 7 (de menys a més

exigent), la dieta número 7 es basa gairebé integrament en cereals triturats.

Aquesta classificació dels aliments no té cap base científica i en alguns casos

no és gaire clara, però es considera els aliments com les llegums, els cereals,

la carn, el peix com aliments yang i el sucre refinat, la sal iodada, la llet, la fruita

(sobretot la fruita exòtica),alcohol i, en general, aliments que solen ser més


25

manipulades, transformats i alterats industrialment abans del consum son

aliments ying.

El té xinès i el japonès prenen un paper fonamental, igual que les algues

marines. Aquests aliments no són d’us habitual en mercats i supermercats del

món occidental, i l’aportament calòric global de la dieta és força escàs; és una

dieta poc semblant a la mediterrània i portada a l’extrem pot ser molt perillosa

per a la salut, ja sigui per desmineralització, anèmia, dèficit de calci i

desnutrició. Per tant, és fonamental que en cas de que es segueixi aquesta

dieta sigui revisada per a un professional, i és important no arribar a un punt

d’obsessió per al purisme absolut.

Per altra banda, hi ha proves reals de que amb aquesta dieta s’han arribat a

curar malalties com la diabetis, i també cal destacar que és usada com a dieta

per a perdre pes, en un grau menys exigent.

Tot i això, es coneixen casos en què la dieta macrobiòtica ha arribat a curar

malalties com la diabetis i, fins i tot, el càncer. De totes maneres no hi ha

evidències científicament vàlides ja que caldria un estudi mol exhaustiu per a

demostrar-ho.

Però és cert que una dieta rica en components vegetals i pobra en greixos

ajuda a la prevenció del càncer i a un estat de salut molt bo sempre que es

respectin les quantitats necessàries dels altres components alimentaris, en el

cas de la dieta macrobiòtica, les proteïnes en especial.

3.3.3 Ayurveda

L’ Ayurveda és un sistema curatiu originari de l’Índia i la seva esfera cultural.

Està basada en cinc elements (aire, espai, foc i aigua) i en tres energies (aire

foc i terra). Els seus seguidors creuen que tot al món està format per aquests

elements i que cal trobar l’harmonia en la interacció entre persones i amb la

resta d’éssers de la terra.

És, probablement, la medecina més antiga del món, ja que es daten els seus

inicis fa més de cinc mil anys. Aquest factor fa que al llarg de la història hagi


26

estat influenciada per la medecina tradicional xinesa i l’acupuntura, i sigui la

base de la medecina Tibetana (juntament amb el Budisme Indi).

En el context occidental, l’Ayurveda és un sistema de medecina naturalista i

encara no és prou desenvolupada, particularment a nivell clínic. Tot i això, està

reconegut per la Organització Mundial de la Salud (OMS)

Tracta el cos, la ment i l’esperit com a conjunt. Consisteix en determinar els

desequilibris del pacient.

3.4 Càncer

El càncer és la segona causa de mort al nostre país, després de malalties

cardiovasculars. Segons l’AECC entre el 75% i el 80% de casos de càncer són

produïts per factors externs, i per tant, podrien ser evitats o reduïts

dràsticament, de la mateixa manera que la detecció del tumor en les seves

primeres fases facilitaria la seva eliminació per mitjà de tècniques senzilles i

eficaces. La mateixa associació afirma que realitzar una activitat física

regularment, no fumar, no ingerir alcohol i mantenir bons hàbits d'alimentació

que incloguin fruites, verdures i productes integrals, poden reduir el risc de

desenvolupar alguns tipus de tumors.

Fins a quin punt una bona dieta, amb alguns complements nutricionals, pot

influir per a no contraure o per a superar un càncer?

Per saber com lluitar contra el càncer cal entendre primer com apareix i es

desenvolupa en un organisme. En general es veu el càncer com una malaltia

molt poderosa i devastadora, però la veritat és que les cèl·lules cancerígenes

són molt més febles que la resta de cèl·lules sanes de qualsevol ésser humà

perquè el seu metabolisme és molt ineficient. S’alimenten tant sols de glucosa i

aprofiten l’energia que aquesta els ofereix divuit vegades menys que la resta de

cèl·lules, només viuen en medis àcids i amb molt poc oxigen, ja que el

subministrament d’aquest element disminueix quan el pH baixa.

Els organismes cancerígens produeixen un enzim, d’hialuronidasa, que dissol

el col·lagen que en condicions normals uneix les cèl·lules entre si. De manera

que proporcionant a l’organisme alguna substància que reforcés l’acció

col·lagen hauria de tenir un efecte directe en l’abolició del càncer en


27

l’organisme. El Dr. Ewan Cameron juntament amb Linus Pauling, dues vegades

premi Nobel, va assajar amb la vitamina C en milers de pacients i va arribar a

postular que “Amb l’ús adequat de la vitamina C per al càncer podem disminuir

la taxa de mort un 75%”, de fet, va veure que la vitamina C no només

augmentava el temps de supervivència del pacient sinó que també li produïa un

estat de millora general i sensació de benestar, fet que prova la importància

que podem arribar a tenir els complements alimentaris en teràpies per a

patologies de la importància del càncer. La realitat és que la vitamina C genera

anticossos i aporta a l’organisme molècules beneficioses per a la immunitat.

Per a prevenir i ajudar a curar aquesta malaltia es recomana menjar aliments

rics en antioxidants, fibra soluble o insoluble i rics en substàncies vegetals.

Paral·lelament, cal disminuir o evitar el consum de àcids grassos saturats, parts

cremades de la carn (alguns derivats de la combustió són cancerígens),

aliments amb floridura, embotits, alcohol i menjars fumats.

El doctor Max Gerson va postular que en el càncer, de la mateixa manera que

en altres malalties cròniques, el trastorn bioquímic fonamental era l’augment de

la permeabilitat de les membranes cel·lulars que provoquen un augment de

sodi, aigua i residus nocius dins de la cèl·lula i una sortida excessiva del

potassi intracel·lular, la qual cosa provoca l’esgotament d’aquesta. Per a evitar

aquesta situació va idear unes dietes a bases de sucs vegetals rics en potassi i

absència de sodi. I més endavant va afegir solucions de glucosa i baixes dosis

d’insulina cristal·lina (que facilités l’entrada d’aquestes dues substàncies dins la

cèl·lula). La teràpia, anomenada “solucions repolarizants” va obtenir molt bons

resultats, fins que es van descobrir casos de diabetis força greus 75 anys més

tard. Sembla doncs, que tot això fomenta suficientment la tesi que una dieta

rica en vitamina C és útil per a prevenir i també per a pal·liar els efectes del

càncer en les persones.

Trobem vitamina C al bròquil, a les groselles, al pebrot (especialment vermell),

al kiwi i a la taronja, entre d’altres.


28

3.5 Bromelina:

La bromelina és un complex digestiu que conté sofre i s’extreu de la tija de la

planta de la pinya (ananas comsus) i de la mateixa fruita, que pertany a la

família de les Bromeliàcies.

La bromelina destaca per la seva activitat proteolítica, és a dir, per la seva

capacitat de facilitar la digestió de les proteïnes descomponent-les en

aminoàcids. A més a més, es creu que actua com a antiinflamatori si s’ingereix

amb l’estómac buit.

Les qualitats curatives d’aquest enzim van ser aprovades l’any 1993 per un

grup d’experts alemanys per a fàrmacs i dispositius mèdics per a tractar

protuberàncies i inflamacions al nas i sins paranasals deguts a lesions i

operacions quirúrgiques. Actualment, hi ha evidències del seu caràcter

antiinflamatori i es té constància del seu èxit en tractaments contra la sinusitis, i

es treballa per a confirmar la seva eficàcia i seguretat definitives.

Amb els estudis que s’han dut a terme fins ara s’ha pogut demostrar la seva

utilitat per a tractar inflamació o el dolor causat per a aquesta, com és el cas de

la sinusitis (inflamació dels sins nasals). Altres estudis han aportat evidències

dels efectes positius de la bromelina en granellades, mal de genoll i

insuficiència pancreàtica.

També s’ha trobat un derivat de la bromelina, Debridase, amb el que s’han

obtingut resultats positius en cures de cremades de segon i tercer grau.

Per altra banda, els estudis han confirmat que la bromelina té efectes negatius

en malalts de osteoartritis, una degradació del cartílag de les articulacions que

causa dolor, inflamació i disminució del moviment i sol afectar a les mans, els

genolls, el maluc i la columna vertebral.


29

4 Influència de l’alimentació a l’estat d’ànim

És clar que els nutrients que obtenim del menjar ens permeten realitzar les

nostres funcions vitals, però degut a que és difícil de mesurar el comportament i

els sentiments de les persones en resposta als nutrients específics, els

investigadors no estan segurs de quins efectes podrien tenir els diferents

nutrients en el nostre cervell.

Sovint s’afirma que els glúcids i les proteïnes tenen un efecte tranquil·litzant.

Això és degut a que el triptòfan és un aminoàcid essencial (la seva obtenció és

possible només a partir dels aliments) precursor de la serotonina, un

neurotransmissor que està involucrat en un gran nombre de funcions corporals.

No obstant això, els medicaments que eleven el nivell de serotonina no

produeixen un efecte tranquil·litzant immediat i no estan clars els efectes del

triptòfan oral.

D’altra banda, es diu que l’aminoàcid tirosina altera l’estat d’ànim millorant la

cognició i el bon fer. La tirosina es troba en els aliments rics en proteïna com

els ous, fesols i nous, així com també la carn, el peix i els productes lactis. És

un precursor dels neurotransmissors dopamina, norepinefrina i l’adrenalina.

Aquests neurotransmissors afecten a les cèl·lules cerebrals de manera que ens

aboquen a un estat d’alerta i activitat. Tanmateix, hi ha una mínima evidència

que les altes dosis de tirosina pura tinguin aquest efecte. Quan es consumeix

aliments que contenen tirosina, és probable que l’efecte sigui menor.

Pel que fa al perquè ens sentim somnolents després d’un gran àpat, es deu al

fet de consumir moltes calories (de qualsevol tipus) té un efecte hipnòtic. A

mesura que més sang flueix a l’estómac i intestins (per ajudar amb la digestió)

menys quantitat de sang arriba al cervell.

Pel que fa al greix, actualment considerat un gran enemic de la salut, alguns

experts pensen que consumir greix allibera substàncies químiques similars a la

morfina anomenades endorfines que indueixen a una sensació d’eufòria.

Tot i això, i degut a la falta d’experimentació no podem tenir plena certesa de

que l’efecte es produeixi en tots els casos de consum d’aquestes substàncies ni

que sigui el mateix.


30

S’ha demostrat que mitjançant la combinació d’aquests aminoàcids amb altres

nutrients fonamentals s’aconsegueixen resultats molt bons per a teràpies per a

la depressió.

La figura 12 mostra que en general, la gent és conscient de que els aliments

tenen un efecte directe en l’estat d’ànim de cadascun de nosaltres. En aquest

cas la percepció de les persones és una dada molt important, ja que les

mateixes persones són les úniques que poden detectar realment determinats

aliments fan que el seu estat d’ànim variï.

4.1 Serotonina

La serotonina, també anomenada hormona de l’humor, actua sobretot com un

neurotransmissor, és a dir, un compost químic determinat que produeix

excitació entre les neurones, la qual cosa fa que aquestes es comuniquin entre

elles transmeten informació. Es distribueix per tot l’organisme i té gran

influència sobre el sistema psico-nerviós. El seu nivell al nostre organisme és

directament proporcional a la concentració de triptòfan al plasma sanguini i al

cervell.

Sí

No

Creus que el què menges et canvia l'humor?

Figura 12: Estudi estadístic; influència de l’alimentació en l’estat d’ànim


31

La seva funció és inhibitòria ja que es troba en part del cervell que controlen la

son, els estats d’ànim, les emocions i els estats depressius. Es sintetitza a les

neurones seroninèrgiques (generalment a les terminacions nervioses) a partir

del triptòfan de la sang i en funció dels nivells d’aquest aminoàcid.

Afecta el funcionament vascular i la freqüència del batec cardíac i regula la

secreció d'hormones, com la del creixement alhora que controla el nostre cicle

de son i de vigília, com si fos un rellotge intern.

De totes les seves funcions fisiològiques i no relacionades amb el cervell

destaquen la inhibició o fre de la secreció gàstrica, l’estimulació de la

musculatura llisa o la secreció d’hormones per part de la hipòfisi.

Els malalts de fibromiàlgia, per exemple, tenen nivells baixos de serotonina,

cosa que explica els dolors i els problemes d’insomni. Estats baixos d’aquesta

substància també han estat associats a estats agressius, depressius,

d’ansietat, migranyes, i altres trastorns més greus com l’esquizofrènia, l’autisme

infantil i el trastorn obsessiu compulsiu.

Els inhibidors selectius de recaptació de serotonina són una classe

d’antidepressius utilitzats per a tractar la depressió, el trastorn per ansietat i

alguns trastorns de personalitat.

Per altra banda,cal tenir en compte l’existència del síndrome carcinoide, un

patró de símptomes que presenten les persones amb tumors carcinoides (rubor

facial intensiu, diarrea i ocasionalment sibilància). Aquests tumors causen una

segregació excessiva de serotonina que poden causar danys a la vàlvula

cardíaca i en altres parts del cor. Actualment, es cura amb l’extirpació total del

tumor mitjançant la cirurgia.

Contribueixen a la segregació de la serotonina la soja, la xocolata, la farina, el

sèsam, la pasta i l’arròs integral. Curiosament són aliments que manquen en

les dietes restrictives orientades a la pèrdua de pes, de manera que la persona

que la duu a terme té tendència a sentir-se deprimida i en amb un baix estat

d’ànim.


32

5 Conclusions

Després de tot aquest procés de recerca durant tot aquest temps, s’han

confirmat en bona part les hipòtesis plantejades inicialment.

A més a més he conegut l’existència d’altres interrelacions entre els aliments i

el nostre organisme, tant pel que fa a la salut i la prevenció de malalties com

als possibles canvis en l’estat anímic.

En relació amb la cura, he vist que a dia d’avui no s’ha invertit prous recursos

en investigació, i que alguns dels intents d’aplicar teràpies a pacients malalts de

càncer, per exemple, ha dut en molts casos a complicacions mèdiques força

greus a llarg termini.

Els aliments que consumim no tenen efecte tant sols en la producció d’energia

per a fer efectiu el nostre metabolisme sinó que l’estat d’ànim pot variar amb

determinats aliments, a causa de les substàncies que aquests contenen, que

tenen un efecte al cervell. El cas de la serotonina és força clar en aquest

aspecte. De manera que allò que mengem té efecte en el nostre estat d’ànim.

Com l’alimentació és la font mitjançant la qual el nostre organisme obté gran

part de les substàncies procedents de l’exterior, juga un gran paper en la

prevenció i en la cura de les malalties, tot i que per altra banda també pot ser-

ne una font. De fet, gran part de les malalties relacionades amb l’alimentació

són degudes a la ingesta d’aliments en mal estat, en tant que les malalties

degudes a un dèficit de vitamines o minerals no tenen un paper tan destacat en

aquest aspecte.

M’he adonat de que l’alimentació és un àmbit més estudiat cada dia, però que

de vegades s’han obtingut resultats interessants amb productes molt senzills i

les investigacions s’han vist truncades per els interessos, bàsicament

econòmics, d’empreses farmacèutiques. M’agradaria afegir que trobo que són

necessàries investigacions per a descobrir si algunes teràpies alternatives a la

medicina tradicional poden ser perjudicials a llarg termini, o per contra, tenen

un efecte molt positiu en la cura i/o prevenció de malalties.

Encara que l’objectiu del treball no era aquest ni de lluny, he comprovat que

l’anorèxia nerviosa és una malaltia massa present a la nostra societat, i molt


33

perillosa per aquelles persones que la pateixen, ja que poden arribar a

ocasionar la mort en casos extrems i no és clar que la cura sigui total.

Finalment, cal dir que encara que la percepció general de la nostra societat és

que seguim una dieta sana, i malgrat tots els esforços fets des de centres

educatius o diferents associacions per a advertir i aconsellar sobre la una dieta

sana i correcta, i encara que la majoria de gent és conscient de com hauria de

ser aquesta, l’enquesta rebel·la que la dieta que segueixen els joves no és del

tot sana, hi ha un excés de greixos, una falta de vegetals, cosa que condueix a

contraure malalties que es podrien evitar en gran part.


34

6 Glossari

Adrenalina: Hormona segregada per la part medul·lar de les glàndules

suprarrenals. Accelera el ritme del cor, augmenta la força i l’amplitud de les

pulsacions, contrau i dilata certs vasos sanguinis i coronàries, augmenta la

pressió arterial i la glicèmia. És segregada en situacions d’emergència (por,

estrés...)

Arteriosclerosi: malaltia degenerativa caracteritzada per l'estrenyiment de les

artèries degut a la agregació de lípids, cèl·lules fibroses, cèl·lules musculars,

cristalls de colesterol i depòsits de calci sobre les parets arterials.

Beriberi: malaltia causada per una falta de vitamina del tipus B1, que es

manifesta en el moment en el que el cos té dificultats o incapacitat per a

absorbir la tiamina dels aliments. N’ha dues variants: el beriberi sec que afecta

al sistema cardiovascular i el beriberi humit que afecta al nerviós.

Biosíntesi: Síntesi realitzada per éssers vius en general de substàncies

complexes a partir d'altres de més simples, amb despesa d'energia

Eclampsia: Estat caracteritzat per convulsions combinades (tòniques i

clòniques) seguit d’una pèrdua del coneixement. Manté analogies amb

l’epilèpsia. Poden sorgir durant els últims tres mesos de l’embaràs, en el

moment del part o immediatament després d’aquest.

Goll: El goll és un creixement de la glàndula tiroide que es fa visible,

externament, en forma de tumoració a la part anterior del coll, just a sota de la

laringe. La causa més freqüent és la falta de iode. La presència de sal iodada a

la dieta evita un gran nombre de casos de malaltia.

Granellades:obstrucció d eles glàndules sudorípares que dóna lloc a la

infecció de la pell (en castellà, sarpullidos)

Hiperexcibilitat nerviosa: conjunt de trastorns que exhibeixen símptomes de

activitat involuntària i continuada de les fibres musculars


35

Hipoglucèmia: excés de glucosa en un organisme la prolongació durant hores

de la qual pot donar lloc a nerviosisme, irritabilitat, cansament, falta de

concentració i marejos, entre altres símptomes.

Interferó: glicoproteïna d'origen cel·lular, capaç d'inhibir la multiplicació de

qualsevol virus en les cèl·lules de l'espècie de la qual prové, per tant és

específica per a cada espècie.

Metabolisme: conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins cadascuna

de les cèl·lules d’un organisme per mantenir-lo en vida. Aquests processos

permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures,

i respondre al seu medi.

Neurotransmissor: molècula que utilitzin els organismes biològics per

transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra

cèl·lula. Trobem aminoàcids com a precursors de neurotransmissors (com és el

cas de la tirosina i el triptòfan, precursors de la dopamina, norepinefrina,

adrenalina i tiramina i la serotonina, melatonina i triptamines respectivament),

aminoàcids coma a neurotransmissors (com la glicina i l’alanina, que són

inhibidors calmants) i finalment, pèptids coma neurotransmissors (com el

glucagó i la insulina)


36

7 Bibliografia

ALMODÓVAR, Miguel Ángel. Cómo curan los alimentos. Prevenir y

resolver molestias y enfermedades de manera natural. Integral, Rba Libros

S.A. Barcelona-2009

CARPER, Jean. Los Alimentos: medicina milagrosa. Qué comer y qué

no comer para prevenir y curar más de 100 enfermedades y problemas. Trad.

De Adriana de Hassan. Amat Editorial Nova York – 1993

HERNÁNDEZ, Felipe. Que tus alimentos sean tu medicina. El poder

terapéutico de la alimentación inteligente. Integral, Rba Libros S.A. San

Sebastián-2003

HERNÁNDEZ, Felipe. Comer sí da la Felicidad. Alimentación y nutrición

celular para combatir el estrés, la depresión y otros trastornos. Integral, Rba

Libros S.A. Barcelona-2009

VERGINI, Raúl. Curarse con el magnesio. Cómo aprovechar sus

prodigiosas propiedades para prevenir y curar numerosas enfermedades. Trad.

de Rosa Solà. Mandrágora-Medicinas Holísticas Editorial Ibis. Barcelona-1996


37

8 Webgrafia

Aliments Medicinals, Biosfera.

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=2979

Nutrición, Alimentación y Salud

http://www.tecnociencia.es/especiales/alimentacion_y_salud/nutricion.htm

Alimentación según estado de salud, Tu nutricionista

http://www.tunutricionista.es/index.php?module=pestana&sec=7c2aab39234f78

748564717a943e5c9f&me=1

Enciclopèdia catalana

http://www.enciclopedia.cat/

Alimentación sana: dieta macrobiótica

http://www.alimentacionsana.com.ar/informaciones/Dietas/macrobiotica.htm

EBM: La dieta macrobiótica

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=70

Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia

http://www.acab.org/

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

http://www.diccionari.cat

Bromelina (Ananas comosus, Ananas sativus), Medline Plus.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/patient-

bromelain.html

Institut de Medecina orthomolecular

www.medicinaorthomolecular.net

Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc)

https://www.aecc.es/SobreElCancer/Prevencion/Paginas/prevencion.asp

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=2979

http://www.tecnociencia.es/especiales/alimentacion_y_salud/nutricion.htm

http://www.tunutricionista.es/index.php?module=pestana&sec=7c2aab39234f78748564717a943e5c9f&me=1

http://www.tunutricionista.es/index.php?module=pestana&sec=7c2aab39234f78748564717a943e5c9f&me=1

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.diccionari.cat/


38

Instituto Ayurvédico y de Estudios Védicos

http://www.ayurveda.es

http://www.ayurveda.es/


39

9 Annex

9.1 Annex 1: Estudi estadístic

Fitxa tècnica:

Població: nois i noies de Cardedeu nascuts entre l’any 1985 i 2000

Mostra: alumnes de les escoles i instituts de Cardedeu pel que fa als

enquestat entre 10 i 16 anys, i una tria de persones procedents de

diferents estrats socials i culturals i amb nivells d’estudi diferents pel que

fa als enquestats de 17 a 30 anys. En total, 143 persones.

Objectiu: veure el què la societat entén per dieta equilibrada i

l’autopercepció de la gent pel que fa a la seva dieta. Centro l’estudi

estadístic en nens i gent força jove, ja que he vist que en els hàbits

alimentaris de cada família hi tenen una gran importància els gustos i les

preferències dels fills.

Al llarg de tot el treball, es troben els gràfics resultants d’aquest estudi

acompanyats per una explicació teòrica i una interpretació de les dades.A

continuació hi ha totes les preguntes dels qüestionari, alguns gràfics que no

han estat afegits al treball i taules amb les dades del buidatge. L’objectiu

d’aquest annex és aprofundir una mica més en l’estudi estadístic publicant-ne

les dades d’una manera més extensa de la que es mostra en el treball.

També hi ha dues preguntes que he decidit no incloure al treball, ja que

després de fer l’enquesta he vist que el resultat del buidatge no té un gran

interès en relació amb el tema del treball, però si que el té per sí mateix.

Pregunta 1:

Que entens per dieta equilibrada?

- La dieta que es dóna l'energia que necessites

- La dieta que té pocs greixos i molta fruita i verdura

- La dieta que es dóna els nutrients i l'energia que necessites


40

Resposta %

La dieta que té pocs greixos i molta fruita 11,89

La dieta que et dóna tota l'energia que necessites 4,90

La dieta que et dóna tota l'energia i els nutreints que necessites

83,22

Pregunta 2:

Creus que la teva dieta és equilibrada?

-Gens equilibrada

-Força equilibrada

-Poc equilibrada

-Gens equilibrada

Homes >20 Homes <20 Dones >20 Dones >20 TOTAL %

Gens 0 3 0 1 4 3,77

Poc 6 14 6 11 0 0,00

Força 11 28 20 34 93 87,74

Molt 3 4 1 1 9 8,49

Pregunta 3:

Quants àpats fas cada dia?

0

1

2

3

4

5

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Nú

me

ro d

'àp

ats

Edat (anys)

Mitjana d'àpats diaris dels joves de Cardedeu


41

NOIES

Edat 10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

1 àpat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2 àpats 0,00 0,00 0,00 6,67 10,00 0,00 0,00

3 àpats 30,77 21,43 0,00 26,67 10,00 71,43 50,00

4 àpats 23,08 71,43 36,36 26,67 50,00 14,29 50,00

5 àpats 46,15 7,14 63,64 40,00 30,00 14,29 0,00

mitjana 4,15 3,86 4,64 4,00 4,00 3,43 3,50

derivació tipus 0,86 0,52 0,48 0,97 0,89 0,73 0,50

NOIS

Edat 10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

1 àpat 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2 àpats 0,00 16,67 0,00 7,69 0,00 0,00 7,14

3 àpats 0,00 5,56 16,67 15,38 44,44 25,00 7,14

4 àpats 42,86 55,56 22,22 30,77 44,44 62,50 85,71

5 àpats 57,14 22,22 61,11 46,15 11,11 12,50 0,00

mitjana 4,57 3,83 4,44 4,15 3,67 3,88 3,79

derivació tipus 0,49 0,96 0,76 0,95 0,67 0,60 0,56

Pregunta 4:

Marca amb una creu la casella que correspongui al número de racions de cada

grup d’aliments que fas cada dia:

0 – 1 2 – 3 4 – 5 Més de 5

Fruita i verdura

Carn, peix i ous

Pa, cereals, pasta, arròs

Llet, iogurts, formatge, nata

Brioixeria industrial


42

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Més de 5 5,26 0,00 5,88 5,88 0,00 0,00 0,00

4-5 36,84 20,00 14,71 5,88 40,00 20,00 16,67

2-3 31,58 48,00 41,18 50,00 53,33 60,00 50,00

0-1 26,32 32,00 38,24 38,24 6,67 20,00 33,33

100 100 100 100 100 100 100

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Més de 5 5,26 4,00 2,94 0,00 0,00 0,00 0,00

4-5 10,53 36,00 5,88 8,82 6,67 10,00 16,67

2-3 47,37 52,00 64,71 50,00 60,00 70,00 50,00

0-1 36,84 8,00 26,47 41,18 33,33 20,00 33,33

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Més de 5 5,26 16,00 20,59 5,88 0,00 0,00 0,00

4-5 47,37 32,00 29,41 23,53 26,67 20,00 16,67

2-3 36,84 40,00 41,18 64,71 46,67 60,00 66,67

0-1 10,53 12,00 8,82 5,88 26,67 20,00 16,67

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Més de 5 10,53 16,00 8,82 5,88 6,67 10,00 0,00

4-5 31,58 12,00 23,53 11,76 0,00 10,00 16,67

2-3 36,84 52,00 35,29 58,82 66,67 30,00 33,33

0-1 21,05 20,00 32,35 23,53 26,67 50,00 50,00

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

10-12 13-15 16-18 19-21 22-24 25-27 28-30

Més de 5 5,26 8,00 5,88 0,00 0,00 0,00 0,00

4-5 5,26 0,00 8,82 0,00 0,00 0,00 0,00

2-3 26,32 20,00 5,88 0,00 6,67 20,00 16,67

0-1 63,16 72,00 79,41 100,00 93,33 80,00 83,33

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


43

Pregunta 5:

Cada quant temps menges menjar de restaurants com el McDonald’s, Burger King, Viena,Telepizza...?

Més de 2 cops a la setmana 1 cop a la setmana 1 cop cada 2 setmanes 1 cop al mes Ocasionalment Mai

Edat 10 12 13-15 16-18 19-20 22-24 25-27 28-30

Mai 23,08 23,08 7,69 7,69 15,38 15,38 7,69

Ocasionalment 17,54 12,28 22,81 26,32 8,77 7,02 5,26

Un cop al mes 14,81 29,63 29,63 14,81 3,70 7,41 0,00

Un cop cada dues setmanes

0,00 15,79 15,79 26,32 26,32 5,26 10,53

Un cop a la setmana

8,00 16,00 32,00 32,00 8,00 4,00 0,00

Més de dos cops per setmana

0,00 0,00 50,00 50,00 0,00 0,00 0,00


44

Pregunta 6:

Ets al·lèrgic/a a algun aliment? Quin?

Pregunta 7

Has tingut mai alguna malaltia relacionada amb l’alimentació?

cap

alguna/es

al·lèrgia/es

Al·lèrgies

Sí

No

Has patit mai alguna malaltia relacionada amb l'alimentació?

préssec

friuts secs

marisclactosa

altres

Classificació d'al·lèrgies


45

RESPOSTA %

No 93,01

Anorèxia nerviosa 2,10

Bulímia 0,70

Transtorn per afartament 0,70

Sal·lmonelosi 0,70

Gastritis 0,70

Anèmia 0,70

Diabetis 0,70

Gastroenteritis 0,70

Sal·lmonelosi 6,99

Pregunta 8

Creus que es poden prevenir i curar malalties amb una bona alimentació? No Només prevenir, no curar Sí, poden prevenir i curar

%

No 0 0

Només prevenir, no curar 51 35,66

Sí, poden prevenir i curar 92 64,34

Pregunta 9

Creus que el què menges et canvia l’humor?

%

Sí 109 76,22

No 34 23,78


46

9.2 Annex 2 Entrevista a la Dra.Maria Matilde Amill, doctora ayurvédica,

títol atorgat per The Ayurvedic Medical Association on England i

autora de llibres com Dieta Ayurvédica

-Quins són els fonaments bàsics de la medicina ayurvèdica?

Està basada en els cinc elements (aire, espai, foc i aigua) del que tot en aquest

món està format, i en les tres energies (aire foc i terra) que fan moure els cinc

elements, així l’univers, les plantes, els animals i les persones viuen en

harmonia i uns afecten als altres. Quan surt el sol la vida es posa en marxa i

tenim gana i fem coses, i quan el sol es pon la vida s’atura i tenim son, no tenim

gana, el cos redueix la seva activitat... Les plantes i els animals fan el mateix, i

el mar també es calma a la nit (les tempestes són una excepció, es podrien

considerar les malalties del mar)

-Quina és la seva opinió sobre la qualitat de les dietes de la majoria de

gent d'Espanya o Catalunya, en general?

Algunes són massa estrictes per a fer-les tota la vida, la millor és la dieta

mediterrània “de tota la vida”.

-Creu que l'alimentació pot prevenir un càncer? I curar-lo?

Crec que si que pot prevenir-lo, no curar-lo.

-Troba que un nou tipus de medicació que substituís els fàrmacs

convencionals per aliments transgènics amb qualitats adients (alta

quantitat d'antioxidants, vitamines.. ) per curar malalties concretes podria

ser factible?

No, els aliments són per a alimentar i no per a curar, les espècies curen però

no alimenten. Com pots veure, la natura ha fet dues cies d’alimentació perquè

el cos les assimila de forma diferent, unificar-les no donarà bon resultat perquè

el cos no sap unificar els dos tipus d’assimilació que té.

-És possible superar malalties com la celiaquia, al·lèrgies o diabetis

mitjançant l'ayurveda?


47

Sí que ho és.

-Quin tipus de dieta recomanaria a una persona deprimida?

Que mengi dolços i es què més li agradi.

-Creu que una dieta té límits pel que fa a la prevenció de malalties? Sí la

resposta és afirmativa, quins són aquests límits?

Sí, a l’hivern no menjar gelats ni coses fredes. D’aquesta manera es prevenen

moltes malalties a llarg termini.

-Ha detectat que pacients amb dietes no convencionals degut a la

ideologia (vegetarians, semi-vegetarians, veganistes, jainistes...) o per

raons de salut (diabetis, intolerància, celiaquia.. ) contreguin en general

malalties diferents a les de pacients que mengen tot tipus d'aliments?

Quins efectes secundaris poden tenir aquestes dietes restrictives?

Tenen les mateixes malalties siguin vegetarians o no, la medicina ayurvèdica

no es vegetariana per aquesta raó. En països freds com el nostre ara a l’hivern

ser vegetarià pot causar problemes, a l’estiu no.

9.3 Annex 3: Entrevista a la Carla Mestre, llicenciada en Nutrició i

Dietètica:

1-.Quina és la teva opinió sobre la qualitat de les dietes de la majoria de

gent d'Espanya o Catalunya, en general?

Penso que la gran part de la població segueix una dieta bastant saludable, que

s’assembla al que seria la dieta Mediterrània (oli d’oliva, fruita i verdures, fruits

secs, 5 àpats al dia...). Cada vegada més, estem més conscienciats de la

importància de l’alimentació per a mantenir un bon estat de salut, tot i que a

vegades, el ritme de vida que portem fa que algunes persones mengin alguna

cosa ràpida de fer i poc saludable per comoditat o per temps.


48

2-.Creus que l'alimentació pot prevenir un càncer? I curar-lo?

L’alimentació pot ajudar a prevenir un càncer o fer que aparegui més tard,

prenent prou fruita i verdura, fibra, peix, fruits secs, disminuint la freqüència de

consum de les carns vermelles, l’alcohol, i en definitiva, seguint el que seria

l’alimentació saludable. Està demostrat que seguir una alimentació saludable,

equilibrada, variada i suficient, redueix el risc de patir moltes malalties, com el

càncer, i sobretot malalties cardiovasculars, que és la principal causa de mort a

Espanya. S’ha de tenir en compte que l’alimentació no ho és tot, perquè també

es compta amb altres factors com és l’herència genètica, els hàbits tòxics o

l’entorn mediambiental, per exemple.

En el cas de la curació, penso que no es pot fer solament amb l’alimentació. És

necessari seguir un tractament de quimioteràpia, radioteràpia o quirúrgic. Tot i

això, l’alimentació sí que juga un paper important al llarg d’aquest tractament, ja

que apareixen molts símptomes secundaris, com per exemple diarrea,

estrenyiment, nàusees, vòmits, anorèxia, dificultat per deglutir, alteració dels

sabors, petites úlceres a la boca, etc. que necessita un bon suport dietètic.

També juga un paper important de cara a que els tractaments són molt

agressius i cal estar ben nodrit. És per això que, moltes vegades es pauten

suplements dietètics per ajudar a mantenir un bon estat nutricional i evitar la

pèrdua de pes durant el tractament.

3-.Trobes que un nou tipus de medicació que substituís els fàrmacs

convencionals per aliments transgènics amb qualitats adients (alta

quantitat d'antioxidants, vitamines.. ) per curar malalties concretes podria

ser factible?

Crec que poden ajudar a curar algunes malalties, però també calen els fàrmacs

convencionals. De totes maneres, això dels aliments transgènics es

relativament nou, i no sabem quins possibles efectes adversos poden tenir. Per

tant, penso que s’haurien de curar amb el tractament farmacològic

convencional i amb un bon suport per part de dietistes/nutricionistes

professionals. Hi ha molts aliments que ja són rics en antioxidants i que aporten

moltes vitamines i minerals. Sota el meu punt de vista, en el cas de


49

l’alimentació, sempre és millor una cosa natural que una manipulada

genèticament.

4-.Quin tipus de dieta recomanaries a una persona deprimida?

No hi ha una dieta en concret per a aquest tipus de patologies. Les persones

deprimides pot ser que tinguin moltes ganes de menjar durant tot el dia, i aquí,

la intervenció que s’hauria de fer és una dieta equilibrada nutricionalment i

fraccionada al llarg de tot el dia, per evitar que la persona “piqui” entre hores i

guanyi pes. O també pot ser que a causa de la depressió no tingui gana, i baixi

de pes. En aquest cas s’hauria de fer una dieta enriquida energèticament,

elaborar menús vistosos, amb plats ben presentats, variats, que siguin

apetitosos, per a que el fet de menjar sigui un plaer i no una obligació.

5-.Creus que una dieta té límits pel que fa a la prevenció de malalties? Sí

la resposta és afirmativa, quins són aquests límits?

Una dieta té límits en el sentit de la quantitat ingerida, ja que per a prevenir

qualsevol malaltia, s’ha de seguir una alimentació saludable, ingerint tot tipus

d’aliments, però no en excés. Amb una alimentació sana, podrem prevenir

malalties cardiovasculars, l’obesitat, malalties hepàtiques... Per exemple, és bo

prendre una copa de vi negre al dia, però si es fa en excés, el nostre fetge se’n

ressentirà, o menjar fregit, fast-food, brioixeria, etc. un dia de tant en tant no

passa res, però si es fa sovint, probablement acabarem patint obesitat, i per

tant, tindrem un major risc de contraure una malaltia cardiovascular.

La millor manera de tenir salut és portar un estil de vida saludable amb una

dieta equilibrada, acompanyada sempre d’activitat física.

6-.Has detectat que pacients amb dietes no convencionals degut a la

ideologia (vegetarians, semi-vegetarians, veganistes, jainistes...) o per

raons de salut (diabetis, intolerància, celiaquia.. ) contreguin en general

malalties diferents a les de pacients que mengen tot tipus d'aliments?

Quins efectes secundaris poden tenir aquestes dietes restrictives?

Depèn dels casos. En el cas de les persones vegetarianes, per exemple, si la

dieta està supervisada per un dietista/nutricionista, no té perquè tenir efectes


50

secundaris o malalties diferents a la resta de la població, ja que encara que

sigui una dieta a base d’aliments d’origen vegetal pot ser igualment saludable i

cobrir tots els requeriments nutricionals. Els vegetarians que ho fan pel seu

compte si que poden patir dèficits nutricionals. En el cas de la diabetis,

l’alimentació no dista gaire de la d’una persona sana, ja que poden menjar de

tot però controlant la quantitat de hidrats de carboni de la dieta, no eliminant-

los. En el cas de la celiaquia, no poden menjar aliments que puguin contenir

gluten, però ho poden substituir per molts altres aliments elaborats per a

aquesta malaltia. Els efectes secundaris de l’alimentació en aquesta malaltia

només existeixen quan no segueixen bé les pautes dietètiques.

9.4 Annex 4: Xerrada informativa als alumnes sobre hàbits alimentaris

correctes i conductes de risc

Des de fa uns anys, a l’escola Dolors Granés – Ramón Macip de Cardedeu es

duu a terme un projecte interdisciplinari amb els alumnes de 5è de primària, en

el qual els alumnes treballen des de gairebé totes les assignatures els

principals grups d’aliments, quins són els fonaments d’una dieta saludable, en

quins aspectes la seva dieta no ho és i finalment, i amb l’ajuda d’una dietista,

aprenen quines són les principals conductes alimentàries de risc (bàsicament

anorèxia, bulímia i obesitat).

L’objectiu del projecte en sí és que els alumnes estudiïn la seva dieta i en vegin

els punts febles alhora que aprenen a treballar amb un processador de textos,

a ser selectius amb la informació que troben per internet, a expressar-se en

públic havent preparat prèviament un tema i a ser capaços de saber en què es

basen les conductes de risc però sobretot a ser capaços de reconèixer-les si es

donen en algú del seu entorn.

Parlo amb el responsable del projecte, en Joan Millán, que em dóna

l’oportunitat de col·laborar en el projecte i parlar amb els alumnes de 5è de

primària sobre les conductes alimentàries de risc (bàsicament anorèxia, bulímia

i obesitat) i em fa entendre que els nens i nenes tenen una gran influència en

el que es menja actualment a les llars.


51

Fent l’enquesta als joves me n’adono de que l’anorèxia i la bulímia són

malalties molt més presents a la societat del que ho són aparentment, em

sorprèn la quantitat de persones que l’han patit, ja que és una malaltia

relacionada amb l’alimentació molt freqüent, per altra banda crec que cal

destacar que he detectat que afecta a persones a partir dels 13 anys, i que per

tant el risc de contraure aquesta malaltia és cada cop més elevat.

També sé que és possible que en alguns casos la persona enquestada no sigui

conscient de que pateix la malaltia i per això no ho hagi posat.

Per a conscienciar als nens i nenes del 5è curs de primària de l’escola Dolors

Granés – Ramón Macip, tinc pensat ajudar-me d’una presentació de

PowerPoint mitjançant la qual mostraré als alumnes una piràmide que indica

les racions diàries de cada grup d’aliments recomanades i posteriorment els

gràfics resultants de l’estudi estadístic però tant sols amb les dades de la seva

franja d’edat (10 a 12 anys). M’agradaria comentar-los amb la classe, ja que

trobo que és interessant que vegin dades reals del seu entorn proper, i a més a

més de la seva mateixa edat.

Seguidament faré una breu explicació sobre l’anorèxia nerviosa, la bulímia i el

sobrepès i els mostraré algunes imatges una mica impactants però molt clares

sobre persones que han patit aquesta malaltia. El mes vinent tindré una cita

amb representats de l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia), per a

subministrar-me material i aconsellar-me, ja que aquesta associació té molta

experiència fent tallers informatius a les escoles.


52

Esbós de presentació PowerPoint per als alumnes i les alumnes de 5è, pendent

de revisió després de la trobada amb representants de l’ACAB:

Influència dels aliments en la salut i l'estat d'ànim

Documents

Transcript of Influència dels aliments en la salut i l'estat d'ànim