Informaci assignatures Grau Antropologia i Evoluci Humana

Assignatura: HISTRIA DE LANTROPOLOGIA I

Descripci

Lassignatura Histria de lAntropologia I s un curs dintroducci a lestudi de la formaci i constituci del pensament antropolgic fins a la primera meitat del segle XX. Abraa, per tant, un perode parcial de la histria de lAntropologia dins del qual es volen presentar certes bases histriques, conceptuals i epistemolgiques essencials per a la constituci de la disciplina. s, en aquest sentit, una primera part, que t necessria continutat en una Historia de lAntropologia II, dedicada a les diferents escoles modernes des de la segona meitat del segle XX fins els nostres dies.

Dins daquesta primera part, es vol exposar una trajectria evolutiva que partint duns antecedents travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, duna forma inevitablement sinttica i selectiva, alguns autors i algunes obres centrals en la constituci terica i metodolgica de lAntropologia social i cultural. En aquest context, levolucionisme social representaria leix intellectual que a la segona meitat del segle XIX esdev clau en la formaci de lAntropologia com a disciplina cientfica. Destaquen aix mateix la importncia i la influncia posterior de lescola dantropologia cultural desenvolupada a partir de Fraz Boas, amb pilars terics i metodolgics fonamentals com el relativisme cultural i el mtode comparatiu. El recorregut en qesti satura dins de la primera meitat del segle XX, amb la tradici funcionalista i finalment amb lescola de Cultura i Personalitat.

Lassignatura t, en aquests termes, un carcter plenament teric i sestructura al voltant duna srie de temes, molt amplis per si mateixos per alhora necessaris per tal de donar compte de la trajectria histrica esmentada. I que pugui fer-ho sobre la base duns criteris essencials de reflexi sobre lsser hum, en un sentit holstic, divers i com a sser social i cultural.

Daqu sorgeix, de fet, la matria prima per analitzar temtiques com ara la religi, la poltica, leconomia, els sistemes mdics o de parentesc, etc. s important, en aquest sentit, comprendre com han estat tractats aquests temes, amb tota la seva amplitud i complexitat, per diferents autors i a partir de diferents models terics i metodolgics de referncia a les primeres fases histriques de lAntropologia. O tamb entreveure com diversos temes o fenmens han estat especialment propicis i vinculats a determinats tipus denfocaments i els seus particulars punts de vista i parmetres interpretatius.

En aquest sentit, lassignatura t, a ms, un propsit i un contingut formatiu que va ms enll de lestricte camp dabast de lAntropologia, perqu les diferents tradicions o corrents

teriques tractades al curs es poden trobar i han influt de forma significativa en daltres disciplines dins de lmbit general de les humanitats, com ara la histria, sociologia o la psicologia.

Objectius i competncies

Lobjectiu principal de lassignatura s acostar lestudiant a la comprensi dels orgens, els fonaments i la constituci del pensament antropolgic. I fer-ho a partir de la presentaci dels antecedents i precursors i desprs de diferents escoles o corrents teriques fonamentals en la formaci i consolidaci de lAntropologia com a disciplina cientfica fins a la primera meitat del segle XX.

Objectius generals:

1. Arribar a tenir una visi de lAntropologia des duna perspectiva histrica, cultural i contextual.

2. Introduir al coneixement antropolgic a travs de les diferents escoles de pensament que han contribut a la formaci i constituci de lantropologia.

3. Fer comprendre la importncia de pilars metodolgics fonamentals de lAntropologia com ara el relativisme cultural i el mtode comparatiu.

4. Desenvolupar eines per a lanlisi dels fenmens socials i culturals des de diferents perspectives teriques.

Competncies

A aquesta assignatura es treballar ladquisici i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teriques diferents.

Per en concret est vinculada a lassoliment daquestes tres competncies:

1. Ser capa danalitzar i sintetitzar.

2. Reconixer la importncia dels models terics com a eines conceptuals i metodolgiques per a analitzar i comprendre la realitat, lalteritat i els fenmens socials i culturals.

3. Comprendre la importncia de lestudi de levoluci histrica i epistemolgica de la disciplina antropolgica per tal dentendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives danlisi ms actuals.

4. Ser capa de qestionar-se crticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de lexperincia i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensi del mn i de nosaltres mateixos.

Continguts

Lestructura de lassignatura sorganitza al voltant de vuit grans temes principals, que tracten de donar compte de forma diacrnica de levoluci del pensament sobre lsser hum i prpiament antropolgic en diferents moments histrics i per mitj de tradicions teriques i autors fonamentals. Aquests temes queden definits de la segent manera (sinclouen els principals aspectes de contingut a cada un dells):

1) La prehistria de lAntropologia: viatges, missioners i descobriments -Antecedents i precursors: el mn clssic; de lpoca medieval a lpoca moderna

-Perode dels centres mltiples: diferents tipus de documents sobre la diversitat humana

-Perode del centre nic. Els viatges de Marco Polo

2) Les tres fonts de la reflexi etnolgica. El descobriment dAmrica

-Reflexions sobre lalteritat

-Les perspectives religioses: Frai Bartolom de las Casas, Francisco de Vitoria, Jos de Acosta

-Montaigne i la crtica a letnocentrisme occidental

-Primers elements de la ideologia colonial

3) Pensadors del segle XVIII: Rousseau i Kant

-Rousseau i el Discurs sobre lorigen de la desigualtat entre els homes

-Kant: La Crtica de la ra pura i lantropologia filosfica i pragmtica.

4) El segle XIX: Evolucionisme social, determinisme racial i racisme

-Darwin i levolucionisme biolgic a Lorigen de les espcies.

-El materialisme filosfic dSpencer. La Llei de levoluci.

-Tylor i Morgan: levolucionisme unilinial. Salvatgisme, barbrie i civilitzaci.

-La qesti racial vinculada al dogma evolucionista: el determinisme racial.

-Monogenisme i Poligenisme

-El racisme cientfic. Gobineau i lAssaig sobre la desigualtat de les races humanes

5) El particularisme histric i el relativisme cultural

-La crtica de Boas a levolucionisme social i el paradigma del particularisme histric

-La cultura com una totalitat

-El mtode histric, comparatiu i el concepte drea cultural

6) El difusionisme cultural

-Lescola britnica i lescola austro-germana

-Visi policntrica del difusionisme

-Els cercles culturals

-El difusionisme als EUA: Wissler i Kroeber

-Alfred Kroeber i all supraorgnic: una teoria integral de la cultura

7) Lescola francesa i el funcionalisme antropolgic

-Funci social i integraci social

-Aspectes fonamentals sobre Durkheim i sobre Mauss

-lestudi dels fets socials i dels fets socials totals

-Dimensi simbolista, representacions collectives i classificacions simbliques primitives

-Malinowski i la teoria de les necessitats humanes

-Radcliffe Brown i lestudi de lestructura social

-El treball de camp en la perspectiva funcionalista

8) Cultura i personalitat: els models culturals

-Margaret Mead: la relaci entre la cultura i la naturalesa humana

-Ruth Benedict: la relaci entre la cultura i la personalitat individual

-Els models culturals i les seves aplicacions etnogrfiques per part de Mead i Benedict

-Linton i la personalitat de base

Materials i Bibliografia

Les lectures bsiques proposades constitueixen la columna vertebral de lassignatura. Per tant, la seva lectura s del tot essencial i permet la realitzaci dels exercicis proposats per a lavaluaci i la superaci amb xit del curs. Aix no obstant, aquestes lectures shan de complementar amb daltres incloses tamb dins dels diferents temes i amb alguns manuals citats a la bibliografia junt amb el llistat de referncies generals, a partir del qual lestudiant por cercar i seleccionar els materials que necessiti o b recomanats pel consultor.

Es preveu que les lectures bsiques indicades dins de la segent bibliografia especfica estiguin disponibles per a lestudiant al manual (reader) com a guia daprenentatge en paper; i que les complementries igualment indicades tot seguit puguin constar com a recursos de laula virtual, en format electrnic. En qualsevol cas, shan preparat dos dossiers disponibles al servei de fotocpies de la Facultat de Lletres de la URV.

Bibliografia especfica

Tema 1: La prehistria de lAntropologia: viatges, missioners i descobriments

Lectura bsica :

Mercier, Paul (1976) Prehistoria, Historia de la Antropologa. Barcelona: Pennsula, pp. 21-33.

Lectures complementries:

Palerm, ngel (1982) Historia de la Etnologa. Mxic: Alhambra.

Les segents parts:

Herodoto/Pueblos del sur de Rusia, pp. 27-31

Marco Polo/Trtaros y chinos, pp. 71-78

Sahagn/Antropologa aplicada y tcnicas de investigacin, pp. 157-170

Acosta/Origen del hombre americano, pp. 250-261

Las Casas/La denuncia del colonialismo, pp. 265-271

Sahlins, M. (1988) El capitan James Cook o el dios moribundo, Islas de historia. Barcelona: Gedisa, pp. 105-128.

Tema 2: Les tres fonts de la reflexi etnolgica: el descobriment dAmrica

Lectura bsica: