•

---,....".,...., .---~

INFORMACiÓ MUNICIPAL DE LA POBLA DE SEGURNúm. 3 Desembre 1992

«O>iua:o«urCI)ziuCI)CI)oCI)wa:o,~

L'arbre de la Pobla, un símbol del nostre Nadal

Molí dlOIi: Futur Centre Cultural PolivalentCol.laboració especial: Manel GimenoInici de les obres del poliesportiules obres de la Plaça de IIAjuntament: Joan ArnalotJosep Borrell i Ignasi Farreres a Sota IIArbre

En els plens abaix esmentats van aprovar-se elssegüents punts:

Ple extraordinari del 24 d'agost* Convocatòries subhastes obres Plaça de

l'Ajuntament i Pavelló Poliesportiu.* Acceptació escultura Família Maluquer.* Proposta monument als Avis de la Pobla.* Proposta de pavimentació amb reg asfàltic del

camí de Pomanyons dins de la 3a fase deCamins Comarcals.

.Ple ordinari del 24 de setembre* Sol.licitud d'una subvenció per a contenidors

de vidre.* Sol.licitud de la inclusió de l'escorxador

Municipal a la normativa europea de baixacapacitat i zona de difícil accés.

* Calendari de testes locals per a l'any 1993: 8de maig i 18 de juny.

Ple ordinari del 29 d'octubre• Adjudicació definitiva de les obres de la plaça

de l'Ajuntament.• Sol.licitud inici de la segona fase de les

vivendes socials de l'avinguda de l'Estació.Ple extraordinari del 9 de novembre• Aprovació dels estatuts del consorci entre

l'Ajuntament i Renfe.• Adjudicació definitiva de les obres del

Poliesportiu Municipal.

Ple extraordinari del 19 de novembre• Aprovació del projecte de restauració del Molí

d'Oli i conjunt de Casa Mauri.• Sol.licitud de subvenció per l'arranjament dels

carrers afectats per les gelades.

Ple ordinari del 26 de novembre• Expedient de contractació d'obres

d'urbanització de la perllonga del carrerPirineus.

• Sol.licitud de compliment de les inversionsprevistes a la Pobla dins del Pla Comarcal.

• Aprovació contracte de revisió i actualitzacióde les Normes Subsidiàries.

Ple extraordinari del 9 de desembre• Aprovació definitiva de la urbanització del

carrer Mirasol.

CD

EDlrOlU.JlL"

Aquests dies estem immersos en un ambient defesta, d'il.lusions, d'esperances, de prosperitat ide bons auguris per al futur.

Els pobles vivim any rera any aquestes festesamb la felicitat que elles mateixes contagien, isovint ignorant la realitat que ens envolta mésenllà del nostre entorn immediat.

Els afers internacionals per a tots coneguts,haurien de servir-nos per a valorar encara més elnostre benestar i la nostra qualitat de vida,allunyant-nos de la queixa fàcil.

Les bones intencions i els desitjos que totsaquests dies anirem escampant, en ocasions esqueden només en això perquè pensem en feractuacions massa agosarades i quasiimpossibles, oblidant que el bé el podem fer moltmés aprop de casa nostra.

Una bona actuació cívica en el nostrecomportament pot ser, de vegades, la milloraportació per a un món millor. El que cadascú denosaltres pensi en aquests dies el que pot fer pera la nostra Pobla, pot esdevenir el millor desig deprosperitat que de ben segur tots enstransmetrem aquests dies de Nadal, Cap d'Any iReis.

Els nens i joves amb el seu millor comporta-ment, els adults amb el bon exemple de lesseves aportacions i col.laboracions, així com elsnostres avis amb les seves ajudes i consellsseran el millor regal de Nadal per al nostre poble.

Que entre tots fem realitat la prosperitat per al1993, que de tot cor us desitjo.

Narcís Balagué i BoschEl vostre Alcalde

Tothom que estigui interessat en adquirir la medalla commemorativadels 25 anys de la Pobla de Segur com a Ciutat Pubilla de la Sardana,ho pot fer a l'Oficina Municipal de Turisme, al preu de 600 ptes.

ManelGimeno

Fent·,un repas

Ara potser ja comencem a enfilar la rectafinal d'aquest segle i potser és un bonmoment per repassar, encara que breument,quin paper ha jugat la Pobla com a pobledins la comarca i fins i tot envers el país.Evidentment el paper de la Pobla ha estatmodest, és clar, i fins i tot aquests últimsanys massa discret. Ara bé, l'aportaciópersonal d'alguns poblatans en el terreny dela cultura i de la política ha estat important alllarg del segle. Els noms de Ceferí Rocafort,Borrell Nicolau, Enric Porta, etc., en el móncultural, i de Pere Cortina, Ramon Soliva,Ignasi Farreres, Josep Borrell, etc. en elterreny de la política, omplen d'orgull l'esperitdels poblatans a la vegada que donen aconèixer la Pobla molt més enllà del marcmerament comarcal.

Ara bé, si la Pobla té el mèrit de presentaren aquests dos camps un bagatge brillant, enl'àmbit econòmic, malauradament, no passade ser un de tants pobles que poc han pogutaportar a l'economia del país, si bé és dejustícia reconèixer el pes específic que hadesenvolupat durant anys, dins la comarca,el grup dels Fustaires, com empreses

autòctones del poble. Aquests han estat,sens dubte, els capdavanters d'aquestainfluència sobre la zona. La resta, i potserdegut a la «ressaca» dels treballshidroelèctrics de principi de segle, i quedesprés en períodes més o menys llargs hananat continuant, s'ha centrat en modestesempreses de serveis i comerços familiars, lesquals tanmateix contribuïren a donar elprestigi que la Pobla tingué en l'àmbitcomarcal.

Dins d'aquest petit món econòmic nostre, enel que tradicionalment la Pobla no tinguéforça per fer traspassar els seus productesfora dels límits purament comarcals, calreconèixer l'esforç d'alguna petita empresafamiliar que ja des de finals del segle passatlluità per aconseguir que el seu producte,elaborat íntegrament a la Pobla, poguésatènyer altres àrees i fins i tot competir ambtota dignitat. Un dels exemples és «l'Anís delSol» que elaborat per Francesc Solduga iBadia, i premiat l'any 1890 per l'AcadèmiaParisina d'Inventors a l'Exposició Universalde París, aconsegueix trencar aquest cercle iser conegut en molts llocs del país, com hoacredita una revista de Madrid, «Bocetos»,l'any 1919. Actualment els productes del'empresa Copirineu i la ratafia dels Raierstambé surten dels límits de la província ipassegen el nom de la Pobla arreu del país.

Aquesta falta d'incidència en l'economiageneral també pot se atribuïda, a més a mésd'altres factors, a l'aïllament de la zona per lamanca de bones comunicacions que hempatit al llarg del segle. Ara que aquesthandicap sembla que desapareix, podrem elspoblatans aixecar el llistó de les nostresrelacions econòmico-comercials?

Podran, el segle que ve, fer un balançpositiu de la Pobla en l'aspecte econòmic?És vital que així sigui, una Pobla fortaeconòmicament evita l'èxode dels seus fills iengrandeix el poble.

1!9:rí~IES• • •La Plaça de l'Ajuntament

Poques iniciatives han tingut un grau d'acceptaciópopular tan gran a la Pobla com la d'adquirir la «CasaMauri". Tothom, des de sempre, ha estat conscient deque aquest era un dels edificis més interessants delnostre patrimoni arquitectònic.

La lògica destinació de l'edifici a l'ús d'Ajuntamentera la conseqüència natural que permetia, d'unabanda, preservar la integritat de la casa i, per l'altra,solucionar el problema funcional evident de mancad'espai de l'antiga Casa de la Vila. Per sorpresa delsqui hi van intervenir, la seva transformació no vacomportar problemes greus a l'hora d'adaptar-la alsnous usos que se li exigien. La seva claredatestructural i composició es va relevar d'una eficaçductilitat,

No 'obstant això, hi mancava un element bàsic iindispensable, l'absència del qual desmereixia el valorde la resta del conjunt, deixant un cert regust d'obraincompleta. Aquest element és la Plaça.Ja des dels primers esborranys vam tenir clar que

aquesta plaça havia de satisfer tres exigènciessimultànies, no sempre fàcilment superposables, comsón les que es deriven de ser, primer que res, unaplaça més, després que sigui la de l'Ajuntament i, amés, que aquest Ajuntament estés ubicat en un edificitan singular.

Que sigui una plaça més vol dir que tingui voluntatd'ésser popular, acollidora, estèticament confortable ique permeti reunir totes lesactivitats possibles. Enaquest sentit, el tempstranscorregut des del'acabament de la primerafase de les obres ha palesatfins a quin punt en sónd'imprevisibles i variades lesfuncions a resoldre peraquest espai.

Per altra banda, el fetd'estar presidida perl'Ajuntament fa que siguinecessari disposar d'unaesplanada lliure d'elementsque puguin impediraglomeracions de gent alvoltant del que ha de ser el balcó principal on escoltarles paraules de l'autoritat de torn ... o reclamar-li elcompliment d'alguna que altra exigència ciutadana oper a qualsevol altra manifestació de caire més festiu iespontani. Per això s'ha cregut oportú prescindir dejardinets i gespa innecessària i de difícil mantenimenten un lloc tan transitat.

I en tercer lloc, tenim que estem davant l'edifici més. singular del poble. La seva originalitat i reconeguda

valua arquitectònica és tan sols comparable, per lariquesa dels seus contrastos, a les peripèciesviscudes pel seu infortunat constructor. Si és veritat, ijo crec que sí, que les cases conserven l'ànima delsqui hi han viscut, també ho és que la seva imatge,

sovint, és fidel reflex de la personalitat del qui les hafet. Els seus mosaics policromats, la filigrana delsseus treballs amb petites pedres de riu i la perfectacol.locació dels seus carreus de pedra tenen molt aveure amb la complexa personalitat d'un home al queno podem arxivar en l'oblit únicament acompanyat deles seves excentricitats. Cal, per tant, un espai net dequalsevol element que pugui interferir la serenacontemplació d'un dels edificis més esplèndits quetenim. La intervenció ha de cedi r gustosa elprotagonisme a l'edifici, servint-li de pedestal que elpotenciï i el complementi i, en cap cas, hi entri encompetència.

Els elements urbans que envoltaran aquestasuperfície plana variaran segons sigui el lloc on doni.Així trobarem una breu escalinata aterrassada que,entre arbres i bancs, ens ajudarà a salvar el desnivellamb el carrer de la Bella Via, enllaçant visualmentamb els jardins del camp de futbol. AI llarg del carrerMestre Forga hi situarem l'element de formalitzaciómés agoserada de l'obra. Una llarga pèrgola contínuapermetrà tancar ambiental ment el recinte de la plaçasense que això suposi obstaculitzar el seu accés; laseva total transparència i permeabilitat ho garantiran.Aquesta pèrgola tindrà un sostre dens i atapeït queprotegirà del fort sol de l'estiu a la vegada queproporcionarà espais de relació més recollits.

La idea d'una plaça oberta ha suposat l'enderroc dela tanca que la separava del CI Mossèn Cinto

Verdaguer; però això s'ha fet conservant allò que devalor hi havia en ella, com són els trams fets ambpedra i mosaics que «lliguen" amb el coronament del'edifici.

Uns pals de bandera i uns enllumenatsconvenientment situats ajudaran a arrodonir l'efecteque es pretén.

El projecte es deté aquí, però en el desig inconscienthi ha la contemplació de tota l'illa com a parc iequipament públic del qual aquesta plaça en seria,proba~lement, l'única part pavimentada. Però aquesta,com diuen al cinema, aquesta ja és una altra història.

Joan ArnalotArquitecte redactor del projecte

Inici de les obres del poliesportiuDesprés d'un any i mig d'intensives negociacions en totes

les direccions, els problemes per poder endegar laconstrucció del poliesportiu ja s'han solucionat.

Cal agrair la col.laboració de les persones que han entès lanecessitat de la Pobla en disposar d'unes instal.lacionsd'aquesta magnitud. Com ja s'ha dit (ve:ur~ Sota l'Arbre '!.:2) el finançament ha estat resolt gracies a la inclusiód'aquesta obra en èl programa europeu LEADER, amb unaaportació de 50 milions de pessetes que juntament amb lasubvenció d'uns 62 milions de la Direcció General del'Esport, el pla específic de la Diputació de Lleida amb 8milions més i la contribució de l'Ajuntament amb els 50milions restants, completen els 170 milions que costarà fer elpoliesportiu en tres fases, inclosos els valors dels terrenys ..

La reforma i racionalització del projecte ha permès la majorintegració urbanística del mateix, així com l'ampliació imillora de l'aprofitament de totes les instal.lacions, quepermetrà que possiblement la despesa de manteniment siguiautofinançada per la pròpia activitat del poliesportiu.

A finals de novembre es va contractar definitivament laprimera fase, de 100 milions de pessetes, amb l'empresaOCISA, estant previst l'inici de les obres durant aquest mesde desembre.

En un proper número de Sota l'Arbre, l'arquitecte municip~1Xavier Serrarols, redactor del projecte, Informaraàmpliament de les característiques d'aquesta important obraper la Pobla.

L'ampliació del CAP permetrà potenciaruna medicina preventiva

L'Ajuntament ha realitzat les obres per completar lesinstal.lacions del CAP, amb l'adequació d'una sala polivalentque permetrà iniciar per part de l'Institut Català de la Salutuna sèrie d'activitats de medicina preventiva.

Amb aquesta nova actuació es completa una col.laboracióInstitucional que ha permès dotar a l'Area Bàsica de Salutde la Pobla dels espais necessaris per desenvolupar la sevafunció sanitària.

El total de les obres ha suposat una inversió de 4.500.000de ptes., de les quals el Departament de Sanitat n'hasubvencionat uns 3 milions de ptes; la resta de despeses lesha aportat l'Ajuntament.

FECSA trasllada el transformador de laPlaça de l'Ajuntament

El conveni signat entre l'Ajuntament i l'empresa FECSA,preveia el compromís d'aquesta de traslladar el trans-formador situat a la Plaça de l'Ajuntament a un lloc properdins del Parc Municipal.

Aprofitant aquestes obres, s'ha solucionat definitivament elproblema de l'evacuació de les aigües de la pluja del Parc ide la pista poliesportiva, que fin~ ara sortien lIiurem~nt a laBellavia, mitjançant la construcció d'una fossa de residus I laconducció de l'aigua fins al clavegueram general. A més haquedat preparat un desguàs per a instal.lar-hi en un f~tur unconjunt de WC que tanta falta fa en el parc, I moltespecialment quan s'hi celebren les festes.

Condicionament del Camp de FutbolDarrerament s'han fet unes actuacions al Camp de Futbol

per evitar la formació de tolls i fang els dies de pluja, amb laconseqüent impossibilitat de practicar-hi aquest esport.

Aquestes obres han consistit en l'abocament de 60 m de

Una foto per a la història: aquí aviat hi veurem el Poliesportiu

sauló i posterior repartiment i anivellament de t?! el terreny ..Esperem que amb aquesta primera ~ctuaclo,. es puguin

solucionar els problemes que han motivat els ajornamentsde partits, per l'impediment de practicar-hi el joc, tot desitjantal Pobla els millors èxits.

Acaben les obres per la supressió debarreres arquitectòniques i urbanístiquesA començament d'octubre es van posar en marxa les obres

per a la supressió de barreres arquitectòniques iurbanístiques a tota la població. La raó de les mateixes perportar-les a terme s'han basat en una doble funcionalitat; enprimer lloc potenciar les relacions amb l'entorn d'aquellespersones amb discapacitats físiques i en segon lloc. facilitarla movilitat dels ciutadans que passegen els seus filis ambcotxets o de les mestresses de casa que transporten alcarret de la compra el proveïment casolà. Aquesta actuacióvalorada amb 4 milions de pessetes ha estat subvencionadaamb un 75% per l'INSERSO del Ministeri d'Afers Socials,suposant per l'Ajuntament una inversió d'un milió depessetes.

La Pobla homenatja els seus padrinsla Pobla va oferir a tots els seus padrins un monument, una

tendra i bella imatge, de dos padrins amb el que es preténrecordar tot el que els nostres avis, la nostra gent gran, hansuposat i suposen per a la Pobla.

La inauguració va comptar amb la presència del Consellerde Benestar Social Antoni Comas, donant així un majorrelleu a tan entranyable acte. Per acabar, un dinar degermanor al Casal d'Avis, va cloure una jornada emotiva quea més de perpetuar l'agraïment i respecte de la Poblaenvers la seva gent gran, ha iniciat una nova etapad'embelliment de la vila. Abans, el conseller va visitar laResidència Verge de Ribera, on l'Alcalde de la Pobla,juntament amb tots els altres alcaldes que pertanyen alPatronat i la Junta de Copatrons, li van plantejar lanecessitat urgent de realitzar les obres de remodelació imillora de l'edifici antic de la Residència. Va quedar palèsl'interès del Conseller per tots els assumptes proposats,confiant poder trobar aviat una bona resposta per part de laConselleria.

. "" '61

La Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les.Hisendes Locals va establir el nou sistema de recursos de lesentitats locals, classificant-les genèricament en tres grupsdiferencials: els recursos tributaris, els recursos no tributaris i laparticipació en els tributs de l'Estat.

Centrarem el tema-d'avui en els ingressos tributaris. Aquestsingressos que dins els recursos totals del nostre Ajuntamentsón la parcel.la més important, vénen generats per larecaptació d'impostos directes, impostos indirectes, taxes,preus públics i contribucions especials. La imposició i ordenacióde dits tributs està regulada per l'esmentada Llei 39/1988, i perles Ordenances Fiscals aprovades pel Ple de la Corporació.

El mecanisme tributari és idèntic per a tots els tributsesmentats: la Llei o les Ordenances Fiscals fixen un fet (fetimposable) que al realitzar-se dóna lloc al naixement d'unaobligació (obligació tributària) de pagar una certa quantitat dediners en concepte d'un tribut (deute tributari). La diferènciaen.tr!'l ells radica en la naturalesa del fet imposable sotmès agravamen.

Els impostos directes i indirectes exigits per lesAdministracions Locals graven la propietat o titularitat d'unpatrimoni o l'obtenció d'una renda o benefici. Es caracteritzenper tenir dos aspectes específics, l'obligatorietat i l'absència decontraprestació, és a dir, hom està obligat a pagar l'impost pelsol fet d'obtenir uns ingressos o beneficis, o ésser propietari otitular d'un patrimoni. AI mateix temps, reflecteixen directamentla capacitat econòmica del contribuent.

Les taxes i preus públics són aquells tributs que s'han depagar per la utilització d'un bé públic, la prestació d'un serveipúblic o per la realització d'activitats de competència municipalque beneficiïn o afectin de manera molt personal a subjectepassiu.

Les contribucions especials són tributs exigits per l'Ajuntamentarran de l'obtenció per part del ciutadà d'un benefici o d'unaugment de valor dels seus béns, com a conseqüència de larealització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació deserveis públics de caràcter municipal.

Com hem dit, la recaptació d'aquests tributs és per al nostreAjuntament una font fonamental de finançament. A fi que elciutadà pugui fer-se'n una imatge més concreta, detallem elsegüent resum amb xifres corresponents al Pressupostconsolidat per a l'any 1992 (Ingressos Ajuntament mésingressos Residència Nostra Senyora de Ribera):

INGRESSOS AJUNTAMENT:Impostos Directes 45.010.501 ptes.Impostos Indirectes 6.780.000 ptes.Taxes i Preus Públics 21.680.800 ptes.Contribucions Especials 7.856.150 ptes.A - Total recaptació Ajuntament 81.327.451 ptes.

Ratios36,25%

5,46%17,46%6,33%

65,50%

INGRESSOS F.P. NOSTRA S. DE RIBERA:

Preu Públic (estades en la Residència) 42.850.00 ptes. 34,50%

B - Total recaptació F.P.N.S. Ribera 42.850.000 ptes. 34,50%C - Total recaptació general (A + B) 124.177.451 ptes. 100%

El passat 26 de novembre el Ple de la Corporació, perunanimitat, va acordar aprovar la modificació per a l'any 1993d'algunes de les 14 ordenances fiscals que té en vigor el nostreAjuntament. Donada la seva importància, a continuació fem undetall de les mateixes, indicant, si s'escau, el % d'augment deles quotes tributàries en relació a les de l'any 1992:

1) Impost sobre béns immobles 11,66% augment2) Impost sobre vehicles de tracció mecànica 4,55% augment

3) Impost sobre construccions, instal.lacionsi obres sense modificació

4) Impost sobre l'increment de valor delsterrenys de naturalesa urbana sense modificació

5) Contribucions especials sense modificació6) Taxa per expedició documents

administratius sense modificació7) Taxa per la llicència d'autotaxis i altres

vehicles de lloguer 6,06% augment(en aquesta taxa només augmenta l'epígrafsegon: situat i parada)

8) Taxa per llicències urbanístiques sense modificació9) Taxa per llicència d'obertura

d'establiments sense modificació10) Taxa pel servei d'extinció d'incendis adequació al cost

del servei (Conveni) .11) Taxa de cementiri municipal 5% augment12) Taxa de clavegueram sense modificació13) Ordenança reguladora dels Preus Públics:

Annexos:

1.1) Quioscs sense modificació1.2) Ocupació de terrenys amb taules

i cadires sense modificació1.3) Ocupació de terrenys amb parades, etc .. Nova redacció

i adequació al servei1.4) Ocupació de volada, sòl i subsòl sense modificació1.5) Entrada de vehicles sense modificació2.1) Estades en la Residència «Nostra

Senyora de Ribera» sense modificació2.2) Piscina municipal .4% augment2.3) Escorxador municipal sense modificació2.4) Serveis funeraris 5% augment2.5) Subministrament d'aigua potable sense modificació

El conjunt d'aquestes modificacions suposen un augmentglobal de la càrrega tributària del 3,5% respecte a l'any 1992.

AI nostre Ajuntament l'aplicació de les mesures de contenciódels ingressos i en conseqüència de la despesa, li suposarà unesforç financer addicional molt important. Malgrat això, ensqueda la satisfacció d'haver estat cautelosos i realistes. Calrecordar que el nostre poble i comarca estan vivint des de faalguns anys una «crisi» molt particular, que s'ha anat agreujantúltimament degut sobretot a la conjugació de diversos factors:cada cop és més baixa la densitat demogràfica, l'envelliment dela població activa, l'estancament dels llocs de treball i la mancad'inversions tant públiques com privades. Hem d'afegir-hi, amés, que la situació econòmica actual a nivell estatalmalauradament no és massa encoratjadora.

Des d'aquestes línies, desitgem molt sincerament que elproper any 1993 sigui força pròsper i venturós en tots elsaspectes per a les poblatanes i els poblatans, i que entre totssapiguem trobar la manera per donar un nou impuls al nostrepoble.

Lluís Bellera

Regidor de Finances

Amb la reposició del paviment de la travessia de la NJ(260,s'aconsegueix la millora de la via més important de la Pobla

Durant els darrers dies s'han efectuat les obres dereposició del paviment de la calçada de tota la travessia dela vila de la carretera N-260, des del «Pont de Ferro» fins ala sortida del casc urbà, enllaçant així amb el nou tram de laPobla fins a Sort.

Les obres que s'han efectuat són el fressat, rectificació denivells i pavimentat amb aglomerat asfàltic en calent del tramcomprès entre el «Pont de Ferro» i la Plaça de l'Arbre, il'enderroc del paviment existent, excavació de terres,formació de la nova base i pavimentació amb aglomeratasfàltic en calent de tota l'avinguda Verdaguer.

Amb aquesta actuació que l'Ajuntament ha vingutreivindicant des de fa un any, s'aconsegueix la millora delpaviment de la via més important de la Pobla, fins ara moltdeteriorada, sense que això suposi cap despesa econòmicaper al municipi, ja que les obres estan finançades totalmentpel MOPT.

LatravessiadeiaPobla,unagranobra

Millores al Cinema AvenidaDesprés de la instal.lació dels sistemes de seguretat i de la

sortida d'emergència, aquesta tardor, com ja deuen havernotat els que han anat al Cinema Avinguda, s'ha reformat lacalefacció substituint l'antiga i desgastada caldera per unade nova, més moderna i més potent.

D'aquesta manera s'aconsegueix una més bonatemperatura en aquest gran local, així com un més ràpidacondicionament de l'ambient. També està previst fer-hid'altres millores, com l'arranjament de les butaques, queentre tots hauríem de mirar de no destruir. per últim ja que elcinema disposa del sistema de so DOLBY ESTÉREO, esmillorarà l'acústica de la sala amb l'emmoquetat delspassadissos.

Un cop més i perquè tots aquests esforços tinguin méssentit, volem repetir la crida que ja vàrem fer a tots aquellsque han estat abonats, o que encara no ho han estat mai,perquè comprenguin que entre tots hem de fer possible elmanteniment d'aquesta activitat cultural a la Pobla. El preud'abonament és de 550 ptes. mensuals, una quantitat queés pràcticament la mateixa que el preu d'una entrada, i acanvi dóna dret a poder anar al cinema tantes sessions comes vulgui.

Les obres dels habitatges socials del'avinguda de l'Estació estan molt avançadesEls pisos que s'estan construint a l'avinguda de l'Estació

per l'INCASOI, estan ja en una fase molt avançada. És peraixò que l'Ajuntament ha demanat a la Direcció General deServeis Comunitaris del Departament de Benestar Social

que s'iniciïn els tràmitsper a procedir a la sevaadjudicació. En aquestsentit, cal considerar quetan aviat com es tinguinnotícies al respectes'informarà degudamenta tothom.

Aquests tipus de viven-des socials pretenen fer

Les vivendes socials, possible l'accés a ununa necessitat de la Pobla habitatge digne a les

famílies amb economiesmés desfavorides, amb ingressos no superiors a 2 vegades imig el salari mínim interprofessional.

Per altra banda, l'Ajuntament ja ha sol.licitat de la DireccióGeneral d'Arquitectura i Habitatge que, degut a la necessitati gran demanda que hi ha a la Pobla d'aquest tipus devivendes socials, es procedeixi tot seguit a l'adjudicació iinici de la segona fase d'aquesta actuació que preven 34habitatges més i en la qual l'Ajuntament també hicol.laboraria, tal com ho ha fet en aquesta primera fase(veure Sota l'Arbre n.Q 1).

Millores a la ResidènciaNostra Senyora de Ribera

El Consell d'Adminis-tració de la Fun-dació Pública Municipal «Residència

Nostra Senyora de Ribera», té previst realitzar una sèried'obres d'aconduïment general dels edificis. Aquestes obres,que anirancomençantpro g ress iv am e n t,consistiranfonamentalment enles següents actua-cions:

- Instal.lació escalad'emergència, el pro-jecte d'aquesta obrapuja la quantitatd'1.684.169 pessetes,essent finançada per La Residència Verge de Riberala Diputació de Lleida necessita la remodelació del vell edificiamb una subvencióde 500.000 pessetes i una bestreta reintegrable a déu anyssense interès d'1.000.000de ptes. La resta per un import de184.169 ptes., serà aportada pel Patronat.

- Millores a la planta baixa, que inclouen l'habilitació decambres per a ús exclusiu de la Congregació de Religioses(malaltia, visita de familiars, etc.).

- Instal.lació de sanitaris a les habitacions de l'edifici anticon hi manquin.

- Reparació i aïllament teulada edifici antic i aprofitamentespai sota coberta.

- Reparació i impermeabilització filtracions soterranis.- Acondicionament jardins.

, ". , " "

Records de Nadal

Josep

Borrell

i Fontelles

Ministre

d'Obres

Públiques

i Tsensports

Els meusrecords deNadal són,ben segur,els matei-xos que tenen les persones de la mevageneració que van viure a la Pobla i als Pallarsaquella època dura i difícil (sobretot per alsnostres pares) que van ser els anys cinquanta,tot i que aleshores nosaltres tot ho vèiemdiferent i amb ben poca cosa (què diferentd'ara!) ho passàvem molt bé. Són recordsplens de vivències heretades dels nostrespadrins, històries, fets i tradicions.Pels voltants de Tots Sants els dies passaven

tristos i grisos, encara sort de la castanyada, iels recordo com els més freds de l'any. Peròaixí que els deixàvem enrera, el nostre capnomés pensava en les festes de Nadal i«Relxos». La tronca, els torrons, el pessebre,els regals ..., amb quina il.lusió els vivíem!Poc a poc, a mesura que s'atansaven aquests

dies, a casa, al forn, a les botigues, als carrers,tot s'omplia d'un ambient que gairebé es podiatocar. Recordo que el mercat, els dies abansde Nadal, era també especial (qui de nosaltresno recorda els deliciosos brossats); els matinsde fortes gebrades, l'animació a la Pobla eragran, amb tota aquella gent que venia de llunya comprar o a vendre, després de matinarforça i caminar molt.Ja fèiem projectes per al pessebre, anar a

buscar molsa, pintar paper de blau per fer el

cel i dibuixar-hi estels, i fer el riu amb paper deplata. L'oncle ja tenia triada la tronca i lapadrina ens explicava contes nadalencs, enaquelles nits llargues i gelades.La carta als «Reixes», començada ja feia

dies, no es tancava fins no veure totes lesnovetats en joguines exposades als aparadors.Vetlla de Nadal, quina emoció fer «cagar la

tronca» i cantar cançons davant el pessebre;més tard, amb aquell fred (què n'eren de fredsels hiverns dels meus records!), anàvem a lamissa del Gall.I el matí del dia de Nadal, ben polits, sabates

de diumenge ben enllustrades, camisaemmidonada i corbata amb goma, anàvem adinar amb la família, amb el «xampany» delsdies senyalats i on recitàvem aquella poesiaapresa dies abans a l'escola i, per sobre de tot,els torrons ...El dia dels Innocents amb els ninots de paper

i fent carallotades amb els amics (que n'éremde dolents!). L'últim dia de l'any ens fèiem untip de buscar «l'home dels nassos»; no el vamtrobar mai. La nit de Cap d'Any o Ninou,contagiats per l'emoció de sentir lescampanades de l'església a mitjanit...I els «Beixos», encara faltaven cinc dies!

L'emoció pujava i arribava al punt màxim la Nitde Reis ... fins hi tot recordo sentir-los passar ...tot era tan màgic aleshores ... I al matí l'emociód'obrir els paquets i descobrir jocs, llibres, elmecano o els soldats ...Per a molts els «Reixes» arribaven a cavall o

amb camell; per a d'altres més moderns amb«lo tren». El tren va arribar a la Pobla quan jotenia set anys; era un fet molt important per ami, i recordo passejades al vespre amb lamare per veure arribar «l'autovia»: era elprogrés.De tota aquella època també recordo, com

molts altres, els viatges amb l'Alsina Graellsfins a Barcelona; set hores de trajecte ensseparaven. I pensar que avui amb lescarreteres arranjades fem el viatge en menysde tres hores ...

lGlYASlfllRIrnBES

L'esperitde Nadal, tot l'any

Les Jornades nadalenques han estat una peçaessencial en el desenvolupament de lestradicions dels nostres pobles. A més de la sevacondició de commemoracions religioses, s'hanconfigurat com unes festes d'especial significacióen el flux anyal de la vida de les persones, totrecollint el tarannà i els sentiments de lessuccessives generacions. Nadal, Cap d'Any iReis han definit un espai de temps on s'apleguenun conjunt de vivències, teixides. gradu.alme.ntcom a símbols col.lectius de l'espent convivencialen el si de la família i del veïnat, de la feina i de larelació. És un cabdal important que hem deconservar.

Alguns diuen que avui les coses ja no són comabans i que molta gent ja no sintonitza amb unasimbologia de missa de gall i cançonsnadalenques, d'escudella i carn d'olla, de p~sar ~.Ipessebre o fer cagar el tió, i d'esperar amb ll.lusióels tres reis de l'Orient. Penso que aquestaafirmació no és certa en termes absoluts, encaraque lògicament s'hagin incorporat altres costumsque, com l'arbre de Nadal o els regals de SantaClaus, i àdhuc els viatges a la neu o a terraexòtica fan més plural el ventall de lescelebracions, però no modifiquen necessàriamentl'esperit d'aquestes festes pels que efectivamentles senten com a pròpies.

El problema, en tot cas, no resideix en el que éscontingent, sinó amb la qüestió substancial, queés mantenir i projectar el sentit de la pau i de lasolidaritat, de la germanor i de la generositat. Enel món actual, això no sempre és fàcil pels canvissociològics que s'han produït, per una erosió .~elsvalors familiars, i per una important mobilitatgeogràfica vers les zones urbanes. I és tambében cert que, sovint, les característiques de lavida en les grans ciutats no contribueixen aenfortir els vincles interpersonals, ni amb el nuclioriginari ni amb el nou entorn.

Aquest no ha estat el me~ cas" ni de molt I!~ny:Potser perquè en mes duna ocasro .1especialment en diades assenyalades, he sentitque, allà on fos, m'acompanyava la visió

Ignasi

Farreres

i Bochaca.

Conseller

de Treball

asserenada, la força vital de les baixades delsraiers de la Noguera Pallaresa, o l'accentmarcadament lleidatà del català que parlo i queha evidenciat, al llarg de tot Catalunya, el meuorigen Pallarés. Sentir presents les arrels en elsnous espais de vida és, a ben segur, una bonamanera de fer coherent i plena la pròpiaexistència, fent confluir el millor del passat i delpresent, en el camí obert cap al futur.

La Pobla de Segur ha tingut la virtut d'anarposant al dia les commemoracions tradicionals,sense perdre'n l'esperit, tot enriquint-les al .lIargde l'any amb un seguit de noves aportacionsfestives i culturals que mantenen viu el sentimentd'identitat i que han enfortit i projectat els valorscomunitaris. Crec que, en el marc acollidor de laPobla, tots els dies de l'any poden ser bons per aaquesta finalitat i per transcendir aquells valorsen un esforç de progrés solidari; en el qual, perdescomptat, estic a la vostra disposició en lamesura que us pugui ser d'utilitat.

De tot cor: Bon Nadal, Feliç Any Nou i unasalutació molt cordial.

El Consorci entre l'Ajuntament dela Pobla iREIVFEja és una realitat

Els estatuts delConsorci quepreveia elconveni entrel'Ajuntament dela Pobla i RENFE(veure Sotal'Arbre n.Q 2), jahan estataprovats i pertant ja es potcom e nç a r a Els terrenys de l'estació futur emplaçamenttreballar en el pla de l'Àrea Vacacionespecial del'Àrea Vacacional de la Pobla.

El consorci està presidit per l'Alcalde de la Pobla, enNarcís Balagué i el Consell d'Administració estàconstituït pel President i cinc vocals que corresponen alTinent-Alcalde Lluís Bellera i al Regidor FranciscoBermejo, i tres vocals més per part de RENFE.

Una de les primeres actuacions que efectuaràl'esmentat Consell d'Administració serà l'encàrrec del PlaEspecial de l'Estació al prestigiós urbanista DoctorArquitecte Joan Busquets i Grau. Aquest urbanista ésCatedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura deBarcelona, Premi Nacional d'Urbanisme 1981 i 1985,professor visitant a Rotterdam, Urbino, Lovaina i Harvardi ha estat Director d'Urbanisme de l'Ajuntament deBarcelona des de 1983 fins a 1989.

De la seva professional tasca, conjuntada amb elstècnics municipals, de ben segur en resultarà unmagnífic projecte que a més de desenvolupar aquestaambiciosa obra, donarà a la Pobla un prestigi urbanísticinternacional.

Després de 25 anys de la CiutatPubilla de la Sardana

El passat mes de setembre, amb enyorança i emoció, esvan rememorar els 25 anys del nomenament de la Pobla deSegur com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

L'acte del Cinema Avenida, es va iniciar amb diversosparlaments, seguit del lliurament de plaques comme-moratives a les persones que, amb el seu esforç, vancontribuir aquell any 1967 perquè la diada assolís un granèxit, i s'acabà amb un concert de sardanes. Després va tenirlloc un dinar de germanor al CoLlegi Sagrada Família.

El dia abans, l'Esbart de Lleida ens havia recreat amb elsseus ballets i s'havia projectat dels Srs. Arnalot i Boixareu,una película d'aquella diadaque ens transportà 25 anysenrera, tot i recordant-nos personatges entranyables de laPobla, avui desgraciadament desapareguts.

Noces d'argent de matrimonis poblatans

Recentment, un grup de matrimonis de la Vila, al fer els25 anys de casats, han celebrat les seves «Nocesd'Argent». Setze parelles es van reunir en una Missa degràcies i, després, tots junts, van fer un simpàtic dinar.

Des d'aquestes pàgines, els donem la nostra méscordial enhorabona, i desitgem que tots ells puguincelebrar les Noces d'Or, de Platí, de Diamants ...

Pares ifillscelebrarenjuntsaquestapreciosafesta

El Conseller Farreres visita l'Ajuntament

Recentment va visitar l'Ajuntament el Conseller deTreball, Ignasi Farreres, amb la intenció d'interessar-sede les inquietuds, necessitats i projectes que s'estandesenvolupant a la Pobla, tot oferint la seva màximacol.laboració.

En primer lloc es va realitzar una reunió amb la JuntaRectora de CIPCA, a la qual a més del Conseller vanassistir-hi el Director General de Cooperatives i elDelegat de Treball a Lleida; es va tractar abastament dela problemàtica que travessa CIPCA, així com les sevessolucions.

En aquesta reunió el Conseller va signar la sol.licitudque el seu Departament ha fet a l'Institut Català deFinances a fi i efecte dequè concedeixi a CIPCAun aval pel valor de 15milions de pessetes.

Per acabar una sessiódistesa però amb moltaemotivitat, el ple del'Ajuntament va oferir alConseller una artísticaplaca amb la reproduc-ció de l'edifici de la Casade la Vila.

Ballada de la nostradança a l'interior de

l'Església Parroquial

AtiENDA

No hi ha resmésentranyableque elspetitsrepresentantel Pessebre

Del 16 de desembre al 9 de generExposició de pinturaPintor: Gustau Chalamanch Lloc: Comú de Particulars

Diumenge, 20 de desembreProgramació Cinema Avenida«Lunes de hiel» i «Ricochet-

Diumenge, 20 de desembreInauguració monument als avis de la PoblaLloc: Parc Municipal Hora: Tretze hores

Dijous, 24 de desembreVisita Pare NoelLloc: Plaça de l'Arbre Hora: Divuit horesOrganitza: Comissió de Reis

Dies 24 i 25 de desembrePessebre viventLloc: Plaça de l'ArbreOrganitza: Escoltes de la Pobla de Segur-EPS

Del 24 al 25 de desembreProgramació Cinema Avenida«1492 La conquista del paraíso- i «Peter Pan-

Del 26 al 27 de desembreProgramació Cinema Avenida«Soldado Universal»

Diumenge, 27 de desembreRecollida de les cartes dels ReisLloc: Cinema Avenida Hora: Tretze horesOrganitza: Comissió de Reis

Dies 2 i 3 de generScala en HifiLloc: Cinema AvenidaOrganitza: Grup El Tamarro

Dimarts, 5 de generCabal cada de Reis Hora: Divuit horesOrganitza: Comissió de Reis

Els«Menolos"no van

volerfaltara la

festa

... i els Reis

portaran les

carroces

plenesd'il.lusions

Mes de febrerEn data encara no prevista es commemorarà el 75èAniversari ~e.l'arriba~a a la Pobla de Segur de lesGermanes MIssioneres FIlies del Cor de Maria.

Dissabte, 20 de febrerFesta de CarnavalOrganitza: Comissió de Festes

III

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Farmàcia SO[mJGAFarmàcia GABÀSFarmàcia GABÀS inFarmàcia SOLÚUG'A:'F:armàcia GABÀS

rmàoía SOLDU(.¡~

Farmàcia SOLDUGAFarmàcia GABÀS

armàcia SOLQUGA

URGÈNCIES MÈDIQUES C.A.P.Feiners i dissabtes

De les 8.00 h. a les 20.00 h. Tel. 68 1323De les 20.00 h. a les 8.00 h. de l'endemà.Tel. 6813 13

Diumenges i festiusDurant les 24.00 h. Tel. 68 13 13

TELÈFONS PÚBLICS

Ajuntament 680038Jutjat de Pau 6800 79Bombers 68 00 80 - 786Ambulància 68 00 80 - 786Guàrdia Civil, 68 00 30Casa Parroquial. 68 02 81Oficina de Turisme 68 02 57Piscines 68 06 44Alsina Graells 68 03 36RENFE , 68 04 80Correus 68 Dà 84

Nota de Redacció:Tots els poblatans i persones interessades en rebre Sotal'A.rbre, i que no viuen a la Pobla, es poden dirigir al'Ajuntament, donant la seva adreça i la nostra revista els hiserà tramesa.

Futur Centre Cultural PolivalentEl passat dia 28 d'octubre

l'Ajuntament va veure assolit un delsseus anhelats somnis en firmar unconveni amb la Direcció General de laVivenda del MOPT; gràcies a ell,s'invertiran 37,7 milions de pessetesper a la rehabilitació de l'antic Molíd'Oli, que en un futur acollirà el CentreCultural Polivalent, del que tantanecessitat en té la Pobla. Aquestprojecte en el que l'Ajuntamentportava més d'un any treballant-hi foupresentat el passat dia 1 de novembrepel mateix ministre Josep Borrell,acompanyat de l'arquitecte municipalXavier Serarols.

Amb les millores del Molí d'Oli,juntament amb l'adequació de l'anticgaratge de Casa Mauri coma novaOficina Municipal de Turisme (veureSota l'Arbre n.? 1) i l'inici de les obresde la Plaça de l'Ajuntament acomençaments del 93 (veure pàg. 4)hauran completat un seguit

"d'tnversions necessàries perquè laTorre Mauri, orgull i estàndard de laPobla i els poblatans, recuperi el seuvalor històric, tot tenint present elfuncionament que amb aquestesinversions el conjunt arquitectònicassoleix.

El Ministre Josep Borrell va inspeccionar el projecte

El Molí i CasaMauri seranrehabilitats

L'AJUNTAMENT I LA REDACCIÓ DE SOTA L'ARBREDESITGEN A TOTS ELS POBLATANS

UNES BONES FESTES DE NADAL I BON ANY 1993

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE SEGURPALLARS JUSSÀ LLEIDA

TORRES - LA POBLA Oip. Legal L-818 -1992