Paisatgisme,l’arquitectura de l’espai exterior pàg. 8

Què són els transgènics?pàg. 13

Arriba l’esgrimasense filpàg. 15

Abril 2009www.upc.edu

221188

informacions

Formació senselímit d’edat

L’interès per la formació de la gent granha experimentat un creixement relle-vant els últims anys. La formació, avui,és considera un valor molt positiu per ales persones que han acabat la sevavida professional i aspiren a un enriqui-ment personal.Les condicions de salut més favorables,que influeixen en el perllongament de lavida amb bona qualitat, i les circumstàn-cies socials, que propicien uns espaisideals a la vida personal per adquirirconeixements, han afavorit que la for-mació hagi anat conquerint majors pos-sibilitats de desenvolupament.Rebre informació a través dels mitjansde comunicació de massa ha desvetllaten la gent gran el desig d’aprofundir enles diverses matèries que integren elmón del coneixement. La societat delconeixement marca el progrés personali comunitari en els diversos àmbits, siguiperquè a la gent gran li fa possible elreciclatge de coneixements adquiritsanteriorment o perquè afavoreix l’assi-milació de nous coneixements dins delventall obert en el món actual i en lesperspectives de futur.Aquest conjunt de factors propicia quela gent gran tingui el desig i la voluntat

de formar-se intel·lectualment i trobi a laUniversitat el mitjà adequat per realitzaraquest objectiu.La Universitat ha copsat en la gent granuna projecció per una a nova via en lapromoció del coneixement a través deles classes que imparteix a les aules quehi té adscrites. En aquests alumnestroba la maduresa que els fa receptiusvers els coneixements que imparteix.Aquesta tasca intel·lectual fa més aptesles persones grans per ser actives en elsàmbits més adients en la societat d’avuii del futur.És també dins d’aquesta dinàmica quela Universitat afavoreix impartir cursossènior per tal que la gent gran que volestudiar en la mateixa Universitat puguisatisfer el desig d’aprendre nous conei-xements que abans no havia pogutadquirir a causa de l’imperatiu profes-sional.És, doncs, per aquest conjunt de fac-tors, que la tasca que es promou des del'AFOPA - Agrupació d’Aules d’ExtensióUniversitària per a la Gent Gran deCatalunya té sentit i que la missió quedu a terme compta amb el suport de lesinstitucions acadèmiques i també admi-nistratives.

La formacióde la gentgran

tribuna

sum

ari

02 informacions

Edició i redacció Oficina de Mitjans de Comunicació Tel. 93 401 61 43oficina.mitjans.comunicacio@upc.edu www.upc.edu/revistainformacionsDisseny i maquetacióLacuinaFotografiaJordi Pareto i Christian Ribas

Foto de PortadaLes persones més grans de 55 anys no volen perdre el tren de la formació.

* Fe d’erradesA l’article “Per què retornen elsbumerangs?” del número 217,s’afirmava que l’aire recorre la superfície superior de les ales més lentament que la inferior, però,en realitat, la recorre més ràpidament.

JOSEP-ROMÀ

BARRIGA

I PLANASExpresident imembre d’honord’AFOPA

02 tribuna

03 reportatgeEl Cercle d’Estudis Orientals

04 des de la portadaLa gent gran es forma

07 el viverMiraveo, xarxes socials a través de dispositius mòbils

08 cognosEl paisatgisme o l’art de transformar l’espai exterior

10 panorama

12 avatars, la vida a la UPCXavier Castillo, director de l'AETIC Catalunya

13 respostesQuè són els transgènics?

espaisEl Laboratori del Centre de Medi Ambient de l’ETSEIB

14 micro obertÉs una bona mesura que el tramvia recorri la Diagonal?

projectes amb empresesNet0lift projecta els ascensors del futur

15 llavors de ciènciaArriba l’esgrima sense fil

16 l’entrevistaEd Parsons, responsable del contingut geogràfic de Google Earth i Google Maps

CON

TACT

EN

OM

Jose

p-Ro

mà

Bar

riga

EM

AIL

sec

reta

ria@

afop

a.or

g

TELÈ

FON

93 4

53 5

7 74

L’animació japonesa va començar a ferfuror a les petites pantalles de la geogra-fia espanyola pels volts dels JocsOlímpics de Barcelona, l’any 1992. Escomençaven a introduir a casa nostra,d’aquesta manera tan inofensiva i dis-creta, molts elements culturals del Japó ide l’Orient que han anat captivant futursaprenents dels kanjis (caràcters propisde l’escriptura nipona).El gran interès pel Japó, per la seva llen-gua i cultura es va materialitzar, l’any1997, amb la creació del Cercle d’EstudisOrientals, el CEO. La Teresa Pilar, farma-cèutica, aleshores estudianta de japonèsa l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), va seruna de les ànimes del grup de simpatit-zants del Japó que varen estar d’acord afer néixer el CEO. Avui, ella n’és la presi-

denta. “L’objectiu inicial va ser l’intercan-vi de materials. En aquells moments,només es podia estudiar japonès a l’EOIi gairebé no hi havia materials audiovi-suals ni de cap altra mena enlloc.Nosaltres compràvem pel·lícules japone-ses, en VHS, als Estats Units, amb subtí-tols en anglès, és clar, i les compartíem.L’esperit de l’associació era donar-nossuport, ajudar-nos, compartir”, explica.Les paraules de la Teresa Pilar defineixenbé l’essència d’aquesta associació que,un any després del seu naixement, ja vaposar en marxa els primers cursos d’idio-mes. “Actualment fem cursos intensiussetmanals, al febrer i al juliol —quan hi havacances a la UPC—, de japonès, xinès icoreà”, afirma la presidenta del CEO.Aquests cursos, amb uns 20 estudiantsper grup, permeten a l’alumnat accedir ala prova de nivell de l’Escola Oficiald’Idiomes amb moltes garanties d’èxit i,per tant, esquivar el sedàs de l’EOI, queno pot admetre tots els alumnes de xinèsi japonès que volen iniciar els estudis alprimer curs. “Intentem donar-los una

bona base”, afirma Teresa Pilar. Però elCEO és molt més que una associació queorganitza cursos d’idiomes. “És una plata-forma per fer difusió de materials quepoden ajudar a consolidar els coneixe-ments d’idiomes i a conèixer molt mésles cultures asiàtiques.” La trentena depersones que actualment formen part del’organització estableixen, a més, un vin-cle social entre ells i amb la xarxa de par-ticipants de les activitats del CEO, quecada dia es fa més gran.

Vivències personals“El grup té una repercussió personal ennosaltres. A més d’ampliar coneixe-ments, mantenim la relació amb moltagent. Alguns dels seus membres araviuen i treballen al Japó”, diu la Teresa. Iaquesta és la filosofia del cercle, “ajudar-nos és el més enriquidor”.El web del CEO va ser possible gràcies alcompromís d’estudiants d’Informàtica dela UPC com ara la Maria del Mar López,que afirma: “Avui, la meitat dels membresdel grup de la UPC pertanyen a aquestafacultat”. A ella, particularment, li agrada-ven molt els dibuixos animats i el cinemajaponès. Això va contribuir al fet ques’embarqués en la missió del CEO.“Aprendre a organitzar”, per a ella, és lalliçó més important d’aquesta experièn-cia de grup. Un grup que, gràcies a lesmateixes activitats, va augmentant ambnous membres. El cartell que anunciavauna pel·lícula, per exemple, va portar elGerard Monells, ara fa sis anys, a conèi-xer el CEO. “Estava preparant una pràcti-ca d’Informàtica i no me'n sortia. Aixíque vaig sortir a fer un tomb. A la cafete-ria, vaig veure l’anunci. I vaig anar aveure la pel·lícula”, recorda. “A mi ja m’a-treia la cultura japonesa, el menjar i el teespecialment, però va ser a partir d’a-quella pel·lícula que vaig plantejar-mecol·laborar amb el CEO.”Des d’un despatx de l’edifici Omega, alCampus Nord, el Cercle d’EstudisOrientals crea vincles amb Àsia i ofereixajuda als qui volen acostar-se a les cultu-res i a la vida de les terres on, cada dia,apareixen els primers raigs del sol.

L’Orient conviu amb nosaltres. La curiositat pel comerç, les teràpies de l’energia i l’ensenya-ment de llengües en fan arribar l’essència a l’Occident. La mateixa curiositat que l’any 1997va fer que un petit grup de gent, en què ja arrelava l’interès per la cultura oriental arran del’estudi del japonès, posés en marxa el Cercle d’Estudis Orientals (CEO), una associaciósense ànim de lucre que vol acostar les dues cultures.

Dels dibuixos a l’essènciadel Japó, la Xina i Corea

reportatge

informacions 03

CON

TACT

ESN

OM

C

ercl

e d’

Estu

dis

Orie

ntal

s

EM

AIL

ce

o@ce

o.up

c.es

WE

B

http

://c

eo.u

pc.e

s

FOTO Membres delCercle d’EstudisOrientals, amb quimo-no, el vestit tradicionaldel Japó.

Molt mésque unallenguaEntre les nombroses activitatsque s’organitzen al CEO, es fancicles de cinema asiàtic en ver-sió original, setmanes culturals,un cicle d’animació japonesa icursos de xinès, japonès i co-reà, així com cursos de culturaasiàtica que inclouen altres as-pectes d’aquests països de l’O-rient, com ara la cal·ligrafia, lacuina, la cerimònia del te, ladansa o el protocol social delJapó.

El Cercle d'EstudisOrientals ofereixmolt més quecursos d'idiomes

“El que pretenem és fer una revolució,una revolució en tots els sentits. Somsèniors i tenim ganes de fer coses i tre-ballar molt. Tant que no ens aturarem enaquests tres cursos i ja pensem en unpostgrau perquè no ens trauran d’aquí.Això ho tenim claríssim!” És la declara-ció d’intencions de l’Antoni Bullich,estudiant de la diplomatura en Ciència,Tecnologia i Societat de la UPC i laUNED, a Terrassa, i de Tomàs Benages,un company de classe que amb el capassenteix donant-li la raó. Alguns delsseus companys i companyes no havientrepitjat mai la universitat i altres feiamolts anys que no anaven a classe. Peròdècades més tard, han decidit tornar ales aules com a estudiants i estudiantesd’aquesta titulació adreçada a personesmajors de 55 anys. El seu entorn socialha canviat, i canvia, a un ritme vertiginósi no es volen quedar enrere davant delsavenços científics i tecnològics.Des de l’octubre passat, 48 personescursen la primera edició d’aquest pro-jecte docent coordinat per la FundacióUPC i amb el suport de l’Ajuntament deTerrassa, la Diputació de Barcelona i laCaixa de Terrassa. “Molts d’ells no hantingut mai l’oportunitat d’anar a la uni-

versitat, però amb el seu esforç hanaconseguit que els seus fills sí que hihagin anat i que els seus néts també”diu el Manel Lis, sotsdelegat del rectorde la UPC al Campus de Terrassa. I aixího corrobora Tomàs Benages, que asse-gura que sempre havia volgut ser uni-versitari. “En els meus temps no vaigpoder. Als 14 anys sorties del col·legi i etposaves a treballar.” Al darrere també hiha la voluntat de demostrar que volenseguir formant-se intel·lectualment,

com explica Antonio Bullich. Ell ésenginyer tècnic químic i fa 30 anys quees va treure aquesta carrera a les matei-xes instal·lacions de la UPC, a la ciutategarenca.“Quan va sortir la diplomaturavaig pensar que era un bon motiu pertornar a veure les instal·lacions i perveure com estava jo mateix. Volia conti-nuar estudiant per mantenir-me actiu i a

la vegada conèixer el món de la tecno-logia i altres matèries que no havia fet ique em semblaven atractives” i encomptes de matricular-se sol, AntoniBullich va convèncer també a la sevadona, ATS de professió.

Raonament crític i treball L’objectiu de la diplomatura no és for-mar professionals, sinó oferir a l’estu-diantat elements que els permetinentendre millor el món del segle XXI,que es familiaritzin amb instruments itècniques útils pel seu desenvolupa-ment personal i que, a la vegada, millo-rin la capacitat de raonament crític, d’a-nàlisi o d’expressió oral de les idees. Peraixò, la titulació compta amb assignatu-res com ara Internet, bases per enten-dre l’economia d’avui, medicina preven-tiva, història del segle XX, psicologia,teatre o tecnologies de la informació,entre altres.“Ens semblava que hi havia un buitentre el que cada dia troben als diaris, alcarrer... i el que van aprendre en el seumoment. Es tracta de salvar aquestadistància d’una forma ordenada iestructurada. El que cal és donar sentitals temes i que entenguin les dinàmi-

FOTO 1 El professorRafael Pindado impar-teix una classe pràcti-ca perquè l’estudian-tat aprengui com s’u-tilitza Internet.

FOTO 2 Antoni Bullich ila seva dona, engin-yer tècnic químic iATS, inverteixen mol-tes hores, fins i tot,els dissabtes.

FOTO 3 L’èxit del diplo-ma és evident. Elnombre màxim deplaces era de 40,però s'han hagutd’acceptar més alum-nes dels previstos.

des de laportada

04 informacions

La revolució dels savisLes Nacions Unides preveuen que l’any 2050 la xifra de persones més grans de 60 anys arri-barà als 2000 milions, xifra que representarà el 21 % de la població mundial. En aquest con-text, la Universitat té una responsabilitat social i cultural envers aquests ciutadans que volencontinuar satisfent les seves inquietuds intel·lectuals. La UPC contribueix al desenvolupa-ment formatiu i cultural a través de les aules per a la gent gran i de programes acadèmicsmés extensos especialitzats en ciència, tecnologia i arquitectura.

No han anata l'universitat,però hi han enviatels seus fills i néts

ques que hi ha al darrere”, afegeix Ma-nel Lis.El professorat és clau tenint en compteque es tracta d’un grup d’estudiants iestudiantes amb una formació acadè-mica diversa. Els i les docents, que pro-venen de diferents disciplines i univer-sitats amb seu a Terrassa, han estatelegits i elegides ad hoc. “Tenen unaexperiència vital de gran docència ipedagogia perquè també han de tuto-ritzar aquella part de l’estudiantat quees veu sobrepassada pels continguts”puntualitza Lis.

Usar InternetQuan al Rafel Pindado, doctor en engin-yeria industrial per l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria Industrial deBarcelona, li van proposar, es va mos-trar sorprès, però a la vegada se li vaobrir un repte docent. Pindado impar-teix una de les assignatures més útils:la d’adquirir unes habilitats mínimesper utilitzar Internet. “És una veritablesatisfacció, et compensa i li dedicomolt temps. No tant per preparar lamatèria, sinó per com plantejar-la deforma gradual. El repte és que es tractad’un grup molt nombrós; sempre vénentots!, i a més tenen una formació moltheterogènia. El més difícil és arribar aun llenguatge comú. Vull aconseguir

que puguin parlar amb els seus néts irespondre’ls allò que preguntin sobreInternet.” Els alumnes valoren l’esforçdels docents i coincideixen que lesclasses són dinàmiques, obertes i parti-cipatives, com exemplifica TomàsBenages. “Em va agradar molt quan elprofessor de psicologia, en una de leslliçons sobre computadores i sabentque jo coneixia IBM, em va fer sortir a lapissarra. Va ser fabulós! Puc dir que he

estat professor d’universitat durant unahora!”. El professor Rafael Pindado ho téclar. Ells experimenten el plaer d’apren-dre per aprendre, com a enriquimentpersonal i intel·lectual. “Entenc que enmolt pocs mesos, quan et jubiles passesd’un ritme d’activitat a no ser útil per ala societat. Ells diuen: jo vull preparar-meperquè tinc una deficiència formativa iaixí em puc integrar a la societat.” AntoniBullich defensa aquesta idea. “No volem

informacions 05

CON

TACT

ESN

OM

Man

el L

is

EM

AIL

gen

tgra

nter

rass

a@ct

.upc

.edu

WE

B h

ttp:

//ca

rrer

delc

onei

xem

ent.b

logs

pot.c

omiw

ww

.terr

assa

.cat

TEL

93 7

39 8

6 71

NO

M M

artí

Reco

ber

EM

AIL

man

uel.m

arti-

reco

ber@

upc.

edu

WE

B w

ww

.uni

vers

.upc

.edu

/pro

gram

agen

tgra

n

TEL

93 4

01 7

0 34

NO

M R

afae

l Pin

dado

EM

AIL

gen

tgra

nter

rass

a@ct

.upc

.edu

WE

B h

ttp:

//ca

rrer

delc

onei

xem

ent.b

logs

pot.c

omiw

ww

.terr

assa

.cat

TEL

93 7

39 8

6 71

El carrer del coneixementSón molts els que ja s’han apuntat a la moda dels blocs.L’actualització dels continguts requereix esforç, constància i treball,però això no frena l’estudiantat sènior de la diplomatura en Ciència,Tecnologia i Societat de la UPC i la UNED de Terrassa. El que hanaprès a les aules ja es pot veure a http://carrerdelconeixe-ment.blogspot.com/. Tres estudiants, amb l’ajuda de la professoraCarme Carrió, han creat aquest canal de comunicació. “Hi partici-pem tots. Cada secció proposa temes que creu que poden ser inte-ressants. Es passen a la direcció i, si fa falta, es consulta al profes-sor o professora i després l’article es penja al web”, explica AntoniBullich, un dels creadors d’aquest quadern de bitàcola.

viure en l’exclusió social, volem partici-par en la societat. No em resigno a estarescarxofat al sofà.”La titulació s’ha dissenyat en funció dela singularitat dels mateixos estudiants.El ritme d’aprenentatge és flexible: vialenta, mitjana o ràpida. A més, l’horaride les classes també s’ha adaptat aaquells o aquelles que donen un cop demà als fills. Tampoc hi ha exàmens.Segons Manel Lis “hi ha altres maneresd’avaluar a partir de la feina que el pro-fessorat encarrega en les hores no pre-sencials. Són els treballs que han de lliu-rar al llarg del quadrimestre i al final delcurs, que poden ser en grup o indivi-duals. Hi ha alumnes que han fet treballsde dues-centes pàgines de nanotecno-logia, altres sobre el sistema neuronal,la crisi econòmica, etc...”.

Mantenir el cervell ben actiuTornar a agafar els llibres, l’ordinador,poden ser propostes perquè la gentgran continuï formant-se però n’hi haaltres. La UPC tutela el que s’anomenenles aules d’extensió universitària. Estanrepartides per tot Catalunya i la majoriales gestionen l’Agrupació d’Aules deFormació Permanent per a la Gent Gran,

una pertany a la comissió de jubilats delCol·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya i altres les impulsen els d’a-juntaments de diversos municipis.Les aules, que apleguen unes 16.000persones, organitzen periòdicamentcicles de conferències impartides pelprofessorat de la Politècnica, en què esparla de temes relacionats amb la cièn-cia, la tecnologia i l’arquitectura perquè,com afirma Martí Recober, coordinadordel programa de la UPC per a gent gran,

aquestes matèries també són cultura.“És una manera que surtin de casa, detenir el cervell actiu i, a la vegada, queconeguin gent nova i facin amistats.Després d’escoltar les xerrades, podentreballar-les en tallers i tertúlies.”L’interès de la UPC en aquestes aules ésel d’exercir la seva responsabilitatsocial, però també la de projectar-se

cap a la societat. “Les aules permetenque la universitat s’obri als ciutadansperquè la coneguin i difonguin el treballcientífic i de recerca”, matisa Recober. Iaquí la universitat hi té un aliat impor-tant: els avis i àvies es converteixen entransmissors i difusors de tot aquestconeixement a través del lligam familiaramb els néts i les nétes. Per això, ésimportant la crida del coordinador delprograma de gent gran. “Ara la nostraprioritat és aconseguir més conferen-ciants, més professors i professores dis-posats a fer les xerrades en aules queno estiguin vinculades a la UPC. Qui vul-gui pot repetir o aportar noms nous.”En poques setmanes es posarà enmarxa l’Aula d’Extensió UniversitàriaSènior UPC-Castelldefels al Campus delBaix Llobregat. S’estrenarà amb unesreflexions sobre ciència i ciència-ficció,economia i crisi, literatura, i supercom-putació i ciències de la vida. L’èxit d’ini-ciatives com aquesta és indubtable. Tardo d’hora tothom necessita actualitzarconeixements i desenvolupar novescapacitats perquè mai és massa tard peraprendre. És la filosofia de l’aprenentat-ge al llarg de la vida, el que els expertshan denominat Long Life Learning.

06 informacions

La titulació s'ha dissenyat en funció de lasingularitatde l'estudiantat

FOTO 4 L’Agrupaciód’Aules de FormacióPermanent per a laGent Gran abasta gai-rebé 50 aules a totCatalunya.

FOTO 5 TomàsBenages ha estatdirector d’una oficinabancària durant mésde 20 anys i dedica 12 hores diàries aestudiar.

FOTO 6 Manel Lisexplica que han prescom a referent altresexperiències similarsa Catalunya i arreudel món.

© E

hsan

Nam

avar

“No hi ha millor manera de trobar amicsal teu voltant quan surts”, diu Joel des dela ciutat californiana de Santa Bàrbara.Joel parla del programari de Miraveo, unaempresa nascuda fa poc més d’un anysota aixopluc de la UPC, institució queforma part de l’accionariat. La compan-yia ja ha donat les seves primeres pas-ses amb força dins del sector tecnològici mira amb il·lusió i optimisme el futur. EnJorge García Vidal, professor de laFacultat d'Informàtica de Barcelona de laUPC, n'és el responsable a Barcelona:“Hem desenvolupat un programari ambel qual es poden utilitzar diferents aplica-cions, es tracta d’una xarxa espontàniade proximitat mitjançant la qual espoden comunicar diferents dispositiusmòbils utilitzant la tecnologia Wi-Fi (siste-ma d’enviament de dades entre xarxescomputacionals que utilitza les ones deràdio i deixa de banda els cables).”

Mobilitat i proximitatMiraveo va començar amb la idea d’uti-litzar la llibertat i ubiqüitat del Wi-Fi pertal de facilitar una xarxa social a qualse-vol usuari amb un dispositiu mòbil.Qualsevol persona que tingui un telèfonmòbil, un ordinador portàtil o altres apa-rells similars pot connectar-se a qualse-vol altra persona del seu voltant. Aixòofereix una altra dimensió del conceptede mobilitat, amb l’afegit que l’usuari

sap en tot moment qui té a la vora i potconnectar-se amb qui vulgui, intercan-viar fotos o vídeos, organitzar-se ambels amics o familiars, etcètera. En d’al-tres paraules, i com a exemple, un grupde persones amb telèfons mòbils o béordinadors portàtils amb el programaride Miraveo podria, de manera espontà-nia, en qualsevol lloc i moment, citar-seper assistir a un concert, veure unapel·lícula o anar a fer un cafè, entrealtres moltes coses. És a dir, tota unanova manera d’interactuar socialmentamb la gent del voltant.“Nosaltres proporcionem la plataformaen la qual altres empreses podran crearles aplicacions que utilitzaran els usua-ris”, afegeix. “La idea és semblant al fetque un mòbil detecti els dispositiusBluetooth que té a l’abast”, matitza. Elprogramari de Miraveo es podrà adquirira través d’Internet o també mitjançantd’altres dispositius Wi-Fi.Però, com va començar tot plegat? “Enles fases inicials del projecte vam rebremolta ajuda del Programa Innova, sobre-tot en qüestions relacionades en lamanera com patentar la tecnologia i enles primeres etapes de desenvolupa-ment de l’empresa”, explica el respon-sable català de Miraveo. Un cop assen-tats els ciments de la companyia, GarcíaVidal es va posar en contacte amb MarioNemirovsky, un emprenedor de renom

de Silicon Valley i actual director execu-tiu del grup. “Ha muntat moltes empre-ses tecnològiques, és un expert; vamdiscutir la idea i ens vam posar a treba-llar-hi de seguida”, explica García Vidal.Actualment, l’empresa compta amb noutreballadors, un d’ells a Palo Alto, a l’es-tat nord-americà de Califòrnia. “ElsEstats Units són el centre del món entecnologia i és necessari ser-hi”, afirma.El gruix de la companyia es troba al dis-tricte 22@ de Barcelona.La primera versió d’aquest nou progra-mari es va presentar durant les jornadesdel GSMA Mobile World Congress que esvan celebrar al febrer passat a la capitalcatalana. “Ara estem treballant en el des-plegament del programari a nivellcomercial i al setembre pensem treure laversió definitiva al mercat”, afirma GarcíaVidal. “Estem buscant finançament perllançar el producte a nivell mundial”,apunta.

el viver

informacions 07

La veritable mobilitat de l’usuari de noves tecnologies i els dispositius mòbils com una xarxasocial de proximitat són les dues idees que vertebren el programari en què s’està treballanta les instal·lacions de Miraveo, una companyia tecnològica nascuda a la UPC i amb seu alsEstats Units. Als propers mesos presentaran el seu programari a tot el món.

CON

TACT

EN

OM

Jorg

e G

arcí

a Vi

dal

EM

AIL

jorg

e@ac

.upc

.edu

WE

B

ww

w.m

irave

o.co

mTE

L 93

401

69

78

Miraveo, el mòbil com a xarxa social

FOTO El creador deMiraveo, Jorge GarcíaVidal, va crear l’empresa fa poc més d’un any.

MiraveoresponQuiJorge García Vidal.

Quan2008.

QuèProgramari que permet crearuna xarxa social de proximitatespontània en dispositiusmòbils.

OnBarcelona i Palo Alto (Estats Units).

Per a quiTothom.

Per a quèInteractuar socialment des d’un aparell mòbil.

El paisatgisme o l’arquitectura del paisat-ge és una disciplina que a casa nostra fapoc menys d’un quart de segle que s’en-senya. En aquest temps es calcula ques’han format uns 1.000 professionals enaquesta matèria a les aules de la UPC,que és pionera a oferir-la a Espanya.“Es tracta d’un ensenyament molt espe-cífic i molt transversal”, apunta en unaprimera aproximació a la definició de pai-satgisme Jordi Bellmunt, director delmàster d’aquesta matèria del Departa-ment d’Urbanisme i Ordenació del Terri-tori de la UPC.Enric Batlle, també professor del mateixdepartament, afegeix que “hi ha moltesdisciplines que hi estan associades;però, en resum, es pot definir un arqui-tecte o una arquitecta del paisatge comun o una professional que domina l’espaiexterior”. És cert: l’arquitectura, la geo-grafia, la sociologia, la història, l’enginye-

ria agrònoma o l’urbanisme són matè-ries amb un paper destacat en la feinadels transformadors de l’espai exterior.Però no sempre ha estat tan estretacom actualment, la relació d’aquestscamps amb l’arquitectura del paisatge.“Al començament em deien professorde jardineria”, recorda Batlle, professor al’ETS d’Arquitectura del Vallès, a SantCugat. “Quan vam començar, a la restade departaments els feia una mica derecança involucrar-se en els nostres pro-jectes i ara ho fan sense por”, afegeixBellmunt, que treballa a l’ETS d’Arquitec-tura de Barcelona.Però, per a què serveix tot això? AnnaZahonero, professora del Departament al’escola de Barcelona, ho explica: “Perposar en relació funcions i serveis delterritori amb una idea de canvi.” RicardPié, del mateix departament, afirma desde Sant Cugat que el paisatgisme “té

com a principal objectiu entendre elterritori i gaudir-ne, llegir-lo i transfor-mar-lo adequadament”.Des del punt de vista de Batlle, existei-xen dues vessants en el món de l’arqui-tectura del paisatge. “La primera seriaaquella en què un urbanista o un geò-graf decideixen que en un determinatlloc hi va una autopista; en un altre, unaciutat, i que tot plegat es farà d’unadeterminada manera. Després, unsenginyers o enginyeres decideixen ones fan els carrers; els arquitectes, on esfan les cases i, a l’últim, allà on quedenespais lliures, intervé l’arquitecte delpaisatge, a qui s’encarrega fer les placesi els parcs. Això ha anat girant cap a unaaltra vessant que busca conèixer ons’establirà el nou creixement d’una ciu-tat i en què l’arquitecte del paisatge noés una peça decorativa, sinó que ésdecisòria sobre com s’ha d’ordenar elterritori.”

“El paisatgisme és una professió de pre-sent i, és clar, de futur”, asseguraBellmunt. La crisi econòmica no ha atu-rat els ritmes que es duien fins ara. Defet, alguns viuen l’actual conjunturaeconòmica com quelcom positiu. “Lacrisi ens dóna timings més assequiblesque en els darrers anys, en què s’hahagut de lluitar contra un urbanismeferotge i una especulació evident”, diu.“El que ha quedat aturat ha estat el crei-xement sense mesura, no l’arquitecturadel paisatge”, puntualitza Batlle. Pié pre-veu una “pèrdua de determinats perfilsprofessionals com a conseqüència de lacrisi i l’aparició d’altres com el del pai-satgista per afrontar els nous proble-mes de la ciutat i del territori”. En qual-sevol cas, tots estan d’acord que, d’unamanera o d’una altra, la crisi tambéafectarà aquesta disciplina.

cognos

08 informacions

FOTO 1 Els expertsconsideren l’abocadordel Garraf com un delsprojectes emblemàticsdel paisatgisme aCatalunya.

El més important és el paisatge que veiem cada dia,l’entorn de la ciutat

L’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia, la història, l’enginyeria agrònoma i el medi ambienttenen un paper destacat en la feina dels transformadors de l’espai exterior. Els paisatgisteshan aconseguit fer de Catalunya, i en concret de Barcelona, un referent europeu en aquestcamp.

CON

TACT

ESN

OM

Dep

arta

men

t d’

Urb

anis

me

i Ord

enac

ió d

el T

errit

ori

EM

AIL

mar

ta.s

ogas

@up

c.ed

u

TELÈ

FON

93 4

01 6

4 02

Paisatgisme, l’arquitecturade l’espai exterior

Paisatges anglesos, paisatges francesosEls experts reflexionen sobre les diferències entre el paisatgismeanglosaxó i el francès. “Es tracta d’una disciplina anglosaxona que enaquests moments s’està reinventant des del Mediterrani”, explica elprofessor Bellmunt. “Versalles és el paradigma de jardí francès: esvol controlar la natura, s’artificialitza; en canvi, el jardí anglosaxó ésel prat verd infinit, que agrada a tothom; i com que els anglesos vanguanyar la guerra, es van imposar com a estàndard de paisatge arreudel món”, diu el professor Batlle.Per a Zahonero, “aquesta diferenciació ja no existeix i actualmenttothom beu de totes les fonts que pot i vol per projectar paisatges:s’han acabat les fronteres”. Ricard Pié explica que el “paradigmaactual ha canviat i que, ara, el que predomina no és la procedènciade la idea, sinó el medi ambient”.

Com podem diferenciar un bon projectepaisatgístic d’un que no ho és? La res-posta la trobem en la manera d’aplicarles diverses disciplines que tenen un rolimportant en l’arquitectura del paisatgea l’hora de transformar l’espai exterior.El professor Bellmunt afirma que “elsprojectes rellevants són els que es rela-cionen amb el medi ambient”. “Un bonprojecte és aquell en què primeramentes decideix on van els parcs, després elscarrers i després les cases”, opina elprofessor Batlle.

Canvis òptimsPer a Anna Zahonero, són òptims elscanvis en el paisatge que “integrenvisions globals relacionades amb laforma i amb les funcions ambientals isocials, que llegeixen el context i apor-ten noves possibilitats als llocs”. I afe-geix: “En aquest sentit, determinats pro-jectes de restauració de pedreres per-den la possibilitat d’oferir nous paisat-ges que acullin usos relacionats amb lesnecessitats actuals.” Finalment, el pro-fessor Pié explica que des del seu puntde vista “el que és més important és elpaisatge quotidià, el que veiem cadadia, com ara els entorns de les ciutats”.Tots coincideixen a destacar la restaura-ció de l’abocador del Garraf, del despatxBatlle i Roig, com una de les millorsobres d’arquitectura del paisatge que espoden veure actualment.De mals exemples també n’hi ha. Lacosta valenciana, determinats llocs deTenerife, la Costa del Sol, “els simulacresrústics i els pessebres de muntanya”,apunta Ricard Pié. En definitiva, “projec-tes que busquen l’excusa per donar laraó a un urbanisme que no té cap sen-tit”, concreta Bellmunt.Barcelona és una ciutat que es pot con-siderar un referent mundial en la matè-ria. “La ciutat ha estat pionera, per

davant de la resta d’Europa, en moltsaspectes de l’arquitectura del paisatge”,diu Batlle. “L’anomenat model Barcelonaens ha donat molt bona premsa a l’exte-rior i feina, actualment”, assegura. Desdel final dels setanta, les diferents admi-nistracions catalanes han obert els ullsal paisatgisme. “El Govern català hi haapostat fort”, diu Bellmunt. No obstantaixò, tot i que existeix una llei del paisat-ge entre altres instruments, com aral’Observatori del Paisatge, per a Pié lalegislació vigent “hauria de fixar uns cri-teris objectius d’avaluació que nodepenguessin dels tècnics que fan elsinformes”.Dos noms són clau per entendre queCatalunya sigui capdavantera: Manuel

Ribas Piera, que va començar el 1983 elprimer màster en Arquitectura delPaisatge de la UPC i Rosa Barba, motordel paisatgisme a Espanya. “Quan vancomençar els primers ajuntamentsdemocràtics, que no tenien tradició detreballar en l’espai públic, nosaltres haví-em de mirar cap a Europa o els EstatsUnits”, recorda el professor Bellmunt.“Gràcies a persones com Barba o RibasPiera, s’han creat elements com ara elmàster o la Biennal Europea de Paisatge—des de 1998— i hem aconseguit crearun nucli dur en què els professionals dediferents sectors busquen objectiuscomuns”, concreta Bellmunt. “Semprehem aixoplugat l’avantguarda europeaen qüestions de paisatge”, sentencia.

informacions 09

FOTO 2 Projecte Nicolaia Kolding (Dinamarca)de la paisatgistaKristine Jensen, guan-yadora del Premi RosaBarba 2008.

FOTO 3 Segons el pro-fessor Enric Batlle,un paisatgista és quidomina l'espai exte-rior.

FOTO 4 El paisatgequotidià és el mésimportant per al pro-fessor Ricard Pié.

FOTO 5 Els investiga-dors Anna Zahonero iJaume Bellmunt, trans-formadors del territoriamb idees de canvi.

Un concurs referencialEl Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba és una iniciativa que va sor-gir l’any 2000 dins del marc de la Biennal Europea de Paisatge. La pro-fessora del màster d’Arquitectura del Paisatge Maria Goula formapart del comitè organitzador de la Biennal. “És l’únic premi en l’àmbiteuropeu en matèria de paisatgisme que està dotat econòmicament”,explica. Els diners per al primer premi procedeixen de l’Associaciód’Amics de la UPC. Són 15.000 euros. “El jurat està compost per pro-fessionals de renom d’arreu del món i en cada edició és diferent”, afe-geix Goula, que explica la importància de la persona que ha donatnom al premi: Rosa Barba. “Va ser la primera en tot, des de la sevatesi doctoral L’abstracció del territori, fins a ser la principal impulsorade la Biennal. Rosa Barba ha marcat el paisatgisme a Catalunya.” Quèes premia? “Existeix un eix comú entre les obres guanyadores: que hihagi una mirada ecològica i que estiguin acceptades socialment; esbusquen obres exemplars que siguin representatives de la creació delpaisatge”, diu Goula.

panorama

10 informacions

El 26 de març es va celebrar l’International WelcomeBreakfast, l’acte de benvinguda al personal docent i investiga-dor estranger que s’està més d’un mes a la UPC. En l’acollida,el vicerector de Política Internacional, Lluís Torres, va oferir als14 investigadors una explicació sobre la Universitat i la sevaactivitat docent. Se’ls va informar sobre l’estructura, el posi-cionament i els programes de cooperació i mobilitat interna-

cional. D’altra banda, es va destacar l’activitat de recerca quees desenvolupa amb l’ajut dels departaments, instituts i grupsi centres de recerca.Organitzat per l’Oficina de Mobilitat del PDI/PAS, del Servei deRelacions Internacionals, l’International Welcome Breakfastforma part de l’acollida que es fa al professorat d’altres paï-sos. http://www.upc.edu/sri/

Les escoles i facultats fan divulgaciócientífica durant les proves Cangur 2009

Diverses escoles i facultats de la UPC van ser l’escenari, el 25de març, de les proves Cangur, organitzades per la SocietatCatalana de Matemàtiques per difondre l’aprenentatge d’a-questa matèria entre l’estudiantat de secundària.Més de 4.000 alumnes van fer aquestes proves a vuit centresdocents de la UPC a Barcelona, Manresa, Sant Cugat delVallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, alguns dels quals van ofe-rir, en paral·lel, una sèrie d’activitats de divulgació científica.Xerrades sobre els estudis, exposicions de treballs universita-ris i altres accions més impactants, com ara mostrar com es“veu” la ràdio a través d’un analitzador d’espectres o com ferun assaig amb provetes de formigó de resistències diferents,van ser altres de les activitats realitzades.www.upc.edu/saladepremsa

La UPC i la Fundació ONCE analitzaran l’accessibilitat de les universitats espanyolesL’accessibilitat de les universitats d’Andalusia, Castella-LaManxa, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura iGalícia, i la percepció que en té l’estudiantat s’analitzaran enun estudi que durà a terme l’Observatori Universitat iDiscapacitat. El treball, anomenat “ Estudi sectorial per comu-nitats autònomes de l’accessibilitat de l’entorn universitari i dela seva percepció”, analitzarà l’impacte de les barreres arqui-tectòniques dels campus, els mètodes i materials docents i elsserveis d’atenció als discapacitats de 27 universitats.Aquest primer informe serà la base per a l’elaboració, l’any2010, del treball de recerca “Estudi transversal de la implanta-ció de l’accessibilitat i el disseny per a tothom en l’entorn uni-versitari”. L’estudi farà recomanacions perquè els òrgans degovern dels centres estudiats puguin oferir més suport a lespersones amb discapacitat.www.upc.edu/saladepremsa

Acte de benvinguda al personal docent i investigador estranger

informacions 11

Unes 12.000 persones visiten l’estand de la UPC al Saló de l’Ensenyament 2009Entre els dies 18 i 22 de març, la Politècnica ha presentat l’oferta delsseus estudis al Saló de l’Ensenyament. Sota el lema “Fes del teu somniel teu futur, TU també”, més de 50 professors i professores i 47 estu-diants i estudiantes de la Universitat van atendre unes 12.000 personesa l’estand de la UPC que demanaven informació o volien conèixer demés a prop l’oferta acadèmica i les característiques de la Universitat.Aquesta xifra significa un augment de consultes ateses respecte l’anyanterior, en què se’n van comptabilitzar prop de 10.000.Enguany, la Universitat ha participat també a l’estand d’Enginycat, a l’es-pai “Viu la Ciència”, que ha donat a conèixer activitats i projectes derecerca i innovació tecnològica amb el propòsit de despertar la vocaciódels més joves vers la ciència i la tecnologia. En aquest espai, els dife-rents centres docents de la UPC han mostrat, mitjançant tallers i exposi-cions, un seguit d’activitats de divulgació científica.

Alfredo Vellido, investigador del grup de recerca SoftComputing (SOCO), lidera un equip internacional i multidisci-plinari que treballa en el disseny d’un sistema, basat en tècni-ques d’intel·ligència artificial, que ajudarà els metges en ladiagnosi de tumors cerebrals, especialment útil en els casosambigus. Es titula Artificial Intelligence Decision Tools forTumour Diagnosis (AIDTumour) i està finançat amb fons de laComissió Interministerial de Ciència i Tecnologia. En el projec-te, hi participen, juntament amb el grup SOCO, científics del’NHS Clatterbridge Centre for Oncology de Bebington (que

provaran el prototip del sistema), de la Universitat JohnMoores de Liverpool, de la Universitat de Manchester (totestres institucions del Regne Unit) i de l’Integrated ReasoningReseach Group del National Research Council (Canadà).També hi col·labora el Grup d’Aplicacions Biomèdiques del’Espectroscòpia de Ressonància Magnètica Nuclear de laUniversitat Autònoma de Barcelona, que ha facilitat l’accés ala base de dades internacional més important sobre tumorscerebrals, que recull mig miler de casos reals.www.upc.edu/saladepremsa

Lideratge en el disseny d’un sistema desuport a la diagnosi de tumors cerebrals

En marxa la nova plataforma de comunicacions unificades

Més de 350 persones de la UPC i d’entitats vinculades a laUniversitat ja utilitzen la nova plataforma de comunicacionsunificades, que integra en un únic entorn els diferents siste-mes de comunicació existents a la Universitat: telefonia fixa imòbil, ordinadors i dispositius mòbils, correu electrònic i mis-satgeria instantània, entre altres.Desenvolupada i implementada per UPCnet amb programarilliure, la plataforma facilita la mobilitat i, per tant, l’impuls d’ini-ciatives com ara el teletreball o la col·laboració a distànciaentre el personal.Disposar del número de telèfon corporatiu al portàtil, el PC, eltelèfon mòbil o la PDA; accedir al directori corporatiu des delspropis telèfons fixos, o rebre missatges de la bústia de veu alcorreu electrònic són algunes de les possibilitats dels serveisque ofereix la plataforma i que s’estendran a tot el personal dela UPC durant el curs 2010-2011.www.upc.edu/saladepremsa

12 informacions

avatarsla vida a la UPC

El professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica i director de la delegació a Catalunyade l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacionsd’Espanya (AETIC), Xavier Castillo, aconsegueix portar la visió i les expectatives de lesempreses a la UPC i formar l’estudiantat per fer que les seves idees tecnològiques esdevin-guin aplicacions comercials o socials. Ell considera que això és la veritable innovació.

Amb un peu a l’ensenyament i l’al-tre a l’empresa, com connecta elsdos móns?Fa quatre anys, quan vaig començar atreballar com a professor a la UPC, jodirigia una empresa que estava davantde l’Escola Politècnica Superior de Cas-telldefels, al Campus del Baix Llobregat, ivaig comentar que a la universitat s’en-senya tecnologia, però no com acabasent un negoci, que és l’autèntica inno-vació. A partir d’aquí, em van convidar acol·laborar en el curs titulat Planificacióde Prestació de Serveis que imparteixl’Escola, en què s’explica quin és el pro-cés que fa que la idea d’un enginyer od’una enginyera per a una nova tecnolo-gia o servei s’arribi a plantejar a unaempresa perquè aquesta hi inverteixi.

Ensenya a parlar el llenguatge em-presarial?Efectivament, el curs està dirigit a l’estu-diantat de fi de segon cicle i dono persabuda tota la tecnologia. El que els potfaltar són coneixements del mercat, elllenguatge que es parla dins les empre-ses quan s’ha de decidir tirar endavant o

no un projecte. Cal entendre que tot té elseu llenguatge, l’audiència té les sevesexpectatives i les idees s’han d’expres-sar també d’una manera determinada,també en el món de l’empresa.

El sector TIC demana que s’impar-teixi aquest tipus de formació?Si més no, la meva empresa ho demana-va. Teníem gestors de producte quehavien après de manera autodidacta,perquè és una formació que no es dónaa cap universitat. Crec que és un tipusd’ensenyament molt necessari i impor-tant per relacionar universitat i empresa,perquè algú ha de ser capaç d’expressarquin profit tindran les idees tecnològi-ques per a les empreses.Malauradament, universitat i empresasovint parlen llenguatges completamentdiferents.

Des de la UPC s’hi està donant resposta?Almenys, a nivell formatiu i pel que emrespecta a mi, intento impartir aquestsconeixements i he tingut molt bona aco-llida al Departament d’Enginyeria Tele-

màtica. Els estudiants i les estudiantessón tremendament receptius quan elsexpliques com s’han creat les empreses,quines dificultats i oportunitats de nego-ci es poden trobar, què han de fer permuntar un negoci o com es fa i com esdefensa un pla de negoci.

Com a empresari, creu que l’estu-diantat compleix les expectativesque té el sector de les TIC?Més que la preparació tècnica, quecreiem que és molt bona, ens amoïna elbaix nombre d’estudiants de batxilleratque veuen atractiu cursar una carreratecnològica. Les escoles d’enginyeriacada vegada tenen menys estudiants iestudiantes, i això va a pitjor. Des l’AETICvolem mostrar, amb visites per als estu-diants, per exemple, com es treballa enR+D a Catalunya, què es fa als laborato-ris de les empreses associades i com potser de creativa aquesta feina.

Un marc formal de col·laboracióamb l’Associació milloraria la situa-ció?Crec que sí que seria bo, i aquest marcde col·laboració hauria de derivar d’unexercici de priorització. La tecnologiaofereix tants camins per avançar que, aCatalunya, hauríem de triar en quèvolem ser bons i veure què cal que facila universitat perquè les empreses tin-guin un personal adequadament format.Aquest exercici encara no s’ha fet.

Com està afectant la crisi econòmi-ca a les empreses TIC?Pel que sento al meu entorn, està afec-tant bastant menys que en altres sec-tors. De fet, preveiem que la meitat deles empreses associades a l’AETIC gene-raran llocs de treball aquest any. Hi hapaïsos on es comença a veure que lainversió en tecnologies i en el personalque les crea pot ser un dels factors claude cara al futur.

“M’agrada explicarcom en poden ser, de creatives, les TIC”

CON

TACT

EN

OM

X

avie

r C

astil

lo

EM

AIL

xa

vier

.cas

tillo

@en

tel.u

pc.e

du

WE

B w

ww

.ent

el.u

pc.e

du /

ww

w.a

etic

.es

TEL

93

401

59 8

3

El Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) es va crearl’any 1979 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial deBarcelona amb l’objectiu de generar entitats de control dedica-des a l’anàlisi del medi ambient atmosfèric. El Ministerid’Indústria i Energia va cedir l’equipament científic d’aquestinici.Des de fa més de 10 anys, el laboratori s’ha especialitzat enl’estudi de l’impacte de les fonts emissores en zones urbanes ien la resolució dels problemes relacionats amb la qualitat del’aire. Els desenvolupaments realitzats pel Laboratori s’han diri-git al disseny de nous equips de control, metodologies d’iden-tificació dels contaminants més perjudicials per a la salut, laidentificació de fonts emissores i el desenvolupament de meto-dologies de simulació matemàtica aplicades a l’avaluació d’im-pactes d’activitats existents i futures.www.upc.edu/lcma

espais

El Laboratori del Centre de Medi Ambient estudia la qualitat de l'aire

respostes

informacions 13

Què són els transgènics?

CON

TACT

EN

OM

Fra

nces

c C

asañ

as A

rtig

as

EM

AIL

fran

cesc

.cas

anas

@up

c.ed

u

WE

Bht

tps:

//w

ww

.dea

b.up

c.ed

u/re

cerc

a/gr

ups-

de-r

ecer

ca/m

vco

TELÈ

FON

93 5

52 1

2 15La soja i el blat de moro són, probablement, els transgènics

que més es coneixen al nostre país, si bé n’hi ha d’altres moltimportants econòmicament com ara el cotó, l’arròs, el tomà-quet i diversos microorganismes modificats per augmentar-ne la producció general o d’alguna molècula en particular, oper disminuir dràsticament l’ús de pesticides i plaguicides enels conreus. Els transgènics són aquells éssers vius que tenengens adquirits a través de mecanismes diferents de la repro-ducció sexual. Aquests gens que s’han incorporat procedei-xen d’altres espècies (amb les quals no hi ha possibilitat d’en-creuament) i s’expressen normalment com un element mésdel genoma de l’ésser receptor.“La transgènia”, explica el professor Francesc Casañas, direc-tor de l’equip de recerca Millora Vegetal de CaràctersOrganolèptics, “s’ha produït sempre a la natura sense la inter-venció humana, i està especialment lligada a l’activitat dedeterminats bacteris i virus. De fet, els primers transgènicsvegetals aconseguits per l’ésser humà van aprofitar la trans-gènia que usa un bacteri per modificar les arrels de les plan-tes que infecta.”“Quan parlem, però, de transgènics o organismes modificatsgenèticament (OMG), ens referim habitualment a éssers viusamb gens aliens a la espècie, obtinguts utilitzant la tècnica del’ADN recombinat (tallant i empalmant trossos d’ADN).Aquesta és una eina clau de l’anomenada enginyeria genèti-ca i es pot fer entre tot tipus d’éssers vius. Així es creen bac-

teris, fongs, plantes o animals transgènics", afirma Casañas.L’avantatge principal d’aquesta tècnica és que pot satisfer elsinteressos humans més enllà de les tècniques convencionalsde la millora genètica. Per exemple, si es vol obtenir una plan-ta que produeixi una vitamina determinada en grans quanti-tats i no trobem cap altra planta de la mateixa espècie quetingui el gen implicat en la síntesi de la vitamina, es pot recó-rrer a la tècnica de l’ADN recombinat per incorporar a la plan-ta gens d’altres espècies, no necessariament vegetals.

La primera fita transgènica: la insulina humanaL’any 1978 es va comercialitzar la primera substància produï-da per un microorganisme transgènic: la insulina humana. Esva modificar el bacteri Escherichia coli incorporat-li el gen dela insulina humana i el bacteri va produir-ne grans quantitatsque es van extreure i comercialitzar com a medicament perals diabètics.Actualment hi ha transgènics aconseguits en tot tipus d’és-sers vius, que s’empren per produir medicaments, alimentsde consum humà o animal o per experimentar. Més enllà deles polèmiques actuals i des del punt de vista tecnològic,Francesc Casañas considera que la transgènia serà una einahabitual en totes les especialitats que afecten els éssers vius(agricultura, alimentació, medicina, farmàcia), tot i que, abans,en algunes cultures —principalment l’europea—, s’hauran devèncer els recels que desperta aquesta nova eina.

© M

aja

Petr

ic

Sistemes amb un balançenergètic zero, que inte-grin el concepte d’ecodis-seny, que siguin méssegurs, intel·ligents, acces-sibles i amigables per a l’u-suari i que estiguin inter-connectats amb l’exterior.Són els ascensors del fu-tur que empreses i univer-sitats desenvolupen permantenir Espanya en ellideratge del sector.Espanya és el primer fabri-cant europeu d’ascensors icomponents per a ascen-sors i el segon del móndesprés de la Xina. Aques-ta dada està directamentvinculada a Net0lift, unprojecte de recerca per

desenvolupar sistemes d’elevació (ascensors, plataformes, passadissosrodants i sistemes de mobilitat urbana) d’alta sostenibilitat, una premissa clauen un mercat ultracompetitiu i en expansió.Net0lift s’emmarca dins de CENIT (Consorcios Estratégicos Nacionales enInvestigación Técnica), un programa que finança grans projectes de recercaindustrial de caràcter estratègic i que reuneix 12 empreses, 14 universitats icentres tecnològics. El projecte Net0lift té un pressupost total de més 12milions d’euros.

Ascensors per a tothomA la UPC, tres grups de recerca participen en el projecte Net0lift. La unitat deSistemes Avançats de Control (SAC), que dirigeix Joseba Quevedo, treballa ensistemes intel·ligents capaços de determinar les fallades en el funcionamentdels elevadors, diagnosticar-ne la causa i cercar alternatives de manera auto-màtica.El Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI), dirigit pel professor CarlesRiba, treballa en nous conceptes per reduir la complexitat (volum, pes, segure-tat) de les portes dels ascensors des del disseny constructiu.I, finalment, el Centre d’Integritat Estructural i Fiabilitat dels Materials (CIEFMA),del qual és responsable de projecte Antonio Mateo Garcia, s’ocupa de buscarnous materials per construir portes per als ascensors que siguin més resis-tents, però a la vegada, més lleugeres. En aquest sentit es fa recerca en acersd’alta resistència i en altres materials compostos.La premissa de la recerca és aconseguir ascensors més eficients i moderns,però també que els edificis antics, amb poc espai a l’escala i altres dificultatsde disseny, puguin gaudir d’aquest tipus de mecanismes. En definitiva, ascen-sors per a tothom.

Antonio Font ArellanoDepartament d’Urbanisme i Ordenaciódel Territori

La millora del transport públic i la con-nectivitat entre les seves línies sónobjectius adequats, però en la reformano serà imprescindible introduir el tram-via, per les conseqüències d’aquestatransformació. Gràcies a la trama del’Eixample, es podria reordenar la mobili-tat de la xarxa. La posició geogràfica i elsusos de la Diagonal li permetria ser l’eixcívic connector entre els sistemesurbans dels corredors del Besòs i delLlobregat. Però cal reformar-ne el tramcentral per resoldre el conflicte entre elsusuaris (bicicletes, patins, vianants), l’es-tretor de les voreres, la separació entreels passejos i les botigues; millorar elspaviments i el mobiliari urbà i respectar icompletar l’arbrat per trams.antonio.font@upc.edu

Francesc RobustéCENIT i Departament d’Infraestructuradel Transport i Territori

És la solució més natural quant al traçat(el Pla intermodal del transport de 1991va rebutjar un metro per a la Diagonalper manca de demanda i va dissenyar laL9 i el tramvia) i la demanda (augmenta-rà un 50 % amb la connexió dels tram-vies) i suposa una oportunitat per definirel “bulevard del segle XXI”: una viahumana on les persones són el centre.La nova secció compartirà espai per atramvia i bus exprés, bus convencional itaxis (i motos i Segways en el futur), bicis(carrils segregats) i trànsit (caldrà reenca-minar-ne una part als carrers de l’Eixam-ple), i tindrà àmplies voreres per a via-nants que mudaran els comerços i recu-peraran el carrer com a aparador.f.robuste@upc.edu

microobert

informacions 14

projectesamb

empreses

Disseny constructiud'ascensors infalibles

És una bona mesura que el tramvia recorrila Diagonal?

CONTACTENOM CIEFMA EMAIL antonio.manuel.mateo@upc.edu

NOM CDEI EMAIL carles.riba@upc.edu

NOM SAC EMAIL joseba.quevedo@upc.edu

FOTO Tres grups de recerca de la UPC treballen permaximitzar l’automatització dels ascensors.

© P

asca

l Mon

tsm

a

El sistema de competició oficial per a lapràctica de l’esgrima requereix costosesinstal·lacions i uns incòmodes cablesque lliguen els tiradors o les tiradores (oesportistes que practiquen l’esgrima)per l’esquena. Els cables recorren el cosde l'esportista al llarg de tot el cos i persota la roba fins a la mà. Tot aquest sis-tema és necessari per controlar elstocats i, per tant, la puntuació a favor ien contra de cada tirador, però tambéels dificulta la llibertat plena de movi-ments i condiciona molt l’expansió i ladifusió de l’esport.Lluís Campos, recentment titulat d’En-ginyeria en Telecomunicacions en l’es-pecialitat de So i Imatge, i Raul Juan,recentment titulat en Enginyeria TècnicaIndustrial, especialitzat en electricitat(tots dos a l'Escola Universitària d'Engin-yeria Tècnica Industrial de Terrassa) aca-ben de patentar un sistema innovadorper practicar l’esgrima. Tots dos practi-quen la modalitat d’espasa al Clubd’Esgrima Ciutat de Terrassa i, en elmoment d’elaborar el seu projecte de fide carrera, van pensar que la tecnologiapodia ajudar a estendre la pràctica d’a-quest esport minoritari, que, entre altresraons, ho és a causa de la complexitatde la instal·lació que requereix.

El projecte, que ha rebut la qualificacióde matrícula d’honor en l’avaluació,consta d’un sistema que funciona ambtres dispositius, dos dels quals actuencom a detectors de tocats i com a trans-missors de ràdio. Aquests dispositiuss’alimenten amb piles estàndard i elsesportistes els porten a la part deldarrere del vestit.El tercer dispositiu actua com a consolacentral de marcatge, normalment ubica-da en una taula al lateral de la pista, iincorpora un receptor de ràdio capaç derebre els missatges enviats pels disposi-tius dels tiradors.Quan un dels tiradors toca el contrari,els detectors es comuniquen amb laconsola central, que dóna l’avís ambsenyals lumínics i acústics. La idea, quepot semblar senzilla, comporta una altacomplexitat tecnològica perquè el siste-ma ha d’esbrinar si el tocat s’ha produïten una zona del cos no vàlida (és a dir,no puntuable) o en una zona vàlida(puntuable).“El gran problema que hem tingut perdesenvolupar el projecte —expliquenels joves enginyers— ha estat el dissenyde sensors capaços de distingir les dife-

rents zones de tocats.” Els joves titulatshan desenvolupat igualment un proto-col de comunicació entre la consola i elsdispositius que garanteix la fiabilitat delsistema, així com un sistema d’ús almés simple possible i compatible, fins itot, amb el sistema tradicional de cablesen funció dels interessos de l’usuari.El sistema s’ha desenvolupat també aprova d’interferències, ja que és habi-tual que en les competicions es facincombats simultanis en diverses pistesalhora.

Practicar un esgrima més autènticEls joves enginyers expliquen: “enssemblava rudimentari que al segle XXIencara es practiqués l’esgrima amb elsistema de cables. A més, va en contradels orígens d’aquest esport, que reque-ria plena llibertat de moviments perdemostrar destresa davant de l’opo-nent”. Per això, van proposar un projec-te de fi de carrera poc convencional alsseus professors Francesc XavierMoncunill, del Departament de Teoriadel Senyal i Comunicacions, i XavierGago, del Departament d’EnginyeriaElectrònica.

Els primers tractats d’esgrima daten del segle XV. Aleshores, la seva pràctica requeria plenallibertat de moviments. Dos estudiants de l’EUETIT han aconseguit que aquest esport tornials seus orígens, amb tecnologia del segle XXI, i que es pugui practicar en qualsevol lloc quedisposi, senzillament, d’un endoll al corrent elèctric. Ha arribat l’esgrima wireless.

Esgrima wireless

llavorsde ciència

informacions 15

FOTO El sistema s'acaba de patentar.

CON

TACT

EN

OM

Raú

l Jua

n

EM

AIL

raul

juan

cost

a@gm

ail.c

om

TEL

636

421

712

NO

M L

luís

Cam

pos

EM

AIL

llui

scam

pos@

gmai

l.com

TEL

620

531

917

TítolSistema wireless per a la pràc-tica de l’esgrima

Per què vau triar aquestarecerca?Sempre ens havíem demanatcom fer que aquest esport fosmés popular i més autèntic. Latecnologia sense fil ho fa pos-sible.

Àrees d’aplicació?L’esgrima és un exemple d’apli-cació de la tecnologia sense fil.Es tracta d’adaptar-ne els pro-tocols i estudiar les necessitatsde l’àmbit d’aplicació.

Tesi

Avui Ed Parsons és l’experten tecnologia geoespacial de Google. El mes de marçva participar a la Setmana de la Geomàtica organitzadaen el marc de Globalgeo deFira de Barcelona, amb elsuport de l'EPS d'Edificacióde Barcelona de la UPC,l’Ajuntament de Barcelona,el Col·legi Oficial d’EnginyersTècnics en Topografia deCatalunya, l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya i l’Institutde Geomàtica, a través delqual la UPC fa recerca engeomàtica. L’Institut deGeomàtica va celebrar el seudesè aniversari coincidintamb el Congrés.

www.edparsons.com és la cartade presentació d’aquest geògraf imàster en Teledetecció Aplicadaper l’Institut de Tecnologia deCranfield. Procedent d’Autodesk,va ser el primer director de tec-nologia de l’Institut CartogràficBritànic, on va tenir un paperdecisiu en el canvi de perspectivade l’entitat. Anteriorment, a Auto-desk, havia estat gerent d’aplica-cions d’Europa, Orient Mitjà i Àfri-ca en la divisió de Sistemesd’Informació Geogràfica (SIG).Des de la Universitat de Kingston,va col·laborar en la creació de laprimera diplomatura en SIGd’Europa.

Allà on abans hi havia un mapa, avui hi ha dadeselectròniques.Informació geogràfica, geoespacial, capaç d’aproximara diferents escales qualsevol punt del planeta, d’unaciutat, d’un carrer.... Tecnologia que també pot informarcontínuament de la ubicació d’una persona.

Un exemple clar de com els canvis tecnològicspoden tenir nous usos socials.La informació geoespacial tindrà un fort impacte sobrela societat. Per exemple, Google Earth ja té tres anys.En aquest temps, els mapes tradicionals han viscutcanvis importants i els mapes per Internet s’han simpli-ficat, no són tan abstractes, són molt més gràfics,inclouen elements fàcilment reconeixibles, fotogràfics,que provenen de la realitat.

La informació és per tot arreu al nostre voltant.Ara hem de fer que això també es pugui aprofitar pro-porcionant l’accés immediat a la informació que la gentnecessita de forma instantània.

Es manté dins la filosofia de Google.Es tracta de crear eines universalment accessibles iútils. Treballem per estendre la idea que la informaciócientífica especialitzada també la pot utilitzar l’usuarid’una manera no solament al màxim intuïtiva possible,sinó també emocional. Ho estem fent així. Són novesmaneres de donar a l’usuari la sensació d’estar en undeterminat lloc d’una forma localitzada, gràfica. Doneminformació sobre una ubicació i els seus elements.

Una nova manera de portar la geografia aInternet.Efectivament. A través de l’usuari. Quan algú cerca unainformació des d’una posició, des d’un determinat con-text geogràfic, Google localitza on es troba l’usuari,esbrina què vol i amb aquestes dades obté informaciódiversa. El buscador utilitza les bases de dades geofísi-ques disponibles, busca en tots els webs i obté uníndex del qual escull la millor resposta, la més acurada,la més precisa. No és tracta només de where you are,sinó també de where you want to be.

Impulsar l’avenç tecnològic amb noves aplica-cions.Google també obté informació sobre l’usuari, perexemple, la que resulta de les seves consultes i delsresultats que s’obtenen... Ens focalitzem en l’usuari, enles seves necessitats i cerques. En aquest sentit tambésom caçadors de tendències. Cada mapa que produïmés únic per a cada persona en particular, d’acord ambuna situació i una consulta puntual concreta.

Sistemes d’informació geogràfica (SIG) per atothom.Abans, els que produïen els sistemes d’informació esmantenien en una dimensió diferent dels que la consu-mien. Ara no. Per exemple, jo mateix estic simultània-ment en la creació i en la utilització. Ara canviem elresultat d’una cultura de disseny de sistemes domina-da per proveïdors d’informació, no usuaris. L’usuari noha d’estar especialitzat.

En quin punt es troba el projecte?És un projecte continu. Fins ara n’hem resolt el 90 %, iel 10 % restant ens prendrà el 90 % del temps.Treballem en aspectes més sofisticats… És un projec-te que contínuament necessita obtenir dades i imatgesque representen un món que canvia.

Quin podria ser el final?Anar més enllà del GPS. El mòbil pot enfocar un deter-minat edifici, una estació de transport públic, etc. iobtenir de manera instantània tota la informació que hiestà vinculada i, fins i tot, fer operatiu l’accés als ser-veis que s’hi ofereixen i contractar-los, adquirir-los,reservar-los…

La seva trajectòria té secret.Sóc geògraf, encara que m’agrada el contacte amb lainformàtica i les telecomunicacions. Són coses queemergeixen juntes en l’accés a la informació. És bo mirara través de diferents disciplines. Ser creatiu per fer cosesnoves ve de tenir motivació per seguir les idees i projec-tes que t’interessen. Es fantàstic veure per les ciutats, almetro, gent utilitzant el sistema en què tu has treballat.

l’entrevista

“A Google som caçadors de tendències”

La seva missió a Google és organitzar la informació sobre el món físic en diferentsescales de proximitat, amb eines com Google Earth, Google Maps y Google Mapsfor Mobile. Però, a més de presentar-se com a geògraf, ho fa com un enginyertransversal i, sobretot, com un gran comunicador. Les seves intervencions públi-ques i moltes converses privades giren entorn d’una segona vocació: difondrela importància de tenir accessible tanta informació geogràfica, molt precisa,fàcilment utilitzable en la vida quotidiana.

Dip

òsit

lega

l B-1

7.37

1-89

EdParsons