INFORME - catalunyareligio.cat · 4 INFORME núm. 21 El militarisme al Nord d’Àfrica centre...
47
INFORME núm. 21 EL MILITARISME AL NORD D’ÀFRICA EL PAPER DE LES FORCES ARMADES DES DE LA DESCOLONITZACIó A LES REVOLTES
Transcript of INFORME - catalunyareligio.cat · 4 INFORME núm. 21 El militarisme al Nord d’Àfrica centre...
INF O RME nuacutem 21
El militarismE
al Nord drsquoAgravefrica
El papEr dE lEs forcEs armadEs dEs dE la dEscoloNitzacioacute
a lEs rEvoltEs
El militarismE
al Nord drsquoAgravefricaEl paper de les forces armades
des de la descolonitzacioacute a les revoltes
Blanca camps-febrer pere ortega
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau middot Justiacutecia i PauBarcelona gener 2014
INF O RME nuacutem 2 1
4
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
centre delagraves drsquoEstudis per la PauJustiacutecia i Pau middot c roger de lluacuteria 126 3r 1a08037 Barcelonat 93 317 61 77f 93 412 53 84wwwcentredelasorginfocentredelasorg
investigadors de suportJordi alsina anna Escoda i arnau Jordagrave
Barcelona gener 2014
Grafisme fundacioacute tam-tam coberta libia middot defencetalkcom
dl B-16799-2010issN 2013-8032
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
INF O R ME nuacutem 21
5
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
rEsum ExEcutiu
la histograveria dels paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i meacutes en concret les revoltes que tin-gueren lloc el 2011 no es poden entendre sense tenir en compte el paper que representen i han representat les forces armades en la poliacutetica interna dels paiuml-sos de la regioacute les revoltes iniciades a tuniacutesia van centrar lrsquoatencioacute mundial en uns pobles que de manera massiva trencaven amb la por als seus governs per exigir meacutes llibertat i justiacutecia social les reaccions dels exegravercits donant suport o reprimint les protestes tambeacute han posat de manifest la centralitat drsquoaquests ac-tors i la dificultat de desfer-se del seu pes histograveric i la seva influegravencia poliacutetica des del centre delagraves drsquoEstudis per a la Pau hem volgut analitzar com la militaritzacioacute de la regioacute determina lrsquoevolucioacute drsquoaquests processos populars En aquest sentit hem intentat respondre a dues preguntes com ha influiumlt el militarisme en les agravensies de democratitzacioacute dels pobles del sud de la mediterragravenia Quin paper juguen lrsquoEstat espanyol la Unioacute Europea i les potegravencies mundials amb les seves poliacutetiques drsquoajut militar i drsquoexportacions drsquoarmes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens de lrsquoislam poliacutetic i tambeacute el dels moviments laics Uns i altres evidencien un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit estament que srsquoha convertit en la columna vertebral dels regravegims autorita-ris i que juga un paper central en la vida poliacutetica i econogravemica drsquoaquests paiumlsos
En aquest informe ens hem centrat en els sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica mauritagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte Els hem analitzat a partir de tres criteris principals que considerem determinants per a valorar el paper de lrsquoexegravercit la des-pesa militar el comerccedil drsquoarmes i el potencial armat tambeacute hem recollit els prin-cipals conflictes armats aixiacute com les revoltes populars drsquoaquests paiumlsos drsquoaquest anagravelisi es despregraven que lrsquoestament militar no juga el mateix paper en els sis paiumlsos estudiats i per aixograve el posicionament de les forces armades davant de les revol-tes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes populars tot i que aquestes mai esdevenen amenaces serioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels ser-veis secrets al igual que a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a favor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint la transicioacute a Egipte les forces armades es posicionen ragravepidament a favor de la revolta lideren una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil reprenen el poder i inicien una nova onada de repressioacute mantenint les xarxes de poder de lrsquoera mubarak
Una altra consideracioacute eacutes la preocupant proliferacioacute de diferents grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals (aragravebia saudita i iran) que pretenen influir en els esdeveni-ments a traveacutes del financcedilament de certs grups la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especialment a liacutebia perograve tambeacute a la resta de paiumlsos soacuten un obstacle que dificulta els difiacutecils processos de transicioacute de la regioacute
IacuteNdicE
1 iNtroduccioacute 7
2 situacioacute sociopolIacutetica 8
21 la guerra contra el terrorisme 10
3 militarismE al Nord
drsquoAgravefrica 11
31 Estructura i desenvolupament
de les forces armades 11
4 coNflictEs armats 13
41 la rivalitat entre algegraveria
i marroc 14
42 El conflicte del sagravehara occidental 15
5 la dEspEsa militar 16
6 El comErccedil drsquoarmEs
a la rEgioacute 18
61 les exportacions drsquoarmes
de la Unioacute Europea 19
62 les exportacions drsquoarmes
drsquoEspanya 21
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH 24
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes 25
81 algegraveria 25
82 Egipte 28
83 liacutebia 30
84 marroc 32
85 mauritagravenia 32
86 tuniacutesia 35
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica 36
10 coNclusioNs 40
11 BiBliografia 42
aNNEx 45
6
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Iacutendex de taulas
taula 1 forces armades estatals i no estatals al nord drsquoAgravefrica 12
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes 13
taula 3 conflictes armats al nord drsquoAgravefrica 14
taula 4 Percentatge del PiB destinat a despesa militar 20032012 17
taula 5 despesa militar per paiacutes 20032012 17
taula 6 compres drsquoarmes nord drsquoAgravefrica 20072012 18
taula 7 Principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al nord drsquoAgravefrica 20072012 19
taula 8 Exportacions drsquoarmes UE al nord drsquoAgravefrica anys 20062011 20
taula 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al nord drsquoAgravefrica 20032012 23
taula 10 indicadors de GPi idH del nord drsquoAgravefrica 25
taula 11 algegraveria compres drsquoarmes 20072013 28
taula 12 Egipte compres drsquoarmes 20072012 29
taula 13 liacutebia compres drsquoarmes 20072012 31
taula 14 marroc compres drsquoarmes 20072012 33
taula 15 mauritagravenia compres drsquoarmes 20102012 34
taula 16 tuniacutesia compres drsquoarmes 20082012 36
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011 37
El paper drsquoEspanya i de la Unioacute Europea eacutes fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels propis regravegims autoritaris de la regioacute
Un aspecte important respecte dels conflictes interns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE teacute aprovada una Posicioacute comuna que regula les exportacions drsquoarmes per impedir transferegravencies a paiumlsos amb greus violacions dels drets humans amb existegravencia drsquoun conflicte armat quan aquestes exportacions puguin afectar lrsquoestabilitat regional se-gons lrsquoactuacioacute del paiacutes receptor enfront del terrorisme quan les armes poguessin ser des-viades cap a tercers paiumlsos o quan puguin dificultar el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) Eacutes evident que no hi ha cap dels sis paiumlsos que reuneixi condicions perquegrave re-bin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut aixograve es deu a la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun drsquoaquests criteris perquegrave en la pragravectica cada paiacutes fa una lectura de la Posicioacute comuna segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta normativa per impedir que les armes espanyoles i europees arribin a paiumlsos on es violen els principis que aquesta disposicioacute regula
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
El militarismE
al Nord drsquoAgravefricaEl paper de les forces armades
des de la descolonitzacioacute a les revoltes
Blanca camps-febrer pere ortega
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau middot Justiacutecia i PauBarcelona gener 2014
INF O RME nuacutem 2 1
4
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
centre delagraves drsquoEstudis per la PauJustiacutecia i Pau middot c roger de lluacuteria 126 3r 1a08037 Barcelonat 93 317 61 77f 93 412 53 84wwwcentredelasorginfocentredelasorg
investigadors de suportJordi alsina anna Escoda i arnau Jordagrave
Barcelona gener 2014
Grafisme fundacioacute tam-tam coberta libia middot defencetalkcom
dl B-16799-2010issN 2013-8032
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
INF O R ME nuacutem 21
5
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
rEsum ExEcutiu
la histograveria dels paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i meacutes en concret les revoltes que tin-gueren lloc el 2011 no es poden entendre sense tenir en compte el paper que representen i han representat les forces armades en la poliacutetica interna dels paiuml-sos de la regioacute les revoltes iniciades a tuniacutesia van centrar lrsquoatencioacute mundial en uns pobles que de manera massiva trencaven amb la por als seus governs per exigir meacutes llibertat i justiacutecia social les reaccions dels exegravercits donant suport o reprimint les protestes tambeacute han posat de manifest la centralitat drsquoaquests ac-tors i la dificultat de desfer-se del seu pes histograveric i la seva influegravencia poliacutetica des del centre delagraves drsquoEstudis per a la Pau hem volgut analitzar com la militaritzacioacute de la regioacute determina lrsquoevolucioacute drsquoaquests processos populars En aquest sentit hem intentat respondre a dues preguntes com ha influiumlt el militarisme en les agravensies de democratitzacioacute dels pobles del sud de la mediterragravenia Quin paper juguen lrsquoEstat espanyol la Unioacute Europea i les potegravencies mundials amb les seves poliacutetiques drsquoajut militar i drsquoexportacions drsquoarmes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens de lrsquoislam poliacutetic i tambeacute el dels moviments laics Uns i altres evidencien un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit estament que srsquoha convertit en la columna vertebral dels regravegims autorita-ris i que juga un paper central en la vida poliacutetica i econogravemica drsquoaquests paiumlsos
En aquest informe ens hem centrat en els sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica mauritagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte Els hem analitzat a partir de tres criteris principals que considerem determinants per a valorar el paper de lrsquoexegravercit la des-pesa militar el comerccedil drsquoarmes i el potencial armat tambeacute hem recollit els prin-cipals conflictes armats aixiacute com les revoltes populars drsquoaquests paiumlsos drsquoaquest anagravelisi es despregraven que lrsquoestament militar no juga el mateix paper en els sis paiumlsos estudiats i per aixograve el posicionament de les forces armades davant de les revol-tes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes populars tot i que aquestes mai esdevenen amenaces serioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels ser-veis secrets al igual que a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a favor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint la transicioacute a Egipte les forces armades es posicionen ragravepidament a favor de la revolta lideren una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil reprenen el poder i inicien una nova onada de repressioacute mantenint les xarxes de poder de lrsquoera mubarak
Una altra consideracioacute eacutes la preocupant proliferacioacute de diferents grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals (aragravebia saudita i iran) que pretenen influir en els esdeveni-ments a traveacutes del financcedilament de certs grups la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especialment a liacutebia perograve tambeacute a la resta de paiumlsos soacuten un obstacle que dificulta els difiacutecils processos de transicioacute de la regioacute
IacuteNdicE
1 iNtroduccioacute 7
2 situacioacute sociopolIacutetica 8
21 la guerra contra el terrorisme 10
3 militarismE al Nord
drsquoAgravefrica 11
31 Estructura i desenvolupament
de les forces armades 11
4 coNflictEs armats 13
41 la rivalitat entre algegraveria
i marroc 14
42 El conflicte del sagravehara occidental 15
5 la dEspEsa militar 16
6 El comErccedil drsquoarmEs
a la rEgioacute 18
61 les exportacions drsquoarmes
de la Unioacute Europea 19
62 les exportacions drsquoarmes
drsquoEspanya 21
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH 24
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes 25
81 algegraveria 25
82 Egipte 28
83 liacutebia 30
84 marroc 32
85 mauritagravenia 32
86 tuniacutesia 35
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica 36
10 coNclusioNs 40
11 BiBliografia 42
aNNEx 45
6
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Iacutendex de taulas
taula 1 forces armades estatals i no estatals al nord drsquoAgravefrica 12
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes 13
taula 3 conflictes armats al nord drsquoAgravefrica 14
taula 4 Percentatge del PiB destinat a despesa militar 20032012 17
taula 5 despesa militar per paiacutes 20032012 17
taula 6 compres drsquoarmes nord drsquoAgravefrica 20072012 18
taula 7 Principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al nord drsquoAgravefrica 20072012 19
taula 8 Exportacions drsquoarmes UE al nord drsquoAgravefrica anys 20062011 20
taula 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al nord drsquoAgravefrica 20032012 23
taula 10 indicadors de GPi idH del nord drsquoAgravefrica 25
taula 11 algegraveria compres drsquoarmes 20072013 28
taula 12 Egipte compres drsquoarmes 20072012 29
taula 13 liacutebia compres drsquoarmes 20072012 31
taula 14 marroc compres drsquoarmes 20072012 33
taula 15 mauritagravenia compres drsquoarmes 20102012 34
taula 16 tuniacutesia compres drsquoarmes 20082012 36
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011 37
El paper drsquoEspanya i de la Unioacute Europea eacutes fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels propis regravegims autoritaris de la regioacute
Un aspecte important respecte dels conflictes interns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE teacute aprovada una Posicioacute comuna que regula les exportacions drsquoarmes per impedir transferegravencies a paiumlsos amb greus violacions dels drets humans amb existegravencia drsquoun conflicte armat quan aquestes exportacions puguin afectar lrsquoestabilitat regional se-gons lrsquoactuacioacute del paiacutes receptor enfront del terrorisme quan les armes poguessin ser des-viades cap a tercers paiumlsos o quan puguin dificultar el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) Eacutes evident que no hi ha cap dels sis paiumlsos que reuneixi condicions perquegrave re-bin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut aixograve es deu a la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun drsquoaquests criteris perquegrave en la pragravectica cada paiacutes fa una lectura de la Posicioacute comuna segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta normativa per impedir que les armes espanyoles i europees arribin a paiumlsos on es violen els principis que aquesta disposicioacute regula
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
4
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
centre delagraves drsquoEstudis per la PauJustiacutecia i Pau middot c roger de lluacuteria 126 3r 1a08037 Barcelonat 93 317 61 77f 93 412 53 84wwwcentredelasorginfocentredelasorg
investigadors de suportJordi alsina anna Escoda i arnau Jordagrave
Barcelona gener 2014
Grafisme fundacioacute tam-tam coberta libia middot defencetalkcom
dl B-16799-2010issN 2013-8032
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
INF O R ME nuacutem 21
5
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
rEsum ExEcutiu
la histograveria dels paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i meacutes en concret les revoltes que tin-gueren lloc el 2011 no es poden entendre sense tenir en compte el paper que representen i han representat les forces armades en la poliacutetica interna dels paiuml-sos de la regioacute les revoltes iniciades a tuniacutesia van centrar lrsquoatencioacute mundial en uns pobles que de manera massiva trencaven amb la por als seus governs per exigir meacutes llibertat i justiacutecia social les reaccions dels exegravercits donant suport o reprimint les protestes tambeacute han posat de manifest la centralitat drsquoaquests ac-tors i la dificultat de desfer-se del seu pes histograveric i la seva influegravencia poliacutetica des del centre delagraves drsquoEstudis per a la Pau hem volgut analitzar com la militaritzacioacute de la regioacute determina lrsquoevolucioacute drsquoaquests processos populars En aquest sentit hem intentat respondre a dues preguntes com ha influiumlt el militarisme en les agravensies de democratitzacioacute dels pobles del sud de la mediterragravenia Quin paper juguen lrsquoEstat espanyol la Unioacute Europea i les potegravencies mundials amb les seves poliacutetiques drsquoajut militar i drsquoexportacions drsquoarmes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens de lrsquoislam poliacutetic i tambeacute el dels moviments laics Uns i altres evidencien un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit estament que srsquoha convertit en la columna vertebral dels regravegims autorita-ris i que juga un paper central en la vida poliacutetica i econogravemica drsquoaquests paiumlsos
En aquest informe ens hem centrat en els sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica mauritagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte Els hem analitzat a partir de tres criteris principals que considerem determinants per a valorar el paper de lrsquoexegravercit la des-pesa militar el comerccedil drsquoarmes i el potencial armat tambeacute hem recollit els prin-cipals conflictes armats aixiacute com les revoltes populars drsquoaquests paiumlsos drsquoaquest anagravelisi es despregraven que lrsquoestament militar no juga el mateix paper en els sis paiumlsos estudiats i per aixograve el posicionament de les forces armades davant de les revol-tes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes populars tot i que aquestes mai esdevenen amenaces serioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels ser-veis secrets al igual que a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a favor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint la transicioacute a Egipte les forces armades es posicionen ragravepidament a favor de la revolta lideren una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil reprenen el poder i inicien una nova onada de repressioacute mantenint les xarxes de poder de lrsquoera mubarak
Una altra consideracioacute eacutes la preocupant proliferacioacute de diferents grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals (aragravebia saudita i iran) que pretenen influir en els esdeveni-ments a traveacutes del financcedilament de certs grups la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especialment a liacutebia perograve tambeacute a la resta de paiumlsos soacuten un obstacle que dificulta els difiacutecils processos de transicioacute de la regioacute
IacuteNdicE
1 iNtroduccioacute 7
2 situacioacute sociopolIacutetica 8
21 la guerra contra el terrorisme 10
3 militarismE al Nord
drsquoAgravefrica 11
31 Estructura i desenvolupament
de les forces armades 11
4 coNflictEs armats 13
41 la rivalitat entre algegraveria
i marroc 14
42 El conflicte del sagravehara occidental 15
5 la dEspEsa militar 16
6 El comErccedil drsquoarmEs
a la rEgioacute 18
61 les exportacions drsquoarmes
de la Unioacute Europea 19
62 les exportacions drsquoarmes
drsquoEspanya 21
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH 24
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes 25
81 algegraveria 25
82 Egipte 28
83 liacutebia 30
84 marroc 32
85 mauritagravenia 32
86 tuniacutesia 35
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica 36
10 coNclusioNs 40
11 BiBliografia 42
aNNEx 45
6
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Iacutendex de taulas
taula 1 forces armades estatals i no estatals al nord drsquoAgravefrica 12
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes 13
taula 3 conflictes armats al nord drsquoAgravefrica 14
taula 4 Percentatge del PiB destinat a despesa militar 20032012 17
taula 5 despesa militar per paiacutes 20032012 17
taula 6 compres drsquoarmes nord drsquoAgravefrica 20072012 18
taula 7 Principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al nord drsquoAgravefrica 20072012 19
taula 8 Exportacions drsquoarmes UE al nord drsquoAgravefrica anys 20062011 20
taula 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al nord drsquoAgravefrica 20032012 23
taula 10 indicadors de GPi idH del nord drsquoAgravefrica 25
taula 11 algegraveria compres drsquoarmes 20072013 28
taula 12 Egipte compres drsquoarmes 20072012 29
taula 13 liacutebia compres drsquoarmes 20072012 31
taula 14 marroc compres drsquoarmes 20072012 33
taula 15 mauritagravenia compres drsquoarmes 20102012 34
taula 16 tuniacutesia compres drsquoarmes 20082012 36
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011 37
El paper drsquoEspanya i de la Unioacute Europea eacutes fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels propis regravegims autoritaris de la regioacute
Un aspecte important respecte dels conflictes interns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE teacute aprovada una Posicioacute comuna que regula les exportacions drsquoarmes per impedir transferegravencies a paiumlsos amb greus violacions dels drets humans amb existegravencia drsquoun conflicte armat quan aquestes exportacions puguin afectar lrsquoestabilitat regional se-gons lrsquoactuacioacute del paiacutes receptor enfront del terrorisme quan les armes poguessin ser des-viades cap a tercers paiumlsos o quan puguin dificultar el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) Eacutes evident que no hi ha cap dels sis paiumlsos que reuneixi condicions perquegrave re-bin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut aixograve es deu a la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun drsquoaquests criteris perquegrave en la pragravectica cada paiacutes fa una lectura de la Posicioacute comuna segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta normativa per impedir que les armes espanyoles i europees arribin a paiumlsos on es violen els principis que aquesta disposicioacute regula
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
INF O R ME nuacutem 21
5
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
rEsum ExEcutiu
la histograveria dels paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i meacutes en concret les revoltes que tin-gueren lloc el 2011 no es poden entendre sense tenir en compte el paper que representen i han representat les forces armades en la poliacutetica interna dels paiuml-sos de la regioacute les revoltes iniciades a tuniacutesia van centrar lrsquoatencioacute mundial en uns pobles que de manera massiva trencaven amb la por als seus governs per exigir meacutes llibertat i justiacutecia social les reaccions dels exegravercits donant suport o reprimint les protestes tambeacute han posat de manifest la centralitat drsquoaquests ac-tors i la dificultat de desfer-se del seu pes histograveric i la seva influegravencia poliacutetica des del centre delagraves drsquoEstudis per a la Pau hem volgut analitzar com la militaritzacioacute de la regioacute determina lrsquoevolucioacute drsquoaquests processos populars En aquest sentit hem intentat respondre a dues preguntes com ha influiumlt el militarisme en les agravensies de democratitzacioacute dels pobles del sud de la mediterragravenia Quin paper juguen lrsquoEstat espanyol la Unioacute Europea i les potegravencies mundials amb les seves poliacutetiques drsquoajut militar i drsquoexportacions drsquoarmes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens de lrsquoislam poliacutetic i tambeacute el dels moviments laics Uns i altres evidencien un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit estament que srsquoha convertit en la columna vertebral dels regravegims autorita-ris i que juga un paper central en la vida poliacutetica i econogravemica drsquoaquests paiumlsos
En aquest informe ens hem centrat en els sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica mauritagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte Els hem analitzat a partir de tres criteris principals que considerem determinants per a valorar el paper de lrsquoexegravercit la des-pesa militar el comerccedil drsquoarmes i el potencial armat tambeacute hem recollit els prin-cipals conflictes armats aixiacute com les revoltes populars drsquoaquests paiumlsos drsquoaquest anagravelisi es despregraven que lrsquoestament militar no juga el mateix paper en els sis paiumlsos estudiats i per aixograve el posicionament de les forces armades davant de les revol-tes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes populars tot i que aquestes mai esdevenen amenaces serioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels ser-veis secrets al igual que a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a favor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint la transicioacute a Egipte les forces armades es posicionen ragravepidament a favor de la revolta lideren una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil reprenen el poder i inicien una nova onada de repressioacute mantenint les xarxes de poder de lrsquoera mubarak
Una altra consideracioacute eacutes la preocupant proliferacioacute de diferents grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals (aragravebia saudita i iran) que pretenen influir en els esdeveni-ments a traveacutes del financcedilament de certs grups la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especialment a liacutebia perograve tambeacute a la resta de paiumlsos soacuten un obstacle que dificulta els difiacutecils processos de transicioacute de la regioacute
IacuteNdicE
1 iNtroduccioacute 7
2 situacioacute sociopolIacutetica 8
21 la guerra contra el terrorisme 10
3 militarismE al Nord
drsquoAgravefrica 11
31 Estructura i desenvolupament
de les forces armades 11
4 coNflictEs armats 13
41 la rivalitat entre algegraveria
i marroc 14
42 El conflicte del sagravehara occidental 15
5 la dEspEsa militar 16
6 El comErccedil drsquoarmEs
a la rEgioacute 18
61 les exportacions drsquoarmes
de la Unioacute Europea 19
62 les exportacions drsquoarmes
drsquoEspanya 21
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH 24
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes 25
81 algegraveria 25
82 Egipte 28
83 liacutebia 30
84 marroc 32
85 mauritagravenia 32
86 tuniacutesia 35
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica 36
10 coNclusioNs 40
11 BiBliografia 42
aNNEx 45
6
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Iacutendex de taulas
taula 1 forces armades estatals i no estatals al nord drsquoAgravefrica 12
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes 13
taula 3 conflictes armats al nord drsquoAgravefrica 14
taula 4 Percentatge del PiB destinat a despesa militar 20032012 17
taula 5 despesa militar per paiacutes 20032012 17
taula 6 compres drsquoarmes nord drsquoAgravefrica 20072012 18
taula 7 Principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al nord drsquoAgravefrica 20072012 19
taula 8 Exportacions drsquoarmes UE al nord drsquoAgravefrica anys 20062011 20
taula 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al nord drsquoAgravefrica 20032012 23
taula 10 indicadors de GPi idH del nord drsquoAgravefrica 25
taula 11 algegraveria compres drsquoarmes 20072013 28
taula 12 Egipte compres drsquoarmes 20072012 29
taula 13 liacutebia compres drsquoarmes 20072012 31
taula 14 marroc compres drsquoarmes 20072012 33
taula 15 mauritagravenia compres drsquoarmes 20102012 34
taula 16 tuniacutesia compres drsquoarmes 20082012 36
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011 37
El paper drsquoEspanya i de la Unioacute Europea eacutes fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels propis regravegims autoritaris de la regioacute
Un aspecte important respecte dels conflictes interns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE teacute aprovada una Posicioacute comuna que regula les exportacions drsquoarmes per impedir transferegravencies a paiumlsos amb greus violacions dels drets humans amb existegravencia drsquoun conflicte armat quan aquestes exportacions puguin afectar lrsquoestabilitat regional se-gons lrsquoactuacioacute del paiacutes receptor enfront del terrorisme quan les armes poguessin ser des-viades cap a tercers paiumlsos o quan puguin dificultar el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) Eacutes evident que no hi ha cap dels sis paiumlsos que reuneixi condicions perquegrave re-bin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut aixograve es deu a la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun drsquoaquests criteris perquegrave en la pragravectica cada paiacutes fa una lectura de la Posicioacute comuna segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta normativa per impedir que les armes espanyoles i europees arribin a paiumlsos on es violen els principis que aquesta disposicioacute regula
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
6
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Iacutendex de taulas
taula 1 forces armades estatals i no estatals al nord drsquoAgravefrica 12
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes 13
taula 3 conflictes armats al nord drsquoAgravefrica 14
taula 4 Percentatge del PiB destinat a despesa militar 20032012 17
taula 5 despesa militar per paiacutes 20032012 17
taula 6 compres drsquoarmes nord drsquoAgravefrica 20072012 18
taula 7 Principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al nord drsquoAgravefrica 20072012 19
taula 8 Exportacions drsquoarmes UE al nord drsquoAgravefrica anys 20062011 20
taula 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al nord drsquoAgravefrica 20032012 23
taula 10 indicadors de GPi idH del nord drsquoAgravefrica 25
taula 11 algegraveria compres drsquoarmes 20072013 28
taula 12 Egipte compres drsquoarmes 20072012 29
taula 13 liacutebia compres drsquoarmes 20072012 31
taula 14 marroc compres drsquoarmes 20072012 33
taula 15 mauritagravenia compres drsquoarmes 20102012 34
taula 16 tuniacutesia compres drsquoarmes 20082012 36
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011 37
El paper drsquoEspanya i de la Unioacute Europea eacutes fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels propis regravegims autoritaris de la regioacute
Un aspecte important respecte dels conflictes interns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE teacute aprovada una Posicioacute comuna que regula les exportacions drsquoarmes per impedir transferegravencies a paiumlsos amb greus violacions dels drets humans amb existegravencia drsquoun conflicte armat quan aquestes exportacions puguin afectar lrsquoestabilitat regional se-gons lrsquoactuacioacute del paiacutes receptor enfront del terrorisme quan les armes poguessin ser des-viades cap a tercers paiumlsos o quan puguin dificultar el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) Eacutes evident que no hi ha cap dels sis paiumlsos que reuneixi condicions perquegrave re-bin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut aixograve es deu a la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun drsquoaquests criteris perquegrave en la pragravectica cada paiacutes fa una lectura de la Posicioacute comuna segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta normativa per impedir que les armes espanyoles i europees arribin a paiumlsos on es violen els principis que aquesta disposicioacute regula
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
El militarismE al Nord drsquoAgravefricaEl PaPEr dE lEs forcEs armadEs
dEs dE la dEscoloNitzacioacute a lEs rEvoltEs
Blanca camps-febrer middot investigadora del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
pere ortega middot coordinador del centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
7
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
INF O R ME nuacutem 21
1 iNtroduccioacute
El present informe en la liacutenia de treball que desenvolupa el centre delagraves drsquoEstu-dis per la Pau preteacuten ser un instrument de reflexioacute sobre el militarisme1 existent en els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica
Els autors ens hem centrat en sis paiumlsos -algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia i tuniacutesia- tot i que podrien inscriurersquos en regions poliacutetiques diferenciades mauri-tagravenia el marroc algegraveria tuniacutesia i liacutebia conformen el denominat magrib mentre que Egipte eacutes mashreq i tambeacute se lrsquoinclou dins del Progravexim orient malgrat aixograve hem preferit agrupar aquests paiumlsos amb criteri geogragravefic ateses les relacions i rivalitats existents entre ells a meacutes eacutes en alguns drsquoaquests paiumlsos on les revoltes populars del 2011 han tingut consequumlegravencies meacutes evidents en alguns casos pro-vocant un canvi de govern i fins i tot de regravegim poliacutetic
El sagravehara occidental ocupat en bona part pel marroc i encara per descolonitzar no srsquoha tractat com a paiacutes drsquoestudi a causa de la manca de dades que ens per-metin analitzar-lo amb els mateixos indicadors Hem tractat no obstant aixograve el conflicte i les seves implicacions per la regioacute en lrsquoapartat de conflictes armats (capiacutetol 4)
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta regioacute han viscut drsquouna mane-ra o drsquouna altra lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades Primaveres Agraverabs2 amb resultats molt diferents arreu Un aspecte essencial perograve drsquoaquestes re-voltes ha estat lrsquoobertura del debat sobre els sistemes poliacutetics i les mateixes no-cions drsquoestat En paiumlsos on el poder es trobava excessivament concentrat i on sovint el paper de lrsquoexegravercit srsquoevidencia tambeacute en les decisions poliacutetiques les re-voltes impacten tambeacute en el rol de les forces armades abans del 2011 la majo-ria drsquoaquests paiumlsos es trobaven encapccedilalats per liacuteders sorgits o molt propers a les forces armades
aquest informe preteacuten esclarir quin paper juguen i han jugat les forces armades en el desenvolupament de la regioacute com aquest paper i el grau de militaritzacioacute promou o obstaculitza la democratitzacioacute i per tant si han influiumlt de forma po-sitiva o negativa en els resultats dels moviments de resistegravencia i transformacioacute social visibles des de 2011
1 Pel concepte ldquomilitarismerdquo cal entendre quan la corporacioacute militar pren unes dimensions exces-sives en la vida poliacutetica nacional o internacional fins a lrsquoextrem de convertir-se en lrsquoeix verte-brador que condiciona la poliacutetica drsquoun paiacutes tambeacute eacutes el sistema de valors que justifiquen lrsquouacutes de la forccedila militar amb intencions begravelmiddotliques per solucionar els conflictes
2 lrsquoexpressioacute Primaveres Agraverabs tot i el seu lirisme obvia lrsquoexistegravencia drsquoaltres grups culturals i egravet-nics no agraverabs a la regioacute i peca per tant drsquoexcessiu simplisme
En els darrers tres anys tots els paiumlsos drsquoaquesta
regioacute han viscut drsquouna manera o drsquouna altra
lrsquoembat de les revoltes tambeacute anomenades
primaveres Agraverabs
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
8
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
metodologia i fonts utilitzades
les dades utilitzades en aquest informe srsquohan extret de fonts de reconeguda sol-vegravencia i rigor per tal de treballar-les i analitzar-les Una base de dades bagravesica per a realitzar aquest informe ha estat el SIPRI Yearbook 2013 amb les dades meacutes re-cents i actualitzades sobre la regioacute del SIPRI Yearbook soacuten les dades sobre des-pesa militar i comerccedil drsquoarmes de lrsquoanuari Military Balance 2013 srsquohan extret les dades referents als contingents de les forces armades de cada paiacutes de la Upp-sala University les referents a conflictes armats i nombre de morts tambeacute srsquoha utilitzat la base de dades Kosimo del Heildelberg institut for conflict research les dades de poblacioacute i PiB soacuten del Banc mundial
drsquoaltres informacions i dades srsquohan extret de bibliografia diversa referenciada al llarg de lrsquoinforme en notes al peu
Per a les dades de lrsquoidH srsquoha utilitzat lrsquoinforme del PNUd de lrsquoiacutendex de pau GPi i lrsquoinforme anual de lrsquoinstitut for Economics and Peace
cal dir que srsquoha treballat en dogravelars constants a valor 2012 en les dades provinents del siPri perograve les referents a comerccedil drsquoarmes de la Unioacute Europea i drsquoEspanya soacuten en euros ategraves que la majoria de dades que teniacuteem ja es trobaven originagraveriament en aquest valor allagrave on ha calgut hem realitzat la conversioacute de dogravelars a euros a partir de lrsquoeina wwwsthsthcom
drsquoaltres fonts per a realitzar aquest informe soacuten les publicacions progravepies del cen-tre delagraves drsquoEstudis per la Pau
2 situacioacute sociopolIacutetica
El nord drsquoAgravefrica eacutes una agraverea geogragravefica que inclou sis estats el marroc mauritagrave-nia algegraveria tuniacutesia liacutebia i Egipte aixiacute com els territoris del sagravehara occidental pendents encara de descolonitzar i part dels quals foren annexionats de mane-ra unilateral pel marroc lrsquoany 1976 la regioacute del Nord drsquoAgravefrica srsquoesteacuten entre dos continents davant drsquoEuropa amb la mediterragravenia com a porta nord a lrsquoest amb el Progravexim orient i inserida a lrsquoAgravefrica encara que amb el desert del sagravehara com a agraverea de transicioacute entre lrsquoAgravefrica del nord i lrsquoAgravefrica saheliana
aquesta regioacute lrsquohabitaven 168 milions drsquohabitants el 20123 majoritagraveriament de religioacute musulmana amb una poblacioacute important de cristians i una minoria jue-va actualment molt minvada a partir de la Guerra dels sis dies que va enfrontar israel amb diversos paiumlsos agraverabs lrsquoany 1967 i que va motivar lrsquoemigracioacute de molts jueus agraverabs o moriscs cap a lrsquoEstat hebreu
la histograveria de la construccioacute dels estats del nord drsquoAgravefrica comenccedila majoritagraveria-ment amb les descolonitzacions formals Exceptuant el sultanat alauita del mar-roc que srsquoatribueix meacutes de dotze segles drsquoexistegravencia i que els protectorats francegraves i espanyol van contribuir a consolidar la resta de formes estatals sorgeixen sobre-tot despreacutes de cruentes guerres drsquoalliberament i per la independegravencia a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies euro-pees colonitzadores (franccedila itagravelia regne Unit i Espanya) va acabar en lluita ar-mada atorgant als grups drsquoalliberament nacional un paper legitimador que els consolida al llarg de la construccioacute nacional a traveacutes de les forces armades des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional i tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic i fins i tot econogravemic
3 World Bank database (2013) disponible en httpdataworldbankorgindicatorsPPoPtot l
a molts drsquoaquests paiumlsos la resistegravencia contra lrsquoocupacioacute colonial de les potegravencies europees colonitzadores (franccedila itagravelia regne unit i Espanya) va acabar en lluita armada
des de les independegravencies molts dels liacuteders poliacutetics drsquoaquests paiumlsos sorgeixen de lrsquoexegravercit i atorguen a aquesta institucioacute un paper preponderant en lrsquoorgull i la identitat nacional
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
9
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les independegravencies a meacutes deixaran molts conflictes inacabats com la descolo-nitzacioacute del sagravehara occidental territori al qual mauritagravenia renuncia el 1979 perograve no el marroc i algegraveria que ja srsquohavien enfrontat en lrsquoanomenada Guerra de les sorres (1963) ambdoacutes fets determinen que en lrsquoactualitat no mantinguin relaci-ons diplomagravetiques normalitzades
En un context de Guerra freda aquests paiumlsos bascularen cap a la influegravencia drsquooccident (el marroc) de la Unioacute soviegravetica i del moviment de Paiumlsos no alineats (algegraveria Egipte i liacutebia) reforccedilant en tots els casos les estructures militars amb el recolzament dels dos blocs antagogravenics srsquoaccentuaran i creixeran les rivalitats entre els paiumlsos de la regioacute
despreacutes de la dissolucioacute del bloc soviegravetic el Nord drsquoAgravefrica ha conegut una forta transformacioacute en lrsquoagravembit geopoliacutetic i estrategravegic que afegida a lrsquoetapa drsquoexpan-sioacute de la globalitzacioacute poliacutetica i econogravemica ha facilitat una major presegravencia dels interessos de les grans potegravencies com els Estats Units drsquoamegraverica (EUa) ruacutessia Xina i de lrsquoexmetrogravepoli colonial de franccedila a algegraveria marroc mauritagravenia i tuniacutesia el regne Unit a Egipte i itagravelia a liacutebia El magrib eacutes una zona amb molts recursos en hidrocarburs i drsquoaquests deriven molts desafiaments Pel que fa als hidrocar-burs el 2012 es van extreure drsquoalgegraveria 80 mil tm (tones megravetriques) de gas i 92 mil tm de petroli de liacutebia 15 mil tm de gas i 80 mil tm de petroli4 Hi ha tambeacute drsquoaltres recursos minerals com el ferro algeriagrave i mauritagrave o els fosfats del marroc i el sagravehara occidental aquestes reserves en hidrocarburs i minerals tenen una enorme importagravencia i converteixen el magrib en una zona geoestrategravegica per a les potegravencies mundials
interessos que han anat acompanyats de colmiddotlaboracioacute militar i vendes drsquoarma-ment fets que han contribuiumlt a una major tensioacute entre Egipte i algegraveria els dos paiumlsos que pugnen per erigir-se en liacuteders del Nord drsquoAgravefrica mentre que al magrib la pugna ha estat entre algegraveria i el marroc
actualment en aquesta regioacute es donen diversos conflictes fruit drsquoun entramat de quumlestions poliacutetiques socials territorials culturals econogravemiques i religioses la majoria drsquoaquests conflictes es dirimeixen en enfrontaments socials interns i alguns drsquoells malauradament han provocat conflictes armats o guerres obertes convertint aquesta regioacute en inestable Perograve en tots ells existeix un denominador comuacute uns sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte dels drets humans i que mantenen les seves poblacions en la pobresa i desigualtat aixograve acompanyat drsquoun baix iacutendex de de-senvolupament humagrave en educacioacute i sanitat drsquouna economia poc desenvolupada i molt dependent dels paiumlsos del Nord alhora que hi havia una alta taxa de nata-litat i un alt nivell drsquoatur entre la joventut la conjuncioacute drsquoaquests fets ha provocat que la majoria de la poblacioacute hagi vist frustrades les seves esperances de futur cosa que ha desencadenat una forta emigracioacute cap els paiumlsos drsquoEuropa
aquestes desigualtats i manca de llibertats han estat les que han provocat les tensions internes que van ser la causa de les revoltes de 2011
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de desconfianccedila aixiacute en lloc de condicionar la cooperacioacute al desenvolupament al respecte dels drets humans srsquoha preferit donar suport a uns regravegims dictatorials alhora que srsquooptava per mesures de control i vigilagravencia fronterera per impedir la immigracioacute i a aquest efecte la UE va crear froNtEX un organisme que sembla militar ategraves lrsquoequipament armat de quegrave disposa la Unioacute Europea tambeacute ha optat per mesures militars mitjanccedilant aliances i la creacioacute de forces militars especials que patrullen regularment pel mediterrani amb la vis-ta posada en els paiumlsos del sud aixiacute lrsquootaN ha creat en el flanc sud unes forces drsquointervencioacute ragravepides (fir) Per la seva banda els paiumlsos riberencs del sud drsquoEu-
4 UNsd (2013)
En tots els conflictes existeix un denominador comuacute uns
sistemes poliacutetics autocragravetics que no han permegraves
llibertats poliacutetiques avenccedilos democragravetics i de respecte
dels drets humans
la resposta drsquoEuropa als conflictes de la riba sud
de la mediterragravenia sempre srsquoha traduiumlt en mesures de
desconfianccedila
aquestes desigualtats i la manca de llibertats han estat
les que han provocat les tensions internes que van
ser la causa de les revoltes de 2011
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
10
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ropa Espanya franccedila itagravelia i Portugal van crear lrsquoEurofor i Euromafor unes for-ces terrestres i mariacutetimes amb la missioacute de protegir la mediterragravenia drsquohipotegravetics perills provinents del sud
Per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten ali-enes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia com eacutes el cas de la vi flota drsquoEUa amb dos portaavions fragates i submarins amb armament nuclear Gran Bretanya tambeacute manteacute un portaavions fragates i submarins nuclears i ruacutessia que tambeacute controla les seves sortides mariacutetimes del mar Negre patrullant pel mediterrani amb fragates i submarins amb armament nuclear tot aquest amuntegament mi-litar cal atribuir-lo al caragravecter geoestrategravegic de la regioacute perquegrave el mediterrani eacutes el lloc de tragravensit del petroli que proveacute de la regioacute del Golf Pegraversic amb destinacioacute a Europa i amegraverica la qual cosa incrementa la militaritzacioacute de tota la regioacute
Els interessos dels EUa pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la crea-cioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom per part del departament de defensa un nou comandament militar destinat a coordinar tots els interessos militars i de seguretat nord-americans en el continent amb una seu provisional a stuttgart (alemanya) mentre no es trobava un lloc meacutes apropiat a lrsquoAgravefrica
21 la guErra coNtra El tErrorismE
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes que actuen en els vastos territoris del sahel i el sagravehara per-petrant atacs atemptats terroristes o segrestos tant contra els mateixos estats com contra els interessos drsquoempreses occidentals presents en aquests territoris tots els paiumlsos de la riba nord del mediterrani han mostrat interegraves a colmiddotlaborar amb els governs del Nord drsquoAgravefrica en la lluita contra el terrorisme per un proble-ma obvi de proximitat i aixiacute evitar que els atacs arribin a Europa Perograve el paiacutes que lidera lrsquoanomenada ldquoguerra contra el terrorismerdquo eacutes EUa i el que meacutes ragravepidament ha actuat a la regioacute Ha estat lrsquoafricom el comandament que a meacutes de vigilar tot el continent ha iniciat estudis i desplegat instalmiddotlacions al nord drsquoAgravefrica aixiacute a algegraveria els nord-americans van constituir un centre drsquoEstudis i drsquoinvestigacioacute sobre terrorisme el qual es va completar amb una base drsquoescolta electrogravenica i de comunicacions situada a la rodalia de tamanrasset al sud algeriagrave Per la seva situacioacute geogragravefica la zona meridional drsquoalgegraveria es troba a lrsquoepicentre de tota la regioacute del sahel i propera als pous de gas algerians al marroc el Pentagravegon va voler desplegar un sistema de comunicacions i de connexioacute entre lrsquoafricom i el coman-dament de forces estacionades a Europa amb seu a stuttgart i volia instalmiddotlar-hi una base naval a tan tan al sud drsquoagadir tots dos projectes continuen en estudi sense haver-se materialitzat mentre srsquoestudia el lloc on instalmiddotlar aquest coman-dament el Pentagravegon va instalmiddotlar el gener de 2013 a Niamey (Niacuteger) una base aegraveria per a drons (avions no tripulats) amb 300 militars posteriorment el juliol de 2013 a la base de moroacuten de la frontera (sevilla)5 srsquoha instalmiddotlat una forccedila drsquoin-tervencioacute ragravepida drsquoentre 500 i 750 marines i 8 avions cosa que permet atesa la proximitat amb el continent efectuar incursions pel nord drsquoAgravefrica i el sahel6 aixiacute mateix en la guerra contra liacutebia de 2011 iniciada per lrsquootaN el comandament que va dirigir tota lrsquooperacioacute va ser lrsquoafricom
a meacutes els EUa han enviat tropes a la regioacute del sahel on equips nord-americans formen les forces antiterroristes locals del marroc i algegraveria per a la seva actua-cioacute en la regioacute des de mauritagravenia passant per algegraveria txad mali Niacuteger i Burki-na faso lrsquoesforccedil forma part drsquoun programa denominat iniciativa Pansaheliana dissenyat per proveir entrenament antiterrorista a les forces militars dels estats de la regioacute7
5 cembrero i (2014)6 Gonzaacutelez m (2014)7 Us department of state archive office of counterterrorism
per altra banda trobem la presegravencia armada de potegravencies militars que soacuten alienes a la regioacute patrullant per la mediterragravenia
Els interessos dels Eua pel continent africagrave tambeacute srsquohan concretat amb la creacioacute el setembre de 2008 de lrsquoafricom
a lrsquointeregraves geoestrategravegic de la regioacute cal afegir-hi la presegravencia de diversos grups salafistes-jihadistes
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
11
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
3 militarismE al Nord drsquoAgravefrica
El factor meacutes important que determina el grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la ca-pacitat drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna al nord drsquoAgravefrica aquest factor eacutes determinant en la majoria de paiumlsos tots amb lrsquoexcepcioacute de tuniacutesia o estan directament governats per militars o eacutes el braccedil armat qui sustenta el regrave-gim poliacutetic del paiacutes
observem cadascun dels paiumlsos de la regioacute Egipte ha estat governat sempre per militars que si beacute les revoltes populars de febrer de 2011 van fer caure la dicta-dura del general Hosni mubarak despreacutes el militars tornaren a realitzar un cop drsquoestat el 3 de juliol de 2013 per enderrocar el govern dels Germans musulmans a liacutebia el coronel moammar al Gaddafi governagrave el paiacutes fins que lrsquootaN va inter-venir militarment per recolzar lrsquooposicioacute armada que el va fer fora del poder lrsquooc-tubre de 2011 amb posterior linxament puacuteblic i execucioacute En el cas drsquoalgegraveria des de 1956 a 1962 lrsquoExegravercit drsquoalliberament Nacional (alN en les sigles franceses) va mantenir una guerra per alliberar algegraveria del domini francegraves i amb la indepen-degravencia els dirigents de lrsquoalN i posteriorment el front drsquoalliberament Nacional srsquoerigiren com a uacutenics representants legitimats per exercir el poder poliacutetic a mau-ritagravenia han estat continus els cops drsquoestat militars i avui el paiacutes continua gover-nat per militars El cas del marroc eacutes diferent El fet de tenir una monarquia on el monarca eacutes el cap suprem de les forces armades i atorga privilegis a lrsquoestament militar com a garant del regne ha condicionat que majoritagraveriament es mantin-guessin fidels a la monarquia tot i que dues de les crisis meacutes importants que ha viscut el regne soacuten fruit de frustrats intents de cop drsquoestat militar en lrsquoegravepoca de Hassan ii En canvi la tuniacutesia anterior a la revolta era lrsquoexcepcioacute malgrat ser una dictadura el poder sempre havia recaigut en mans de liacuteders que lrsquohan exercit a traveacutes de les forces drsquointerior policials i serveis secrets no de lrsquoexegravercit que sem-pre ha estat degravebil poc nombroacutes i mal armat
31 Estructura i dEsENvolupamENt dE lEs forcEs armadEs
les forces armades soacuten la magravexima expressioacute del poder de lrsquoestat i serveixen quan lrsquoEstat ho requereix tant per fer la guerra contra altres estats com per reprimir les demandes de la seva progravepia poblacioacute Perograve aquest monopoli per exercir la forccedila pot tornar-se contra el mateix regravegim com ha passat en diversos paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica com Egipte algegraveria i mauritagravenia on han tingut lloc diversos cops drsquoestat i srsquohan enderrocat governs
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i econogravemic sorgits drsquouna legitimitat revolucionagraveria de lluita anticolonial lrsquoexegravercit sovint srsquoha lligat a lrsquoesfera poliacutetica de manera total-ment visible o beacute a traveacutes de lligams informals perograve robustos en el que srsquoano-mena lrsquoestat profund un entramat de xarxes i connexions entre lrsquoesfera poliacutetica econogravemica i militar que asseguren una certa estabilitat als regravegims a canvi de pri-vilegis per a la casta dels comandaments militars
tres soacuten els indicadors que demostren el grau de potegravencia de les forces arma-des drsquoun paiacutes
Nombre drsquoefectius de les forces armades
despesa militar
Potencial armat
En el nombre drsquoefectius de les forces armades tambeacute considerem els paramilitars estatals ja que eacutes possible estar mal armat perograve en canvi tenir un exegravercit extensiu i sobredimensionat respecte el nombre de les forces un indicador que ens ser-veix per a lrsquoanagravelisi comparatiu eacutes el nombre de soldats per cada mil habitants tot i la inexistegravencia drsquoun denominador comuacute per considerar quina xifra eacutes lrsquoadequa-da aquest indicador doacutena la dimensioacute de lrsquoexegravercit en proporcioacute a la poblacioacute
El grau de militarisme drsquoun paiacutes eacutes la capacitat
drsquoinfluegravencia dels militars en la poliacutetica interna
Egipte ha estat governat sempre per militars
El pes de les forces armades en la poliacutetica interna dels
paiumlsos del nord drsquoAgravefrica a meacutes de militar eacutes poliacutetic i
econogravemic
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
12
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 1 es poden veure les diferegravencies entre els diferents paiumlsos on destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars8 En segon lloc hi ha el marroc amb 196000 soldats i 50000 paramilitars seguit drsquoalgegraveria amb 130000 efectius i 187000 paramilitars
En canvi si es considera una altra variable el nombre de soldats respecte de la poblacioacute eacutes liacutebia amb un 121 per mil habitants el paiacutes que teacute un exegravercit meacutes nombroacutes ategraves que teacute una poblacioacute de nomeacutes 61 milions de persones9 el seguei-xen el marroc amb un 61 per mil habitants Egipte amb un 54 mauritagravenia amb un 54 i algegraveria amb un 37
En aquesta mateixa taula 1 tambeacute figuren el nombre de grups armats no estatals que actuen en el vastos territoris del sagravehara i sahel territoris difiacutecils de controlar atesa la seva enorme dimensioacute i on proliferen complexes magravefies drsquoimmigracioacute irregular tragravefic de drogues armes i mercat negre amb grups armats drsquoideologia majoritagraveriament salafista
Pel que fa a les forces armades fins al 2012 els sis paiumlsos que ens ocupen teni-en servei militar obligatori masculiacute (smo) amb una excepcioacute el marroc que teacute un exegravercit mixt entre smo i voluntaris que esdevenen professionals mitjanccedilant la signatura drsquoun contracte temporal Un altre paiacutes algegraveria teacute previst posar en marxa lrsquoexegravercit professional (taula 2)
8 Per paramilitars srsquoentenen les forces armades no enquadrades a lrsquoexegravercit regular eacutes a dir aque-lles que tenen com a missioacute altres aspectes de la seguretat nacional
9 dades anteriors a la Guerra civil de 2011 les dades posteriors no es coneixen
taula 1 forces armades estatals i no estatals en el Nord drsquoAgravefrica (any 2013)
Nuacutem total
ffaaNuacutem ffaa per cagravepita b
Nuacutem paramilitars
estatals
Nuacutem paramilitars no estatals
Nuacutem grups armats
algegraveria 130000 37 187000 2000d 2f
Egipte 439000 54 397000
liacutebia 76000a 121 ndashc 1g
marroc 196000 61 50000 3e
mauritagravenia 16000 45 5000
tuniacutesia 36000 34 12000 100h
font Elaboracioacute progravepia a partir de dades de military Balance 2013a dades de 2010 les posteriors no es coneixenb Elaboracioacute progravepia a partir de les dades en milers del nuacutemero total de ff aa del military Balance 2013 i el nuacutemero total de poblacioacute de United Nations World population Prospects the 2010 revisionc les dades no es coneixend Exegravercit islagravemic de salvacioacute (Eis) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) Grup armat islagravemic (Gia)e Grup islagravemic de combat marroquiacute (Gicm) ansar al-islam in the muslim desert y abu Hafs al-masri Brigadef al-Qaeda en el magrib islaacutemic (aQmi) Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat (GsPc) i dhamat Houmet daawa salafiag Grup islagravemic de combat libi (Gicl)h Partidaris de la sharia (ansar al sharia)
destaca Egipte quant al nombre de soldats amb 439000 efectius i 397000 paramilitars
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
13
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
4 coNflictEs armats
El nord drsquoAgravefrica es troba en una situacioacute geoestrategravegica delicada que fa que la seva estabilitat sigui fragravegil tot i que les fronteres interestatals exceptuant el cas drsquoEgipte i del sagravehara occidental gairebeacute no han variat des de la descolonitzacioacute la ubicacioacute drsquoaquests paiumlsos entre el sahel la mediterragravenia i el Progravexim orient su-posa reptes i amenaces que tot i que reals sovint contribueixen tambeacute a justifi-car lrsquoautoritarisme i securititzacioacute dels estats
Per una banda cal destacar les rivalitats existents entre els paiumlsos que la con-formen la pugna per erigir-se en liacuteder regional com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que tenen una forta rivalitat poliacutetica que srsquoha visualitzat en continus enfrontaments dins de la Unioacute africana o de la lliga drsquoEstats Agraverabs les quumlesti-ons frontereres tambeacute han enfrontat en diverses ocasions el marroc mauritagravenia i algegraveria En el cas de liacutebia les aspiracions panafricanes van empegravenyer Gaddafi a intervenir i ocupar territoris del seu veiacute del sud el txad
Una bona prova de la degravebil estabilitat la doacutena la inoperagravencia drsquoun organisme re-gional com la Unioacute per al magrib Agraverab (Uma) organitzacioacute nascuda el 17 febrer de 1989 per intentar consolidar una unioacute econogravemica i poliacutetica per al desenvolu-pament de la regioacute10 despregraves de vint-i-cinc anys drsquoinnombrables reunions molts viatges i intercanvis diplomagravetics pocs avenccedilos srsquohan aconseguit en els relacions poliacutetiques i sobretot econogravemiques per a la regioacute Bona prova drsquoaixograve soacuten les es-casses relacions comercials entre els paiumlsos membres i les enormes dificultats per circular a traveacutes de les seves fronteres
10 Per a meacutes informacioacute es pot consultar Unioacuten maghreb arabe disponible en httpwwwmagh-rebarabeorgengallerycfm
taula 2 forces armades smo missioacute i conflictes
paiacutes model missioacute perills i amenaces intervencions en conflictes
algegraveriasmo per homes per 18 mesos
(en proceacutes professionalitzacioacute)
terrorisme (intern GsPc aQmi) marroc i sagravehara
occidental
cop drsquoestat de juny de 1965 de 1991-2000 guerra civil
interna
Egiptesmo per homes miacutenim 12
mesos magravexim a 3 anys
terrorisme israel Pressioacute per controlar la peniacutensula del sinaiacute
i frontera de Gaza
Guerres amb israel 1948 1967 1973 cop destat 2013
liacutebiasmo selectiu 1-2 anys (fins
2010)terrorisme grups jihadistes
Uganda 1969 Guerra del txad 1978-87 Guerra civil 2011 i
atacs de lotaN
marrocsmo per 18 mesos i
professional per voluntaris
sagravehara occidental algegraveria terrorisme i grups jihadistes
(aQmi)
Guerra de les sorres 1963 Guerra de Yom Kippour 1973
al Golan Guerra de shaba 1977 al sagravehara occidental
amb el front Polisari Participa a somagravelia el 1993 i Kosovo el
1999
mauritagravenia smo reclutament 24 mesosfronteres grups jihadistes
(aQmi)
Guerra del sagravehara occidental 1977 conflicte senegalegraves
mauritagrave cops destat de 2005 i 2008 insurreccioacute islagravemica
magrebiacute (opeacuteration Enduring freedom - trans sagravehara)
tuniacutesia smo 12 mesos selectiu (2010) Grups jihadistes frontera sud-est amb liacutebia
smo servei militar obligatorifont Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
Existeix una pugna per erigir-se en liacuteder regional
com eacutes el cas drsquoEgipte i algegraveria dos paiumlsos que
tenen una forta rivalitat poliacutetica
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
14
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
meacutes recentment a meacutes les revoltes que srsquoestengueren durant el 2011 han generat canvis substancials que han afectat i desestabilitzat la regioacute a liacutebia per exemple la revolta va de-generar en guerra civil seguida drsquouna intervencioacute militar drsquouna coalicioacute in-ternacional dirigida per lrsquootaN (analit-zada en lrsquoapartat de liacutebia) les revoltes tambeacute mereixen doncs un apartat es-peciacutefic en aquest treball (apartat re-voltes al Nord drsquoAgravefrica)
la taula 3 mostra els conflictes armats que han tingut lloc a la regioacute despreacutes drsquoaconseguir la independegravencia lrsquoany en quegrave es produiumlren el nombre de viacutectimes i el grau drsquointensitat del con-flicte que es mesura en funcioacute del nombre de viacutectimes Hi ha consens entre els organismes de recerca inter-nacionals que una forma de classificar els conflictes eacutes en funcioacute del nombre de viacutectimes11 aixiacute es considera una guerra quan el conflicte provoca meacutes de 1000 morts lrsquoany un conflicte in-termedi si nrsquoha provocat meacutes de 1000 en total durant la seva durada i con-flicte menor o de baixa intensitat si els morts soacuten menys de 1000 al llarg de la seva histograveria segons aquest cri-teri la guerra civil a algegraveria iniciada el 1991 malgrat que oficialment va acabar lrsquoany 2000 ha provocat morts com una guerra civil drsquoalta intensitat i avui continua produint enfronta-ments entre grups armats i forces go-vernamentals Els altres dos conflictes armats classificats com a guerres han estat el del sagravehara occidental i el de liacutebia El conflicte del sagravehara que en els anys drsquoinici va provocar meacutes de
18000 morts va enfrontar inicialment algegraveria el marroc mauritagravenia i el front Polisario lrsquoany 1991 es va signar entre el marroc i el front Polisario un alto al foc que ha dut a lrsquoactual situacioacute de conflicte latent no resolt finalment cal destacar liacutebia primer en la guerra del txad on en les diverses etapes es van produir 1000 morts12 i despreacutes en la guerra civil drsquoalta intensitat de 2011 que podria haver produiumlt 15000 morts segons el consell de drets Humans de les Nacions Unides o fins a 30000 segons el consell de transicioacute Nacional
41 la rivalitat ENtrE algegraveria i marroc
la rivalitat entre el marroc i algegraveria es remunta a lrsquoetapa de la independegravencia drsquoambdoacutes paiumlsos i al camiacute poliacutetic dispar empregraves per cada un drsquoells El 1956 el marroc aconsegueix la independegravencia despreacutes drsquoun acord entre franccedila i Espanya
11 Uppsala Conflict Data ProgramUppsala University12 El nombre de morts de les guerres del sagravehara occidental i txad corresponen a Uppsala Conflict
Data Program Uppsala University
tabla 3 conflictos armados en el Norte de Aacutefrica
paiumlsosconflictes
armatsa
Nuacutemero de mortsb
Nivell de violegravenciac
algegraveria 2011 8 Baix
1991-2013 150000190000 alt
1963 339 intermedi
Egipte 2011 365 intermedi
1988- 993-1998 1865 intermedi
liacutebia 2011-2013 1500030000d alt
1972-1987-1994 1000 alt
marroc 2011 5 Baix
1975-2013 18000 alt
1963 339 intermedi
mauritagravenia 2011 0 Baix
2010-2011 63 intermedi
1975-1979 1076 alt
tuniacutesia 2010 223 intermedi
1980 41 intermedi
font Elaboracioacute progravepia a partir de Uppsala institut i sipri Yearbook 2013a Uppsala conflict data Program Uppsala Universitet (one-sided violence armed conflict Non-state conflict) la data drsquo inici del conflicte srsquoestableix quant arriba a 25 morts relacio-nades amb el camp de batallab Uppsala conflict data Program Uppsala University (one-sided violence armed conflict Non-state conflict)c armaments disarmaments and international security siPri Yearbook 2013 (dades 2012) ldquoNivell de violegravenciardquo fa referegravencia al nuacutemero de viacutectimes relacionades amb les Primaveres Agraverabs ldquobaixrdquo indica un nuacutemero de viacutectimes de 1-24 ldquointermigrdquo de 25-99 meacutes de 1000 morts eacutes ldquoaltrdquod 15000 consell de dH de lrsquooNU 30000 consell de transicioacute Nacional libi
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
15
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
que abandonen la majoria de les seves cologravenies en el seu territori13 En canvi no eacutes fins al 1962 que algegraveria aconsegueix convertir-se en estat despreacutes drsquouna llar-ga guerra drsquoindependegravencia enfront de franccedila El context internacional drsquoaquells anys era un factor molt important Estaven en ple vigor les tensions que enfron-taven a les dues grans potegravencies els EUa i la Urss en una guerra freda per lrsquohe-gemonia mundial dels projectes que tots dos pretenien imposar el capitalisme de rostre liberal dels EUa i el model de socialisme soviegravetic de la Urss algegraveria va triar el projecte Nacional socialista Agraverab que havia encapccedilalat Nasser a Egipte i que tenia tot el suport de la Unioacute soviegravetica
Per la seva banda el marroc de la magrave de franccedila havia escollit el camiacute contrari optant per una economia de tall capitalista i un regravegim autocragravetic regit per un mo-narca que acumulava a les seves mans tots els poders del nou Estat
Egipte i sobretot algegraveria ragravepidament van emprendre el camiacute de fer-se amb un lloc destacat en les relacions internacionals aixiacute van prendre part en la confe-regravencia que va tenir lloc a Bandung (indonegravesia) el 1955 que va reunir la majoria de paiumlsos que havien aconseguit la independegravencia despreacutes de la ii Guerra mun-dial en lrsquoanomenat moviment dels Paiumlsos No alineats un moviment que prete-nia unir en un front poliacutetic paiumlsos no adscrits a la influegravencia del bloc capitalista liderat pels EUa o del bloc socialista de la Urss No obstant aixograve el model poliacutetic de tall socialista escollit per algegraveria va trobar ragravepidament aliances militars amb la Urss i amb la ruacutessia posterior
algegraveria ha conegut diverses agressions de liacutebia el marroc i mauritagravenia per expan-dir les seves fronteres algegraveria es va enfrontar al marroc en una primera Guerra de les sorres lrsquooctubre i novembre de 1963 en la qual despreacutes de diversos incidents a la frontera algeriana-marroquina la situacioacute es va transformar en un conflicte armat obert a la regioacute de tindouf i Hassi Beida amb un saldo de 300 morts per part algeriana i 39 morts per part marroquina14
les causes meacutes rellevants que van motivar el conflicte armat van sermanca drsquouna liacutenia fronterera ben delimitada i reconeguda entre els dos paiumlsos
descobriment de jaciments de ferro i altres minerals a la regioacute
ambicioacute del marroc de construir un ldquogranrdquo marroc un projecte denominat allal
El fassi el 1955-1956 que incloiumla els territoris de mauritagravenia i el sagravehara occi-dental i part del sagravehara algeriagrave
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per aconseguir controlar les seves fronteres sobretot lrsquoim-mens desert del sagravehara ambicionat pels paiumlsos veiumlns alhora va provocar una cursa drsquoarmaments entre algegraveria i el marroc que encara perdura
42 El coNflictE dEl sAgraveHara occidENtal
El gener de 1976 va tenir lloc una segona guerra entre algegraveria i el marroc moti-vada per la descolonitzacioacute precipitada del sagravehara occidental per part drsquoEspa-nya segons els acords de madrid del 14 de novembre de 1975 entre Espanya el marroc i mauritagravenia lrsquoadministracioacute del territori quedava en mans dels tres estats de manera temporal fins a la total descolonitzacioacute va ser el 9 de gener del 1976 quan lrsquoexegravercit marroquiacute va fer la seva entrada al sagravehara occidental seguit per les forces armades de mauritagravenia donant peu a la confrontacioacute militar entre algegrave-ria i el marroc que es va saldar amb morts drsquoambdoacutes bagravendols Espanya davant la situacioacute creada va abandonar precipitadament el sagravehara el 27 de febrer del mateix any violant aixiacute els seus compromisos de novembre de 1975
13 El marroc encara reclama ceuta i melilla com a part del territori marroquiacute colonitzat per lrsquoEstat Espanyol
14 Uppsala Conflict Data Program Uppsala University
aquestes pretensions dels seus veiumlns expliquen el
frenesiacute drsquoalgegraveria drsquoarmar-se al meacutes aviat possible per
aconseguir controlar les seves fronteres
lrsquoany 1976 va haver unasegona guerra entre
lrsquoargegravelia i el marroc queva estar motivada per la
descolonitzacioacute precipitadadel sagravehara occidental per
part drsquoEspanya
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
16
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
El grup sahrauiacute front Polisario que reivindicava des de la seva creacioacute el 1973 un estat propi i independent drsquoEspanya immediatament va proclamar la cons-titucioacute de la repuacuteblica Agraverab sahrauiacute democragravetica (rasd) immediatament va comenccedilar la Guerra del sagravehara El inici de la guerra va suposar lrsquoexili drsquouna gran part del poble sahrauiacute que va ser bombardejada per lrsquoaviacioacute marroquina men-tre es traslladava als campaments de refugiats de tindouf (algegraveria) tambeacute amb napalm i fogravesfor blanc15
El front Polisario va comptar per la seva banda amb un fort suport drsquoalgegraveria a escala de logiacutestica en material i recursos perograve sobretot en lrsquoagravembit poliacutetic i diplo-magravetic algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegraven-cia dels sahrauiacutes i en contra de la invasioacute marroquina i mauritana
actualment se segueixen descobrint fosses comunes amb desapareguts sah-rauiacutes i el territori eacutes un dels meacutes minats del moacuten soacuten les forces armades marro-quines les que duen a terme un lent proceacutes de desminatge tot i que el govern argumenta que no desminaragrave totalment la zona fins que no srsquoarribi a una solu-cioacute poliacutetica del conflicte16
aquest conflicte ha provocat uns 18000 morts entre els dos bagravendols i va suposar una pesada cagraverrega per a lrsquoeconomia del marroc que dedica un enorme esforccedil a lrsquoocupacioacute militar del sagravehara aixiacute com a la guerra contra el Polisario Perograve tambeacute costos poliacutetics ategraves que el marroc va abandonar la Unioacute africana quan aquesta va reconegraveixer la rasd el 1984 El marroc i el front Polisario signaren el 1991 un alto al foc que sense arribar a acords sobre el futur del territori va suposar el fi-nal dels enfrontaments armats
El conflicte del sagravehara occidental ha contribuiumlt a enverinar les relacions entre tots els paiumlsos del magrib durant les tres uacuteltimes degravecades i ha llastrat el desenvolupa-ment i integracioacute de la regioacute el comerccedil interregional entre els cinc paiumlsos del ma-grib representa tan sols un 2 del total del comerccedil exterior drsquoaquests paiumlsos17
5 la dEspEsa militar
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat perquegrave doacutena visibilitat a lrsquoesforccedil que hi dedica lrsquoestat respecte a les altres poliacutetiques lrsquoanagravelisi es realitza a partir de lrsquoestudi de la des-pesa militar respecte al PiB encara que hi ha drsquoaltres anagravelisis interessants com ara el paper que la constitucioacute del paiacutes atorga a les forces armades el nombre drsquoinstitucions que dirigeixen si tenen control sobre empreses o part de lrsquoeco-nomia etc sobre aquest punt cal tenir en compte les recomanacions que va fer Nacions Unides en lrsquoInforme de Desenvolupament Humagrave (PNUd) del 1994 en quegrave recomanava no superar el 2 del PiB en despesa militar aixiacute doncs una despesa entre un 2 i un 4 del PiB es considerava una despesa entre mitjana i elevada mentre que superar el 4 suposava ser un paiacutes altament militaritzat
segons aquest criteri de Nacions Unides ens trobem davant drsquouna regioacute mitja-nament militaritzada tot i que cal destacar lrsquoopacitat o parcialitat de les dades drsquoalguns estats com en el cas drsquoEgipte dels darrers anys de la liacutebia de Gaddafi o de mauritagravenia
15 Bouhmouch N (2014)16 datos de landmine amp cluster munition monitor (2012)17 international crisis Group (2007)
la despesa militar eacutes un dels barogravemetres que permeten analitzar millor el grau de militarisme drsquoun estat
algegraveria es va declarar a favor de la defensa de la lluita per la independegravencia dels sahrauiacutes
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
17
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a la taula 4 es pot veure lrsquoevolucioacute de la despesa militar amb relacioacute al PiB per cadascun dels paiumlsos i resulta evident que en aquells paiumlsos on els militars te-nen un paper meacutes destacat en el govern del paiacutes eacutes on hi ha meacutes despesa mili-tar aixiacute doncs hi ha algegraveria en primer lloc amb un 45 del PiB mentre dedica a educacioacute un 43 i a sanitat un 4218 Eacutes el paiacutes meacutes altament militaritzat de la regioacute El segueixen el marroc que sempre srsquoha mantingut a la banda alta i avui dedica un 35 del seu PiB a despesa militar liacutebia amb un 32 que a causa de la guerra civil de 2011 ha disparat la despesa militar mauritagravenia ha mantingut tradicionalment pressupostos militars molt elevats percentualment fins a un 49 els anys 2003 i 2004 o un 38 el 2008 darreres dades de quegrave disposem aixograve hauria situat el paiacutes en el primer de la llista a la regioacute com a paiacutes militaritzat tot i que ogravebviament molt per sota de la resta en termes reals
El cas drsquoEgipte eacutes particular ja que aparentment eacutes lrsquouacutenic paiacutes que ha disminuiumlt la seva aportacioacute de despesa militar respecte del PiB passant drsquoun 33 el 2003 a un 17 el 2012 Perograve cal aclarir que el pressupost de defensa drsquoEgipte estagrave en-voltat de secretisme no se sap ben beacute la despesa militar real aixograve forma part del denominat estat profund drsquoEgipte lrsquoexegravercit depegraven del consell Nacional de defensa i les dades que facilita soacuten considerades per diversos analistes com irreals perquegrave pretenen amagar la despesa desmesurada de les forces armades egiacutepcies19 tu-niacutesia eacutes per contra el paiacutes del nord drsquoAgravefrica on les forces armades tenen menys paper destacat amb un despesa militar drsquoun 16
18 PNUd (2013)19 Goacutemez l (2013)
taula 4 percentatge del piB destinat a despesa militar 20032012
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 33 33 28 26 29 30 38 35 44 45 3636
Egipte 33 30 29 27 25 23 21 20 19 17 -4848
liacutebia 19 19 14 10 09 12 32 6842
marroc 37 34 34 33 32 33 34 35 34 35 -541
mauritagravenia 49 49 37 30 34 38
tuniacutesia 17 16 15 14 13 13 13 13 14 16 -588
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
taula 5 despesa militar per paiacutes 2003-2012 (en milions de Us dogravelars constants de 2011)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012variacioacute
2003-2012
algegraveria 3152 3585 3753 3847 4514 5259 5712 6045 8652 9104 18883
Egipte 5227 4945 4936 5050 5086 4737 4597 4473 4287 4175 -2013
liacutebia 831 1085 1069 941 885 1338 2800 23694
marroc 2483 2413 2504 2528 2603 2904 3101 3319 3343 3582 4426
mauritagravenia 102 104 88 103 120 120
tuniacutesia 500 510 548 571 525 567 586 602 623 746 4920
total regioacute
12295 12642 12898 13040 13613 14925 14116 14439 16905 20407 6598
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
Entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha
augmentat un 66
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
18
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
En termes globals observem que entre els anys 2003 i 2012 la despesa militar a la regioacute ha augmentat un 66 Per paiumlsos algegraveria amb un 188 i liacutebia amb un 236 (dades de 2008) lrsquohan augmentat de forma exorbitant tambeacute tuniacutesia i mauritagravenia lrsquohan augmentat per sobre drsquoun 40 Egipte eacutes lrsquouacutenic paiacutes com hem indicat que ha disminuiumlt la despesa en concret despreacutes del derrocament de Hos-ni mubarak (taula 5) En lrsquoapartat on srsquoanalitzen per separat els paiumlsos es troba una anagravelisi meacutes detallada
6 El comErccedil drsquoarmEs a la rEgioacute
En una regioacute tan militaritzada tots els aspectes que tinguin a veure amb les forces armades tenen molta importagravencia i un drsquoells eacutes el de la compra drsquoarmes aquests paiumlsos tenen una degravebil induacutestria i la que tenen estagrave escassament equi-pada de tecnologies aixograve eacutes el que passa amb la induacutestria militar per aixograve han drsquoadquirir les armes en els paiumlsos industrialitzats aixiacute saber el flux drsquoarmes i drsquoon procedeixen doacutena llum per saber quines aliances han teixit els paiumlsos del nord drsquoAgravefrica amb les potegravencies exteriors En el seu conjunt aquests sis paiumlsos han ad-quirit armament durant el periacuteode de 2007 a 2012 per un valor de 11210 milions de dogravelars (taula 6) essent algegraveria el primer importador drsquoarmes seguit drsquoEgipte i el marroc i sent escasses les compres de liacutebia tuniacutesia i mauritagravenia
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la di-mensioacute geoestrategravegica de la regioacute i el paper que juguen les potegravencies en el joc drsquoescacs del nord drsquoAgravefrica que evidentment estagrave relacionat amb tot el moacuten agraverab perquegrave soacuten paiumlsos que juguen un paper important en les relacions amb el Prograve-xim i mitjagrave orient la taula 7 mostra molt beacute aquesta dimensioacute aquiacute es pot veu-re que en el periacuteode de sis anys 20072012 les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats Units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute aixiacute ruacutessia subministra armes a algegraveria perograve tambeacute a Egipte No es pot oblidar que abans que Egipte es convertiacutes en aliat dels EUa aquest paiacutes havia estat en lrsquoograverbita socialista de lrsquoantiga Urss com tambeacute ho eraeacutes algegraveria paiacutes que encara avui manteacute estretes relacions amb ruacutessia Per la seva banda els EUa ven gran quantitat drsquoarmes als seus dos principals aliats actuals regionals Egipte i el marroc
En un tercer lloc se situa franccedila que subministra armes a les seves antigues co-logravenies de la regioacute algegraveria i el marroc essent el marroc el principal comprador drsquoarmes franceses amb 581 milions drsquoeuros en el periacuteode indicat de 2007-2012 Encara que no eacutes molt important resulta interessant la presegravencia de Xina com a paiacutes exportador drsquoarmes un paiacutes que cada cop estagrave meacutes present en aquest mer-cat mundial ja que ocupa el cinquegrave lloc en el ragravenquing mundial drsquoexportadors20 i al nord drsquoAgravefrica ven armes al marroc i Egipte darrere estan Espanya itagravelia i reg-
20 siPri (2013248)
taula 6 compres drsquoarmes Nord drsquoAgravefrica 20072012(en milions de Us dogravelars)
algegraveria 5735
Egipte 2747
liacutebia 82
marroc 2603
mauritagravenia 26
tuniacutesia 17
total 11210
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013
conegraveixer drsquoon provenen les armes eacutes a dir els paiumlsos proveiumldors aporta la dimensioacute geoestrategravegica de la regioacute
les dues grans potegravencies mundials ruacutessia i Estats units cadascuna pel seu costat han venut armes als seus aliats histograverics a la regioacute
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
19
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
ne Unit perograve aquestes vendes com les de franccedila les analitzarem en els apartats de la Unioacute Europea i Espanya
61 lEs ExportacioNs drsquoarmEs dE la uNioacute EuropEa
la Unioacute Europea es va dotar drsquoun marc legislatiu per controlar les exportacions drsquoarmes tecnologies i equips militars concretat en la Posicioacute comuna 2008944PEsc (vegeu taula 17 de lrsquoannex) abans de la seva aprovacioacute aquesta Posicioacute comuna (Pc) era un codi de conducta que els estats europeus complien volun-tagraveriament amb lrsquoaprovacioacute de la Pc srsquoestableixen un conjunt de criteris els meacutes destacats denegar exportacions a paiumlsos sancionats per Nacions Unides tenir una manifesta inestabilitat poliacutetica i democragravetica tenir un conflicte armat vul-nerar els drets humans no condemnar el terrorisme tenir un iacutendex de desenvo-lupament humagrave baix21
aquests criteris basen la seva aplicacioacute en el coneixement que es teacute de la situacioacute dels destins en el moment en quegrave srsquoha de prendre la decisioacute utilitzant les fonts drsquoinformacioacute i els informes que emeten els organismes internacionals sobre drets humans centres drsquoinvestigacioacute reconeguts o altres organitzacions de Nacions Unides Perograve tambeacute la Pc preveu una utilitzacioacute dels criteris de denegacioacute amb una orientacioacute preventiva per tal drsquoevitar que srsquoenviiuml armament a territoris amb tensions i conflictes latents amb riscos que a curt o mitjagrave termini es produeixin situacions de vulneracioacute dels drets humans
des drsquouna lectura objectiva de cada un dels criteris de denegacioacute de les expor-tacions del marc legal esmentat cal observar que tots els paiumlsos del nord drsquoAgravefri-ca vulneren clarament la Pc i no haurien de ser receptors drsquoarmes dels paiumlsos que integren la UE
fent un repagraves a les vendes drsquoarmes provinents de la UE (taula 8) segons els in-formes que emet la comissioacute Europea iniciats el 2006 i tenint en compte que el regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions paiumlsos que segons el siPri han estat el 3egrave i el 5egrave exportadors mundials per al periacuteode 20062010 els principals importadors de tecnologia i equipament militar del nord drsquoAgravefrica han estat ordenats de major a menor el marroc (808 milions drsquoeuros) algegraveria (572 milions) Egipte (451 milions) liacutebia (333 milions) tuniacutesia (74 milions) i mauritagravenia (15 milions) tots aquests paiumlsos comparteixen amb lrsquoexcepcioacute de mauritagravenia la
21 PNUd (2013)
taula 7 principals paiumlsos exportadors drsquoarmes al Nord drsquoAgravefrica 20072012 (en milers drsquoeuros corrents)
paisos algegraveria Egipte liacutebia marroc mauritagravenia tuniacutesia total
ruacutessia 3915228 645255 29859 41512 4631855
EUa 16022 989003 660549 12381 1677955
franccedila 99774 7283 581167 8739 696963
Holanda 69915 335737 405651
Xina 13109 102687 160221 276018
Espanya 5343 90320 10987 110636 4 567 217857
Ucraiumlna 37871 64817 14566 117253
itagravelia 17479 7283 22577 48795 96133
regne Unit 68458 68458
total 4173285 1969280 70706 1953182 8744 12947 8188143
font Elaboracioacute progravepia a partir de sipri Yearbook 2013 amb dogravelars convertits a euros
En complimentdels criteris establertsen la posicioacute comuna
2008944pEsc els paiumlsosdel Nord drsquoAgravefrica no
haurien de ser receptorsdrsquoarmes dels paiumlsos que
integren la uE
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
20
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
caracteriacutestica de tenir un PiB per cagravepita superior a la mitjana dels paiumlsos africans aixiacute doncs no eacutes estrany que siguin justament aquests paiumlsos amb un desenvolu-pament econogravemic meacutes alt que la mitjana africana els que meacutes armes comprin
cal remarcar que els paiumlsos que han viscut les revoltes agraverabs han estat impor-tants importadors drsquoarmament europeu aixiacute el Govern de Ben ali a tuniacutesia el de Hosni mubarak a Egipte o el de Gaddafi a liacutebia van ser receptors de tecnolo-gia i equipament militar dels mateixos paiumlsos europeus que arran de lrsquoesclat de les revoltes populars que demanaven llibertats democragravetiques srsquoalarmaven per la repressioacute drsquouns regravegims als quals ells havien donat suport En diversos casos i especialment en el cas de liacutebia quan es va iniciar una guerra civil el 2011 en la qual van intervenir lrsquootaN i una coalicioacute internacional les armes facilitades per Europa van ser utilitzades pel regravegim de Gaddafi per reprimir la poblacioacute i despreacutes per atacar els rebels El conjunt de paiumlsos europeus de la UE van exportar arma-ment entre lrsquoany 2006 i el 2011 a liacutebia per 3323 milions drsquoeuros destaquen les vendes qualificades de categoria 122 que es refereix a fusells revogravelvers pistoles i metralladores i de la categoria 10 que inclou aeronaus de combat lrsquoestat euro-peu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia que va exportar per 205 milions en el bienni 20082009 la major part per la venda drsquoaeronaus de combat i 10 helicogravepters a-109K per 80 milions23
Un altre element que pot ajudar a comprendre les vendes drsquoarmes italianes eacutes que lrsquoempresa drsquoarmament finmeccanica participada pel ministeri drsquoEconomia italiagrave en un 325 que tenia com a accionista la lybia investment authority (lia) del govern libi que posseiumla el 201 de capital drsquoaquesta empresa aixiacute cal in-terpretar les declaracions del president Berlusconi que va bloquejar inicialment les resolucions meacutes contundents de la UE destaca tambeacute malta que va vendre a Gaddafi prop de 80 milions drsquoeuros en armes petites i municions probablement drsquoempreses italianes situades en el seu territori tambeacute franccedila va vendre armes a Gaddafi segons les dades aparegudes en el siPri24 lrsquoany 2009 van arribar a liacutebia 100 miacutessils antitanc del model milan per un valor de 170 milions drsquoeuros
22 Per a meacutes informacioacute consulteu European Union External action disponible en httpeeaseuropaeunon-proliferationand-disarmamentarms-export-controlindex_enhtm 23 calvo J (2011)24 siPri (2010301)
taula 8 Exportacions drsquoarmes uE al Nord drsquoAgravefrica anys 20062011 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2006 2007 2008 2009 2010 2011 total
algegraveria 3374873 705969 10393299 21258676 10585618 10952800 57271235
Egipte 12100910 674994 7566602 7569201 7311218 9898600 45121525
liacutebia 73877 176239 5498343 17394751 10087187 33230397
marroc 3698187 398617 13986408 19898143 20988467 21880100 80849922
mauritagravenia 196762 858 26053 23477 634861 680700 1562711
tuniacutesia 3036086 80462 152785 3371496 518205 305400 7464434
total 22480695 2037139 37623490 69515744 50125556 43717600 225500224
font Elaboracioacute progravepia a partir de European comission annual report according to operative provision 8 of the EUNota regne Unit i alemanya no informen de les seves exportacions
lrsquoestat europeu que meacutes relacions comercials armamentiacutestiques va tenir amb liacutebia eacutes com era de suposar per haver estat excologravenia itagravelia
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
21
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Per ordre de les quanties de material militar rebut ha estat el marroc el princi-pal comprador i ha estat franccedila qui meacutes armes li ha venut per un import de 696 milions euro entre 2007 i 2012 les vendes principals han estat una fragata avions de combat mirage mf-2000 i els miacutessils per a aquest avioacute seguit drsquoHolanda que li ha venut tres fragates per un valor de 510 milions
En segon lloc hi ha algegraveria paiacutes que ha adquirit armes de la UE per un import de 572 milions en els darrers sis anys Ha tingut el regne Unit com primer exporta-dor europeu que li ha venut helicogravepters de combat per 402 milions seguit de franccedila que li ha venut 21 patrulleres
El tercer lloc lrsquoha ocupat Egipte paiacutes que ja hem indicat que teacute en els EUa i ruacutessia els seus dos principals subministradors drsquoarmes a Egipte Holanda li ha submi-nistrat blindats de transport i itagravelia tres helicogravepters de combat
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute dels criteris de la Pc en el control de les exportacions europees de tecnologia i equipament militars i lrsquoeficagravecia real de la legislacioacute europea en la defensa de la seguretat global i el respecte als drets humans les exportacions drsquoarmes mostren la part de res-ponsabilitat dels governs europeus amb relacioacute a la manca de llibertats i drets humans de les poblacions del sud on les necessitats bagravesiques no estan cober-tes i on la poblacioacute no estagrave lliure de les violegravencies perpetrades pels seus pro-pis governs
62 lEs ExportacioNs drsquoarmEs drsquoEspaNya
la situacioacute fronterera de lrsquoEstat espanyol amb la riba sud de la mediterragravenia configura una relacioacute privilegiada drsquoEspanya en tots els agravembits tant comercial i cultural com poliacutetic En lrsquoagravembit de la cooperacioacute militar Espanya des de sem-pre ha venut armes al marroc Per una banda perquegrave lrsquoEstat espanyol manteacute amb el marroc una profunda relacioacute per haver estat en el passat una part del seu territori cologravenia per una altra per lrsquoexistegravencia de dues ciutats espanyoles situades en territori africagrave ceuta i melilla que alhora soacuten reivindicades pel reg-ne alauita com a part del territori marroquiacute Perograve hi ha una tercera raoacute per la qual a Espanya li interessa mantenir unes bones relacions diplomagravetiques amb el marroc aquest paiacutes eacutes el lloc de pas de la immigracioacute clandestina provinent de lrsquoAgravefrica subsahariana i per tant existeix un interegraves perquegrave aquesta immi-gracioacute sigui aturada a la frontera i no traspassi lrsquoestret de Gibraltar i una altra meacutes espuacuteria eacutes el conflicte que el marroc manteacute al sagravehara occidental antiga cologravenia espanyola on Espanya intenta aparentment jugar un paper de medi-acioacute en la seva resolucioacute malgrat que sempre srsquoha mostrat favorable a les tesis del marroc precisament per les quumlestions abans exposades evitar conflictes que impedeixin la demanda marroquina sobre ceuta i melilla aixiacute com aturar la immigracioacute
la Posicioacute comuna nomeacutes era un codi de conducta que els estats europeus com-plien de forma voluntagraveria Perograve el desembre de 2007 lrsquoEstat Espanyol va incor-porar aquest codi a traveacutes de la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso 532007
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica (taula 9) han estat de 453 milions drsquoeuros una xifra prou significativa com per dedicar-li una atencioacute especial El marroc ha estat el receptor drsquoarmes meacutes important amb 193 milions les exportacions espanyoles han estat principalment diver-ses les meacutes important han estat el 20072008 1200 vehicles blindats vamtac fabricats per Urovesa a santiago de compostela soacuten els mateixos vehicles que utilitzen les forces espanyoles desplegades a afganistan i que tenen un cost de 160 milions25 Una altra venda van ser 10 patrulleres guardacostes fabricades
25 cembrero i i Gonzaacutelez m (2007)
per ordre de les quanties de material militar rebut ha
estat el marroc el principal comprador
les dades recollides posen sota sospita lrsquoaplicacioacute
dels criteris de la pc en el control de les exportacions
europees de tecnologia i equipament militars
les exportacions drsquoEspanya en els darrers deu anys a tot el nord drsquoAgravefrica han estat de
453 milions drsquoeuros
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
22
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per rodman Polyships a Pontevedra per un import de 35 milions dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa aixiacute durant lrsquoany 2008 se li va vendre per lrsquoim-port simbogravelic drsquo1 euro sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra un altre materi-al venut pel preu simbogravelic drsquo1 euro van ser vuit jocs de llanccediladores de bombes drsquoaviacioacute26
lrsquoany 2007 Espanya hi va exportar material de defensa per un valor total de 1113 milions per la categoria 4 (bombes torpedes coets i miacutessils) 933 milions per la categoria 6 (vehicles tot terreny) 18 milions i per un altre material de defensa no classificat 87216 euros En el capiacutetol 93 drsquoarmes curtes la base de dades de duanes espanyoles assenyala exportacions drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris per un valor drsquo153 milions27
tambeacute cal incloure divers material antidisturbis del qual es desconeix lrsquoimport i el tipus de material Perograve que eacutes denunciable ategraves que el regne de marroc eacutes un regravegim poliacutetic drsquoescasses garanties democragravetiques amb moltes denuacutencies de violacions dels drets humans que manteacute una fegraverria repressioacute sobre la poblacioacute dissident del territori del sagravehara occidental
En segon lloc figura Egipte que ha rebut armes espanyoles per un import de 1257 milions Espanya li va vendre material el 2012 per valor de 503 milions28 consistent en dos avions cN-235 de transport militar a meacutes li va subministrar material divers per a vehicles militars Perograve les vendes meacutes controvertides van ser 350 mil euros en armes curtes ategraves que aquestes armes soacuten les que poden ser utilitzades per reprimir les protestes de la poblacioacute despreacutes del cop drsquoestat perpetrat pels militars el 3 de juliol de 2013 la UE va decretar un embargament immediat en la venda drsquoarmes que lrsquoEstat espanyol va subscriure tan sols un mes despreacutes el 2882013 la Junta interministerial de material de defensa i do-ble Uacutes (JimddU) que regula lrsquoaplicacioacute de la llei de comerccedil drsquoarmes a Espanya va aixecar 27 prohibicions i va mantenir 67 denegacions entre les quals figuren les armes curtes lleugeres i material susceptible de ser utilitzat en la repressioacute29 Perograve la venda meacutes important que afectava airbus military que tenia signat un contracte per subministrar 12 avions de transport militar cN-235 per un import de 292 milions ha estat aprovada30 cal dir que la distagravencia entre el preu drsquouna pistola i el drsquoun avioacute eacutes drsquoun a cent a meacutes lrsquoEstat espanyol eacutes propietari a traveacutes de sEPi drsquoun 4 drsquoairbus (Eads) i per tant teacute interegraves directe a afavorir aquest consorci drsquoempreses
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vul-neren els criteris 2 3 i 4 de la Pc de la UE drsquoexportacions drsquoarmes i per tant tam-beacute de la llei espanyola
algegraveria ocupa el tercer lloc en vendes espanyoles i en deu anys ha rebut 1179 milions lrsquouacutenica exportacioacute detallada eacutes de lrsquoany 2008 de 690163 euros per la categoria de vehicles tot terreny per a les forces armades31
El segueix liacutebia paiacutes al qual en lrsquoetapa del dictador Gaddafi Espanya havia ve-nut armes espanyoles entre 2003 i 2010 per un valor de 15 milions drsquoeuros de les quals 112 milions corresponien solament a lrsquoany 2010 Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute32 que Gaddafi va utilitzar contra la poblacioacute liacutebia i que van ser fabricades per lrsquoem-presa espanyola instalaza situada a saragossa segons les estadiacutestiques oficials
26 consell de ministres de 1801200827 font t i Beniacutetez f (2010)28 font t melero E i simarro c (2013a)29 font t melero E i simarro c (2013a)30 Gonzaacutelez m (2013)31 font t i Beniacutetez f (2010)32 Espanya va subscriure el tractat de prohibicioacute de les bombes de dispersioacute a oslo el 03122008
dintre de les bones relacions drsquoEspanya amb marroc cal incloure el material de segona magrave regalat pel ministeri de defensa se li va vendre sis torpedes mK-46 per a bucs de guerra per lrsquoimport simbogravelic drsquo1 euro
aquestes exportacions en el context drsquoinestabilitat interna que viu Egipte vulneren els criteris 2 3 i 4 de la pc de la uE
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
23
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
aquestes armes estan incloses en la categoria 4 ldquobombes torpedes coets i miacutes-silsrdquo categoria que com pot veurersquos eacutes prou genegraverica com per no saber de quina classe de bombes o material explosiu es tracta
lrsquoany 2008 se li havia venut per la categoria 4 (bombes torpedes coets miacutessils) 3839215 euros i en armes curtes segons la base de dades de duanes capiacutetol 93 municions i les seves parts i accessoris per 86700 euros33
la manca de llibertats i vulneracioacute de drets humans que patia la poblacioacute liacutebia com es va posar de manifest en les revoltes que van portar a una guerra civil el 2011 demostra lrsquoarbitrarietat en la lrsquoaplicacioacute de la llei que regula el comerccedil drsquoar-mes arbitrarietat que es repeteix lrsquoany 2012 de les sis denegacions de vendes drsquoarmes que la JimddU va efectuar una va ser a liacutebia a la qual es va denegar la compra drsquoun avioacute de demostracioacute adduint lrsquoembargament drsquoarmes vigent sobre aquest paiacutes Perograve en canvi malgrat lrsquoembargament segons figura a la base de dades de comerccedil exterior drsquoEspanya srsquohi van exportar armes curtes i lleugeres per valor de 825120 euros34
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que fan les organitzacions que reclamem que es deneguin les exportacions drsquoarmes a territoris on hi ha greus vulneracions dels drets humans i que poden afavorir la seva utilitzacioacute contra la poblacioacute
a mauritagravenia el 2011 se li van exportar armes pel valor simbogravelic de 100 euros eacutes a dir se li va regalar probablement es va tractar drsquoun avioacute c-212 de Eads-casa aquesta cessioacute va estar feta en el marc del conveni que teacute Espanya amb mauri-tagravenia en mategraveria de la lluita contra la immigracioacute ilmiddotlegal lrsquoany 2010 se li van ex-portar per valor de 2507 euros pistoles i rifles de caccedila lrsquoany 2008 a la base de dades de duanes figura una exportacioacute drsquoarmes curtes pel capiacutetol 93 drsquoarmes municions i les seves parts i accessoris de 354900 euros i el 2007 pel mateix capiacutetol drsquoarmes curtes 52700 euros35
33 font t melero E i simarro c (2013b)34 font t melero E i simarro c (2013b)35 font t i Beniacutetez f (2010)
tabla 9 Exportacions drsquoarmes de lrsquoEstat espanyol al Nord drsquoAgravefrica 20032012 (en milers drsquoeuros corrents)
paiumlsos 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 total
algegraveria 11057880 69016 339421 311663 13677 11791656
Egipte 42995 62847 13673 16830 38559 131638 420 253984 6983452 5032359 12576757
liacutebia 2595 383922 1124710 1511227
marroc 43338 363798 922949 1682434 1113380 11390026 3111834 251200 152990 285422 19317371
mauritagravenia 030 171 251 185 637
tuniacutesia 2245 36800 77848 116893
total 86333 428890 12031332 1701860 1151939 11974602 3451847 2019655 7150303 5317780 45314539
font Elaboracioacute progravepia a partir de centre delagraves drsquoEstudis per la Pau 2013
Entre les exportacions de fabricacioacute espanyola van
figurar les avui prohibides bombes de dispersioacute
liacutebia eacutes un trist exemple de com la realitat doacutena la raoacute als advertiments que
fan les organitzacions que reclamem que es deneguin
les exportacions drsquoarmes
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
24
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a tuniacutesia on les exportacions espanyoles soacuten molt inferiors lrsquoany 2008 se li va vendre material de caccedila i tir esportiu per 173852 euros i en armes curtes se-gons la base de dades de duanes capiacutetol 93 armes municions i les seves parts i accessoris per 227900 euros el 2007 pel mateix concepte drsquoarmes curtes ca-piacutetol 93 150000 euros36
7 gloBal pEacE IacuteNdEx i idH
Entre els molts i diferents indicadors que es poden analitzar dels paiumlsos del moacuten (PiB idH GiNi) en aquest treball hem escollit nomeacutes dos que ens sem-blen que poden complementar els iacutendex de militaritzacioacute ja detallats conflic-tes armats forces armades despesa militar i comerccedil drsquoarmes aquiacute hem optat solament per dos indicadors per mesurar la inseguretat interna que pateixen les persones
Iacutendex de Pau Global 37 que mesura la pau utilitzant indicadors de militarisme barrejats amb indicadors de desenvolupament lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) 38 que preteacuten oferir una definicioacute meacutes agravemplia del benestar de les persones incorporant tres dimensions bagravesiques del desenvolupament la salut el coneixement i la renda
tots els indicadors soacuten objecte drsquoinsuficiegravencies ja que hi ha multitud de variables que sovint no es tenen en compte i que podrien modificar els resultats finals i en aquest sentit srsquohan de prendre amb certa precaucioacute tot i aixograve els indicadors sempre ens ofereixen pistes per entendre la situacioacute de les poblacions aixiacute a la taula 10 srsquoofereixen uns registres que evidencien les inseguretats i violegravencies estructurals que pateix la poblacioacute dels estats de la regioacute que indubtablement provoquen inestabilitats i conflictes Perquegrave el GPi ja eacutes en si mateix un indica-dor de violegravencia directa producte dels conflictes armats o repressioacute exercida per lrsquoestat que han patit o pateixen les poblacions drsquoaquests paiumlsos perograve alhora tambeacute inclou violegravencies estructurals que impedeixen uns miacutenims de seguretat humana de la poblacioacute lrsquoIacutendex de lrsquoidH eacutes molt meacutes conegut i mesura solament el benestar de la poblacioacute
aixiacute el paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mau-ritagravenia que teacute un idH de 0467 i estagrave en els llocs meacutes baixos de la taula aixograve denota que la seva poblacioacute pateix un nivell de vida molt insuficient amb uns iacutendexs molt baixos drsquoescolaritat salut i renda alhora mauritagravenia eacutes un paiacutes amb un drets humans poc garantits i dirigit per militars que tampoc soacuten capaccedilos de donar seguretat i controlar el seu territori de les incursions i atacs de grups jihadistes que practiquen atemptats contra cooperants o turistes estrangers que visiten el paiacutes aquests fets el colmiddotloquen en un lloc molt endarrerit el 122 del GPi
algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos tant en GPi com drsquoidH aixograve ve donat perquegrave tots dos paiumlsos tenen grans similituds en els processos que estan vivint uns comandaments militars que impedeixen les obertures de-mocragravetiques sota el pretext drsquoimpedir lrsquoacceacutes de lrsquoislamisme poliacutetic a les institu-cions quan el que no volen eacutes renunciar al poder que ells exerceixen cosa que es tradueix en una forta repressioacute sobre els moviments socials i poliacutetics interns fet que ha donat lloc a lrsquoaparicioacute de grups que porten a terme atacs de lluita ar-mada contra el governs
El marroc teacute uns iacutendexs desiguals teacute un pegravessim idH 0591 i ocupa el lloc 130 del ragravenquing teacute en canvi un acceptable GPi el 57 produiumlt perquegrave srsquohan rebaixat
36 font t i Beniacutetez f (2010)37 Global Peace Index institute for Economics and Peace38 PNUd (2013)
El gpi ja eacutes en si mateix un indicador de violegravencia directa producte dels conflictes armats
El paiacutes que ocupa les pitjors posicions en aquests dos ragravenquings eacutes mauritagravenia algegraveria i Egipte tenen tambeacute uns iacutendexs molt baixos
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
25
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les tensions en els territoris del sagravehara occidental tot el contrari del que pas-sa amb liacutebia que teacute un bon idH 0769 el millor de tot el nord drsquoAgravefrica ategraves que els ingressos que li proporcionen els hidrocarburs que faciliten un bons nivells drsquoeducacioacute i salut en canvi teacute dolent el GPi per culpa de les sequumleles que ha deixat la guerra civil de 2012 amb muacuteltiples grups armats que actuen per tot el seu territori
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de seguretat interna i humana que proporciona un cert benestar al paiacutes
8 aNAgravelisi paIacutes pEr paIacutes
81 algegraveria
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del poder que va conquerir a la revolucioacute portada a terme despreacutes de la independegravencia de1 1962 despreacutes de diverses lluites intestines entre els diferents liacuteders poliacutetics per ostentar el po-der fou un militar el general i ministre de defensa Houari Boumedianne qui va donar un cop drsquoestat i va pujar al poder on es mantingueacute fins a la seva mort el 1978 durant aquesta etapa els alts comandaments de lrsquoexegravercit acapararen molt poder no solament poliacutetic sinoacute que tambeacute passaren a controlar part de lrsquoecono-mia en agafar en les seves mans el control de moltes empreses estatals fet que els convertiacute en un poder fagravectic que beacute exercint directament el govern beacute des de lrsquoombra continuaren influint en totes les decisions importants
a principi dels anys 1980 es va produir una forta davallada dels preus del petroli i aquest fet va posar de relleu el distanciament entre una poblacioacute que veia empit-jorar greument la seva situacioacute econogravemica i un poder que controlava les ingents reserves de petroli i gas a lrsquoaugment de lrsquoatur es van afegir les retallades pres-supostagraveries imposades pel govern i la situacioacute va provocar protestes populars aixograve va afavorir el creixement del moviment poliacutetic islamista que progressiva-ment havia anat cobrant forccedila a les universitats i que es van posar al capdavant de les manifestacions
taula 10 indicadors de gpi idH del Nord drsquoAgravefrica
paiacutes
Iacutendex global de pau 2013a Iacutendex de desenvolupament Humagraved
ragravenquing globalb
Nota 2013c
Nivell (de molt alt a molt Baix)
ragravenking regional
2013
idH 2002
posicioacute ragravenquing mundial
2002
idH 2012
posicioacute ragravenquing mundial
2012
algegraveria 119 2284 mitjagrave 11 (de 19) 0704 108 0713 93
Egipte 113 2258 mitjagrave 10 (de 19) 0653 120 0662 112
liacutebia 145 2604 Baix 14 (de 19) 0794 58 0769 64
marroc 57 1897 alt 6 (de 19) 0620 125 0591 130
mauritagravenia 122 2326 mitjagrave 29 (de 44) 0465 152 0467 155
tuniacutesia 77 2326 alt 7 (de 19) 0745 92 0712 94
font Elaboracioacute progravepia a partir de GPi i idHa Global Peace index 2013 institute for Economics and Peace dades de 2011-2012b ragravenquing sobre 162 paiumlsos 1 nota magravexima 162 miacutenimac 1 nota magravexima 3 miacutenimad PNUd informe sobre desenvolupament humagrave 2013 Iacutendex compost que mesura el promig dels avenccedilos en tres dimensions bagravesiques del desenvolupament llarga vida i saludable coneixements i nivell de vida digne
El paiacutes que teacute uns iacutendexs meacutes equilibrats eacutes tuniacutesia
que sense ser bons almenys denoten que gaudeix de
seguretat interna i humana
lrsquoexegravercit algeriagrave sempre ha jugat un paper de garant del
poder que va conquerir a la revolucioacute
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
26
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les manifestacions drsquoestudiants a diverses ciutats el 1986 van tenir un punt agravel-gid en els grans disturbis drsquooctubre de 1988 a alger que van acabar amb una intervencioacute de lrsquoexegravercit que va provocar centenars de morts davant les pro-testes de la poblacioacute el govern va optar per revocar la prohibicioacute que existia fins llavors per a la creacioacute de nous partits poliacutetics Eacutes en aquest context que el 1989 neix el front islagravemic de salvacioacute (fis) vehiculant lrsquoenorme desconten-tament popular i reivindicant el reconeixement de lrsquoislam a la poliacutetica algeri-ana les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir aquest nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots enfront del 23 del flN que va quedar relegat a la segona posicioacute la primera volta dels comicis legislatius el desembre de 1991 va confirmar aquesta tendegravencia oferint als islamistes el control del legislatiu la segona volta programada per al gener de 1992 va ser anulmiddotlada i no es va celebrar i el fis va ser ilmiddotlegalitzat donant lloc a una crisi amb consequumlegravencies irreversibles despreacutes drsquoun cop drsquoestat militar les forces armades van voler posar fi a la percepcioacute drsquoamenaccedila a la seva hegemonia po-liacutetica que provenia drsquoun doble front drsquouna banda lrsquoislamisme poliacutetic del fis i de lrsquoaltra els intents reformadors drsquoun sector de la presidegravencia de Bendjedid responsables de la constitucioacute de 1989 que instaurava un moderat pluralis-me poliacutetic
El cop drsquoestat va provocar un buit constitucional i una dinagravemica de repressioacute i violegravencia Es va instaurar un estat drsquoemergegravencia fet que va permetre lrsquoarrest i lrsquoempresonament de 15000 militants o simpatitzants islamistes al llarg de lrsquoany 1992 es va estendre una espiral de violegravencia protagonitzada per atacs is-lamistes i de forces governamentals des drsquoun principi es va visualitzar en el si del poder lrsquooposicioacute entre un sector conciliador amb els islamistes liderat per mohamed Boudiaf i un sector partidari de la repressioacute que va acabar impo-sant-se despreacutes de lrsquoassassinat el juny de 1992 de Boudiaf i que va promoure la creacioacute de miliacutecies paramilitars drsquoautodefensa civil lrsquoassassinat de funciona-ris intelmiddotlectuals o policies va donar pas progressivament a una violegravencia col-lectiva de guerra bruta dirigida contra la poblacioacute civil sobretot els anys 1996 1997 i 1998 la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim i al Grup islagravemic armat (Gia) una es-cissioacute radical del fis que es va mantenir actiu fins lrsquoany 2002 aquest es carac-teritzava per la seva visioacute restrictiva de les llibertats de la dona i pel seu rebuig a la presegravencia drsquoestrangers a algegraveria va ser acusat de diverses massacres per-petrades a algegraveria especialment despreacutes de lrsquoassassinat dels seus principals liacuteders el 1994 i 1995
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000 segons diversos mitjans i uns 15000 desapareguts aixiacute com un nombre inde-terminat de desplaccedilats interns i refugiats39 El conflicte es va donar oficialment per acabat lrsquoany 2000 amb un discurs per part de les autoritats basat en lrsquooblit la censura i la manca de justiacutecia tot i el manteniment de nivells de violegravencia elevats es calcula que el 2001 hi va haver 2000 morts el 2003 uns 900 el 2006 uns 400 i el 2007 al voltant de 500 segons xifres facilitades per la premsa i quumlestionades pel Govern lrsquoatemptat contra la seu de lrsquoexecutiu a alger lrsquo11 drsquoabril de 2007 va ser la primera accioacute drsquoal-Qaida al magrib islagravemic (aQmi que tot i la creixent re-gionalitzacioacute de la seva activitat armada va mantenir com a objectiu principal atacar el poder intern al paiacutes) lrsquoatemptat de lrsquo11 de desembre de 2007 contra la seu del consell constitucional i de lrsquooNU on van morir meacutes de 60 persones va confirmar aquesta liacutenia des de llavors srsquohan succeiumlt els atemptats reivindicats per lrsquoaQmi en diverses zones del paiacutes focalitzant atacs contra objectius occiden-tals i en paiumlsos limiacutetrofs com mali i Niacuteger
39 7500 casos de desapareguts han estat admesos pel mateix Estat algeriagrave perograve el nombre as-cendeix a 15000 segons associacions de viacutectimes i de drets humans com sos disparus o la lliga algeriana pels drets Humans
les eleccions locals de juny de 1990 van reflectir un nou panorama poliacutetic ja que el fis va obtenir el 54 dels vots
la violegravencia islamista multiforme amb segrestos i atemptats amb bombes responia a la violegravencia del regravegim
les morts des de lrsquoinici del conflicte el 1992 srsquoestimaren entre 150000 i 190000
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
27
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
tot i lrsquooficial fi de la guerra amb una despesa militar lrsquoany 2012 de 9104 mi-lions de dogravelars algegraveria representa el 446 del total de la despesa dels sis paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica i en els darrers deu anys entre 2003 i 2012 lrsquoha incre-mentat un 188 aixograve el situa en el primer lloc en despesa militar de la regioacute amb un 45 del PiB el 2012 dedicat a aquest afer mentre que el 2003 tenia un 33 de fet lrsquoaugment de la despesa militar algeriana fa dues degravecades que dura40 una de les explicacions eacutes lrsquoaugment dels ingressos en les exportaci-ons de petroli i gas que el 2012 van ser el 98 del total i representen el 30 del PiB de lrsquoEstat41
Una despesa que la major part es destina principalment a la compra drsquoar-mes algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a volum i va adquirir 5247 milions de dogravelars en el quinquenni de 2008-201242 El princi-pal subministrador eacutes ruacutessia pel fet que algegraveria va ser un paiacutes dins de lrsquoograver-bita drsquoinfluegravencia socialista (taules 7 i 11) Una de les darreres adquisicions a ruacutessia han estat 30 drons per vigilar les seves extenses fronteres del sagraveha-ra43 aquest potencial militar es doacutena pel paper central que juguen les forces armades com a eix vertebrador de la poliacutetica interna que els fa aspirar a ser una potegravencia regional amb projeccioacute a lrsquoexterior en segon lloc per rivalitats histograveriques amb el marroc tant per quumlestions frontereres com pel conflicte del sagravehara occidental
lrsquoexegravercit drsquoalgegraveria compta amb 130000 efectius respecte de la seva poblacioacute representa 37 soldats per cada 1000 habitants a meacutes el ministeri de defen-sa controla tambeacute la Gendarmeria un cos de 20000 efectius fortament armat unes forces de seguretat Nacional de 16000 efectius una Guagraverdia republica-na un cos drsquoelit de 1200 homes per a missions especials drsquoalt risc i finalment un denominat Grup de defensa legiacutetima que integra 150000 efectius Es trac-ta drsquoun exegravercit poc nombroacutes en comparacioacute amb la resta de paiumlsos veiumlns de la regioacute Perograve en canvi si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes de la regioacute (taula 1)
En darrer lloc cal fer esment als indicadors de la taula 10 que mostren lrsquoIacutendex de Pau Global (GPi en les seves sigles en anglegraves) i lrsquoIacutendex de desenvolupament Humagrave (idH) El GPi mesura en quin lloc del ragravenquing mundial respecte de la pau interna i externa estagrave situat algegraveria figura en el lloc 119 sobre 154 paiumlsos la qual cosa el situa en un nivell mitjagrave de conflictivitat Entre les diverses dades negatives que el situen en aquest lloc hi ha fets com lrsquoexcessiu poder exercit pels militars lrsquoelevada despesa militar les enormes compres drsquoarmes i lrsquoexistegravencia de grups armats jihadistes que actuen en el seu territori i que continuen portant a terme atemptats terroristes i accions armades
lrsquoidH eacutes lrsquoiacutendex que formula cada any lrsquoinforme del PNUd44 que mesura ba-sant-se en el que dedica lrsquoestat a educacioacute i sanitat meacutes el benestar econogravemic respecte del PiB En el cas drsquoalgegraveria el situa en un lloc mitjagrave el 93 sobre 190 paiumlsos lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el lloc 108
40 siPri (2013)41 World Bank 201342 siPri (2013260)43 cembrero i (2014)44 PNUd (2013)
algegraveria eacutes el sisegrave importador drsquoarmes del moacuten pel que fa a
volum
si se sumen els 187000 dels cossos paramilitars estatals
el converteixen despreacutes drsquoEgipte en el meacutes nombroacutes
de la regioacute
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
28
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
82 EgiptE
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952 de la magrave del coronel Gamal abdel Nasser al qual van seguir dos militars meacutes anuar sadat i Hosni mubarak que conjuntament han ostentat el poder durant 60 anys despreacutes de les protestes de la poblacioacute contra el dictador mubarak el gener de 2011 van ser els mateixos militars els que van deposar el general i van negar-se a dissoldre els manifestants de la placcedila de tahrir Els militars van facilitar la trans-icioacute democragravetica que va portar al poder el partit Justiacutecia i llibertat dels Germans musulmans que va guanyar les eleccions de forma neta i incontestable
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes controlant el sector turiacutestic el de lrsquoenergia el canal de suez i tota lrsquoajuda militar que proveacute dels EUa 12 milions $ el 2012 segons el director de lrsquoinstitut de relacions internacionals i Estrategravegiques de Pa-riacutes didier Billion srsquoestima que el 40 del PiB drsquoEgipte correspon a empreses di-rectament lligades al moacuten militar egipci45
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa militar de la regioacute mal-grat que teacute les forces armades meacutes nombroses 439000 efectius 54 soldats per mil habitants tambeacute disposa drsquoun ingent nombre de forces de paramilitars esta-tals 397 mil efectius distribuiumlts 60000 a la Guagraverdia Nacional 325000 de la forces de seguretat central que depenen del ministeri de lrsquointerior i 12000 drsquouna Guagraver-dia de fronteres (taula 1) aquestes dades mostren una incongruegravencia tenir un enorme exegravercit i haver reduiumlt la seva despesa militar en un 20 passant de 5227 milions de dogravelars 33 del PiB el 2003 a 4175 lrsquo17 del PiB de 2012
45 Billion d (2013)
taula 11 algegraveria
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
3000 miacutessils anti-tanks 20062010 ruacutessia
1050 miacutessils sam 20082012 ruacutessia
2 submarins 636EKilo 400 2010 ruacutessia
700 miacutessils sraam 20082009 ruacutessia
44 avioacute sukhoi-30mKa 2200 - 2800 20082009 ruacutessia
305 Blindats t-90s 1470 20062011 ruacutessia
16 avioacute Yak-130 200 - 250 2011 ruacutessia
30 drons middot95 366 (euro) 2013 ruacutessia
16 Helicogravepters de combat 402 (euro) 20102012 regne Unit
18 canons 155 mm 2010 Xina
50 miacutessils antibucs Xina
3 fragates f-22 Xina
1 frragata d601 2011 franccedila
21 Patrulleres 20082011 franccedila
54 Blindats transport aPc 195 (euro) 2011llicegravencia alemanya
2 fragates 2012 alemanya
8 avions King air 22 20102011 EUa
font Elaboracioacute progravepia
a Egipte els militars van arribar al poder mitjanccedilant un cop drsquoestat el 1952
Els 60 anys de control militar al paiacutes han possibilitat que els militars dominessin una gran part de lrsquoeconomia del paiacutes
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
29
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
com srsquoexplica que un paiacutes amb un exegravercit tan nombroacutes i ben armat tingui una despesa militar relativament baixa En primer lloc cal dir que les forces parami-litars estatals depenen drsquoaltres ministeris i per tant no es comptabilitzen com a despesa militar i en segon eacutes ben conegut que les forces armades egiacutepcies re-ben cada any un ajut important per part drsquoEstats Units fruit drsquoun conveni de col-laboracioacute que es renova anualment Els EUa envien segons els anys entre 1000 i 1500 milions de dogravelars en ajut militar que es tradueix en lrsquoenviament drsquoarmes (taula 12) a meacutes drsquoaltres tipus drsquoajuts com a assessorament tambeacute la formacioacute militar eacutes subministrada pels EUa ja que bona parts dels comandaments reben entrenament en acadegravemies militars dels EUa aixiacute doncs Egipte eacutes el tercer re-ceptor en ajut militar drsquoEUa despreacutes de lrsquoafganistan i drsquoisrael
aleshores podem afirmar que les dades del pressupost de defensa estan distor-sionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes molt superior a les dades de quegrave dis-posem El pressupost real es desconeix i forma part de lrsquoopacitat del regravegim cal recordar que el consell Nacional de la defensa teacute molts privilegis constitucionals que emparen aquesta manca drsquoinformacioacute entre drsquoaltres el ministre de defensa hauragrave de ser aprovat per la cuacutepula de les forces armades o el meacutes aberrant dis-posar de tribunals militars per jutjar civils per delictes de caire poliacutetic
taula 12 Egipte
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
5 radars aEW 36 20052008 EUa
200 canons autopropulsats 155mm
181 20052008 EUa
139 miacutessils sam 25 2005 (llicegravencia) EUa
4 corbetes 116520062010 (llicegravencia)
EUa
25 sam sistema mogravebil 50 2008 EUa
600 sam portagravetil 20072008 EUa
8956 miacutessils antitancs 412 20082012 EUa
1 avioacute E-2c Hawkeye 38 2010 EUa
1 sistema de reconeixement aeri dB-110
11 2010 (llicegravencia) EUa
20 avions f-16c 3200 2010 (llicegravencia) EUa
2 avioacute Beech-1900 siGiNt 24 2012 EUa
4 Patrulleres 20 2011 EUa
700 miacutessils sam portagravetils 300 20092011 ruacutessia
10 Helicogravepters mi-8mt mi-17 Hip-H
150 - 200 20102012 ruacutessia
12 avions cN-235 292 (euro) 2012 (llicegravencia) Espanya
recanvis avions i armes curtes 25 (euro) 2010 Espanya
40 avions K-8 Karakorum 141 20072010 Xina
3 Helicogravepters aW139 38 2012 itagravelia
237 transport blindat de personal
96 2006-2008 Holanda
2000 miacutessils antitanc r-2 89 20112012 Ucraiumlna
font Elaboracioacute progravepia
Egipte figura en segon lloc en el ragravenquing de la despesa
militar de la regioacute
les forces armades egiacutepcies reben cada any un ajut
important per part drsquoEstats units
podem afirmar que les dades del pressupost de defensa
estan distorsionades i que la despesa militar egiacutepcia eacutes
molt superior
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
30
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
les compres drsquoarmes la major part de les quals provenen dels EUa srsquohan reduiumlt en els darrers anys si beacute en el periacuteode de 2003-2007 ocupagrave el setegrave lloc en ragraven-quing mundial amb unes compres de 3506 milions de dogravelars que entre 2008-2012 foren de 1984 milions i van baixar al 21egrave lloc46
respecte al GPi Egipte ocupa un lloc mitjagrave el 113egrave lloc del ragravenquing (taula 10) a causa de la conflictivitat interna provocada per les revoltes de 2011 tambeacute per lrsquoelevada despesa militar les compres drsquoarmes i la forta influegravencia dels militars en la vida poliacutetica del paiacutes aquest lloc empitjoraragrave notablement quan srsquoelabori el GPi posterior amb motiu del cop drsquoestat perpetrat pels militars el juliol de 2013 i la repressioacute exercida contra els Germans musulmans
En lrsquoiacutendex idH Egipte no ha aconseguit sortir de la banda baixa de desenvolupa-ment aixiacute ocupa el lloc 112egrave lrsquoany 2012 amb una lleugera millora respecte del 2002 quan ocupava el 120egrave lloc del ragravenquing (taula 10)
83 lIacuteBia
El coronel moammar al Gaddafi va arribar a cap de govern de liacutebia el 1969 des-preacutes drsquoun cop drsquoestat que va deposar al rei idriss Gaddafi va encapccedilalar una re-volucioacute peculiar per instaurar la denominada Jamahiriya o ldquoEstat de massesrdquo on teogravericament el poble participava directament en la presa de decisions Perograve la realitat eacutes que Gaddafi va exercir el poder de forma despogravetica i es va convertir en un sagravetrapa de magnituds colossals les excentricitats i horrors comesos per Gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx Una de les quumlestions meacutes controvertides va ser el suport que va donar a molts grups armats que es proclamaven revolucionaris aixiacute mateix va estar acusat de patro-cinar atacs terroristes contra paiumlsos occidentals
En la liacutebia del regravegim de Gaddafi les forces armades regulars van jugar un paper secundari en lrsquoestructura revolucionagraveria i socialista ideada pel liacuteder aixiacute doncs es crearen miliacutecies com la Guagraverdia revolucionagraveria la Guagraverdia de la Jamahiriya sis unitats de seguretat i la legioacute panafricana islagravemica amb soldats provinents de tota la regioacute sahelosahariana totes aquestes miliacutecies dependents de Gaddafi directament feren ombra a lrsquoexegravercit que es va veure marginat a partir dels anys 70 per la desconfianccedila del liacuteder en els seus comandaments
aquestes miliacutecies es van armar molt durant els anys 70 i 80 del segle passat gragrave-cies a una estreta relacioacute comercial amb lrsquoUrss que va durar fins a la caiguda de lrsquoimperi soviegravetic a partir de 1992 lrsquoembargament i les sancions de lrsquooNU per estar acusat drsquoactes terroristes van fer baixar substancialment les importacions drsquoarmes i la despesa militar relegant les forces armades liacutebies a un equipament obsolet la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat inter-nacional va afavorir un rearmament sota lrsquoexcusa de lluitar contra la immigra-cioacute irregular
a principi del 2011 perograve tingueren lloc les majors protestes en demanda de lli-bertat i democragravecia el mateix tipus de reivindicacions que han recorregut tots els paiumlsos de la regioacute les forces armades van disparar contra els manifestants produint-se un centenar de morts fet diferencial que va provocar que els rebels emprenguessin el camiacute de la lluita armada per derrocar al regravegim del coronel Gad-dafi aixiacute la revolta es convertiacute en guerra civil i en una lluita per fer-se amb el po-der Gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de Gaddafi
a liacutebia la dimensioacute tribal afavoreix una gran divisioacute dins de les mateixes forces armades fet que condueix a lrsquoenfrontament entre miliacutecies moltes drsquoaquestes encara avui actuen pel seu compte a les zones drsquoinfluegravencia dels seus liacuteders les
46 consulteu siPri databases disponible en httpwwwsipriorgdatabases
les excentricitats i horrors comesos per gaddafi i els seus fills formen part de la histograveria de les infagravemies del segle xx
la fi de les sancions lrsquoany 2003 i el retorn de liacutebia a la comunitat internacional va afavorir un rearmament
gragravecies al suport drsquouna coalicioacute internacional liderada per lrsquootaN i la franccedila de sarkozy els rebels van aconseguir acabar amb el regravegim de gaddafi
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
31
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
consequumlegravencies internes de la guerra civil aixiacute com lrsquospill-over del conflicte libi a traveacutes de la regioacute aporten tambeacute arguments per als qui srsquooposaven a armar lrsquooposicioacute en la revolta contra Gaddafi la necessitat drsquoun coherent i profund pro-grama nacional que desarmi desmobilitzi i reintegri (ddr) les nombroses miliacute-cies en la societat eacutes urgent
molts drsquoaquests combatents que fugiren del bagravendol de Gaddafi com la legioacute panafricana islagravemica fortament armada es dispersaren pel sahel la porositat de les fronteres del sud dificulta la lluita contra aquesta i altres unitats jihadistes que actuen pel sud del paiacutes i meacutes enllagrave Una de les consequumlegravencies meacutes evidents ha estat el conflicte a mali i la posterior intervencioacute militar de franccedila a aquest paiacutes en lrsquooperacioacute serval
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat El consell Nacional de transicioacute (cNt ogravergan constituiumlt per liderar la transicioacute post-Gaddafi) va dir que considera-ria la participacioacute en la intervencioacute militar estrangera a lrsquohora de fer concessions futures drsquoexplotacioacute i exportacioacute dels hidrocarburs No eacutes casualitat que malgrat la guerra i lrsquoembargament sobre el petroli libi els rebels ben aviat comencessin a exportar petroli als aliats des de la refineria controlada per ells a Bengasi
despreacutes de la caiguda del regravegim de Gaddafi liacutebia ocupa un pegravessim lloc 145egrave en el ragravenquing GPi (recordem que eacutes sobre 150 paiumlsos) lrsquoaparicioacute de centenars de grups armats provinents del bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de Gaddafi i que no srsquohan desarmat despreacutes de la caiguda del regravegim provoca con-tinus enfrontaments i violegravencia al paiacutes aixiacute mateix no han desaparegut moltes de les pragravectiques de violacions de drets humans i hi persisteix un estat sense llei En canvi sempre ha estat ben situat en lrsquoidH en el lloc 64 amb un desenvolu-pament mitjagrave (taula 10)47 aixograve eacutes fruit dels seus jaciments en hidrocarburs que li proporcionen una alta renda per cagravepita i li han permegraves tenir uns bons nivells en educacioacute i sanitat
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes a dir despreacutes de la guerra ci-vil ha experimentat un espectacular augment drsquoun 209 respecte del 2008 i un 237 en deu anys (2003-2012) En total lrsquoEstat dedica 2800 milions de dogravelars un 32 del PiB que atesa lrsquoescassa poblacioacute uns sis milions representa una despe-sa per cagravepita molt elevada (taules 4 i 5)
47 PNUd (2013)
taula 13 liacutebia
compres darmes En milions any paiacutes venedor
1000 miacutessils milan antitancs 170 (euro) 2008-2011 franccedila
sistema de comunicacioacute tetra
128 (euro) 2008 franccedila
10 Helicogravepter a-109K 80 (euro) 20062010 itagravelia
150 miacutessils antitancs46
2010 ruacutessia
482 miacutessils sam portagravetils 20072008 ruacutessia
57 vehicles militar Nimr 2009 (llicegravencia) Jordagravenia
4 drons camcopter s-100 1 2011 Agraveustria
armes curtes i municions 80 (euro) 20992010 malta
Ulleres visioacute nocturna i recanvis avions
112 (euro) 2010 Espanya
font Elaboracioacute progravepia
lrsquoexistegravencia de jaciments drsquohidrocarburs importants
a liacutebia si beacute no fou lrsquoorigen del conflicte siacute que hi va jugar un paper destacat
van aparegraveixer centenars de grups armats provinents del
bagravendol rebel que va lluitar contra el regravegim de gaddafi
En el cas de la despesa militar liacutebia lrsquoany 2012 eacutes
a dir despreacutes de la guerra civil ha experimentat un
espectacular augment
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
32
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Pel que fa a les forces armades de liacutebia passa quelcom similar 76000 efectius les meacutes elevades de tot el Nord drsquoAgravefrica respecte a la poblacioacute perquegrave represen-ten un 121 per mil habitants aquesta xifres corresponen a lrsquoany 2010 perograve eacutes probable que despreacutes de la guerra civil de 2011 que va acabar amb el govern de Gaddafi els efectius militars hagin augmentat considerablement (taula 1)
84 marroc
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc i tenen com a principal escomesa mantenir vigilades les seves fronteres amb algegraveria paiacutes amb qui manteacute una forta rivalitat cal afegir-hi el conflicte del sagravehara occidental de gener de 1976 quan el marroc va ocupar aquest territori i on es va tornar a en-frontar militarment amb algegraveria
El marroc amb un 35 del seu PiB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica pel que fa a la despesa Entre 2003 i 2012 ha incrementat la despesa militar en un 44 i teacute un elevat nombre de soldats 61 per mil habitants amb un total de 196000 efec-tius a meacutes disposa de 50000 paramilitars repartits entre una Guagraverdia Nacional de 20000 efectius i una forccedila auxiliar de 30000 homes 5000 dels quals soacuten un cos drsquointervencioacute mogravebil immediat (taules 1 4 i 5)
Una gran part de les seves despeses tambeacute les dedica a la compra drsquoarmes si beacute en el periacuteode de 2003-2007 estava en el lloc 69 del ragravenquing de compradors lrsquoany 2012 ha ascendit al 12egrave lloc Entre les compres destaca la compra drsquoavions caccedila-bombarders f-16 del qui eacutes el seu principal subministrador Estats Units per un import de 2400 milions de dogravelars mentre va desestimar la compra drsquoavions rafale a franccedila el seu aliat i subministrador tradicional aquest eacutes un bon indi-cador de la penetracioacute drsquoEUa en el nord drsquoAgravefrica en substitucioacute de franccedila i altres paiumlsos europeus com el regne Unit alemanya i itagravelia (taula 14)
El marroc eacutes un paiacutes que malgrat que manteacute lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental treu la millor nota del Nord drsquoAgravefrica en lrsquoIacutendex Global de Pau situant-se en el 57egrave lloc a escala mundial No obstant aixograve cal dir que en termes de desenvolupament humagrave ocupa un lloc bastant endarrerit i se situa en la banda baixa del ragravenquing el 130egrave el 2012 empitjorant respecte a lrsquoany 2002 que estava en el 125 del ragraven-quing idH (taula 10)48
despreacutes dels intents de cops drsquoestat els anys 1971 i 1972 perpetrats per mili-tars del cercle proper al monarca Hassan ii va aconseguir allunyar bona part de lrsquoexegravercit dels centres de poder de rabat i casablanca amb la ldquomarxa verdardquo tambeacute anomenada ldquomarxa Negrardquo per part dels sahrauiacutes i lrsquoocupacioacute del sagravehara occidental aixiacute bona part de les tropes marroquines es troben instalmiddotlades als territoris ocupats on a meacutes gaudeixen de privilegis econogravemics i preus subven-cionats que nrsquoasseguren lrsquoadhesioacute al regravegim segons la international crisis Group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur que srsquoesteacuten al llarg drsquouns 2500 km i divideix els territoris controlats pel mar-roc dels territoris controlats per algegraveria i pel Polisario49
85 mauritAgraveNia
mauritagravenia eacutes un paiacutes poc rellevant en lrsquoagravembit regional i amb una densitat de poblacioacute molt baixa ja que nomeacutes compta amb 34 milions drsquohabitants per una superfiacutecie de meacutes drsquo1000000 de km2 malgrat que en termes reals la seva des-pesa militar eacutes baixa de 120 milions de dogravelars aquesta representava el 38 del seu PiB lrsquoany 2009 (uacuteltimes dades disponibles) una de les meacutes elevades de la re-gioacute que ens ocupa (taules 4 i 5) aquesta alta despesa militar fa de mauritagravenia
48 PNUd (2013)49 international crisis Group (2007)
les forces armades soacuten la columna vertebral del regne del marroc
El marroc amb un 35 del seu piB i 3582 milions de dogravelars el 2012 dedicats a despesa militar eacutes el tercer paiacutes en el ragravenquing del Nord drsquoAgravefrica
segons la international crisis group 130000 soldats marroquins es troben destacats al sud per controlar la berma o mur
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
33
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
taula 14 marroc
compres darmes En milions $ any paiacutes venedor
121 Blindats de transport 50 20092011 EUa
80 miacutessils aire-aire 20112012 EUa
4 avions coneixement aeri dB-110
88 2011 EUa
24 caccedila-bombarders f-16 c 2400 20112012 EUa
60 Bombes intelmiddotligents 2012 (llicegravencia) EUa
24 sistema electroograveptic aaQ-33 sniper
30 2011 EUa
30 miacutessils aire-aire llarga distagravencia
2012 EUa
60 canons propulsats 2012 EUa
24 avions dentrenament Pc-9 185 20112012 EUa
162 miacutessils terra-aire 2010 (llicegravencia) EUa
200 tancs m-1a1 abrams 2011 (llicegravencia) EUa
1200 vehicles blindats vamtac 160 (euro) 20072008 Espanya
10 Patrulleres 2008 Espanya
800 camions transport militar 2008 Espanya
recanvis avions 25 (euro) 2010 Espanya
43 canons autopropulsats 155mm
55
2008 Begravelgica
90 transport blindat de personal
2009 Begravelgica
33 Blindats transport 2009 Begravelgica
12 canons autopropulsats220
2010 Xina
54 Blindats 2010 Xina
50 Bombes guiades aasm 350 (euro) 2011 franccedila
27 avioacute mirage mf-2000 350 (euro) 2011 franccedila
150 miacutessils aire-aire mica 350 (euro) 2011 franccedila
14 sistemes Eo damocles 350 (euro) 2011 franccedila
1 fragata 470 (euro) 2008 (llicegravencia) franccedila
35 miacutessils antivaixells
300
2012 franccedila
30 torpedes 20112012 franccedila
50 miacutessils aire-aire distagravencia curta
2011 franccedila
4 avions de transport 130 (euro) 20112012 itagravelia
8 artilleria naval 20112012 itagravelia
3 fragates 510 (euro) 20112012 Holanda
12 sistema mogravebil ad 250 20052008 ruacutessia
200 miacutessils superfiacutecie-aire 20052008 ruacutessia
font Elaboracioacute progravepia
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
34
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
segons el criteri del PNUd de 1994 un paiacutes molt militaritzat i molt llastrat eco-nogravemicament per aquesta poliacutetica ja que dedica meacutes PiB a lrsquoexegravercit que a les po-liacutetiques de sanitat per a la seva poblacioacute
No eacutes doncs drsquoestranyar que mauritagravenia se situiacute entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten i ocupi el lloc 155egrave en la banda de desenvolupament baix de lrsquoidH50 quelcom de similar li passa amb el GPi51 ja que ocupa el 122egrave (taula 10)
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de ma-nera intermitent per juntes militars perpetuades a traveacutes de cops drsquoestat durant els anys 1970 el conflicte del sagravehara occidental va desestabilitzar lrsquoeconomia i la poliacutetica mauritanes i va provocar el cop drsquoestat de 1979 contra el president mok-htar ould daddah a qui srsquoacusava drsquohaver provocat la crisi i embarcat el paiacutes en una guerra fratricida contra el front Polisario a meacutes el paiacutes encara teacute territoris sembrats de mines antipersona i antitanc i oficialment teacute tres wilayas52 en risc per mines heregravencia del conflicte ara per ara perograve la posicioacute del regravegim mauritagrave pel que fa al sagravehara occidental es manteacute en un complicat equilibri a causa de lrsquoexistegravencia de tribus mauritanes que donen suport a un i altre bagravendol
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix Es calcula que encara meacutes de 100000 persones soacuten esclaus la jerarquia i maltractament contra les poblacions negres del paiacutes conforma un estament militar i un domini poliacutetic i econogravemic de les poblacions mores aquest fet ja va ocasionar enfrontaments durant els anys 80 i va provocar deportacions massives de poblacioacute kewri cap al senegal tot i el seu origen mau-ritagrave aixiacute com execucions i detencions arreu del paiacutes durant els anys 90
lrsquoelevada despesa militar del paiacutes explica i retroalimenta el paper fonamental que juga lrsquoexegravercit tan pel que fa a la seguretat de les fronteres ndash la raoacute principal oficial de tan elevada despesa- com tambeacute en lrsquoagravembit poliacutetic Els militars han do-nat dos cops drsquoestat el 2005 i el 2008 avui malgrat les promeses dels mateixos militars de convocar eleccions legislatives continuen en el poder les forces ar-mades estan compostes per 16000 efectius uns 45 soldats per mil habitants i 5000 paramilitars dels quals 3000 formen part de la Gendarmeria i 2000 de la Guagraverdia Nacional tots dos dependents del ministeri de lrsquointerior (taula 1)
mauritagravenia tambeacute es troba afectada per les xarxes jihadistes i criminals del sa-hel i en el seu territori actuen diversos grups el meacutes conegut el Grup salafista per a la Predicacioacute i el combat ha dut a terme atacs i segrestos de cooperants i turistes estrangers
50 PNUd (2013)51 Global Peace Index 201352 En catalagrave wilaya es pot traduir per governacions
taula 15 mauritagravenia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
1 avioacute de transport c-212mP
3 2011 Espanya
70 Blindats de transport aPc 12 2010 franccedila
2 avions super tucano 9 2012 Brasil
1 avioacute Pc-6 turbo Porter 1 2012 suiumlssa
font Elaboracioacute progravepia
mauritagravenia se situa entre els paiumlsos meacutes empobrits del moacuten
des de la seva descolonitzacioacute lrsquoany 1960 mauritagravenia ha estat governada de manera intermitent per juntes militars
tot i que mauritagravenia ha abolit oficialment lrsquoesclavatge en tres ocasions (1905 1960 i 1981) aquest persisteix
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
35
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
86 tuNIacutesia
Ja des de la independegravencia de tuniacutesia el 1957 lrsquoavanccedilada edat i deteriorat estat fiacutesic del primer president Habib Burguiba va facilitar que aquest delegueacutes mol-tes decisions en zine el abidine Ben ali aleshores cap de la policia secreta Ben aliacute fou designat primer ministre el 1985 i dos anys despreacutes dirigia un cop drsquoestat amb el suport de lrsquoexegravercit derrocant Bourguiba
El regravegim de zine abd-dine Ben ali va esforccedilar-se a mantenir lrsquoexegravercit molt meacutes aiumlllat del que eacutes habitual a la zona lrsquoobjectiu era disminuir el poder militar tant poliacuteticament com econogravemicament per evitar possibles ingeregravencies o amenaces de cop drsquoestat aixograve va comportar un augment de la despesa en serveis secrets i de les miliacutecies sota control del ministeri drsquointerior53 ja que tot i el poc poder de lrsquoexegravercit tuniacutesia era sota Ben ali un dels paiumlsos amb meacutes restriccions en llibertats civils i poliacutetiques de la regioacute
tuniacutesia eacutes el paiacutes que menys inverteix en despesa militar pel que fa al percentat-ge del seu PiB (16 el 2012) amb una despesa total de 746 milions de dogravelars malgrat que ha tingut un creixement en els uacuteltims deu anys drsquoun 49 teacute unes forces armades relativament reduiumldes i amb escasses compres drsquoarmament (tau-les 4 i 5) en comparacioacute als seus veiumlns de la regioacute
les forces armades de tuniacutesia estan formades per 36000 efectius que represen-ten una densitat de 34 efectius per cada mil habitants lrsquoexegravercit menys nombroacutes de la regioacute respecte de la seva poblacioacute a meacutes disposa drsquouna forccedila paramilitar de 12000 membres que formen part de la Guagraverdia Nacional dependents del mi-nisteri de lrsquointerior (taula 1)54
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a lrsquoeducacioacute i la sanitat amb una despesa del 68 el 2003 o 62 el 2010 molt per sobre de lrsquo16 dedicat a la despesa militar aixograve fa que tingui una posicioacute mitjana en el ragravenquing de lrsquoidH el lloc 9455 En el GPi de pau tambeacute ocupa un lloc mitjagrave el 77egrave (taula 10)
sense amenaces externes importants i poc beneficiat per la cleptocragravecia de Ben ali lrsquoaiumlllament de lrsquoexegravercit explicaria la poca lleialtat de les forces armades al regrave-gim durant les revoltes iniciades a final del 2010 que van dur a la caiguda del regravegim i finalment a lrsquoestabliment drsquoun govern civil escollit en eleccions lliures En les revoltes de gener de 2011 lrsquoexegravercit va desobeir les ordres de dissoldre les manifestacions i disparar contra els manifestants i es va posicionar a favor dels opositors contragraveriament al que ha passat en drsquoaltres paiumlsos El cap de les forces armades el general rachid ammar va esdevenir amb aquesta decisioacute un perso-natge popular entre els tunisians contribuint despreacutes de la caiguda del regravegim a la detencioacute de cagraverrecs de les forces de seguretat i proclamant-se ldquoel garant de la revolucioacuterdquo de moment perograve en lrsquoetapa de transicioacute poliacutetica no sembla que lrsquoexegravercit hagi adquirit major importagravencia tot i que la lluita contra el terrorisme en augment al sud del paiacutes podria de nou originar un canvi de tendegravencia pel que fa a la despesa i al paper de lrsquoexegravercit
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes a lrsquooest del paiacutes a les muntanyes de chaambi lloc desegravertic i de difiacutecil acceacutes actua un grup que no supera el centenar de membres denomi-nat Partidarios de la sharia (ansar al sharia) als quals lrsquoexegravercit tunisiagrave combat perograve que no ha pogut eradicar El cap drsquoaquest grupuscle abu Yyad se li atri-bueix lrsquoatac a lrsquoambaixada dels EUa a Bengasi (liacutebia) on va morir lrsquoambaixador americagrave
53iiss (2013353)54 iiss (2013) 55 PNUd (2013)
lrsquoEstat tunisiagrave sempre ha donat meacutes importagravencia a
lrsquoeducacioacute i la sanitat
tuniacutesia com la resta de paiumlsos del magrib tampoc
estagrave lliure de la presegravencia de grups jihadistes
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
36
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
9 rEvoltEs al Nord drsquoAgravefrica
les revoltes encara no finalitzades han convulsat tots els paiumlsos del Nord drsquoAgravefri-ca i del Progravexim orient les poblacions de la regioacute srsquohan alccedilat reclamant llibertats democragravetiques canvis socials i econogravemics per alliberar-se dels regravegims autocragravetics que els oprimeixen des de lrsquoinici del 2011 fins ara meacutes de tres anys de revoltes transicions i canvis han sacsejat els paiumlsos del Nord drsquoAgravefrica amb lrsquoegravexit fulminant de la revolta inicial a tuniacutesia les protestes organitzades al marroc liacutebia Egipte o algegraveria adquireixen tambeacute meacutes dimensioacute i rellevagravencia convertint-se en multitudi-nagraveries i ampliant les seves demandes lrsquoonada aconsegueix no solament fer caure governs sinoacute sacsejar les nocions i els principis bagravesics dels estats nacionals
les protestes que comparteixen en molts dels paiumlsos unes causes estructurals similars presenten tambeacute les seves particularitats en cada paiacutes i per tant les for-mes en quegrave srsquohan desenvolupat els esdeveniments i els resultats a mig termini tambeacute difereixen Eacutes innegable perograve que una onada drsquoesperanccedila es va estendre al llarg de la regioacute
la situacioacute econogravemica en proceacutes de degradacioacute amb altes taxes drsquoatur i de pre-carietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute el nepotisme i la brutalitat dels regravegims adobava el terreny per a les revoltes massives revoltes i protestes srsquohan succeiumlt en el nord drsquoAgravefrica i meacutes en-llagrave al llarg de la histograveria sovint esperonades per les pujades de preu drsquoaliments bagravesics i per les precagraveries condicions socio-econogravemiques la diferegravencia de les re-voltes de principi de 2011 eacutes que aquestes van aconseguir a tuniacutesia i Egipte una quantitat important drsquoactors socials entorn drsquoun projecte comuacute drsquooposicioacute al-menys en els inicis
En aquests darrers anys hi ha hagut doncs tres canvis de regravegim -tuniacutesia liacutebia i Egipte- una reforma constitucional limitada -el marroc- i dos paiumlsos com algegrave-ria i mauritagravenia que tot i haver conegut protestes no han avanccedilat gaire per no dir gens en la democratitzacioacute dels seus respectius regravegims amb la incertesa i les tensions que estan vivint paiumlsos en transicioacute poliacutetica com tuniacutesia liacutebia o Egipte el paper que lrsquoexegravercit jugaragrave en els nous estats tambeacute entra en el debat i les re-lacions diplomagravetiques i els conflictes regionals adquireixen noves dimensions
a escala econogravemica un primer impacte negatiu i desestabilitzador inevitable ha acompanyat les revoltes a meacutes perograve les condicions socioeconogravemiques de par-tida no han estat abordades en la majoria dels paiumlsos i la corrupcioacute la inflacioacute la manca drsquooportunitats laborals i les desigualtats no han conegut millores ni po-liacutetiques estructurals de profunditat a cap dels paiumlsos de la regioacute56
la intervencioacute o no de les forces armades a les revoltes de 2011 srsquoexplica en cada cas per una varietat de factors des de la rellevagravencia i la capacitat de decisioacute de lrsquoexegravercit en lrsquoesfera poliacutetica a la percepcioacute de la poblacioacute envers lrsquoexegravercit i el tradicional paper que juga El factor meacutes important perograve que determina el po-sicionament de les forces armades eacutes el cagravelcul estrategravegic que aquestes realitzen
56 consulte achy l (2013)
taula 16 tuniacutesia
compres darmes En millons $ any paiacutes venedor
10 Helicogravepters Bell - 205
17
20082011 EUa
2 avions de transportHeacutercules
2010 (llicegravencia) EUa
font Elaboracioacute progravepia
altes taxes drsquoatur i de precarietat laboral unides a un descontentament generalitzat de la poblacioacute enfront la corrupcioacute abonen el terreny per a les revoltes massives
En aquests darrers anys hi ha hagut tres canvis de regravegim tuniacutesia liacutebia i Egipte
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
37
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
per als seus propis interessos Es tracta doncs drsquouna decisioacute estrategravegica sobre la conveniegravencia o no de protegir el regravegim (taula 17)
com argumenta steiman si el lideratge militar veia com indispensable la supervi-vegravencia del regravegim per a la seva progravepia supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la for-ccedila repressiva contra les protestes57 En el cas drsquoEgipte i tuniacutesia doncs lrsquoexegravercit no va intervenir en la repressioacute immediata de les protestes deixant que les odiades forces de seguretat i policials realitzessin aquest paper la intervencioacute poliacutetica perograve de lrsquoexegravercit a Egipte va ser decisiva per a lrsquoevolucioacute dels esdeveniments i posteriorment aquest ha demostrat no tenir especial reticegravencia a reprimir vio-lentament protestes de la poblacioacute egiacutepcia
lrsquoevolucioacute de les revoltes
El 14 de gener de 2011 zineabiddine Ben ali el president que havia governat tuniacutesia amb magrave de ferro durant 14 anys va fugir del paiacutes per exiliar-se a lrsquoaragravebia saudita la seva escapada es produiumla despreacutes de setmanes de pressioacute popular als carrers des de les protestes a la regioacute minera de Gafsa al suiumlcidi desesperat de mohamed Bouazizi un venedor de carrer sotmegraves a lrsquoarbitrarietat i menyspreu policial les demandes de justiacutecia social i contra la corrupcioacute havien evolucionat cap a un clam pel canvi de regravegim
del febrer fins al novembre del 2011 es va establir lrsquoestat drsquoemergegravencia El mes de marccedil finalment es dissolia el partit de Ben ali lrsquorcd (agrupament constitu-cional democragravetic per les seves sigles en francegraves) i srsquoeliminaven la majoria dels membres del partit encara presents en les estructures de lrsquoEstat El 23 drsquooctubre de 2011 es van dur a terme les eleccions per a una assemblea constituent on el partit Ennahda amb una ideologia drsquoislam poliacutetic se situava com a principal guanyador despreacutes de mesos drsquoinestabilitat provocada per lrsquoascens del salafisme als carrers i per la pressioacute de lrsquooposicioacute laica i sobretot despreacutes de lrsquoassassinat de dos dirigents poliacutetics de lrsquooposicioacute chokri Belaiumld i mohamed Brahmi el Govern ha estat dissolt en favor drsquouna formacioacute tecnogravecrata que meni el paiacutes cap a unes noves eleccions despreacutes de dos anys de govern drsquoEnnahda al gener del 2014 finalment srsquoaprovagrave una nova constitucioacute
57 steiman d (2012)
taula 17 rol de les forces armades en les revoltes de 2011
paiacutes revoltes rol de lrsquoexegravercit
algegraveriacoordinacioacute pel canvi democragravetic i drsquoaltres
protestes arreu del paiacutes
lrsquoexegravercit domina la vida poliacutetica i es troba desplegat per tot el territori donat lrsquoestat drsquoemergegravencia vigent durant les protestes interveacute
juntament amb les forces de seguretat actualment es manteacute desplegat a la capital alger on les manifestacions o protestes estan totalment
prohibides
Egipte 25 generEs declara ldquoa favor de les revoltesrdquo assumeix el poder quan marxa
mubarak a traveacutes del consell suprem de les forces armades
liacutebia febrerles forces armades es troben dividides i es produeixen defeccions quan
aquestes reprimeixen les protestes i srsquoenfronten posteriorment amb miliacutecies armades rebels
marroc moviment 20 febrer No interveacute El regravegim no es veu amenaccedilat
mauritagravenia diverses moviment de Joves 25 de febrer etc interveacute la policia
tuniacutesia lrsquoexegravercit desobeeix ordres i no reprimeix les protestes
font Elaboracioacute progravepia
laquosi el lideratge militar veia com indispensable
la supervivegravencia del regravegim per a la seva progravepia
supervivegravencia aleshores escollia lrsquouacutes de la forccedila
repressiva contra les protestesraquo(steiman)
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
38
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
a Egipte les protestes van galvanitzar el dia 25 de gener on amb motiu del dia Nacional de la Policia multitud de colmiddotlectius de ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per protestar contra la brutalitat policial la corrupcioacute i lrsquoestat drsquoemer-gegravencia en vigor des de lrsquoassassinat del president anuar sadat lrsquoany 1981 se suc-ceiumlren vagues manifestacions i lrsquoocupacioacute permanent de la cegraventrica placcedila tahrir a El caire la lluita de forccedila entre els carrers en estat de revolta i els poc convin-cents gestos del poder se succeiacute fins al dia 11 de febrer en quegrave srsquoanunciava la dimissioacute de Hosni mubarak i la transferegravencia del poder al consell suprem de les forces armades (csfa)
cal ressaltar el fet que entre els joves del moviment ciutadagrave que va prendre la placcedila de tahrir i que va acabar amb el dictador mubarak hi havia idees inno-vadores i revolucionagraveries les de la noviolegravencia58 aixiacute ho van explicar alguns dels joves universitaris protagonistes de la placcedila tahrir que havien tingut ac-ceacutes als textos i manuals de Gene sharp59 magravexim teograveric de la idea gandhiana de la noviolegravencia idees que van predominar entre els concentrats a la placcedila tahrir consistents a aplicar els megravetodes de lluita poliacutetica no violenta la deso-bediegravencia i la resistegravencia paciacutefica sota lrsquoargument que la desproporcioacute en la capacitat de lrsquouacutes de la forccedila de la policia i lrsquoexegravercit era tal que feia molt meacutes eficaccedil utilitzar megravetodes paciacutefics que aconseguirien major acceptacioacute entre la poblacioacute aixiacute quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no vio-lenta havia triomfat
tot i lrsquoentorn i lrsquoorigen militar de Hosni mubarak en els darrers anys el president egipci srsquohavia anat distanciant de lrsquoestament militar per envoltar-se drsquoaliats poliacute-tics civils capitalistes preparant el terreny a una possible successioacute per al seu fill Gamel mubarak aquesta estrategravegia sembla no haver estat ben acollida entre al-guns dels entorns militars fet que explicaria els esdeveniments de la revolucioacute del 25 de Gener en quegrave el mateix exegravercit esperonat pel carrer egipci van forccedilar la dimissioacute i detencioacute de mubarak i els seus fills
la transicioacute va ser liderada per les forces armades tot i les nombroses denun-cies de violacions de drets humans per part de molts opositors la fi dels judicis militars a civils i activistes per exemple eacutes una de les demandes dels opositors finalment el csfa va lliurar el poder formal despreacutes drsquounes eleccions legislati-ves i presidencials que confirmaren el pes dels Germans musulmans com a for-ccedila poliacutetica principal al paiacutes a traveacutes del seu partit llibertat i Justiacutecia El 24 de juny de 2012 mohamed morsi era escollit primer president electe drsquoEgipte lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
El nou govern islamista de mohamed morsi nomeacutes arribat al Govern va iniciar una deriva autoritagraveria i conservadora amb lrsquooposicioacute creixent de bona part de la societat civil que havia participat activament en la revolucioacute tambeacute de la resta de partits de lrsquoarc parlamentari aixograve va ser degut per una part a una reforma de la constitucioacute que sense consens amb lrsquooposicioacute atorgava al president morsi poders especials tambeacute per la creixent islamitzacioacute drsquoun Estat que presumia de laic en detriment de la resta de confessions i un codi de famiacutelia que feia retroce-dir els drets de les dones aquests fets van anar acompanyats drsquoun deteriorament de lrsquoeconomia (alta inflacioacute augment del deute carestia de productes bagravesics talls drsquoenergia) que va generar una allau de descontentament amb milions de per-sones mobilitzant-se en contra del govern de morsi
aixiacute despreacutes drsquoenfrontaments i una massiva manifestacioacute a tahrir contra el go-vern de morsi les forces armades encapccedilalades per lrsquoantic aliat de morsi a lrsquoexegraver-cit abdel fattah al sisi van arrestar el 3 de juliol del 2013 el president electe i
58 sense separacioacute ategraves que es tracta drsquoun concepte ideologravegic encunyat pels seus seguidors59 Per a meacutes informacioacute consulteu sharp Gene director de lrsquoalbert Einstein institution (BostonEUa) en httpwwwaeinsteinorg
Quan els militars es van negar a obeir mubarak i desallotjar els manifestants que demanaven acabar amb la dictadura la revolucioacute no violenta havia triomfat
lrsquoexegravercit perograve va seguir mantenint-se com un dels actors fonamentals del paiacutes com hem vist al llarg drsquoaquest informe
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
39
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
dissolgueren el Parlament amb el suport de bona part de lrsquooposicioacute poliacutetica laica El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes i de dur a terme simplement el que la poblacioacute demanava des del carrer des de juliol del 2013 perograve lrsquoorganitzacioacute dels Germans musulmans ha estat ilmiddotlegalitzada meacutes de 15000 persones properes a la confraria han estat detingudes aixiacute com activistes laics i drsquoaltres tendegravencies i meacutes de 1400 perso-nes han mort en els enfrontaments amb les forces de seguretat egiacutepcies60 la segona constitucioacute en menys de dos anys ha estat votada en referegravendum el 14 i 15 de gener de 2014 confirmant de nou el poder i el pes de lrsquoexegravercit egipci en lrsquoevolucioacute del paiacutes les forces armades per exemple es reserven el dret de veto en la designacioacute del ministre de defensa i podran seguir gaudint de jutjar civils en tribunals militars tancats61
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el 1992 i que pot incendiar el paiacutes Ja srsquohan produiumlt diversos atacs terroristes con-tra interessos governamentals al sinaiacute i en altres llocs del paiacutes per part de grups armats jihadistes com el drsquoinspiracioacute drsquoal-Qaeda que ha reivindicat els darrers atemptats ansar Beit al maqdis
En el cas de liacutebia com ja srsquoha comentat anteriorment les revoltes populars sorgiren el mes de febrer del 2011 localitzades inicialment a Bengazi segona ciutat del paiacutes i capital de la regioacute cirenaica En contrast amb la passivitat que la comunitat internacional havia demostrat enfront de la repressioacute dels regravegims tunisians o lrsquoegipci la repressioacute per part del regravegim de Gaddafi va esperonar amb celeritat lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute 1973 del consell de seguretat de les Naci-ons Unides segons la qual srsquoestablia sobre liacutebia una zona drsquoexclusioacute aegraveria que pretenia evitar futures represagravelies de les forces del regravegim libi contra els mani-festants a la pragravectica perograve una coalicioacute internacional liderada per franccedila va donar suport a la insurreccioacute armada que acabaria amb la Jamahiryia instaura-da per muammar Gaddafi la transicioacute cap a una nova liacutebia amb una democragrave-cia representativa de tall occidental encara estagrave incompleta i el paiacutes encara es troba amb una gran inestabilitat poliacutetica i inseguretat causada per lrsquoexistegravencia de grups armats tribals en competicioacute pel poder aixiacute com per la insurgegravencia de grups jihadistes
de lrsquoanagravelisi posterior al derrocament del regravegim de Gaddafi es poden treure dife-rents conclusions recordem que les resolucions de lrsquooNU instaven a protegir la poblacioacute a traveacutes drsquouna exclusioacute aegraveria que dificulteacutes els bombardejos i represagraveli-es del regravegim Perograve la intervencioacute de lrsquootaN no va impedir una guerra civil que va provocar entre 15000 i 30000 morts (segons les fonts) Els atacs aeris destinats a tancar lrsquoespai aeri libi van sobrepassar el mandat de lrsquooNU donant suport a les forces rebels atacant les forces de Gaddafi bombardejant infraestructures i instalmiddotlacions civils amb efectes colmiddotlaterals indesitjables (mort de civils) Eacutes a dir la coalicioacute internacional mai va jugar un paper neutral aixograve srsquoevidencia amb lrsquoin-compliment de lrsquoembargament drsquoarmes des del primer moment els rebels van rebre armaments des de la frontera amb Egipte sense que la coalicioacute ho impe-diacutes meacutes endavant alguns dels paiumlsos membres de la coalicioacute van enviar armes i assessors militars i poliacutetics als rebels amb franccedila al capdavant perograve tambeacute itagrave-lia o els EUa
El resultat final no podia ser meacutes negatiu incompliment de les resolucions de lrsquooNU a causa del suport expliacutecit als rebels que lluitaven per accedir al poder aquesta eacutes una greu infraccioacute de la carta de Nacions Unides que prohibeix ex-pliacutecitament intervenir en un estat per ajudar una faccioacute rebel Per altra banda despreacutes de lrsquoenderrocament del regravegim de Gaddafi liacutebia eacutes un paiacutes desestructu-rat on es produeixen constants atacs entre faccions enfrontades Gaddafi havia repartit moltes armes entre els seus seguidors i per altra banda els grups i clans
60 segons un informe drsquoamnistia internacional (2014b)61 vegeu la campanya internacional No to military trials for civilians
El cop drsquoestat es duia a terme amb el pretext drsquoavortar
un proceacutes de radicalitzacioacute perilloacutes per al paiacutes
Egipte ha comenccedilat una espiral de violegravencia similar a la que va patir algegraveria el
1992
liacutebia eacutes un paiacutes desestructurat on es
produeixen constants atacs entre faccions enfrontades
avui es calcula que meacutes de cent brigades armades
actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a
215000 milicians
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
40
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
contraris a Gaddafi havien estat armats des de lrsquoexterior avui es calcula que meacutes de cent brigades armades actuen de forma autogravenoma i que poden agrupar a 215000 milicians62 les lluites pel poder lrsquoexistegravencia encara de miliacutecies progad-dafistes aixiacute com lrsquoarribada de nous combatents drsquoaQmi fugint de lrsquooperacioacute ser-val a mali han provocat un paiacutes en caos on la transicioacute cap a la democratitzacioacute i pacificacioacute sembla perillar quotidianament
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives es-pecials que restringien les llibertats poliacutetiques i civils dels algerians amb les pro-testes del 2011 el president abdelaziz Bouteflika va anulmiddotlar lrsquoestat drsquoemergegravencia a meacutes drsquoanunciar beneficis econogravemics augments salarials i drsquoaltres mesures per palmiddotliar les protestes que se succeiumlen a diversos punts del paiacutes al mateix temps perograve la fi de lrsquoestat drsquoemergegravencia no ha suposat una millora de les llibertats dels algerians ja que srsquoha efectuat paralmiddotlelament amb lrsquoaprovacioacute de lleis drsquoassociacioacute restrictives i amb la continua repressioacute drsquoactivistes i manifestants
la proximitat a les presidencials algerianes el 2014 en quegrave Bouteflika podria tornar a presentar-se per quarta vegada tot i la seva absegravencia en la vida poliacuteti-ca i el seu delicat estat de salut mostren com lrsquoexegravercit algeriagrave no aconsegueix superar la gerontocragravecia deutora encara de la guerra drsquoindependegravencia Per altra banda lrsquooposicioacute poliacutetica i civil no ha aconseguit tampoc refer-se de la guerra civil que tanta divisioacute i suspicagravecia va generar entre la poblacioacute i les forces demo-cragravetiques
al marroc lrsquoanomenat moviment 20 de febrer sorgiacute inicialment drsquoactivistes joves i compromesos amb els drets humans i la democratitzacioacute i obertura del regravegim alauita amb la integracioacute perograve del popular moviment sufiacute drsquoadl wal ihsane (Jus-tiacutecia i caritat) el seguiment i amplitud de les protestes va augmentar tot i que les diferegravencies de plantejament entre els diversos corrents opositors van acabar duent a la ruptura del moviment i a una disminucioacute de la forccedila opositora davant del regravegim aixograve no obstant la pressioacute als carrers unida als aires de canvi que as-solaven la regioacute va dur a una estrategravegia de ldquopastanaga i bastoacuterdquo basada en una reforma constitucional limitada i a una repressioacute que cercava la divisioacute interna de lrsquooposicioacute aixiacute com lrsquoestigmatitzacioacute dels criacutetics amb el regravegim
finalment cal esmentar les manifestacions a mauritagravenia esperonades per lrsquoonada viscuda a la resta dels paiumlsos de la regioacute tot i que les manifestacions i protestes no adquiriren unes grans dimensions van tenir lloc arreu del paiacutes i van formular demandes econogravemiques o de serveis bagravesics perograve tambeacute i sobretot a traveacutes del moviment de joves de la coordinadora del 25 de febrer i tambeacute altres demandes poliacutetiques com la no-intervencioacute dels militars en els afers poliacutetics63
10 coNclusioNs
com hem vist en aquest treball el paper del lrsquoestament militar no eacutes tradicio-nalment el mateix en els sis paiumlsos que ens ocupen tambeacute per aixograve el posici-onament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes al marroc lrsquoexegravercit no interveacute en les revoltes esperonades pel moviment 20 de febrer tot i que aquestes mai no esdevenen amenaces se-rioses per al regravegim alauita a algegraveria el seu rol eacutes repressiu al costat de la policia i dels serveis secrets i tambeacute a mauritagravenia a tuniacutesia lrsquoexegravercit es posiciona a fa-vor de les revoltes assumint el poder interiacute i garantint una transicioacute que encara no ha finalitzat a Egipte el consell superior de les forces armades es posiciona tambeacute ragravepidament a favor de la revolta lidera una transicioacute ambigua i despreacutes drsquoun any de govern civil repregraven el poder i inicia una nova onada de repressioacute i
62 Haddad s (2013)63 ould Khattat m (2011)
a algegraveria lrsquoestat drsquoemergegravencia en vigor des del 1992 i prolongat periogravedicament sota lrsquoamenaccedila de terrorisme proporcionava al regravegim algeriagrave prerrogatives especials
El posicionament de les forces armades davant de les revoltes de 2011 ha estat molt diferent en cada paiacutes
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
41
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
control rere una nova faccedilana de democragravecia degravebil i mantenint les xarxes de po-der de lrsquoera mubarak gairebeacute intactes
Un dels resultats evidents dels canvis i revoltes esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de lrsquoislam poliacutetic Estagrave per veure si aquest islam poliacutetic a tuniacute-sia i el marroc es converteix en un actor en lrsquoalternanccedila de poder desactivant aixiacute cert discurs alarmista alhora que desgastant amb lrsquoexercici del poder el popular eslogravegan ldquolrsquoislam eacutes la solucioacuterdquo drsquoEnnahda a tuniacutesia Justiacutecia i desenvolupament al marroc i tambeacute de lrsquoinjuriat i perseguit Justiacutecia i llibertat a Egipte
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els movi-ments laics i com es reconfiguren mentre que alguns segueixen amb un discurs antiislamista poc atractiu per a la gran majoria de la poblacioacute i srsquoalineen amb uns models autoritaris davant de lrsquoamenaccedila de lrsquoislamisme srsquoevidencia tambeacute un ampli moviment de la societat civil que lluita contra la preponderagravencia de lrsquoexegravercit en la vida poliacutetica i econogravemica en el cas drsquoEgipte o drsquoalgegraveria al marroc les aliances civils i poliacutetiques generades en el marc del moviment 20 de febrer evidencien una complexitat de la vida poliacutetica capaccedil de superar la dicotomia islamisme-laicisme Un debat meacutes profund sobre els objectius socioeconogravemics de la poblacioacute es comenccedila a perfilar
El paper de la Unioacute Europea i dels paiumlsos veiumlns eacutes doncs fonamental a lrsquohora de donar suport a iniciatives civils que se situiumln meacutes enllagrave de la simplista dicotomia islamisme-laicisme i que no caiguin en lrsquoestanc discurs de lrsquoamenaccedila islamista criminalitzada amb la ldquolluita contra el terrorismerdquo argument tan utilitzat pels regrave-gims autoritaris de la regioacute fins ara i de nou a Egipte en els darrers mesos
la reaccioacute tant de la Unioacute Europea com dels EUa despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis substancials ni poliacutetiques coratjoses de les potegravencies internacionals que facilitin avenccedilos democragravetics a la regioacute
tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a jihadistes que srsquohan beneficiat de la inestabilitat poliacutetica de la regioacute de la proliferacioacute drsquoarmes aixiacute com de les renovades rivalitats entre les potegravencies regionals que pretenen jugar un paper en els esdeveniments a traveacutes del finan-ccedilament de certs grups64 la violegravencia i destruccioacute que aixograve ha generat especial-ment a liacutebia perograve tambeacute a tuniacutesia o al sinaiacute egipci soacuten un obstacle que dificulta els ja degravebils i difiacutecils processos de transicioacute a la regioacute
Un altre aspecte important respecte de lrsquoevolucioacute de les revoltes i conflictes in-terns teacute a veure amb lrsquoarribada drsquoarmament a la regioacute la UE havia aprovat el 2008 una Posicioacute comuna (Pc) que regulava les exportacions drsquoarmes amb lrsquoobjectiu drsquoimpedir les transferegravencies drsquoaquest material a determinats paiumlsos en funcioacute de vuit criteris (veure annex) compliment dels acords internacionals sobre aquesta mategraveria (embargaments) violacions dels drets humans existegravencia drsquoun conflicte armat preservar lrsquoestabilitat regional que afecti la seguretat nacional drsquoun estat membre de la UE relacioacute o suport al terrorisme desviacioacute de les armes cap a ter-cers paiumlsos que no dificulti el desenvolupament humagrave (sanitat i educacioacute) de la poblacioacute Eacutes evident que no hi cap dels sis paiumlsos de la regioacute que reuneixi condi-cions perquegrave rebin armes o ajut militar de la UE En canvi tots ells nrsquohan rebut
la deficient aplicacioacute de la Pc per part dels paiumlsos de la UE estagrave originada per la falta drsquouna normativa que clarifiqui cadascun dels vuit criteris a la practica cada paiacutes fa una lectura de la Pc segons els seus interessos comercials o de poliacutetica exterior aquest eacutes el cas de lrsquoEstat espanyol que teacute una llei de comerccedil drsquoames que incorpora la Pc perograve que no evita algunes exportacions encara que estiguin en contradiccioacute amb lrsquoesperit de la Pc Eacutes per tant urgent desenvolupar aquesta
64 Ens referim en concret a lrsquoaragravebia saudita i lrsquoiran
un dels resultats evidents dels canvis i revoltes
esdevinguts els darrers anys eacutes lrsquoascens democragravetic de
lrsquoislam poliacutetic
En aquestes transicions i canvis a la regioacute caldragrave veure com se situen els
moviments laics
la reaccioacute tant de la unioacute Europea com dels Eua
despreacutes del cop drsquoestat del 3 de juliol de 2013 a Egipte no fan albirar perograve canvis
substancials tambeacute eacutes preocupant la proliferacioacute drsquouna amalgama de grups armats des de salafistes a
jihadistes
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
42
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
normativa per impedir que les armes europees arribin a paiumlsos on com en els casos que ens ocupen violen els principis que la Pc preteacuten salvaguardar
aixiacute doncs ni les potegravencies dels EUa ruacutessia la Xina o els paiumlsos de la UE hauri-en de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos perquegrave ells soacuten corresponsables de la repressioacute que aquests governs han infringit en les seves poblacions tambeacute dels conflictes armats interns perquegrave ells han armat al-guna de les parts fins i tot soacuten corresponsables del terrorisme jihadista perquegrave no cal oblidar que els primers mujahidins que van sorgir per anar a lluitar a la guerra drsquoafganistan a principi de 1980 contra la invasioacute soviegravetica van ser armats pels EUa i israel i en retornar al seus paiumlsos drsquoorigen van continuar la seva croa-da islamista i van passar a formar part dels grups armats jihadistes per instaurar estats confessionals islagravemics
Un element a destacar eacutes que de fet tots els canvis de regravegim originats amb les revoltes havien donat en un primer moment el govern de lrsquoestat a liacuteders civils quan el 2010 cinc dels set caps drsquoestat de la regioacute formaven part de la casta mi-litar En el cas drsquoEgipte aixograve ha estat aixiacute des del 30 de juny del 2012 fins al 3 de juliol del 2013 en quegrave el General abdel-fattah al sissi ha restituiumlt el poder de lrsquoestat profund militar rere lrsquoestabliment drsquoun govern civil interiacute
al llarg del nostre informe trobem una clara correlacioacute entre els recursos que els estats destinen a les seves forces armades (vegeu capiacutetol 5) i la capacitat drsquoin-fluegravencia de lrsquoestament militar en la vida poliacutetica aquesta correlacioacute podria sem-blar ogravebvia perograve tambeacute ens hauria de dur a reflexionar sobre les estrategravegies que les forces democragravetiques drsquoaquests paiumlsos han drsquoadoptar per tal de disminuir el poder poliacutetic dels exegravercits tot i el gran repte que aixograve suposa lrsquoexemple meacutes evi-dent drsquoaquesta lluita pel poder el trobem en els esdeveniments que encara se succeeixen a Egipte En aquest sentit la democratitzacioacute hauria drsquoanar en paral-lel amb la disminucioacute de la militaritzacioacute dels estats
amb les dades analitzades i amb la recent contrarevolucioacute esdevinguda a Egipte eacutes evident que una disminucioacute del militarisme al Nord drsquoAgravefrica ha drsquoanar acom-panyada no nomeacutes de decisions poliacutetiques i canvis profunds en lrsquoestructura po-liacutetica sinoacute tambeacute en lrsquoestructura i situacioacute econogravemica dels estats En concret i com hem vist a algegraveria i Egipte lrsquoimportant pes que lrsquoexegravercit manteacute en la vida econogravemica del paiacutes dificulta enormement un canvi de tendegravencia cap a una des-militaritzacioacute de la vida poliacutetica
11 BiBliografia
achy l (2013) Economic Dynamics of the Arab Countries in Turbulence italian institute for international Political studies (isPi) disponible en httpwwwispionlineitsitesdefaultfilespubblicazionianalysis_207_2013pdf
amnistia internacional (2014a) Egypt Roadmap to repression No end in sight for human rights violations disponible en httpwwwamnestyorgenlibraryinfomdE120052014en
amnistia internacional (2014b) Egypt three years on wide-scale repression continues unabated disponible en httpwwwamnestyorgennewsegypt-three-years-wide-scale-repression-continues-unabated-2014-01-23
Billion d (2013) laquoreacutepression en Egypte une nouvelle eacutetape du processus
reacutevolutionnaireraquo Affaires-strategiquesinfo 02092013 httpwwwaffaires-strategiquesinfospipphparticle8546
Ni les potegravencies dels Eua ruacutessia la xina o els paiumlsos de la uE haurien de lamentar o sorprendrersquos dels conflictes que pateixen els sis paiumlsos
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
43
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
Bouhmouch N (2014) eumlthe tindouf refugee camps a moroccaniacutes
reflectionsiacute Jadaliyya15012014 disponible en httpwwwjadaliyyacompagesindex16032the-tindouf-refugee-camps_a-moroccanE28099s-reflections
calvo J (2011) laquoiquestQuieacuten le vende armas a Gadafiraquo Puacuteblicoes 24022011 disponible en httpblogspublicoesaltermundista403c2Bfquien-le-vende-armas-a-gadafi
cembrero i (2014) laquolos drones surcan los cielos del magreb en busca de
terroristasraquo El Paiacutes 26012014 disponible en httpinternacionalelpaiscominternacional20140125actualidad1390655465_185538html
cembrero i i Gonzaacutelez m (2007) laquoEspantildea vende a rabat 1200 blindados
como los usados en afganistaacutenraquo El Paiacutes 06022007 disponible en httpelpaiscomdiario20070206espana1170716414_850215html
consejo de ministros acuerdo de 18012008 disponible en httpwwwlamoncloagobesconsejodeministrosreferencias_2008refc20080118htmmaterial
font t i Beniacutetez f (2011) Informe nuacutem 9 El controvertit comerccedil diacutearmes espanyol 2001-2010 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts804_informe9_caspdf
font t i Beniacutetez f (2010) Informe nuacutem 6 Exportacions espanyoles diacutearmament 1999-2008 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesadjunts600_inf6_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013a) Informe nordm 18 Exportacions espanyoles diacutearmament 2003-2012 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme18_cas_webpdf
font t melero E i simarro c (2013b) Informe nordm 15 Exportacions espanyoles diacutearmament 2002-2011 centre delagraves diacuteEstudis per la Pau disponible en httpwwwcentredelasorgimagesstoriesinformesinforme15_caspdf
Global Peace index 2013 (2013) Institute for Economics and Peace disponible en httpeconomicsandpeaceorgresearchiep-indices-dataglobal-peace-index
Goacutemez l (2013) laquoEgipto represioacuten y constitucioacutenraquo El Paiacutes 28122013 disponible en httpelpaiscomelpais20131219opinion1387448357_772808html
Gonzaacutelez m (2014) laquoEEUU pide prorrogar y ampliar su fuerza para Aacutefrica
en moroacutenraquo El Paiacutes 19012014 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20140119actualidad1390163405_534917html
Gonzaacutelez m (2013) laquoEspantildea desbloquea la venta de aviones militares
a Egiptoraquo El Paiacutes 06102013 disponible en httppoliticaelpaiscompolitica20131006actualidad1381083765_815343html
Haddad s (2013) laquolibye nationalisation probleacutematique et ordre milicienraquo Moyen-Orient nordm 17 Gener-marccedil 2013 pp 40-45
Heildeberg institute for international conflict research database Kosimo
disponible en httpwwwhiikdeenindexhtml
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
44
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica
icBl amp cmc (2012) laquomoroccoraquo Landmine amp Cluster Munition Monitor disponible en httpwwwthe-monitororgindexphpcpdisplayregion_profilestheme2858
iiss (2013) The Military Balance 2013 routledge
international crisis Group (icG 2007) laquoWestern sahara the cost of the
conflictraquo Crisis Group Middle EastNorth Africa Report Ndeg65 11062007 disponible en httpwwwcrisisgrouporg~mediafilesmiddle20East20North20africaNorth20africaWestern20sahara65_western_sahara___the_cost_of_the_conflictpdf
ould Khattat m (2011) laquoles manifestations incitent la mauritanie au
dialogueraquo Magharebia 250311 disponible en httpmagharebiacomfrarticlesawifeatures20110325feature-02
PNUd (2013) Informe sobre Desarrollo Humano 2013 - El ascenso del Sur progreso humano en un mundo diverso Naciones Unidas disponible en httpwwwundporgcontentundpeshomelibrarypagehdrhuman-development-report-2013
siPri (diversos antildeos) Sipri Yearbook oxford University Press disponible en httpwwwsipriorgyearbook
steiman d (2012) laquomilitary decision-making during the arab springraquo
Muftah 29 052012 disponible en httpmuftahorgmilitary-decision-making-during-the-arab-spring
United Nations statistics division (UNsd 2013) Energy Statistics Yearbook 2010 United Nations disponible en httpunstatsunorgUNsdenergyyearbookdefaulthtm
Uppsala conflict data Program Uppsala University disponible en
httpwwwpcruuseresearchUcdP
Us department of state archive office of counterterrorism
vranckx a slijper f i isbister r (2011) Lessons from MENA academia Press disponible en httpwwwpswugentbecrgpublicationsbb2withhyperlinkspdf
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
45
I N F O R M E n uacute m 2 1 El militarisme al Nord drsquoAgravefrica middot aNNEX
aNNEx
posicioacute comuNa 2008944pEsc dEl coNsEll dE la uNioacute EuropEa de 8 de desembre de 2008 per la qual es defineixen les normes comunes que regeixen el control de les exportacions de tecnologia i equips militars
article 2 ndash criteris1
1 criteri 1 respecte pels compromisos i obligacions internacionals dels Estats membres en particular les sancions adoptades pel consell de seguretat de les Nacions Unides o la Unioacute Europea els acords de no proliferacioacute i sobre altres temes aixiacute com altres obligacions internacionals
2 criteri 2 respecte dels drets humans al paiacutes de destinacioacute final i respecte del dret internacional humanitari per part drsquoaquest paiacutes
3 criteri 3 situacioacute interna del paiacutes de destinacioacute final en relacioacute amb lrsquoexistegravencia de tensions o conflictes armats
Els Estats membres denegaran les llicegravencies drsquoexportacioacute de tecnologia o equips militars que provoquin o perllonguin conflictes armats o que agreugin tensions o conflictes existents al paiacutes de destinacioacute final
4 criteri 4 manteniment de la pau la seguretat i lrsquoestabilitat regionals
Els Estats membres denegaran la llicegravencia drsquoexportacioacute quan existeixi un risc manifest que el receptor previst pugui utilitzar la tecnologia o els equips militars destinats a lrsquoexportacioacute per agredir a un altre paiacutes o per imposar per la forccedila una reivindicacioacute territorial
5 criteri 5 seguretat nacional dels Estats membres i dels territoris les relacions exteriors dels quals soacuten responsabilitat drsquoun Estat membre aixiacute com dels paiumlsos amics i aliats
6 criteri 6 comportament del paiacutes comprador enfront de la comunitat internacional especialment pel que es refereix a la seva actitud enfront del terrorisme la naturalesa de les seves aliances i el respecte del dret internacional
7 criteri 7 Existegravencia del risc que la tecnologia o lrsquoequip militar es desviiumln dins del paiacutes comprador o es reexportin en condicions no desitjades
8 criteri 8 compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars amb la capacitat econogravemica i tegravecnica del paiacutes receptor tenint en compte la conveniegravencia que els Estats satisfacin les seves necessitats legiacutetimes de seguretat i defensa amb el miacutenim desviament de recursos humans i econogravemics per a armaments
1 Extracte de la Posicioacute comuna 2008944PEsc Pot consultar el text complet en httpeur-lexeuropaeulexUriservlexUriservdouri=oJl200833500990103ENPdf
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
INF O RME iNformE Nuacutem 5despesa i r+d militar en els pressupostosde lrsquoEstat espanyol any 2010Pere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2009
iNformE Nuacutem 6Exportacions espanyoles drsquoarmament 1999-2008tica font i francesc Beniacutetez marccedil 2010
iNformE Nuacutem 7la veritat de la despesa militar espanyola 2011 despesa i r+d militar en temps de crisiPere ortega i Xavier Bohigasdesembre 2010
iNformE Nuacutem 8Exportacions espanyoles drsquoarmament 2000-2009tica fontfebrer 2011
iNformE Nuacutem 9El controvertit comerccedil drsquoarmes espanyol un negoci secret 2001-2010tica font i francesc Beniacutetez octubre de 2011
iNformE Nuacutem 10Escut antimiacutessils a la base de rota un pas meacutes en la militaritzacioacute mundialteresa de fortuny i Xavier Bohigas febrer de 2012
iNformE Nuacutem 11la Banca armada inversions explosives dels bancs i caixes ragravenquing de la banca armada a EspanyaJordi calvo rufangesmarccedil de 2012
iNformE Nuacutem 12El complex militar-industrial un paragravesit en lrsquoeconomia espanyolaPere ortega i camino simarroabril de 2012
iNformE Nuacutem 13pirateria a somagravelia excusa o oportunitat geopoliacutetica una mirada diferent a la participacioacute militar espanyola i internacional contra la piraterialoretta P martin teresa de fortuny i Xavier Bohigasoctubre de 2012
iNformE Nuacutem 14veritats i mentides al pressupost militar espanyol de 2013Pere ortega octubre de 2012
iNformE Nuacutem 15Exportacions espanyoles drsquoarmament 2002-2011 Quan la venda drsquoarmes eacutes una prioritat poliacuteticatica font Eduardo melero i camino simarroGener de 2013
iNformE Nuacutem 16las otras violencias en ameacuterica latina Pere ortega i moara crivelenteGener de 2013
iNformE Nuacutem 17la induacutestria militar a catalunya un desig insatisfet Pere ortega middot Juny de 2013
iNformE Nuacutem 18Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 19Exportacions espanyoles drsquoarmament 2003-2012tica font Eduardo melero i camino simarroJuliol de 2013
iNformE Nuacutem 20Evolucioacuten de la banca armada en EspantildeaJordi calvo rufangesoctubre de 2013
Justiacutecia i pau middot roger de lluacuteria 126 3r 1a middot 08037 Barcelona middot t 93 317 61 77 middot f 93 412 53 84
wwwcentredelasorg middot infocentredelasorg
centre delagraves drsquoEstudis per la Pau
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
JUSTIacuteCIA I PAU
Gra
fism
e c
olmiddotl
abo
raci
oacute d
e la
fu
nd
acioacute
tam
-tam
amb el suport de
