Informe any pluviomètric 2004-2005 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

Servei Meteorològicde Catalunya

INFORME DE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L’ANY PLUVIOMÈTRIC 2004-2005

Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d’un any i el dia 31 d’agost de l’any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2004 i l’agost de 2005, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d’aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s’han obtingut a partir de les dades de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya (Ninyerola et al., 2001)1. Igualment, també s’aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l’hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig, i l’estiu correspon als mesos de juny, juliol i agost. Per acabar, cal esmentar que al llarg de tot l’informe s’expressen les quantitats de precipitació en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. 2. Precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2004-2005 A diferència de la tendència apuntada en els darrers quatre anys pluviomètrics, en els que els valors de pluja acumulada foren iguals o per damunt de la mitjana, enguany s’han enregistrat valors clarament inferiors. De fet cap de les estacions ha assolit la seva corresponent mitjana climàtica. La distribució geogràfica de la precipitació total acumulada (mapa 2.1) mostra una elevada variabilitat territorial lligada a la riquesa de règims climàtics de Catalunya. Així en pocs quilòmetres de distància s’acumulen valors superiors als 1.000 mm i d’altres que en prou feines arriben als 150 mm. Els valors màxims s’han concentrat al sector a cavall de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i el nord del Ripollès, on s’han superat lleugerament els 1.000 mm. Els més de 500 mm que s’enregistraren al sector proper al cap de Salou corresponen, en bona part, a la forta tempesta caiguda entre els dies 6 i 7 de setembre de 2004, i que deixà en alguns punts més de 200 mm en poques hores. Cal destacar que el sector de la serralada Transversal (Montseny-Guilleries-Collsacabra), que en un any tipus acumularia més de 1.000 mm, en aquest any pluviomètric amb prou feines ha superat els 500 mm.

1 Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J. M. (2001): Atles climàtic digital de Catalunya. Departament de Geografia, Unitat de Botànica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://magno.uab.es/atles-climatic/


2


ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 1093,0 Ulldeter (2.380 m) Ripollès 1077,0 Boí (2.540 m) Alta

Ribagorça 830,2

Molló Ripollès 782,4 Malniu (2.310 m) Cerdanya 779,1 Sant Pau de Segúries

Ripollès 776,2

Vielha e Mijaran Val d'Aran 767,6 Núria (1.971 m) Ripollès 717,4

Els valors mínims s’han concentrat a les comarques del pla de Lleida (Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell), on s’hi han acumulat menys de 200 mm. Aquestes quantitats són pròpies de climes àrids com els de l’àrea litoral d’Almeria (amb precipitació anual inferior als 300 mm), i donen fe de les minses precipitacions assolides enguany:

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 137,8 Castelldans Garrigues 140,3 Seròs Segrià 157,6 Castellnou de Seana

Pla d'Urgell 169,4

Miralcamp Pla d'Urgell 179,8 Lleida – Raïmat Segrià 180,7 Rellinars Vallès

Occidental 181,2

Lleida – Bordeta Segrià 183,7 Al mapa 2.2 es comparen els valors de la precipitació acumulada en el darrer any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics. S’observa com pràcticament la totalitat del territori ha enregistrat dèficits pluviomètrics destacats. Així, bona part del centre i oest de Catalunya mostra percentatges inferiors al 50%, mentre que la resta ho està per sota del 70%. Només els relleus més destacats dels Pirineus, el sector al voltant de l’Alt i el Baix Empordà i el referit àmbit de la costa del Baix Camp mostren valors percentuals que s’acosten a la mitjana:

ESTACIÓ COMARCA % Vinyols i els Arcs Baix Camp 98 Serra de Daró Baix

Empordà 85

la Tallada d'Empordà Baix Empordà

83

Torroella de Montgrí Baix Empordà

82


3


Vielha e Mijaran Val d'Aran 81 Ventalló Alt Empordà 79 Castelló d'Empúries Alt Empordà 77

Els percentatges més baixos s’han obtingut al Prepirineu i les comarques de la Catalunya central, tal i com apareixen a la següent taula:

ESTACIÓ COMARCA %Montserrat – Sant Dimes Bages 25 Font-rubí Alt Penedès 31 Montsec d’Ares (1.571 m)

Pallars Jussà

31

Òdena Anoia 34 Santuari de Queralt Berguedà 34 Clariana de Cardener Solsonès 34 Vilanova de Meià Noguera 35


4


Mapa 2.1. Precipitació acumulada

Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de setembre de 2004 i 31 d’agost de 2005.


5


Mapa 2.2. Comparativa amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 setembre de 2004 i el 31 d’agost de 2005.


6


3. Episodis més important durant l’any pluviomètric 2004-2005 Malgrat el marcat caràcter sec de l’any hidrològic 2004-2005, es poden destacar alguns episodis de precipitació importants : • 06-07.09.04 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 190,7 mm Illa de Buda el Montsià 114,2 mm els Alfacs el Montsià 104,0 mm • 09-11.11.04 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100,4 mm Vielha e Mijaran la Val d’Aran 58,4 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 51,2 mm • 18-20.01.05 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 109,6 mm Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 70,7 mm Sasseuba (2.200 m) la Val d’Aran 70,3 mm • 06-09.02.05 Espolla l’Alt Empordà 165,7 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 154,1 mm Cabanes l’Alt Empordà 141,3 mm • 17.05.05 Serra de Daró el Baix Empordà 93,2 mm St. Pere Pescador l’Alt Empordà 84,8 mm Castelló d’Empúries l’Alt Empordà 80,8 mm


7


4. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2004-2005 4.1. Precipitació durant la tardor de 2004 En climatologia, la tardor és el període entre el dia 1 de setembre i el dia 31 de novembre. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els tres primers mesos (setembre – novembre) i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.1.1 es mostra la precipitació acumulada durant la tardor de 2004 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observa una àmplia àrea al centre i oest del país amb valors inferiors als 50 mm, i només el sector a cavall del litoral del Baix Camp i el Tarragonès acumula totals superiors als 200 mm, conseqüència de l’episodi de pluges del 6 i 7 de setembre de 2004. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents:

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Vinyols i els Arcs Baix Camp 267,1 Vielha e Mijaran Val d'Aran 172,2 Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 168,0 Illa de Buda Montsià 153,0 Punta del Fangar Baix Ebre 152,0

En canvi, les quantitats més modestes s’han obtingut a les estacions que tot seguit s’indiquen :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Alcarràs Segrià 22,3 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 23,8 el Pont de Vilomara Bages 24,0 Alfarràs Segrià 26,1 Tornabous Urgell 26,3 Sant Salvador de Guardiola

Bages 28,8

Font-rubí Alt Penedès

28,8

Cal esmentar que la tardor és l’estació de l’any més plujosa a gran part del litoral i prelitoral de Catalunya. Les quantitats acumulades en aquesta tardor i en aquests sectors han estat clarament inferiors i manifesten el marcat caràcter sec que s’anirà repetint en les estacions següents. Al mapa 4.1.2 es comparen els valors de la precipitació acumulada durant la tardor de 2004 amb els valors mitjans climàtics del mateix període. A excepció de l’esmentat sector de la costa Daurada i algun altre de la Val d’Aran, tot el territori ha enregistrat dèficits pluviomètrics molt destacats, essent els àmbits de la depressió Central i la vall del Llobregat els que han acumulat percentatges inferiors al 30%. Tot seguit es mostren les estacions amb percentatges més elevats:


8


ESTACIÓ COMARCA % Vinyols i els Arcs

Baix Camp 124

Illa de Buda Montsià 77 Vielha e Mijaran Val d’Aran 70 Riudoms Baix Camp 66 Oliana Alt Urgell 65

Tot i que es difícil destacar un únic àmbit geogràfic amb percentatges més baixos, seguidament es presenten aquelles estacions més extremes:

ESTACIÓ COMARCA %el Pont de Vilomara Bages 24Font-rubí Alt

Penedès 29

Sant Salvador de Guardiola

Bages 29


9


Mapa 4.1.1 Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de setembre i 30 de novembre de 2004.


10


Mapa 4.1.2 Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 setembre de 2004 i el 30 de novembre de 2004.


11


4.2. Precipitació durant l’hivern de 2004/05 L’hivern climatològic compren el període entre el dia 1 de desembre i el dia 28 de febrer. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els mesos de desembre a febrer i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.2.1 es mostra la precipitació acumulada durant l’hivern de 2004/2005 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observen els valors màxims a les parts més elevades dels Pirineus, i d’altres de secundaris a les comarques gironines, serra de Prades i els Ports. Els valors mínims s’han concentrat novament a les comarques del pla de Lleida, estenent-se al pre-Pirineu lleidatà, al nord de la vall del Llobregat i al sector al voltant de la serra de Montserrat, amb totals hivernals inferiors als 50 mm. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm)Ulldeter (2.380 m) Ripollès 339,0 Bonaigua (2.250 m) Pallars Sobirà 325,0 Sasseuba (2.200 m) Val d'Aran 254,9 Cassà de la Selva Gironès 242,0 la Tallada d'Empordà

Baix Empordà

239,1

Molló Ripollès 231,2 En canvi, les quantitats més minses s’han assolit a :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm)la Pobla de Segur Pallars

Jussà 9,0

la Seu d'Urgell Alt Urgell 17,0 Alfarràs Segrià 17,3 la Quar Berguedà 18,0 Das Cerdanya 22,0 Sant Romà d’Abella

Pallars Jussà

25,6

Organyà Alt Urgell 26,2 La comparativa dels valors mitjans climàtics hivernals amb els acumulats durant l’hivern 2004/2005, tal i com mostra el mapa 4.2.2, mostra percentatges superiors al 90% a gran part de les comarques gironines, amb tres màxims al nord del Ripollès, als relleus pirinencs de l’Alt Empordà i la desembocadura del Ter, que superaren el 150%. Aquests valors van lligats en bona part a l’episodi de pluges del 6 al 9 de febrer que va acumular totals superiors a 150 mm. També cal destacar els percentatges superiors al 90% presents a la serra de Prades, als Ports i al nord del Pallars Sobirà. El marcat i persistent flux de nord que afectà Catalunya entre mitjans de gener i tot febrer va afavorir l’acumulació de totals pluviomètrics d’entitat en aquest darrer sector. Les estacions amb percentatges més elevats són les següents:


12


ESTACIÓ COMARCA % Ulldeter (2.380 m) Ripollès 201 Torroella de Montgrí Baix

Empordà 153

Castelló d'Empúries Alt Empordà 149 la Tallada d'Empordà

Baix Empordà

143

Ventalló Alt Empordà 142 Cabanes Alt Empordà 139

Els percentatges més baixos s’han concentrat sobretot al Prepirineu lleidatà i a la vall superior del Llobregat, amb percentatges inferiors al 30% :

ESTACIÓ COMARCA %la Pobla de Segur Pallars

Jussà 8

la Seu d'Urgell Alt Urgell 13 la Quar Berguedà 13 Das Cerdanya 16 Montserrat – Sant Dimes

Bages 17

Alfarràs Segrià 18


13


Mapa 4.2.1 Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de desembre de 2004 i 28 de febrer de 2005.


14


Mapa 4.2.2 Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 de desembre de 2004 i el 28 de febrer de 2005.


15


4.3. Precipitació durant la primavera de 2005 La primavera climatològica s’estén entre el dia 1 de març i el dia 31 de maig. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els mesos de març a maig i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.3.1 es mostra la precipitació acumulada durant la primavera de 2005 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observen els valors màxims concentrats a l’entorn dels relleus més destacats del Pallars Sobirà i Val d’Aran, del Ripollès i la Cerdanya. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm)Bonaigua (2.250 m)

Pallars Sobirà 370,0

Ulldeter (2.380 m) Ripollès 363,5 Boí (2.540 m) Alta

Ribagorça 359,0

Espot (2.520 m) Pallars Sobirà 352,5 Malniu (2.310 m) Cerdanya 285,0

En canvi, les quantitats més minses s’han enregistrat a la costa central, delta de l’Ebre i punts de la depressió central, amb totals inferiors a 50 mm:

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm)Illa de Buda Montsià 33,8 Badalona – Mas Ram Barcelonès 38,4 Castelldans Garrigues 39,8 Santuari de Queralt Berguedà 40,0 Barcelona – Ob. Fabra

Barcelonès 40,2

Cal esmentar que la primavera és la segona estació més plujosa de l’any a Catalunya. Tal com mostra el mapa 4.3.2 on es comparen els valors de la precipitació acumulada durant la primavera de 2005 amb els valors mitjans climàtics del mateix període, s’observa que a la majoria de comarques de Catalunya han concentrat percentatges inferiors al 70% i bona part del pre-Pirineu, centre de Catalunya i valls del Ter i la Tordera, per sota del 50%. Els percentatges més elevats s’han obtingut a punts del nord del Pallars Sobirà i del Baix Empordà, aquest darrer associat a l’episodi de pluges del 17 de maig :

ESTACIÓ COMARCA % Bonaigua (2.250 m)

Pallars Sobirà 112

Serra de Daró Baix Empordà 109


16


Boí (2.540 m) Alta Ribagorça

103

Malniu (2.310 m) Cerdanya 99 Aldover Baix Ebre 93

Novament els percentatges més baixos s’han enregistrat a la vall superior del Llobregat, sectors de la serra de Prades i el Barcelonès :

ESTACIÓ COMARCA %Santuari de Queralt Berguedà 15 Barcelona – Ob. Fabra Barcelonès 24 Badalona – Mas Ram Barcelonès 26 la Pobla de Segur Pallars Jussà 28 Begues – PN del Garraf

Baix Llobregat

29


17


Mapa 4.3.1 Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de març i 31 de maig de 2005.


18


Mapa 4.3.2 Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 març i 31 de maig de 2005.


19


4.4. Precipitació durant l’estiu de 2005 A Climatologia, l’estiu és el període comprès entre el dia 1 de juny i el dia 31 d’agost. Per tant, en aquest apartat s’analitza la precipitació acumulada durant els tres darrers mesos (juny – agost) i la seva comparació amb els valors mitjans climàtics. Al mapa 4.4.1 es mostra la precipitació acumulada durant l’estiu de 2005 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S’observen valors màxims a bona part del Ripollès, Pallars Sobirà, la Val d’Aran i sectors del nord del Berguedà, mentre que els valors mínims s’han obtingut al nordest de l’Alt Empordà, depressió central, Alt i Baix Penedès i el delta de l’Ebre. Les quantitats de precipitació més abundants s’han recollit a les estacions següents :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm)Sant Pau de Segúries

Ripollès 307,2

Ulldeter (2.380 m) Ripollès 283,1 Montesquiu Osona 276,1 Molló Ripollès 271,8 Gisclareny Berguedà 250,6 Vielha e Mijaran Val d'Aran 236,8 Núria (1.971 m) Ripollès 232,6

En canvi, les quantitats més modestes s’han concentrat a les estacions :

ESTACIÓ COMARCA Prec (mm) Roses Alt Empordà 26,0 Seròs Segrià 26,6 l'Espluga de Francolí

Conca de Barberà

27,4

Castelldans Garrigues 29,3 Espolla Alt Empordà 29,5 Òdena Anoia 30,6

Cal esmentar que l’estiu és l’estació de l’any més plujosa a gran part del Pirineu i Prepirineu de Catalunya. A diferència de les estacions precedents, aquesta estació sí que ha seguit força aquest patró, essent el Ripollès la comarca més afavorida per les precipitacions. Malgrat tot, durant aquesta estació no s’ha trencat la tendència envers la proliferació de dèficits pluviomètrics. Així, bona part del territori ha enregistrat percentatges inferiors a la mitjana, essent el sector al nord del cap de Creus el sector més sec amb percentatges inferiors al 30% (mapa 4.4.2). La distribució geogràfica de la precipitació ha estat, en aquesta estació estival més erràtica lligada a la seva naturalesa convectiva fent que el mapa de percentatges sigui menys organitzat. Per aquest motiu es detecten àrees amb percentatges iguals o superiors a la mitjana al Baix Empordà, Osona, Ribera d’Ebre,


20


Val d’Aran, Alta Ribagorça i l’àrea litoral al voltant del Baix Camp. Els percentatges més elevats corresponen a les estacions següents:

ESTACIÓ COMARCA % Serra de Daró Baix

Empordà 134

Vinebre Ribera d'Ebre 128Ascó Ribera d'Ebre 126Embassament de Sau

Osona 110

Les estacions amb dèficits de pluja més destacats durant l’estiu 2005 són:

ESTACIÓ COMARCA %Espolla Alt Empordà 24 Òdena Anoia 25 Roses Alt Empordà 25 Montsec d’Ares (1.571 m)

Pallars Jussà 28

l'Espluga de Francolí Conca de Barberà

29

Mas de Barberans Montsià 30


21


Mapa 4.4.1 Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació pel període entre els dies 1 de juny i 31 d’agost de 2005.


22


Mapa 4.4.2 Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 90% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya pel període comprès entre l’1 de juny i el 31 d’agost de 2005.

Informe any pluviomètric 2004-2005 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...

Documents

Transcript of Informe any pluviomètric 2004-2005 · 2016. 4. 14. · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona...