Núm. 33 · Febrer 2012

És un butlletí destinat a la difusió dels principals agregats macroeconòmics, obert a la col·laboració de persones i institucions que treballen entorn de l’anàlisi econòmica.

Només té propòsits informatius, per consegüent SA NOSTRA” no es responsabilitza de l’ús que se’n faci. Les opinions i estimacions són del Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”), per la qual cosa poden estar subjectes a variacions.

S’imprimeix en paper ecològic i el preu inclou únicament les despeses d’edició i d’impressió.

No es permet la reproducció total o parcial d’aquest document ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, sia electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís dels titulars del copyright.

PVP: 6 €

La publicació d’actualitat econòmica de les Balears

Núm. 33 · Febrer 2012

Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”)

DireccióAntoni Riera Font i Aina M. Ripoll Penalva

Elaboració

Alejandro Campos Fernández, Virtudes Fernández Ávila, Cosme Garcias Ollers, Antoni Riera Font, Aina M. Ripoll Penalva i Miquel Salvà Garví

Assessorament editorial i lingüísticÀngels Àlvarez Garí

Maquetació: LABODONI comunicació i disseny

© de la present edició: SA NOSTRA”, Caixa de Balears © del text: Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”)

Data de tancament: 17 de febrer de 2012

El comentariI si el culpable no fos l’euro?

Conjuntura internacional i espanyola

Panorama econòmic

Mercat financer

Conjuntura balear

Producció i demanda

Mercat turístic

Mercat laboral

Preus

Medi ambient

1

5

17

29

39

49

59

67

Elcomentari

1

Enguany fa deu anys de l’entrada en circulació de la moneda única.

Encara que l’euro ja era una realitat als mercats financers inter­

nacionals l’any 1999, no va ser fins a l’1 de gener de 2002 que els

ciutadans varen tenir a la butxaca els primers bitllets i monedes.

L’euro va venir acompanyat de calculadores, reajustaments de pro­

grames informàtics, guies de bones pràctiques i molta expectació,

però la seva estrena significava quelcom més que un mer canvi ope­

ratiu d’una moneda per una altra. L’euro feia palesa la plena culmi­

nació del Mercat Únic Europeu. De la integració monetària se’n des­

prenien l’eliminació dels costos de transacció derivats de l’existència

de diverses monedes, l’augment de la transparència dels mercats

a nivell internacional i una important reducció de la incertesa en

rebaixar la volatilitat canviària. Aquests tres elements reforçaven la

integració comercial de l’Eurozona i ampliaven exponencialment els

moviments de persones, tecnologia i, sobretot, de capital. Alhora,

la renúncia a la política monetària pròpia i l’emergència d’un banc

central supranacional, feia de la zona de l’euro una àrea d’estabili­

tat macroeconòmica, caracteritzada per una menor volatilitat dels

preus i dels tipus d’interès.

L’increment de l’eficiència productiva, la reducció de la prima de risc

incorporada als tipus d’interès reals, la major transparència, les menors

taxes d’inflació, juntament amb l’augment de l’estalvi públic com a

conseqüència de la major disciplina fiscal que exigia el Pacte d’Estabi­

litat i Creixement s’erigien en una font gens menyspreable d’estímul

al creixement econòmic que beneficiaria especialment, almanco a

curt termini, aquelles regions que, com les Balears, s’havien carac­

teritzat per una inflació superior a la mitjana europea, una menor

disciplina fiscal i una elevada prima de risc canviari.

A l’estímul al creixement que l’euro duia associat, el Banc Central

Europeu (BCE) n’hi va afegir un altre. I és que l’entrada en circulació

de la divisa europea va coincidir amb una fase del cicle econòmic de

caire contractor que obligà el BCE, igual que les principals autori­

tats monetàries internacionals, a practicar una política monetària

expansiva orientada a compensar la pèrdua d’empenta del consum

i de la inversió privada, per tal de defugir una recessió que, d’altra

manera, semblava assegurada.

Les successives retallades del tipus d’interès rector es varen traduir

ràpidament en una reducció dels tipus d’interès aplicats per les en­

titats financeres a la seva clientela, la qual cosa va provocar l’accele­

ració del crèdit subscrit pel sector privat.

Tot plegat va tenir dos efectes contraposats. D’una banda, es va

estimular la demanda agregada de l’arxipèlag –amb la qual cosa es

va contenir l’alentiment de l’economia i s’afavorí l’inici d’una nova

etapa expansiva–. D’altra banda, es va desencadenar la gestació

d’una sèrie de desequilibris que començaren a afectar els balan­

ços empresarials i els comptes familiars i que, en darrera instància,

acabaren alterant les pautes de consum i d’inversió, tant de l’esfera

pública com privada, fins a crear una espiral de despesa excessiva i

inversió improductiva.

Potser és necessari puntualitzar que l’aparició d’aquests desequi­

libris en forma de deute exterior –públic i privat– i d’una pèrdua

contínua de productivitat no va ser directament imputable a l’en­

trada en circulació de l’euro o a les decisions de política monetària

adoptades en aquell moment pel BCE, ni tan sols al retard en què

hauria valgut la pena capgirar­ne l’orientació. No, en realitat va ser

la manca d’anticipació i adaptació a les noves regles de joc comu­

nitari i la temptació de la inèrcia el que, en un context favorable de

finançament, va seguir alimentant a l’arxipèlag el patró de creixe­

ment basat en costos baixos que havia caracteritzat les dècades an­

teriors i que l’entrada en circulació de l’euro, implícitament, s’havia

encarregat de fer prescriure, tal com ho certificava la impossibilitat

d’efectuar a partir d’aleshores devaluacions competitives com les de

la primera meitat dels noranta.

I és que l’euro va comportar una modificació substancial del marc

competitiu que recomanava un progressiu canvi d’actitud des d’una

excessiva preocupació per la competitivitat basada en el preu, im­

possible de recuperar a través de devaluacions, cap a un creixent

I si el culpable no fos l’euro?

2

protagonisme d’altres factors orientats a assolir avantatges compe­

titius a llarg termini per la via de la diferenciació de productes o de la

focalització en els segments de mercats on es gaudeix d’avantatges

absoluts. Ambdues vies apel·len a la qualitat, entesa com la produc­

ció de béns i serveis capaç de generar, atès un mateix nivell de cos­

tos, un valor afegit superior. A dir veritat, la recomanació de l’euro

no era arbitrària, no en va com és demostrat que aquestes dues vies

són les úniques que garanteixen a llarg termini el sosteniment i la

millora del nivell de benestar de la societat.

Aleshores, les Balears, a diferència d’altres regions d’Europa, no

s’ho varen creure i deu anys després la dilació en el viratge del sis­

tema econòmic regional cap a la qualitat és especialment evident i

dolorosa. No només per l’erosió de la productivitat i la pèrdua de

posicions en PIB per càpita que ha patit l’arxipèlag durant aquesta

dècada, sinó per la magnitud de l’ajust que han experimentat varia­

bles reals com el creixement i l’ocupació, des que a l’estiu de 2007

s’encetà la crisi financera internacional.

Avui, la crisi del deute sobirà, també anomenada crisi de l’euro o

crisi de la zona euro, com es coneixen els esdeveniments que han

anat afectant negativament els països de l’Eurozona, recorda insis­

tentment els costos que sobre la competitivitat i, en definitiva, sobre

el benestar té subestimar els riscos a llarg termini i deixar­se seduir

pels beneficis immediats i gairebé sempre transitoris, com són els

associats a l’entrada de l’euro o al manteniment dels tipus d’interès

en nivells inferiors als requerits per les condicions contemporànies

de la demanda.

Potser per això mateix, allò que fa deu anys l’euro recomanava, ha

esdevengut avui una exigència per a l’arxipèlag i, en definitiva, per

al conjunt de la zona euro. Dissortadament, emperò, la impossibi­

litat de corregir els desequilibris estructurals de manera immediata

mitjançant transferències fiscals entre les regions de l’Eurozona,

obliga a les Balears a virar cap a la qualitat en un context de des­

endeutament i de difícil absorció dels costos reals –no nominals–

derivats de la insolvència.

Paral·lelament, atès que els desequilibris centre­perifèria han arribat

a comprometre la viabilitat de l’euro, la UME es veu obligada a tallar

d’arrel les mancances institucionals que durant una dècada han im­

pedit corregir la miopia de les regions europees, especialment de la

perifèria, i que han llegat un nivell de deute exterior, públic i privat,

insostenible i unes divergències de competitivitat inassumibles per

una àrea econòmica integrada. I és que els mecanismes europeus

que havien de controlar i, arribat el cas, ajustar aquests desequilibris

no només no s’han aplicat de manera rigorosa sinó que han resultat

clarament insuficients.

Per això, deu anys després de l’entrada en circulació de l’euro, les

Balears i la UME han de fer una passa endavant. I és que qualsevol

fórmula per retornar el creixement econòmic, resoldre els proble­

mes de finançament o repartir els costos de la crisi entre les di­

ferents parts implicades, necessita garantir la convergència de les

productivitats regionals o, en el pitjor dels casos, mitigar les con­

seqüències de la divergència. Cal ser conscients que això significa,

d’una banda, transformar el sistema econòmic regional, abandonar

el model competitiu tradicional i activar noves palanques de valor

i, de l’altra, redissenyar la UME, cedir sobirania i acceptar un major

grau d’integració fiscal. Només així es podrà garantir la solidesa a

llarg termini de la moneda única. Un objectiu que avui continua sent

tan prioritari com fa deu anys, encara que avui sigui més difícil d’as­

solir que aleshores. Sigui el que sigui, l’euro, lluny de ser el culpable,

continua sent el millor aliat per fer cara a moments de dificultats

com l’actual i assegurar que les Balears seguesquin participant amb

garanties del joc global. Fora de l’euro, els costos reals (creixement

i ocupació) i nominals (preus, tipus d’interès i tipus de canvi) de la

crisi serien encara majors.

3

Principals macromagnituds

* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d›atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa

Font: Bureau of Economic Analysis, Bureau of Labor Statistics, Eurostat, INE, OCDE, Reserva Federal de St. Louis, Statistics Bureau of Japan, Tresoreria General de la Seguretat Social i elaboració pròpia

2010 20112010 2011

3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

PIB Estats Units 3,0 1,7 3,5 3,1 2,2 1,6 1,5 1,6

Japó 4,4 ­0,9 5,5 3,1 ­0,3 ­1,7 ­0,5 ­1,0

UME 1,8 1,5 2,1 2,0 2,4 1,6 1,3 0,7

Alemanya 3,6 3,1 4,0 3,8 4,6 2,9 2,7 2,0

Regne Unit 2,1 0,9 3,0 1,7 1,7 0,6 0,5 0,8

Espanya ­0,1 0,7 0,4 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3

Balears ­0,9 0,3 ­0,4 ­0,2 ­0,1 0,4 0,7 0,2

Inflació Estats Units 1,6 3,2 1,2 1,2 2,2 3,3 3,8 3,3

Japó ­0,7 ­0,3 ­1,0 ­0,3 ­0,5 ­0,4 0,1 ­0,3

UME 1,6 2,7 1,7 2,0 2,5 2,8 2,7 2,9

Alemanya 1,2 2,5 1,2 1,6 2,2 2,5 2,6 2,6

Regne Unit 3,3 n.d. 3,3 3,4 4,1 4,4 4,7 n.d.

Espanya 1,8 3,2 2,0 2,6 3,5 3,5 3,1 2,8

Balears 1,7 2,9 1,8 2,2 3,0 3,1 2,6 2,6

Taxa d'atur Estats Units 9,6 9,0 9,6 9,6 9,0 9,0 9,1 8,7

Japó 5,1 4,6 5,0 5,0 4,7 4,6 4,4 4,5

UME 10,1 10,1 10,2 10,1 10,0 10,0 10,2 10,4

Alemanya 7,1 5,9 6,9 6,6 6,3 6,0 5,8 5,6

Regne Unit 7,8 n.d. 7,7 7,8 7,7 7,9 8,2 n.d.

Espanya 20,1 21,7 19,8 20,3 21,3 20,9 21,5 22,9

Balears 20,4 22,0 17,1 22,2 25,4 19,5 17,8 25,2

Ocupació Estats Units ­0,7 1,0 ­0,1 0,5 0,9 0,8 1,1 1,2

Japó ­0,3 ­2,2 0,0 0,1 ­1,6 ­3,7 ­3,2 ­0,1

UME ­0,5 n.d. ­0,2 0,1 0,2 0,4 0,3 n.d.

Alemanya 0,5 1,3 0,8 1,0 1,4 1,3 1,3 1,4

Regne Unit 0,2 n.d. 1,0 0,8 1,4 0,8 ­0,4 n.d.

Espanya ­1,9 ­1,5 ­1,3 ­1,2 ­1,3 ­1,0 ­1,4 ­2,2

Balears ­2,6 ­1,6 ­1,5 ­2,0 ­2,5 0,2 ­0,1 ­4,4

Conjunturainternacional

5

Any nou, economia nova? De la recurrència dels fets i la urgència de les accions.

Les expectatives de recuperació, marcides a marxes forçades des de

la tardor, han acabat deslluint el primer balanç anual del decenni i,

tot i saber que ja descomptaven un procés més llarg i enutjós del

que seria desitjable, han mutat novament en un repertori ampli i

variat de riscos a la baixa que atorga altes dosis d’incertesa a l’esde­

venir d’aquest nou exercici.

I pot sonar poc engrescador, però és previst que entrin en es­

cena pocs elements nous. Volatilitat financera, atur elevat, des­

equilibris fiscals, endeutament excessiu, crèdit escàs... componen

una lletania de fronts oberts que no només arrosseguen a la

sensació tediosa del déja vu, sinó que obliguen l’economia a

emular el costum humà d’acabar prorrogant els bons propòsits

un any més. En aquests termes, estabilitzar el mercat financer,

normalitzar les condicions laborals, sanejar els comptes públics,

despalanquejar els balanços privats, recapitalitzar el sector ban­

cari... continuen més vigents que mai a l’estrena del nou calen­

dari, alhora que l’especificació i la implementació definitiva dels

plans, reformes i polítiques que els sustenten guanyen en urgèn­

cia descaradament.

Perquè l’objectiu, per damunt de tot, és tornar a créixer. O millor dit,

aconseguir forjar els fonaments d’una senda de creixement sòlida i

estable, capaç de crear ocupació i mantenir les rendes. En aquesta

tasca, l’any que s’ha acomiadat sembla no haver­hi aportat gaire,

atès que com a segon exercici de la recuperació’ no ha permès

prendre l’embranzida suficient ni bastir de manera fefaent els fona­

ments necessaris per vèncer els riscos que continuen, avui, tenyint

l’escena econòmica mundial.

Panoramaeconòmic

Perspectives econòmiques mundials

* Taxes de variació anual en percentatges ** Previsions revisades el mes de gener

Font: FMI

20112012

2013Anual 4t trim.

Economia mundial 3,8 3,3 3,4 3,9

Economies avançades 1,6 1,2 1,3 1,9

Estats Units 1,8 1,8 1,5 2,2

Japó ­0,9 1,7 1,9 1,6

UME 1,6 ­0,5 ­0,2 0,8

Mercats emergents i economies en desenvolupament 6,2 5,4 6,0 5,9

Europa Central i de l'Est 5,1 1,1 1,4 2,4

Xina 9,2 8,2 8,5 8,8

Índia 7,4 7,0 6,9 7,3

Amèrica Central i Llatina 4,6 3,6 3,3 3,9

6

A nivell supranacional, els responsables d’alguns organismes, com

Christine Lagarde del Fons Monetari Internacional (FMI), atribueixen

part del deteriorament de la situació econòmica, i consegüentment

l’erosió de les perspectives, a la manca de determinació col·lectiva

per enfilar una solució basada en la cooperació. No en va, cal man­

tenir ben present que en un món tan interconnectat com l’actual

difícilment els problemes europeus poden no tenir conseqüències

sobre l’economia nord­americana, i viceversa, de la mateixa manera

que el que succeeix a les economies avançades, en conjunt, no pot

deixar d’afectar la resta, malgrat els diferencials positius de creixe­

ment que mantenen les economies emergents.

En aquest marc, l’FMI reconeix a les previsions de creixement eme­

ses el mes de gener dos grans fets. Primerament, l’entrada en una

nova fase de desacceleració econòmica que situa el creixement

mundial d’aquest exercici en el 3,3% (vs 3,8%, 2011), després de

retallar set dècimes la mateixa previsió emesa al final de l’estiu.

De segon, la transmissió, en major o menor grau, de la desaccelera­

ció esperada a les economies avançades (1,2% vs 1,6%, 2011) a les

economies emergents (5,4% vs 6,2%, 2011), per tal com l’escapça­

da de set dècimes efectuada a la previsió global s’ha reproduït en

una magnitud idèntica en ambdós casos.

La revisió de l’escenari previst per al present exercici es basa en l’em­

bossament del procés de recuperació a la recta final de l’any passat,

agreujat en gran manera per les complicacions de la crisi europea

del deute, mentre que el deteriorament relatiu de les economies

més dinàmiques del planeta s’estima d’acord amb la desacceleració

dels intercanvis comercials internacionals i, sobretot, amb l’abati­

ment dels fluxos de capital que reben procedents de les economies

avançades. Així les coses, es preveu que la pèrdua d’embranzida

afecti els indrets que segueixen exhibint els comptadors de creixe­

ment més reeixits –com són la Xina (8,2% vs 9,2%, 2011) i l’Índia

(7% vs 7,4%, 2011)–, però també els d’altres regions que acullen

economies emergents com són les de l’Amèrica Central i Llatina

(3,6% vs 4,6%, 2011) i, sobretot, les de l’Europa Central i de l’Est

(1,1% vs 5,1%, 2011).

Sigui el que sigui, la taula de previsions no dubta a assenyalar l’eco­

nomia europea com a principal focus de tensió, atès que situa la

trajectòria de la UME en terreny negatiu (­0,5% vs 1,6%, 2011) des­

prés de reconsiderar 1,6 punts percentuals a la baixa les expectatives

formulades el passat mes de setembre. Aquest comportament,

que dista del discret però estable balanç previst per als Estats Units

(1,8%, ambdós exercicis), acull situacions força contraposades entre

els diferents partícips de l’euro, per tal com la desacceleració nota­

ble de l’eix centreeuropeu –format per França (0,2% vs 1,6%, 2011)

i Alemanya (0,3% vs 3%, 2011)– torna a esdevenir fallida als estats

mediterranis –com és el cas d’Itàlia (­2,2% vs 0,4%, 2011) i Espanya

(­1,7% vs 0,7%, 2011)– d’acord amb un procés d’erosió gradual

que situaria el comptador del quart trimestre (­2,7%, Itàlia; ­2,1%,

Espanya) part davall de la mitjana anual.

En unes condicions com aquestes, subjectar el procés de recuperació

en el restabliment de la confiança dels agents dificulta els progres­

sos, ja que resulta força complicat fixar i assegurar les expectatives

en un marc en què l’economia real continua perdent la força que

els riscos financers segueixen guanyant. La ruptura del cercle viciós

instal·lat entre les magnituds reals i financeres –reforçat encara més

pel vincle establert entre el dèficit fiscal i el risc d’impagament as­

sociat a la cotització del deute– és imprescindible atès l’elevat grau

de perillositat que comporta. I en aquest afer, l’homogeneïtat de

les receptes no casa amb la disparitat de comportaments que es

distingeixen entre l’una i l’altra meitat del món, entre l’un i l’altre

costat de l’Atlàntic, entre els països que integren un mateix bloc

econòmic, tot i que el mal, o millor dit, l’origen del mal, sigui únic.

Trobar la resposta adequada en cada cas obliga a tornar a repassar i

prioritzar els interrogants i, així mateix, a reconsiderar la prescripció

efectuada i la dosis. Des dels organismes internacionals es comença

a assenyalar el flac favor que una onada generalitzada d’austeritat,

sense prendre en compte, en aquest cas, l’esforç fiscal que corres­

pondria a cadascun dels països d’acord amb les seves especificitats,

pot acabar fent al creixement i a l’ocupació, precisament els ítems

que han tornat a renovar la vigència dels bons propòsits.

La recuperació nord-americana continua sent massa lenta per restaurar l’escena laboral i donar ales a la despesa privada.

L’economia nord­americana ha afrontat la recta final de l’any amb cer­

ta valentia, sobretot prenent en compte el sotrac experimentat tant

pel comptador com per les expectatives de creixement a bona part

del món avançat. Tant és així que la senda intertrimestral, tot i la seva

timidesa, ha tornat a guanyar dues dècimes el quart trimestre (0,7%),

7

tal com ho va fer els dos trimestres anteriors. En tot cas, cal re­

conèixer que aquesta cadència no és suficient per remuntar la

senda interanual de creixement de manera decidida, atès que

l’1,6% de l’últim quart de l’any confirma que el ritme d’avanç ha

romàs estancat en el nivell dels dos trimestres anteriors (1,5%,

3r trim. vs 1,6%, 2n trim.), el més minso del bienni de recuperació.

És per això que aquests resultats no han impedit que el balanç anual

reflectís un augment real (1,7%) força inferior al del passat exercici

(3%) i, altre cop, massa poc vigorós si es té en compte que es tracta

d’una fase expansiva que té com a objectiu compensar una recessió

exageradament profunda. I la situació es converteix en un proble­

ma no perquè s’hagi assolit més o menys tard el nivell d’activitat

precrisi –que a les acaballes de l’any fins i tot s’ha superat–, sinó

perquè s’ha assolit amb aproximadament sis milions menys de llocs

de treball.

La normalització de les condicions laborals es va convertint en la

pedra de toc de la resolució de la crisi nord­americana, ja que sen­

se el restabliment de l’ocupació i, consegüentment, dels ingressos

familiars, sembla impossible reactivar el consum privat, l’artífex per

a la consolidació de la senda de creixement nacional a curt i a mitjà

termini. De moment, l’ocupació es recupera molt lentament, atès

que, afegit l’augment interanual del quart trimestre (1,2% vs 1,1%,

3r trim.), ha rescabalat poc menys d’una sisena part de la pèrdua

acumulada durant el trienni 2008­2010. Al mateix temps, la taxa

d’atur segueix duplicant pràcticament els registres de la passada

fase expansiva, si bé ha aconseguit moderar­se a la recta final de

PIB, inflació i taxa d’atur als Estats Units

* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Bureau of Economic Analysis, el Bureau of Labor Statistics i la Reserva Federal de St. Louis

PIB

Inflació

Taxa d'atur

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

8

l’any (8,5%, desembre vs 8,9%, octubre) i situar­se part davall del

9% per primer cop des del mes de maig de 2009.

En aquest marc, la despesa privada ha tornat, emperò, a perdre

embranzida (1,6% vs 2%, 3r trim.), comportament que ha afec­

tat el consum de serveis (1,2% vs 1,5%, 3r trim.) i l’adquisició de

béns, siguin duradors (6,5% vs 7%, 3r trim.) o peribles (0,7%

vs 1,4%, 3r trim.). Això ha succeït tot i la relativa recuperació no­

minal de la remuneració dels assalariats (3,4% vs 2,8%, 3r trim.)

després de tres trimestres consecutius de desacceleració progres­

siva, però també al marge de la moderació dels preus finals (3,3%

vs 3,8%, 3r trim.), afavorida en gran manera per la contenció dels

preus de la benzina. I és que, malgrat la millora de la confiança

assenyalada per The Conference Board (64,5 punts, desembre

vs 46,4 punts, setembre), tot indica que totes aquestes qüestions

no conviden els nord­americans a incrementar la seva predisposi­

ció al consum, però sí a alleugerir la pressió que segueixen exer­

cint sobre la seva capacitat d’estalvi. En aquest sentit, cal prendre

en compte que l’estavi familiar ha tancat l’exercici defallint al per­

centatge de la renda disponible més baix de l’últim quadrienni

(3,7% vs 3,9%, 3r trim.).

I és que en aquest tauler d’escacs en què s’ha convertit la restaura­

ció de l’economia nord­americana, la reactivació del consum privat

no només resulta necessària per l’aportació que efectua directa­

ment sobre el comptador agregat de creixement, sinó perquè és

susceptible de contribuir­hi mitjançant l’efecte que suscita en altres

partides de la demanda nacional. En aquest sentit, cal prendre en

compte que bona part de l’aportació positiva efectuada al marca­

dor del quart trimestre i, sobretot, el fet que no s’acabàs conta­

giant del sotrac patit per altres economies de l’entorn global, ha

respost al viratge a l’alça del cicle d’inventaris. La necessitat de bona

part del teixit empresarial de reconstruir els seus estocs ha disparat

inter anualment la variació d’existències (46,2%), fet que cal pensar

que només podrà continuar contribuint així de positivament si els

consumidors també incrementen la seva predisposició a adquirir

els productes emmagatzemats.

L’aportació del cicle d’inventaris ha estat cabdal per impulsar

significativament la demanda d’inversió (7,7% vs 1%, 3r trim.),

atès que la formació bruta de capital fix s’ha desaccelerat (6,6%

vs 7,6%, 3r trim.) d’acord amb el refredament relatiu de la inversió

productiva (7,3% vs 9,1%, 3r trim.), especialment en termes

d’instal·lacions (2,7% vs 7,4%, 3r trim.) i sens perjudici del dina­

misme que segueix palesant la partida d’equipament i programari

informàtic (9% vs 9,7%, 3r trim.). En aquests termes, la confiança

de l’empresariat, sobretot a la indústria, continua reflectint eleva­

des dosis d’incertesa, per tal com l’índex elaborat per l’Institute

for Supply Management ha acomiadat l’exercici en nivells que,

tot i començar a recuperar­se del sotrac de l’estiu (53,9 punts,

desembre vs 50,8 punts, octubre), fluctuen en valors excessiva­

ment baixos si es té present que es tracta d’un context a priori

expansiu.

Al mateix temps, la inversió residencial ha evolucionat en terreny

positiu per segona vegada consecutiva (3,3% vs 1,3%, 3r trim.), si

bé el nivell d’activitat enrevolta amb prou feines la meitat dels perío­

des precrisi. El repunt dels habitatges iniciats el darrer quart de l’any

(21,9% vs 5,3%, 3r trim.) il·lustra el comportament d’aquest seg­

ment de la formació bruta de capital, si bé cal prendre en compte

que les taxes són elevades perquè els nivells de partida després d’un

sexenni d’escapçada continuen sent molt baixos.1 El mercat immo­

biliari segueix afectat per un excés d’oferta que les execucions per

impagament dels crèdits hipotecaris no alleugereixen, fet que no

permet cauteritzar l’hemorràgia que els preus residencials, segons

l’índex compost Case­Shiller, han seguit manifestant (­3,7%,

novembre; ­3,4%, octubre) i que ja compleixen prop d’un quin­

quenni de retallades.

Mentrestant, el negoci exterior ha tornat a contribuir al comptador

de creixement agregat amb una aportació minsa però positiva (0,1 pp

vs 0,4 pp, 3r trim.) que descansa en el ritme d’ascens de les exporta­

cions (5,2% vs 6%, 3r trim.), més dinàmic en termes de béns (5,7%

vs 6,7%, 3r trim.) que de serveis (3,9% vs 4,1%, 3r trim.). Aquest

fet, juntament amb el perfil més baix que presenten les importa­

cions, tot i la seva tendència a accelerar­se (3,8% vs ­2,1%, 3r trim.),

ha permès reduir respecte d’un any enrere el resultat negatiu de la

partida exterior neta (­2%).

1 Com a referència, només cal pensar que la xifra d’habitatges iniciats al llarg de l’últim trimestre de l’exercici (1,97 milions) dista substancialment de la mitjana registrada durant el període de màxima expansió immobiliària (superior als 6 milions, 2005­2006), de la mateixa manera que el còmput anual (7,3 milions) es redueix a menys d’una tercera part dels volums extraordinaris visats un quinquenni enrere.

9

El sosteniment del sector exterior, en un marc en què el dòlar perd

fortalesa i el comerç global perilla enfront de noves onades d’in­

certesa arreu dels mercats, resulta tan cabdal com el reforçament

de la despesa privada, atès que el rol compensador atribuïble al

consum de les administracions públiques romandrà constret du­

rant un llarg període de temps al servei de l’indefugible procés de

consolidació fiscal. El dèficit de l’Administració nord­americana s’ha

reduït, segons les darreres estimacions de la comptabilitat nacional

referides al tercer trimestre, al 10,6% del PIB (vs ­11,1%, 2n trim.),

taxa encara força elevada que, si més no, hauria de tornar a reta­

llar­se el quart trimestre d’acord amb l’escapçada del consum públic

(­2,9% vs ­2,4%, 3r trim.), que, si bé és perceptible a tots els ni­

vells, ha afectat especialment la partida de defensa nacional (­3,7%

vs ­2,6%, resta).

I és que, d’acord amb les estimacions de l’FMI, el dèficit públic nord­

americà disminuirà lentament al llarg del proper bienni, al mateix

temps que el deute contret per finançar­lo es mantendrà part da­

munt del 100% del PIB, una fita que s’hauria conquerit precisament

aquest darrer exercici (102%). L’escomesa d’un pla fiscal creïble i

rigorós que garantesqui el sanejament dels comptes a mitjà termini

resulta tant o més necessari que les mesures extraordinàries que des

de la vessant monetària de la política econòmica es van prenent per

a la reactivació a curt termini. Respecte d’aquesta darrera qüestió

destaca la decisió de la Reserva Federal, anunciada la darrera set­

mana de gener, de mantenir el preu oficial dels diners al voltant del

zero (0%­0,25%) fins a finals de 2014, si bé prou ressenyable és la

preocupació d’aquesta institució envers la possibilitat que els preus

finals puguin acabar fluctuant en nivells massa baixos, sentiment

en el qual s’enquadra la fixació per primer cop d’una taxa objectiu

d’inflació a llarg termini (2%).

L’economia japonesa perd el suport exterior.

Els comptes de l’economia nipona no surten, sobretot des que a

l’atonia de la demanda interna, s’hi ha afegit la fallida continuada

de la demanda exterior. De fet, el darrer trimestre de l’any s’ha sal­

dat amb un nou retrocés intertrimestral del producte interior brut

(­0,6% vs 1,7%, 3r trim.), que ha situat per quarta vegada conse­

cutiva la senda interanual de creixement en terreny negatiu (­1%

vs ­0,5%, 3r trim.) i ha contribuït a fer que el balanç anual hagués

d’assumir una retallada (­0,9%) que desfà part del camí que s’havia

recorregut l’exercici anterior amb l’únic resultat positiu (4,4%), per

altra part, de l’últim quadrienni.2

El cas és que el comptador real d’activitat no ha deixat de ser­

pentejar a la recta final de l’any, atès que s’ha debatut entre els

esforços d’una demanda interna que tracta de surar en un bassal

de forces contractores i realitza aportacions positives però minses

(0,1 pp, 3r i 4t trim.), i la inevitable pèrdua continuada de dècimes

per part del sector exterior, que acumula quatre trimestres restant

empenta al creixement agregat (­1,1 pp vs ­0,6 pp, 3r trim.). Poques

vegades l’economia nipona havia completat un exercici sense el

suport de la demanda externa, no en va el sector exportador i, de

retruc, la indústria que en bona part el sustenta, són l’eix sobre el

qual pivota la prosperitat nacional. Durant els darrers períodes,

el refredament de la demanda global, juntament amb les conse­

qüències conjunturals derivades de les inundacions tailandeses i

l’apreciació progressiva del ien, han fet fluctuar de manera indis­

criminada les vendes nipones a la resta del món (­1,7% vs 1,2%,

3r trim.), amb un resultat que no ha pogut compensar, en cap

cas, el dinamisme de les importacions (5,7% vs 5,3%, 3r trim.).

Tot plegat ha provocat el deteriorament de la posició neta exte­

rior de l’economia, per tal com el superàvit per compte corrent

de la balança de pagaments ha assolit el darrer quart de l’any un

import històricament minso que, xifrat en 1,75 bilions de iens,

ha rebaixat a menys de la meitat el nivell registrat un any enrere

(vs 4,32 bilions de iens).

La pèrdua de marge net a l’exterior ha conviscut amb el compro­

mís creixent dels comptes públics a l’interior. I és que el sosteni­

ment de la senda expansiva de la despesa de les administracions

(1,8% vs 1,9%, 3r trim.), en gran manera subjecte als plans de re­

construcció després del desastre natural del passat mes de març,

hauria enfilat el dèficit públic, ateses les estimacions de l’FMI,

part damunt d’una desena part del PIB (10,1% vs 9,3%, 2010),

al mateix temps que el deute contret per al seu finançament

tornaria a trencar noves barreres enfilant­se al 233,4% del PIB

(vs 219%, 2010).

2 Els comptes nacionals publicats per l’Statistics Bureau of Japan han sofert un canvi de base, motiu pel qual les dades publicades en aquest informe no són comparables amb les que apareixen en edicions anteriors. Per a més informació sobre aquest canvi d’índole tècnica, podeu consultar <www.stat.go.jp>.

10

L’afectació dels equilibris bàsics de l’economia s’ha produït en un

entorn en què el procés de recuperació no acaba de guanyar credu­

litat enfront dels agents econòmics locals, per tal com els diferents

índexs de sentiment revelen, tot i que sense estridències, certa re­

sistència a remuntar de manera decidida. Així doncs, les famí lies

han millorat l’índex de confiança que els correspon (38,1 punts

vs 37,9 punts, 3r trim.) amb la mateixa atonia que ho ha fet

el consum que han efectuat durant el darrer trimestre (0,5%

vs 0,4%, 3r trim.), atès que la desacceleració de la despesa en

béns duradors (3,1% vs 9%, 3r trim.) ha anat acompanyada d’un

tímid repunt en la partida de béns peribles (0,5% vs ­3,4%,

3r trim.) i la quarta retallada consecutiva en la de serveis (­0,1%,

ambdós trimestres). L’escàs dinamisme real manifestat per les

rendes del treball (0,8% vs 0,7%, 3r trim.), juntament amb l’es­

cassa capacitat de creació d’ocupació (­0,1%) que acumula qua­

tre anys de caigudes més o menys reiterades, han malferit la

predisposició a consumir d’una societat que, amb tot, ha aconse­

guit sostenir durant tot l’exercici la taxa d’atur part davall del 5%

de la població activa (4,5% vs 4,4%, 3r trim.).

Mentrestant, el teixit empresarial nipó ha posat en relleu la seva

incertesa envers el restabliment de la situació econòmica, en gene­

ral, i dels mercats d’exportació, en particular, a través del sosteni­

ment del signe negatiu en el saldo de l’índex de sentiment industrial

Tankan (­7 punts vs ­9 punts, 3r trim.). Consegüentment, el rol de

la demanda d’inversió s’ha vist condicionat per la reversió a la baixa

del cicle d’inventaris, partida que ha efectuat una contribució força

negativa al creixement agregat (­0,8 pp). La retallada propinada per

la variació d’existències ha compensat, així, l’efecte positiu derivat

de la recuperació del pols de la formació bruta de capital fix (1,1%

vs ­0,5%, 3r trim.), que s’explica arran del terreny guanyat per la

inversió productiva (1,3% vs ­2,3%, 3r trim.) i l’avanç de la inversió

PIB, inflació i taxa d’atur al Japó

* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OCDE i l’Statistics Bureau of Japan

PIB

Inflació

Taxa d'atur

-10,0

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

11

residencial (2,7% vs 7,8%, 3r trim.), en contraposició al retrocés

interanual de la inversió pública (­0,5% vs ­0,2%, 3r trim.).

Tot plegat s’insereix en un context en què el recurs al capital aliè

manté un cost més que moderat, per tal com la política monetària

duita a terme pel Banc Central del Japó, que ha seguit ampliant

l’abast de les mesures extraordinàries materialitzades en el Programa

d’adquisició d’actius, manté ancorat el preu oficial dels diners en la

forquilla de mínims (0%­0,10%) que instaurà a finals de la dècada

dels noranta, per tal com la senda de creixement no remunta i els

preus finals han tornat a experimentar a la recta final de l’any una

recaiguda (­0,3% vs 0,1%, 3r trim.) que ha estat encara més accen­

tuada en el nivell subjacent (­1,1% vs ­0,5%, 3r trim.), circumstància

que ha tornat a completar un trienni de deflació.

A la zona de l’euro, la incertesa generada per un debat polític cada cop més intens i dilatat contribueix a deteriorar seriosament les perspectives econòmiques.

L’escassetat d’instrumental institucional disponible per solucionar

el problema, cada cop de dimensions menys poc manejables, del

mercat de deute europeu allarga sobre manera la presa d’acords

solvents i definitius i, així mateix, el final d’una espiral de dubtes

que comprometen el balanç econòmic i generen inquietud envers la

fortalesa i continuïtat de la UME. Al mateix temps, no es pot obviar

que mentre les tensions financeres perviuen, els riscos de contagi a

l’economia real són cada vegada més elevats, sens perjudici que el

agents, tot esperant que aquesta transmissió es faci o no efectiva,

opten per fer gala d’una prudència extrema a l’hora d’afrontar deci­

sions de despesa i d’escometre nous projectes d’inversió.

I les previsions dels principals organismes internacionals apunten la

reincidència recessiva de l’economia europea. De fet, el comptador

agregat d’activitat ja se n’ha ressentit: el darrer trimestre de l’exercici

ha acabat amb una reculada intertrimestral de tres dècimes, després

de gairebé dos anys en terreny positiu. Amb aquest comportament,

la trajectòria interanual, que ha tancat l’any amb un ascens del 0,7%

(vs 1,3%, 3r trim.), ha acusat la tendència a la desacceleració que en­

cetà tot just després d’haver registrat el primer trimestre l’augment

més reeixit de l’etapa de recuperació (2,4%). Amb aquestes xifres,

l’activitat a la zona de l’euro ha quedat a les portes d’assolir el nivell

d’activitat precrisi i ha ofert un balanç anual que, amb un ascens real

de l’1,5%, no ha pogut superar el de l’exercici anterior (1,8%), prou

modest atesa la magnitud global de la fallida.

L’índole generalista dels factors que han provocat el procés d’aba­

timent econòmic queda confirmat, més encara, quan es comprova

que la pèrdua d’empenta s’ha estès arreu del veïnat de la moneda

única. Així doncs, la progressió respecte del trimestre anterior ha

estat negativa per a tots els països de la UME que han presentat

puntualment els comptes referits al quart trimestre,3 excepte França

(0,2%) i bona part de les economies de l’est. En aquesta línia, la

senda interanual ha perdut embranzida el tercer quart de l’any de

manera generalitzada, tot mantenint una distribució polaritzada en­

tre dues meitats: d’una banda, les economies que creixen –sempre

per sobre de la mitjana comunitària (com Alemanya, 2%; Àustria,

1,5%; França, 1,4% i Bèlgica, 0,9%, entre d’altres), excepte Espanya

(0,3%)– i les economies que decreixen –per primer cop (com Itàlia,

­0,5% i Holanda, ­0,7%) o perquè aprofundeixen en la senda reces­

siva encetada períodes enrere (com Xipre, ­0,5%; Portugal, ­2,7%

i Grècia, ­7%)–. Pel que fa a la UE­27, la moderació del darrer tri­

mestre (0,9% vs 1,4%, 3r trim.) no ha impedit que s’hagi seguit

situant part damunt de la UME, malgrat assumir un retall inter­

trimestral d’idèntica intensitat. I és que la resistència del comptador

britànic (0,8% vs 0,5%, 3r trim.) s’ha afegit a la dinàmica que les

economies europees de l’est continuen palesant, tot i la moderació

que també han acollit de manera generalitzada, com és el cas de

Letònia (5,3%), Lituània (4,5%), Hongria (1,5%) i Bulgària (1,5%),

entre d’altres.

En aquest context, la manca progressiva de dinamisme de l’econo­

mia europea respon, segons les darreres dades disponibles referides

al tercer trimestre, al desinflament gradual de la demanda interna

i, consegüentment, de la seva aportació al comptador agregat de

creixement (0,4 pp vs 0,7 pp, 2n trim.), atès que la contribució del

sector exterior, tot i insinuar algunes mostres d’esgotament, ha ro­

màs inalterada (0,9 pp, ambdós trimestres).

Sens dubte, l’escassa capacitat per normalitzar la situació laboral,

que presenta escenaris particularment compromesos en alguns dels

3 Les dades publicades per l’Eurostat el passat 15 de febrer no inclouen les estimacions del quart trimestre referides a Irlanda, Luxemburg, Malta i Eslovènia.

12

estats membres, es troba a l’epicentre de la fallida del principal com­

ponent de la demanda agregada, el consum privat, paralitzat des­

prés de sis trimestres de creixements positius però excessivament

modestos (0% vs 0,2%, 2n trim.). I és que la creació d’ocupació es

resisteix de tal manera (0,3% vs 0,4%, 2n trim.) que al llarg dels

tres primers trimestres de l’any amb prou feines s’han recuperat una

vuitena part dels llocs de feina perduts durant el trienni 2008­2010.

Aquest fet explica que l’atur hagi donat continuïtat a l’escalada que

reestrenà la passada primavera fins a arribar a afectar el desembre el

10,4% de la població activa, la taxa més elevada d’ençà que comen­

çà la recessió, anotada per darrer cop a la sèrie històrica l’any 1998.

Val a dir, així mateix, que aquest grau d’incidència de la desocupació

ha continuat presentant una elevada disparitat entre els diferents

països de l’euro, per tal com els màxims de la taxa harmonitzada

d’Espanya (22,9%), Grècia (19,2%), Irlanda (14,5%) i Portugal (13,6%)

s’allunyen força dels més propers a la mitjana –com són França (9,9%)

i Itàlia (8,9%)– i contrasten, sobretot, amb els mínims d’Alemanya

(5,5%), Luxemburg (5,2%), Holanda (4,9%) i Àustria (4,1%).

Amb tot plegat, la confiança dels consumidors s’ha deteriorat de

manera notable, tal com assenyala l’aprofundiment en el signe ne­

gatiu de l’índex pertinent durant el quart trimestre (­21,3 punts,

desembre vs ­19,3 punts, setembre). Aquest sentiment ha estat

compartit amb els agents empresarials, que han erosionat les seves

Diferencials de creixement a les principals economies de la UME

* Taxes reals de variació interanual en percentatges ** Dades no disponibles d’Irlanda, Luxemburg, Malta i Eslovènia

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’Eurostat

4t trim.

3r trim.

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

Estò

nia

Eslo

vàqu

ia

Ale

man

ya

Àus

tria

Fran

ça

Finl

àndi

a

Bèlg

ica

UM

E

Espa

nya

Itàlia

Xip

re

Hol

anda

Port

ugal

Grè

cia

13

perspectives d’acord amb el mínim assolit el desembre per l’índex

de clima econòmic general (92,8 punts vs 94,6 punts, setembre),

inferior als cent punts per cinquena vegada consecutiva després de

tretze mesos durant els quals aquest llindar s’havia superat.

D’acord amb aquest fet, la demanda d’inversió s’ha refredat osten­

siblement (2,1% vs 3%, 2n trim.) arran de la contenció de la forma­

ció bruta de capital fix (1,3% vs 1,6%, 3r trim.), si bé ha continuat

sent el component més dinàmic de la demanda agregada ajudat

encara per l’aportació positiva de la reposició d’inventaris. L’alenti­

ment en l’adquisició de béns de capital troba la seva raó de ser en

un entorn poc propici per a la presa de decisions a mitjà termini,

però sobretot en la desacceleració del valor afegit que ha afectat

tots i cadascun dels sectors no agraris de l’entramat productiu.

En aquests termes, paga la pena destacar l’atonia dels serveis

(1,3% vs 1,6%, 2n trim.) i la pèrdua d’empenta del sector industrial

(3,5% vs 4,2%, 2n trim.) –que creix encara a taxes superiors a la

mitjana atès el comportament de les manufactures (4,7% vs 5,9%,

2n trim.)–, sense oblidar, en qualsevol cas, la reincidència negativa

de la construcció (­0,6% vs ­0,8%, 2n trim.), que després d’alguns

intents fallits acumula un quadrienni de contracció.

La vessant exterior dels comptes nacionals és, així, l’única que ha con­

tingut el vessament de dècimes, per tal com el superàvit que exhibeix

la partida d’exportacions netes ha continuat creixent inter anualment

a taxes força elevades (55,6% vs 62,8%, 2n trim.). Aquest resultat

s’explica perquè les exportacions han seguit avançant a un ritme su­

perior al de les importacions (5,8% i 3,7%, respectivament), tot i que

ambdues partides han tendit a desaccelerar­se respecte del segon

trimestre (6,8% i 4,6%, respectivament), atès el refredament relatiu

de la demanda global, en un cas, i de la demanda interna, en l’altre.

En aquest marc, en què la tendència descendent dels principals

marcadors d’activitat sembla que serà atiada els propers períodes

per seriosos riscos a la baixa, el Banc Central Europeu, amb l’estrena

de Mario Draghi al capdavant de la institució, ha tornat a virar la

política monetària cap a episodis més expansius en totes les seves

vessants. Així doncs, el tipus oficial d’interès de la zona de l’euro es

manté en el nivell històricament més reduït de l’1%,4 després de les

4 El preu oficial dels diners a la zona de l’euro només s’havia rebaixat a aquest nivell durant el període 13/5/2009­14/4/2010.

dues retallades de 25 punts bàsics efectuades consecutivament els

mesos de novembre i desembre. Mentrestant, el desplegament de

mesures extraordinàries en favor de la liquiditat no tan sols no s’ha

deturat sinó que ha acollit el llançament els mesos de desembre i

febrer de dues operacions de finançament a tipus fix i adjudicació

plena amb un venciment que s’allarga, en un fet sense precedents

fins ara, als trenta­sis mesos.

Les decisions preses s’adscriuen en un context de feble expansió de

la massa monetària –M3 (1,6%, desembre vs 2,9%, setembre)– i de

desacceleració dels preus finals (2,7%, desembre vs 3%, setembre),

els quals, tot i mantenir­se part damunt de la taxa objectiu (2%)

arran de la pressió exercida encara per la factura energètica i al­

tres matèries primeres, no semblen posar en perill les expectatives

envers la seva estabilitat a mitjà termini. I és que la trajectòria sub­

jacent dels preus no fa més que recollir, igual que altres agregats

macroeconòmics, el debilitament progressiu de la despesa en un

entorn que, més enllà dels senyals de contenció que palesa la de­

manda global, segueix força condicionat per les tensions que ema­

nen ininterrompudament del mercat europeu del deute.

Aquestes tensions han seguit impactant, juntament amb els plans

de recapitalització bancària encara pendents de completar, en l’ac­

cés i les condicions del finançament de l’activitat real, mentre que,

atiades per l’extensió de les rebaixes de la qualificació creditícia a

països no perifèrics de la UME –com França i Àustria– i la retirada

de la triple A a la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera, han inten­

sificat els requeriments de dur a terme a nivell nacional processos

de consolidació fiscal força ambiciosos. En aquest marc se circums­

criu la incorporació de regles fiscals als corpus legislatius primaris,

fet que en l’àmbit de la UE­27 no ha suposat la modificació dels

tractats perquè finalment no ha estat aprovada per tots els socis

–entre els quals destaca el Regne Unit per la seva negativa rotun­

da–, però sí la introducció del sostre de dèficit a la normativa dels

estats membres –preferentment a les constitucions–, entre els quals

es troba Espanya.

En aquesta mateixa línia, destaca l’aprovació el passat mes de de­

sembre d’un nou pacte fiscal de disciplina pressupostària (batejat

com a fiscal compact) i, més encara, l’entrada en vigor del pac­

te d’estabilitat (anomenat 6-pack), el qual, a través d’una direc­

tiva i cinc regulacions, s’erigeix en la reforma més important dels

14

mecanismes de governança de la UME des que va ser creada.

Aquesta iniciativa contempla, entre altres qüestions, poder sancio­

nar els països amb dèficit excessiu (i.e. superior al 3%) que no com­

plesquin les recomanacions de correcció especificades amb multes

que poden arribar al 0,2% del PIB; exigir la reducció progressiva

del deute a un ritme anual d’una vintena part mentre sigui supe­

rior al 60% del PIB; i, establir procediments enfront de desequili­

bris excessius que, a més de poder ser sancionats amb multes que

poden arribar al 0,1% del PIB, permetin prevenir divergències en

competitivitat, bimbolles d’actius i dèficits per compte corrent no

sostenibles, entre d’altres.

De moment, a nivell agregat, la despesa de les administracions

públiques del conjunt de països de la UME ha donat continuï­

tat a la senda de desacceleració fins a paralitzar el seu ritme

d’avanç durant el tercer trimestre (0% vs 0,1%, 2n trim.), després

d’experimentar la segona retallada intertrimestral consecutiva

(­0,1%). El deute públic, segons les darreres dades disponi­

bles, també ha presentat durant aquest període una lleu ten­

dència a la moderació (87,4% del PIB vs 87,7%, 2n trim.), si

bé a nivell nacional han seguit recollint­se increments inter­

anuals força elevats precisament en el cas dels països més com­

promesos, com són Grècia (159,1%), Itàlia (119,6%), Portugal

(110,1%) i Irlanda (104,9%), en un marc en què els préstecs inter­

governamentals en concepte d’ajut als estats membres més afec­

tats han seguit augmentant (0,8% del PIB vs 0,2%, 3r trim. 2010).

Massa fronts d’incertesa trastoquen la recuperació de l’economia espanyola.

El procés de recuperació ha fet un pas enrere, per tal com la compta­

bilitat nacional referida al quart trimestre de l’exercici ha confirmat,

després de la paràlisi de l’estiu, el retorn de la progressió inter trimestral

de l’activitat al terreny negatiu (­0,3%), atesa la impossibilitat

de superar les elevades dosis de fragilitat que evidencia el quadre de

comandaments macroeconòmic en un context europeu d’intensifi­

cació de tensions i deteriorament d’expectatives. D’aquesta manera

s’han deixat enrere vuit trimestres consecutius de registres tímids,

però positius, alhora que la senda interanual ha tornat a refredar­se i

ha acomiadat l’exercici amb un avanç del 0,3% (vs 0,8%, 3r trim.), el

més modest d’aquesta etapa i dos terços inferior al màxim assolit

el primer trimestre de l’any.

En conjunt, el balanç anual es tanca amb un creixement mitjà del

0,7% (vs ­0,1%, 2010) que resumeix els progressos dels intents de

recuperació, per tal com les perspectives per a l’exercici corrent

tornen a ser negatives segons postulen tant institucions nacionals

(­1,5%, Banc d’Espanya) com internacionals (­1,7%, FMI). Des d’una

perspectiva general, les projeccions macroeconòmiques s’adscriuen

en un marc en què la incertesa és massa elevada envers la resolu­

ció de la crisi del deute a la zona de l’euro, l’impacte final sobre el

creixement i l’ocupació dels plans de consolidació fiscal i l’efecte

sobre les rendes derivat de les mesures establertes a la recentment

aprovada reforma laboral.

Tots aquests fronts de dubtes són els que a mesura que han anat

instal·lant­se a l’escenari econòmic han contribuït a deteriorar la

confiança dels agents i a dificultar, consegüentment, les deci sions

de despesa i d’inversió, per si mateix força afectades pel ves­

sament laboral, la manca d’accés al crèdit i l’enduriment de les

condicions de finançament. Tant és així que la desacceleració del

quart trimestre rau en el daltabaix de la demanda interna –que ha

duplicat amb escreix l’aportació negativa (­2,9 pp) efectuada el tri­

mestre anterior (­1,4 pp)–, per tal com el sector exterior ha tractat

de compensar aquest efecte intensificant significativament la seva

contribució positiva al comptador agregat de creixement (3,2 pp

vs 2,2 pp, 3r trim.).

Específicament, cal ressenyar la fallida del consum familiar (­1,1%

vs 0,5%, 3r trim.), restringit per la tendència a retallar la taxa

d’estalvi en menor mesura i, sobretot, pel constrenyiment no­

minal de les rendes del treball (­2,1% vs ­0,6%, 3r trim.), for­

ça afectades per l’empitjorament de les constants laborals. I és

que la intensificació de la destrucció d’ocupació reconeguda pels

comptes nacionals (­3,3% vs ­2%, 3r trim.) i la seva equivalència

a la destrucció anual de prop de 570.000 llocs de feina a temps

complet no fa més que encaixar la fallida continuada de l’afiliació

de treballadors a la Seguretat Social (­2,2% vs ­1,4%, 3r trim.),

que, després de catorze trimestres d’evolució interanual negativa,

ha tancat l’exercici amb el menor volum de registres dels últims

set anys (17,11 milions). Al mateix temps, i com a contrapartida,

la incidència de la desocupació s’ha estès al 22,9% de la població

activa (vs 21,5%, 3r trim.), un percentatge que també ha batut

rècords històrics, per tal com només s’havia superat durant el

trienni 1993­1995.

15

Amb una estimació, segons l’enquesta de població activa, de més

de cinc milions d’aturats i amb un major gravamen de les rendes

del treball a la vista, la confiança dels consumidors no ha pogut

més que erosionar­se, tal com assenyala l’empitjorament de l’indi­

cador de sentiment d’aquest col·lectiu (­16,8 punts vs ­15,8 punts,

3r trim.), fet que il·lustra la reducció de la propensió mitjana a consu­

mir, tot i la desacceleració que els preus finals han pogut experimen­

tar a la recta final de l’exercici (2,4%, desembre vs 3,1%, setembre),

mercès, fonamentalment, a la treva de la factura energètica.

Val a dir que el malestar de les llars s’ha sumat a l’escassa motiva­

ció del teixit empresarial per emprendre nous projectes d’inversió,

tal com confirma la degradació de l’índex de clima econòmic al ni­

vell més baix dels últims vuit trimestres (91,2 punts vs 92,8 punts,

3r trim.). En aquest context, la formació bruta de capital ha complit

el seu quinzè trimestre sota zero enfortint la magnitud del descens

(­6,6% vs ­4,2%, 3r trim.), altre cop gens ajudada per la contri­

bució de la variació d’existències (­0,1 pp, ambdós trimestres). I és

que l’adquisició de béns de capital ha seguit fent anques enrere

(­6,2% vs ­4%, 3r trim.), atesa la fallida continuada de la inversió en

construcció (­8,2% vs ­7%, 3r trim.) –fonamentalment de caire no

residencial (­11,9% vs ­4,3%, residencial)– i, així mateix, la recaigu­

da de la inversió productiva després d’un any i mig d’avanços (­2,7%

vs 2,2%, 3r trim.).

Tot plegat sembla indicar que els esforços d’inversió, tot i poder

estar recolzats en una millora nominal de l’excedent brut d’explo­

tació (6,6% vs 4,7%, 3r trim.), es limitaran a substituir el capital

fix obsolet, en un context en què la manca d’empenta de l’acti­

vitat s’ha estès arreu del teixit productiu nacional. Des d’aques­

ta vessant destaca la caiguda interanual del valor afegit generat

per la indústria (­0,4% vs 2,8%, 3r trim.) després de sis trimestres

de transitar en terreny positiu, però també el degoteig incessant de

la construcció, que ha tornat a intensificar el ritme de pèrdua

(­3,7% vs ­3,2%, 3r trim.). Així doncs, els serveis tornen a configu­

rar­se com l’únic sector que manté el signe positiu (0,9%), si bé el

comptador d’activitat acull una lleu moderació respecte del passat

trimestre (1%), imputable a una nova caiguda de la branca immo­

biliària (­0,3% vs 1,3%, 3r trim.) i l’alentiment registrat en l’àmbit

del comerç, l’hoteleria i el transport (0,3% vs 0,9%, 3r trim.), les

PIB, inflació i taxa d’atur a Espanya

* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

PIB

Inflació

Taxa d'atur

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

16

activitats professionals (2,6% vs 2,8%, 3r trim.) i els serveis públics

(0,3% vs 1%, 3r trim.).

A aquesta darrera esfera d’actuació, s’hi adscriu, precisament, la re­

tallada de la despesa de les administracions, que reprodueix la mag­

nitud de l’escapçada del trimestre anterior (­3,6%), refermada en

els mantra de l’austeritat. De moment, segons les darreres dades

disponibles, els pagaments no financers acumulats el novembre han

descendit un 16,3%, fet que, si bé rau essencialment en la retalla­

da de les transferències autonòmiques inherent al nou model de

finançament, ha permès reduir el dèficit estatal un 16,3% respecte

d’un any enrere. Amb tot, el procés de consolidació fiscal que ga­

rantesqui l’equilibri dels comptes públics a mitjà termini esdevé més

que prioritari, en un context en què l’FMI preveu que l’economia es­

panyola haurà presentat per al conjunt de l’exercici un saldo públic

negatiu equivalent al 8% de la producció interior (vs 9,3%, 2010),

taxa que previsiblement es rebaixaria 1,2 punts percentuals al llarg

de l’exercici corrent i que, en cap cas, permetria assolir l’objectiu

inicial del 3% per al 2013.

En aquest mar de signes negatius, el quadre macroeconòmic del quart

trimestre només ha pogut recolzar­se en el suport que ha tornat a

prestar el sector exterior. La generositat guanyada per aquesta ves­

sant de la demanda agregada s’ha fonamentat una vegada més en el

sosteniment de la progressió creixent de les vendes a l’exterior (5,2%

vs 9,2%, 3r trim.) –atesa l’acceleració de les exportacions de ser veis

(10,1% vs 8,2%, 3r trim.)–, però sobretot en la sotragada de les im­

portacions (­5,9% vs 0,9%, 3r trim.) –especialment visible en les com­

pres de béns (­6,6% vs ­3,3%, serveis)–. De la mateixa manera que la

fredor de la demanda interna sosté bona part de la millora del saldo

exterior, no es pot obviar que el millor comportament de les vendes a

la resta del món en comparació amb els mercats interiors ha provocat

que bona part del teixit empresarial obrís camins fora de les fronteres

nacionals, fet que recomana espe cialment la cura de la competitivitat

espanyola. Qüestions com aquesta assenyalen, una vegada més, la

importància d’escometre reformes estructurals que enfortesquin els

fonaments del creixement nacio nal, per tal com la correcció dels des­

ajustos fiscals avanci en una justa mesura i el final de la reestructuració

financera s’acomplesqui en temps i forma.

Principals macromagnituds de l’economia espanyola

* Taxes reals de variació interanual en percentatges ** Dades corregides d’estacionalitat i efectes de calendari

Font: Contabilidad nacional trimestral de España, INE

2010 20112011

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

PIB a preus de mercat ­0,1 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3

Demanda agregada Consum final de les llars 0,7 ­0,1 0,4 ­0,3 0,5 ­1,1

Consum final públic 0,2 ­2,2 0,6 ­2,1 ­3,6 ­3,6

Formació bruta de capital fix ­6,3 ­5,1 ­4,9 ­5,4 ­4,0 ­6,2

Construcció ­10,1 ­8,1 ­9,2 ­8,1 ­7,0 ­8,2

Béns d'equipament 5,1 1,4 5,5 1,0 2,2 ­2,7

Exportacions 13,5 9,0 13,1 8,8 9,2 5,2

Importacions 8,9 ­0,1 6,0 ­1,3 0,9 ­5,9

Oferta agregada Agricultura i pesca ­1,1 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3

Indústria 0,6 1,9 3,0 2,3 2,8 ­0,4

Construcció ­7,8 ­3,8 ­4,9 ­3,2 ­3,2 ­3,7

Serveis 1,4 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9

17

La política monetària recobra el seu perfil més expansiu davant els símptomes d’alentiment de l’economia mundial.

A partir de la recta final del passat exercici, els principals bancs

centrals a nivell global –la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i

el Banc Central Europeu (BCE)– han conferit a la política monetà­

ria un caràcter marcadament expansiu en un intent de recolzar el

creixement econòmic global i alleugerir les dificultats que passa

el sistema financer europeu. I és que els senyals de desacceleració

a nivell mundial i els riscos derivats d’un nou embat de la crisi del

deute públic europeu han posat de manifest la ferma predisposició

de les autoritats monetàries de l’un i l’altre costat de l’Atlàntic a

emprar tota la instrumentalització monetària a la seva disposició

per tal d’evitar una recaiguda de l’economia en la senda recessiva.

No debades, pel que fa a la vessant més convencional de la política

monetària, la Fed no tan sols ha mantengut el tipus rector en el rang de

mínims dels tres darrers anys (0%­0,25%), sinó que, addicionalment,

n’ha allargat de manera excepcional el període de vigència. De fet,

a la reunió del 25 de gener, el Comitè Federal de Mercat Obert ha

apuntat que, d’acord amb les previsions de creixement i l’evolució

del nivell de preus que maneja, és probable que el tipus rector es

mantengui en nivells extraordinàriament baixos almanco fins a finals

de 2014, amb la qual cosa s’ampliarà aproximadament un any i mig el

termini fixat el passat mes d’agost. Alhora, a la primera reunió del nou

exercici, l’autoritat monetària nord­americana ha introduït una nove­

tat respecte a les cites precedents, per tal com s’ha decidit a fixar, per

primer cop a la seva història, un objectiu d’inflació a llarg termini que,

val a dir, coincideix amb el que sempre ha contemplat el BCE (2%).

Paral·lelament, el Consell de Govern del BCE, amb el seu nou presi­

dent, Mario Draghi, al capdavant, ha confirmat el canvi de to en la

política monetària més convencional que ja s’albirava a finals d’estiu

i ha tancat l’exercici amb sengles retallades de 25 punts bàsics en

el preu oficial dels diners els mesos de novembre i desembre, que

l’han situat novament en el nivell més minso de la seva història (1%).

En qualsevol cas, l’activitat dels principals bancs centrals no s’ha

limitat a la modulació dels tipus de referència, sinó que ha ven­

gut acompanyada d’una frenètica activitat en matèria de política

monetària no convencional, una instrumentalització que, malgrat

el caràcter temporal, a hores d’ara pareix lluny de desaparèixer de

l’agenda d’ambdues institucions atès l’escenari d’inestabilitat reg­

nant als mercats financers. En aquest sentit, la Fed ha mantengut

el programa d’extensió del venciment mitjà de deute present al seu

balanç (operació twist) amb l’objectiu de mantenir els tipus d’interès

en nivells deprimits i afavorir l’accés al crèdit d’empreses i famílies.

Així mateix, la institució nord­americana s’ha mantengut al marge

dels rumors del mercat que esperaven l’articulació d’una nova ronda

de flexibilització quantitativa a les acaballes de l’any, per bé que s’ha

encarregat de recalcar periòdicament la seva ferma predisposició a

portar a terme les mesures que siguin adients en cas de necessitat.

De la mateixa manera, al vell continent, el tomb cap a una postura

més acomodatícia en la política monetària de la UME no tan sols

s’ha plasmat en la vessant més convencional, sinó que el màxim

garant de l’euro també ha ampliat de manera extraordinària la ba­

teria de mesures no convencionals en un nou intent de calmar les

tensions als mercats financers. De fet, l’organisme comunitari ha

tornat a adquirir un protagonisme destacat en l’esdevenir de la crisi

del deute públic. I és que, malgrat que a la reunió del Consell de

Govern del BCE, que va tenir lloc el 3 de novembre, Draghi refer­

mà la idea que el programa de compra de bons (securities markets

programme) té caràcter temporal i limitat i que entre les funcions

de la institució que presideix no hi ha la de ser prestamista de dar­

rera instància dels països membres, durant el mes de novembre, el

BCE es va veure obligat a augmentar el ritme en la compra de bons

sobirans davant l’elevada pressió a la qual els mercats sotmetien els

títols de deute espanyols i italians.

Atès aquest escenari d’elevada inestabilitat, el Consell de Govern

del BCE va decidir a la cita del 8 de desembre donar un cop d’auto­

ritat i anuncià un paquet de mesures sense precedents encaminat a

garantir l’accés a la liquiditat del sector bancari, facilitar el correcte

Mercatfinancer

18

funcionament del mercat monetari de la zona de l’euro i, de retruc,

recolzar la provisió de crèdit al sector privat. Concretament, aquest

aplec de mesures consisteix en: (i) l’ampliació del ventall d’actius que

el banc central accepta com a col·laterals dels seus préstecs per fa­

cilitar l’accés dels bancs europeus, especialment les entitats de me­

nor mida, a la liquiditat oferta per l’organisme; (ii) la reducció del

coefi cient de reserves obligatòries de les entitats financeres del 2%

a l’1%; i, (iii) la convocatòria, per als dies 21 de desembre i 29 de

febrer, de dues operacions de finançament a tipus fix i adjudicació

plena (long-term refinancing operation, LTRO) amb un venciment

de trenta­sis mesos enfront dels dotze programats fins aleshores.

En aquest sentit, les entitats financeres de la UME acudiren en massa

a la subhasta de finals de desembre, per tal com les 523 entitats par­

ticipants varen disparar les peticions fins als 490.000 milions d’euros.

En qualsevol cas, aquesta operació s’ha sumat a l’actuació rea­

litzada de manera coordinada pels bancs centrals del Canada, el

Japó, el Regne Unit i Suïssa, juntament amb el BCE i la Fed el passat

30 de novembre. En aquesta data, i tal com ja havia succeït a mitjan

mes de setembre, les principals autoritats monetàries internacionals

varen decidir realitzar una nova injecció de liquiditat al sistema fi­

nancer, amb la finalitat d’alleugerir les necessitats de finançament

de les entitats bancàries del continent europeu.

Per altra banda, la política monetària dels països emergents també

va realitzar un tomb cap a una postura més expansiva durant els

darrers mesos de l’exercici. Així, les autoritats monetàries respec­

tives varen optar per realitzar un canvi de sentit en la seva política

a mesura que prenia força l’amenaça d’una desacceleració brusca

en la senda de creixement, fet que es contraposa a la tendència del

primer semestre en què la pràctica totalitat dels països emergents

implementava una política de perfil restrictiu amb la intenció de

calmar els símptomes de sobreescalfament de les economies nacio­

nals. És precisament en aquest context en el qual bona part dels

països emergents prioritzen el creixement econòmic sostengut en­

front de la lluita contra la inflació i, consegüentment, comencen

a valorar la possibilitat de submergir­se en un procés de reducció

gradual del tipus rector. Així doncs, un dels primers territoris que

enceten el camí de les retallades dels tipus d’interès de referència

ha estat el Brasil, que ja ha rebaixat el preu oficial dels diners en

2 punts percentuals des de l’estiu. De la mateixa manera, la Xina es

podria embarcar en una tendència similar durant la primera meitat

de l’any, atès que a finals de novembre ja va anunciar una rebaixa de

50 punts bàsics en el coeficient de reserves obligatòries exigides al

sector bancari, la primera en tres anys.

L’allau de liquiditat es trasllada als mercats interbancaris de la zona de l’euro.

Al llarg del darrer trimestre de l’any, els principals mercats interban­

caris a nivell internacional s’han mogut al compàs que marcava l’evo­

lució del preu oficial dels diners i la crisi del deute públic europeu.

I és que les ja habituals tensions que es deriven del mercat de bons

sobirans han continuat tenallant les entitats financeres de la UME a

l’hora d’actuar en el mercat interbancari i creant un clima d’incertesa

que ha acabat traslladant­se al mercat en dòlars molt més del que ho

havia fet durant les turbulències viscudes l’estiu passat.

En aquest context, cal assenyalar que si bé és cert que els tipus

interbancaris de la UME han evolucionat a la baixa durant el quart

trimestre, aquest fet no respon a un assossec de les tensions en els

mercats monetaris europeus –atès que les primes de risc interban­

càries s’han eixamplat considerablement–, sinó més aviat a l’efecte

produït per les dues rebaixes consecutives en els tipus de referèn­

cia efectuades pel BCE a finals d’any. D’aquesta manera, els tipus

d’interès en euros han mantengut durant el darrer quart de l’any

la tendència baixista que havien encetat a finals de l’estiu amb un

retrocés mitjà de 16 punts bàsics, que ha estat més intens en el tram

de tres mesos (20 pb). Aquesta trajectòria ha tengut continuïtat el

mes de gener (21 pb) d’acord amb el to expansiu que ha mantengut

la institució europea a l’entrada del nou exercici, per tal com no

s’han descartat properes baixades dels tipus rectors.

Per contra, els tipus d’interès en dòlars han prosseguit la tendència

alcista encetada l’estiu passat i amb un repunt mitjà de 23 punts

bàsics han tancat l’exercici en màxims des de l’any 2009 en els trams

de tres (0,56%) i sis mesos (0,81%). I és que el tipus de referència

als Estats Units fa temps que roman estable en el rang de mínims,

un fet que, afegit al major contagi de la crisi del deute europeu ex­

perimentat pel mercat interbancari nord­americà a finals d’any, ha

acabat pressionant a l’alça la corba en dòlars.

Altrament, com ja havia succeït a l’estiu, les majors dosis d’esta­

bilitat han vengut per mà del mercat interbancari britànic –que

19

amb un repunt mitjà suau (10 pb) ha continuat avançant des­

prés dels mínims enregistrats l’any 2009– i, especialment,

del japonès –que no ha presentat cap variació significativa des del

mes de setembre, sens perjudici de l’ínfim increment constatat

al tram de tres mesos (1 pb).

En aquest marc, no són pocs els símptomes que evidencien el ten­

sionament, la paràlisi i, en definitiva, les dificultats que passen les

entitats bancàries del vell continent. En aquest sentit, una bona me­

sura per prendre el pols a l’estat de salut del sistema financer euro­

peu és l’ús que les entitats bancàries fan dels instruments de crèdit i

dipòsit del BCE com a alternativa al mercat interbancari. Així les co­

ses, el fet que des del moment en què va tenir lloc la subhasta a tres

anys realitzada per l’organisme comunitari el 21 de desembre l’im­

port acollit sota la facilitat de dipòsit del BCE hagi anotat successius

màxim històrics fins a pujar el nou sostre (528.184 milions d’euros,

17 de gener) força part damunt del registrat durant els moments

més convulsos de la crisi grega (384.260 milions d’euros, 12 de juny

de 2010), posa de manifest el funcionament anòmal del mercat.

I és que resulta paradoxal que hi hagi entitats financeres que optin

per col·locar els recursos obtenguts a un cost de l’1% en un dipòsit

que remunera a un tipus d’interès força inferior (0,25%), enfront

de l’alternativa que suposa posar en circulació aquesta liquiditat al

mercat interbancari.

Alhora, cal assenyalar que les dificultats de finançament del siste­

ma financer europeu no afecten amb la mateixa virulència arreu

del sector. En aquest sentit, l’estreta relació que existeix entre la

crisi del deute i les entitats financeres ha provocat que els bancs

dels països ubicats a l’epicentre de les mirades del mercat de deute

sobirà, com és el cas d’Espanya, siguin molt més penalitzats que la

resta. No en va, la dependència de les entitats financeres espanyo­

les respecte de la liquiditat oferta pel BCE ha tornat a créixer durant

el quart trimestre (71,5% vs 2,3%, agregat), atès que el capital sol­

licitat pel sistema bancari nacional s’ha disparat fins a absorbir el

mes de desembre la quota més elevada de la seva història (30,1%

vs 18%, setembre).

En sintonia amb tot plegat, l’evolució de les primes de risc inter­

bancàries ha evidenciat que les tensions no tan sols no han aban­

donat el vell continent, sinó que a les acaballes de l’any han creuat

l’Atlàntic i han colpejat el mercat nord­americà. Així les coses,

Tipus d’interès a curt termini

* Dades del darrer dia de cada mes en percentatges a Dades de tancament de dia 10

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Estats Units UME Regne Unit Japó

Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos

2011 Mg 0,25 0,24 0,74 1,25 1,43 2,14 0,50 0,73 1,70 0,10 0,16 0,48

J 0,25 0,22 0,74 1,25 1,55 2,16 0,50 0,81 1,60 0,10 0,15 0,52

Jl 0,25 0,22 0,77 1,50 1,61 2,18 0,50 0,81 1,60 0,10 0,15 0,52

Ag 0,25 0,32 0,81 1,50 1,54 2,09 0,50 0,86 1,60 0,10 0,15 0,52

S 0,25 0,36 0,88 1,50 1,55 2,08 0,50 0,94 1,60 0,10 0,16 0,53

O 0,25 0,39 0,92 1,50 1,57 2,12 0,50 0,96 1,60 0,10 0,16 0,53

N 0,25 0,51 1,08 1,25 1,47 2,04 0,50 1,04 1,60 0,10 0,17 0,53

D 0,25 0,56 1,13 1,00 1,36 1,95 0,50 1,08 1,60 0,10 0,17 0,53

2012 G 0,25 0,53 1,11 1,00 1,13 1,75 0,50 1,09 1,60 0,10 0,17 0,53

Fba 0,25 0,50 1,08 1,00 1,06 1,70 0,50 1,09 1,60 0,10 0,17 0,53

20

si bé el diferencial entre els tipus europeus amb i sense garanties

(euríbor­OIS) s’ha eixamplat en 27 punts bàsics durant el quart tri­

mestre, el nord­americà (líbor­OIS) ho ha fet encara més (29 pb), de

manera que ambdós indicadors han acomiadat l’exercici situats en

nivells força superiors als constatats durant els moments més àlgids

de la crisi grega i només part davall dels registres assolits amb la

fallida de Lehman Brothers.

Addicionalment, les darreres dades publicades pel Banc d’Espanya

referents al mes de novembre indiquen que la rebaixa dels tipus rec­

tors ha acabat repercutint en menor mesura sobre els tipus apli cats

per les entitats financeres de la UME a la seva clientela. Així, els tipus

aplicats al segment de les llars per a les operacions de crèdit, tant

de consum (7,40%) com hipotecàries (3,96%), han experimentat

una reducció des del mes de setembre de 24 i 6 punts bàsics, res­

pectivament, mentre que, en contraposició a la tendència general,

per al col·lectiu de les societats financeres (4,33%) s’ha incremen­

tat en 15 punts bàsics. De manera anàloga, el tipus aplicat a les

operacions de dipòsit per a les famílies (2,78%) ha experimentat

una retallada de 10 punts bàsics des del màxim relatiu registrat

el mes d’octubre, un descens que ha estat superat amb escreix

pel segment de les societats no financeres, que amb un retrocés

de 21 punts bàsics s’ha situat en el nivell més minso des de l’inici de

la primavera (1,46%).

El mercat de deute públic europeu sobreviu a la tempesta tardorenca.

Un cop més, el deute sobirà ha tornat a copar les primeres planes

de l’actualitat financera arran de l’aparició d’un nou episodi d’agi­

tació extrema i el contagi consegüent, en major o menor grau, a

la pràctica totalitat dels mercats financers. Així doncs, com si de la

faula de Sísif es tractàs, el procés encaminat a dissipar els dubtes

sobre la solvència d’alguns membres de la UME i a rebaixar les

dificultats de finançament associades ha fet novament una pas­

sa enrere després del breu assossegament viscut a finals d’estiu,

Evolució de l’import de les operacions de préstec concedides pel BCE

* Dades de l’import total en milers de milions d’euros i de l’import concedit a les entitats espanyoles en percentatges sobre el total

Font: Banc d’Espanya i elaboració pròpia

Import concedit total (esquerra)

Quota de les entitats espanyoles sobre el total (dreta)

0

5

10

15

20

25

30

35

0

100

200

300

400

500

600

700

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

21

tot deixant altre cop un llarg camí per recórrer. I és que, per bé

que el BCE continua exercint de tallafocs en els moments de ma­

jor pressió, el problema de base –i.e. els exorbitants desequilibris

fiscals d’alguns membres de la UME– segueix subsistint com a

principal font de tensions al si de la zona de l’euro. Mentrestant,

a l’altra cara de la moneda hi han romàs instal·lats els Estats Units

i Alemanya, per tal com han continuat gaudint d’uns costos de

finançament històricament baixos.

Així les coses, el trànsit pel mes d’octubre va comportar la conjunció

d’un cúmul de notícies desfavorables en l’àmbit de la UME que varen

contribuir a revifar el nerviosisme als mercats fins a límits insoste­

nibles. En aquest sentit, l’anunci per part de l’executiu grec que el

dèficit públic anual (8,5% del PIB) escalaria part damunt del previst

inicialment per la troika1 (7,6%), la rebaixa de la qualificació creditícia

per part de Moody’s del deute italià en tres esglaons (des de l’Aa2

fins a l’A2) i de l’espanyol en dos (des de l’Aa2 fins a l’A1), així com la

indecisió dels líders europeus a l’hora de posar en marxa l’ampliació

del fons de rescat, va generar un clima d’incertesa extrema que en­

lairà els tipus d’interès exigits en el mercat de deute públic.

No debades, les primes de risc espanyola i italiana es varen enfilar

fins a nous màxims històrics durant el mes de novembre (468,6 pb

i 552,5 pb, respectivament), una situació summament delicada,

1 Terme que fa referència al comitè format per una delegació del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, encarregat de supervisar el programa de reformes i ajuts a Grècia.

Evolució del risc sobirà

* Dades diàries en punts bàsics. Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O

20112010

Espanya

Irlanda

Itàlia

Portugal

França

2012

22

especialment en el cas de la italiana, atès que va arribar a superar

el nivell registrat per Irlanda i Portugal en el moment de les sol­

licituds de rescat respectives (544,1 pb i 510,7 pb, respectivament).

En aquest escenari, ni tan sols França va poder defugir la tempesta,

per tal com a l’equador de l’onzè mes de l’any la seva prima de risc

es va situar en el nivell més elevat de la seva història (190,1 pb) i

quasi cinc vegades part damunt del registre comptabilitzat a l’inici

de l’estiu (42 pb). Mentrestant, les pretensions del primer ministre

grec, en aquell moment Yorgos Papandreu, de sotmetre a referèn­

dum l’aprovació del segon pla de rescat nacional va encendre totes

les alarmes i, alhora, va contribuir a disparar la rendibilitat exigida

als bons hel·lens a deu anys part damunt d’un insostenible 28%.

En aquest context d’agitació extrema, els esdeveniments es varen

precipitar i la pressió sobre els executius nacionals va provocar un

canvi sobtat de govern tant a Grècia com a Itàlia, amb l’entrada de

dues figures de perfil tecnòcrata, Lucas Papademos i Mario Monti,

respectivament. Així doncs, l’actuació del nou executiu italià no

es va fer esperar i poques setmanes després de la seva entrada al

capdavant del país va aprovar un ambiciós pla d’ajust valorat en

30.000 milions d’euros, sustentat en l’augment d’impostos, el re­

tard de l’edat de jubilació, la congelació de les pensions i la reducció

de la mida de l’administració local. Addicionalment, aquest conglo­

merat d’ajusts fiscals va ser recolzat per un nou increment per part

del BCE en el volum de compra de bons dels països objecte d’una

major pressió amb l’objectiu de rebaixar els seus costos de finança­

ment. Així mateix, l’anunci de la subhasta extraordinària a trenta­sis

mesos va refermar el compromís de la institució monetària d’evitar

el contagi de les tensions a la resta de la UME, per tal com els mer­

cats varen començar a descomptar la possibilitat que les entitats

financeres invertissin part dels recursos obtenguts a un cost baix

(1%) en títols de deute públic.

En aquest sentit, el cas és que amb el canvi de calendari s’ha man­

tengut un cert apaivagament de les tensions. I és que, malgrat

que Standard&Poor’s hagi anunciat a l’inici del nou any sengles

rebaixes de dos esglaons al deute d’Itàlia i d’Espanya i la pèrdua

de la màxima qualificació creditícia (AAA) per part del deute de

França, les primes de risc italiana i espanyola han tancat el mes

de gener en nivells significativament inferiors als registrats durant

el novembre passat (416,7 pb i 318,7 pb, respectivament), un com­

portament que també ha palesat el deute del país veí (126,3 pb).

En qualsevol cas, si es confirma que part d’aquesta contenció res­

pon al fet que la liquiditat concedida per part del BCE ha estat

invertida en el mercat de deute públic, és probable que l’assere­

nament de les tensions tengui un abast temporal limitat, per tal

com el problema de fons encara és al darrere dels balanços fiscals

d’alguns membres de la UME.

Al mateix temps, el reviscolament de les turbulències als mercats

financers ha contribuït a fer que el procés de fugida cap a la qualitat

hagi seguit molt present a l’estratègia inversora, un fet del qual s’ha

continuat beneficiant el deute nord­americà i alemany gràcies a la

seva condició de valor refugi. Tant és així que l’Estat germànic ha

encetat l’any col·locant títols a un interès negatiu per primer cop a

la seva història, com és el cas de les lletres a sis mesos (­0,012%).

Així les coses, el fet que hi hagi inversors disposats a assumir un

retorn per part del tresor alemany inferior al valor de l’actiu adquirit

posa de manifest l’aversió que generen bona part de la resta de

bons del mercat de deute públic. Consegüentment, Alemanya i els

Estats Units han continuat gaudint de la possibilitat de finançar­se a

costos baixos, tal com palesa l’evolució dels tipus d’interès dels bons

a deu anys respectius, els quals, just al tancament d’aquest informe

(1,91% i 1,98%, respectivament), romanen en nivells propers als

mínims històrics assolits durant l’inici de la tardor (1,67% i 1,72%,

respectivament).

La divisa europea continua llastada pel deute públic.

Durant el quart trimestre de l’any, tant l’euro com el dòlar no han

estat capaços de recuperar el pols perdut durant l’estiu enfront de

la resta de divises del panorama internacional i han continuat evo­

lucionant a la baixa colpejats pels dubtes que genera l’alentiment

econòmic a nivell global, un escenari que es veu agreujat al conti­

nent europeu per les persistents turbulències sorgides del mercat de

deute sobirà. Davant aquest fet, bona part de les autoritats mone­

tàries responsables de les divises que són contrapartida d’ambdues

monedes han romàs reticents a permetre una alça sostenguda de la

divisa nacional que malferesqui la competitivitat de les exportacions

del país.

Així doncs, malgrat el fet que els riscos de refredament econòmic

afecten de manera conjunta els Estats Units i Europa, a les acaballes

de l’any la conjunció de diversos factors que han jugat en contra

23

de la cotització de l’euro han romput l’equilibri que havia dominat

la paritat d’ambdues monedes durant bona part de l’estiu. I és que

les diferents expectatives de creixement nord­americanes respecte

de la zona de l’euro, així com les successives rebaixes efectuades

pel BCE en el tipus rector i, sobretot, la virulència de la crisi del

deute públic al vell continent han acabat imposant el moviment a

la baixa de la moneda comunitària envers el bitllet verd. Així les

coses, durant el quart trimestre l’euro va retrocedir envers el dòlar

(­4,2%), fet que donà continuïtat a la trajectòria descendent ence­

tada a l’estiu i esborrà la significativa apreciació acumulada el pri­

mer semestre, de manera que el balanç anual ha exhibit un descens

del 3,2% del valor de la divisa europea. En aquesta línia, la lleugera

moderació de les tensions del deute sobirà europeu a l’inici del nou

exercici no sembla que hagi dotat de més vigor la moneda única,

per tal com a mitjan mes de gener l’euro s’ha situat en la paritat més

minsa envers el dòlar des de l’estiu de 2010 (1,27 $).

Un recorregut idèntic ha experimentat l’euro respecte de la lliura es­

terlina, per tal com els diversos factors que han incidit sobre el tipus de

canvi de la divisa de la moneda única –i.e. la rebaixa del ti pus rector

i l’agitació del mercat de deute sobirà– han acabat enfonsant­ne la

cotització enfront de la divisa britànica. Així les coses, la depre ciació

de l’euro durant el darrer trimestre de l’any (­2,9%) ha compen­

sat amb escreix el guany acumulat al llarg dels sis primers mesos,

de manera que el balanç anual ha palesat un retrocés (­2,7%) que

ha portat la moneda comunitària a encetar el nou exercici amb la

paritat més minsa respecte de la lliura esterlina des del mes de se­

tembre de 2010 (0,82 £).

En aquest escenari, determinades monedes han exhibit una major

impermeabilitat a l’agitació present als mercats canviaris, com és el

cas del franc suís o del ien japonès, un fet que ha comportat una no­

table pressió a l’alça d’acord amb la seva condició de divises refugi.

Evolució del tipus de canvi dòlar/ien i euro/ien

* Dades en nombre de iens per dòlar i iens per euro ** Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Tipus de canvi dòlar/ien (esquerra)

Tipus de canvi euro/ien (dreta)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

70

75

80

85

90

95

100

105

110 Intervenció del BoJ

Intervenció coordinada dels bancs centrals

del G-7

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O

2011 20122010

Intervenció del BoJ

Intervenció del BoJ

24

En aquest context, el Banc Nacional de Suïssa ha fet gala d’una

marcada determinació atès que no ha permès un nou enlairament

del franc després que el passat mes d’agost registràs un màxim his­

tòric respecte de la divisa comunitària (0,97 €). Així doncs, d’acord

amb les pretensions de la institució monetària, la divisa suïssa s’ha

mantengut estable part davall del llindar dels 0,83 euros de finals

de l’estiu ençà.

Per la seva banda, el moviment alcista experimentat per la moneda

nipona va alçar la seva cotització respecte del dòlar a un nou màxim

històric a finals d’octubre (75,82 $), un fet que va fer reaccionar el

Banc del Japó (BoJ), que amb una nova intervenció –la quarta des

de l’estiu de 2010– va promoure una depreciació del 3% de la mo­

neda nacional en quatre dies. La particularitat d’aquesta intervenció

rau en la seva dimensió, per tal com la venda de iens per aconseguir

deprimir el valor de la divisa nipona va assolir aproximadament els

9,1 bilions, un volum molt superior al de les dues intervencions rea­

litzades pel BoJ de manera unilateral el setembre de 2010 (2 bilions

de iens) i l’agost de 2011 (4,5 bilions de iens).2

No obstant això, la dificultat d’intervenir en un mercat tan líquid

com el del ien s’ha posat àmpliament de manifest al llarg de l’any,

atès que les tres intervencions realitzades sobre la cotització de la

divisa japonesa en el transcurs de 2011 no han impedit que el ien

hagi saldat l’exercici amb una apreciació del 5,1%. De fet, aquesta

tendència alcista ha tengut continuïtat amb l’entrada del nou exer­

cici, per tal com la divisa japonesa ha tancat el mes de gener prop

del sostre històric anotat a l’octubre (76,37 $).

Menció a part mereix la cotització del renminbi, que ha seguit diri­

gida per unes autoritats xineses que continuen garantint una apre­

ciació suau i gradual de la moneda nacional amb l’objectiu de no

perjudicar la competitivitat de les exportacions nacionals. Així, la

divisa xinesa tan sols s’ha apreciat un 1,3% al llarg del quart trimes­

tre i un 8,6% des que el Banc Popular de la Xina anuncià la seva

liberalització parcial al començament de l’estiu de 2010, de manera

que a l’inici del nou any ha registrat respecte del dòlar la paritat més

elevada dels darrers desset anys (6,29 $)

2 Cal recordar que el BoJ també va realitzar una intervenció canviària coordinadament amb els bancs centrals dels països pertanyents al G­7 dies després del terratrèmol i posterior tsunami que varen assolar el país el març de 2011.

Augmenten les divergències en la renda fixa privada.

Els mercats de deute privat, que durant bona part de l’any havien

exhibit una resistència notable als riscos presents als mercats finan­

cers, han vist com amb el pas dels mesos la desconfiança que ge­

nera el convuls clima present al mercat de deute públic ha acabat

eixamplant les divergències tant sectorials com territorials que ja es

deixaren notar a inicis de l’estiu. En aquest sentit, cal destacar les

emissions realitzades per les empreses del continent europeu i, en

especial, del sector financer, les quals han patit sobre manera els

estralls de la crisi del deute i no han pogut gaudir de les avantatjoses

condicions de finançament obtengudes per bona part de les empre­

ses dels Estats Units i els països emergents.

Així doncs, la cara més amable ha seguit representada pels bons

d’alta qualitat (investment grade), especialment als Estats Units,

els quals han continuat ostentant la consideració de valor refugi, jun­

tament amb l’or i el deute a llarg termini nord­americà i germànic.

Per la seva banda, el segment de bons d’alt risc (high yield) ha sofert

un deteriorament significatiu al llarg dels darrers mesos com a con­

seqüència de la major sensibilitat d’aquest segment als riscos ma­

croeconòmics i als símptomes cada cop més evidents d’alentiment

econòmic a nivell global.

En qualsevol cas, el segment més perjudicat durant els darrers me­

sos ha estat el de la renda fixa privada europea, que ha romàs pena­

litzada pel clima de tensió que la crisi ha espargit arreu del continent

i, especialment, en el sistema bancari comunitari. En aquest sentit,

cal destacar que, malgrat que la represa de les compres de cèdules

hipotecàries per part del BCE a principis de la tardor ha possibilitat

un augment en les emissions d’aquests instruments, les dificultats

del sector financer per emetre deute en condicions favorables no

s’han dissipat. No debades, durant el període de màxima agitació

al mercat de bons públics, entre la segona quinzena d’octubre i la

primera de desembre, el preu dels contractes d’assegurança contra

l’impagament (credit-default swaps, CDS) referenciats als bons de

les principals entitats financeres europees s’ha enfilat fins a nous

màxims històrics, amb un repunt (426,3 pb) que ha superat amb

escreix el registrat tant per l’agregat (13,3 pb) com pel segment d’al­

ta volatilitat (23,2 pb). Amb tot, sembla que la subhasta de liquidi­

tat realitzada pel BCE a finals d’any ha alleugerit en certa manera

la situació del sector bancari, per tal com el preu dels CDS de les

25

companyies financeres europees ha tancat el mes de gener amb

una reducció significativa de les primes de risc (384,6 pb) des del

màxim assolit el mes de desembre. Sigui el que sigui, cal no obviar

que aquest canvi de tendència no ha evitat que, en contraposició

a la tendència històrica, les primes de risc de les entitats finance­

res del vell continent hagin romàs part damunt del segment d’alta

volatilitat.

Per la seva banda, la renda fixa privada dels països emergents ha

seguit exhibint un comportament significativament més favorable

durant els darrers mesos. I és que les emissions efectuades per les

companyies ubicades en aquestes regions s’han vist beneficiades

pel tomb de les polítiques monetàries respectives cap a un perfil

més expansiu, així com per la progressiva millora de la qualificació

creditícia de les empreses autòctones, fet que ha permès mantenir

constant l’arribada de fluxos inversors des de l’exterior i ha pressio­

nat a la baixa les rendibilitats exigides.

Així les coses, mentre que al continent europeu l’esdevenir de la

crisi del deute públic seguirà sent el gran condicionant de les com­

panyies a l’hora d’afrontar noves emissions de deute, l’evolució de

la renda fixa corporativa en l’esfera global vendrà marcada per la

capacitat de les empreses de mantenir unes bones ràtios de solvèn­

cia en un entorn en el qual els indicis de desacceleració econòmica

mundial s’espera que es facin cada cop més evidents.

Les borses s’apunten guanys moderats que no rescabalen un exercici ple d’entrebancs.

Al llarg del darrer quart de l’any, els mercats de renda variable

han aprofitat l’ampli recorregut alcista que va deixar el sotrac

estiuenc i han tenyit de verd la pràctica totalitat dels índexs inter­

nacionals. Amb tot, en la majoria dels casos, aquesta trajectò­

ria a l’alça no ha estat suficient per compensar les pèrdues d’un

exercici ple d’ensurts als parquets, de manera que el marcador

Evolució dels diferencials de crèdit a la UME

* Dades diàries en punts bàsics. Les dades de febrer corresponen a les dades de tancament de dia 10

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

iTraxx - General

iTraxx - Alta volatilitat

iTraxx - Financer

0

100

200

300

400

500

600

700

800

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O

20112010 2012

26

anual ha registrat un balanç força desfavorable a bona part de

les places borsàries.

En qualsevol cas, cal observar que la reducció de la inestabilitat

als mercats de renda variable ha estat lenta i gradual, per tal com

els indicadors de volatilitat de l’EuroStoxx50 (VSTOXX) i l’S&P500

(VIX) s’han mantengut durant gran part del quart trimestre per

sobre dels nivells registrats a la primera meitat de l’any, després

que a finals de l’estiu assolissin els màxims valors des de la fallida

de Lehman Brothers. Tot i així, aquest suau assossegament de les

acaballes de l’any ha estat suficient per aconseguir que les ordres

de compra hagin tornat a guanyar presència a les sessions dels prin­

cipals parquets del panorama internacional, si bé ho han fet amb

una intensitat diferent a l’un i a l’altre costat de l’Atlàntic. I és que

la renda variable europea ha continuat esquitxada per les turbulèn­

cies de la crisi del deute públic, tal com posa de manifest el fet que

la retallada experimentada pel VSTOXX durant el darrer quart de

l’any (31%) hagi estat significativament inferior a la del seu homòleg

nord­americà (46%).

En aquest context, l’apaivagament desigual dels nivells de volati­

litat s’ha traslladat als marcadors dels principals selectius d’amb­

dues regions, de manera que mentre que els novaiorquesos

Dow Jones i S&P500 han lluït guanys de dues xifres al llarg del dar­

rer quart de l’any (11,95% i 11,15%, respectivament), el balanç ha

estat més modest en el cas del britànic FTSE 100 (8,7%), l’alemany

DAX (7,2%), l’agregat europeu EuroStoxx50 (6,3%), el francès CAC

(6,0%) i, especialment, de l’italià MIBTEL (1,7%) i l’espanyol IBEX 35

(0,2%), que han evidenciat la pressió soferta pel deute sobirà dels

països respectius. Una menció a part requereix el japonès Nikkei,

el qual, davant el desànim que ha provocat en els inversors nipons

l’apreciació sostenguda del ien envers les divises dels principals so­

cis comercials i les seves conseqüències sobre les exportacions del

país, ha acabat abstraient­se de la trajectòria ascendent generalit­

zada (2,8%).

Amb tot, l’alè rebut per les borses a les acaballes de l’any just ha

pogut maquillar el marcador d’un exercici copat de massa obstacles

per a un mercat tan sensible als esdeveniments macro econòmics i

geopolítics com és el de la renda variable. I és que en un escenari

altament globalitzat, la inestabilitat creada pels focus de tensió re­

gional com l’agitació política i social derivada de les revoltes de la

primavera àrab, el terratrèmol esdevengut al Japó i els efectes con­

següents sobre una de les primeres economies mundials, així com

la indecisió dels líders europeus a l’hora de prendre mesures defini­

tives que posin fi a la incertesa generada pel mercat de deute pú­

blic europeu, ha traspassat fronteres i ha acabat incidint de manera

directa sobre l’evolució dels mercats borsaris a nivell internacional.

Addicionalment, la repercussió global d’aquests esdeveniments s’ha

sumat a un escenari econòmic contínuament amenaçat pel fantas­

ma de la desacceleració econòmica, de manera que tot plegat ha

esdevengut un obstacle insalvable per als parquets més rellevants

a nivell mundial.

En aquest marc, els selectius dels Estats Units han trampejat amb

una millor habilitat els períodes d’incertesa i, mercès a la notable

revaloració experimentada durant el primer semestre, han esdeven­

gut els únics índexs capaços d’esquivar les pèrdues en el conjunt

de l’any, tot registrant guanys moderats en el cas del Dow Jones

(5,6%) i un balanç neutre en el de l’S&P500 (0,0%). Per contra, les

pèrdues s’han generalitzat arreu del continent europeu, atès que

no han escapat al vermell els selectius cotitzants a les borses de

Milà (­25,2%), París (­17,9%), Frankfurt (­14,7%), Madrid (­13,1%) i

Londres (­8,5%). I és que la crisi del deute sobirà ha suposat un llast

massa pesat per als valors europeus, especialment els del sector

bancari, que, fruit del seu lligam amb el mercat de bons públics, ha

sofert el major càstig dels inversors, com palesen les pèrdues acu­

mulades per l’Stoxx Europe 600 Banks (­32,8%),3 les quals gairebé

han duplicat les registrades per l’agregat comunitari EuroStoxx50

(­17,5%).

Per la seva banda, els parquets japonesos s’han vist perjudicats no

tan sols per l’efecte de la fortalesa del ien sobre les exportacions

nacionals, sinó també pel sotrac que el desastre natural del març va

suposar per a l’economia i, especialment, per a l’industria del país

del sol naixent, dos factors que han fet impossible el recorregut a

l’alça del selectiu de Tòquio al llarg de l’exercici (­17,3%).

Així les coses, la inestabilitat regnant durant bona part de l’any ha

continuat afavorint l’evolució ascendent de gran part del mercat de

commodities. No debades, els inversors han seguit cercant aixopluc

3 L’Stoxx Europe 600 Banks és un índex compost que aglutina els valors de quaranta­nou de les principals entitats financeres europees.

27

principalment en l’or, l’actiu refugi per excel·lència, que ha exhibit

una revaloració del 10,2% en el conjunt de l’any, un comportament

similar a l’experimentat pel barril de Brent (14,1%).

Amb tot, per bé que els mercats de renda variable han iniciat el nou

any donant continuïtat al to positiu palesat durant els darrers me­

sos, l’esdevenir a curt termini dels principals mercats del panorama

internacional és incert, especialment en l’àmbit europeu. I és que

l’evolució futura dels marcadors de creixement i les tensions en els

mercats de deute públic no deixen de ser un focus d’inestabilitat de

dimensions considerables. En qualsevol cas, en un horitzó de més

llarg termini, les perspectives són força més favorables, per tal com

una vegada que se superin els riscos de recessió de l’economia glo­

bal i es contengui el grau d’aversió al risc en els mercats de crèdit,

quedarà al descobert el potencial de revaloració de bona part dels

valors borsaris.

Volatilitat borsària i cotització de l’or

* Dades diàries. Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10 ** Excepte VIX i VSTOXX, índex 2010:gener=100

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

EuroStoxx50

S&P500

Or

50

75

100

125

150

175

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O

20112010 2012

Conjunturabalear

29

L’economia balear recau a la recta final de l’any i compromet les expectatives de 2012.

Després del dinamisme observat els mesos centrals de l’any i d’ha­

ver aconseguit en l’àmbit dels serveis de mercat acostar­se al ritme

d’activitat precrisi, l’economia balear s’ha mostrat a les darreries de

l’exercici incapaç de mantenir el pols. El sever ajust que han expe­

rimentat la producció i l’ocupació durant el darrer quart de l’any

confirma el marcat caràcter temporal de les forces sobre les quals se

suporta la lenta i difícil recuperació en curs i deixa entreveure una

correcció de més llarg abast que s’estendrà els propers mesos, tant

pel costat de l’oferta com de la demanda. I és que l’economia no

només ha perdut l’acceleració de trimestres anteriors sinó que ha

alentit sobre manera el ritme de creixement.

Prova de la recaiguda és que el percentatge d’indicadors repre­

sentatius de l’activitat que s’acceleren no arriba a la meitat (32,6%

vs 66%, 3r trim.), fet que no succeïa des de fa dos anys. Alhora,

després del parèntesi dels mesos centrals de l’any, només una quar­

ta part dels indicadors aconsegueix mantenir el marcador en positiu

(25,6% vs 55,3%, 3r trim.).

Amb aquest teló de fons, no sorprèn que l’estimació avanç referida

al quart trimestre situï el creixement del VAB no agrari balear en un

tímid 0,2%, mig punt percentual part davall del trimestre anterior,

i deixi per al conjunt de l’any un balanç magre que no aconsegueix

complir amb les expectatives. No debades, la taxa de creixement

anual s’ha situat en el 0,3%, percentatge que, si bé ha capgirat el

signe del marcador d’un any enrere (­0,9%), fa paleses les dificul­

tats de l’economia per transitar des de la demanda interna basada

en el consum i la inversió residencial cap a la demanda externa i la

inversió productiva, enmig d’un mercat de treball molt afectat per

la crisi i un creixent deteriorament de les finances del sector públic.

Potser per això, en aquests moments, el dubte envolta el 2012,

un any en què l’economia haurà d’afrontar problemes notables,

mentre que les expectatives anticipen un nou episodi recessiu. I és

que l’elevada taxa d’atur, caracteritzada per un marcat component

estructural, i les provades dificultats per absorbir els excessos del

passat vinculats a la construcció residencial, apareixen com una

amenaça real per assentar el creixement de l’economia, en un con­

text de finançament contingut i despalanquejament tant del sector

privat com públic.

Produccióidemanda

PIB de les Balears

* Taxes reals de variació interanual en percentatges a Estimació avanç

Font: elaboració pròpia

2010 2011a2010 2011

3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.a

PIB no agrari ­0,9 0,3 ­0,4 ­0,2 ­0,1 0,4 0,7 0,2

Oferta Indústria ­1,1 ­0,9 ­1,0 ­0,7 ­0,8 ­0,8 ­0,9 ­1,1

Construcció ­2,3 ­2,7 ­2,1 ­2,3 ­2,5 ­2,6 ­2,7 ­2,9

Serveis ­0,8 0,8 ­0,1 0,1 0,2 0,9 1,2 0,7

Demanda Consum ­1,1 0,4 ­0,4 ­0,1 0,0 0,6 0,8 0,3

Inversió ­3,7 ­3,1 ­3,6 ­3,7 ­3,6 ­3,2 ­2,7 ­3,0

30

D’altra banda, caldrà veure l’abast de la recuperació de la demanda

exterior, sobre la qual s’ha basat la sortida de la recessió fins ara. I és

que, a més dels factors específicament locals, l’economia afronta,

també, la incertesa procedent de l’exterior, especialment de les pla­

ces europees, on l’ampliació dels diferencials de deute sobirà conviu

amb un procés de consolidació fiscal i financera al qual encara li

queda un llarg camí per recórrer, tant pel volum com per les dificul­

tats de recapitalització en un context d’ingressos escassos. A més,

cal no obviar que en un context de globalització financera i comer­

cial més intensa i enmig d’una crisi econòmica no coneguda des

de fa gairebé un segle, l’entorn internacional és cada vegada més

agressiu, fet que obliga a les empreses de l’arxipèlag a realitzar un

major esforç competitiu que, en darrera instància, permeti expandir

l’oferta productiva.

Entre reptes exigents i riscos importants, l’economia balear afronta,

doncs, un exercici en què, simultàniament, haurà de minimitzar els

efectes d’un nou brot recessiu a curt termini i, en vista del darrer

balanç anual, impulsar nous factors sobre els quals assentar un aug­

ment de l’activitat sòlid a mitjà termini i, de retruc, de l’ocupació.

Amb la recaiguda, el consum mostra la pell.

El consum ha fet malbé a la recta final de l’any la transició que havia

encetat a principis d’exercici, entre la intensa caiguda de l’any ante­

rior i la previsió d’augment per al 2011. I és que la dada avançada

de l’indicador sintètic de consum elaborat pel CRE (UIB · Sa Nostra)

deixa per al quart trimestre un augment interanual del 0,3%, cinc

dècimes manco que l’estimació del trimestre precedent, fins a situar

l’augment anual en el 0,4% (vs ­1,1%, 2010).

Amb tot, més enllà del perfil estacional clarament vinculat a l’apor­

tació del consum dels no residents, l’evolució trimestral posa en

relleu que la despesa de les llars es troba cada vegada més condicio­

nada per aquells elements que afecten la seva capacitat econòmica.

N’és la prova que entre el juliol i el setembre els dipòsits es varen

erosionar per segon trimestre consecutiu (­1,2% vs ­0,2%, 2n trim.),

afectats pel shock ocupacional i la pèrdua de renda associada, en

un context en què el crèdit del sector privat es va continuar ajus­

tant (­3,7% vs ­3,5%, 2n trim.). Tot plegat ha drenat la disposició a

consumir dels residents, enmig de la campanya nadalenca, tradicio­

nalment considerada un període de compres especialment intens.

El col·lapse del consum en el darrer quart de l’any ha deixat la petjada

en els indicadors més representatius d’aquest agregat econòmic. Així,

l’índex de producció industrial de béns de consum ha descendit nova­

ment a taxes de dos dígits (­11,5% vs ­1,4%, 3r trim.), fet que no suc­

ceïa de mitjan de l’any anterior ençà (­13,1%). I és que no només s’ha

esvaït el repunt registrat pels béns de consum durador durant dues

terceres parts del trajecte anual (­12,5% vs 6,8%, 3r trim.), sinó que la

pressió a la baixa exercida pels béns de consum no durador s’ha am­

pliat considerablement (­11,5% vs ­1,8%, 3r trim.) i ha mantengut en

negatiu l’índex general de cap a cap d’any (­5,9% vs ­11,8%, 2010).

Alhora, la compra de béns i serveis als principals comerços i estacions

de servei de les Balears, descomptades les vendes de cotxes i benzi­

na, ha intensificat el ritme de descens a la recta final de l’any (­5,9%

vs ­3,1%, 3r trim.), en un context en què l’índex de comerç al detall

s’ha mantengut al llarg de tot l’exercici part davall del valor d’un any

enrere i ha acumulat un descens del 4,7% (vs ­4%, 2010), encara

que inferior a l’agregat nacional (­5,6% vs ­1,1%, 2011).

En la mateixa línia, la demanda d’energia elèctrica ha acomiadat el

darrer trimestre de l’any amb un retrocés del 7%, percentatge que

dóna per tancada la treva dels dos trimestres anteriors i alimenta

la sèrie de descensos que s’observen des de les darreries de 2009.

No en va, el balanç anual deixa un retrocés lleugerament superior al

de l’exercici passat (­1,8%) i igual que el de 2009 (­2,3%). De maner a

anàloga, el consum de gasoil A ha intensificat la caiguda del trimes­

tre anterior (­5,5% vs ­0,2%, 3r trim.) i el consum de benzina, tot i

suavitzar el descens (­5,7% vs ­9,9%, 3r trim.), ha seguit retrocedint

al voltant de la mitjana anual (­6,3% vs ­3,4%, 2010).

Així les coses, la despesa dels no residents, tot i que la seva magni­

tud s’ha vist clarament reduïda pel component estacional, ha seguit

fent de contrapès a la contribució negativa del consum dels resi­

dents. En aquest sentit, cal no obviar que la despesa turística total

ha crescut el darrer quart de l’any (7,5%) a un ritme molt semblant

al del trimestre immediatament precedent (7,7%) i clarament supe­

rior al d’un any enrere (4,3%). Així, l’augment de les arribades de

turistes internacionals (3,8% vs 10,8%, 3r trim.) s’ha deixat sentir,

entre altres, en els reintegraments amb targeta efectuats pels no

residents a les principals entitats financeres de les Balears (7,8%

vs 11%, 3r trim.), si bé els imports de les operacions de compra amb

targeta han evolucionat a la baixa (­8,3% vs 22,6%, 3r trim.).

31

La inversió continua malferida.

La formació bruta de capital fix continua sent el component de la

demanda interna que més severament s’ajusta a la contrac ció de

la demanda agregada. No debades, la inversió ha creuat la recta

final de l’any amb un descens del 3% (vs 2,7%, 3r trim.), xifra que

dóna continuïtat als descensos que s’han produït trimestre rere

trimestre al voltant de la mitjana anual (­3,1% vs ­3,7%, 2010).

I és que els principals inhibidors de la inversió, com la incertesa,

les dificultats d’accés al crèdit i el necessari redimensionament

d’aquesta variable, una vegada que ha desaparegut l’efecte de l’ex­

pansió residencial, han seguit pressionant a la baixa el recorregut

d’aquesta variable.

Tot plegat se segueix traslluint en una infrautilització de la capaci­

tat productiva instal·lada en la indústria, la qual, a les darreries de

l’exercici, s’ha situat en el 65,9% (vs 67,4%, 4t trim. 2010), molt

lluny del màxim històric, assolit el segon trimestre de 2005 (86,3%).

De fet, el nombre d’empreses d’alta a la Seguretat Social ha des­

cendint el quart trimestre (­4% vs ­1,2%, 3r trim.) part damunt de

la mitjana anual (­1,9%), amb la qual cosa s’acumulen quatre anys

d’escapçades contínues. I és que, tot i el repunt del nombre de so­

cietats mercantils creades durant el darrer trimestre de l’any (23,7%

vs 10,6%, 3r trim.), el nombre d’empreses dissoltes ha experimen­

tat, de nou, un increment significatiu (12,7% vs ­3%, 3r trim.), fet

que saldà l’exercici amb un augment (11,5%) superior al de l’any

anterior (10%).

Addicionalment, tant el capital subscrit com el desemborsat, ver­

taders indicadors del pols inversor, han reculat amb força el darrer

quart de l’any (­81,3%, ambdós respectivament), després de repun­

tar el tercer trimestre (151,3% i 161,6%, respectivament). Alhora,

mentre que la matriculació de camions ha moderat sobre manera

l’ascens del trimestre anterior (3% vs 30,9%, 3r trim.), la matricu­

lació de tractors i altres vehicles industrials ha descendit un 28,6%

(vs 333,3%, 3r trim.). De fet, la producció de béns d’equipament ha

patit un nou sotrac el mes de novembre (­19,3%), amb la qual cosa

s’ha esvaït el canvi de signe que s’havia produït el tercer trimestre

(3,2% vs ­15,4%, 2n trim.).

Prenent en compte aquests indicadors i atesos els baixos valors as­

solits a finals d’any, la inversió productiva en capital fix continuarà

contreta els propers mesos i evolucionant per sota del consum i

Principals indicadors del consum privat

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: IET, INE i elaboració pròpia

Índex de comerç al detall (dreta)

Consum privat (esquerra)

Despesa turística (dreta)

IPI (béns de consum) (dreta)

-30,0

-20,0

-10,0

0,0

10,0

20,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011

32

del PIB. Així ho suggereix, també, l’índex de confiança empresarial

elaborat per la Cambra de Comerç de Mallorca, el qual, ja el tercer

trimestre, avançava un saldo negatiu per al darrer quart de l’any

(­30,2 vs 2,7, 3r trim.).

Paral·lelament, en l’àmbit de la inversió en construcció, l’excés de

producció pendent de venda ha seguit i seguirà els propers me­

sos comprometent l’activitat del sector. Així ho posa de manifest

l’evolució descendent dels projectes visats, que, després de tornar

a recular el darrer trimestre (­9,4% vs ­14,9%, 3r trim.), han tancat

l’any amb un descens de l’11,1% que amb prou feines s’allunya del

corresponent al conjunt de l’any (­12,6%). I és que, el darrer tri­

mestre, tant el segment residencial com el no residencial han seguit

evolucionant a la baixa (­9,9% i ­4,9%, respectivament), encara que

el darrer s’ha allunyat progressivament de la mitjana anual (­13,7%

vs ­10,4%, residencial).

El millor comportament del segment no residencial s’observa amb

claredat en l’import dels pressupostos d’execució d’obres, els quals

han continuat augmentant durant el darrer quart de l’any (32,3%

vs 135,3%, 3r trim.), d’acord amb l’increment experimentat per les

partides de la indústria (188,2%) i les oficines i comerços (170,9%).

Per contra, el segment residencial ha duplicat a la recta final de

l’any (­48,7%) el retrocés mitjà anual (­22,3%), símptoma inequívoc

que els excessos d’oferta acumulats al sector immobiliari i la dèbil

conjuntura econòmica continuen llastrant aquest component de la

inversió.

Els intercanvis comercials amb l’exterior es desacceleren significativament.

En l’àmbit exterior, l’alentiment econòmic ha continuat frenant el crei­

xement de les exportacions de béns, que han perllongat en el dar­

rer tram de l’any la forta desacceleració observada al llarg de tot

l’exercici. De fet, una vegada descomptada la partida de material

de transport, les vendes de béns han registrat sengles retrocessos

(­12,1%, octubre; ­26,3%, novembre), en línia amb el trimestre pre­

cedent (­25,3%). Encara que la manca de pols ha estat més accen­

tuada en el capítol de béns, la pauta de desacceleració s’ha estès

també als serveis.

Principals indicadors d’inversió

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: COAIB, DGT, OTIB i elaboració pròpia

Projectes visats (dreta)

Pressupostos dels projectes visats (dreta) Inversió (esquerra)

Empreses d'alta a la Seguretat Social (dreta) Matriculacions de camions (dreta)

-60,0

-40,0

-20,0

0,0

20,0

40,0

60,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011

33

Paral·lelament, la moderació de la demanda interna ha incidit en la

reducció del ritme d’avanç de les importacions de béns, fins a cedir

el novembre un 54,9% i trencar, així, la senda d’ascens del trimestre

anterior (43%). El retrocés del mes de novembre, que se situa en el

10,6% si es detreuen del balanç general les compres de material

de transport (vs 43,6%, 3r trim.), ha conviscut amb descensos que,

en el cas de les partides de resines i els principals productes agro­

alimentaris, han superat el 60%.

Tot plegat explica que la contribució del sector exterior al creixe­

ment del PIB hagi estat, de nou, positiva, encara que menor a la

registrada el trimestre precedent. De fet, la balança comercial de

béns, després de tretze mesos consecutius de lluir dèficit, ha tancat

el novembre amb superàvit (7,3 milions d’euros) i ha situat la taxa

de cobertura de les exportacions en el 109,6% (vs 85,5%, 3r trim.).

Els serveis perden el pas al so de la política d’ajustaments.

Pel costat de l’oferta, tots els sectors s’han fet ressò, en major o menor

grau, de la recaiguda de l’economia. Així, encara que el sector ser­

veis continua sent l’únic que ha mantengut durant el quart trimestre

el marcador en positiu (0,7%), el persistent afebliment dels ele­

ments de la demanda interna l’ha fet ensopegar per primera vega­

da des que fa un any aconseguí abandonar la franja dels números

vermells. No debades, el sector ha retallat en el darrer tram de l’any

cinc dècimes el creixement del trimestre anterior, fins a saldar el

balanç anual amb un ascens del 0,8% (vs ­0,8%, 2010).

I és que la contribució dels serveis de no mercat s’ha modificat

sensiblement amb la política d’ajustaments del sector públic, fet

que ha permeabilitzat àmbits com la sanitat i els serveis socials,

així com altres branques menors de les administracions públiques

que fins ara havien quedat a recer de la crisi. Així doncs, en un

escenari de preocupació sobre el descobert autonòmic de les

Balears que assenyalen les darreres dades disponibles referides al

tercer trimestre (­2,11% del PIB vs ­1,2%, Espanya) i la magnitud

del deute acumulat (16,8% del PIB vs 12,6%, Espanya), el procés

de contenció de la despesa pública ha posat de manifest que els

serveis de mercat no gaudeixen de la fortalesa suficient per sos­

tenir l’activitat.

Així, l’indicador d’activitat dels serveis de mercat, publicat mensual­

ment per l’INE, ha confirmat la pauta de desacceleració observada

Principals indicadors del sector serveis

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: AENA, INE i elaboració pròpia

Pernoctacions hoteleres (dreta)

PIB serveis (esquerra)

Índex de xifra de negocis (dreta)

Trànsit aeri de mercaderies (dreta)

-30,0

-20,0

-10,0

0,0

10,0

20,0

-3,0

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011

34

el mes d’octubre (0,2%), que el darrer trimestre ha reculat un 1,1%

(vs 3,5%, 3r trim.). Aquesta tendència a l’alentiment que repro­

dueix el patró nacional, encara que en una menor intensitat (­3,3%

vs 0%, 3r trim.), s’ha reflectit també en l’índex de personal ocupat

corresponent al darrer quart de l’any (0,3% vs 1%, 3r trim.), que

ha acabat permeabilitzant, entre d’altres, els registres d’afiliació,

que han tornat a retrocedir (­2,7%) en contraposició al trimestre

anterior (2%).

I és que excepte les branques més afins al turisme, la resta d’ac­

tivitats empresarials, entre les quals destaquen els serveis immo­

biliaris, jurídics i d’assessoria, els serveis tècnics d’arquitectura,

enginyeria i consultoria i els serveis personals i de neteja, han

mantengut un to deprimit, atesa la major sensibilitat als canvis

de fase del cicle. Així, en la banda negativa, les activitats immo­

biliàries han continuat alimentat la inèrcia a la baixa d’acord amb

el descens de les transaccions d’habitatges nous durant l’octubre

(­20,1%) i el novembre (­5%), atès que en el cas dels usats el retro­

cés de l’octubre (­16,7%) s’ha corregit el novembre.

Per contra, cal esmentar que la branca d’hoteleria i restauració, tot

i que ha seguit fent una contribució positiva, ha acabat moderant

el ritme d’ascens de la majoria d’indicadors d’activitat en línia amb

les arribades de turistes internacionals (3,8% i 10,8%, 3r trim.).

I és que el fort efecte estacional ha deixat la seva empremta en el

nombre de pernoctacions hoteleres, les quals, tot i que han evolu­

cionat a l’alça en el conjunt del trimestre (10% vs 11,3%, 3r trim.)

–gràcies a l’empenta d’octubre (11,7%)–, han acabat reculant el

desembre (­5,1%). Tot plegat s’ha reflectit en el grau d’ocupació

hotelera, que el desembre ha assolit el nivell més baix de la sèrie

(28,6% vs 35,6%, desembre 2010), tot i l’ampliació de l’estada

mitjana (3,7 dies vs 3,5 dies, desembre 2010).

Amb tot, el menor dinamisme ha acabat contagiant també la bran­

ca del transport, especialment l’aeri. Així doncs, en línia amb el

menor trànsit de passatgers per via aèria (2,5% vs 9,6%, 3r trim.),

el trànsit d’aeronaus ha descendit un 3,9% (vs 7,2%, 3r trim.), fet

que tanmateix no ha impedit que tancàs l’any en positiu (3,8%

vs 0,3%, 2010). Alhora, el volum de mercaderies transportades per

via aèria ha retrocedit un 11,2% (vs ­8,7%, 3r trim.) i ha seguit ali­

mentant la senda recessiva, que, en el conjunt de l’exercici, ha recu­

lat per sobre de l’any anterior (­9,2% vs ­0,7, 2010). De la mateixa

manera, el nombre de mercaderies descarregades als ports

–principal via d’entrada de productes a l’arxipèlag– ha descendit

el darrer trimestre un 5,6% (vs ­2,1%, 3r trim.), fet que deixa el

balanç anual per sota de l’anterior (­4,1% vs ­0,5%, 2010), com a

conseqüència també del major retrocés. Així les coses, només el

trànsit de passatgers per via marítima ha aconseguit, tot i la recu­

lada de final d’any (­2,5% vs 6,8%, 3r trim.), tancar l’exercici en

positiu (6,5% vs 1,4%, 2010).

En conjunt, doncs, el perfil moderat del ritme d’avanç dels serveis

de mercat i, especialment, la desacceleració del serveis de no mer­

cat fa pensar que els propers mesos el sector seguirà reculant fins

que la tònica de creixement es recuperi el segon trimestre. Això

hauria de permetre a l’activitat terciària seguir compensant l’alenti­

ment de la indústria i la construcció, sectors que continuen encara

lluint la cara més amarga de l’oferta.

La indústria acusa l’alentiment.

L’activitat secundària ha experimentat, segons l’estimació avanç

del quart trimestre, un retrocés de l’1,1%, taxa que també

suma dues dècimes a l’ajust del trimestre anterior. Amb tot, la

recaiguda s’ha fet palesa en la utilització dels principals factors

productius, com ara l’afiliació, que ha tancat el trimestre amb

descensos (­6% vs ­4,8%, 3r trim.) superiors a la mitjana anual

(­4,9% vs ­5,4%, 2010).

Alhora, l’índex de producció industrial ha disminuït un 8,9% el

quart trimestre, en contraposició al tímid ascens del trimestre

anterior (0,2%) i de la mitjana anual (­4,6%). Tot i la volatili­

tat de l’índex, el cert és que un descens del 14,1% com el del

mes de novembre no s’assolia des del setembre de 2010. Tan

important com aquest fet és que totes les branques han seguit

l’evolució de l’índex general, per bé que la indústria extractiva

i manufacturera (­39,5% i ­10,7%, respectivament) han patit

durant el darrer quart de l’any més que l’energètica (­5,6%).

Els dèbils resultats de la indústria balear s’emmarquen en

un context en què l’indicador de clima industrial ha engrei­

xat el saldo negatiu (­19,1 punts) respecte d’un any enrere

(­8,4 punts). Tot plegat recull els efectes sobre el comporta­

ment dels agents econòmics de la creixent incertesa que en­

volta el creixement, l’ocupació i la renda i les dificultats de

35

readaptació a les noves condicions d’un crèdit escàs i, a mitjà

termini, inevitablement més car.

Continua la fallida de la construcció.

La necessària recomposició de l’estructura i del pes de la cons­

trucció associada als excessos del passat segueix convivint a ho­

res d’ara amb un component cíclic molt marcat. No debades,

l’estimació avanç referida al quart trimestre situa la reculada del

sector en el 2,9% (vs 2,7%, 3r trim.), que supera la contracció

mitjana anual, xifrada en el 2,7%. De fet, l’afiliació ha descen­

dit (­15,9%) de manera més intensa que el trimestre anterior

(­15%), amb la qual cosa ha exhibit una tendència que, des­

prés de quinze trimestres consecutius de retallades, ha regis­

trat un nou mínim a la sèrie d’afiliats a la Seguretat Social amb

36.909 ocupats.

El deteriorament progressiu de la demanda interna i les dificul­

tats afegides derivades de la manca d’acció contracíclica pública,

expliquen que l’afectació del sector s’estengui a hores d’ara a to­

tes les esferes: promoció residencial i no residencial, rehabilitació

d’habitatges i obra pública. Així, l’obra pública licitada ha tancat

l’any, coneguts els descensos d’octubre (s­88,5%) i de novembre

(­83,2%), acumulant sis trimestres de retrocessos (­56,2%, 3r trim.),

un comportament que s’estén tant a l’àmbit de l’edificació com

de l’enginyeria civil.

Tot plegat ha accentuat a la recta final de l’any les tendències de

fons, amb la qual cosa s’ha intensificat la trajectòria recessiva en­

cetada ara fa cinc anys, en un context en què l’activitat residencial

continua retrocedint. Així ho evidencien les estadístiques del Minis­

teri de Foment referides al nombre de certificacions de final d’obra,

les quals, excepte el repunt d’octubre (1,6%), han seguit retrocedint

el novembre (­14,2%). Aquesta evolució, que és especialment visi­

ble en l’àmbit de les certificacions d’edificis de promoció privada

(­8,6%, novembre; 4,1%, octubre), confirma que la construcció resi­

dencial continua molt afectada per l’acumulació d’estocs pendents

de venda des de l’etapa expansiva anterior.

En aquest context, els indicadors avançats de la construcció no ofe­

reixen senyals de recuperació a curt termini, sobretot pel que fa al

component privat, atès el refredament persistent de la planificació

de nous projectes de caire residencial. En aquest sentit, l’estadística

del Ministeri de Foment referida al nombre total d’habitatges vi­

sats posa en relleu un descens el novembre (­28,5%) superior al de

l’octubre (­7,2%), únic mes de l’any en què els pressupostos totals

han augmentat (36,5% vs ­39,7%, novembre). I és que els projec­

tes referits a l’esfera residencial han seguit evolucionant a la baixa

Índex de producció industrial per branques

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

Indústries manufactureres

Indústries extractives

IPI

Energia

-45,0

-30,0

-15,0

0,0

15,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011

36

després de deu mesos de retallades contínues (­14,3%, octubre;

­30,5%, novembre), fet que compromet el nivell d’activitat del pro­

per any i mig.

Menorca acusa sobre manera la recaiguda.

Territorialment, el retrocés evidenciat per la majoria d’indicadors

d’activitat s’ha deixat sentir amb més intensitat a Menorca, fet que

ha allunyat aquesta illa de l’estela de Mallorca i l’ha situada a la coa

del rànquing regional, que segueixen encapçalant les Pitiüses.

Així les coses, la major desacceleració de l’activitat menorquina ha

ferit de ple la inversió productiva, per tal com el sotrac patit pel

nombre d’empreses d’alta a la Seguretat Social (­5,3% vs ­1,6%,

3r trim.) ha revestit un caire més accentuat que a Mallorca (­4,1%

vs ­1,7%, 3r trim.) i a les Pitiüses (­2,2% vs 1,2%, 3r trim.). Alhora,

des del punt de vista de la inversió en construcció, les dades del

COAIB referides al volum de projectes visats palesen per a Menorca

una persistència a la baixa (­18,5% vs ­23,2%, 3r trim.), semblant a

l’observada a Mallorca (­9,2% vs ­12,3%, 3r trim.) a causa, principal­

ment, de la reculada del segment no residencial (­44,8% vs ­11,3%,

residencial). Per contra, a les Pitiüses els visats han aconseguit cap­

girar el signe després de vuit trimestres en negatiu (0,9% vs ­24%,

3r trim.), gràcies al repunt del segment residencial (2,2% vs ­6,7%,

no residencial).

Paral·lelament, la major fragilitat del consum de les llars menorqui­

nes s’ha fet palesa en les matriculacions de vehicles, que han reculat

el darrer trimestre (­37,9% vs 22%, 3r trim.) a un ritme superior al

de Mallorca (­5,3% vs 6%, 3r trim.) i han contrastat amb l’ascens de

les Pitiüses (1,9% vs 8,8%, 3r trim.). En la mateixa línia, el defa­

lliment en la comercialització de productes petrolífers (­21,5%) ha

Evolució dels visats de direcció d’obra segons tipologia

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Ministeri de Foment

Residencial (ampliació i reforma)

Residencial (obra nova)

Total visats

No residencial

-75,0

-50,0

-25,0

0,0

25,0

50,0

75,0

100,0

125,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

37

malbaratat l’augment del trimestre anterior (3,2%) amb un retrocés

semblant al de Mallorca (­21% vs ­18%, 3r trim.), en un context

en què les Pitiüses han continuat sent el territori menys afectat pel

tarannà recessiu del consum energètic (­2,5% vs 5,2%, 3r trim.).

Alhora, la demanda d’energia elèctrica ha seguit retrocedint a

Menorca (­6% vs ­0,5%, 3r trim.), després de dos anys i mig sen­

se conèixer el signe positiu, en un context en què tant a Mallorca

(­7,5% vs 0,2%, 3r trim.) com a les Pitiüses (­4,2% vs 2,9%, 3r trim.)

ha tornat a cedir.

Sigui el que sigui, la major desacceleració de les constants de l’eco­

nomia menorquina s’ha fet especialment palpable des de la ves­

sant externa de la demanda. En aquest sentit, l’afluència de turistes

internacionals ha fet flaca a Menorca al llarg del darrer trimestre

(­14,5% vs 5%, 3r trim.), fet que contrasta amb l’evolució observada

a Mallorca (4,1% vs 12,8%, 3r trim.) i a les Pitiüses (10,1% vs 7,1%,

3r trim.), territoris que han perllongat fins a l’entrada del nou any

la bonança que va caracteritzar els fluxos turístics durant els me­

sos centrals de l’any. Aquest comportament baixista, que també

s’ha accentuat a Menorca pel que fa al segment espanyol (­15,4%

vs ­8,2%, Mallorca; ­0,2%, Pitiüses), ha empès a la baixa els indi­

cadors de trànsit a l’aeroport de Maó, tant de passatgers (­7,5%

vs 4,1%, 3r trim.) com d’aeronaus (­9,9% vs 0,4%, 3r trim.), amb

la qual cosa s’ha tancat el balanç anual més deprimit de l’arxipèlag

(2,6% i ­1,1%, respectivament). I és que el marcador d’arribades de

passatgers per via aèria s’ha mantengut en positiu a Mallorca (1,5%

vs 10,5%, 3r trim.) i a Eivissa (14,1% vs 9,4%, 3r trim.), territori,

aquest darrer, que, tot i els senyals de frenada del transit d’aeronaus

(0,8% vs ­4,2%, Mallorca), ha tengut el millor tancament d’any de

la sèrie històrica.

No és gens estrany, doncs, que la branca d’hoteleria i restauració

també hagi estat testimoni de primera mà de la pèrdua del compàs

de Menorca. I és que el nombre de pernoctacions hoteleres refe­

rents al mes d’octubre –últim mes publicat per l’INE amb registres

comparables a nivell insular– ha descendit (­9,5% vs 4%, 3r trim.),

en contraposició a Mallorca, que ha estat capaç de perllongar el

favorable balanç estiuenc (11,6% vs 11,4%, 3r trim.) en línia amb

el dinamisme lluït per les Pitiüses (22,8% vs 14,4%, 3r trim.). De fet,

durant el desè mes de l’any, Mallorca ha presentat el major grau

Principals indicadors econòmics per illes

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’Autoritat Portuària de les Balears, COAIB, Prefectura Provincial de Trànsit i Red Eléctrica de España

2010 20112010 2011

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

Mallorca Trànsit marítim de mercaderies ­3,2 ­2,0 ­1,9 ­1,3 ­4,6 ­5,2 ­0,4 ­6,9 0,7 ­0,8

Projectes visats COAIB ­12,3 ­11,0 ­15,5 ­2,5 ­17,7 ­14,5 ­10,7 ­12,0 ­12,3 ­9,2

Matriculació de vehicles 7,6 ­5,2 75,0 15,2 ­28,1 ­11,7 ­35,5 18,8 6,0 ­5,3

Demanda d'energia elèctrica ­2,0 ­2,7 ­0,8 ­6,7 ­3,3 3,8 ­4,4 0,5 0,2 ­7,5

Menorca Trànsit marítim de mercaderies ­4,4 ­19,4 ­3,2 ­8,4 ­6,8 2,9 4,8 ­13,5 ­30,2 ­35,5

Projectes visats COAIB ­13,5 ­10,3 ­34,1 ­16,9 22,4 ­0,7 ­4,2 2,7 ­23,2 ­18,5

Matriculació de vehicles 42,9 3,6 81,9 118,0 ­26,0 ­9,4 ­50,6 26,1 22,0 ­37,9

Demanda d'energia elèctrica ­4,1 ­3,6 ­1,2 ­6,7 ­3,5 ­5,2 ­7,5 ­1,4 ­0,5 ­6,0

Eivissa-Formentera Trànsit marítim de mercaderies 6,7 ­0,1 10,5 6,2 6,4 4,2 ­1,9 6,2 0,3 ­7,6

Projectes visats COAIB ­13,9 ­12,3 ­13,1 ­2,9 ­17,7 ­22,1 ­15,8 ­8,9 ­24,0 0,9

Matriculació de vehicles 39,2 ­1,5 113,8 81,7 ­20,2 ­11,0 ­38,8 9,3 8,8 1,9

Demanda d'energia elèctrica 1,2 0,7 2,7 ­2,7 1,0 4,7 ­2,0 4,0 2,9 ­4,2

38

d’ocupació hotelera de les illes (59,2%), després de gaudir d’un in­

crement interanual (5,3 pp) semblant al de la planta pitiüsa (5,6 pp).

Per contra, Menorca ha palesat el nivell d’ocupació més baix de l’àm­

bit regional (39,3%), després de registrar el major retrocés (­3,2 pp)

dels darrers tres mesos.

L’avantatge relatiu de Mallorca respecte de Menorca s’observa

també en l’activitat portuària. Així, mentre que durant el darrer

trimestre Mallorca ha donat continuïtat a la tendència a l’alça pel

que fa al trànsit marítim de passatgers (13,6% vs 6,5%, 3r trim.),

a la resta d’illes el comptador ha retrocedit (­5,5%, Menorca;

­7,9%, Pitiüses), fet que contrasta amb els augments del trimestre

anterior (1,5%, Menorca; 7,6%, Pitiüses). Alhora, per bé que el

trànsit de mercaderies ha reculat a totes les illes, el volum descar­

regat als ports mallorquins ha minvat (­0,8% vs 0,7%, 3r trim.) en

menor mesura que a Eivissa (­7,6% vs 0,3%, 3r trim.) i, sobretot,

que a Menorca (­35,5% vs ­30,2%, 3r trim.), illa que ha registrat

un nou mínim d’acord amb la prostració més intensa de la sèrie

històrica.

Amb tot, l’especial manca de pols de l’activitat menorquina s’ha re­

flectit en l’esfera laboral, per tal com el nombre d’afiliats a la Seguretat

Social durant el darrer quart de l’any ha intensificat la trajectòria

baixista (­7,4% vs ­1,7%, 3r trim.) en major grau que a Mallorca

(­4,5% vs ­0,8%, 3r trim.) i a les Pitiüses (­2,4% vs 4,3%, 3r trim.).

De fet, la major intensitat i persistència del procés de destrucció

d’ocupació a Menorca ha engreixat novament els registres d’aturats

(6,2% vs 5,6%, Mallorca; 2,9%, Pitiüses) fins a situar, per primera

vegada, la taxa d’atur registrada (23,1%) en el mateix nivell de les

Pitiüses (vs 20,2%, Mallorca).

39

Les Balears travessen la recta final de l’any acusant sobre manera la desacceleració global dels fluxos turístics.

La impossibilitat de mantenir el dinamisme exhibit durant els me­

sos més càlids de l’any ha provocat que l’afluència internacional

a les illes hagi experimentat al llarg del darrer quart de l’exerci­

ci una marcada tendència a la desacceleració que s’ha inserit en

un escenari dominat per l’alentiment dels moviments turístics a

nivell internacional. Així les coses, segons les dades de l’Institut

d’Estudis Turístics (IET), l’arribada de turistes estrangers a les Balears

s’ha incrementat un 3,8% al llarg del quart trimestre, taxa que,

tot i superar la que s’havia registrat un any enrere (1%), contrasta

significativament amb l’embranzida del tercer (10,8%) i del segon

trimestres de l’any (14,4%).

Aquest comportament ha presentat disparitats territorials impor­

tants arreu de l’arxipèlag. Així, mentre que la desacceleració ha es­

tat secundada a Mallorca amb una intensitat lleugerament superior

a l’agregat (4,1% vs 12,8%, 3r trim.) i ha provocat a Menorca l’en­

trada en terreny negatiu (­14,5% vs 5%, 3r trim.), a les Pitiüses no

s’ha produït, atès que han impulsat el ritme d’ascens del trimestre

precedent (10,1% vs 7,1%, 3r trim.).

Val a dir, en qualsevol cas, que el comptador trimestral també ama­

ga un comportament força dispar des d’un punt de vista tempo­

ral, per tal com la fallida del mes de desembre (­24,8%) ha acabat

contrarestant, en gran manera, l’ascens del novembre (7,7%), que,

al seu torn, havia aconseguit accelerar el ritme d’avanç de l’octu­

bre (6,3%). Aquest tancament d’any no ha impedit, emperò, que

el balanç anual hagi acollit, mercès als rècords assolits durant els

mesos centrals de l’estiu, la xifra màxima de visitants internacionals

registrada després de 1999 (10,1 milions) i, consegüentment, un

augment substancial respecte de l’any anterior (9,8% vs 2%, 2010).

El comportament baixista del mercat balear ha tengut lloc en un con­

text de desacceleració dels fluxos globals que, segons l’Organització

Mundial del Turisme (UNWTO), ha situat el creixement interanual de

l’últim quart de l’any (2,9%) sensiblement part davall del registrat

el trimestre anterior (4,1%), fruit d’una retallada que, en tot cas, ha

estat força més severa a les illes. I és que l’alentiment dels movi­

ments internacionals s’ha estès a la gran majoria de les destinacions

turístiques del món, atès que fins i tot les regions més dinàmiques,

com són les d’Àsia i el Pacífic (5,4%) i les d’Amèrica (3,2%), no han

pogut evitar sengles retallades en el ritme de creixement registrat el

trimestre precedent (6,6% i 3,6%, respectivament). Ara bé, d’acord

amb el tarannà generalitzat, l’abatiment turístic ha estat especial­

ment sagnant a l’Orient Mitjà, per tal com el mercat, que ha seguit

penalitzat per mor del clima d’elevada agitació regnant a la regió,

ha aprofundit en la senda recessiva palesada al llarg de tot l’exercici

(­16,8% vs ­7,1%, 3r trim.).

D’aquesta manera, el comptador d’arribades turístiques només ha

millorat a l’Àfrica –on ha aconseguit remuntar després de dos tri­

mestres sota zero coincidint amb un cert apaivagament de les tur­

bulències polítiques a la zona (1,6% vs ­3,5%, 3r trim.)– i, en una

menor mesura, a Europa (5,1% vs 5%, 3r trim.), fet que també con­

firma l’evolució ascendent dels passatgers transportats en trajectes

internacionals per les principals companyies aèries europees (6,2%

vs 6,7%, 3r trim.).

És en el marc europeu, doncs, on la pèrdua d’empenta del comp­

tador balear pren per contrast una major rellevància, que s’explica

novament arran de l’enfonsament insular del darrer mes de l’any.

I és que és precisament durant aquest període en què l’arribada de

turistes al conjunt del continent (5,8%) s’ha accelerat i ha sumat

dècimes al ritme d’ascens d’octubre (5,3%) i de novembre (4%),

d’entrada inferior en ambdós casos al de l’arxipèlag. Amb tot, el

diferencial atresorat pel vell continent a les acaballes de l’any no

ha estat suficient per empènyer el seu balanç anual amb una força

superior a la balear (6% vs 2,9%, 2010), fet que, atès el bon com­

portament del mercat insular a l’estiu, també s’ha produït enfront

del còmput agregat de les destinacions d’Amèrica (4,2% vs 6,5%,

2010) i d’Àsia i el Pacífic (5,6% vs 12,9%, 2010).

Mercatturístic

40

L’arribada de la temporada baixa desbanca les Balears de les primeres posicions respecte dels principals competidors.

La significativa reculada experimentada per l’afluència turística du­

rant el darrer mes de l’any ha comportat que les illes hagin aban­

donat les posicions capdavanteres en el rànquing de destinacions

turístiques tant de l’àmbit nacional com de la ribera mediterrània.

No debades, l’arribada de turistes internacionals al territori espanyol

durant el mes de desembre no tan sols no ha convergit amb l’es­

fondrament del marcador balear, sinó que ha aconseguit intensifi­

car­ne la trajectòria a l’alça (5,5% vs 3,6%, novembre). Aquest fet

ha permès que el comptador trimestral del mercat nacional (6,1%)

hagi pràcticament duplicat el corresponent a l’arxipèlag, després de

dos trimestres consecutius de romandre’n a l’ombra (8,5%, 3r trim.;

10,4%, 2n trim.).

D’aquesta manera, les Balears han perdut pistonada enfront de les

destinacions espanyoles que han intensificat el ritme d’avanç durant

el quart trimestre –com és el cas de la Comunitat Valenciana (8,3%

vs 6,6%, 3r trim.) i Catalunya (6,3% vs 4,9%, 3r trim.)–, situació que

ha prosseguit envers les Canàries, atès que, tal com ha succeït al llarg

de tot l’exercici, aquestes illes han tancant l’any creixent a taxes de dos

dígits (14,8% vs 18,6%, 3r trim.). Així doncs, el mercat turístic balear

només ha palesat un dinamisme superior al d’Andalusia –que també

ha experimentat una desacceleració notable (2,6% vs 7,0%, 3r trim.)–

i al de Madrid –que ha estat l’única comunitat turística que ha en­

caixat un retrocés interanual de l’afluència (­3,5% vs 6,3%, 3r trim.).

Arribades de turistes internacionals a les principals destinacions competidores de les Balears

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’IET i els diferents instituts d’estadística nacionals

2010 20112011

3r trim. 4t trim. Setembre Octubre Novembre Desembre

Balears 2,0 9,8 10,8 3,8 10,5 6,3 7,7 ­24,8

Nacionals Andalusia ­0,3 5,9 7,0 2,6 11,6 9,9 ­11,3 3,8

Canàries 4,9 18,3 18,6 14,8 20,2 15,7 12,1 16,6

Catalunya 3,5 4,7 4,9 6,3 7,3 10,2 2,1 4,4

Com. Valenciana ­1,5 7,2 6,6 8,3 6,3 10,6 6,6 5,3

Madrid ­3,9 ­0,5 6,3 ­3,5 ­7,3 ­8,4 0,7 ­0,3

Total Espanya 1,0 7,6 8,5 6,1 9,2 8,0 3,6 5,5

Internacionals Bulgària 6,4 4,0 1,5 4,8 3,0 6,6 2,4 4,8

Croàcia ­2,4 9,0 7,5 10,6 18,7 13,7 3,4 6,5

Malta 12,7 2,5 1,0 ­14,4 3,0 ­13,3 ­13,2 ­19,3

Xipre 1,5 10,1 11,2 5,7 5,2 7,5 0,3 6,8

Turquia 3,2 9,5 8,1 5,5 14,5 6,1 7,4 1,1

Tunísia 0,0 n.d. n.d. ­16,6 n.d. ­23,5 1,1 ­21,6

Marroc n.d. n.d. ­4,1 n.d. 1,9 0,8 n.d. n.d.

41

En sintonia amb tot plegat, l’alentiment experimentat per l’arribada

de turistes internacionals a les Balears també ha revestit un caire

més marcat respecte de bona part de les destinacions competidores

de la Mediterrània. Així, durant el darrer quart de l’any, l’afluència

s’ha impulsat a Croàcia (10,6% vs 7,5%, 3r trim.) i a Bulgària (4,8%

vs 1,5%, 3r trim.), mentre que regions com Xipre (5,7%) o Turquia

(5,5%), malgrat sofrir sengles retallades respecte als registres del

tercer trimestre (11,2% i 8,1%, respectivament), han evolucionat

part damunt de l’arxipèlag. Contràriament, destaca el retrocés dels

fluxos amb destinació a Malta (­14,4% vs 1%, 3r trim.) i el perfil baix

del Marroc a l’entrada del trimestre, per tal com l’avanç comptabilit­

zat a l’octubre (0,8%) ha reduït a més de la meitat l’ascens del mes

anterior (1,9%).

Alemanys i britànics tornen a escena enmig de la desbandada dels mercats minoritaris.

La radiografia per nacionalitats de la demanda turística balear asse­

nyala que bona part de la significativa desacceleració experimenta­

da durant el quart trimestre rau en la fallida dels mercats amb una

menor presència turística, en contraposició a la tendència observa­

da al llarg dels darrers dos anys i mig, durant els quals els segments

minoritaris s’erigiren en el principal motor de l’afluència a les illes.

Així les coses, la desfeta d’aquest col·lectiu (­8,4% vs 18,8%,

3r trim.) s’ha fet extensiva a la pràctica totalitat dels seus integrants,

per tal com han caigut amb força al terreny negatiu els turistes

procedents de Portugal (­40,1% vs 27,5%, 3r trim.), Itàlia (­17,4%

vs 11,9%, 3r trim.), França (­13,6% vs 26,7%, 3r trim.), Bèlgica

(­13,1% vs 20%, 3r trim.) i, en menor mesura, dels països nòrdics

(­1,5% vs 14,5%, 3r trim.), mentre que, al seu torn, els turistes ho­

landesos han intensificat la mínima càrrega negativa palesada el

trimestre anterior (­38,5% vs ­0,1%, 3r trim.). En aquest sentit, tan

sols han romàs aliens al tarannà recessiu el mercat irlandès –que

malgrat haver perdut empenta ha prosseguit creixent a taxes força

elevades (62,4% vs 81,6%, 3r trim.)– i la plaça suïssa –que ha ac­

celerat modestament l’avanç interanual (15,8% vs 14,5%, 3r trim.).

En aquest context, l’altra cara de la moneda ha vengut represen­

tada pels principals mercats emissors de les illes, per tal com s’han

convertit en l’únic reforç en la tasca de preservar el signe positiu del

Afluència de turistes estrangers per mercat d’origen

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’IET

Alemanya

Regne Unit

Mercats minoritaris

Total afluència

-60,0

-40,0

-20,0

0,0

20,0

40,0

60,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

42

marcador trimestral. I és que tant el mercat alemany com el britànic

han evolucionat part damunt de la mitjana durant el darrer quart de

l’exercici, si bé mentre el primer ha estat capaç d’accelerar el ritme

de creixement (10,6% vs 6,7%, 3r trim.), el segon ha donat conti­

nuïtat a la moderació encetada a l’equador de l’any (4,7% vs 6,3%,

3r trim.).

Sigui el que sigui, el cert és que el canvi de papers esdevengut en­

tre els mercats emissors a les acaballes de l’exercici no ha esborrat

l’empenta palesada pels segments minoritaris durant la resta de

l’any, tal com posa de manifest el balanç anual d’aquest conjunt

de mercats, que amb un increment del 20,5% no només ha quasi

duplicat l’avanç de l’any anterior (10,7%), sinó que ha superat amb

escreix el comptabilitzat pels turistes de nacionalitat britànica (8%

vs ­3,1%, 2010) i alemanya (2,5% vs ­0,4%, 2010) fins a assolir

la quota sobre el total d’arribades més elevada de l’últim decenni

(34,2% vs 31,1%, 2010).

Al mateix temps, cal ressenyar que el comportament de la cartera

de nacionalitats observat en l’àmbit balear també ha tengut lloc en

el conjunt de l’Estat, per bé que en aquest cas la divergència en la

senda interanual de les places amb una major i menor representati­

vitat turística no ha estat tan accentuada com a les illes. En aquest

sentit, si bé és cert que els mercats minoritaris han reduït a gaire­

bé la meitat l’avanç del trimestre anterior (4,7% vs 9,1%, 3r trim.),

el seu ritme de creixement s’ha mantengut proper al del mercat

germànic, que tampoc no ha pogut defugir la desacceleració del

marcador trimestral (5,8% vs 6,3%, 3r trim.). Així doncs, la nota

positiva ha vengut, en aquest cas, per mà del Regne Unit, que ha

recuperat part de l’empenta perduda durant el trimestre anterior

(10,5% vs 8,7% 3r trim.) i ha tornat a presentar un dels compor­

taments més dinàmics de l’afluència turística en l’àmbit nacional.

Addicionalment, no es pot obviar la contribució negativa al balanç

turístic de l’últim trimestre de l’any efectuada pel turisme d’interior,

per tal com, segons les dades publicades per la Conselleria de Turisme

i Esports, l’afluència de visitants espanyols a les illes ha caigut un

8,9% i ha aportat la xifra de turistes més baixa de l’últim trienni en

aquest període. Aquest comportament, que capgira el comptador

del trimestre anterior (6,5%), acull l’efecte contrari palesat per la

cartera de mercats emissors europeus, atès que mostra una lleu

recuperació el desembre (0,8%) que ha estat insuficient, en tot cas,

per compensar la fallida a taxes de dos dígits dels dos mesos ante­

riors (­10%, novembre; ­13,5%, octubre).

La preferència per les fórmules tradicionals de contractació del viatge impulsa l’afluència als establiments hotelers i similars.

La relaxació dels fluxos turístics s’ha circumscrit en un context en

què el procés de planificació del gaudi turístic per part de les famí­

lies ha continuat altament condicionat per la necessitat d’ajustar la

despesa a una conjuntura econòmica summament fràgil i incerta,

circumstància que ha incidit en el paquet turístic com l’opció més

dinàmica a l’hora d’organitzar l’estada a l’arxipèlag. Així les coses,

el nombre de visitants estrangers que han optat per la modalitat del

forfait organitzat ha repuntat de manera notable durant el darrer

trimestre de l’exercici (23,4%) i ha registrat la quota d’arribades més

elevada de l’últim quinquenni pel que fa a aquest mateix període de

l’any (45,7%), mentre que la contractació lliure ha fet flaca (­8,4%)

en contraposició a la tendència observada en el període estival

(12,7% vs 9,4%, paquet turístic). De la mateixa manera, l’opció del

viatge organitzat ha evolucionat part damunt de la contractació lliu­

re en el conjunt de l’Estat (15,1% vs 2,6%, contractació lliure), per

bé que, en aquest cas, el major dinamisme d’aquesta modalitat ja

s’havia posat en relleu al llarg de la temporada alta (13,8% vs 6,4%,

contractació lliure), circumstància que no ha impedit, emperò, que

la quota sobre l’afluència total hagi romàs força part davall de l’àm­

bit balear (31,1%).

En sintonia amb tot plegat, l’elecció del paquet turístic ha actuat

en favor dels desplaçaments realitzats mitjançant companyies

aèries tradicionals (8,2%), enfront del segment de baix cost

(4,8%), novament en contraposició als registres de l’estiu (9,9%,

tradicionals vs 13,1%, baix cost) i, en aquesta ocasió, també a

la tendència observada en el mercat nacional, on el menor rit­

me d’avanç de les companyies tradicionals (5,5%) respecte de les

low cost (6,5%) ha estat una constant al llarg dels darrers exercicis.

En qualsevol cas, aquest fet només ha permès que el percentatge

de passatgers transportats pel segment de companyies tradicio­

nals a les Balears (17,2%) experimentàs un ínfim increment res­

pecte del mateix trimestre del passat exercici (0,4 pp), de manera

que la seva representativitat ha romàs lluny dels registres assolits

a nivell nacional (45,6%).

43

Al mateix temps, l’allotjament en establiments hotelers i similars,

tradicionalment relacionat amb la compra del paquet turístic, ha

esdevengut l’únic segment que ha guanyat embranzida durant el

darrer quart de l’any (9,8% vs 9,1%, 3r trim.), per tal com s’han

erigit en l’opció preferida pel 72,4% dels turistes arribats a les illes,

el major percentatge comptabilitzat durant un quart trimestre des

de l’any 2007. No obstant això, el segment més dinàmic ha estat

l’habitatge de lloguer (11,6% vs 30,7%, 3r trim.), tendència que

s’ha imposat durant els darrers tres trimestres, igual que la desac­

celeració constant que ha sofert l’habitatge gratuït durant el ma­

teix període i que ha culminat el darrer trimestre amb l’entrada del

comptador interanual en terreny negatiu (­15,8% vs 5,2%, 3r trim.).

En aquest sentit, l’afluència als establiments hotelers i similars tam­

bé ha intensificat la trajectòria a l’alça en l’àmbit nacional (11,6%

vs 8,9%, 3r trim.) i s’ha erigit en el segment més dinàmic de l’oferta

d’allotjament a nivell estatal, atès que l’habitatge gratuït ha evo­

lucionat part davall de l’agregat malgrat recuperar el signe positiu

(2,9% vs ­0,9%, 3r trim.) i el segment d’habitatges de lloguer ha

retrocedit després d’avançar a taxes de dos dígits durant la resta de

l’any (­5,9% vs 26,5%, 3r trim.).

L’activitat hotelera es recolza en l’augment de l’estada mitjana per afrontar la moderació de l’afluència turística.

La predisposició dels turistes per allotjar­se en establiments reglats

ha permès que la planta hotelera hagi palesat en menor mesura

que altres segments la pèrdua d’empenta dels fluxos d’arribades

a les illes, fet que ha estat recolzat, a més, per la recuperació de

l’estada mitjana. Així les coses, durant el darrer quart de l’any el

volum de pernoctacions hoteleres ha pogut contenir la desacce­

leració del marcador trimestral (10% vs 11,3%, 3r trim.), atès que

el segment estranger ha conservat l’empenta del tercer trimestre

(12% vs 12,3%, 3r trim.) i, d’acord amb l’elevada quota que repre­

senta sobre el total (89%), ha pogut sostenir el comptador agregat

enfront de la fallida del segment nacional (­4,7% vs 3,2%, 3r trim.).

Per contra, el nombre de viatgers allotjats ha experimentat una des­

acceleració més intensa (8,5% vs 12,7%, 3r trim.), ja que la mode­

ració del col·lectiu de turistes estrangers (12% vs 14,9%, 3r trim.)

ha estat aguditzada per la caiguda dels turistes nacionals (­3,3%

vs 0,7%, 3r trim.).

Estada mitjana i afluència turística als establiments hotelers

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: Encuesta de ocupación hotelera (EOH), INE

Viatgers

Pernoctacions

Estada mitjana

-20,0

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

44

Així doncs, no es pot obviar la favorable influència exercida pel com­

portament de l’estada mitjana, la qual, situada en 6,2 dies, ha tornat

a créixer en termes interanuals (1,4%), després del descens registrat a

l’estiu (­1,2%). Aquesta aportació efectuada per l’estada mitjana

també s’ha recollit en els registres nacionals (3,1 dies; 3,3% vs 1,3%,

3r trim.), territori on ha estat imprescindible per mantenir el compta­

dor de pernoctacions en terreny positiu (2,6% vs 7,8%, 3r trim.), atesa

la fallida per primer cop en els darrers vuit trimestres de l’afluèn cia

(­0,7% vs 6,4%, 3r trim.), força afectada per l’esfondrament del seg­

ment nacional (­5,1% vs 5,6%, estranger).

Amb tot, cal assenyalar que el balanç hoteler trimestral amaga impor­

tants divergències en la seva conformació, per tal com l’evolució men­

sual s’ha gestat paral·lelament a l’afluència turística a les illes i ha anat

oferint símptomes evidents d’esgotament a mesura que s’atracava el

tancament de l’any. Així les coses, mentre que a l’octubre el nombre

de viatgers i pernoctacions ha exhibit un vigor similar a l’experimentat

durant l’estiu (11,5% i 11,7%, respectivament), ambdós indicadors

han rebaixat considerablement el ritme d’avanç el novembre (0,7%

i 1,6%, respectivament) i, especialment, el desembre, moment en el

qual han caigut en terreny negatiu (­9,7% i ­5,1%, respectivament).

El grau d’ocupació hotelera no s’ha mantengut aliè a aquesta trajec­

tòria, de manera que la taxa que el mes d’octubre (57,1%) permetia

superar el registre d’un any enrere (52,4%) i, així mateix, la mitjana

nacional (52%), s’ha rebaixat el desembre (29%), fet que ha capgirat la

comparativa tant en termes temporals (37,5%) com territorials (38,1%).

Val a dir que aquests registres han encaixat una desacceleració de l’ac­

tivitat que, mesurada a través del volum de pernoctacions venudes,

ha conviscut amb una planta hotelera que ha ampliat sensiblement el

nombre de places disponibles respecte d’un any enrere (18,1%).

Al mateix temps, la senda descendent del grau d’ocupació explica,

en gran manera, el comportament baixista experimentat per la ren­

dibilitat hotelera, la qual, mesurada a través dels ingressos diaris per

habitació disponible (o RevPAR, revenue per avaliable room), s’ha

situat en el nivell més minso de la sèrie encetada quatre exercicis

enrere (25,97 €) i part davall de la resta de destinacions nacionals,

fruit d’un retrocés (­10,1% vs 1,5%, Espanya) que contrasta signifi­

cativament amb el creixement de dos dígits registrat durant el tercer

(11,7%) i el segon trimestres (14,2%). Alhora, l’altre factor que ha

pres part en l’evolució a la baixa de la rendibilitat hotelera ha estat

l’estancament de la tarifa mitjana aplicada (o ADR, average daily

rate), atès que l’import fixat per habitació (58,93 €) s’ha mantengut

força estable respecte d’un any enrere (0,4%) i ha contrastat signifi­

cativament amb el repunt registrat a l’estiu (3,9%). En aquest sentit,

el fre sofert per la tarifa mitjana diària ha vengut avalat per la tra­

jectòria descendent de l’índex de preus hotelers, ja que l’estructura

Ocupació, preus i rendibilitat hotelera

* Taxes de variació interanual en percentatges. Dades de l’ocupació hotelera en percentatges sobre la planta oberta

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

ADR (esquerra)

RevPAR (esquerra)

Grau d'ocupació (dreta)

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

-30,0

-15,0

0,0

15,0

30,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

45

tarifària ha experimentat el darrer quart de l’any el descens més

important dels últims set trimestres (­3,3%), en contraposició a la

recuperació del trimestre anterior (2,9%).

La fallida de l’afluència condiciona l’activitat d’apartaments i establiments de turisme rural.

Els segments d’allotjament distints a l’hoteleria han encaixat pèrdues

força significatives de l’afluència que, amb independència del com­

portament de l’estada mitjana, han compromès seriosament el seu

nivell d’activitat. En aquests termes, el balanç més desfavorable ha

correspost a la planta d’apartaments turístics, atès que el retrocés

del nombre de viatgers (­2% vs 14,2%, 3r trim.), unit a l’escapçada

de l’estada mitjana (­2,3%; 7,5 dies), ha provocat un descens del

volum total de pernoctacions (­4,2%) que contrasta amb el repunt

del trimestre anterior (7%). Val a dir que el descens de l’activitat,

mesurat a través del còmput d’estades, ha estat comú tant en el seg­

ment estranger (­3,3% vs 6,9%, 3r trim.) com en l’espanyol (­24,5%

vs 7,3%, 3r trim.), si bé cal assenyalar que mentre que en el primer és

atribuïble a la fallida de l’estada mitjana (­3,3% vs 1,8%, espanyol)

–que ha assolit el nivell més minso de la sèrie històrica pel que fa a

aquest període de l’any (7,7 dies)–, en el segon rau en el daltabaix

del nombre de viatgers allotjats (­25,8% vs 0,1%, estranger).

Mentrestant, els establiments d’allotjament adscrits a qualsevol de

les modalitats de turisme rural han sofert una escapçada de l’afluèn­

cia (­9,7% vs 17,9%, 3r trim.) que sobre el volum de pernoctacions

s’ha pogut acabar traduint en una mera desacceleració (6,4%

vs 18,1%, 3r trim.), mercès a la influència positiva exercida pel re­

punt de l’estada mitjana (17,8%; 4,7 dies). La recuperació de l’em­

branzida per part del període d’estada ha estat recollit pels visitants

estrangers (8,2%), però sobretot pels nacionals (41,7%), fet que en

el cas dels primers ha sostingut l’avanç de les pernoctacions (8,3%

vs 17,2%, 3r trim.) part damunt de l’afluència (0,1% vs 18,6%,

3r trim.) i que en el cas dels segons ha servit, si més no, per cauterit­

zar el vessament dels viatgers (­35,7% vs 15,3%, 3r trim.) i impedir la

seva transmissió al comptador d’activitat (­8,9% vs 22,8%, 3r trim.).

Amb tot, cal contextualitzar el comportament d’aquests segments de

l’allotjament balear en un marc en què la planta oberta ha evolucio­

nat de manera oposada. En aquests termes, cal prendre en compte

que el nombre de places disponibles als apartaments de les illes ha

estat inferior al del quart trimestre de l’exercici anterior (­6%), fet que

explica l’increment interanual de la taxa d’ocupació els mesos de no­

vembre (35,9%; 2,4 pp) i desembre (23,1%; 1,6 pp), malgrat l’evolu­

ció desfavorable de l’activitat. A l’extrem contrari, el sosteniment de

la senda d’avanç de les pernoctacions en l’àmbit dels establiments

de turisme rural no ha pogut garantir els nivells d’ocupació de l’últim

exercici ni a l’onzè (14,3%; ­3,2 pp) ni al dotzè mes de l’any (10,8%;

­3,4 pp), per tal com l’oferta ha estat més elevada fruit de l’increment

interanual de les places ofertes durant l’últim trimestre (4,4%).

La recuperació del dispendi diari escuda la despesa total enfront de la desacceleració de l’afluència.

Els indicadors monetaris agregats han fet gala d’una bona resistèn­

cia a la desacceleració soferta pels fluxos turístics a les darreries de

l’exercici. D’aquesta manera, segons l’enquesta de despesa turística

(EGATUR) publicada mensualment per l’IET, la despesa total efec­

tuada pels turistes estrangers que han visitat l’arxipèlag durant el

quart trimestre ha mantengut un ritme de creixement similar al de

l’estiu (7,5% vs 7,7%, 3r trim.) i, en tot cas, al registrat un any enrere

(4,3%), per tal com el retrocés del fatídic desembre (­15,7%) ha es­

tat compensat amb escreix pels ascensos dels dos mesos precedents

(12,7%, novembre; 9,6%, octubre), titulars de més de nou desenes

parts de la despesa. D’aquesta manera, el dispendi agregat –xifrat en

953,82 milions d’euros– ha evolucionat per tercer trimestre consecutiu

part damunt de la mitjana espanyola (6,7% vs 7,9%, 3r trim.), reflex

d’una realitat en què l’ascens moderat d’Andalusia (1,5%), Catalunya

(1,5%) i, en menor mesura, Madrid (3,5%), ha conviscut amb el repunt

de dos dígits de les Canàries (12,9%) i la Comunitat Valenciana (12,3%).

Val a dir que la contenció de la despesa total envers la marcada

propensió a la desacceleració de l’afluència turística ha respost al

punt de gir del dispendi mitjà per persona, atès que, després de tot

l’exercici sota zero, ha recuperat el pols amb l’augment més intens

dels últims deu trimestres (3,6% vs ­2,8%, 3r trim.), que en l’àmbit

nacional (0,3%) tan sols ha estat superat per les regions de Madrid

(7,1%) i la Comunitat Valenciana (3,8%). I és que durant el quart tri­

mestre, al modest avanç de l’estada mitjana (0,5% vs 1,7%, 3r trim.)

–que s’ha xifrat en 9,3 dies–, s’hi ha afegit la recuperació del dispen­

di diari per turista (3,1% vs ­4,5%, 3r trim.), el qual s’ha situat en el

nivell més elevat de l’últim quinquenni pel que fa al mateix període

de l’any (98,78 €), per bé que, com és habitual fora de la temporada

46

alta, ha estat inferior a la mitjana espanyola (109,68 euros). No de­

bades, en l’àmbit nacional el dispendi diari per turista ha quadru­

plicat l’avanç del trimestre anterior (12,4% vs 3,1%, 3r trim.), un

repunt que no s’ha traslladat a la despesa individual pel conjunt de

l’estada, atès que la intensa retallada de l’estada mitjana (­10,8%

vs ­3,7%, 3r trim.) l’ha contrarestat amb escreix.

Amb el resultat del quart trimestre, que s’afegeix a la benevolència

de la campanya d’estiu, el balanç anual s’ha saldat amb un increment

robust de la despesa total (7,9%) que contrasta amb l’atonia de l’an­

terior exercici (0,7%) i que situa la xifra absoluta (9.463,81 milions

d’euros) en el nivell més elevat dels últims tres anys. Val a dir que el

ritme d’ascens de les illes coincideix plenament amb el comptabilitzat

a nivell nacional (vs 2%, 2010), de manera que el comptador moneta­

ri agregat també ha assolit un nou màxim històric (52.795,67 milions

d’euros) d’acord, sobretot, amb la puixança de les Canàries (13,1%) i

la Comunitat Valenciana (8,6%).

La posició competitiva de l’arxipèlag continua compromesa per l’apreciació nominal de la divisa comunitària.

La relació competitivitat­preu de les Balears respecte de les princi­

pals destinacions mediterrànies ha romàs llastrada durant el quart

trimestre per la tendència a l’apreciació que ha experimentat l’euro

en termes interanuals enfront de bona part de les divises nacio­

nals. Així les coses, el tipus de canvi real de l’arxipèlag ha saldat

el darrer quart de l’any amb un balanç desfavorable respecte de

Turquia (14,9% vs 21,3%, 3r trim.) i Tunísia (1% vs 1,6%, 3r trim.)

com a conseqüència de l’apreciació nominal registrada per la divisa

europea enfront de la lira turca (22,3% vs 25,8%, 3r trim.) i, en

menor mesura, del dinar tunisià (2,7% vs 2,5%, 3r trim.), fet que

ha compensat sobre manera els guanys de competitivitat generats

per l’evolució més moderada del nivell de preus balear (2,6%, amb­

dós trimestres) en comparació amb el d’aquestes dues destinacions

(4,4% vs 3,6%, 3r trim.).

De la mateixa manera, el tipus de canvi real també s’ha apreciat

respecte de Croàcia durant els mesos d’octubre (2,4%) i novem­

bre (1,2%),1 per bé que en aquest cas tant el diferencial d’inflació

positiu de les Balears (0,3 pp i 0,1 pp, respectivament) com l’evo­

lució a l’alça de l’euro enfront de la kuna croata (2,1% i 1,1%,

respectivament) han contribuït en la mateixa direcció. En aquest

context, el Marroc s’ha erigit en l’única excepció a la tendència

1 Les dades de l’evolució del nivell de preus de Croàcia, com també del Regne Unit, referents al mes de desembre no estan disponibles al tancament d’aquest informe, motiu que impedeix efectuar una valoració del conjunt del quart trimestre en ambdós casos.

Evolució de la despesa turística dels no residents

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: Encuesta de gasto turístico (EGATUR), IET

Despesa mitjana per turista

Despesa mitjana per turista i dia

Despesa total

-40,0

-20,0

0,0

20,0

40,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

47

general, per tal com el comportament més inflacionista de la

destinació magribina (3,5% vs 1,9%, 3r trim.) ha estat suficient

per esborrar l’erosió produïda per la modesta apreciació de l’euro

respecte del dirham (0,1% vs 1,3%, 3r trim.), fet que ha derivat

en una minsa millora de la posició competitiva de les illes (­0,8%

vs 2,1%, 3r trim.).

En sintonia amb tot plegat, la trajectòria ascendent de la mo­

neda comunitària respecte de la lliura esterlina durant el mes

de novembre (2,6%) ha capgirat la tendència del mes anterior

(­0,9%) i ha esvaït els rèdits associats al vigor de la inflació bri­

tànica (4,8% vs 5%, octubre), de manera que el tipus de can­

vi real s’ha erosionat respecte d’aquest mercat emissor (0,5%)

després de dos mesos d’evolució favorable per a l’arxipèlag

(­2,9%, octubre; ­3,2%, setembre). Per altra banda, la relació

de preus relatius enfront de la plaça germànica s’ha mantengut

amb un signe neutre, per tal com la taxa d’inflació alemanya ha

copiat l’indicador balear per segon trimestre consecutiu (2,6%

vs 2,6%, 3r trim.).

En tot cas, cal assenyalar que defugint del comportament de la

divisa comunitària, com a principal factor exogen, la relació com­

petitivitat­preu de l’arxipèlag ha palesat un comportament desfa­

vorable respecte de la majoria de les destinacions competidores

nacionals, en contraposició a la tendència observada durant el ter­

cer tri mestre. Així doncs, les illes han patit l’efecte d’un diferencial

d’inflació positiu enfront de les comunitats autònomes d’Andalusia

(0,1 pp vs ­0,4 pp, 3r trim.), la Comunitat Valenciana (0,1 pp vs ­0,3 pp,

3r trim.) i, especialment, les Canàries (0,3 pp vs 0,1 pp, 3r trim.),

de manera que tan sols respecte de Catalunya el nivell de preus de

l’arxipèlag ha expressat un ritme d’ascens més moderat (­0,2 pp

vs ­0,5 pp, 3r trim.).

En contrast amb el comportament observat a les fronteres nacio­

nals, l’evolució sense estridències del nivell de preus regionals sí que

ha permès una millora de la relació competitivitat­preu respecte de

bona part de les destinacions competidores. Així les coses, el repunt

experimentat per la inflació a Portugal (3,8% vs 3,1%, 3r trim.) i a

Itàlia (3,7% vs 2,7%, 3r trim.) ha provocat una millora de la relació

Evolució de la competitivitat-preu respecte dels competidors estrangers

* Dades del tipus de canvi real. Índex 2010:gener=100 ** Les dades de Croàcia referides al mes de desembre no estan disponibles al tancament d’aquest informe

Font: elaboració pròpia

Tunísia

Turquia

Marroc

Croàcia

90

95

100

105

110

115

120

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

48

de preus balear en ambdós casos (­1,1% i ­1%, respectivament), fet

que no s’ha produït enfront de Grècia, el nivell de preus de la qual

ha calcat el marcador de les illes, malgrat haver convergit amb la

tendència alcista experimentada per bona part de les places euro­

pees (2,6% vs 2,1%, 3r trim.).

Any nou, mateixa incertesa.

Els signes de desacceleració previstos una vegada tancada la tem­

porada alta no només s’han fet realitat al llarg de l’últim quart de

l’exercici, sinó que fins i tot han tornat a situar bona part dels indi­

cadors més representatius del mercat en terreny negatiu. Els símp­

tomes percebuts d’esgotament han guanyat, així, al balanç d’un

quart trimestre que, en conjunt, es pot afirmar que ha acabat ofe­

rint millors resultats que un any enrere, els quals, afegits als elevats

recomptes de l’estiu, han erigit el còmput anual en un dels més

favorables del darrer lustre. Tot i així, el dolent sembla avantposar­se

al bo en la formulació d’expectatives, fet que no pot ser d’altra

manera si una campanya estiuenca carregada de rècords ja no va

poder evitar aquesta tendència.

I és que els agents del mercat turístic, conscients del caràcter vacil­

lant de l’activitat, perceben altes dosis d’incertesa envers el volum

facturat i, més encara, de la rendibilitat esperada. En l’exercici

d’avançar l’escenari de la imminent arribada de Pasqua i, en certa

manera, del tret de sortida a la propera campanya, es descompten

multitud de factors que es gesten fora de les fronteres insulars però

que exerceixen una influència directa, almanco, sobre els fluxos

d’arribada. Aquest és el cas de la relaxació dels moviments turístics

mundials prevista per la UNWTO,2 per tal com tot just encetat l’any

intueix una moderació del ritme d’augment de l’afluència a nivell

internacional que el situaria en un rang d’entre el 3% i el 4% per

al conjunt de l’exercici. Amb aquesta mateixa intenció, la institució

2 Per a més informació, consultau l’UNWTO World tourism barometer, gener 2010. Disponible a <www.unwto.org>.

esmentada avança que la moderació de l’afluència turística podria

ser més intensa al continent europeu, de manera que retalla la pre­

visió per al tram baix al 2%.

L’arxipèlag s’insereix, per tant, en una conjuntura europea que pre­

veu transvasar a l’esfera turística la fragilitat dels principals comp­

tadors macroeconòmics, els quals no han fet més que alimentar el

fantasma de l’entrada en una nova fase de recessió que seguiria

malferint la renda disponible de les famílies, en definitiva, la deman­

da del mercat turístic balear. A tot plegat, s’hi afegeixen les varia­

cions que pot experimentar la contribució de la demanda prestada’

captada per les illes per mor dels conflictes generats arran de les

revoltes de la primavera àrab, en un clima més assossegat als països

de la ribera mediterrània.

En aquest context, la confiança de l’empresariat turístic s’ha ressen­

tit a les acaballes de l’exercici, tal com posa de manifest l’índex ela­

borat per EXCELTUR, que el quart trimestre ha assolit la puntuació

més baixa de tot l’any (25,4 punts) i s’ha eixamplat força la distància

que el separa dels nivells que havia marcat el segon (56,9 punts) i el

tercer trimestres (62 punts), al seu torn, els més elevats dels últims

exercicis. Val a dir que el sentiment de l’empresariat turístic balear

no difereix, en gran manera, del que revelen els competidors nacio­

nals, atès que l’índex de confiança ha registrat saldos negatius arreu

de les destinacions, excepte a les Canàries (48,1 punts), la qual cosa

ressenya que els factors que exerceixen una major influència sobre

les perspectives són fonamentalment d’índole global.

En la mateixa línia, l’índex de l’observatori de la indústria hotelera

espanyola, publicat per la Confederació Espanyola d’Hotels i Allot­

jaments Turístics (CEHAT), manté les perspectives de la temporada

d’hivern en una puntuació (42,36 punts) força similar a la d’un any

enrere (41,09 punts), fet que confirma que segueix mancant robus­

tesa per tal com amb prou feines se supera el llindar dels quaranta

punts part davall del qual s’assumeix l’existència de perspectives

negatives.

49

La recaiguda de l’activitat passa factura a les principals constants del mercat de treball.

Els marcadors del mercat de treball, lluny de revertir la situació de

prostració en què es trobaven instal·lats des del segon trimestre,

han enfilat durant els darrers compassos de l’any una senda des­

cendent que ha situat els principals indicadors en nivells descone­

guts fins ara. Aquest és el cas del nombre d’aturats registrats a

les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears, que, després

d’increments successius, ha superat per tres vegades consecutives

(97.320, novembre; 98.087, desembre; 98.927, gener) el màxim

històric assolit el novembre de l’any anterior (92.049). Alhora, el

nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s’ha situat el

desembre en el nivell més minso dels darrers vuit anys (348.086

vs 411.617, desembre 2010).

Encara que aquesta evolució no ha diferit en excés de la regis­

trada pel conjunt de l’Estat, per tal com també s’han consta­

tat màxims històrics en termes de desocupació (4,36 milions,

novembre; 4,42 milions, desembre; 4,60 milions, gener) i mínims

en termes d’afiliació (17,33 milions, desembre vs 17,58 milions,

desembre 2010), la resposta de les constats laborals a la recai­

guda de l’activitat ha estat més notable a l’arxipèlag que a nivell

nacional.

Mercatlaboral

Evolució dels principals registres laborals

* Taxes de variació interanual en percentatges ** Les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes de gener no estan disponibles al tancament d’aquest informe

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Atur registrat - Balears

Atur registrat - Espanya

Afiliació - Balears

Afiliació - Espanya

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

2011 20122010

50

Així, després de tres trimestres de descensos, l’atur registrat el

darrer quart de l’any ha augmentat a les illes un 5,3% (vs ­1,5%,

3r trim.), amb la qual cosa exhibeix un repunt considerablement

més intens que la mitjana nacional (7,4% vs 4,6%, 3r trim.).

Aquesta circumstància ha malbarat el balanç anual i ha deixat,

per cinquè any consecutiu, una variació anual positiva del nom­

bre d’aturats (0,5% vs 4,8%, Espanya). De la mateixa manera,

durant el darrer trimestre les illes han accentuat el procés de

destrucció d’ocupació (­4,4% vs ­0,1%, 3r trim.) a una velocitat

superior a la de l’Estat (­2,2% vs ­1,4%, 3r trim.), fins a com­

pletar quatre exercicis consecutius en números vermells (­1,6%

vs ­1,5%, Espanya).

Tot plegat dóna continuïtat a la hiperreacció que des de finals de

2007 palesen les constants laborals de l’arxipèlag i de la resta del

territori nacional en comparació amb les d’altres regions europees,

tant o més afectades per la caiguda de l’activitat. I és que cal no

obviar que, d’ençà que l’any 2007 l’economia entrà en una fase

baixista del cicle, la taxa d’atur de l’arxipèlag s’ha incrementat,

de mitjana anual, en 14,9 punts percentuals (vs 13,4 pp, Espanya;

2,5 pp, UE) fins a tancar el darrer exercici en el 22% (vs 21,6%,

Espanya; 10,1%, UE). Alhora, durant el darrer quadrienni, l’arxipèlag

ha destruït 50.581 llocs de treball dels 63.225 creats durant el pe­

ríode expansiu immediatament anterior (2003­2007), fet que posa

en relleu la gran incidència que la fase baixista del cicle exerceix

també sobre l’ocupació.

Precisament, amb l’objectiu de frenar aquesta hiperreacció i comba­

tre algunes de les especials característiques de les relacions laborals

que, en bona mesura, expliquen que l’escalada de l’atur hagi estat

incommensurablement superior a la resta d’economies de l’entorn

més proper, el passat 10 de febrer l’executiu central va aprovar una

reforma laboral amb l’argument bàsic de dotar de més flexibilitat el

sistema de relacions laborals i facilitar, així, una major estabilitat en

l’evolució cíclica de l’ocupació.

I és que l’escassa flexibilitat interna del mercat laboral balear

–amb una exigua presència de la jornada a temps parcial (12,2%

vs 13,3%, Espanya; 20,4%, UME) i un procés de negociació col­

lectiva força centralitzat– dificulta l’ajust del mercat laboral als canvis

d’activitat, en un marc en què predomina també una escassa flexi­

bilitat externa tant per l’elevada presència de contractes temporals

(26,1% vs 24,9%, Espanya; 15,6%, UME)1 com per la minsa taxa

de conversió de contractes temporals en indefinits (4,6%, vs 3,7%,

Espanya). Tot plegat explica la marcada dualitat del mercat laboral

–que distingeix els treballadors en termes de salaris, drets adquirits,

protecció, etc.–, la rigidesa de les relacions laborals, l’insuficient for­

mació de la població activa, la desigual facilitat d’entrada i sortida

del mercat laboral2 i, en definitiva, l’accentuació de les diferències

entre insiders i outsiders.

Tots aquests factors confirmen el mal funcionament del mercat la­

boral i atorguen els qualificatius d’urgent i necessària a una reforma

que, en darrera instància, està orientada a enfortir les estructures

i institucions que condicionen l’eficiència del mercat laboral i, de

retruc, la creació de llocs de feina. No obstat això, seria erroni con­

fiar exclusivament en la reforma a l’hora de garantir la consecució

d’aquests objectius. I és que si l’activitat econòmica no creix les

taxes de creació d’ocupació es mantendran minses, per molt més

eficientment que funcioni el mercat de treball.

S’intensifica el degoteig de l’ocupació.

Així ho suggereix l’evolució recent del mercat laboral, que el dar­

rer quart de l’any ha intensificat el procés de destrucció d’ocupació

afectat per un nou brot recessiu que podria agreujar­se els propers

mesos per les polítiques d’ajustament. De fet, els registres d’afiliació

a la Seguretat Social han exhibit a la recta final de l’any la major

reculada dels darrers dos exercicis (­4,4%) i han palesat, d’octu­

bre a desembre, un comportament pitjor que el trimestre anterior

(­0,1%), circumstància que ha desat, per tercer any consecutiu, un

balanç anual negatiu (­1,6% vs ­2,6%, 2010). Aquest resultat, que

s’explica per la notable desacceleració palesada pels treballadors

assalariats (­5,1% vs 0,1%, 3r trim.), s’ha vist accentuat per l’evolu­

ció desfavorable dels autònoms (­1,7% vs ­1,1%, 3r trim.), els quals,

tot i caure en menor intensitat, han sumat un altre any de reculades

(­1,4% vs ­2,2%, assalariats).

1 Dades de la Labour force survey de l’Eurostat, referides a l’exercici 2010.

2 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, el fet de disposar d’un contracte de tipus temporal multiplica per cinc la probabilitat de perdre el lloc de feina el trimestre següent.

51

En sintonia amb tot plegat, les darreres estimacions de l’EPA as­

senyalen també que la població ocupada ha retrocedit amb força

durant el darrer trimestre (­3,4%), després d’estar a punt de conrear

el terreny positiu el trimestre anterior (0%), per primer cop al llarg

dels dos darrers anys. En aquest context, la taxa d’ocupació s’ha

situat en el 48,1% de la població en edat de treballar, percentat­

ge que no només retalla considerablement el del trimestre anterior

(55,9%) sinó que s’erigeix en el més baix de la sèrie històrica pel

que fa a aquest període de l’any. D’aquesta manera, les Balears han

seguit escurçant la distància que les separa de la mitjana nacional

(46,2% vs 47,2%, 3r trim.) i han continuat retrocedint posicions en

el rànquing autonòmic, passant de la cinquena a la setena posició.

Sectorialment, el daltabaix de l’ocupació s’explica arran de la tra­

jectòria a la baixa dels serveis i la construcció, segments que han

aportat de manera conjunta el 90,4% de la pèrdua total de llocs de

feina del darrer trimestre de l’any. En aquest sentit, és especialment

destacable l’evolució del sector constructor per tal com, tot i acu­

mular quinze trimestres consecutius de caigudes notables, ha seguit

manllevant afiliats a un ritme més elevat (­15,9%) que el trimestre

anterior (­15%) i s’ha fet responsable del 42,4% del total de llocs

de feina destruïts. De la mateixa manera, el marcador d’afiliació del

sector serveis ha recobrat el signe negatiu després de dos trimestres

consecutius a l’alça (­2,7% vs 2%, 3r trim.), per tal com amb l’arriba­

da de la temporada baixa ha quedat orfe de la demanda d’efectius

provinent del sector turístic. Amb tot, cal no obviar tampoc la des­

acceleració palesada per les activitats industrials, les quals, malgrat

realitzar l’aportació més minsa al defalliment agregat, han reculat

també (­6%) part damunt del que ho havien fet el trimestre prece­

dent (­4,8). Malgrat tot, des d’una perspectiva temporal més àm­

plia, el còmput anual assenyala que tots els sectors de l’agregat no

agrari, llevat dels serveis (0,1%), han enllaçat el quart exercici mar­

cats pels números vermells (­12,2%, construcció; ­4,9%, indústria).

La contractació certifica la manca de pols del mercat laboral balear.

Els contractes signats durant els darrers compassos de l’any confir­

men també la pèrdua de pas del procés de normalització laboral

que va caracteritzar els mesos centrals de l’exercici. I és que, al llarg

del darrer quart de l’any, la contractació ha experimentat, a diferèn­

cia de trimestres anteriors, un fort sotrac (­5,8% vs 0,1%, 3r trim.),

fruit d’un progressiu deteriorament que es va iniciar el mes d’oc­

tubre (­2,2%) i ha tancat el desembre amb un retrocés del 14,1%.

Evolució sectorial de l’afiliació

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Serveis

Construcció

Indústria

Total sectors

-20,0

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

52

Encara que la negativa evolució de la contractació en l’àmbit del

sector de la construcció (­16,5% vs ­27,6%, 3r trim.) hagi seguit,

durant el darrer trimestre, explicant bona part de l’evolució de l’es­

tadística de contractació, fins a realitzar una aportació del 44,2%

–molt superior al pes que ostenta en l’entramat regional (13,7%)–,

la nota més característica dels darrers compassos de l’any ha estat,

sens dubte, el retrocés del nombre de contractes entorn del sector

serveis (­3,3% vs 3,5%, 3r trim.), el qual, incapaç de mantenir el

ritme d’ascens dels trimestres precedents, ha estat responsable del

45,1% de la fallida, en un context en què en algunes branques com

l’hoteleria (10,2%) la contractació ha repuntat part damunt del que

ho havia fet durant el trimestre anterior (7,2%). Alhora, el sector

industrial ha seguit reculant durant el darrer quart de l’any (­14,8%

vs ­7,2%, 3r trim.) i ha configurat un escenari en el qual, per pri­

mer cop del primer trimestre de 2010 ençà, tots i cadascun dels

grans sector de l’activitat regional han contribuït negativament a la

contractació. Una situació que el canvi de calendari no ha capgirat

de moment i que es mantendrà, de segur, fins que s’encetin els

preparatius de la campanya turística. I és que el primer mes de l’any

només ha aconseguit suavitzar la reculada del desembre (­6,5%),

gràcies, en part, a l’evolució favorable de les branques d’activitat

més directament vinculades al sector turístic (14,8%, hoteleria).

De fet, el conjunt de branques dels serveis i de la indústria han

reculat el gener (­3,4% i ­21,8%, respectivament) amb més força

que el trimestre anterior, mentre que la construcció ha estat incapaç

d’esquivar les taxes negatives de dos dígits (­13,8%).

Mes enllà de la vessant quantitativa, una de les notes més desta­

cades de l’evolució de la contractació durant els darrers compassos

de l’any té a veure amb la qualitat dels contractes, atès que els de

caràcter indefinit han tornat a retrocedir (­14,4%) part damunt dels

temporals (­4,6%). Es confirma, així, l’excepcionalitat del compor­

tament palesat per la contractació indefinida durant el tercer tri­

mestre (3%), en què, per primera vegada des de principis de 2009,

va augmentar per sobre de la temporal (­0,2%). Tot plegat explica

que el balanç anual s’hagi saldat amb un nou descens de la con­

tractació indefinida (­2,8% vs ­8,8%, 2010), que contrasta amb el

repunt presentat per la contractació de tipus temporal (2% vs 1,2%,

2010). De fet, la representativitat dels contractes indefinits (10,5%)

s’ha situat part davall de la corresponent al mateix període de l’any

Contractació laboral per tipus

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Indefinits

Temporals

Total contractes

-40,0

-30,0

-20,0

-10,0

0,0

10,0

20,0

G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

2011 20122010

53

anterior (11,6%) i ha llegat la mitjana anual més minsa del darrer

septenni (10,8%). En sintonia amb tot plegat, la ràtio de conver­

sió de contractes temporals a indefinits s’ha situat, entre els mesos

d’octubre i desembre, en el 5,8%, taxa que tot i situar­se 1,2 punts

percentuals part damunt de la del trimestre precedent, s’ha erigit

en la més reduïda dels darrers sis anys pel que fa a aquest mateix

període de l’any. Atenent al tipus de jornada, els contractes a temps

parcial (­0,2% vs 9,5%, 3r tim.) han continuat mostrant, per quart

trimestre consecutiu, un millor comportament relatiu que els de jor­

nada completa (­8,5% vs ­5,4%, 3r trim.), fet que en el còmput

anual ha acabat enlairant­ne la representativitat sobre el total fins a

un nou màxim històric (33,9% vs 31,8%, 2010).

Atur, l’escalada continua.

Els registres d’atur han donat la benvinguda al nou any de la ma­

teixa manera amb què acomiadaren l’anterior, en zona de màxims

històrics. No en va, la desocupació ha prosseguit l’escalada que va

encetar ara fa gairebé quatre anys i, en vista de l’evolució recent,

sembla que tant en termes de persistència com d’intensitat encara

li queda recorregut. I és que el mes d’octubre ha posat en relleu

un creixement interanual de la desocupació (2,6%) que no només

contrasta amb l’evolució dels mesos centrals de l’any sinó que s’ha

intensificat amb el calendari (5,7%, novembre; 7,4%, desembre;

9%, gener). En aquest context, el deteriorament experimentat pels

registres d’atur a les acaballes de l’any al final ha eixugat el guany

conquerit durant els primers nou mesos de l’exercici i ha tenyit de

vermell el resultat anual (0,5% vs 11,3%, 2010) per cinquè exercici

consecutiu.

En aquest sentit, la darrera estimació de l’EPA referent al darrer tri­

mestre de l’any ha posat en relleu un repunt intertrimestral (7,4 pp)

superior al del conjunt de l’Estat (1,3 pp), fet que confirma que la

incidència de l’atur entre la població activa ha seguit guanyant força

(25,2%) i s’ha situat sensiblement part damunt de la corresponent

al mateix període de l’any anterior (22,2%). Amb tot, el balanç anual

ha llegat una taxa d’atur del 22%, superior a la mitjana nacional

(21,6%), encara que en el rànquing autonòmic les illes han aconse­

guit mantenir­se un any més en la sisena posició.

Així les coses, el mercat laboral regional ha tornat a posar de ma­

nifest la dificultat d’absorció d’una part cada cop més important

del col·lectiu d’aturats, especialment dels de llarga durada. I és

que aquells que duen més d’un any en situació de desocupació

han palesat per vuitè trimestre consecutiu el comportament més

desfavorable de tot l’arxipèlag (6,5% vs 5,5%, <6 mesos; 2,7%,

6­12 mesos). D’acord amb aquesta tendència, la representativitat

d’aquest segment –caracteritzat per un menor nivell de qualificació3

i, consegüentment, per una escassa transferibilitat intersectorial–

s’ha enlairat entre els mesos d’octubre i desembre fins al 25,5%

(vs 25,2%, 4t trim. 2010), circumstància que ha impulsant la parti­

cipació d’aquest col·lectiu part damunt del màxim anual conquerit

catorze anys enrere (27,8% vs 25,9%, 1997).

Alhora, considerant l’edat dels aturats, el pitjor comportament rela­

tiu del darrer quart de l’any s’ha observat entre els de més de 45 anys

(12,3% vs 8%, 3r trim.) i entre els de 25 i 44 anys (3,3% vs ­4,6%,

3r trim.). I és que, per novè trimestre consecutiu, els efectius de

menys de 25 anys han estat els únics que han mantegut la tendèn­

cia interanual a la baixa (­1,8%), tot i moderar significativament el

ritme de descens del trimestre anterior (­12,7%). No obstant això,

la taxa d’atur juvenil ha tancat l’exercici en el nivell més elevat de la

sèrie històrica (51,8% vs 45,3%, 4t trim. 2010) i ha duplicat amb es­

creix la mitjana regional (25,2% vs 22,2%, 4t trim. 2010). Aquesta

realitat, que tot indica que no es capgirarà els propers mesos, per tal

com el gener el nombre total d’aturats de menys de vint­i­cinc anys

ha presentat el ritme d’ascens més elevat dels darrers denou mesos

(7,6%) –després que el desembre (1,5%) trencàs amb la trajectòria

a la baixa iniciada setze mesos enrere–, obliga a articular polítiques

actives encaminades a facilitar la incorporació d’aquest col·lectiu

en un mercat de treball que, més enllà de la qualificació formal,

posa èmfasi en les habilitats personals (i.e. comunicació, creativitat,

inicia tiva, capacitat d’aprenentatge, lideratge, compromís, etc.).

Així doncs, les dificultats d’accés a l’ocupació s’han posat especial­

ment de manifest entre el col·lectiu de treballadors que accedeixen

al mercat de treball per primer cop, els quals han exhibit per vuitè

trimestre consecutiu el pitjor comportament de l’agregat no agrari

3 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, els individus desocupats amb estudis iguals o inferiors als d’educació primària tenen una probabilitat d’accés a l’ocupació un 28% menor que els que disposen de formació universitària.

54

balear (12,3% vs 9,2%, 3r trim.) i han encadenat setze trimestres

d’evolucions interanuals a l’alça.

La temporada baixa deixa sense suport els registres de l’atur del sector serveis.

Des d’una òptica sectorial, el repunt que ha experimentat el darrer

quart de l’any el nombre d’aturats respon, fonamentalment, a la

trajectòria exhibida pel sector serveis, que ha impulsat els registres

d’atur (6,8% vs ­1,6%, 3r trim.) significativament part damunt de

la indústria (0,8% vs ­5%, 3r trim.) i s’ha desmarcat de la tendència

descendent que, tot i les dificultats, ha continuat exhibint la cons­

trucció (­0,9% vs ­3,3%, 3r trim.).

No debades, el sector serveis ha aportat el 90,3% dels aturats

registrat a les Balears durant el darrer quart de l’any i ha situat la

taxa d’atur en fites insòlites durant els mesos de novembre (20,1%)

i desembre (20,5%). En aquest context, únicament la construcció

ha estat capaç de contenir la taxa d’atur part davall dels màxims

assolits els mesos d’estiu (30,3%, novembre; 31,2%, desembre),

per bé que ha continuat mostrant­se com el sector en què els efec­

tes del terrabastall de l’activitat continua deixant una empremta

més fonda.

En la mateixa línia, el gener s’ha fet ressò d’un repunt de l’atur al

sector serveis (11,5%), que s’ha desmarcat, per tercer mes conse­

cutiu, dels retrocessos presentats per la construcció (­1,6%) i ha es­

tat significativament més important que l’observat en la indústria.

(4,9%). No debades, els aturats adscrits al sector serveis han batut

el gener el màxim històric (72.899 aturats) registrat el desembre

(71.744 aturats).

Les Pitiüses, les menys perjudicades.

Territorialment, el refredament de l’activitat durant el darrer tram de

l’any ha fet recular els registres laborals a totes i cadascuna de les

Taxa d’atur registrat per sectors

* Dades en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Serveis

Construcció

Indústria

Total sectors

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

55

illes de l’arxipèlag, per bé que, seguint amb la tendència dels dar­

rers onze trimestres, les Pitiüses han ofert un comportament menys

desfavorable.

D’aquesta manera, els registres d’afiliació a la Seguretat Social refe­

rits al darrer quart de l’any confirmen la posició de lideratge d’Eivissa

i Formentera, per tal com, tot i recaure (­2,4% vs 4,3%, 3r trim.),

han fet gala d’un ritme de retrocés inferior al de Mallorca (­4,5%

vs ­0,8%, 3r trim.) i, especialment, al de Menorca (­7,4% vs ­1,7%,

3r trim). No en va, el còmput anual pitiús ha estat per segon exercici

consecutiu l’únic capaç d’esborrar el signe negatiu del seu marcador

(2,2%) en un entorn en el qual tant Mallorca (­2%) com, sobretot,

Menorca (­3,3%) han seguit en números vermells.

Paral·lelament, l’estadística de contractacions ha reflectit també el

diferent comportament d’Eivissa i Formentera, atès que, tot i per­

dre em branzida respecte del trimestre precedent (3,2% vs 5,4%,

3r trim.), han estat les úniques illes que han presentat guanys du­

rant el darrer quart de l’any (vs ­6,7%, Mallorca; ­12,3%, Menorca).

Tot plegat ha acabat traslluint un balanç anual més favorable per al

territori pitiús (9% vs 0,1%, Menorca; ­1,1%, Menorca), tret dife­

rencial que s’ha mantengut durant el primer mes de l’any (6,1%

vs ­8,6%, Mallorca; ­7%, Menorca).

El dinamisme pitiús també s’ha fet visible des del cantó de l’atur,

per tal com les Pitiüses han ofert per setzè trimestre consecutiu

el millor comportament relatiu en matèria de desocupació (2,9%

vs 5,6%, Mallorca; 6,2%, Menorca) i han aconseguit revertir la

tendència ascendent que ha portat la xifra d’aturats a conquerir

màxims històrics fins a tancar el primer balanç anual en negatiu

des de 2007 (­4,4%), una fita que no han assolit ni Mallorca (1,1%)

ni Menorca (0,9%).

Així, encara que el darrer trimestre la ràtio d’incidència de la des­

ocupació sobre la població activa s’ha enlairat a Eivissa i Formentera

(23,1% vs 10,8%, 3r trim.) de manera més intensa que a Mallorca

(20,2% vs 14,4%, 3r trim.) o a Menorca (23,1% vs 13,7%, 3r trim.),

una vegada descomptat l’efecte estacional, el balanç anual assenya­

la un millor comportament relatiu del territori pitiús, atès que han

estat les úniques illes que han reduït la incidència de la desocupació

Taxa d’atur registrat per illes

* Dades en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Mallorca

Menorca

Pitiüses

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

56

al llarg dels darrers dotze mesos (17,3% vs 18,1%, 2010). Aquest fet

explica que les Pitiüses hagin abandonat la posició capdavantera, en

detriment de Menorca (18,4% vs 17,7%, 2010), fins a situar la taxa

d’atur al mateix nivell de Mallorca (17,3% vs 16,8%, 2010).

El nou embat de desacceleració colpeja amb més intensitat el segment masculí.

Les principals constants del mercat laboral han posat de manifest les

majors dificultats del col·lectiu masculí a l’hora de fer front a la

recaigu da de l’activitat agregada, fet que ha acabat decantant el

balanç laboral del tram final de l’any en favor del segment femení.

Així les coses, les dades d’afiliació referides al darrer quart de l’any

posen en relleu un comportament relatiu de l’ocupació masculina

(­5,5% vs ­1,3%, 3r trim.) més desfavorable que el de les fèmines

(­3,1% vs 1,2%, 3r trim.), per bé que aquest darrer segment ha

recobrat també la tendència descendent després de dos trimes­

tres d’evolució interanual a l’alça. Amb tot, el comptador anual ha

presentat un resultat deficitari per al col·lectiu masculí (­2,6%) signi­

ficativament més intens que el de les dones (­0,3%).

Alhora, els registres d’aturats també han assenyalat una major so­

tragada del segment masculí (9,4% vs 1%, dones), responsable del

90,5% dels aturats que han engreixat les llistes en el tram final de

l’any. Tot plegat ha capgirat el guió del trimestre precedent (­2,2%

vs ­0,7%, dones), per bé que la seva intensitat no ha estat suficient

per esbiaixar significativament el balanç anual en favor de les dones

(0,4% vs 0,5%, homes).

En aquest sentit, el registres d’atur referits al darrer quart de l’any han

tornat a fer palesa la menor incidència de la desocupació en el seg­

ment masculí en comparació amb el femení (20,3% vs 20,9%, dones),

si bé l’encletxa que separa ambdós col·lectius s’ha escurçat significa­

tivament arran del major repunt de la taxa d’atur masculina (2,3 pp

vs 0,7 pp, dones). De fet, mentre que la taxa d’atur ha assolit, en el

cas dels homes, nous màxims històrics els mesos de novembre (21%)

Evolució de la taxa d’atur registrat segons el sexe

* Dades en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB

Homes

Dones

Total

10,0

12,5

15,0

17,5

20,0

22,5

25,0

G F AbMç Mg Jl AgJ S O N D G F AbMç Mg Jl AgJ S O N D

20112010

57

i desembre (21,6%), en el cas de les dones s’ha contengut (22,4%,

desembre) part davall del màxim d’un any enrere (22,9%).

Anàlogament, la trajectòria de la taxa d’ocupació ha sofert un so­

trac de majors proporcions en el col·lectiu masculí (55,6% vs 57,5%,

2010) en comparació amb el de les fèmines (46,5% vs 47,7%, 2010),

per bé que aquest darrer ha fet palès un balanç intertrimestral més

negatiu (­8,9 pp vs ­6,5 pp, homes) com a conseqüència de la major

incidència del component estacional en l’ocupació femenina.

Els treballadors extracomunitaris abandonen el mercat de treball mentre la població activa augmenta.

La precària situació del mercat de treball no ha impedit, d’acord

amb les darreres dades de l’enquesta de població activa (EPA), que

la participació laboral hagi seguit engreixant durant el darrer quart

de l’any (0,5% vs 0,8%, 3r trim.) fins a anotar un nou màxim històric

per a aquest període de l’any. Aquest fet, en un context en què la

taxa d’activitat ha descendit lleugerament en el conjunt de l’Estat

(­0,1% vs 0,1%, 3r trim.), explica que l’arxipèlag s’hagi situat per

tercer trimestre consecutiu al capdavant del rànquing autonòmic

(64,4% vs 59,9%, Espanya).

Tanmateix, l’evolució de la població activa no ha estat homogènia

entre els diferents col·lectius que la componen. Així, mentre que

la participació laboral dels espanyols i dels comunitaris ha seguit a

l’alça (4,1% i 7,4%, respectivament), el col·lectiu extracomunitari ha

retrocedit novament (­18,9% vs ­21,3%, 3r trim.) fins a superar amb

escreix la mitjana nacional (­1,5%). Es confirma, així, la continuïtat

del procés de sortida d’efectius de fora de la Unió Europea, que es

va començar a observar a finals de 2009 i que ha tancat l’exercici

amb un descens anual del 18% (vs ­2,9%, Espanya), el major de la

sèrie històrica.

En aquest marc, l’evolució dels registres referents al nombre total de

treballadors no comunitaris en situació d’atur s’han de prendre amb

precaució, per tal com el procés de reducció de la participació labo­

ral sobrevalora la tendència descendent que ha palesat el col·lectiu

extracomunitari durant el darrer quart de l’any (­0,7% vs ­6,2%,

3r trim.), en comparació amb els desocupats comunitaris (­2,1%

vs ­4,9%, 3r trim.) o els espanyols (7,8% vs ­0,1%, 3r trim.).

Mentrestant, els registres d’atur han continuat malferint de ple

els treballadors estrangers no comunitaris. Així ho certifica l’evo­

lució del darrer trimestre, atès que, amb un augment del 34,9%

Participació laboral segons la nacionalitat

* Taxes de variació interanual de la població activa en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

Espanyols

Estrangers

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

Total nacionalitats

58

(vs 24,8%, 3r trim.), s’han decantat novament dels treballadors na­

tius i comunitaris (23,7%, ambdós). En qualsevol cas, el que resul­

ta determinant en la incidència de l’atur no és tant la nacionalitat

com el tipus de treball, més precari, que la població immigrant sol

desenvolupar.4

Sigui el que sigui, la major afectació del col·lectiu extracomunita­

ri s’ha fet també evident des de la vessant de l’ocupació, per tal

com els registres d’afiliació a la Seguretat Social corresponents al

quart trimestre coincideixen a assenyalar una retallada de l’ocupa­

ció en l’àmbit dels treballadors estrangers provinents de fora de la

Unió Europea (­9% vs ­2,2%, 3r trim.) superior a la dels comunita­

ris (­4,7% vs 1,4%, 3r trim.) i dels natius (­3,9% vs 0%, 3r trim.).

En la ma teixa línia, els registres de contractació han seguit sense

4 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, no s’observen diferències en la probabilitat de perdre l’ocupació pel simple fet de ser immigrant.

beneficiar el segment extracomunitari, que ha reculat (­6,7%

vs ­5,8%, 3r trim.) per tretzè trimestre consecutiu part damunt dels

treballadors procedents de la Unió Europea (­5,7% vs ­2%, 3r trim.)

i del conjunt de l’Estat (­5,6% vs 1,9%, 3r trim.).

D’acord amb tot plegat, l’evolució de la taxa d’ocupació per col­

lectius emmascara la tendència subjacent de l’ocupació. I és que, si

bé quantitativament els extracomunitaris han gaudit novament de la

taxa d’ocupació més elevada del conjunt regional (50,1% vs 48,1%,

mitjana), qualitativament aquest repunt ha trobat la seva raó de ser

en la forta reculada experimentada per la participació laboral, per

tal com els registres d’ocupació pròpiament dits han seguit reculant

(­7,2%), encara que a un ritme inferior al del trimestre precedent

(­13,5%). Així doncs, el repunt exhibit per la taxa d’ocupació dels

efectius extracomunitaris (50,1% vs 46%, 4t trim. 2010) ha acabat

contrastant significativament amb el retrocés experimentat entre el

col·lectiu de treballadors natius (48% vs 50,4%, 4t trim. 2010) i, es­

pecialment, entre els comunitaris (47,4% vs 53,5%, 4t trim. 2010).

59

La inflació afronta el nou calendari amb menys tensions atesa la moderació dels preus energètics i la manca d’escalfor de la demanda interna.

La inflació balear, mesurada a través de l’índex de preus de con­

sum (IPC), ha encetat el nou any amb una taxa interanual del 2,1%

el gener, la qual, amb una retallada de dues dècimes respecte de

la corresponent al desembre, confirma el procés de desacceleració

progressiva mantenguda pels preus finals durant el darrer trimestre

de l’exercici passat (2,3%, desembre vs 2,9%, octubre). La recta

final de l’any s’ha desmarcat, així, del comportament alcista del pri­

mer quadrimestre –període que culminà amb el màxim anual el mes

d’abril (3,4%)– i, després dels indecisos intents de contenció de l’es­

tiu, ha afermat una senda a la moderació que no ha impedit, en tot

cas, que el balanç anual registràs un ascens dels preus finals (2,9%)

força superior al del passat exercici (1,7%).

I és que les constants pressions a l’alça exercides pel component

energètic han anat amagrint­se progressivament a partir del mes

d’octubre, al mateix temps que els preus de la secció més esta­

ble de la cistella de consum s’han anat acoblant a una despesa

familiar certament atònica. D’aquesta manera, la desacceleració

dels preus a la recta final de l’any ha begut tant d’una menor

contribució a l’alça dels elements més volàtils (1,1 pp, desembre

vs 1,4 pp, octubre), com de la retallada de les dècimes apor­

tades pel nucli dur (1,2 pp, desembre vs 1,5 pp, octubre), fet

que ha prosseguit, així mateix, el mes de gener (1 pp i 1,1 pp,

respectivament).

Preus

Evolució dels preus de consum

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: INE i elaboració pròpia

IPC general

IPC subjacent

IPC compres freqüents

G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

2011 20122010

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

60

Atesa l’índole general que han revestit les causes que han propiciat

la desacceleració dels preus finals, la trajectòria de la inflació balear

ha reproduït la tendència observada arreu de la geografia nacional,

si bé, en conjunt, la inflació espanyola ha acollit una moderació re­

lativament més intensa durant el quart trimestre (2,4%, desembre

vs 3%, octubre), que s’ha deixat sentir especialment el mes de ge­

ner (2%). Tot plegat ha provocat, d’una banda, que el diferencial

negatiu d’inflació que havia mantengut l’arxipèlag part davall de

la mitjana nacional durant vint mesos consecutius canviàs de signe

el gener (0,1 pp vs ­0,1 pp, desembre) i, de l’altra, que les illes as­

cendissin en el rànquing regional des del tram més baix a l’inici del

quart trimestre –només part damunt de la Comunitat Valenciana

(2,8%) i les Canàries (2,5%)–, fins al setè esglaó compartit amb

Aragó el gener, un període en què la concentració creixent dels

comptadors autonòmics al voltant de la mitjana ha escurçat força

la distància entre els valors màxims (2,3%, Castella i Lleó i Navarra)

i mínims (1,4%, Canàries) de la distribució. Val a dir, no obstant

això, que en termes de balanç anual les illes han conservat la

penúltima posició, de què ja havien gaudit durant la major part

de l’exercici, amb la qual cosa únicament s’han avantposat a les

Canàries (2,6%) i s’han situat part davall de la mitjana nacional

(3,2% vs 1,8%, 2010).

L’onerositat guanyada pels aliments frescos perd determinació enfront de la retallada interanual de la factura energètica.

La secció més volàtil de la cistella de consum ha palesat el com­

portament alcista que l’alimentació no elaborada ha emprès durant

el quart trimestre (1%, desembre vs 0,3%, octubre) i que ha rati­

ficat especialment el mes de gener amb l’ascens més intens dels

últims quaranta­un mesos (2,4%). Aquesta evolució, que contrasta

amb la cotització a la baixa de les matèries primeres alimentàries

que recull l’índex The Economist a aquests efectes (­7,4%, gener

vs 7%, octubre), respon a l’encariment que ha tengut lloc fins al

mes de gener dels diferents tipus de carn –com són la d’au (9,1%

vs 4,8%, octubre), la d’oví (5% vs 2,6%, octubre), la de porc (4,9%

vs 3,7%, octubre) i la de vaquí (2,3% vs 1,9%, octubre)–, els ous

(6,4% vs 4,2%, octubre) i la fruita fresca (2,6% vs ­2,9%, octubre),

que han compensat amb escreix la desacceleració dels cereals (1,9%

vs 3,8%, octubre) i la desena reculada consecutiva dels llegums i les

hortalisses (­3,7%).

Les dècimes que aquesta partida ha transferit a la vessant més vo­

làtil de la cistella de consum han estat compensades amb escreix

Contribució dels principals components en l’evolució dels preus finals

* Taxes de variació interanual de l’IPC general en percentatges. Contribució de cadascun dels components en punts percentuals

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

Aliments no elaborats

Productes energètics

Aliments elaborats, begudes i tabac

Béns industrials sense productes energètics

Serveis

IPC general

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

2011 20122010

61

per la desacceleració de la partida energètica, que ha acomiadat

l’exercici amb una taxa el desembre (9,8% vs 14%, octubre) que,

malgrat ser encara elevada, ha abandonat el segon dígit per primer

cop els dos darrer anys, fins a marcar el gener (7,4%) l’ascens més

moderat des del mes de novembre de 2009. Aquest comportament

s’explica, fonamentalment, arran de la relativa moderació del preu

del petroli a la recta final de l’exercici (17,9%, desembre vs 32,4%,

octubre), tendència que de nou ha palesat la cotització mitjana del

barril de Brent el gener (17,9%; 110,45 $), tot i la recuperació de la

tendència a l’alça que s’ha tornat a albirar els últims dies d’aquest

període. Aquesta darrera qüestió explica, en part, que la contenció

del ritme d’ascens dels preus dels carburants i combustibles del

darrer quart de l’any (9,9%, desembre vs 15,8%, octubre) es veiés

truncada a l’inici del nou exercici (10,2%), amb efectes idèntics so­

bre la partida de transports (5,2%), que el desembre també havia

aconseguit acumular una moderació significativa (4,7% vs 7,4%,

octubre).

Val a dir, no obstant això, que la repuntada dels carburants del mes

de gener ha estat compensada amb escreix sobre la factura energè­

tica agregada per l’efecte base que recullen els preus de l’electrici­

tat, atesa la pujada de les tarifes que s’havia aplicat el mes de gener

del passat exercici. Tant és així que aquest efecte moderador s’ha

deixat sentir a la rúbrica associada als subministraments energètics

de la llar amb l’augment més moderat dels últims vint­i­dos mesos

(3,8% vs 9,7%, octubre) i, consegüentment, ha contingut l’avanç

dels preus d’una de les partides més inflacionistes de la cistella de

consum com és la d’habitatge, per tal com, al seu torn, ha acollit

l’ascens més minso (2,3% vs 4,9%, octubre) des de la primavera

de 2010.

El desbaratament de la contenció dels serveis a cavall entre ambdós exercicis no impedeix l’alentiment del nucli dur.

Els preus dels serveis inclosos a la cistella de consum han capgirat

el desembre (1,8%) i el gener (2,2%) la tendència a la desacce­

leració que mostraren els dos mesos anteriors (1,6%, novembre

vs 1,7%, octubre), fruit del comportament inflacionista de l’oci i la

cultura –que després de més de dos anys alternant amb el signe

negatiu ha encetat l’exercici amb l’ascens més intens de la sèrie

històrica (5,2% vs 0,2%, octubre)– i, en un menor grau, de la

resistència a la baixa de l’ensenyament –que ha recuperat el ritme

d’avanç (2,3% vs 2,1%, octubre) dels primers set mesos del passat

exercici. El comportament d’aquestes partides ha condicionat, així,

l’aportació dels serveis al nucli dur, atesa la moderació dels preus

aplicats per hotels, cafeteries i restaurants (1,1% vs 1,4%, octubre)

i el retrocés acumulat pels preus de les comunicacions (­3,6%

vs ­1,6%, octubre) –atesa la rebaixa generalitzada de la telefo­

nia– i la medicina (­3,3% vs ­0,1%, octubre) –arran de la rebaixa

constant dels medicaments, la qual, fonamentada en la creixent

penetració dels fàrmacs genèrics, ja abasta seixanta mesos (­8%

vs ­1,5%, octubre).

Amb tot, l’acceleració dels preus dels serveis ha estat compensada,

d’una banda, per la moderació gradual dels preus de l’alimentació

elaborada (1,9% vs 4,1%, octubre) –especialment visible en pro­

ductes com la llet (­0,5% vs 1,4%, octubre), l’oli i els greixos (­1,5%

vs 3,1%, octubre) i el sucre (16,8% vs 23,4%, octubre)– i l’efecte

base que posa en relleu el tabac (2,2% vs 13,8%, octubre), ateses

les pujades que havia encaixat un any enrere. D’altra banda, destaca

la contribució baixista efectuada pels béns industrials no energètics,

que el gener han evolucionat sota zero per primer cop en el darrer

any i mig (­0,2% vs 0,8%, octubre), força influïts per la pràctica

estabilitat dels preus del vestit i el calçat (0,1% vs 0,2%, octubre)

–que recullen l’efecte compensador del retrocés de les peces de

roba (­0,6% vs 0%, octubre) sobre l’acceleració continuada de les

sabates (2,3% vs 1%, octubre)– i la moderació dels articles per al

parament de la llar (0,3% vs 1,6%, octubre) –entre els quals destaca

l’abaratiment dels electrodomèstics (­0,4% vs 0,7%, octubre) i del

tèxtil (­2,6% vs ­0,2%, octubre).

Tot plegat ha provocat que la secció estable de la cistella de con­

sum, aquella que una vegada extrets els productes energètics i els

aliments frescos determina la tendència dels preus a mitjà termini,

hagi entrat en el nou any (1,4%) donant continuïtat al procés de

desacceleració duit a terme al llarg del darrer trimestre del passat

exercici (1,5%, desembre vs 1,8%, octubre). Aquest comportament,

que també es recull a nivell nacional (1,3%, gener vs 1,7%, octubre),

no ha impedit, emperò, que el balanç anual registràs un augment

mitjà (1,5% vs 1,7%, Espanya) que duplica amb escreix el de l’any

anterior (0,6% vs 0,6%, Espanya), per tal com el refredament del

consum de les llars ha anat debilitant­se sobre manera cap a la recta

final de l’exercici.

62

La contenció de la despesa familiar, que es troba, sens dubte, rere

el refredament dels preus en el seu nivell tendencial, ha revertit, en

termes agregats, en més alt grau sobre les partides de béns –que hi

han amagrit progressivament la seva aportació (0,25 pp vs 0,92 pp,

octubre)–, atès que els serveis han anat engreixant la seva contri­

bució en dècimes (1,11 pp vs 0,86 pp, octubre) fins a explicar la

pràctica totalitat de l’avanç subjacent.

La inflació escurça distàncies amb el nivell subjacent, mentre que l’encariment de la cistella de compra freqüent no incentiva la despesa.

El fet que la desacceleració dels elements subjectes a una major

variació de la cistella hagi estat més intensa –mercès a la moderació

de l’energia, en general, i als efectes de base de l’electricitat, en par­

ticular– que l’experimentada pel front estable ha escurçat la distància

entre la trajectòria general i subjacent dels preus. És per això que el

diferencial existent entre l’una i l’altra, a favor del comptador gene­

ral, s’ha rebaixat el desembre part davall del punt percentual per pri­

mer cop al llarg dels darrers quinze mesos (0,8 pp vs 1,1%, octubre

i novembre), fet que s’ha tornat a repetir el mes de gener (0,7 pp).

Així doncs, sens perjudici de les tensions a l’alça que podria provocar

l’encariment del petroli en un context de conflicte geopolític als països

productors, cal esperar que la inflació seguesqui moderant­se, per tal

com tendeix a convergir amb un nivell subjacent que també presenta

una elevada predisposició a la desacceleració. Respecte d’aquesta

darrera qüestió, cal prendre en compte, addicio nalment, que la cis­

tella de compra freqüent ha tendit a encarir­se al llarg del darrer tri­

mestre de l’exercici (2,9% vs 2,4%, 3r trim.), fet que ha prosseguit el

gener amb l’increment més elevat dels últims tres anys (3,1%).

L’evolució d’aquesta subcistella ha provocat que el diferencial res­

pecte de l’índex general tornàs positiu després de vint­i­sis mesos

el novembre (0,1 pp vs ­0,1 pp, octubre) i que s’ampliàs progres­

sivament fins al mes de gener (1 pp), fet que ha impedit que la

desacceleració real dels preus hagi estat plenament percebuda pels

consumidors i que, com a tal, hagi estat considerada en la formula­

ció d’expectatives i la presa de decisions de despesa.

El comportament desigual de les distintes partides que integren

l’índex general explica bona part de la trajectòria ascendent de la

cistella de compra freqüent, per tal com recull la pràctica totalitat de

les rúbriques que justament s’han desmarcat del procés de replega­

ment agregat. Així doncs, cal tornar a esmentar la repercussió del

repunt dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (2,2%

vs 1,9%, octubre) –com a principals exponents de la compra recur­

rent– i dels serveis recreatius, esportius i culturals (20,2% vs 1,9%,

octubre), atès el fre imposat per l’electricitat, el gas i altres combus­

tibles (4,7% vs 12,2%, octubre), la premsa, els llibres i el material de

papereria (1,5% vs 2,1%, octubre) i els restaurants, cafeteries i bars

(1,5% vs 1,6%, octubre).

L’encariment dels preus industrials també es relaxa al tram final d’un exercici marcat per una onerositat inusual.

Els preus dels béns de sortida de fàbrica, mesurats a través de l’ín­

dex de preus industrials, han experimentat durant el darrer quadri­

mestre de l’exercici una tendència progressiva a la desacceleració

que ha avançat des del màxim anual del mes de setembre (10,1%)

al mínim que s’ha registrat el darrer mes de l’any (7,3%). Aquest

comportament, que capgira totalment el que l’índex va palesar al

llarg del quadrimestre anterior, no ha estat suficient per impedir que

l’avanç mitjà anual (8,7%) s’enlairàs força part damunt de l’exercici

precedent (2,3%) i s’erigís en el més intens de la sèrie comparable

de registres, encetada l’any 2003.

La trajectòria balear dels preus industrials s’ha assimilat força a la

nacional, que també ha tendit a moderar el ritme d’avanç durant el

darrer terç de l’exercici fins a assolir el mes de desembre el mínim

anual (5,2% vs 7,1%, setembre). Amb tot, si bé el diferencial ha

continuat sent positiu per a les illes, tal com ha anat succeint des

del mes de gener, la forquilla ha tendit a reduir­se progressivament

(2,1 pp, desembre vs 3 pp, setembre), atès que el fre interanual

de l’índex ha estat més contundent a l’arxipèlag. Amb tot, les illes

han acumulat el desembre, juntament amb Castella­la Manxa, l’in­

crement més elevat de l’Estat, només precedides de les Canàries

(8,8%). Aquest fet, juntament amb l’historial anual, no ha impedit

que el balanç insular, contràriament al que havia succeït l’any an­

terior, es desmarcàs a l’alça del balanç nacional (1,8 pp vs ­0,8 pp,

2010) i es convertís, juntament amb el de Múrcia, en un dels més

onerosos del panorama autonòmic, només part davall del correspo­

nent a les Canàries (10,7%) i Andalusia (10,5%).

63

La trajectòria dels preus dels béns a la primera etapa de comercia­

lització ha continuat força subjecte al compàs marcat per la parti­

da energètica, que, tot i la moderació de l’últim quadrimestre, ha

seguit avançant a taxes de dos dígits (11,3%, desembre vs 16%,

setembre), tal com ha succeït encara amb més intensitat a nivell

nacional (14,1%, desembre vs 18,8%, setembre). La desaccelera­

ció observada al tram final de l’any ha estat compartida, al ma­

teix temps, per la partida majoritària de l’índex, els béns intermedis

(3,7%, desembre vs 7,1%, setembre) i també pels béns d’equipa­

ment, que compleixen tres anys consecutius avançant a taxes in­

feriors a l’1% (0,5%, desembre vs 0,7%, setembre). D’acord amb

aquest context, només els béns de consum s’han desmarcat de la

resta amb una lleugera tendència a l’acceleració dels preus (3%,

desembre vs 2,8%, setembre) que no s’ha produït a nivell nacio­

nal (2,3%, desembre vs 2,5%, setembre), motivada per un com­

portament dels béns peribles (2,5%, desembre vs 2,2%, setembre)

que no ha estat compartit pels duradors (6,2%, desembre vs 6,5%,

setembre), tot i continuar palesant encara un ritme d’encariment

força superior al de la resta de l’Estat (1,8% vs 2,4%, no duradors).

En aquest marc, sens perjudici de l’efecte que les fluctuacions de

l’energia, com a factor essencialment exogen, poden conferir a

l’evolució dels propers mesos, la moderació dels preus industrials

permet avançar una relaxació de les pressions inflacionistes que es

transmetrien sobre els preus finals durant la primera part de l’exerci­

ci corrent, per tal com el diferencial positiu que mantenen respecte

dels preus de consum ha tendit a escurçar­se fins a assolir el novem­

bre el nivell més reduït de l’any (5 pp vs 7,3 pp, setembre), si bé no

es pot obviar, en tot cas, que duplica encara la mitjana històrica.

La prudència dels salaris i la reducció del temps de treball per efectiu contenen l’evolució a l’alça dels costos laborals.

En l’espera de conèixer la resposta de la factura laboral a la difícil

situació en què el mercat de treball ha estrenat el nou calenda­

ri, les darreres dades disponibles referides al tercer trimestre de

l’exercici tancat assenyalen una desacceleració notable dels costos

laborals a l’arxipèlag, emparada en la contenció dels salaris ne­

gociats, però també en noves retallades del temps de treball per

assalariat. En aquest context, el cost suportat per l’empresariat

balear a l’hora de remunerar el factor treball ha rebaixat el ritme

d’ascens interanual a l’1,1% durant el període de màxima activi­

tat a les illes (vs 3,1%, 2n trim.), el segon més minso dels últims

quatre trimestres durant els quals la progressió s’ha mantengut en

terreny positiu.

Aquest resultat capgira el balanç que va correspondre just a l’an­

terior trimestre, atès que l’escapçada del repunt extraordinari de

les percepcions no salarials (18,1% vs 82%, 2n trim.) –associades

en gran manera a les indemnitzacions per acomiadament– ha per­

mès normalitzar la senda d’avanç del component no salarial del cost

(3,4% vs 12,2%, 2n trim.), tot i l’efecte contraposat de la partida més

gruixuda integrada per les cotitzacions obligatòries a la Seguretat

Social (1% vs 0,2%, 2n trim.). Val a dir, així mateix, que els cos­

tos estrictament salarials també han contribuït a la desacceleració

de l’agregat amb un comportament força moderat (0,3% vs 0%,

2n trim.), recolzats en l’estabilitat conquerida pel salari ordinari (0%

vs 0,5%, 2n trim.).

Al mateix temps, cal assenyalar que la tendència a la contenció pa­

lesada pels costos laborals totals s’ha estès arreu del teixit productiu

no agrari de l’arxipèlag. En aquest sentit, les correccions més inten­

ses corresponen a la indústria (1,3% vs 4%, 2n trim.) i als serveis

(1,2% vs 3,3%, 2n trim.), si bé la construcció, amb l’avanç més minso

del teixit (0,5% vs 1,6%, 2n trim.), ha estat per segon trimestre

consecutiu l’únic sector que ha crescut part davall de la mitjana re­

gional. De la mateixa manera que al balanç agregat, l’arronsament

de la senda d’avanç de les remuneracions ha vengut determinada,

com hi vengué l’alça del trimestre anterior, per la correcció de la

partida no salarial als serveis (4,3% vs 14,5%, 2n trim.) i, especial­

ment, a la indústria (­4,5% vs 2%, 2n trim.), mentre que el repunt

experimentat a la construcció (3,8% vs 3,4%, 2n trim.) ha estat

compensat amb la moderació del component estrictament salarial

a aquest sector, fins a presentar l’únic retrocés del teixit no agrari

(­0,9% vs 0,1%, serveis; 3,4%, indústria).

D’acord amb aquests resultats, la trajectòria dels costos laborals a

les illes s’ha desmarcat de la corresponent a l’agregat nacional, ter­

ritori que, tot i créixer a taxes relativament moderades, ha accele­

rat el ritme d’avanç (1,5% vs 0,8%, 2n trim.), atesa la reproducció

d’aquest comportament tant a la vessant salarial (1,2% vs 0,6%,

2n trim.) com no salarial (2,2% vs 1,5%, 2n trim.) del cost. Així les

coses, en aquest tercer quart de l’any l’arxipèlag s’ha situat al tram

64

baix de la distribució autonòmica amb el cinquè avanç més mode­

rat de la factura laboral –part damunt d’Andalusia (0,8%), Navarra

(0,5%) i Múrcia (0,2%)–, en un trimestre en què el signe negatiu

ha afectat únicament les Canàries (­0,2%), mentre que el trimestre

anterior s’havia estès a vuit regions. Tot plegat ha provocat que el

cost mensual per treballador de l’arxipèlag (2.286,13 €) hagi seguit

ampliant el diferencial a la baixa que manté amb la mitjana nacio­

nal (2.456,91 €), tal com ha anat succeint durant els últims quatre

trimestres fins a assolir el màxim dels últims cinc (170,78 €; 12,3%,

respecte del 2n trim.), i que hagi descendit a la novena posició d’un

rànquing autonòmic encapçalat pel País Basc (2.979,17 €), Madrid

(2.815,29 €), Navarra (2.592,92 €) i Catalunya (2.578,06 €).

Cal prendre en compte, emperò, que la desacceleració a les illes

dels costos laborals mensuals troba el seu origen en la relativa mo­

deració del ritme d’avanç del cost horari (3,4% vs 4,4%, 2n trim.)

–influenciat tant per la partida estrictament salarial (2,6% vs 1,2%,

2n trim.) com per la resta de costos (5,7% vs 13,6%, 2n trim.)–,

però sobretot en una intensificació de la reducció del volum men­

sual d’hores efectives per treballador (­2,2% vs ­1,2%, 2n trim.). Val

a dir, amb tot, que el temps de treball a l’arxipèlag (134,1 h/mes)

continua sent el més elevat de l’Estat (121,6 h/mes), de la mateixa

manera que la remuneració horària, amb el diferencial negatiu més

elevat de la dècada, segueix sent una de les més baixes (17,05 €

vs 20,20 €), en aquesta ocasió només part damunt d’Extremadura

(17,02 €) i les Canàries (16,04 €) i lluny de les comunitats que os­

tenten les primeres posicions (País Basc, 26,57 €; Madrid, 22,95 €;

Navarra, 22,85 €; Catalunya, 21,65 €).

I és que durant el període de referència els costos horaris del treball

només s’han moderat a les illes i a la Comunitat Valenciana (5,6%

vs 6%, 2n trim.), per tal com a nivell nacional han tendit a acce­

lerar­se per segon trimestre consecutiu (4,8% vs 1,5%, 2n trim.),

esperonats tant per la rúbrica salarial (4,5% vs 1,3%, 2n trim.) com

no salarial (5,5% vs 2,3%, 2n trim.). L’encariment nacional s’ha vist

mitigat sobre la factura mensual per efectiu d’acord amb una re­

tallada del temps de treball que ha estat un punt percentual més

intensa que a les illes (­3,2% vs ­0,6%, 2n trim.).

La contenció dels costos que l’empresariat balear assumeix en con­

cepte de remuneració dels seus assalariats correspon, en bona me­

sura, a l’estabilitat dels increments salarials pactats en els convenis

acumulats fins al tercer trimestre, que s’ha estès, en qualsevol cas, al

tancament de l’any. En aquest sentit, l’ascens derivat dels processos

Desagregació dels costos laborals per sector

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: Encuesta trimestral de coste laboral, INE

20102010 2011

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim.

Cost laboral per treballador Indústria 0,7 9,0 ­4,2 ­2,0 0,3 ­2,7 4,0 1,3

Construcció 6,6 7,4 6,0 7,5 5,9 1,4 1,6 0,5

Serveis ­0,5 ­0,6 ­1,0 ­1,8 1,4 0,8 3,3 1,2

Total sectors 0,5 1,2 ­0,4 ­0,8 1,9 0,6 3,1 1,1

Cost laboral per hora Indústria 0,2 8,2 ­4,4 ­1,9 ­0,2 0,3 6,0 2,5

Construcció 4,9 8,0 4,3 6,4 1,5 0,3 1,5 5,6

Serveis 1,1 2,1 0,7 ­1,7 2,9 1,8 4,3 3,2

Total sectors 1,6 3,6 0,8 ­0,8 2,6 1,6 4,4 3,4

65

negociadors s’ha mantengut en el 3,17% fins al mes de novembre

i no ha presentat cap alteració significativa després de quedar fixat

en el 3,18% al tancament de l’any. Aquesta tendència a l’estabilitat

ha estat compartida per tots els sectors d’activitat, excepte per la

indústria, que el desembre (3,70%) ha superat l’augment fixat des

del mes de gener (3,28%). Amb tot, els serveis, l’àmbit que dóna

cobertura al major nombre d’assalariats, ha seguit palesant l’aug­

ment salarial més elevat del teixit regional (3,97%, juny­desembre) i

la construcció el de caràcter més moderat (1,50%, maig­desembre).

Tot i així, val a dir que la tendència a la contenció salarial que es

desprèn dels processos negociadors a les illes s’ha desmarcat de la

corresponent a l’àmbit nacional, per tal com en aquest territori els

increments salarials pactats han donat continuïtat fins al tancament

de l’any a la senda de desacceleració encetada a la primavera. Amb

un augment mitjà dels convenis acumulats en el conjunt de l’Estat

del 2,48% el desembre (vs 2,60%, octubre), el diferencial positiu

a favor de les illes s’ha anat ampliant progressivament des del mes

d’abril d’acord amb els increments registrats a nivell nacional en

l’àmbit dels serveis (2,67%) i la indústria (2,71%), però no al de

la construcció (1,52%). D’aquesta manera, l’augment negociat a

l’arxipèlag ha tancat l’exercici com el tercer més elevat del conjunt

regional, només precedit pel pactat a Navarra (3,94%) i al País Basc

(3,66%) i a força distància del reconegut a les comunitats que se si­

tuen al tram baix de la distribució, com són La Rioja (1,73%), Múrcia

(1,69%) i Extremadura (1,53%).

Els preus residencials acomiaden l’exercici intensificant la tendència baixista.

El darrer trimestre de l’any s’ha saldat, segons les estimacions del

Ministeri de Foment, amb un nou retrocés interanual del preu del me­

tre quadrat de l’habitatge lliure, el qual, xifrat en un 6,9%, no no­

més accentua la retallada del trimestre anterior (­4,4%), sinó que

s’erigeix en el més important dels dos darrers exercicis. Amb aquest

resultat es compleixen tretze trimestres de retallades consecutives,

que s’han intensificat de manera progressiva al llarg dels últims

quatre, fet que ha atorgat al balanç anual una contracció mitjana

(­4,9%) superior a la que s’havia registrat l’any precedent (­4,5%).

Aquesta trajectòria progressivament descendent ha reproduït la

tendència observada a nivell nacional (­6,8% vs ­5,6%, 3r trim.)

i, si bé la retallada ha estat sensiblement més intensa a l’arxipèlag

per primer cop al llarg dels últims cinc trimestres, el balanç anual

corresponent al conjunt de l’Estat ha palesat encara un caràcter

força més contractor (­5,6% vs ­3,9%, 2010). En un marc en què

totes les autonomies han acomiadat l’exercici escapçant els preus

immobiliaris, les illes han assumit el quart trimestre el novè descens

més intens de l’entramat regional, que ha presentat una forquilla

que oscil·la entre els màxims d’Aragó (­10,5%), Madrid (­8,3%) i

La Rioja (­8%) i els mínims d’Astúries (­3,4%), el País Basc (­3%)

i Extremadura (­1,8%).

Aquesta etapa del procés de desinflament dels preus immobiliaris

ha situat el quart trimestre la cotització regional del metre quadrat

novament part davall dels dos mil euros (1.950,1 €) i l’ha manten­

guda al voltant dels nivells de 2005. Això no obstant, l’arxipèlag ha

seguit conservant la quarta posició del rànquing autonòmic, per tal

com els preus balears només han estat superats pels registrats al

País Basc (2.566,1 €), Madrid (2.260,7 €) i Catalunya (2.039,5 €), tot

i que s’ha de tenir en compte que el diferencial positiu que sostenen

amb la mitjana nacional (248,3 €) ha tendit a amagrir­se respecte

d’un any enrere (­7,6%).

Així mateix, val a dir que el comportament dels preus residen cials

ha presentat certes diferències entre els distints segments del mer­

cat. D’aquesta manera, l’acceleració de la caiguda al tancament de

l’any s’explica per mor de la virulència del procés corrector en el

segment dels habitatges amb una antiguitat superior als dos anys

(­7,9% vs ­4,6%, 3r trim.), atès que els d’antiguitat inferior han mo­

derat substancialment el ritme de descens (­0,4% vs ­1,6%, 3r trim.).

Aquesta situació ha provocat que el preu unitari dels habitatges més

nous hagi eixamplat al llarg de l’últim exercici el diferencial que els

situa part damunt de la resta i que, en termes absoluts, hagi assolit

una mitjana de 418,6 euros per metre quadrat (55,2%, respecte del

4t trim. 2010), el valor màxim registrat durant el trienni de retallades.

És precisament amb aquestes darreres qüestions que l’arxipèlag

s’ha tornat a distingir del mercat nacional, atès que en aquest cas

el diferencial que separa el preu mitjà d’ambdós segments continua

sent relativament insignificant (29,3 €/m2), en un marc en què la

força guanyada pel procés d’ajust, a diferència de les illes, s’ha estès

igualment entre les unitats residencials més (­7% vs ­5,9%, 3r trim.)

i menys antigues (­5,9% vs ­5,4%, 3r trim).

66

Alhora, els registres aportats per l’empresa de taxació immobiliària

TINSA recullen igualment una accentuació del procés de reculada

dels preus residencials a les illes, que, al seu torn, també s’assig­

na en gran manera al mercat de l’habitatge usat (­5% vs ­4,5%,

3r trim.), especialment en el cas dels immobles situats a la capital de

l’arxipèlag (­5,8% vs ­4,5%, resta). Així mateix, les dades ratifiquen

el retrocés del valor de taxació de les unitats residencials de nova

construcció (­0,8% vs ­0,2%, 3r trim.), per tal com el daltabaix patit

pels immobles situats a la capital (­9,7%) no ha pogut compensar la

tendència ascendent que aquest segment ha continuat alimentant

a la resta del territori insular (6,8%), fet que ha invertit per primer

cop el diferencial de preus entre l’una i l’altra ubicació (2.851,3 €,

capital vs 2.912,0 €, resta). Amb tot, el balanç anual comporta un

augment mitjà dels preus de l’obra nova (3,5%) que neutralitza el

defalliment de l’exercici anterior (­3,5%) i que, en tot cas, contrasta

amb la caiguda que l’habitatge de segona mà no ha pogut evitar

(­3,8% vs ­6,9%, 2010).

L’esdevenir dels preus a la recta final de l’exercici s’insereix en un

mercat immobiliari incapaç de guanyar pistonada, tal com asse­

nyalen les darreres dades disponibles referides al tercer trimestre

de l’any. Tant és així que el nombre de transaccions efectuades

en el mercat de l’habitatge lliure ha continuat caient interanual­

ment (­11,3% vs ­29,6%, 2n trim.) a un ritme que no s’ha es­

morteït prou per millorar el comptador referit al conjunt nacional

(­7,8% vs ­42,2%, 2n trim.). Al seu torn, el valor total de les com­

pravendes realitzades també ha retrocedit (­10,3% vs ­30,8%,

2n trim.), si bé en aquest cas en una menor mesura que l’agregat

estatal (­12,8% vs ­48%, 2n trim.). Aquesta darrera qüestió s’ex­

plica d’acord amb el comportament positiu del valor mitjà de les

unitats venudes a l’arxipèlag (1,1% vs ­5,5%, Espanya), fet que

d’acord amb la reculada del preu mitjà confirma, tal com ja sug­

gerien els registres de trimestres anteriors, la concentració d’un

major volum de transaccions en els segments d’habitatges d’una

superfície mitjana major.

Evolució del preu de l’habitatge lliure

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Ministeri de Foment

% var. interanual -Balears (dreta)

% var. interanual - Espanya (dreta)

€/m² - Balears (esquerra)

€/m² - Espanya (esquerra)

-12,0

-9,0

-6,0

-3,0

0,0

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 2009 2010 2011

4t trim.

67

La culminació de l’enllaç elèctric Península-Balears es produeix enmig d’un persistent afebliment de la demanda.

La finalització a principis de desembre de les tasques de condicio­

nament i estesa dels 237 quilòmetres de cablejat submarí que

uneixen les estacions convertidores de Sagunt (València) i de

Santa Ponça (Mallorca) suposa un notable avanç cap a la integra­

ció efectiva del sistema elèctric balear –pendent encara d’unifi­

car– amb el sistema nacional. I és que amb l’entrada del nou any

el subsistema elèctric Mallorca­Menorca ha deixat d’estar aïllat de

la península Ibèrica, un fet que assegura i millora la qualitat del

subministrament elèctric de les illes Gimnèsies i afavoreix la com­

petència en la generació d’energia elèctrica en un territori que, per

la seva dimensió i fragmentació, no permet establir un mercat de

generació competitiu.

Aquests avantatges, que s’estendran aviat a les Pitiüses, per tal com

a finals d’any es va adjudicar la interconnexió de la subestació de

Santa Ponça (Mallorca) amb la de Torrent (Eivissa), suposaran no no­

més un estalvi econòmic, xifrat per Red Eléctrica de España en prop

de 40 milions d’euros, sinó també una reducció de les emissions de

diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle (GEH) que

podria superar el 10%.

I és que cal no obviar que el primer decenni del segle ha posat en

relleu un increment acumulat de la demanda d’electricitat a les

Balears (39,4%), fet que en un marc regional d’elevada dependèn­

cia de fonts primàries com ara l’energia fòssil (89,7%) ha derivat en

un augment continu de les emissions directes de GEH per part de

les plantes de combustió, producció i transformació d’energia

de l’arxipèlag (3,4%, anual) superior al del conjunt de sectors de

l’economia (2%, anual). Tot plegat ha situat la contribució del

sector energètic en més del 50% del total d’emissions de GEH,

les quals han augmentat en conjunt un 81,8% respecte de 1990

(vs 29,8%, Espanya), increment que palesa la inabastable fita de

situar­se abans de finalitzar l’any en curs part davall del sostre del

15% que estableix el Protocol de Kyoto per al conjunt de comuni­

tats autònomes de l’Estat.

Precisament pel que fa a la reducció de GEH, els països de l’ONU,

representats a la XVII Cimera sobre el canvi climàtic celebrada el

passat 28 de novembre a Durban (Sud­àfrica), acordaren in extremis

perllongar la vigència del Protocol de Kyoto1 i es comprometeren

a seguir treballant en un nou full de ruta per garantir un acord

que, una vegada més, la situació econòmica mundial, les tensions

geopolítiques i, sobretot, el recurrent comportament polissó’ que

afecta la gestió dels béns públics impediren que es concretàs en

aquesta ocasió.

Enmig d’aquest teló de fons, les Balears han saldat el balanç del darrer

exercici amb un nou descens de la demanda d’energia elèctrica (­2,3%),

que supera la reculada de l’any anterior (­1,8%). I és que el darrer tri­

mestre la demanda d’energia elèctrica ha caigut fins als 1.235 Gwh,

el valor més baix dels darrers vuit anys, producte d’un retrocés inter­

anual del 7% (vs 0,5%, 3r trim.) que s’ha transmès de manera similar

a la producció bruta d’electricitat (­6,4% vs 0,7%, 3r trim.), que ha

arrossegat també el balanç anual (­2,3% vs ­1,5%, 2010).

Amb tot, més enllà de la influència que l’atonia de l’activitat conti­

nua exercint sobre la reducció de la factura energètica, cal destacar

la creixent substitució de fonts energètiques tradicionals per altres

més respectuoses amb el medi ambient. En aquest sentit, no es pot

obviar que rere el descens de la producció d’electricitat hi ha una

menor utilització de combustibles fòssils (­8,2% vs ­0,4%, 3r trim.),

concretament de fueloil (­18,8% vs ­14,1%, 3r trim.), cicle combinat

(­14,5% vs 1,9%, 3r trim.) i carbó (­4,5% vs ­1,2%, 3r trim.). I és que

el règim especial continua en estat de gràcia i, aliè al tarannà reces­

siu, ha seguit augmentant la producció (23,4% vs 20,4%, 3r trim.)

fins a acabar l’any amb un increment del 16,1% (vs 50,6%, 2010).

1 Dos dies després de la data prevista per a la clausura de la cimera, els més de 190 països participants adoptaren aquesta decisió a l’espera de fixar l’horitzó temporal a la reunió d’enguany. Rússia, el Japó i el Canadà s’han desvinculat de les negociacions.

Mediambient

68

Aquesta favorable evolució, que s’ha estès a tots els sistemes de

producció, ha deixat com a principal beneficiat els sistemes de coge­

neració (41,9% vs 48,1%, 2010), que han seguit augmentant durant

el darrer quart de l’any (20,4% vs 70,3%, 3r trim.) per sobre de la

mitjana, juntament amb la generació d’energia a partir de la incine­

ració de residus (27% vs 30,7%, 3r trim.).

Des d’un punt de vista territorial, tot i que la producció energèti­

ca ha flaquejat arreu de l’arxipèlag, els descensos més pronunciats

han tengut lloc a Mallorca (­6,7% vs ­0,1%, 3r trim.) i a Menorca

(­8,1% vs 0,3%, 3r trim.), illes en què la producció amb turbina de

gas s’ha emportat la major contracció (­52% i ­24,3%, respecti­

vament). Per contra, l’estrena del sistema de funcionament dual a

Eivissa ha enlairat la producció amb gas natural fins a multiplicar

per vuit el voltatge distribuït a les Pitiüses, circumstància que ha

permès no només que l’ensopegada de la producció elèctrica total

(­3,4% vs 3,5%, 3r trim.) fos inferior a la de la resta d’illes, sinó que

la producció regional a partir d’aquesta font s’incrementàs (22,2%

vs 36,1%, 3r trim.), fet que contrasta amb l’adversitat que ha carac­

teritzat el segment fòssil.

La resta de components de la cistella energètica es contagien també del refredament de l’activitat.

Defugint la demanda d’electricitat, l’elevat acoblament entre l’acti­

vitat econòmica i el consum d’energia s’ha deixat sentir també en

altres components de la cistella energètica. Així, el consum final de

gas natural, aproximat a partir de les dades de GESA, ha palesat pel

que fa a Mallorca un descens al quart final de l’any (­12,9% vs 2%,

3r trim.) que ha estat especialment significatiu entre el segment do­

mèstic (­22,8% vs 0,3%, no domèstic). Tot plegat ha acabat fent

malbé el creixement mitjà anual (0,1%), en un context d’augment

del nombre d’usuaris (1%).

De manera anàloga, en el marc d’una tardor inusualment càlida, la

venda de productes petrolífers a les Balears ha retrocedit (­19,4%

vs ­13,7%, 3r trim.), circumstància que ha afectat sobre manera el ga­

soil C (­62,8%), però també altres derivats del petroli com ara la ben­

zina (­5,7%) i el gasoil A (­5,5%). Aquesta evolució a la baixa, que en

el cas de Mallorca i de Menorca ha superat la mitjana regio nal (­21% i

­21,5%, respectivament), ha tengut una menor intensitat a les Pitiüses

Producció energètica per components

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de Red Eléctrica de España

Règim especial

Combustibles fòssils

Total producció bruta d'energia elèctrica

-20,0

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

69

(­2,5% vs 5,2%, 3r trim.), gràcies, principalment, a l’augment que ha

experimentat la comercialització de gasoil per a l’automoció (2,6%

vs 5,5%, 3r trim.) i l’aviació comercial (44,5% vs 17,8%, 3r trim.).

Amb tot, el balanç anual posa en relleu la petjada que la crisi ha

exercit sobre el consum de productes petrolífers, que, amb un total

de 1.674 kilotones comercialitzades en el conjunt de l’any, ha aco­

llit un retrocés del 12,1%, el major des de l’any 1999. Rere aquest

guarisme, més enllà del context recessiu, sobresurt la influència que

ha exercit l’escalada progressiva del preu del barril de Brent, el qual,

amb un augment acumulat del 14,1%, es va enfilar el darrer dia de

cotització de l’any fins als 107,58 dòlars (vs 94,30 $, 2010).

Mentrestant, la generació de residus segueix exercint de termòmetre de l’activitat.

La producció de residus ha seguint prenent el pols de les principals

macromagnituds econòmiques. No debades, el fort sotrac que ha

patit l’activitat a Menorca durant el darrer trimestre de l’any ha tengut

el seu reflex en la generació de residus sòlids urbans (RSU) mesclats,

que, amb un descens del 3,5% (vs ­3%, 3r trim.), ha superat el

retrocés mitjà anual (­2,9%) i s’ha rebaixat fins a assolir la menor

quantitat dels darrers catorze anys (45.257,4 tones). Alhora, el mar­

ciment de RSU mesclats ha afectat de ple la recollida de matèria no

orgànica, que ha retrocedit un 8,1% (vs ­1,6%, 3r trim.) arran de la

contracció del paper­cartó (­10,5% vs ­3,1%, 3r trim.) i dels envasos

lleugers (­10,1% vs ­9,6%, 3r trim.), en un context en què la recolli­

da de vidre s’ha moderat significativament (0,4% vs 6,1%, 3r trim.).

En la mateixa línia, Mallorca, que concentra prop de quatre cinque­

nes parts dels RSU mesclats generats a l’arxipèlag i exerceix una for­

ta atracció sobre l’activitat, ha tancat el trimestre i el conjunt de l’any

amb sengles caigudes (­2,3% i ­1,6%, respectivament), per tal com

ha abandonat el signe positiu que va lluir el tercer trimestre (0,4%).

Val a dir, no obstant això, que la recollida selectiva ha mantengut el

pols (5,3% vs 5,5%, 3r trim.) mercès, principalment, al contenidor

groc (8,2% vs 7%, 3r trim.), atès que el verd ha moderat significati­

vament l’ascens del trimestre anterior (4,3% vs 7,1%, 3r trim.).

Menció a part mereixen novament les Pitiüses, per tal com han mos­

trat un comportament clarament diferenciat de la resta d’illes i han

intensificat el darrer quart de l’any el ritme d’ascens de la generació de

Producció de residus a Menorca

* Taxes de variació interanual en percentatges

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca

RSU mesclats

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

2009 2010 2011

Recollida selectiva (no orgànica)

70

RSU mesclats (7,3% vs 5,7%, 3r trim.), mentre que la recollida de matè­

ria no orgànica s’ha moderat significativament (0,9% vs 10%, 3r trim.),

especialment pel que fa al vidre (1,2% vs 18,9%, 3r trim.) i al paper

(­2,6% vs 1,5%, 3r trim.). De fet, el territori pitiús ha estat l’únic que

ha saldat el balanç anual en positiu, tant en l’àmbit dels RSU mesclats

(7,1% vs ­0,2%, 2010) com de la recollida selectiva (6,3% vs 19,9%,

2010), circumstància que en el darrer cas converteix la quantitat recol­

lectada (15.243,9 tones) en la més elevada de la sèrie històrica.

Sigui el que sigui, la minimització de la quantitat de materials ne­

cessaris per a la producció és un objectiu prioritari de sostenibilitat

i una passa imprescindible per avançar en la reducció dels impac­

tes ambientals que, com la contaminació de la coberta edàfica, es

produeixen per l’emmagatzematge de residus, una pràctica que a

Eivissa segueix sent majoritària.

Els incendis forestals tanquen el pitjor balanç dels darrers desset anys.

Més enllà de la contaminació de la coberta edàfica vinculada a

l’abocament de subproductes i residus, un dels factors que més han

contribuït a la disminució i degradació de la biota i les seves funcions

ecològiques han estat, sens dubte, els incendis que han atiat les

Balears fins a finals d’any. I és que, encara que la tardor sol caracterit­

zar­se per ser una estació tranquil·la en termes d’incendis, les flames

no han donat treva fins ben entrat el mes de novembre. No deba­

des, les previsions d’elevades temperatures i escassetat de pluges

que pronosticaven un risc d’incendi major que l’habitual obligaren

a prorrogar l’estat d’alerta per perill d’incendis fins al 31 d’octubre.2

De fet, el darrer quart de l’any s’ha tancat amb 18 incendis, la ma­

joria dels quals tengueren lloc a l’octubre (14 vs 7, octubre 2010).

En conjunt, les 86,5 hectàrees cremades, majoritàriament a Mallorca

(85,3 ha), s’erigeixen en un màxim per a aquesta època de l’any, en

un exercici replet per si mateix de rècords indesitjats. Rècord és la

xifra anual de 2.484,04 hectàrees cremades (vs 610,25 ha, 2010), de

les quals 1.911,7 són de terreny arbrat. L’excepcionalitat d’aquesta

xifra, només comparable a les vastes àrees cremades els anys 1992

(2.494,7 ha) i 1994 (2.453,4 ha), assenyala com a epítom l’incendi de

la Serra de Morna (Eivissa), el major de la història pitiüsa i responsable

del 63,4% de la superfície total abrasada a les Balears. Tanmateix, cal

no obviar que la superfície cremada s’ha incrementat el darrer any

2 D’acord amb l’article 3 del Decret 125/2007, de 5 d’octubre, s’estableix que l’època de perill d’incendis forestals és el període comprès entre l’1 de maig i el15 d’octubre, ambdós inclosos.

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori

Evolució del nombre d’incendis forestals i la superfície cremada

Hectàrees cremades (dreta)

Nombre d'incendis (esquerra)

0

400

800

1.200

1.600

2.000

0

20

40

60

80

100

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011

71

amb força a Mallorca (810,8 ha vs 252,6 ha, 2010) i, encara que en

una escala molt inferior, a Menorca (1,68 ha vs 1,44 ha, 2010).

Dissortadament, les dades publicades per la Conselleria d’Agricul­

tura, Medi Ambient i Territori confirmen que el motiu principal de la

destrucció de la massa forestal rau en la mà de l’home, per tal com

dels 158 incendis declarats al llarg de l’any, 74 han estat intencio­

nats i 66 es troben lligats a negligències com ara el llançament de

llosques (14) o la crema de despulles agrícoles (13). Amb tot, només

10 incendis s’han produït per causes naturals associades a processos

biològics o relacionats amb la meteorologia, en un any en què els

termòmetres han estat protagonistes.

No debades, el 2011 serà recordat com un any càlid, amb temperatu­

res mitjanes que a l’estació de control de Palma han fregat els 17,5 ºC

i els 18,6 ºC a Eivissa. Aquesta tònica, que s’ha mantengut entre oc­

tubre i desembre, amb un valors tèrmics mitjans a les estacions de

Palma (15,5 ºC), Lluc (12,9 ºC), Maó (16,6 ºC) i Eivissa (17,1 ºC) que

superen les marques habituals, explica que només en una estació

la temperatura mínima hagi descendit durant aquest període part

davall del zero (­1,1 ºC, Lluc).

Les torrentades històriques de novembre esvaeixen les amenaces de sequera.

El contrast tèrmic que ha caracteritzat els mesos de tardor ha pro­

piciat la descàrrega d’abundants quantitats d’aigua en un període

de temps breu, fenomen habitualment conegut com a gota freda.

Així, tot i que s’han fet esperar, les pluges torrencials de principis

de novembre han convertit aquest mes de l’any en el més plujós de

la dècada a la pràctica totalitat de la geografia insular, amb Lluc al

capdavant (556,3 l/m2), seguit de prop per alguns indrets de la Serra

de Tramuntana, com Orient (Bunyola), on el pluviòmetre assolí les

marques més elevades dels darrers seixanta anys.

Consegüentment, els discrets registres pluviomètrics d’octubre i

desembre no han estat obstacle perquè les estacions de control

hagin superat amb escreix les pluges caigudes el quart trimestre de

l’any anterior. Aquest és el cas de Lluc (106,9%), Eivissa (123,3%),

Formentera (49,5%) i, encara que en menor mesura, de Palma

(20,8%). De fet, l’única estació que ha vist disminuir les precipita­

cions ha estat la de Maó (­40,4%), influïda pel rècord històric de

pluges que visqué aquesta localitat la tardor passada (388,2 l/m2).

* Dades del volum de precipitacions en l/m2 i del nivell estimat dels embassaments en percentatges respecte de la seva capacitat màxima

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’AEMET (Centre Meteorològic Territorial de les Illes Balears) i la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori

Incidència de la pluviometria als embassaments de Cúber i el Gorg Blau

Precipitacions a Lluc (esquerra)

Nivell estimat dels embassaments (dreta)

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

0,0

120,0

240,0

360,0

480,0

600,0

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

72

Així les coses, l’increment interanual de les pluges tardorenques ha

tengut un efecte especialment balsàmic en els embassaments su­

perficials de la Serra de Tramuntana, Cúber i el Gorg Blau, que el

mes d’octubre evidenciaven greus símptomes de sequera. De fet, en

el desè mes de l’any les reserves superficials presentaren l’estat més

deprimit de la dècada amb el 22% de la seva capacitat. No obstant

això, el mes de novembre les precipitacions torrencials varen carre­

gar les reserves fins al 61,5% i el desembre la contenció de les cap­

tacions, temoroses encara del risc de sequera, varen situar aquest

percentatge en el 74,6% (vs 35,7%, desembre 2010).

Sigui el que sigui, a diferència de les reserves superficials, les bos­

ses d’aigua subterrànies –que aporten el 80% de l’aigua utilitza­

da– s’han beneficiat en menor mesura del rècord assolit per la

pluviometria, ateses les majors dificultats d’infiltració associades a

les precipitacions violentes i intenses que duren unes quantes ho­

res o dies i solen anar acompanyades de calamarsa. Prova d’això

és que el nivell de reserves ponderat per al conjunt de l’arxipè­

lag s’ha situat a les darreries de l’exercici en el 61,7%, percen­

tatge que supera el valor de setembre (51%) però que se situa

6,1 punts percentuals part davall del corresponent al mateix

perío de de l’any anterior.

Territorialment, aquesta minva dels nivells piezomètrics de les bos­

ses del subsòl balear troba la seva raó de ser en el comportament

de Mallorca, que, d’acord amb l’evolució negativa de les pluges

(­14,2%, Palma; ­21,6%, Lluc), ha estat l’únic territori insular que

ha finalitzat el mes de desembre amb un descens de 8,4 punts per­

centuals respecte de les reserves de l’any anterior, fins a assolir el

60,5% de la capacitat. No debades, excepte comptades excepcions

com ara l’aqüífer de Felanitx, que ha assolit el desembre un rècord

decennal (92,4%), les reserves del subsòl de s’Almadrava (38,2%),

sa Marina de Llevant (43,6%) i el Pla de Palma (43,9%) es troben

molt part davall de la seva capacitat.

Per contra, les reserves menorquines han aconseguit resistir el dèfi­

cit pluviomètric (­24%) i han finalitzat el mes de desembre (66,6%)

tímidament per sobre del valor corresponent a l’any anterior

(66,2%). Alhora, Eivissa ha acomiadat l’any amb uns nivells piezo­

mètrics (67%) significativament més elevats dels corresponents al

mateix període de l’any passat (55%), gràcies en part a un balanç

pluviomètric interanualment positiu (12,1%).

Les captacions d’aigua, de botxins a aliades.

En una tardor en què les reserves hídriques no han estat capaces de

recuperar els nivells de l’any anterior, les captacions d’aigua, que du­

rant l’estiu pressionaren l’estat de les reserves, han contribuït sobre

manera a mantenir­les. I és que l’índex d’estrès hídric (IEH) elaborat

periòdicament pel CRE (UIB · Sa Nostra), que mesura la relació exis­

tent entre les captacions d’embassaments, aqüífers i fonts pròpies

del municipi palmesà i els seus nivells de reserves, s’ha situat el mes

de desembre en els 1,14 punts, xifra que no sols acull el descens

estacional (1,6, setembre), sinó que, gràcies al descens de l’índex

de captació (­21,1 pp), ha aconseguit igualar pràcticament el valor

registrat un any enrere (1,09 punts), tot plegat en un context en

què les reserves que nodreixen la capital han disminuït 8,1 punts

percentuals.

I és que, per primera vegada des que s’elabora l’IEH, el total de

l’aigua captada per a l’ús urbà durant el darrer trimestre de l’any no

ha depassat la barrera dels deu hectòmetres cúbics (9,2 hm3), fet

que explica la reducció del cabal total extret (9,1%). Aquest com­

portament troba la seva raó de ser en el descens de les captacions

de fonts naturals (­26,9%), atès que l’extracció d’aigua a les fonts

alienes i, més concretament, les compres a la dessaladora, s’han

despertat de la letargia en què estaven sumides des de principis de

2010. De fet, només el mes d’octubre les compres a la dessaladora

de la badia de Palma assoliren els 1,3 hectòmetres cúbics, la quan­

titat mensual més elevada del darrer lustre.

No en va, en el darrer tram de l’any les dessaladores mallorquines

han elevat el volum dessalat fins als 2,2 hectòmetres cúbics i han

superat per primer cop en els dos darrers exercicis la producció de

les plantes pitiüses (1,4 hm3), que sumen desset trimestres consecu­

tius d’augment (4,3%). Amb tot, la quantitat total dessalada a les

Balears (3,6 hm3) ha duplicat amb escreix la produïda el mateix tri­

mestre de l’any anterior (1,5 hm3) i ha tancat l’any amb un augment

del 36,4% que trenca una tendència a la baixa que s’inicià ara fa

tres anys (­49,6%, 2010).

En qualsevol cas, la relaxació de la pressió hídrica no ha estat

recolzada per un major aprofitament de l’aigua depurada. De fet,

durant el darrer trimestre de l’any l’aigua reutilitzada a Palma ha

patit una retallada significativa (­40,3% vs ­8%, 3r trim.) que

73

ha afectat especialment la xarxa de reg urbà (­63,8% vs ­37,3%,

3r trim.) però també la xarxa de regants (­27,5% vs ­3,4%, 3r trim.),

a pesar que el cabal depurat total només ha cedit un 6,1%

(vs ­1,5%, 3r trim.). En la mateixa línia, els cabals reutilitzats han

retrocedit també al municipi calvianer (­3,8% vs ­0,5%, 3r trim.),

per bé que, a diferència de la capital palmesana, el volum depurat

ha augmentat (4,9% vs ­1,4%, 3r trim.) després d’un any i mig

de retallades.

Evolució de l’índex d’estrès hídric (IEH)

* L’IEH mesura la relació entre el nivell de reserves dels embassaments i les bosses d’aigua subterrània i el volum d’aigua captada per part d’EMAYA

Font: elaboració pròpia

IEH (esquerra)

Mitjana històrica IEH (esquerra)

Índex de captació (dreta)

% reserves ponderat (dreta)

0

20

40

60

80

100

120

0,50

0,75

1,00

1,25

1,50

1,75

2,00

G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O

20112010

AgraïmentsAENA Aeroport d’Eivissa · AENA Aeroport de Menorca · AENA Aeroport de Palma de Mallorca ·

Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) · Autoritat Portuària de les

Balears · ATESE Atención y Servicios S.L. · Calvià 2000 S.A. · Centre Meteorològic Territorial de

les Illes Balears · Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears · Col·legi Oficial d’Aparelladors

i Arquitectes Tècnics de Mallorca · Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Menorca · Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) · Consell Insular d’Eivissa. Departament

de Mobilitat, Interior i Medi Ambient · Consell Insular de Mallorca. Departament de Medi

Ambient · Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Direcció General de Medi

Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl;

Secció d’Atmosfera; Direcció General de Recursos Hídrics · Conselleria de Turisme i Esports.

Observatori del Turisme de les Illes Balears · Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca ·

Direcció General de Trànsit (DGT) · El Corte Inglés S.A. · Endesa Gas Baleares S.A. · Eroski/

Center SYP · Exceltur · EMAYA S.A. · Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca (PIME

Menorca) · GESA Endesa · Grupo Jumbo Tours · Melià Hotels International, S.A. · Ministeri

d’Indústria, Energia i Turisme. Institut d’Estudis Turístics; Servei de Conjuntura Industrial ·

Palmacer S.A. · Ports de les Illes Balears · Red Elèctrica d’Espanya · Riu Hotels&Resorts · Roldán

Oficinas y Despachos S.A. · Socías y Rosselló · TINSA. Delegació de les Balears · Transportes

Blindados S.A. (TRABLISA) · Tresoreria General de la Seguretat Social · Vicepresidència

Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació. Direcció General d’Indústria i Energia;

Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT); Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB)