Informe de seguiment del Màster en Enginyeria Informàtica · En alguns casos particulars (per a...

Informe de seguiment del Màster en Enginyeria Informàtica

Pàgina 1 de 16

Estudis d‘Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació 29 d’octubre de 2015


Curs 2014-2015

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu ........................................................................... 1

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu ................................................... 4

C. Estàndard 4 - Adequació de l'equip docent al programa formatiu ......................................... 10

D. Bones pràctiques .................................................................................................................... 12

E. Valoració del funcionament de la titulació .............................................................................. 13

F. Accions de millora ................................................................................................................... 14

G. Annexos .................................................................................................................................. 16

Els membres que conformen la Comissió de titulació del programa del Màster Universitari en Enginyeria Informàtica, el qual està adscrit als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, són: Dr. Josep Prieto (Director dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació), Dr. Robert Clarisó (Director del Màster Universitari en Enginyeria Informàtica), Dr. Josep Maria Marco, Dr. Daniel Riera i Dra. M. Jesús Marco (professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació), Sílvia Puigbó (Mànager de Programa) i Paqui Martín (Tècnica de gestió acadèmica del programa).

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu

1.3. Els estudiants admesos tenen el perfil d'ingrés adequat per a la titulació i el seu nombre és coherent

amb el nombre de places ofertes.

Taula 1. Estudiants matriculats

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

Grau en Enginyeria Informàtica - 121 1.035 1.642 1.972 2.276 2.453

Grau en Multimèdia - 612 1.259 1.592 1.640 1.650 1.546

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - 55 293 426 495 613 657

Màster en Programari lliure 409 287 136 - - - -

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - 71 153 199 170

Màster U. en Bioinformàtica i bioestadística UOC-UB - - - - - - -

Màster U. en Desenvolupament aplicacions mòbils - - - - - - -

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - 83 142 111 80

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - 54 113

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - 112 179 212 215


Pàgina 2 de 16


Màster U. en Programari Lliure - 181 317 308 255 182 132

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - 218 367 396 393

409 1.256 3.040 4.452 5.203 5.693 5.759

Taula 2. Nous estudiants

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

Grau en Enginyeria Informàtica - - - 121 948 897 833 804 774

Grau en Multimèdia - - - 612 739 689 492 393 332

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - - - 55 252 241 232 228 193

Màster en Programari lliure 177 169 197 15 - - - - -

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - - - 71 99 84 59

Màster U. en Bioinformàtica i bioestadística UOC-UB - - - - - - - - -

Màster U. en Desenvolupament aplicacions mòbils - - - - - - - - -

Màster U. en Digital Empowerment - - - - - - - 0 0

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - - - 83 79 2 -

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - - - 54 77

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - - - 112 102 82 68

Màster U. en Programari Lliure - - - 181 175 99 70 36 33

Màster U. en Programari lliure UOC-URJC - - - - - - - - -

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - - - 218 191 171 161

177 169 197 984 2.114 2.410 2.098 1.854 1.697

El nombre d’estudiants de nou ingrés segueix en una tendència a la baixa: dels 112 estudiants al curs 2011-2012, aquest valor ha anat disminuït entre 10 i 20 estudiants per any fins als 68 del curs 2014-15. Això representa una reducció del nombre d’estudiants de nou ingrés en el darrer any i del 37% acumulat en els darrers dos cursos. Es considera que el valor i la tendència per aquest indicador no són satisfactoris.

La participació a la taula rodona i el debat “Desafíos de los Másteres en Ingeniería Informática” (JENUI 2015) va mostrar preocupacions semblants a la resta d’universitats del sistema universitari espanyol que ofereixen aquest Màster. Les principals causes que es van argumentar estaven relacionades amb el model 4+1:

Menor interès en continuar els estudis després d’un Grau “llarg” de 4 anys.


Pàgina 3 de 16


Menor diferència de coneixements entre 1r i 2n cicle comparat amb un escenari 3+2, combinat amb la manca d’atribucions professionals que diferenciïn els titulats de Grau i de Màster.

Preu més elevat en els crèdits de Màster, amb la percepció del Màster com a titulació on la universitat intenta obtenir un benefici econòmic.

Hi ha dues problemàtiques addicionals més específiques de la UOC:

Durada superior a 1 any a causa de les fitxes i competència interna amb Màsters tecnològics més especialitzats de 60 ECTS.

Preu de matrícula en el Campus iberoamericà, superior a l’entorn català, que actúa com a barrera d’entrada.

Per tal de modificar aquesta tendència, pel curs 2015/2016 es realitzaran diverses accions de millora;

Explorar dobles titulacions amb universitats llatinoamericanes.

Continuar la col·laboració amb INACAP (Xile) en l’àmbit de postgrau. Els estudiants INACAP cursen algunes assignatures del Màster com a part del seu postgrau, millorant la viabilitat econòmica del Màster. El nombre d’estudiants incorporats fins al moment per aquesta via han estat 54 en el curs 2013-2014 i 48 en el curs 2014-2015.

Revisar la política de preus en el Campus iberoamericà.

Oferir un programa de beques als estudiants del Màster amb millor expedient.

Taula 3. Perfil d’ingrés dels estudiants nous de la titulació

Estudiants Complements de formació

Num. % ECTS

Informàtica 57 83,82%

Diplomatura 1 1,47% 12

Llicenciatura 1 1,47% 0

Enginyeries tècniques 40 58,82% 12

Segon cicle 6 8,82% 0

Grau 9 13,24% 0

Telecomunicacions 5 7,35%

Enginyeria tècnica Telemàtica 1 1,47% 30

Altres enginyeries tècniques 3 4,41% 36


Grau 0 0,00% 30

Enginyeria industrial 3 4,41%

Enginyeries tècniques 2 2,94% 66


Altres enginyeries 1 1,47% 66

Àmbit de ciències 1 1,47%

Matemàtiques 1 1,47% 66

Física 0 0,00% 66

Estadística 0 0,00% 66

Titulacions estrangeres 1 1,47% --

TOTAL 68 100,00%


Pàgina 4 de 16


El perfil d’estudiants de nou ingrés està format majoritàriament per informàtics (80.88%), seguit d’enginyers de telecomunicacions (7.35%) i industrials (4.48%). Dins l’àmbit informàtic, la majoria d’estudiants són enginyers tècnics en informàtica de gestió/sistema (55.88%) junt amb un percentatge d’estudiants de Grau (13.24%) que va creixent cada curs. Es considera que aquestes dades són adequades a la tipologia de titulació.

En el cas dels Diplomats i Enginyers Tècnics en Informàtica, s’ha produït un canvi legislatiu que afecta al seu accés al Màster. La resolució 5186 del 4 de maig de 2015, de la Dirección General de Política Universitaria, estableix que aquests títols es corresponen amb el nivell 2 del Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior (MECES). Segons l’informe del Consell d’Universitats de 19 de febrer de 2015, amb aquesta equiparació Diplomats i Enginyers Tècnics poden accedir al Màster sense que se’ls hi pugui exigir requisits addicionals (com ara complements de formació). Per tant, es proposarà una modificació de la memòria per fer que aquests complements de formació (Intel·ligència artificial i Sistemes distribuïts) siguin optatius (recomanats pel tutor segons la formació prèvia) pels estudiants amb aquesta via d’accés. Aquesta modificació podria provocar en els propers semestres una disminució dels indicadors de rendiment i satisfacció en les assignatures que depenen d’aquests complements de formació (Intel·ligència Artificial Avançada, Sistemes Distribuïts a Gran Escala) si no es segueixen adequadament les recomanacions dels tutors sobre la conveniència o no de cursar els complements.

1.4. La titulació disposa de mecanismes de coordinació docent adequats.

La comunicació entre el Director del Màster, la Tècnica de Gestió Acadèmica i l’equip de tutors es realitza a través de la Sala de Tutors dels Estudis i a través de correus a la bústia personal. Aquest curs 2014-2015 s’ha introduït per una banda, una reunió presencials semestral per valorar accions i ajustar si s’escau l’acció de tutoria i, per una altra, s’ha creat una wiki per recollir preguntes freqüents.

La coordinació amb el professorat del programa es realitza mitjançant els equips docents, que asseguren l’ajust, el funcionament i el seguiment de les assignatures en cada àmbit de coneixement. En alguns casos particulars (per a assignatures que no s'associen a cap equip concret, o bé per assignatures amb casuístiques específiques) el director de programa també es reuneix directament amb els professors de l’assignatura.

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu

6.1. Les activitats de formació són coherents amb els resultats d'aprenentatge volguts, que corresponen al

nivell del MECES adequat per a la titulació.

Les competències del Màster venen fixades pel document de recomanacions del Consejo de Universidades per al disseny de títols de Màster Universitari en Enginyeria Informàtica (BOE, Resolució 12977, de 8 de juny de 2009). A més, l’adequació de les competències del títol ha estat validada per l’assoliment del segell de qualitat Euro-Inf d’EQANIE i l’avaluació positiva de l’AQU, pel que fa al procés d’acreditació de la titulació.

La tipologia de materials docents és variada segons l’assignatura: materials docents UOC, wikis, llibres + guia d’estudi, casos pràctics o articles científics. Es considera que els materials estan suficientment actualitzats. Una possible línia de millora a nivell de materials és la inclusió de materials en format vídeo, tot i que no es preveu implantar-ho de manera massiva per la dificultat i el cost de mantenir aquests continguts actualitzats.

6.2. El sistema d'avaluació permet una certificació fiable dels resultats d'aprenentatge volguts i és públic.

Els models d’avaluació i la tipologia d’activitats consten al pla docent de les assignatures i als enunciats de les activitats. En relació a la tipologia d’activitats, hi ha un elevat percentatge


Pàgina 5 de 16


d’activitats de tipus pràctic. En 6 assignatures hi ha distinció entre avaluació continuada i pràctiques obligatòries, però en les altres 5 es realitzen activitats de tipus pràctic com a part de les PAC. De les 11 assignatures, 7 tenen algun tipus de prova final presencial. El nivell d’exigència es considera suficient i va ser validat en l’avaluació AQU de les titulacions oficials de la UOC (Desembre 2014). En conjunt, es considera que el procés d’avaluació dins el Màster és adequat.

En relació al feedback rebut pels estudiants, en 3 assignatures es dóna un retorn grupal després de les activitats i en 8 assignatures es dóna un retorn personalitzat a nivell individual. Cal destacar el TFM com un assignatura on hi ha un acompanyament individualitzat i es dóna un feedback molt extens i detallat al llarg de tot el semestre. Així doncs, a nivell de programa el feedback rebut per l’estudiant es considera satisfactori.

En relació a pràctiques externes, aquest Màster no inclou pràctiques externes pel perfil d’estudiant (>95% ja està inserit al mercat laboral).

Pel que fa al Treball Final, es considera que l’oferta d’àrees de TFM és suficient (12 àmbits de coneixement). La seva temàtica està lligada fonamentalment a:

La pràctica professional, p.ex. Business Intelligence, Desenvolupament d’Aplicacions Mòbils o Desenvolupament d’Aplicacions Web.

L’àmbit de la recerca, vinculada a l’activitat del professorat del Màster, p.ex. Computació d’Altes Prestacions, Intel·ligència Artificial o Modelització i Simulació.

Cada àrea de TFM publica en un pla docent la temàtica dels treballs que s’hi realitzen, les tecnologies i competències que s’hi treballen així com els coneixements previs necessaris.

Actualment, hi ha matriculats 4 estudiants al Màster amb alguna discapacitat certificada, als qui

se'ls fan les adaptacions necessàries per tal de facilitar que puguin seguir els seus estudis

sense majors dificultats que la resta d'estudiants. Les adaptacions més habituals són un

seguiment més personalitzat per part dels seus tutors, condicions especials en la realització de

les activitats d'avaluació (flexibilització dels terminis de lliurament de les activitats, més temps

per a la realització de les proves finals d'avaluació, utilització d'ordinador o tecnologia de suport

per a la realització de les proves finals) i adaptacions en els formats dels recursos

d'aprenentatge.

6.3. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques de la titulació.

En la discussió sobre els resultats de les assignatures, analitzarem per separat els complements de formació i les assignatures pròpies del Màster. Per cada assignatura valorarem les taxes d’èxit i rendiment i la satisfacció dels estudiants amb el consultor, l’assignatura i els recursos d’aprenentatge.

Pel que fa als complements de formació, la taula 4a. Resultats de la titulació – Complements de formació mostra les taxes acadèmiques i les dades de satisfacció. En 8 de les 11 assignatures hi ha 7 o menys estudiants matriculats, amb 3 o menys respostes a l’enquesta de satisfacció. Per aquestes assignatures es considera que les dades no són suficientment significatives. Per les 3 assignatures restants (Interacció persona ordinador, Intel·ligència artificial i Sistemes distribuïts) els resultats d’èxit, de rendiment i els indicadors de satisfacció

estan al nivell de les assignatures equivalents del Grau i per tant es consideren satisfactoris.

Respecte al curs passat, destaquem la millora de les assignatures d’Intel·ligència artificial (on la satisfacció amb els recursos ha millorat del 44.9% al 63.6%) i Sistemes distribuïts (on la satisfacció amb consultor i recursos ha passat del 40% al 70%). Per contra, destaquem la baixa taxa de rendiment a Estructura de Computadors (28.6%), per sota de cursos anteriors (50%) i de la que té en el Grau (45%). Aquest semestre s’havia simplificat l’estructura de la pràctica i afegit lliuraments de revàlida i el professorat té com objectiu seguir introduint-hi millores. Tenint en compte que només hi ha 7 estudiants matriculats, en propers semestres revisarem si es manté aquesta tendència.


Pàgina 6 de 16


Pel que fa a les assignatures pròpies del Màster, la taula 4b. Resultats de la titulació – Assignatures pròpies mostra les taxes acadèmiques i les dades de satisfacció. Respecte a les taxes de rendiment i èxit, els valors de referència fixats a la memòria són d’un rendiment per sobre del 65% i d’un èxit per sobre del 90%. Els resultats obtinguts són satisfactoris envers aquests indicadors en totes les assignatures.

Detectem diverses assignatures on la taxa de rendiment està al voltant del 70-75%: Computació d’altes prestacions, Intel·ligència artificial avançada, Tècniques avançades d’enginyeria del programari i Tecnologia i desenvolupament en dispositius mòbils. Precisament són assignatures amb un component important d’activitats de caràcter pràctic i de desenvolupament. Per aquest motiu, considerem raonable tenir-hi una taxa de no presentats entre el 20-25% en aquest perfil d’assignatures.

En relació als resultats de satisfacció, destaquem els següents resultats respecte al curs passat:

Intel·ligència artificial avançada: La taxa de satisfacció amb els recursos ha millorat respecte del curs anterior (del 50% al 63%) gràcies a la introducció de recursos en vídeo. Cal destacar també la diferència de valoració entre els diferents consultors (100% al Campus CAT i 20% al Campus IB). De cara al curs vinent, es farà un seguiment més detallat de l’activitat d’aquest consutlor.

Sistemes distribuïts a gran escala: Ha millorat notablement la satisfacció global amb l’assignatura (de 50% a 100%), amb el consultor (de 50% al 83.3%) i els recursos (del 30% al 83.3%), després d’haver introduït millores en la guia d’estudi dels articles que formen els materials.

Tècniques avançades d’enginyeria del programari: Totes les taxes de satisfacció (global, consultor, recursos i avaluació) es troben entre el 50-60%. Els valors són lleugerament inferiors als obtinguts el curs passat (al voltant del 60-70%). Aquests valors corresponen a dos semestres de l’assignatura (tardor i primavera). Històricament, els problemes en aquesta assignatura han estat vinculats a la dificultat i enfocament de les activitats d’avaluació. En el darrer semestre, s’ha fet un canvi important en l’enfocament de la primera PAC que era la que causava la major part de l’abandonament. La millora aconseguida amb aquests canvis ha estat substancial: del 50% al 86% de rendiment, la satisfacció global del 54% al 71% i un 100% de seguiment de l’avaluació continuada. Per propers semestres es planteja estendre aquest nou plantejament a la resta d’activitats d’avaluació continuada i realitzar una enquesta ad-hoc per detectar aspectes de millora des de la perspectiva de l’estudiant.

Simulació: Tot i que les dades de satisfacció amb els recursos són bones (83.3%), la valoració de l’avaluació (50%), del consultor (55.6%) i global (66.7%) no són satisfactòries. Hem detectat que puntualment l’atenció docent d’un dels consultors no ha estat adequada i això ha afectat a l’atenció de consultes i l’avaluació continuada. De cara al proper semestre, plantejarem canvis en l’avaluació continuada i farem un seguiment més detallat de la seva activitat.

En relació als Treballs Finals, es considera que no hi ha informació suficient per valorar els resultats de satisfacció (pel baix nombre d’estudiants i la baixa taxa de participació en les enquestes). En relació a la qualitat dels treballs realitzats, destaquem que el treball final de màster de Pere Parés Casellas. “Seguiment d’extremitats de ratolins en experiments optogenètics” va ser premiat dins els premis UOC-RMF als millors treballs finals del 2014-2015.

http://hdl.handle.net/10609/39743http://hdl.handle.net/10609/39743


Pàgina 7 de 16


Taula 4a. Resultats de la titulació – Complements de formació

Taxa de rendimen

t

Taxa d'èxit

Estudiants

Satisfacció Global

Satisfacció

Consultor

Satisfacció

Recursos

Satisfacció

Avaluació

Respostes

Valoració Global

Percentatge de Notes Finals

Assignatura

1.- Matrícul

a

2.- Excel·len

t

3.- Notabl

e

4.- Aprova

t

5.- Suspè

s

6.- No Present

at

Administració de xarxes i sistemes operatius

100,0% 100,0% 7 66,7% 66,7% 33,3% 33,3% 3 0,0% 42,9% 57,1% 0,0% 0,0% 0,0%

Disseny de bases de dades 66,7% 66,7% 3 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 2 0,0% 0,0% 66,7% 0,0% 33,3% 0,0%

Disseny i programació orientada a l'objecte

100,0% 100,0% 2 - - - - - 0,0% 0,0% 100,0

% 0,0% 0,0% 0,0%

Enginyeria del programari 71,4% 100,0% 7 50,0% 100,0% 50,0% 100,0% 2 0,0% 0,0% 57,1% 14,3% 0,0% 28,6%

Estructura de computadors 28,6% 66,7% 7 50,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2 0,0% 0,0% 14,3% 14,3% 14,3% 57,1%

Gestió de projectes 100,0% 100,0% 1 100,0% 100,0% 0,0% 100,0% 1 0,0% 0,0% 100,0

% 0,0% 0,0% 0,0%

Intel·ligència artificial 78,3% 100,0% 46 81,8% 72,7% 63,6% 95,5% 22 4,3% 17,4% 43,5% 13,0% 0,0% 21,7%

Interacció persona ordinador 90,0% 100,0% 10 100,0% 50,0% 50,0% 50,0% 2 0,0% 0,0% 60,0% 30,0% 0,0% 10,0%

Sistemes distribuïts 79,2% 88,4% 48 77,8% 77,8% 72,2% 88,9% 18 4,2% 16,7% 39,6% 18,8% 10,4% 10,4%

Sistemes operatius 100,0% 100,0% 6 33,3% 66,7% 33,3% 66,7% 3 0,0% 0,0% 66,7% 33,3% 0,0% 0,0%

Xarxes i aplicacions Internet 80,0% 80,0% 5 100,0% 100,0% 50,0% 100,0% 2 0,0% 0,0% 80,0% 0,0% 20,0% 0,0%


Pàgina 8 de 16


Taula 4b. Resultats de la titulació – Assignatures pròpies del Màster

Taxa de rendime

nt

Taxa d'èxit

Estudiants

Satisfacció Global

Satisfacció

Consultor

Satisfacció

Recursos

Satisfacció

Avaluació

Respostes

Valoració Global

Percentatge de Notes Finals

Assignatura

1.- Matrícul

a

2.- Excel·le

nt

3.- Notabl

e

4.- Aprov

at

5.- Suspè

s

6.- No Present

at

Computació d'altes prestacions 75,4% 100,0% 61 80,0% 75,0% 70,0% 68,4% 20 3,3% 37,7% 31,1% 3,3% 0,0% 24,6%

Direcció estratègica de sistemes i tecn. de la informació

86,4% 100,0% 44 78,9% 84,2% 78,9% 84,2% 19 0,0% 9,1% 50,0% 27,3% 0,0% 13,6%

Enginyeria de la usabilitat 82,0% 100,0% 50 93,3% 93,3% 86,7% 100,0% 15 0,0% 0,0% 66,0% 16,0% 0,0% 18,0%

Gestió avançada de projectes TIC 83,3% 94,6% 42 80,0% 70,0% 90,0% 100,0% 10 0,0% 2,4% 50,0% 31,0% 4,8% 11,9%

Intel·ligència artificial avançada 69,4% 100,0% 49 80,0% 75,0% 62,5% 81,3% 15 6,1% 22,4% 30,6% 10,2% 0,0% 30,6%

Plataformes de publicació i distribució 95,7% 100,0% 47 91,7% 92,3% 76,9% 92,3% 12 0,0% 10,6% 78,7% 6,4% 0,0% 4,3%

Simulació 85,7% 100,0% 35 66,7% 55,6% 83,3% 50,0% 18 5,7% 14,3% 57,1% 8,6% 0,0% 14,3%

Sistemes de gestió de seguretat de la informació 97,5% 100,0% 40 81,8% 81,8% 80,0% 80,0% 11 0,0% 12,5% 72,5% 12,5% 0,0% 2,5%

Sistemes distribuïts a gran escala 91,5% 93,5% 47 100,0% 83,3% 83,3% 91,7% 12 2,1% 2,1% 38,3% 48,9% 6,4% 2,1%

Tècniques avançades d'enginyeria del programari

68,8% 95,5% 93 63,6% 54,5% 59,1% 50,0% 22 0,0% 1,1% 18,3% 49,5% 3,2% 28,0%

Tecnologia i desenvolupament en dispositius mòbils

71,9% 100,0% 57 88,2% 82,4% 82,4% 81,3% 17 5,3% 14,0% 47,4% 5,3% 0,0% 28,1%

Treball final de máster 92,6% 100,0% 27 - - - - - 11,1% 66,7% 14,8% 0,0% 0,0% 7,4%


Pàgina 9 de 16


Taula 5. Graduats

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Total acumulat

Grau en Enginyeria Informàtica - - - - 1 9 34 52 85 181

Grau en Multimèdia - - - 1 33 54 35 48 67 238

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - - - - - - - 5 12 17

Màster en Programari lliure 3 33 57 92 61 - - - - 246

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - - - - 7 41 44 92

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - - - - - - 7 7

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - - - - 14 14

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - - - - 1 13 25 39

Màster U. en Programari Lliure - - - - 44 59 46 38 16 203

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - - - 2 63 102 91 258

3 33 57 93 139 124 186 299 361 1295

Taula 6. Taxa graduació de la titulació

2012-2013 2013-2014 2014-2015

Cohort Curs

2011-2012 7,1% 13,4% 25,0%

2012-2013 2,9% 12,9%

2013-2014 2,5%

Fins al curs 2014-2015, la taxa de graduació ha estat molt baixa perquè només els estudiants que cursaven el Màster a temps complet (en 3 semestres) havien tingut temps material per completar-lo. A partir d’aquest curs, comencem a tenir els primers titulats que han estat cursant el Màster a temps parcial (en 5 semestres o més). Considerem que, a partir d’aquest curs, la taxa de graduació s’anirà estabilitzant en valors d’aquest ordre: 2% d’estudiants acaben el Màster en 2 semestres, 13% ho fan entre 3 i 4 semestres i un 25% es graduen entre 5 i 6 semestres.

Taula 7. Abandonament de la titulació

2013-2014 2014-2015

Cohort Curs

2011-2012 27,7% 40,2%

2012-2013 31,7%


Pàgina 10 de 16


Respecte a l’abandonament, la taxa d’abandonament arriba al 31,7% en 2 anys i al 40,2% en 3 anys. Considerem que encara no s’ha arribat a un estat estacionari, on potser s’arribarà l’any vinent amb una taxa d’abandonament al voltant del 50-60%. No es disposa d’informació fiable sobre els motius per l’abandonament, a excepció de missatges puntuals d’estudiants que abandonen per problemes en una assignatura concreta.

6.4. Els valors dels indicadors d'inserció laboral són adequats per a les característiques de la titulació.

S’ha recollit el feedback d’estudiants, titulats, consultors, tutors i empleadors com a part del procés d’avaluació de les titulacions oficials UOC per part de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). S’ha pogut constatar que els estudiants estan aplicant els coneixements adquirits en la seva activitat professional i que el nivell de satisfacció amb la formació rebuda és elevat.

C. Estàndard 4 - Adequació de l'equip docent al programa formatiu

4.1. El professorat reuneix els requisits del nivell de qualificació acadèmica exigits per les titulacions del

centre i té suficient i valorada experiència docent, investigadora i s, si s’escau, professional

El Màster Universitari en Enginyeria Informàtica compta actualment amb 15 professors en les assignatures del programa, 14 doctors i 1 associat amb àmplia expertesa en l’àmbit professional. Són investigadors en actiu, 8 d’ells tenen l’acreditació de recerca i 9 comptem amb 1 sexenni de recerca. A més, tots ells tenen com a mínim un tram de docència (quinquenni) avaluat positivament. En conjunt, es considera que l’equip de professorat és adequat al perfil del programa.

El Màster compta amb dos tutors amb més de cinc anys d’experiència en aquest rol. L’acció de tutoria es considera satisfactòria. Com s’ha indicat prèviament, al llarg del curs 2014-2015 s’han introduït reunions semestrals per valorar accions i potenciar l’acció de tutoria.(ex: reunió 11 juliol’15)

Els docents col·laboradors en el programa tenen un perfil acadèmic o professional segons la tipologia de les assignatures (p.ex. professional en les assignatures de Direcció i Gestió). La necessitat de docents col·laboradors ve determinada pel nombre d'estudiants matriculats. Aquestes necessitats es determinen en cada curs i, a partir de la definició dels perfils acadèmics i professionals previstos pels estudis, s'inicia la convocatòria per a la selecció de docents col·laboradors, assegurant d’aquesta manera que el nombre de docents col·laboradors és sempre suficient.

La tasca que realitza aquest equip de professors i docents col·laboradors, segons indiquen les enquestes de satisfacció del curs 2014-15, està molt ben valorada pels estudiants. Tal i com mostra la taula 4b. Resultats de la titulació – Assignatures pròpies, 8 de les 11 assignatures del programa tenen una satisfacció amb l’acció de consultoria per sobre del 75% i només 3 assignatures estan entre el 55 i el 70%.

4.3. La institució ofereix suport i oportunitats per millorar la qualitat de l’activitat docent del professorat

Cada assignatura es desenvolupa sota la responsabilitat d’un Professor Responsable d’Assignatura (PRA) que és expert en la matèria o àmbit disciplinar. El disseny, la implantació i el seguiment del procés d’aprenentatge per cada assignatura, incloses la definició dels recursos i activitats, la planificació acadèmica i la selecció i coordinació de l’equip de consultors, així com l’avaluació i qualificació dels estudiants són responsabilitat última del Professor Responsable de Assignatura encara que també són, parcialment, el resultat del treball conjunt desenvolupat amb el consultor. El consultor actua com a referent i guia de l’estudiant, dinamitza l’acció formativa des del moment d’inici fins l’avaluació final, segueix l’activitat de l’estudiant, modera discussions i debats, resol dubtes sobre la matèria i avalua tot el procés d’aprenentatge, garantint una formació personalitzada. En el cas dels EIMT,és important destacar l’existència de Laboratoris, que poden tenir diferents necessitats en funció del programa formatiu sota consideració, i que necessiten de consultors amb una sèrie de responsabilitats diferents a les prèviament descrites. A mode d’exemple, i en


Pàgina 11 de 16


el cas del Màster Universitari en Enginyeria informàtica, els consultors de laboratori disposen del seu propi espai de comunicació amb els estudiants ( una aula pròpia al marge de l’aula on es desenvolupa l’activitat docent de l’assignatura prèviament descrita), i donen suport als estudiants en la instal·lació i ús del programari a utilitzar en la realització de les activitats d’aprenentatge de les assignatures.

Quan el professorat propi accedeix a la UOC s’integra dins d’un pla d’acolliment que l’orienta

en la metodologia docent, les funcions del professorat, la missió, els valors i el disseny

organitzatiu de la institució. Durant el primer mes d’estada a la UOC es dissenya un pla

d’acompanyament amb l’assignació d’un mentor/a, escollit entre el professorat dels estudis o

centre on s’adscriu. Aquest pla d’acolliment inclou el treball col·laboratiu Professorat- Consultor.

L’acollida i formació inicial per a nous consultors es fa a l’inici del semestre un cop han estat seleccionats. Aquesta formació (d’un mes de durada aproximadament) té els següents objectius:

- Tenir una visió àmplia del Campus com a entorn virtual en què hi ha la docència però

també tota la informació i la gestió de la institució.

- Conèixer, provar, analitzar i valorar el funcionament del campus en general i de l’aula

virtual en particular.

- Conèixer el Campus Virtual amb una doble perspectiva: com a usuaris i com a

responsables d’una aula virtual.

i a banda permet acompanyar als consultors en les seves primeres accions com a responsables docents d’una aula.

En aquests cursos els consultors utilitzen el mateix tipus de metodologia i espai virtual que després faran servir en la seva assignatura. Un cop integrat en els estudis, el professorat propi disposa d’espais de suport destinats a proporcionar informació sobre els aspectes que els són necessaris i útils per desenvolupar la seva tasca com a professors (Espai Aplicacions específiques de la IntraUOC de la Universitat i el suport dels operatius de Tecnologia Educativa i Suport docència). Actualment s’està dissenyant un espai web de suport al professorat que permetrà recollir informació i eines per l’activitat docent, formació continua, recursos i bones pràctiques i un espai d’atenció de consultes. Les eines que té el professorat a la seva disposició li permeten una coordinació de la docència junt amb el consultor. Tanmateix el consultor de la UOC, disposa d’espais de suport destinats a proporcionar informació i eines pel desenvolupament de la seva activitat docent http://cv.uoc.edu/app/blogout/suport_cat/. El suport metodològic rebut es valorat per part dels docents col·laboradors en un 4,3 en una escala d’1 al 5 en l’enquesta que es va passar el curs 2014-2015, on també es demanava la valoració sobre el funcionament de la titulació durant el semestre i el suport rebut per part de la universitat. Les eines que té el professorat propi a la seva disposició li permeten una coordinació adequada de la docència, junt amb la col·laboració del consultor. Això facilita, per una banda, que el professorat pugui ajudar a la integració del consultor dins de la comunitat universitària. Per una altra banda, aquestes eines faciliten la discussió, el consens i la resolució de tots els aspectes relatius a l’activitat docent. Addicionalment, també es realitzen reunions presencials, dues vegades per semestre, de cada professor amb els seus consultors. La primera reunió té lloc a l’inici de curs per tal de dur a terme les tasques de disseny i planificació del semestre. La segona reunió es realitza al finalitzar el curs, amb l’objectiu d’analitzar el desenvolupament del curs, rendiment de les assignatures, dificultats detectades i proposta de millores a introduir dins de cada assignatura. Les necessitats de formació de professorat per a la millora constant de la seva tasca s’han fet arribar a l’Elearn center per tal què es treballin de manera transversal per a tots els Estudis.

http://cv.uoc.edu/app/blogout/suport_cat/


Pàgina 12 de 16


La UOC organitza bianualment una “Jornada UOC de Personal Docent Col·laborador”,

http://www.uoc.edu/activitats/jornada_docents2011/info.html) en la que els consultors poden

assistir presencialment a diferents tallers pràctics on es treballen eines pedagògiques o nous

aplicatius per a la millora continua de l’activitat docent. D’altra banda, a nivell dels estudis,

s’organitzen periòdicament diferents seminaris, des dels àmbits d’innovació i docència, amb

l’objectiu de compartir experiències docents i bones pràctiques, entre el professorat dels

estudis. Alguns exemples de seminaris realitzats són:

1. Seminaris d’innovació:

i. IFTEL: innovació mitjançant recursos educatius en obert

ii. La integració de l’aprenentatge i l’avaluació

iii. Present@: espai virtual de gestió de vídeos on desenvolupar-hi un debat

virtual

2. Seminaris docents:

i. Bones pràctiques sobre els recursos docents dels Estudis

ii. Feedback als estudiants

A banda de realitzar formació interna, en temes concrets que afecten a la metodologia docent,

s’organitzen sessions amb referents de l’àmbit, tan a nivell nacional com internacional, com per

exemple, la formació sobre l’avaluació de competències que es va dur a terme dins dels

Estudis, a càrrec del Catedràtic de la UPC, Miguel Valero.

La universitat disposa d’un programa intern pel desenvolupament de la Innovació docent per part del professorat propi de la universitat. El programa APLICA té com a objectiu la concessió d’ajudes pel finançament d’iniciatives i projectes pilot que tinguin com a finalitat desenvolupar projectes d’innovació als àmbits de la pràctica docent i de la gestió universitària (Aparador d’innovació http://www.innovauoc.org/showcase/?lang=es). En molts dels projectes que es desenvolupen el consultor és usuari principal i agent clau.

La universitat garanteix mitjançant el document de política de professorat, els mecanismes que defineixen la progressió del professorat propi en la institució, segons un sistema objectiu d’avaluació i promoció basat en el reconeixement extern de l’AQU i intern de la pròpia universitat dels mèrits i la qualitat de l’activitat docent (Docentia) i de recerca (Sexennis) duta a terme. L’any 2008, l’agència de qualitat AQU va aprovar el Manual d’avaluació de la qualitat docent del professorat. D’ençà la seva aprovació s’han dut a terme 4 convocatòries http://www.uoc.edu/portal/ca/qualitat/personal-academic/qualitat-docencia/index.html. L’objectiu de l’avaluació de l’activitat docent del professorat és la millora continua de l’equip docent i és un dels mecanismes de què disposa la universitat per garantir la qualitat de l’equip propi. L’avaluació del professorat propi inclou els mecanismes de coordinació amb l’equip de consultors i les accions en vers les seves assignatures fruit de l’avaluació dels resultats acadèmics. La universitat té com a repte, definir un mecanisme per l’avaluació de l’activitat docent dels consultors, més enllà de l’avaluació dels indicadors de rendiment i satisfacció d’aula que es revisen cada semestre.

La informació per a la consecució dels mèrits interns i externs està disponible a l’espai IntraUOC de la universitat.

D. Bones pràctiques

Alguns exemples de bones pràctiques que s’han seguit en aquest Màster durant aquest curs són:

http://www.uoc.edu/activitats/jornada_docents2011/info.htmlhttp://www.innovauoc.org/showcase/?lang=eshttp://www.uoc.edu/portal/ca/qualitat/personal-academic/qualitat-docencia/index.html


Pàgina 13 de 16


Mecanismes d’informació prèvia a l’accés: El Director de Programa pot rebre consultes directament a través de la seva bústia de correu, publicat a la pàgina de presentació del programa.

Llengua estrangera: Hi ha diverses assignatures del programa que tenen materials en llengua estrangera (Xarxes i aplicacions Internet, Simulació, Sistemes Distribuïts a Gran Escala). A més, els Treballs Finals han d’incorporat com a part de la memòria, un abstract en anglès.

Materials en vídeo: Incorporació de recursos en vídeo a l’assignatura Tecnologia i Desenvolupament en Dispositius Mòbils i Intel·ligència Artificial Avançada.

Presentacions en vídeo: Ús de l’eina Present@ per a la realització d’activitats acadèmiques que requereixen la preparació de vídeos (assignatures Enginyeria de la Usabilitat i Treball Final de Màster).

Connexió amb l’activitat professional: Les activitats d’avaluació i debats de les assignatures estan lligades amb casos reals, notícies i esdeveniments d’actualitat de l’àmbit tecnològic.

Materials didàctics per al Treball Final: Es disposa de recursos d’aprenentatge específic per la realització de Treballs Finals (materials sobre planificació, redacció de textos, elaboració de presentacions i de vídeos). A més, es disposa de vídeos d’exemple de treballs finals destacats que poden servir com a mostra.

Procés de valoració dels Treballs Finals i selecció de Matrícules d’Honor: Es disposa d’un procés sistemàtic per avaluar els treballs finals de les diferents àrees de coneixement. El procés es basa en una rúbrica detallada de les competències genèriques que es treballen a cadascuna de les fases: planificació, desenvolupament, seguiment, redacció de la memòria, presentació, defensa, ... Aquesta informació s’utilitza en el tribunal d’avaluació i també per la selecció dels Treballs Finals amb Matrícula d’Honor.

Reconeixement als Treballs Finals destacats: Organització dels premis UOC-RMF als treballs finals més destacats a nivell d’Estudis.

E. Valoració del funcionament de la titulació

Taula 9 -Satisfacció amb la titulació

Pla

d’estudis

Orientaci

ó Pla

d’estudis

Aplicabilit

at Pla

d’estudis

Satisfac

ció

Global

Nº

respostes

Nº

enquestat

s

Error

mostr

al

Mitjana

Satisfacci

ó Global

2011-2012 100,0% 100,0% 94,7% 94,7% 19 93 20,1% 4,3

2012-2013 81,8% 71,9% 75,8% 78,8% 33 142 14,9% 4,0

2013-2014 73,8% 70,7% 59,5% 78,6% 42 166 13,1% 4,0

2014-2015 77,4% 70,4% 70,4% 77,8% 54 168 11,0% 3,9

Font:“Enquesta de final de curs” % estudiants que han respost molt satisfets(5) i satisfets(4)

La valoració global de la titulació al llarg d’aquest curs és satisfactòria.

El curs passat s’ha superat amb èxit l’avaluació externa portada a terme per l’Agència per a la Qualitat dels Sistema Universitari de Catalunya, que certifica la renovació de l’acreditació d’aquest programa d’acord amb els estàndards de qualitat europeus de l’EEES. Els aspectes identificats durant la visita, relacionats amb la pertinença de la informació pública (publicar els informes de seguiment, memòries de verificació, informes de valoració realitzats per AQU i altres indicadors de seguiment de les titulacions), ja s’estan treballant.

Es vol destacar que un article sobre aquest Màster ha estat publicat a ReVisión, la revista de recerca en docència universitària de la Informàtica de l’AENUI (Asociación de Enseñantes Universitarios de la Informática):

R. Clarisó, M. J. Marco, J. M. Marco, J. Prieto, D. Riera. “El Máster Universitario en Ingeniería Informática en un contexto no presencial”. ReVisión, 8(2), 2015

http://premisuocrmf.uoc.edu/


Pàgina 14 de 16


Considerem que la inclusió d’aquest article en el número especial dedicat a “La problemàtica de los Másteres en Informática” és una mostra que es tracta d’un programa ben consolidat dins el sistema universitari.

El disseny de la titulació es considera apropiat a les necessitats del mercat laboral i s’ajusta a la normativa vigent. Els materials docents són variats, adequats a la tipologia d’assignatures i estan actualitzats. Un camp de millora en aquest àmbit és l’ús de materials innovadors com ara els materials en vídeo per facilitar la comprensió dels conceptes clau de les assignatures.

Els models d’avaluació i la tipologia d’activitats són adequats a l’àmbit de coneixement i a les competències del Màster. Els resultats d’èxit i rendiment són positius a nivell general (per sobre del 75% de rendiment i del 95% d’èxit). Els criteris d’avaluació són públics i el nivell d’exigència es considera adequat per assignatures de nivell de Màster.

Tot això es reflexa amb un bons resultats de satisfacció. Tal i com s’indica a la taula 9. Satisfacció dels estudiants, un 77,8% està satisfet a final de semestre i un 81,4% recomanaria estudiar a la UOC a una persona del seu entorn. Malgrat això, en algunes assignatures cal realitzar accions puntuals per tal de millorar els seus indicadors de satisfacció.

Un repte del Màster és canviar la tendència a la baixa en el nombre d’estudiants de nou ingrés. Tot i que es tracta d’una tendència comuna en totes les titulacions de Màster de l’àmbit tecnològic, considerem molt important aconseguir noves vies per captar estudiants de nou ingrés (per exemple, a través de convenis amb altres institucions) i reduir la taxa d’abandonament dels estudiants en actiu (actualment, del 40,2% al cap de 3 anys).

F. Accions de millora

Valoració de la implantació de les millores recollides en l’informe de seguiment anterior.

Acció proposada Resultat Observacions

Baixada d’estudiants de nou ingrés:

Identificació de partners per a realitzar convenis

Conveni vigent amb INACAP (Xile): títol de postgrau propi

Conveni vigent amb UdA: doble titulació

Conveni en negociació amb la Pontificia Universidad Católica del Perú (PUCP): doble titulació

Millora d’accions de difusió (infografia, entrades al blog dels Estudis, participació en debat i taula rodona sobre Màsters Universitaris, proposta de col·laboració amb universitats de l’estat espanyol)

Estat: Assolit

Abandonament i baixa satisfacció amb Recursos d’Aprenentatge a Intel·ligència Artificial Avançada:

Incorporació de vídeos explicatius dels conceptes teòrics

Lleu millora en la taxa d’abandonament (de 26.9% al 30.6%).

Millora de la satisfacció envers els recursos d’aprenentatge: del 50% al 63%.

Millora envers la satisfacció amb el consultor: del 53% al 80%.

Estat: Assolit

Baixa satisfacció amb Recursos d’Aprenentatge a Sistemes Distribuïts a Gran Escala:

Millora de la satisfacció global (del 50% al 100%), amb el consultor (del 50% al 83.3%) i amb els

Estat: Assolit


Pàgina 15 de 16


Acció proposada Resultat Observacions

Millora de la guia de lectura dels articles utilitzats com a material

recursos d’aprenentatge (del 30% al 83.3%).

Taxa abandonament millorable a nivell de programa:

Estudi utilitzant recursos del laboratori de l’eLearn Center

Pendent de realització Estat: Pendent

Manca d’informació del dia a dia de l’acció tutorial:

Reunió semestral de tutors del programa

Reunió semestral amb tutors convocada per al semestre de tardor 2015.

Estat: Assolit

Propostes accions de millora

Punt feble detectat

Identificació de la causa

Abast Objectiu que

es vol assolir

Acció proposada Termini Indicador

de seguiment

Responsable

Implica una modificació

memòria verificada

1

Vies d’accés: complements de formació exigits als Eng. Tècnics o Diplomats en informàtica

Canvi legislatiu:

equiparació Enginyeria

Tècnica Informàtica al

nivell 2 MECES

Programa

Complements de formació per enginyers tècnics passaran a ser optatius

Modificació de la memòria

Novembre 2015

Aprovació de la modificació

DP, Manager, PiQ

Sí

2

Disminució del nombre d’estudiant de nou ingrés

Desencaix del 2n cicle

en Eng. Informàtica dins l’EEES (grau més llarg, preu

més elevat, manca

d’històric)

Programa

Increment del nombre d’estudiants de nou ingrés

Conveni de doble titulació amb una universitat llatinoamericana

Continuar la col·laboració en l’oferta de postgrau amb INACAP

Continuar la doble titulació amb l’UdA

Millora de les accions de difusió (revisió d’argumentaris per assessors telefònics, política de descomptes a membres de col·legis professionals)

Canvi en la política de preus en el Campus Iberoamericà

Programa de beques amb la Caixa d’Enginyers

Març 2016

Signatura del conveni UOC-PUCP

Nombre d’estudiants matriculats

Primera edició del programa de beques

DP, Manager, Equip internacional EIMT

No


Pàgina 16 de 16


Punt feble detectat

Identificació de la causa

Abast Objectiu que

es vol assolir

Acció proposada Termini Indicador

de seguiment

Responsable

Implica una modificació

memòria verificada

3

Baixa satisfacció amb l’assignatura “Simulació”

Problemes puntuals en l’acció de

consultoria

Assignatura

Millora de la taxa de satisfacció

Canvis en les activitats d’avaluació continuada

Reunions de seguiment de l’equip docent de l’assignatura

Juny 2016

Taxa de satisfacció amb l’assignatura, consultoria i model d’avaluació

PRA No

4

Baixa satisfacció amb l’assignatura “Tècniques Avançades d’Enginyeria del Programari”

Plantejament de les

activitats d’avaluació continuada

Assignatura

Millora de la taxa de satisfacció

Canvis en les activitats d’avalaució continuada

Realitzaciód’una enquesta específica

Juny 2016

Taxa de satisfacció amb l’assignatura, consultoria i model d’avaluació

PRA No

5 Taxa elevada d’abandonament

Manca d’informació

sobre els motius reals

de l’abandonam

ent

Programa

Anàlisi sobre les causes de l’abandonament

Anàlisi sobre possibles causes de l’abandonament dins del Màster i accions per reduïr-lo

Juny 2016

Informe sobre abandonament

DP No

6

Manca de recursos docents de suport a l’escriptura en anglès

= Programa

Creació de recursos docents per l’escriptura en anglès

Incorporació d’un espai (EnglishLab) de suport a la redacció de textos científicos-tècnics en anglès

Juny 2016

Nombre d’àrees de TFM on s’utliltza aquest recurs

DP No

G. Annexos

- Taules

Informe de seguiment del Màster en Enginyeria Informàtica · En alguns casos particulars (per a...

Documents

Transcript of Informe de seguiment del Màster en Enginyeria Informàtica · En alguns casos particulars (per a...