Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i...

Barcelona, 26 de Setembre de 2012

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per

a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació

Ajuntament de Barcelona

Index

0. Resum executiu 1. Anàlisi conjuntural : L’activitat econòmica a la ciutat i el seu entorn

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural 1.2. L’economia de Barcelona:

A. Internacionalització de l’economia B. Infraestructures productives C. Turisme D. Empresa, emprenedoria i innovació E. Ciència i tecnologia F. Mercat laboral G. Sostenibilitat i Qualitat de Vida H. Proximitat i cohesió social

2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

0. Resum executiu

• Context macroeconòmic marcat per la recessió i l’agreujament de la crisi del deute sobirà a

Catalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics, i es manté la contracció creditícia.

• Millora l’impuls emprenedor a la ciutat, on cal remarcar tant la bona evolució en les societats mercantils constituïdes al llarg d’aquest any com l’increment del capital subscrit. D’altra banda, segons el Global Entrepreneurship Monitor la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona mostra el 2011 el primer increment en cinc anys.

• Continuen els bons resultats en la internacionalització de l’economia de Barcelona: les exportacions i el turisme mantenen una evolució favorable dels principals indicadors i la ciutat assoleix bons posicionaments en diversos rànquings internacionals reconeguts.

• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de Barcelona són més favorables que els de Catalunya i Espanya. És compten prop de 112.400 aturats registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 17,5%, essent especialment elevada entre els joves. D’altra banda, la destrucció de llocs de treball provoca la disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, si bé cal destacar en sentit positiu l’augment dels assalariats en serveis intensius en coneixement.

• Continua la percepció favorable de Barcelona quant a la qualitat de vida, i en l’àmbit de la sostenibilitat el transport i la reducció continuada en el consum d’aigua es confirmen com a punts forts de la ciutat.

• El descens del percentatge de perceptors de prestacions d’atur a la ciutat -relacionat amb l’augment de l’atur de llarga durada- suposa un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social.

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)

L’economia catalana entra novament en recessió:

• El creixement de l’economia mundial s’ha desaccelerat durant el primer semestre de 2012, amb

comportaments diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó es

troben en procés de recuperació, a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora, segueixen

empitjorant les expectatives i s’albira el risc de recessió després de la contracció del PIB del segon

trimestre (-0,5% en termes interanuals).

• En aquest context, el PIB català del II trimestre de 2012 presenta una reducció interanual del -

1,1%, lleugerament més suau que la del PIB espanyol (-1,3%) però més acusada que les dels dos

trimestres anteriors (-0,1% i -0,5% respectivament). La caiguda de la demanda interna redueix l’activitat

a tots els sectors productius, malgrat l’aportació positiva del sector exterior.

Taxa de creixement interanual del PIB (%)(Corregit d'estacionalitat)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.

-6

-4

-2

0

2

4

6

I tr.

20

03

II tr

. 20

03

III t

r. 2

00

3

IV t

r. 2

00

3

I tr.

20

04

II tr

. 20

04

III t

r. 2

00

4

IV t

r. 2

00

4

I tr.

20

05

II tr

. 20

05

III t

r. 2

00

5

IV t

r. 2

00

5

I tr.

20

06

II tr

. 20

06

III t

r. 2

00

6

IV t

r. 2

00

6

I tr.

20

07

II tr

. 20

07

III t

r. 2

00

7

IV t

r. 2

00

7

I tr.

20

08

II tr

. 20

08

III t

r. 2

00

8

IV t

r. 2

00

8

I tr.

20

09

II tr

. 20

09

III t

r. 2

00

9

IV t

r. 2

00

9

I tr.

20

10

II tr

. 20

10

III t

r. 2

01

0

IV t

r. 2

01

0

I tr.

20

11

II tr

. 20

11

III t

r. 2

01

1

IV t

r. 2

01

1

I tr.

20

12

II tr

. 20

12

Catalunya

Espanya


L’agreujament de la crisi del deute sobirà i el procés de consolidació fiscal a la zona

euro condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics:

El Govern espanyol sol.licita assistència financera a l’Eurogrup per a satisfer les

necessitats de recapitalització del sistema bancari i posa en marxa un ampli conjunt de

mesures de consolidació fiscal –entre elles, l’augment de tipus de l’IVA i altres tributs- per

tal d’assolir un ajust de 65.000 M€ en dos anys i mig (juliol 2012).

No obstant, subsisteixen els interrogants sobre el compliment dels objectius de dèficit públic

i el risc d’intervenció global de l’economia espanyola, en un entorn de forta pressió sobre la

moneda única.

La Generalitat ha sol.licitat adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i li ha

demanat ajut per valor de 5.023 M€ per tal de complir l’objectiu de dèficit públic (20-VIII).

Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però l’evolució dels

tipus d’interès no permet una reducció substancial de la càrrega financera que suporten i

augmenta la morositat.

El crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un -

3,2% en termes interanuals el primer trimestre de 2012. La incertesa sobre les condicions

de l’ajut a l’economia espanyola pot accelerar el ritme de contracció del crèdit en els propers mesos.

5


S’accentua la debilitat de la demanda interna

• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,5% -en termes nominals-

al llarg dels primers set mesos de 2012, lleugerament més suau que el que registren a nivell

espanyol (-3,4%).

• La província de Barcelona tanca el mes d’agost amb una variació interanual de l'Índex de Preus al

Consum (IPC) del 3,1%, lleugerament superior a la registrada a Espanya (2,7%) i idèntica a la de

Catalunya. Després de la moderació del primer semestre, a l’estiu es detecta un repunt de les

tensions inflacionistes afavorit per l’alça dels preus de l’energia i que es pot accentuar amb l’augment

de tipus de l’IVA a partir de setembre.

• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i els vuit primers mesos de

2012 es redueix en un -9,6% en termes interanuals a Barcelona i un -8,4% a Catalunya.

El sector exterior es confirma com a motor de l’activitat

• Les exportacions recuperen embranzida els primers sis mesos de 2012 i - després de la

frenada de l’última part de 2011- assoleixen un màxim històric semestral i mantenen la demarcació

com a primer territori exportador d’Espanya amb més d’una cinquena part del total.

• Pel que fa al turisme, tots els indicadors mostren evolucions positives excepte pel que fa al nombre

de creueristes, amb resultats especialment destacables en la despesa dels turistes amb tarja de

crèdit.


Contracció de l’activitat industrial

• L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) el primer semestre de 2012 mostra una reducció a Catalunya (-2,2%) més moderada que al conjunt d’Espanya (-6,3%). A tots els àmbits territorials s’accentua la seva caiguda el segon trimestre.

• La inversió en béns d’equipament a Catalunya segueix en retrocés el primer trimestre de 2012 (-5,8%) a causa de la contracció de l’activitat, les restriccions creditícies i l’empitjorament de les expectatives.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

I. S.

20

06

II. S

. 2

00

6

I. S.

20

07

II. S

. 2

00

7

I. S.

20

08

II. S

. 2

00

8

I. S.

20

09

II. S

. 2

00

9

I. S.

20

10

II. S

, 2

01

0

I. S.

20

11

II. S

, 2

01

1

I. S,

20

12

Catalunya

Espanya

Índex de producció industrial a Catalunya (IPI) Mitjanes semestrals

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,

Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE


Clima empresarial

L’Enquesta de Clima Empresarial de

l’ÀMB del segon trimestre del 2012

mostra una evolució de la marxa del

negoci i la facturació menys desfavorable

que el trimestre anterior a tots els sectors

productius. La feblesa de la demanda

continua sent el principal factor limitador

de la bona marxa dels negocis.

El tercer trimestre de l’any, els

empresaris enquestats preveuen una

marxa desfavorable dels negocis, amb

descensos de la facturació, l'ocupació i la

inversió als principals sectors. Amb tot, la

indústria preveu seguir incrementant les

seves exportacions.

Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB (Saldos, en %)

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

I.09 II II

I IVI.10 II II

I IVI.11 II II

I IVI.12

II,1

2

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

Facturació Exportació Preus de

venda

Ocupació Inversió

AMB Catalunya

Perspectives de la indústria a l’AMB. III tr. 2012 (saldos en %)


Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari

La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 13.633 transaccions el primer semestre després de reduir-se un 24,7% respecte al mateix període de 2011, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un -18,5 i un -20,8% respectivament.

Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies mantenen el procés de d’ajustament de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat de Barcelona se situa en 3.367 €/m2 el juny, un -10,3% menys que el mateix mes de 2011.

COMPRAVENDA D'HABITATGE

Variació I SEM 12/I SEM 11 (%)

Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà

BCN provincia 13.633 5.145 8.488 -24,7 -25,8 -23,9

Catalunya 21.980 9.207 12.773 -18,5 -19,1 -18,0

Espanya 163.538 81.780 81.758 -20,8 -18,2 -23,2

I SEM 2012

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.

D’altra banda, el primer semestre de 2012 es registra un descens de la superfície prevista a

les llicències d’obra del 50,1% respecte al mateix període de l’any anterior.

1.2. L’economia de Barcelona 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (1):

Exportacions

• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 22.759,3 M. d’euros de gener a

juny de 2012 –el màxim històric en un semestre- i registren una variació interanual del 8,6 % respecte al

mateix període de 2011, clarament superior a la mitjana espanyola (+3,4%).

• En el mateix període, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a

l’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,7%) del total.

• Així mateix, Barcelona genera el 27,1% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut

tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de gairebé el 60% del total.

10.000,0

12.000,0

14.000,0

16.000,0

18.000,0

20.000,0

22.000,0

24.000,0

I S 2001

II S 2001

I S 2002

II S 2002

I S 2003

II S 2003

I S 2004

II S 2004

I S 2005

II S 2005

I S 2006

II S 2006

I S 2007

II S 2007

I S 2008

II S 2008

I S 2009

II S 2009

I S 2010

II S 2010

I S 2011

II S 2011

I S 2012

EXPORTACIONS DE BARCELONA 2001-2012Exportacions semestrals (Milions d'Euros)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Datacomex.

Ministerio de Economía y Competitividad.

1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (2):

Exportacions i importacions

• La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 59%) es destinen als països de la zona euro i la

Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb els països emergents, i Àsia guanya

pes relatiu (s’acosta al 10% del total de les vendes exteriors).

• Els sectors químic –inclosos els medicaments-, els béns d'equip i maquinària industrial i l'automoció

concentren prop de dues terceres parts (62,5%) de les exportacions de l'àrea de Barcelona.

• El primer semestre de 2012 les importacions de la província de Barcelona assoleixen 28.018,14

milions d'euros, un -3,4% menys que el mateix període de 2011 i un 21,8% del total espanyol.


inversió estrangera

Rànquing Ciutat PROJECTES

1 Londres 1.476

2 Shangai 1.458

3 Hong Kong 1.023

4 París 904

5 Beijing 834

6 Moscow 688

7 New York 500

8 Sao Paulo 498

9 Madrid 496

10 Barcelona 450

11 Mumbai 447

12 Tokyo 445

13 San Francisco 347

14 Frankfurt 319

15 Amsterdam 290

16 Istanbul 257

17 Mexico 198

18 Brusseles 193

19 Berlin 186

20 Seul 185

Nombre de projectes d’inversió

estrangera 2007-2011

Font:KPMG, Global Cities Investment Monitor 2012

• La inversió estrangera productiva a

Catalunya registra 274,4 milions d’euros el

primer trimestre de 2012, i disminueix un -

62,9% respecte al mateix període de 2011.

Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011

el Principat va assolir els dos millors resultats

de la darrera dècada.

• El 2011 Barcelona es posiciona en tercer

lloc en nombre de projectes d’IED entre les

ciutats europees (Ernst&Young, European

Attractiveness Survey 2012)

• Entre 2007 i 2011 l’àrea de Barcelona se

situa entre las deu primeres del món en

atracció de projectes d’inversió estrangera

(KPGM, Global Cities Investment Monitor

2012).


Posicionament internacional com a ciutat de negocis

• Barcelona obté el 9è lloc en atractiu global

segons l’informe de l’Economist Intelligence

Unit: Hot spots "Benchmarking Global City

Competitiveness"(2012). També és 9a. del món

en infraestructures –amb vuit ciutats més-.

• Així mateix, el 2011 registra la tercera posició en

el rànquing mundial d’organització de

congressos i conferències internacionals de

l’International Congress and Convention

Association (ICCA) i es troba entre les 5

primeres per cinquè any consecutiu.

• Barcelona és la quarta destinació europea en

pernoctacions de turistes internacionals i la de

major creixement l’any 2011 (+15%) entre les 10

primeres ciutats, segons l’European Cities

Benchmarking Report 2012.

Posició Ciutat

1 Londres

2 París

3 Roma

4 Barcelona

5 Praga

Principals destinacions d’Europa en pernoctacions

de turistes internacionals. 2011

Font: The European Cities Marketing Benchmarking

Report 2012

1.2.B. Infraestructures i espais productius (1): Port i Aeroport

L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 16.424.130 passatgers el primer semestre de

2012, el que suposa un increment interanual del 3,5%. Amb prop de 3,9 milions d’usaris a

l’agost –la xifra més alta assolida en un mes- el total acumulat dels 8 primers mesos de l’any

al Prat supera ja els 24 milions de viatgers, un 4,4% més que en el mateix període del 2011.

El primer semestre de 2012 es registren descensos en el el tràfic de contenidors (-20,7%) i

en el tràfic de mercaderies (-5,3%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones

embarcades mostra un augment interanual del +14,3%, en consonància amb la bona marxa

de les exportacions.

INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA

Absoluta En %

Nombre de contenidors Port (TEU) 847.973 1.069.391 -221.418 -20,7%

Tones mercaderies Port 20.880.383 22.060.301 -1.179.918 -5,3%

Tones mercaderies Aeroport 47.508,59 49.651,13 -2.143 -4,3%

Nombre de passatgers Aeroport 16.424.130 15.873.852 550.278 3,5%

I SEM 2012 I SEM 2011Variació interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i

Aeroport de Barcelona

1.2.B. Infraestructures i Espais productius (2): Oficines

• Segons dades d’Aguirre Newman, durant el primer semestre de 2012 la contractació bruta en el mercat

d’oficines a Barcelona ha estat menor que la dels dos semestres anteriors (-31% i -21% respecte al primer i

segon semestres de 2011, respectivament) i s’ha retornat als nivells de contractació observats el primer

semestre de 2009.

• Tot i que augmenta lleugerament la superfície d’oficines no ocupada, la taxa de disponibilitat es manté força

estable els últims 2 anys i mig. Aquest resultat es deu a la reducció de l’oferta i un comportament relativament

estable de la contractació en comparació amb Madrid.

• Si s’analitza el comportament dels preus els últims 12 mesos, l’ajust de preus ha estat del -8,3%, i continua el

descens dels preus mitjans i màxims dels lloguers d’oficines que es ve produint des de la segona meitat de

l’any 2008.

Font: AGUIRRE NEWMAN, Informe del mercado de oficinas de

Madrid y Barcelona, juliol 2012.

7,6%

5,5% 5,5%5,8%

7,7%

11,3%

14,2% 13,8% 14,0%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 I sem 2012

Taxa de disponibilitat d'oficines a Barcelona (2004- I sem 2012)

1.2.C. Turisme

• El turisme manté resultats

positius el primer semestre de

2012, i destaca especialment el

fort increment en la despesa de

compra amb targeta de crèdit

dels turistes (+27,1%).

• Pel que fa a les pernoctacions

l’augment és més moderat

(+2,3%), mentre que el nombre

de turistes registra un

increment interanual del +1,3%,

amb el millor registre en un primer

semestre des de l’any 2007. En

canvi, el nombre de creueristes

mostra una variació interanual

negativa (-9,9%).

• La Fira de Barcelona ha celebrat

38 salons i més de 340 activitats

durant el primer semestre de

2012.

2.500.000

2.700.000

2.900.000

3.100.000

3.300.000

3.500.000

3.700.000

I sem 2007 I sem 2008 I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012

Nombre de turistes a Barcelona (2007-2012)(Dades del I semestre)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament

de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona.

INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA

I SEMESTRE 2012

Gener-juny 12

Número de turistes 3.549.888 1,27

Despesa targeta de crèdit (€) 1.075.908.867 27,08

Passatgers creuers 905.145 -9,87

Pernoctacions hoteleres 7.445.209 2,26

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de

l 'Ajuntament de Barcelona a parti r de dades de Turisme de Barcelona i Per 2010, Gremi d'hotels

de Barcelona per Turisme de Barcelona

Variació

2011/2012 (%)

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació

• Durant el primer semestre de 2012 s’han constituït a Barcelona 3.810 societats mercantils, el que suposa un increment del 8,1% respecte al mateix període de 2011. La ciutat ha generat el 8,1% de les constitucions d’aquestes societats d’Espanya i la demarcació en genera el 15,1% .

• El capital subscrit per les societats mercantils constituïdes a Barcelona mostra un fort increment respecte al mateix període de l’any anterior (+86,9%) i assoleix el primer augment d’aquest indicador després de dos anys consecutius de caiguda.

• Barcelona continua registrant el rati

d’empreses creades per 1.000 habitants (2,4) més elevat de les grans àrees urbanes espanyoles el primer semestre de 2012. La província crea 8 societats mercantils per cadascuna que es dissol, rati superior a la mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans entorns urbans de l’estat.

2,0

3,9

3,9

4,3

5,5

6,0

5,8

8,0

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0

Saragossa

Madrid

Espanya

Sevilla

Màlaga

Catalunya

València

Barcelona Prov.

Ratio societats mercantils creades /dissoltes I sem 2012

Nota: Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació a partir de dades de l’INE

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012

Capital subscrit en les societats mercantils constituïdes a Barcelona (en euros) (I sem 2009 - I sem 2012)

Capital subscrit

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (2):

Global Entrepreneurship Monitor (GEM)

* En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos d'activitat)

Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, diversos anys.

Taxa d'activitat emprenedora* per àmbits territorials

8,9

8,9

8,3

6,7

5,5

7,0

8,6

8,4

7,3

6,4

5,0

6,8

7,3

7,6

7,0

5,14,3

5,8

4

5

6

7

8

9

10

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Barcelona Catalunya Espanya

• El 2011 la taxa d’activitat emprenedora

(TEA) de la població resident a la

província de Barcelona se situa en el 7%,

el que suposa un augment de +1,4 punts

percentuals respecte al 2010. Aquest

resultat marca un punt d’inflexió en

l’evolució de la taxa després de quatre

anys consecutius de descens.

• El repunt de l’emprenedoria és

generalitzat i s’observa també en les TEA

de Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) que

registren creixements de +1,8 i +1,5 punts

percentuals, respectivament.

• Barcelona mostra una taxa lleugerament

inferior a la mitjana europea (7,6%), però

se situa per davant de les de Finlàndia

(6,2%), Suècia (5,8%), França (5,7%),

Alemanya (5,6%) o Bèlgica (5,7%).

.

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (3):

Global Entrepreneurship Monitor (GEM)

• El 2011 hi ha hagut més creació que destrucció d’empreses de manera que per cada

emprenedor que va tancar hi havia 1,86 nous emprenedors a Barcelona, mentre que al

conjunt de Catalunya la taxa es va situar en l’1,57. Tot i així, tant la demarcació com el

Principat se situen lluny dels nivells de sostenibilitat emprenedora anteriors a la crisi

• Tant a Barcelona com a Catalunya gairebé 8 de cada 10 de projectes empresarials

s’originen per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (78,2 i 78,5% dels casos,

respectivament), una proporció més elevada que en el cas de la resta d’Espanya (71,6%) o la

Unió Europea (72,8%).

• La principal dificultat per emprendre es troba en el finançament, com a conseqüència de

les restriccions del crèdit bancari. Per aquest motiu, el capital inicial necessari per emprendre

a Catalunya mostra un clar descens, i el 2011 se situa en 35.196€.

• El perfil de l’emprenedor predominant amb estudis superiors a l’AMB no es tradueix en

nivells més elevats d’innovació que permetin optimitzar el capital humà dels

emprenedors.

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (4)

• Segons l’informe Catalonia Life Sciences Report d’Ernst and Young (2012), el Principat és el motor de la

investigació tecnològica mèdica i bio de l'Estat: les empreses catalanes del sector representen el 21% del

total estatal i facturen més de 15.000 milions d’euros, el que suposa el 29,4% de tota la facturació del sector

espanyol l'any 2010. La meitat dels ocupats al sector i de les ciències de la vida a Catalunya treballa en

activitats de R+D.

• Barcelona encapçala el primer semestre de 2012 el rànquing espanyol de sol·licituds dels models d’utilitat

amb el 18,5% del total (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. D’altra banda, el pes de

les patents de la demarcació barcelonina en el conjunt de l’Estat és del 14,1%, només per darrere de Madrid.

Sol·licituds de Models d'Utilitat

Font: Oficina espanyola de patents i marques. MITiC.

0

50

100

150

200

250

300

350

Barcelona

Madrid

Navarra

Sevilla

València

1.2.E. Ciència i tecnologia

• L’European Tech Cities Index de Buck Consultants, que mesura factors de tecnologia i know-how, talent, grandària

de mercat, connectivitat i clima de negocis internacional a les ciutats europees, situa Barcelona en desena posició -

compartida amb Amsterdam- en el top ten del rànquing 2012, que encapçalen París, Londres i Oxford.

• Catalunya ha aconseguit el 2012 14 “Starting Grants“ del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i s’erigeix

novament en capdavantera de l’Estat espanyol, que obté un total de 29 projectes d’excel.lència científica finançats

en aquesta convocatòria. Catalunya se situa en la desena posició Europea per davant de Dinamarca, Àustria o

Finlàndia (amb 13,9 i 8 projectes, respectivament).

.

• La UB i UAB es troben entre les 200 primeres del món en el QS Top University Ranking 2011/2012, font que

classifica Barcelona com la onzena millor ciutat del món pels estudiants universitaris. D’altra banda, les pàgines

web de la UAB i la UPC se situen entre les 100 primeres del món segons el rànquing Web of World Universities.

Paris

Londres

Boston

Melbourne

Viena

Sidney

Zurich

Berlín

Dublín

MontrealBarcelona

Singapur

Múnic

Lió

Xicago

1

3

5

7

9

11

13

15

MILLORS CIUTATS DEL MÓN PER A SER ESTUDIANT. 2012

Font: QS, Best Student cities 2012

1.2.F Mercat laboral (1)

La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball

• Barcelona compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012.

La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-0,3% i prop de 2.800 ocupats) més

moderada que les de Catalunya (-2,0%) i Espanya (-2,3%). Amb tot, l’evolució de l’any 2012 no atura

el procés de destrucció neta de llocs de treball, i l’actual nombre d’afiliats a Barcelona se situa pels

volts del de 2004.

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 II trim 2012

R.G Conjunt de règims

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS.

Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (1986-II trim 2012)

1.2.F. Mercat laboral (2)

• Per grans sectors, el segon

trimestre de 2012 destaca

l’augment interanual dels serveis

(+0,5%) amb 3.320 nous afiliats

mentre que la indústria (-3,2%) i

especialment la construcció (-18,7%)

mantenen la tendència descendent i

perden prop de 2.400 i 6.400

assalariats respectivament.

• Per branques, generen llocs de treball

les activitats financeres i

d’assegurances (+21,3%), l’energia

elèctrica i gas (+6,8%), l’educació

(+2,7%), les activitats immobiliàries

(+2,4%), l’hostaleria (2%). i

l’administració pública (+1,4%). El

darrer trimestre, l’hostaleria, el comerç

i els serveis a les empreses han

guanyat 2.113, 1.451 i 748 assalariats,

respectivament.

Activitat econòmica (CCAE 2009)Afiliació SS II

trim 2012(%) s/total En nombre % En nombre %

TOTAL 841.614 100,00% -4.464 -0,53 -5.435 -0,64

Agricultura, ramaderia i pesca 279 0,03% -124 -30,77 10 3,72

Indústries extractives 49 0,01% -2 -3,92 -4 -7,55

Indústries manufactureres 60.436 7,18% -109 -0,18 -2.630 -4,17

Energia elèctrica i gas 2.416 0,29% 14 0,58 153 6,76

Aigua, sanejament, residus 9.921 1,18% 101 1,03 107 1,09

Construcció 27.733 3,30% -1.203 -4,16 -6.381 -18,70

Comerç i reparacions 125.256 14,88% 1.451 1,17 -2.806 -2,19

Transports i emmagatzematge 39.396 4,68% 166 0,42 -865 -2,15

Hostaleria 61.647 7,32% 2.113 3,55 1.200 1,99

Informació i comunicacions 43.402 5,16% -458 -1,04 -2.329 -5,09

Activ. Financeres i d'assegurances 39.260 4,66% -180 -0,46 6.880 21,25

Activitats immobiliàries 9.768 1,16% 92 0,95 228 2,39

Serveis a les empreses 161.143 19,15% 748 0,47 -721 -0,45

Administració pública 77.467 9,20% -557 -0,71 1.082 1,42

Educació 56.765 6,74% -5.810 -9,28 1.481 2,68

Activ. Sanitàries i serveis socials 79.490 9,44% 634 0,80 33 0,04

Activitats artístiques, recreatives 18.266 2,17% -952 -4,95 -139 -0,76

Altres serveis 23.981 2,85% -422 -1,73 -735 -2,97

Llars ocupen personal domèstic 4.616 0,55% 33 0,72 -4 -0,09

Organismes extraterritorials 323 0,04% 1 0,31 5 1,57

Variació trimestral Variació interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament

d'Empresa i Ocupació de la Generalitat

Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona


• En el darrer any l’afiliació al règim general de la Seguretat Social en sectors de coneixement alt

evoluciona millor que el conjunt de l’ocupació a la ciutat i guanya més de 4.700 assalariats (+1,2%),

gràcies a la bona evolució dels serveis intensius en coneixement.

• Gairebé la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 49,3% del total) són de coneixement alt i

la ciutat és el principal pol de concentració d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,6% del total.

• Entre els serveis intensius de tecnologia punta, la R+D i els serveis de tecnologies de la informació

assoleixen creixements interanuals dels assalariats (del +2,8, i +0,5%, respectivament), mentre que les

telecomunicacions perden 600 efectius.

)

AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Pes Bcn/Cat

SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT II trim 2012 (%)s/total (%) Nombre %

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 7.883 0,9 37,8 -129 -1,61

Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 30.642 3,6 26,1 -940 -2,98

Sectors serveis intensius en coneixement 376.139 44,7 47,6 5.812 1,57

TOTAL AFILIATS CONEIXEMENT ALT 414.664 49,3 44,6 4.743 1,16

Afiliats coneixement baix i no classificats 426.950 50,7 29,9 -10.178 -2,33

TOTAL ASSALARIATS CIUTAT 841.614 100,0 35,7 -5.435 -0,64Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i

Ocupació de la Generalitat

Barcelona Variació Anual


• La taxa d’ocupació a Barcelona segueix

superant la mitjana europea (63,6%) i se

situa al 65,7% el segon trimestre, 9,2 punts

per sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxa

d’activitat a la ciutat assoleix un valor del

79,6%, i es manté en la franja alta de la sèrie

històrica.

• D’altra banda, la taxa d’atur EPA a la ciutat

(17,5 % el segon trimestre) és 3,2 punts

superior a la del segon trimestre de 2011. El

valor d’aquest indicador a Barcelona és

inferior a les taxes de Catalunya i Espanya

en -4,6 i -7,3 punts percentuals,

respectivament, però supera en 6,8 punts la

taxa europea.

• Elevada incidència de l’atur entre els joves,

tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat

(47,1%) és inferior en 4,5 i 6,2 punts

percentuals a les catalana i espanyola,

respectivament.

0

5

10

15

20

25

30

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

I 20

08

II 2

00

8

III 2

00

8

IV 2

00

8

I 20

09

II 2

00

9

III 2

00

9

IV 2

00

9

I 20

10

II 2

01

0

III 2

01

0

IV 2

01

0

I 20

11

II 2

01

1

III 2

01

1

IV 2

01

1

I 20

12

II 2

01

2

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER ÀMBITS TERRITORIALS

Barcelona Catalunya Espanya

TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

II trimestre 2012. En %Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Barcelona 79,6 65,7 17,5

Catalunya 78,0 60,7 22,1

Espanya 75,1 56,5 24,8

Unió Europea* 71,3 63,6 10,7Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de

Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat

* La dada de la Unió Europea és del I trimestre de 2012

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació

de l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l 'Enquesta de Població Activa


L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya

• A finals d’agost Barcelona compta amb 112.381 persones registrades com a aturades a les

oficines del SOC, 1.706 més que el mes anterior.

• La ciutat registra un augment d’aquest indicador respecte a agost de 2011 (+4,4%) més moderat

que els que experimenten la província (+7%), Catalunya (+6,5%) i Espanya (+12%).

• A Barcelona s’han signat 485.350 contractes de gener a agost de 2012. Aquesta xifra suposa

una reducció del -2% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya i

Espanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4% i -5%, respectivament). El 89,3%

dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a

la incerta situació econòmica.


ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICSAgost 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %

TOTAL 112.381 100 4.756 4,42

Agricultura, ramaderia i pesca 523 0,47 3 0,58

Indústries extractives 56 0,05 5 9,80

Indústries manufactureres 10.512 9,35 324 3,18

Energia elèctrica i gas 244 0,22 -10 -3,94

Aigua, sanejament, residus 695 0,62 -9 -1,28

Construcció 12.314 10,96 -157 -1,26

Comerç i reparacions 17.434 15,51 1.437 8,98

Transports i emmagatzematge 3.491 3,11 412 13,38

Hostaleria 9.590 8,53 846 9,68

Informació i comunicacions 4.416 3,93 529 13,61

Activ. Financeres i d'assegurances 1.847 1,64 255 16,02

Activitats immobiliàries 1.071 0,95 25 2,39

Serveis a les empreses 27.504 24,47 214 0,78

Administració pública 1.449 1,29 108 8,05

Educació 5.068 4,51 491 10,73

Activ. Sanitàries i serveis socials 4.666 4,15 155 3,44

Activitats artístiques, recreatives 2.605 2,32 226 9,50

Altres serveis 4.305 3,83 332 8,36

Llars ocupen personal domèstic 663 0,59 115 20,99

Organismes extraterritorials 51 0,05 0 0,00

Sense ocupació anterior 3.877 3,45 -563 -12,68

Var. Interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l ’Ajuntament de

Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la General i tat de Catalunya.

• Per branques, l’agost de 2012 els

serveis a les empreses concentren

una quarta part (24,5%) de l’atur

registrat de la ciutat, seguits del

comerç i les reparacions -que

n’absorbeixen el 15,5%-, la

construcció (11%) i la indústria

manufacturera (9,4%).

• En termes interanuals, l'atur augmenta

significativament a les activitats

financeres i d’assegurances (+16%), la

informació i comunicacions (+13,6%) i

transports i emmagatzematge

(+13,4%). En relació a 2011, cal

destacar com a dada positiva la

reducció de l’atur a la construcció (-

1,3%), i es continua reduint el col·lectiu

d'aturats sense ocupació anterior (-

12,7%).


PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA. AGOST 2012

Sexe Nombre % total Nombre % total Nombre % total Nombre % total

Agost 112.381 - 56.569 50,34% 55.812 49,66% 22.765 20,26%

Var. Agost 2011/2012

Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total

Juny 6.106 5,43% 10.594 9,43% 45.067 40,10% 48.754 43,38%

Var. Juny 2011/2012

Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total

Agost 7.619 6,78% 66.706 59,36% 18.135 16,14% 19.921 17,73%


Durada Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total

Agost 48.922 43,53% 22.626 20,13% 40.833 36,33%


-5,96% 4,02% 11,90%

Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Total Homes Dones Estrangers

4,42% 3,70% 5,16% -1,76%

-7,83%

-5,37% 2,84% 9,68% 9,62%

%Aturats perceptors

59,35%

0,24% 2,41% 11,17% -1,91%

• L’atur masculí (50,3%) predomina sobre el femení (49,7%), tal com ve succeint des de desembre de 2008.

• Els estrangers representen la cinquena part de l’atur registrat a Barcelona (20,3%) i registren una disminució de l’1,8% respecte al mateix període de l’any 2011.

• Per edats,-segons les dades del mes de juny- l’atur juvenil registrat es redueix tant en el col·lectiu de menors de 25 anys com entre els de 25 a 29 anys (-7,8% i -6%, respectivament).

El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a l’agost de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció.


• Els treballadors dels serveis (20%), sense qualificar (18,3%) i els administratius (16,9%) són els grups d’ocupació amb més persones a l’atur. Creix per sobre de la mitjana l’atur dels tècnics/científics i professionals de suport (9,2 i 6,3%) així com els serveis (5,9%).

• Els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys continuen sent els més afectats per la crisi i absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts del total d’aturats (83,5%).

• Per nivell de formació, les persones amb estudis generals continuen representant tres cinquenes parts (el 59,4%) del total d’aturats a la ciutat.

• Pel que fa a la durada de l’atur, el 43,5% d’aturats porten menys de 6 mesos sense feina, més d’una tercera part (el 36,3%) més d’un any i una cinquena part (20,1%) entre 6 i dotze mesos.

ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓAgost 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%) Variació mensual (%)

TOTAL 112.381 100 4,44 1,54

Directius 3814 3,39 1,44 2,12

Tècnics/Científics 15311 13,62 9,18 4,14

Tècnics/Professionals de suport 14138 12,58 6,31 2,99

Administratius 18957 16,87 5,69 1,44

Serveis 22490 20,01 5,88 1,35

Agricultura/Pesca 459 0,41 7,24 -2,13

Treballadors qualificats 12121 10,79 1,23 0,87

Operaris maquinària 4520 4,02 3,08 0,47

Treballadors sense qualificar 20548 18,28 -0,02 -0,38

Altres 23 0,02 -8,00 -4,17

Font: Elaboració de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l ’Ajuntament de Barcelona en base a dades del

Departament d’Empresa i Ocupació de la General i tat de Catalunya.

1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (1)

• Segons l’informe Hot Spots:

Benchmarking Global City

Competitiveness elaborat per

l’Economist Intelligence Unit,

Barcelona ocupa la cinquena posició

del món pel que fa al caràcter

social i cultural juntament amb

Madrid, Londres, Frankfurt, Xicago i

Berlín.

Aquest indicador mesura la

incidència d’una sèrie de factors que

imprimeixen un caràcter dinàmic a la

ciutat, tals com la llibertat

d’expressió i els drets humans,

l’obertura i la diversitat, la seguretat i

la vida cultural vibrant.

Caràcter social i cultural 2012

Rànquing

2012Ciutat

1 Zuric

2 Sydney

2 Nova York

2 Los Angeles

5 Barcelona

5 Madrid

5 Londres

5 Frankfurt

5 Xicago

5 Berlín

11 Viena

11 Toronto

11 París

11 Miami

11 Dublín

16 Vancouver

16 Praga

16 Mont-real

16 Melbourne

16 Amsterdam

Font: Economist Intelligence Unit.

Hot spots, Benchmarking global city competitiveness 2012

1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (2))

• La ciutat és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a l'estalvi d'aigua. El consum d'aigua per

habitant ha estat de 109,5 litres/dia el 2011 -23,4 litres menys que el 1999- el que suposa una reducció

gairebé del 18% i un valor clarament inferior als de Londres (166,50 l/pers/dia), Paris (120 l/pers/dia), Roma (

234 l/pers/dia 2011), Vancouver (320 l/pers/dia), São Paulo (177,8 l/pers/dia) o Nova York, (473,8 l/pers/dia).

• Pel que fa al transport Barcelona destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2011 del

Toronto Board of Trade pel temps moderat de desplaçament de casa a la feina i manté la sisena posició

entre les millors ciutats europees en transport intern, segons l’European Cities Monitor 2011.

178,2169,9 164,9 164,8 165,3

114,5 112,9 110,1 109,8 109,5

2007 2008 2009 2010 2011

Evolució del consum d'aigua a Barcelona (l/habitant per dia)

Consun d'aigua total / habitant Consun d'aigua domèstica / habitant

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament

de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

1.2.H. Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats

• Amb 16.077 empreses i 143.948 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de

l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els seus nivells

d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el

15,1% dels afiliats totals de la ciutat al segon trimestre de 2012 .

• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros d’impacte

econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social

als barris de la ciutat.

COMERÇ A BARCELONA

Comerç (II tr. 2012)

Nombre d'empreses 16.077

Llocs de treball 143.948

Mercats municipals

alimentació 39

especials 4

Nombre establiments 2.785

Superfície total 208.465 m2

Facturació* 22.658,00 €

*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010

Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

1.2.H. Proximitat i cohesió social (2): l’atur per districtes

Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Juny 2012

• Pel que fa a la distribució

territorial, la taxa d’atur registrat

estimada mostra una clara

correlació negativa amb el nivell

de renda del districte: així, les

taxes d’atur més elevades es

localitzen a Nou Barris i Ciutat

Vella -els districtes de renda

familiar més baixa- que superen

en 4,4 i 3,1 punts percentuals,

respectivament, la mitjana de la

ciutat (14,0%).

• També els districtes de Sant

Martí, Sant Andreu, Horta-

Guinardó i Sants-Montjuïc –tots

ells amb taxes compreses entre el

14,4 i el 15,2%- queden per sobre

de la mitjana de Barcelona.

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades

del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.

1.2.H. Proximitat i cohesió social (3)

• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueix de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant els primers vuit mesos de 2012 aquest indicador es manté entre el 58,4 i el 60%, i la darrera dada disponible (agost) és del 59,4%. Aquest fet està relacionat amb l’increment de l’atur de llarga durada, que representa el 36,3% del total.

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de

dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

Ge

ne

r 2

00

9

Feb

rer

20

09

Mar

ç 2

00

9

Ab

ril 2

00

9

Mai

g 2

00

9

Jun

y 2

00

9

Julio

l 20

09

Ago

st 2

00

9

Sete

mb

re 2

00

9

Oct

ub

re 2

00

9

No

vem

bre

20

09

De

sem

bre

20

09

Ge

ne

r 2

01

0

Feb

rer

20

10

Mar

ç 2

01

0

Ab

ril 2

01

0

Mai

g 2

01

0

Jun

y 2

01

0

Julio

l 20

10

Ago

st 2

01

0

Sete

mb

re 2

01

0

Oct

ub

re 2

01

0

No

vem

bre

20

10

De

sem

bre

20

10

Ge

ne

r 2

01

1

Feb

rer

20

11

Mar

ç 2

01

1

Ab

ril 2

01

1

Mai

g 2

01

1

Jun

y 2

01

1

Julio

l 20

11

Ago

st 2

01

1

Sete

mb

re 2

01

1

Oct

ub

re 2

01

1

No

vem

bre

20

11

De

sem

bre

20

11

Ge

ne

r 2

01

2

Feb

rer

20

12

Mar

ç 2

01

2

Ab

ril 2

01

2

Mai

g 2

01

2

Jun

y 2

01

2

Julio

l 20

12

Ago

st 2

01

2

Evolució dels perceptors de prestacions d'atur a Barcelona (2009-12) (% s/total)

2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona

Indicadors pressupostaris 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10

Ingressos corrents 2.233.598 2.287.990 2.340.256 2,3% 2,4%

Despeses corrents 1.773.448 1.789.956 1.848.104 3,2% 0,9%

Estalvi brut 460.150 498.034 492.152 -1,2% 8,2%

% Estalvi brut s/ingressos corrents 20,6% 21,8% 21,0% -3,4% 5,7%

Ingressos no financers 2.422.951 2.389.294 2.383.155 -0,3% -1,4%

Despeses no financeres 2.506.884 2.321.188 2.318.014 -0,1% -7,4%

Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.412 -13.111

Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.306 52.030

% CNF s/ Ingressos no financers -12,4% -16,7% 2,2%

% CNF s/ Ingressos no financers(excloses liquidacions negatives PIE)

-8,5% -4,7% 0,6%

Endeutament 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10

Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%

% Endeutament s/ ingressos corrents 53,7% 47,6% 49,8%

Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%

Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal (1) 1.464.405 1.346.790 1.367.175 1,5% -8,0%

(1) Dades de l'exercici 2012 reals a 31/8/2012

Qualificacions creditícies abr-12 Actual

Standard&Poor's A (-) BBB+ (-)

Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa'

Fitch A (-) BBB (-)

Moody's En revisió En revisió

Font: Direcció de Finançament de l'Ajuntament de Barcelona

* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la

qualificació del deute sobirà.

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i...

News & Politics

Transcript of Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i...