Barcelona, Abril de 2013

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona

per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació

Ajuntament de Barcelona

Resum executiu

• La recessió s’estén a la zona euro, però mostra major intensitat a Catalunya i Espanya. L’elevadaincertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agentseconòmics, mentre es manté la contracció creditícia.

• La internacionalització de l’economia de Barcelona es confirma el 2012 com el seu principal motord’activitat. En particular, cal destacar que les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona assoleixen unnou màxim històric i la mantenen com a primer territori exportador d’Espanya (amb el 20,2% del total).

• El turisme manté el nivell de visitants del 2011, augmenten les pernoctacions i la despesa del turismeinternacional amb targeta de crèdit i l’Aeroport supera el 35 milions de passatgers. En canvi, la inversióestrangera productiva a Catalunya es redueix (-13,8%) seguint la tendència global.

• En el conjunt de l’any 2012 augmenten tant el nombre de societats mercantils constituïdes a la ciutatcom el capital subscrit de les mateixes. El nombre total d’empreses a la ciutat es redueix en un -1,8%.

• En un context de reducció de la despesa global en R+D, destaquen la recent concessió de 9 AdvancedGrants a Catalunya i el reconeixement internacional de les escoles de negocis de Barcelona.

• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors deBarcelona reflecteixen un ajust més suau que a Catalunya i Espanya. És compten 115.154 aturatsregistrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 19%, essent especialment elevada entre els joves. Ladestrucció de llocs de treball porta l’afiliació a la Seguretat Social al nivell de 2003.

• El descens de la renda familiar en termes reals, el creixement de l’atur de llarga durada, l’augment de lataxa de risc a la pobresa i les dificultats de moltes famílies per arribar a fi de mes suposen un toc d’atenciópel que fa a la cohesió social.

2

Índex

• 1. Entorn macroeconòmic i conjuntural

• 2. L’economia de Barcelona

A. Internacionalització de l’economia

B. Infraestructures productives

C. Turisme

D. Empresa, emprenedoria i innovació

E. Ciència i tecnologia

F. Mercat laboral

G. Proximitat i cohesió social

• 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

• 4. Perspectives pel 2013

3

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)

La recessió s’intensifica en la segona part del 2012

• La crisi de la zona euro –que tanca l’any amb una contracció del PIB del -0,4% en termes

interanuals- desaccelera el creixement de l’economia mundial i modera el dinamisme de les

economies emergents, mentre els EUA i Japó mantenen el creixement de l’activitat al voltant del 2%.

• En aquest context, el PIB català del III i IV trimestres presenta una reducció interanual del -1,6 i

el -1,8%, respectivament -similar a la de l’espanyol- i tanca el 2012 amb una caiguda del -1,3% en el

conjunt de l’any. La contracció de la demanda interna redueix l’activitat a tots els sectors productius

malgrat l’aportació positiva del sector exterior, que redueix sensiblement el dèficit comercial.

Taxa de creixement interanual del PIB (%)(Corregit d'estacionalitat)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

IV tr. 2004 IV tr. 2005 IV tr. 2006 IV tr. 2007 IV tr. 2008 IV tr. 2009 IV tr. 2010 IV tr. 2011 IV tr. 2012

Catalunya

Espanya

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)

Es redueix la prima de risc, però la crisi del deute sobirà i l’ajust fiscal segueixen

condicionant les decisions dels agents econòmics

Després de la relaxació de les tensions monetàries i la pressió sobre l’euro a partir de

l’estiu –gràcies a una actuació decidida del BCE per refermar la viabilitat de la moneda única-,

la recent crisi de Xipre obre una nova fase d’inestabilitat financera.

El procés de consolidació fiscal que estan desenvolupant el Govern central i les Comunitats

Autònomes continuarà amb intensitat el 2013, per tal d’assolir els objectius de dèficit públic

actualment en negociació.

Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però la càrrega financera

que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg termini. La morositat a nivell espanyol

ja supera el 10% (pel que fa a la taxa global) i el 16% en el cas de les activitats productives.

La taxa d’estalvi de les famílies a Espanya minva per tercer any consecutiu i assoleix el 8,2%

de la renda disponible el 2012, 2,8 punts menys que l’any anterior i gairebé 10 menys que el

2009.

Mentre el procés de reestructuració, recapitalització i sanejament de balanços del

sistema bancari segueix el seu curs, el crèdit viu al sector privat concedit per les entitats

financeres a Catalunya s’ha reduït un -4,7% en termes interanuals el 2012. El ritme de

contracció del crèdit s’intensifica durant l’any i afecta especialment el destinat a activitats

productives.

5

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)

Persisteix la debilitat de la demanda interna

• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,7% -en termes nominals- al llarg del 2012, més

suau que el que registren a nivell espanyol (-3,9%).

• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i el 2012 es redueix en un -12,2% en termes

interanuals a Barcelona. El primer trimestre de 2013 es suavitza la caiguda (-8,2%)

• La província de Barcelona tanca el 2012 amb una variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) del 3,8%,

clarament superior a la registrada a a la Unió Europea (2,2%) i Espanya (2,9%) i similar a la de Catalunya (3,6%).

Índex general de vendes* del comerç minoristaVariació interanual (en %)

* A preus corrents

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i

Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE

-8,00%

-6,00%

-4,00%

-2,00%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Espanya Catalunya

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)

Contracció de l’activitat industrial

• L’evolució de l’índex de producció industrial(IPI) en el conjunt del 2012 mostra unareducció a Catalunya (-2,7%) més moderadaque al conjunt d’Espanya (-5,9%), seguint latendència a la baixa comuna a la zona euro.

• La inversió en béns d’equipament aCatalunya millora la seva evolució al segonsemestre i tanca el 2012 amb un retrocésmoderat (-0,8%) a causa de la contracció del’activitat, les restriccions creditícies i lesexpectatives poc favorables.

• El grau d’utilització de la capacitatproductiva augmenta significativament elquart trimestre de 2012 i se situa en un 70%, elmés elevat des del segon trimestre de 2011.

• La producció d’un nou model de turisme del’empresa NISSAN a la Zona Franca generarà1.000 llocs de treball directes i 3.000 indirectesi reforça la competitivitat del clusterautomobilístic metropolità.

Índex de producció industrial a Catalunya (IPI) Variació interanual per trimestres

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,

Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE

1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)

El clima empresarial acusa la

feblesa de la demanda

En l’Enquesta de Clima

Empresarial de l’AMB del quart

trimestre del 2012 la marxa dels

negocis és qualificada

majoritàriament de dolenta -amb

percentatges propers als del III

trimestre- i el clima s’estabilitza en

registres similars als del 2009. Tant

la marxa del negoci com la facturació

evolucionen desfavorablement a

tots els sectors productius, amb

l’única excepció de la indústria

exportadora.

La feblesa de la demanda continua

sent el principal factor limitador de la

bona marxa dels negocis.

Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB

(Saldos, en %)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

I .09 II I I I IV I .10 II I I I IV I .11 II I I I IV I .12 II I I I IV

1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)

Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari

• La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 25.975 transaccions el 2012després de reduir-se un -14,9% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un-8,9 i un -11,3% respectivament. Els dos primers mesos de 2013 la compravenda d’habitatgesaugmenta pels volts d’un 20% a la província de Barcelona, i també creix a Catalunya i Espanya peròamb menor intensitat ( un 14,8% i un 18,1%, respectivament).

• Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies i l’atonia del mercat mantenen el procés ded’ajustament de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en3.217 €/m2 el desembre, un -9,3% menys que el mateix mes de 2011.

COMPRAVENDA D'HABITATGE 2012

Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà

BCN província 25.975 9.053 16.922 -14,9 -21,9 -10,6

Catalunya 42.888 17.053 25.835 -8,9 -14,1 -5,1

Espanya 319.058 158.074 160.984 -11,3 -9,3 -13,2

2012 Variació 2012/2011 (%)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa

i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.

2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (1)

Nou rècord exportador

• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 45.034,4M d’euros

l'any 2012, el que suposa el màxim de la sèrie històrica disponible i un increment

interanual del +6,4%, que gairebé duplica la mitjana espanyola (+3,4%).

• La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat

espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,2%) del total.

• L’any 2012 es compten 40.843 empreses exportadores a la demarcació de Barcelona, el que

representa un 30% del total espanyol.

* Dades provincials

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades

del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

10.000,0

15.000,0

20.000,0

25.000,0

30.000,0

35.000,0

40.000,0

45.000,0

50.000,0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

EXPORTACIONS DE L'ÀREA DE BARCELONA*1995-2012 (Milions d'Euros)

2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (2)

• Barcelona genera el 26,5% de les exportacions

espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut

tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a

l’exterior de la demarcació és de prop del 60% del

total.

• El sector químic representa prop de la quarta

part de les vendes a l’exterior de la província

de Barcelona (23,9%) durant el 2012 -amb un

volum superior als 10.700 milions d’euros-, seguit

dels béns d’equip i maquinària i de l’automoció

(amb el 19 i 18,4% del total, respectivament).

• La major part de les exportacions de l'àrea de

Barcelona (el 57,4%) es destinen a la Unió

Europea, però creix amb especial intensitat

l’intercanvi amb les economies emergents, i

Àsia guanya pes relatiu (s’acosta al 10% del

total de les vendes exteriors). Per països, les

vendes a Brasil, Xina i Japó creixen més del 30%.

2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (3)

• Les importacions de l’àrea de Barcelona

assoleixen un volum de 54.039,6M d’euros

l'any 2012, un -5,5% menys que el 2011 i el

21,3% del total espanyol.

• La UE (55,4%) és la zona preferent quant a la

compra exterior. Per la seva part, Àsia ja

representa més de la cinquena part (23%) de

les compres externes.

• Per grups de productes,encapçalen el rànquing

importador el sector químic i els béns d’equip i

maquinària industrial (amb un 21,6 i un 19,5%

del total, respectivament).

• La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona

creix 9 punts l’any 2012 i se situa en el 83,3%, el

valor més elevat de la sèrie disponible.

• El 2012 les vendes de Catalunya a la resta del

món (54,3% de les adreçades a l’exterior)

superen les dirigides a la resta d’Espanya (un

45,7%), seguint la tendència iniciada l’any 2010.

El saldo comercial positiu del Principat amb la

resta de l’Estat (+23.168 M€) es manté similar al

d’anys anteriors.

Quocient Exportacions/ Importacions per un territori i període de temps determinat.

Font: Elaboració del departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de

l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat

50,00%

55,00%

60,00%

65,00%

70,00%

75,00%

80,00%

85,00%

90,00%

199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012

Taxa de Cobertura* de l'àrea de Barcelona

2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (4)

• El Mori Global Power Index -que compara 40

grans ciutats competitives del món- inclou per

primera vegada Barcelona i li atorga el 13è

lloc després d’analitzar indicadors econòmics

(on obté el lloc 36), de R+D (24), d’Interacció

cultural (6), de qualitat de vida (8), medi

ambient (11) i accessibilitat(15).

• Barcelona obté el lloc número 17 entre 69

ciutats a l’Índex de prosperitat global 2012

(UN/Habitat), basat en les dimensions de

productivitat, qualitat de vida, infrastructures,

medi ambient i equitat.

• Segons el rànking Top Global Fashion

Capital, Barcelona ocupa la tercera posició

com a capital de la moda a partir de l’anàlisi de

la freqüència, l’ús contextual i l’aparició a

Internet, blogs, media i xarxes socials.

POSICIÓ CIUTAT

1 Londres

2 Nova York

3 París

4 Tokio

5 Singapur

6 Seúl

7 Amsterdam

8 Berlín

9 Hong Kong

10 Viena

11 Beijing

12 Frankfurt

13 Barcelona

14 Xangai

15 Sydney

16 Estocolm

17 Osaka

18 Zuric

19 Brussel·les

20 Copenhaguen

21 Toronto

22 Madrid

23 Los Angeles

24 Vancouver

25 Istanbul

MORI GLOBAL POWER INDEX

2012

Font:Mori Global Power City Index.

Institute of Urban Strategies. The Mori

Memorial Foundation

2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (5)

• La inversió estrangera productiva a Catalunya registra 2.602,9 M€ el 2012, i disminueix un -13,8% en

termes interanuals. Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011 el Principat va assolir els dos millors

resultats de la darrera dècada, i que a nivell global la IED s’ha reduït un 18% el 2012 –segons l’UNCTAD-

degut a la incertesa que pesa sobre l’economia mundial.

• En el mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 1.239,7 M. d’Euros, el que suposa una

caiguda del -54% respecte a l’any anterior.

• Barcelona se situa entre les 10 àrees urbanes del món que han rebut major nombre de projectes d’inversió estrangera en el període 2008-

2012 (KPMG,Global Cities Investment Monitor 2013).

INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA I ESPANYA. En milions d'€

2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%)

Catalunya 2.602,94 -13,76% 19,3%

Espanya 13.460,45 -43,00% -

INVERSIÓ CATALANA I ESPANYOLA A L'ESTRANGER. En milions d'€

2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%)

Catalunya 1.239,72 -54,02% 11,3%

Espanya 10.997,26 -62,49% -

Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis

de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació

de l'Ajuntament en base a dades del

Ministerio de Economía y Competitividad

2.B Infraestructures i espais productius: Port i Aeroport

• L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 35.145.176 passatgers el 2012, el que suposa un

màxim històric i un increment interanual del 2,2% que contrasta amb la reducció que

experimenta el conjunt d’aeroports de la xarxa d’AENA (-5%). Actualment, el Prat concentra prop

de la meitat dels passatgers que viatgen d’Espanya a Àsia. El primer trimestre de 2013 es

redueix el tràfic de passatgers (-4,7%).

• Durant 2012 es registren descensos en el tràfic de contenidors (-13,7%) i en el tràfic de

mercaderies (-3,6%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones embarcades mostra

un augment interanual del +13,1%, en consonància amb l’evolució de les exportacions.

INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA 2012

Absoluta En %

Nombre de contenidors Port (TEU) 1.756.429 -278.264 -13,7%

Tones mercaderies Port 41.487.423 -1.560.285 -3,6%

Absoluta En %Tones mercaderies Aeroport 96.520 -53 -0,1%

Nombre de passatgers Aeroport 35.145.176 746.950 2,2%Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona

en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona

2012Variació interanual

2012Variació interanual

2.C Turisme

• El turisme assoleix nous màxims

històrics de visitants i

pernoctacions el 2012, tot i la

clara reducció de la demanda

interior.

• Destaca el fort increment en la

despesa de compra amb targeta

de crèdit dels turistes (+25,4%),

augmenten més moderadament les

pernoctacions (+2,6%) i els

turistes (+0,7%), i el de

creueristes mostra una reducció

interanual del -9,4%. Els dos

primers mesos de 2013 el nombre

de visitants es redueix (-8,3%).

• La Fira de Barcelona ha celebrat

61 salons i facturat 114,9 M€ el

2012, un +12,9% més que el 2010.

5.800.000

6.000.000

6.200.000

6.400.000

6.600.000

6.800.000

7.000.000

7.200.000

7.400.000

7.600.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució del nombre de turistes a Barcelona2007-2012

INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA 2012

Número de turistes 7.440.113 49.335 0,66

Pernoctacions hoteleres 15.931.932 402.714 2,59

Despesa targeta de crèdit (€) 2.384.477.371 482.915.179 25,40

Passatgers creuers 2.408.634 -250.057 -9,41

Variació

2011/2012 (%)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i

Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona

Absoluta 2012

2.D Empresa, emprenedoria i innovació (1)

• El 2012 s’han constituït a Barcelona 6.733societats mercantils, el que suposa unincrement del 4,9% respecte al 2011 i laxifra més alta en quatre anys, tot i quel’evolució d’aquest indicador es ralenteixdurant el segon semestre.

• El capital subscrit per les societatsmercantils constituïdes a Barcelona creix enun 37,1% en termes interanuals i assoleix elprimer augment després de dos anysconsecutius de caiguda.

• Barcelona continua registrant el ratid’empreses creades per 1.000 habitants(4,2) més elevat de les grans àrees urbanesespanyoles el 2012.

• La província crea 6,5 societats mercantilsper cadascuna que es dissol, rati superiora la mitjanes catalana, espanyola i d’altresgrans entorns urbans de l’estat.

*Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial.

Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE

2,4

3,7

3,8

4,3

5,1

5,2

5,1

6,5

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0

Saragossa

Madrid

Espanya

Sevilla

Màlaga

Catalunya

València

Barcelona Prov.

Ratio societats mercantils creades /dissoltes* 2012

2.D Empresa, emprenedoria i innovació (2)

• Segons el Directorio Central de Empresasde l’INE, Barcelona compta amb 171.796empreses l’any 2012, de les quals70.916 tenen assalariats i 100.880 no.

• Respecte a gener de 2011 es registra unareducció del teixit empresarial del -1,8% a Barcelona, un resultat similar alsde la província, Catalunya i Espanya (-1,6%)

• Per sectors, les empreses dels serveisa les empreses representen una quartapart i el comerç i reparacions unacinquena part del total. A continuació,els serveis col·lectius (educació, sanitat iserveis socials) i la construccióabsorbeixen cadascun un 10% de lesempreses.

*Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial.

•Els serveis a les empreses contenen activitats professionals, científiques i tècniques i activitats administratives i serveis auxiliars.

•Nota: Les dades de Barcelona poden tenir un marge d'error més gran que la dels altres àmbits territorials

Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE

EMPRESES A BARCELONA I ALTRES ÀMBITS TERRITORIALS. 2012

AMB ASSALARIATS SENSE ASSALARIATS TOTAL TOTAL

Barcelona 70.916 100.880 171.796 -1,8%

Bcn província 187.337 258.810 446.147 -1,6%

Catalunya 256.366 335.826 592.192 -1,6%

Espanya 1.434.630 1.764.987 3.199.617 -1,6%

GENER 2012VARIACIÓ

2011/2012

0%

2%

3%

3%

4%

4%

5%

6%

7%

10%

10%

20%

25%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

Energia i aigua

Activitats financeres i d'assegurances

Activitats artístiques, culturals i de lleure

Informació i comunicacions

Industria

Altres serveis

Transports i emmagatzematge

Hostaleria

Activitats immobiliàries

Construcció

Educació, sanitat i serveis socials

Comerç i reparacions

Serveis a les empreses *

ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS ECONÒMICS

BARCELONA. Gener de 2012 (% s/ total)

2.D Empresa, emprenedoria i innovació (3)

• Catalunya es manté el 2011 com la Comunitat Autònoma amb major nombre d’empreses que efectuen

activitats innovadores a Espanya, amb 4.543 companyies que suposen més de la cinquena part (22,2%)

del total. El Principat genera més de la cinquena part de la despesa estatal en innovació (23,1%) -la

contribució més elevada dels últims sis anys- , i és la segona Comunitat en aquest indicador després de Madrid.

• La despesa en innovació empresarial el 2011 a Catalunya va assolir un volum de 3.407,5 milions d’euros,

després de disminuir un 6,4% en termes interanuals.

2003-2011

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'INE

EVOLUCIÓ DE LES DESPESES TOTALS EN ACTIVITATS INNOVADORES A

CATALUNYA, EN MILIONS D'EUROS

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

• El 2012 Barcelona

encapçala el rànquing

espanyol de sol·licituds dels

models d’utilitat amb el

18,8% del total (dades

provincials), per davant de

Madrid, Navarra o València. El

pes de les patents de la

demarcació barcelonina en el

conjunt estatal és del 14,5%,

només per darrere de Madrid.

2.E Ciència i tecnologia

• De les 300 Advanced Grants 2012 de l’European Research Council concedides a investigadors, 9

treballen a Catalunya – i representen el 60% de les beques concedides a l’Estat espanyol-, demostrant

un cop més la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya. A nivell europeu el Principat se situa per

darrere del Regne Unit, França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Israel i Itàlia i comparteix la vuitena

posició amb Dinamarca

• ESADE i IESE continuen en posicions destacades en els rànquings sobre escoles de negocis recents

publicats pel Financial Times i ocupen les posicions 8a. i 3a. d’Europa i els llocs 7è. i 22è. del món,

respectivament, al rànquing Global MBA 2013.

Rànquing Mundial

2013Escola de negocis Ciutat

Ranking

Europeu

4 London Business School Londres 16 Insead Fontainebleau 27 Iese Business School Barcelona 3

11 IE Business School Madrid 4

16 University of Cambridge: Judge Cambridge 5

19 IMD Lausana 6

21 HEC Paris Paris 7

22 Esade Business School Barcelona 8

24 University of Oxford: Saïd Oxford 9

28 Warwick Business School Warwick 10

Font: Financial Times. Global MBA Ranking.

MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS

2.E Ciència i tecnologia (2)

• La inversió total en R+D realitzada a Catalunya l’any 2011 ha estat de 3.104M d'€, xifra que

suposa un descens interanual del -3,8%. El Principat es manté com la segona comunitat

autònoma del rànquing, amb més d’una cinquena part de la inversió total (21,9%) i prop de la

quarta part (23,5%) de la inversió empresarial en R+D de l’Estat.

• La ràtio d’inversió en R+D/PIB se situa en l’1,55% -0,08 punts percentuals menys que el

2010- i segueix lluny de l'objectiu europeu del 3%, tot i que supera la mitjana espanyola

(1,33%).

• El nombre d’investigadors s’ha reduït en un -4,1% respecte a l’any anterior i se situa en

44.456 persones el 2011.

• Barcelona ocupa les posicions 13 i 19 en el rànquing mundial de ciutats innovadores 2011 de

la Global Innovation Agency 2thinknow que encapçalen Boston, San Francisco i París, i guanya

2 i 7 posicions respectivament, en relació al rànquing de 2010. Aquest índex mesura la

capacitat de generar productes, processos, serveis i altres innovacions en l’economia urbana.

2.F Mercat laboral (1): La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs

de treball, però segueix la destrucció neta d’ocupació

• Barcelona compta amb 969.093 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el quart trimestre de

2012. La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-2,3% i 23.138 ocupats) més

moderada que les de Catalunya (-4,2%) i Espanya (-4,6%).

• El procés en curs de destrucció neta de llocs de treball situa l’actual nombre d’afiliats a Barcelona

pels volts del de 2003.

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS

Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona. 1986-2012

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

I trim

2012

II tr

im 2

012

III t

rim

2012

IV trim

2012

R.G Conjunt de règims

2.F Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics

• En el darrer any perden

assalariats tant els serveis (-

2,4%) com la indústria (-6,1%) i

especialment la construcció (-

18,6%).

• Per branques, generen llocs de

treball les activitats

immobiliàries (+2,8%) i la sanitat

(+0,8%), mentre que el comerç,

els serveis a les empreses i

l’administració pública perden

més de 3.000 assalariats

cadascun.

Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona

Activitat econòmica (CCAE 2009)Afiliació SS IV

trim 2012(%) s/total En nombre % En nombre %

TOTAL 824.745 100,00% -5.297 -0,64 -28.387 -3,33

Agricultura, ramaderia i pesca 269 0,03% -1 -0,37 48 21,72

Indústries extractives 41 0,00% -7 -14,58 -9 -18,00

Indústries manufactureres 58.467 7,09% -926 -1,56 -3.659 -5,89

Energia elèctrica i gas 2.298 0,28% -32 -1,37 -190 -7,64

Aigua, sanejament, residus 9.459 1,15% -586 -5,83 -679 -6,70

Construcció 24.561 2,98% -1.123 -4,37 -5.605 -18,58

Comerç i reparacions 123.977 15,03% 509 0,41 -3.907 -3,06

Transports i emmagatzematge 38.295 4,64% -1.403 -3,53 -1.327 -3,35

Hostaleria 59.840 7,26% -3.162 -5,02 -532 -0,88

Informació i comunicacions 42.249 5,12% -877 -2,03 -2.108 -4,75

Activ. Financeres i d'assegurances 38.797 4,70% -193 -0,49 -1.039 -2,61

Activitats immobiliàries 9.747 1,18% 65 0,67 264 2,78

Serveis a les empreses 155.094 18,81% -6.152 -3,82 -3.387 -2,14

Administració pública 74.463 9,03% 4.673 6,70 -3.219 -4,14

Educació 59.082 7,16% 2.445 4,32 -2.490 -4,04

Activ. Sanitàries i serveis socials 80.402 9,75% 396 0,49 677 0,85

Activitats artístiques, recreatives 18.856 2,29% 1.033 5,80 -403 -2,09

Altres serveis 23.894 2,90% 167 0,70 -859 -3,47

Llars ocupen personal domèstic 4.640 0,56% -118 -2,48 44 0,96

Organismes extraterritorials 314 0,04% -5 -1,57 -7 -2,18Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i

Ocupació de la Generalitat

Variació interanualVariació trimestral

2.F Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt

• Més de la meitat dels llocs de treball a

la ciutat de Barcelona (el 53,1%) són

de coneixement alt i la ciutat és el pol

central d’aquestes ocupacions a

Catalunya, amb el 44,1% del total.

• L’afiliació en sectors intensius en

coneixement a la ciutat experimenta una

reducció (-2,9%) més suau que la del

conjunt de l’economia (-3,3%) durant

el 2012.

• La celebració del Mobile World

Congress i el projecte de llegat

industrial (legacy) vinculat a la

designació de Barcelona com a Mobile

World Capital suposen una oportunitat

estratègica per a posicionar la ciutat

com a referent en l’àmbit tecnològic.

4%

49%

47%

Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona per intensitat de coneixement 2012*

Indústria d'alt i mitjà nivell tecnològic

Serveis intensius en coneixement

Coneixement baix

* Dades del IV trimestre, en % de l’afiliació total.Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,

Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades del Departament

d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

2.F Mercat laboral (4): creix la taxa d’atur, i la taxa d’ocupació

se situa al 64,3%

• La taxa d’ocupació a Barcelona se

situa al 64,3% el quart trimestre, 8,9

punts per sobre de l’espanyola. La taxa

d’activitat a la ciutat (79,3%) es manté

en la franja alta de la sèrie històrica.

• La taxa d’atur EPA a la ciutat (19% el

quart trimestre) ha crescut en 1,8 punts

el darrer any. El valor d’aquest indicador

a Barcelona és inferior als de Catalunya

i Espanya en -5,1 i -7,2 punts

percentuals, respectivament, però

superior en 8,2 punts a la taxa europea.

• Elevada incidència de l’atur entre els

joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a

la ciutat (44,4%) és inferior en 7,8 i 10,8

punts percentuals a les catalana i

espanyola, respectivament. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de

Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

26

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

I 2008

II 2008

III 2

008

IV 2

008

I 2009

II 2009

III 2

009

IV 2

009

I 2010

II 2010

III 2

010

IV 2

010

I 2011

II 2011

III 2

011

IV 2

011

I 2012

II 2012

III 2

012

IV 2

012

Evolució de la taxa d'atur per àmbits territorials

Barcelona Catalunya Espanya

TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

IV trimestre 2012. En %

Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Barcelona 79,3 64,3 19,0

Catalunya 77,9 59,1 24,1

Espanya 75,0 55,4 26,2

Unió Europea 72,0 64,2 10,8Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de

Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat

2.F Mercat laboral (5): L’atur registrat augmenta a Barcelona

en menor mesura que a Catalunya i Espanya

• Barcelona tanca el mes de març amb 115.154 persones registrades com a aturades a les

oficines del SOC, el que suposa el valor més elevat des de 2005, any d'inici de la sèrie estadística

disponible. Respecte a febrer es registra un augment de 218 persones en atur.

• La ciutat registra un augment interanual d’aquest indicador (+1,4%) inferior als de Catalunya

(+4,3%), la província de Barcelona (+4%) i Espanya (+6%) i sensiblement més moderat que el de

març de 2012 (+4%).

• A Barcelona s’han signat 742.580 contractes el 2012. Aquesta xifra suposa una reducció del -

3,9% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya i Espanya el mateix

indicador cau de forma més acusada (-4,2% i -4,6%, respectivament). El 88,7% dels contractes

signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a la incerta situació

econòmica.

• La contractació acumulada en els tres primers mesos de l’any a la ciutat ha crescut en un

+3,7% respecte al 2012, resultat que mostra una evolució més favorable que les de Catalunya

(+1%) i –en particular- el conjunt d’Espanya (-2,1%). Cal destacar el significatiu increment

interanual de la contractació indefinida a la ciutat (+22,5%),quan a nivell estatal experimenta una

lleugera reducció (-0,7%).

2.F Mercat laboral (6): Atur registrat per sectors

ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICSDesembre 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %

TOTAL 112.192 100 3.568 3,28

Agricultura, ramaderia i pesca 549 0,49 66 13,66

Indústries extractives 52 0,05 -5 -8,77

Indústries manufactureres 10.263 9,15 131 1,29

Energia elèctrica i gas 225 0,20 -66 -22,68

Aigua, sanejament, residus 793 0,71 33 4,34

Construcció 11.976 10,67 -519 -4,15

Comerç i reparacions 17.536 15,63 1.317 8,12

Transports i emmagatzematge 3.894 3,47 542 16,17

Hostaleria 10.701 9,54 755 7,59

Informació i comunicacions 4.402 3,92 461 11,70

Activ. Financeres i d'assegurances 1.716 1,53 31 1,84

Activitats immobiliàries 1.106 0,99 60 5,74

Serveis a les empreses 27.570 24,57 285 1,04

Administració pública 1.388 1,24 84 6,44

Educació 3.983 3,55 312 8,50

Activ. Sanitàries i serveis socials 4.860 4,33 210 4,52

Activitats artístiques, recreatives 2.442 2,18 175 7,72

Altres serveis 4.178 3,72 117 2,88

Llars ocupen personal domèstic 881 0,79 207 30,71

Organismes extraterritorials 44 0,04 0 0,00

Sense ocupació anterior 3.633 3,24 -645 -15,08

Var. Interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en

base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

• El 2012 l’atur registrat es redueix

a la branca d’energia elèctrica i

gas (-22,7%) i la construcció (-

4,2%), i augmenta amb

moderació als serveis a les

empreses, les indústries

manufactureres i les activitats

financeres i assegurances

(+1%,+1,3% i +1,8%,

respectivament).

• A la resta de sectors creix de

forma significativa, destacant el

seu increment als transports i

emmagatzematge (+16,2%), la

informació i comunicacions

(11,7%), l’educació (+8,5%), el

comerç i reparacions (+8,1%), les

activitats artístiques (7,7%) i

l’hostaleria (+7,6%).

2.F Mercat laboral (7): Perfil de l’aturat a Barcelona

El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a desembre de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció.

PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA.

DESEMBRE 2012

Sexe/Nacionalitat Total % total Homes % total Dones % total Estrangers % total

Desembre 112.192 100,00% 57.062 50,86% 55.130 49,14% 22.841 20,36%

Var. Des . 2011/2012

Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total

Desembre 5.676 5,06% 10.437 9,30% 45.479 40,54% 50.600 45,10%

Var. Des . 2011/2012

Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total

Desembre 7.546 6,73% 67.211 59,91% 18.397 16,40% 19.038 16,97%

Var. Des . 2011/2012

Durada/ Perceptors Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total

Desembre 48.274 43,03% 21.135 18,84% 42.783 38,13%

Var. Des . 2011/2012

3,28% 1,82% 4,85% -5,05%

-16,11% -9,11% 1,68% 10,85%

-8,22% 0,84% 11,61% 10,24%

%Aturats perceptors

58,07%

-6,03% 3,85% 15,95% -3,02%

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d'Empresa i

Ocupació de la Generalitat de Catalunya i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

2.F Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona

ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓDesembre 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%)

TOTAL 112.192 100 3,31

Directius 3.827 3,41 4,11

Tècnics/Científics 14.226 12,68 7,92

Tècnics/Professionals de suport 13.820 12,32 6,67

Administratius 18.826 16,78 5,01

Serveis 22.913 20,42 3,48

Agricultura/Pesca 492 0,44 1,23

Treballadors qualificats 12.298 10,96 0,88

Operaris maquinària 4.756 4,24 4,94

Treballadors sense qualificar 21.014 18,73 -2,28

Altres 20 0,02 -

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i

Ocupació en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat

• Els treballadors dels serveis

(20,4%), sense qualificar (18,7%)

i administratius (16,8%) són els

col·lectius amb més persones a

l’atur i conjuntament representen

més de la meitat dels aturats

(55,9%).

• El grup de treballadors sense

qualificar experimenta una

disminució interanual de l’atur (-

2,3%) i el dels treballadors

qualificats es manté força estable.

La resta de grups d’ocupació

registren increments d’aquest

indicador, destacant els dels

tècnics i científics (+7,9%) i tècnics

i professionals de suport (+6,7%).

2.G Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats

• Amb 16.022 empreses i 142.629 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes

dins de l’estructura econòmica de Barcelona.

• Segons el darrer Indicador del Comerç de Barcelona difós per ESADE i la Fundació

Barcelona Comerç, el 21% dels comerços de la ciutat ha assolit un increment de les vendes el

2012, el 19% les manté i el 60% experimenta un descens (per a la majoria, proper al 5%). El

61% dels comerciants espera assolir millors resultats el 2013.

• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros

d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva

rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.

COMERÇ A BARCELONA

Comerç (IV tr. 2012)

Nombre d'empreses 16.022

Llocs de treball 142.629

Mercats municipals

alimentació 39

especials 4

Nombre establiments 2.785

Superfície total 208.465 m2

Facturació* 22.658,00 €

*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010

Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

2.G Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris

Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Desembre 2012• La taxa d’atur registrat estimada

mostra una correlació negativa

amb el nivell de renda del

districte: així, les taxes d’atur més

elevades es localitzen a Nou Barris

i Ciutat Vella - districtes de renda

familiar per sota de la mitjana- que

superen en 4,7 i 2,4 punts

percentuals, respectivament, la

mitjana de la ciutat (14,3%).

• També els districtes de Sant Martí,

Sant Andreu, Horta-Guinardó i

Sants-Montjuïc –amb taxes

compreses entre el 14,5 i el

15,7%- queden per sobre de la

mitjana de Barcelona.

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades

del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.

2.G Proximitat i cohesió social (3): Atur per districtes i barris

Atur registrat als barris de Barcelona

(% aturats respecte a la població de 16-64 anys). Desembre 2012

• Els 10 barris que mostren un

pes més elevat de població

aturada respecte a la població de

16 a 64 anys són la Marina i el

Prat Vermell (20,9%), Trinitat

Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona,

Torre Baró, Trinitat Vella, La

Guineueta, Canyelles i Verdún –

tots ells localitzats a Nou Barris,

amb valors d’entre el 19,2 i el

14,2%- i El Besòs/Maresme

(14,1%) a Sant Martí.

2.G Proximitat i cohesió social (4): Distribució de la renda

33

Font: “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a

Barcelona (2011)”, Barcelona Economia nº 80, novembre de 2012.

• El 2011, la renda familiar disponible

per càpita a Barcelona oscil.la entre

l’índex 178,9 de Sarrià- Sant

Gervasi i el 61,6 de Nou Barris

(Bcn=100).

• El seu valor es redueix un -1,3% en

termes reals respecte a 2010.

• La crisi tendeix a eixamplar les

desigualtats territorials, i el

quocient entre el valor del barri de

més renda (Pedralbes) i el de menys

(Can Peguera) puja fins a 7,1.

2.G Proximitat i cohesió social (5): El repte de l’atur de llarga

durada

• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi esredueix de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant el 2012aquest indicador es manté entre el 58 i el 60,5%, i la dada de desembre és del 58,1%.Aquesta evolució està relacionada amb l’increment de l’atur de llarga durada, querepresenta el 38,1% del total.

• Segons un recent informe del CESB, l’atur de llarga durada a Barcelona afectaespecialment les dones, els majors de 55 anys, els de menor nivell estudis, elsector industrial i les ocupacions d’empleat administratiu.

* Més d’un any.

Font: CESB, Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012, Gener 2013.

16.30417.798

26.801

34.42036.899

42.783

11.817

16.10917.390

20.261

14.984

18.31119.509

22.522

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

Desembre 2007 Desembre 2008 Desembre 2009 Desembre 2010 Desembre 2011 Desembre 2012

Atur registrat de llarga durada* a Barcelona

Total

Homes

Dones

2.G Proximitat i cohesió social (6): Risc a la pobresa

35

• El 2011, la taxa de risc a la

pobresa –població per sota del llindar

de pobresa respecte al total després

de transferències socials- és del

20,3% a Barcelona i del 21,9% a

Catalunya.

• La crisi augmenta el nombre de

persones a Barcelona amb molta

dificultat per arribar a fi de mes ( un

12,3% el 2011 per un 7,2% i el 2006),

tot i que el percentatge dels que

arriben amb dificultat disminueix del

24 al 15,1%.

Taxa de risc a la pobresa* abans i després

de rebre transferències socials. 2011

Barcelona Total RMB Catalunya

Abans 48,5 46,4 45,7

Després 20,3 22 21,9

* En % de la població.

En percentatge de persones (%)

Any 2011

Amb molta dificultat 12,3

Amb dificultat 15,1

Suficientment 50,7

Amb facilitat o molta facilitat 19,9

No consta 2,0

Capacitat per arribar a final

de mes a Barcelona

Font: Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la

Població 2011, IERMB i Idscat

3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona

Indicadors pressupostaris 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10

Ingressos corrents 2.042.263 1.884.171 2.235.491 18,6% -7,7%

Despeses corrents 1.774.976 1.788.380 1.807.697 1,1% 0,8%

Estalvi brut 267.287 95.791 427.794 346,6% -64,2%

% Estlavi brut s/ingressos corrents 13,1% 5,1% 19,1% 276,4% -61,2%

Ingressos no financers 2.216.179 1.996.670 2.261.079 13,2% -9,9%

Despeses no financeres 2.516.411 2.394.973 2.200.999 -8,1% -4,8%

Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.303 60.080

% CNF s/ Ingressos no financers -13,5% -19,9% 2,7%

Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.409 -57.559

Endeutament (a 31/12) 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10

Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%

% Endeutament s/ ingressos corrents 58,8% 57,9% 52,1%

Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE)(1) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%

Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal(2) 1.464.405 1.346.790 1.401.032 4,0% -8,0%

(1) Inclou els ens considerats Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (criteris SEC'95)

(2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPE's i Societats Mercatantils amb participació superior al 50%

Qualificacions crediticies abr-12 sep-12 mar-13 Espanya

Standard&Poor's A (-) BBB+ (-) BBB- (-) BBB- (-)

Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa' 'aa'

Fitch A (-) BBB (-) BBB (-) BBB (-)

Moody's En revisió En revisió Baa3 (-) Baa3 (-)

Nota: (Perspectiva)

* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute

Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona

3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (2)

Àmbit Ajuntament de Barcelona. Evolució CNF i cobertura financera acumulada de la CNF

(Criteris Comptabilitat Nacional- SEC 95)

Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona

145,0

92,0

-47,0-26,0

119,0 125,0152,0

209,2

72,2

-83,3

-300,2

-398,3

60,1

17,0 15,0

80,0

20,0 109,0

177,0

252,0

321,6

227,6

125,1

275,3

-198,5

-63,0

-500

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

CNF (Milions d'euros) Excès/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat Base=2000)

4. Perspectives pel 2013

• La recuperació de l’economia mundial és encara “fràgil i incerta” (Banc Mundial)

• La millora de les condicions financeres seguirà sense traslladar-se al sistema productiu, mentre que

el procés d’ajust en curs –fiscal, laboral i financer- exercirà efectes contractius a curt termini.

• En aquest context, els experts preveuen un any més de recessió a Catalunya i Espanya, en que

continuarà el procés de destrucció neta d’ocupació i augment de la taxa d’atur. L’activitat tendiria a

estabilitzar-se en la darrera part del 2013, per passar a registres positius moderats el 2014.

PREVISIONS ECONÒMIQUES PER L'ECONOMIA CATALANA 2013variació interanual (%)

Font: Informe de conjuntura catalana de la Cambra de Comerç de Barcelona

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions

PREVISIONS ECONÒMIQUES PER L'ECONOMIA ESPANYOLA 2013variació interanual (%)

Font: FUNCAS. Panel de previsiones de la economía española Marzo 2013.

-6

-4

-2

0

2

4

PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions IPC