Informe vulnerabilitat social 2018 complet - Montcada i Reixac · 2021. 2. 5. · de desavantatges...

Informe de vulnerabilitat social a Montcada i Reixac Informe complet 2018

Evolució dels principals indicadors Detecció de necessitats i nivell d’atenció Comparativa amb altres municipis

2

Un producte de:

Elaborat per:

Amb el suport de:

Observatori Local per la Inclusió Social www.inclusio.montcada.cat Polítiques d’inclusió Espai Cultural Kursaal c. Masia, 39 – 08110 Montcada i Reixac – Barcelona Telèfon: 934 451 888 / 935 647 183 Correu electrònic: [email protected] Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14h

3

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 4 2. ELS CONCEPTES DE VULNERABILITAT I EXCLUSIÓ SOCIAL ................................................................. 4 3. METODOLOGIA ................................................................................................................................ 8 4. ANÀLISI .......................................................................................................................................... 10

CONTEXT GENERAL DE MONTCADA I REIXAC .................................................................................................... 10 La població de Montcada i Reixac .................................................................................................... 10

INDICADORS DE POBRESA ............................................................................................................................. 18 Nivell relatiu de pobresa ................................................................................................................... 19 Pobresa energètica ........................................................................................................................... 22 Pobresa infantil ................................................................................................................................ 24 Atenció a persones en situació de vulnerabilitat .............................................................................. 28

INDICADORS DE L’ÀMBIT ECONÒMIC I LABORAL ................................................................................................ 35 Desenvolupament econòmic ............................................................................................................ 35 Afiliacions a la seguretat social ........................................................................................................ 35 Indicadors d’ocupació, desocupació i atur ....................................................................................... 37

INDICADORS DE L’ÀMBIT FORMATIU ............................................................................................................... 43 Nivell educatiu de la població ........................................................................................................... 43 Infants i adolescents ......................................................................................................................... 44

INDICADORS DE L’ÀMBIT SOCIOSANITARI ......................................................................................................... 48 Abús de de substàncies i tractaments per addiccions ...................................................................... 48 Salut mental ..................................................................................................................................... 50 Salut general .................................................................................................................................... 53 Persones grans en situació de dependència ..................................................................................... 54

INDICADORS DE L’ÀMBIT RESIDENCIAL ............................................................................................................ 57 Habitatge ......................................................................................................................................... 57

INDICADORS DE L’ÀMBIT RELACIONAL ............................................................................................................. 66 Atenció a la dona i violència masclista ............................................................................................. 66 Català ............................................................................................................................................... 70 Biblioteca .......................................................................................................................................... 71 Persones nouvingudes ...................................................................................................................... 72 Població gitana ................................................................................................................................. 78

INDICADORS DE L’ÀMBIT DE CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ .................................................................................... 80 Entitats ............................................................................................................................................. 80 Participació electoral ........................................................................................................................ 81 Processos participatius ..................................................................................................................... 82

5. CONCLUSIONS ............................................................................................................................... 84

4

1. Introducció L’eix de Coneixement, Transparència i Coordinació del Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, inclou com a una de les seves accions la creació d’un Observatori per a la Inclusió Social. La missió de l’Observatori per la Inclusió Social de Montcada i Reixac és proporcionar informació rigorosa, crítica i de qualitat de forma periòdica, sobre la vulnerabilitat i l’exclusió social al municipi. Aquesta informació ha de resultar d’utilitat tant a totes les persones vinculades a l’ens municipal, com a les entitats i la ciutadania en general. Entre els objectius de l’Observatori es destaca la voluntat de proporcionar informació i realitzar una anàlisi i diagnosi sobre la realitat de la vulnerabilitat i l’exclusió social al municipi, mitjançant l’anàlisi de dades, identificació de factors clau, causes i conseqüències. Així com proporcionar reflexió estratègica general i fer propostes per detectar noves problemàtiques, situacions d’exclusió i situacions de millora. Aquest document es correspon a l’Informe sobre la vulnerabilitat i exclusió social a Montcada 2018, i és un dels principals productes de l’Observatori que contribueix a assolir els objectius anteriorment esmentats. Les dades i els resultats aquí presentats no haguessin estat possible sense la col·laboració estreta amb el servei de Polítiques d’Inclusió, que ha impulsat l’Observatori i l’Informe, el grup motor de l’Observatori format per diferents professionals de l’Ajuntament de Moncada, i la col·laboració i disponibilitat dels serveis de l’Ajuntament i les entitats del municipi. Totes les dades presentades van acompanyades d’una anàlisi sociològica per tal d’ajudar el lector en la seva comprensió, explicant què signifiquen els indicadors i quins són els fenòmens sociològics que ens ajuden a explicar el comportament de certes dades.

2. Els conceptes de vulnerabilitat i exclusió social L’exclusió social no és un concepte unívoc, ni consensuat en l’àmbit acadèmic, ni tampoc en l’àmbit polític i administratiu. En la nostra anàlisi, la definició d’exclusió social la situem en el marc de l’estudi de les desigualtats socials i incorpora les transformacions econòmiques, socials, polítiques i culturals que afecten la nostra societat, generant nous riscos i trajectòries de vulnerabilitat en les persones. Més enllà de la manca de recursos econòmics o materials, hi ha d’altres factors de desigualtat o discriminació social, política, relacional o simbòlica que es manifesten en diferents àmbits o esferes de la vida de la persona. En aquest context val a dir que el concepte d’exclusió social fa referència a la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials que sovint han estat descrits i delimitats a partir del terme pobresa. Com la pobresa, l’exclusió social descriu situacions de carència material, però va més enllà i incorpora moltes altres formes de desavantatge social que s’expliquen per transformacions estructurals i situacions de desigualtat; com ara la

5

discriminació, el trencament familiar, els problemes de salut, les carències educatives o la pèrdua del lloc de treball, que dificulten o impedeixen a les persones participar en activitats clau de la societat. Per tant, l’exclusió social es pot definir més en termes de procés -que afecta de forma canviant les persones i grups de població al llarg del temps- que en termes de condició social. Com a conseqüència, per analitzar-la i abordar-la cal fer un salt i deixar enrere un enfocament estàtic tradicional (a partir del qual es van posar en marxa les polítiques per combatre la pobresa). Cal, doncs, situar-nos en un escenari més dinàmic i processual que descriu l’exclusió social com a procés que afecta les persones en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i que, per tant, pot ser canviant en el temps i objecte d’intervenció per part de les polítiques d’inclusió social. Ens interessa, doncs, posar de relleu que el terme exclusió social no es refereix únicament als grups de població en situació de marginació severa i a les formes extremes de desavantatge múltiple que poden patir les persones. La perspectiva de l’exclusió social és, per contra, més àmplia i dinàmica. L’exclusió social és la conseqüència de processos socials i econòmics generals que afecten els individus en determinats moments de la seva trajectòria vital. Es tracta d’un procés que afecta una part significativa de la població que pateix una combinació de desavantatges socials, més o menys greus, en un moment del seu curs vital, com pot ser la manca de treball o la necessitat sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar dependent, la qual cosa la situa en una posició de major vulnerabilitat i risc i la pot abocar a processos d’exclusió social més severs. D’altra banda, cal també tenir en compte com el concepte d’exclusió social interacciona amb el concepte de vulnerabilitat social, en tant que aquest darrer caracteritza les múltiples situacions de precarietat en què es poden trobar les persones i que es poden transformar en exclusió social, si s’agreugen les circumstàncies o se n’acumulen d’altres a les ja existents1. En aquest sentit, el terme exclusió social s’aplica sobre els criteris bàsics de la diversitat i intensitat de factors de vulnerabilitat, i es refereix a un fenomen multidimensional i polièdric, manifestat i definit més, com hem apuntat, en termes de procés que d’estat, que respon a les lògiques de producció i reproducció de les desigualtats que imperen en les nostres societats occidentals.

Els principals factors de risc i vulnerabilitat es poden classificar en àmbits diferents per mostrar la seva complexitat, multifactorialitat i interrelació en els processos d’exclusió social.2 Definim primer els set àmbits d’exclusió social que considera la nostra perspectiva teòrica i que es mostren en la taula següent, per a continuació aprofundir en els factors de risc

1 Subirats, J. (dir.) (2004) Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Barcelona: Fundació La Caixa Estudios Sociales. 2 V. IGOP (2005). Análisis de los factores de exclusión social. Madrid: Fundación BBVA; Subirats, J. (dir.) (2004). Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea. Barcelona: Fundació La Caixa . Estudios Sociales; Subirats, J. (dir.) (2006). Procesos de exclusión social y nuevas políticas para la inclusión. Madrid: Fundación BBVA.

6

que s’identifiquen en cadascun d’ells, i en els eixos de desigualtat que actuen transversalment en aquestes situacions.

Àmbits exclusió social Descripció general

Àmbit Econòmic Nivell d’ingressos econòmics de les persones

Àmbit Laboral Situació de les persones en el mercat de treball

Àmbit Formatiu Nivell d’estudis, coneixements i habilitats de la persones (capital formatiu)

Àmbit Social i Sanitari Nivell de salut de les persones que pot tenir conseqüències en la seva vida social

Àmbit Residencial Situació de tinença de l’habitatge principal, capacitat fer front despeses de la llar i condicions d’habitabilitat

Àmbit Relacional Intensitat de les relacions de les persones en l’àmbit familiar, veïnal i comunitari

Àmbit de Ciutadania i Participació

Garantia dels drets civils de les persones i la seva participació en la societat

Font: Guia Metodològica Revisada dels Plans Locals d’Inclusió Social. Diputació de Barcelona (2012)

Identificats els principals factors d’exclusió social en cada àmbit, el plantejament de l’anàlisi també ha de tenir en compte que aquests factors s’han d’analitzar considerant els eixos de desigualtat que actuen de forma transversal en totes les dinàmiques d’exclusió social: el gènere, l’edat i la procedència o ètnia de les persones. Aquests eixos de desigualtat no constitueixen per si sols factors potenciadors de situacions d’exclusió, sinó que situen les persones en posicions de major o menor fragilitat. Això no obstant, cal tenir en compte que en determinades persones aquests eixos de desigualtat de l’estructura social travessen i condicionen els seus perfils d’exclusió social.

7

Àmbits Espais Factors de risc. Exemples Eixos desigualtat social

1) Econòmic Renda

Pobresa econòmica

Gènere, Edat, Procedència o ètnia

Dificultats financeres de la llar Dependència protecció social Sense protecció social

2) Laboral Accés mercat de treball

Atur Subocupació Impossibilitació

Condicions laborals Precarietat

3) Formatiu

Accés sistema educatiu Desescolarització No accés educació obligatòria

Capital formatiu

Analfabetisme Nivells formatius baixos Fracàs escolar Abandonament sistema educatiu Barrera lingüística

4) Social i sanitari

Morbiditat Malalties que provoquen exclusió social

Dependència Malalties que pateixen col·lectius exclosos

Addiccions

5) Residencial Accés habitatge

Accés en precarietat No accés Pèrdua habitatge

Condicions habitatge Condicions deficients habitatge Condicions deficients habitabilitat

6) Relacional Xarxes familiars

Deteriorament xarxes familiars Escassetat o debilitat xarxes familiars Violència de gènere Violència intergeneracional

Violència intrafamiliar

Xarxes socials Escassetat o debilitat xarxes socials

7) Ciutadania i participació

Ciutadania No accés a ciutadania Accés restringit ciutadania

Participació Privació de dret per procés penal No participació política i social

Font: Guia Metodològica Revisada dels Plans Locals d’Inclusió Social. Diputació de Barcelona (2012)

La taula anterior ens permet observar, de forma teòrica i a tall d’exemple, quins són alguns dels elements concrets que acaben conformant els factors de risc d’exclusió social. La taula mostra com es concreten els elements més generals, abstractes i teòrics (àmbits), passant per

8

les seves dimensions on es poden generar els factors de risc (espais), per acabar concretant alguns dels factors de risc que es poden identificar en les trajectòries d’exclusió social. Aquest tipus de taules són molt emprades en sociologia, ja que permeten partir d’elements abstractes i arribar a la seva concreció en forma d’indicadors. Cal recordar que els elements d’aquesta taula són exemples que no es corresponen necessàriament amb la realitat específica de Montcada i Reixac Al llarg d’aquest document es van identificant elements i factors d’exclusió específics del municipi. Precisament aquest caràcter acumulatiu i processual de l’exclusió social és el que determina en gran mesura l’aproximació metodològica per a la seva anàlisi. Cal entendre com aquests factors i eixos de desigualtat es relacionen i acumulen en la biografia de les persones per tal d’entendre els mecanismes causants i conseqüents de les situacions d’exclusió.

3. Metodologia Aquest document s’ha elaborat a partir, d’una banda, d’una cerca i tractament de dades estadístiques extretes de fonts secundàries. D’altra banda, s’ha treballat en estreta col·laboració amb els diferents serveis de l’Ajuntament que han facilitat moltes de les dades presentades. Algunes de les dades que es presenten no es poden trobar en el format en què apareixen en el document, ja que han estat tractades per tal d’obtenir informació més acurada i comparable. Molts indicadors han estat creats ad hoc per aquest document, sempre partint d’informació accessible. Les fonts han estat diverses, tant registres públics de diversos organismes, com dels serveis específics de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

Al llarg de tot el document s’indica la font de les dades presentades i el nivell de tractament. Aquest document no hagués estat possible sense la col·laboració dels serveis i entitats municipals següents:

• Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) • Àrea Social (Ciutadania, Participació i Ciutadania, Cooperació i Solidaritat, Cultura,

Educació, Infància i Joventut, Esports, Polítiques d’Inclusió, Serveis Socials) • Àrea Econòmica (Promoció Econòmica i Ocupació i Treball) • Àrea Territorial (Habitatge, Medi Ambient) • Àrea Serveis Generals (Padró) • Diputació de Barcelona • Fundació Catalunya Europa • Fundació Secretariat Gitano • Mossos d’Esquadra: Àrea de Relacions Socials i Atenció a la Ciutadania. • Observatori del Vallès Occidental • Servei de Biblioteca Municipal • Serveis de Salut (CSMA i CAP Municipal) • Servei Local de Català

Resulta important advertir que el treball amb indicadors, malgrat acostuma a ser la forma més objectiva i rigorosa, no sempre es disposa de les dades que es desitjarien o no sempre

9

representen el total de la realitat, és a dir, que poden estar parcialment esbiaixades. Al llarg del tot el document són presents totes aquestes limitacions i les dades s’analitzen amb el màxim de prudència i rigor. En aquest informe, els indicadors estan categoritzats en els àmbits i temàtiques especificats anteriorment. El treball en àmbits s’ha combinat amb tres tipologies d’indicadors:

• Indicadors de context: que tenen el propòsit d’oferir una visió general sobre les principals característiques i composició de la població de Montcada.

• Indicadors de necessitat: que mostren aquelles qüestions que contribuiran a identificar les necessitats de la població i els eixos en què es focalitza la vulnerabilitat.

• Indicadors d’atenció a les necessitats: que corresponen a les atencions realitzades pels diferents serveis municipals i nivells de l’administració, també per corroborar si responen a les necessitats de la població o encara hi ha aspectes que necessiten major cobertura.

10

4. Anàlisi Aquest document s’ha elaborat a partir d’una cerca i tractament de dades estadístiques extretes de fonts secundàries i de dades internes de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, proporcionades per cadascun dels serveis.

Context general de Montcada i Reixac

En primer lloc, es presenten un seguit d’indicadors de context vinculats a les característiques principals de la població de Montcada i Reixac i del municipi en general. Montcada és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, amb una població de 35.599 habitants3 i una superfície de 23,47 km². Està situat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i gaudeix de 5 estacions de ferrocarril en actiu, així com una parada de metro a Can Cuiàs. Està rodejat per una gran zona verda al districte de Mas Duran amb 55.000 m² de vegetació de zones de lleure a la natura, un llac d’origen natural, el Parc de la Llacuna-Pla de Reixac, el Parc Fluvial del Besòs, la Serralada de Marina i la Serra de Collserola. El municipi està format pels barris següents: Can Cuiàs, Can Sant Joan, Carrerada, Font Pudenta, La Ribera, Mas Rampinyo, Montcada Centre, Vallençana-Reixac, Pla d'en Coll i Terra Nostra.

La població de Montcada i Reixac

A continuació es mostren les principals dades respecte la població i les principals característiques de Montcada i Reixac.

Gràfic 1. Evolució de la població de Montcada i Reixac, 1787– 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes (DIBA) i el Padró Continu de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

La població de Montcada i Reixac el 2018 és de 35.599 habitants, des dels inicis del municipi l’evolució poblacional ha seguit un creixement sostingut i ascendent, especialment a partir de la dècada dels 70 quan quasi duplica la seva població, amb l’arribada de persones de la resta de l’estat. La densitat de població és de 1.516,8 habitants per km2, amb un valor lleugerament inferior de la mitjana comarcal, és a dir, amb una densitat moderada i sense masses aglomeracions.

3 Font: IDESCAT

719 1.6266.513 8.656

22.46227.113 27.068

29.65332.153 34.394 35.599

05000

10000150002000025000300003500040000

1787

1857

1877

1887

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

11

Gràfic 2. Piràmide poblacional, Montcada i Reixac, 2008 – 2018


La població de Montcada, a diferència de la tendència catalana, no mostra un grau d’envelliment elevat, tot i que les dones tenen una major esperança de vida que els homes. La majoria de la població es concentra entre els 30 i els 54 anys. El percentatge major d’infants se situa entre els 5 i els 14 anys. El relleu generacional és força positiu, tot i això haurà de continuar creixent per equiparar-se a la població de 40 a 44 anys, per tal de no tenir una població envellida. En els últims 10 anys el nombre de naixements ha disminuït.

3%3%2%

3%3%

4%5%

5%4%

4%3%

2%2%

2%2%

1%1%

0%

3%3%

2%2%

3%4%

5%4%

4%4%

3%3%

2%2%

2%2%

1%1%

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4De 5 a 9

De 10 a 14De 15 a 19De 20 a 24De 25 a 29De 30 a 34De 35 a 39De 40 a 44De 45 a 49De 50 a 54De 55 a 59De 60 a 64De 65 a 69De 70 a 74De 75 a 79De 80 a 84

> 85

Població 2008

Dones Homes

3%3%3%

3%3%3%

3%4%

5%4%

4%3%

3%2%

2%1%

1%1%

3%3%3%

3%3%

3%3%

4%5%

4%4%

3%3%

2%2%

2%2%1%

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4De 5 a 9

De 10 a 14De 15 a 19De 20 a 24De 25 a 29De 30 a 34De 35 a 39De 40 a 44De 45 a 49De 50 a 54De 55 a 59De 60 a 64De 65 a 69De 70 a 74De 75 a 79De 80 a 84

> 85

Població al 2018

Dones Homes

12

Gràfic 3. Comparativa4 de l’índex d’envelliment en %, 2008 – 2018,


Catalunya i Europa mostren dades d’envelliment elevades, l’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el de joves menors de 15 anys. Montcada té unes dades d’envelliment molt inferiors a les de Barcelona i a la mitjana catalana. L’índex ha incrementat en els últims 10 anys, però de forma molt lleugera, essent aquests increments de no més de 2 punts. Com resulta habitual les dones tenen una major esperança de vida que els homes.

Gràfic 4. Comparativa de l’índex de sobreenvelliment en %, Montcada i Reixac 2008 - 2018


L’índex de sobreenvelliment mesura el quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més respecte al de persones de 65 anys i més. Novament Montcada mostra unes xifres inferiors a Barcelona i a la mitjana catalana, però amb unes diferències molt menors. De fet,

4 En funció de les dades disponibles es prioritza comparar amb les dades de Catalunya, del Vallès Occidental i de Barcelona i si es disposa de les dades es compara també amb els dos municipis de la comarca que tenen una dimensió i un nombre d’habitants similar a Montcada i Reixac; Barberà del Vallès amb 32.879 habitants i Ripollet amb 38.347 habitants.

160,19

66,4180,22

68,4

105,07

162,22

90,93 82,2377,32

115,24

Barcelona Barberà Montcada Ripollet Catalunya

2008 2018

14,2

10,54 10,519,14

12,63

19,18

13,3214,47

12,96

16,4


2008 2018

94,28 97,19

66,72 67,95

2008 2018

Montcada i Reixac

Dones Homes

11,08

16,96

7,66

12,61

2008 2018

Dones Homes

13

aquest índex ha crescut molt més en els últims 10 anys amb aproximadament 5 punts més per homes i dones, essent novament les dones les que viuen més anys.

Gràfic 5. Comparativa de l’índex de dependència global en %, 2008 - 2018


L’índex de dependència global mesura la relació entre la població de majors de 65 anys, i de la menor de 16 anys, respecte a la resta de població. És un indicador que té força rellevància social i econòmica. Les persones que no són autònomes econòmicament per raons demogràfiques (edat) són posades en relació amb les persones que se suposa que les han de sustentar amb la seva activitat laboral. Montcada i Reixac mostra un índex de dependència global inferior a Barcelona, la mitjana catalana i la resta de municipis de la comarca, és a dir que hi ha una proporció menor de població depenent. No obstant això, sí que segueix la tendència global a l’alça i ha crescut al voltant de 5 punts en els darrers 10 anys. Les dones mostren un índex superior, ja que tal com s’ha comentat anteriorment, tenen una esperança de vida superior.

Taula 1. Comparativa de l’esperança de vida al néixer i la taxa de mortalitat a 2017, Montcada i Reixac, AMB i Catalunya

Montcada i

Reixac Àmbit

Metropolità Catalunya

Esperança de Vida en néixer 82,4 83,26 83,06

Taxa de Mortalitat 700 821 832

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per la Fundació Catalunya Europa

Montcada i Reixac té una esperança de vida de 82,4; un any menys que la mitjana Catalana i quasi també de l’àmbit metropolità. La taxa de mortalitat indica el nombre de defuncions per cada cent mil habitants, en el cas de Montcada i Reixac, aquesta taxa és menor que a l’àmbit metropolità i Catalunya, i ens indica que la mitjana de defuncions se situa a 700 anuals per cada 100.000, és a dir, del 7% de la població, mentre que la resta són del 8%, és a dir, es tracta d’una taxa de mortalitat baixa.

49,2

39,2844,96 42,43

46,63

53,81 52,62 50,4 51,86 54,1


2008 2018

48,8253,57

41,347,26

2008 2018

Dones Homes

14

Gràfic 6. Comparativa de l’índex de dependència juvenil en %, 2008 - 2018


L’índex de dependència juvenil és el quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. Montcada mostra uns índexs més alts que Barcelona i la mitjana catalana, i segueix el patró de tendència creixent. A més, el 2018 les dades incrementen més en homes que en dones. Aquestes dades indiquen que, malgrat que hi ha població envellida, hi ha certa renovació poblacional tot i que no arriba als índex de substitució, ja que els naixements són encara suficients.

Gràfic 7. Comparativa de l’índex de dependència senil en %, 2008 - 2018


L’índex de dependència senil expressa el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el de persones de 15 a 64 anys. Montcada se situa per sota de la mitjana de Barcelona i Catalunya amb tendència ascendent als darrers 10 anys, i tal com s’ha mostrat anteriorment en major proporció pel que fa a les dones que als homes.

18,76

23,6 24,95 25,222,74

20,68

27,56 27,66 29,25

25,14


2008 2018

30,43

15,6820,01

17,24

23,89

33,13

25,0622,74 22,61

28,97


2008 2018

25,13

27,17

24,77

28,14

2008 2018

Dones Homes

23,6926,4

16,5319,12

2008 2018

Dones Homes

15

Gràfic 8. Comparativa de la població segons lloc de naixement i residència , 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes (DIBA).

La majoria de la població de Montcada prové d’altres municipis de la província de Barcelona i un quart han nascut al mateix municipi i un 15% ha nascut a l’estranger. És a dir, es tracta d’una població diversa però principalment formada per persones dels municipis dels voltants.

Gràfic 9. Evolució de la població d’origen estranger a Montcada i Reixac, 2000 – 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes (DIBA) i el Padró Continu de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

De fet, quan s’analitza l’evolució de la població d’origen estranger al municipi, es veu com s’ha produït un creixement ascendent i sostingut des de 2004 fins a 2013 quan comença un lleuger decreixement per tornar a ascendir a partir de 2017.

12%21%

33%

1%

33%

9%

42%

7%12%

20%

32%

1%

33%

11%

43%

8%

24%

41%

65%

1%

66%

19%

85%

15%

Montcada Altremunicipi

Prov. Bcn Gir, Lleid iTarr.

Catalunya Altrecomun.

Nascutsesp.

Nascuts ext.

Homes Dones Total

0500

10001500200025003000350040004500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

16

Gràfic 10. Piràmide de la població estrangera, Montcada i Reixac, 2008 - 2018


La població estrangera a Montcada i Reixac ha disminuït considerablement en els darrers 10 en termes generals i s’ha equilibrat la distribució per sexe. Tanmateix, el nombre de naixements ha incrementat lleugerament cosa que indica, que malgrat que molts han marxat, els que s’han quedat sembla que s’estan arrelant al poble, ja que estan creant famílies.

11% 6% 1% 4% 9%

De 0 a 4De 10 a 14De 20 a 24De 30 a 34De 40 a 44De 50 a 54De 60 a 64De 70 a 74De 80 a 84

Població estrangera 2008

Dones Homes

11% 6% 1% 4% 9%

De 0 a 4De 10 a 14De 20 a 24De 30 a 34De 40 a 44De 50 a 54De 60 a 64De 70 a 74De 80 a 84

Població estrangera 2018

Dones Homes

17

Gràfic 11. Comparativa de la Taxa d’estrangeria global, 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Hermes (DIBA)

La taxa d’estrangeria expressa el percentatge de persones nascudes fora de l’Estat amb la població total del territori analitzat (municipi, regió, ciutat, etc.). En el cas de Montcada i Reixac se situa a l’11%, seguint la línia dels municipis de la comarca amb un nombre d’habitants similar a excepció de Barberà del Vallès on la taxa és molt més baixa, quasi la meitat. Montcada se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana i 7 punts per sota de la mitjana de la ciutat de Barcelona. És a dir, a Montcada hi ha un alt percentatge de persones d’origen estranger, però molt proper a la situació de la majoria de municipis de Catalunya.

Gràfic 12. Estrangeria per barris, 2019

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de Montcada i Reixaxac

Els barris amb major percentatge de població estrangera són el barri de La Ribera amb quasi la meitat de la població d’origen estranger, Can Sant Joan amb un 21%, la Font Pudenta amb un 14% i Montcada Centre amb un total de 13%. Pel que fa al gènere, no s’observen grans diferències, tot i que en general trobem un 1% més de dones.

11,3%

18,1%

6,6%

12,3%

10,2%

10,8%

Montcada i Reixac

Barcelona

Barberà del Vallès

Catalunya

Mollet del Vallès

Ripollet

6%

22%

14%11%

41%

9%

14%

3%

10%

14%

7%

21% 14%10%

40%

1…11%

5%

10%13%

6%

21%

14%10%

41%

9%

13%

4%

10%

14%

Can Cuiàs Can SantJoan

FontPudenta

LaCarrerada

La Ribera MasRampinyo

MontcadaCentre

Pla d'enColl

TerraNostra

TOTAL

Dones Homes Total

18

Indicadors de pobresa

Com s’ha comentat anteriorment, les situacions de pobresa i vulnerabilitat són multifactorials i s’analitzaran tenint en compte diferents òptiques i àmbits, concretament l’econòmic, laboral, formatiu, sociosanitari, residencial, relacional i ciutadania i participació. El primer grup d’indicadors a analitzar són els referents al grau de pobresa general de la població a partir del nivell de renda de la població i el grau de suport necessari per cobrir necessitats bàsiques, és a dir, els ajuts atorgats en matèria de vulnerabilitat i pobresa. Per contextualitzar la situació de pobresa a Catalunya respecte la resta de l’Estat i la Unió Europea s’analitzarà la taxa AROPE (At Risk of Poberty and/or Exculsion5), es tracta d’un indicador consensuat per mesurar la pobresa i l’exclusió social de la Xarxa Europea de Lluita Contra la Pobresa i l’Exclusió Social. Aquest indicador agrupa tres components o subindicadors que mesuren pobresa, carència material i baixa intensitat de treball a la llar. En resum, aquest indicador mesura la proporció de població que es troba en situació de risc de pobresa en situació de privació material i/o severa que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

Gràfic 13. Risc de pobresa i exclusió social. Taxa AROPE (en %).

Font: Informe 2017. Pobresa i desigualtats al Vallès Occidental. Observatori del Vallés Occidental.

A Catalunya i Espanya la taxa AROPE el 2017se situa en un 4,3% i un 2,1% respectivament més alta en comparació al 2008. Tendència que contrasta amb el conjunt de la UE, on l’índex s’ha mantingut molt estable els darrers anys, disminuint un 0,2%. Tanmateix, els valors dels darrers tres anys per Catalunya3 s’aproximen a la mitjana europea situant-se el 2017 en 23,8%, mentre que a Espanya supera en tots els anys de la sèrie els valors catalans i mitjans de la UE, representant el 26,6% de la població el 2017.

5 En risc de pobresa i/o exclusió social

19

Nivell relatiu de pobresa

La primera aproximació a la pobresa es fa mitjançant de l’indicador del nivell relatiu de pobresa municipal, construït a través dels 10 indicadors que s’especifiquen a continuació.

Figura 1. Mapa del nivell relatiu de pobresa municipal al Vallès Occidental i Catalunya, 2017.


La pobresa municipal ha disminuït tant a nivell de Catalunya com a la comarca, però al Vallès ho fa en 5 punts, un menys que a Catalunya. Montcada se situa en el llindar alt de pobresa dins de la comarca, tot i que s’ha produït una millora superior a la resta de municipis respecte 2016. L’altra eina desenvolupada per l’Observatori del Vallès Occidental és el semàfor de la pobresa el verd representa el menor nivell de pobresa de l’indicador, mentre que el vermell marca el nivell més alt dels indicadors següents:

• A1: % de població amb rendes inferiors a la mitjana catalana • A2: Bretxa de les rendes inferiors al 60% de la mitjana catalana • A3: % població amb rendes del treball fins a 6.010€ • A4: % població amb rendes del treball entre 6.010 i 12.020€ • A5: % de no afiliats sobre població entre 15 i 64 anys: homes • A6: % de no afiliades sobre població entre 15 i 64 anys: dones • A7: % d’aturats de llarga durada sobre població activa: homes • A8: % d’aturats de llarga durada sobre població activa: dones • A9: % infants de primària que reben beca menjador

20

• A10: % joves de 17 anys no escolaritzats • A: Nivell relatiu de pobresa

Figura 2. Semàfor de la pobresa municipal al Vallès Occidental, 2017.


Al semàfor podem observar com Montcada mostra valors positius pel que fa a població sota el llindar de la pobresa, el percentatge d’homes no afiliats a la seguretat social, i el percentatge d’homes en situació d’atur de llarga durada. Aquestes xifres positives respecte la comarca a nivell d’ocupació masculina, poden estar vinculades al teixit industrial del municipi, que genera llocs de treball tradicionalment ocupats per homes. En canvi el % de dones no afiliades mostra un indicador alt respecte la resta de la comarca. La resta d’indicadors mostren xifres moderades a nivell comparatiu i el nivell relatiu de pobresa del municipi se situa al voltant del 30%.

21

Taula 2. Nivell relatiu de pobresa municipal al Vallès Occidental i Catalunya, 2016-2017.

Nivell relatiu de pobresa

2017 2016 Diferencial

Montcada i Reixac 49,99 57,96 -7,97

Barberà del Vallés 43,65 46,69 -3,04

Ripollet 51,70 55,82 -4,14

Vallès Occidental 45,59 51,36 -5,77

Catalunya 48,47 54,05 -5,58


El nivell relatiu de pobresa municipal calculat a partir dels indicadors mostrats anteriorment, ha disminuït a tots els municipis analitzats així com la mitjana catalana i comarcal. Montcada, el 2016 tenia uns indicadors de pobresa molt elevats. Al llarg d’un any s’ha aconseguit disminuir el nivell de pobresa relativa en 8 punts, amb un valor molt proper a la mitjana catalana, però encara 4 punts per sobre de la mitjana comarcal. Caldrà seguir aquest indicador durant els propers anys per comprovar si es manté la tendència decreixent.

Taula 3. Indicadors de renda de la població de Montcada i Reixac i Catalunya, 2017.

% població amb rendes inferiors al 60% de la mitjana

catalana

Bretxa de les rendes inferiors al 60% de la mitjana

catalana

% població amb rendes del treball

fins a 6.010 €

% població rendes treball 6.010 a

12.020 €

Montcada i Reixac 29,3 % 38,6 % 14 % 9,9 %

Vallès Occidental 29,9 % 37,2 % 13,2 % 9,2 %

Catalunya 31,2 % 37,9 % 13,7 % 9,7 %

Barberà del Vallès 28 % 38,1 % 14 % 9,7 %

Ripollet 29,7 % 38,9 % 14,2 % 11 %


El primer indicador correspon al percentatge de persones que declaren una renda inferior al 60% de la mitjana catalana - sota el llindar de la pobresa - respecte el total de la població. Aquest percentatge és força elevat a tots els municipis catalans, que se situa al voltant del 30%. En el cas de Montcada és del 29%, per sota de la mitjana catalana i molt similar a Barberà i Ripollet. La bretxa entre rendes inferiors al 60% i la mitjana catalana és la distància en percentatge entre el llindar de pobresa (renda inferior al 60% de la mitjana catalana) i la mitjana de les rendes inferiors a aquest llindar. En aquest cas, la bretxa és força elevada en termes generals, en el cas de Montcada amb un 38,6% se situa 0,7 punts per sobre de la mitjana catalana i 1,4 punts per sobre de la mitjana comarcal.

22

El tercer indicador correspon al percentatge de persones amb rendes del treball de fins a 6.010€ anuals sobre el total de les persones amb rendes del treball. El 14% de la població de Montcada té una renda inferior a 6.010€ anuals, amb una xifra similar a la mitjana catalana i 0,8 punts per sobre de la mitjana de la comarca. Per últim, es mostra percentatge de persones amb una rendes del treball d’entre 6.010,01€ i 10.020€ sobre el total de les persones amb rendes del treball. Montcada se situa al 9,9%, molt a prop de la mitjana catalana i 0,7 per sobre de la mitjana comarcal. En resum, els indicadors de pobresa econòmica se situen a valors propers a la mitjana comarcal i la catalana, però tot i així són força elevats. Caldrà realitzar un seguiment proper durant els propers anys. Taula 4. Renda familiar bruta disponible Montcada i Reixac , Vallès Occidental i Catalunya, 2015

Montcada Vallès Occidental Catalunya

RFDB milers d'euros 538693 15314657 120050246

RFDB per habitant (miles d'euros) 15,7 17,1 16,8

RFDB per habitant (índex Catalunya) 93,1 101,4 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT

Podem observar com Montcada se situa per sota de la mitjana catalana i de la mitjana de la comarca pel que fa al nivell de renda familiar disponible, quelcom indicatiu que el nivell de poder adquisitiu és menor i el risc d’exclusió social i pobresa. Per analitzar-ho més en detall, emprant com a base l’informe sobre Pobresa i Desigualtats de l’Observatori del Vallès Occidental, obtenim les dades del nivell relatiu de pobresa municipal a la comarca i als diferents municipis, també representat de forma gràfica.

Pobresa energètica

A continuació, es tractaran indicadors relatius la pobresa energètica, és a dir, a totes aquelles persones en situació de vulnerabilitat econòmica que tenen dificultats per fer-se càrrec dels subministraments bàsics i reben ajuts en aquesta matèria. Des d’una perspectiva més sociològica, incorporada al Pla Comarcal de Gestió Energètica Social, es prefereix parlar d’empoderament energètic, ja que una de les principals intervencions en aquest marc és fer accessible a la ciutadania la informació respecte com millorar les tarifes, realitzar canvis en la potència contractada i tots els ajuts vinculats. No obstant això, en aquest cas només es disposa de les dades d’ajuts i suports municipals que fan els serveis socials bàsics i s’analitzaran a continuació:

23

Taula 5. Ajuts per evitar talls de subministres a Montcada i Reixac. 2018

Evitar talls de subministres

Subministradores Nre. d’avisos talls rebuts

Presentació documentació

Informes favorables

Informe no favorable

No acreditat

Endesa 18,3% 18,9% 18,2% 50,0% 18,2%

Iberdrola 6,4% 3,1% 2,8% 16,7% 6,9%

Aigües de Bcn 17,5% 8,9% 9,1% 0,0% 2,1%

Gas natural 37,6% 20,6% 20,4% 33,3% 40,3%

Naturgy 13,1% 5,5% 5,6% 0,0% 14,3%

EDP 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1%

Som Energia 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1%

Viesgo 0,5% 0,0% 0,0% 0,0% 0,6%

Presencial 6,5% 43,0% 43,9% 0,0% 0,8%

Total 2.146 291 285 6 1.823

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

Els ajuts econòmics i els informes RER (Risc d’Exclusió Residencial) per evitar els talls, que s’han emès han sigut pel servei de Gas Natural en un 20% dels casos, el 18% per la subministradora elèctrica Endesa i un 9% en el cas de l’aigua. La fila de “presencial” fa referència a aquelles famílies que s’han anticipat al risc de tall i han anat directament a l’Ajuntament, és a dir, que el tall és notificat directament per la família i no per l’empresa de subministraments, en aquest casos no es pot accedir al detall del tipus de subministrament pel qual se sol·licita suport. A banda d’aquests ajuts econòmics per fer front a les factures, es realitzen xerrades de consciència energètica a les persones usuàries de serveis socials bàsics i altres departaments o entitats que en derivin, com una forma de guanyar en empoderament. La pobresa energètica és una altra de les principals problemàtiques socials vinculades al risc d’exclusió social perquè els suports i ajuts que encara no són suficient. Les campanyes de sensibilització per prendre una nova consciència envers l’energia s’emmarquen dins del programa de Vulnerabilitat Energètica del Municipi, per a la conscienciació de la ciutadania entorn els drets energètics i els hàbits de consum, és un pas previ per a l’accés als ajuts per als subministraments d’AMB. El preu dels subministraments de Catalunya és dels més alts d’Europa i els sous mitjans se situen entre els més baixos, la qual cosa que incrementa el risc de vulnerabilitat i agreuja la problemàtica.

24

Gràfic 14. Ajuts tramitats per tipus de subministres a Montcada i Reixac. 2018.


Més en detall s’observa com més de la meitat dels ajuts a subministres de Montcada i Reixac es tramiten per la llum, essent aquesta una energia de les més cares de tot Europa.

Pobresa infantil

Una de les formes de calcular la pobresa infantil és a través del nombre d’infants d’educació primària i secundària que són receptors de la beca menjador respecte la població escolaritzada en educació primària a escoles públiques i concertades, emprat pel càlcul del nivell relatiu de pobresa municipal mostrat anteriorment.

Les beques de menjador són ajuts econòmics destinats a cobrir el cost total o parcial del servei de menjador a alumnes d’ensenyaments obligatoris escolaritzats que provenen de famílies en situacions econòmicament desfavorides. El llindar de renda s’equipara amb el llindar de risc de pobresa de Catalunya vigent en el moment. La renda mitjana anual de les famílies receptores de la comarca és de 7.472 €, molt per sota del llindar de risc de pobresa de 13.070 € establerta per llars monoparentals amb un fill. Un 7% de les famílies beneficiàries dels ajuts tenen ingressos zero o ingressos negatius.

La pobresa infantil pot estimar-se a través de l’indicador del nombre de nens i nenes de primària que reben beques menjador, i cal remarcar que estem parlant de pobresa severa ja que el llindar establert per rebre l’ajut es troba sensiblement per sota del llindar de risc de pobresa AROPE. Parlem de pobresa infantil quan hi ha una situació socioeconòmica que priva el nen o nena de satisfer les seves necessitats bàsiques, i afecta el seu desenvolupament físic, mental i psicològic.

Tenint en compte que els infants són població depenent que necessiten els recursos de les seves famílies per viure, ja que no en poden generar per si mateixos, l’indicador de beques menjador mesura de forma acurada les situacions de vulnerabilitat de les famílies que afecten tot el nucli i especialment els infants.

Llum; 62%Aigua; 20%

Gas; 18%

25

Gràfic 15. Infants de primària perceptors de beques menjador en %. Vallès Occidental, 2017

Font: Informe 2017. Pobresa i desigualtats al Vallès Occidental. Observatori del Vallès Occidental.

Montcada i Reixac se situa al voltant del 20% d’infants amb beques menjador, el quart municipi amb més ajuts de la comarca i 5 punts per sobre de la mitjana municipal. Aquest indicador aporta informació molt desigual segons el municipi d’escolarització dels infants, així mentre que a Matadepera només 1 de cada 100 dels alumnes de primària reben una beca menjador, a Badia del Vallès la reben gairebé 1 de cada 3 infants, a Rellinars 1 de cada 4 i a Sabadell o Montcada i Reixac 1 de cada 5. Al conjunt de la comarca el percentatge s’ha incrementat en més de 4 punts percentuals i se situa en 14,4%, lleugerament per sota de la mitjana catalana.

Gràfic 16. Nens de primària amb beca-menjador al Vallès Occidental, 2016/17


La visió comparada per municipis permet observar com el 85% dels ajuts demanats es concedeixen i concretament 1040 infants al municipi perceben aquest ajut. Aquests ajuts es corresponen a la Beca Menjador del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC).

26

Al curs 2016/17 Moncada i Reixac es van atorgar 420 beques menjador, situant-se per sobre de la resta de municipis de la comarca amb el mateix nombre d’habitants. A nivell percentual s’observa com el 18% dels infants de primària reben ajuts de menjador, situant-se 7 punts per sobre de la mitjana comarcal, 10% per sobre de Ripollet i 12 punts per sobre de Barberà del Vallès, ambdós municipis amb un nombre semblant d’habitants. Aquest fet es deu, en part, al fet que al curs 2017/18 s’han incrementat considerablement els ajuts de beca menjador. El llindar econòmic definit per rebre una beca menjador ha incrementat del curs 2016/17 al 2017/18, fet que suposa un increment de les unitats de convivència potencialment receptores, és per aquest motiu que el percentatge d’infants de primària que reben beca menjador a 2018 és de 19,4%. A continuació, es mostren un seguit d’indicadors més específics per Montcada i Reixac i aportant el detall per escola i entitat proveïdora dels ajuts.

Taula 6. Ajuts de menjador escolar a Montcada i Reixac. Curs 2017/18

Escola

CCVOC Complements

Total sol·licituds

No processades

Concedides Probitas Ajuntament

Escola el Turó 96 12 88% 15 49

Escola el Viver 239 34 86% 19 147

Escola Elvira Cuyàs 82 17 79% 15 36

Escola Font Freda 68 13 81% 8 34

Escola Mas Rampinyo 69 16 77% 12 29

Escola Mitja Costa 51 10 80% 7 26

Escola Reixac 159 18 89% 15 88

Escola Fedac 42 12 71% 27

Escola La Salle 27 12 56% 6

Ginesta 30 2 93% 16

Escoles fora municipi 19 4 79%

Total 882 150 83% 91 458


Pel que fa als ajuts de menjador escolar, existeixen tres tipologies d’ajuts; la Beca Menjador del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC), es tracta d’ajuts individuals per l’ús del servei escolar en modalitat del 50 o el 100% segons el preu màxim establert pel Departament d’Ensenyament per a cada curs escolar per a aquest servei; pel curs 2018-2019 els imports són de 3,30€ i 6,20€ respectivament. En aquest cas, s’observa com s’aproven el 83% de les sol·licituds demanades en total, les escoles que demanen més ajuts són Ginesta, Reixac, el Turó i el Viver.

27

A banda dels ajuts del CCVOC, molts municipis realitzen un complement municipal de la beca de menjador, amb ajuts individuals de 2€ per àpat per a la complementació de beques atorgades per part del CCVOC al 50% dels infants amb les puntuacions més elevades segons barems de situació econòmica i social establerts a les bases. En el cas de Moncada i Reixac, el 2018 l’Ajuntament ha realitzat la majoria de complements que equivalen a la meitat dels ajuts de Beca Menjador. També s’atorguen ajuts extraordinaris de menjador anomenats ajuts individuals d’urgència social per a infants en situació de risc social que requereixen el suport per a l’accés o complementació d’ajuts de menjador puntuals i/o d’excepcionalitat. Aquests ajuts es tramiten per part dels Serveis Socials i/o en col·laboració amb entitats del tercer sector arrelats al territori com PROBITAS i CREU ROJA. Al llarg de 2018, Probitas ha atorgat complements al 10% dels infants amb Beca Menjador.

Gràfic 17. Percentatge d’alumnes amb beca de menjador segons ensenyament a Montcada i Reixac. Curs 2017/18


S’observa com els ajuts de menjador es donen principalment a l’educació primària, en un 23% dels casos, i a l’educació infantil on es donen un 20% dels ajuts. Tant per educació infantil com primària les escoles el Viver, el Turó i Reixac són les que reben la major part dels ajuts, situant-se al voltant del 50% dels alumnes. En el cas de l’educació secundària, l’Institut la Ribera és el que rep més ajuts, però en menor proporció, amb un 23% dels alumnes perceptors d’ajuts.

46,3%

54,3%13,4%17,8%

10,0%13,3%

34,7%6,5%6,9%

1,4%20,4%

Escola El Turo

Escola Elvira Cuyas

Escola Mas Rampinyo

Escola Reixac

Col·legi la Ginesta

Total

Educació infantil

50,0%

55,3%14,6%23,4%

13,3%16,5%

28,7%7,6%

10,9%6,2%

22,8%

Escola El Turo

Escola Elvira Cuyas

Escola Mas Rampinyo

Escola Reixac

Col·legi la Ginesta

Total

Educació Primària

4,8%2,5%

14,5%23,0%

15,9%13,1%

Col·legi La GinestaCol·legi la Salle

Institut La FerreriaInstitut la Ribera

Institut Montserrat MiroTotal

Educació secundària

28

Taula 7. Despesa municipal en complements d’ajut de menjador i ajuts de menjador propis. Montcada i Reixac. Desembre 2018

2016/2017 2017/2018

Montcada i Reixac 52.000 52.000

Barberà del Vallès 190.000 175.000

Ripollet 50.000 35.000

Departament d'ensenyament 6.868.371 8.108.070

Administracions Locals (municipis) 2.745.227 2.621.848

Total despesa publica 9.613.598 10.729.918

Font: Informe desembre 2018. Prestacions per desocupació al Vallès occidental. Observatori del Vallès Occidental

La despesa municipal en complements d’ajuts de menjador s’ha mantingut estable entre 2016 i 2017, en canvi a la resta de municipis amb una dimensió similar s’ha disminuït, essent inferior a Ripollet i molt superior a Barberà. En canvi la despesa pública general ha augmentat, sense reflectir-se als municipis analitzats.

Atenció a persones en situació de vulnerabilitat

Per últim, un altre dels aspectes fonamentals per fer front al risc d’exclusió social i econòmica de la població del municipi és analitzar el d’ajuts econòmics a famílies i la Renda Garantida Ciutadana.

Taula 8. Persones ateses a serveis socials. Montcada i Reixac. 2016-2018


El grau d’atenció a persones per part de serveis socials ha anat incrementant en els darrers anys, concretament a 2018 s’han atès un 5% més de persones i un 3% de famílies amb expedients actius.

2016 2017 2018 Increment

Persones ateses 2711 2836 2867 5,4 %

Expedients familiars actius 1626 1711 1706 2,8 %

29

Gràfic 18. Llindar de renda mensual per accedir a prestacions econòmiques d’urgència social als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2016

Font: Informe sobre l’atenció local de la pobresa i la desigualtat social a la metropoli de Barcelona (AMB-IERM)

L’escala d’equivalència utilitzada per ponderar la renda pel nombre de persones que formen part de la llar o de la unitat de convivència també constitueix un aspecte divergent entre els municipis metropolitans. Alguns dels municipis segueixen l’escala d’equivalència utilitzada de manera oficial per realitzar els càlculs de pobresa relativa – l’escala modificada de l’OCDE–, per la qual s’atribueix el valor d’1 al primer adult, 0,5 a la resta de persones de 14 i més anys de la llar i 0,3 als menors de 14 anys. D’altres municipis segueixen la Llei 13/2006 i assignen un valor de 0,3 per cada membre addicional de la llar sense patrimoni i ingressos. En d’altres casos, es pondera directament pel nombre de persones de la llar.

Un altre aspecte rellevant són els requisits econòmics d’accés, reduint el període de còmput als darrers 3 o 6 mesos i la decisió sobre l’assignació i la quantia es realitza sobre el resultat de la valoració de la situació econòmica i de la valoració social per separat. Les puntuacions esdevenen el punt de referència per establir un percentatge de la prestació.

Les quantitats dels ajuts són diferents en funció dels municipis, tant en funció del tipus de prestació com respecte al mateix tipus. En el cas del Montcada i Reixac, els llindars són molt similars a la resta de municipis similars.

30

Gràfic 19. Persones ateses pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) de Montcada i Reixac. 2018


Pel que fa a les persones ateses pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, s’observa com més de la meitat d’atencions corresponen a orientacions telefòniques i el 31% corresponen a situacions d’urgència. Per tant, es tracta d’un servei de consulta o de gestió d’urgències.

Gràfic 20. Renda garantida segons origen a Montcada i Reixac. 2018.


La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és la prestació social a través de la qual s’asseguren els recursos econòmics mínims per a una vida digna de les persones i unitats familiars que es trobeń en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació́ activa en la societat. En pot ser beneficiari qualsevol persona que, durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud, tingui ingressos inferiors al 91% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya. Per al 2018, el llindar d'ingressos se situa en 604 € al mes en dotze pagues. La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) la poden rebre aquelles persones que no disposen de recursos o els que tenen són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, sempre que compleixin els requisits marcats per a normativa. L’any 2017 l’antiga Renda Mínima d’inserció (PIRMI) va donar pas a la RGC. De fet entre les persones que reben la RGC hi ha 154 persones (el 85% dels ajuts de renda) que ja rebien l’antic PIRMI i s’han incorporat 27 persones noves (el 15%) al 2018. La RGC es pot percebre amb una prestació complementària d’activació i inserció (PCAI), condicionada al compromís d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral, el qual té una finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació, que es dona en un 21% dels casos que reben RGC, amb seguiment de Serveis Socials.

1

17

26

11

Emergències

Urgències

Orientacions telefòniques

Alertes rebudes

Antics PIRMI;

85%

Noves RGC; 15%

RGC amb PCAI; 21%

RGC sense PCAI; 79%

31

Taula 9. Prestacions d’urgència social a Montcada i Reixac. 2017 – 2018.

Ajuts Cost

2017 2018 Increment 2017 2018 Increment

Manutenció (alimentació i vestit) 122 164 34% 38.511,22 49.374,65 28%

Habitatge 273 323 18% 105.766,3 151.395,82 43%

Subministraments (gas/llum/aigua)

4 22 450% 1.100,98 5.488,56 399%

Famílies Subministraments (AMB) 232 103 -56% 73.470,45 65.143,19 -11%

Ajuts Subministraments (AMB) 295 117 -60%

Farmàcia 18 5 -72% 11.901,89 415 -97%

Total 944 734 -22% 230.750,84 271.817,22 18%


Les prestacions municipals per a casos d’urgència social a Montcada i Reixac van dirigides principalment a ajudar a fer front a despeses d’habitatge, subministraments i manutenció, és a dir, a necessitats bàsiques de subsistència. Cal destacar que el nombre d’ajuts de subministraments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han disminuït en un 60% degut a una millora en els criteris de gestió d’aquests ajuts, tot i que el pressupost invertit total entre l’AMB i Ajuntament és substancialment superior a l’any anterior. Els ajuts de manutenció i habitatge han incrementat en un 34 i en un 18% respectivament, aquest fet és una mostra més de la situació d’emergència residencial que està patint tot el país. Tot i que la inversió en termes generals ha augmentat en un 18%, la distribució dels ajuts ha implicat una disminució del 22%.

Taula 10. Altres prestacions econòmiques a Montcada i Reixac. 2017 – 2018.

Ajuts Cost

2017 2018 Increment 2017 2018 Increment

Despesa sanitària (ajudes tècniques, òptica i farmàcia)

35 20 -43% 14.095,43 5.125,6 -64%

Desplaçament i Formació 64 40 -38% 11.867,79 10.907,7 -8%

Ajuts a famílies per a escolarització i menjador (ajuts individuals)

49 59 20% 39.537,27 40.240,1 2%

Ajuts a l’Escolarització (beques escolars i complements, menjador)

1.246 1.499 20% 134.348 188.820 41%

Altres (equipament bàsic) 31 19 -39% 4.1010 6.005,64 -85%

Total 1.029 1.637 59% 240.860,49 296.652,04 23%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Serveis Socials de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

Per últim, dins de la categoria d’altres prestacions econòmiques es destaca un increment del 20% als ajuts d’escolarització per a famílies. En canvi, les ajudes per despesa sanitària i per equipament bàsic han disminuït en un 40% cada una. Aquesta disminució de la inversió es deu

32

a l’activació l’Ajut del Banc Farmacèutic, que ha vingut a substituir els ajuts de l’Ajuntament en despesa sanitària, donant una cobertura més completa i propera. L’increment total en la inversió econòmica és del 23% i es veu reflectit especialment en el cas dels ajuts per l’escolarització que incrementen 41%. Les que han disminuït més són la inversió en ajuts d’equipaments bàsics, en un 85%, i la despesa sanitària en un 64%. Pel que fa als ajuts de l’alimentació, a Montcada i Reixac es disposa dels següents recursos següents: menjador social l’alzina, kits de suport social, targetes de prepagament per l’adquisició de productes frescos, el cistell solidari i el rebost d’aliments. A continuació, es mostren les dades de despesa municipal a partir d’informacions de la Diputació de Barcelona. La despesa social local es calcula a partir de les dades de despesa dels pressupostos locals corresponents a la Política de despesa 23; Serveis Socials i Promoció Socials dins l’Àrea de Despesa 2; actuacions de protecció i promoció social tal i com es defineix al BOE6, aquestes dades han estat facilitades per la Fundació Pi Sunyer.

Taula 11. Comparativa d’indicadors de despesa pública a Montcada i Reixac i l’AMB, 2017

Montcada i Reixac Àrea Metropolitana de

Barcelona

Despesa Municipal per habitant 1.390,02 € 1.285,16 €

Pes de la Despesa Pública Local sobre el PIB 3,9% 3,7%

Despesa Municipal Social per habitant 119,09 € 137,52 €

Pes de la Despesa Social Local sobre la Despesa Local Total 11,3% 10,1%


La taula anterior mostra un resum comparatiu de la despesa municipal; Montcada i Reixac mostra una despesa municipal per habitant més elevada que l’AMB, tant pel que fa a xifra absoluta com al percentatge que suposa del PIB municipal. La despesa social local tot i implicar un major percentatge de la local, en xifres absolutes és lleugerament inferior a Montcada, amb 18,43€ menys per habitant que l’AMB. En canvi, la despesa municipal total per habitant és de 1.390,02€, 104,86€ més que l’AMB.

6 S’imputaran les despeses realitzades per l’ens local per desenvolupar l’assistència social primària: la promoció de la igualtat de gènere, promoció i reinserció social de marginats, així com per la gestió dels serveis socials; prestació de serveis a persones dependents i d’assistència social, residències d’avis i altres de naturalesa anàloga; l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. També s’inclouran les transferències finalistes a entitats i famílies que col·laborin a la consecució d’aquests fins. S’inclouran les despeses corresponents a l’Administració General, que correspondran a les activitats dirigides a la planificació, coordinació, control, organització, gestió administrativa i desenvolupament de funcions de suport dels diferents centres directius que integren la política de despesa.

33

Gràfic 21. Ajuts del Menjador Social l’Alzina a Montcada i Reixac. 2018.


Els ajuts del servei de menjador social l’Alzina es donen a persones majors d’edat en situació de risc d’exclusió social per motius econòmics, de salut, de consum o per les persones grans en situació d’aïllament social i pocs recursos econòmics. La majoria de persones que atenen als menjadors són de l’estat espanyol i homes. La resta de nacionalitats representen una proporció molt menor.

Gràfic 22. Lots de suport social segons tipus a Montcada i Reixac. 2018.


Els lots de suport social es donen a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social derivades per Serveis Socials, es tracta de lots per cobrir necessitats bàsiques, especialment vinculades a l’alimentació, els bolquers i la higiene infantil. S’observa com 441 persones i 164 famílies, han rebut lots de suport social, principalment per bolquers, un 45% dels casis i alimentació per infants de 1 a 18 mesos en un 40% dels casos. Les targetes de prepagament per l’adquisició de productes frescos per persones o famílies en situació de vulnerabilitat social o risc d’exclusió, derivats per serveis socials a la Creu Roja. Aquestes targetes han sigut proporcionades a 208 persones i 90 famílies.

43

9 8 63

30

8 62 1

Espanya Amèrica llatina Marroc ÀfricaSubsahariana

Europa de l'Est

Homes Dones

Bolquers; 45%

Alimentació 0-6 mesos; 20%

Alimentació 6-18 mesos; 20%

Alimentació familiar 2 - 4

persones; 15%

34

Gràfic 23. Dades sobre el Cistell Solidari a Montcada i Reixac. 2018.

Família Total tiquets Fruita i verdura Carn Peix

1 fill 55 22% 22% 22%

2 fills 60 22% 25% 25%

3 fills 65 28% 25% 25%

4 o més 70 28% 28% 28%

Total 250 90 81 79


El Cistell Solidari consisteix en ajuts econòmics mitjançant xecs de compra en establiments adherits al projecte per a famílies amb fills amb ingressos insuficients derivades per Serveis Socials. La meitat de les famílies són famílies nombroses, amb tres fills o més. Els tiquets estan força repartits entre les tres tipologies, però amb una lleugera quantitat superior dels tiquets de fruita i verdura. El darrer ajut d’alimentació proveït per Serveis Socials és el Rebost d’Aliments gestionat per Caritas, per famílies en situació de vulnerabilitat econòmica i risc d’exclusió social. Consisteix en ajuts d’aliments de primera necessitat i llarga conservació. Aquests ajuts han sigut proporcionats a 376 famílies i 1174 persones.

1 infant; 31%

2 infants; 29%

3 infants; 23%

4 infants ; 10%

5 infants; 2%

6 infants; 4%

35

Indicadors de l’àmbit econòmic i laboral

Un altre dels àmbits fonamentals per analitzar el risc d’exclusió social és l’accés al treball, les condicions i l’estabilitat d’aquest, per això a continuació es procedirà a analitzar els indicadors de l’àmbit econòmic i laboral.

Desenvolupament econòmic

A continuació, es detallen alguns indicadors vinculats al grau de desenvolupament econòmic del municipi.

Taula 12. Percentatge del valor afegit brut per sectors a Montcada i Reixac, el Vallès Occidental i Catalunya7, 2016.

Sectors Montcada i

Reixac Vallès

Occidental Catalunya

Agricultura 0,0% 0,0% 1%

Indústria 43,8% 28,8% 21%

Construcció 7,0% 4,6% 5%

Serveis 49,1% 66,6% 73%

Total 100,0% 100,0% 100%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT

A la taula anterior podem observar el percentatge del valor afegit brut a nivell municipal, comarcal i català. El valor afegit brut és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció, en economia és una de les formes de calcular el producte interior brut i, per tant, sovint es consideren sinònims. Veiem com en el cas de Montcada i Reixac, la indústria té un pes molt més elevat, el 44%, respecte la mitjana comarcal (una diferència de 29 punts per sobre) i catalana (quasi la meitat). La construcció se situa dos punts per sobre de la mitjana comarcal i catalana. En canvi, els serveis tenen un pes molt menor tot i representar quasi la meitat del teixit econòmic. Aquesta composició industrialitzada de Montcada serà un factor clau per entendre la situació laboral del municipi.

Afiliacions a la seguretat social

El primer indicador correspon al percentatge d’homes no afiliats a la seguretat social respecte els homes d’entre 15 i 64 anys. Veiem com en aquest cas Montcada se situa 2,4 punts per sota de la mitjana de la comarca i 3,4 punts per sota de la mitjana catalana. Malgrat el teixit industrial de la comarca, les afiliacions en el cas dels homes són lleugerament menors. En canvi, pel que fa a les dones, les dades de Montcada se situen al voltant de mig punt per sobre de les mitjanes comarcal i catalanes i un 9% més que en el cas dels homes. El tercer indicador fa referència al percentatge d’aturats de llarga durada, és a dir que porten un any o més en situació d’atur, veiem com Montcada se situa en un percentatge molt similar a la mitjana de la comarca i de Catalunya. Pel que fa al percentatge de dones aturades veiem

7 Les dades es mostren de forma comparada amb la mitjana de la comarca, la mitjana de Catalunya i dos municipis de la comarca amb un nombre similar d’habitants.

36

que se situa 3,6 punts per sobre dels homes, lleugerament per sobre de la mitjana comarcal i un punt per sobre de la mitjana catalana. Analitzant en més profunditat les afiliacions a la seguretat social, veiem que l’evolució en el cas de Montcada entre 2012 i 2018 és la següent:

Gràfic 24. Nombre d’afiliacions a la Seguretat Social per Sector Econòmic i Mida de l’Empresa a Montcada i Reixac, 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i l’Observatori del Vallès Occidental

S’observa com el sector que concentra el major nombre de les afiliacions és el sector serveis, amb més de 12.000 afiliacions al 2018 amb tendència ascendent i situat molt per sobre de la indústria que no arriba a les 3.000 afiliacions, tot i tenir una tendència lleugerament ascendent. El sector serveis engloba activitats relacionades amb els serveis no productius o transformadors de béns materials, així com aquells que tenen com a objectiu satisfer les necessitats de la població del territori on es desenvolupen. Per tant, es tracta d’un sector heterogeni que inclou activitats molt diverses. Una presència elevada del sector serveis en

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

Mar

-12

Jul-1

2

Nov-

12

Mar

-13

Jul-1

3

Nov-

13

Mar

-14

Jul-1

4

Nov-

14

Mar

-15

Jul-1

5

Nov-

15

Mar

-16

Jul-1

6

Nov-

16

Mar

-17

Jul-1

7

Nov-

17

Mar

-18

Jul-1

8

Nov-

18

Agricultura Indústria Construcció Serveis

0

5.000

10.000

15.000

20.000

Mar

-08

Aug-

08Ja

n-09

Jun-

09No

v-09

Apr-

10Se

p-10

Feb-

11Ju

l-11

Dec-

11M

ay-1

2O

ct-1

2M

ar-1

3Au

g-13

Jan-

14Ju

n-14

Nov-

14Ap

r-15

Sep-

15Fe

b-16

Jul-1

6De

c-16

May

-17

Oct

-17

Mar

-18

Aug-

18

Fins a 50 treballadors De 51 a 250 treballadors

251 i més treballadors Total

37

general a les economies de països desenvolupats és habitual i és un fenomen sociològic conegut com a procés de terciarització. Aquest fenomen implica unes limitacions i restriccions tant pel que fa a productivitat, ja que tal com argumenta el premi Nobel d’economia Paul Krugman (1997) el sector serveis està molt vinculat a treball humà directe amb menor productivitat respecte sectors més automatitzats com la indústria o l’agricultura, les dificultats per millorar la productivitat d’aquest sector s’ha considerat un dels principals factors de l’estancament en el nivell de vida de molts països desenvolupats. Tanmateix, a banda dels professionals qualificats, on l’impacte podria ser menor però no inexistent, es tracta d’un sector amb unes condicions laborals força precàries, amb alts índex de temporalitat i estacionalitat, això com remuneracions situades en els llindars més baixos. Per tant, s’hauran de buscar formes que permetin millorar el desenvolupament econòmic d’aquest sector d’activitat i les condicions de les persones que hi treballen, de manera que l’impacte de l’activitat econòmica retribueixi en una millor qualitat de vida per les persones que habiten el territori. En analitzar les afiliacions a la seguretat social segons la mida de les empreses pot veure com les més petites són les que concentren l’ocupació i les afiliacions al municipi. Això significa que el teixit empresarial i que ocupa la principal ocupació i afiliacions al municipi està format per PIMES, és a dir, per petites i mitjanes empreses, tal com succeeix també a la mitjana catalana.

Indicadors d’ocupació, desocupació i atur

Tot seguit es procedirà a analitzar els indicadors econòmics vinculats a l’accés al treball.

Gràfic 25. Índex de recanvi de població en edats actives, Montcada i Reixac 2008 - 2018


L’índex de recanvi de població en edats actives relaciona la població que està a punt de sortir del mercat de treball amb la que està a punt d’entrar. S’entén que les noves generacions troben treball no només per l’expansió de l’economia i per la creació de nous llocs de treball, sinó també per l’ocupació de llocs de treball que deixa la població que surt del mercat de treball. Montcada se situa per sota de la mitjana catalana i barcelonina. Un índex més baix implica que les condicions es tornen més difícils, tot i que aquest índex es limita a l’àmbit demogràfic i no contempla l’efecte que tenen les polítiques públiques d’ocupació. En els últims

142,96

95,81 89,62 94,2

116,15136,8

122,96

97,7397,49

114,99


2008 2018

98,48 100,11

81,5995,51

2008 2018

Dones Homes

38

10 anys hi ha una tendència creixent, indicant que les condicions milloren, i aquesta situació resulta més favorables a les dones que als homes.

Taula 13. Indicadors d’ocupació i desocupació de la població de Montcada i Reixac i Catalunya, 2017.

% d’homes no afiliats sobre

població entre 15 i 64 anys

% dones no afiliades sobre

població entre 15 i 64

% aturats de llarga durada sobre pobl.

Activa

% aturades de llarga durada

sobre pobl. Activa:

Montcada i Reixac 31,2 % 41 % 3,4 % 7 %

Vallès Occidental 33,6 % 40,4 % 3,6 % 6,8 %

Catalunya 34,6 % 40,7 % 3,5 % 5,9 %

Barberà del Vallès 32 % 40,2 % 2,7 % 6,9 %

Ripollet 32,5 % 41 % 4,1 % 7,6 %


El primer indicador correspon al percentatge d’homes no afiliats a la seguretat social respecte els homes d’entre 15 i 64 anys. Veiem com en aquest cas Montcada se situa 2,4 punts per sota de la mitjana de la comarca i 3,4 punts per sota de la mitjana catalana. Malgrat el teixit industrial de la comarca, les afiliacions en el cas dels homes són lleugerament menors. En canvi, pel que fa a les dones, les dades de Montcada se situen al voltant de mig punt per sobre de les mitjanes comarcal i catalanes i un 9% més que en el cas dels homes. El tercer indicador fa referència al percentatge d’aturats de llarga durada, és a dir que porten un any o més en situació d’atur, veiem com Montcada se situa en un percentatge molt similar a la mitjana de la comarca i de Catalunya. Pel que fa al percentatge de dones aturades veiem que se situa 3,6 punts per sobre dels homes, lleugerament per sobre de la mitjana comarcal i un punt per sobre de la mitjana catalana. Podem afirmar doncs que les dones es troben en una situació de major risc de vulnerabilitat social. Analitzant en més profunditat les afiliacions a la seguretat social, veiem que l’evolució en el cas de Montcada entre 2012 i 2018 és la següent:

Gràfic 26. Evolució de l’atur per edats a Montcada i Reixac, 2005 – 2018

188 163 154 206321 278 293 271 244 235 198 198 175 179

572 550 554

732

1.1901.301 1.268 1.288

1.2161.042

901

740631 603

381 371 377521

853991

1.076 1.243

1.3721.279

1.1481.007

841770

201 220 220248

344438 471 505 569 621 642

638 595 575

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

< 25 25-39 40-54 > 54

39


Per edats, observem com l’atur de joves d’entre 25 i 39 anys i el d’adults d’entre 40 i 54 anys són els que van augmentar més durant la crisi econòmica. A partir de 2013 els dos disminueixen substancialment, però encara no arriben als valors d’abans de la crisi. L’atur de persones majors de 54 no han parat d’augmentar des de la crisi. Cal estacar que l’atur juvenil, de menors de 25 anys, ha disminuït a valors d’abans de la crisi econòmica. Aquest fet constata la dificultat major per l’ocupabilitat de les persones majors de 54 anys.

Gràfic 27. Evolució de l’atur per sectors econòmics a Montcada i Reixac, 2005 – 2018


L’anàlisi per sectors mostra com el sector serveis és un dels principals generadora d’atur. No obstant això, l’atur ha disminuït de forma global a tots els sectors, i queda molt a prop dels valors anteriors de la crisi econòmica.

Gràfic 28. Evolució de l’atur sexe a Montcada i Reixac, 2005 – 2018


645 660 597 617 613 539449 371 308 266

434 488 487 542 510422 349 273 227 188

1.5431.740

1.8681.996

2.108 2.0311.900

1.7151.506 1.460

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Agricultura Indstria Construcció Serveis

589 571 574

826

1.425

1.595 1.618

1.785 1.771

1.605

1.393

1.178

961893

753 734 732881

1.2821.413

1.490 1.5231.630 1.572

1.4961.406

1.281 1.234

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Homes Dones

40

En analitzar l’atur per sexe en els darrers 13 anys, es pot observar com la dinàmica coincideix amb la de la resta de l’Estat; en els anys anteriors a la crisi econòmica hi havia una major proporció de dones a l’atur, però a partir de 2008 tot i créixer l’atur de forma global, ho fa especialment en el cas dels homes, ja que molts d’ells treballaven a la construcció, un dels sectors més afectats per la crisi. A partir de 2014 els nivells d’atur global baixen, però ho fa substancialment en el cas de l’atur masculí. L’atur femení disminueix lleugerament i se situa per sobre de l’atur masculí. Això implica que moltes dones que van quedar a l’atur durant la crisi encara no s’han incorporat al mercat de treball, reforçant el major risc de vulnerabilitat per raó de gènere.

Gràfic 29. Evolució de l’atur de les persones estrangeres per sexe a Montcada i Reixac, 2005 – 2018


En el cas de persones estrangeres, veiem com la dinàmica per sexe és molt similar al del total de la població on l’atur masculí va incrementar molt durant la crisi, i comença a disminuir de forma global a partir de 2012. A partir de 2017 la dinàmica es reverteix i l’atur femení se situa per sobre, probablement degut als reagrupaments familiars amb dones recent arribades i que probablement encara no dominen l’idioma. Per tant, les dones estrangeres pateixen un doble risc de vulnerabilitat, i caldrà adreçar-ho de manera especifica incorporant la perspectiva de gènere.

67 76 81

175

328

388416

450409

335

268236

187166 152

35 52 55 87136

177

231 219 211 195 186 201

195 189 202

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Homes Dones

41

Taula 14. Desocupats registrats, desocupats amb prestació segons tipus i cobertura de les prestacions. Montcada i Reixac. Desembre 2018

Font: Informe desembre 2018. Prestacions per desocupació al Vallès occidental. Observatori del Vallès Occidental.

Pel que fa als ajuts vinculats a l’atur, a Montcada i Reixac hi ha 2.140 desocupats registrats, el 14% dels i les afiliades a la Seguretat Social. A nivell de prestacions, el municipi va lleugerament per sota de la mitjana comarcal.

Taula 15. Comparativa de dades sobre el treball i l’atur a Montcada i Reixac, l’AMB i Catalunya, 2017

Montcada i

Reixac

Àrea Metropolitana de Barcelona

Regió Metropolitana de Barcelona

Àmbit Metropolità

Província de

Barcelona Catalunya

Taxa d'atur 16,4% 14,1% 14,9% 14,9% 15,0% 15,0% Taxa de treball parcial 5,9% 17,7% 15,8%

% de Contractes Temporals 86,6% 87,0% 87,4% 87,2% 87,4% 88,1%

Pes Remuneració Assalariats sobre la renda

61,9% 61,7% 61,9% 61,4%


En resum i de forma comparativa, s’observa com Montcada té un major percentatge de persones aturades, 1 punt i mig per sobre que la mitjana catalana i la regió metropolitana i dos punts de l’àrea metropolitana, aspecte que haurà de ser un eix d’atenció de les polítiques municipals. La resta d’indicadors mostren millors resultats o resultats molt similars a la resta, com en el cas del percentatge de persones a temps parcial, un 6%. El percentatge de contractes temporals tot i ser molt similar a la resta, és molt elevat, el 87% de la població, la qual cosa evidencia la precarietat i la manca d’estabilitat laboral a dia d’avui.

Desocupats registrats

Nivell contributiu

Nivell assistencial

Renda activa d’inserció

Cobertura prestacions

Montcada i Reixac 2.140 54,6 % 38,6 % 6,7 % 53,0%

Vallès Occidental 49.530 53,7 % 39,8 % 6,5 % 54,0 %

Província de Barcelona

284.283 56,9 % 36,7 % 6,4 % 57,3 %

Barberà del Vallès 1.691 56,3 % 38,7 % 5,0 % 56,9 %

Ripollet 2.474 54,3 % 40,4 % 5,4 % 52,6 %

42

Gràfic 30. Evolució de la contractació registrada per sexe a Montcada i Reixac, 2005 – 2018.


L’evolució de les contractacions per sexe confirma les dinàmiques analitzades, a partir de 2012 s’incrementen les contractacions a nivell global, però ho fa de forma molt més substancial en el cas dels homes. De fet, la xifra de contractació femenina s’estabilitza al voltant de les 5000 contractacions registrades, essent la masculina de més del doble.

Gràfic 31. Evolució de la contractació registrada per edat a Montcada i Reixac, 2005 – 2018.


La contractació per edats ens mostra com la majoria de contractacions es concentren entre els 30 i 44 anys, seguit dels majors de 45 anys, amb unes dinàmiques molt similars a l’evolució de l’atur. L’increment de les contractacions ha arribat a valors precrisi excepte en la població més jove, d’entre 20 i 29 anys, que encara se situa per sota.

8.1789.204

8.420

6.7007.547

5.601 4.158

4.8847.491

8.0988.132

8.788

10.286

3.965

4.9914.923

3.6754.216

2.578 2.5002.669

4.452 4.3224.067

4.5884.708

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Homes Dones

1.191 1.2451.073 536

632287 167 197

347 443485 737

822

2.465 2.729 2.784 2.0412.338

1.065 8341.011

1.985 1.887 1.806

2.089 2.6242.610 3.007

2.695 2.1542.153 1.465 1.085

1.256 1.899 1.955 1.788 1.855

2.100

4.535

5.4285.219

4.285

5.094

4.051

3.2953.656

5.504 5.502 5.1975.329

5.986

1.342 1.786 1.5721.359

1.546 1.311 1.277

1.4332.208

2.6332.923 3.366

3.462

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Menys de 20 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys

De 30 a 44 anys Més de 45 anys

43

Indicadors de l’àmbit formatiu

L’àmbit formatiu fa referència a l’accés a l’educació obligatòria i postobligatòria de la població de Montcada i Reixac i el seu nivell formatiu.

Nivell educatiu de la població

A continuació, es mostren dades vinculades al nivell formatiu d’infants i adolescents, especialment pel que fa a l’acreditació de l’educació secundària obligatòria (ESO) i la postobligatòria de primer cicle (el batxillerat). Gràfic 31. Nivell educatiu de la població, Montcada i Reixac, 2010.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitaddel servei de padró continu de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

Quasi la meitat de la població de Montcada té els estudis primaris i/o secundaris finalitzats. Destacar que el 12% té formació professional de primer o segon grau i un 6% de persones amb llicenciatures universitàries finalitzades.

20%

0%

7%

20%

20%

12%

10%

4%

1%

6%

1%

0% 5% 10% 15% 20% 25%

Menor de 16 anys

No sap llegir ni escri.

Sense estudis coneguts

ESO/EGB/Primaria incompleta

ESO/EGB/FP Bas/PRIM Com

Formació professional

Batxillerat

Diplomatura

Arquitectura i Enginyeria Tècnica

Llicenciatura

Doctorat / Màster

44

Infants i adolescents

A continuació, es mostren dades vinculades al nivell formatiu d’infants i adolescents, especialment pel que fa a l’acreditació de l’educació secundària obligatòria (ESO) i la postobligatòria de primer cicle (el batxillerat).

Gràfic 32. Alumnes que acrediten l’ESO i el batxillerat, Montcada i Reixac, Curs 2017-2018.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel servei d’Educació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

La majoria de l’alumnat matriculat tant a l’ESO com a batxillerat l’acaben acreditant i obtenint la titulació. Especialment en el cas de l’educació obligatòria (ESO) en un 8% més dels casos. En termes generals més dones aconsegueixen obtenir la titulació que els homes, essent més de la meitat de les persones titulades, especialment pel que fa a Batxillerat. Aquesta realitat fa visible el fet que les dones acostumen a tenir uns millors resultats acadèmics i els homes acostumen a tenir més dificultats per acreditar les titulacions, especialment en el cas del batxillerat.

Dones; 51%

Homes; 49%

Alumnes que acrediten l'ESO

Dones; 52%

Homes; 48%

Alumnes que acrediten el batxillerat

90%82% 86%86%

70%78%

Dones Homes Total

ESO Batxillerat

45

Gràfic 33. Percentatge de joves de 17 anys escolaritzats , Vallès Occidental, 2015


Pel que fa a joves de 17 anys escolaritzats, Montcada i Reixac és 3 punts per sota de la mitjana catalana i 5 punts per sota de la mitjana comarcal, ja que el percentatge de joves escolaritzats no arriba al 80%. Aquest fet indica la situació de vulnerabilitat del 22% dels joves del municipi, que només finalitzen l’educació obligatòria. A nivell municipal s’està fent un gran esforç i dedicació de recursos per treballar en l’orientació laboral i la capacitació d’aquests joves. Caldrà reforçar en aquests aspectes realitzant una anàlisi més exhaustiva de les necessitats i els aspectes a reforçar per tal de garantir el seu accés al mercat de treball en les millors condicions possibles.

Taula 16. Comparativa d’indicadors de nivell educatiu de la població de Montcada i Reixac, l’AMB i Catalunya, 2017

Montcada i Reixac



Àmbit Metropolità

Província de

Barcelona Catalunya

Educació Obligatòria o menys 58,5% 47,0% 49,3% 49,2% 50,2% 51,8%

Educació Postobligatòria 20,5% 21,0% 20,9% 20,9% 20,7% 20,6%

Educació Superior 21,0% 32,0% 29,8% 30,0% 29,1% 27,6% Taxa d'escolarització als 17 anys 78,4% 82,7%


Els indicadors de nivell educatiu mostren uns resultats similar a les mitjanes de la resta d’àrees territorials; de fet pel que fa a educació obligatòria és 7 punts per sobre de la mitjana catalana, mentre que respecte educació superior són lleugerament menors, probablement perquè la majoria de persones que realitzen estudis superiors ho fan fora de Montcada i Reixac, on hi ha més oferta de cicles i hi ha les universitats.

Municipis 2015

Montcada i Reixac 78,4 % Vallès Occidental 83,4 % Catalunya 81,5 % Barberà del Vallès 81,6 % Ripollet 77,5 %

46

Taula 17. Alumnes que acrediten l’ESO i el batxillerat, Montcada i Reixac, Curs 2017-2018.

Alumnes que acrediten l'ESO Alumnes que acrediten el batxillerat

Dones Homes Total Dones Homes Total

Ferreria 87% 71% 78% 100% 100% 100%

M. Miró 84% 92% 89% 67% 57% 60%

La Ribera 93% 71% 84% 82% 58% 67%

La Salle 92% 83% 88% 92% 81% 87%

Ginesta 100% 89% 94% - - -

Total 90% 82% 86% 86% 70% 78%


Es pot observar com en general la majoria d’alumnes matriculats tant a l’ESO com a batxillerat l’acaben acreditant i obtenint la titulació. El percentatge se situa 8 punts per sobre en el cas de l’educació obligatòria, 3 punts per sobre en el cas de les dones i 12 punts per sobre en el cas dels homes. De fet s’observa clarament com els homes tenen una major dificultat per acreditar ambdues titulacions, especialment el batxillerat.

Taula 18. Incorporacions i matrícules al llarg del curs 2017- 2018 a Montcada i Reixac

Alumnes Increment

Primària 91 2,63%

Secundària 54 3,47%

Camí del

Bosc Mitja Costa Font Freda

Can Pomada

Can Sant Joan

Total

Aules 4 3 5 5 3 20 0-1 anys 8 8 7 8 8 39 1-2 anys 26 12 26 26 12 102 2-3 anys 21 20 40 40 17 138

Total 55 40 73 74 37 279


Les dades de matrícules vives i d’incorporacions al llarg del curs escolar ens mostren com hi ha un increment situat al voltant del 3%. Els canvis i noves incorporacions es donen de forma absoluta més acusada en el cas de l’alumnat de primària amb 91 incorporacions, però que representen un increment relatiu menor respecte el total de l’alumnat.

47

Taula 19. Ajuts a escoles bressol municipals a Montcada i Reixac. 2018

Ajuts a escoles bressol

Presentades 90 32%

Acceptades 67 74%

Denegades 23 26%

Font: Informe desembre 2018. Prestacions per desocupació al Vallès occidental. Observatori del Vallés Occidental

Les dades respecte als ajuts a escoles bressol són del període oficial de matriculacions (finals de juny). Es van recollir 90 sol·licituds de tarifació, que representen un 34% sobre el total de 266 infants matriculats i 258 famílies. Al llarg del curs escolar s’han anat produint altes i baixes que no estan incloses en aquestes dades. De les 90 sol·licituds presentades, el 26% superaven els criteris de renda i s’han acceptat el 74%. Els tipus d’ajuts s’estableixen en 5 trams que suposen reduccions respecte a la quota més alta del 70%, 55%, 35% i 20%.

Gràfic 34. Places per alumnes amb diversificació curricular a Montcada i Reixac. 2018

Font: Informe desembre 2018. Prestacions per desocupació al Vallès occidental. Observatori del Vallès Occidental

Les dades de places per alumnes amb diversificació curricular es donen principalment a La Ribera i La Ferreria, tres quarts de les places es donen a persones autòctones i més de la meitat, el 58% són nois.

22 22

6

La Ribera La Ferreria La SalleMontcada

Autòctons; 37

Estrangers; 13

Nois; 29

Noies; 21

48

Indicadors de l’àmbit Sociosanitari

Aquest àmbit fa referència a l’estat de salut i la qualitat de vida de la població de Montcada i Reixac, per això s’han emprat indicadors vinculat a l’estat de salut general, la salut mental i les addiccions

Abús de de substàncies i tractaments per addiccions

El primer grup d’indicadors a analitzar són els referents a l’abús de substàncies i a les persones en situació de tractament per addiccions.

Gràfic 35. Persones en tractament per abús de consum d’alcohol i cànnabis per edats a Montcada i Reixac, 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Centre d’Atenció Primària de Montcada i Reixac

1%

2%

2%

4%

4%

7%

16%

19%

13%

11%

2%

1%

2%

2%

2%

4%

5%

3%

2%

21% 16% 11% 6% 1% 4% 9% 14% 19%

>65

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

< 19

Abús de cannabis

Dones Homes

1%5%

3%7%

11%12%

14%16%

10%8%

7%3%3%

1%0%

0%0%

0%1%1%1%

2%2%

3%2%

1%0%

1%0%0%

17% 12% 7% 2% 3% 8% 13%

> 85

75-79

65-69

55-59

45-49

35-39

25-29

< 19

Abús d'alcohol crònic

Dones Homes

49

S’observa clarament com l’abús de l’alcohol, tant crònic com agut, afecta en major mesura els homes i especialment entre els 50 i els 69 anys. El consum de cànnabis, així com l’alcohol, és principalment masculí i en una població més jove, entre les 25 i els 44 anys

Gràfic 36. Persones en tractament per consum de drogues per edats a Montcada i Reixac, 2018


El consum de drogues també és principalment masculí i en una població més jove, entre les 25 i els 44 anys. En el cas del consum d’estimulants, destaquem que el percentatge de dones és major que en la resta de substàncies i es concentren únicament entre els 25 i els 34 anys.

1%

9%

12%

10%

18%

15%

12%

6%

0%

3%

3%

3%

4%0%

3%

20% 10% 0% 10% 20%

> 60

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

< 19

Abús de cocaïna

Dones Homes

1%2%2%

4%4%

7%16%

19%13%

11%2%

1%

2%

2%2%

4%5%

3%2%

21% 11% 1% 9% 19%

>65

55-59

45-49

35-39

25-29

< 19

Abús de cannabis

Dones Homes

22%

11%

33%

11%

11%

11%

20% 10% 0% 10% 20% 30% 40%

> 40

35-39

30-34

25-29

20-24

< 19

Abús de drogues estimulants

Dones Homes

17%20%

17%3%3%

7%10%

3%

3%

3%3%3%

3%3%

21% 11% 1% 9% 19%

> 60

50-54

40-44

30-34

20-24

Abús d'opiacis

Dones Homes

50

Salut mental

La salut mental és un factor de risc fonamental per a situacions de vulnerabilitat, ja que si no es realitza la diagnosi i la persona no segueix el tractament de forma apropiada pot afectar moltes àrees de la vida. També pot ser un indicador que altres aspectes vitals no estan funcionant correctament, la qual cosa porta al desenvolupament del trastorn. Les dades de diagnòstic i tractament en salut mental han estat proporcionades pel Programa de Suport a l’Atenció Primària del CAP de les Indianes de Montcada i Reixac que fa atenció als trastorns mentals més lleus i reactius al seu entorn. Els trastorns mentals més severs i crònics s’atenen des del CSMA de Ripollet i no estan comptabilitzats en aquest registre. Les dades del Programa de Suport a l’Atenció Primària del CAP s’han agrupat en els tipus de trastorn següents:

• Trastorns adaptatius: referents a situacions d’ansietat, estrès, distímia i quadres depressius inicials.

• Consum de tòxics: tractament per addiccions a l’alcohol i al cànnabis principalment. • Trastorn de personalitat: trastorns que afecten la personalitat dels individus; les seves

característiques emocionals, conductuals i cognitives. • Trastorn mental greu: depressió major, esquizofrènia, trastorns de bipolaritat, etc. • TDHA: trastorns de dèficit d’atenció. • TCA: trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia, la bulímia i el trastorn per

afartament. • Altres trastorns: altres trastorns poc comuns classificats de forma agregada.

51

Gràfic 37. Persones en tractament per trastorns de salut mental per edats al CSMA de Montcada i Reixac, 2017 – 2018

•

•

•

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel CSMA de Cerdanyola

A Montcada i Reixac hi ha un 1,7% de la població en tractament per trastorns de salut mental lleus. A trets generals, es pot observar com els trastorns més habituals, que representen quasi tres quarts de les diagnosis, corresponen a trastorns adaptatius, és a dir, a les persones amb símptomes emocionals i somàtics en resposta a un o més estressors identificables, com una situació vital complicada, processos de canvi i conflictes entre d’altres. Aquests es materialitzen en forma d’estrès, ansietat, distímia (quadres depressius menors) com a resposta desadaptativa davant de situacions generadores de malestar. Aquests trastorns estan molt

437

8 19

168

7 12

651

453

2 15

126

1 14

611

Trastornsadaptatius

Consum detóxics

Trastornpersonalitat

Trastornmental greu

TDHA - TCA AltresTrastorns

Total

2017 2018

50,2%

0,6%2,5% 20,1% 1,1%

0,6%

75,1%

16,9%0,6%

0,5%5,7%

0,0%

1,2%24,9%

Trastornsadaptatius

Consum detóxics


Trastornmental greu

TDHA AltresTrastorns

Total

2017

Dones Homes

50,9%

0,2% 1,5%14,9%

0,2%

1,3%

68,9%

25,5% 0,2% 1,0%3,4%

0,0%1,0%

31,1%

Trastornsadaptatius

Consum detóxics


Trastornmental greu

TDHA AltresTrastorns

Total

2018

Dones Homes

52

vinculats a situacions de risc d’exclusió social, ja que les dificultats en algun dels àmbits de vulnerabilitat poden ser detonants d’aquestes situacions. El 20% restant se situen en trastorns mentals greus que requereixen tractament i seguiment a més llarg termini. No s’observen grans diferències pel que fa als anys analitzats a banda d’una lleugera disminució dels casos al 2018. Pel que fa a la distribució per raó de gènere, s’observa com més de la meitat de les persones usuàries del CSMA són dones; el 75 i el 69% del total de persones usuàries. La majoria en tractament per trastorns adaptatius, més de la meitat, i trastorn mental greu, el 20% aproximadament. Les dones són la població més vulnerable pel que fa la salut mental; no obstant això, aquesta dada s’ha de matisar, ja que la socialització de gènere de les dones, fomenta molt més l’expressió emocional respecte els homes, que també pateixen però troben altres formes d’expressió. Aquesta dada es pot lligar a l’elevat nombre de dones ateses des de l’oficina d’atenció a la dona, diversos estudis demostren com la violència masclista està molt vinculada a una major probabilitat de trastorns de salut mental, especialment en aquells casos de violència cronificada, que tenen una major probabilitat d’acabar derivant en una situació d’ansietat i depressió. Aquest aspecte requeriria d’una anàlisi exhaustiva i profunda per acabar d’establir la causalitat entre aquesta vinculació.

Gràfic 38. Persones en situació d’aïllament social a Montcada i Reixac, 2018


Una de les variables que afecta especialment les persones grans és l’aïllament social, suposa el 1,18% de la població total de Montcada i Reixac i, més concretament, el 18,5% de les persones majors de 65 anys. Pel que fa a gènere, s’observa com un 78% dels casos són dones (el 14,4% de dones majors de 65 anys) i en un 28% als homes (el 4,1% dels homes majors de 65 anys). Aquest fet es deu a diversos factors com el fet que els homes moren abans que les dones en una gran part dels casos. La detecció realitzada des dels Centres d’Atenció Primària i els centres de salut és fonamental, ja que permet fer les derivacions pertinents en els casos que aquesta situació podria afectar al benestar general i emocional de les persones.

Homes; 28%

Dones; 78%

53

Salut general

A continuació, es mostren les dades respecte la salut de la població respecte dos indicadors; les persones diagnosticades amb obesitat segons la seva relació entre pes i alçada i les persones diagnosticades amb diversitat funcional.

Gràfic 39. Persones diagnosticades amb problemes de salut (diversitat funcional i obesitat) per edats a Montcada i Reixac, 2018


0%1%

2%2%

3%4%

5%5%5%

4%2%

2%1%

1%1%

2%3%

2%

1%3%

4%5%

6%4%4%4%4%

4%4%

3%2%

1%1%

2%2%

1%

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

> 9585-8980-8475-7970-7460-6455-5955-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-9< 4

Obesitat

Dones Homes

0%1%

3%3%

2%4%

4%4%

6%4%4%

3%2%

1%1%

1%1%

2%2%

0%1%

4%6%

5%4%

5%5%

6%5%

4%3%

1%1%1%0%

1%1%

1%

8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%

> 9590-9485-8980-8475-7965-6960-6460-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

< 9

Persones amb diversitat funcional

Dones Homes

54

Pel que fa a l’obesitat, també està força repartida però afecta un 12% més a les dones. Tot i que l’obesitat es concentra més en persones de mitjana edat i grans, entre els 55 i els 79 anys, resulta preocupant l’obesitat entre les persones menors de 19 anys, amb un 9% de les dones i 10% en el cas dels homes respecte el total de persones amb obesitat. Aquesta tendència a l’augment està vinculada a canvis en l’estil de vida i d’alimentació de les noves generacions.

Persones grans en situació de dependència

Un altre dels elements principals vinculats a l’envelliment de la població i els requeriments de cures són les persones grans en situació de dependència.

Gràfic 40. Persones diagnosticades amb demència a Montcada i Reixac, 2018


Es pot observar com la demència afecta en major mesura les dones en un 76% dels casos, i en persones majors de 75 anys. La discapacitat està força repartida entre sexes, però afecta en un 4% més dels casos a les dones. Les diagnosis es fan especialment entre els 55 i els 64 anys.

0%2%

5%7%

4%3%

1%1%0%0%

0%

4%8%

24%19%

12%5%

2%0%1%0%0%

25% 15% 5% 5% 15% 25%

90-95

85-89

75-79

65-69

55-59

45-49

< 39

Demència

Dones Homes

55

Taula 20. Persones en situació de dependència social a Montcada i Reixac, 2018

Grau Persones % respecte el total de persones amb

grau acreditat

% respecte la població total de

Montcada

% respecte la població > 65

anys

Grau I: dependència moderada Necessita ajuda per activitats bàsiques 1 cop al dia.

300 41% 0,84% 5,57%

Grau II: dependència severa Necessita ajuda per activitats bàsiques 2-3 cops al dia.

309 42% 0,87% 5,74%

Grau III: dependència gran Necessita ajuda per la majoria d'activitats bàsiques i presència permanent de suport.

131 18% 0,37% 2,43%

Usuaris del SAD Menors de 65 anys De 65 a 74 anys 75 o més anys Auxiliar de la llar 38% 37% 30% Treballador familiar 62% 63% 70% Total 16% 9% 75%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per Serveis Socials de Montcada i Reixac

En total, hi ha 740 amb un grau de dependència atorgat, un 14% de la població major de 65 anys i un 28% de la població major de 75 anys. La majoria de persones en situació de dependència acreditada tenen una dependència moderada o severa, és a dir que necessiten assistència per realitzar entre 1 i 3 cops al dia per realitzar activitats bàsiques. Pel que fa a l’assistència, veiem com la majoria d’assistència és sol·licitada per dones, ja que acostumen a viure més anys i el que es sol·licita en més de la meitat dels casos és l’ajut pel treballador familiar, és a dir, perquè alguna persona de la família realitzi les tasques d’assistència. Pel que fa a les edats, la majoria d’ajuts, tres quarts d’aquests, són demandats per persones majors de 75 anys.

Usuaris del SAD Homes Dones Total

Auxiliar de la llar 34% 31% 32%

Treballador familiar 66% 69% 68%

Total 25% 75% 601

56

Taula 21. Ajuts econòmics a la dependència en funció del grau a Montcada i Reixac, 2018

Grau I Grau II Grau III

Ajuts PEVS - 426,12 €/mes 715,07 €/mes

Ajuts per prestacions de cures a l'entorn familiar

153 €/mes 268,79 €/mes 387,64 €/mes

146 persones 266 persones 113 persones

% respecte depenents amb grau 49% 86% 86%


Els ajuts econòmics a la dependència mostren com la quantia dels ajuts és superior com major és el grau de dependència i de fet els PEVS (Prestacions Econòmiques Vinculades al Servei de Dependència) només el poden obtenir les persones amb grau dependència II i III.

57

Indicadors de l’àmbit residencial

Tal com s’ha indicat anteriorment, l’àmbit residencial fa referència als indicadors vinculats a l’habitatge, un dels drets fonamentals, així com els indicadors vinculats a l’entorn i la qualitat d’aquest.

Habitatge

Un dels drets fonamentals de la ciutadania és el dret a l’habitatge, en els darrers anys, degut a les conseqüències de la crisi econòmica, l’especulació immobiliària i els pisos turístics, els preus dels lloguers han incrementat especialment i per sobre dels salaris mitjos. A continuació, s’analitzarà la situació de l’habitatge al municipi.

Taula 22. Habitatges construïts de nova planta a Montcada i Reixac, 2007 - 2017.

Municipi

Barberà del Vallès

Barcelona Montcada i

Reixac Ripollet

Província Barcelona

2007

Habitatges iniciats amb protecció oficial

81 1542 217 0 7080

Habitatges iniciats 532 4704 649 114 44157

Habitatges acabats amb protecció oficial

0 733 236 0 3055

Cèdules habitabilitat (primera ocupació)

102 3425 322 141 37641

Habitatges acabats 87 3396 469 156 39722

2017


0 150 0 0 1009



0 581 0 0 1356


3 1314 114 62 5338



A la taula anterior es pot observar una diferència clara entre les dades respecte construcció d’habitatge abans i després de la crisi. Hi ha una disminució clara al 2017, en el cas de Montcada a 2017 no hi ha cap habitatge iniciat amb protecció oficial, ni se n’ha acabat cap. Els habitatges iniciats i construïts són de mercat lliure i amb una diferència d’entre 300 i 500 habitatges menys que al 2007. A més, Montcada i Reixac era un dels municipis de la comarca, amb un mateix nombre d’habitants que generava més habitatges tant de mercat lliure com de protecció social, al 2017 tot i situar-se igualment per sobre, cap dels municipis de la comarca amb un mateix nombre d’habitants ha construït habitatges amb protecció social.

58

Taula 23. Comparativa de de preus en la compravenda d’habitatges registrat 2018.

Preu total (milers d’€) Preu / m2 construït

Habitatge

nou Habitatge

usat total Habitatge nou

Habitatge usat Total

Barberà del Vallès 178,6 160 161,1 2.211,7 1.773 1.798,8

Barcelona 401,2 318 325,3 4.426,8 3.788,2 3.844,5

Montcada i Reixac 146,1 132,9 136,7 1.463 1.474,3 1.471

Ripollet 111 165,6 162,8 1.659,2 2.194,7 2.167,7


Pel que fa al preu, Barcelona és el municipi amb un preu més elevat i Montcada se situa al voltant de la resta de municipis de la comarca, i els habitatges nous són més cars que els usats, tant pel que fa al preu total com al preu per metre quadrat.

Taula 24. Comparativa d’habitatges turístics, 2018.

Montcada i Reixac Vallès Occidental Catalunya

Hotels 2 50 3.040 Places d'hotels 231 6.176 313.788 Càmpings 0 0 351 Places de càmpings 0 0 271.908 Turisme rural 0 3 2.465 Places de turisme rural 0 30 19.527

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT).

La problemàtica de l’habitatge s’ha vist agreujada per l’increment dels habitatges turístics. No s’ha pogut accedir a la informació sobre lloguers turístics d’habitatges, s’observa que Montcada i Reixac no te una gran oferta turística i només hi ha dos hotels al municipi dels 50 que hi ha a la comarca; el 4%, oferint 231 places.

59

Taula 25. Habitatges construïts de nova planta a Montcada i Reixac, 2007 - 2017.

Municipi

Barberà del Vallés

Barcelona Montcada i

Reixac Ripollet

Província Barcelona

2007


81 1542 217 0 7080



0 733 236 0 3055


102 3425 322 141 37641


2017


0 150 0 0 1009



0 581 0 0 1356


3 1314 114 62 5338



A la taula anterior es pot observar una diferència clara entre les dades respecte construcció d’habitatge abans i després de la crisi. Hi ha una disminució clara al 2017, en el cas de Moncada a 2017 no hi ha cap habitatge iniciat amb protecció oficial, ni se n’ha acabat cap. Els habitatges iniciats i construïts són de mercat llibre i amb una diferència d’entre 300 i 500 habitatges menys que a 2007. Montcada i Reixac era un dels municipis de la comarca que generava a 2007 més habitatges tant de mercat lliure com de protecció social, comparativament amb altres municipis de la comarca amb un semblant nombre d’habitants. A 2017 cap dels municipis de la comarca amb un mateix nombre d’habitants ha construït habitatges amb protecció social.

60

Gràfic 41. Preu mig del lloguer (euros mensuals) al Vallès Occidental i Montcada i Reixac, 2010 - 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Les dades referents al preu mig del lloguer mostren una tendència descendent fins al 2013, i a partir del 2014 hi ha un lleuger ascens que només en el cas de Cerdanyola ha superat el valor de 2010. Montcada se situa en 535,44€ de preu de lloguer mig al mes, amb una disminució de quasi el 9% entre 2010 i el 2016, amb una baixada superior que a la mitjana comarcal. Montcada té un nivell relatiu de pobresa superior a la mitjana comarcal i força elevat, especialment al 2016, per tant, el preu del lloguer per sota de la mitjana comarcal resulta coherent. No obstant això, altres municipis de dimensió i característiques similars, com Ripollet i Santa Perpètua de la Mogoda, amb uns lloguers inferiors, evidencien les dificultats de la població vulnerable a l’àmbit Si afegim també el fet que el parc d’habitatge públic i de protecció oficial és molt baix, és probable que moltes famílies encara tinguin moltes dificultats d’accés a l’habitatge.

Taula 26. Comparativa de la taxa de lloguer i propietat a Montcada i Reixac, l’AMB i Catalunya, 2017

Montcada i Reixac



Àmbit Metropolità

Província de Barcelona Catalunya

Taxa de Lloguer 12,3% 23,5% 20,4% 20,7% 20,2% 19,8%

Taxa de propietat 81,7% 71,2% 74,1% 74,0% 74,2% 74,3%


Montcada i Reixac té una taxa de propietat d’entre 10 i 7 punts superior a la resta de mitjanes provincials i catalanes i per contra un percentatge de lloguer molt inferior. Lligat a les dades anteriors, dona sentit a uns preus de lloguer més reduïts, ja que hi ha poques persones que opten pel lloguer, però és probable que les que ho facin siguin persones en

586,13

513,62

535,44

594,37

505,12

509,55

651,28

542,97

569,25

631,70

578,80

643,88

540,24

516,31

523,53

612,89

531,19

583,43

480 €

500 €

520 €

540 €

560 €

580 €

600 €

620 €

640 €

660 €

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Montcada i Reixac Ripollet Barberà

Cerdanyola del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

61

situació de vulnerabilitat econòmica i/o que no tenen opció a accedir a processos de compra. Per tant, i com succeeix arreu del país, l’habitatge i les polítiques d’habitatge són un element clau.

Taula 27. Percentatge d’habitatges segons tipus (principal, secundari i buit) a Montcada i Reixac, 1991 - 2016

Habitatges principals

Habitatges secundaris

Habitatges vacants i altres

2016 81,8% 2,3% 15,9%

2011 81,8% 2,3% 15,9%

2001 79,2% 1,6% 19,2%

1991 84,0% 3,1% 12,1%


Aquesta dada resulta especialment interessant ja que indica com a Montcada hi ha un 16% de pisos buits. Lligat amb el percentatge baix de lloguer, contribueix a reforçar la hipòtesi que molts pisos de propietat estan buits i poden estar ocupats o llogats en situació irregular. Aquestes dades obren la hipòtesi que a Montcada i Reixac existeixen dificultats a l’accés a l’habitatge i probablement seran les persones en situació de risc d’exclusió les que tendeixen a optar més pel lloguer.

Gràfic 42. Percentatge d’habitatges socials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya sobre el parc d’habitatges , Vallès Occidental, 2016


Aquesta tendència a tenir un baix percentatge d’habitatge social és una constant a tota la comarca, de fet al 2016 Montcada i Reixac se situa amb un 1,7% d’habitatges socials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, un 1% per sobre de la mitjana comarcal i només superat per Santa Perpètua de la Mogoda i Badia del Vallès.

62

Gràfic 43. Percentatge d’habitatges socials de gestió municipal sobre el parc d’habitatges , Vallès Occidental, 2016


Pel que fa a habitatges socials de gestió municipal, la inversió de la comarca és encara més reduïda i en el cas de Montcada i Reixac, no arriba ni al 0,1% situant-se molt per sota de la mitjana comarcal. Aquest fet evidencia la manca de despesa municipal en la creació d’habitatges socials.

Gràfic 44. Percentatge de la renda destinat al lloguer, Vallès Occidental, 2014


63

La població de Montcada i Reixac destina el 32% dels ingressos familiars al lloguer, 3 punts per sobre de la mitjana comarcal. Aquesta dada confirma la situació de vulnerabilitat econòmica de les persones que paguen lloguer, ja que comparativament es destina un major percentatge d’ingressos respecte la mitjana comarcal, tot i que molt similar a municipis propers com Ripollet i Barberà.

Gràfic 45. Persones ateses pel servei d’atenció jurídica. Montcada i Reixac. 2016-2018


Els serveis d’atenció jurídica de Serveis Socials han atès principalment casos relacionats amb l’habitatge, un 42% dels casos, seguit de un 21% de casos de separació. Aquestes dades evidencien la problemàtica d’habitatge existent, especialment entre aquelles persones més vulnerables del municipi. L’habitatge està esdevenint un dels principals eixos del risc d’exclusió social, a continuació s’analitzen els ajuts i serveis per l’habitatge al municipi de Montcada i Reixac.

Gràfic 46. Ajuts de la Mesa de Valoració per a Situacions d’Emergències Econòmica i Social de Catalunya a Montcada i Reixac, 2018


La Mesa és un òrgan col·legiat tècnic de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya competent en la proposta d’adjudicació d’habitatges propietat o gestionats per la mateixa Agència, en casos d’emergència econòmica i social. A més, pot proposar l’adjudicació de qualsevol altre habitatge quan ho demanin altres propietaris d’habitatges protegits, amb aquesta finalitat. De totes les consultes rebudes, només un 4% han sigut favorables i tenen un habitatge assignat i un 15% de les favorables no tenen adjudicació d’habitatges, evidenciant la manca de recursos públics per cobrir la necessitat real d’habitatge de la població.

42%21%

7%8%

10%11%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

HabitatgeSeparació

Temes familiarsDeutes

LaboralsVaris

4%

15%

3%

13%

17%

13%

2%

32%

Favorables amb habitatge assignat

Favorables sense adjudicació d'habitatge

Desfavorables

Pendents de valoració de mesa

Pendents de tràmit

Manca requisits

Resolts per altres vies

No poden accedir

64

Gràfic 47. Ajuts per de pobresa residencial segons membres de la unitat familiar a Montcada i Reixac, 2018


Hi ha hagut un augment de persones i famílies que es troben en una situació de desnonament o que viuen en infrahabitatges, en habitatges ocupats en precari o rellogats. Com a conseqüència, s’ha vist incrementat el nombre de peticions d’informació dels jutjats davant els processos de desnonament de les persones i famílies ateses i paral·lelament el nombre de demandes de Mesa d’Emergència i recerca d’allotjaments alternatius. La llarga llista d’espera de la Mesa d’Emergència ha fet que no es pugui utilitzar com un recurs d’urgència i s’han hagut de buscar alternatives a la urgència d’habitatge: s’han produït llargs períodes d’allotjament en hotels, sobre ocupació d’habitatges, subarrendaments i ocupacions en precari. La greu crisi en matèria d’habitatge ha sobrecarregat els Serveis Socials en matèria d’habitatge, que han hagut de dedicar-hi esforços en detriment de l’atenció i abordatge d’altres tipus de problemàtiques. La majoria d’ajuts d’emergència de pobresa residencial s’han donat a habitatges amb 3, 5 i 2 persones amb un 15, 18 i 17% respectivament.

Gràfic 48. Ajuts per l’emergència de pobresa residencial segons origen de la dificultat a Montcada i Reixac, 2018


1 persona; 16%

2 persones; 17%

3 persones; 25%

4 persones; 16%

5 persones; 18%

Més de 6; 4%No consta; 4%

31%16%

4%8%

6%5%

2%4%

7%5%

3%8%

3%

Ocupacions

Fi de contracte de lloguer

Dificultats pagament hipoteca

Violència de gènere

Precari

Barraquisme

Acolliment altres famílies

65

Els ajuts es donen per dificultats diverses, però cal destacar que el 31% es donen per processos d’ocupació i el 16% per l’impagament del lloguer. mitjà de 20€ mensuals (240 € a l’any) al 2019 s’haurà superat l’import de 2010.

66

Indicadors de l’àmbit relacional

L’àmbit relacional fa referència als vincles, xarxa de suport i grau d’enxarxament comunitari de les persones del municipi. Per aquest motiu, s’exploren tant les qüestions vinculades a conflictes, com els aspectes basats en el coneixement comú dels principals idiomes de comunicació, l’ús d’equipaments públics i la participació ciutadana.

Atenció a la dona i violència masclista

Un dels indicadors principals de l’àmbit relacional són els casos de violència masclista i el grau d’atenció a la dona a nivell municipal.

Taula 28. Denúncies de violència masclista per àmbits a Montcada i Reixac, 2018.

Àmbit familiar Àmbit parella

Gener 0 4

Febrer 1 3

Març 2 2

Abril 1 5

Maig 2 7

Juny 1 5

Juliol 1 6

Agost 1 6

Setembre 2 8

Octubre 2 2

Novembre 1 8

Desembre 2 3

Total 16 59

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’oficina de Mossos d’Esuqadra.

Veiem com la majoria de denúncies de violència masclista, concretament el 80%, es realitzen a l’àmbit de la parella amb una mitjana de 5 visites mensuals. Mentre que el 20% restant són a l’àmbit familiar, amb una mitjana d’1,3 visites mensuals.

67

Gràfic 49. Dones ateses a l’Oficina d’Atenció a la dona, Montcada i Reixac, 2014 – 2017.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Oficina d’Atenció a la Dona de Montcada i Reixac

L’any 2017 s’atenen 1130 dones a l’Oficina d’Atenció a la dona de Montcada i Reixac, que representa un 6,3% de les dones, una xifra encara molt alta, que evidencia la necessitat de destinar recursos i treballar per acabar amb la violència masclista i l’assetjament. De fet, el 2017 es produeix un increment en el total de dones ateses respecte l’any anterior, ja que hi ha un increment de primeres visites. No obstant això, la tendència general és d’un lleuger descens respecte 2014. La majoria d’atencions realitzades són de tipus psicològic, el 38%, i jurídic, el 18%.

Gràfic 50. Dones ateses a l’Oficina d’Atenció a la dona segons l’edat, Montcada i Reixac, 2016-2017.


La meitat de les dones ateses al 2017 se situen entre els 30 i els 45 anys, i un terç entre els 46 i el 65. Destaquem que durant el 2017 es van atendre un 8% més de dones entre els 30 i 45 anys que al 2016.

306 343 338229195 234

127 143

11041221

10181130

2014 2015 2016 2017

Total dones ateses Dones primeres visites Total d'atencions realitzades

3%11%

43%38%

4%1%

11%

51%

35%

1%

Fins a 18 anys De 19 a 29 De 30 a 45 De 46 a 65 De 66 a 80

2016 2017

68

Taula 51. Dones ateses al Servei d’Atenció a la Dona segons el canal a Montcada i Reixac, 2015 - 2018

2015 2016 2017 Increment Serveis socials 17 19 30 58% Salut CAP 5 9 11 22% Punts informació ciutadana 8 4 13 2,3% Iniciativa pròpia 281 274 158 -42% Policia local 1 2 3 50% Mossos d'esquadra 13 15 9 -40% Associacions / entitats 12 6 2 -67% Altres 6 9 3 -67% Total 343 338 229 -109


La majoria de dones ateses, el 69%, arriben al servei per iniciativa pròpia, però han disminuït en un 42% l’any 2018. Els principal increment i la majoria dels casos venen per derivacions de serveis socials, punts d’atenció ciutadà i el CAP en un 13%, un 6% i un 5% respectivament.

Gràfic 52. Dones ateses a l’Oficina d’Atenció a la dona per tipus d’atenció, Montcada i Reixac, 2017.


La majoria d’atencions realitzades son de tipus psicològic, el 38% i jurídic, el 18%.



8% 8%

0%5%

38%

18%

4%

19%

Violènciesmasclistes

ServeisSocials

Salut Laboral Psicològic Juridic Formaciói activitats

Altres

3%11%

43%38%

4%1%

11%

51%

35%

1%

Fins a 18 anys De 19 a 29 De 30 a 45 De 46 a 65 De 66 a 80

2016 2017

69

La meitat de les dones ateses al 2017 se situa entre els 30 i els 45 anys, i un terç entre els 46 i el 65. Destaquem que durant el 2017 es van atendre un 8% de dones entre els 30 i 45 anys que al 2016.



L’any 2016 es va produir una major concentració de dones ateses provinents del centre de Montcada. L’any 2017 la distribució per barris està més distesa.

Taula 55. Dones ateses pel Servei d’Atenció Psicològica del Servei d’Atenció a la Dona segons el canal a Montcada i Reixac, 2015 - 2018

2017 Percentatge respecte

total atencions Primera entrevista 36 16%

Nova demanda 1 1%

Seguiment a dones de l'any anterior 13 6%

Total 50 4%


El 4% de les dones ateses van requerir atenció del servei d’atenció psicològica i la gran majoria d’elles van ser derivades a partir de la primera entrevista.

0%

7%

10%

2%

6% 5%

17%

3% 2%

7%4%

1%

7%

12%

4%7%

7%

10%

3% 2% 3%

6%

Bosc d'enVilaro

Can Cuias Can SantJoan

FontPudenta

TerraNostra

MasRampinyo

MontcadaCentre

MontcadaNova

Pla d'enColl

La Ribera Fora delmunicipi

2016 2017

70

Català

El català és una de les principals llengües de comunicació al municipi, però no tothom en fa ús. Per aquest motiu, s’ofereixen classes de català a nivell municipal, essent un dels elements clau per la cohesió social i l’enxarxament comunitari. Gràfic 56. Comparativa del coneixement de Català, 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del padró de de Montcada i Reixac i IDESCAT

Les dades disponibles del coneixement de català són de 2011. Tot i no estar actualitzades, contribueixen a donar una visió general de la situació. Pràcticament la totalitat de la població l’entén i tres quarts el sap parlar, llegir i escriure. Mentre que al voltant del 5% de persones no l’entén. Destaquem que Montcada mostra uns percentatges lleugerament menors que la mitjana del Vallès Occidental i de Catalunya.

Gràfic 57. Persones inscrites cursos de català segons sexe, edat i país d’origen a Montcada i Reixac, 2018

94%

68%75%

50%

6%

96%

73%79%

57%

4%

95%

73% 79%

56%

5%

L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure No l'entén

Montcada i reixac Vallés Occidental Catalunya

Dones; 70%

Homes; 30%

4%

13%

20%17%

11%

4%3%7% 9% 8%

3%0%

< de 20 20-29 30-30 40-49 50-59 > 60

Dones Homes

71

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Servei de Català de de Montcada i Reixac

L’any 2018 425 persones, el 1,2% de la població, ha participat dels cursos de català programats a nivell municipal, La gran majoria de persones que atenen als cursos són dones d’entre 20 i 49 anys, el 17% venen del Marroc i el 8% d’Hondures, la resta estan força distribuïdes entre diferents orígens i un quart estan matriculades al curs bàsic. Destaquem també que la majoria de les persones que arriben als cursos més avançats són dones.

Biblioteca

Un altre indicador per mesurar les relacions entre les persones i la cohesió social és l’ús dels equipaments municipals com per exemple la biblioteca.

Gràfic 58. Persones inscrites a la biblioteca per nacionalitat, barri i edat del grau a Montcada i Reixac,

2018

4% 5%7% 8%

17%

6% 5% 5% 7%2% 2%3% 1% 3% 2%

7%2% 3% 2%

3% 5%

Europa

Brasil

Colòmbia

Hondures

Marroc

Pakist

an Perú

Veneçuela

Altres A

mèrica

Altres À

frica

Altres À

sia

dones homes

13%9%

23%

1%7%

11%6%

2%6%

16%

1% 1% 2% 3%

Curs inicial Sessionsinicials

Bàsic Elemental Conversa Intermedi Suficiència

dones homes

82%

2% 4% 1% 3% 0% 7%

Espan

ya

Resta d'Eu

ropa

Nord d'afrifc

aÀfric

aÀsia

Amèrica

del nord

Centre-am

èrica i

sud

Nacionalitat

97%

1% 1%

Usuaris per municipis

Montcada i Reixac Barcelona Altres

72


Les persones usuàries de la biblioteca són principalment de Montcada i Reixac i dels barris del centre, Can Sant Joan i Mas Rampinyo. El 82% de les persones inscrites són de nacionalitat espanyola, però el 7% són del centre i sud d’Amèrica i el 4% del nord d’Àfrica, i indiquen que la biblioteca resulta atractiva per alguns grups de persones nouvingudes. Un terç són persones joves i infants fins a 24 anys i un altre són persones de 40 a 64 anys, mentre que el 22% tenen entre 25 i 39, és a dir, que les edats de les persones usuàries són força transversals. La biblioteca és un equipament que resulta atractiu per a la població en general.

Persones nouvingudes

Un altre dels elements vinculats a l’àmbit relacional és el grau de cohesió social de les persones nouvingudes i la creació de vincles amb la comunitat. A continuació es mostren les dades de les persones ateses pel servei de primera acollida.

17%20% 22%

33%

7%

1% 0%

Infants (5-14)

Joves (15-24)

De 25 a 39anys

De 40 a 64anys

> de 65anys

Altres Altres

Edat

26,8%

17,6% 15,7%

8,8% 7,2% 6,2% 5,9% 4,2% 3,1% 2,4% 0,9% 0,1%

Montcada C

entre

Can Sa

nt Joan

Mas Ram

pinyo

Pla d´en Coll

Montcada N

ova

La Ribera

Terra

Nostra

Font P

udenta

Can Cuiàs

Mas Duran

, Can

Pomada

Vallença

na / Reixa

c

Pla de Reix

ac

Barri

73

Taula 56. Persones ateses pel servei de primera acollida a Montcada i Reixac, 2018

Servei de primera acollida

Entrevistes programades 743

Entrevistes realitzades 609

Realització i actuació 82%

Usuaris que han passat pel servei de primera acollida 402 Usuaris que han vingut per primera vegada 248 Usuaris nous 62%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per Polítiques d’Inclusió de Montcada i Reixac

Durant l’any 2018 es van realitzar 609 entrevistes pel servei d’acollida i hi ha un 62% d’usuaris nous. Per tant, es tracta d’un servei molt demandat i utilitzat per les persones del municipi. La majoria de les consultes les realitzen persones del Marroc o Pakistan i de països procedents d’Amèrica Central i del Sud, destacant especialment Hondures. Els principals motius de consulta són el reagrupament familiar, el servei de primera acollida i el suport en la gestió per demanar la nacionalitat.

Gràfic 59. Reagrupament familiar per sexe, edat, barri i familiars a Montcada i Reixac, 2018

2% 6%

87%

5%

Edat

16-21 21-29 30-50 51-65

2% 3% 2% 2% 3% 5% 3% 2%

27%

2%

44%

2% 2% 3%

Argentin

aBras

il

Equad

or

Filipines

Ghana

HonduresIndia

Mali

Marroc

Nigèria

Pakist

an

Rep Dominicana

Turquia

Xina

Nacionalitat

13%

87%

Sexe

Dones Homes

2%

25%

5%

17%

5%

41%

3% 2%

Can Cuya

s

Can Sa

nt Joan

Carrerad

aCentre

Font P

udenta

La Ribera

Masram

pinyo

Terra

Nostra

Barri

74


A l’any 2018 63 persones demanen un procés de reagrupament familiar, el 87% d’aquestes són homes d’entre 30 i 50 anys. Quasi la meitat són procedents de Pakistan, el 44%, i del Marroc, el 27%, que viuen al barri de La Ribera o Can Sant Joan. Les sol·licituds de reagrupament corresponen en la seva majoria a la dona i als fills i filles. A continuació, es mostren les dades dels grups de trobada i acollida per persones reagrupades, que són d’adhesió voluntària només per les famílies que han passat per processos de reagrupament familiar. Gràfic 60. Grup de trobada i acollida per persones reagrupades per procedència, sexe, llengua materna, i edat a Montcada i Reixac, 2018

27%

37%

31%

2% 4%

Dona Dona i fills/es Fills/es Mare/Pare Marit

Familiars pendents de reagrupar

67%

33%

Sexe

Dones Homes

23%

32%29%

12%

3% 1% 0%

16-25 26-35 36-45 46-55 56-65 66-75 76-85

Edat

37%

15%22%

15%9%

0% 2%

Amèrica del S

ud

Amèrica Centra

l, Mèxic

i Carib

Nord d'Àfrica

Àsia

Resta d'Àfric

a

Unió Europea

Europa Extr

acomunità

ria

Procedència

75


L’any 2018 26 persones van participar als grups de trobada i acollida, la gran majoria d’aquestes són dones (el 67%) i persones joves, entre els 16 i els 35 anys, el 55%, seguits del 29% que tenen entre 36 i 45. Quasi la totalitat de persones són d’origen estranger; la meitat d’Amèrica del sud i central, un 22% del nord d’Àfrica i el 15% d’Àsia, la qual cosa es reflecteix clarament en la llengua materna, ja que en la meitat dels casos és el castellà i pel 22% és l’àrab o l’amazic.

Gràfic 61. Persones ateses pel servei de primera acollida per nacionalitat i motiu a Montcada i Reixac, 2018


10%

29%

15%

2% 4% 6% 4% 5% 2% 3% 2% 2% 1% 1% 1% 1% 1% 1%9%

Hondures

Marroc

Pakistan

Bolivia

Brasil

Colombia

Equador

Nigèria Perú

Veneçuela

Argentina

GhanaIndia

Mali

Nicaragua

Republica Dominica

na

Rumania XileAltr

es

Procedència per nacionalitat

11%

17%

9%

19%

12%

6%

1%4%

9%

1% 1%

7% 8%

Arrelament

Primera Aco

llida

Renovació

Permiso

s

Reagrupació

Familia

r

Nacionalita

t

Doc.de m

enors

Integració

Socia

l

Comunitaris

Informació

Retorn Voluntari

PadróAltr

es

Orientació

form

ativa

Motius de la consulta

50%

12% 10% 8% 7% 2% 2% 2% 2% 1% 1% 1% 1% 1%

Castellà

Àrab

Amazic/B

erber

Urdú

Portugu

ès

Anglès

RusIgb

o

Panjab

i

Bambara Hindi

Mandinga Tw

i

Ucraïnès

Llengua materna

76

Observant més en detall les dades de primera acollida es pot veure com la majoria de les consultes les realitzen persones del Marroc o Pakistan i de països procedents d’Amèrica Central i del Sud, destacant especialment Hondures. Els principals motius de consulta són el reagrupament familiar, el servei de primera acollida i el suport en la gestió per demanar la nacionalitat.

Gràfic 62. Reagrupament familiar per sexe, edat, barri i familiars a Montcada i Reixac, 2018


2% 6%

87%

5%

Edat

16-21 21-29 30-50 51-65

11%

20%

27%23%

1% 3% 4%

Reg.menorsresidents

Dona Dona ifills/es

Fills/es Mare/Pare Marit Renovaciópermisos

Familiars pendents de reagrupar

2% 3% 2% 2% 3% 5% 3% 2%

27%

2%

44%

2% 2% 3%

Argentin

aBras

il

Equad

or

Filipines

Ghana

HonduresIndia

Mali

Marroc

Nigèria

Pakist

an

Rep Dominicana

Turquia

Xina

Nacionalitat

13%

87%

Sexe

Dones Homes

2%

25%

5%

17%

5%

41%

3% 2%

Can Cuya

s

Can Sa

nt Joan

Carrerad

aCentre

Font P

udenta

La Ribera

Masram

pinyo

Terra

Nostra

Barri

77

De persones que demanen reagrupament familiar, el 87%, són homes d’entre 30 i 50 anys, procedents del Pakistan, el 44%, i del Marroc, el 27%, que viuen al barri de La Ribera o Can Sant Joan. Les sol·licituds de reagrupament corresponen en la seva majoria a la dona i als fills i filles.

Gràfic 63. Participants al grup de trobada i acollida per dones reagrupades per edat, nacionalitat i barri de residència, 2018


La majoria de dones que participen als grups tenen entre 30 i 50 anys i són del Marroc o Pakistan, pel que fa a residència, viuen al barri de Can Sant Joan o La Ribera.

42%35%

8%4% 4%

8%

Can Sa

nt Joan

La Ribera

Font P

udenta

Carrerad

a

Masram

pinyoCentre

Barri

42%

42%

8%8%

Nacionalitat

Marroc Pakistan Índia Ghana

23%

69%

8%

Edat

21-29 30-50 51-65

78

Taula 64. Participants al grup de trobada i acollida per joves reagrupats per edat, nacionalitat i barri de residència, 2018.


Pel que fa als grups d’acollida per a joves reagrupats, no hi ha diferències pel que fa a nacionalitat i barri i les edats estan força distribuïdes. L’escolarització es distribueix principalment entre els centres Miró i la Ribera, mentre que un quart dels joves no estan escolaritzats.

Població gitana

A través del conveni de l’Ajuntament de Montcada i Reixac amb la Fundación Secretariado Gitano al llarg de 2018 s’han atès 88 persones d’origen gitano amb les característiques següents.

27%

33%

33%

7%

Escolarització

No escolaritzats INS La Ribera

INS Montserrat Miró La Salle

44%

31%

13%

6%6%

Nacionalitat

Pakistan Marroc Nigèria Índia Perú

53%47%

Edat

< de 16 > 16

13%

27%

33%

13%

13%

Barri

Can Sant Joan La Ribera Centre

Terra Nostra Masrampinyo

79

Gràfic 65. Persones ateses pel servei d’atenció a la població gitana per edat i sexe a Montcada i Reixac, 2018


La majoria de persones ateses, el 63%, són dones joves entre els 18 i els 29 anys. El 84% de les persones ateses només han assolit els estudis primaris i les formacions a què se les deriva fan referència principalment al comerç i pràctiques laborals. Totes les persones que participen del recurs reben una formació inicial en recerca de feina.

5%

84%

5% 5% 2%

Senseestudis

Primaris EGB ESO FP

Nivell d'estudis

20%17% 16% 15%

10% 10%6% 3% 2%

< de 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 > de 55

Edat

38%

63%

Sexe

Homes Dones

45%

26%

5%16%

8%

Comerç Recerca defeina

Carniesseria Pràctiqueslaborals

Externes

Formacions

80

Indicadors de l’àmbit de ciutadania i participació

Un dels àmbits que contribueix a analitzar el grau de cohesió i arrelament social són tots aquells indicadors vinculats a ciutadania i participació, que fan referència al teixit associatiu de Montcada i Reixac i el grau de participació tant electoral com en els processos municipals.

Entitats

El primer grup d’indicadors correspon a les entitats i el nombre d’activitats realitzades.

Gràfic 66. Entitats actives de Montcada i Reixac segons àmbit d’actuació, 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel servei de participació de Montcada i Reixac

En termes generals, s’observa com la majoria d’entitats del municipi són actives, el 78%, i hi ha certa renovació, concretament al 2018 van aparèixer dues entitats noves. Pel que fa a les inactives, caldria desenvolupar una anàlisi que permeti entendre els motius d’inactivitat i la possibilitat d’actualitzar el registre. Entre les entitats actives del municipi, cal destacar l’AMPA, que agrupa a un quart del total d’entitats i les entitats de caràcter solidari, amb el 16%. Les entitats vinculades a la salut, a persones nouvingudes i a l’esport impliquen el 12% cada una, seguit de les activitats realitzades per dones, que suposen el 10%. Per tant, tant els tipus d’entitats com les activitats realitzades són de caràcter divers i transversal, amb molta vinculació a les necessitats reals del municipi.

1%

27%

3%

10% 12% 12%

3% 3%

12%

16%

Altres

AMPA

Cultural

Dona

Esporti

u

Immigr

ació

Immigr

ació/R

eligio

sa

Juvenil

Sanita

t

Solid

aritat

78%

19%

3%

ActivesInactivesNoves

81

Participació electoral

Un altre dels aspectes fonamentals per identificar el grau d’implicació de la ciutadania és la participació electoral en les darreres eleccions.

Gràfic 67. Participació electoral a Montcada i Reixac a les darreres eleccions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel cens de Montcada i Reixaxac i IDESCAT

Tal com es pot observar, la participació electoral ha incrementat en totes les darreres eleccions. Destaquem l’alta participació a les eleccions autonòmiques, amb un 81% i a les generals amb un 76%. Les eleccions europees són les que tenen una menor participació, no arriba al 60% seguit de les municipals. Pel que fa al vots nuls i en blanc la majoria no arriben a l’1% excepte en el cas de les eleccions europees. En resum, la participació és elevada però encara hi ha un gran percentatge de persones que no participen als comicis, especialment a les municipals i a les europees, quelcom que implica la manca d’identificació en aquestes administracions, ja sigui perquè consideren que no tenen impacte, o que les seves polítiques no generen canvis, entre altres possibles motius. Cal no oblidar que actualment a Montcada i Reixac només tenen dret a vot el 70% de la ciutadania que hi ha un 30% que queda exclòs d’aquests processos electorals. El 20% són persones menors de 18 anys i no estan en edat de votar i l’altre 10% són persones estrangeres que no tenen dret a vot tot que malgrat viure a la ciutat, no poden participar de l’elecció de càrrecs representants ni executar el de participació política més bàsic que té la ciutadania.

55,8%

40,2%

0,4% 0,6%

59,9%

40,1%

0,2% 0,3%

Participació Abstencions Vots nuls Vots en blanc

Eleccions Municipals

2015 2019

65,4%34,6%

0,5% 0,5%

77,5%

22,5% 0,5% 1,0%


Eleccions Generals

2015 2019

43,8%56,2%

1,2% 2,1%

59,4%40,6%

0,3% 0,5%


Eleccions Europees

2014 2019

76,2%

23,8%

0,3% 0,6%

81,3%

18,7% 0,3%0,5%

Participació Abstencions Vots nuls Vots enblanc

Eleccions Autonòmiques

2015 2017

82

Taula 57. Comparativa de les dades de participació electoral a Montcada i Reixac, l’AMB i Catalunya, 2017

Montcada i Reixac



Àmbit Metropolità

Província de

Barcelona Catalunya

Eleccions al Congrés de Diputats (2016)

65,4% 67,2% 67,0% 67,0% 64,4% 63,4%

Eleccions al Parlament de Catalunya (2015)

76,2% 76,8% 77,4% 77,4% 75,0% 74,9%

Eleccions Municipals (2015) 55,8% 58,3% 57,7% 57,7% 57,9% 58,5%

Eleccions al Parlament Europeu (2014)

43,9% 48,3% 48,1% 48,1% 48,2% 47,6%


Montcada i Reixac té una participació electoral similar a la resta de territoris, i lleugerament més baixa per les del Parlament Europeu, que igualment ja són més baixes en tots els casos. Resulta interessant destacar com les eleccions al Parlament de Catalunya són les que tenen una major participació, arribant a tres quarts de la població amb dret a vot, mentre que a les municipals, només superen lleugerament la meitat.

Processos participatius

Un altre element fonamental per entendre la participació ciutadana són els processos participatius, aquests consisteixen en compromisos establerts amb el govern municipal d’incrementar la participació de la ciutadania en la presa de decisions sobre la gestió municipal, en aquest cas sobre inversions o serveis del municipi. L’objectiu del procés consultiu és aproximar des de la coresponsabilitat als i les veïnes de la ciutat en la gestió pública, ja que coneixen el medi on viuen, informació essencial per millorar la vida del municipi. Al 2018 es va realitzar un procés consultiu on es van presentar 35 propostes de les quals se’n validar 33. La participació, com acostuma a passar en aquests casos, és més baixa del desitjable, ja que són processos nous que requereixen de temps i treball per anar-se implementant i consolidant, per tal que la ciutadania se’ls faci propis. En aquest cas es van registrar 885 persones, el 3% de la població de Montcada en edat participar; d’aquestes el 66% (579 persones) va participar finalment a la votació, que representen el 2% de persones amb dret a vot.

83

Gràfic 68. Participació en pressupostos participatius a Montcada i Reixac, 2018

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel servei de participació de Montcada i Reixac

Entre les 579 persones que van votar, més de la meitat eren homes, i la franja d’edat se situa entre els 30 i els 49 anys. Resulta necessari buscar estratègies per fomentar la participació, especialment entre les dones, els i les joves i els i les majors de 50 anys.

39%

61%

Sexe

Homes Dones

7% 8%

27% 29%

14%

8%4%

1%

De 16 a19 anys

De 20 a29 anys

De 30 a39 anys

De 40 a49 anys

De 50 a59 anys

De 60 a69 anys

De 70 a79 anys

De 80 a100 anys

Edat

84

5. Conclusions L’anàlisi de la vulnerabilitat social a Montcada i Reixac permet observar com en general la situació de la població del municipi ha millorat respecte anys anteriors, tot i que encara queda marge de millora. De fet, el nivell relatiu de pobresa del municipi ha disminuït en 8 punts de 2016 a 2017. La població de Montcada i Reixac té un creixement ascendent sostingut, a diferència de molts municipis de Catalunya, mostra una piràmide social poc envellida i amb una base sòlida, malgrat que en els darrers anys hagin disminuït el nombre de naixements. Les dades de les taxes de dependència, envelliment i sobreenvelliment ho confirmen, evidenciant també com la taxa de dependència juvenil és més elevada que a altres indrets. Una part d’aquestes persones joves, són persones nouvingudes mitjançant processos de reagrupament familiar, aquestes arribades migratòries han contribuït a rejovenir la població del municipi i a garantir-ne el seu relleu poblacional. Els indicadors de pobresa econòmica són elevats, però se situen propers a les mitjanes comarcal i catalana. Caldrà realitzar un seguiment als propers anys, però mostren una tendència positiva. Destaquem també que la gran majoria d’ajuts per disminuir la vulnerabilitat econòmica, es vinculen al suport per cobrir necessitats bàsiques (com habitatge, salut, subministraments, etc.) i ajuts a la renda. Pel que fa les despeses de subministraments energètics, s’ha fet una aposta municipal per la implementació d’ajuts per disminuir la pobresa energètica i sensibilitzar a la població en general. La pobresa infantil és un dels grans reptes de la comarca i especialment en el cas de Montcada i Reixac, que mostra uns indicadors alts. Els agents públics i les institucions estan realitzant un esforç per minimitzar la incidència ampliant les mesures i donant més accés a ajuts de beca menjador, però encara queda un llarg camí per recórrer. A nivell d’ocupació, s’observa com l’atur és encara més elevat del desitjable, especialment el de llarga durada. Les dones són el col·lectiu de persones més afectat per la vulnerabilitat laboral ja que hi ha un major nombre de dones aturades, especialment en els casos d’atur de llarga durada i de dones estrangeres. Així doncs, queda clar el repte que suposa garantir la igualtat a l’àmbit del treball. L’àmbit educatiu en termes generals mostra unes dades d’acreditació de l’ESO i Batxillerat elevades. No obstant això, l’escolarització dels i les joves de 17 anys és encara millorable, ja que se situa per sota de la mitjana comarcal. En general, la població mostra un elevat coneixement del català però no en un ús extens, i les persones que assisteixen als cursos de català són principalment dones nouvingudes, que dediquen més esforços a l’aprenentatge de la llengua, com a un element clau per la integració.

85

En l’àmbit de salut i especialment de salut mental, destaquem que els trastorns de salut mental, com l’ansietat i la depressió són principalment femenins, quelcom que haurà de generar una reflexió profunda respecte els malestars de les dones i com aproximar-se millor a les seves necessitats. L’aïllament social també és principalment femení i caldria una atenció específica en perspectiva de gènere per a aquestes problemàtiques. Pel que fa a la salut en general, cal destacar que en el cas dels homes són els principals afectats per l’abús de substàncies com l’alcohol i el cànnabis. Sembla doncs que els homes tendeixen a canalitzar els seus malestars mitjançant aquestes pràctiques. L’àmbit residencial continua essent un gran repte, l’habitatge continua sent una de les necessitats bàsiques que es cobreix amb majors dificultats a tot Catalunya. Montcada i Reixac consta d’un parc d’habitatge públic reduït i que no s’està renovant en els últims anys. El preu de lloguer mostra una tendència ascendent des de 2014, tot i que encara no està assolint els nivells anteriors a la crisi i es destina un 31% de la renda al lloguer, un percentatge dels més elevats d’Europa. La tendència de la població és a la compra d’habitatges; per tant, el lloguer és l’opció necessària per les persones més vulnerables i amb dificultats per accedir a processos de compra d’habitatge. En resum, l’Ajuntament de Montcada i Reixac està fent una aposta clara per disminuir les situacions de vulnerabilitat, amb una despesa municipal per habitant elevada en termes generals i un percentatge de despesa social superior a altres municipis. Encara queda molta feina per fer i els grans reptes a fer front són: la reducció de la pobresa, especialment la pobresa infantil, les desigualtats de gènere i l’accés a l’habitatge.

Informe vulnerabilitat social 2018 complet - Montcada i Reixac · 2021. 2. 5. · de desavantatges...

Documents

Transcript of Informe vulnerabilitat social 2018 complet - Montcada i Reixac · 2021. 2. 5. · de desavantatges...