18 comarques Segre Diumenge, 1 de maig del 2016

Juneda prepara el 38è concurs de cassoles

gastronomia

❘ juneDa ❘ Juneda acollirà el diumenge dia 15 la XXXVIII edició del Concurs de Casso-les de Tros. L’ajuntament ha preparat diversos actes pre-vis a la competició culinària com són representacions tea-trals divendres i diversos ta-llers per fer grafitis i objectes amb fang, i també hi haurà una taller de mandongo i un altre de dolços durant tot el dissabte. La jornada acabarà amb una degustació de cerveses artesanes. Per diumenge s’ha preparat una exhibició de cotxes d’època just abans de la recepció dels concursants que cuinaran a la banqueta del canal.

Controls d’espècies a l’Estany del Pla

medi ambient

❘ LLeiDa ❘ El Consorci de l’Es-tany d’Ivars i Vila-sana ha tret a concurs dos contractes per a tasques de conserva-ció d’aquest espai natural del Pla d’Urgell, amb una durada d’un any i els pressupostos de licitació dels quals sumen un total de 45.834 euros. Un és per al manteniment, la vigi-lància i la gestió del canyis-sar que depura les aigües a l’entrada del llac, amb un pressupost de 23.118 euros. L’altre és per brindar asses-sorament ambiental i dur a terme mesures de gestió i control d’espècies invasores, amb un pressupost que suma un total de 22.716 euros.

Vila-sana inicia demà la seua Setmana Cultural

municipis

❘ viLa-sana ❘ Vila-sana inau-gurarà demà dilluns la seua setmana cultural en el marc de la Festa de Sant Miquelet, amb un programa d’actes que inclou conferències, tallers i sortides guiades. Els actes començaran amb un taller sobre la construcció de gui-tarres a càrrec de Juan Yeste i prosseguirà amb una confe-rència sobre com evitar acci-dents domèstics. Dimarts hi haurà una sortida de mitja hora durant la qual s’explica-rà als participants com fer ca-minades de forma saludable. La setmana cultural conclou-rà diumenge amb una missa i la festa de cassoles.

r. ramírez❘ LLeiDa ❘ La línia ferroviària Llei-da-la Pobla de Segur tindrà cot-xeres i tallers a Balaguer. Així ho va explicar l’ajuntament de la capital de la Noguera, que buscarà juntament amb Ferro-carrils de la Generalitat (FGC) una ubicació on construir-los a partir del 2017. Així ho va avançar l’equip de govern du-rant el ple celebrat dijous passat. L’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, va precisar ahir que la ubicació per a aquestes instal·lacions s’haurà d’establir en el mateix projecte urbanístic que planteja aprofi-tar la línia per a un servei de tramvia al seu pas per la ciutat.

La redacció d’aquest projecte, que l’ajuntament ha adjudicat recentment, s’haurà de com-pletar cap a finals d’aquest any perquè les cotxeres dels nous trens puguin incloure’s en els pressupostos de la Generalitat a partir del 2017.

Vidal va apuntar que tant FGC com el consistori estan in-teressats a comptar amb aques-tes instal·lacions ferroviàries i que hauran de decidir de comú acord el lloc on ubicar-les. El primer edil va afegir que la pri-mera proposta de l’ajuntament per construir-les al polígon de Campllong no compta amb el vistiplau de l’empresa de la Ge-neralitat, perquè suposa una in-versió massa elevada.

Aquests contactes entre Fer-rocarrils i l’ajuntament de Bala-guer arriben mesos després que l’empresa pública de la Genera-litat descartés l’oferta del con-sistori de Tremp per instal·lar les cotxeres en terrenys pròxims a les vies en aquest municipi. FGC va comunicar en el seu dia al municipi del Pallars Jussà que preferia construir aquestes

instal·lacions a la capital de la Noguera. La majoria dels trens de la línia fan el trajecte entre aquesta localitat i l’estació de Lleida.

Una estrena ajornadaMentrestant, els dos nous

trens, que havien d’entrar en servei ahir després de mesos de proves, segueixen per ara atu-

rats i sense data, tot esperant de rebre les certificacions ne-cessàries per operar a l’estació de Lleida. A més, Renfe conti-nuarà operant en aquesta línia amb els seus propis combois. Aquest tram és l’únic de la línia ferroviària de la Pobla que no és propietat de la Generalitat, sinó que segueix en mans de l’Estat a través d’Adif.

els nous trens de la línia de la Pobla, ahir a l’estació de Balaguer.

itmar fabregat

La línia del tren de la Pobla tindrà cotxeres i tallers a BalaguerFGC i l’ajuntament busquen terrenys pròxims a les vies on instal·lar-los || La ubicació es decidirà en el projecte per al futur tramvia de la localitat

infraestructures mobilitat

20 comarques Segre Diumenge, 1 de maig del 2016

e. farnell❘ lleiDa ❘ Els espais naturals prote-gits del Sobirà, el parc nacional d’Aigüestortes i el parc natural de l’Alt Pirineu, van ocupar una de cada deu persones a la co-marca el 2014. Així es desprèn d’un estudi de l’Institut Cerdà i l’Obra Social La Caixa sobre l’impacte econòmic dels espais naturals protegits de Catalunya. Els llocs de treball generats per aquests dos enclavaments res-pecte a l’ocupació de la comarca del Pallars Sobirà es va elevar a gairebé el 10% (4,6% al parc de l’Alt Pirineu, amb 226 em-pleats, i 5% al d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 415 treballadors).

L’anàlisi detalla que l’ocupa-ció que generen els parcs na-turals està associada al sector serveis en la major part dels casos, a la mateixa gestió dels espais protegits i a les activitats agrícoles.

Al parc de l’Alt Pirineu, 190 persones treballaven en acti-vitats del sector serveis (rutes, centres d’interpretació, fires i altres celebracions, tant en so-litari com en col·laboració amb altres actors del territori); pel

que fa a la gestió del parc, es va ocupar 32 persones, i quatre més van ser ocupades per a les activitats agrícoles.

En el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un total de 348 perso-nes es van ocupar en els dife-rents serveis turístics i 67 en la gestió de l’enclavament (no es va generar ocupació en el sector primari).

El mateix estudi analitza els 16 principals enclavaments na-turals de Catalunya, que en el seu conjunt generen un impacte socioeconòmic de 192 milions d’euros a l’any, dels quals un 83% està associat al sector ser-veis. La resta se la van repartir la gestió dels espais (9%) i l’agri-cultura (8%).

A més, l’informe indica que, des del punt de vista d’impacte econòmic, per cada euro que s’inverteix en gestió d’encla-vaments naturals protegits, es generen 8,8 euros en activitats econòmiques per al territori. Ai-xí mateix, els principals espais protegits de Lleida (Aigüestor-tes, Alt Pirineu, Cadí-Moixeró i Montsec) van generar un total de 1.120 llocs de treball.

enclavamentS a lleidaa les comarques de lleida hi ha uns altres dos indrets protegits: el Cadí-Moixeró i la serra del Montsec

medi ambient estudi

els parcs generen ocupacióEl Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el de l’Alt Pirineu ocupen una de cada deu persones a la comarca del Pallars Sobirà || Els principals enclavaments protegits de Lleida van generar 1.120 llocs de treball l’any 2014, entre els serveis i la gestió d’aquests enclavaments

aCn

aCn

estanys llong (2.000 m d’altitud) i redó (2.150 m), al Parc nacional d’aigüestortes.

imatge d’arxiu de pasturatge d’alta muntanya al Parc natural de l’alt Pirineu.

leS clauS

Ocupacióz el conjunt dels espais natu-rals protegits de Catalunya (16) genera 5.110 llocs de treball as-sociats al sector serveis, en la gestió dels enclavaments i en activitats agrícoles. a lleida, els quatre espais protegits, aigües-tortes i estany de Sant Maurici; Parc natural de l’alt Pirineu; Ca-dí-Moixeró, i Montsec generen 1.120 llocs de treball.

Impacte econòmicz en el seu conjunt, generen un impacte econòmic de 192 mi-lions d’euros a l’any, dels quals un 83% està associat al sector serveis. la resta se la repartei-xen la gestió dels espais (9%) i l’agricultura (8%). el parc naci-onal d’aigüestortes i el natural de l’alt Pirineu superen els 25 milions d’euros a l’any.

Pallars Sobiràz al Pallars Sobirà, aquests en-clavaments van ocupar una de cada deu persones l’any 2014. Més de 415 persones a aigües-tortes i 226 al parc de l’alt Pi-rineu, segons l’estudi de l’insi-titut Cerdà.

Dos espais protegits a l’espera d’ampliación Tant el Parc Nacional d’Aigüestortes com el Parc Natural de l’Alt Pirineu estan a l’espera de pro-jectes de la Generalitat de Catalunya per ampli-ar la superfície d’aquests espais protegits. El pri-mer, des de fa més d’una dècada, en la qual s’han succeït tres propostes diferents per atorgar el rang de més protecció a bona part dels terrenys que ara tenen l’estatus de zona perifèrica. Una al-tra modificació dels límits del parc, encara que molt menor, es planteja també com una possible via per desbloquejar l’expansió de Baqueira al Pallars Sobirà. Pel que fa al Parc Natural, la Generalitat de Catalunya va iniciar l’any 2015 el procés per incre-mentar la seua superfície en 6.500 hectàrees, si bé alguns municipis han sol-licitat incloure una exten-sió de terrenys més gran a l’ampliació.

n Els valors naturals, paisat-gístics i culturals que tenen els espais naturals representen un factor decisiu per atreure un gran nombre de visitants.

Els òrgans de gestió fan que el potencial d’atracció sigui més elevat a l’impulsar una sèrie de productes turístics més especialitzats.

A més, en els últims anys, s’ha optat per la diversificació dels continguts turístics i la

generació de nous productes orientats a una demanda més especialitzada, amb l’objectiu de desestacionalitzar l’afluèn-cia de visitants. Sempre amb l’objectiu de fer compatible la preservació i el turisme.

L’objectiu és crear platafor-mes de promoció i venda amb productes turístics que poden arribar als clients en forma d’ofertes i paquets específics. Els ingressos del sector serveis

arriben als 181 milions d’euros anuals.

A més, les activitats com la restauració dels boscos o tre-balls de recuperació d’hàbitats donen oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social.

Aquest tipus d’activitats su-posen una part important de l’economia generada al vol-tant de la gestió dels espais naturals.

Productes turístics que atreuen més visitants