INICIACIÓ A LA INDENTIFICACIÓ D’OCELLS

Els ocells esteparis

Gerard Bota Cabau

Fotos: Jordi Bas

EGRELL

9 i 10 de maig 2009

ESTEPES versus

PSEUDOESTEPES

LES ESTEPAS VERSUS PSEUDOESTEPES

INTRODUCCIÓ

Campbell&Lack (1985): “Planures sense cultivar i amb absènciad’arbres, dominades per la vegetació herbacia o arbustiva”.

LES ESTEPES VERSUS PSEUDOESTEPES

INTRODUCCIÓ

Suárez, et. al. (1997): “Diversos tipus de terres cultivades, composades per paisatges extensius, plans i sense arbres”.

- simplicitat estructural

- productivitat baixa

- visibilitat alta

- sense substractes de nidificació segurs

- gran variabilitat tèrmica

- aigua escasa i localitzada

- escasa protecció meteorològica

LES ESTEPES VERSUS PSEUDOESTEPES

INTRODUCCIÓ

CARACTERÍSTIQUES DELS OCELLS ESTEPARIS

Coloració críptica. Adults, polls i ous

Pterocles alchata

INTRODUCCIÓ

Pterocles orientalis

Burhinus oedicnemus

Burhinus oedicenemus

Especies cursoresINTRODUCCIÓ

Nidificació al terra

INTRODUCCIÓ

Burhinus oedicenemus

Pterocles alchata

Adaptacions a la insolació i escasetat d’aigua

INTRODUCCIÓ

Pterocles orientalis

Displays aéris i a terra

INTRODUCCIÓ

Melanocorypha calandra

Tetrax tetrax

Otis tardaDisplays aéris i al terra

INTRODUCCIÓN

LES ESPÈCIES

Rectrius

Carpó

Terciaries

Llista superciliar

DorsPit

Flancs

PARTS D’UN OCELL

Grans cobertores

Secundaries

Primàries

Cobertores mitjanes i petites

PARTS D’UNA ALA

ELS HÀBITATS DE LES ZONES DE SECÀ

PRESENT TOT L’ANY

ESTIVAL

HIVERNANT

FENOLOGIA ALS SECANS LEIDATANS

Sisó

Esparver cendrós Arpella pàl·lida

Esparver cendrós Arpella pàl·lidaArpella pàl·lida

Arpella vulgar

Aligot comú Milà negre

Xoriguer comú Xoriguer petit

Àguila daurada Àguila marcenca

Aufrany Voltor comú

Falcó mostatxut Falcó pelegrí

Mussol banyut Mussol emigrant

Òliba Mussol comú

Gaig blau

Xurra

Ganga

Torlit

Terrerola vulgar Terrerola rogenca

Alosa vulgar

Calàndria Alosa becuda

Cogullada vulgar Cogullada fosca

Perdiu roja Guatlla

Siboc Abellerol

Puput Picot verd

Còlit ros Cruixidell

Cucut reial Gratapalles

Gralla Garsa

Botxí Capsigrany

Tallarol de garriga Tallarol capnegre

Titella Passarell

LES ZONES ESTEPARIES A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Las estepes i pseudoestepes a Europa(Habitats for Birds in Europe - Tucker & Evans, 1997)

Russia & Ukraine

Pannonic steppe

TurkeyMediterranean steppe

Riqueza de aves esteparias de las cuadrículas de 10 x 10 km(según Traba et al., en prep.)

< 6 especies

6-10 especies

> 10 especies

INTRODUCCIÓ

Plans de SióDos zones diferenciades: Sud-est (monocultiu de cereal) Nord-oest (paisatge ondulat amb alternacia de cereal i taques d’alzinar)

Plana de BellmuntLa part plana es troba dominada pel cultiu del cereal, mentres les estribacions Nord i Sud es troben cobertes per vegetació gipsícola

Belianes-PreixanaZona plana amb abundància de cultius cerealistics, intercalats amb cultius arboris d’ametllers principalment. Gran abundància de masos.

Alfés-CastelldansZona bastant heterogènea amb abundància de cereal i guarets en les zones planes. En les zones més trencades hi apareix vegetació arbustiva, ametllers i oliveres

Granja d’Escarp-MaialsZona trencada i heterogèneaamb abundància d’erms i guarets en un mosaïc de cereal i fruiters de secà

Alguaire-AlmenarMeseta plana molt homogènia dedicada al monocultiu de cereal. Absència total de guarets i marges ben formats

Algerri-BalaguerZona plana amb clar domini del cultiu de cereal. Actualment una gran part d’aquesta zona es troba transformada al regadiu

SUPERFÍCIE ACTUAL DE ZONES DE CAIRE ESTÈPIC PER A LA FAUNA:

aprox. 85.000 ha

LES ZONES ESTEPARIES A CATALUNYA

CATALUNYA

Els ambients pseudo-estèpics representen un dels paisatges més característics de la Península Ibèrica

Les zones més properes amb característiques ecològiques similars es troben al Nord d’Àfrica i a l’Europa de l’Est. Tot i això, existeixen petits reductes a La Crau a França i la zona de l’Apulia a Itàlia

Les zones pseudo-estèpiques actuals de la Península Ibèrica, i per extensióles catalanes, són fruit en gran part de l’acció de l’home durant centenars d’anys

L’agricultura extensiva de secà ha anat modificant el paisatge original mitjançant el cultiu extensiu de cereal i fruiters de secà (ametllers i oliveres), el pastoreig, etc

Antigament, i abans de la construcció del Canal d’Urgell, el paisatge de la plana Lleidatana era un mosaïc de cultius de cereal i guarets, ambients de vital importància per a la supervivència d’una rica comunitat d’ocells

La introducció de l’ús generalitzat de fertilitzants així com la millora de la mecanització agrícola, ha produït una disminució dràstica que la superfície de guarets presents en les zones pseudo-estèpiques que encara romanen

Des d’un punt de vista climàtic, les zones pseudo-estèpiques de la plana de Lleida es caracteritzen per una temperatura mitja anual elevada, tot i que amb una amplitud tèrmica molt acusada entre l’hivern i l’estiu, així com per una baixa pluviometria anual entorn als 400-500 mm.

Aquests aspectes, juntament amb un acusat dèficit hídric durant diversos mesos a l’any, condiciona enorment la vegetació present (natural i agrícola), així com la fauna que hi trobem associada

CATALUNYA

LES ESPECIES

A nivell específic, a Catalunya encara hi trobem reproduint-se la majoria d’espècies de caire estèpic que es poden trobar dins de la Península Ibèrica. Tan sols el Pioc salvatge (Otis tarda), que es va extingir de Catalunya pels vols dels anys 70, l’Alosa becuda que s’ha extingit recentment i el Pinsà trompeter (Bucanetes githagineus), espècie colonitzadora recent d’laguns punts del sud-est d’Espanya, hi són absents.

La importància ecològica d’aquestes espècies i els seus hàbitats es inqüestionable. A tall d’exemple, 18 espècies reproductores dels secans lleidatans es troben dins de l’Annex I de la Directiva 79/409/CE referida a la Conservació dels Ocells Silvestres. Les espècies de l’Annex I son aquelles que requereixen mesures de protecció de l’hàbitat i que per tant obliguen als països comunitaris amb poblacions d’aquestes espècies a adoptar mesures de conservació concretes. El Parc Nacional d’Aigüestortes i zona perifèrica només ni té 8.

A més, moltes d’aquestes espècies, com ara la Xurra, la Trenca, etc. tenen en la plana Lleidatana el límit de distribució mundial de l’espècie.

LES ESPECIES

Una característica important dels medis àrids, és la baixa productivitat dels mateixos. Aquest fet provoca que aquests ambients, tot i tenir una diversitat molt alta en espècies, aquestes es troben en densitats molt baixes.

Això implica que aquestes espècies necessitin grans superfícies d’hàbitat òptim per a garantir la supervivència d’una població mínima viable.

El caràcter estèpic i, per tant, la perfecta adaptació a les condicions d’ariditat, és el que agrupa aquestes espècies, malgrat la gran varietat de formes que existeix entre elles. No es tracta, doncs, d’una tolerància a la manca d’aigua, sinó d’una adaptació i, per tant, d’una dependència per aquestes condicions ambientals.

LES ESPECIES

L’activitat agrícola tradicional, de règim extensiu i basada en el cultiu del cereal, ha sabut adaptar-se a aquestes condicions d’ariditat, permetent la supervivència d’aquestes espècies tan singulars. Aquest model agrícola tradicional, ha creat un seguit d’hàbitats de vital importància per a les diferents espècies.

USOS Ortega Ganga Sisón Carraca Cernícalo primilla

Aguilucho cenizo

Alcudón chico

Alcaravan Calàndria Terrera común

Terrerola marismeña

Alondra ricotía

Barbecho viejo

*** *** ** ** ** ** ** *** *** *** ** *

Barbecho joven

** *** *** ** ** ** *** ** ** ** * *

Yermo ** ** * ** ** ** *** *** * ** ** *** Cereal * * ** * * *** * 0 ** 0 0 0

Matorral 0 0 0 0 * 0 0 * 0 0 *** 0 Frutales de

secano 0 0 0 ** 0 0 * ** 0 0 0 0

Frutales de regadio

0 0 0 0 0 0 0 * 0 0 0 0

Maíz 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Forrajeras1 0 0 * 0 0 * * * * 0 0 0

Leyenda: *** Hábitat vital; ** Hábitat secundario; * Hábitat marginal; O Hábitat no apto

ESTATUS DE CONSERVACIÓ

-1

-0.5

0

0.5

1

1.5

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Habitat

Mea

n tr

end

(+/-

1 se

)

1 farmland2 tundra & mires3 forest4 montane grassland5 unclassified6 wetlands7 Mediterranean8 coastal9 marine

SITUACIÓ

A nivell Europeu, el 83 % d’especies d’ocells esteparistenen un estatus desfavorable de conservació, essent

el grup avifaunístic més amenaçat

SITUACIÓ

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Aiguamoll Riu Bosc Matoll Conreu Estepa Urbà Penya-segat

Alpí

Espècies no amenaçades Espècies amenaçades

Font: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions. Barcelona.

% d’espècies segons la categoria d’amenaçaper cada un dels hàbitats

SITUACIÓ

Nombre d’espèciesamenaçadesper quadrícules10x10 km

Font: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions. Barcelona.

“... I a on tu veus lo desert,eixams de móns formiguegen”

Jacint Verdaguer

L’OBSERVACIÓD’OCELLS

53,00 €Precio:

200 X 140 mm.Tamaño:

TAPA BLANDAEncuadernación:

842821218XISBN:

2006Año:

400Páginas:

OmegaEditorial:

Mullarney K. & Svensson L.Autor:

GUÍA DE AVES. LA GUÍA DE CAMPO DE AVES DE ESPAÑA Y DE EUROPA MÁS COMPLETATítulo:

20,00 €Precio:

195 x 115 mm.Tamaño:

TAPA DURAEncuadernación:

8487334881ISBN:

2005Año:

331Páginas:

Lynx EdicionsEditorial:

De Juana E.Autor:

AVES DE ESPAÑATítulo:

48,00 €Precio:

210 x 130 mm.Tamaño:

TAPA DURAEncuadernación:

842821008XISBN:

1994Año:

558Páginas:

OmegaEditorial:

Jonsson L.Autor:

OCELLS D'EUROPA AMB EL NORD D'AFRICAI L'ORIENT MITJATítulo:

30,00 €Precio:

240 X 170 mm.Tamaño:

TAPA BLANDAEncuadernación:

8497792386ISBN:

2005Año:

528Páginas:

Pagès EditorsEditorial:

VarisAutor:

ELS OCELLS DE LA PLANA DE LLEIDATítulo:

50,00 €Precio:

310 x 240 mm.Tamaño:

TAPA DURAEncuadernación:

8487334709ISBN:

2005Año:

640Páginas:

ICO/LYNXEditorial:

Estrada J.Autor:

ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA 1999-2002

Título: