INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LA...

Click here to load reader

  • date post

    22-May-2020
  • Category

    Documents

  • view

    2
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LA...

  • Materials de formacióProjecte Xarxipèlag

    INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ

    Gabriel Fiol i Miquel Martorell

    Revisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos

  • Iniciació a les Tecnologies de la Informació

    Gabriel Fiol Morey i Miquel Martorell FullanaRevisió: Gabriel Fiol Morey, Carme Frau Picó i Antoni Villalobos PallicerAssessors de formació en noves tecnologiesDirecció General dOrdenació i InnovacióConselleria dEducació i Cultura

    Setembre de 2002Revisió. Juliol de 2003

  • Els símbols utilitzats en aquest text són:

    Activitats d'introduccióActivitats completament guiades amb exposició gradual de continguts, que permetenassegurar els continguts mínims de la programació del mòdul de formació.

    Activitats de consolidació i reforç:Aquestes activitats presenten una dificultat un poc superior, ja que no són tan guiades ipermetran un millor domini dels temes estudiats.

    Activitats de lliurament obligatLes activitats que vénen marcades per aquesta icona s'hauran d'entregar obligatòriamental tutor/a per tal de superar el curs de formació.

    Activitats opcionalsActivitats d'ampliació de coneixements que permeten aprofundir en la temàtica tractada.No són obligatòries.

    Recomanacions o comentarisRecomanacions o comentaris que permetran una millor realització de les activitatsencomanades.

    AjudaPer a algunes activitats, si la seva resolució presenta problemes, es podrà consultarl'ajuda, que donarà pistes per facilitar-ne la realització.

    Recursos addicionalsPer poder ampliar els coneixements, es posa a la disposició dels alumnes unadocumentació complementària de consulta o d'ampliació.

  • Índex

    1. L'ORDINADOR I ELS SEUS PERIFÈRICS ..................................................................................................1

    1.1. UNITATS DE MESURA DINFORMACIÓ ................................................................................................11.1.1. Bit ............................................................................................................................................................11.1.2. Byte..........................................................................................................................................................11.1.3. Múltiples del byte:...................................................................................................................................2

    1.2. EL HARDWARE (MAQUINARI) ..........................................................................................................................21.2.1. Esquema general .....................................................................................................................................21.2.2. La unitat central de procés (CPU)..........................................................................................................31.2.3. Perifèrics dentrada de dades ...............................................................................................................101.2.4. Perifèrics de sortida de dades...............................................................................................................11

    1.3. EL SOFTWARE (PROGRAMARI) .................................................................................................................161.3.1. Programes de diagnosi (SETUP)..........................................................................................................161.3.2. Software(programari) de sistema (o sistema operatiu) .......................................................................161.3.3. Llenguatges de programació.................................................................................................................171.3.4. Software (programari) daplicació .......................................................................................................171.3.5. Breu descripció dels sistemes operatius ...............................................................................................17

    2. WINDOWS 98 ...................................................................................................................................................22

    2.1. CONCEPTES ELEMENTALS..............................................................................................................................222.1.1. windows com a sistema operatiu...........................................................................................................222.1.2. Ús del ratolí...........................................................................................................................................222.1.3. Ús del teclat...........................................................................................................................................232.1.4. Lescriptori............................................................................................................................................252.1.5. La barra de tasques...............................................................................................................................302.1.6. Les finestres: els seus elements i el seu maneig....................................................................................342.1.7. Els controls de Windows .......................................................................................................................352.1.8. Accessoris: Bloc de notes, wordpad, paint ...........................................................................................372.1.9. lajuda de windows i de les aplicacions................................................................................................372.1.10. Sortir de Windows ...............................................................................................................................38

    2.2. LEXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR...................................................................................392.2.1. Els elements de base..............................................................................................................................392.2.2. Les carpetes...........................................................................................................................................402.2.3. Les unitats de disc .................................................................................................................................402.2.4. Execució directa daplicacions .............................................................................................................412.2.5. Lexplorador i el meu ordinador...........................................................................................................412.2.6. Organització darxius i carpetes...........................................................................................................472.2.7. Gestió de discos.....................................................................................................................................492.2.8. La paperera ...........................................................................................................................................51

    2.3. EL VEÏNATGE DE XARXA ...............................................................................................................................52

    3. WINDOWS XP..................................................................................................................................................55

    3.1. CONCEPTES ELEMENTALS..............................................................................................................................553.1.1. windows com a sistema operatiu...........................................................................................................553.1.2. Ús del ratolí...........................................................................................................................................553.1.3. Ús del teclat...........................................................................................................................................573.1.4. Lescriptori............................................................................................................................................583.1.5. La barra de tasques...............................................................................................................................633.1.6. Les finestres: els seus elements i el seu maneig....................................................................................673.1.7. Els controls de Windows .......................................................................................................................69

  • 3.1.8. Accessoris: Bloc de notes, wordpad, paint ...........................................................................................703.1.9. lajuda de windows i de les aplicacions................................................................................................713.1.10. Sortir de Windows ...............................................................................................................................73

    3.2. LEXPLORADOR DE WINDOWS . EL MEU ORDINADOR...................................................................................733.2.1. Els elements de base..............................................................................................................................733.2.2. Les carpetes...........................................................................................................................................743.2.3. Les unitats de disc .................................................................................................................................753.2.4. Execució directa daplicacions .............................................................................................................753.2.5. Lexplorador i el meu ordinador...........................................................................................................753.2.6. Organització darxius i carpetes...........................................................................................................823.2.7. Gestió de discos.....................................................................................................................................843.2.8. La paperera ...........................................................................................................................................86

    3.3. EL VEÏNATGE DE XARXA ...............................................................................................................................87

    4. OPENOFFICE.ORG WRITER.......................................................................................................................89

    4.1. PRIMER CONTACTE AMB OPENOFFICE.ORG WRITER ....................................................................................894.1.1. Els elements de la pantalla de OpenOffice.org Writer i les opcions actives de la configuració inicial.........................................................................................................................................................................894.1.2. Accedir a lajuda...................................................................................................................................904.1.3. Creació d'un document senzill ..............................................................................................................914.1.4. Guardar el document per primera vegada ...........................................................................................914.1.5. Tancar un document i sortir del programa...........................................................................................924.1.6. Recuperar un document existent ...........................................................................................................934.1.7. Guardar un document per segona vegada............................................................................................934.1.8. Moviment per dins el document ............................................................................................................944.1.9. Impressió de documents ........................................................................................................................95

    4.2. OPCIONS DE FORMAT ....................................................................................................................................964.2.1. Selecció dun bloc de text......................................................................................................................974.2.2. Format de pàgina ..................................................................................................................................974.2.3. Format de paràgraf...............................................................................................................................994.2.4. Format de caràcter .............................................................................................................................1034.2.5. Capçalera i peu de pàgina ..................................................................................................................105

    4.3. EDICIÓ AMB BLOCS DE TEXT........................................................................................................................1064.3.1. Esborrar ..............................................................................................................................................106Retallar..........................................................................................................................................................1064.3.3. Copiar..................................................................................................................................................1074.3.4. Enganxar .............................................................................................................................................1074.3.5. Cercar i reemplaçar ............................................................................................................................108

    4.4. EINES DE CORRECCIÓ ..................................................................................................................................1094.4.1. La correcció ortogràfica .....................................................................................................................1094.4.2. La configuració inicial ........................................................................................................................1114.4.3. Sinònims ..............................................................................................................................................112

    4.5. ALTRES FUNCIONS ......................................................................................................................................1124.5.1. Disseny elemental de taules ................................................................................................................1124.5.2. Inserció de diagrames .........................................................................................................................1154.5.3. Inserció d'imatges. ..............................................................................................................................117

    5. NAVEGACIÓ PER LA WEB ........................................................................................................................121

    5.1. QUÈ ÉS INTERNET?......................................................................................................................................1215.1.1. Característiques i aspectes generals de funcionament .......................................................................1215.1.2. Què podem trobar a internet? Serveis ................................................................................................121

  • 5.1.3. Accés a Internet i empreses proveïdores.............................................................................................1225.1.4. El cost daccés a Internet ....................................................................................................................125

    5.2. NAVEGACIÓ PER LA WEB...........................................................................................................................1255.2.1. Què hem de conèixer per localitzar un document a la xarxa? ..........................................................1265.2.2. El navegador i els seus elements.........................................................................................................1275.2.3. La pàgina dinici .................................................................................................................................1305.2.4. Crear un recull de pàgines interessants .............................................................................................1315.2.5. Descàrrega i emmagatzematge de materials ......................................................................................131

    5.3. CERCAR INFORMACIÓ PER LA WEB............................................................................................................1325.3.1. Què són els cercadors? .......................................................................................................................1325.3.2. Principals cercadors ...........................................................................................................................1335.3.3. Com trobar allò que ens interessa emprant els cercadors? ...............................................................1335.3.4. Descarregar fitxers. Descompressió amb el Winzip...........................................................................136

    6. EL CORREU ELECTRÒNIC (E-MAIL).....................................................................................................138

    6.1. CONCEPTES ELEMENTALS ...........................................................................................................................1386.1.1. Què és el correu electrònic i com funciona ........................................................................................1386.1.2. La identificació dels usuaris ...............................................................................................................1386.1.3. Identificació dels missatges.................................................................................................................1386.1.4. Accions possibles amb els missatges ..................................................................................................1396.1.5. Consells per a lús correcte del correu...............................................................................................139

    6.2. EL PROGRAMA DE CORREU I ELS SEUS ELEMENTS .......................................................................................1406.2.1. Zona de carpetes .................................................................................................................................1416.2.2. La llibreta dadreces ...........................................................................................................................142

    6.3. REBRE CORREU ELECTRÒNIC ......................................................................................................................1436.3.1. Rebre i llegir els missatges rebuts ......................................................................................................1436.3.2. Organització dels missatges rebuts.....................................................................................................143

    6.4. ENVIAR UN CORREU ELECTRÒNIC ...............................................................................................................144

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 1

    1. L'ORDINADOR I ELS SEUS PERIFÈRICS

    La informàtica és el conjunt de coneixements teòrics i científics que fan possible el tractamentautomatitzat de la informació mitjançant uns dispositius anomenats ordinadors.

    La paraula «informàtica» és la contracció de: INFORmació autoMÀTICA

    Un ordinador és un dispositiu electrònic que pot fer càlculs i processar dades sense intervencióhumana durant el procés, seguint les instruccions donades per un programa carregat a lordinadorprèviament.

    A un ordinador se li poden connectar altres dispositius, anomenats perifèrics, per tal de realitzardeterminades tasques; per exemple: la impressora, el ratolí...

    Els components físics dun sistema informàtic sanomenen hardware o maquinari i els programesque contenen les instruccions de funcionament sanomenen software o programari.

    Un sistema informàtic no podrà realitzar determinades tasques si no disposa del hardware(maquinari) i software (programari) necessaris. Les dues parts del sistema no sónindependents, gairebé tot el hardware necessita uns programes que el controlin (drivers) iel software (programari) també requereix un determinat hardware per funcionarcorrectament. Per exemple: Windows 98 requereix, com a mínim, 16 Mb de RAM.

    1.1. UNITATS DE MESURA DINFORMACIÓ

    1.1.1. BITEn els ordinadors, la unitat més petita dinformació és el bit. Només pot agafar els valors 0 i 1. El 0correspon a la idea física del fet que no passa corrent per un circuit i l1 que passa corrent per uncircuit.La paraula bit és la contracció de: BInary digiT

    1.1.2. BYTEGeneralment els ordinadors processen els bits en grups de vuit. A un grup de vuit bits se li diu byte.Es processen grups de vuit bits, ja que el conjunt de caràcters internacionals es codifiquen amb unnúmero entre 0 i 255, que quan el passam a base-2 es transforma en un byte. Per exemple:

    Caràcters internacionals N. en base-10 N. en base-2 (byte)La lletra Α 651 010000012

    1 (6·101 + 5·100 )

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 2

    Hi ha diferents codis que sanomenen pàgines de codis. A Espanya se sol utilitzar la pàgina de codis850, ja que permet accentuar les majúscules.

    Es pot escriure el caràcter corresponent a un codi pitjant:ALT + Nombre decimal amb teclat numèricExemple: ~ és: ALT + 126

    1.1.3. MÚLTIPLES DEL BYTE:

    Amb un conjunt de bytes podem representar qualsevol informació, però si la quantitat és molt granconvé utilitzar els múltiples del byte:

    1 Kilobyte (Kb) = 1024 bytes1 Megabyte (Mb) = 1024 Kb1 Gygabyte (Gb) = 1024 Mb1 Terabyte (Tb) = 1024 Gb

    1.2. EL HARDWARE (MAQUINARI)

    1.2.1. ESQUEMA GENERAL

    2 (1·26+0·25 + 0·24 + 0·23 + 0·22 + 0·21 + 1·20 ) El byte són vuit bits. Si quan es fa la divisió només en téset, per arribar a vuit afegim zeros al davant fins arribar a les vuit xifres. En la divisió, el primer residués el darrer número de la seqüència en base-2 (byte).

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 3

    1.2.2. LA UNITAT CENTRAL DE PROCÉS (CPU)

    1.2.2.1. El processador

    És la part fonamental del sistema i sencarrega de fer el tractament de les dades. El processadorconsta de:

    ➭ Unitat de control: supervisa el funcionament del sistema.

    ➭ Unitat aritmeticològica: sencarrega de fer els càlculs necessaris.

    La velocitat dun microprocessador es mesura segons el nombre de cicles que fa per segon1 hertz=1 cicle/seg. El múltiple del Hz que se sol utilitzar és el Megahertz (MHz) = 1.000.000 Hz.

    El bus d'amplada de dades d'un processador ve a ser el conjunt de línies de transmissió de dadesque comuniquen els diferents dispositius que componen un ordinador o els diferents nodes d'unaxarxa d'àrea local.NT: Mentre que el bus d'un ordinador transmet les dades en paral·lel, el bus d'una xarxa d'àrea localgeneralment les transmet en sèrie

    1.2.2.2. Els microprocessadors

    Els ordinadors de mida reduïda que poden ser utilitzats com a lloc de feina individual o terminals dexarxa utilitzen els microprocessadors.Els microprocessadors INTEL que han equipat els ordinadors personals han estat:

    Any Processador Característiques

    1971 4004

    Freqüència de rellotge: 108 KHznombre de transistors: 2300 (tecnologia 10 micres)

    Ample de bus de dades: 4 bits;Memòria direccionable:640 bytes

    1974 8080

    Freqüència de rellotge: 2 MHznombre de transistors: 6,000 (6 micres)

    Ample de bus de dades: 8 bits;Memòria direccionable:64 Kbytes

    1978 8086

    Freqüència de rellotge: 5 MHz (0,9 MIPS)nombre de transistors: 29,000 (3 micres)

    Ample de bus de dades: 16 bits;Memòria direccionable:1 Megabyte

    Rendiment 10 vegades superior al 8080

    1982 80286

    Freqüència de rellotge: 6 MHznombre de transistors: 134,000 (1,5 micres)

    Ample de bus de dades: 16 bits;Memòria direccionable:16 Megabytes

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 4

    Memòria virtual: 1 Gigabyte

    1985Intel386 DXCPU

    Freqüència de rellotge: 16 MHznombre de transistors: 275,000 (1,5 micres)

    Ample de bus de dades:32 bits;Memòria direccionable:4 Gigabytes

    Memòria virtual: 64 Terabytes

    1989Intel486DX CPU

    Freqüència de rellotge: 25 MHznombre de transistors: 1,200,000 (1 micra)

    Ample de bus de dades: 32 bits;Memòria direccionable:4 Gigabytes

    Memòria virtual: 64 Terabytes

    1993Pentium®Processor

    Freqüència de rellotge: 60 MHznombre de transistors: 3,1 milions (0.8 micres)

    Ample de bus de dades: 64 bits (bus dades externes) 32 bits (busdireccions)

    Memòria direccionable:4 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

    1995Pentium® Pro

    Processor

    Freqüència de rellotge: 150 MHznombre de transistors: 5,5 milions (0.6 micres)

    Ample de bus de dades: 64 bits i 64 bits addicionals amb la catxe L2Memòria direccionable:64 Gigabytes

    Memòria virtual: 64 Terabytes

    1997Pentium®IIProcessor

    Freqüència de rellotge: 233 MHznombre de transistors: 7,5 milions (0.35 micres)Ample de bus de dades: 64 bits Bus de sistema;

    Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

    1999Pentium®IIIProcessor

    Freqüència de rellotge: 500 MHznombre de transistors: 9,5 milions (0.18 micres)Ample de bus de dades: 64 bit Bus de sistema;

    Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

    velocitat de Bus (NetBurst) : 133MHz

    2000 Pentium® 4

    Freqüència de rellotge: 1.3 GHznombre de transistors: 42 milions (0.18 micres)Ample de bus de dades: 64 bit Bus de sistema;

    Memòria direccionable:64 GigabytesMemòria virtual: 64 Terabytes

    velocitat de Bus (NetBurst) : 400MHz

    A més, darrerament també estan guanyant una quota de mercat els microprocessadors AMD, quevan a velocitats compreses entre els 750 i els 1000 MHz.Els microprocessadors AMD que han equipat els ordinadors personals han estat:

    ModelVelocitat

    (MHz)

    Tecnologiade fabricació.

    (Micres)

    CacheL1/L2

    Kbytes

    Velocitat deBus (MHz)/

    Multiplicador

    Milions deTransistors

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 5

    K5PR120 90 0,35 24/0 60/1,5 4,3K6 166 0,35 64/0 66/2,5 8,8

    K6-2 266 0,25 64/0 66/4 9,3K6-III 400 0,25 64/256 100/4 21,3

    ATHLON 500 0,25 128/512 100/5 22ATHLON 600 0,25 128/512 100/6 22ATHLON 800 0,18 128/512 100/8 22ATHLON 950 0,18 128/512 100/9,5 22ATHLON 1100 0,18 128/512 200/5,5 37ATHLON 1300 0,18 128/512 200/6,5 37ATHLON 1333 0,18 128/512 200/6,5 37

    Llegenda:Velocitat en MHz del microprocessador. Tecnologia de fabricació. Les micres indiquem laseparació entre transistor integrats dins el microprocessador. A menor distància major integració imajor nombre de transistors veure milions de transistors -. Per la qual cosa augmenta la capacitatde procés de lintegrat. Memòria cache. En un principi estava situada fora del micro, però amesura que la tecnologia avança sintegra en ell, el que augmenta considerablement el seurendiment. Velocitat del Bus. És a la velocitat que funciona el bus que multiplicat pel factor demultiplicació ens dona la velocitat de treball real del microprocessador.

    1.2.2.3. La memòria central (principal o interna)

    La memòria dun ordinador és un magatzem on es guarda la informació. No té cap funció operativa nide càlcul.

    Les principals característiques de la memòria interna són:1. És de ràpid accés.2. Els seus components són fixos i estan instal·lats en la placa base de lordinador.

    Hi ha dues classes de memòria interna:

    ➭ La memòria ROM (Read Only Memory (Memòria només de lectura))

    És només una memòria de lectura i serveix per guardar informació permanent a lordinador.Ve gravada de fàbrica, no es pot modificar i no sesborra quan hi ha un tall en el corrent elèctric.Conté programes darrencada i la configuració inicial.

    ➭ La memòria RAM (Random Acces Memory) (Memòria d'accés aleatori)

    El seu significat és Random Acces Memory (Memòria dAccés Aleatori).Aquesta memòria és de lectura i escriptura, serveix per guardar les dades i els programes en ús. Ésde ràpid accés, però també volàtil (sesborra quan apagam el sistema).

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 6

    És la memòria basada en semiconductors que pot ser llegida i escrita pel microprocessador o altresdispositius de hardware. Shi emmagatzema la informació i instruccions de forma temporal perexecutar tasques quan sutilitza un equip. Quan es treballa un document personal o sexecuta unaaplicació, la informació és agafada del disc dur i és emmagatzemada a la memòria RAM; per la sevapart, el processador la sol·licita a aquesta mateixa. Les dades que ja no són sol·licitadessemmagatzemen de nou en la unitat de disc dur. Digual manera, en apagar o reiniciar lequip, tota lainformació emmagatzemada en la memòria RAM sesborra.La memòria RAM es mesura en Megabytes i com més gran sigui significarà que podem disposar demés lloc per programes i dades sense necessitat d'anar a llegir-los constantment al disc flexible o aldisc dur.En funció de la placa de l'ordinador aquesta memòria es pot ampliar.

    En els microordinadors la memòria RAM es divideix, segons el següent esquema:- Des de 0 fins a 640 KB ⇒ Memòria convencional- Des de 640 fins a 1024 ⇒ Memòria superior- La resta de RAM ⇒ Memòria estesa o alta

    Els equips nous que avui en dia es comercialitzen (encara que això canvia cada dia) es mouen entre1,7 i 2,6 GHz de velocitat del processador, amb una memòria entre 30 i 120 Gb de disc dur i unamemòria RAM entre 128 i 512 Mb.

    1.2.2.4. Les memòries externes (o secundàries)

    Les memòries externes són perifèrics que serveixen per guardar i recuperar programes i dades deforma permanent (no volàtil). Segons el tipus de funcionament nhi ha de magnètics (Unitats de dicsreemplaçables (disquets, unitats ZIP), unitats de disc dur) o dòptics (CD-ROM, DVD)

    ➭ Les unitats de disquet

    Són uns dispositius de forma rectangular, generalment encaixats en la mateixa carcassa de la unitatcentral i que permeten llegir i enregistrar en un suport magnètic anomenat disquet.

    La majoria1 dunitats actuals són per funcionar amb disquets de 1,44 Mb de capacitat i 3,5 polzadesde llargària (1 polzada = 2,5 cm aprox.)

    Aquests disquets estan protegits per una coberta de plàstic i un escut metàl·lic mòbil que permet

    accedir a la superfície magnètica.

    El forat de lesquerra del disquet disposa duna llengüeta desplaçable. Si està tapat, es pot escriureen el disquet i si es mou la llengüeta i es destapa, el disquet queda protegit contra lescriptura.

    1 *Encara podem trobar disquets de 3,5 polzades i 720 K. Lúnica diferència és que només tenen el forat delesquerra.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 7

    Quan es manegen disquets, shan dobservar les següents precaucions:

    ! No doblegar-los.

    ! Evitar qualsevol contacte amb la superfície magnètica (no jugar amb lescut,té una molla i pot saltar).

    ! No exposar-los a la pols ni a temperatures extremes.

    ! Allunyar-los dimants i daparells electrònics que puguin crear un campmagnètic.

    ! Posar-los i llevar-los de la disquetera amb el llum de la unitat apagat.

    Abans dutilitzar un disquet sha de formatar (si no hi ve de fàbrica). Formatar un disquet significamarcar-hi pistes (cercles concèntrics) i sectors (parts de les pistes) per localitzar la informació.

    ➭ Unitat Zip

    Utilitzen disquets especials (són més gruixuts que les unitats de disquet) que permetenemmagatzemar quantitats de informació molt més grans que en un disc normal (des de 100 fins a 750Mb). La unitat de zip és sols un exemple, però hi ha altres unitats més o menys equivalents ambaltres noms comercials (Jaz, superdisk, etc..). Aquestes unitats poden ser externes (amb connexiótipus USB o paral·lel - avui dia menys freqüents) o internes, integrades a la resta de dispositius fixosde la CPU.

    ➭ El disc dur

    Són unitats de tipus magnètic situades generalment dins la caixa de la unitat central, encara que avuien dia també es poden trobar disc durs externs. Permeten guardar i recuperar una gran quantitatdinformació i són de ràpid accés. Per aquestes raons són els perifèrics demmagatzematge de dadesmés utilitzats, en què es guarden programes de sistema (arrencada), aplicacions i dades, de maneraque només sutilitzen els disquets per passar informació dun ordinador a un altre o per fer còpies deseguretat.

    La capacitat dels discos durs ha anat augmentant geomètricament, passant en uns anys de 2 Mb a unmínim de 2 Gb. Actualment es comercialitzen discos durs de més de 40 GB.

    ➭ D'altres dispositius

    Poden tenir la mida d'un clauer i fan servir la connexió USB de l'ordinador. Un ordinador en pot portarvaris, segons el nombre d'aquest tipus de connector. La seva capacitat de memòria pot anar des de32 Mb fins a més de 100 Mb. Són de fàcil instal·lació del tipus "plug & play" (endollar i utilitzar).

    ➭ Els CD

    Unitat CD ROM

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 8

    Els CD-ROM són unitats de memòria externa de tipus òptic i, només de lectura (ROM són les inicialsen anglès de Read Only Memory). Les unitats de CD-ROM llegeixen amb un làser de baixa potènciauns discos de 12 cm de diàmetre sobre els quals es troba la informació.

    Aquesta tècnica permet guardar molta informació en poc espai físic (habitualment 650 Mb, fins a 800Mb). Per aquest motiu, són molt usats per a còpies de seguretat.

    La velocitat d'un CD-ROM expressa realment la tassa de transferència de dades (DTR) i es solexpressar amb un nombre seguit les signe "X", és a dir, 2 X, 4 X, 16 X, 24 X, etc.

    El signe "X" s'utilitza per expressar que el CD-ROM arriba a una tassa de transferència de 2,4,16, 24,etc. vegades la velocitat del primer lector de CD-ROM, o si volem, la velocitat d'un lector de discoscompactes d'àudio, (150 Kb/s), si un CD-ROM és de doble velocitat, vol dir que llegeix 300 Kb/s, o siés un CD-ROM 24 X és de 3.600 Kb/s. Avui en dia les velocitats de lectura poden ésser de més de 50 X.

    Les unitats de CD-ROM permeten llegir CD dàudio. Per això la unitat de CD ha d'estar endollada auna targeta de so per poder-los reproduir amb l'ordinador.El lector de CD-ROM juntament amb una targeta de so, uns altaveus i un micròfon composen uncomplert equip multimèdia.

    Unitat CD-WLes gravadores de CD (CD-W) permeten escriure a sobre un CD amb un làser de mitjana potència deforma que es crea un CD-ROM La velocitat de gravació pot arribar a més de 20X.

    Unitat de CD-RW: son les sigles de CD ReWritable, o sigui CD re-escriure. Aquestes unitats fanservir CD que permeten la gravació, l'eliminació i la regravació de dades com si es tractés d'una unitatde disc dur.

    Consells bàsics per a la manipulació i conservació dels Discs òptics CDEls CD estan composts per diverses capes de materials plàstics i metàl·lics, resulten sensibles acanvis sobtats de temperatura, deformació, ratllat i atac de fongs i microorganismes. Una adequadaneteja i atenció de i el control de factors medi-ambientals contribueix a la millora del seu estat.

    Índexs alts de temperatura i humitat, i la presència de gasos oxidants i radiació UV, afavoreixen elprocés de degradació d'aquests materials, a més del desenvolupament de fongs i microorganismes.Aquí hi ha un esquema que ens pot orientar en la preservació i conservació dels CD.

    Agents de deteriorament Opcions de conservacióa) Elevats índexs de temperatura i humitat relativa(30 graus C en endavant i més del 60% d'humitatrelativa) La temperatura ideal estaria entre 18 i 22

    graus C i una humitat entre el 45 i 50%.

    Triar un lloc fresc i sec.Evitar col·locar els estants on es guardin els CDcontra parets humides exposades a l'exterior.

    b) Atac de fongs i microorganismes Mantenir la humitat relativa per davall del 60 %.c) Radiació UV provenint del sol i de la

    il·luminació.Evitar la llum directa del sol.

    d) Pols partícules pesades, gasos oxidantspresents en atmosferes contaminades.

    Guardar el material en llocs adients (ben tancats)

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 9

    e) Mals físics i químics

    Guardar els discs de manera individual. Preservar-los en paquets individuals de polipropilè. Eviteu

    posar etiquetes sobre el disc o marcar-lo (escrivinta sobre) Identificau-lo en l'embolcall extern.

    f) Manipulació poc acurada, empremtes digitals.Evitar ratllar el CD durant la manipulació i la seva

    exposició perllongada al sol. No doblegar osotmetre al disc a esforços.

    g) neteja inadequada

    Utilitzar un netejador especialment formulat per asuperfícies òptiques, aplicant-li un pedaç lliure depelussa i contaminants, d'una sola passada cada

    vegada, del centre a l'extrem.

    ⇒ Els DVD

    DVD són les sigles de Disc Digital Versàtil. És un mitjà òptic d'alta densitat i de gran capacitat, capaçd'emmagatzemar, per exemple, una pel·lícula completa en un sol disc de la mida d'un CD. Adiferència del CD normal, que emmagatzema dades en una sola cara, un disc en format DVD potemmagatzemar dades en les dues cares. En funció d'això es divideixen en:

    Format DVD Dades VídeoUna cara i una capa (DVD-5) 4,7 GB 2 hores de vídeoUna cara i doble capa (DVD-9) 8,5 GB 4 hores de vídeoDoble cara i una capa (DVD-10) 9,4 GB 4 hores de vídeoDoble cara i doble capa (DVD-18) 17 GB 8 hores de vídeo

    Segons la capacitat de lectura/escriptura ens trobem:

    DVD-ROMDisc de només lectura. Qualsevol tipus de dades. Equival al actual CD-ROM.

    DVD-RDisc gravable una sola vegada. Equival a un disc CD gravable una sola vegada. Una vegada gravat,es un DVD-ROM.

    DVD-RAMDisc DVD regravable moltes vegades, que no es pot llegir en un lector de DVD-ROM.

    DVD-RWUn altre tipus de DVD-RAM, també regravable, per incompatible amb aquest`darrer.

    DVD+RWEncara un altre tipus de regravable, que es pot llegir en unitats DVD-ROM, si bé no en totes.

    DVD-VideoDisc DVD usat només per emmagatzemar pel·lícules. Només pot ésser llegit per consoles dedicades,similars a una cónsola de video, endollades a l'aparell de TV.

    Cal assenyalar que perquè un ordinador pugui reproduir una pel·licula de DVD, el processador i,especialment, la targeta gràfica ha de tenir la capacitat necessària i ha de funcionar de maneracombinada amb al targeta de so.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 10

    ➪ Els "combo" CD/DVD

    Es tracta d'una unitat on es combinen les dues opcions: el CD i el DVD. La majoria d'equips nousincorporen aquesta unitat.Avui en dia els ordinadors portàtils solen portar una unitat combinada com aquesta i a més sol éssertambé gravadora de CDs.

    1.2.3. PERIFÈRICS DENTRADA DE DADES

    ➭ El teclat

    És el perifèric dentrada de dades més habitual. Els teclats normalment tenen cinc blocs de teclesdiferenciats:

    ! Les tecles de funcióEstan situades en la part superior del teclat i serveixen per activar o desactivar operacions especials(F1, F2, F3 ...), per exemple: F1 sol activar lAjuda.

    ! El teclat principal o descripturaSón les tecles situades a lesquerra i que ocupen quasi tot el teclat. Els caràcters estan situats en lamateixa posició que en una màquina descriure (teclat QWERTY).

    ! El teclat numèricEstà situat a la dreta, permet entrar-hi còmodament xifres i operacions de càlcul elemental (+, *, -, / ).Des d'aquest teclat també es pot controlar el moviment del cursor, si està activada la tecla Bloq Num.

    ! Tecles de moviment del cursorEstan situades entre el teclat principal i el numèric, permeten moure el cursor (amunt, avall, dreta,esquerra, inici, fi, re pàg, av, pàg ...) Hi ha moviments que shan de fer combinant aquestes teclesamb alt o ctrl.

    ! Tecles especialsEscampades pel teclat hi ha una sèrie de tecles especials (CTRL, ALT, ALT Gr, Inici Windows...) queserveixen per fer diferents funcions, bé soles o bé combinades amb altres tecles.

    ➭ El ratolí (mouse)

    És un perifèric dentrada de dades que permet moure el cursor per la pantalla i donar ordresdactivació o desactivació pitjant els seus botons.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 11

    De ratolins se'n troben d'òptics i de mecànics. Els més comuns són aquests darrers. El seufuncionament es basa en el fet que quan el movem, una bola situada a la part inferior fa rodar unsrodets que transmeten aquest moviment al cursor en la pantalla. Aquests rodets se solen embrutar iaquesta brutor impedeix el correcte funcionament del ratolí. Quan es detecti dificultat de moviment delratolí shan de netejar els rodets.

    Els ratolins tenen com a mínim dos botons, el que sutilitza habitualment és el de lesquerra (per ausuaris dretans) i loperació de pitjar el botó es diu fer clic. Algunes ordres shan de donar amb duespulsacions molt seguides, això es diu fer doble clic.

    El ratolí sha convertit en un perifèric imprescindible pel treball en entorns gràfics, com el Windows, jaque és una alternativa senzilla i pràctica respecte de la utilització del teclat.

    ➭ Lescàner

    És un dispositiu que permet entrar informació a lordinador, ja sigui de text o gràfica, directament desd'un document en paper.

    ➭ Unitats lectores de codi de barres

    Són dispositius capaços d'interpretar les dades que, en forma detiqueta de barres defineixendeterminats productes i de traspassar-les a lordinador.

    ➭ Unitats sintetitzadors de veu

    Incorporades a targetes de so, podem utilitzar aquests dispositius reconeixedors de veu per entrardirectament informació.

    1.2.4. PERIFÈRICS DE SORTIDA DE DADES

    ➭ El monitor o pantalla

    És el perifèric de sortida més habitual, permet verificar i controlar les operacions que fa lordinador iles dades que nosaltres hi hem introduït.

    A més, permet veure els resultats que resulten daquests càlculs i operacions que shan fet amb lesdades. Per tots aquests motius és imprescindible.

    Els monitors estan connectats a la unitat central a través duna targeta gràfica, que haurà de sercompatible amb el monitor utilitzat. Les possibilitats de les targetes gràfiques es mesuren amb píxels(punt lluminós a la pantalla) per files i columnes i amb el nombre de colors que poden mostraraquests píxels. Aquestes possibilitats sanomenen: resolució de la targeta gràfica. Naturalment a mésresolució més Mb de memòria requereix la targeta (actualment les de gamma baixa tenen 2 Mb).

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 12

    La seva funció és transformar els processos de vídeo executats pel processador de la tarjeta gràficaen un senyal que sigui interpretat pel monitor.El processador de les targetes gràfiques era tradicionalment de tipus 2D (dos dimensions). Els nousprogrames de tractament d'imatge, els jocs més moderns, etc.. exigeixen una targeta gràfica quepugui processar imatges en 3D (tres dimensions) amb una bona qualitat.Del tipus de memòria gràfica i de la seva velocitat depèn la velocitat de lectura/escriptura de dades iper tant la transmissió d'aquestes dades des de i cap al processador gràfic.La quantitat de memòria no afecta a la velocitat de la targeta gràfica, sinó a la resolució de pantalla(640x480, 800x600, 1024x768, etc.) i a la quantitat de colors que es poden presentar simultàniamenten pantalla (16, 256, 16 milions...). A major resolució i major nombre de colors, més memòria gràficaserà necessària per guardar les dades, per això que per fer feina en color vertader (32 bits) a unaresolució de 800x600 (habitual en un monitor de 14' o 15' per navegar per internet), necessitam unmínim de 2MB de RAM de vídeo. Llavors, a majors resolucions (habituals en monitors de 17' o 21'),per a color vertader, necessitam més memòria de vídeo. És convenient que la tarjeta gràfica tenguiun mínim de 4MB de memòria però que també permeti la seva ampliació a 16 MB. Per a les targetesgràfiques 3D la capacitat de memòria és de 64 o fins i tot de 128 MB.

    La majoria de les targetes gràfiques avui en dia incorporen una sortida pel televisor, de forma que elsordinadors es poden fer servir com a reproductors de DVD i els televisors com a dispositius de sortidade presentacions.

    Actualment hi ha equips que tenen les targetes gràfiques integrades a la placa base de forma que lamemòria de la targeta es comparteix amb la RAM, de forma que el rendiment de l'equip és més baixque si és una targeta individual amb recursos de memòria propis.

    Els sistemes de vídeo utilitzats darrerament han estat:

    - EGA (Enhanced Graphics Adapter) resolució màxima de 640 x 300.- VGA (Video Graphics Array) resolució màxima de 640 x 480.- SVGA (Super ...) resolucions de 1280 x 1024 píxels i superiors.

    ➪ El canó de projecció o videoprojector

    És un aparell que projecta sobre una pantalla les imatges procedents d'un ordinador o d'un vídeo. Elmercat dels videoprojectors viu actualment un període d'expansió molt important. S'ha incrementat lafuncionalitat, i hi ha hagut importants avanços en matèria de resolució, lluminositat, i portabilitat. Peradquirir un videoprojector s'han de tenir en compte diverses característiques. És important el modusde pantalla nativa que soporta (VGA, SVGA, XGA, SXGA o UXGA). La làmpada és l'únic i més costósconsumible dels projectors. La seva potència defineix la lluminositat del projector i pot anar des dels700 fins els 3.000 "lúmenes"Altres característiques a tenir en compte en un videoprojector: dimensions, pes, lluminositat, duracióde la làmpara, mida d'imatge, distància de projecció, senyal de vídeo, index de contrast, entrades devídeo, sortida de audio, etc. El projector es pot transportar fàcilment. I a més és de fàcil instal·lació imuntatge.

    Termes a tenir en compte:Lumen: És la unitat de mesura per a la lluminositat/brillantor d'un projector.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 13

    ANSI: Sistema de mesura normalitzat per l' American National Standards Institute. Una àrea d'1 m2

    es divideix en 9 rectangles de idèntica mesura i s'obté la mesura de la intensitat de llum en el centrede cadascuna de les 9 àrees per obtenir els ANSI lúmens.Compatibilitat: Projectors que són capaços de projectar imatges amb resolucions superiors a la sevareal botant línees i columnes mitjançant mètodes de compressió especials.Dispositius d'entrada: Són les opcions de connexió d'entrada de senyal i d'àudio que admet elprojector, Senyal de TV, DVD, càmara de vídeo digital, estéreo, etc.. a través de les entrades tipusUSB, RGB (connexió del PC), jack (per a audio), RCA i S-Vídeo.

    ➭ La impressora

    És un perifèric de sortida que permet tenir còpia impresa en paper dels resultats obtinguts amb lanostra feina.

    Les principals característiques que cal tenir en compte en una impressora són:

    - Mecanisme dimpressió i preu dels consumibles.- Velocitat dimpressió (se sol mesurar en caràcters/sg. o en pg/min).- Possibilitat o no dimprimir en color.- La resolució (qualitat) que ofereix (punts/polzada).

    Quant al mecanisme dimpressió les impressores poden ser:

    ! Impressores làser

    Són les de més alt nivell, ofereixen molt bona qualitat dimpressió i bona rapidesa, però a causa delseu preu només sutilitzen a nivell professional. Tenen un funcionament similar al duna fotocopiadorai utilitzen com a consumible tòner (tinta en pols).

    ! Impressores de raig de tinta (o dinjecció de tinta)

    Aquest tipus dimpressores funcionen amb un capçal que injecta tinta formant els caràcters o puntsdimpressió. Utilitzen com a consumibles cartutxos de tinta. Ofereixen bona qualitat i un preuassequible, encara que solen ser un poc lentes. Per aquests motius són les utilitzades habitualmenten el món domèstic. La majoria permeten imprimir en color, encara que en alguns models shagi decanviar de capçal.

    ! Impressores dagulles (o matricials)

    Funcionen amb un capçal amb agulles que peguen damunt el paper a través duna cinta impregnadade tinta (sistema similar al de les màquines descriure) formant els caràcters a punts dagulla. Donenmolt poca qualitat (encara que depengui del nombre dagulles) però el preu de les còpies és molt baixi a més són molt ràpides, i poden utilitzar paper de còpia. Per aquests motius són utilitzades perempreses que desitgen aprofitar aquests avantatges. Un inconvenient que tenen és que fan molt derenou en imprimir.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 14

    Les impressores es connecten a lordinador a través dun dels ports (connexió) del tipus paral·lelanomenats LPT. Per tal que la unitat central de procés conegui les característiques de la impressoraque té connectada es necessita instal·lar el programa controlador de la impressora (el subministra elfabricant). Actualment les impressores també permeten connectar-se a la CPU mitjançant unaconnexió del tipus USB.

    ➭ 3.6. Els mòdems

    Un mòdem (modulador / desmodulador) és un dispositiu que permet enviar informació des d'unordinador a un altre a través de la línia telefònica. Les línies telefòniques que fan servir els mòdemssón analògiques del tipus RTB (xarxa telefònica bàsica) i són senyals elèctrics no binàries. Com quela informació de l'ordinador és digital és necessari transformar la informació digital en analògica enl'ordinador de sortida i viceversa en el d'arribada. Aquesta és la funció que realitzen aquestsdispositius.

    VELOCITAT DEL MÒDEM:És important no confondre la velocitat de comunicació entre el mòdem i lordinador amb la velocitat deconnexió del mòdem amb lexterior. La primera normalment he de ser de 115.200 bps, i indica elproporció de transferència entre el mòdem i la CPU a través del bus dexpansió.La segona velocitat és la que sutilitza per mesurar el rendiment dun mòdem. És la velocitat en quees connecta a la xarxa i sempre el valor es disminueix a causa de la sobresaturació de la línia, encaraque també depèn molt del servidor (l'ordinador al qual ens connectem).

    TIPUS DE MÒDEMS:Nexisteixen dexterns i dinterns. Un mòdem extern ens obliga a tenir una font dalimentacióindependent, i afegeix 2 cables més a lhabitual teranyina de cables a la part posterior de lordinador,això ho evitem amb un dintern, el qual va instal·lat a una ranura PCI de la placa base de l'ordinador.Per altra banda, el mòdem extern té lavantatge de tenir a la vista els llums pilot (leds) que ensindiquen el funcionament, la qual cosa és vital a lhora de detectar problemes de connexió. En elsmòdem interns no tenim a la vista aquesta informació (encara que existeixen programes quemonitoritzen el funcionament del mòdem i ens els mostren en pantalla).Un model de mòdem extern utilitza un dels dos ports sèrie (COM) del PC no utilitzat normalment o béuna connexió del tipus USB, mentre que lopció interna implica afegir un port sèrie addicional, cosaque pot provocar problemes. Per altra banda, el rendiment de lopció externa depèn de si el port sèrieinstal·lat al PC suporta el protocol UART. Aquesta limitació no la té el mòdem intern, ja que el duuincorporat, o el model extern amb connexió USB.

    Encara que, estrictament, no es tracti d'un modulador/demodulador, existeixen els mòdems digitalsque faciliten la connexió de l'ordinador amb una línia telefònica digital. N'hi ha dos tipus: el XDSI(Xarxa Digital de Serveis Integrats) i l'ADSL.

    El XDSI permet dos canals de 64KB per a veu i dades, de forma que s'arriba a una transferènciamàxima de 128K.

    La línia ADSL és la línia digital més desenvolupada actualment en el cablejat disponible a la majoriad'operadors. Té una velocitat de transferència màxima de descàrrega de 2 Mbps. L'ordinadornecessita dispositius de connexió que es poden classificar en tres tipus segons la connexió a

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 15

    l'ordinador que utilitzen i en dos tipus segons la funcionalitat que ens donen. Així doncs si elsclassifiquem per la connexió tenim els següent tipus:

    • Módem PCI: En aquest cas el mòdem va connectat directament a una ranura PCI de la placabase de l'ordinador, com els mòdems interns analògics, de manera que, en principi, no es potposar en ordinadors portàtils (aquests utilitzen dispositius específics).

    • Módem USB: Aquest es connecta directament al port USB de l'ordinador i, per tant, té unainstal·lació bastant senzilla. El problema d'aquests aparells és que l'amplitud de banda en quèpoden transmetre entre el mòdem i l'ordinador no és tan gran a causa de les limitacions delbus USB (fins a 4Mb/s), tot i que difícilment necessitarem més velocitat de la que ens donenperquè les ofertes de les operadores de telecomunicacions (del mòdem a la xarxa)

    • Cable-Mòdem: Aquest es connecta a l'ordinador amb un connector RJ-45 mitjançant unatarja de xarxa Ethernet. Això possibilita més facilitat d'instal·lació que el primer cas il'aprofitament màxim de l'amplitud de banda que pot oferir l'ADSL. No importa si la tarja dexarxa és de 10 o 100 Mbps ja que el màxim que donen els módems és de 8 Mbps.

    Així aquesta és la classificació segons el tipus de connexió a l'ordinador, però encara els podemdividir en dos tipus més segons la funcionalitat que ens donen, és a dir, segons si donen servei a unsol ordinador (mòdems convencionals) o a més d'un (enrutador o router):L'enrutador és com un mòdem convencional, però amb la capacitat afegida de què té de facilitar laconnexió per a varis ordinadors, de manera que una sola connexió (normalment ADSL) a la líniaexterior es pot utilitzar de manera compartida per part dels ordinadors que s'hi connecten. Com elscable-mòdem, els ordinadors que accedeixen a la Internet amb aquest dispositiu tenen una tarja dexarxa del tipus Ethernet, des de la qual es connecten a l'enrutador.

    Com ja es pot deduir, el primer tipus de módems és el més adequat per als usuaris domèstics mentreque el segons tipus el podem enfocar més a un entorn de treball compartit, com és un centre escolar.Els enrutadors poden inclouere un tallafocs o firewall de forma integrada.

    Hem de recordar que, encara que els Módems actuals poden fer funcions de FAX, encara no estàresolt el tema de la verificació d'autenticitat dels documents enviats per aquest procediment.

    A més de la navegació per la Internet i l'accés a ordinadors remots, altres utilitats importants delmòdem són" l'accés a entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) per a la realització de cursos i activitats formatives

    a distància" la possibilitat de realitzar VIDEOCONFERÈNCIA al preu d'una cridada local, amb el maquinari

    (càmara de videoconferència o "webcam") i el programari adequat" la connexió a un grup de notícies (o NEWS, públic o de pagament) per mantenir-se informat dels

    temes que ens interessin, de forma que es reben en el nostre ordinador els missatges de maneraautomatitzada.

    Altres possibilitats més lúdiques que permeten les connexions via mòdem és la dels joc en línea i lesxerrades via internet (IRC), o anomenat també XAT.

    ➪ 3.7. Targeta de xarxa

    La targeta de xarxa és la targeta que es connecta a la placa base d'un ordinador (n'han de portar unatots els ordinadors que es troben connectats en xarxa, tant el client o estació de treball, com elservidor) i permet de controlar l'intercanvi de dades en una LAN (LAN són les sigles en anglès dexarxa en àrea local):

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 16

    Termes a tenir en compte:Usuari: És la persona o organització que utilitza un sistema de telecomunicacions, una xarxainformàtica, etc. L'usuari accedeix a la xarxa prèvia autenticació, normalment amb un nom d'usuari iuna contrasenya. L'entrada al sistema proporciona a l'usuari l'accés a les aplicacions (programari) iels serveis (ordinadors o estacions de treball disponibles, espai de disc, accés a la Internet, a lesimpressores, ) que l'administrador de la xarxa ha definit.Domini: És la part d'una adreça d'Internet que identifica una persona, empresa o organitzacióconnectada a aquesta xarxa i que expressa generalment la seva adscripció territorial, el tipusd'organització de què es tracta i el sector o empresa de què forma part.

    1.3. EL SOFTWARE (PROGRAMARI)

    Ja sabem que el software (programari) són els programes que dirigeixen lordinador i li ordenen lesfeines que ha de fer. Un ordinador sense software (programari) només és maquinària inútil, no pot ferres.

    El software (programari) es pot classificar en quatre grans grups:

    1.3.1. PROGRAMES DE DIAGNOSI (SETUP)

    És un conjunt de programes generalment subministrats pel fabricant de lordinador i gravats en laROM, que sencarreguen de comprovar els elements del hardware (maquinari), verificar quefuncionen correctament, detectar errors de memòria, comprovar els accessos als discos i altresfuncions similars.

    1.3.2. SOFTWARE(PROGRAMARI) DE SISTEMA (O SISTEMA OPERATIU)El formen tots els programes encarregats de dirigir els dispositius que formen el sistema informàtic,facilitar la comunicació dinformació entre lusuari i lordinador i proporcionar utilitats de gestió dediscos i darxius.

    Les darreres versions dels sistemes operatius incorporen, a més, utilitats dedició darxius,compressors de discos, escanejadors de discos (verificadors de discos), etc.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 17

    1.3.3. LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ

    Són programes que permeten a lusuari donar unes ordres en una gramàtica pròpia del llenguatge delordinador, que les traduirà a un llenguatge de màquina intel·ligible per ell. Els programadors, unavegada comprovat que les seves ordres funcionen i fan la feina desitjada, poden fer que aquestesordres es donin a través dun programa independent del llenguatge. Són llenguatges de programació:BASIC, FORTRAN, C, PASCAL, etc.

    1.3.4. SOFTWARE (PROGRAMARI) DAPLICACIÓ

    Són programes de molts diversos tipus, dutilització senzilla i que pretenen solucionar necessitatsconcretes dels usuaris. Els més populars són: els processadors de textos, els fulls de càlcul, lesbases de dades i els programes de gràfics. Des de fa uns anys aquests programes dutilitzacióhabitual shan agrupat en paquets integrats com són lOffice de Microsoft, el Corel, lStar Officce ol'OpenOffice. Però en el mercat nhi ha de molt diverses aplicacions: gestió de videoclubs, programesde nòmines, de comptabilitat, omplir loteria primitiva, etc.

    1.3.5. BREU DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES OPERATIUSEn aquesta secció es descriuen principalment les característiques bàsiques dels sistemes operatiusque es troben de forma més comuna en els PCs i que han facilitat la difusió dels ordinadors en l'àmbitescolar i domèstic.

    ➭ DOS (Disc Operating System)

    Nascut lany 1981, ràpidament es va popularitzar i es va convertir en el sistema operatiu més utilitzat(sobretot el fabricat per Microsoft - MS-DOS). Sortiren diferents versions que anaven millorant icompletant el DOS, fins a arribar a la versió final 6.22 (novembre 1993).

    Totes aquestes versions conserven la compatibilitat amb les anteriors (un programa serveix per a laversió que està escrita i superiors), són monousuari, monotasca i tenen un entorn de feina (interfície-comunicació amb lusuari) de tipus text.

    A partir de la versió 5.0 es pot combinar el DOS amb Windows 3.x i convertir-lo en un entorn gràfic(Interfície gràfica) i multitasca per a aplicacions escrites per Windows 3.x.

    Actualment aquest sistema operatiu està en desús.

    ➭ Windows 95

    És un sistema operatiu ) en entorn gràfic que treballa a 32 bits, permet la multitasca (per a aplicacionsW. 95) i l'ús de recursos multimèdia (CD-ROM, targeta de so, altaveus...). Incorpora programes iutilitats bàsiques diverses (Wordpad, Paint, etc.).

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 18

    W95 va destacar també per les seves utilitats de comunicació per mitjà del mòdem i per la possibilitatde compartir recursos mitjançant una xarxa local.

    ➭ Windows 98

    Aquest sistema operatiu aportà una sèrie davantatges respecte del Windows 95, com ara:" Millores en el sistema de control de les finestres." Instal·lació de hardware més senzilla." Més compatibilitat amb els nous tipus de perifèrics." Més i millors utilitats de gestió del sistema." Integració amb la web.

    ➭ Windows Millennium Edition (Me)

    Aquesta versió del Sistema Windows va aparèixer com un intent de millora del W98:" Permet tornar a l'estat inicial de l'ordinador quan es produeix un problema." Inclou sistemes de seguretat que impedeixen l'esborrat o reescriptura d'arxius." Millora els dispositius pel tractament de imatges, sons i pel·lícules digitals" Facilita l'obtenció d'ajuda tan a l'ordinador com a Internet." Simplifica la creació de xarxes d'ordinadors que comparteixin impressores i connexions a Internet.

    El windows NT i el windows 2000 tenen una orientació a lentorn de xarxa i tenen una versió per al'ordinador que realitza les funcions de servidor ("Server") i per al que funciona com a estació detreball (client o "Workstation").

    ➭ Windows NT

    Microsoft Windows NT Server es fonamenta en la incorporació d'utilitats dadministració avançadesque fan que treballi com a sistema operatiu de xarxa. Una característica important és que és unsistema operatiu que funciona sobre processadors Intel, Alpha de Digital i Mips. Aquest sistemaobliga a què un ordinador de la xarxa actuï com a servidor.

    ➭ Windows 2000

    El Windows 2000 professional és un sistema operatiu construït sobre la tecnologia NT. Aquestacaracterística el converteix en un sistema significativament més fiable que Windows 95 o Windows 98,i a l'hora conserva la sencillesa d'us d'aquests.El Windows 2000 professional ofereix una estabilitat millor que la que ofereix l'estació de treball(client) de NT. La seguretat de sistema és personalitzable en funció de les opcions que l'administradordefineix al servidor. Així es pot fer que la seguretat del client sigui molt flexible o bé molt estricte.

    ➭ WindowsXP

    Tot i que els usuaris només vegin un canvi en l'aspecte de l'escriptori, aquestsistema incorpora modificacions importants respecte les altres versions deWindows, ja que s'han fet canvis en el nucli o Kernel del sistema operatiu." Ara es produeix una convergéncia entre les dues versions d'abans:personal o domèstica, abans Win9x i ara WindowsXP Home Edition, i laprofessional o de negocis abans Windows NT/2000, ara WindowsXPProfessional. Així la intenció és aconseguir major robustesa i estabilitat." Es poden definir diversos usuaris amb perfils independents.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 19

    " L'explorador de Windows s'integra més amb Internet Explorer." Facilita la configuració d'una xarxa domèstica (fins a 5 ordinadors sense servidor)." Es vol millorar la recuperació dels errors, una arrancada més ràpida, el menú inici ha canviat, labarra de tasques és més funcional, etc..

    La principal diferència entre Windows XP Home i windows XP Professional, és que l'edició Home noes un Sistema Operatiu fàcilment administrable, ja que està optimitzat pel mercat domèstic. L'edicióProfessional, en canvi, es presenta com una versió orientada a usuaris avançats i per afavorirl'aprofitament dels recursos d'una xarxa. Així, els equips amb XP Home no es poden validar en eldomini d'una xarxa, per la qual cosa no poden aprofitar-ne els recursos.

    Requeriments mínims de maquinari per a les distintes versions de Windows, segons Microsoft.

    SistemaOperatiu

    Processador Ram Espai en disc Perifèrics Altres

    Windows 98 486DX 16MbDe 120 Mb a 295(segons el tipus

    d'instal·lació)

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    Windows Me 150 MHz 32Mb320 Mb (espai

    lliure)

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    Windows NTPentium

    compatible16Mb 110 Mb

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    Wndows 2000 133 MHz 64Mb2Gb amb 650d'espai lliure

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    Windows XP 233 MHz 64Mb2Gb amb 1,5d'espai lliure

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    Windows NETServer 2003

    133 MHz 128Mb4Gb amb 1,5d'espai lliure

    Monitor (compatibleVGA). Teclat i ratolí

    compatibles

    Unitat de CD-ROM i

    disquetera 3,5polzades

    ➭ GNU/Linux

    Es tracta d'un sistema operatiu no propietari derivat de l'UNIX que utilitza el kernel (el nucli delsistema operatiu) Linux, si bé la majoria de les eines bàsiques provenen del projecte GNU; és peraixò el nom GNU/Linux. Els ordinadors que funcionen amb aquest sistema operatiu tenen accés aunitats de disc i recursos Windows de l'ordinador local (per equips que tenen instal·lats ambdóssistemes operatius) i d'altres equips als quals estigui connectat en una xarxa d'àrea local. En canvi,degut al sistema de format del disc que fa servir Linux, els equips amb Windows no poden accedir de

    http://www.kernel.org/http://www.gnu.org/

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 20

    forma directa a la informació continguda a equips Linux. En els darrers anys aquest sistema operatiuha tingut un desenvolupament molt important amb la incorporació d'entorns gràfics i eines que enfaciliten l'ús a usuaris amb formació bàsica.L'ús d'aquest sistema operatiu des del punt de vista dels usuaris es descriu a un tutorial independentd'aquest.

    Activitat d'Introducció 1:

    A Windows 9x, aneu a "Inicio/Programas/Accesorios/Herramientas del Sistema" i

    seleccionau "Información del sistema" . Vegeu a l'apartat "Información del sistema" quin és el sistema operatiu que hi ha

    instal·lat al vostre ordinador. Anoteu quina és la versió. En aquest mateix apartat, localitzeu també, i anoteu, pel vostre ordinador:

    el tipus de processador la mida de la memòria RAM. l'espai disponible a la unitat C:

    Mireu, llavors, a la taula de "Requeriments mínims de maquinari" d'aquestamateixa secció i esbrineu si el vostre ordinador els compleix per a la versió del sistemaoperatiu que està fent servir.

    A Windows XP, a "Inicio o des de lescriptori feu un CLIC amb el botó dret sobreMiPC. Seleccionau propiedades/General

    Vegeu quin és el sistema operatiu que hi ha instal·lat al vostre ordinador. Anoteuquina és la versió.

    En aquest mateix apartat, localitzeu també, i anoteu, pel vostre ordinador: el tipus de processador la mida de la memòria RAM.

    l'espai disponible a la unitat C: Per veure la capacitat del disc dur o dels discs durs, seleccioneu MiPC des de

    lescriptori. Veureu les unitats què disposeu: discs durs, CD,... Feu clic amb el botódret sobre la que voleu saber-ne la capacitat i seleccioneu propiedades/General

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 21

    Mireu, llavors, a la taula de "Requeriments mínims de maquinari" d'aquesta mateixa secciói esbrineu si el vostre ordinador els compleix per a la versió del sistema operatiu que estàfent servir.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 22

    2. WINDOWS 98

    Aquest capítol del tutorial està destinat al coneixement bàsic del sistema operatiu delsordinadors que tinguin instal·lat Windows 95, 98 o ME. Si el vostre ordinador de pràctiquesté instal·lat Windows XP heu de treballar amb els continguts i les activitats del capítol 3. Enaquest cas, passau directament al capítol 3.

    2.1. CONCEPTES ELEMENTALS

    2.1.1. WINDOWS COM A SISTEMA OPERATIU

    Des de fa temps, l'entorn Windows s'ha convertit en el sistema estàndard per treballar ambordinadors personals del tipus anomenat compatibles.

    Windows 98, com també ho era el W95, és un sistema operatiu per si mateix. Això significaque controla i dirigeix l'ordinador traduint les instruccions que li donem en el llenguatge que potentendre la màquina. A més, aquestes instruccions es donen des d'una interfície gràfica, la qual cosafa que tot sigui molt més intuïtiu.

    Com hem assenyalat més amunt, entre les seves característiques principals podem destacar:" Entorn multitasca." Integració de molts accessoris" Facilitat d'instal·lació de programari i maquinari nou." Utilització dels mitjans multimèdia." Integració amb les xarxes i en especial amb Internet." Compatibilitat amb DVD.

    2.1.2. ÚS DEL RATOLÍEl ratolí és el dispositiu bàsic per al treball amb Windows. El seu funcionament és molt senzill. En lapantalla i ha un punter que es mou segons es desplaci el ratolí per damunt de la taula. Hi ha ratolinsde dos o tres botons, però és tenir un o l'altre, ja que tots els programes estan pensats per utilitzarnomés l'esquerre i el dret. Generalment, el botó principal és l'esquerre i el secundari és el dret i així hoentendrem en aquest manual.

    Amb el ratolí es poden efectuar tres operacions bàsiques:

    ➭ Clic

    Fer un clic és col·locar el punter del ratolí damunt un objecte i pitjar el botó, amollant-lo ràpidament isense moure'l. Els clics es poden fer tant amb el botó principal com amb el secundari. En el primercas sol significar obrir, seleccionar o acceptar i en el segon cas sol obrir un menú (conjunt d'opcions)referit a l'objecte sobre el qual clicam.

    ➭ Doble Clic

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 23

    Consisteix a pitjar dues vegades consecutives i ràpides sobre un lloc. Les primeres vegades costa feraquesta operació, però després se n'adquireix prou pràctica.

    ➭ Arrossegar

    Significa pitjar el botó, i mentre el tenim pitjat, moure el punter fins a una nova posició i, en ser allà,amollar-lo.

    ➭ Clic amb el botó dret

    Sempre que es fa clic en algun lloc amb el botó dret s'obre un menú amb una sèrie d'opcions.Aquestes opcions no són sempre les mateixes, sinó que depenen de la naturalesa de l'objecte sobreel qual s'ha actuat.

    Una opció que sí que és comuna sempre que s'utilitza el botó dret és l'última, Propietats. Aquestafunció és molt útil per accedir ràpidament a les propietats d'un element i canviar-les si nés el cas.

    Una altra funció interessant del botó dret és l'ajuda contextual en les etiquetes d'informaciói configuració. Si es fa clic en un ítem d'aquestes etiquetes apareix un botó amb la nota:Què és? Fent clic apareix un missatge que dóna explicacions sobre l'ítem en qüestió.També es mostra útil aquest botó, com a alternativa a l'esquerra, per arrossegar arxius,carpetes, etc., com veurem més endavant.Amb la pràctica veurem que el botó dret del ratolí és un bon recurs quan «no sabem quehem de fer» en un moment determinat. Quan el pitjam, les opcions que presenta sovintens ajuden a sortir de la situació.

    Normalment el punter es presenta com una fletxa, però hi ha altres maneres de presentació. Elspunters més habituals són:

    ➭ Fletxa

    És el punter emprat habitualment per seleccionar objectes. Quan el punter és una fletxa podem obrirun menú, activar una icona, etc.

    ➭ Rellotge d'arena

    Punter que indica que s'està realitzant alguna operació i que l'usuari no pot fer res fins que torni amostrar-se com una fletxa.

    ➭ Fletxa i rellotge d'arena

    Quan surti aquest tipus de punter, vol dir que s'està realitzant una operació, però l'usuari pot continuartreballant encara que potser amb lentitud.

    ➭ Retxa vertical

    Punter de text, utilitzat habitualment per introduir caràcters.

    2.1.3. ÚS DEL TECLAT

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 24

    Encara que el teclat no és el dispositiu típic de Windows, moltes vegades és més àgil i còmodeutilitzar-lo en lloc del ratolí.

    Hi ha tres maneres d'utilitzar-lo:

    ➭ Manera normal

    Es pitja suaument sobre la tecla que es vol fer servir. Si hi ha la tecla de BLQ-MAY activada escriuremamb majúscules, i si no està activada, escriurem amb minúscules.

    ➭ Seqüència repetida

    Si quan pitjam una tecla no l'amollam immediatament, sinó que la mantenim pitjada una estona,llavors és reprodueix el caràcter sobre el qual pitjam.

    ➭ Combinació de tecles

    Es pitgen al mateix temps dues tecles. Per exemple: si volem escriure un sol caràcter amb majúsculapodem pitjar ⇑ i la tecla corresponent. Aquesta tecla també serveix per escriure els caràcters situatsdamunt els nombres en el teclat alfanumèric. Per escriure el tercer caràcter de la tecla pitjarem AltGr ila tecla corresponent. Aquestes combinacions s'escriuen, per exemple, Maj+C, i això significa pitjar enprimer lloc la tecla auxiliar (Maj) i sense amollar-la la tecla principal (C).

    A continuació es comenten les tecles més importants del teclat. Convé aprendre la seva situació i pera què serveixen, ja que són bàsiques.

    1. Tecla Esc. Serveix per sortir de situacions delicades. Interromp procediments i tanca finestres.2. Tecles de funció. Ens permeten realitzar fàcilment diverses operacions, segons el programa que

    estiguem utilitzant.3. Tecla de retrocés. Esborra el caràcter anterior a la posició del cursor.4. Tecla de tabulació. Serveix per mourens a salts de tabulació o per les opcions duna finestra.5. Tecla de majúscules i minúscules. Pitjant aquesta tecla passarem a escriure amb lletres

    majúscules. Si la tornam a pitjar, tornarem a escriure amb minúscules.6. Tecla de majúscules. Si mantenim aquesta tecla pitjada, escriurem amb majúscules fins que la

    deixem de pitjar.7. Tecles de control. Realitzen diverses funcions segons el programa que estiguem utilitzant..8. Tecla Windows. Obre el menú dinici de Windows.9. Tecla Alt (alternatiu). Realitza diverses funcions, segons el programa que estiguem utilitzant.

    Permet utilitzar els codis ASCII del teclat.10. Tecla Alt Gr. Tecla que permet escriure el tercer caràcter de cada tecla.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 25

    11. Tecla de menú contextual. Té la mateixa funció que el botó dret del ratolí i fa sortir un menú quedepèn de lelement seleccionat.

    12. Tecla de retorn. Si la pitjam, estam indicant a I'ordinador que hem acabat una instrucció i queesperam la seva resposta. En els programes processadors de textos, aquesta tecla fa una funciósimilar al retorn manual del carro d'una màquina d'escriure: ens duu al començament de la líniasegüent..

    13. Tecla desborrar. Elimina el caràcter on es troba situat el cursor.14. Tecla d'inserir. Si pitjam aquesta tecla, el text que escriguem a continuació se superposarà al

    que hi havia prèviament escrit, i el substituirà. Si la tornam a pitjar, podrem inserir text senseesborrar el que hi havia escrit anteriorment.

    15. Tecla inici. Ens permet desplaçar-nos al principi de la línia.16. Tecla fi. Ens permet desplaçar-nos al final d'una línia escrita.17. Tecla Re Pág. Si pitjam aquesta tecla, ens desplaçam al principi de la pàgina anterior. Cal tenir

    en compte que en la pàgina d'una impressora caben més línies que en la pantalla d'un monitor.18. Tecla Av Pág. Si pitjam aquesta línia, ens desplaçam al principi de la pàgina següent.19. Tecles de fletxes que ens permeten desplaçar-nos per la pantalla en les quatre direccions.20. Tecla de copiar pantalla. Encara que la llegenda digui Impr Pant, en realitat no imprimeix la

    pantalla, sinó que la guarda en el portapapers i després la podem aferrar en una aplicació.21. En algunes aplicacions aquesta tecla permet canviar les funcions de les tecles de moviment del

    cursor.22. Pitjada en combinació amb la tecla de Windows permet accedir a les propietats del sistema.23. Tecles del teclat numèric, que permeten escriure i introduir la informació amb més facilitat quan

    estam entrant molts nombres.

    2.1.4. LESCRIPTORI

    Una vegada que hem encès l'ordinador ens apareix el que s'anomena escriptori. L'escriptori és el puntde partida de tot el que hàgim de fer, i pot tenir diferents aspectes, segons el nostre gust i lesaplicacions que tenguem instal·lades. Aquí en podem veure un exemple:

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 26

    Encara que laspecte de lescriptori pugui ser diferent, hi ha una sèrie delements comuns.Lescriptori està constituït per un fons sobre el qual es col·loquen uns gràfics anomenats icones i unabarra amb botons anomenada barra de tasques.

    Les icones que ens trobam més habitualment són:

    ➭ Icona d El meu ordinador (Mi PC)

    Aquesta icona dóna accés als «continguts» de l'ordinador. Si l'executau, veureu les unitats de discque teniu i les carpetes de gestió de la màquina.

    ➭ Icona de La paperera de reciclatge

    Quan esborram determinats elements (un arxiu o una carpeta d'arxius), del disc dur, Windows no elselimina totalment, sinó que els envia a la Paperera de reciclatge (Això no passa, si els esborram dundisquet). Aquests arxius es poden recuperar si ens ho repensam, mentre no hàgim buidat la paperera.

    ➭ Icona d Entorn de xarxa

    Aquesta icona només ens sortirà, si estam connectats a una xarxa i permet explorar la xarxa. Ambaquesta podem veure i accedir als grups de treball, altres ordinadors de la xarxa i recursoscompartits, com discos i impressores.

    ➭ Altres icones

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 27

    Segons quina instal·lació s'hagi fet, hi pot haver altres elements, com la Maleta o la Bústia d'entrada.Després, es poden anar afegint dreceres a conveniència, com a l'exemple de la pàgina anterior que hiha una icona que ens duu directament a lEnciclopèdia Encarta. També shi poden afegir carpetes dedocuments com la que diu Jaume al gràfic.

    ➭ Personalització de lescriptori

    ! Canviar laparença de les finestres

    Tots els elements de lesfinestres de WINDOWStenen assignat un color. Elconjunt de colors assignatsrep el nom de combinació decolors.

    Aquestes combinacions espoden guardar, modificar iesborrar des del menúcontextual de lescriptori.(Aquest menú es fa sortirclicant amb el botó dret auna zona buida delescriptori). TriamPropiedades - AparienciaCada combinació de colorsté assignat un nom i noméscal triar la combinació quevolem.

    Activitat d'Introducció 2:

    Seleccionau la combinació de colors Ladrillo . Obriu l'OpenOffice.org. (Si necessitau ajuda, mirau lapartat de com es posen en

    funcionament les aplicacions). Observau com afecta el canvi als colors de la finestra. Tornau a la combinació Estàndard de Windows.

    És possible canviar el color assignat a un element de la finestra d'una combinació seleccionant lacombinació que sha de canviar i canviant-li el color. Quan feim el canvi observam a la mostra si ensagrada i quan tenim una aparença que ens interessa guardar, li podem posar un nom.

    Activitat Opcional 1:

    Modificau la combinació Ladrillo canviant alguns dels colors Guardau-la amb el nom de «prova».

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 28

    Activau l'OpenOffice.org per veure la combinació de prova. Eliminau Prova. Tornau a l'estàndard de Windows.

    ! Canviar el fons de lescriptori

    Lescriptori per defecte és un color llis triat des de color, però es pot canviar i posar un «paper tapís»des de la fitxa de «fons» de les Propietats de lescriptori. Windows pot utilitzar com a «tapís»un arxiudimatge, un disseny o una pàgina web.

    Activitat d'Introducció 3:

    Triau el tapís anomenat aros.

    Per triar un arxiu diferent dels que dóna la llista com a tapís anam a papel tapiz triam examinar idins del conjunt darxius que ens mostra, seleccionam el que desitjam.

    També podem triar entre tenir el tapís «centrat» (només mostra una vegada larxiu en el centre de lapantalla), «mosaic» (el repeteix fins a tapar la pantalla), o «estirar» (lamplia per tal docupar tota lapantalla).

    Si es mostra la imatge amb lopció «centrat» hi ha la possibilitat de poder triar el disseny del fons dela pantalla, que sortirà al voltant de la imatge escollint el botó Diseño.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 29

    Dins la finestra que surt podem escollir entre una sèrie de dissenys ja preparats i també es pot crearo modificar-ne un de fet triant Modificar.

    Llavors escrivim el nom del disseny que sha de crear o triam el que volem modificar i podem fer clicen els quadrets que volem invertir de color a la zona de Diseño (els dissenys són requadres 8 x 8) isen veu una mostra a la zona de mostra. Quan ens agradi el resultat, el guardam. Els dissenystambé es poden eliminar triant Quitar.

    Activitat Opcional 2:

    Triau com a tapís nubes. Provau la diferència entre mosaic, centrat i estirar. Cercau una fotografia que us serveixi de fons. (Aquest exercici sha de fer una

    vegada explicat lexplorador de Windows). Modificar el cajas . Crear un nou disseny anomenat «creu».

    ! Protegir la pantalla amb un protector

    Per evitar fer mal bé la pantalla no és convenient que es mostri durant molts minuts el mateix i perevitar-ho el Windows incorpora els protectors de pantalla. Per activar-los obrim Propiedades delescriptori, triam la fitxa Protector i escollim el protector que desitjam i, si ho accepta, el configuram.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 30

    Activitat d'entrega obligada 1:

    Mirau els protectors instal·lats en lordinador i les possibilitats de configuració decada un.

    Deixau activar el Texto 3D. Posau com a text que ha de sortir el del centre onestau fent el curset i feis que sactivi als cinc minuts destar inactiva la pantalla.

    ! Configurar els píxels i el nombre de colors de la pantalla

    Segons la targeta gràfica que tenim instal·lada podem fer que la pantalla es divideixi en més o menyspunts (píxels) i que es vegin més o menys colors. Sempre, a més píxels menys possibilitats de color.Actualment, sobretot per navegar per Internet, sovint necessitarem 800x600 píxels. Per configuraradequadament aquestes opcions anirem a Propietats de lescriptori, triarem la fitxa de Configuraciói ajustarem a les nostres preferències el nombre de colors i de píxels

    Activitat d'entrega obligada 2:

    Provau de configurar la pantalla alternativament per 640x480 i 800x600. Observau si és possible posar-hi més resolució. Comprovau quin és el major nombre de colors que pot mostrar la vostra targeta i

    quants de píxels pot mostrar amb aquests colors.

    2.1.5. LA BARRA DE TASQUES

    En la part inferior de la pantalla (si no sha canviat expressament de lloc) trobareu la barra de tasques.En aquesta barra es posen com a botons aquelles aplicacions que anam arrencant i aquests botonsens permeten canviar fàcilment duna a una altra. Conté el botó Inici i altres botons que depenen delsprogrames instal·lats i de la instal·lació feta.

    ➭ El menú inici

    El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Es troba al cantó inferior esquerre de lapantalla (en principi), i és part de la barra de tasques:

    Si es fa clic al botó inici (o si pitjam damunt la tecla de Windows) s'obre un menú que es vadesplegant de forma automàtica quan hi situam el cursor. A partir daquí hem de cercar el programa outilitat de Windows que vulguem utilitzar.

  • Autors: Gabriel Fiol i Miquel MartorellRevisió: Gabriel Fiol, Carme Frau i Antoni Villalobos 31

    Dins Inicio trobam les carpetes de Programes, Favorits, Configuració i les utilitats de Cercar, Ajuda otambé la de tancar el sistema.

    ➭ Posada en funcionament duna aplicació

    El botó Inici és el punt de partida de totes les activitats. Ja hem dit que es troba a la part inferior de lapantalla (en principi), i és part de la barra de tasques:

    Si es fa clic al botó inici, sobre el menú, que es va desplegant de forma automàtica quan hi situam elcursor i per aquí cercarem els nostres programes.

    Quan instal·lam algun programa nou, les seves icones safegiran a aquest menú, generalment a lacarpeta programes i molt sovint dins una altra carpeta creada pel programa mateix. Convé distingirentre les carpetes que obren un submenú o els accessos a programes.

    Per exemple: en el gràfic anterior fixau-vos amb la diferència entre la icona de Winzip i la de ACDSee. La primera és una carpeta i la segona ja accedeix a un programa.

    Una altra manera de posar en marxa aplicacions és mitjançant accessos directes des de lescriptori.Els accessos directes de lescriptori es reconeixen, perquè tenen una fletxeta a la part inferior.