Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure · 1. Introducció al programari lliure...

36

Transcript of Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure · 1. Introducció al programari lliure...

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    1. INTRODUCCIÓ AL PROGRAMARI LLIURE............................2 1.1 QUÈ ÉS EL PROGRAMARI LLIURE ?..............................................................................................2 1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMARI LLIURE ..........................................................................2 1.3 BREUS REFERÈNCIES HISTÒRIQUES.............................................................................................3

    2. INICIACIÓ AMB GNU/LINUX..............................................4 2.1 INTRODUCCIÓ A L’ESCRIPTORI I PRINCIPALS ELEMENTS .............................................................4 2.2 CRIDA D’APLICACIONS...............................................................................................................5 2.3 SORTIR DEL SISTEMA..................................................................................................................6

    3. NAVEGACIÓ PER INTERNET- MOZILLA FIREFOX ................7 3.1 PANTALLA INICIAL DE NAVEGACIÓ ............................................................................................7 3.2 LA BARRA D’EINES.....................................................................................................................8 3.3 ANAR A UN LLOC WEB................................................................................................................8 3.4 NAVEGACIÓ PER PESTANYES......................................................................................................8 3.5 UTILITZACIÓ DE LA BARRA LATERAL. ADRECES D’INTERÈS. HISTORIAL ...................................9 3.6 RECERCA..................................................................................................................................12 3.7 GUARDAR PÀGINES, IMATGES I TEXT .......................................................................................13 3.8 CONFIGURACIÓ I IMPRESSIÓ DE PÀGINES..................................................................................14

    4. TREBALL AMB EL CORREU ELECTRÒNIC - MOZILLA THUNDERBIRD.......................................................................15

    4.1 QUÈ ÉS EL CORREU ELECTRÒNIC? ............................................................................................15 4.2 CONFIGURACIÓ D’UN COMPTE DE CORREU...............................................................................15 4.3 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES I BOTONS .................................................................................18 4.4 LECTURA DE CORREUS .............................................................................................................20 4.5 ESCRIPTURA I ENVIAMENT DE CORREUS...................................................................................21 4.6 ADJUNTAR ARXIUS EN UN CORREU...........................................................................................22 4.7 LLIBRETA D’ADRECES ..............................................................................................................23

    5. TREBALL AMB UN PROCESSADOR DE TEXT – OPENOFFICE 25

    5.1 CREAR, OBRIR I DESAR UN DOCUMENT.....................................................................................25 5.2 EDICIÓ BÀSICA DE TEXT: INSERCIÓ I SELECCIÓ DE TEXT...........................................................27 5.3 MODIFICACIÓ DE TEXT: TALLAR, COPIAR I ENGANXAR ............................................................28 5.4 FORMAT DE TEXT .....................................................................................................................28 5.5 INSERCIÓ D’ELEMENTS GRÀFICS...............................................................................................30 5.6 IMPRESSIÓ DE DOCUMENTS ......................................................................................................34

    Sabadell fes Clic 1/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    1. Introducció al programari lliure 1.1 Què és el programari lliure ? El programari lliure és el que, una vegada obtingut, podrem utilitzar, copiar, modificar, estudiar i redistribuir lliurement. A diferència d’aquest tenim el programari no lliure o de propietat, en el qual hi ha una persona o empresa que en posseeix els drets d’autor i no el deixa modificar, copiar o redistribuir. Habitualment trobem programari lliure disponible gratuïtament a Internet, o a preu del cost de distribució a través d’altres mitjans; això no obstant no és obligatori que sigui gratuït, i encara que continuï essent lliure es pot vendre comercialment. A Internet, però, també trobem programari gratuït que pot no ser lliure, ja que no ens permeten ni modificar-lo ni redistribuir-lo... 1.2 Característiques del programari lliure Es pot considerar que un programari és lliure quan satisfà les següents propietats:

    a) Podem executar el programa amb qualsevol propòsit, ja sigui privat, educatiu, públic, comercial,...

    b) Es pot estudiar i modificar el programa, per la qual cosa es necessitarà disposar d’accés al codi font.

    c) Es pot copiar el programa de manera que puguem oferir-lo a qualsevol. d) Podem millorar el programa i fer públiques les millores, de manera que

    tothom en pugui gaudir. El terme de programari no lliure s’utilitza per referir-nos al programari que no garanteix aquestes quatre propietats. Les lleis de la propietat intel·lectual reserven la majoria dels drets de modificació, duplicació i redistribució al propietari del copyright. Quan es parla de programari lliure no es contempla el seu preu, i és freqüent trobar a la venda CDs de programari lliure com ara distribucions de Linux. En aquest cas, però, la persona que el compra té dret a copiar-lo i distribuir-lo.

    Sabadell fes Clic 2/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    1.3 Breus referències històriques Cap a l’any 1980, la gran majoria del programari que hi havia era propietat intel·lectual d’algú, quan només deu anys abans, aproximadament tenien llibertat per col·laborar entre ells, i així ho feien. En la major part dels casos es va decidir bloquejar els codis del programari per seguretat i els propietaris van prohibir als programadors parlar amb gent externa sobre aquests codis per evitar que sortissin a la llum els secrets de les seves creacions. Això va fer que s’anés limitant la cooperació entre els programadors. Richard Stallman, que treballava a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, va recapacitar amb el concepte de programari de propietat, considerant que no només no estimulava els usuaris a aprofundir el seu aprenentatge, sinó que limitava també el desenvolupament del propi programari, en limitar les col·laboracions entre diferents programadors. Per això, el 1986, quan li van fer signar un acord per la no divulgació, va decidir renunciar i publicar el manifest GNU que podem trobar a http://www.gnu.org/gnu/manifesto.es.html on explicava el seu projecte i demanava la participació i el suport d’altres programadors i fabricants, a més a més d’explicar les motivacions que el van induir a iniciar aquest projecte. El projecte GNU estava encaminat a la construcció d’un sistema operatiu que seria totalment gratuït i obert a la possibilitat de ser modificat d’acord amb les necessitats dels usuaris. Després d’anys de treball van aconseguir molta part del sistema però en faltava una part. Per altra banda, l’any 1990 Linus Torvalds que era estudiant de la Universitat de Helsinki, va decidir millorar un sistema operatiu que hi havia en aquell moment que s’anomenava minix, i d’aquesta manera va néixer Linux. Amb aquest Linux, Stallman i els seus col·laboradors van trobar aquella part que els faltava per acabar el seu projecte de sistema operatiu i finalment va néixer com a: GNU/Linux. A partir d’aquest moment s’han anat dissenyant i elaborant molts programes, als diferents àmbits de treball, que s’inclouen dins la categoria de programari lliure. Actualment trobem una llista de més de 5.000 programes que poden treballar amb aquest sistema.

    Sabadell fes Clic 3/35

    http://www.gnu.org/gnu/manifesto.es.html

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    2. Iniciació amb GNU/Linux 2.1 Introducció a l’escriptori i principals elements Un escriptori és la interfície gràfica que ens permet treballar d’una manera còmoda i senzilla amb el sistema operatiu. És la primera pantalla que veiem una vegada iniciat l’equip i carregat el sistema. El GNU/Linux disposa de diferents escriptoris que durant la seva instal·lació o posteriorment en la configuració es podran seleccionar. Els dos escriptoris més populars són: KDE i GNOME. D’aquests, el KDE té un entorn més senzill i amigable i és per aquest motiu que en aquest curs ens centrarem en l’escriptori KDE. A la imatge que veus a continuació pots observar l’aspecte típic d’un escriptori KDE i els principals elements que el formen:

    Elements principals de l’escriptori:

    - Icones d’escriptori –Són icones que ens permeten accedir ràpidament a algunes finestres corresponents a aplicacions o documents. Tan sols fent un clic sobre d’una icona, se’ns obrirà la finestra corresponent.

    - El Panell de control –És la barra que apareix, de manera predeterminada, a la part inferior de la pantalla. En aquesta hi veiem principalment:

    o Botó K. En prémer aquest botó apareix un menú des del qual podrem accedir a totes les aplicacions disponibles.

    o Icones d’aplicacions. Automàticament aquí se’ns mostren accessos a les principals aplicacions que un usuari utilitzarà: Navegador d’Internet, correu electrònic, processador de texts, full de càlcul, aplicació per fer presentacions i control de la impressora.

    Sabadell fes Clic 4/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    o Escriptoris. Per defecte, se’ns proporcionen fins a 4 escriptoris virtuals. És a dir, podem tenir fins a 4 escriptoris diferents amb programes diferents iniciats, a la mateixa pantalla i alternar-los fent només clic al botó corresponent a l’escriptori que volem activar.

    o Barra de tasques actives. Aquí veurem un botó per cadascuna de les aplicacions que estan iniciades en un moment determinat. Per passar d’una aplicació a l’altra només cal fer clic sobre el botó corresponent.

    2.2 Crida d’aplicacions Per poder cridar una aplicació des de l’escriptori KDE, podrem seguir diferents procediments:

    a) Si apareix una icona de l’aplicació en el KPanel de l’escriptori, farem clic directament a sobre la icona.

    b) Si veiem que hi ha una icona de l’aplicació directament a l’escriptori, també

    amb un sol clic se’ns obrirà l’aplicació.

    c) Qualsevol aplicació que tinguem disponible, la podrem cridar a través del menú que apareix fent clic sobre el botó K:

    Les aplicacions estan organitzades en carpetes, segons la seva funcionalitat. A la part superior del menú, hi trobem una opció d’accés ràpid a les últimes aplicacions utilitzades.

    Sabadell fes Clic 5/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    2.3 Sortir del sistema Per poder sortir del sistema, només cal que seleccionem l’opció ‘Sortida ...’ que està situada al final del menú del botó K. Aquí apareix ara una nova finestra. Podrem: finalitzar la sessió per iniciar-ne una de nova, apagar l’ordinador o reengegar l’ordinador. Només cal triar l’opció que més ens convingui.

    Sabadell fes Clic 6/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    3. Navegació per internet- Mozilla Firefox 3.1 Pantalla inicial de navegació Quan iniciem Firefox veurem la pàgina que tinguem indicada d’inici. Per defecte, veurem la pàgina principal de Firefox.

    La pantalla inicial de navegació està formada de diferents parts:

    1 Barra de menús: on trobem totes les opcions que ens permeten treballar i configurar el navegador. Com ara obrir, guardar o imprimir una pàgina, treballar amb marcadors o personalitzar les opcions...

    2 Barra d’eines de navegació: des d’aquesta barra podrem indicar l’adreça de la pàgina que volem visitar, com també avançar i retrocedir entre les pàgines visitades.

    3 A la zona central és on es mostrarà la pàgina web que s’està carregant.

    4 Barra d’estat: mostra l’estat en què es troba la pàgina que volem visitar o bé que ja estem visitant. Per exemple si ja està carregada indica Fet.

    Sabadell fes Clic 7/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    3.2 La barra d’eines Anem a veure per a què serveixen els botons de la barra d’eines.

    Permet tornar a la pàgina que hem visitat abans que la que estem veient ara.

    Permet tornar a veure la pàgina que hem vist després de l’actual. Aquest botó només estarà actiu després d’haver utilitzat el botó “Anar a la pàgina anterior”.

    Si polsem la fletxeta de la part dreta dels botons “Anar a la pàgina anterior” o “Anar a la pàgina següent”, es desplega una llista amb les darreres pàgines visitades per anar directament a una.

    Permet tornar a carregar una pàgina.

    A vegades poden passar uns quants segons abans de veure la pàgina que hem demanat. Si triga molt a carregar-se una pàgina, podem parar la tasca de carregar-se polsant aquest botó.

    Amb aquest botó podem tornar a la pàgina que es mostra quan obrim el navegador.

    Quadre al qual introduirem l’adreça de la pàgina que volem visitar.

    3.3 Anar a un lloc web Totes les pàgines del Web tenen un nom per identificar-les i aquest nom es diu Adreça Web. Quan iniciem Firefox veurem la pàgina d’inici, però podem anar a una pàgina web escrivint a la barra d’adreces la seva adreça d’internet. Les adreces d’internet solen començar amb http:// seguit d’un o més noms que identifiquen l’adreça. Un exemple es http://mozilla.org Una vegada escrita l’adreça, polsarem la tecla Enter perquè Firefox carregui la pàgina i la mostri perquè la puguem veure. Quan tenim carregada una pàgina fent clic als hipervincles podem carregar altres pàgines. Un hipervincle és un text o imatge d’una pàgina web que, en fer clic a sobre, mostra una altra pàgina relacionada. Per saber si un text o imatge és un hipervincle, li col·loquem el punter del ratolí a sobre. Si el punter passa de forma de fletxa a forma de mà, això vol dir que és un hipervincle. 3.4 Navegació per pestanyes La navegació amb pestanyes ens permetrà obrir diferents àrees, i cadascuna mostrarà una pàgina web, dins d’una única finestra de Firefox. Podrem obrir enllaços en noves pestanyes, on es carregaran mentre nosaltres llegim la pàgina actual.

    Sabadell fes Clic 8/35

    http:///http://mozilla.org/

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Per obrir una nova pestanya

    - seleccionarem el menú Fitxer i l’opció Nova pestanya - farem doble clic en un espai buit de la barra de pestanyes.

    Per carregar un enllaç en una pestanya, podem seguir els següents mètodes: - Arrossegar l’enllaç i deixar-lo anar en un espai buit de la barra de

    pestanyes. - Arrossegar l’enllaç i deixar-lo anar a sobre d’una pestanya, d’aquesta

    manera reemplaçarem el contingut d’aquella pestanya. - Clic amb el botó dret i seleccionar l’opció Obre l’enllaç en una nova

    pestanya. Les pestanyes es mostren en l’ordre en el qual les anem obrint, però això pot ser que no ens interessi. Per moure una pestanya a una posició diferent dins de la finestra de Firefox, senzillament haurem d’arrossegar-la utilitzant el ratolí. Mentre arrosseguem la pestanya, Firefox mostra un petit indicador que senyala on quedarà. Per tancar la pestanya actual farem clic en el botó Tancar pestanya.

    Per tancar totes les pestanyes menys l’actual podem triar l’opció Tanca les altres pestanyes que apareix en fer clic amb el botó dret sobre la pestanya actual. 3.5 Utilització de la barra lateral. Adreces d’interès. Historial La barra lateral és una àrea del costat esquerre de la pantalla que podem utilitzar per veure les nostres adreces d’interès o l’historial. Per veure un element en el panell lateral, seleccionarem del menú Visualitza l’opció Barra lateral i d’aquí podrem triar l’opció d’Adreces d’interès o Historial

    Sabadell fes Clic 9/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Adreces d’interès Quan ens interessa veure sovint una pàgina, podem guardar la seva adreça per trobar-la una altra vegada quan ens tornem a connectar a internet.

    - Primer de tot mostrarem la pàgina web. - Del menú Adreces d’interès seleccionarem Afegeix a les adreces d’interès - Se’ns mostra un quadre de diàleg des d’on haurem d’indicar un nom per

    la pàgina i la carpeta on volem que es creï

    Per mostrar la pàgina que hem guardat podem fer-ho de dues maneres: - Al menú Adreces d’interès hi trobarem el nom que li hem assignat. - Mostrem el panell lateral d’adreces d’interès i d’aquí podrem triar el nom.

    Si guardem moltes adreces d’interès, el millor serà que les classifiquem en carpetes per poder-les trobar ràpidament. Per fer-ho, triarem l’opció Gestionar les adreces d’interès del menú Adreces d’interès.

    Per crear una carpeta farem clic sobre el botó Nova carpeta... i escriurem el nom que tindrà la nova carpeta. Per eliminar qualsevol carpeta o vincle tan sols l’haurem de seleccionar i prémer el botó Eliminar.

    Sabadell fes Clic 10/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Historial Totes les pàgines Web que anem visitant des de Mozilla Firefox es van guardant en una carpeta anomenada Historial. Des del panell lateral apareix una llista amb les pàgines que hem visitat els darrers dies o setmanes.

    Farem clic per desplegar qualsevol dia o grups de dies i veurem aparèixer una llista amb les pàgines visitades. Si volem modificar el nombre de dies que guarda en l’historial o bé volem eliminar tot el contingut de l’historial anirem al menú Eines/opcions i d’aquí triarem Privadesa

    Per esborrar l’historial farem clic sobre el botó Buida l’historial de navegació i per modificar el nombre de dies ho indicarem a l’opció Recorda les pàgines visitades els darrers X dies.

    Sabadell fes Clic 11/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    3.6 Recerca Ja hem vist com carregar i veure una pàgina indicant-ne l’adreça. Però, com podem trobar una informació si no en coneixem l’ adreça? Els cercadors s’encarreguen de trobar les pàgines que tenen coses sobre el tema que volem veure en un moment determinat. Firefox ja té configurada una llista de cercadors, per tant, cercar pàgines web sobre un tema particular és tan fàcil com escriure unes quantes paraules a la barra de cerca de Firefox. Per exemple, si volem trobar informació sobre caminades al Pirineu català, seguirem aquests passos:

    - Farem clic sobre la barra de cerca.

    - Escriurem el text: caminades al Pirineu català.

    - Polsarem Intro. Els resultats de la recerca de jocs d’ordinador apareixeran a la finestra de Firefox.

    Sabadell fes Clic 12/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Normalment el cercador mostra una llista d’enllaços a pàgines que tenen alguna cosa a veure amb el tema que li hem indicat. Per cada pàgina es veu la seva adreça i una petita nota sobre el que hi ha a la pàgina. Podem fer que el cercador seleccioni i ajusti més el que volem buscar. Per exemple, si li diem que busqui caminades trobarà moltes més pàgines que no pas si indiquem que busqui caminades al Pirineu català. 3.7 Guardar pàgines, imatges i text De totes les pàgines que veiem a internet, pot ser que algunes ens interessi guardar-les per veure-les en un altre moment. Per guardar una pàgina, primer la carreguem i mostrem i després del menú Fitxer seleccionem l’opció Anomena i desa la pàgina. Encara que ja ens apareix un nom de pàgina, nosaltres podem escriure el nom que vulguem.

    Des de la llista Tipus podem triar la forma en què guardarem la pàgina.

    - Pàgina web, completa: es guarda el text, imatges, gràfics i tot el necessari per mostrar la pàgina amb tot el que conté.

    - Pàgina web, només HTML: tan sols es guarda el text de la pàgina, però no guarda les imatges, sons ni altres elements que hi hagi a la pàgina.

    - Fitxers de text: tan sols es guarda el text de la pàgina, però sense color, mida ni tipus de lletra.

    Per obrir una pàgina que hem guardat en una carpeta, anirem al menú Fitxer i seleccionarem l’opció Obre un fitxer... Podem agafar una imatge d’una pàgina i guardar-la en un arxiu per utilitzar-la en altres programes. Per guardar una imatge d’una pàgina web, fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la imatge. Aleshores apareix un menú on podem seleccionar l’opció Anomena i desa la imatge.

    Sabadell fes Clic 13/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Del quadre de diàleg que apareix indicarem el nom per l’arxiu que guardarà la imatge.

    Igual que podem copiar les imatges podem seleccionar un text que ens interessi i enganxar-lo en un document. Per exemple, podem copiar un tros de text d’una pàgina web en un document de l’OpenOffice.

    - Primer de tot mostrem la pàgina web que conté la informació i ens col·loquem a la posició on es troba el text que volem copiar.

    - El seleccionem fent clic en un extrem del text i arrossegant fins a l’altre extrem del text a copiar.

    - Anem al menú Edita i seleccionem Copia. - Ens desplacem a la finestra de l’editor de text, per exemple OpenOffice i

    del menú Edita seleccionem Enganxa. 3.8 Configuració i impressió de pàgines Per imprimir la pàgina actual anirem al menú Fitxer i seleccionarem l’opció Imprimeix.... Des d’aquest quadre de diàleg podrem indicar el nombre de còpies que volem realitzar i l’interval de pàgines que volem imprimir. Si volem imprimir tan sols el text seleccionat triarem de l’opció Interval d’impressió l’opció selecció. Si volem saber com quedarà una pàgina abans d’imprimir-la podem utilitzar l’opció Exemple d’impressió del menú Fitxer. Des de la l’exemple d’impressió podem:

    - Canviar l’escala de les pàgines des de l’opció Escala. Si per exemple triem l’opció 50% farem que cada pàgina tingui la meitat de la mida de la pàgina original.

    - Canviar l’orientació de la pàgina. Triarem Vertical per posicionar la pàgina amb el costat més curt cap amunt. Triarem Apisat per col·locar la pàgina amb el costat més llarg cap amunt.

    - Anar a la configuració de la pàgina per personalitzar les pàgines que volem imprimir.

    - Anar a imprimir per imprimir les pàgines.

    Sabadell fes Clic 14/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    4. Treball amb el correu electrònic - Mozilla Thunderbird

    4.1 Què és el correu electrònic? Internet no tan sols serveix per a veure pàgines web, també permet enviar i rebre missatges per correu electrònic. El correu electrònic funciona com el correu normal. Escrius missatges i els envies. També podrem llegir els missatges que ens envien a nosaltres. Si algú ens envia un missatge i no estem connectats en aquest moment a Internet, hi ha a Internet ordinadors que funcionen com si fossin la bústia de casa, encarregant-se de guardar els missatges que ens envien. Així, quan accedim a Internet i mirem si tenim o no correu, aquest ordinador, que funciona com una bústia , ens envia tots els missatges que té guardats. El correu electrònic proporciona avantatges importants respecte al correu postal, ja que és molt més ràpid i econòmic. Rebre una carta d’un país llunyà pot trigar setmanes a arribar, en canvi, amb el correu electrònic pot arribar a destinació en qüestió de segons, en funció de la densitat del trànsit d’Internet. Per enviar i rebre missatges amb el correu electrònic necessitem un programa de correu electrònic i nosaltres utilitzarem Mozilla Thunderbird. 4.2 Configuració d’un compte de correu La primera vegada que utilitzem Mozilla Thunderbird apareixerà un assistent que ens ajudarà a configurar el servei de correu electrònic. Els paràmetres que ens demana l’assistent ens els proporcionarà el nostre proveïdor d’Internet.

    - Primer de tot indicarem que volem crear un compte de correu electrònic

    Sabadell fes Clic 15/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    - En el camp “el vostre nom” introduirem el nom que volem que es mostri quan enviem un correu i com a “Adreça electrònica” la que ens hagi proporcionat el proveïdor d’Internet

    - Ara haurem d’introduir les adreces per connectar amb els ordinadors, tant per rebre missatges (SMTP) com per enviar-los (POP3).

    - Aquí introduirem el nom d’usuari d’entrada que ens ha proporcionat el proveïdor.

    Sabadell fes Clic 16/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    - Per acabar, introduirem el nom amb el qual ens volem adreçar al compte. Per exemple, si disposem de diversos comptes podríem tenir el “compte amics” i el “compte treball”

    - Ara veurem un quadre de diàleg amb un resum de la configuració, després de comprovar que la informació és correcta, polsarem el botó Finalitza i haurem acabat de configurar el compte. En aquest moment ens demanarà la contrasenya de correu, i una vegada introduïda correctament Thunderbird descarregarà els correus.

    Si per error tanquem aquest quadre de diàleg, per tornar-lo a tenir polsarem l’opció Paràmetres dels comptes del menú Eines.

    Sabadell fes Clic 17/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    I d’aquí polsarem el botó Afegeix un compte...

    4.3 Característiques bàsiques i botons La finestra del Mozilla Thunberbird està dividida en diversos panells.

    3

    1 2

    1 A l’esquerra hi ha un panell amb diverses carpetes o safates:

    - Safata d’entrada: lloc on es guarden tots els missatges que ens envien

    Sabadell fes Clic 18/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    altres persones. - Safata de sortida: lloc on queden els missatges que encara no s’han

    enviat. - Esborranys: lloc on queden els missatges que no s’han enviat. Per

    exemple si estem escrivint un correu i per alguna raó decidim acabar-lo en un altre moment podem guardar-lo a la carpeta esborranys fins que el finalitzem i decidim enviar-lo.

    - Missatges per enviar: aquí quedarà una còpia de tots els missatges enviats.

    - Paperera: quan eliminem un missatge d’una safata aquest passa a la paperera. En esborrar els missatges d’aquesta carpeta, seran eliminats totalment i no podrem tornar-los a llegir de cap manera.

    2 A la part dreta hi ha dos panells:

    - El panell de dalt té la llista de missatges de la safata que està seleccionada.

    - El panell inferior té el contingut del missatge seleccionat al panell de dalt.

    - Quan seleccionem un missatge, el seu contingut apareix al panell inferior per poder-lo llegir. Els missatges que ja hem llegit es veuen amb lletra normal i els que no hem llegit estan amb la lletra en negreta. En seleccionar un missatge, als poc segons canvia de tipus de lletra negreta a normal per indicar que ja ha estat llegit.

    3 A la part superior trobem una barra d’eines amb els següents botons:

    El botó "Recupera" connecta el client Thunderbird al servidor de correu i busca nous missatges.

    El botó "Redacta" obre una nova finestra, en què es pugui escriure el correu electrònic, editar adjunts i enviar-lo tot.

    Quan polsem el botó “Llibreta d’adreces” també se’ns obre una nova finestra, en què es pot veure quines adreces hi ha arxivades actualment, i des d’aquí també podrem afegir noves targetes d’adreces.

    El botó "Respon" obre una nova finestra de missatge amb el destinatari el remitent del missatge seleccionat a la safata d’entrada. Si està configurat, també inclourà el text del missatge per facilitar la resposta.

    Similar a l’acció anterior, però envia el missatges a totes les persones que apareguin en el camp A o Còpia del missatge al qual responem.

    El botó "Reenvia" obre una nova finestra en la qual el missatge seleccionat va com a adjunt o inclòs com a text al nou missatge.

    Sabadell fes Clic 19/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    El botó "Suprimeix" elimina el missatge seleccionat.

    El botó "Correu brossa" marca el missatge seleccionat com a brossa.

    El botó "Imprimeix" imprimeix el missatge seleccionat.

    El botó “Aturar" avorta el procés en curs. És útil, per exemple, si es vol aturar l’enviament d’un missatge gros.

    4.4 Lectura de correus

    Quan s’obre el client Thunderbird, automàticament es connecta al servidor de correu i busca nous missatges de correu electrònic. Aquests missatges es descarreguen a la safata d’entrada. Fent clic en aquesta safata, els missatges es mostren a la dreta.

    Si Thunderbird està inactiu, necessitarà polsar el botó "Recupera" perquè el client descarregui els nous missatges. Una altra manera és configurar Thunderbird per- què comprovi periòdicament si hi ha nous missatges (es pot fer des d’ Eines -> Paràmetres del compte).

    Sabadell fes Clic 20/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    4.5 Escriptura i enviament de correus Per escriure un nou missatge podem seguir dos mètodes:

    - des de el menú Missatge i l’opció Missatge nou - o polsar "Redacta" de la barra d’eines.

    Les dues opcions obren una nova finestra, en què podem escriure un correu electrònic i enviar-lo.

    2

    4

    1

    3

    1 Començarem indicant l’adreça electrònica de la persona a la que volem enviar el missatge al camp A. Quan enviem una carta a algú, al sobre hem d’indicar: el nom, el carrer i número, el codi postal, la ciutat i la província. Als missatges de correu electrònic hem d’indicar l’adreça electrònica perquè el missatge arribi a la persona indicada. Una adreça electrònica està formada pel nom d’usuari de la persona, seguit del símbol arroba @ i del nom de la zona o domini on està l’ordinador, tot escrit en minúscula i sense accents. Podem veure els següents exemples: [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] [email protected] Si volem enviar còpies del mateix missatge a d’altres persones, hem de posar les seves adreces al camp CC.

    2 A Assumpte, si volem, podem posar un text curt sobre el que tracta el missatge. Per exemple, si el que volem és escriure un correu per felicitar un amic el dia del seu aniversari, com a Assumpte podríem escriure Feliç aniversari.

    3 Ara el que haurem de fer és escriure el missatge que volem enviar.

    4 I per últim polsarem el botó Envia.

    Sabadell fes Clic 21/35

    mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    4.6 Adjuntar arxius en un correu

    Un cop hem creat un nou missatge i hem indicat el nom del destinatari, l’assumpte i el contingut del correu podem fer un clic sobre el botó Adjunta que trobem a la

    barra d’eines

    Observarem que al costat del botó adjuntar hi ha una fletxa que ens permet triar entre enviar:

    - un fitxer - una pàgina web - una targeta de presentació

    Si triem l’opció Adjuntar un fitxer apareixerà una finestra per navegar per les carpetes del disc dur.

    Localitzarem el fitxer que volem adjuntar i polsarem "Obrir". El nostre missatge té ara un fitxer adjunt. Si volem adjuntar més arxius al mateix missatge, senzillament haurem de repetir el procés tantes vegades com calgui.

    Llista d’arxius annexats

    Sabadell fes Clic 22/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Si el que volem és adjuntar una pàgina web, triarem "Adjuntar una pàgina web" i indicarem l’adreça de la pàgina.

    4.7 Llibreta d’adreces Qualsevol adreça de correu electrònic que fem servir amb freqüència podem guardar-la en una llibreta d’adreces i així no haver d’escriure-la cada vegada que volem incloure-la en un missatge. Si polsem el botó Llibreta d’adreces de la barra

    d’eines ens apareix la següent finestra:

    Des d’aquesta finestra podrem fer les següents operacions:

    - Aquest botó permet crear una nova targeta a la llibreta d’adreces. Una nova targeta pot ser una persona de contacte, relacions de feina, etc.

    - Aquest botó obre una nova finestra en què es pot crear i/o editar una llista de correu ja existent.

    - Permet editar la targeta marcada com a adreça.

    - Obre una finestra nova per poder escriure un missatge a la persona que tenim seleccionada a la llibreta d’adreces.

    - Esborra de la llibreta d’adreces la targeta marcada.

    Sabadell fes Clic 23/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    En crear una nova targeta, ens demanaran les seves dades personals, com ara nom, cognom, adreces de correu, telèfons... que identifiquen la persona que volem afegir a la llibreta.

    Sabadell fes Clic 24/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    5. Treball amb un processador de text – OPENOFFICE

    5.1 Crear, obrir i desar un document En iniciar el processador de text OpenOffice ens trobem amb una finestra com aquesta:

    1

    3 2

    4

    5

    1 Àrea d’edició: anomenem així la part central on podem veure una zona blanca, que és la primera pàgina del document, lloc on podem començar a escriure. En aquesta zona trobem el cursor, que es la línia vertical que parpelleja al document. Ens indica que el text que escrivim es col·locarà on sigui el cursor.

    2 Barra de menús: des d’aquí podrem accedir a les funcions i comandes que ens proporciona l’editor de text.

    3 Barra d’eines: es troben situades per sota de la barra de menú i conté diversos botons que permeten accedir ràpidament a les comandes més utilitzades.

    Sabadell fes Clic 25/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    4 Regla: es troba per sota de les barres d’eines i serveix per a modificar tabulacions, sagnats i marges.

    5 Barra d’estat: es troba a la part inferior de la finestra. Mostra algunes dades, com el número de pàgina, total de pàgines, zoom...

    Quan posem en marxa l’editor de text, s’obre per defecte un nou document on ja podem començar a escriure. Però si el que volem és recuperar un document que tenim guardat podrem seguir dos mètodes:

    - Triant l’opció Obre del menú Fitxer.

    - Polsant el botó Obre de la barra d’eines estàndard

    Al quadre de diàleg Obre apareix la llista de documents guardats a la carpeta Els meus documents, però podem accedir a d’altres carpetes des de la llista Buscar en. A la llista Tipo podem triar els tipus d’arxiu que volem mostrar al quadre de diàleg. Els arxius creats amb l’editor de text d’OpenOffice té l’extensió odt Per obrir un arxiu, el seleccionem i polsem el botó Obre, o senzillament fem doble clic al nom de l’arxiu. Un cop obert un document, es mostra el text a l’editor de text i ja podem llegir-lo, modificar-lo o afegir-hi més text. Podem tancar un document sense tancar l’editor amb l’opció Tanca del menú Fitxer o bé fent clic al botó Tancar de la finestra del document. En tancar l’únic document que estava obert, es veu buida la finestra de l’editor.

    Polsant el botó Nou , l’editor crea un nou document sense text. Per desar un document accedim al menú Fitxer i triem l’opció Anomena i desa.

    Sabadell fes Clic 26/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Les opcions d’aquest quadre de diàleg són les mateixes que les de l’opció Obre. Al quadre de text nom introduirem el nom de l’arxiu amb el qual guardarem el document. Si el document ja té nom, amb Desa s’arxiva al disc sense que l’editor ens demani res. 5.2 Edició bàsica de text: inserció i selecció de text Per canviar la mida, el tipus de lletra o qualsevol altra cosa a una part de text, primer haurem de seleccionar-la i després aplicar-li els canvis. La selecció del text podem fer-la amb el ratolí o amb el teclat. Per seleccionar un text amb el ratolí, farem clic i l’arrossegarem sobre el text. Aquesta és la forma més fàcil, encara que tenim altres formes de seleccionar:

    Per seleccionar... Has de...

    Un text Una paraula Una línia de text Diverses línies Una frase Un paràgraf Tot el document

    Fem Clic i arrosseguem el ratolí sobre el text a seleccionar Doble clic a la paraula Clic a l’esquerra de la línia Fem Clic i arrosseguem el ratolí a l’esquerra de les línies Clic a la frase mentre polsem CTRL Triple clic al paràgraf Triple clic a l’esquerra de les línies

    A mesura que vas escrivint el text d’un document, el cursor es mou cap a la dreta, i és molt fàcil equivocar-se. És per això que tenim les tecles de Retrocés i Suprimir que permeten esborrar les lletres que estan abans o després de la posició on es troba el cursor.

    Sabadell fes Clic 27/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    5.3 Modificació de text: tallar, copiar i enganxar Quan escrivim un document, moltes vegades ens trobem que volem escriure el mateix text diverses vegades o que volem col·locar un tros de text en un altre lloc del document. Podem moure un text d’un lloc a un altre del document seguint els següents passos:

    - Seleccionem el text - Utilitzant l’opció Retalla del menú Edita, o bé, polsant el botó Retalla de

    la barra d’eines , guardem el text seleccionat a portapapers. - Col·loquem el cursor a la posició del document on volem que aparegui el

    text. - I amb l’opció enganxa passarem el contingut del portapapers a la

    posició on es troba el cursor. Per duplicar un text, és a dir, que un text aparegui a diverses posicions del document farem:

    - Seleccionem el text - Utilitzant l’opció Copia del menú edita, o bé, polsant el botó copia de la

    barra d’eines , guardem el text seleccionat a portapapers. - Col·loquem el cursor a la posició del document on volem que aparegui el

    text - I amb l’opció Enganxa inserirem el contingut del portapapers a la

    posició on es troba el cursor.

    Si volem realitzar més còpies només caldrà que repetim l’operació d’enganxar tantes vegades com desitgem. 5.4 Format de text Quan escrivim amb una màquina d’escriure, les lletres sempre tenen la mateixa amplada. Però amb l’editor d’OpenOffice podrem canviar el tipus de lletra o font, mida, color i altres característiques. Si anem al menú Format i triem l’opció Caràcter, trobem diverses fitxes sobre les opcions dels caràcters: Tipus de lletra

    1 2 3

    Sabadell fes Clic 28/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    1 Tipus de lletra: llista amb els noms dels tipus de lletra per triar-ne un.

    2 Tipografia: variacions en l’aspecte: negreta (lletra més forta), cursiva (lletra inclinada)

    3 Mida: augment o disminució de les dimensions del tipus de lletra. Efectes de lletra

    1 Subratllat: en aquesta llista podrem triar el tipus de línia que s’aplicarà a sota de les lletres, senzill, doble, puntejat... i el color de la línia.

    2 Color del tipus de lletra: llista que permet triar el color de la lletra.

    Si el que volem fer és modificar l’alineació del paràgraf podrem accedir fins al menú format, triar l’opció paràgraf i d’aquí seleccionar la fitxa Alineament:

    2

    1

    L’alineació és la forma de col·locar les línies de text d’un paràgraf respecte als marges dret i esquerre de la pàgina:

    Sabadell fes Clic 29/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Alinear a l’esquerra: línies enganxades al marge esquerra de la pàgina, amb el marge dret del text de forma desigual.

    Centrar: situa cada línia de text entre els marges drets i esquerres.

    Alinear a la dreta: línies enganxades al marge dret de la pàgina, deixant el marge esquerre del text de forma desigual.

    Justificat: Línies enganxades al marge esquerre i dret posant espais entre les paraules, excepte a l’última línia.

    Aquestes operacions de format també les podem realitzar des de la barra de format amb els següents botons:

    a a ó

    a a t

    5.5 Inserció d’

    Tenim diferents forme

    - Inserir una- Inserir ima- Inserir una

    Per inserir una imat

    - Polsarem a- Triem del mun quadre de inserir i polsare

    Sabadell fes Clic

    Tipus lletr

    elements gràfics

    s d’inserir un objecte

    imatge des d’un arxiutges des de Gallery am imatge mitjançant es

    ge des d’un arxiu:

    l document, allà on voenú Insereix l’apartat

    diàleg, des d’on haurem el botó Obrir.

    Tipografi

    gràfic en un doc

    b la funció arro

    cànner

    lem inserir la im Imatges i des dm de buscar l’a

    Alineaci

    ument de text.

    ssegar i col·locar

    atge. ’un fitxer se’ns mosrxiu d’imatge que v

    Color lletr

    Mid Subratlla

    trarà olem

    30/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    De manera predeterminada, la imatge inserida es centra sobre el paràgraf en què es troba el cursor.

    Inserir imatges des de Gallery amb la funció arrossegar i col·locar

    - Anirem al menú Eines i seleccionarem l’opció Galeria, o bé, des del botó Galeria de la barra d’eines.

    - Se’ns mostra una finestra des d’on podem seleccionar les imatges i arrossegar-les a la posició del document on volem col·locar-les.

    Inserir una imatge mitjançant escànner

    Per inserir una imatge des d’un escàner, sempre que tinguem un escànner connectat a la nostra màquina, seleccionarem l’opció Insereix-Imatge-Escaner-Seleccioneu la font

    Sabadell fes Clic 31/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Quan s’insereix una imatge al document aquesta apareix en la seva mida original, però podem canviar-la seleccionant-la. En seleccionar una imatge es mostren uns quadradets que podem arrossegar per poder canviar la mida de la imatge.

    Si arrosseguem qualsevol controlador, pot passar que deformem la imatge. Perquè això no passi, arrossegarem el controladorpolsant la tecla Majúscules. Per aplicar canvis a la imatge utilitzarem els botons de la barra d’eines Imatge.

    1 Des del botó filtre trobem:

    - Inverteix: inverteix els valors de color d’una imatge a color o els valors de la brillantor d’una imatge en escala de grisos.

    - Suau: suavitza el contrast d’una imatge.

    - Augmenta la nitidesa: augmenta el contrast d’una imatge.

    - Suprimeix el soroll: treu píxels d’una imatge.

    - Inversió de colors: obre un quadre de diàleg per definir la inversió de colors. Aquest és un efecte que imita el que pot succeir si durant el revelat d’una fotografia la llum és excessiva. Els colors s’inverteixen

    parcialment.

    - Envelliment: obre un quadre de diàleg per configurar la funció d’envelliment. Cada vegada que s’executa aquesta funció, la imatge s’enfosqueix una mica més; es pot fer que els colors siguin més grisos o

    marrons.

    - Redueix la gamma de colors: especifica el nombre de colors als quals es reduirà la imatge.

    - Art Pop: converteix una imatge en format pop-art. Mitjançant l’aplicació d’alineació de colors, la imatge agafa un caràcter completament nou. Aquesta funció es pot aplicar a la imatge de forma total o parcial.

    - Esbós al carbonet: mostra la imatge com si fos un dibuix al carbó. Els contorns de la imatge es dibuixen en color negre i els colors originals es suprimeixen. Aquesta funció es pot aplicar a la imatge de forma total o parcial.

    1 2 3

    Sabadell fes Clic 32/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    - Relleu: mostra un quadre de diàleg per la creació de relleus. Es pot triar la posició de la font de llum imaginaria que determina el tipus d’ombra creat i l’aspecte de la imatge gràfica en relleu.

    - Mosaic: combina grups petits de píxels en àrees rectangulars del mateix color. Com més gran siguin els rectangles individuals, menor és el detall de la imatge gràfica.

    2 Des del botó mode gràfic trobem les opcions:

    Per defecte: deixa la imatge amb l’escala de colors que tenia de manera predeterminada.

    Escala de grisos: canvia la imatge a escala de grisos.

    Blanc/negre: transforma la imatge a dos colors: el blanc i el negre.

    Marca d’aigua: transforma la imatge en una marca d’aigua.

    Des de la barra de format també podrem modificar propietats de la imatge, com la manera d’ajustar-se la imatge respecte al text que l’envolta, alineació vertical i horitzontal, vores...

    Ajustament desactivat. Fa que el text no envolti la imatge.

    Ajustament de la pàgina. Fa que el text quedi al voltant de la imatge.

    Ajustament a través de. El text queda darrera de la imatge.

    Alinear a l’esquerra. La imatge queda alineada a l’esquerra del paràgraf.

    Centrar horitzontalment. La imatge queda centrada horitzontalment en el paràgraf.

    Alinear a la dreta. La imatge queda alineada a la dreta del paràgraf.

    Sabadell fes Clic 33/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    A dalt. Alinea la imatge a la part superior del paràgraf.

    Centrat. Centra la imatge verticalment al paràgraf.

    A baix. Alinea la imatge a la part inferior del paràgraf.

    Aquests botons permeten inserir i modificar el contorn de la imatge. 5.6 Impressió de documents Abans d’imprimir, és convenient veure en pantalla l’aspecte que tindrà el document quan l’imprimim sobre paper. Per veure com queda el document, utilitzarem l’opció Visualització prèvia de la pàgina del menú Fitxer.

    En principi apareix una pàgina del document, però si aquest ocupa diverses pàgines, podem fer que se’n vegin dues o més amb el botó visualització prèvia de

    la pàgina: Diverses pàgines Quan comences un nou document, i abans de començar a escriure, és quan has d’ajustar la mida de paper, l’orientació de la pàgina, mida dels marges i altres opcions que afecten al format de pàgina. Des de la vista de visualització prèvia trobem una nova barra:

    Visualització prèvia de la

    pàgina: diverses pàgines

    Zoom

    Pàg següent Imprimir

    Pàg anterior

    Sabadell feA l’indocum

    Al final del document

    s Clic

    Visualització prèvia de la pàgina:dues pàgines

    Pantalla completa

    Vista de pàgina d’opcions d’ impressió

    Visualització prèvia del llibre

    ici del ent

    Tancar

    34/35

  • Iniciació informàtica amb l’ús de programari lliure

    Sabadell fes Clic 35/35

    Opcions d’impressió Si fem clic sobre el botó Vista de pàgina d’opcions d’impressió ens apareix un quadre de diàleg des del qual podem modificar els marges del document i indicar el format de pàgina, és a dir, l’orientació vertical o horitzontal.

    Imprimir el document Per imprimir el document podem triar el botó Imprimir des d’aquesta finestra de previsualització o bé triem del menú Fitxer l’opció Imprimeix

    A la llista Nom podem triar la impressora amb la qual volem imprimir. Si polsem el botó Propietats podem ajustar els paràmetres propis de la impressora seleccionada. A àrea d’impressió podem triar que s’imprimeixi tot el document, la selecció o especificar el nombre de les pàgines que volem imprimir. Indicarem també el nombre de còpies que volem de cada pàgina i per últim farem clic a D’acord per enviar a imprimir el document.

    Des d’aquesta finestra podrem fer les següents o�Per inserir una imatge des d’un arxiu:- � Suprimeix el soroll: treu píxels d’una imatg- � Inversió de colors: obre un quadre de diàle�- � Envelliment: obre un quadre de diàleg per co- � Redueix la gamma de colors: especifica el no�

    - � Art Pop: converteix una imatge en format pop�- �Esbós al carbonet: mostra la imatge com si fo- � Relleu: mostra un quadre de diàleg per la cr- � Mosaic: combina grups petits de píxels en à�