Estudis dEconomia i Empresa Iniciativa Emprenedora Semestre setembre 2011 gener 2012

Jordi Llonch Esteve Prova d'avaluaci continuada 1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedoraPresentaci i competnciesLa unitat 1 del curs ens introdueix en l'estudi del fenomen emprenedor i del perfil de les persones que ho protagonitzen: les persones emprenedores i empresries. Aix, shi tracten conceptes com el desperit empresarial i les actituds emprenedores; es caracteritza el teixit empresarial actual i la seva importncia; es presenten les diverses manifestacions del fenomen emprenedor; shi detalla levoluci histrica de la figura de lempresari; i shi analitzen les caracterstiques psicosocials i demogrfiques de les persones emprenedores. Aix mateix, shi avancen alguns dels elements que es desenvoluparan en els mduls posteriors (la creativitat i la innovaci, loportunitat de negoci, els recursos de la persona emprenedora, la planificaci, els factors dxit, etc.). Fomentar l'esperit emprenedor entre els alumnes s un dels objectius fonamentals de qualsevol institut d'empresa i per poder oferir la millor formaci en l'mbit de la creaci d'empreses s imprescindible conixer l'evoluci del fenomen emprenedor en profunditat. En aquest sentit, en aquesta primera prova davaluaci continuada analitzarem el projecte GEM (Global Entrepreneurship Monitor), el qual comena a gaudir del reconeixement de ser la font d'informaci ms completa sobre el fenomen emprenedor i la creaci dempreses. Lactivitat davaluaci continuada 1 es divideix en dues parts. La primera, de caire ms teric, pretn lestudi, la reflexi, el detall i laprofundiment sobre els continguts que sexposen als mduls 1 i 2 de lassignatura, i cerca verificar que lestudiant comprn correctament els conceptes fonamentals vistos en aquests primers dos mduls. Per a la realitzaci daquesta activitat de manera ptima s necessari que treballeu els mduls esmentats i utilitzeu totes les fonts dinformaci que teniu a labast, tant dins com fora del campus virtual. En aquest cas, especialment, lInforme GEM 2010 Espanya. http:/www.ie.edu/gem/WF_Informes.aspx. La segona part, ms prctica, se centra en dos casos prctics. Un primer sobre una nova tecnologia anomenat FOBOS i relacionat amb una nova tcnica adreada al mercat alimentari, on sanalitzar el procs i la planificaci emprenedora. Un segon cas prctic, La Farga group, grup alimentari de fabricaci de iogurts, ens permetr treballar una de les manifestacions de la iniciativa empresarial en forma dempresa social. En aquesta PAC es pretn que l'alumne/a adquireixi les segents competncies: Entendre el concepte d'esperit emprenedor i actitud emprenedora Conixer diverses alternatives i manifestacions del fenomen emprenedor Distingir les diverses fases per iniciar un projecte emprenedor Distingir els trets de les persones emprenedores Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informaci Distingir els trets psicolgics i les caracterstiques sociodemogrfiques de les persones emprenedores davui en dia. Definir alguns dels elements i conceptes que configuren la iniciativa emprenedora. Plantejar les fases de la planificaci dun nou projecte empresarial. Tractar i estudiar la informaci estadstica

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

1/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedora Criteris d'avaluaciLa primera part consta de dos d'activitats on l'estudiant haur d'argumentar i raonar els aspectes terics dels mduls 1 i 2. Caldr contestar demostrant una comprensi adequada dels principals conceptes treballats. En totes les activitats es valorar la capacitat de sntesi i la rellevncia de la informaci que saporti en relaci amb la pregunta realitzada, lanlisi que traieu de la informaci continguda als mduls i daltres referncies bibliogrfiques, largumentaci que recolza la idea defensada, la profunditat de lanlisi de les qestions plantejades en cada cas, entre daltres qualitats (per exemple la correcci gramatical i ortogrfica).Daltra banda, en lactivitat nm. 2 sanalitzaran les dades del GEM 2010 per descriure diversos factors que incideixen en lactivitat emprenedora i complementar lestudi dels factors psicolgics i sociolgics que es troben al darrera de qualsevol procs emprenedor. En la segona part, les dues activitats sn de tipus prctic i es valorar la capacitat per aplicar els continguts terics del temari amb el casos reals exposats i de sintetitzar la informaci ms rellevant sobre el procs, la planificaci emprenedora i les manifestacions de la iniciativa emprenedora No es valorar cap resposta que shagi extret literalment dels materials, ni daltres fonts dinformaci. La primera part daquesta activitat davaluaci contnua t un valor dels 60% de la nota final de lactivitat, i la segona, del 40%. Els dos exercicis de la primera part tenen la mateixa ponderaci. Els dos exercicis prctics de la segona part de la pac tamb tenen la mateixa ponderaci.

Format i data de lliuramentFinalitzada la PAC, s necessari que poseu el vostre nom a lencapalament, que guardeu el treball sense modificar les propietats del document/plantilla podeu esborrar tots els punts que no siguin necessaris: presentaci i competncies, criteris davaluaci, format i data de lliurament; i deixar noms els enunciats i les respostes, reanomeneu larxiu dacord amb el protocol fixat en el pla docent, i lenvieu al vostre consultor o la vostra consultora mitjanant la bstia de Registre i lliurament dactivitats que trobareu en lapartat de lespai de laula avaluaci. El nom del fitxer ha de tenir el format segent: PAC1_Cognom1_Cognom2.doc. Els cognoms shauran descriure sense accents. Per exemple, lestudiant Maria Garcia Sans hauria danomenar larxiu de la PAC1 dIniciativa Emprenedora de la segent manera: PAC1_Garcia_Sans.doc El termini de lliurament finalitza a les 24 hores del dia 10/10/2011. La proposta de soluci de la PAC es publicar el dia 11/10/2011 i la qualificaci el dia 18/10/2011.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

2/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedora EnunciatPRIMERA PART (60% de la nota) ACTIVITAT 1. A partir dels materials dels mduls 1 i 2 i de linforme GEM Espanya 2010 raoneu les segents afirmacions en un mxim de 20 lnies cadascuna. a) El grau de risc que assumeix lemprenedor pot ser molt diferent en funci de les diferents alternatives que t per convertir-se en empresari. (0,5 p) Efectivament, un emprenedor t varies opcions per iniciar un negoci i depenent de lopci que esculli haur dassumir un grau de risc ms o menys elevat. Suposant que es tracti duna persona que decideixi abandonar la seva feina estable per a dedicar-se totalment a una nova aventura empresarial, el risc pot arribar a ser massa elevat si no ha analitzat b tots els factors que repercutiran en la seva nova activitat. Daltra banda, una persona que estigui a latur, t menys a perdre. Un altre tipus demprenedoria seria aquella en la que una persona amb una feina estable decideix posar en marxa una empresa delegant part de la nova activitat a un o ms socis. Daquesta manera el grau de risc a assumir seria ms baix, ja que no seria necessari deixar la seva actual feina ni haver de destinar el poc temps lliure que li queds a la nova. b) A lhora de posar en marxa una empresa, prviament hem de realitzar la planificaci adequada, i per tant, en aquest procs de planificaci, bsicament, haurem delaborar un calendari dacci precs amb tots els passos que hem de seguir per tal de posar en marxa la nostra empresa. (0,5 p) Posar en marxa una empresa s una tasca que pot portar molt de temps, aix que una planificaci adequada ens ajudar a optimitzar el procs. Per fer-ho hem de fer una previsi de la temporitzaci de tot el procs, des que es gesta la idea fins que es el projecte es consolida. Depenent del tipus dempresa i producte o servei a oferir es podran portar a terme vries accions al mateix temps, per exemple, la creaci dun producte pot compaginar-se amb els trmits administratius per obrir una nova empresa. Al tractar-se duna planificaci, sempre poden sorgir entrebancs, aix que s important tenir-ho present en el moment de realitzar-la i afegir dies o temps extra per aquests casos. c) Lactivitat emprenedora potencial i labandonament dactivitats durant lexercici 2010 han iniciat un procs de recuperaci i per tant cal esperar que les prximes dades de linforme GEM mostrin una lleu recuperaci de lactivitat emprenedora i parallelament una disminuci de les taxes datur. (0,5 p) Segons linforme GEM, lexercici 2010 ha estat positiu pel que fa a lactivitat emprenedora potencial a lestat espanyol, ja que ha augmentat un 24 % respecte lexercici anterior. Al mateix temps, la taxa dabandonament dactivitats ha disminut quasi un 3 % respecte el 2009. Lanlisi daquests dos indicadors pronostica una petita recuperaci de lactivitat emprenedora que, alhora, repercutir en una disminuci de les taxes datur. Tot i aix, hem de recordar que lactivitat emprenedora potencial s una previsi, per tant pot ser que la recuperaci de lactivitat emprenedora no sacabi complint exactament com sespera. d) Un persona que t por a deixar-se la feina actual (treballar per compte ali) i al seu torn comenar un projecte empresarial pel seu compte, aix s un senyal inequvoc que no t el que cal de tenir per triomfar com a emprenedor. (0,5 p) Com he comentat a lapartat a), no cal deixar la feina actual per obrir una empresa. A part, ser una persona arriscada no s una de les grans qualitats necessries per ser un bon emprenedor. Abans de prendre la decisi de deixar la feina actual per comenar un projecte empresarial pel nostre compte, hem de prendre un seguit de precaucions, les quals he extret dun consell de Jay Adelson (http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=u-WqXUiQp0s#!): Mantn la teva feina actual durant el mxim temps possible. Segueix a la feina actual fins que et distreguis per la teva idea o projecte. Llavors, deixa la feina actual. A ms, abans de deixar la teva feina has de fer: Planificat un horari setmanal. Assigna-li unes hores per al teu projecte. Sigues disciplinat i comprova si s suficient. Si no s suficient i necessites ms temps, plantejat deixar la feina actual.PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA 3/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedorae) Una persona pot ser el cap dun grup daltres persones per al mateix temps que aquest no sigui el lder daquest grup. (0,5 p) Segons la visi de Henry Mintzberg sobre lestructura duna organitzaci, aquesta es divideix entre formal i informal. Aix vol dir que cada empresa disposa duna estructura planificada que distingeix els rols que ha dexercir cada individu dins de lorganitzaci, s a dir, lorganigrama daquesta; i, daltra banda, tamb disposa duna xarxa de relacions entre les persones que duen a terme la seva feina dins della. Aquestes relacions no depenen de de cap organigrama ni manual dorganitzaci, si no que depenen de les persones i els grups que es puguin crear entre elles. A ms, solen ser condudes per un lder, el qual hauria de ser, idealment, el cap dun grup de persones, per aquest pot no tenir sempre prou autoritat personal. Segons Henri Fayol, lautoritat personal s la que sadquireix grcies a lexperincia, preparaci, qualitats i capacitats duna persona per assumir iniciativa i prendre decisions de qu sha de fer i quan sha de fer. A part de lautoritat personal, tenim linstitucional, que ve donada pel lloc de treball, s a dir, per lorganigrama de lempresa. Aix doncs, hem de distingir entre els dos tipus dautoritats, ja que no sempre coincideix que el cap dun grup de persones (autoritat institucional) sigui el lder daquest grup (autoritat personal). f) En lactualitat, i tamb en poques passades, lempresari i el capitalista sn sempre la mateixa persona. (0,5p) A partir del segle XVII la figura de lempresari comena a tenir ms pes a la societat econmica, tot i que la definici de lactivitat empresarial ha anat variant des de llavors. Hi ha hagut poques en la que lempresari ha estat el capitalista, per aix no va ser sempre aix ni tampoc ho s en lactualitat. s cert que hi ha hagut moments de menys plenitud en qu si una persona no tenia capital ho tenia molt complicat per iniciar una activitat emprenedora, per tamb s cert, que en lactual tessitura, enmig duna crisi a nivell mundial, no s gaire difcil aconseguir finanament per obrir una empresa si es posseeix una idea prou bona per atreure socis disposats a aportar capital. ACTIVITAT 2. El comportament emprenedor s el resultat de les caracterstiques personals i de la influncia de lentorn. Segons linforme GEM i segons el parer de molts experts, en el 2010 van continuar disminuint les condicions de lentorn per fomentar lactivitat emprenedora, fins assolir la valoraci mitjana ms baixa des de 2005. A ms, a lhora de fomentar lesperit empresarial, els factors psicolgics i sociolgics que determinen el potencial emprenedor dels individus, molts cops no es consideren adequadament a lhora daplicar les poltiques de suport convenients. Tot plegat fa que moltes vegades leficcia de les poltiques de desenvolupament per fomentar la creaci de pimes com a motor de generaci docupaci no tinguin els efectes desitjats. a) Analitza i explica tres de les principals condicions de lentorn que segons linforme GEM incideixen negativament en lactivitat emprenedora en lestat espanyol i proposa un llistat dactuacions adreades al foment de lemprenedoria a travs de la millora de les condicions daquest entorn. (1,5 punts). Educaci primria i secundria: Tal com mostra linforme GEM 2010 leducaci s la condici de lentorn que en pitjor estat es troba. Si analitzem lltim informe PISA (2009), veiem que Espanya no arriba a la mitjana de la OCDE, situant-se per sota de pasos com Grcia, Portugal, Itlia, Eslovquia, Eslovnia i Letnia entre daltres. Si no millorem el nostre sistema educatiu, mai podrem competir amb pasos com Finlndia o Shanghai, lders en educaci primria i secundria. Un dels aspectes a tenir en compte per una nova reforma educativa s preparar els alumnes dotant-los de coneixements bsics per entendre com funcionen les empreses i quins sn els passos a portar a terme per emprendre. Daquesta manera els estudiants veurien com a normal el fet demprendre, cosa que ens porta a lanlisi de la segent condici de lentorn que explicar, les normes socials i culturals. Normes socials i culturals: Degut a la manca deducaci sobre lactivitat emprenedora a la nostra societat, no s normal que els joves emprenguin, dada que queda demostrada segons linforme GEM, en el qual es comprova que menys dun 8 % dels joves dentre 18 i 24 anys han iniciat una empresa durant lltim any. A ms, sha de tenir molt present la por al fracs, la qual saccentua amb les pressions socials de lentorn. Espanya s un pas en el qual no triomfar amb una aventura empresarial s sinnim de fracs, quan el que realment hauria de ser, s un mecanisme per aprendre dels errors comesos per tirar endavant un altre negoci. Malauradament, una altra condici que fa que una persona no vulgui embarcar-se en un altre projecte, s la burocrcia necessria per posar en marxa una empresa, la qual detallar a continuaci.PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA 4/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedoraPoltiques fiscals i burocrcia: Dacord amb les dades extretes del Doing Business del 2011 i del GEM 2010 la facilitat de fer negocis a lestat espanyol s drsticament ms complicada que al conjunt de pasos de la OCDE. El fet que per obrir un negoci es necessiti una mitjana de 47 dies ms 10 pels procediments de tramitaci, s una gran barrera dentrada a possibles emprenedors. Aquesta barrera es podria eliminar reduint el nmero de dies necessaris fins arribar, inicialment, als 13,8 per obrir un negoci i als 5,6 per trmits. A ms, hauria de disminuir el cost inicial de posar en marxa una empresa, ja que un 15 % de la renda per cpita s una altra gran barrera dentrada si la comparem amb el necessari a la mitjana de la OCDE, noms un 5 %. b) Sabem que lesperit empresarial i les actituds emprenedores sn els elements clau que es troben darrera de tot procs emprenedor dxit. Tamb sabem que tot i que no hi ha una personalitat nica i ideal, en general, gaireb tots els emprenedors comparteixen certes actituds i comportaments. A continuaci i en funci del que hem estudiant en els dos primers mduls de lassignatura explica quins sn els principals factors psicolgics i sociolgics que motiven la decisi de crear una empresa i el seu xit en lactivitat empresarial, i que per tant shaurien de tenir en compte a lhora de determinar les poltiques de suport ms apropiades. Raonar la vostra resposta.(1,5 punt). Els factors que motiven la creaci dun negoci sn varis i diferents per a cada emprenedor. Algunes persones decideixen emprendre per necessitat. Daltres, han trobat una oportunitat al mercat i la volen explotar. Altres busquen desenvolupament o superaci personal. Nhi ha que volen millorar la societat en la que viuen i generar un benestar social. Sigui quin sigui la seva motivaci, tota forma demprenedoria ajuda a impulsar la competitivitat duna comunitat, per si no es dna prou suport a aquestes persones, poques es decidiran en iniciar la seva activitat. Segons els experts del GEM, la decisi de crear una empresa i tenir xit est motivat per factors com la percepci doportunitats; la capacitat emprenedora; els mecanismes de motivaci o les normes socials i culturals. Passem doncs, a analitzar aquests factors psicolgics i sociolgics. Dins del context socioeconmic espanyol, hi ha moltes i bones oportunitats per la creaci de noves empreses, incls nhi ha ms que gent preparada per explotar-les. Per per portar-les a terme es requereix tenir de capacitat emprenedora, s a dir, disposar dels coneixements i les habilitats necessaris per posar en marxa i dirigir un negoci. Els empresaris que han assolit tenir negocis dxit han aconseguit reconeixement i prestigi social, mecanisme que serveix per motivar a altres persones a voler esdevenir els propers empresaris dxit. A ms, la nostra societat valora positivament lxit individual aconseguit mitjanant lesfor personal. Aix doncs, a lhora de determinar poltiques de suport per a propiciar la creaci de noves empreses, shauria de tenir en compte els factors anteriorment descrits.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

5/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedoraSEGONA PART: PRCTICA (40% de la nota) ACTIVITAT 3. (2 punts) CAS DXIT: Un grup dinvestigadors catalans desenvolupa una nova tcnica per a la detecci preco daliments contaminats.

Dijous, 23 juny 2011 (FONT NOTICIA: http://www.acc1o.es) Barcelona, 23 de juny de 2011. El Servei Veterinari de Gentica Mollecular (SVGM) de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), encapalat pel doctor Armand Snchez, ha participat en el projecte europeu FOBOS, coordinat per la Universitat de Mil, que ha tingut com a resultat la descoberta duna nova tcnica per detectar aliments contaminats de forma ms rpida i eficient. El grup dinvestigadors catalans ha rebut el suport dACC1, lagncia per a la competitivitat de lempresa catalana del Departament dEmpresa i Ocupaci, com a membres de la xarxa TECNIO. El xip desenvolupat permet detectar molcules de patgens presents als aliments, com sn lE.coli, la salmonellosi, la collibacilosi o el botulisme, que aconsegueixen en ocasions escapar a la detecci dels controls alimentaris tradicionals. Lobjectiu s reduir el nombre de casos dinfeccions toxicoalimentries que afecten la salut dels consumidors, especialment dels grups de risc, com ara les persones grans i els infants. El projecte FOBOS ha tingut com a primera finalitat la creaci dun protocol danlisi per als aliments que procedeixen del sector agroalimentari animal com la llet, els formatges i la carn. El protocol desenvolupat per lequip de FOBOS es basa en lestudi de fragments dADN extrets dels aliments per esbrinar si aquests poden estar infectats per alguna bactria que afecti la salut dels consumidors. Aquest protocol ja ha estat provat amb xit pels membres del projecte en la detecci de grups de bacteris responsables de la mastitis, que afecta habitualment a lespcie bovina. Amb lobjectiu daplicar la nova tcnica a nivell industrial, lequip dinvestigadors ha desenvolupat un xip que permet analitzar un nombre elevat de mostres en un temps molt redut, de dues a tres hores com a mxim, i amb uns costos molt baixos. El dispositiu es comercialitzar a finals del 2011. Daquesta manera, saconseguir millorar de forma directa lefectivitat de les poltiques de seguretat alimentria i, a la vegada, representar per a les empreses del sector alimentari -especialment les empreses de ctering que serveixen milers dpats a les escoles i hospitals cada dia- un estalvi tant econmic com de temps en els seus procediments de control. Per desenvolupar el projecte, la Universitat de Mil ha comptat amb lequip de FOBOS de lUAB i la Universitat dEstnia, que han participat de forma activa en la recerca tecnolgica i la innovaci per la seva posterior aplicaci als mercats. El projecte FOBOS, que ha comptat amb el ple suport dACC1, s un dels projectes desenvolupats dins el marc del programa Innovation 4 Welfare cofinanat per la Comissi Europea, que t per objectiu el desenvolupament de projectes tecnolgics i dinnovaci destinats al benestar de les persones. Tenint en compte la informaci exposada a lenunciat en referncia a aquest nou projecte, i en el supsit que els investigadors considerin la creaci dun projecte empresarial per tal darribar al mercat:

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

6/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedoraa) Exposeu quins son els elements del procs emprenedor que cal que els investigadors tinguin en compte abans de crear lempresa. (extensi recomanada mnima 1/2 pgina) (1 punt) Els investigadors del FOBOS han danalitzar els segents tres eixos principals, que determinaran la viabilitat de la creaci de lempresa: Oportunitat de negoci: El primer que han de fer s un estudi de mercat que reveli el segent: o Anlisi del client: fixar el target i esbrinar les seves preferncies i necessitats. o Anlisi de la competncia: buscar i estudiar les empreses que ofereixin el mateix servei, encara que els seus mtodes de producci siguin diferents. o Establir una estratgia: en aquest cas seria de diferenciaci, ja que es tracta dun nou servei que ning s capa doferir amb les mateixes caracterstiques. Recursos: Un cop tinguin clara loportunitat de negoci hauran de calcular els mitjans necessaris per tirar endavant el negoci. Aquests seran recursos econmics, humans, tangibles i intangibles: o Pel que fa als econmics hauran de valorar qu prefereixen: inversi privada (a travs de crdits bancaris, autofinanament, bussiness angels, etc.), inversi pblica (ja sigui la UAB, la Universitat de Mil, etc.), fons dinversi de capital risc, crowfunding... o Els recursos humans sn molt importants, ja que sn les persones que faran que el projecte avanci o no, aix que hauran de triar molt b quines persones volen en el seu negoci. o Els recursos tangibles poden ser els mitjans de qu ja es disposi, com ara un terreny per construir la fbrica que construeixi els xips. o Un dels recursos intangibles seria la investigaci realitzada pel doctor Armand Snchez que ha perms arribar a la fabricaci del xip. La informaci s poder i sha de saber gestionar i emmagatzemar de forma correcta. Empresari i/o equip fundador: Lltim pas abans de constituir lempresa, ser establir la distribuci de tasques i rols de lempresari o equip fundador dins daquesta. Hauran de valorar un seguit de possibles situacions i deixar-les per escrit, ja que en el cas de que sarribi a aquestes, tothom spiga com actuar i no hi hagi malentesos. Per exemple, han de tenir un pla dacci en cas que lempresa hagi de tancar.

b) Quines son les qestions bsiques de la planificaci del procs de lemprenedor que han de considerar els investigadors abans de crear lempresa? (extensi recomanada mnima 1/2 pgina) (1 punt) Molt relacionat amb lestudi de mercat que he descrit anteriorment, els investigadors hauran de considerar 6 qestions bsiques abans de crear lempresa: 1. Determinar el seu objectiu: han de ser el ms realistes possibles fent la previsi de qu volen aconseguir i com ho volen aconseguir en el moment en que es comercialitzi el xip, ja que aix influir en lestoc necessari, la distribuci, lmbit daplicaci, etc. Obtenir informaci sobre la situaci actual envers la detecci bacteris als aliments que afecten a la salut del consumidor. Mitjanant lanlisi daltres empreses del sector poden veure des de diferents punts de vista loportunitat, el mercat i els recursos necessaris per entrar-hi. Avaluar alternatives viables al seu procs de producci del xip ja que, tot i que el seu ja s molt efica i eficient, potser troben alguna alternativa que encara redueix ms els costos actuals i permet augmentar els beneficis.

2.

3.

4. Escollir la millor forma jurdica que sadapti a les seves necessitats. 5. Redactar un pla dempresa on hi consti tot el descrit anteriorment.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

7/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedora6. Realitzar una temporitzaci de cada activitat necessria per portar a terme el descrit en el pla dempresa i planificar-ho de manera eficient.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA

8/9

PAC1. Lesperit emprenedor i la persona emprenedoraACTIVITAT 4. (2 punts) La Fageda s una cooperativa catalana diniciativa social sense nim de lucre creada a Olot el 1982. T com a finalitat la integraci laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intellectual o trastorns mentals severs. Treballem un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals. Mas Els Casals, la seu social, es troba a la Fageda den Jord, una de les principals reserves del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. En aquesta finca de 15 hectrees, portem a terme la majoria dactivitats, tant assistencials com productives. Les activitats productives de la cooperativa sn eminentment agrcoles i es desenvolupen dins el marc administratiu dun Centre Especial de Treball: una granja de vaques per a la producci de llet, la planta delaboraci de productes lctics, una secci de jardineria, un viver forestal i un taller de manualitats. Les activitats assistencials: un Servei de Terpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, persegueixen millorar al mxim la qualitat de vida dels seus usuaris. Mes informaci al lloc dInternet: http://www.fageda.com/ a) Tenint en compte la informaci exposada a lenunciat en referncia a lempresa La Fageda, us demanem que identifiqueu quina tipologia de manifestaci emprenedora representa aquest cas i quins trets diferencials hi trobeu respecte a daltres tipologies de manifestacions emprenedores que existeixen. (extensi recomanada 1/2 pgina) La Fageda t clarament una tipologia dempresa social, ja que el seu objectiu s purament social. No busca un benefici econmic, sin que vol millorar la vida de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intellectual o trastorns mentals severs alhora que genera riquesa a la Fageda den Jord. La forma de millorar la qualitat de vida daquestes persones es du a terme de manera dual. Duna banda sels ofereix feina de tipologia agrcola en un centre especial de treball on produeixen llet, elaboren productes lctics, o practiquen jardineria, entre daltres; i de laltra banda, sels ofereix un servei de terpia ocupacional i sels allotja en pisos preparats per a les seves necessitats. El tret ms diferencial amb respecte a les altres tipologies de manifestacions emprenedores que existeixen s que La Fageda no busca un benefici econmic, cosa que s el principal objectiu en lempresa familiar o la franqucia i pot ser-ho tamb en els projectes emprenedors en empreses ja establertes. s cert que totes les tipologies tamb busquen enriquir la vida de les persones i generar riquesa a lentorn on es situen, per hem de tenir present que no s lobjectiu principal, si no que es complementa amb la seva voluntat de ser rentables econmicament. La distribuci del control poltic i econmic a La Fageda es reparteix entre tots els treballadors, s a dir, tots sn socis, cosa bastant diferent en lempresa familiar, on la famlia traspassa aquest control de pares a fills. Tamb difereix de la franqucia, on aquestes decisions sn preses, pel franquiciador. Si ho comparem amb els projectes emprenedors en empreses ja establertes, veiem que s la cpula corporativa qui pren aquest tipus de decisions. Un altre tret diferenciador amb els altres tipus de manifestacions emprenedores s la forma de finanament. Una empresa familiar normalment sautofinana i quan tenen beneficis solen invertir-los en la prpia empresa per a millorar-la i ser ms competitius en el mercat. La franqucia t dos mbits de finanament, el que fa el franquiciador i el que fa el franquiciat. El franquiciador ha de fer un gran esfor inicial i pot finanar-se de vries maneres, ja sigui amb capital propi, creant una empresa amb varis socis, sollicitant un crdit al banc, etc. El franquiciat, en canvi, ho t ms fcil. Normalment el franquiciador li demana un capital inicial molt ms inferior al que ell va necessitar per posar en marxa tot el negoci i el franquiciat pot recrrer a qualsevol tipus de finanament per aconseguir aquest capital. En les empreses on es fomenten els projectes emprenedors, els empleats no han de fer cap tipus dinversi, ja que les idees i activitats noves sorgeixen dins de la mateixa empresa analitzant i trobant solucions per a problemes existents. Pel que fa a La Fageda, empresa social, t vries maneres de finanament. Segons la seva web sn socis fundadors de Clade, primer grup cooperatiu catal, que aplega 12 empreses socials, tamb ho sn de Sinergrup, associaci de 8 organitzacions sense nim de lucre, les quals estan finanades parcialment per lObra Social Caja Madrid i la Fundaci Flix Llobet Nicolau. A ms han tingut aportacions de fundacions i organitzacions privades. Aix doncs, queda aclarit el caire social de lempresa La Fageda.PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA 9/9