Estudis d’Economia i Empresa

Iniciativa Emprenedora

Semestre setembre 2011 – gener 2012

Jordi Llonch Esteve

Prova d'avaluació continuada 1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

Presentació i competències

La unitat 1 del curs ens introdueix en l'estudi del fenomen emprenedor i del perfil de les persones que ho protagonitzen: les persones emprenedores i empresàries. Així, s’hi tracten conceptes com el d’esperit empresarial i les actituds emprenedores; es caracteritza el teixit empresarial actual i la seva importància; es presenten les diverses manifestacions del fenomen emprenedor; s’hi detalla l’evolució històrica de la figura de l’empresari; i s’hi analitzen les característiques psicosocials i demogràfiques de les persones emprenedores. Així mateix, s’hi avancen alguns dels elements que es desenvoluparan en els mòduls posteriors (la creativitat i la innovació, l’oportunitat de negoci, els recursos de la persona emprenedora, la planificació, els factors d’èxit, etc.).

Fomentar l'esperit emprenedor entre els alumnes és un dels objectius fonamentals de qualsevol institut d'empresa i per poder oferir la millor formació en l'àmbit de la creació d'empreses és imprescindible conèixer l'evolució del fenomen emprenedor en profunditat. En aquest sentit, en aquesta primera prova d’avaluació continuada analitzarem el projecte GEM (Global Entrepreneurship Monitor), el qual comença a gaudir del reconeixement de ser la font d'informació més completa sobre el fenomen emprenedor i la creació d’empreses.

L’activitat d’avaluació continuada 1 es divideix en dues parts. La primera, de caire més teòric, pretén l’estudi, la reflexió, el detall i l’aprofundiment sobre els continguts que s’exposen als mòduls 1 i 2 de l’assignatura, i cerca verificar que l’estudiant comprèn correctament els conceptes fonamentals vistos en aquests primers dos mòduls.

Per a la realització d’aquesta activitat de manera òptima és necessari que treballeu els mòduls esmentats i utilitzeu totes les fonts d’informació que teniu a l’abast, tant dins com fora del campus virtual. En aquest cas, especialment, l’Informe GEM 2010 Espanya. http:/www.ie.edu/gem/WF_Informes.aspx.

La segona part, més pràctica, se centra en dos casos pràctics. Un primer sobre una nova tecnologia anomenat FOBOS i relacionat amb una nova tècnica adreçada al mercat alimentari, on s’analitzarà el procés i la planificació emprenedora. Un segon cas pràctic, La Farga group, grup alimentari de fabricació de iogurts, ens permetrà treballar una de les manifestacions de la iniciativa empresarial en forma d’empresa social.

En aquesta PAC es pretén que l'alumne/a adquireixi les següents competències:

Entendre el concepte d'esperit emprenedor i actitud emprenedora

Conèixer diverses alternatives i manifestacions del fenomen emprenedor

Distingir les diverses fases per iniciar un projecte emprenedor

Distingir els trets de les persones emprenedores

Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació

Distingir els trets psicològics i les característiques sociodemogràfiques de les persones emprenedores d’avui en dia.

Definir alguns dels elements i conceptes que configuren la iniciativa emprenedora.

Plantejar les fases de la planificació d’un nou projecte empresarial.

Tractar i estudiar la informació estadística

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 1/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

Criteris d'avaluació

La primera part consta de dos d'activitats on l'estudiant haurà d'argumentar i raonar els aspectes teòrics dels mòduls 1 i 2. Caldrà contestar demostrant una comprensió adequada dels principals conceptes treballats. En totes les activitats es valorarà la capacitat de síntesi i la rellevància de la informació que s’aporti en relació amb la pregunta realitzada, l’anàlisi que traieu de la informació continguda als mòduls i d’altres referències bibliogràfiques, l’argumentació que recolza la idea defensada, la profunditat de l’anàlisi de les qüestions plantejades en cada cas, entre d’altres qualitats (per exemple la correcció gramatical i ortogràfica).D’altra banda, en l’activitat núm. 2 s’analitzaran les dades del GEM 2010 per descriure diversos factors que incideixen en l’activitat emprenedora i complementar l’estudi dels factors psicològics i sociològics que es troben al darrera de qualsevol procés emprenedor.

En la segona part, les dues activitats són de tipus pràctic i es valorarà la capacitat per aplicar els continguts teòrics del temari amb el casos reals exposats i de sintetitzar la informació més rellevant sobre el procés, la planificació emprenedora i les manifestacions de la iniciativa emprenedora

No es valorarà cap resposta que s’hagi extret literalment dels materials, ni d’altres fonts d’informació.

La primera part d’aquesta activitat d’avaluació contínua té un valor dels 60% de la nota final de l’activitat, i la segona, del 40%. Els dos exercicis de la primera part tenen la mateixa ponderació. Els dos exercicis pràctics de la segona part de la pac també tenen la mateixa ponderació.

Format i data de lliurament

Finalitzada la PAC, és necessari que poseu el vostre nom a l’encapçalament, que guardeu el treball sense modificar les propietats del document/plantilla –podeu esborrar tots els punts que no siguin necessaris: presentació i competències, criteris d’avaluació, format i data de lliurament; i deixar només els enunciats i les respostes, reanomeneu l’arxiu d’acord amb el protocol fixat en el pla docent, i l’envieu al vostre consultor o la vostra consultora mitjançant la bústia de “Registre i lliurament d’activitats” que trobareu en l’apartat de l’espai de l’aula “avaluació”.

El nom del fitxer ha de tenir el format següent: PAC1_Cognom1_Cognom2.doc. Els cognoms s’hauran d’escriure sense accents. Per exemple, l’estudiant Maria Garcia Sans hauria d’anomenar l’arxiu de la PAC1 d’Iniciativa Emprenedora de la següent manera: PAC1_Garcia_Sans.doc

El termini de lliurament finalitza a les 24 hores del dia 10/10/2011. La proposta de solució de la PAC es publicarà el dia 11/10/2011 i la qualificació el dia 18/10/2011.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 2/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

EnunciatPRIMERA PART (60% de la nota)

ACTIVITAT 1. A partir dels materials dels mòduls 1 i 2 i de l’informe GEM ·Espanya 2010 raoneu les següents afirmacions en un màxim de 20 línies cadascuna.

a) El grau de risc que assumeix l’emprenedor pot ser molt diferent en funció de les diferents alternatives que té per convertir-se en empresari. (0,5 p)

Efectivament, un emprenedor té varies opcions per iniciar un negoci i depenent de l’opció que esculli haurà d’assumir un grau de risc més o menys elevat. Suposant que es tracti d’una persona que decideixi abandonar la seva feina estable per a dedicar-se totalment a una nova aventura empresarial, el risc pot arribar a ser massa elevat si no ha analitzat bé tots els factors que repercutiran en la seva nova activitat. D’altra banda, una persona que estigui a l’atur, té menys a perdre. Un altre tipus d’emprenedoria seria aquella en la que una persona amb una feina estable decideix posar en marxa una empresa delegant part de la nova activitat a un o més socis. D’aquesta manera el grau de risc a assumir seria més baix, ja que no seria necessari deixar la seva actual feina ni haver de destinar el poc temps lliure que li quedés a la nova.

b) A l’hora de posar en marxa una empresa, prèviament hem de realitzar la planificació adequada, i per tant, en aquest procés de planificació, bàsicament, haurem d’elaborar un calendari d’acció precís amb tots els passos que hem de seguir per tal de posar en marxa la nostra empresa. (0,5 p)

Posar en marxa una empresa és una tasca que pot portar molt de temps, així que una planificació adequada ens ajudarà a optimitzar el procés. Per fer-ho hem de fer una previsió de la temporització de tot el procés, des que es gesta la idea fins que es el projecte es consolida. Depenent del tipus d’empresa i producte o servei a oferir es podran portar a terme vàries accions al mateix temps, per exemple, la creació d’un producte pot compaginar-se amb els tràmits administratius per obrir una nova empresa. Al tractar-se d’una planificació, sempre poden sorgir entrebancs, així que és important tenir-ho present en el moment de realitzar-la i afegir dies o temps extra per aquests casos.

c) L’activitat emprenedora potencial i l’abandonament d’activitats durant l’exercici 2010 han iniciat un procés de recuperació i per tant cal esperar que les pròximes dades de l’informe GEM mostrin una lleu recuperació de l’activitat emprenedora i paral·lelament una disminució de les taxes d’atur. (0,5 p)

Segons l’informe GEM, l’exercici 2010 ha estat positiu pel que fa a l’activitat emprenedora potencial a l’estat espanyol, ja que ha augmentat un 24 % respecte l’exercici anterior. Al mateix temps, la taxa d’abandonament d’activitats ha disminuït quasi un 3 % respecte el 2009. L’anàlisi d’aquests dos indicadors pronostica una petita recuperació de l’activitat emprenedora que, alhora, repercutirà en una disminució de les taxes d’atur. Tot i així, hem de recordar que l’activitat emprenedora potencial és una previsió, per tant pot ser que la recuperació de l’activitat emprenedora no s’acabi complint exactament com s’espera.

d) Un persona que té por a deixar-se la feina actual (treballar per compte aliè) i al seu torn començar un projecte empresarial pel seu compte, això és un senyal inequívoc que no té el que cal de tenir per triomfar com a emprenedor. (0,5 p)

Com he comentat a l’apartat a), no cal deixar la feina actual per obrir una empresa. A part, ser una persona arriscada no és una de les grans qualitats necessàries per ser un bon emprenedor. Abans de prendre la decisió de deixar la feina actual per començar un projecte empresarial pel nostre compte, hem de prendre un seguit de precaucions, les quals he extret d’un consell de Jay Adelson (http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=u-WqXUiQp0s#!):

Mantén la teva feina actual durant el màxim temps possible. Segueix a la feina actual fins que et distreguis per la teva idea o projecte. Llavors, deixa la feina actual.

A més, abans de deixar la teva feina has de fer: Planifica’t un horari setmanal. Assigna-li unes hores per al teu projecte. Sigues disciplinat i comprova si és suficient. Si no és suficient i necessites més temps, plantejat deixar la feina actual.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 3/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

e) Una persona pot ser el cap d’un grup d’altres persones però al mateix temps que aquest no sigui el líder d’aquest grup. (0,5 p)

Segons la visió de Henry Mintzberg sobre l’estructura d’una organització, aquesta es divideix entre formal i informal. Això vol dir que cada empresa disposa d’una estructura planificada que distingeix els rols que ha d’exercir cada individu dins de l’organització, és a dir, l’organigrama d’aquesta; i, d’altra banda, també disposa d’una xarxa de relacions entre les persones que duen a terme la seva feina dins d’ella. Aquestes relacions no depenen de de cap organigrama ni manual d’organització, si no que depenen de les persones i els grups que es puguin crear entre elles. A més, solen ser conduïdes per un líder, el qual hauria de ser, idealment, el cap d’un grup de persones, però aquest pot no tenir sempre prou autoritat personal. Segons Henri Fayol, l’autoritat personal és la que s’adquireix gràcies a l’experiència, preparació, qualitats i capacitats d’una persona per assumir iniciativa i prendre decisions de què s’ha de fer i quan s’ha de fer. A part de l’autoritat personal, tenim l’institucional, que ve donada pel lloc de treball, és a dir, per l’organigrama de l’empresa. Així doncs, hem de distingir entre els dos tipus d’autoritats, ja que no sempre coincideix que el cap d’un grup de persones (autoritat institucional) sigui el líder d’aquest grup (autoritat personal).

f) En l’actualitat, i també en èpoques passades, l’empresari i el capitalista són sempre la mateixa persona. (0,5p)

A partir del segle XVII la figura de l’empresari comença a tenir més pes a la societat econòmica, tot i que la definició de l’activitat empresarial ha anat variant des de llavors. Hi ha hagut èpoques en la que l’empresari ha estat el capitalista, però això no va ser sempre així ni tampoc ho és en l’actualitat. És cert que hi ha hagut moments de menys plenitud en què si una persona no tenia capital ho tenia molt complicat per iniciar una activitat emprenedora, però també és cert, que en l’actual tessitura, enmig d’una crisi a nivell mundial, no és gaire difícil aconseguir finançament per obrir una empresa si es posseeix una idea prou bona per atreure socis disposats a aportar capital.

ACTIVITAT 2. El comportament emprenedor és el resultat de les característiques personals i de la influència de l’entorn. Segons l’informe GEM i segons el parer de molts experts, en el 2010 van continuar disminuint les condicions de l’entorn per fomentar l’activitat emprenedora, fins assolir la valoració mitjana més baixa des de 2005. A més, a l’hora de fomentar l’esperit empresarial, els factors psicològics i sociològics que determinen el potencial emprenedor dels individus, molts cops no es consideren adequadament a l’hora d’aplicar les polítiques de suport convenients. Tot plegat fa que moltes vegades l’eficàcia de les polítiques de desenvolupament per fomentar la creació de pimes com a motor de generació d’ocupació no tinguin els efectes desitjats.

a) Analitza i explica tres de les principals condicions de l’entorn que segons l’informe GEM incideixen negativament en l’activitat emprenedora en l’estat espanyol i proposa un llistat d’actuacions adreçades al foment de l’emprenedoria a través de la millora de les condicions d’aquest entorn. (1,5 punts).

Educació primària i secundària: Tal com mostra l’informe GEM 2010 l’educació és la condició de l’entorn que en pitjor estat es troba. Si analitzem l’últim informe PISA (2009), veiem que Espanya no arriba a la mitjana de la OCDE, situant-se per sota de països com Grècia, Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Eslovènia i Letònia entre d’altres. Si no millorem el nostre sistema educatiu, mai podrem competir amb països com Finlàndia o Shanghai, líders en educació primària i secundària. Un dels aspectes a tenir en compte per una nova reforma educativa és preparar els alumnes dotant-los de coneixements bàsics per entendre com funcionen les empreses i quins són els passos a portar a terme per emprendre. D’aquesta manera els estudiants veurien com a normal el fet d’emprendre, cosa que ens porta a l’anàlisi de la següent condició de l’entorn que explicaré, les normes socials i culturals.

Normes socials i culturals: Degut a la manca d’educació sobre l’activitat emprenedora a la nostra societat, no és normal que els joves emprenguin, dada que queda demostrada segons l’informe GEM, en el qual es comprova que menys d’un 8 % dels joves d’entre 18 i 24 anys han iniciat una empresa durant l’últim any. A més, s’ha de tenir molt present la por al fracàs, la qual s’accentua amb les pressions socials de l’entorn. Espanya és un país en el qual no triomfar amb una aventura empresarial és sinònim de fracàs, quan el que realment hauria de ser, és un mecanisme per aprendre dels errors comesos per tirar endavant un altre negoci. Malauradament, una altra condició que fa que una persona no vulgui embarcar-se en un altre projecte, és la burocràcia necessària per posar en marxa una empresa, la qual detallaré a continuació.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 4/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

Polítiques fiscals i burocràcia: D’acord amb les dades extretes del Doing Business del 2011 i del GEM 2010 la facilitat de fer negocis a l’estat espanyol és dràsticament més complicada que al conjunt de països de la OCDE. El fet que per obrir un negoci es necessiti una mitjana de 47 dies més 10 pels procediments de tramitació, és una gran barrera d’entrada a possibles emprenedors. Aquesta barrera es podria eliminar reduint el número de dies necessaris fins arribar, inicialment, als 13,8 per obrir un negoci i als 5,6 per tràmits. A més, hauria de disminuir el cost inicial de posar en marxa una empresa, ja que un 15 % de la renda per càpita és una altra gran barrera d’entrada si la comparem amb el necessari a la mitjana de la OCDE, només un 5 %.

b) Sabem que l’esperit empresarial i les actituds emprenedores són els elements clau que es troben darrera de tot procés emprenedor d’èxit. També sabem que tot i que no hi ha una personalitat única i ideal, en general, gairebé tots els emprenedors comparteixen certes actituds i comportaments. A continuació i en funció del que hem estudiant en els dos primers mòduls de l’assignatura explica quins són els principals factors psicològics i sociològics que motiven la decisió de crear una empresa i el seu èxit en l’activitat empresarial, i que per tant s’haurien de tenir en compte a l’hora de determinar les polítiques de suport més apropiades. Raonar la vostra resposta.(1,5 punt).

Els factors que motiven la creació d’un negoci són varis i diferents per a cada emprenedor. Algunes persones decideixen emprendre per necessitat. D’altres, han trobat una oportunitat al mercat i la volen explotar. Altres busquen desenvolupament o superació personal. N’hi ha que volen millorar la societat en la que viuen i generar un benestar social. Sigui quin sigui la seva motivació, tota forma d’emprenedoria ajuda a impulsar la competitivitat d’una comunitat, però si no es dóna prou suport a aquestes persones, poques es decidiran en iniciar la seva activitat.

Segons els experts del GEM, la decisió de crear una empresa i tenir èxit està motivat per factors com la percepció d’oportunitats; la capacitat emprenedora; els mecanismes de motivació o les normes socials i culturals.

Passem doncs, a analitzar aquests factors psicològics i sociològics.

Dins del context socioeconòmic espanyol, hi ha moltes i bones oportunitats per la creació de noves empreses, inclús n’hi ha més que gent preparada per explotar-les. Però per portar-les a terme es requereix tenir de capacitat emprenedora, és a dir, disposar dels coneixements i les habilitats necessaris per posar en marxa i dirigir un negoci. Els empresaris que han assolit tenir negocis d’èxit han aconseguit reconeixement i prestigi social, mecanisme que serveix per motivar a altres persones a voler esdevenir els propers empresaris d’èxit. A més, la nostra societat valora positivament l’èxit individual aconseguit mitjançant l’esforç personal.

Així doncs, a l’hora de determinar polítiques de suport per a propiciar la creació de noves empreses, s’hauria de tenir en compte els factors anteriorment descrits.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 5/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

SEGONA PART: PRÀCTICA (40% de la nota)

ACTIVITAT 3. (2 punts)

CAS D’ÈXIT:Un grup d’investigadors catalans desenvolupa una nova tècnica per a la detecció precoç d’aliments contaminats.

Dijous, 23 juny 2011 (FONT NOTICIA: http://www.acc1o.es)

Barcelona, 23 de juny de 2011. El Servei Veterinari de Genètica Mol·lecular (SVGM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), encapçalat pel doctor Armand Sánchez, ha participat en el projecte europeu FOBOS, coordinat per la Universitat de Milà, que ha tingut com a resultat la descoberta d’una nova tècnica per detectar aliments contaminats de forma més ràpida i eficient. El grup d’investigadors catalans ha rebut el suport d’ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana del Departament d’Empresa i Ocupació, com a membres de la xarxa TECNIO.

El xip desenvolupat permet detectar molècules de patògens presents als aliments, com són l’E.coli, la salmonel·losi, la col·libacilosi o el botulisme, que aconsegueixen en ocasions escapar a la detecció dels controls alimentaris tradicionals. L’objectiu és reduir el nombre de casos d’infeccions toxicoalimentàries que afecten la salut dels consumidors, especialment dels grups de risc, com ara les persones grans i els infants.

El projecte FOBOS ha tingut com a primera finalitat la creació d’un protocol d’anàlisi per als aliments que procedeixen del sector agroalimentari animal com la llet, els formatges i la carn. El protocol desenvolupat per l’equip de FOBOS es basa en l’estudi de fragments d’ADN extrets dels aliments per esbrinar si aquests poden estar infectats per alguna bactèria que afecti la salut dels consumidors. Aquest protocol ja ha estat provat amb èxit pels membres del projecte en la detecció de grups de bacteris responsables de la mastitis, que afecta habitualment a l’espècie bovina.

Amb l’objectiu d’aplicar la nova tècnica a nivell industrial, l’equip d’investigadors ha desenvolupat un xip que permet analitzar un nombre elevat de mostres en un temps molt reduït, de dues a tres hores com a màxim, i amb uns costos molt baixos. El dispositiu es comercialitzarà a finals del 2011.

D’aquesta manera, s’aconseguirà millorar de forma directa l’efectivitat de les polítiques de seguretat alimentària i, a la vegada, representarà per a les empreses del sector alimentari -especialment les empreses de càtering que serveixen milers d’àpats a les escoles i hospitals cada dia- un estalvi tant econòmic com de temps en els seus procediments de control.

Per desenvolupar el projecte, la Universitat de Milà ha comptat amb l’equip de FOBOS de l’UAB i la Universitat d’Estònia, que han participat de forma activa en la recerca tecnològica i la innovació per la seva posterior aplicació als mercats.

El projecte FOBOS, que ha comptat amb el ple suport d’ACC1Ó, és un dels projectes desenvolupats dins el marc del programa Innovation 4 Welfare cofinançat per la Comissió Europea, que té per objectiu el desenvolupament de projectes tecnològics i d’innovació destinats al benestar de les persones.

Tenint en compte la informació exposada a l’enunciat en referència a aquest nou projecte, i en el supòsit que els investigadors considerin la creació d’un projecte empresarial per tal d’arribar al mercat:

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 6/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

a) Exposeu quins son els elements del procés emprenedor que cal que els investigadors tinguin en compte abans de crear l’empresa. (extensió recomanada mínima 1/2 pàgina) (1 punt)

Els investigadors del FOBOS han d’analitzar els següents tres eixos principals, que determinaran la viabilitat de la creació de l’empresa:

Oportunitat de negoci: El primer que han de fer és un estudi de mercat que reveli el següent:

o Anàlisi del client: fixar el target i esbrinar les seves preferències i necessitats.o Anàlisi de la competència: buscar i estudiar les empreses que ofereixin el mateix

servei, encara que els seus mètodes de producció siguin diferents.o Establir una estratègia: en aquest cas seria de diferenciació, ja que es tracta d’un nou

servei que ningú és capaç d’oferir amb les mateixes característiques.

Recursos: Un cop tinguin clara l’oportunitat de negoci hauran de calcular els mitjans necessaris per tirar endavant el negoci. Aquests seran recursos econòmics, humans, tangibles i intangibles:

o Pel que fa als econòmics hauran de valorar què prefereixen: inversió privada (a través de crèdits bancaris, autofinançament, bussiness angels, etc.), inversió pública (ja sigui la UAB, la Universitat de Milà, etc.), fons d’inversió de capital risc, crowfunding...

o Els recursos humans són molt importants, ja que són les persones que faran que el projecte avanci o no, així que hauran de triar molt bé quines persones volen en el seu negoci.

o Els recursos tangibles poden ser els mitjans de què ja es disposi, com ara un terreny per construir la fàbrica que construeixi els xips.

o Un dels recursos intangibles seria la investigació realitzada pel doctor Armand Sánchez que ha permès arribar a la fabricació del xip. La informació és poder i s’ha de saber gestionar i emmagatzemar de forma correcta.

Empresari i/o equip fundador: L’últim pas abans de constituir l’empresa, serà establir la distribució de tasques i rols de l’empresari o equip fundador dins d’aquesta. Hauran de valorar un seguit de possibles situacions i deixar-les per escrit, ja que en el cas de que s’arribi a aquestes, tothom sàpiga com actuar i no hi hagi malentesos. Per exemple, han de tenir un pla d’acció en cas que l’empresa hagi de tancar.

b) Quines son les qüestions bàsiques de la planificació del procés de l’emprenedor que han de considerar els investigadors abans de crear l’empresa? (extensió recomanada mínima 1/2 pàgina) (1 punt)

Molt relacionat amb l’estudi de mercat que he descrit anteriorment, els investigadors hauran de considerar 6 qüestions bàsiques abans de crear l’empresa:

1. Determinar el seu objectiu: han de ser el més realistes possibles fent la previsió de què volen aconseguir i com ho volen aconseguir en el moment en que es comercialitzi el xip, ja que això influirà en l’estoc necessari, la distribució, l’àmbit d’aplicació, etc.

2. Obtenir informació sobre la situació actual envers la detecció bacteris als aliments que afecten a la salut del consumidor. Mitjançant l’anàlisi d’altres empreses del sector poden veure des de diferents punts de vista l’oportunitat, el mercat i els recursos necessaris per entrar-hi.

3. Avaluar alternatives viables al seu procés de producció del xip ja que, tot i que el seu ja és molt eficaç i eficient, potser troben alguna alternativa que encara redueix més els costos actuals i permet augmentar els beneficis.

4. Escollir la millor forma jurídica que s’adapti a les seves necessitats.

5. Redactar un pla d’empresa on hi consti tot el descrit anteriorment.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 7/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

6. Realitzar una temporització de cada activitat necessària per portar a terme el descrit en el pla d’empresa i planificar-ho de manera eficient.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 8/9

PAC1. L’esperit emprenedor i la persona emprenedora

ACTIVITAT 4. (2 punts)

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs. Treballem un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals.

Mas Els Casals, la seu social, es troba a la Fageda d’en Jordà, una de les principals reserves del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En aquesta finca de 15 hectàrees, portem a terme la majoria d’activitats, tant assistencials com productives.

Les activitats productives de la cooperativa són eminentment agrícoles i es desenvolupen dins el marc administratiu d’un Centre Especial de Treball: una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d’elaboració de productes làctics, una secció de jardineria, un viver forestal i un taller de manualitats.

Les activitats assistencials: un Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris.

Mes informació al lloc d’Internet: http://www.fageda.com/

a) Tenint en compte la informació exposada a l’enunciat en referència a l’empresa La Fageda, us demanem que identifiqueu quina tipologia de manifestació emprenedora representa aquest cas i quins trets diferencials hi trobeu respecte a d’altres tipologies de manifestacions emprenedores que existeixen. (extensió recomanada 1/2 pàgina)

La Fageda té clarament una tipologia d’empresa social, ja que el seu objectiu és purament social. No busca un benefici econòmic, sinó que vol millorar la vida de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs alhora que genera riquesa a la Fageda d’en Jordà. La forma de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones es du a terme de manera dual. D’una banda se’ls ofereix feina de tipologia agrícola en un centre especial de treball on produeixen llet, elaboren productes làctics, o practiquen jardineria, entre d’altres; i de l’altra banda, se’ls ofereix un servei de teràpia ocupacional i se’ls allotja en pisos preparats per a les seves necessitats.

El tret més diferencial amb respecte a les altres tipologies de manifestacions emprenedores que existeixen és que La Fageda no busca un benefici econòmic, cosa que és el principal objectiu en l’empresa familiar o la franquícia i pot ser-ho també en els projectes emprenedors en empreses ja establertes. És cert que totes les tipologies també busquen enriquir la vida de les persones i generar riquesa a l’entorn on es situen, però hem de tenir present que no és l’objectiu principal, si no que es complementa amb la seva voluntat de ser rentables econòmicament.

La distribució del control polític i econòmic a La Fageda es reparteix entre tots els treballadors, és a dir, tots són socis, cosa bastant diferent en l’empresa familiar, on la família traspassa aquest control de pares a fills. També difereix de la franquícia, on aquestes decisions són preses, pel franquiciador. Si ho comparem amb els projectes emprenedors en empreses ja establertes, veiem que és la cúpula corporativa qui pren aquest tipus de decisions.

Un altre tret diferenciador amb els altres tipus de manifestacions emprenedores és la forma de finançament. Una empresa familiar normalment s’autofinança i quan tenen beneficis solen invertir-los en la pròpia empresa per a millorar-la i ser més competitius en el mercat. La franquícia té dos àmbits de finançament, el que fa el franquiciador i el que fa el franquiciat. El franquiciador ha de fer un gran esforç inicial i pot finançar-se de vàries maneres, ja sigui amb capital propi, creant una empresa amb varis socis, sol·licitant un crèdit al banc, etc. El franquiciat, en canvi, ho té més fàcil. Normalment el franquiciador li demana un capital inicial molt més inferior al que ell va necessitar per posar en marxa tot el negoci i el franquiciat pot recórrer a qualsevol tipus de finançament per aconseguir aquest capital. En les empreses on es fomenten els projectes emprenedors, els empleats no han de fer cap tipus d’inversió, ja que les idees i activitats noves sorgeixen dins de la mateixa empresa analitzant i trobant solucions per a problemes existents. Pel que fa a La Fageda, empresa social, té vàries maneres de finançament. Segons la seva web són socis fundadors de Clade, primer grup cooperatiu català, que aplega 12 empreses socials, també ho són de Sinergrup, associació de 8 organitzacions sense ànim de lucre, les quals estan finançades parcialment per l’Obra Social Caja Madrid i la Fundació Fèlix Llobet Nicolau. A més han tingut aportacions de fundacions i organitzacions privades.

Així doncs, queda aclarit el caire social de l’empresa La Fageda.

PAC 1 INICIATIVA EMPRENEDORA Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 9/9