Estudis d’Economia i Empresa Iniciativa Emprenedora Curs 2011-2012/primer semestre

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 1/8

Jordi Llonch Esteve

Prova d’avaluació continuada 2. Unitat 2. De la idea a l’oportunitat. El paper de la creativitat i la innovació

Presentació i competències Aquesta activitat d'avaluació continuada es basa en l'estudi i anàlisi del Mòdul 3. De la idea de negoci a l'oportunitat. El paper de la creativitat de l'assignatura Iniciativa Emprenedora. Teniu els materials al vostre abast, tant en format paper com en format electrònic. Aquest mòdul descriu el concepte de creativitat i innovació com a fonts d'idees i d'oportunitats, els factors d'incidència i la metodologia per avaluar les idees i detectar aquelles que puguin ser oportunitats. Les competències generals a desenvolupar en aquesta activitat són les següents:

- Capacitat per buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació - Capacitat per emprendre i innovar - Capacitat per idear, planificar, executar i avaluar projectes de comunicació a partir d'un treball previ de recerca d'informació. - Capacitat d'Iniciativa emprenedora - Definició i aplicació de mètodes sistemàtics d'observació de l'entorn d'una organització Els objectius d'aprenentatge en relació amb el mòdul 3 de l'assignatura i el desenvolupament d'aquesta prova d'avaluació continuada (PAC) són: - Descobrir i destacar la rellevància de la creativitat en el procés emprenedor. - Reflexionar sobre el concepte de la creativitat i la innovació i comprendre les seves diferències. - Distingir entre idea de negoci i oportunitat de negoci, i reconèixer aquesta última. - Conèixer els passos necessaris per desenvolupar un procés creatiu. - Saber on buscar idees de negoci i on inspirar-se per aconseguir la innovació. - Analitzar la viabilitat d'una idea i oportunitat de negoci.

L'activitat d'avaluació continuada 2 es divideix en dues parts. La primera, més teòrica, pretén l'estudi, la reflexió, el detall i aprofundiment sobre els continguts del mòdul 3, i busca verificar que l'estudiant entén correctament els conceptes. La segona part de l'activitat, amb un component pràctic, es centra en l'aplicació d'aquests conceptes a diverses situacions reals. Per a la realització òptima d'aquesta activitat és necessari que treballeu el mòdul 3 i utilitzeu totes les fonts d'informació (biblioteca, internet) que teniu al vostre abast, dins i fora del campus virtual. Criteris d’avaluació Els principals criteris per valorar les activitats d'avaluació continuada són la capacitat per aplicar en la pràctica els conceptes teòrics apresos, la profunditat en l'anàlisi de les qüestions plantejades i la consistència en les respostes, entre altres qualitats (com la correcció gramatical i ortogràfica). En la primera activitat es valorarà sobretot que es realitzi una anàlisi de les dades adequat, i no que simplement es subministri la informació dels apartats de l'avaluació de l'oportunitat. No es valorarà cap resposta que s'hagi extret literalment dels materials ni d'altres fonts d'informació. Tampoc es valoraran els exemples inclosos dins del mateix enunciat.

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 2/8

Format i data de lliurament Finalitzada la PAC, és necessari que poseu el vostre nom a l'encapçalament, que guardeu el treball sense modificar les propietats del document/plantilla -podeu esborrar els punts que no siguin necessaris: presentació i competència, criteris d'avaluació, format i data de lliurament; i deixar únicament els enunciats i les respostes-, canvieu el nom de l'arxiu segons el protocol establert en el pla docent, i ho envieu al vostre/a consultor/a mitjançant la bústia de “Registre i lliurament d'activitats” que trobareu a l'aula virtual. La data de lliurament d'aquesta segona prova d'avaluació continuada acaba a les 24 hores del dia 2/11/2011. La proposta de solucions de la PAC2 es publicarà el dia 3/11/2011, i les qualificacions, el dia 9/11/2011.

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 3/8

Enunciat PRIMERA PART (40% de la nota) ACTIVITAT 1 Dragons' Den és un programa de la televisió britànica BBC, on la possible recompensa per als concursants és la veritable inversió monetària en un somni, una idea o una empresa. Per a això, han de convèncer a algun dels cinc dracs que la seva idea de negoci és realment una oportunitat. Els dracs són cinc líders empresaris britànics amb molta experiència empresarial, per la qual cosa poden identificar un diamant en brut i reconèixer on està el potencial de l'èxit. Ells són els únics que tenen el poder de fer que els somnis es facin realitat i si els agrada la idea, estan disposats a invertir diners de les seves pròpies butxaques perquè així sigui.

En el següent enllaç pots consultar les idees que han proposat els concursants en els diferents capítols: http://www.bbcentertainment.com/lat-am/programmes/dragons-den/episodes/ Ara et toca participar a tu: tu ets el concursant i has d'enfrontar-te als dracs. Presenta una idea de negoci i realitza la seva avaluació seguint les instruccions contingudes en el mòdul 3, tractant de convèncer als dracs que inverteixin en tu. Per realitzar correctament l'activitat hauràs de buscar informació rellevant sobre la teva idea en les fonts que consideris oportunes. (3 punts) Idea de negoci La meva idea de negoci és una aplicació multiplataforma per dispositius mòbils. El seu objectiu és proporcionar a l’usuari informació sobre on es troben una sèrie de serveis relacionats amb l’enviament i recollida de cartes i paquets. Aquesta aplicació disposaria d’informació sobre la localització de bústies de correus, oficines de correus i oficines d’altres empreses de transport com ara DHL, Seur, TNT, etc. de tota Espanya. La cerca de cadascuna d’aquestes localitzacions es podria realitzar independentment de les altres, depenent de les necessitats de l’usuari en cada moment. L’aplicació faria ús del GPS intern del dispositiu mòbil, la seva IP, o de triangulació per situar l’usuari al mapa i poder-li mostrar quins són els punts d’interès que té més a prop. A més, cada bústia i oficina disposaria dels horaris de recollida de cartes i apertura, respectivament. El programa disposaria de varis modes de cerca, ja fos per geoposicionament, codi postal, poble, adreça, o mitjançant un mapa de l’estat espanyol pel qual l’usuari podria desplaçar-se lliurement. Actualment no existeix cap aplicació com aquesta a l’estat espanyol per cap plataforma mòbil. A altres països, com França o Estats Units sí que existeix i és molt popular en nombre de descàrregues, per això crec que hi ha un mercat inexplotat a Espanya.

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 4/8

Avaluació de la idea de negoci Satisfà els meus objectius personals? Abans de començar qualsevol negoci o projecte em pregunto: això serà útil per mi? Si la resposta és que sí, llavors ja estic satisfent els meus objectius personals. Crec que portar a terme qualsevol idea de negoci que un no trobi útil per sí mateix és una pèrdua de temps i esforç que no compensarà, ja que hem de fer el que estimem. En aquest cas, el de l’aplicació mòbil, tot va començar fa unes setmanes quan vaig haver d’enviar una carta per correu ordinari. Fa molt de temps que no n’enviava una i no recordava on estan totes les bústies del meu poble. Vaig fer una investigació per Internet per veure si les localitzava, però no va ser així, ja que no hi ha cap base de dades pública. A més, vaig trobar a varis fòrums gent que comentava que havien retirat algunes bústies dels seus pobles i tampoc sabien on estaven les que quedaven. Això em va fer veure que no només satisfaré els meus objectius personals creant un programa que em serà útil per mi, sino que també ho serà per altra gent i això, alhora, satisfarà els meus objectius de ser útil per a la comunitat. Quina és la viabilitat aparent?

a) Desitjaria la gent el que li ofereixo amb el meu producte? Per poder respondre amb seguretat aquesta pregunta hauria de realitzar una enquesta a un grup elevat de persones tenint en compte factors com el sexe, l’edat, el sector al qual es dediquen, etc., però com que no disposo dels mitjans per fer-ho, he decidit preguntar a uns quants amics. La grandesa del meu programa rau en l’habilitat de satisfer vàries necessitats relacionades amb el transport de mercaderies en una sola aplicació, així que l’amic que no ha necessitat mai una bústia per enviar una carta per correu, sí que ha necessitat saber on hi havia una oficina de transport per enviar un paquet. O l’amic que no ha necessitat mai enviar un paquet, sí que ha necessitat saber on estava l’oficina més propera de Seur perquè li enviessin alguna cosa. Per tant, a través del feedback dels meus amics, crec que la gent desitjaria en algun moment de la seva vida l’ús d’alguna de les funcions que realitzarà la meva aplicació.

b) Estaria la gent disposada a comprar-ho? Cada persona és diferent i, com he comentat anteriorment, hauria de realitzar una enquesta a prou gent abans de treure’n conclusions fermes. Tot i així, si seguim amb la meva opinió i la dels amics als qui he preguntat crec que la gent estaria disposada a pagar per la meva aplicació, sempre i quan fes la seva funció correctament i el preu fos raonable.

c) Podria obtenir-ne un benefici? Clarament sí. La inversió inicial seria molt baixa, ja que no necessito una oficina on realitzar la feina, ni un equip de treball, ja que ho faria tot jo a casa meva, ni tampoc haig de deixar la meva actual feina, així que ho faria en el meu temps lliure. Només hauria de pagar la llicència de desenvolupador d’iOS, que són 200 $, i potser algun altre imprevist. El meu model de finançament seria el crowfunding, així que ni tan sols hauria de pagar els 200 $ inicials. A més a més, la meva aplicació estaria basada en un model freemium, mitjançant el qual oferiria una versió gratuïta amb funcions limitades finançada amb un banner de publicitat i una altra de pagament sense anuncis i amb totes les funcions.

Disposo de coneixements, capacitats i recursos necessaris per tal de dur a terme la idea de negoci? Actualment no disposo de la totalitat de coneixements necessaris, però degut al meu gran interès per la tecnologia i al procés en el qual em trobo actualment cursant el grau en multimèdia a la UOC, en pocs mesos disposaria de prou informació, capacitats i recursos per dur a terme la idea de negoci.

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 5/8

ACTIVITAT 2 Responeu breument a les següents qüestions: (1 punt) a) Quina importància té la creativitat en l'actual conjuntura socioeconòmica? Una societat globalitzada en continu canvi com en la que vivim es caracteritza per la rapidesa en que els models tradicionals queden obsolets i apareixen noves necessitats a satisfer. Només cal llegir el Llibre blanc sobre el creixement, la competitivitat i l’ocupació publicat per la Unió Europea el 1993 per veure que ja preveien l’aparició de nous jaciments d’ocupació fa més de 15 anys, els quals són ara una realitat, com per exemple sectors com el medi ambient, l’energia, el transport, l’esport, l’oci, el sector assistencial o el sector domèstic. Universitats com la d’Oxford o la de Barcelona estan investigant canvis al món laboral partint del canvi tecnològic, les tendències ecològiques i les noves formes de relacionar-se de las empreses amb els governs i les comunitats. Per tant, la creativitat té un paper molt important a l’hora de ser capaç de detectar aquestes noves necessitats a satisfer, inclús a crear-les. b) Poseu un exemple d'una idea de negoci generada a partir d'un hobby. Quins riscos poden tenir les empreses sorgides d'aquesta base? El popular portal de classificats Craigslist (craigslist.org) va començar com un hobby. Craig Newmark, originari de San Francisco, va llençar la web el 1995 per compartir notícies sobre esdeveniments locals. Posteriorment, el 1999, va convertir-se en un hobby al qual hi dedicava el 100 % del seu temps, així que va decidir deixar la seva feina actual per dedicar-s’hi professionalment. Avui en dia se situa en la posició número 10 en el rànquing de pàgines més visitades a Estats Units. El risc més important que pot tenir una empresa sorgida així és que qui la porta a terme pot arribar a avorrir-se del seu hobby i pot deixar d’agradar-li degut a que hi dedica massa temps. Un altre risc és la falta d’especialització, ja que una persona que ha estudiat una carrera i s’ha dedicat professionalment a un sector el qual domina a la perfecció té molts més coneixements sobre aquests sector que la persona que s’hi dedica com a hobby. També s’ha de tenir en compte que el hobby que es vol convertir en idea de negoci tingui suficients seguidors els quals estiguin disposats a adquirir el producte o servei. A més, s’ha de pensar que en el moment en que s’inicia una iniciativa empresarial, la feina a realitzar augmenta, és a dir, ja no es tracta només de realitzar un hobby, sino que s’ha de gestionar una empresa, amb tota la feina extra que això comporta. Segona part (60% de la nota) ACTIVITAT 1

A todas horas és una empresa que treballa en el sector del vending. Lluís Borrell, l'emprenedor que va crear l'empresa, va observar que les màquines de vending solien estar especialitzades en una sola o en poques categories de producte. Per tant per poder disposar d'una oferta àmplia l'operador havia de disposar de moltes màquines expenedores. La idea de Borrell va ser crear una màquina de vending capaç d'oferir fins a 50 tipus de productes diferents. Com afirma el propi Borrell: “Per apropar-se al nostre model de negoci, l'operador de vending hauria d'instal·lar 10 màquines diferents, amb 10 sistemes de pagament diferents i susceptibles de generar avaries de 10 tipus”. (2 punts)

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 6/8

a) Quin tipus d'innovació considereu que va desenvolupar Lluís Borrell? Argumenteu vostra resposta Es tracta d’una innovació incremental, ja que el que va desenvolupar Lluís Borrell va ser una redefinició del vending que existia fins el 2004. Va agafar una idea que ja estava essent explotada per empreses de vending tradicionals i la va millorar per poder oferir fins a 50 productes diferents en una sola màquina.

b) Descriviu el procés creatiu aplicant-lo al cas de A todas horas

El procés creatiu comença tan aviat com es detecta un problema el qual es vol solucionar. En l’anàlisi del cas d’“A todas horas”, aquest va començar quan Lluís Borrel va detectar l’oportunitat de negoci que no acomplien els actuals proveïdors de vending: cobrir les necessitats de compra que presenta la societat actual. Immersió: En una primera fase, s’ha de cercar tota la informació disponible sobre el problema en qüestió. El senyor Borrell va recopilar tanta informació com va poder mitjançant varis canals, entre ells, la realització d’un anàlisi del mercat i de la competència. Incubació: En aquesta fase, s’ha d’analitzar la informació aconseguida en la fase anterior per trobar possibles solucions al problema. Aquí, l’emprenedor d’“A todas horas” va haver de fer una llista amb una sèrie d’alternatives que solucionessin el problema de poder oferir fins a 50 productes diferents en una sola màquina de vending. Il·luminació: Quan el problema ha estat ben identificat i s’ha arribat a una sèrie de solucions possibles, en aquesta fase, es produeix la part més creativa del procés, és el moment en que es planteja la millor alternativa creativa que resol el problema. En el cas d’“A todas hores", va ser quan Lluís Borrell va arribar a la conclusió que el millor sistema per poder disposar de tants productes en una sola màquina era utilitzant un senzill mecanisme composat per mòduls robotitzats controlats per un ordinador connectat a un circuit electrònic encarregat d’accionar els compartiments on es troben els productes. Verificació: En aquesta fase s’ha de comprovar la validesa de l’alternativa creativa escollida. Segurament, Lluís Borrell, va haver de construir varis prototips fins arribar a la versió definitiva de la seva màquina de vending, degut a errors que va anar detectant després de construir la primera versió. Difusió: L’última fase del procés creatiu consisteix en fer públic i donar a conèixer la solució escollida. Per donar a conèixer “A todas horas”, Lluís Borrell va realitzar una pàgina web on dóna a conèixer la seva filosofia i els avantatges que el seu producte aporta.

ACTIVITAT 2

En la PAC 1 vam posar com a cas d’estudi a La Fageda, empresa social que treballa fonamentalment en el sector dels productes làctics. El seu fundador va ser Cristóbal Colón, psiquiatre reconvertit en empresari davant la necessitat de crear una activitat empresarial per a donar feina als seus “pacients”, davant l'evidència que la millor teràpia per als malalts mentals i les persones amb discapacitat psíquica és precisament el treball

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 7/8

però que aquests rarament en troben. Busqueu més informació sobre Cristóbal Colón a Internet i exposeu si considereu que reuneix les característiques pròpies de les persones creatives (2 punts) Després d’investigar la història del senyor Cristóbal Colón, a simple vista, podríem afirmar que estem davant d’una persona creativa, però anem més enllà i analitzem, un per un, alguns dels trets característics de que disposen les persones creatives com ell: Flexibles Quan “La Fageda” va adquirir vaques hi va haver un moment en el que no sabien com treure-li benefici, així que el senyor Colón va decidir canviar el model de negoci i dedicar-se a l’elaboració de productes làctics. Si un negoci no va bé, s’ha de ser capaç de canviar el rumb d’aquest, cosa normalment atribuïda a la flexibilitat de l’emprenedor. Enginyoses Després de veure que la seva idea de fer que els pacients realitzessin manualitats no era suficient va tenir la idea de fer-los treballar de veritat. Així doncs, va trobar la millor solució per al problema. Minucioses Cuidar cada detall és molt important si es vol realitzar un projecte de qualitat. Aquesta qualitat va quedar demostrada quan va lluitar per tirar endavant el seu projecte, buscant la millor localització per iniciar la seva activitat, buscant una feina adequada per a cada pacient, aportant noves idees de millora de “La Fageda”... Tolerants a l’ambigüitat A principis dels anys 80 del segle passat no era normal externalitzar els interns d’un centre de salut mental i donar-los feina (tot i que a França sorgia una corrent basada en un principi semblant). Colón va tenir bastants problemes inicialment, ja que ningú li volia donar suport per començar el seu negoci, però va ser pacient fins que ho va aconseguir. Originals El simple fet de voler treure els interns del manicomi de Salt i traslladar-los a un centre on, a part de cuidar-los, se’ls oferia treball, denota una originalitat enorme en aquell temps, on ningú ho havia fet abans. Sensitives Cristóbal Colón tenia molt clar des d’un principi quines eren les necessitats dels seus pacients a més de tenir clara quina era la seva necessitat. Curioses Ningú s’havia atrevit a externalitzar els pacients de cap manicomi perquè seguien uns procediments basats en la psicologia escrita fins al moment. Gràcies a la curiositat va provar una idea nova per acabar descobrint que era una teràpia que donava millors resultats que el que hi havia escrit fins llavors. Independents Si no hagués estat per la seva insistència, potser “La Fageda” no hagués vist mai la llum. Inicialment ningú creia en ell, però gràcies a la seva forma de pensar i de prendre decisions, el projecte va tirar endavant. Orientades a l’acció Per moltes idees bones que es tinguin, si no es porten a terme, els projectes no acaben veient la llum i donant solució a possibles problemes. La feina i dedicació de Cristóbal Colón va donar el seu fruit i “La Fageda” n’és el resultat visible. Persistents Una de les vegades que va anar a buscar finançament el van prendre per boig quan va explicar que ell, una persona de nom Cristóbal Colón, volia obrir un negoci que competiria amb les grans multinacionals dels làctics i no només això, sino que ho faria amb treballadors amb malalties mentals. Això no el va donar per vençut, ja que va seguir buscant fins a trobar finançament. Compromeses Cristóbal Colón ha aconseguit que “La Fageda” sigui una empresa i una institució de prestigi gràcies a la seva gran dedicació en ella. Ell s’hi va involucrar des del primer dia i s’ha preocupat de que tot funcioni de la millor manera possible.

PAC 2. Unitat 2.

PAC 2 Iniciativa emprenedora Jordi Llonch Esteve – CC BY-NC-SA 8/8

ACTIVITAT 3 Bonblat és una empresa de Manlleu especialitzada en l'elaboració de pa i que defensa la importància d'aquest aliment, especialment en els restaurants. L'empresa ofereix un producte d'alta gamma per al canal horeca. Compostadores és una empresa l'activitat de la qual es centra en la gestió de residus orgànics, en concret en la fabricació de compostadors. Es tracta de l'empresa precursora del compostador domèstic a Espanya.

Busqueu més informació sobre aquestes dues empreses a Internet i contesteu a les qüestions següents: (2 punts) a) Quines fonts d'innovació considereu que han generat aquests negocis? Considereu que haurien estat possibles fa 20 anys? Argumenteu la vostra resposta.

Bonblat: La font d’innovació que va ajudar a la generació d’aquest negoci va ser un canvi social i cultural. Com comenten a la seva web, la cultura del pa com element gastronòmic al nostre país és inexistent, així que s’han proposat canviar-ho oferint nous productes que surten del seu laboratori. Crec que fa 20 anys el mercat no estava preparat per aquest tipus de demanda, ja que hi havia altres necessitats a cobrir. El pa era un complement més a la taula i la creativitat a l’àmbit de la restauració no estava tan estesa com ho està avui en dia.

Compostadores: En aquest cas han intervingut dues fonts d’innovació molt relacionades l’una amb l’altra. Per una banda, els canvis polítics i legals envers el medi ambient han estat origen de noves legislacions sobre les emissions contaminants que es poden produir. Paral·lelament, han sorgit canvis culturals sobre cuidar el planeta en el qual vivim, per deixar una societat igual o millor a futures generacions. Aquests dos canvis han afavorit la creació de l’empresa Compostadores. Opino que fa 20 anys aquesta empresa no hagués tingut cap futur, ja que tenir cura del planeta no estava “de moda”. La gent no pensava en reciclar les seves deixalles al jardí de casa seva.

b) Quina tècnica de creativitat considereu que seria la més adequada perquè aquestes empreses puguin generar nous productes o serveis? Escolliu una tècnica per a cada empresa, raonant la vostra elecció i descrivint el procés d'aplicació d'aquesta tècnica a l'empresa.

Bonblat: En aquesta empresa em decanto per l’ús de la pluja d’idees. Cada cop que un productor de pa o restaurador busquin un pa diferent als que hi ha al mercat es podrien reunir amb l’equip creatiu de Bonblat i col·laborar de manera oberta en una pluja d’idees. D’aquesta manera s’aconsegueix tenir varis punts de vista en una sola sala i que cadascú aporti la seva visió del nou producte que estan buscant, ja que un equip de persones poden trobar solucions ben diverses a un problema comú si treballen juntes i sense pressions.

Compostadores: Crec que la millor en aquest cas seria la tècnica del rat-penat. El fet d’entrar al mercat oferint compostadors per a ús domèstic crec que ja va comportar l’ús d’aquesta tècnica al canviar el paradigma tradicional, el qual es basava en la recollida de les escombraries per ser tractades o reciclades fora de casa. Així que crec que seria una tècnica molt útil per a seguir oferint productes innovadors. Una qualitat d’aquesta empresa és que no s’ha constituït prenent decisions de la manera que s’ha fet sempre, sino que han decidit en veure les coses des d’un altre punt de vista i els ha funcionat, per això crec que si segueixen aplicant aquesta tècnica seran capaços de generar nous productes o serveis útils per la societat.