[Iniciativa emprenedora] PAC 5: Iniciativa emprenedora

PAC 5. Iniciativa emprenedora

Iniciativa emprenedora PAC5_15615 Jordi Llonch Esteve 1/13 CC BY-NC-SA

Jordi Llonch Esteve

Prova d’avaluació continuada 5.

Presentació i competències La PAC 5 tracta de recollir una visió global de l’assignatura i vol ser una síntesi de tots els elements que caracteritzen la iniciativa emprenedora. En aquest sentit, l’objectiu de l’assignatura és fomentar l’esperit emprenedor i acompanyar els passos de la persona emprenedora –des que la idea neix fins que es fa realitat– en la creació d’una entitat capaç de crear ocupació i riquesa al país. En aquesta prova d'avaluació contínua, la cinquena, l’estudiant ha de demostrar uns coneixements teòrics, que acompanyats de les diferents activitats, posin de manifest la suficiència en l’aprenentatge dels continguts de l’assignatura, des del mòdul 1 fins al mòdul 6 i últim de l’assignatura “Factors d’èxit i de fracàs dels nous projectes empresarials”. Les competències generals que cal desenvolupar són les que es mencionen al pla docent. Quant a les competències específiques respecte al desenvolupament d’aquesta PAC, són les següents:

i. Conèixer les maneres principals de mesurar l’èxit o el fracàs empresarial. ii. Identificar els elements més rellevants que expliquen l’èxit en les noves empreses i

entendre les causes més comunes del fracàs empresarial. iii. Analitzar els mites principals que han estat difosos en relació a l’activitat emprenedora i a

la persona emprenedora. iv. Consolidar tots els conceptes estudiats al llarg dels mòduls (inclòs el mòdul 6), garantir

que s’han entès correctament i aprofundir en l’anàlisi sobre la relació entre tots ells. v. Saber buscar informació en fonts diverses i aprendre a gestionar-la eficientment. Aplicar

els resultats de la recerca en una anàlisi. vi. Desenvolupar la capacitat de planificació i d’organització. vii. Aprendre a analitzar i sintetitzar els arguments de forma escrita. viii. Fomentar la capacitat de crítica i autocrítica. ix. Promoure les habilitats de justificació i argumentació i saber defensar qualitativament la

posició presa davant persones que no la comparteixen o no la coneixen. Desenvolupament de l'exercici i criteris d'avaluació Primera part: 40% de la nota final La primera part consta de diverses preguntes relacionades en general amb l’emprenedoria (també del mòdul 6), en les quals s’haurà d'aprofundir en alguns conceptes del temari de l’assignatura i relacionar entre ells els que fins ara s'han estudiat separadament en els mòduls. En aquesta primera part de la PAC es valoraran els arguments principals que donin suport a la idea defensada, i també els indicadors que s’utilitzin per a evidenciar aquests arguments (xifres, dades, exemples, etc.). També es valorarà la capacitat d’anàlisi i, especialment, la capacitat de relacionar la informació dels mòduls i altres fonts amb la realitat empresarial. No es considerarà cap resposta que s’hagi extret literalment dels materials ni d’altres fonts d'informació. Així mateix, tota resposta copiada d’un altre company o companya serà valorada com a suspesa (D) i no es podrà tenir nota d’AC.



Segona part: 60% de la nota final La segona part d'aquesta PAC consta de diverses activitats pràctiques relacionades amb diferents conceptes bàsics de l’emprenedoria a partir d’un cas pràctic. En aquesta segona part es valorarà la capacitat d’argumentació, la qualitat i cura de la redacció, i la naturalitat en introduir els conceptes apresos al llarg del curs en l’anàlisi del casos. Format i data de lliurament La resposta final de la PAC és individual, per la qual cosa cada estudiant haurà d’elaborar personalment una proposta de resolució i lliurar-la d’acord amb les instruccions habituals. És a dir, un cop acabada la PAC, cal que poseu el vostre nom a l’encapçalament, que deseu el treball sense modificar les propietats de l’arxiu (plantilla), que canvieu el nom de l’arxiu d’acord amb el protocol fixat en el pla docent i que l’envieu al consultor o consultora per mitjà de la bústia de lliurament d’activitats que trobareu a l’aula virtual. El nom del fitxer ha de tenir el format doc o pdf. El termini de lliurament acaba a les 24 hores del dia 28/12/2011. La proposta de solució de la PAC 5 es publicarà el dia 29/12/2011, i les qualificacions, el dia 03/01/2012.



Enunciat PRIMERA PART (40%) Activitat 1 (2 punts): Indiqueu si són certs o falsos els enunciats següents. Doneu respostes argumentades, en un màxim de 15 línies per resposta.

a) Les empreses que facturen molts diners són un exemple de bona pràctica professional i segur que tenen garantida la seva continuïtat. Fals. Per començar, la bona pràctica professional no se centra només en facturar molts diners, hi intervenen altres factors, com poden ser les bones condicions laborals o la responsabilitat social de l’empresa. Pel que fa a l’ingrés de molts diners, no n’hi ha prou amb facturar-ne molts, ja que sempre es poden tenir despeses superiors, de tal manera que el balanç acaba esdevenint negatiu. Així doncs, això no garanteix la continuïtat d’una empresa.

b) El fet de traspassar un negoci és sinònim de fracàs empresarial. Fals. Depenent de la situació que comporti realitzar el traspàs serà sinònim de fracàs o no. Per exemple, en el cas que el traspàs es dugui a terme com a conseqüència de malaltia o jubilació de l’empresari, no es tractaria de fracàs. D’altra banda, en el suposat cas que el traspàs es portés a terme com a conseqüència de la pèrdua de competitivitat en la utilització dels recursos, es tractaria de fracàs econòmic. A més, si el traspàs es portés a terme perquè l’empresari no ha aconseguit els objectius que s’havia proposat, també es consideraria un fracàs, però, en aquest cas, de caire subjectiu segons l’emprenedor.

c) La manca de flexibilitat traduïda en una manca d’adaptació a l’entorn és el típic cas de tancament d’empreses consolidades. Cert. Tot i que les empreses més perjudicades per aquesta situació són les PIMES amb poca força en el mercat. Un exemple invers és el que porten vivint les entitats de gestió de drets d’autor o la indústria de l’entreteniment emprant pràctiques primitives en el desenvolupament de les seves activitats. Tot i no haver-se adaptat a l’entorn actual, amb unes necessitats completament diferents a les que existien abans que la tecnologia entrés a formar part de cadascun dels aspectes de la vida quotidiana, la majoria d’aquestes grans empreses no ha tancat perquè tenen influència als governs que mantenen lleis obsoletes per tal de crear un entorn falsejat, permetent que no hagin d’adaptar-se a l’entorn real.

d) Una oportunitat de negoci és qualsevol idea innovadora i creativa. Fals. Una idea innovadora i creativa no constitueix per si mateixa una oportunitat de negoci. Primer s’ha de realitzar un estudi sobre la viabilitat de la idea analitzant el seu entorn (aspectes legals, tecnològics, objectius personals, productius, coneixements tècnics, etc.) i després, analitzar la viabilitat de l’oportunitat. El fet de ser innovadora i creativa pot comportar més probabilitats d’èxit que una que no ho sigui, però això no assegura que sigui una bona oportunitat de negoci. Altres aspectes que s’han de tenir en compte són: la vida del producte o servei, el lideratge de mercat, els costos del projecte o els marges comercials.

e) Els diners són el factor d’èxit més important a l’hora de muntar una nova empresa. Fals. Tot i que per posar en marxa una nova empresa fan falta diners, aquests no en garanteixen l’èxit. Aquest rau en demostrar que es disposa d’una bona idea de negoci i que existeix una gran oportunitat. En cas de no disposar de prou diners, si la idea de negoci i l’oportunitat són bones, hi ha persones disposades a invertir el seu capital. A més, en cas de disposar d’excés de diners, un negoci podria acabar fracassant a causa d’un excés de confiança per part de l’emprenedor.



f) La complementarietat en els coneixements dels socis és un factor bàsic a tenir en compte a l’hora de ser emprenedors. Cert. Perquè l’equip emprenedor tingui més possibilitats d’èxit, els seus membres han de ser complementaris. La combinació d’aptituds i coneixements diferents, com ara formació complementària o punts de vista diferents, ajuden a solucionar problemes i prendre decisions que serien més difícils si només hi hagués un empresari o si els membres de l’equip tinguessin les mateixes habilitats i mancances.

g) Fomentar les competències emprenedores serà un aspecte clau per a sortir de la crisi actual. Cert. L’esperit empresarial genera ocupació, competitivitat, desenvolupament personal i benestar social. Tot això són mancances que existeixen en el context de la crisi actual, així que fomentant l’emprenedoria s’aconseguiria sortir-hi. Els estudis sobre ocupació realitzats per la Comissió Europea manifesten que la creació de llocs de treball es concentra cada vegada més en les empreses noves i que els països amb un augment més gran d’iniciativa empresarial tenen una tendència a reduir les seves taxes de desocupació. A més a més, l’emprenedoria ajuda a la integració de col·lectius desfavorits i persones aturades, augmentant la productivitat que es genera en existir un nombre elevat d’empreses.

Activitat 2 (1 punt): Pensa en una possible idea de negoci i respon a les següents qüestions:

- Fes un breu resum de la idea explicant de què es tracta i a quina/quines necessitat respon (quines necessitats soluciona potencialment). La meva idea de negoci deriva de la proposta que vaig fer a l’activitat 1 de la primera PAC d’aquesta assignatura. En ella proposava una aplicació multiplataforma per a dispositius mòbils que proporcionés informació sobre on es troben una sèrie de serveis relacionats amb l’enviament i recollida de cartes i paquets postals. Ampliant el concepte original, la meva idea de negoci actual és crear una empresa de desenvolupament d’aplicacions senzilles o de complexitat mitjana per a dispositius mòbils, com ara l’explicada anteriorment o una altra que permeti la comunicació amb persones que no parlin el teu idioma mitjançant imatges i gestos (aquest estiu vaig desenvolupar una versió funcional en 3 setmanes sense tenir gaire coneixement sobre la matèria: https://market.android.com/details?id=air.Travelcards). La tecnologia necessària per a desenvolupar les aplicacions és mitjançant l’ús d’eines informàtiques de programació. En concret, l’opció més viable a llarg termini és la programació mitjançant HTML5, una tecnologia que no depèn del sistema operatiu per al que es programa. Això vol dir que cada aplicació s’haurà d’escriure només un cop i funcionarà en Android, iOS, BlackBerry, Windows Phone, Symbian, Bada i futurs sistemes operatius encara no inventats. El mercat al qual em dirigeixo és global, tot i que els clients potencials seran aquells que disposin d’un telèfon mòbil de nova generació que, a més, tinguin una edat d’entre 15 i 50 anys, rang que inclou les persones que saben fer servir un telèfon mòbil per a alguna cosa més que trucar i les quals són prou independents per poder necessitar aplicacions que els facin la vida més fàcil. Les necessitats a les que respon i que soluciona potencialment són molt variades, ja que molts problemes de la vida quotidiana encara no disposen d’una solució senzilla que els resolgui. A més, cada dia sorgeixen necessitats noves que cobrir. A part de les aplicacions esmentades anteriorment, una altra seria una aplicació que ajudés a obtenir direccions quan una persona estigués perduda mitjançant l’ús de pictogrames simples.



- Quins requisits hauria de complir la idea de negoci proposada per a ser oportunitat de negoci. Justifica la teva resposta. La idea proposada hauria de complir els requisits següents: Necessitat El grau de satisfacció de la necessitat que es pretén cobrir hauria de ser prou elevat per tal que els potencials clients hi veiessin una millora de les seves vides en adquirir el producte. En el meu cas, les meves aplicacions haurien de cobrir necessitats no cobertes o mal resoltes fins al moment. Clients S’ha d’estudiar el perfil de client potencial per aportar-li un producte que satisfaci les seves inquietuds i es mantingui fidel al producte ofert. S’hauria de fer un estudi de quines persones descarreguen les aplicacions i veure quines són les seves necessitats, per a poder crear noves aplicacions que els ajudessin a tenir una vida més còmode. Innovació Quant més elevada sigui la innovació del producte, més gran serà l’avantatge competitiu amb respecte amb altres productes, per tant, hi haurà més probabilitats d’èxit. A més a més, el nivell d’implementació i usabilitat de la innovació en les noves tecnologies, cada cop més, és més important que la innovació en sí mateixa. Valor afegit S’ha de dotar d’algun valor extra al producte amb comparació amb la resta d’opcions disponibles al mercat, d’aquesta manera estarem davant del millor producte. En el cas de les meves aplicacions, el valor afegit seria la facilitat d’ús i l’ús d’interfícies optimitzades per a dispositius mòbils. Vida del producte Quan més llarga sigui la vida del producte, més atractiu serà pels compradors. En el cas de les aplicacions mòbils, l’actualització periòdica gratuïta d’aquestes serà el punt diferenciador amb respecte amb altres aplicacions que deixen d’actualitzar-se i perden el seu objectiu amb el pas del temps. Creixement del mercat Entrar a competir en un mercat en creixement sol ser una bona opció, ja que això implica una alta taxa de creixement per a l’empresa que hi entra. El mercat de les aplicacions mòbils és un mercat en plena expansió. Cada cop més, les persones estan disposades a pagar per a tenir aplicacions útils als seus telèfons mòbils o tauletes. Marges comercials El benefici més elevat en una empresa se sol aconseguir durant la seva etapa inicial, per això aquest és el moment amb més potencial d’un negoci. Per això, hauria d’aconseguir un número molt elevat de cada aplicació, enlloc de desenvolupar-ne moltes. Lideratge de mercat S’ha d’analitzar quines possibilitats existeixen d’esdevenir líders del mercat en què des desenvoluparà l’oportunitat de negoci. En el cas de les aplicacions mòbils és difícil determinar qui és el líder, ja que hi ha molts sectors. El meu seria un que fes la vida més fàcil a les persones. Costos Les despeses s’han de mantenir baixes per a poder arribar a un potencial d’oportunitat alt. Pel que fa al desenvolupament d’aplicacions, aquest és fàcil de mantenir baix, ja que la no cal disposar d’actius tangibles, la majoria són virtuals (programació, disseny, etc.)



Termini de recuperació de la inversió Quan abans s’aconsegueixi recuperar la inversió inicial, més atractiu serà un negoci. Això dependrà del grau de satisfacció de necessitats de les aplicacions desenvolupades, ja que una aplicació útil, serà descarregada milions de vegades i s’aconseguirà un retorn de la inversió en poc temps.

Activitat 3 (1 punt): Explica quin seria el rol actual de l’administració pública local i autonòmica en el foment de l’emprenedoria, quines activitats poden realitzar i quina utilitat tenen. Posa exemples concrets de cada tipus d’activitat. Tant les administracions públiques locals com les autonòmiques disposen d’oficines per fomentar l’emprenedoria i donar suport a la creació de noves empreses. Aquestes solen trobar-se organitzades en parcs tecnològics i incubadores d’empreses. Les activitats que es desenvolupen en aquests centres són variades i inclouen tots els passos a seguir per posar en marxa una empresa, començant per l’assessorament a futurs emprenedors sobre si una idea és viable o no avaluant les seves possibilitats d’èxit per persones expertes. El següent pas és el d’escriure el pla d’empresa, el qual inclou el màrqueting, la fiscalitat, la gestió empresarial i la ubicació del local. Tot això és explicat detingudament per als professionals dels vivers d’empreses o oficines d’emprenedoria. A més, aquests centres s’encarreguen de donar tot el suport necessari per a fer créixer una empresa i obtenir més garanties i possibilitats d’èxit mitjançant assessorament sobre innovació, cooperació i internacionalització, obtenció de finançament i subvencions i gestió empresarial. Alguns exemples d’aquests vivers d’empreses són el Barcelona Activa i el portal de creació d’empreses Inicia. A part dels passos esmentats anteriorment, l’administració pública local i autonòmica també proporciona ajuts econòmics i subvencions. Cada administració posa les seves condicions per retornar els ajuts econòmics. En canvi, l’avantatge de les subvencions és que no s’han de retornar ni a curt ni a llarg termini.



SEGONA PART (60%)

Cas pràctic 1 Pau Garcia Milà és un exemple de jove emprenedor d’èxit, reconegut i premiat molts cops a nivell nacional. Nascut a Olesa de Montserrat, Barcelona, i amb 24 anys d’edat, actualment dirigeix l’empresa que ell mateix va fundar. El seu projecte –EyeOS- va consistir en crear un sistema operatiu de software lliure , basat en les claus del “cloud computing”, per lliurar informació a la xarxa i

accedir-hi des de qualsevol terminal a través d’un escriptori virtual lliure i gratuït. -EyeOS- és un nou concepte d'emmagatzematge virtual, el qual està considerat com un producte / servei revolucionari. La prova d'això és que als pocs mesos després d'iniciar el projecte s’inscrigueren en el servei milers d'usuaris de diferents països de tot el món i es convertís en un gran èxit a nivell internacional. Actualment EyeOS és tota una realitat, la qual ens permet tenir un sistema operatiu dins el navegador i accessible des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. L'usuari pot emmagatzemar informació i utilitzar les aplicacions disponibles com si fos qualsevol altre sistema operatiu independent, amb l’avantatge que es pot fer des de qualsevol part del món i sense necessitat d’instal·lar programari addicional. Actualment EyeOS té 30 treballadors, una gran cartera de clients a nivell nacional i també internacional i preveu una facturació de 20 milions d’euros al 2015. A partir de la informació que us faciliten a continuació en els següents enllaços web (entrevistes + vídeo), i conjuntament amb tota la informació que trobareu a la xarxa sobre aquest mediàtic emprenedor català , responeu a les següents qüestions: Enllaços Web: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=786569 http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/05/01/pagina-64/86337566/pdf.html?search=Pau%20garcia http://pau.garcia-mila.com/ http://www.emprendedores.es/empresa/empresas_de_exito/eyeos



a) Quins són els factors competencials (conjunt de coneixements, habilitats, aptituds i actituds

que té cada persona) més destacats que el caracteritzen com a emprenedor i que per tant han pogut tenir una incidència positiva en la consecució del seu èxit? Justifica la teva resposta en base al cas plantejat. (1 punt). (extensió recomanada mínima 1 pàgina) A continuació exposo els factors competencials d’en Pau Garcia Milà, classificant-los entre: actituds i habilitats personals, capacitats o aptituds personals i conjunt de coneixements o experiència adquirida.

Actituds i habilitats personals Iniciativa En Pau Garcia denota iniciativa, ja que a part de crear el sistema operatiu EyeOS durant la setmana laboral, els caps de setmana es dedicava a realitzar altres projectes junt amb el seu amic Marc Cercós. Decisió En Pau Garcia és una persona molt enèrgica, aptitud que li va servir per a no abandonar el seu projecte abans d’hora, és a dir, estava decidit a continuar-lo fins que caigués pel seu propi pes. Assumpció de riscos EyeOS va ser el primer sistema operatiu al núvol, però, al començament, ningú li va donar el reconeixement que es mereixia. Més endavant, quant Google va fer un estudi sobre la viabilitat d’aquests sistemes, va sorgir una sèrie d’alternatives amb bastants avantatges respecte l’EyeOS (major finançament, millor equip tècnic, recolzament d’empreses reconegudes...). Tot i així, el Pau va decidir assumir el risc de seguir oferint el seu producte acceptant un risc força elevat. Creativitat No hi ha cap mena de dubte que per esbossar una idea tan original com és crear el primer sistema operatiu basat en el núvol, requereix disposar d’originalitat i singularitat. Aquests són aspectes resultants d’un bon ús de la imaginació, la qual ha servit al Pau Garcia per enfrontar-se a tot tipus de problemes, com ara resoldre el fet de no haver de tornar a casa seva cada cop que s’oblidava algun document. Confiança El fet de confiar en la seva idea després de descobrir que hi havia grans corporacions que estaven desenvolupant projectes molt similars al seu, denota el grau de confiança en si mateix del cofundador d’EyeOS que, segons el meu parer, és el tret més important d’un emprenedor d’èxit. Ell creu en les seves capacitats per afrontar les dificultats que se li van presentant i disposa d’un elevat autocontrol intern. Capacitats o aptituds personals Habilitats socials Les persones som éssers socials per naturalesa i ens caracteritzem per mantenir relacions complexes entre nosaltres. En Pau denota una personalitat extravertida i plena d’energia, un parell d’aptituds molt positives en un empresari com ell, que li han servit a l’hora de comunicar les seves idees a altres persones, tant de l’àmbit professional, com del personal.



Adaptació als canvis EyeOS va néixer per resoldre el problema de poder accedir a documents presents en un ordinador des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet, però en cap moment l’objectiu inicial va ser desenvolupar tot un sistema operatiu. Tot i així, es va arribar a aquest punt a causa dels canvis que anaven tenint lloc a la seva vida i en descobrir que aquesta seria una bona oportunitat de negoci. Aptituds negociadores i de lideratge Per a ser un bon líder i poder influir i motivar a altres persones es necessiten certes condicions inicials, les quals trobem en Pau Garcia:

Dedicació: es va comprometre amb la seva idea de negoci i amb l’empresa. Aptituds estratègiques: va ser visionari respecte al futur de la computació al núvol i va

comprometre a llarg termini les persones implicades en EyeOS. Passió: és capaç de prioritzar les seves metes empresarials a altres coses. Credibilitat: és coherent entre el que diu i el que fa. Flexibilitat: s’adapta ràpidament als canvis de l’entorn.

Competitivitat Com es comenta al llibre verd L’esperit empresarial a Europa, publicat el 2003 per la Comissió Europea, una de les capacitats que repercuteixen positivament a millorar l’esperit empresarial és la competitivitat, la qual trobem en la personalitat d’en Pau Garcia quan ens fixem que no va desistir quan altres empreses amb més recursos que la seva van entrar al mercat per fer-li la competència directa. Capacitat laboral En Pau Garcia és una persona treballadora, la qual ha anteposat la seva empresa davant d’altres prioritats i ha aconseguit que sigui una organització rentable i un lloc agradable on treballar. El seu objectiu inicial no va ser obtenir un sou alt, sino que volia que la seva empresa fos útil. Resistència física Quan va començar tenia 16 anys, una edat en la qual és difícil tenir resistència física, ja que encara no era conscient del treball necessari per gestionar i portar el pes d’una empresa. Tot i així, va adquirir-la ràpidament i ha demostrat ser una persona treballadora per davant de tot.

Conjunt de coneixements o experiència adquirida En aquest cas, en Pau no disposava de cap tipus d’experiència empresarial directa o propera, tampoc tenia cap coneixement global d’una empresa o acompliment de tasques en àrees diferents, tampoc tenia formació específica per a la gestió o posada en marxa d’una empresa i tampoc disposava de formació tècnica, directiva o al sector d’activitat propi de l’empresa que havia de constituir. Tot i ser aspectes negatius per a posar en marxa un negoci, va aprendre tot el necessari ràpidament i no li va comportar cap dificultat afegida a l’hora de tirar endavant el seu projecte.

Tots aquests factors han tingut una incidència positiva en la consecució del seu èxit i la majoria formen part de la personalitat de les persones amb actitud emprenedora.



b) Estadísticament i en funció de les fons d’informació consultades, aquestes ofereixen un gran embull de dades i informació, (no excloents), sobre l’origen, edat, nivell socioeconòmic, sexe, etc, les quals ens permeten entreveure una gran heterogeneïtat entre els emprenedors. No obstant això, les característiques sociodemogràfiques d’avui de la majoria de les persones emprenedores dibuixen un estereotip amb uns trets socioeconòmics molts freqüents. (els més freqüents) Representa Pau Garcia Milà el perfil sociodemogràfic que caracteritza actualment a l’empresari de l’estat espanyol? (0,5 punts). (extensió recomanada mínima 1/2 pàgina). A l’estat espanyol, segons l’últim informe GEM (Global Entrepreneurship Monitor), l’edat mitjana d’un emprenedor és de 38 anys, el seu nivell d’estudis és universitari i el seu nivell d’ingressos, elevat. A més, l’empresari no té experiència empresarial prèvia, però sí tècnica en l’activitat que desenvolupa actualment i la inversió mitjana per posar en marxa una microempresa és de prop de 79.000 euros. En Pau va començar la seva aventura empresarial amb 17 anys quan encara cursava el batxillerat. Aquest és el tret més distintiu pel que fa al perfil sociodemogràfic de l’empresari, ja que es distancia més de vint anys amb l’emprenedor mitjà espanyol. Als 18 el van expulsar de la universitat perquè era mal estudiant. Tot i no haver acabat l’enginyeria en informàtica que va començar, poc després d’haver ser expulsat del seu centre universitari, va dur a terme cursos d’empresarials a ESADE i Cambridge. Així doncs, el seu nivell d’estudis quan va fundar EyeOS no complia amb l’estereotip espanyol (una persona amb estudis universitaris), però a mesura que el seu projecte anava agafant forma, es va anar instruint en l’àmbit de l’emprenedoria. Pel que fa al seu nivell d’ingressos, cal dir que en Pau no disposava de gaire capital, per no dir gens. Els primers 700 euros que va necessitar per registrar l’empresa els va aconseguir dissenyant pàgines web i cobrant sense declarar-ho, ja que si no, hauria hagut de pagar més impostos que els ingressos que hauria rebut. A més, cal destacar que la inversió inicial per posar en marxa el seu negoci va ser de només 700 euros i cada cop que necessitava nous ingressos, aquests provenien d’altres feines no relacionades amb el projecte eyeOS, com ara el disseny de pàgines web per a familiars o amics. Dades ben allunyades dels 79.000 euros que calcula l’informe GEM. Per tot això, en Pau Garcia Milà trenca tots els esquemes i no representa de cap manera el perfil sociodemogràfic de l’emprenedor mitjà espanyol.

c) En el mòdul 3 i en la pac 2 es va desenvolupar la importància de la creativitat i de la

innovació en el fenomen de l’emprenedoria. Aquest cas pràctic no és pas una excepció. Argumenta i respon a les següents preguntes. És en Pau Milà una persona creativa i/o innovadora? Assenyala la diferència entre els dos termes i explica-ho en base a aquest cas pràctic. Comenta si som davant una innovació radical o incremental. (1 punt). (extensió recomanada mínima 1/4 pàgina). La creativitat es diferencia de la innovació en què la primera és l’ingredient necessari perquè la segona tingui lloc. Mitjançant la creativitat s’estimula l’ús de tècniques que estimulen la imaginació per a generar solucions. D’altra banda, la innovació és el resultat de l’aplicació d’aquestes tècniques, idees i conceptes per a augmentar la productivitat. Com comento a l’apartat “a” d’aquesta activitat, crec que en Pau és una persona creativa, ja que per crear eyeOS i la tecnologia que li aporta valor afegit, va haver de trobar solucions a problemes que, fins llavors, no tenien solució. Per a trobar solució a aquests problemes va dur a terme un gran procés creatiu, resultat d’un bon ús de la imaginació.



Això no vol dir que no sigui una persona innovadora, ja que per a dur a terme el seu sistema operatiu, va aplicar noves idees, conceptes i pràctiques per a incrementar la productivitat. En el seu cas, aquest augment de la productivitat s’obtenia evitant haver de tornar a casa seva quan estava a casa del seu amic i recordava que s’havia deixat algun document. En el seu cas, el tipus d’innovació d’eyeOS és incremental, ja que va partir d’una invenció existent (sistema operatiu) i el va millorar per a fer-lo accessible a Internet des de qualsevol terminal connectat a la xarxa.

d) Explica quina és l’oportunitat empresarial que desenvolupa el nostre protagonista. Té la

finestra d’oportunitat oberta? (0,5 punts) (extensió recomanada mínima 1/4 pàgina). L’oportunitat de negoci d’eyeOS és oferir un servei d’escriptori per accedir a dades, arxius i aplicacions des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu o sistema operatiu. Aquest servei és força durador i adequat actualment i en el futur proper, ja que tot just acaba d’imposar-se com a moda a Internet, en part, a causa del seu elevat nombre d’avantatges. Tot plegat fa que la finestra d’oportunitat es mantingui oberta durant un període de temps elevat, ja que la tendència actual respecte a la tecnologia és disposar de varis dispositius interconnectats que s’utilitzen depenent del lloc i moment del dia en el qual ens trobem. Per posar un exemple, un empresari utilitzarà l’ordinador de la feina mentre estigui a la seva oficina, però en tornar a casa farà servir l’ordinador personal. En el cas que vulgui recuperar algun document de la feina, mitjançant eyeOS i la computació al núvol, tindrà accés a tot el que hi hagi al seu ordinador de l’oficina des de casa, el mòbil, la tauleta o qualsevol dispositiu interconnectat encara no inventat.

e) Segons ha manifestat l’actual director General d’eyeOS: després de 5 anys de creixement

l’empresa necessita un una nova ronda de finançament de dos milions d’euros amb l’objectiu de consolidar la seva expansió internacional i llançar un nou producte tecnològic orientat a les empreses. Quina seria la millor manera d’aconseguir el finançament necessari? Proposeu tres fonts de finançament adequades per aquest cas en concret. (1 punt). (extensió recomanada mínima 1/2 pàgina). Per a finançar l’expansió d’eyeOS, una opció viable seria demanar un crèdit o obrir una línia de crèdit a una entitat bancària. D’aquesta forma s’aconseguiria prou capital per a posar en marxa l’expansió i llançar el nou producte. L’entitat demanaria un aval per a la concessió del crèdit i aquest podria ser l’empresa eyeOS. Una altra opció seria demanar ajuts econòmics als governs dels països on volguessin expandir-se. Podrien oferir-los el nou producte tecnològic orientat a empreses a canvi d’ajuts o subvencions i d’aquesta forma expandir-se i assegurar-se una cartera de clients per al seu nou producte. Tot i així, la millor opció seria realitzant una ronda de finançament de capital risc d’expansió, ja que l’objectiu és ampliar el seu mercat actual i consolidar la seva expansió internacional, alhora que llançar un nou producte orientat a les empreses. I per dur a terme aquesta operació, els fons de capital risc són la millor opció possible.



f) Una de les moltes utilitats d’un pla d’empresa és que ens serveix d’ajuda a l’hora d’aconseguir el finançament necessari. Per tant, posa’t en la pell d’en Pau i desenvolupa un possible resum executiu que serveixi per a la presentació del seu negoci i que al seu torn desperti el interès dels possibles finançadors. En el següent enllaç, podreu trobar un exemple de resum executiu el qual podeu utilitzar com a exemple.: (1 punt) ( extensió recomanada mínima 1/2 pàgina i màxima dues pàgines). http://www.emprendedores.es/crear_una_empresa/informacion/como_elaborar_un_plan_de_negocio/resumen_ejecutivo_de_un_plan_de_negocio. Oportunitat de negoci L’oportunitat de negoci d’eyeOS és oferir un servei d’escriptori per accedir a dades, arxius i aplicacions des de qualsevol lloc i amb qualsevol dispositiu o sistema operatiu. Aquest servei és força durador i adequat actualment i en el futur proper, ja que tot just acaba d’imposar-se com a moda a Internet a causa del seu elevat nombre d’avantatges. Proposta de valor El tret diferenciador d’eyeOS, si es compara amb la competència, és la ubicació dels arxius i documents del client. Grans companyies, com ara Google o Apple, han començat a oferir serveis similars als d’eyeOS, però en aquests serveis l’usuari ha de carregar els seus documents als servidors d’aquestes companyies, les quals asseguren que mai tindran accés a aquests, però sempre existeix el dubte. D’altra banda, amb eyeOS, el client s’assegura que l’empresa mai tindrà accés als seus documents, ja que aquests mai es carreguen als servidors d’eyeOS, sinó que es mantenen als servidors del client. Característiques del mercat i públic objectiu EyeOS està present a empreses com IBM, Telefónica o Orange, però també a l’administració pública, com ara la diputació i l’ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. Les característiques del mercat al qual es dirigeixen i el seu públic objectiu són molt variades, ja que el servei que ofereixen és útil en qualsevol situació. Per exemple, qualsevol empresa que treballi amb informació o les emergents empreses en xarxa que estan sorgint (o reconvertint) actualment són clients potencials d’aquest servei. Equip promotor Un empresari com Pau Garcia Milà necessita poca presentació, però com he comentat en preguntes anteriors, es tracta d’una persona amb iniciativa i decisió, el qual va començar el projecte d’eyeOS amb només 17 anys, que va assumir una sèrie de riscos (com deixar la universitat i començar a treballar sense formació), que el van portar a esdevenir l’empresari d’èxit que és avui dia. A més la seva idea ha estat motiu de rebre varis premis d’emprenedoria, un d’ells per part del príncep d’Astúries. Inversió La inversió necessària seria per dur a terme una expansió i consolidació a nivell internacional i per posar en marxa un nou producte destinat a empreses. Per fer-ho es necessitaria 2 milions d’euros per als propers 4 anys, els quals s’invertirien en crear nous llocs de treball no només a l’estat espanyol, si no també a un grup elevat de països, tant de la Unió Europea com altres.

g) Assenyala quins podrien ser els principals factors que han pogut contribuir a l’èxit de EyeOS. (1 punt) (extensió recomanada mínima 1/2 pàgina). Per una part, la personalitat d’en Pau Garcia Milà ha estat un tret indispensable per a l’assoliment de l’èxit d’eyeOS. Com he comentat anteriorment, en Pau disposa de les aptituds i actituds necessàries en una persona emprenedora, com ara un elevat nivell d’autoconfiança, el qual l’ha ajudat a creure en les seves capacitats per afrontar les dificultats que se li han anat presentant.



Un altre tret distintiu de la seva personalitat és l’energia de que disposa, sense ella potser hauria abandonat el seu projecte abans d’hora, però el va continuar perquè estava disposat a donar-ho tot per ell. També s’ha de tenir present la seva competitivitat, ja que si no tingués la competència i habilitats necessàries per a fer el que es proposava, mai hauria aconseguit desenvolupar un servei funcional de la seva idea. Per una altra part, el factor que més ha contribuït a l’èxit d’eyeOS és utilitat del servei que ofereix. EyeOS va inventar l’escriptori web fa 6 anys i a avui dia és líder mundial del sector d’escriptoris al núvol. Tot i que una personalitat com la d’en Pau ajuda molt a tirar endavant una empresa, si el producte o servei que es ven no és útil, rarament acabarà tenint èxit. Així doncs, es pot dir que la mescla de la seva personalitat amb la utilitat del servei que ofereix ha esdevingut el que ha contribuït a l’èxit d’eyeOS.

[Iniciativa emprenedora] PAC 5: Iniciativa emprenedora

Documents

Transcript of [Iniciativa emprenedora] PAC 5: Iniciativa emprenedora