Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

Click here to load reader

  • date post

    22-Apr-2015
  • Category

    Education

  • view

    103
  • download

    4

Embed Size (px)

description

Cicle de jornades: Experiències d'èxit en innovació a les administracions. 1a sessió. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 29 de setembre de 2014

Transcript of Innovació i polítiques públiques. Quim Brugué

  • 1. INNOVACI I POLTIQUES PBLIQUES Quim Brugu (UdG IGOP/UAB) 1a sessi dinnovaci 29 de setembre de 2014
  • 2. EL PERQU DE LA INNOVACI
  • 3. EL QU DE LA INNOVACI Aproximaciinstrumental: millors respostes (eficincia) Aproximacisubstantiva: noves preguntes, noves respostes (intelligncia) Nou coneixement(informaci+ reflexi/judicis/experincia) Generat democrticament i orientat a resoldre problemes collectius Gir conceptual Gir operatiu
  • 4. La innovaci s un procs que transforma reflexivament la informaci en quelcom intelligent i la converteix en coneixements. 2 PILARS: Partir de la ignorncia, del saber superat Generarse de manera coral, collectivament
  • 5. EL COM DE LA INNOVACI 1. ENTORNS INNOVADORS Acceptar la ignorncia com a punt de partida. Treballar des de la inexactitud. Assumir visions polidriques.
  • 6. 2. MOTORS DE LA INNOVACI SUPERIOR LATERAL INTERN EXTERN olle svensson Apples CC BY 2.0
  • 7. ELS RESULTATS DE LA INNOVACI Qu avaluar? Encerts o errors? Innovaci o transformaci? Novetat o sostenibilitat? Resistncies? Culturals Estructurals Poltiques
  • 8. PUNT DE PARTIDA: UN PROBLEMA NO RESOLT Necessitats Fracassos Paisatge Dficits en la qualitat territorial i els conflictes que aix comporta. Fracs duna poltica territorial incapa de fer front a les pressions dun creixement descontrolat. Barris Cronificaci de situacions de marginalitat urbana i els conflictes que aix comporta. Fracs duna poltica de rehabilitaci urbana excessivament segmentada i professionalitzada. Centres cvics Creixents problemes de cohesi social i els conflictes que aix comporta. Fracs dunes poltiques socials assistencials i basades en protocols professionals. Superilles Collapse i conflicte en ls de lespai pblic. Fracs dun urbanisme tecnocrtic i dunes poltiques de mobilitat que noms pensen en les persones com a vianants.
  • 9. EL DOBLE GIR CONCEPTUAL I METODOLGIC Innovaci substantiva Innovaci instrumental Paisatge El paisatge no s un espai fsic, sin que disposa de mltiples elements intangibles que expliquen la qualitat de vida de les persones. Els catlegs de paisatge Barris Als barris interactuen les persones i les pedres, de manera que cal evitar aquesta distinci a lhora dincidir en la rehabilitaci dels dits barris. La Llei de barris Centres cvics Lindividualisme alla les persones i destrueix els vincles que propicien la cohesi social. Els centres cvics Superilles Lurbanisme no sadrea noms a espais de transport i a vianants, sin sobretot a espais de convivncia i a ciutadans. El Pla de la superilla
  • 10. ENTORNS PER A LA INNOVACI Macroentorn administratiu Microentorn innovador Paisatge En general, en tots els casos es considera que lentorn administratiu s garantista i, per tant, poc procliu a la innovaci. LObservatori del Paisatge, un entorn propici per a la innovaci i un espai dhibridaci. Barris La mateixa Llei de barris, que promou accions i compromisos que van en la direcci de la innovaci. Centres cvics El mateix centre cvic, un illot de creativitat i un espai de trobada que afavoreix la innovaci. Superilles No es disposa dun microentorn especfic.
  • 11. ELS MOTORS DE LA INNOVACI Motor superior Motor lateral Motor interior Motor inferior Paisatge Uni Europea i acadmia Poc present El factor clau ha estat el lideratge i la seva capacitat darrossegar a lorganitzaci. Participaci ciutadana Barris Uni Europea i acadmia Poc present Participaci ciutadana i relacions amb els ajuntaments Centres cvics Uni Europea i debat tcnic dins lajuntament Xarxa de municipis amb equipaments de proximitat Implicaci ciutadana Superilles Uni Europea i acadmia Experincies municipals Participaci ciutadana
  • 12. RESULTATS I RESISTNCIES Resistncies Resultats Sostenibilitat Paisatge Estructurals, culturals (i tamb dels actors) Optimisme moderat Es considera assegurada Barris Sobretot estructurals Optimisme amb preocupaci Amb dubtes Centres cvics Estructurals i culturals Optimisme consolidat Es considera assegurada Superilles Sobretot dels actors Optimisme moderat Amb dubtes