Innovar x Internet

Innovar x Internet. Manual per a innovar serveis per InternetCol·lecció «Manuals i Formularis», 13

Primeres 9/6/05 12:16 Página 1

Jordi Graells i Costa

Innovar x InternetManual per a innovar serveis per Internet

Barcelona, 2005


© 2005, Jordi Graells i CostaD’aquesta edició:© 2005, Escola d’Administració Pública de Catalunya.Primera edició: juny de 2005ISBN: 84-393-6774-0Dipòsit legal: B–28.338-2005Disseny gràfic i composició: Dotstation, SLImpressió: Gràfiques Pacífic, S.A.

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Graells Costa, Jordi

Innovar x Internet: manual per a innovar serveis per Internet. - (Manuals iformularis ; 13)BibliografiaISBN 84-393-6774-0I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Títol: Innovar per Internet IV. Col·lecció: Manuals i formularis ; 131. Internet - Manuals, guies, etc. 2. Comunicacions mòbils, Sistemes de- Manuals, guies, etc. 4. Innovacions tecnològiques - Estudi de casos681.324


5

Sumari Introducció ....................................................................................................................................................................................... 9

1. Eines de comunicació i cerca a Internet

1.1. Comunicació asíncrona .................................................................................................................................... 16

1.1.1. Correu electrònic ........................................................................................................................... 16

1.1.2. Fòrum ............................................................................................................................................................... 18

• Fòrum web ............................................................................................................................................. 18

• Grup de discussió ......................................................................................................................... 19

• Llista de distribució ..................................................................................................................... 21

1.1.3. Butlletí electrònic ................................................................................................................................ 21

• Butlletins electrònics en altres formats ............................................................... 21

• Butlletí en línia (newsletter) ............................................................................................... 21

1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu) ............................................................... 23

• Bitàcola mòbil (moblogging) ............................................................................................... 26

• Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog) ............. 27

1.1.5. Wiki ..................................................................................................................................................................... 29

1.1.6. Programari de xarxa social (social networking) ................................................. 33

1.2. Comunicació síncrona ....................................................................................................................................... 36

1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet ........................................................................................ 36

1.2.1.1. Telefonia mòbil ............................................................................................................. 37

• MoviLine (1G) .......................................................................................................... 37

• GSM (2G). Missatges SMS ...................................................................... 37

• GPRS (2,5 G). Missatges MMS ........................................................... 39

• UMTS (3G) .................................................................................................................. 40

• WAP .................................................................................................................................... 41

• Imode ............................................................................................................................... 42

• Futur de la telefonia mòbil ......................................................................... 42

1.2.1.2. Xarxes sense fil wifi i Bluetooth .............................................................. 46

1.2.2. Missatgeria instantània ............................................................................................................... 48

• MSN Messenger ............................................................................................................................. 49

• Missatgeria instantània per a mòbils ...................................................................... 50

1.2.3. Xat o tertúlia ............................................................................................................................................ 52

1.2.4. Videoconferència ................................................................................................................................. 53

//innovació_a_internet/sumari


1.3. Cercadors i accessibilitat ........................................................................................................................... 55

1.3.1. Cercadors: motor (Google) i directori (Dmoz) ..................................................... 56

• Aplicacions de Google ............................................................................................................ 60

• ¿Com posicionar millor el nostre web a Google? .................................... 61

1.3.2. Accessibilitat ......................................................................................................................................... 67

• Tecnologia de la veu i de la vista .............................................................................. 67

• Reconeixement de la veu RV (veu-text)................................................................. 69

• Síntesi de la veu SV (text-veu) ...................................................................................... 71

• Sistemes de diàleg automàtic (RV + programa informàtic + SV) .. 73

• Traducció automatitzada ..................................................................................................... 76

1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca ............................................................................. 79

1.5. Resum de les eines de comunicació i cerca ........................................................................ 82

2. Innovació a Internet

2.1. Introducció ................................................................................................................................................................... 91

• El cas específic d’Irlanda ......................................................................................................................... 93

2.2. Innovació en els productes. Evolució de les eines de comunicació

i cerca d’Internet .................................................................................................................................................. 95

2.3. Innovació en els serveis ............................................................................................................................... 98

2.4. Mètode per innovar serveis per Internet ................................................................................... 100

• Mètode .......................................................................................................................................................................... 101

• Resum de les funcionalitats dels serveis innovats ..................................................... 103

2.5. Casos d’innovació de serveis per Internet .............................................................................. 111

Fonts consultades .............................................................................................................................................................. 199

//innovació_a_internet/sumari6


7//innovació_a_internet/índex_dels_exercicis

Índex dels exercicis

1. Eines de comunicació i cerca

1.1. Comunicació asíncrona

1.1.1. Correu electrònic

1.1.2. Fòrum

1.1.3. Butlletí electrònic

1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu)

1.1.5. Wiki

1.1.6. Programari de xarxa social (social networking)

1.2. Comunicació síncrona

1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet

• Telefonia mòbil

• Xarxes wifi i Bluetooth

1.2.2. Missatgeria instantània

1.2.3. Xat

1.2.4. Videoconferència

1.3. Cercadors i accessibilitat

1.3.1. Cercadors

1.3.2. Accessibilitat

• Tecnologia de la veu i de la vista

• Reconeixement de la veu

• Síntesi de la veu

• Sistemes de diàleg automàtic

• Traducció automatitzada

1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca

2. Innovació a Internet

• Evolució de les eines de comunicació i cerca

• Innovar serveis per Internet


9//innovar_x_internet/introducció

Introducció

«Tot canvia, tot flueix i res no és permanent» (Panta rei)

HERÀCLIT (VI - V aC)

En l’economia tradicional, el model de creixement industrial es fonamenta en la

transformació de les matèries primeres i la fabricació en massa de productes des d’à-

rees que competeixen amb mà d’obra barata. El model presenta problemes de sos-

tenibilitat i pateix d’una productivitat amb un valor afegit limitat, que, en qualsevol

cas, es basa sovint en l’estratègia de produir en més quantitat i més barat.

Mentrestant, a la societat en general es van consolidant els drets essencials de la

ciutadania a la informació i a la participació en tota mena decisions i d’assumptes

públics que l’afecten.

Simultàniament, la tecnologia ha començat a canviar tot el nostre sistema de

valors. Les tecnologies de la informació –i específicament Internet– produeixen canvis

en les nostres relacions amb els altres. Apareix una nova dimensió del temps i de la

gestió dels afers que aporta una altra mena de valor en tots els nostres actes per-

sonals, socials o professionals. I, contràriament al que passa amb els productes

manufacturats o als serveis de l’economia industrial, en les tecnologies de la infor-

mació canvia el valor dels productes i serveis. El concepte gratuït no significa

necessàriament de baixa qualitat. Fixem-nos, sinó, en el cercador Google o el siste-

ma de telefonia sobre Internet Skype, per exemple. Canvia el valor afegit que interve-

nia fins ara: la transformació manufacturera se substitueix pel coneixement.

«Be distinct or be extinct» (Sigues distint o extint)

TOM PETERS (1942)

A més d’obrir-nos un ventall de possibilitats com a persones, la tecnologia, en el

vessant econòmic i social, ens ajuda en el repte de pensar coses noves i a posar-les

al mercat, incorporant valor afegit als productes i als serveis. Això és el que anome-

nem innovació: que es dissenyin, s’elaborin i es transaccionin a partir d’idees útils

que els facin competitius perquè captivin i sedueixin els usuaris. I és que la tecnolo-

gia aporta:


10

1. Més eficiència a productes i serveis elaborats per processos que al seu torn ja en són.

2. Trets exclusius, funcionalitats diferents inexistents fins aleshores (comunicació

ubiqua o simultània arreu; accessibilitat per a tothom superant minusvalideses

sensorials, auditives o visuals; simulació o possibilitat d’experimentar abans d’e-

xecutar una acció; compartició del que sabem i coneixem amb els altres, etc.).

3. Connexió amb la dimensió més emocional dels usuaris, per captar-ne l’atenció i

fidelitzar-los en l’ús.

«La imaginació és més important que els coneixements.És el factor més rellevant en la investigació científica» ALBERT EINSTEIN (1879–1955)

La innovació s’esdevé en productes o serveis nous de trinca o en aquells dels quals

es milloren l’elaboració, gestió o prestació. Però, perquè hi hagi innovació, s’han de

complir les tres condicions esmentades abans. Per exemple, gràcies a la tecnologia,

una empresa o una Administració pot elaborar un producte o un servei de manera més

productiva que abans, sense que sigui cap garantia que l’estigui innovant. En segon

lloc, pot intentar diferenciar-lo dels altres ja existents i aconseguir una bona quota d’u-

suaris; però, en ben poca estona, pot ser immediatament replicat per la competència

després del moment innovador inicial. En canvi, si en tercer lloc aconsegueix establir

un impacte emocional positiu sobre els usuaris, establint-hi una relació de confiança

i fidelitat, aleshores, havent satisfet els tres requisits, amb tota seguretat l’organitza-

ció haurà aconseguit innovar el seu producte o servei.

«El talent de moltes persones sembla menor del que és perquè sempres’han proposat tasques massa grans» FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE (1844-1900)

La imaginació en la innovació, doncs, no és una moda més. Al contrari, es tracta

d’una variable de l’economia (com ho són capital i processos). Però, ¿com sorgeix la

innovació? La innovació pot sorgir investigant nous objectes i conceptes o bé aplicant

metodològicament un conjunt de tècniques al si d’una organització. L’Administració és

una organització al servei de la ciutadania i aquesta circumstància, a diferència de

l’empresa privada, fomenta una actitud més procliu a la innovació. Per això, l’Admi-

nistració hauria d’orientar sense dilació tot el seu aparell organitzatiu cap a la inno-

vació, seguint pautes noves i concretes i no pas a partir de l’aprenentage i domini

d’habilitats tradicionals.

//innovar_x_internet/introducció


11//innovar_x_internet/introducció

Les administracions estatals, en comptes de respondre a aquestes demandes en

clau d’oportunitats, mostren una actitud més vacil·lant. Com la resta d’administra-

cions, impulsen l’ús d’Internet per legitimar-se a si mateixes –més transparència, més

eficàcia–, però al mateix temps intenten controlar la informació que les persones hi

fem fluir (problemes amb els drets de propietat intel·lectual, limitació a l’intercanvi lliu-

re de fitxers, elaboració de lleis que castiguen les xarxes sense fils, actituds contra-

dictòries davant l’extensió de l’ús del programari lliure, etc.). Internet posa en evidèn-

cia aquest comportament dual dels estats-nació.

«Genius is one percent inspiration and 99 percent perspiration»(El geni –la capacitat d’innovar– és inspiració en un u per cent i perspiració –esforç físic,

suor– en un 99 per cent)

THOMAS ALVA EDISON (1847-1931)

Aquest manual proposa un mètode senzill per innovar serveis a l’Administració.

Internet és el coneixement comú sobre el qual construïm el nostre mètode: intersec-

cionem les eines presents a la Xarxa amb les noves funcionalitats que aporta. El ser-

vei que resulti d’aquest d’aplicar aquest mètode caldrà complementar-lo amb les tèc-

niques del màrqueting relacional, funcionar amb equip compartint coneixement i,

sobretot, motivar de debò les persones, com a dipositàries del talent, l’autèntic capi-

tal en la nova economia del coneixement.

Més enllà d’afavorir la participació democràtica del ciutadà, Internet és una gran opor-

tunitat per millorar l’accés i la participació de les persones en processos socials fona-

mentals, com ara l’educació, la cultura, l’associacionisme, el comerç, la gestió empre-

sarial… Vet aquí la seva transcendència per a persones, societat i món econòmic.

Cloc aquesta introducció dedicant el manual a la Menu, el Martí i l’Alba; sense ells

no hauria estat possible res del que segueix a aquestes ratlles. Així mateix, agraeixo

a Raimon Alamany, Núria Vives, Marta Rovira, Ayo Vellosillo, Enric Travesset i Xavier

Lasauca el suport en la revisió del text.

Jordi Graells i CostaSabadell, maig de 2005

N O TA : Les denominacions de productes comercials que apareixen al manual són marques

registrades. S’usen en el manual quan són imprescindibles, per una qüestió de mètode: unitats

didàctiques amb exercicis que es retroalimenten i aprofiten els anteriors. En la resta de casos

he recorregut, per plena convicció, a exemples i aplicacions de programari lliure.


1.1. 9/6/05 12:25 Página 13

1.1. 9/6/05 12:25 Página 14

15//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet

n aquest primer capítol, de manera pràctica, tractarem dels instruments

que fan realitat la comunicació a Internet. Expliquem de manera planera

què es pot dur a terme avui en dia amb Internet. Parlem de les eines de

comunicació i del seu estat actual de desenvolupament.

Pràcticament a totes les eines de comunicació d’Internet hi podrem accedir de

dues maneres:

> Des de l’aplicació concreta de l’eina. Sovint, a cada eina, originàriament s’hi

accedeix des d’un programa específic.

> Des d’una pàgina web.

Les hem classificat en dos grans apartats segons que permetin entre l’agent emis-

sor i el receptor una comunicació síncrona o bé asíncrona. La comunicació síncrona

és la que s’esdevé al mateix temps. En canvi, l’asíncrona és la que no és simultània,

això és, el receptor no la percep al mateix moment de l’acció comunicativa de l’e-

missor.

Primerament tractem de les eines de comunicació en estat més o menys pur i expli-

quem després com van millorant amb el temps. Per evolucionar, agafen les funciona-

litats d’altres eines i així aconsegueixen oferir serveis més competitius. D’aquestes

noves eines, fruit de la hibridació de les originàries, en destaquen tres perquè apor-

ten una gran dosi d’interactivitat: la missatgeria instantània per a mòbils, els moblog-

ging o bitàcoles mòbils i el wiki. Totes tres seran tractades en aquest capítol. Però,

fet i fet, pel que fa al conjunt de les eines que recollim, ens hem estès més en les

que, al nostre entendre, deixaran una empremta més marcada en la innovació de ser-

veis per mitjà d’Internet.

Per acabar aquesta introducció, fem esment de la principal eina de comunicació

d’Internet: el formulari digital (o electrònic) en HTML. És la interfície per la qual l’u-

suari interactua amb l’organització prestadora (o amb altres usuaris). Permet que

s’automatitzin funcions a client (càlcul, validació, esborrar...) o a servidor (bases de

dades associades i altres aplicacions, sobre les quals s’hi fan accions automatitza-

des gràcies als scripts i altres recursos com les CGI o interfícies comuna de passa-

rel·la, els applets o miniaplicacions, etc.). Tot i que en les explicacions de les eines

ja no ens hi referirem, deixem clar, doncs, que el formulari és l’element cabdal en la

prestació de serveis en línia.

E

1.1. 9/6/05 12:25 Página 15

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona

1.1. Comunicació asíncronaLa comunicació és la que no transcorre simultàniament. Es rep el missatge des-

prés de l’acció comunicativa de l’emissor.

1.1.1. Correu electrònic

El correu electrònic és la forma de comunicació més estesa actualment a Internet.

Es basa en la tramesa i recepció de missatges electrònics (anomenats també correus

electrònics) entre diversos usuaris. Funciona com una bústia. Aquesta bústia s’ano-

mena compte de correu i està situada generalment en un ordinador a la nostra empre-

sa proveïdora d’aquest servei, on es van emmagatzemant els missatges, sense

necessitat d’estar connectats a tothora a Internet. Al moment de connectar-nos, mit-

jançant una aplicació client o programari, podem llegir tots els missatges.

S’hi pot accedir:

1. Des d’un programa específic de correu electrònic.

> Mozilla Thunderbird www.softcatala.org/prog168.htm

> Microsoft Outlook www.microsoft.com/outlook

2. Des d’un servidor web que ofereixi el servei de correu electrònic. És el correu

web o webmail. Quan és gratuït, se l’anomena també Hotmail fent un ús massa

extensiu de la marca de correu web actualment en mans de la casa Microsoft.

Aquests llocs web on podem donar d’alta un correu web ofereixen també ser-

veis extres de pagament (emmagatzematge extra, redireccionament d’altres

bústies de correu, accés des de dispositiu mòbil, etc.).

> Google gmail.google.com. Amb 2 gigues actuals de capacitat. Permet

classificar els missatges per etiquetes i no pels directoris tradicionals.

> Hotmail www.hotmail.com. Actualment propietat de l’empresa Microsoft.

El correu web, pel seu accés ubic, des d’arreu, és un servei molt atractiu per a l’usuari.

El gran problema del correu electrònic és l’spam o inundació de correu. Es calcula

que el 56% dels missatges que circulen per Internet són spam. Hotmail, mitjançant

barreres tecnològiques, ha aconseguit rebaixar el tràfic d’spam a través seu. Hi ha en

estudi més mesures per solucionar aquesta xacra que podria està marcant la fi del

16

1.1. 9/6/05 12:25 Página 16

17//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona

correu. Per exemple, que el sistema administrador del correu obligui a solucionar un

trencaclosques senzill cada cop que s’envia un missatge (per comprovar que al darre-

re del missatge hi ha una persona i no pas una màquina que es dedica a enviar

automàticament correu escombraria). Una altra de les mesures és que el sistema obli-

gui a pagar a qui trameti un missatge rebutjat pel destinatari.

E X E R C I C I S

Correu electrònic

1. Correu web (webmail). Obrim un compte de correu electrònic gratuït al portal

Hotmail (www.hotmail.com). Fixem-nos en la manera de donar-nos-hi d’alta.

En primer lloc, emplenem tots els camps del formulari de registre; quan ens

demana el nom que volem posar al nostre correu, intentem trobar un nom

força específic ja que Hotmail té milions de formes ja enregistrades en la

seva base de dades (un bon recurs, per exemple, és escriure nom i primer

cognom sencers i també la primera lletra del segon cognom). Un cop enre-

gistrats, podem clicar damunt l’ítem Continuar. Tot seguit, ens mostra un

parell de formularis per a subscriure’ns a butlletins electrònics (newsletters)

i altres ofertes; els podem deixar en blanc i cliquem el botó Continuar que hi

ha al capdavall dels dos formularis. I, ara sí, ja tenim el compte de correu gra-

tuït a Hotmail (o correu web) a punt per ser usat. Des de Msn.es, haurem de

clicar damunt la pestanya Correu per accedir-hi.

2. A més de les funcions de redactar missatges, esborrar-los, etc., una de les

operacions més útils del correu electrònic és confeccionar una llibreta de con-

tactes amb les dades dels nostres interlocutors més habituals. En el menú

superior de Hotmail, despleguem Nou/Contacte. Introduïm les adreces de

correu electrònic i els noms i cognoms.

3. Hotmail disposa d’un filtre per al correu no desitjat (spam).

Per veure els missatges que el filtre ha apartat, ho podem fer per:

Carpetes/Correu electrònic no desitjat. Hem d’assegurar-nos que en aques-

ta carpeta sols rebem els missatges que no volem rebre a Safata d’entrada.

A més, aquest filtre de correu electrònic no desitjat permet que especifiquem

quins missatges sí que volem rebre a la Safata d’entrada, senyalant la casel-

1.1. 9/6/05 12:25 Página 17


la de verificació del missatge concret i clicant després damunt el botó Això

no és correu electrònic no desitjat; per si en quedava cap dubte...

4. Ara, a més de l’opció Safata d’entrada, practicarem la de Marcar com a no

llegit, que trobarem a la dreta de la barra superior de botons, i totes les altres

que ens puguin ser d’utilitat.

5. Accedim a gmail.google.com i hi obrim un compte de correu. Observem com

Gmail classifica els missatges de correu electrònic per etiquetes i no per

directoris.

1.1.2. Fòrum

Els fòrums són debats oberts o restringits en què es participa per mitjà de mis-

satges de correu o opinions aportades al web pels seus membres.

Els classifiquem en tres grups:

> Fòrum en general. Són missatges penjats en un lloc web, relacionats per temes,

als quals es pot accedir directament pel navegador, sense subscripció ni altres

requeriments; en alguns casos demana de donar-s’hi d’alta i prou. Per exemple,

els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum.

18

1.1. 9/6/05 12:25 Página 18


> Grup de discussió (o newsgroup). Per exemple, en català, soc.culture.catalan i,

en castellà, esp.humanidades.historia. S’hi accedeix per un programa específic

lector de notícies o, de manera més fàcil, per mitjà de Google

groups.google.com. L’usuari veu la llista de missatges al web i decideix quins

desitja rebre i llegir.

> Llistes de distribució. Per exemple, les de RedIRIS www.rediris.es/list. La llista

de distribució està formada per un grup d’internautes que intercanvien o reben

informació per mitjà d’una llista de correu que reenvia el missatge tramès a tots

els integrants de la llista. Per això, en una llista de distribució en principi no es

poden seleccionar els missatges que es desitgin rebre i els que no. Un cop

rebuts tots els missatges, l’usuari els pot llegir desconnectat d’Internet, ja que

els té al disc dur del seu ordinador.

E X E R C I C I S

Fòrum

1. Entrem en els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum i hi enviem o

bé un missatge nou o bé responem un dels que ja hi hagi penjats. Com que

ens demanarà una adreça de correu electrònic per comprovar la validesa del

missatge, comunicarem l’adreça del compte de correu web que hem obert a

Hotmail durant l’exercici de correu electrònic.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 19

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona20

2. Tornem a recuperar el compte de correu que hem obert a Hotmail. Si dispo-

sem ja d’uns quants contactes propis (és a dir, les dades dels nostres inter-

locutors més habituals), per l’opció Nou/Grup (al menú de l’esquerra) podem

crear llistes de distribució (o de correu) pròpies. Podem agrupar els contac-

tes per trets homogenis o afinitats; per exemple, col·legues professionals,

familiars, membres de l’AMPA de l’escola dels nostres fills, membres d’una

determinada associació, etc.

3. Accedim a les llistes de distribució de RedIRIS www.rediris.es/list. Consul-

tem les temàtiques, administradors, etc. Podem usar el cercador per trobar-

les més ràpidament.

4. Entrem a Google www.google.es. Hi definim el català com a llengua d’inter-

fície (la llengua de cerca no val la pena acotar-la en la majoria de casos, tret

de si volem fer una cerca avançada). Cliquem a la pestanya Grups; i després

o bé consultem el fòrum en català soc.culture.catalan o bé qualsevol dels

altres ítems. Podrem consultar fòrums sobre ciència, humanitats, mercat, etc.

Al costat del nom de cada grup o fòrum hi ha una barra que, en verd, indica

si el fòrum té molta activitat (està actualitzat) o poca. Si hi volem enviar un

missatge d’aportació al fòrum, ens haurem de donar d’alta a Google amb el

nostre correu electrònic i una contrasenya.

5. Ara fem el mateix, però definint a Google el castellà com a llengua de la inter-

fície. Després cliquem a la pestanya Grupos. Consultarem el grup esp. Si hi

volem participar, recordem que cal donar-nos d’alta a Google amb el nostre

correu electrònic i una contrasenya.

6. Entrem als fòrums del portal Yahoo! es.groups.yahoo.com. Un cop dins, ens hi

donarem d’alta amb la bústia del nostre correu electrònic i la contrasenya que

triem. Aquest tràmit ens permetrà consultar els fòrums oberts de Yahoo!. Hi

podem accedir també triant la llengua dels grups que volem visitar per l’adreça

dir.groups.yahoo.com/dir/Cultures___Community/By_Language. Fixem-nos

que podem decidir crear un fòrum obert (Archives: Public) o tancat (Archives:

Members only). Amb aquest servei gratuït per a grups que ofereix Yahoo! obtin-

drem un correu electrònic compartit (llista de distribució) i, al mateix temps, un

lloc web que ens permet compartir fotos i arxius, planificar esdeveniments,

mantenir el contacte amb amics o familiars, xatejar sobre qualsevol tema, etc.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 20


7. Accedim al fòrum general de Vilaweb

nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/forum.planaForum?p_idforum=151791

i hi enviem un missatge nou o de resposta d’un dels que ja hagi estat publicat.

1.1.3. Butlletí electrònic

Són butlletins (de vegades també amb la corresponent versió en paper) que afa-

voreixen una interacció entre el lector i l’organització que l’edita.

Diferents formats informàtics de butlletí electrònic:

> En PDF. És optimitzable i amb idèntica imatge amb el de format paper. Per exem-

ple, la revista de la xarxa de parcs tecnològics d’Euskadi Euskotek

www.rpte.net/euskotek.

> En HTML. És el més idoni perquè permet mantenir una relació proactiva entre

l’usuari i la institució i, a més, és més compatible amb els altres recursos tec-

nològics d’Internet. Per exemple, els butlletins sobre notícies en el món de les

tecnologies de la informació: IBLNews www.iblnews.com i El Digital de Telépolis

www.telepolis.com/cgi-bin/web/digital.

Butlletí en línia o newsletter. Aquest terme s’empra com a sinònim de butlletí

electrònic en qualsevol dels quatres formats, però principalment per als elaborats en

HTML. Les newsletters tendeixen a afavorir una relació estreta i participativa amb

l’usuari (fidelització). Podem trobar un exemple de butlletí en línia a

www.ictnet.es/cat/novetats. Darrerament, aquest instrument ha assolit una gran

transcendència a Internet. Empreses, organismes i administracions malden per dis-

posar de butlletins, en qualsevol mena de format, que comuniquin i interaccionin amb

clients i usuaris.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 21


E X E R C I C I S

Butlletí en línia (newsletter)

1. Consultem les newsletters que trobarem a les URL següents. En el butlletí

electrònic del Departament de Justícia, e-Justícia, observem-hi totes les

diverses opcions de retroalimentació (feedback): alta, baixa, consulta butlle-

tins anteriors, avís legal, etc.

• www.gencat.net/justicia/ejusticia

• www.eapc.es/publicacions/butlleti

• www.travelprice.es

2. Enviem un correu electrònic amb uns quants enllaços sobre informacions que

es troben en el vostre web. En el fons esteu enviant una newsletter, senzilla,

però newsletter.

3. Ara des del navegador d’Internet, obrim el nostre web i feu Fitxer > Envia pàgi-

na per correu electrònic. Estem enviant la nostra pàgina web com si fos una

newsletter. Els receptors del missatge visualitzaran el nostre web encastat

dins el cos del missatge de correu. Cada cop que els destinataris obrin el

missatge de correu electrònic se’ls descarregaran les imatges i altres ele-

ments des del servidor on tenim allotjat el nostre web.

4. Per veure altres formats de butlletí electrònic, consultem el butlletí en format

PDF que trobarem a www.rpte.net/euskotek.

5. Si ens hem decidit finalment i hem creat en els exercicis de l’apartat dels

fòrums un fòrum en el portal Yahoo! es.groups.yahoo.com, fixem-nos que

amb aquest servei gratuït per a grups de Yahoo! també podem enviar un but-

lletí electrònic periòdicament.

6. Els usuaris més avançats que vulguem elaborar una newsletter per a la ins-

titució a què pertanyem, i adreçar-la a un públic objectiu homogeni, podem

adquirir alguna de les aplicacions que automatitzen i faciliten la creació i la

tramesa de butlletins electrònics per correu electrònic. A tall d’exemple:

• Mail al Día, de Data Becker

www.databecker.es/web/software/internet/mailaldia.html.

• Webautomática www.webautomatica.com. Descàrrega de programari

de prova per editar una newsletter gratuïtament durant 15 dies.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 22


1.1.4. Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu)

El weblog o bitàcola (també anomenat blog, forma anglesa abreujada, o bloc, que

és com l’han catalanitzat alguns usuaris, o diari interactiu, terme adoptat en català

pel Centre de Terminologia Termcat) és un web amb dissenys preelaborats que per-

met publicar a l’usuari textos, fitxers i imatges, sense que li calguin grans coneixe-

ments informàtics. Segons Wikipedia, «és el lloc web on es recopilen cronològicament

missatges d’un o diversos autors, sobre una temàtica o a tall de diari personal».

Probablement la forma ciberdiari recull una mica més les dues accepcions d’aquesta

eina:

> Diari digital que publica les informacions que hi envien els usuaris. Slashdot

slashdot.org, en anglès, en va ser el pioner. Després van seguir en castellà

Barrapunto.com barrapunto.com. I, finalment, en català, Puntbarra.com punt-

barra.com. Aquesta bitàcola estava inicialment cenyida a qüestions d’informàti-

ca, però actualment abasta tota mena de temes.

> Diari digital més personal. Qualsevol persona pot publicar el seu diari gra-

tuïtament a Internet. En anglès, www.ryze.com. En català, el web per fer bitàcoles

www.lamevaweb.info, o bé els directoris de bitàcoles www.bitacoles.net o

www.catapings.com, l’acrònim de català i pings (senyal que notifica als lectors d’un

weblog que l’autor ha escrit un nou article).

1.1. 9/6/05 12:25 Página 23


Així mateix, s’estan consolidant bitàcoles com a complement de diaris en suport paper,

per exemple el del diari de distribució gratuïta Què! www.quediario.com/barcelona. El lec-

tor, a més d’enviar les informacions per correu electrònic, pot obrir la seva pròpia bità-

cola personal a Internet des del web del diari. És cap on apunten les bitàcoles: un ciu-

tadà més actiu que participarà en la gènesi i la gestió de les notícies. Les bitàcoles

van tenir una gran embranzida arran de la informació de periodistes o usuaris anònims

en els darrers conflictes bèlics i també per la cobertura d’eleccions a diversos països.

En aquests llocs web els internautes poden trobar informacions i notícies diverses,

habitualment aportades per altres internautes, i enviar-hi comentaris, observacions o

bé altres notícies. Aquesta denominació és, de fet, una extensió del terme log (regis-

tre cronològic d’operacions fetes en un arxiu informàtic).

Els blogs tenen un conjunt de característiques comunes:

> Enllaços a altres blogs.

> Arxiu històric de totes les entrades del blog.

> Enllaços a tall de referència cap a una o unes URL, que validen, de fet, la infor-

mació que es publica.

> Una opció per afegir comentaris a cada informació publicada en el blog.

24

1.1. 9/6/05 12:25 Página 24


Les bitàcoles, com a instruments que fomenten la lliure expressió, poden servir per

involucrar els individus en els processos de decisió que governen les seves vides: en

les escoles, les comunitats, els barris, pobles o països... Els blogs comencen a influir

sobre la societat d’una altra manera i ajuden a descobrir que la participació en la

societat es gesta des de l’àmbit d’un mateix.

Al costat d’eines complexes per a la creació de weblogs, hi ha aplicacions senzi-

lles que permeten posar en funcionament un weblog sense cap coneixement previ i

en menys de cinc minuts. Aquesta facilitat fa que molts internautes es decideixin a

crear els seus propis diaris o blogs (weblog o bloc); però, com que la comunicació per

un diari exigeix constància i tenacitat, molts acaben desactualitzats (més d’un 60%)

o completament abandonats abans de quatre mesos (sobre el 40%).

El sistema de publicació de blogs més senzill que hi ha a hores d’ara és Blogger

www.blogger.com. En canvi, Movable Type www.movabletype.org és una bona opció

per a usuaris avançats.

L’eina bàsica del blog és un sistema que permet escriure i publicar textos. Hi haurà

altres funcionalitats complementàries que enriquiran la bitàcola amb:

> Allotjament en servidors específics per a blogs com Bitácoras.com o

MiBitacora.com, en castellà.

> Personalització de plantilles de diferents dissenys.

> Comentaris. Per exemple, els usuaris de Blogger o altres sistemes que no dis-

posen de comentaris podran afegir a la seva pàgina codi HTML subministrat per

altres portals com BlogSpeak www.blogspeak.net.

> Comptadors. Per estudiar l’audiència del nostre blog i saber d’on vénen les visi-

tes, ens caldrà alguna eina de mesura com NedStat.com www.nedstat.com.

> Cercadors. Si el blog té força contingut, podem integrar-hi un cercador propor-

cionat, per exemple, per AtomZ www.atomz.com.

Més sistemes per crear blogs:

> LiveJournal www.livejournal.com. En espanyol. Bona sistematització de blogs.

> Blog Buddy blogbuddy.sourceforge.net. Programa lliure (freeware) per editar i

transferir les noves entrades del blog.

> Greymatter www.noahgrey.com/greysoft és en codi font lliure, obert; per tant

l’usuari avançat el pot modificar al seu gust.

> També Blogia (en espanyol) www.blogia.com, Blog-City www.blog-city.com,

TypePad www.typepad.com, Weblogger www.weblogger.com, Diaryland

www.diaryland.com, Pitas.com www.pitas.com, Xanga www.xanga.com,

Tinderbox www.eastgate.com/Tinderbox, bBlog www.bblog.com...

1.1. 9/6/05 12:25 Página 25


Són una eina ideal per compartir el coneixement intern d’una organització (comu-

nicació interna), però també són molt útils per a aquelles empreses i institucions que

venguin o ofereixin coneixement. Per exemple, les agències de viatges els poden uti-

litzar per comentar els llocs de destinació dels clients; i així mateix els advocats (per

comentar casos anàlegs, jurisprudència, etc.), els mediadors familiars per referir-se a

casos en què hagin intervingut o els periodistes independents com a especialistes de

temes diversos.

Bitàcola mòbil (moblogging)

La bitàcola mòbil (moblogging o moblog o blog mòbil o diari interactiu mòbil) con-

sisteix a utilitzar el telèfon o un altre dispositiu mòbil (organitzador personal PDA o

ordinador portàtil) per publicar continguts (de text, imatge, so, vídeo) a la World Wide

Web d’Internet. Aquesta nova manera de publicar parteix de les bitàcoles i de la tec-

nologia mòbil.

Amb les bitàcoles mòbils els membres d’un determinat grup de missatgeria ins-

tantània no cal que estiguin en aparells fixos. Conviuen, per tant, aparells que estan

físicament en un lloc determinat amb d’altres que no ho estan.

26

1.1. 9/6/05 12:25 Página 26


Ja hi ha diversos productes al mercat que faciliten la missatgeria mòbil. Per exem-

ple, el Anthainstant-messenger de Worldnet 21 www.worldnet21.es, que es val de la

tecnologia GPRS i dels dispositius de mà de darrera generació per enviar missatges

instantanis des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Disposa de les propietats,

en general, de la missatgeria instantània fixa (coneixement de l’estat de l’interlocutor,

possibilitat de rebre notificacions de correu electrònic, etc.). Altres portals són: Mlogs

www.mlogs.com, Moblogger moblogger.sourceforge.net...

Uns altres problemes en l’ús de les bitàcoles mòbils són la possibilitat de violar drets

d’autor, com per exemple en la transmissió d’imatges d’espectacles en directe, i la més

que probable aparició de paparazzis aficionats que envairan la intimitat de la gent.

El moblogging és una de les eines que més revolucionarà la comunicació i, en gene-

ral, tot l’espai Internet. Facilitarà la col·laboració i el treball en grup. Significarà un

avantatge competitiu en entorns empresarials ja que el cost tecnològic és molt barat

i senzill.

Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog)

FotologSi disposem de mòbil amb càmera, podrem enviar imatges i publicar-les immedia-

tament a la web, malgrat que, en l’estat actual de desenvolupament, les interfícies

dels aparells mòbils són limitades ja que estaven inicialment pensades per parlar i

escoltar, i no pas per llegir i escriure, que són les funcionalitats principals de les bità-

coles. Els fotologs o ciberdiaris fotogràfics (fotoblogging), com ara phlog.net

www.phlog.net, Flickr www.flickr.com, Fotolog.net www.fotolog.net, són més dinà-

mics i participatius que els àlbums de fotos a Internet, ja que permeten que el titular

del fotolog inclogui sols les seves fotos o que convidi altres navegants a penjar-hi

també les seves i a treballar en grup.

AudiologTambé, darrerament, està agafant força l’audioblogging. Es tracta d’incloure entrades

d’àudio a la bitàcola en comptes de missatges de text (Audblog www.audblog.com).

Fotolog i audiolog mòbilEl telèfon mòbil ens permet emmagatzemar i gestionar un weblog de fotografia i de

fitxers d’àudio. Es tracta del muntatge d’un diari o weblog al mòbil a partir de les imat-

ges –fotos i vídeos–, textos i fitxers d’àudio que l’usuari va emmagatzemant al llarg

del dia. En certa manera, estem parlant de mobfotologs i mobaudiologs...

1.1. 9/6/05 12:25 Página 27


E X E R C I C I S

Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu)

1. Enviem una notícia per publicar a puntbarra.com, en català. Com més

rellevància tingui per als lectors, més podrà romandre al capdamunt, en un

lloc preferent. Recordem de citar, en el cos de la notícia, una URL relaciona-

da amb la notícia que volem publicar.

2. Accedim als portals www.ryze.com, www.blogger.com i lamevaweb.info i hi

donem d’alta un blog.

3. Ara entrarem al diari gratuït Què! www.quediario.com/barcelona i hi obrirem

un blog. És un exemple de bitàcola o ciberdiari que complementa les notícies

d’un diari en suport paper.

4. Una altra opció serà descarregar programari de blogging disponible a Internet,

com és el cas de Blog Buddy (blogbuddy.sourceforge.net), per editar i trans-

ferir nosaltres mateixos les entrades que tinguem en el blog.

5. Accedim a la bitàcola Weblog Panoramic de Peter Murphy www.mediavr.com/blog,

que ens endinsa a diferents escenaris com si hi fóssim presents. El ratolí ens per-

met moure’ns per diferents paisatges i observar l’interior d’edificis girant en un

angle de 360 graus. Amb aquest blog podem anar d’excursió, participar en una

manifestació contra la guerra d’Irak, visitar una biblioteca pública, assistir a una

cursa de cotxes o bé a un bateig de testimonis de Jehovà en un camp de fútbol.

6. Accedim als directoris Catapings www.catapings.com, Bitacoles.net

www.bitacoles.net i La comunitat.net www.lacomunitat.net, en llengua cata-

lana. Consultem-hi tota mena de bitàcoles personals en català. També podem

accedir a la bitàcola Déu Vos Guard! www.deuvosguard.com.

7. Per endinsar-nos en el món dels blogs en llengua castellana i observar les

eines, els consells i els recursos que hi fan referència, podem visitar

Blogdir.com www.blogdir.com, Bitácoras.net www.bitacoras.net,

Bitácoras.com www.bitacoras.com o Blogalia www.blogalia.com. Tant en

aquests darrers com en els de l’exercici 6, hi podem cercar blogs referits al

1.1. 9/6/05 12:25 Página 28


tema de l’habitatge, ja que és una qüestió important per als més joves.

Aquesta conjunció d’interessos –joves, tecnologia i habitatge– fa que en

puguem trobar uns quants, fins i tot alguns gestionats per les mateixes empre-

ses del sector immobiliari.

8. Per fer el mateix exercici que l’anterior, però en llengua anglesa, entrarem a

Weblogs Compendium www.lights.com/weblogs, Blogdex blogdex.net (històries

enllaçades pels weblogs), Weblogs.com www.weblogs.com (els més actualit-

zats), Blogmatrix www.blogmatrix.com, WeBlogALot www.weblogalot.com (clas-

sificació de blogs) i The Blog Hunter www.bloghunter.com (cercador del blogs).

9. Accedim a UMTSforum.net www.umtsforum.net/moblog_cat.asp, que és un

moblog actualitzable des de dispositius UMTS i GPRS i observem exemples

pràctics sobre la seva utilitat.

10. Entrem a Flickr www.flickr.com o a Fotolog.net www.fotolog.net i hi obrim un

fotolog. Després hi inclourem fotos nostres o bé convidarem altres persones

perquè hi pengin també les seves. També podem cercar més fotologs a:

www.photoblogs.org, wiki.photoblogs.org o blog.photoblogs.org.

11. Altres fotologs compleixen la funció de publicar fotos fetes directament des

d’un terminal mòbil, com el mobfotolog www.busythumbs.com. També

podem accedir a la comunitat Textamerica de bitàcoles mòbils o moblogs

www.textamerica.com. Observem-hi com els seus creadors hi pengen imat-

ges preses amb els seus telèfons mòbils (estàtiques i de vídeo).

12. Pel que fa al moblogging, podem visitar www.pixelnomad.com.

1.1.5. Wiki

Uns instruments semblants a les bitàcoles són els wiki. Wiki vol dir ràpid en

hawaià: pren el nom dels WikiWiki, autobusos de l’aeroport d’aquell arxipèlag. S’usa

per indicar que la creació i edició de pàgines amb aquesta eina és fàcil i es pot fer

amb rapidesa. Amb el wiki l’usuari es converteix en administrador del web (webmas-

ter); per tant, el modifica, l’edita. És una eina col·laborativa ideal per impulsar projec-

1.1. 9/6/05 12:25 Página 29


tes que s’elaboren de manera compartida per un bon grapat de persones, entre les

quals no hi ha cap administrador que filtri els continguts que es van editant, que tre-

ballen en diferents llocs i en diferents hores. També és molt apta per penjar o des-

penjar missatges d’un tauler d’anuncis públic que hagi de ser comú a un col·lectiu de

persones, com és el cas GreenMuseum wiki.greenmuseum.org, que és un espai de

discussió per a artistes.

El wiki, segons el seu creador i impulsor Ward Cunnigham, és «una col·lecció de

pàgines web lliurement extensible, un sistema hipertextual per desar i modificar infor-

mació, una base de dades en la qual cada pàgina és fàcilment modificable per qual-

sevol usuari amb accés a un navegador». El visitant de la pàgina no ha de tenir conei-

xements sobre edició en HTML. Solament cal que editi la pàgina, la redenomina, afe-

geix un enllaç, canvia l’adreça, l’esmena o fins i tot l’elimina. Després les pàgines

queden desades en una base de dades en format HTML.

Aquesta llibertat de l’usuari per canviar o destruir el web suportat en wiki es con-

traresta pel consens dels altres usuaris per mantenir un projecte de participació

col·lectiva, i també, en la majoria dels casos, per una còpia de seguretat. De fet, la

funcionalitat del wiki, per ell mateix, acaba seleccionant els usuaris participants. Per

encabir continguts en els textos del web, cal que aportin, lògicament, valor afegit en

forma de contingut real.

En la versió en castellà, per minimitzar els errors, es focalitzen les esmenes en l’a-

partat Canvis recents i s’ha afegit el rètol Pàgina sospitosa de no respectar la neu-

tralitat per controlar algunes nous continguts (ex. FC Barcelona, Opus Dei, Cuba,

nacionalisme basc o masclisme). Un altre rètol assenyala els articles sospitosos d’ha-

ver estat copiats d’una font amb els drets d’autor protegits.

Una de les aplicacions més interessants de la tecnologia wiki és el wikibook, és a

dir, el wiki aplicat a l’elaboració de llibres. Amb tota seguretat revolucionarà el siste-

ma de redacció i elaboració de llibres escolars. Les escoles podran participar més en

l’elaboració dels materials que utilitzen i, fins i tot, limitaran els costos al procés d’im-

pressió. De fet, el wiki obre unes enormes possibilitats en les professions relaciona-

des amb el coneixement ja que concreta materialment com es pot compartir.

Així mateix, perquè els principiants en aquesta eina puguin practicar sense causar

estralls i sense cap por inicial que limiti la seva participació, aquestes pàgines wiki

solen oferir un apartat de proves sovint anomenat sorral web o sandbox, com ara

wiki.greenmuseum.org/index.php/SandBox, twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome i

c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox.

30

1.1. 9/6/05 12:25 Página 30


Amb aquesta tecnologia s’elaboren actualment molts projectes: la Wikipèdia

(ca.wikipedia.org, es.wikipedia.org, gl.wikipedia.org, eu.wikipedia.org, en.wikipedia.org...),

que és una enciclopèdia mundial de coneixements, el World Wide Lexicon

picto.weblogger.com, que és un lèxic d’abast general, destaquen entre molts altres.

Hi ha moltes empreses que ja l’usen com a bon instrument per gestionar el conei-

xement de l’organització: Disney, British Telecom, Daimler-Chrysler... Utilitzen diverses

tecnologies de base wiki: swiki, zwiki, però principalment twiki twiki.org.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 31


TWiki és una plataforma de programari lliure per crear continguts web de manera

col·laboradora (com diu el web mateix «un punt de trobada per treballar en interessos

comuns»). Això és, tothom té l’oportunitat d’usar aquesta solució tecnològica pel seu

compte, en el seu àmbit d’actuació personal, professional, etc. A més, qualsevol per-

sona pot esdevenir desenvolupador i donar suport a la comunitat TWiki.

Per cloure aquest subapartat, fixem-nos en l’evolució de la interacció a la WWW.

Primer, vam rebre informació pel web. Més tard, pels volts de 1998 en endavant, els

blogs van començar a deixar-nos participar amb les nostres aportacions en format de

registres i en uns espais determinats. I ara el wiki ens deixa participar al màxim:

podem editar la pàgina nosaltres mateixos (aportant-hi idees, esmenant-la, tornant-la

a anomenar o suprimint-la).

E X E R C I C I S :

Wiki

1. Accedim a Wikipedia.org en una de les versions en la llengua que dominem

(per al català ca.wikipedia.org, per a l’espanyol es.wikipedia.org, per al

gallec gl.wikipedia.org, per a l’èuscar eu.wikipedia.org, per a l’anglès

en.wikipedia.org...). Es tracta d’un projecte internacional per elaborar de

manera participativa una enciclopèdia de coneixements generals. D’una

manera ben senzilla, es redacten, s’amplien, es modifiquen o se suprimeixen

els continguts de l’enciclopèdia. Podem consultar també els altres tres pro-

jectes paral·lels relacionats amb la Wikipedia: el diccionari gratuït Wiktionary

ca.wiktionary.org, el projecte Wikibooks per elaborar llibres de text en línia

wikibooks.org, la guia de viatge mundial Wikitravel wikitravel.org i la col·lec-

ció de citacions en línia Wikiquote wikiquote.org.

2. Així mateix podem visitar el Wikipes wikipes.org, un llibre de cuina mundial

amb receptes elaborades pels usuaris.

3. Ara visitarem el web Uniwiki uniwiki.ourproject.org, impulsat per diversos

professors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de

Barcelona i finançat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la

Informació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte d’innovació

docent que té per objectiu provar eines de redacció col·laborativa de docu-

ments en el camp de la docència i aprenentatge universitaris, de les quals el

wiki és la principal.

1.1. 9/6/05 12:25 Página 32


4. Entrem al web de TWiki twiki.org. És una plataforma de codi lliure i obert

definida pels usuaris mateixos com un sistema d’edició, un medi de discus-

sió, un repositori, un sistema de correu i una eina per a la col·laboració.

Hi podem començar a fer els primers passos en wiki. Des de la pàgina de

benvinguda als visitants nous twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/WelcomeGuest,

podrem començar per editar la nostra pàgina web personal o bé visitar el

sorral web (sandbox) twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome. Per fer-

ho, és molt recomanable que seguim les indicacions recollides en el

TWikiTutorial twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/TWikiTutorial.

5. TWiki s’està implantant reeixidament en força intranets corporatives (protegi-

des de les incidències extra-xarxa per un tallafocs). Llegim uns quants relats

de persones i empreses que ho estan fent a les TWiki success stories de

twiki.org.

6. Ara visitarem el WikiWikiWeb o Wards Wiki (el del creador i impulsor de l’eina

wiki, Ward Cunnigham) c2.com/cgi/wiki?WelcomeVisitors.

A continuació, entrarem a la pàgina de proves (WikiWikiSandbox)

c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox. Modificarem alguna part del text fent

talment com si escrivíssim un document en un programa de tractament de

textos o un missatge en el de correu electrònic. Després clicarem a Save per

desar-lo (penjar-lo al servidor on hi ha hostatjat aquest wiki).

Nota: Si tenim algun problema de comprensió general de la llengua anglesa, podem tra-

duir al nostre idioma, com veurem més endavant, la web de TWiki des de l’apartat

Demo de traducció a www.comprendium.es.

1.1.6. Programari de xarxa social (social network)

Internet ha anat fornint de diferents eines que han facilitat enormement la comu-

nicació humana. En aquest primer gran bloc, hem anat reflexionant sobre les virtuts

de cada eina de comunicació asíncrona, des del correu electrònic fins al wiki passant

pel weblog. Però la darrera eina que incorpora, en part, elements d’aquestes eines i

que s’està introduint amb molta força en la nostra societat és el programari de xarxa

social (social network).

1.1. 14/6/05 11:24 Página 33


Si abans hem constatat que el wiki és l’eina que facilita la participació absoluta

dels internautes, ara, amb el programari de xarxa social arribem al màxim exponent

d’una eina que permet la creació de comunitats petites de prestigi, que actuen a

mode de cercles de confiança.

Funcionen utilitzant les facilitats d’Internet per generar una xarxa, privada i compar-

tida, amb l’estratègia del boca-oïda tan inherent a Internet. El primer a registrar-se crea

la seva comunitat i hi invita els seus amics perquè s’hi inscriguin, els quals, al seu torn,

conviden altres persones. Cada nou membre emplena un formulari amb la seva infor-

mació personal i sols la resta de membres poden consultar-la. Per exemple, en el camp

professió un dels membres pot trobar un instal·lador de xarxes de confiança que li

resolgui la connexió pendent dels ordinadors a la seva llar, pel sol fet de ser membre

d’aquella xarxa social, o un cangur per als seus fills que li mereixi tota la confiança.

Aquesta és la gran oportunitat de desenvolupament de l’actual Internet. Moltes

persones estan pensant com configurar aquestes xarxes socials a partir d’objectius

personals o empresarials en benefici propi.

Les aplicacions més conegudes de xarxa social per fer amics i relacions personals

són Friendster www.friendster.com, Tickle web.tickle.com i Tribe www.tribe.net. En

l’àmbit espanyol, la iniciativa de xarxa de contacte més coneguda és eConozco

www.econozco.com. Es dóna també la circumstància que la xarxa Orkut

www.orkut.com, creada per l’empleat de Google Orkut Buyukkokten, ha agafat molta

força dins la comunitat internàutica de l’Estat espanyol. Aquesta aplicació disposa

d’un sistema automatitzat per localitzar els membres que en volen treure massa pro-

fit. Quan en detecta un, el sistema els empresona temporalment –la foto se substi-

tueix per una imatge entre barrots– i els impedeix fer més amics, enviar missatges o

participar en els fòrums.

En l’altre costat no tan lúdic i personal, en el món dels negocis, l’aplicació més

usada és Linkedin www.linkedin.com. Altres companyies venen programari social diri-

git al funcionament intern de les empreses: Contact Network, Interface Software, Zero

Degrees, Visible Path, Spoke Software...

34

1.1. 9/6/05 12:25 Página 34


E X E R C I C I S

Programari de xarxa social

1. Accedim a Orkut www.orkut.com. Hi crearem la nostra comunitat personal i

privada. Després, convidarem amics perquè s’hi donin d’alta.

2. Enumerem diverses comunitats que podem obrir en el programa Friendster

www.friendster.com, segons els nostres interessos personals, socials o pro-

fessionals.

3. Ara entrarem a Match www.match.com. A diferència de Friendster, que només

permet cercar entre les persones que s’han unit al grup per invitació, a Match

podem fer una cerca per veure totes les persones apuntades al servei.

4. Per finalitzar, entrem a Tribe www.tribe.net. Basa la seva activitat en l’inter-

canvi d’anuncis classificats segons els graus de coneixement d’una persona.

«El teu nom (nom i cognoms) complet serà visible sols per als teus amics de

primer grau, els que et coneixen directament. Un amic de segon grau podrà

veure el teu nom i la inicial del cognom. Els de tercer grau, solament veuran

el teu nom».

1.1. 9/6/05 12:25 Página 35

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona36

1.2. Comunicació síncronaLa comunicació síncrona és la que té lloc al mateix moment. Transcorre molt poc

temps entre que l’emissor emet el missatge i que el receptor el rep. Per exemple,

dues persones que enraonen per telèfon mòbil fan ús d’una eina de comunicació sín-

crona perquè parlen al mateix temps (en temps real o gairebé).

Ara bé, com totes les possibles classificacions de les eines de comunicació (indi-

viduals/compartides…), es produeix una difícil conceptualització de les eines en un

apartat o en un altre. Per exemple, les xarxes d’accés mòbil a Internet permeten, en

el fons, els dos tipus de comunicació síncrona/asíncrona, ja que amb la telefonia

mòbil i les xarxes sense fil accedim també al correu electrònic, als fòrums, etc., que

les hem classificades com a eines de comunicació asíncrona. Però, al capdavall, aquí

es tracta de classificar les eines en el seu estat més pur, amb finalitats clarament

didàctiques.

1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet

Sota el concepte xarxes d’accés mòbil a Internet hem inclòs en aquest apartat la

telefonia mòbil i la tecnologia wifi, tot i ser conscients que aparentment sembli que

estiguem parlant només de xarxes de comunicacions en comptes d’aplicacions espe-

cífiques d’Internet. Al darrere d’aquesta classificació hi ha la intenció, com al llarg del

llibre de simplificar els conceptes relacionant-los, integrant-los, en un mateix pla amb

totes les eines restants. I, a l’ensems, de la mateixa manera que ens referirem més

pròpiament a la xarxa de telefonia mòbil (on es connecten telèfons, però també ordi-

nadors portàtils i PDA o organitzadors personals), quan tractarem de la xarxa wifi,

estarem tractant aquesta xarxa com el suport que fa possible de connectar-s’hi des

d’aparells mòbils (PDA, telèfons mòbils...) o fixos (ordinadors de taula...).

Per tant, explicarem les dues xarxes, la de la telefonia mòbil i la de wifi (i, de retruc,

la de Bluetooth), com si fossin eines de comunicació com les altres. Són, de fet, dos

recursos importantíssims que no podem obviar i que incloem com a eines de comu-

nicació d’Internet amb les quals, amb el mètode que exposem en el llibre, podrem

innovar serveis.

1.2 9/6/05 12:29 Página 36

37//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona

1.2.1.1. Telefonia mòbil:MoviLine, GSM (SMS), GPRS i UMTS (MMS). WAP i iMode

¿Què hi fa la telefonia mòbil en un manual d’Internet? Com veurem en el llibre,

cada cop més la tendència és a accedir a Internet amb aparells mòbils. I, ens hi refe-

rirem en aquest apartat, sobretot amb la telefonia de tercera generació, els mòbils

s’integren plenament amb Internet.

La telefonia mòbil de primera generació va ser pròpiament MoviLine, la marca

espanyola del sistema de telefonia mòbil analògica. Posteriorment, el GSM, el GPRS

i la UMTS han significat les posteriors generacions d’estàndards d’accés a la telefo-

nia mòbil, que corresponen a tres velocitats diferents. El WAP és un servei, de con-

tinguts, de la telefonia mòbil. L’SMS (missatges curts de text) i l’MMS (missatges mul-

timèdia) són tipus de missatges de la telefonia basada en l’estàndard inicial GSM

(SMS) i en els GPRS i UMTS (MMS).

La telefonia mòbil evoluciona cap a telèfons multimèdia, amb unes pantalles grans

per oferir una òptima visualització dels continguts. En qualsevol cas, la tecnologia

mòbil no és d’ús exclusiu dels aparells de telefonia mòbil, sinó que l’empren a més

els ordinadors portàtils i també els organitzadors personals o ordinadors de butxaca

(PDA). Per aquesta raó, la tecnologia GPRS s’ha convertit en una opció ideal per tre-

ballar o navegar fora de casa o del lloc de feina.

MoviLine (1G)MoviLine va ser la marca comercial espanyola del sistema de telefonia mòbil analò-

gica que va començar a operar el 1990 a través de la freqüència de 900 MHz. Aquesta

tecnologia analògica de primera generació ha estat àmpliament superada per les digi-

tals de segona generació GSM i DCS 1800. El servei GSM ofereix tarifes i serveis més

avantatjosos que els de MoviLine: més cobertura internacional, la transmissió de mis-

satges de text curts SMS, identificació de la línia que fa la trucada, accés gratuït als

missatges de la bústia de veu –lloc on es recullen els missatges quan l’aparell està

apagat, fora de cobertura o comunica– i altres serveis de valor afegit.

GSM (2G)El GSM (sistema global per a comunicacions mòbils o global system for mobile

communications) es coneix per telefonia de segona generació (2G). És l’estàndard

europeu i es fa servir fonamentalment per a la veu, ja que es factura per minuts.

Permet velocitats de 9,6 kbps (o 9.600 bits per segon).

1.2 9/6/05 12:29 Página 37

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona

Però, ¿quins serveis de valor afegit s’han generat al voltant de la xarxa de telefo-

nia de segona generació (GSM)?

SMSFins ara, el servei més popular en la comunicació per telefonia mòbil. Aquest servei al

començament va ser considerat sols com una opció secundària de la telefonia mòbil que

utilitzava l’operadora per avisar per text l’usuari quan tenia una trucada. En canvi, ha esde-

vingut gairebé el principal ús dels més joves per la seva simplicitat d’ús i el seu baix cost.

L’SMS, servei de missatges curts o short message service, permet enviar i rebre,

entre terminals de telefonia GSM, missatges escrits (de 160 caràcters com a màxim)

que apareixen a la pantalla del terminal. Com a referència històrica, cal saber que el

cost aproximat inicial d’un SMS va ser de 0,15 E.

Aquesta limitació de caràcters ha provocat que els joves usuaris de l’SMS hagin anat

confegint un registre lingüístic propi del medi. Es caracteritza per simplificar a ultrança l’es-

criptura. S’usen tants signes i números com es pot amb la idea d’estalviar espai. Se supri-

meixen els accents, algunes vocals i les h de començament de paraula; el dígraf qu esde-

vé directament k; s’escurcen els mots per davant i per darrere, i també se solen barrejar

lletres amb signes gràfics existents al teclat dels mòbils. Així, per exemple, ktal (per què

tal), xk (per perquè o per què), :-) (emoticona o smiley usat per indicar somriure), etc.

Malgrat aquest nombre màxim de caràcters, els SMS és el servei de transmissió

de dades que ha generat més beneficis. El repte és cercar serveis personalitzats de

qualitat per a l’usuari. En són bons exemples els serveis d’informació sobre entrete-

niment, trànsit, meteorologia, borsa, resultats d’exàmens i també per a les empreses

amb personal en mobilitat (lliurament de mercaderies, control de vendes entre l’em-

presa i el personal comercial, etc.).

Un dels serveis que han aparegut per raó dels missatges curts de text SMS són

els textos predictius. Serveixen per facilitar l’enviament d’SMS d’un telèfon mòbil. Hi

ha diversos sistemes que funcionen sovint per diccionari i limitats a unes llengües

determinades. En canvi, el Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com funciona amb la

majoria de llengües (incloses algunes de minoritzades com el català o el basc). Aquest

sistema es troba actualment en la gamma de telèfons fixs sense fils de Siemens,

Philips, Panasonic, Alcatel, TopCom i altres marques. El seu funcionament no és per

diccionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul esta-

dístic de probabilitats de combinació de lletres. Per aquest motiu ocupa molta menys

memòria que els altres sistemes. Amb el Letterwise l’usuari determina la primera lle-

tra de la paraula i, per probabilitats, el programa endevina la lletra següent segons la

lletra pitjada. Això redueix considerablement la possibilitat d’error.

38

1.2 9/6/05 12:29 Página 38


Servei de localització per xarxa GSMEn aquests moments, un dels serveis amb més perspectiva de creixement dins el

sector de la telefonia mòbil.

La localització permet disposar d’informació sobre els serveis que es troban

situats a prop de la posició geogràfica del client. Els serveis del trànsit, de restau-

rants, pizzeries, farmàcies o gasolineres hi han trobat la solució econòmica per ges-

tionar la cerca dels seus empleats i vehicles.

N’hi ha de dues menes:

> Localització activa. L’usuari sol·licita el servei per mitjà, per exemple, d’un mis-

satge SMS, de WAP, de veu o multimèdia, per conèixer on es troba el servei que

busca (farmàcia, restaurant...). L’operadora rep la localització i el número de

telèfon i, al mateix temps, mitjançant un codi, demana la informació sol·licitada

al proveïdor de continguts. El proveïdor contesta i l’operadora la transmet a l’u-

suari. D’aquesta manera, el seu número de telèfon no va amunt i avall. El marge

d’error en la localització és entre 100 i 300 metres.

> Localització passiva. Aquests són serveis orientats a les empreses. L’empresa

prèviament demana permís als empleats per donar d’alta els números dels seus

mòbils perquè puguin ser localitzats en qualsevol moment. L’empresa pot acti-

var o desactivar el servei quan vulgui.

Amb un aparell mòbil multimèdia (de segona generació), l’usuari rep aquesta infor-

mació de localitzacions amb més recursos visuals i auditius (mapes, alertes, etc.).

Les informacions que s’ofereixen van des de l’estat del trànsit fins a l’entrada en una

àrea amb molt de pol·len per a les persones al·lèrgiques.

GPRS (2,5G)El GPRS (servei general de ràdio per paquet o general packet radio service) es con-

sidera la telefonia mòbil de segona generació i mitja (2,5G), ja que es troba entremig

de la 2G (GSM) i la 3G (UMTS). Es diferencia del GSM perquè multiplica com a mínim

per quatre la velocitat de transferència, perquè pot transmetre dades a més de veu i

perquè es factura per quantitat d’informació i no pas per temps ja que sempre està

connectat a la xarxa.

El GPRS força l’estàndard GSM per assolir velocitats de transmissió equivalents a

un mòdem antic.

La velocitat teòrica de transmissió és de 14,4 a 171,2 kbps.

1.2 9/6/05 12:29 Página 39


Les xarxes de telefonia mòbil de 2,5G (GPRS) són el mitjà idoni per connectar-se a

Internet des d’un dispositiu mòbil (ordinador portàtil, PDA o organitzador personal...).

La transmissió de dades es fa per mitjà de la targeta SIM (telefonia mòbil) que s’ha

afegit a la de l’ordinador (PCMCIA). Els organitzadors personals o PDA són, de fet,

substituïts pels smartphones o telèfons intel·ligents. Els smartphones són aparells

híbrids del telèfon mòbil i l’ordinador de mà que incorporen accés a correu electrònic

i Internet, i també opcions de processador de textos i pantalla tàctil en color. Així

mateix, com hem vist abans, la xarxa GPRS és el suport de què es val la missatgeria

instantània mòbil (o moblogging).

Actualment l’accés a serveis de valor afegit del tipus WAP té lloc sobre xarxes

GPRS.

UMTS (3G)La UMTS (sistema de telecomunicacions mòbils universal o universal mobile tele-

communications system) és la telefonia de tercera generació (3G), que fusiona el

mòbil amb Internet. Permet navegar per Internet i transmetre-hi vídeo i dades –tele-

conferència o videoconferència– a alta velocitat. La tecnologia d’aquest estàndard és

de banda ampla (equiparable a l’ADSL, línia d’abonat digital asimètrica o asymmetric

digital subscriber line, que és la línia que transmet senyals digitals per un canal d’a-

nada de més amplada de banda que el canal de retorn corresponent) i pot transme-

tre veu, dades i imatges (vídeo). La velocitat de transmissió pot assolir els 2 Mbps,

és a dir, 2 milions de bits per segon. En la tecnologia UMTS, l’usuari pot demanar la

velocitat de transmissió de dades.

Serveis de telefonia UMTS:

> descàrrega de vídeos d’alta qualitat en la pantalla del telèfon

> descàrrega de música, jocs i altres

> trucades amb videoconferència

El wifi i la telefonia per IP (VoIP) són la competència més directa per a la telefonia

3G.

A la telefonia de tercera generació (3G) UMTS, la substituirà la telefonia de 3,5 G:

l’HSDPA (high speed downlink packed access o accés a descàrrega de dades per

paquets d’alta velocitat). Multiplica per 14 cops la velocitat actual de les xarxes UMTS

fins uns 2 megabits per segon, la mateixa que ofereix actualment l’ADSL per als ordi-

nadors. Aquesta tecnologia de 3,5 generació en la comunicació mòbil fa servir les xar-

1.2 9/6/05 12:29 Página 40


xes UMTS sols canviant els programes de transmissió de la xarxa per disminuir el cost

(actualització del programari UMTS). Ofereix la possibilitat d’integrar les xarxes mòbils

amb les d’altres tecnologies ja usades a les llars i als centres de treball, com la tele-

fonia fixa, el bluetooth o la veu per Internet (VoIP).

MMSL’MMS és el servei amb més embranzida de la telefonia GPRS o de segona gene-

ració (i ho serà també de la de tercera, quan arrenqui).

L’MMS, servei de missatges multimèdia o multimedia messaging service, és una

aplicació que permet enviar per mitjà del telèfon mòbil imatges, vídeo, so i text (i pagar

per mitjà del mòbil). Els terminals usats per enviar missatges multimèdia MMS són

GPRS. Tot i amb això, amb els aparells de tercera generació (UMTS) es podran enviar

vídeos de més durada i amb més qualitat.

També en perspectiva històrica, cal saber que el cost aproximat inicial va ser de

0,60 E més IVA (només es paga per missatge enviat, la recepció és gratuïta).

Possiblement, l’aplicació de l’MMS es troba en la seva capacitat com a eina mul-

timèdia: imaginem-nos que ens puguem fer una foto del lloc on siguem, amb la pos-

sibilitat de posar-hi música perquè permet connectar-nos a l’ordinador (i baixar-nos-la

d’allà) i que hi puguem afegir la nostra veu transformada directament en WAV (format

de compressió de so). O, si ens referim a la tecnologia com a facilitadora de les matei-

xes oportunitats per a tothom, pensem en l’ajut que representa per a les persones

que no hi senten: ¡poden veure els llavis i els queixos de l’interlocutor! Això significa

que l’MMS acabarà trobant el seu lloc al mercat procurant competir en qualitat i pos-

sibilitats multimèdia.

WAPAlguns telèfons incorporen el WAP (protocol d’aplicacions sense cable o wireless

application protocol). Són serveis i continguts digitals, de valor afegit als telèfons

mòbils i altres aparells sense cables (PDA, organitzador personal o personal digital

assistant, etc.), que donen connexió a Internet. Aquest accés a la Xarxa no té una

gran acceptació perquè resulta un servei lent i car. La navegació cap a continguts

WAP, com hem dit, es fa sobre tecnologia GPRS.

1.2 9/6/05 12:29 Página 41


iModeEn canvi, el sistema japonès iMode és un servei d’informació per paquets amb con-

nexió contínua a Internet des de telèfons mòbils (amb navegació web i correu electrò-

nic). Aquesta tecnologia es troba a mig camí entre la segona i mitja i la tercera gene-

ració (2,5G-3G), i l’ha desenvolupada l’operadora japonesa NTT DoCoMo. A l’Estat

espanyol, Telefónica MoviStar l’ha integrat en el seu servei e-Moción (sobre GPRS) i

els usuaris paguen per la quantitat d’informació descarregada en el mòbil. Els termi-

nals inclouen un botó d’accés instantani a Internet, correu electrònic i missatgeria

multimèdia (MMS).

Futur de la telefonia mòbilPer entendre alguna aplicació pràctica dels diferents recursos de la telefonia mòbil,

podem mencionar l’exemple del Ral·li Catalunya-Costa Brava. Els organitzadors de la

prova es van valer de la missatgeria i de la tecnologia del mòbil per oferir la informa-

ció exacta sobre els resultats de l’edició de març de 2002. Es va enviar informació de

cada tram (temps de realització, incidències, etc.) amb missatges SMS. A la vegada,

amb un telèfon mòbil GPRS connectat a un ordinador portàtil, es van transmetre els

resultats i informació diversa a les pantalles situades a Lloret de Mar i també a la web

del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Finalment, el portal de serveis WAP de

Telefónica MoviStar, e-moción, incorporava en el seu menú l’accés a la pàgina

Inforallye www.inforallye.net, la qual, al seu torn, recollia informació actualitzada del

ral·li de la Costa Brava.

La telefonia mòbil de tercera generació avança amb nous serveis per intentar con-

solidar-se com el recurs més exitós per accedir als continguts d’Internet: localització

geogràfica, descàrrega d’aplicacions, càmeres de fotos amb més resolució, gravació

de vídeo, emmagatzement de música en MP3, etc.

Com hem dit, els aparells mòbils, en general, i els telèfons mòbils, en particular,

faciliten l’accés ubic a Internet. És més, el telèfon mòbil pot ser determinant per acon-

seguir transaccionar a Internet superant les limitacions d’infraestructura actuals

(accés limitat de banda ampla, parc informàtic un xic obsolet, etc.).

Al moment actual, tanmateix, els missatges de text curts SMS són suficients per

a un bon nombre de gestions, com són la confirmació de cites o la recepció d’avisos

(d’una escola, d’un centre sanitari, d’una entitat bancària o de l’Administració).

Els missatges SMS permeten interactuar amb l’usuari encara que sigui de manera

limitada però, com a contrapartida, a un cost molt baix. Per això, per exemple, seria

un bon punt de connexió entre el DNI electrònic i les aplicacions que el ciutadà pugui

interaccionar a Internet.

1.2 9/6/05 12:29 Página 42


La telefonia mòbil està incorporant una nova tecnologia: el PTT (push to talk o pit-

geu per parlar), que es planteja com un complement de l’SMS. En principi, el servei és

ideal per als infants i els grups d’adolescents que es volen enviar missatges curts de

veu. Per transmetre la veu, aquesta tecnologia es val de la xarxa de dades GPRS i

també de les xarxes 3G. No té problemes de cobertura, accedeix a qualsevol usuari i

indret del món. Ofereix unes grans perspectives de mercat i, per això, les operadores

n’estan definint el model de negoci. Tècnicament, sols han d’incorporar un programari

i un botó específic PTT. Empra una banda de freqüència més baixa i, com que es basa

en la telefonia IP, la veu es descompon en paquets que s’agrupen després per dife-

rents canals. Això provoca un retard entre terminals d’entre un segon i un segon i mig.

Per acabar aquest apartat, tornem a referir-nos als missatges de text SMS. A

Internet podem desplegar diferents campanyes d’SMS segons el tipus d’interacció

que perseguim amb l’usuari:

1. Campanyes push

Es tracta d’enviar un SMS amb un missatge publicitari a uns destinataris segmen-

tats que han donat prèviament el seu consentiment a rebre aquesta mena de mis-

satges. L’objectiu és el branding (difusió de la marca) o ocasionar la resposta direc-

ta. Per a aquesta mena de campanyes, es requereix llogar una base de dades dels

destinaris externa (tipus www.permissionmkt.com); si no és així, l’usuari percep la

campanya com una intrusió.

2. Campanyes pull

En aquestes campanyes s’empren altres mitjans de comunicació (televisió, ràdio,

premsa, etiquetat o material al punt de venda) per provocar una resposta de l’usuari

per mitjà del telèfon mòbil. Es tracta de les votacions i dels concursos que veiem

sovint en programes televisius o en altres formats. L’objectiu és majoritàriament gene-

rar ingressos, ja que l’usuari sol pagar els SMS que envia.

3. Campanyes diàleg

Busquen establir un diàleg continuat amb l’usuari amb la finalitat de fidelitzar, man-

tenir o estudiar mercats. Aquestes campanyes requereixen la implicació de l’usuari,

cosa que fa que siguin difícils d’implantar. N’hi ha en forma de:

• Alertes. Es comuniquen esdeveniments o informació d’interès per a l’usuari.

• Consultoris. És un intercanvi de preguntes i respostes per mitjà d’SMS.

• Consells. Es tracta d’informació sota demanda sobre afers d’interès per a l’usuari.

• Club de clients. Consisteixen en xats amb altres clients sobre un producte.

El màrqueting mitjançant SMS s’està usant a totes les àrees del màrqueting.

1.2 9/6/05 12:29 Página 43


E X E R C I C I S

Telefonia mòbil

1. Ara ens enviarem un missatge SMS al nostre telèfon mòbil des del web de

mensajesgratis.com (o www.misms.com/misms). El web www.gestionsms.com

ofereix els serveis de pagament per a la tramesa d’SMS amb garantia de recepció.

2. La solució per enviar SMS des d’Internet és fer-ho per mitjà d’alguna aplica-

ció específica, com ara el WinSMS www.winsms.org, la versió gratuïta del

qual es pot descarregar des del portal Softonic www.softonic.com/ie/11632.

Un cop operativa, podem escollir el servidor pel qual enviar l’SMS o deixar

que el programa ho faci automàticament. També es poden dividir els missat-

ges massa llargs en diversos SMS numerats. Complementen l’aplicació, un

fòrum i unes útils preguntes més freqüents (PMF o FAQ).

Si hi ha alguna complicació, també podem recórrer a les aplicacions que

ens ofereixen les operadores de telefonia mòbil (per exemple, la de Movistar

és www.mensajeriaweb.movistar.com), que, tot i que sigui un servei pagant,

ens evita la feixuga feina de picar els missatges en el teclat del mòbil.

3. Per observar el registre lingüístic propi dels missatges curts SMS de la tele-

fonia mòbil (amb els corresponents signes, icones i abreviacions), accedim a

la URL (adreça de localització de pàgina web) www.transl8it.com i hi escrivim

un text en anglès. Tot seguit el servidor ens el converteix a un SMS LINGO o

missatge SMS. Si a més el volem enviar a un mòbil, ens haurem hagut de

donar d’alta en el portal com a membres (sign). A més de realitzar l’exercici,

podem observar que alguns dels textos de la web estan escrits amb aquest

registre lingüístic dels SMS.

4. Ara sol·licitarem el servei de localització de persones del RACC (Reial

Automòbil Club de Catalunya) www.racc.es entre mòbils GSM. Permet conèi-

xer la posició aproximada d’un telèfon mòbil (el localitzable) que prèviament

s’haurà de donar d’alta en el servei. Nosaltres constarem com a localitzadors

perquè som els qui volem conèixer la localització de l’esmentat familiar o

amic. Com a tals, un cop contractat el servei, rebrem al nostre mòbil un mis-

satge curt o SMS amb la posició aproximada del localitzable. El localitzador

és habitual que també sigui localitzable.

44

1.2 9/6/05 12:29 Página 44


El servei del localitzable pot estar en actiu, no actiu (o mòbil apagat, o a

l’estranger o potser fora de cobertura) i desactivat temporalment. Si està

apagat o fora de cobertura, no es pot donar el servei de localització.

El RACC considera que aquest és un bon servei que presta al conductor

(com a localitzable que ha donat el seu consentiment), ja que evita que hagi

d’atendre una trucada telefònica que podria reduir la seva atenció al volant.

Aquest servei també interessa a famílies per localitzar els seus membres i

també a col·lectius de discapacitats amb la mateixa finalitat.

5. En aquest altre exercici podem provar i practicar els següents serveis telefò-

nics de localització que ofereixen les operadores de telefonia mòbil:

• Amena www.amena.es. Els serveis ¿On? (per consultar llocs a prop

nostre) o Avisa’m (per rebre alertes intel·ligents sobre estat del trànsit

o l’entrada en una àrea de pol·len).

• Vodafone www.vodafone.es. El servei Al meu voltant (per consultar

llocs d’interès a prop nostre).

• Telefónica www.telefonica.es. El servei Localitza’m i el que els submi-

nistra LaNetro sobre informació de llocs d’oci i restauració.

6. Ara farem una prova de text predictiu per a la telefonia mòbil amb el

Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com. Si el nostre mòbil no en disposa, acce-

dim a www.eatoni.com/windemo/index.html i descarreguem la demo gene-

ral que funciona amb més de 100 llengües. Fem la prova amb la nostra llen-

gua. Provem d’escriure, en la interfície que ens ha aparegut un cop executat

l’arxiu demo que ens hem descarregat, el text següent: «Ens trobem a les

cinc de la tarda al bar». Comprovarem com el seu funcionament no és per dic-

cionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul

estadístic de probabilitats de combinació de lletres. Un cop haguem escrit la

primera lletra de la paraula, per probabilitats, el programa ens va endevinant

les lletres següents. Així, reduirem les possibles errades.

1.2 9/6/05 12:29 Página 45


1.2.1.2 Xarxes sense fil wifi i Bluetooth

La tecnologia wifi (wireless fidelity) www.wi-fi.com també es coneix per la Internet

sense cables creada per grups de voluntaris al marge de les grans empreses.

El wifi està basat en els estàndards 802.11b i 802.11g de l’Institute of Electrical

and Electronic Engineers (IEEE), que garanteix que tots els dispositius connectats

seran compatibles entre si. Actua en la banda (freqüència de ràdio) legal i gratuïta

dels 2,45 GHz (2.450 hertzs o 2,45 Gigahertzs) sense haver de passar pels mono-

polis de telefonia. El protocol 802.11b permet transmetre dades (vídeo i veu) a una

velocitat teòrica de 22 Mbps (megabits per segon) i pràctica d’11 Mbps (en qualsevol

cas, més alta que la d’un mòdem). L’altre protocol, el 802.11g, les transmet a 54

Mbps. Hi ha també programes que permeten fer trucades telefòniques per mitjà de la

xarxa wifi, com repetirem després.

De fet, el wifi parteix de connexions de línia d’abonat digital asimètrica (o ADSL),

de fibra òptica o de cable. Disposa d’un mòdem encaminador (router, dispositiu de

la xarxa que determina el trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins una

xarxa de commutació per arribar a destinació) sense fil, que pot costar actualment

uns 120 euros. Permet connectar fins a 60 ordinadors, aproximadament, en un radi

de 300 metres sense obstacles i d’entre 20 i 50 metres a dins d’un habitatge. Les

ones de ràdio wifi són de baixa potència i no travessen els metalls, l’aigua i altres

materials densos; i és que es tracta d’una tecnologia de degradació progressiva (és

a dir, a més distància i obstacles, menys potència). Per accedir a la xarxa wifi, cada

ordinador ha de tenir instal·lada una targeta PCMCIA sense fil (també hi ha adapta-

dors PCI, com els ordinadors de taula, o directament per a bus USB) o un progres-

sador amb tecnologia Centrino, que ja porta integrada aquest tipus de targeta. Les

targetes incorporen una antena minúscula i funcionen com la resta de targetes de

xarxa Ethernet.

La tecnologia wifi es va començar a estendre fa uns quatre anys. Actualment, diver-

sos hotels, aeroports i altres centres de negoci la utilitzen per donar servei i cober-

tura als seus clients. Amb aquesta finalitat les operadores ja han creat empreses que

facturen independentment (Telefónica, Kubi Wireless de Vodafone, Swisscom...). Al

mateix temps, aquestes companyies proveïdores de serveis d’Internet i també les

operadores de cable semblen no estar disposades a permetre que els usuaris redis-

tribueixin el servei que elles els venen. El Govern espanyol pretenia penalitzar al

començament amb multes i amb penes de fins un any de presó a aquells qui rega-

lessin part del seu ample de banda per mitjà de xarxes sense fils de codi obert, per-

què, segons el Govern, estarien redistribuint un servei de telecomunicacions (com

l’ADSL) sense llicència. De moment, hi ha ajuntaments de poblacions petites que

46

1.2 9/6/05 12:29 Página 46


s’han constituït en operador. Algun altre de més representatius, com el de Barcelona,

s’ha hagut de fer enrere del seu projecte BCN SenseFils, com veurem més endavant

en l’apartat de casos d’innovació. En d’altres, fan servir la tecnologia wifi per donar

accés a Internet als ciutadans ja que no disposen d’ADSL. La solució final probable-

ment passarà per negociar amb les operadores per poder compartir l’accés a Internet

d’un individu o d’una organització, ja sigui fent-ho a títol individual o mitjançant una

entitat (agrupació de veïns, fundació, etc.). I això malgrat que la banda de freqüència

de 2,4 GHz és oberta i d’ús comú per a tothom segons la normativa del Quadre nacio-

nal d’atribucions de freqüències, CNAF, Ordre CTE/630/2002, de 22 de març (també

Nota d’utilitat nacional UN-85: conforme ETSI ETS 300 328).

La tecnologia wifi ha de respectar la limitació de potència, que és de 100 mW

isotròpics per evitar interferències amb altres aparells que usen la mateixa banda:

microones, comandaments a distància, telèfons sense fils interiors, etc.

L’altra tecnologia que és complementària de la wifi és bluetooth, adaptació angle-

sa del nom d’un rei víking (Harald Blûtand, dent blava) de Dinamarca, que va ser el

gran impulsor de la unificació escandinava. El bluetooth i el wifi fan servir la mateixa

freqüència (2,45 GHz), igual que els microones, els comandaments que obren les por-

tes dels garatges i altres aparells sense fils. Però, el bluetooth és per intercanviar fit-

xers d’informació més reduïts: només permet interconnectar aparells (de música;

impressores, CPU i altre material informàtic; organitzadors personals PDA; elements

de telefonia mòbil com uns auriculars; etc.) que estiguin a uns 10 metres de distàn-

cia, amb una velocitat de transmissió de dades de 720 kbps. bluetooth és una tec-

nologia costosa (des de l’any de creació, el 1995, el cost s’ha abaratit fins als 4

euros actuals) perquè es tracta d’un desenvolupament propietari, a diferència del wifi,

que no necessita llicència.

D’altra banda, un grup de 50 fabricants (Samsung, Nokia…) desenvolupen una

nova tecnologia sense fils, coneguda com a Ultra Wideband (UWB), per suportar trans-

missió de vídeo, àudio i dades amb més capacitat i banda ampla. Aquesta nova tec-

nologia té més capacitat de transmissió que wifi o bluetooth per transportar senyals

de televisió per cable, àudio, vídeo a una televisió d’una casa i, al mateix temps,

dades i transmissió de veu. Aquest tipus de comunicació sense cables és aproxima-

dament mil vegades més ràpida que wifi i abasta un radi de diversos quilòmetres.

Així mateix, hi ha la tecnologia wimax, acrònim d’interoperabilitat mundial per als

accessos de microones (worldwide interoperability for microwave access), que, al vol-

tant de l’estàndard IEEE 802.16, està destinada a interconnectar per radiofreqüència

punts fixos de xarxes de dades per part de les empreses de telecomunicacions.

1.2 9/6/05 12:29 Página 47


E X E R C I C I S

Xarxes wifi i Bluetooth

1. Entrem al portal que agrupa diferents entitats relacionades amb l’accés a

Internet sense cables www.matarowireless.net i observem-hi els diferents

serveis que ofereix.

2. Cerquem el terme wireless a Google www.google.es. En acabat, accedirem a

les pàgines de les distintes comunitats wireless (comunitats wifi) catalanes

relacionades amb aquesta tecnologia i hi consultarem les activitats que duen

a terme.

3. Ara hi cercarem el terme Bluetooth. Consultem-hi alguna informació rellevant.

1.2.2. Missatgeria instantània

La missatgeria instantània (en anglès instant messenger) és un servei de missat-

ges de correu immediats (gairebé en temps real) entre un grup tancat d’usuaris. En

la majoria dels programes de missatgeria, cal estar donat d’alta prèviament d’un

correu web (webmail).

Els programes més coneguts són:

> MSN Messenger messenger.msn.com

> ICQ www.icq.com

> AOL Instant Messenger www.aol.com

> Yahoo Messenger es.messenger.yahoo.com

> TOM messenger.ya.com

> Trillian www.trillian.cc

> Jabber.org www.jabber.org

> Kopete kopete.kde.org

> Sistemes de missatgeria multiplataforma com Gaim sourceforge.net i

PSI psi.affinix.com

48

1.2 9/6/05 12:29 Página 48


La majoria de sistemes no són compatibles entre si, tret del Trillian, que és un pro-

grama desenvolupat en codi obert per un conjunt de voluntaris i que permet accedir

a tots els usuaris de les altres aplicacions de missatges immediats. Tanmateix, els

organismes reguladors de l’àmbit de les comunicacions malden per garantir la intero-

perabilitat entre els diversos sistemes.

Si disposem de càmera web, la missatgeria instantània ens permet comunicar per

imatge amb els nostres interlocutors pel mòdic preu del cost de la trucada telefonica

local que ens marca la connexió a Internet. A més, alguns programes de missatgeria

instantània deixen que els usuaris comparteixin arxius d’una carpeta i, fins i tot, tota

una unitat de disc, amb el consegüent risc per a la seguretat dels seus equips

informàtics.

És, sens dubte, l’eina de comunicació internàutica de més èxit dels darrers temps;

més que el correu electrònic perquè el supera en rapidesa de comunicació. Només es

requereix estar donat d’alta en la llista de contactes que cada usuari té en el seu pro-

grama de missatges instantanis. En poc temps, s’ha convertit en l’eina que està revo-

lucionant tant grups de professionals com estudiants adolescents, ja que hi troben

una manera molt pràctica de relacionar-se entre si. S’està introduint amb molta força

també en el món de l’empresa.

MSN Messenger

Per poder instal·lar el programa al nostre ordinador i activar-lo correctament, prime-

rament hem d’obrir un compte de correu al correu web Hotmail (www.hotmail.com),

també de la casa Microsoft. Després ens descarregarem el Messenger des del portal

de Microsoft messenger.msn.com.

Un cop instal·lat, l’MSN Messenger ens avisa si tenim algun missatge a la bústia

del correu web de Hotmail i ens hi deixa accedir directament a través seu.

Pel que fa a les prestacions de missatgeria instantània:

> Avisa quan són en línia les persones a qui podem enviar i de qui podem rebre

missatges, els quals hem donat d’alta prèviament.

> Permet mantenir converses amb diversos contactes alhora.

> També podem decidir de no admetre en aquells moments algun dels interlocu-

tors que tenim donats d’alta. La persona en qüestió no percebrà la no-admissió.

> El programa avisa sobre diversos esdeveniments (quan entra algú conegut, quan

algú ens està escrivint un missatge, etc.).

1.2 9/6/05 12:29 Página 49


> Així mateix podem decidir qui es pot connectar amb nosaltres i si volem que els

altres sàpiguen que som en línia.

> Podem usar la veu i/o la imatge per comunicar-nos-hi segons la versió del sis-

tema operatiu de què disposem. Si fem servir càmera web, el nostre interlocu-

tor ens veurà igualment sense necessitat de disposar obligatòriament també de

càmera. Es pot considerar el sistema de videoconferència més econòmic; ara

bé, cal disposar de línia amb prou amplada de banda perquè es puguin trans-

metre la imatge i la veu sense limitacions.

Missatgeria instantània per a mòbils

Aquesta eina, juntament amb el moblogging (o bitàcola mòbil) i el wiki que ja hem

vist en els apartats 1.1.4 i 1.1.5 respectivament, és una de les que més valor afegit

aportarà a la comunicació a Internet.

És el creuament de la missatgeria instantània amb la telefonia mòbil (tecnologia

GPRS, de segona generació). En temps real, els usuaris de missatgeria poden estar

connectats simultàniament entre si per mitjà de dispositius mòbils o bé amb altres

usuaris que ho estiguin per ordinador. Com que és missatgeria instantània, l’usuari

coneix en tot moment l’estat del seu interlocutor: connectat, disponible o absent. A

més, es complementa amb una altra eina de comunicació, el correu electrònic, ja que,

a través seu, es pot saber si s’ha rebut algun missatge de correu i, si es vol, accedir-hi.

Aquesta eina facilita la col·laboració i el treball en equip. Es tracta d’una tecnolo-

gia barata i senzilla; per això, serà de gran ajut per a les organitzacions i, especial-

ment, per a les empreses perquè les farà ser més competitives.

E X E R C I C I S

Missatgeria instantània

1. Accedim a messenger.msn.com i ens descarreguem la darrera versió de l’MSN

Messenger. Recordem que necessitem disposar del compte de correu electrònic

al servidor de correu web Hotmail que hem obert en l’exercici de correu web.

Un cop instal·lat el Messenger, l’hem d’obrir, fer clic per iniciar la sessió

i escriure la contrasenya del nostre compte a Hotmail. Després hem de donar

50

1.2 9/6/05 12:29 Página 50


d’alta a la llista de contactes totes les persones amb qui volem compartir

missatges instantanis i que disposin també de compte de correu a Hotmail.

Quan els tinguem donats d’alta, amb el botó dret del ratolí o bé clicant

damunt de l’ítem Desitjo, podrem:

• enviar missatges instantanis (amb possibilitat d’annexar-hi arxius adjunts)

• iniciar conversa de veu (només necessitem altaveus i micròfon) en

totes les darreres versions de Windows

• comunicar-nos per imatge –vídeo i veu– en parlarem quan tractem la

videoconferència

• enviar missatges de correu electrònic

• etc.

En definitiva, a diferència del correu electrònic, aquesta eina ens permet

comunicar-nos amb immediatesa (al moment) i en grup. Així mateix, hi ha ser-

veis premium de pagament com els jocs en xarxa i opcions avançades per

compartir fotos en grup.

2. Possiblement l’aplicació de missatgeria instantània més completa actual-

ment per al sistema operatiu de codi obert Linux és Kopete kopete.kde.org.

Suporta els protocols Jabber, ICQ, AIM, MSN, Yahoo (in CVS), Windows LAN,

GaduGadu, IRC i SMS. Com a usuaris podem definir la interfície segons els

nostres gustos particulars. També el podem configurar per mòduls triant les

xarxes o els sistemes que farem servir i descartant els altres.

3. Consultem ara el programa de missatgeria Gaim 1.2.1, traduït al català per

Softcatalà www.softcatala.org/prog172.htm. Aquest programa és un

client de missatgeria instantània desenvolupat per la comunitat de progra-

mari lliure creada al voltant del projecte Gaim. És compatible amb les xar-

xes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, Jabber, SILC Zephyr, entre d’altres,

i també es pot usar com a client de xat IRC. A més, permet estar connec-

tat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d’un

únic programa. El Gaim ofereix diverses opcions, com les de transferència

de fitxers, de presència d’usuaris, de llistes d’amics i d’enregistrament de

converses.

4. Provem d’accedir a l’MSN Messenger a través del nostre telèfon mòbil. Per a

més informació, visitarem www.msn.es.

1.2 9/6/05 12:29 Página 51


1.2.3. Xat o tertúlia

El xat o tertúlia és la comunicació simultània escrita (en sentit estricte) entre diver-

ses persones, que veuen les intervencions de tothom en una mateixa interfície. Hi ha

també tertúlies restringides entre un nombre limitat de participants.

Com en la majoria d’eines [o aplicacions] de comunicació d’Internet, s’hi pot acce-

dir per web o bé amb un programa específic.

> Per web, només teclejant la URL i seleccionant el tema i el canal desitjat. Per

exemple, per Vilaweb xat.vilaweb.com. Un altre exemple molt rellevant és l’IRC

Hispano, probablement el servei de xat més potent en l’àrea d’estats de parla

hispana. Tot i que la majoria són en castellà, conté diversos canals amb el

català de llengua vehicular; per exemple, #catalunya_mes_de_25. Per accedir-

hi només cal accedir a la URL www.irc-hispano.org/canales i seleccionar el

tema i el canal on volem entrar. Tant en un cas com en l’altre, una vegada a dins,

ens demanarà el nick o sobrenom amb el qual hi volem participar.

> Amb un programa específic. Per exemple, el mIRC, a www.mirc.com. L’Internet

relay chat o conversa interactiva per Internet (IRC) és el protocol que permet

accedir a un xat i que segueix un model client-servidor. Un cop triat el canal,

podem optar per parlar a tothom del canal o bé fer-ho en privat amb una perso-

na. Cal dir també que podem mantenir diverses converses amb diferents perso-

nes a la vegada i ser a tants canals com vulguem, tot i que, lògicament, no dona-

rem a l’abast per llegir-ne gaires.

En alguns llocs web es pot xatejar amb veu (Visitalk www.visitalk.com, etc.).

Com ja hem dit anteriorment, alguns aparells de telefonia mòbil ofereixen actual-

ment el servei de xat SMS amb missatges curts de text. Uns altres aparells a partir

de la segona generació i mitja (GPRS) ja permeten xatejar amb els recursos de què

proveeix l’aparell. Són, a l’ensems, variants del servei de xat i del de telefonia mòbil.

E X E R C I C I S

Xat

1. Entrem en algun dels xats que trobarem en les URL següents i seleccionem el

tema i el canal a què volem accedir. Un cop dins, practiquem aquest estil de

52

1.2 9/6/05 12:29 Página 52


comunicació compartida simultània. Com a tònica general, observarem que el

xat com a eina de comunicació està clarament superada per la missatgeria ins-

tantània o pel correu electrònic, ja que la relació amb els interlocutors és més

ordenada (amb un grup o amb una sola persona) i s’hi poden establir objectius.

• xat.vilaweb.com

• www.irc-hispano.org/canales

• chat.telepolis.com

2. A xat.vilaweb.com, mantinguem una conversa privada amb algun dels nos-

tres interlocutors del xat. Cal, per a això, activar la funció específica (un

query) o accedir-hi pel menú contextual del botó de la dreta del ratolí.

3. Ara ens connectarem a un xat per jugar al Trivial. Si accedim a

www.irc-hispano.org/canales hi ha múltiples canals que s’hi dediquen. Ens

caldrà un programa d’IRC, per exemple el mIRC www.mirc.com. A

Peletier.com també hi podrem jugar sols www1.peletier.com/trivial.

1.2.4. Videoconferència

La videoconferència per web o webconference és el recurs que s’empra a Internet

per comunicar-se per la imatge a més de la veu. Cal disposar de maquinari i progra-

mari específic.

Els programes més usats són:

> Intel Video Phone www.intel.com

> Microsoft NetMeeting www.msn.es

> Cu-SeeMe www.cuseeme.com

Com en la resta d’eines de comunicació, hi ha també una manera més assequible

d’aplicar aquesta eina de comunicació. Es tracta de fer videoconferència per càmera

web (webcam). És menys complex i costós. Instal·lem una càmera web al nostre ordi-

nador (i també un micròfon per a l’entrada de veu si és que no el porta inclòs de sèrie

la càmera) per comunicar-nos-hi per mitjà de la missatgeria instantània. Per instal·lar-

la, podem usar el programari que porta la càmera o bé els del sistema operatiu de

l’ordinador, segons el sistema operatiu de què disposem.

1.2 9/6/05 12:29 Página 53


E X E R C I C I S

Videoconferència

1. Si no disposem d’un aparell (amb el programari corresponent) per a video-

conferències, i sí, en canvi, de càmera web, accedim un altre cop a l’MSN

Messenger i cliquem damunt Iniciar càmera. Per comunicar-nos també per

veu, cal que activem també l’opció Àudio.

2. Si només disposem d’una càmera web connectada a l’ordinador del nostre

interlocutor, també podem veure i sentir (amb l’àudio activat) la imatge de la

persona amb qui parlem captada per la seva càmera.

54

1.2 9/6/05 12:29 Página 54

55//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat

1.3. Cercadors i accessibilitatInternet és com una gran prestatgeria ¿Com podem accedir a la informació sense

caure en la confusió i perdre’ns?

En aquest capítol ens referirem a l’accessibilitat en general.

D’una banda, ens referirem als cercadors (motors i directoris) que ens permeten

trobar amb més facilitat la informació a la WWW. De l’altra, tractarem de tots els pro-

cessos de conversió entre la veu i les dades (o el text). La classificació d’aquests pro-

cessos ens oferirà una visió ordenada del complex món de la tecnologia de la veu i

de la traducció automatitzada.

El futur dels ordinadors i la connexió a Internet en els propers deu anys se centrarà

en la tecnologia de la veu, la traducció automatitzada i l’accessibilitat.

Ens trobem a les beceroles en la qüestió de la cerca útil de la informació, per bé

que es va avançant força i, com veurem, hi ha eines de comunicació que ens ajuden

a ordenar una mica més la informació (els robots verbals, etc.). La situació és, tan-

mateix, que amb els sistemes actuals, quan fem la cerca d’un tema, en comptes de

rebre una resposta, rebem centenars de pàgines relacionades amb el que estem bus-

cant. Els cercadors del futur permetran acotar el camp de formulació de les consultes

d’una manera més intel·ligent.

Per fer realitat aquesta cerca intel·ligent, cal que s’elaborin webs que siguin

semàntics. Es tracta que els ordinadors puguin dialogar amb els altres ordinadors. Per

a això, cal introduir els continguts de les webs mitjançant un programa d’escriptura de

webs semàntiques. En aquest procés, l’XML és la sintaxi i l’RDF, la semàntica. La ter-

cera eina són les ontologies que fixen els tesaures d’un determinat sector. El seu

objectiu és eliminar polisèmies que dificultin la interpretació automàtica dels contin-

guts. Per exemple, no és el mateix un ratolí, ni tan sols perifèric, en la informàtica que

en la resta de registres lingüístics.

Amb aquest repte, el consorci World Wide Web (W3C) ha elaborat unes recomana-

cions tècniques perquè la indústria adopti uns determinats estàndards i arquitectu-

res. Un cas que palesa aquesta necessitat és que, actualment, al mercat hi ha múl-

tiples aparells perifèrics mòbils que poden, en algun moment, fer una interrogació a

una pàgina web. Perquè la web pugui suministrar la informació i l’aparell mòbil pugui

processar-la, la web ha de poder reconèixer les capacitats del mòbil que li sol·licita la

informació.

1.3 9/6/05 12:34 Página 55

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat56

1.3.1. Cercadors:motor (Google) i directori (Dmoz)

Els cercadors són mapes d’informació amb un sistema de recollida (en una base

de dades) de la informació de la Xarxa i amb un altre sistema de localització de ter-

mes dins aquesta base de dades. Les pàgines trobades es mostren en forma d’en-

llaços.

N’hi ha de dos tipus:

> Motor de cerca. La cerca és quantitativa, es fa automàticament, sense inter-

venció de cap persona, mitjançant un robot (aranya o bot) que envia còpia de

tots els enllaços que troba i de les actualitzacions. El més conegut és Google

www.google.com. Google, creat per Larry Page i Sergey Brin, és el cercador més

complet que hi ha en l’actualitat.

1.3 9/6/05 12:34 Página 56


> Directori. Es carreguen les dades a mà. Per tant, s’usen criteris de tria de qua-

litat. Per exemple, Dmoz dmoz.org, cercador temàtic en anglès que elabora

desinteressadament la comunitat internàutica d’arreu, o bé Yahoo!

ct.search.yahoo.com/dir (català), es.search.yahoo.com/dir (castellà),

dir.yahoo.com (anglès).

Elements d’un cercador:

> Robot (en el motor de cerca) o editor (en el directori). Recopila la informació i la cata-

loga. Els robots són cecs, sense control i només es guien per la quantitat. Els editors

són recursos humans amb capacitat crítica i control sobre la informació (qualitat).

> Base de dades. Conté la informació recopilada.

> Motor de consulta. Programa que s’encarrega d’interpretar la petició de cerca i

extreure de la base de dades la informació. Les pàgines trobades es mostren

en una llista d’enllaços.

Hi ha cercadors generats per completar els resultats obtinguts amb Google:

> UnGoogle www.ungoogle.com.

> GoogleGuy www.googleguy.de. Funciona a mode de comparador de Google amb

altres cercadors.

1.3 9/6/05 12:34 Página 57

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat

I n’hi ha d’altres prou coneguts a Internet, que, sense substituir la potència de Google,

sí que n’il·lustren els límits, el complementen i obren perspectives que cal tenir en compte:

> Kartoo www.kartoo.com (exposa les cerques de manera més gràfica per facili-

tar la selecció). És un metamotor de cerca amb interfície cartogràfica que pre-

senta els resultats com a categories i també com a mapa simbòlic.

> Vivísimo vivisimo.com. Multicercador, és a dir, que fa la cerca en altres cerca-

dors. Presenta la informació agrupada per categories.

58

1.3 9/6/05 12:34 Página 58


> Ask Jeeves ask.com.

> Grokker www.groxis.com.

> Altavista es.altavista.com (propietat de Yahoo!; permet la cerca de fitxer MPEG

o Quicktime)

> Alltheweb www.alltheweb.com (propietat també de Yahoo!)

> El cercador de Microsoft search.msn.es.

> Wisenut www.wisenut.com

> SeekScan www.seekscan.com. Busca la paraula o el conceptes en un centenar

de cercadors a Internet (AllTheWeb, Altavista, Yahoo! i Google). Cerca webs,

imatges, notícies, arxius multimèdia i blogs.

Darrerament els cercadors intenten disposar del seu propi sistema de gestió de

weblogs: com hem vist, Google amb Blogger, Ask Jeeves amb Bloglines, MSN amb

MSN Spaces, Yahoo! amb Flick, etc.

1.3 9/6/05 12:34 Página 59


Aplicacions de Google

Es pot dir que Google compleix actualment una mena de funció social (aconseguir

trobar alguna cosa a la Xarxa i sense haver de pagar). A més a més, Google també

ven la seva tecnologia a altres portals cercadors. Per això, algú creu que se n’hauria

de protegir la integritat, ja que disposa de moltíssima informació de la societat, cosa

que fa que en depenguem en bona mesura. I, per què no, potser seria una bona mesu-

ra declarar-lo patrimoni de la humanitat...

> Funció Em sento afortunat. Aquesta funció ajusta encara més els resultats al

que l’usuari està cercant. Per exemple, si escrivim la paraula diccionari, aques-

ta funció ens obre directament el diccionari d’Enciclopèdia Catalana.

> Cerca d’imatges.

> Cerca de grups de discussió.

> Barra de cerca de la barra d’eines del navegador toolbar.google.com. Se’ns ins-

tal·la com una barra més del nostre navegador. Hi farem les cerques directa-

ment (de text, d’imatges, de grups de discussió...). També ens pot bloquejar

pop-ups o noves finestres del navegador no sol·licitades.

> Google Alert www.google.es/newsalerts. El servei d’alerta de notícies de

Google està disponible també en castellà. Tan sols hem d’indicar el tema que

ens interessa, definir la periodicitat, introduir la nostre bústia de correu electrò-

nic i confirmar les dades. Per aquest servei, Google ens enviarà automàticament

un missatge amb les notícies que es publiquin sobre el tema que haguem selec-

cionat.

> Google Desktop desktop.google.com permet cercar fitxers en el propi ordinador

de l’usuari, en local.

> Froogle www.google.com és el lloc per facilitar les compres a través de Google.

> Google es relaciona també amb les comunitats en línia (està associat amb el

programa de xarxa social Orkut www.orkut.com).

> Traductor a [i de] l’anglès, francès, castellà, italià, alemany i portuguès, de les

pàgines que troba en una d’aquestes altres llengües.

> Google també ens corregeix si escrivim un text malament en castellà, perquè

estadísticament no li consta aquella expressió específica (sovint només en

noms propis) que intentem cercar. Si busquem per exemple Brus Sprinstain, ens

indicarà Quiso decir Bruce Springsteen.

> També ens forneix de definicions en anglès posant define: i tot seguit el terme

del qual volem la definició.

1.3 9/6/05 12:34 Página 60


> Cerca de Google per la veu, mitjançant una simple trucada de telèfon

labs1.google.com/gvs.html. En fase experimental, però obrirà la porta a molts

projectes innovadors de prestació de serveis.

> Google Adwords. La clau d’aquest servei és que diferencia els continguts de la

publicitat. És el sistema publicitari de Google en què l’anunciant paga per aparèi-

xer en els resultats de Google amb una imatge, però, diferent, que no es con-

fongui amb els resultats de la cerca. És a dir, permet que l’anunciant compri

paraules clau per fer difusió del seu web. Per exemple, si cerquem el terme wire-

less a Google.es ens apareix un munt de resultats i a la dreta, separats, un con-

junt d’anuncis relacionats amb la tecnologia sense fils. És un sistema barat per-

què el publicista sols paga per cada clic que hi fa damunt l’internauta (canal de

comunicació a baix cost). Eficaç perquè l’anunci va adreçat a la gent interessa-

da en la tecnologia sense cables, públic segmentat. I, per acabar, gens intrusiu

(com ho poden ser, en canvi, els banners o cibertires, les pop-ups o finestres

del navegador emergents o bé els one-click-downloads o programes de descàr-

rega amb un sol clic) perquè els enllaços patrocinats s’ofereixen separats dels

resultats de la cerca. Yahoo! té un sistema similar: Overture.

> Google Adsense. És un servei que permet exportar el model Adwords a la resta

de webs que desitgin obtenir ingressos per publicitat. És a dir, Google s’està

convertint en l’intermediari imprescindible entre anunciants i webs. De manera

anàloga, per exemple, es podria plantejar en un futur centralitzar els pagaments

per l’accés de l’usuari a continguts de pagament; així col·laboraria a facilitar a

l’usuari la simplificació que ben segur li cal per a aquesta qüestió.

> Alguns serveis com Google Deskbar i Google Answers són serveis que han sor-

git de la política d’incentivació de la innovació que segueix l’empresa entre el

personal. Els empleats poden presentar idees i suggeriments innovadors. Per

això, poden disposar de fins un 20% de la jornada a treballs d’R+D+I (recerca,

desenvolupament i innovació) que després són beneficiosos per al desenvolu-

pament de nous serveis i productes. La companyia manté una llista, anomena-

da Google Top 100 amb les idees que van tenint els seus treballadors.

¿Com posicionar millor el nostre web a Google?

Si gestionem un lloc web ens interessarà aparèixer a les primeres posicions dels

resultats de cerca amb Google. Aquest ha de ser el nostre objectiu bàsic ja que la

majoria de les cerques d’Internet es fan per mitjà de Google. Google usa un seguit

d’algoritmes complexos i variables en el temps. Per tant, no existeix un consell esta-

1.3 9/6/05 12:34 Página 61


blert per assolir les primeres posicions en la pàgina de resultats d’aquest cercador.

Solament podem conèixer algunes nocions i alguns trucs a partir de l’experiència de

determinats col·lectius i persones google.dirson.com/posicionamiento.net.

> Per aconseguir-ho cal intentar que altres webs ens enllacin per la qualitat dels

nostres continguts que actualitzarem constantment. A més, l’òptima definició de

les paraules clau per a les pàgines ens permetrà aparèixer a millors posicions

en els resultats de cerca.

> Si el nom del nostre domini no és prou transparent quant a l’activitat que duem

a terme (per exemples, psicòlegs [especialistes] en psicomotricitat), haurem de

procurar que moltes altres webs enllacin al nostre per reforçar la nostra marca.

> Google indexa pàgines dinàmiques (són les que faciliten gestionar el web per-

què automatitzen funcions en interaccionar amb bases de dades) que no con-

tinguin massa paràmetres (normalment un com a màxim).

> Simplicitat en l’elaboració de les pàgines. El Googlebot o robot de Google sols

cerca a partir de dues condicions: el text de les pàgines web i els enllaços que

hi hagi. Les pàgines han de ser, doncs, senzilles. Però amb usabilitat, tot i que

el Googlebot no la té en compte. Això és, podrem tenir en primer lloc dels resul-

tats de cerca amb Google pàgines en què no es localitza fàcilment la informació

o bé que cal emplenar algun formulari o que tenen un contrast de colors defi-

cient. A més, els frames, els applets (o miniaplicacions) i els formats diferents

(JavaScript, Flash...) no són reconeguts pel robot.

> Per donar el web d’alta a Google de manera directa, podem accedir a la URL

www.google.com/intl/es/addurl.html. Però és més eficaç fer-ho aconseguint

que ens enllacin llocs webs de qualitat perquè, en aquests webs, hi passa el

Googlebot cada dia. Ens interessa saber tres qüestions:

• ¿Estem donats d’alta a Google? (ho sabrem escrivint a Google site:url-del-

nostre-web).

• ¿Qui ens enllaça? (escrivint-hi link:url-del-nostre-web).

• ¿Estem donats d’alta a Google? ¿I com? ¿Amb moltes pàgines? ¿Ens

enllacen els llocs web que ens interessen?

> El PageRank es el valor numèric que Google insereix en la seva base de dades.

Els enllaços figuren en una posició més avantatjosa en els resultats de la cerca

com més cops s’hagin visitat i més enllaços hagin rebut. A la vegada, si les pàgi-

nes que enllacen a la pàgina en qüestió tenen també, al seu torn, molt page

rank, el page rank de la pàgina enllaçada augmenta i ocupa un lloc més prefe-

rent. La barra de Google toolbar.google.com ens mostra un indicador en forma

de barra de progressió, en la qual el color verd ens comunica si la pàgina que

1.3 9/6/05 12:34 Página 62


estem cercant té molt PageRank o en té poc. Si l’indicador està de color blanc

és que tens un PageRank 0 o molt baix; si està de color gris, és que Google

encara no l’ha valorat. Així, doncs, ja hem vist que el PageRank no ho és tot per

posicionar-se a Google. Es tractarà, a més a més, d’optimitzar el contingut del

web, definir bé les paraules clau al lloc adequat i aconseguir, finalment, que ens

enllacin pàgines de temàtica semblant que tinguin alhora un PageRank elevat.

Així mateix, és molt important obtenir enllaços dels directoris Dmoz dmoz.org i

Yahoo! ct.yahoo.com.

> Google no permet als responsables de gestionar webs que obtinguin primeres

posicions en els resultats de la cerca mitjançant pràctiques fraudulentes. Els

pot penalitzar esborrant els resultats, disminuint el PageRank o no tenint en

compte els enllaços des de la primera pàgina en qüestió. Consegüentment, l’in-

terès per aconseguir enllaços cap al nostre web ha d’evitar actuacions punibles

com ara:

• Col·locar enllaços cap al nostre web en llibres de firmes de webs amb

PageRank elevat.

• Fer spam a weblogs (posar comentaris amb enllaç al nostre web amb les

millors paraules clau).

• Inserir enllaços a llocs web amb finalitats fraudulentes (per augmentar el

PageRank, etc.).

• Evitar els enllaços trencats en el nostre web.

• No pagar per obtenir enllaços de webs amb PageRank alt. Com tampoc

Google no comptabilitza, a efectes de PageRank, els enllaços d’Adwords

(sistema publicitari de Google en què l’anunciant paga per aparèixer en els

resultats de Google en una aparença, però, diferent, que no es confongui

amb els resultats de la cerca) i Adsense (anuncis de Google que es publi-

quen a pàgines privades).

• No hem d’abusar ni usar (segons els casos): el cloacking (generar més

nombre de paraules clau quan passa el Googlebot), les pàgines doorway

(és l’ús del cloacking però en pàgines dissenyades per al pas dels robots

dels cercadors, com el Googlebot), el text i els enllaços ocults (del mateix

color que el fons de la web), les pàgines duplicades (mateix contingut en

dues pàgines web o més), l’spam a weblogs i llibres de firmes, el cross-

linking («jo enllaço al teu web i tu, al meu»), el link farm (empreses que

venen enllaços des dels seus llocs web), el FFA (free for all o webs que

inclouen de franc un enllaç al web que els indiques; a més, Google no sol

considerar els webs amb més de 100 enllaços), el keyword stuffing (o

abús de paraules clau) o, finalment, la venda d’enllaços.

1.3 9/6/05 12:34 Página 63


> En canvi, sí que podem afavorir el nostre web amb les observacions següents:

• Hem d’aconseguir algun enllaç extern cap a la pàgina del web que vulguem

posicionar bé a Google. També enllaçarem cap a webs externs al nostre

usant paraules relacionades amb aquests webs i que haguem observat,

per exemple, per mitjà dels resultats de la corresponent cerca a Google.

• Tenir una pàgina de mapa del nostre web. Si tenim més de 100 pàgines,

convé dividir el mapa en diverses parts que continguin menys de 100

enllaços cadascuna.

• Cal donar d’alta el nostre web a altres cercadors a més de Google, enca-

ra que no tenen tant PageRank com Dmoz o Yahoo!. Ens hi donarem d’al-

ta manualment, un per un.

E X E R C I C I S

Cercadors

1. Cerquem la paraula esteganografia al motor de cerca Google www.google.es

i al directori Dmoz dmoz.org. Comparem els resultats que hem obtingut:

¿quin és el primer resultat que apareix tant a Google com a Dmoz?

2. Fem la mateixa cerca per mitjà del botó Segur que tinc sort de Google. ¿Quina

pàgina se’ns obre?

3. Obrim ara el cercador KartOO www.kartoo.com i hi cerquem la paraula

antrax. Observem com ens exposa els resultats en dues solucions que es

complementen totalment. La primera classifica els resultats en categories a

la banda esquerra, cosa que ens permet seleccionar amb rapidesa la que ens

interessa: o bé grup de rock o bé bioterrorisme. La segona proposa una

representació gràfica dels resultats. Segons els entesos, aquesta represen-

tació gràfica fa que la meitat dreta del cervell, la intuïtiva, ajudi la part esquer-

ra, més analítica.

La part del mapa mostra, sobre un fons blau, uns fulls de paper de diferents

mides segons la importància del lloc web que representa i, en groc, els temes

als quals està associat. Quan passem el cursor per damunt un document o un

tema, podem veure els enllaços semàntics que el vinculen amb els altres.

64

1.3 9/6/05 12:34 Página 64


4. Ara entrem al cercador Grokker www.groxis.com. Observem com els serveis

que presta estan fortament relacionats amb la gestió del coneixement: mapi-

fica i relaciona els conceptes.

5. Visitem el cercador d’efectes sonors FindSounds www.findsounds.com.

Observarem que ha assolit el milió de sons indexats, classificats per la

qualitat, el pes o la temàtica; per exemple, sons d’armes, instruments

musicals o eines, però sobretot sons d’animals (mosquits o bé 102 clas-

ses d’ocells). FindSounds és gratuït i solament cobra per la mescla de

sons i la personalització de l’arxiu de l’internauta (per a un ús posterior

particular).

6. Accedim a algun grup de discussió per mitjà de Google groups.google.es o

groups.google.com. Per exemple, a un sobre arquitectura. Per poder enviar

missatges que siguin penjats posteriorment al fòrum, convindrà primer que

ens donem d’alta genèrica a la funció Grups de Google.

7. ¿Podem recordar l’aspecte físic del porter del Barça Ramallets? Després pro-

vem de trobar, també a Google, la foto d’algú conegut o bé una imatge que

ens interessi trobar.

8. Accedim a Google i hi activem la interfície en llengua anglesa (Google.com in

english). Cerquem el terme ministerio. En els resultats, podem clicar damunt

l’ítem Translate this page de la pàgina que vulguem traduir a l’anglès.

9. Ara fem el mateix exercici des de Google però activant la interfície en llengua

castellana. Cerquem el terme anglès ministry. En la pàgina de resultats,

podem clicar damunt l’ítem Traduzca esta página de la web que vulguem tra-

duir al castellà.

10. Escrivim a la interfície castellana de Google el terme Puiol. Ens indicarà que

aquest nom està mal escrit i que la forma que volíem cercar era Pujol, ja que

estadísticament és la que li consta com a més versemblant.

11. Obtindrem diverses definicions en anglès del terme stress escrivint el terme

define:stress a l’espai on escrivim els termes per cercar a Google (a La web).

1.3 9/6/05 12:34 Página 65


12. Provem d’escriure-hi link:www.gencat.net si volem saber a primer cop d’ull els

webs que enllacen a aquest web sense necessitat de consultar una aplicació

log analyzer o programa analitzador de visites. Aquest servei també ens ser-

veix per conèixer altres webs amb les quals calgui intentar convèncer-los per-

què enllacin amb el lloc web que nosaltres gestionem per tal d’aconseguir un

millor posicionament a Google.

13. Ara hi escriurem site:www.gencat.net per conèixer quantes pàgines d’aquest

lloc web de la Generalitat de Catalunya han estat donades d’alta a Google.

Podem repetir l’exemple amb la URL de l’Ajuntament de Sant Sebastià-

Donostia www.donostia.org.

14. Descarreguem-nos ara la barra de cerca de Google per a la barra d’eines del

navegador (toolbar.google.com). Triem idioma i cliquem al botó Download.

Després cliquem damunt Estic d’acord amb les condicions d’ús i a Instal·lar

amb funcions avançades. Se’ns instal·la com una barra més del nostre nave-

gador. Hi farem les cerques directament (de text, d’imatges, de grups de dis-

cussió...). També ens pot bloquejar pop-ups o noves finestres del navegador

no sol·licitades. Hem de tenir en compte, però, que de cada consulta, a par-

tir d’ara enviarà als servidors centrals de Google una còpia dels webs que

consultem (valuosa informació!).

15. Podem fer el mateix exercici amb les barres de Microsoft per a Internet

Explorer www.msn.es (a més de les prestacions de les altres, dóna accés

directe a Messenger i a Hotmail i MSN) o bé la Toolbar (o Minibar) de Vivísimo

vivisimo.com.

16. Recordem que Adwords és el sistema publicitari de Google en què l’a-

nunciant paga per aparèixer en els resultats de Google en una aparença,

però, diferent, que no es confongui amb els resultats de la cerca. És a

dir, permet que l’anunciant compri paraules clau per fer difusió del seu

web. Per exemple, si en la inter fície de Google en castellà, cerquem el

terme red social, ens apareixerà a la dreta de la pàgina dels resultats de

la cerca un enllaç patrocinat cap a la URL www.econozco.com, que és

una coneguda aplicació per desenvolupar xarxes socials personals o pro-

fessionals.

66

1.3 9/6/05 12:34 Página 66


Si fem el mateix amb el terme social network o software social networking en

la interfície de Google en anglès, castellà i català, trobarem, en la pàgina de

resultats de Google, diversos enllaços patrocinats segons quina hagi estat la

llengua d’interfície (anglès, castellà i català, de major a menor per nombre de

resultats).

Cerquem uns quants exemples d’enllaços patrocinats a Google i esmentem

quines són les paraules clau que han adquirit temporalment les organitza-

cions anunciants.


Actualment, el teclat i el ratolí són els sistemes perifèrics determinants per accedir a

l’ordinador i a les xarxes. Tot i amb això, els investigadors fa més de trenta anys que mal-

den per aconseguir que deixin de ser-ho. ¿I per què? L’objectiu és valuós. D’una banda,

simplificar l’accés, en general, a continguts i serveis que ens brinden Internet i les res-

tants tecnologies de la informació a tots els individus. De l’altra, fer-los accessibles

també, molt especialment, a les persones amb alguna minusvalidesa auditiva o visual.

Aquestes investigacions se centren bàsicament en la tecnologia de la vista i la de la veu.

Aquestes tecnologies es consideraran madures quan els ordinadors i altres dispositius

reconeguin la veu o la vista de manera més ràpida que les indicacions d’un teclat.

Tecnologia de la veu i de la vista

Els avenços en l’accessibilitat solen cenyir-se al voltant de la tecnologia de la veu,

ja que, en primera instància, sembla que es tracta d’un dels mitjans més naturals per

a la comunicació i, a la vegada, que més poden col·laborar a la interacció persona-

màquina. A més, es constata que l’usuari troba més atractius els serveis que tenen

la veu com a interfície. Els serveis de veu destaquen per la ubiqüitat (accessibilitat

des de qualsevol lloc i des de qualsevol terminal).

Però no convé infravalorar les investigacions relacionades amb la tecnologia de la

vista. Té al seu favor que depèn d’un element que és igual per a tots els éssers

humans: els ulls. En canvi, la tecnologia de la veu depèn en gran mesura d’un ele-

ment complex i múltiple, l’idioma, que lògicament limita les possibilitats de desenvo-

lupament en el cas de les llengües no hegemòniques.

1.3 9/6/05 12:34 Página 67


Tant en l’una com en l’altra s’albiren uns resultats molt interessants en un futur

força immediat.

Els serveis a què dóna lloc la tecnologia de la veu són diversos:

> Transcripció d’un missatge vocal en text (reconeixement de la veu).

> Escoltar un text escrit (síntesi de la veu).

> Cerca d’una frase entre milions de mots i textos.

Concretant un xic més, podem avançar que la tecnologia del reconeixement de la

veu –això és, la conversió d’un text parlat a un d’escrit– permet la comunicació a per-

sones sordes. En canvi, la tecnologia de la síntesi de la veu –la conversió d’un text

escrit a un text parlat– afavoreix l’accés a la comunicació de les persones cegues.

El mercat de la tecnologia de la veu creix any rere any a mesura que es perfeccio-

na la tecnologia i els prototipus passen a productes comercialitzables. Amb tot, els

experts consideren que cal superar un termini aproximat de més de 5 anys per veure

el salt espectacular que patirà aquesta tecnologia: la traducció de veu a veu.

En relació amb les disminucions visuals, hi ha eines que permeten comprovar si,

efectivament, les pàgines web són accessibles. La més coneguda és Bobby

www.cast.org/bobby, que emet un informe sobre els problemes d’accessibilitat, si

n’hi ha, o bé valida la pàgina quan no hi ha problemes. Així mateix n’hi ha una en cas-

tellà: Tawdis www.tawdis.net, una eina que ens permet analitzar, estudiar i validar pàgi-

nes web amb l’objectiu de valorar-ne l’accessibilitat. Els dos serveis analitzen les pàgines

a partir de les pautes d’accessibilitat establertes pel WAI (Web Accessibility Initiative).

D’entre els programes que treballen amb la tecnologia de la síntesi de veu, cal des-

tacar el Jaws. És un lector de pantalla per a Windows que usa comandaments de

teclat i també lletreja amb codi de radioaficionat. Informa sobre tots els atributs del

text (font, color, paràgraf).

E X E R C I C I S

Tecnologia de la veu i de la vista

1. Accedim a la pàgina de l’empresa Infospeech

www.infospeech.com/newweb/infospeech_frame.htm i observem amb deteni-

ment el contingut de les diapositives de la presentació El negoci del portal de veu.

68

1.3 9/6/05 12:34 Página 68


2. Accedim a la pàgina web de Telefónica Investigación y Desarrollo

www.tid.es/trabajo. Cliquem damunt Productos i Tecnología del habla.

Després, clicant a Introducción, accedirem a un document sobre la tecnolo-

gia de la veu. Un cop dins el document, en llegirem el contingut i reflexiona-

rem sobre les línies d’investigació a què fa referència.

3. F ina lment , acced im a l por ta l IBM sobre tecno log ia de la veu

www-306.ibm.com/software/info1/websphere/index.jsp?tab=products/mobilespeech.

Hi observem i hi consultem els diferents productes que ofereix.

4. Entrem al web de l’empresa CREA www.crea-si.com, desenvolupadora del

ratolí facial www.ratonfacial.com. Ens en descarregarem la versió gratuïta de

prova per a 15 dies des de l’adreça www.crea-si.com/esp/descarga.html.

Un cop instal·lada, comprovarem el funcionament d’aquesta aplicació que,

mitjançant la càmera web, permet interactuar amb l’ordinador sense usar

les mans, movent el punter amb els ulls i fent el clic mitjançant l’emissió

d’un so.

Reconeixement de la veu RV (veu-text)

La tecnologia del reconeixement de la veu (o parla) és el procés de conversió d’un

text oral a un d’escrit (reconeixement dels senyals de la veu per tractar-los poste-

riorment).

Els programes més coneguts són:

> FreeSpeech 2000 de Philips www.speech.philips.com (en català, però descata-

logat)

> ViaVoice Web Millennium d’IBM www-4.ibm.com/software/speech

> Dragon Naturally Speaking d’Scan Soft spain.scansoft.com/naturallyspeaking

1.3 9/6/05 12:34 Página 69


Tècnicament, el sistema informàtic reconeix la veu mitjançant la identificació dels

seus senyals, que tracta posteriorment. El recurs tecnològic de reconeixement de la

veu (o de la parla) s’incorporarà amb força en el futur en els portals de comerç electrò-

nic. La tecnologia del reconeixement de la veu afavoreix l’accés de les persones amb

falta de capacitat auditiva: els permet entendre el text verbal dels seus interlocutors

convertit en text pel programa reconeixedor.

A més d’afavorir l’accessibilitat de persones amb minusvalideses, assolirà el seu

zenit en el desenvolupament de la domòtica, és a dir, l’automatització de la connexió

i desconnexió d’aparells habituals als habitatges. Llums, electrodomèstics i sistemes

de seguretat s’activaran i programaran per mitjà d’Internet o d’un telèfon mòbil o fix

amb la tècnica de comandaments –instruccions– de veu.

E X E R C I C I S

Reconeixement de la veu

1. Les persones que tinguin la versió setena o superior del programa Dragon

Naturally Speaking d’Scansoft spain.scansoft.com/naturallyspeaking per a

70

1.3 9/6/05 12:34 Página 70


Windows podran comprovar que reconeix i converteix la seva veu a text fins

a una velocitat de 160 paraules per minut. Aquesta bona integració amb el

paquet ofimàtic Office fa que el procés d’entrenament del programa amb la

veu de l’usuari es redueixi a cinc minuts.

Al mateix temps, podem fer aquest exercici amb el programa ViaVoice d’IBM

www.ibm.com/software/speech. Els dos paquets treballen en castellà.

2. Els lectors que disposin del programa FreeSpeech 2000 de Philips

www.speech.philips.com poden escriure un text en català per mitjà del dic-

tat de veu. Així mateix, per una indicació oral (comandament), executaran un

programa o bé navegaran per Internet (cal tenir en compte que, a més dels

comandaments del programa, com ‘obre micro’, se’n poden generar de pro-

pis: ‘obre correu’, ‘posa data’, ‘tanca programa’, etc.). (Es pot fer el mateix

exercici amb el programa ViaVoice d’IBM www-4.ibm.com/software/speech;

aleshores el dictat haurà de ser en castellà.)

Síntesi de la veu SV (conversió text-veu)

La tecnologia de síntesi de la veu és el procés de síntesi de senyals de la parla

que té lloc a partir de sons humans digitalitzats o sons generats per ordinador.

Els programes més coneguts aquí són els que impulsen:

> Grup de Processament de la Parla del TALP (UPC) gps-tsc.upc.es/veu/research/

> ATLAS (Applied Technologies on Language and Speech) www.verbio.com

> L’empresa italiana Loquendo

www.loquendo.com/en/news/news_voice_montserrat.htm

> Telefónica Investigación y Desarrollo www.tid.es/trabajo

1.3 9/6/05 12:34 Página 71


Com ja s’ha comentat en la introducció d’aquest apartat, el programa Jaws és, de

fet, un sintetitzador de veu, que, mitjançant l’ús de comandaments de teclat, llegeix

tot el que hi hagi a la pantalla i informa de tots els atributs del text (font, color, parà-

graf).

El 2001 es va enllestir el projecte de síntesi de veu encarregat per l’Organització

Nacional de Cecs (ONCE) a Telefónica Investigación y Desarrollo, que consistia a

desenvolupar un programari de conversió de text a veu fonamentat en el convertidor

text-veu multilingüe (castellà, català, gallec, basc) ja existent.

El nou sintetitzador encarregat per l’ONCE, que funciona sobre ordinador personal,

és multilingüe (inclou el català). Quan l’usuari obre un missatge de correu electrònic,

el sistema el llegeix amb veu. El projecte ha comptat amb el suport econòmic dels

governs de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya. L’ONCE, com a promo-

tora de l’aplicació, el distribueix entre els associats que li ho demanin.

72

1.3 9/6/05 12:34 Página 72


E X E R C I C I S

Síntesi de la veu

1. En la pàgina web gps-tsc.upc.es/veu/research (cliqueu després a Speech

Synthesis i a On-line demo) del Centre de Tecnologies i Aplicacions del

Llenguatge de la Parla (TALP) de la Universitat Politècnica de Catalunya, escri-

vim un text i el sentirem convertit en veu.

2. Accedim a la pàgina de l’empresa italiana Loquendo

www.loquendo.com/en/demos/demo_tts.htm. Escoltem en veu sintètica un

dels textos en l’idioma que preferim.

3. En un sentit més lúdic, escoltarem els diferents exemples que trobarem a la

pàgina de Soft Voice www.text2speech.com. Un cop dins, clicarem a

Download SVTTS audio examples i després als diferents Download audio

example. De manera semblant, si la trobem a la Xarxa, podem executar l’a-

plicació Talkit (de Plus for Kids, de Microsoft) i escoltar, en anglès i en cas-

tellà, el text que escriurem a la finestreta corresponent. Podem triar diferents

tonalitats de veu divertides o bé les podem provocar canviant la velocitat i el

pitch.

Sistemes de diàleg automàtic (RV + programa informàtic + SV)

Els sistemes de diàleg automàtic són tots aquells en què s’atén de manera auto-

matitzada la persona usuària.

Mereixen ser esmentats a part els agents virtuals o verbots que figuren en força

pàgines web per atendre el visitant. Tot i que no hi ha entrada de veu (com en la tec-

nologia del reconeixement de la veu), hi ha un programa que reconeix el text de l’u-

suari i que genera respostes que s’hi relacionen. N’és un bon exemple el verbot Maria

de la pàgina de l’empresa sueca Artificial Solutions www.artificial-solutions.com.

1.3 9/6/05 12:34 Página 73


Els verbots evolucionen cap als anomenats locutors verbals, amb un aspecte i una

gesticulació molt més semblants a la de les persones humanes.

A hores d’ara, diverses empreses de serveis i institucions públiques de

l’Estat espanyol disposen de serveis gestionats amb reconeixement automatit-

zat de la parla. D’entre els més coneguts cal fer esment dels de l’Agència

Tributària, per atendre consultes relacionades amb la declaració de la renda, i el

de Telefónica, que, com veurem en aquest apar tat, es forneix dels avenços tec-

nològics de la seva divisió de tecnologia de la veu Telefónica Investigación y

Desarrollo.

A Catalunya, hi ha també molts serveis basats en aquest recurs tecnològic. Per

citar-ne alguns, el servei d’accés Telefònic al Temps (aTTemps, tel. 807 01 20 12, ser-

vei de tarificació addicional) gps-tsc.upc.es/veu/attemps, o bé el servei d’atenció

telefònic de diverses institucions (RACC, Fecsa, etc.).

74

1.3 9/6/05 12:34 Página 74


E X E R C I C I S

Sistemes de diàleg automàtic

1. Ara accedirem a la pàgina web de la Universitat Politècnica de Catalunya

gps-tsc.upc.es/veu/basurde/Home.htm, i després cliquem damunt l’ítem

Demostrator. Podrem fer proves de diàleg automàtic trucant al número de

telèfon que ens proposen.

2. Des d’un aparell telefònic, marquem el número 807 01 20 12 (trucada amb

tarifa més elevada de la normal, de tarificació addicional) del servei aTTemps

de previsió meteorològica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat

de Catalunya. Sol·licitem el temps que farà demà a la nostra població. Fixem-

nos que interlocutem amb una veu robotitzada que reconeix la nostra veu i,

mitjançant la intercessió d’un programa informàtic, acaba sintetitzant una

veu artificial de resposta. És un sistema de diàleg automàtic.

3. Dialogarem per escrit amb alguna de les següents veus robotitzades de dià-

leg pseudointel·ligent (verbots o agents virtuals que funcionen també com un

sistema de diàleg automàtic però amb text):

• www.artificial-solutions.com/# (Maria, d'Artificial Solutions)

• www2.coca-cola.com/contactus (Hank)

• www.alicebot.org (Alice)

4. Hi ha una altra mena de verbots que fan possible una nova manera de cercar

la informació per evitar d’anar buscant manualment la pàgina on volem arri-

bar. Per exemple, si entrem al lloc web d’IKEA a Gran Bretanya

www.ikea.co.uk (Ikea help center), trobem l’Anna. Aquest assistent virtual

ens portarà a la informació que volem trobar. Provem, per exemple, de pre-

guntar-li per les butaques o els llits. Ho podem fer escrivint simplement els

mots armchair o bed; o, si volem ser més elegants, I’m looking for... arm-

chairs [o bed].

5. En el web www.sitepal.com ens podrem construir un verbot (robot verbal o

agent virtual) que, com en l’exercici anterior, reprodueix un text determinat

per explicar amb veu els serveis que oferim des de la nostra pàgina web. Hi

ha una demostració gratuïta a Text To Speech / Try it (a Talk To Me) basada

1.3 9/6/05 12:34 Página 75


en síntesi de la veu: el verbot ens repeteix verbalment el text que escrivim.

Hi podem fer tota mena de proves gràfiques (canvis d’aspecte, d’indumentà-

ria, etc.).

6. Basat en la tecnologia de Sitepal, trobem el verbot que empra l’empresa

L’Oréal per oferir consells als joves sobre salut cosmètica

lorealparisusa.com/skincare/purezone/home.asp?directlink=info. Ens ofe-

reix la possibilitat de triar alguna de les preguntes més freqüents que ens

apareixen en els desplegables. Tot seguit ens van apareixent per escrit les

frases de resposta, les quals simultàniament va llegint en veu el robot

verbal.

Traducció automatitzada

Internet ha fet inajornable l’impuls dels programes que permetin la traducció auto-

matitzada dels missatges dels internautes pertanyents a diferents comunitats lin-

güístiques.

Abans hem dit que l’accessibilitat total tindrà lloc quan les tecnologies de reconei-

xement de la parla, la síntesi de la veu i la traducció automàtica siguin un mateix

recurs tecnològic. La traducció en línia està força desenvolupada sols en els textos

escrits; per això, a hores d’ara la traducció en línia es fa bàsicament entre textos

escrits principalment, perquè ofereixen unes mínimes garanties de comprensió. Els

productes actuals (Altavista, Freetranslation, Systran, Worldlingo, Gist, Promt,

Reverso, Systran, Worldlingo, etc.) compleixen la funcionalitat de fer comprensible la

informació d’una pàgina web, d’un correu electrònic o de qualsevol document que

puguem trobar a la Xarxa.

L’evolució d’aquestes eines de comunicació que converteixen (tradueixen) de text

a text farà possible que en un futur no gaire llunyà hi hagi al mercat productes i pla-

taformes que tradueixin a temps real també de veu a text, de text a veu i, finalment,

de veu a veu. Els instruments que hi ha actualment disponibles, en què intervingui la

veu, estan limitats, com hem vist, a àmbits temàtics concrets: turisme, compra en

una botiga d’un ram determinat, etc. Ara bé, comencen a aparèixer aplicacions que

marquen aquesta evolució futura.

76

1.3 9/6/05 12:34 Página 76


Els textos en general es poden traduir automatitzadament de dues maneres:

> Traducció en línia. Portals web especialitzats en traducció, que permeten tra-

duir textos en línia per mitjà del motor de traducció resident al servidor (host).

• Comprendium www.comprendium.es per traduir entre més de vint parelles

de llengües (sentits de la traducció), amb una notable presència del cas-

tellà i del català.

• InterNOSTRUM i AutomaticTrans per a castellà-català o català-castellà

www.internostrum.com, www.automatictrans.es.

• Altavista per a anglès-castellà i altres babelfish.altavista.com.

• Portals que agrupen serveis de traducció en línia (com Altavista, etc.)

www.foreignword.com, www.traducegratis.com.

> Traducció amb programari instal·lable. Programes que cal instal·lar localment

en un servidor d’una xarxa local o en un ordinador (client).

• AutomaticTrans www.automatictrans.es, Comprendium

www.comprendium.es...

• Un programa útil per contextualitzar la traducció en línia és Babylon

www.babylon.com, que conté lèxics de suport en castellà i en català. Té

una versió de prova gratuïta per a unes quantes setmanes.

• Per a altres llengües, per exemple www.winbabel.com.

E X E R C I C I S

Traducció automatitzada

1. Agafem un paràgraf en castellà d’una pàgina web qualsevol i la traduïm al

català per mitjà dels recursos següents:

• www.internostrum.com

• www.comprendium.es

2. Ara fem el mateix amb la pàgina web en català www.gencat.net/justicia: la

traduïm al castellà de manera automatitzada des de l’InterNOSTRUM

www.internostrum.com i des de Comprendium www.comprendium.es. ¡La

qualitat de la traducció és força acceptable! Comprovem les dues versions

traduïdes.

1.3 9/6/05 12:34 Página 77


3. Agafem un paràgraf en castellà d’una pàgina web qualsevol i la traduïm a

l’anglès per mitjà dels següents portals i webs amb eines de traducció en

línia.

• www.foreignword.com/es

• www.traducegratis.com

• babelfish.altavista.com

• www.google.com/language_tools?hl=es

• terra.reverso.net/portada2.asp

• traductor.finanzas.com

4. Quan tenim un text traduït automàticament, convé revisar-ne la qualitat. Per

exemple, Ya.com ofereix un servei de correcció en línia de textos en castellà,

anglès, francès, alemany, etc. Accedim-hi (corrector.ya.com) i fem la prova

amb un text en castellà.

5. Per entendre com funciona el mòdul d’anàlisi mor fològica (parser) dels

sistemes de traducció automàtica, accedirem ara a la pàgina web del

Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP)

www.talp.upc.es/TALPCatala. En l’apartat Demos, cliquem a Analyzers for

unrestricted text. Un cop dins l’analitzador, triem el català com a llengua,

escrivim la/les frase/s que volem analitzar i cliquem tot seguit damunt el

botó Submit. Després, observarem el resultat de l’operació.

6. Cerquem les pàgines web següents i traduïm-les a la llengua que s'indica en

cada cas a partir de les eines dels exercicis 1 i 3.

> Govern d'Alemanya www.bundesregierung.de al francès

> Diari El Mundo www.elmundo.es al català

7. Traduïm al català el primer paràgraf en portuguès que trobarem a la pàgina web

www.cm-lisboa.pt. Podem fer servir el portal Altavista babelfish.altavista.com.

8. Ara traduirem a l'anglès el portal àrab de notícies Al-Jazeera www.aljazeera.net.

Usarem el traductor Ajeeb translate.sakhr.com/sakhr/elogin_ET.asp.

78

1.3 9/6/05 12:34 Página 78

79//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca

1.4. Futur de les einesde comunicació i cerca

Fins aquí hem repassat les característiques generals de les eines de comunicació

i cerca d’Internet. Amb aquests coneixements ja podem observar com aquests ins-

truments adopten funcionalitats els uns dels altres per acabar sent més competitius

i guanyar més quota de mercat.

Aquesta relació simbiòtica s’esdevé a totes les aplicacions de l’entorn Internet, per

exemple en la telefonia mòbil. Perquè, com ja hem dit, es tendeix cap a una Internet

d’accés mòbil.

La comunicació horitzontal entre les persones mitjançant Internet ha millorat mol-

tíssim gràcies a la conjunció de l’ordinador (les xarxes) i la telefonia. D’ara endavant,

la telefonia mòbil i la banda ampla ens portaran cap uns canvis encara més decisius

que els que han provocat els ordinadors i la Xarxa.

Els instruments tecnològics que originen aquests canvis tan ràpids són:

> L’ordinador.

> La telefonia mòbil. En el futur la telefonia fixa estarà copada per la veu IP i pels

serveis de banda ampla, mentre que la telefonia mòbil dominarà en la veu con-

vencional i els missatges.

> La telefonia per Internet (VoIP), és a dir, la telefonia que circula per Internet, com

la resta d’informació, per dades i a cost zero. Aquest recurs tecnològic (combi-

nat amb l’accés wifi) podria dificultar l’èxit del desplegament de la telefonia

mòbil de tercera generació 3G (UMTS).

> Les xarxes punt a punt (basades en la tècnica peer to peer o d’igual a igual) i

altres recursos que permeten col·laborar en projectes comuns (wiki, programari

de xarxa social o social networking, etc.).

> Els aparells que calculen la posició de l’usuari (el nord-americà GPS o l’europeu

Gal·lileu) i que estableixen relacions entre el lloc i determinats productes i ser-

veis. A tall d’exemple, apuntarem un aparell mòbil cap a la placa d’un carrer i

preguntarem on es troba el restaurant italià més a prop i quina opinió en tenen

les persones amb qui confiem. Ens respondrà un sistema de diàleg automàtic

amb qui interlocutarem la resta de detalls. Mentrestant, els serveis de localit-

zació per satèl·lit amb el GPS tenen ja múltiples usos. El més estès és l’aparell

GPS per a vehicles privats (en mapa o en pantalla senzilla), que és a la vegada

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 79

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca80

aparell de ràdio i reproductor de CD-ROM (Alpine www.alpine-europe.com,

Clarion www.clarion-eu.com/es, VDO Dayton www.vdodayton.com, Becker

Trafic Pro www.traffic-pro.com, TravelPilot de Blaupunkt www.blaupunkt.de).

> Les xarxes de banda ampla (línia d’abonat digital asimètrica ADSL, xarxa digital

de serveis integrats XDSI, satèl·lit, microones, wifi, PLC –power line communi-

cations– o accés a Internet pels cables de baixa tensió de la xarxa elèctrica).

D’una banda, entesa com a un problema de comunicació, de xarxa. De l’altra, per-

què continua pendent de resoldre’s el problema que es deriva de la falta d’inte-

gració en un mateix estàndard dels diferents sistemes de comunicació a què

solem tenir accés des de la llar, com a principal indret des d’on forgem la nostra

relació amb les persones i el medi. Ens referim als equips d’audiovisuals; la tele-

fonia fixa; els mecanismes de seguretat; Internet; el control a distància de la cale-

facció, del rec i dels electrodomèstics; el videoporter, i altres. Tots aquests siste-

mes parlen un llenguatge diferent. Estan obligats a entendre’s per mitjà d’un

estàndard comú. Representa el gran salt qualitatiu en la integració de tots aquests

sistemes i aplicacions per fer-nos la vida més còmode i amb més oportunitats.

E X E R C I C I S

Futur de les eines de comunicació i cerca

1. Entrem al web del grup automobilístic Opel. Tot i que hi podem accedir per la

pàgina espanyola, serà preferible fer-ho per www.opel.com, que és més esta-

ble. En el web ofereixen el servei Planificador de rutes per organitzar un viat-

ge per Europa dissenyant el camí que seguirem. Fem la prova introduint-hi la

nostra adreça (carrer, número, ciutat, estat), com la de partida, i la de Novi

Zagreb (a Zagreb, Croàcia), com la de destinació. Immediatament ens apareix

un mapa amb les carreteres que hauríem de seguir per arribar-hi, amb l’ex-

plicació molt detallada a sota mateix. La manera com s’exposa la informació

ens indica que al darrere d’aquest simulador hi ha un GPS que el va fornint

d’informació actualitzada, de rutes alternatives, etc., d’idèntica manera com

ens la subministraria un GPS instal·lat al nostre vehicle, per exemple.

2. Si disposem d’un aparell GPS en el nostre vehicle (per exemple, un Becker

Trafic Pro www.traffic-pro.com) i ens trobem en aquells moments a Barce-

lona ciutat, indiquem que ens porti al número 10 del carrer de Vitrària.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 80

81//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca

Comprovem que ens hi porta exactament amb un marge d’error de 5 a 10

metres a tot estirar.

En quin nucli específic de la ciutat està situat? Es tracta d’un «carrer restringit»?

Comparem la diferència entre els sistemes de localització per la xarxa de

telefonia mòbil GSM i els sistemes de localització per satèl·lit com el GPS o

el Gal·lileu. En els primers, la distància en la precisió de la localització oscil·la

aproximadament entre els 200 metres en zones urbanes i els 20 quilòmetres

en zones rurals. En els segons, aquesta distància és molt més precisa ja que

pot arribar a variar, a tot estirar, entre 5 i 10 metres.

3. Per als usuaris més teòrics. Analitzem com un ordinador portàtil o una PDA

(organitzador personal) fan servir la mateixa tecnologia mòbil (GPRS, UMTS)

per transmetre dades de la mateixa manera que ho fa un aparell de telefonia

mòbil basat en aquesta generació tecnològica. En paral·lel, observem com hi

ha també aparells de telefonia mòbil que es basen en la tecnologia wifi,

usada inicialment només per ordinadors. En els dos casos, els aparells (telè-

fon, PC o PDA) aprofiten els sistemes tecnològics de transmissió de dades

(GPRS, UMTS o wifi) per esdevenir eines més competitives.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 81

//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca82

1.5. Resum de les einesde comunicació i cerca

A. Eines per comunicar-nosB. Eines per compartir el que sabem i l’experiència (coneixement)C. Eines per fer que coneguin qui som i què fem (difusió)D. Eines per trobar informació i fer que ens trobinE. Eines per facilitar l’accessibilitat

A la majoria d’eines s’hi accedeix o bé per programari específic o bé per pàgina web

(l’opció més fàcil i accessible).

A. Eines per comunicar-nos

1. Formulari electrònic o digital. Eina bàsica de comunicació a Internet. És la inter-

fície que posa en contacte l’usuari visitant d’un web amb la persona o institució

que el gestiona.

2. Correu electrònic. És la forma de comunicació més estesa a Internet perquè és

un recurs simple i barat. Ha revolucionat la manera com ens comuniquem.

2.1. Per programari específic (Mozilla Thunderbird

www.softcatala.org/prog168.htm, etc.)

2.2. Per web. És el correu web o webmail, servei de correu que ofereixen

alguns portals de serveis (per ex. Hotmail www.hotmail.com, Gmail

gmail.google.com).

3. Missatgeria instantània. Missatges de correu immediats entre un grup tancat

d’usuaris. Molt apta per al treball en grup; quan els usuaris requereixen d’una

comunicació ubiqua per fer una cosa al moment i, en canvi, es troben dispersos

en diferents llocs. Hi ha també missatgeria instantània per a mòbils.

MSN Messenger de Microsoft messenger.msn.com. En el cas de l’MSN

Messenger, cal tenir correu web a Hotmail. Kopete kopete.kde.org és l’aplica-

ció de missatgeria instantània més coneguda per al sistema operatiu de codi

obert Linux.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 82

83//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca

4. Xat o tertúlia. Conversa a temps real entre usuaris que té lloc en una mateixa

interfície. És una eina amb finalitats més lúdiques: l’intercanvi d’opinions i con-

verses s’esdevé tots els participants alhora en una mateixa interfície.

Dues maneres d’accedir-hi.

4.1. Per programari específic (mIRC www.mirc.com)

4.2. Per web (per ex. Vilaweb xat.vilaweb.com)

5. Xarxes d’accés mòbil a Internet. Eines de molt futur perquè permeten l’accés

mòbil a la informació (a Internet). Segons les distàncies i els objectius de

cobertura, hi ha:

5.1. Telefonia mòbil: MoviLine, GSM (SMS i localització), GPRS i UMTS

(MMS). WAP i iMode. Sense límit de distància; arreu.

5.2. Xarxes Wimax (worlwide interoperability microwave acces). Són el futur en

comunicacions sense fils, entre 40 i 130 Mbps per canal. Sense obsta-

cles podran arribar a cobrir entre 3 i 10 kms (barris i ciutats senceres).

5.3. Xarxes sense fil wifi www.wi-fi.com. Accés a Internet per banda ampla

en un límit de 300 m, a l’exterior sense obstacles, i de 20 a 50 m dins

un edifici (amb obstacles).

5.4. Bluetooth. Connecta entre si aparells –CPU, impressora, mòbil, etc.–

per a intercanvi de fitxers d’informació més reduïts dins un radi de

10 m de distància.

5.5. Raigs infraroigs. Intercanvi d’informació, per exemple entre un telèfon

mòbil i una CPU, per a distàncies reduïdes (entre 1 i 3 m aprox.).

6. Videoconferència

Conversa amb veu i imatge. La manera més assequible d’aplicar-la és per càme-

ra web (webcam) en la missatgeria instantània. Així mateix, la teleconferència per

mitjà d’aparells de telefonia mòbil de 3a generació (UMTS). Aquesta eina és molt

rellevant ja que potencia l’accessibilitat mòbil amb imatge en moviment (vídeo).

B. Eines per compartir el que sabemi l’experiència (coneixement)

7. Fòrums. Fòrums oberts o restringits. Hi comença a haver participació de l’usuari

que penja el seu missatge en la pàgina web del fòrum o bé l’envia a un conjunt

de membres d’una llista tancada de correu electrònic, per opinar sobre una

determinada qüestió (sobre un tema plantejat o de temàtica lliure).

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 83


7.1. Fòrums web. S’hi accedeix per web i sense requisits –programa o

clau– previs. Per ex. els de Softcatalà www.softcatala.org/forum.

7.2. Grups de discussió (per ex. soc.culture.catalan o bé en castellà,

esp.humanidades.historia). Cal instal·lar un programa gestor de grups

de news o bé accedir-hi pel cercador Google groups.google.com.

7.3. Llistes de distribució. Per ex. les de RedIRIS www.rediris.es/list.

8. Programari de xarxa social

És l'eina de comunicació de més èxit darrerament. Serveix per generar una

xarxa, privada i compartida. Són cercles de confiança per compartir un conei-

xement determinat. Els més coneguts són Friendster www.fiendster.com, Tickle

web.tickle.com, Tribe www.tribe.net i Orkut www.orkut.com. En l’àmbit espa-

nyol, eConozco www.econozco.com. En el món dels negocis, l’aplicació més

usada és Linkedin www.linkedin.com.

C. Eines per fer que coneguin qui somi què fem (difusió)

9. Butlletí electrònic. És un dels instruments més eficaços per difondre qui som

i què fem. Al mateix temps, ens permet comunicar-nos bidireccionalment amb

els nostres usuaris.

9.1. Butlletí en general (en Word, PDF, etc.). El de la pàgina

www.rpte.net/euskotek (en PDF).

9.2. Butlletí en línia (newsletter) en HTML. S’envia per correu electrònic o

es penja al web. Per ex. e-Justícia, butlletí electrònic del Departament

de Justícia www.gencat.net/justicia/ejusticia, o el de l’Institut

Català de Tecnologia www.ictnet.es.

Per elaborar un butlletí electrònic de manera senzilla:

• Enviar un missatge de correu electrònic amb uns quants enllaços a

informació més aprofundida és una mena de newsletter senzilla.

• Des del navegador d’Internet, podem enviar directament el nostre web

fent Fitxer

> Envia pàgina per correu electrònic. L’estem enviant com si fos una

newsletter.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 84

85//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca

10. Bitàcola o weblog. Són eines que permeten, més que cap altra eina, que les

persones aportem el nostre coneixement més personal, més del nostre interior.

Les empreses n’estan intentant aprofitar el gran potencial. Actualment,

s’està convertint en un autèntic fenomen sociològic.

També s’anomenen weblog o blog, bloc, diari interactiu o ciberdiari. Són com dia-

ris en línia. Dues menes:

• Diari digital col·laboratiu que mostra les informacions que hi enviem

puntbarra.com,

• Diari digital de caire més personal www.catapings.com, www.ryze.com.

Les bitàcoles mòbils o moblogs permeten publicar i gestionar el weblog des de

l’aparell de telefonia mòbil www.busythumbs.com.

11. Wiki

En aquesta eina col·laborativa, l’usuari s’erigeix en administrador del web mateix,

l’edita directament. Per ex. l’enciclopèdia universal Wikipedia ca.wikipedia.org,

el TWiki twiki.org, etc. Juntament amb les bitàcoles i les xarxes socials són les

eines que estan agafant més força actualment.

D. Eines per trobar informaciói fer que ens trobin

12. Cercadors

12.1. Motor de cerca. Es basa en la cerca quantitativa. L’aranya o bot passa

més cops pels webs que tenen un page rank més elevat. Google

www.google.com n’és el paradigma.

12.2. Directori. Les pàgines es classifiquen en arbres o directoris amb cri-

teris qualitatius; la tria és humana. Dmoz dmoz.org és de codi obert;

es tracta d’un dels directoris més representatius.

E. Eines per facilitar l’accessibilitat

13. Eines relacionades amb el procés de conversió entre veu i text

13.1. Reconeixement de la veu RV (conversió veu-text). Dragon Naturally

Speaking d’Scan Soft spain.scansoft.com/naturallyspeaking i ViaVoice

www-4.ibm.com/software/speech.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 85


13.2. Síntesi de la veu SV (conversió text-veu). Sintetitzadors de la veu de

TALP de la UPC gps-tsc.upc.es/veu/research o de l’empresa ATLAS

www.verbio.com.

13.3. Sistema de diàleg automàtic (combinació RV + programa informà-

tic + SV). Per ex. el robot vir tual o verbot Maria (en català) a

www.artificial-solutions.com i també el servei aTTemps de previsió

meteorològica de la Generalitat de Catalunya tel. 807 01 20 12.

13.4. Traducció automatitzada en línia (conversió text-text, de moment).

Per ex. els portals Comprendium www.comprendium.es, Internostrum

www.internostrum.com o AutomaticTrans www.automatictrans.es.

13.5. En el futur, conversió veu-veu en la traducció en línia. Llavors l’acces-

sibilitat serà plena.

1.4 - 1.5 9/6/05 12:38 Página 86

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 87

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 88

l Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la

Generalitat de Catalunya, en la seva Guia de gestió de la innovació afir-

ma: «El procés d'innovació fa referència a totes aquelles tasques rela-

cionades a fer coses noves (innovació de producte) i amb fer les coses de manera

diferent per augmentar el valor dels productes (redefinició dels processos operatius)».

Podem definir la innovació com la capacitat de convertir el coneixement de les per-

sones i organitzacions en un recurs que els fa ser més competitius. O també com la

capacitat de transformar els avenços científics i tecnològics (informació i coneixe-

ment) en uns resultats i en un catàleg de serveis i productes que tindran més o menys

incidència en el mercat. Per a l’existència de la innovació i el seu desenvolupament i

implantació, hi ha quatre elements imprescindibles: les xarxes de sistemes educatius

i de professionals, els models empresarials i les polítiques de les administracions

públiques.

Les tecnologies de la informació i Internet tenen una relació directa en aquesta

evolució de les persones, institucions i societats cap a la innovació. Aquestes tecno-

logies incideixen en els processos d’intercanvi d’informació de les organitzacions,

tant internament (intercanvi cap a dins) com externament (cap a fora), i aporten més

proximitat amb el client, més velocitat en la resposta i un funcionament en xarxa que

resultarà decisiu per a la gestió del coneixement, entès com el capital intel·lectual de

les persones i de les organitzacions.

En aquest mateix sentit, la informació és un recurs bàsic en l’activitat econòmica

dels serveis i ocupa un lloc cada cop més preeminent en la industrial. Si, aleshores,

la millora de l’activitat econòmica depèn de les tecnologies de la informació i

d’Internet, podem també convenir que la capacitat d’innovar estarà vinculada en bona

manera amb un ús estratègic d’aquestes tecnologies.

Compte, però, que el discurs de la innovació corre el risc de ser percebut com el

que va tenir lloc al voltant de la qualitat uns quants anys enrere, quan se’n parlava

com si fos l’objectiu determinant de l’empresa. Amb el pas del temps, les empreses

han assimilat que per ser competitives s’han de basar en la qualitat; però que també

n’hi ha que són força competitives i no els ha calgut imbricar la qualitat en el seu pro-

cés productiu. Ara ens trobem que, amb la innovació, podria succeir el mateix.

La definició més acceptada d’innovació tecnològica de productes i serveis té dues

vessants:

> Canvis en el producte o en el servei (o en el procés de fabricació o elaboració,

o bé en l’acte de venda o de prestació) que el client o usuari (el mercat, la ciu-

tadania) identifica com a nous i els accepta.

89//innovació_a_internet

E

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 89

//innovació_a_internet

> Canvis en el servei que el client intern (personal de l’empresa o funcionaris de

l’Administració) percep com una millora (estalvi de temps o de recursos, celeri-

tat, més participació, transparència, motivació, etc.).

Hem de tenir molt present aquí que sols podrem desplegar tecnologies si abans

l’organització ha revisat els processos operatius vigents. D’aquesta manera, garanti-

rem que no estem automatitzant processos no actuals, ineficients o que no requerei-

xin que s’hi innovi. I és que, segons com, hi ha qui creu molt erròniament que les tec-

nologies de la informació són la solució a tots els problemes, fins i tot per solucionar

aquells processos que no funcionen d’entrada o que són ineficaços.

En fi, una empresa és innovadora quan se li reconeix la capacitat per imaginar solu-

cions –tecnològiques o no– que no se solen aplicar en el medi territorial on està ubi-

cada. Perquè, és clar, no oblidem la dimensió local en la venda/prestació de produc-

tes/serveis per Internet: comprem al supermercat en línia proper a casa i sol·licitem

certificats d’empadronament al nostre municipi, per posar uns exemples.

La innovació, al nostre entendre, ocupa un lloc destacat entre els quatre requisits

necessaris per avançar cap a la societat de la informació:

1. Infraestructures. Xarxes de telecomunicacions, maquinari, programari, proto-

cols, televisió interactiva, Internet (eines de comunicació i cerca, però també,

com veurem, eines híbrides com els mòbils multimèdia, el DVD, etc.), xarxes de

localització per satèl·lit, etc.

2. Persones. Capacitació de les persones, en la seva dimensió laboral, social i

personal, en la comunicació multimèdia, multisuport i multilingüe, sense distin-

ció de grup d’edat, condició social o procedència.

3. Organitzacions públiques. Obertes des de tots els punts de vista (transparència,

participació, debat, síntesi i consens), que superin les excuses legals i de frac-

tura digital i que afrontin els problemes essencials: l’immobilisme institucional,

els interessos particulars i partidistes, el pànic de donar la veu al ciutadà i el

desconeixement de força responsables polítics i directius de les tecnologies de

la informació, d’Internet i de l’ús estratègic i intel·ligent que en podrien fer.

4. Innovació. Entesa com els canvis a la feina, societat (local, regional, nacional,

internacional) i àmbit personal que aporten beneficis ja siguin econòmics,

socials o personals. Alhora, com una eina fonamental en la motivació de les per-

sones i en la productivitat de les organitzacions.

90

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 90

91//innovació_a_internet/introducció

2.1. IntroduccióEn l’economia hi ha una diferència creixent entre, d’una banda, el valor addicional

que es produeix a partir del coneixement i la tecnologia i, de l’altra, el que es genera

en la producció clàssica industrial basada en els baixos costos (recursos humans i

físics) i en la poca protecció social i mediambiental.

La producció industrial tradicional perd sentit en zones de producció amb costos

elevats com és la nostra. La difusió de les tecnologies, la millor capacitació de les

persones i l’aplicació de tècniques gerencials avançades han canviat l’estructura d’o-

cupació del nostre país, en detriment de l’activitat industrial i a favor del sector dels

serveis i de l’alta tecnologia.

Dins el sector serveis, n’hi ha de diversos tipus segons el valor i la renda que generen:

> Serveis de molt valor i renda. El disseny, les consultories, les finances...

> Serveis comercials. Molt variats, alguns generen molt valor i altres, gens.

> Serveis personals. Poca qualificació, poc valor afegit i, en canvi, sovint amb

molta ocupació (bars, restauració, serveis d’hostaleria i turisme).

> Serveis públics. De gran utilitat social i d’una productivitat social que podria ser

alta segons com es prestin aquests serveis.

El nou desenvolupament econòmic s’haurà de basar en un sector privat i en un de

públic que tinguin una alta capacitat tecnològica i d’innovació.

D’una banda, l’Administració, que és la principal proveïdora de serveis. Fent-ne un

ús estratègic, l’Administració podria induir les empreses perquè fossin més competi-

tives i eficaces, i millorar, així, l’economia. També, envers al ciutadà, perquè el pot

capacitar per a la seva futura orientació professional i perquè faci un ús qualitatiu dels

serveis que li presta (per exemple, acostumar-lo a usar serveis digitals en línia amb

un alt valor afegit).

De l’altra, el sector privat haurà d’impulsar nous serveis amb capacitat i valor addi-

cionals que generin riquesa suficient per finançar els serveis públics, que, ben orien-

tats, seran també una abundant font d’ocupació.

A finals de la passada década, el sector privat va dipositar uns expectatives exa-

gerades en els projectes de negoci generats en l’entorn de les tecnologies de la infor-

mació i d’Internet (que, al seu torn, van coincidir amb l’arribada de l’euro i l’efecte

2000). Aquestes expectatives van ser excessives i van acabar orientant la tecnologia

exclusivament cap a la reducció de costos (seguretat, subministrament i suport d’in-

fraestructures), perquè, probablement, no havien assumit el valor que les tecnologies

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 91

//innovació_a_internet/introducció

de la informació aporten al negoci. I no és que la tecnologia no sigui capaç de gene-

rar valor, sinó més aviat que resulta difícil capturar-lo. ¿És que és impossible fer

diners amb Internet? No, no és impossible, però s’ha de deixar clar que la Xarxa és

només un espai per fer negocis i que el futur d’Internet no serà precisament de les

activitats econòmiques pures. Amb tot, Internet, com la resta de tecnologies de la

informació, ha de buscar aplicacions en l’economia real, en projectes que serveixin

per a alguna cosa. L’objectiu d’un negoci no és pròpiament vendre, sinó ser eficaç

(obtenir beneficis), i, a la vegada, aprofitar el capital intel·lectual (el coneixement) dels

seus treballadors i ser capaç de gestionar el canvi continu en què des de ja fa un cert

temps està sempre immersa l’activitat econòmica.

Internet no és ni tan sols un mitjà –com poden ser la ràdio o la televisió– sinó un lloc

de trobada. La publicitat, amb els termes en què està plantejada ara com ara, no acaba

de trobar el seu lloc a Internet i no li quedarà cap més remei que personalitzar el seu

missatge. Internet és el lloc per fer coincidir l’oferta i la demanda, però no per desple-

gar-hi la publicitat idènticament com en els mitjans de comunicació. A tall d’exemple fun-

ciona més un anunci classificat que digui «Busquem editor i dissenyador de webs en

entorns Macromedia», o l’activitat subhastadora en algun portal, més que no pas baners

o cibertires ni que siguin ben llampants. Per tant, hi insistim, Internet no serveix sim-

plement per anar de compres, sinó per generar múltiples i imaginatives activitats.

A l’hora de comprar i consumir, fixem-nos en el canvi en alguns hàbits de consum

que ha provocat Internet. D’entrada, el ciutadà ja té tendència a informar-se per

Internet quan un bé puja més de 250 euros. En els béns digitalitzables i alguns altres

de menor dimensió, Internet significa uns preus més baixos, com és el cas dels bit-

llets d’avió, compra de programari o d’algunes publicacions. En canvi, en les compres

de productes més grans que després han de ser traslladats al client o en aquelles

altres compres impregnades de relació social (anar amb família o amics a comprar

roba, per exemple), Internet no aporta avantatges significatius més enllà de poder-se

informar i comparar.

De mica en mica, però, aquestes empreses usuàries de tecnologia van prenent

decisions cada cop més basades en la variable qualitat que no pas en el preu, com

fins ara.

Un cop superada l’època de les exagerades expectatives inicials de les puntcom

(amb la creació de negocis exclusius per a Internet), les empreses han començat a

assumir Internet com una eina de gestió corporativa i un canal de vendes operatiu les

24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, els 30 dies del mes i els 365 dies de l’any.

En un sentit completament diferent, en l’Administració pública es produeix una

altra situació. El concepte d’e-government (o Administració electrònica) va prenent

força per la necessitat d’augmentar la transparència i l’eficàcia de l’Administració.

92

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 92

93//innovació_a_internet/introducció

Estratègicament, les tecnologies de la informació –amb Internet al capdavant– per-

meten avançar en aquesta línia. El ciutadà exigeix de l’Administració que li ofereixi uns

serveis millors, més qualitatius, que li resolguin les seves necessitats i que siguin

fàcils d’emprar.

El cas específic d’Irlanda

Irlanda és un dels països que més bé ha superat el daltabaix de la crisi industrial

esdevinguda sobre el 1980. Ha adoptat un model de creixement cap a la indústria

d’alt valor afegit, com són la nanotecnologia (ciència i tecnologia que estudien l’ob-

tenció i manipulació de material i dispositius de dimensió inferior a la micra), la bio-

tecnologia (tecnologia que incideix en l’agrobiologia, en la salut humana i animal i en

el medi ambient) i la medicina. En aquest procés de reconversió la universitat ha estat

fonamental. L’objectiu era des del primer moment cercar capital intel·lectual a partir

d’un teixit universitari qualificat. La indústria basada en coneixement afegit –és a dir,

en la innovació– és més difícil que es deslocalitzi, que se’n vagi d’on està ubicada. I

aquesta és la principal diferència respecte a la indústria manufacturera.

Per fomentar aquesta interacció entre la universitat i el món empresarial, el govern

irlandès va decidir apostar fort per les universitats invertint-hi molts recursos i diners.

Han dut a terme accions com:

> Caça dels millors científics del món acadèmic per portar-los a Irlanda. L’objectiu

és millorar la investigació amb projectes que tinguin un impacte comercial.

> Implicació de la universitat en el llançament de les futures start-ups o noves

empreses. Per exemple, el Trinity College adquireix participacions de les com-

panyies que es creen. A més, els lloga un espai dins la universitat a un cost molt

baix. Per acabar-ho de reblar, els professors universitaris figuren en el consell

d’administració d’aquestes noves empreses, combinant aquesta dedicació, al

mateix temps, amb l’activitat acadèmica i docent.

¿Quines circumstàncies han fet decidir les empreses com Dell, Microsoft, Intel,

Adobe, Nortel Networks, Google i Overture per ubicar-se a Irlanda? Segons el repor-

tatge que publicava La Vanguardia el 22 de febrer de 2004 en el suplement «Dinero»,

poden ser les següents:

> Absència de tràmits burocràtics. Un sol organisme, l’Agència Irlandesa per al

Desenvolupament (IDA) gestiona l’alta de les empreses que s’instal·len a Irlanda.

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 93

//innovació_a_internet/introducció

> Impostos molt baixos. El de les societats és del 12,5%, acceptat per la Unió

Europea per compensar Irlanda per la seva situació llunyana. Si les empreses

inverteixen en tecnologia i desenvolupament, obtenen rebaixes en l’impost de

persones físiques.

> Bon nivell del capital humà. El 38% de la població és menor de 25 anys; això fa

que l’Estat inverteixi més en educació que en plans de pensions. Després de

Finlàndia, Irlanda té el sistema educatiu més competitiu del món. El resultat: el

65% dels estudiants irlandesos acaba la formació amb un títol universitari. Amb

22 o 23 anys els joves irlandesos estan molt formats, amb una mentalitat ober-

ta i internacional si ho comparem, per exemple, amb Alemanya, on els profes-

sionals entren al mercat laboral al voltant dels 28 anys. Aquest tret és definitiu

a l’hora de convèncer les empreses estrangeres per quedar-se a Irlanda, ja que

hi trobaran personal molt qualificat.

94

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 94

95//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes

2.2. Innovació en els productes.Evolució de les eines decomunicació i cerca d’Internet

Mitjançant Internet, s’innoven majoritàriament serveis. Té la seva lògica, ja que la

Xarxa facilita fer més canvis en els processos de gestió i de prestació de serveis. Per

exemple, l’ús que d’Internet fa l’empresa de confecció Zara, com veurem en l’apartat

«2.5 Casos d’innovació de serveis per Internet», li serveix per innovar en la gestió inter-

na del servei de venda de les seves peces de roba, per més que el client el que veu és

un producte que es ven i que sempre està a punt. O en els casos de Ryanair i de Mango,

als quals també ens referirem en el mateix apartat 2.5: tot i que el que s’adquireix és

un producte, el que s’innoven són serveis, pels quals el client es beneficia d'un millor

preu en reduir intermediaris o, si no és així, d’un servei més còmode i qualificat.

Al mateix temps, com veurem, fins i tot en les transaccions de productes per

Internet, ens hi haurem de referir des del seu vessant de millora en el servei de la

venda que es realitza. En algun altre exemple, que no tractarem en l’apartat de ser-

veis, s’innova el producte i, a la vegada, serveix per oferir un servei determinat per

Internet. És el cas de l’empresa eSense Systems, que va idear ensumadors per a la

indústria alimentària i mediambiental. Uns nassos electrònics, que, mitjançant

Internet, remotament, permeten controlar la qualitat dels processos de fabricació

industrial. De passada, en un sentit més irònic, aquests ensumadors digitals haurien

ajudat a superar el cas tòpic de crisi del comerç electrònic que se sol citar en els esde-

veniments internàutics: ¡Internet no és un canal gaire apte per a la venda de perfums

perquè no es poden olorar!

A més d’aquests nassos no humans que oloren, arriben altres productes nous, que

són fills de la tecnologia i de la ciència: reproductors de música en format MP3 amb fun-

cionalitats cada cop més definides, diaris reciclables amb tinta digital, locutors verbals

virtuals, teulades de plàstic de material conductor que cobreixen terrats i capten llum

solar i la converteixen en electricitat, braçalets amb identificadors per radiofreqüència

per controlar infants, gent gran o persones sota mesures restrictives de llibertat, etc.

Un cop feta aquesta observació inicial, en aquest apartat centrarem la innovació

de productes solament en l’evolució de les eines de comunicació, cerca i accessibili-

tat d’Internet. Precisament perquè el nostre mètode es basa a conèixer com més

millor quines són les eines que es desenvolupen al voltant de la Xarxa.

Si tenim en compte quines són les eines de comunicació, cerca i accessibilitat que

recull el llibre:

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 95

//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes

Comunicació> Correu electrònic> Telefonia mòbil> Missatgeria instantània (text, àudio i vídeo)> Xat > Videoconferència> Fòrum (fòrum web, grup de discussió, llista de distribució)> Newsletter (o butlletins electrònics en altres formats)> Bitàcola (weblog o blog)> Wiki> Programari de xarxa social (social networking)

Cerca i accessibilitat> Motors de cerca i directoris> Reconeixement de la veu (veu-text)> Síntesi de la veu (text-veu)> Sistemes de diàleg automàtic (veu-text + programa informàtic + text-veu)> Traducció automatitzada principalment (de moment, text-text)

Aquestes eines evolucionen prenent les funcionalitats (propietats) que tenen més exit

les unes de les altres. Així, per exemple, si creuem les propietats d’algunes eines amb

la telefonia mòbil, obtindrem altres eines que estan capitalitzant actualment el món de

la comunicació a Internet. Optem per la telefonia mòbil perquè és sabut que el futur

d’Internet és accedir-hi des de dispositius mòbils, per resoldre les necessitats de la gent

en qualsevol hora i en qualsevol lloc.

96

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 96

97//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes

Ara fem el mateix creuament de funcionalitats de la tecnologia de la veu i la resta

d’eines de comunicació i cerca

E X E R C I C I

Evolució de les eines de comunicació i cerca

En el nostre aparell de telefonia mòbil, accedim a les opcions que ens ofereix

l’agenda o la llista de números de telèfon i persones que tinguem enregistrats

(varia segons el model i l’empresa). Si l’aparell la porta incorporada, podrem fer

operativa l’opció de marcació per veu (al costat de marcació abreujada, etc.) gra-

vant amb la nostra veu el nom de la persona a qui associarem el número de telè-

fon que s’ha d’activar en l’operació. Aquesta operació, que és ben senzilla, ens

estalviarà de marcar –ni que sigui abreujadament– el número del nostre interlo-

cutor amb qui hem de contactar sovint. Fet i fet, el servei és un bon exemple de

com evolucionen les eines de comunicació, cerca i accessibilitat: creuant les

funcionalitats de les unes amb les altres, en aquest cas, la telefonia mòbil,

d’una banda, i la tecnologia de la veu, de l’altra.

2 - 2.1 - 2.2 9/6/05 12:42 Página 97

//innovació_a_internet/innovació_en_els_serveis98

2.3. Innovació en els serveisAquest llibre reflexiona sobre la innovació de serveis per Internet i les tecnologies

de la informació. Igual com fan altres obres, defugim expressament l’eufemisme

noves tecnologies per les raons següents:

> Mediàticament s’usa per invocar una pretesa excel·lència o bé per marcar

distàncies entre la situació d’una empresa, persona o altra (sector, etc.) en rela-

ció amb d’altres millor posicionats eventualment.

> També s’utilitza per destacar una certa sofisticació i una implantació costosa de

les tecnologies de la informació.

> La denominació noves tecnologies acaba expressant certes frustracions. Per

tant, no resulta gens eficaç d’usar.

Precisament, tots aquests prejudicis i invocacions incertes em serveixen per insis-

tir en el discurs d’aquest apartat. Les tecnologies de la informació cada vegada es

tornen més accesibles i assequibles per a un públic majoritari. Fins no fa gaire el cost

tecnològic era el principal obstacle per innovar, per inventar. Ara els requeriments

s’estan invertint: la tecnologia és més barata, es controlen més les aplicacions; i, en

canvi, el que puja de valor és la capacitat de generar idees innovadores (¡però, de

moment, pensar és una activitat gratuita!). Així, doncs, deixem de parlar de noves tec-

nologies i referim-nos-hi amb la denominació que ens hi apropi més: en aquest cas,

Internet (com a principal tecnologia de la informació).

Tornant a la innovació, ja hem dit que probablement és la millor recepta perquè les

organitzacions aconsegueixin avantatges competitius. El fet de concebre-la com una

pràctica constant de tots els nostres actes és un exercici excel·lent. El mercat, però,

tendeix a reequilibrar-se permanentment. La competència contraresta els avantatges

de què disposa una empresa (o una institució) en un moment donat gràcies a la seva

capacitat o la seva posició geográfica.

La solució és innovar sistemàticament en aquells aspectes en què puguin marcar

la diferència respecte de la competència directa de les altres organitzacions; si són

empreses, en tant que entitats que persegueixen lògicament la rendibilitat i el guany

econòmic, i, si es tracta d’administracions, com a institucions que volen obtenir, per

l’acceptació de la ciutadania, un guany social.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 98

99//innovació_a_internet/innovació_en_els_serveis

Segons la consultora nord-americana Arthur D. Litte, per tenir una mentalitat inno-

vadora, cal estimular:

> Un clima favorable

> La investigació d’idees noves

> El desenvolupament de les idees

> La recompensa dels innovadors

Ara bé, la innovació no és un recurs temporal. Més aviat es tracta d’un procés

constant de millora; és a dir, l’activitat creativa ha de ser una activitat diària. Les orga-

nitzacions amb més futur són les que entenguin que la capacitat d’innovar forma part

de si mateixes, i no és pas un acte voluntari de les persones que en formen part.

Hi ha hagut nombrosos intents de modelitzar la innovació, des de les idees bàsi-

ques de Schumpeter fins a molts autors dels nostres dies (Bianchi, Bhide...). Els

autors coincidiexen a afirmar que la innovació és una acció iterativa, plena d’interre-

lacions, que dóna lloc a molts models teòrics, que no tractarem en aquest llibre. Així

mateix, afirmen que hi ha qualitats personals que afavoreixen la creativitat per inno-

var (autonomia, assumpció de riscos, originalitat, disposició) i que altres formes poc

convencionals de reflexionar serveixen per alimentar el pensament creatiu (intuïció,

organització, readaptació, aprenentatge, generació d’idees). Tot plegat, ho tractarem

més extensament en el proper apartat.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 99

//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet100

2.4. Mètode per innovar serveisper Internet

L’objectiu del llibre és trobar unes pautes d’utilització d’Internet per dissenyar i pro-

duir nous serveis, ja sigui perquè es gestionen o es presten de manera diferent als

existents o bé, les dues característiques alhora, perquè són totalment nous.

Cal plantejar aquesta metodologia amb molta claredat i no s’ha de centrar en altres

plantejaments –complementaris, com no podria ser altrament– com les estratègies

immediates de reducció de costos, diversificació o diferenciació, seguretat, etc.

Doncs, bé, en aquest apartat proposem un mètode senzill i eficaç perquè tothom pugui

innovar: a l’empresa, a la societat i, fins i tot, en el seu àmbit més personal. Aquesta sim-

plicitat en la formulació fa que sigui accessible a tota mena de públics, tal com hem insis-

tit en l’apartat anterior. Està ideat per a aquells que creiem que la innovació no és una

capacitat exclusiva de l’àmbit industrial o de serveis de les empreses, sinó que la facul-

tat de generar idees noves ha de ser present fins a l’últim racó de la nostra societat.

Pel que fa específicament als serveis, partim de la idea bàsica que tenen lloc dife-

rents etapes entre l’arribada d’Internet i el seu desenvolupament madur. En l’estadi ini-

cial, les empreses, administracions i organitzacions diverses van decidir abocar-hi la

informació de què disposaven: el seu catàleg de productes, serveis o objectius propi del

món presencial. Si hi ha formularis a l’abast del visitant/usuari, són només descarre-

gables i prou: cal emplenar-los a mà i presentar-los físicament. És l’estadi informatiu.

En l’estadi intermedi, organitzacions i persones comencen a interactuar. Es

col·loquen bústies de correu als llocs web perquè el visitant pugui aportar suggeri-

ments, idees o queixes. Els formularis són ja emplenables en pantalla, tot i que s’han

de continuar portant presencialment o, com a molt, s’adjunten en un missatge de

correu electrònic. Hi ha una interacció encara limitada:

> S’hi inclouen eines de cerca.

> Formularis del servidor (host form) per descarregar.

> Bústies de correu electrònic per al personal.

> Enllaços a altres webs relacionats.

Aquest estadi se sol anomenar interactiu.

En l’estadi madur de la internetització, persones i organitzacions transaccionen

sense limitacions: compra de productes i prestació de serveis en línia. En aquest

estadi transaccional els tràmits són complets: s’inicien i finalitzen en línia. El titular i

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 100

101//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet

el personal del web concentren la seva activitat en aquest canal de comunicació. Els

formularis són interactius completament perquè automatitzen tota mena de tràmits.

Aquesta automatització comporta que els processos s’hagin de redissenyar. Els flu-

xos de treball de les organitzacions canvien per adaptar-se a l’acció a través dels

canals d’entorn web. Característiques d’aquest estadi:

> El web és un canal d’accés més dins un sistema multicanal.

> L’usuari s’autogestiona els formularis (a client i no a host) i altres aplicacions.

> Serveis administratius típics (impostos, multes, permisos) ja migrats en aques-

ta fase.

> Hi ha organitzacions que aquí regulen les comandes i sol·licituds de material

com si es tractés ja d’avançar-se a l’e-procurement (abaratiment de preus per

unió d’organitzacions).

> Aquest estadi és l’objectiu de les organitzacions a Internet, i poder facilitar així

la provisió de serveis shared o compartits.

En l’evolució d’aquest darrer estadi, les organitzacions entren en el que alguns

autors en diuen estadi transformatiu, en què rumien com redissenyar el workflow (pro-

cessos, fluxos de treball) a partir de l’èxit a Internet i en l’ús de les tecnologies de la

informació. En aquest estadi, les institucions s’organitzen internament i adapten la

seva cultura a aquesta prestació de serveis en línia. Això és, canvien radicalment.

Mètode

El mètode per innovar serveis gràcies a Internet consisteix a determinar les

següents característiques de cada nou servei en forma de fitxa.

Classificació del servei segons la tipologia que exposa el mètode/CONCEPTE

DEL SERVEI

1. Nom del servei innovat. És la denominació per la qual es coneix el servei.

2. URL. L’adreça del web on trobarem el servei.

3. Eina de comunicació i cerca usada. De les explicades en la primera part.

4. ¿Quina part s’innova?

Gestió ¿Hi ha canvi en els processos d’elaboració o de prestació interna?

Prestació ¿Hi ha canvi en els processos de prestació del servei?

Tot el servei ¿O bé el servei no existia abans, no es prestava presencialment?

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 101


5. ¿Quin tipus de servei és?

Informatiu. La informació és unidireccional, del prestador a l’usuari i prou.

Interactiu. La informació és bidireccional, hi ha interactivitat prestador-usuari.

6. Funcionalitat del servei innovat. Propietat del servei innovat en línia per Internet.

La formulació metodològica és, doncs, ben simple. D’una banda, dominarem les

funcionalitats (propietats) del servei innovable en línia (funcionalitats que marquen la

diferència respecte al món presencial: simulació, comercialització, accés mòbil, com-

partició de coneixement...), com les podem classificar (¿és un servei informatiu o inte-

ractiu?, ¿s’innova la gestió, la prestació o tot el servei?) i el servei innovat se cir-

cumscriu a l’àmbit públic, social o privat. De l’altra, només ens caldrà saber en quina

de les eines de comunicació i cerca, exposades en la primera part del llibre, es basarà

el nou servei.

Com hem vist fins ara, aquest mètode per generar serveis nous es basa en els tres

conceptes bàsics de servei, tecnologia i funcionalitat. Però seria un gran error ignorar

que, en la innovació, el valor emocional de l’usuari és sovint més alt que el funcional.

Un dels elements clau per poder ser una organització innovadora i alhora competitiva

és el reposicionament constant de la marca (el branding o construcció de la marca).

La marca no és ni un logotip, ni un eslògan; sinó la promesa al client-usuari-ciutadà

que l’organització està obligada a complir. És un actiu de gran valor que s’ha de saber

gestionar estratègicament en equip.

La competència pot copiar fàcilment les parts funcional i tecnològica dels serveis

(o productes). En la globalització del mercat, els productes i els serveis són funcio-

nalment semblants i l’usuari els acaba escollint emocionalment. Per això, l’organitza-

ció ha de ser innovadora en R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació), però

també en branding. El servei nou ha de ser col·lectivament revestit i complementat

amb un vincle emocional per a l’usuari. Abans la innovació era un acte particular i

esporàdic. Ara ha esdevingut un requisit indestriable a la cultura de l’organització: és

indispensable perquè pugui subsistir i avançar.

El mercat està farcit d’ofertes per al consumidor. L’obligació de les organitzacions

en general –empreses, entitats, administracions– és ocupar en cada instant un lloc

rellevant en el rànquing de preferències de l’usuari i del ciutadà: és a dir, captar la

seva atenció cap als productes i els serveis que li ofereixen. ¿Com aconseguir-ho?

Generant innovacions en equip que siguin transcendents per a l’usuari, seguint les

pautes següents.

1. Observar detingudament els comportaments de l’usuari per identificar oportuni-

tats d’innovació i creixement de les marques pròpies.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 102


2. Transformar l’oportunitat en idea. Les idees es generen o bé espontàniament,

amb l’aplicació de tècniques com la pluja d’idees o braimstorming, o pel segui-

ment de pautes metodològiques com la que proposem en aquest llibre: servei-

tecnologia-funcionalitat. Entremig ens poden ser d’utilitat altres sistemes: la tèc-

nica nominal de grup (més ordenada que la pluja d’idees, amb votació de les

propostes), el joc de l’alternança (combinant sessions en grup i reflexió indivi-

dual, per comprovar que és més productiu que el simple braimstorming) o les

tècniques per fomentar la creativitat que proposa el psicòleg nord-americà

Robert Epstein:

• Capturar les idees en els llocs més insospitats. Cal portar paper i llapis,

una PDA...

• Ampliar coneixements. La formació en diverses disciplines fomenta la

innovació. Com diu aquest psicòleg «almenys un cop l’any, convé inscriu-

re’s en alguna acadèmia per iniciar-se en l’última cosa per la qual un s’in-

teressaria en la vida».

• Fixar-se reptes. Imaginar situacions difícils en què no estarem a l’alçada,

perquè la frustració ben utilitzada pot ser una bona font de creativitat.

També ens serveix plantejar problemes sense solució, per exemple «tenim

24 hores per eliminar les transaccions en paper de la nostra organització,

¿com ens ho farem?».

• Envoltar-se d’estímuls. I canviar-los periòdicament. Un objecte damunt la

taula, un quadre a la paret, una imatge a l’ordinador. Els estímuls fan que

es generin idees per la lluita de les conductes d’un mateix.

En qualsevol cas, la innovació sempre és un treball en equip. La idea nova s’ha

d’acabar recolzant sòlidament en tota l’organització.

3. Per això, és fonamental la fase d’experimentació. Totes les innovacions que han

reeixit han passat un sistema de prova i error.

4. Finalment, els directius de les organitzacions innovadores han de ser valents i

apostar i arriscar per les idees i les noves formes de fer, a més de dotar-les dels

recursos financers i humans necessaris.

Resum de les funcionalitatsdels serveis innovats

Comencem fent una aproximació a la que seria una classificació de les funcionali-

tats (propietats) dels serveis que implantem en línia, a Internet. És a dir, les funcio-

nalitats que compleixen els nostres serveis a la Xarxa i que determinen la diferència

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 103


respecte als actes físics i presencials. Els exemples s’han buscat majoritàriament que

fossin propers al nostre àmbit, per palesar que la innovació amara tot el nostre

entorn. Alguns d’aquests exemples es tractaran més detalladament en les fitxes de

l’apartat següent «2.5 Casos d’innovació de serveis per Internet».

Així mateix, recordem que els serveis que apareixen per exemplificar les funciona-

litats poden ser informatius (la informació en el servei circula de manera unidireccio-

nal) o interactius (bidireccionalment) i que, al mateix temps, es poden circumscriure

en el sector públic, social o privat.

1. En general

> Prestació en línia. Formulari HTML per demanar informació sobre l’accés a

Internet per PLC www.endesa.es/Portal/es/contacte/Powerline.htm.

> Seguiment del tràmit o de l’acció. Formulari per seguir la sol·licitud d’una sub-

venció a la Generalitat Valenciana

www.cop.gva.es/valen/arquitec/consultas/f_estadosubvpnc.htm.

2. En la gestió del servei

> Disminució del temps per fer una tasca. El cas pràctic que exposarem és Zara

www.zara.com.

> Estalvi de desplaçaments en el territori. En el servei de grua de l’Ajuntament de

Barcelona www.bcn.es, tramesa de foto per PDA (GPRS) del cotxe mal aparcat.

> Treball en xarxa. Aplicació de la missatgeria immediata per a feines d’execució

al moment o per disgregació d’un mateix equip professional en diferents espais

físics, per ex. messenger.msn.com.

> En general, supressió o reducció de les parts del procés que no generen valor.

Posem d’exemple el cas pràctic de Pannon www.pannon.es.

3. En la prestació

3.1. Organització – persona

3.1.1. Informació. Versió digital d’El Periódico www.elperiodico.es. La consulta

virtual de l’Institut Valencià d’Infertilitat www.ivi.es/primeravisita.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 104


3.1.2. Comercialització

• D’un producte. Barrabés www.barrabes.com, Ryan Air www.ryanair.com.

• D’un servei. Servei de fotografia de codi de barres de llibre

www.neom.com, eDreams www.edreams.com.

• Combinació del canal web amb un altre canal físic. Servei Telentrades

www.telentrada.com.

• Autoservei d’un usuari. Compra www.capraboacasa.com, comparació preus

i productes es.kelkoo.com.

3.1.3. Simulació

• Cost dinerari. Hipoteques www.bancsabadell.es, impostos aoberta.terrassa.org,

cost d’una traducció www.traduit.com, cost de llum i gas www.cne.es.

• Rutes. Planificació de viatges www.opel.com, ruta amb TMB www.tmb.net.

• Proves de nivell. Aula Virtual de l’Institut Cervantes ave.cervantes.es/#prueba.

3.1.4. Explotació dels recursos multimèdia. Guia QDQ www.qdq.com. O bé la

combinació d’uns recursos amb els altres; per exemple, els resultats a

Qdq.com es complementem amb la informació del por tal immobiliari

Idealista www.idealista.com.


• Informació a l’usuari perquè pugui prendre decisions. Cercador de noms

de Justícia www.gencat.net/justicia.

• Exteriorització d’informació que abans era interna. Base de dades d’afec-

tacions del Servei Català de Trànsit www.gencat.net/transit/marcit.htm,

Línia Oberta de La Caixa www.lacaixa.com.

• Accés mòbil a la informació. Control telemèdic per telefonia mòbil, accés

per wifi a web www.e-cassa.com, SMS per comunicar estat del temps,

pagament de serveis pel mòbil a www.ebay.com per www.paypal.com.

• Telefonia IP. Voz Telecom www.voztele.com, Skype www.skype.com.

• Accés integrat a diversos serveis en una sola interfície. SiempreEnCasa

www.eneo.com.

• Combinació de diversos suports en l’accés mòbil a la informació. Tramesa

de missatges de text SMS des de pàgines web www.tecnopolis.net/Gratis/

o des de cabines.

• Localització per mòbil (GSM). RACC www.racc.es/localizacion, també

altres professionals (pizzes, comercials, inspectors).

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 105


• Control telemèdic de pacients. Assistència en línia per a diabètics

www.carpediem-salud.com.

• Atenció al client per tecnologia de la veu. Robot verbal

www.artificial-solutions.com.

• Accés de les persones amb minusvalideses per la tecnologia de la veu.

Reconeixement de la veu per a persones cegues i síntesi de la veu per a

persones sordes TALP de la UPC gps-tsc.upc.es/veu, www.loquendo.com,

www.tid.es.

• Accés als serveis d’Internet per tecnologia de la veu. Accés, navegació i

tria d’informació i productes: IT Deusto www.itdeusto.com, Google

labs1.google.com/gvs.html.

• Traducció automatitzada. Conversió de text a text www.comprendium.es.

• Cerca precisa d’una informació. Relacionat amb el web semàntic: ítems

més intel·ligibles per a les màquines.

3.1.6. Compartició de coneixement

• Motivació de l’usuari. Comunicació i informació a l’usuari, concursos amb

premis o sense (Premi d’Internet de la Junta de Castella i Lleó

www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/cf/dgtt/tkContent?idContent=497).

• Comunicació d’un servei. Per exemple, per newsletter www.emascaro.com.

• Elaboració conjunta de projectes. Wikipedia elaborada per wiki ca.wikipedia.org.

• Intercanvi d’informació i recursos. Celíacs www.clubthermomix.com, compra-

dors d’habitatges www.nuevosvecinos.com, multes www.multas.org, venda de

pisos sense intermediaris www.idealista.com, freeware www.softonic.com.

• Intercanvi d’experiències. Experts que assessoren www.todoexpertos.com

i Club Infonomia www.infonomia.com/club.

• Aprofitament de recursos. Web del Torricó www.altorricon.org per accedir

per wifi al node d’ADSL a Almacelles.

• Aprofitament de recursos combinant servei físic amb servei en línia.

Bookcrossing www.bookcrossing.com.

• Serveis relacionals. Mipasado.com www.mipasado.com.

• Noves formes d’organització social. Programari de xarxa social

www.friendster.com, aplicacions com BSCW www.bscw.de/index_en.html,

el portal MeetUp.com www.meetup.com per organitzar trobades presen-

cials amb projectes afins a una idea.

• Noves formes de participació democràtica. El portal www.candidato2004.net

per fer preguntes als candidats a la presidència del Govern espanyol.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 106


• Participació de l’usuari en projectes associatius. Estímul del voluntariat

a Barcelona www.bcn.es/volxbcn.

• Col·laboració amb fins humanitaris. Trasllat de nens amb càncer en jets

privats www.corpangelnetwork.org.

• Participació de l’usuari combinant canal web i altres. Comentari de foto

en el programa “Els viatgers de la Gran Anaconda”, de Catalunya Ràdio,

gràcies al canal web www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm.

• Formació de l’usuari. EVIU formació en línia (e-learning) d’anglès per a uni-

versitaris www.eviu.com.

• Capacitació de l’usuari. Escola del consumidor d’Eroski

escuelas.consumer.es/web/es.

• Acreditació dels coneixements de l’usuari. Curs i prova per a acreditació

europea ECDL de la Fundació UAB i l’Ajuntament de Barcelona

oaid.uab.es/infoecdl.

• Orientació professional de l’usuari. Borsa de treball en línia municipal

www.sabadelltreball.net, web d’assessorament sobre 500 nous oficis a

www.bcn.es/porta22.

3.2. Organització – organització

> Serveis per a les organitzacions. La Finestreta Única Empresarial Virtual www.vue.es

de l’Administració General de l’Estat.

> Informació per a les organitzacions. Plecs de clàusules de l’Ajuntament d’Igualada

www.aj-igualada.net.

> Mercats web (marketplaces). Relació amb proveïdors i licitadors: Agroplace

www.agroplace.com.

> Externalització de processos a empresa externa perquè siguin eficaços.

> Promoció de l’activitat econòmica. Promoció del barri 22@bcn infopime.bcn.es,

l’INCAVI www.gencat.net/darp/incavi.htm fomenta el vi de denominació.

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 107


E X E R C I C I

Innovar serveis per Internet

Proposem innovar un servei del nostre àmbit professional de l’Administració,

tant si es tracta d’un servei nou en la seva totalitat com si solament innovem la

gestió o la prestació d’un servei dels ja existents. Aquesta innovació resultarà

de combinar els dos coneixements que hem estudiat en aquest manual:

• Les eines de comunicació i cerca

• Les funcionalitats dels serveis implantables a Internet

Per a cada servei que proposem, emprarem una fitxa com la que segueix.

Nom del servei: Àmbit del servei:

Eina de comunicació i cerca amb la qual innovarem el servei

Formulari HTML Correu electrònic Missatgeria instantània(eina principal de comunicació i cerca)

Telefonia mòbil Xarxa sense fils (wifi, Bluetooth) Xat

Videoconferència Llista de distribució (o de correu) Fòrum web

Newsletter (butlletí en línia) Bitàcola (o weblog) Wiki

Programari de xarxa social Cercador Tecnologia de la veu(social network)

Sistema de diàleg automàtic Agent virtual Traducció automatitzada(robot verbal o verbot)

Quina part s’innova del servei?

Tot (ex. el Cercador de noms del web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunyawww.gencat.net/justicia)

La prestació (ex. SMS per comunicar l’estat del trànsit o termini de subvencions, servei informatiu)

(ex. SMS pel qual el ciutadà comunica a l’Administració una incidència de la via pública, servei interactiu)

La gestió (ex. El servei de grua municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Es tramet foto per PDA del cotxe mal aparcat i a la Central decideixen si s’enduen el cotxe. Abans ho feia laPolicia Municipal o la grua directament.)

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 108


Tipus de servei que innovem

Informatiu

Informació en general: Informació al mòbil de l’usuari (ex. SMS temps)

Publicació d’informació que abans era interna (ex. base de dades d’afectacions de la viapública del Servei Català de Trànsit)

Interactiu

Prestació/Gestió del servei pel mòbil. Hi ha comunicació de l’usuari (ex. compra del’abonament peatge per accedir al centre de la ciutat de Londres) / (ex. El servei de gruamunicipal de l’Ajuntament de Barcelona)

Comunicació d’un servei

Newsletter Bitàcola o weblog Llista de distribució (o de correu)

Accessibilitat als serveis

Tecnologia de la veu Agent virtual (robot verbal o verbot)

Compartició del coneixement entre els usuaris (ex. banc de bones pràctiques, resumd’assistència a jornades, etc.)

Fòrum Wiki Newsletter Bitàcola o weblog

Seguiment d’un tràmit

Simulació d’un servei (ex. cost de l’IBI en un portal d’un ajuntament)

Comercialització d’un servei (ex. lloguer de les aules de l’EAPC)

Motivació del ciutadà i de l’empleat

Treball públic del ciutadà Participació sols amb idees Participació amb premi

Treball conjunt dels empleats (ex. ús laboral de la missatgeria instantània perquè el personal no és en un únic lloc)

Altres:

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 109

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 110

2.5. Casos d’innovació de serveis per Internet

En aquest apartat destacarem l’anàlisi d’unes quantes idees i serveis nous. No és

un recull exhaustiu. La intenció és solament il·lustrar amb exemples reals el mètode

per innovar serveis exposat en l’apartat anterior, sent conscients que deixarem d’es-

mentar –involuntàriament– un conjunt d’exemples tan bons com els que farem servir

o, fins i tot, segurament millors.

A més de les dades de l’encapçalament mencionades en l’apartat anterior, cada

fitxa consta d’una breu explicació del servei. Aquesta explicació s’acompanya amb la

imatge del web o de l’aplicació (o altre recurs) corresponent vinculat amb el cas con-

cret d’innovació.

//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet 111

2.3 - 2.4 - 2.5 9/6/05 12:50 Página 111

//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet112

1. Innovació en general/ Prestació en línia (sector públic)/ ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

1. Nom del servei innovat: Portal del ciutadà (Administració pública en línia)

2. URL: www.gencat.net / www.aeat.es / www.cat365.net /

www.administracion.es / www.state.tx.us

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia, correu electrònic

4. ¿Quina part s’innova? Gestió Prestació Tot el servei

5. ¿Quin tipus de servei és? Informatiu Interactiu

6. Funcionalitat del servei innovat: Prestació en línia

Els portals d’Administració electrònica (e-Government) eviten als ciutadans que

s’hagin de desplaçar a les oficines de l’Administració per fer-hi tota mena de tràmits,

amb el consegüent estalvi de temps. Al seu torn, l’Administració també optimitza

temps i diners perquè ha col·locat en línia els seus processos interns, pas impres-

cindible per poder prestar serveis digitals al ciutadà.

En són exemples destacats el web de la Generalitat de Catalunya www.gencat.net,

el web de l’Ajuntament de Barcelona en línia www.bcn.es, els webs de diversos muni-

cipis com ara www.sabadell.net, el portal de l’Administració General de l’Estat

www.ciudadano.es o, per posar alguns exemples no tan propers el de l’Estat alemany

de Baden-Württemberg www.service-bw.de i el de Texas (EUA) Texasonline

www.state.tx.us, que ofereix fer tràmits bàsics tan importants com renovar-se el car-

net de conduir.

A Catalunya, l’Administració Oberta www.cat365.net esdevé un cercador dels ser-

veis en línia que ofereixen les administracions catalanes. Inclou el mòdul TRAM per a

l’Administració local, és a dir, com una sindicació dels tràmits més comuns per ajun-

taments, sense requeriments de maquinari i programari específics.

Dins l’Administració central, destaca l’Agència Tributària www.agenciatributaria.es

o www.aeat.es, la qual ha desevolupat per Internet un sistema de pagament que per-

met autoritzar el càrrec a compte de diverses taxes. Combina el canal web amb el

telefònic –número 902 33 55 33– per resoldre dubtes sobre informació tributària en

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 112

113//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet

general. Pel que fa a la declaració de la renda, ara també fins i tot permet l’ús de

l’SMS per confirmar l’esborrany de la declaració de renda i també, si dóna dret a devo-

lució i si s’ha donat d’alta prèviament al servei, per a la notificació del dia en què té

lloc la transferència.

Un altre exemple rellevant és la plataforma digital e-Catalunya, que és un espai vir-

tual complementari al portal www.gencat.net amb aplicacions de codi lliure i serveis

adreçats als col·lectius professionals i associatius.

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 113


2. Innovació en la gestió (sector privat)/DISMINUCIÓ DE TEMPS

1. Nom del servei innovat: Gestió del disseny i de les comandes de roba de moda

per Internet

2. URL: www.zara.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Dispositiu mòbil (PDA); formulari en línia



6. Funcionalitat del servei innovat: Disminució de temps (i estalvi de parts del pro-

cés que no generen valor)

Molt probablement un ús intel·ligent de diverses tecnologies de la informació i

Internet ha influït decisivament perquè Inditex, l’empresa mare de Zara, generi grans

beneficis econòmics. El nucli bàsic del servei és complementar el disseny amb la

posada immediata del producte en el punt de venda.

Zara disposa d’una col·lecció fixa per temporada, que representa el 25% de la pro-

ducció. La resta són prendes oportunistes que depenen del gust del públic i de les

fluctuacions de la moda. Aquesta fabricació sobre comanda és el que diferencia Zara

dels seus competidors, la sueca H&M i la nord-americana GAP.

Els responsables de les més de 500 botigues de Zara fan arribar diàriament per

PDA les seves comandes als dos centres logístics d’Indetex a Arteixo (la Corunya) i a

Saragossa, que processen la informació en un ordinador central juntament amb els

informes de vendes de més de 1.100 botigues de la resta de marques del grup

(Massimo Dutti, Pull&Bear, Stradivarius i Bershka, entre les més conegudes). Inditex

dissenya les peces i les posa a les tendes del grup en dues setmanes per mitjà de

les tecnologies de la informació i, concretament, Internet.

A partir d’aquesta informació, els dissenyadors decideixen ràpidament. Els patrons

es digitalitzen i es passen als ordinadors de les fàbriques de tall i després als tallers

externs de costura (possiblement, segons els entesos que han estudiat el cas, un

dels elements més fluixos de tot el procés per les condicions dels treballadors sub-

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 114


contractats). En una setmana les prendes tornen als centres logístics per passar un

darrer control làser per detectar imperfeccions.

L’empresa controla tot el procés de fabricació i distribució, a diferència dels seus

competidors. Per a Inditex, la comunicació via Internet és molt útil per al business to

business amb els seus proveïdors externs (Portugal, Turquia i països asiàtics) i per-

què tot –des de les etiquetes fins als penjadors– ho tenen estandarditzat. Estan con-

nectats entre si per mitjà d’una extranet, una web acotada a diverses organitzacions.

Disposa d’un cercador Zara, que és l’eina de control d’imatges de prendes i teixits

que permet informar-se al moment dels elements: talla, color, composició i preu.

En aquest sentit, els rellotges Swatch, les sabatilles Nike i Zara formen part de les

marques que han aconseguit canviar enormement els hàbits del consumidor perquè

segueixi una moda més canviant. De la mateixa manera, posem per cas, gràcies a l’ús

de les tecnologies i Internet, també els fabricants de cotxes acabaran canviant de

model cada tres mesos en comptes de cada dos anys. Deixaran de ser un mitjà de

transport per esdevenir un signe d’identitat.

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 115


2. Innovació en la gestió (sector públic, social o privat)/TREBALL EN XARXA

1. Nom del servei innovat: Treball en xarxa mitjançant la missatgeria instantània

2. URL: messenger.msn.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Missatgeria instantània



6. Funcionalitat del servei innovat: Treball en xarxa

L’eina de comunicació de la missatgeria instantània ens facilita la comunicació

immediata amb els nostres interlocutors. En el cas que exposem, es tracta d’un equip

de professionals, distribuïts en diverses sales i edificis diferents. Treballen en l’àmbit

de la difusió en entorns web. Perquè es puguin vehicular els encàrrecs de publicació

al web i a la intranet de materials de tota índole, necessiten un instrument que els

permeti comunicar de manera síncrona qui es responsabilitza de cada encàrrec i si

haurà de menestar ajut en el procés. És l’única manera d’evitar repeticions i disfun-

cions per la tramesa duplicada o incompleta de materials o bé per l’obtenció d’infor-

mació en els diaris oficials. Contràriament, el correu electrònic o el telèfon presenten

inconvenients, com són la recepció no instantània del missatge i la possibilitat de tro-

bar les línies ocupades.

Així mateix, la missatgeria instantània és una eina molt apta per comunicar-se

també amb interlocutors externs a l’organització, com ara proveïdors, entitats vincu-

lades, etc.

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 116


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 117


2. Innovació en la gestió (sector privat)/ ESTALVI EN LES PARTS DEL PROCÉSQUE NO GENEREN VALOR

1. Nom del servei innovat: Digitalització del procés de facturació de Pannon

2. URL: www.pannon.es

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia (bases de dades)



6. Funcionalitat del servei innovat: Supressió o reducció de les parts del procés

que no generen valor

Pannon és una empresa de Mataró (Maresme. Barcelona) que va sol·licitar un ajut

econòmic al CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la

Generalitat de Catalunya) per digitalitzar i millorar el circuit de facturació de l’empre-

sa. Infonomia.com recull el cas com una millor pràctica per a la innovació.

Aquesta empresa fabrica màquines per serigrafiar i estampar roba. Zara, Adidas o

Mango figuren entre els seus clients més coneguts.

L’objectiu del projecte de millora va ser evitar la sobredespesa que comportava el

sistema de facturació tradicional. I això, no tan sols pel suport físic (paper), sinó

sobretot pel cost dels fluxos de treballadors i recursos que hi participen.

Es van revisar i racionalitzar circuits per interrelacionar millor les variables: coman-

da, magatzem, albarà i factura. Els avantatges es van evidenciar de seguida: simplifi-

cació del flux, provisió única d’informació, estalvi de recursos, etc. A més, els pro-

cessos es van acabar integrant de ple amb els restants fluxos de comptabilitat de

l’empresa.

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 118


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 119

//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet

3.1.1. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/INFORMACIÓ

1. Nom del servei innovat: Primera visita virtual de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI)

2. URL: www.ivi.es/primeravisita

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia



6. Funcionalitat del servei innovat: Informació a l’usuari perquè pugui prendre

decisions

Mitjançant la tramesa d’un detallat formulari digital al consultori en línia de

l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), els usuaris poden plantejar una consulta sobre el

seu cas d’esterilitat/infertilitat. Amb l’estudi de les dades aportades, l’especialista

de l’equip de l’IVI li retornarà una valoració personalitzada i, sempre que pugui, l’opi-

nió sobre el tractament que hauria de seguir.

El servei està dissenyat per a dos públics potencials. Primerament, per a persones

que resideixen lluny de les ciutats on hi ha ubicats els centres IVI. I, en segon lloc,

també per a les persones que volen tenir una primera orientació abans de prendre la

decisió de posar-se en tractament.

120

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 120


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 121


3.1.2. Innovació en la prestació i gestió/ Relació organització-persona (sector privat)/Comercialització/ D’UN PRODUCTE (ROBA)

1. Nom del servei innovat: Venda de roba de moda per Internet

2. URL: www.mangoshop.com




6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un producte

Mango sí que ven per Internet, com ho fan altres empreses com Adolfo Domínguez

www.adolfo-dominguez.com o Women Secret www.dommo.com. Altres botigues de

venda exclusiva via Internet van fracassar: Boo.com o Zoza.com.

Per mitjà de la marca Mangoshop, ven uns 450 models en el seu lloc web. Ofereix

dues temporades amb quatre col·leccions anuals tardor-hivern i primavera-estiu, i

renovacions constants.

Disposa d’una passarel·la que permet veure les desfilades de models per estil,

prenda, color, preu. Curiosament el rànquing de compra de prendes per Mangoshop

no coincideixen amb les de les botigues físiques de Mango. El client, quan compra

roba en línia, sembla que fa la compra de manera més objectiva ja que pot llegir tota

la informació sobre la prenda (per exemple, composició o rentat).

Els avantatges de la venda de moda en línia són: comoditat en l’accés, suport de

coneixement de la marca i accions publicitàries complementàries; i, en un àmbit més

de gestió, reposició automàtica com a clau logística i control de costos fixos (de

moment, no es distribueix ni a Japó ni als EUA). Ha sabut solucionar el gran proble-

ma de la devolució: el client pot retornar la peça de roba en qualsevol de les seves

tendes, com ho va fer GAP, el major confeccionista del món, que ven també en línia

als Estats Units d’Amèrica.

122

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 122


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 123


3.1.2. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Comercialització/D’UN PRODUCTE (MATERIAL DE MUNTANYA)

1. Nom del servei innovat: Venda de material de muntanya Barrabés.com

2. URL: www.barrabes.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia; newsletter; fòrum




Des del poble del Pirineu aragonès de Benasque, de poc més de 900 habitants, la

casa Barrabés ven per mitjà del seu lloc web www.barrabes.com articles de munta-

nya a tot el món. A més d’esquís, a la seva botiga virtual es poden trobar primeres

marques de productes relacionats amb la muntanya, en general, i amb els esports de

muntanya, en particular. Com ara roba, sabates, utensilis com piolets o brúixoles, lli-

bres, òptica (ulleres), etc.

El servei nuclear –amb terminologia marquetiniana– és la venda dels articles men-

cionats, que s’enriqueix amb un seguit de serveis complementaris que reforcen la

venda com a finalitat central del portal: notícies, reportatges, fòrums, newsletter,

assessorament personalitzat individual i per a professionals (vinculats amb la mun-

tanya, com els treballs verticals, els rescats o la protecció civil).

El seu èxit internacional és tan gran que les empreses homòlogues nord-america-

nes li van arribar a declarar el boicot en el seu mercat pels bons preus rebaixats que

ofereixen al client respecte les grans botigues tradicionals del sector. Més enllà d’a-

quest èxit comercial, Barrabés ha esdevingut un centre divulgació de les tecnologies

de la informació i ha impulsat, per exemple, la creació del Parc Tecnològic Walqa

www.walqa.com, a Osca, centre d’excel·lència d’Internet que ofereix formació i desen-

volupament en tecnologies de la informació.

124

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 124


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 125


3.1.2. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Comercialització/D’UN PRODUCTE (BITLLET ELECTRÒNIC D’AEROLÍNIES)

1. Nom del servei innovat: Bitllet d’avió en línia de companyies de baix cost

2. URL: www.ryanair.com / www.easyjet.com / www.virgin-express.com /

www.hlx.com / www.airberlin.com / www.transavia.com





Aquestes companyies eliminen del cost total els serveis complementaris que

incloïen les companyies convencionals (begudes, menjar, premsa…) per oferir viat-

ges de baix cost en avió amb un 50% més barats de mitjana. En aquests viatges,

el bitllet físic no existeix, sols una còpia o el número de reserva; com tampoc no hi

ha una assignació de seient (qui arriba primer per embarcar té el lloc millor). El

divendres i el diumenge solen ser els dies més cars per viatjar amb aquesta moda-

litat; i és preferible reservar amb antelació perquè és més barat. A més, la com-

panyia irlandesa Ryanair, la número u en els vols de baix cost, fa servir aeroports

secundaris situats en poblacions mitjanes a uns 80 quilòmetres lluny de les grans

capitals.

De totes passades, la principal característica és que tramiten el bitllet solament

per mitjà d’Internet: les companyies mateixes desaconsellen la compra de bitllets

per telèfon. Aquest nou negoci de vols de baix cost canviarà la manera de viatjar de

tots els sectors socials, obre noves possibilitats a l’intercanvi entre cultures i al

fenomen de la segona residència, alhora que trenca l’estacionalitat del turisme per

distribuir-lo al llarg de l’any. Al capdavall, significa un fort revulsiu econòmic (es cal-

cula que es creen uns 1.000 llocs de treball indirectes per cada milió de passat-

gers) per potenciar el turisme i el sector immobiliari. Per aquesta raó, es considera

que el fet que Ryanair hagi escollit els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus-

126

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 126


Costa Daurada com a base d’operacions per al sud d’Europa és molt més que el

reflex d’una competència voraç entre les companyies d’aerolínies tradicionals i les

de baix cost.

Altres companyies aèries europees de baix cost són: les britàniques EasyJet i Virgin

Express, les alemanyes Hapag-Lloyd Express i Air Berlin, l’holandesa Transavia (filial

de KLM)...

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 127


3.1.2. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Comercialització/D’UN PRODUCTE (FOTOGRAFIA DIGITAL)

1. Nom del servei innovat: Tenda de fotografia digital d’El Corte Inglés

2. URL: https://fotografia.elcorteingles.es





Amb la intenció de dotar de nous serveis la seva àrea de comerç electrònic i adap-

tar-se a la demanda dels clients, El Corte Inglés disposa d’un centre integral de foto-

grafia a Internet.

Per accedir-hi, el client s’hi ha de donar d’alta prèviament. Un cop registrat, podrà

crear àlbums per compartir les seves fotografies amb altres persones. També podrà

fer comandes de les fotos en paper via Internet. El lliurament es fa en 10 dies. Si, a

més el client vol rebre-les a casa, la botiga li cobra unes despeses addicionals.

128

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 128


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 129


3.1.2. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Comercialització/D’UN SERVEI

1. Nom del servei innovat: Comprovació de preus i disponibilitat de llibres en línia

2. URL: www.neom.com / www.paperclick.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Telèfon mòbil (amb càmera de fotos digital)



6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un servei (tot i que també

es podria classificar per l’apartat Accessibilitat)

Aquest servei permet conèixer la disponibilitat i el preu d’un llibre ubiquament, des

de qualsevol lloc, per mitjà d’un telèfon mòbil que disposi de càmera de fotos digital.

Es tracta de fer una foto, amb el mòbil, del codi de barres del llibre que consultem

i enviar-la, des de la llibreria estant, al portal Amazon. Immediatament després,

Amazon comprova que el tingui disponible i a quin preu l’ofereix al web; aquesta

informació apareix a la pantalla del mòbil.

De retruc, en aquest servei ens presenta una nova funcionalitat que apareix diver-

sos cops en els casos d’innovació de serveis que presentem: la complementarietat

dels punts d’assistència presencial amb els serveis en línia.

Tot i que el servei ja es prestava en altres canals (web, etc.), la introducció de les

dades de l’ISBN es feia manualment. Amb el nou servei, s’automatitza –ho fa la foto–

i, per aquesta raó, hem considerat que s’innova tot el servei. El sistema PaperClick

s’aplica a altres béns (cotxes, pòsters, etc.) amb la mateixa idea de comparar preus

i condicions.

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 130


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 131


3.1.2. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic iprivat)/Comercialització/COMBINACIÓ DEL CANAL WEB AMB UNALTRE CANAL FÍSIC

1. Nom del servei innovat: Venda d’entrades de museus i d’espectacles en línia

2. URL: citybox.francebillet.com/panier.jsp / www.telentrada.com




6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització

Mitjançant aquest servei, es poden treure entrades per visitar les exposicions tem-

porals dels museus estatals francesos. El servei permet fins i tot triar –com si del

metge es tractés– dia i hora de la visita. Les entrades es poden rebre per correu pos-

tal o recollir-les a qualsevol centre FNAC, Carrefour, etc.

Així mateix, el servei de Telentrada permet obtenir entrada amb antelació per a

espectacles de música, art, teatre i cinema. Semblantment al servei telefònic o al

ServiCaixa, còmodament des de casa, l’usuari pot escollir els detalls de la compra de

l’entrada: seient, fila, funció, etc. En acabat, efectua el pagament en línia mitjançant

targeta.

132

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 132


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 133


3.1.3. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Simulació/COST DINERARI

1. Nom del servei innovat: Simulador d’hipoteques

2. URL: www.caixaterrassa.com / www.cne.es




6. Funcionalitat del servei innovat: Simulació

Les caixes d’estalvi, els bancs i les altres entitats financeres solen disposar, als

seus webs, d’aplicacions que simulen el cost (capital més interessos) que pot repre-

sentar la contractació d’una hipoteca, d’un pla de pensions o de qualsevol altre pro-

ducte que ofereixin. En el conjunt d’aplicacions i recursos interactius d’Internet, els

bancs i les caixes en són pioners: hi han apostat decididament. Per exemple, Caixa

de Terrassa www.caixaterrassa.com. Així mateix, hi ha ajuntaments que oferereixen

simuladors perquè el ciutadà pugui conèixer a l’avançada quant li toca pagar en con-

cepte de taxes d’escombraries, guals, etc.

En un altre exemple, la liberalització total del mercat energètic espanyol facilita el

transvasament de clients entre les empreses proveïdores de gas i electricitat. Per

aquesta raó, la Comissió Nacional d’Energia va posar durant un temps al seu web un

servei, destinat a ciutadans i pimes, de rastreig de les ofertes que fan les compan-

yies en els mercats liberalitzats d’electricitat i gas natural. La liberalització té efectes

des de l’1 de gener de 2003. D’aquesta manera els usuaris podien comprovar si el

canvi de companyia els sortia a compte.

Es tractava d’una eina de càlcul per estimar el preu mitjà del kWh de gas natural i

electricitat en còmput anual d’acord amb les tarifes vigents, i també per comparar

aquest preu amb les ofertes dels comercialitzadors que anaven apareixent. La com-

paració es feia entre les deu empreses que oferien aleshores aquests serveis a

Barcelona o a Madrid.

134

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 134


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 135


3.1.3. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Simulació/ RUTES

1. Nom del servei innovat: Planificador de rutes d’Opel per a viatges per carretera

2. URL: www.opel.es / www.opel.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia; GPS




En el web del grup automobilístic Opel (preferiblement www.opel.com, ja que és

més estable), ofereixen el servei Planificador de rutes per preparar un viatge per

Europa dissenyant la ruta que seguirem.

Solament cal introduir-hi la localització de partida (carrer, número, ciutat, estat) i la

de destinació (amb la mateixa tipologia de dades). Després de donar la conformitat

amb les dades introduïdes, ens retorna per resposta un mapa amb les carreteres que

hauríem de seguir per arribar a la nostra destinació. A sota mateix hi ha l’explicació

ben especificada. La manera com s’exposa la informació (carrer per carrer, carretera

per carretera...) ens indica que al darrere d’aquest simulador hi ha un GPS que el va

fornint d’informació actualitzada i detallada, de rutes alternatives, etc., d’idèntica

manera com ens la subministraria qualsevol GPS.

Encara que no és un servei de venda dels vehicles Opel, hi està relacionat molt

directament. El més important és que es tracta d’una idea de servei amb una gran

aportació de valor. La idea ha estat decisiva perquè el servei GPS ja existia; per

aquest nou servei sols ha calgut la solució tecnològica per publicar les dades al web.

Els usuaris, en canvi, el trobaran de moltíssima utilitat.

Altres planificadors són: www.viamichelin.com i callejero.paginasamarillas.es.

Totes aquestes guies de rutes en línia donen el mateix servei. Serà interessant també

comprovar les rutes d’un mateix recorregut que ens ofereixen cada una.

136

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 136


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 137


3.1.3. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Simulació/PROVA DE NIVELL DE CONEIXEMENTS

1. Nom del servei innovat: Prova de nivell d’espanyol a l’Aula Virtual de l’Institut

Cervantes

2. URL: ave.cervantes.es/#prueba





Per saber quin és el nostre nivell d’espanyol, podem fer la prova que trobarem a

l’Aula Virtual d’Espanyol de l’Institut Cervantes.

El resultat de la prova és de quatre nivells: inicial, intermedi, avançat o superior.

Aquest test és només indicatiu ja que els centres Cervantes disposen de les seves

pròpies proves de classificació per col·locar els examinands en el curs que reque-

reixin.

138

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 138


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 139


3.1.4. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Explotació dels recursos multimèdia/GUIA

1. Nom del servei innovat: Guia de carrers fotogràfica QDQ

2. URL: www.qdq.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia amb imatges



6. Funcionalitat del servei innovat: Explotació dels recursos multimèdia

La Guia QDQ ofereix la Guia de carrers fotogràfica (Callejero fotográfico). Cerques

un carrer i un número de les grans capitals i tot seguit el cercador t’ofereix la imatge

de la façana de l’habitatge buscat.

Aquest servei s’ha mancomunat amb diversos portals web de venda d’immobles

(Portae.com, Idealista.com, Comprarcasa.com), que posen en contacte venedors i

compradors particulars d’habitatges, i també agències immobiliàries. Quan es fa la

cerca de l’habitatge, apareix un enllaç Buscar immobles en aquesta zona.

140

Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 140


Fitxes 1 - 3.1.4 9/6/05 12:55 Página 141


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Accessibilitat/INFORMACIÓ A L’USUARI PERQUÈ PUGUI PRENDRE DECISIONS

1. Nom del servei innovat: Cercador de noms de persona del Departament de

Justícia de la Generalitat de Catalunya

2. URL: www.gencat.net/justicia




6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat i informació per a la presa de

decisions

El Cercador de noms permet consultar més de 2.000 noms en les seves versions cata-

lana i castellana amb variants familiars i col·loquials. Ofereix informació sobre els noms que

han estat admesos per resolució de la Direcció General de Registre i del Notariat (DGRN)

del Ministeri de Justícia, quan se li ha plantejat la validesa legal d’un nom per ser formes

hipocorístiques (escurçades, carinyoses...), fantasioses o altres que poden representar un

perjudici per a la persona. Així mateix, s’hi pot consultar la freqüència d’ús dels noms dels

nadons nascuts a Catalunya, informació facilitada per l’Institut d’Estadística de Catalunya,

i també informació de noms estrangers adaptats o equivalències de noms estrangers.

Amb el Cercador de noms, les persones que optin per les formes Toni, Àlex, Marisa,

Marisol, Nuri, Pep i Pepa, entre d’altres, poden saber que tenen força possibilitats que

aquestes variants siguin els seus noms oficials a efectes de Registre Civil.

Aquest servei té una gran acceptació. La idea és ben senzilla i el seu cost directe

ha estat de zero euros perquè el Departament de Justícia rep en paper les resolucions

de la DGRN. En canvi, el valor aportat és molt gran, ja que capacita els usuaris per-

què tinguin més coneixements sobre el tema i decideixin amb més criteri davant del

Registre Civil (podran argumentar la sol·licitud d’inscripció d’un nom sobre el qual la

DGRN ja ha decidit, etc.).

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 142


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 143


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/EXTERIORITZACIÓ D’INFORMACIÓ ABANS INTERNA

1. Nom del servei innovat: Línia Oberta de la Caixa de Pensions

2. URL: www.lacaixa.com




6. Funcionalitat del servei innovat: Exteriorització d’informació de l’organització

que abans era interna

La Caixa ofereix als seus clients la possibilitat de donar-los d’alta per operar des

del seu portal a Internet www.lacaixa.com. Aquest servei s’anomena Línia Oberta i per-

met fer: consultar el saldo, fer transferències, controlar els rebuts dels càrrecs en

aquell compte, etc. Amb aquest servei, la Caixa ha fet aflorar tota la informació de

què disposava abans internament. D’aquesta manera, amb la implicació del titular del

compte o llibreta en la seva gestió, la Caixa obté un bon estalvi sobre uns serveis que

ja donava presencialment.

A part de les operacions relacionades amb la gestió del compte o llibreta d’estal-

vi, des del web també es poden fer altres serveis complementaris, com ara consultar

el nombre de punts de regal que ha obtingut el titular, pel fet d’haver pagat determi-

nades compres amb targeta, o fins i tot recarregar el telèfon mòbil directament.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 144


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 145


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Accessibilitat/XARXES D’ACCÉS MÒBIL A INTERNET

1. Nom del servei innovat: Accés gratuït per wifi al web d’Ajuntament de

Barcelona

2. URL: www.bcn.es/sensefils / www.infoespai.org

3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxa wifi



6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat

Al wiki www.infoespai.org, hi ha InternetsenseFils, que és una iniciativa ciutadana

que té l’objectiu de muntar una xarxa cooperativa d’accés a Internet sense fils a tota

la ciutat de Barcelona.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona va tenir en funcionament els primers

punts de connexió sense fils públics a cada districte de la ciutat. La xarxa wifi Sense

Fils BCN, a més dels serveis del web municipal www.bcn.es, donava accés gratuït a

60 webs oficials des d’11 nodes.

Després d’un temps de funcionament modèlic, l’Ajuntament va decidir tancar-la

abans que ho fes la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). La CMT va con-

siderar que la xarxa no era «d’interès públic» i que feia la competència a les opera-

dores privades. Demanava a l’Ajuntament que es constituís en operadora i que el sis-

tema s’autofinancés sense diners públics. En canvi, va autoritzar el poble d’Arén

(Osca) perquè els alumnes es connectin des de casa seva a la intranet de l’escola

mitjançant una xarxa sense fils. La CMT considera que en aquest cas és «autopres-

tació» i no oferta al públic que pugui entrar en competència amb la de les operado-

res.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 146


El servei que oferia l’Ajuntament de Barcelona permetia sol·licitar un tràmit sense

haver de fer cues, consultar informació d’interès turístic, cercar un carrer a la guia de

la ciutat, conèixer les novetats de l’agenda cultural o enviar gratuïtament un missat-

ge des del correu electrònic ciutadà de l’Ajuntament.

S’hi accedia des d’aparells mòbils (assistents personals o PDA, ordinadors portà-

tils o qualsevol aparell que admetés la col·locació d’una targeta wifi PCMCIA), equi-

pats amb una petita antena. L’accés tenia lloc des de la freqüència 2,4 GHz oberta i

d’ús comú per a tothom, a través dels estàndards 802.11b i 802.11g, i amb una

velocitat de transmissió de dades d’11 Mbps.

Hi ha altres localitats de Catalunya que disposen d’una xarxa wifi com Cassà de la

Selva www.e-cassa.com.

L’experiència d’accés a Internet per wifi s’ha dut a terme a altres indrets del món,

sobretot en llocs públics com aeroports, hotels, universitats, cafès, etc. L’Escola

d’Administració Pública de Catalunya a Barcelona disposa d’accés wifi a l’edifici.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 147


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/XARXES D’ACCÉS MÒBIL A INTERNET

1. Nom del servei innovat: Ruta Movistar

2. URL: www.movistar.es

3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxa de telefonia mòbil; GPS




Telefónica ofereix el servei Ruta Movistar que converteix els seus telèfons mòbils

en navegadors geogràfics. El servei té una quota mensual, més un cost inicial per la

compra d’un aparell GPS exprés, d’uns 70 grams, que es connecta al mòbil per

Bluetooth. L’empresa sueca Wayfinder n’és el proveïdor tecnològic.

El servei mostra a la pantalla del telèfon el lloc exacte en què ens trobem i, si hem

definit ja la ruta, el telèfon ens dicta les instruccions per seguir-la amb molta exacti-

tud. Quan el telèfon obre el servei, es connecta als servidors geogràfics de la com-

panyia que envia per GPRS la cartografia del lloc.

Ho hem vist abans amb el planificador de rutes de la casa Opel o amb la de Via

Michelin. Es tracta d’evitar a l’usuari el cost elevat d’un aparell GPS i d’oferir-li, en

canvi, totes les prestacions del servei. I, en aquest cas, en el telèfon mòbil.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 148


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 149


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/TELEFONIA IP

1. Nom del servei innovat: Telefonia IP (pel protocol d’Internet) i telefonia P2P

(connexió directa entre individus, d’igual a igual)

2. URL: www.voztele.com / www.skype.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Telefonia IP; xarxa wifi




La telefonia IP per Internet o VoIP (Voice over Internet Protocol o protocol de veu

per mitjà d’Internet) funciona de manera semblant al correu electrònic i la resta de fit-

xers que es transmeten per Internet: digitalitza la veu i la transmet en paquets per

reconstruir-la quan arriba a destinació. La millora del parc informàtic i de les línia de

banda ampla fan que aquesta telefonia ofereixi una qualitat semblant a la de la tele-

fonia tradicional. Es comercialitzen com a serveis addicionals al telefònic tradicional,

que són personalitzables (cada membre de la família pot disposar d’un número propi)

i amb gran capacitat de reconnexió des de qualsevol xarxa d’accés de banda ampla.

En el futur la convergència entre VoIP i wifi donarà molts resultats.

Actualment hi ha tres serveis VoIP per escollir que comporten diferent comoditat

i cost:

a) La més senzilla. No cal l’ús d’un ordinador. La trucada és d’un telèfon comú a

un altre (també comú, és a dir, fix o cel·lular), però transmetent la veu en part

per Internet. El tràfic de dades està centralitzat per servidors centrals (per això,

els resulta car com a sistema expandir-se) i no funcionen quan hi ha connexions

amb tallafocs. A Estats Units, Net2Phone web.net2phone.com i Free World

Dialup www.freeworldialup.com ofereixen aquest servei. Per fer una trucada,

cal marcar dos números: el primer connecta a un servidor de la companyia i el

segon indica el número de l’interlocutor amb qui es vol parlar. El cost és entre

150

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 150


dos i tres cops –segons el país on es truqui– més barat que en la telefonia tra-

dicional.

b) La segona opció, que requereix banda ampla (cable o ADSL) i un adaptador

especial, és la que usen Vinage www.vinage.com o l’espanyola Voz Telecom

www.voztele.com. El sistema es basa en l’assignació d’un número de telèfon

local i en la transmissió de la veu en temps real a través de la xarxa de banda

ampla, independentment del lloc on ens trobem a l’hora de fer la trucada. L’alta

a aquesta telefonia inclou la majoria de serveis addicionals que les companyies

tradicionals cobren (trucades nacionals, identificador de trucada, missatgeria

vocal...). Les trucades internacionals poden sortir més barates que amb el sis-

tema de Net2Phone.

c) La tercera opció, com que aplica la tecnologia P2P (d’igual a igual), és gratuïta.

Aquesta és la punta de llança en la revolució de la telefonia envers les com-

panyies tradicionals, ja que s’ignora l’arquitectura de les empreses telefòniques

encara que se n’usi els cables pel sol fet de connectar-se a Internet. Aquesta

opció, que és la que usa Skype www.skype.com, requereix que l’usuari emissor

disposi d’un ordinador –o una agenda electrònica– i un programa específic, que

també ha de tenir instal·lat el receptor de la trucada.

Voz Telecom

L’operadora espanyola VozTelecom www.voztele.com ofereix un nou servei MiVoz.net

de telefonia IP, que fa servir la tecnologia Internet per enviar les trucades de veu. Les

trucades de veu es converteixen en paquets de dades que ocupen menys amplada de

banda que una connexió telefònica tradicional. Així, es poden enviar més trucades

simultànies i abaratir costos. Abans d’arribar a l’interlocutor, el missatge oral es torna

a codificar i es percep en temps real, sense que detecti cap diferència notable.

Aquest servei usa la connexió d’Internet de l’usuari només per rebre el missatge,

que després circula per les xarxes de les operadores tradicionals, amb les quals

VozTelecom té acords de connexió. D’aquesta manera, s’assoleix una qualitat de so

superior a les que ofereixen els sistemes de telefonia IP que empren exclusivament

Internet per arribar al destinatari. A més, aquest nou telèfon és molt fàcil d’usar.

Només cal un adaptador connectat al mòdem del cable o ADSL, al qual es connecten

els telèfons.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 151


Els avantatges de contractar aquest servei són: el cost (el cost mensual més els

costos de les trucades, que són la meitat dels més barats que hi ha actualment), les

trucades a altres abonats de MiVoz.net són sense cost i possibilitat de programar ser-

veis avançats (desviament de trucades a diversos números a l’hora i per un temps

determinat, filtre selectiu de trucades, multiconferència amb fins a cinc participants,

tramesa dels missatges de veu que rebi el telèfon al correu electrònic de l’usuari).

Skype

Skype és l’empresa de Janus Friis i Niklas Zennström, coinventors de Kazaa, un

dels programes més coneguts P2P per compartir peces musicals a Internet i que van

haver de diferenciar tecnològicament de Napster, ja que, com que centralitzava l’índex

d’intercanvi de fitxers, va ser tancat judicialment per iniciativa de les companyies dis-

cogràfiques. L’any 2002 van vendre l’exitós Kazaa i el març de 2003 van treure la pri-

mera versió d’Skype.

Per usar Skype, cal baixar-lo de www.skype.com i trobar interlocutors que facin

també el mateix. La instal·lació és senzilla i la interfície és molt semblant a la del pro-

grames de missatgeria instantània. Característiques d’Skype:

> El servei és gratuït perquè els usuaris participen en la conversa amb els seus

propis ordinadors. El programari P2P crea una xarxa en què els usuaris s’ajuden

els uns als altres per regular el tràfic de dades i emmagatzemar-les. Tanmateix,

hi ha la possibilitat que es cobrin alguns serveis com ara la bústia o les truca-

des de conferència. Hi ha també el servei de pagament SkypeOut, que permet

fer trucades des de l’ordinador a telèfons fixos i a mòbils.

> Com més creixi la xarxa d’interlocutors amb Skype, el sistema és més fiable per-

què evitar sobrecarregar possibles servidors centrals.

> Requereix Windows 2000 o XP i una línia de banda ampla perquè el so sigui

òptim. No implica inversió en infraestructura.

> La tecnologia P2P permet enviar dades des del moment mateix en què pots

enviar alguna cosa per Internet. Per això funciona fins i tot quan hi ha tallafocs

en la connexió de l’ordinador.

> Les comunicacions es xifren (garantia de seguretat i intimitat).

152

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 152


Friis i Zennström, amb Skype, intenten sacsejar un mercat de telefonia tradicional

amb uns preus excessius i una estructura massa centralitzada. Les grans companyies

ja han anunciat alguna mena de telefonia VoIP en el futur. La gent vol solucions en

telecomunicacions per comunicar-se també en l’àmbit personal. Per exemple, es pot

parlar amb Skype des d’un telèfon mòbil de 3G; el telèfon està esdevenint una apli-

cació més de programari i maquinari.

El nombre d’usuaris s’està multiplicant ràpidament perquè Skype és bo per a ells.

En pocs anys la telefonia fixa morirà i tots els clients de les telefòniques seran

d’Internet. Les empreses l’usen de manera generalitzada. El seu ús s’acabarà implan-

tant també a l’Administració. Indefectiblement...

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 153


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/ACCÉS INTEGRAT A DIVERSOS SERVEIS EN UNA MATEIXA INTERFÍCIE

1. Nom del servei innovat: Control en línia de la casa SiempreEnCasa

2. URL: www.eneo.com / www.techfoundries.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Càmera de vídeo, càmera web (webcam);

telefonia mòbil




L’empresa eNeoLabs, del grup Techfoundries, posa a l’abast dels seus clients un

sistema de control de l’habitatge per mitjà d’Internet.

Diverses càmeres de vídeo distribuïdes per la llar ofereixen imatges que es poden

veure des de diferents aparells fora de l’habitatge: telèfon mòbil, PDA, ordinador i tele-

visió. Aquest sistema de videovigilància s’integra amb els altres sistemes que hi ha a

la casa. En una mateixa interfície web els membres de la família accedeixen als ser-

veis avançats de què disposen: l’informàtic, el domòtic i l’audiovisual.

A més a més de vetllar per evitar robatoris a la casa, el sistema permet controlar

altres mesures de seguretat, com tancar les vàlvules de gas i activar l’alarma quan

es detecten fuites. El sistema combina el control de la casa amb el servei d’avís en

els casos d’emergències.

154

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 154


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 155


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/LOCALITZACIÓ PER MÒBIL (GSM)

1. Nom del servei innovat: Servei de localització de conductors RACC

2. URL: www.racc.es

3. Eina de comunicació i cerca usada: Telèfon mòbil GSM




El servei de localització de persones del RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya)

entre mòbils GSM permet conèixer la posició aproximada d’un telèfon mòbil (el loca-

litzable) que prèviament s’haurà de donar d’alta en el servei. Si constem com a loca-

litzadors, som els qui volem conèixer la localització d’un familiar o amic. Com a tals,

un cop contractat el servei, rebrem al nostre mòbil un missatge curt o SMS amb la

posició aproximada del localitzable. El localitzador és habitual que també sigui loca-

litzable.

El servei del localitzable pot estar en actiu, no actiu (o mòbil apagat, o a l’estran-

ger o potser fora de cobertura) i desactivat temporalment. Si està apagat o fora de

cobertura, no es pot donar el servei de localització.

El RACC considera que aquest és un bon servei que presta al conductor (com a

localitzable que ha donat el seu consentiment), ja que evita que hagi d’atendre una

trucada telefònica que podria reduir la seva atenció al volant. Aquest servei també

interessa a famílies per localitzar els seus membres i també a col·lectius de disca-

pacitats amb la mateixa finalitat.

156

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 156


Com que la localització per GSM és un recurs molt més barat que la localització per

GPS, al mercat hi ha actualment diverses iniciatives que es valen d’aquesta tecnolo-

gia. Per exemple, el servei TrackYourKid a Alemanya www.trackyourkid.com per saber

en tot moment on es troben els nostres fills (si a l’escola, etc.). Aquest servei resul-

ta útil a professionals que es mouen sobre el territori i necessiten saber informació

al moment: comercials d’empreses, motoristes de pizzeries, repartidors d’agències

de transports, inspectors de l’Administració, etc.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 157


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/CONTROL TELEMÈDIC DELS PACIENTS AMB CARDIOPATIES

1. Nom del servei innovat: Seguiment de pacients amb cardiopaties

2. URL: www.ibm.com/news/us/2002/12/171.html

3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxes sense fils (telefonia mòbil;

Bluetooth)




L’empresa IBM ha desenvolupat amb èxit un dispositiu portàtil de control del ritme

cardíac per a pacients que no es poden valer per ells mateixos. Quan detecta valors

anormals (un augment de la velocitat de batec, arítmies, etc.), envia un missatge curt

SMS mitjançant un telèfon mòbil associat al sistema a través de Bluetooth. Aquest

missatge arribarà directament al metge, a l’hospital o a un centre d’emergències. La

mida del sistema, d’aproximadament com un paquet de xiclet, permetrà poder-lo por-

tar sempre a sobre juntament amb el mòbil a aquelles persones amb risc de cardio-

paties com ancians i esportistes.

Un cop comercialitzat, podrà ser adaptat per a una diversitat d’usos. Com que

aquesta innovació s’ha fet a partir d’eines tecnològiques de baix cost (SMS i

Bluetooth), es preveu que serà un producte a l’abast de tothom.

158

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 158


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 159


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/CONTROL TELEMÈDIC DELS PACIENTS AMB DIABETIS

1. Nom del servei innovat: Assistència en línia Saluconsult Diabetes per a

pacients amb diabetis

2. URL: www.carpediem-salud.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Telefonia mòbil (SMS); formulari en línia

(evolució de les dades del pacient)




Aquest servei és fruit de la col·laboració de les empreses Carpe Diem i Roche

Diagnostics. El client que contracta el servei rep al seu domicili un telèfon mòbil, un

glucòmetre i un manual d’usuari. Pot mirar les seves glucèmies, les dades clíniques i

rebre el tractament, el diagnòstic i l’analítica.

Per mitjà d’SMS, missatges curts de telefonia mòbil, el pacient transmet els seus

valors de glucèmia. El metge els veu al moment mitjançant el web (amb l’estat i dades

del pacient en el període entre visites) i pren immediatament les decisions que calgui

sobre el pacient sense haver-lo de visitar presencialment. Al mateix temps, el metge

pot transmetre per SMS aquestes decisions al pacient.

S’innova la prestació perquè el seguiment de pacients diabètics ja es duia a terme

presentant-se físicament al centre mèdic, amb la consegüent limitació horària i de

desplaçament.

Pel que fa al sector públic, es fa experiència pilot per poder observar que la reduc-

ció de les limitacions del temps i de l’espai aportaran forçosament valor als serveis

que presta el sistema públic. D’aquesta manera, els sistemes de telemedicina poden

demostrar que faciliten la prestació i l’estalvi de costos.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 160


És un bon exemple de la innovació de serveis per Internet en l’àmbit sanitari.

Tanmateix, la telemedicina avançarà més ràpidament quan signifiqui millora de la ges-

tió dels serveis més que no pas quan comporti canviar la prestació del servei cap al

pacient, ja que, en tractar-se d’un tema delicat com és la salut dels individus, hi con-

tinuarà havent-hi un alt grau de personalització en la relació metge-pacient.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 161


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/ATENCIÓ AL CLIENT PER TECNOLOGIA DE LA VEU

1. Nom del servei innovat: Atenció al client per mitjà d’agent virtual (robot verbal

o verbot)

2. URL: www.artificial-solutions.com / www.ikea.co.uk / www.coca-cola.com /

http://www.verity.com/products/response/new/ / www.eat.com /

www.alicebot.org / etc.

3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu




L’empresa Artificial Solutions, fundada el 2001 a Suècia i instal·lada a Barcelona

el 2002, crea agents virtuals per als webs d’empreses que estan interessades a ofe-

rir el seu catàleg de productes i serveis mitjançant aquest agent, molts cops comple-

mentari a l’atenció telefònica que ofereix l’empresa. Els agents virtuals són robots

que responen, sense intervenció humana, les preguntes dels usuaris. Respecte el

servei que prestaven abans recursos humans, els avantatges són: la rapidesa en la

resposta, la repetició de determinats missatges sense cansament i el cost inferior de

la resposta realitzada per l’agent virtual.

La comunicació del verbot (robot verbal, agent o guia virtual) és del tipus xat però

en un registre per escrit. Podria funcionar verbalment ja que darrere d’aquests agents

hi ha sistemes de diàleg automàtic en què es combinen el reconeixement de la veu

(conversió veu-text), la síntesi (conversió text-veu) i els programes i les bases de

dades necessàries, i forçosament el registre lingüístic està delimitat a l’àmbit temà-

tic del servei. La seva conversa s'adapta al coneixement del client; és una comuni-

cació personalitzada i interactiva. El verbot pot aprendre del coneixement tàcit del

client i de l’organització. El gran repte de futur serà com interioritza el coneixement

implícit, això és, tot aquell saber que no està recollit enlloc però que també fa possi-

ble que existeixi la relació organització-usuari (en l’ús/compra del servei/producte).

162

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 162


La seva programació de base és una patent de l'empresa alemanya Kiwilogic, espe-

cialitzada en intel·ligència artificial, aplicada al llenguatge natural. Artificial Solutions,

que en té els drets d'explotació en exclusiva per a Suècia i per a Espanya, s’encarre-

ga que cada verbot faci l'aprenentatge corresponent en cada idioma (suec, anglès,

castellà i català).

L'èxit comercial d'aquesta sotisficada solució d'atenció virtual a l’usuari no s'ha

fet esperar: la companyia d'assegurances DKV Seguros i la cadena de venda de

mobles IKEA, entre d’altres, han incorporat un robot verbal per atendre els clients des

del seu lloc web.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 163


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/ACCÉS DE LES PERSONES AMB MINUSVALIDESES PER LA TECNOLOGIA DE LA VEU

1. Nom del servei innovat: Sistema PocketBabil que parla als invidents / Biblioteca

de Signes de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per a persones sordes

2. URL: http://www.acapela-group.com / www.cervantesvirtual.com/portal/signos

3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu; telèfon mòbil




En primer lloc, l’empresa Owasys ha llançat el seu telèfon mòbil Owasys22C, dis-

senyat específicament per a persones invidents o amb deficiències visuals. Aquest

terminal incorpora la tecnologia de Babel, líder en tecnologies de la veu, que ha creat

PocketBabil. Es trata d’un sistema que parla a l’usuari per informar-lo de qui li truca,

quins missatges ha rebut, etc.

PocketBabil és molt configurable i inclou en un primer moment la versió espanyola

i anglesa de Babel, però posteriorment s’hi podran agregar més idiomes. Aquest pro-

gramari pot pronunciar amb una determinada veu sense consumir massa recursos i

ha estat provat amb èxit en WinCE, Symbian, Linux i altres plataformes.

En segon lloc, la Universitat d’Alacant impulsa la Biblioteca Virtual de Signes dins

la Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Hi col·laboren el Grupo Santander i el

Seminario de Iniciativas sobre Discapacidad y Accesibilidad en la Red (Sid@r).

Aquesta Biblioteca és un portal sobre el llenguatge dels signes de les persones sor-

des que mostra, en el llenguatge dels signes, diferents publicacions per mitjà de les

eines proporcionades per Internet. Al mateix temps, el portal ofereix una fonoteca per

als invidents perquè puguin escoltar la lectura íntegra dels arxius.

164

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 164


Pel que fa a l’àmbit dedicat a persones amb disminucions visuals, cal esmentar el por-

tal Tiflo Libros www.tiflolibros.com.ar, la primera biblioteca digital per a persones cegues

hispanoparlants. Els usuaris paguen una quota anual i s’hi enregistren. Per fer-ho han d’a-

creditar la deficiència visual. Els llibres que demanen els arriben via correu electrònic. Un

cop a l’ordinador, els poden escoltar (o imprimir-los en Braille si ho prefereixen).

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 165


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/ACCÉS ALS SERVEIS D’INTERNET PER TECNOLOGIA DE LA VEU

1. Nom del servei innovat: Portal de veu per accedir als serveis d’Internet

2. URL: www.itdeusto.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu




L’empresa IT Deusto www.itdeusto.com ofereix accés per veu als serveis

d’Internet. Per mitjà d’una trucada des del telèfon mòbil o des del fix, podrem nave-

gar a través d’un web, triar la informació i els serveis o productes que busquem. Un

robot dóna resposta verbal a les nostres preguntes. Al final l’usuari accedeix directa-

ment a la informació que cercava. El portal de veu pot donar dues menes de serveis:

> Informatius. El robot llegeix les pàgines web sol·licitades (un correu, el saldo

d’un compte, notícies...)

> Transaccionals. El portal de veu transacciona en temps real (compravenda de

valors, transferència, compra d’entrada de teatre...)

El seu partner tecnològic és l’empresa italiana Loquendo www.loquendo.com per-

què disposa de més idiomes (a més de l’anglès, castellà, català...). Es basa tecnolò-

gicament en el reconeixement i la síntesi de la veu i en la verificació del locutor. El sis-

tema aprèn dels usos anteriors. Pot presentar alguns dels problemes que planteja

encara la tecnologia de la veu (per exemple, en un text en castellà un anglicisme pro-

nunciat amb accent anglès).

166

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 166


Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 167


3.1.5. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Accessibilitat/TRADUCCIÓ AUTOMATITZADA (TEXT-TEXT)

1. Nom del servei innovat: Traducció automatitzada en línia de textos i pàgines web

2. URL: www.comprendium.es / www.comprendium.com





L’empresa Comprendium ofereix serveis de traducció automatitzada en línia en

més de vint parells de llengües, amb una notable presència del castellà i del català.

Les 23 direccions de traducció disponibles actualment són: català↔castellà,

català↔anglès, català↔francès (prototipus), castellà↔alemany, castellà↔anglès,

castellà↔francès, anglès↔alemany, anglès↔francès, anglès↔rus, alemany↔francès,

alemany↔rus i anglès→italià.

El web permet traduir gratuïtament textos de fins a 4.000 caràcters i també pàgi-

nes web en temps de navegació. El servei de traducció en línia de documents

Translendium és de pagament. Així mateix, la tecnologia de Comprendium que hi ha

darrera el demostrador en línia, es comercialitza a empreses i organitzacions.

La tecnologia de Comprendium consta d’un motor de traducció que pot estar con-

nectat a mòduls de memòries de traducció, així com a una eina de codificació lèxica

i una eina de marcatge i substitució d’elements. Es pot accedir a aquest motor a tra-

vés d’un servidor de distribució de tasques multiusuari amb un client web o amb un

client de traducció monousuari professional.

El motor de traducció automàtica es basa en un enfocament de transferència, on

a partir d’unes gramàtiques i uns lèxics computacionals modulars s’arriba a una anà-

lisi morfosintàctica del text d’origen que es transfereix a la llengua de destinació.

168

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 168


La tecnologia dels sistemes de traducció automàtica de Comprendium es va

començar a desenvolupar comercialment a partir del 1980 i a l’Estat espanyol ha

estat representada per les empreses Siemens, Incyta, Sail Labs i Comprendium.

La família de productes Comprendium Translator es pot considerar capdavantera

dins l’Estat espanyol tant pel nombre de parells de llengües de què disposa com per

la funcionalitat que ofereix el sistema. A partir del motor de traducció es poden crear

múltiples configuracions d’acord amb les necessitats de cada client. El sistema pot

incloure un client de creació i gestió de memòries de traducció i un editor de lèxic per

a lexicògrafs professionals.

Comprendium España SL és la seu a Barcelona del grup europeu Comprendium,

que és una de les empreses líders en gestió multilingüe de documentació i continguts

i en el processament del llenguatge natural. Comprendium ofereix solucions que aju-

den a superar les barreres lingüístiques perquè permeten la creació, la indexació, la

recuperació, l’arxiu i l’extracció de documentació en diferents idiomes.

Fitxes 3.1.5 9/6/05 13:06 Página 169


3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector social)/Compartició de coneixement/ELABORACIÓ COMPARTIDA DE PROJECTES

1. Nom del servei innovat: Enciclopèdia universal lliure i multilingüe Wikipedia

2. URL: ca.wikipedia.org / en.wikipedia.org / es.wikipedia.org / gl.wikipedia.org /

eu.wikipedia.org

3. Eina de comunicació i cerca usada: Wiki



6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement

Jimmy Wales i Larry Sanger, mitjançant la tecnologia wiki, van impulsar pels volts

del 2001 una «enciclopèdia neutra i lliurement accessible a tots els idiomes del món»

(va escriure Wales). S’innova tot el servei perquè abans no existia cap enciclopèdia

d’elaboració conjunta fins que va aparèixer l’enciclopèdia impulsada per la fundació

Wikimedia wikimediafoundation.org.

El funcionament és molt senzill. El visitant s’hi dóna d’alta i des d’aquell moment

ja pot editar les pàgines de la Wikipedia sobre coneixements de la seva especialitat:

esmenar el contingut, eliminar pàgines, afegir enllaços i publicar al moment la seva

aportació. Tothom qui hi col·labora pot tornar a una versió anterior a la modificació;

de fet, la secció més visitada de l’enciclopèdia és la pàgina on hi ha enregistrades les

modificacions més recents. Aquest és un recurs que pot pal·liar en bona part les apor-

tacions de baixa qualitat i els actes de vandalisme. La qualitat de les aportacions

depèn directament del nivell de les persones que produeixen els articles sobre una

determinada matèria.

Els redactors voluntaris s’anomenen wikipedistes. Hi ha també la figura de l’admi-

nistrador, anomenats bibliotecaris que poden esborrar o restaurar pàgines o bé blo-

quejar usuaris brètols.

Fitxes 3.1.6 -biblio 9/6/05 13:12 Página 170


Des de l’aparició de Wikipedia, s’han obtingut uns resultats espectaculars:

> Versions de Wikipedia en unes 200 llengües; actuals, com el berber, el chero-

kee, el fiji, el zulu o el maori; mortes, com el llatí; auxiliars i curioses, com l’es-

peranto i el klington de la sèrie Star Trek.

> 200.000 entrades en la versió anglesa (l’Encyclopaedia Britannica

www.britannica.com en té unes 85.000).

> 15.000 entrades en la versió oficial del projecte en espanyol. Hi ha dues ver-

sions en aquesta llengua perquè el grup inicial se’n va separar i va crear el seu

propi lloc web enciclopedia.us.es (l’Enciclopèdia Lliure Universal en espanyol,

amb unes 19.000 entrades). És la vuitena per articles i la quarta per visites.

> 5.000 entrades en català i més de 700 en gallec.

> Moltíssimes contribucions d’universitaris i d’especialistes, amb un gruix d’unes 200

persones que en fan el seguiment i en garanteixen, en certa manera, la qualitat.

> Les informacions de la Wikipedia estan més actualitzades que la de les enci-

clopèdies tradicionals.

> Hi ha el projecte de constituir un sistema de comitès electes per assegurar la

direcció cap on ha d’anar la Wikipedia conforme va creixent.

Wikipedia és unaWikipedia, gràcies a les donacions econòmiques rebudes, va adquirir més màqui-

nes amb GNU/Linux per poder oferir sense problemes l’enciclopèdia i els altres pro-

jectes paral·lels oberts en els darrers anys, sobretot: el diccionari gratuït Wiktionary

wiktionary.org, disponible també en català ca.wiktionary.org; el projecte Wikibooks

per elaborar llibres de text en línia wikibooks.org; la col·lecció de citacions en línia

Wikiquote wikiquote.org; el servei gratuït de notícies Wikinews es.wikinews.org, i la

guia de viatge mundial lliure Wikitravel wikitravel.org.



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector social)/Compartició de coneixement/INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS

1. Nom del servei innovat: Comunitats de nous veïns en diverses promocions

d’habitatges

2. URL: www.nuevosvecinos.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum




Hi ha xarxes que intercanvien coneixement. El servei Nuevosvecinos.com de

Madrid és una xarxa d’intercanvi d’experiències entre els nous propietaris enfront de

les constructores. NuevosVecinos.com presta servei de comunicació per a tots els

propietaris o futurs propietaris de pisos en els nous projectes urbanístics de Madrid.

Comparteix informació, fotos, documents entre els veïns, fins i tot abans que els

entreguin els pisos. Estan convençuts que units serà més fàcil passar el temps abans

del lliurament del pis que s’acaben de comprar, en què, en la majoria del casos, la

informació és escassa, per no dir nul·la.



3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS

1. Nom del servei innovat: Fòrum Multas.org

2. URL: www.multas.org

3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum




Web en el qual els conductors intercanvien informació i expliquen històries sobre

multes. Els visitants aclareixen dubtes, demanen consell o busquen assessorament

legal perquè han estat multats.

Hi ocupen un lloc rellevant els aspectes legals: dades sobre com recórrer la impo-

sició d’una multa, casos en què es pot recórrer, etc.



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector privat)/Compartició de coneixement/INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS

1. Nom del servei innovat: Portal immobiliari que contacta particulars Idealista

2. URL: www.idealista.com




6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement; simulació (visita

virtual a l’habitatge)

Idealista.com actua com un servei nou, ja que facilita contactes entre particulars

que desitgin vendre o comprar un habitatge. Els usuaris particulars poden inserir gra-

tuïtament els anuncis, mentre que han de pagar les agències immobiliàries que hi vul-

guin fer publicitat dels seus pisos o cases. Les immobiliàries usen el portal de filtre,

així els clients d’un pis ja l’han vist primer per Internet. D’altra banda, el volum dels

particulars en el total del portal es calcula al voltant del 40%.

Aquest portal ha revolucionat la compravenda immobiliària a Madrid, Barcelona i

àrees costaneres perquè s’ha convertit en punt de trobada de tots els agents. S’hi

poden instal·lar fotografies o, fins i tot, contractar el servei de visita virtual que per-

met recórrer per tots els detalls de l’habitatge. A més, l’empresa Idealista envia a

cada anunciant un informe setmanal de les visites (virtuals) al seu habitatge i també

amb el preu mitjà del metre quadrat i la seva desviació respecte a altres ofertes de

la zona.

Com s’ha dit abans, Idealista ha mancomunat la prestació d’aquest servei amb el

que presta la guia QDQ www.qdq.com. La cerca d’un carrer en la guia es comple-

menta amb la informació que Idealista té d’aquell sector.



3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/Compartició de coneixement/INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES

1. Nom del servei innovat: Comunitats amb assessors experts (Club Infonomia i

Todoexpertos)

2. URL: www.infonomia.com/club / www.todoexpertos.com





El Club Infonomia es defineix com «La comunitat de professionals que pensen,

actuen i comparteixen idees, coneixement i experiències sobre l’organització en

xarxa». En formen part uns 4.000 professionals i més de 100 empreses de tot l’Estat.

És un espai de professionals inquiets que desitgen aprendre a partir de l’expe-

riència i posar en comú les darreres idees més innovadores. L’objectiu és entendre

cap on van les empreses: saber què fan els professionals més innovadors del món.

Hi ha d’altres portals que ofereixen també aquesta possibilitat d’intercanviar saber

i experiència. Todoexpertos www.todoexpertos.com ofereix la possibilitat al visitant

que pugui resoldre els seus dubtes sobre una infinitat de temes. En principi, és gra-

tuït i rendibilitza el seu negoci usant publicitat. En els casos en què es requereix un

esforç gran, hi ha la possibilitat de presentar un pressupost a l’usuari.

El sistema és ben senzill. La persona que planteja el dubte cerca entre els experts

disponibles el més adequat per respondre la consulta. Todoexpertos s’encarrega de

fer arribar a l’expert i a l’usuari la pregunta i la resposta respectivament.Segons el

nivell de satisfacció, l’usuari puntua l’expert. Al mateix temps, el visitant pot donar-se

d’alta com a expert en alguna de les més de cent categories de temes.

178



3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/Compartició de coneixement/APROFITAMENT DE RECURSOS COMBINANT SERVEI FÍSIC AMB SERVEI EN LÍNIA

1. Nom del servei innovat: Servei d’intercanvi de llibres usats Bookcrossing

2. URL: www.bookcrossing.com / www.bookcrossing-spain.com





Més que no pas d’un servei, es tracta d’una pràctica que va néixer fa poc més de

quatre anys. Consisteix a alliberar en espais públics els llibres que llegim, amb la fina-

litat que algú altre els pugui agafar, llegir i tornar a posar en circulació. Els escenaris

d’intercanvi poden ser el banc d’un parc, la barra d’un bar, el forat al tronc d’algun

arbre o algun altre indret insospitat. En aquest intercanvi, a més, els lectors poden

fer conèixer i rebre comentaris i crítiques per Internet. Per això, aquest acte d’inter-

canvi físic es complementa amb el servei que ofereix el web.

La idea la va tenir Ron Hornbaker de l’empresa Humankind Systems Inc., que cer-

cava crear un espai virtual que captés atractivament l’atenció d’usuaris de tot el món.

Els llibres que s’alliberen han de ser prèviament catalogats en una base de dades

centralitzada al web, per poder seguir-ne la circulació. La persona que captura un lli-

bre al seu torn n’ha d’alliberar un altre. En aquest procés, es calcula que s’acaben

perdent un 80% dels llibres posats en circulació. Però, als bookcrossers no els preo-

cupa perquè significa que algú els acabarà llegint.

180



Així, doncs, la combinació llibres-Internet en un servei físic i en línia dóna lloc a una

innovadora experiència cultural. Les editorials, que inicialment no van rebre gaire bé

l’arribada d’aquest servei, consideren a hores d’ara que, al capdavall, la iniciativa

col·labora a potenciar la venda de llibres de segona mà que els bookcrossers volen

posar en circulació. Al mateix temps, els sembla que vendran més llibres nous ja que

algunes persones voldran posseir aquell llibre que han tingut l’oportunitat de conèixer

per mitjà del bookcrossing.

Els diaris de distribució gratuïta estan concebuts amb la mateixa filosofia de repar-

timent viral que el bookcrossing: 20 Minutos www.20minutos.es/barcelona, Què!

www.quediario.com/barcelona...



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sectors públic, social i privat)/Compartició de coneixement/NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ SOCIAL

1. Nom del servei innovat: Les xarxes socials, noves formes d’organització a

Internet

2. URL: www.friendster.com / www.econozco.com / www.orkut.com /

www.linkedin.com

3. Eina de comunicació i cerca usada: Programari de xarxa social (social network)




Amb el programari de xarxa social es poden crear comunitats petites de prestigi,

que actuen a mode de cercles de confiança. Funcionen utilitzant les facilitats

d’Internet per generar una xarxa, privada i compartida. Aquesta és la gran oportunitat

de desenvolupament de l’actual Internet.

Moltes persones estan pensant com configurar aquestes xarxes socials a partir

d’objectius personals o empresarials en benefici propi. Les aplicacions més cone-

gudes de xarxa social per fer amics i relacions personals són Friendster

www.friendster.com, Tickle web.tickle.com i Tribe www.tribe.net. En l’àmbit espan-

yol, eConozco www.econozco.com i també Orkut www.orkut.com. En l’àmbit dels

negocis, Linkedin www.linkedin.com.

En l’àmbit també professional, el Departament d’Educació de la Generalitat

www.gencat.net/educacio i l’Administració Oberta de Catalunya www.cat365.net

van propiciar l’ús de l’aplicació BSCW (Basic Support for Cooperative Work o Suport

Bàsic per a Treball Cooperatiu) www.bscw.de/index_en.html entre els mestres i, en

el cas del CAT365, per als diferents grups transversals entre les diferents conselle-

ries.

182



En aquest vessant de compartició de coneixement i experiències, destaca

Lafarga.org www.lafarga.org. Aquest web, concebut inicialment com a lloc on s’aple-

gaven idees i projectes relacionats amb el programari lliure, ha esdevingut un espai

de desenvolupament informàtic en codi lliure a l’abast de la ciutadania i organitza-

cions de tota mena.



3.1.6 Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector social)/Compartició de coneixement/ NOVES FORMES DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA

1. Nom del servei innovat: Fòrums dels candidats polítics amb els ciutadans

2. URL: www.candidato2004.net

3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum; formulari en línia




Aquesta és una experiència social basada en el programa eEurope 2005 i les con-

clusions de la Conferència Mundial sobre la Societat de la Informació, que va tenir lloc

a Ginebra el desembre del 2003 amb l’objectiu de promoure la participació del ciu-

tadà en els assumptes públics gràcies a Internet.

El van impulsar i finançar diverses administracions espanyoles i el va dissenyar

Europa Press, amb motiu de les eleccions generals al Congrés de Diputats i al Senat

184



espanyol l’any 2004. Aprofita altres experiències pioneres com les de quatre munici-

pis de l’Estat, la de Candidat2003.net de les eleccions catalanes i la

d’Andalucia2004.net.

Els internautes van poder preguntar als candidats sobre temes diversos. Al web es

poden consultar les estadístiques de respostes, les biografies dels candidats, les llis-

tes i les demarcacions més participatives.



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector social)/Compartició de coneixement/ PARTICIPACIÓ DE L’USUARI COMBINANT CANAL WEB I ALTRES

1. Nom del servei innovat: Apartat de fotografia del programa Els viatgers de la

Gran Anaconda (de Catalunya Ràdio)

2. URL: www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm /

www.alamany.com/anaconda/foto1203.htm





Al programa Els viatgers de la Gran Anaconda, de Catalunya Ràdio, es comenta

mensualment una fotografia. Aquests comentaris són possibles gràcies a la pàgi-

na web www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm, on l’usuari pot consultar-la

abans o durant l’emissió del programa per la ràdio.

És un bon recurs que la ràdio, que incialment pot semblar un canal limitat a fer les

accions que únicament permet la veu, aprofiti un altre canal, com és el web, per

ampliar-les al comentari d’una imatge. Fins un determinat moment, l’apartat de foto-

grafia de viatges d’aquest programa, s’havia limitat a tractar del material i l’equip

fotogràfic, dels temes i problemes més freqüents, etc., però ara s’hi poden comentar

fotografies concretes i els seus problemes de llum, la composició, la densitat de color,

etc.

186



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Compartició de coneixement/ACREDITACIÓ DELS CONEIXEMENTS DE L’USUARI

1. Nom del servei innovat: Cursos en línia per a l’obtenció de l’ECDL

2. URL: www.uab.es / www.bcn.es





La Fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de

Barcelona programen cursos en línia per obtenir el certificat ECDL (European

Computer Driving Licence). L’ECDL és un títol europeu que acredita que es posseeix

una formació en informàtica d’usuari. Aquesta acreditació la gestiona la Fundació

Europea ECDL i està implantada a gairebé tot Europa i diversos països d’altres conti-

nents, especialment antigues colònies europees.

Els exàmens consten de set mòduls: conceptes bàsics sobre tecnologies de la

informació, utilització de l’ordinador i gestió dels fitxers, tractament de textos, fulls de

càlcul, bases de dades i d’informació, presentació i disseny, serveis de xarxa (correu

electrònic, web, Internet).

Els cursos s’imparteixen en línia. Hi ha algunes sessions presencials, fòrum de

participació i tutories. Acabat el curs, els alumnes tenen la possibilitat d’examinar-se

per obtenir el certificat ECDL.

Perquè la formació en línia sigui realment eficaç, sempre serà necessari disposar

dels equipaments i del model pedagògic adequats i també oferir uns continguts de

qualitat que fomentin la interacció i l’aprenentatge en equip.



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Compartició de coneixement/ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’USUARI

1. Nom del servei innovat: Borsa de treball municipal en línia Sabadelltreball.net

2. URL: www.sabadelltreball.net / www.sabadell.net





El portal Sabadelltreball.net és una iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell per pro-

moure la cerca activa d’ocupació mitjançant Internet. Amb l’objectiu de donar respos-

ta a les noves demandes del mercat laboral, el portal es constitueix en una eina de

gestió intermèdia, gratuïta, entre les empreses que cerquen treballadors i les perso-

nes que demanden ocupació.

Actualment, aplega tres borses de treball que ja operen presencialment a la ciutat:

la de la patronal del metall, la de l’institut de formació empresarial ESEC i la de

l’Ajuntament mateix. Comptat i debatut, conté uns 6.000 currículums i unes 3.000

empreses. Pel que fa a la impulsió del projecte, la intenció és que s’hi afegeixin nous

socis que desitgin implicar-se en el desenvolupament del mercat laboral de Sabadell

i comarca.

Per accedir-hi, l’usuari s’ha de registrar per mitjà del formulari d’inscripció. Un cop

donat d’alta, l’usuari podrà personalitzar les ofertes d’ocupació segons les seves par-

ticularitats. Fins i tot podrà rebre serveis complementaris: de quina manera pot acce-

dir a cursos de formació o com presentar un currículum, entre els de més utilitat.

190



3.1.6. Innovació en la prestació/Relació organització-persona (sector públic)/Compartició de coneixement/ ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’USUARI

1. Nom del servei innovat: Servei d’orientació sobre nous oficis Porta 22

2. URL: www.bcn.es/porta22





L’empresa municipal Barcelona Activa assessora presencialment les persones que

hi acudeixen sobre les 500 noves ocupacions que demanda la societat. Als locals de

Porta 22, que són al carrer Llacuna, cantonada Gran Via, s’hi pot accedir lliurement

de 12.30 a 20 hores els dies feiners. El visitant pot consultar als ordinadors diferents

qüestions relacionades amb aquests nous oficis, des dels estudis necessaris fins a

les retribucions actuals.

Aquest servei ara també està disponible per Internet, amb la consegüent rendibi-

lització de trasllats i de temps.

Es tracta d’una altra interfície impulsada –ni que sigui més indirectament– per un

ajuntament. Insistim en el paper clau de l’Administració en la prestació de serveis en

la societat. L’Administració pot influir positivament en altres organitzacions (com les

empreses, perquè les pot convertir en més competitives) i en el ciutadà (el pot capa-

citar i orientar perquè usi els serveis amb més qualitat i tingui més oportunitats en la

societat).

192



3.2. Innovació en la prestació/Relació organització-organització (sector públic)/INFORMACIÓ PER A LES ORGANITZACIONS

1. Nom del servei innovat: Informació en línia sobre licitacions de l’Ajuntament

d’Igualada

2. URL: www.aj-igualada.net




6. Funcionalitat del servei innovat: Informació per a les organitzacions

L’Ajuntament d’Igualada, com molts altres arreu del país, posa en línia els plecs

de clàusules vigents en les licitacions, en format PDF. Encara que es tracti només

d’un servei informatiu i no d’un de transaccional, les entitats obtenen via Internet una

informació important que abans només l’aconseguien presentant-se físicament a la

institució.

194



3.2. Innovació en la prestació/Relació organització-organització (sector públic)/MERCAT WEB

1. Nom del servei innovat: Sistema de gestió de compres en línia per a les

administracions

2. URL: www.agroplace.com/cat




6. Funcionalitat del servei innovat: Mercat web

L’objectiu d’Agroplace és proporcionar les solucions tecnològiques que permetin a

les empreses que compren o venen productes agraris aprofitar òptimament els avan-

tatges competitius que Internet pot significar per als seus negocis.



La plataforma està destinada, per una banda, a les empreses dedicades a la

comercialització de productes agraris (els proveïdors) i, per l’altra, a les grans super-

fícies comercials i principals cadenes de distribució d’arreu del món (els compradors).

Totes les empreses participants han passat per un procés de certificació per garantir

la qualitat dels productes i el compliment de totes les condicions establertes en les

operacions realitzades.

196



Altres serveis que es poden innovar

Evidentment, els exemples de serveis reals citats fins aquí han servir per mostrar

cada un dels serveis innovats que hem fixat en la tipologia prèvia. Amb els coneixe-

ments apresos, en podríem enumerar uns quants més. Fins i tot podríem constituir

una mena de repositori públic que aplegués idees sobre nous serveis: un banc de ser-

veis innovats per Internet. Aleshores només caldria que algun organisme assumís la

responsabilitat de fer el seguiment de la implantació de les idees per veure si arriben

feliçment a bon port.

> L’ús de la telefonia mòbil, i en concret dels missatges curts de text SMS, a la

sanitat pot col·laborar a l’estalvi de costos i de temps perquè permet la inte-

racció entre els diferents agents: empreses farmacèutiques, hospitals, organit-

zacions sanitàries, professionals i pacients. A tall d’exemple, la Fundació de

l’Hospital de Manacor compta amb un sistema per interactuar amb la xarxa d’in-

formació hospitalària per accedir en línia a la informació sobre llistes d’espera,

visites d’urgències, llits disponibles o qualsevol altra dada que serveixi per pren-

dre decisions en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

I, pel que fa als missatges multimèdia MMS, la tecnologia de què disposem

és capaç de suportar una imatge d’alta qualitat amb diversos usos mèdics, com

la tramesa d’una imatge d’una pacient amb algun problema dermatològic o amb

una fractura.

A més, amb la telefonia de tercera generació, la UMTS, els mòbils permeten

enviar MMS (missatges multimèdia) en format de vídeo o establir entre si video-

conferències, per exemple.

> Una campanya de màrqueting viral pel servei AdWords de Google sobre el nos-

tre web (web ja existent + cercador) és un dels primers serveis que ens podem

plantejar perquè la rendibilitat, si està ben planificada, ja hem vist que pot ser

enorme.

> La consulta de diccionaris per veu (diccionaris en suport digital + tecnologia de

la veu) serà un servei imponent, d’una utilitat immensa.

> I, ja que hem tractat l’exemple de la pròspera empresa IKEA com a cas d’inno-

vació perquè atèn els clients per un robot verbal (verbot) des del seu lloc web,

¿us imagineu l’èxit que tindria aplicar un verbot al seu web, a mode de simula-

dor, que et permetés adaptar els mobles del seu catàleg a les mides específi-

ques del teu habitatge? Al seu moment va ser un salt innovador abaratir el cost

del moble descomptant-li les despeses de trasllat i muntatge; ara amb un ser-



vei en línia com aquest podrien completar el servei que ofereixen amb un altre

gran diferencial de valor.

> De la mateixa manera que hi ha GPS que reprodueixen en veu robotitzada la ruta

que segueix l’automòbil, també hi haurà la possibilitat en un futur de dictar-los

ordres verbals per la tecnologia del reconeixement de la veu, aplicada a les ins-

truccions per al GPS.

> Elaboració compartida, per wiki, d’una pàgina web. Idea molt apta per a profes-

sionals que transaccionen amb el coneixement. I, encara més, si els professio-

nals es troben distants entre si. En la pàgina hi anirien editant tot allò que els

és imprescindible de compartir amb els altres: l’elaboració de projectes, la sis-

tematització d’informació, la transmissió de tota mena de materials i al

moment...

> Per wiki o per weblog, també es poden elaborar pàgines web per denunciar

aspectes de la societat que cal millorar. Per exemple, imaginem-nos-en una on

es puguin penjar fotos i altre material per provar actituds incíviques dels ciuta-

dans (aparcaments incorrectes que causin accidents, gossos en espais reser-

vats a jocs infantils, autors de graffitis en plena acció...), incompliments de pro-

meses de les administracions, injustícies socials, etc.

> Un altre dels serveis que pot marcar un punt d’inflexió és la creació d’un diari

en línia escrit pels joves, en la conjunció d’eines com el weblog i el wiki amb la

funcionalitat de noves formes de participació social. A l’estil del que està triom-

fant a Corea: l’OhMyNews www.ohmynews.com (amb una versió en anglès).

Creat com una font d’informació alternativa, avui compta amb decenes de milers

de joves que fan de reporters i que proposen 200 articles al dia. Les contribu-

cions ciutadanes representen el 85% dels articles publicats. La veracitat de la

informació la verifiquen un equip de 40 periodistes professionals. Les millors

aportacions gaudeixen d’un lloc destacat i poden arribar a ser retribuïdes amb

fins 20 dòlars. La seva força ha obligat als mitjans tradicionals a parlar d’esde-

veniments que abans silenciaven. En el fons aquests joves estan desplaçant la

gerontocràcia imperant en aquell estat. Significa un gran pas cap al periodisme

que ve, l’interactiu, que funciona de baix cap a dalt. A més, permet conèixer

moviments com el ClickNClean (clica-i-neteja), compost per 273 organitzacions

cíviques coreanes que es dediquen a denunciar candidats corruptes i promouen

l’oposició mitjançant cadenes de correu electrònic.

I així successivament podríem anar descabdellant un bon grapat d’interessants

idees… ¿Ens hi animem?

198


199//llista_de_fonts_consultades

Fonts consultadesPer elaborar aquest treball, l’autor s’ha basat en diversos materials, publicats en

diferents suports (web, aplicació informàtica, mitjà de comunicació en línia i en paper,

suplement, bitàcola, etc.). Per això, a més de les obres referenciades tot seguit, bona

part de les fonts són totes les URL que han aparegut al llarg del text.

AZCONA, Sergio. Internet de la @ a la z. Madrid: Alianza Editorial, 2001.

ISBN 84-206-5795-6

Barcelona 20 Minutos. «Internet en 20 días» [Suplement sobre noves tecnologies

d’aquest diari gratuït]. Barcelona: Multiprensa y más, SL, 2005. <www.20minutos.es>

BARÓ i QUERALT, J. Internet manual d’ús. Guia exhaustiva per a principiants.

Barcelona: Llibres de l’Índex, 1997. (Quaderns de comunicació; 6) ISBN 84-87561-93-4

Bits d’Infonomia. [En línia]. Barcelona: Zero Factory SL, 2003-2005.

<www.infonomia.com>

CASTELLS, Álvaro. Diccionario de Internet. Todos los términos usados en la www.

Bilbao: Ed. Deusto. <www.e-deusto.com> ISBN 84-234-1769-7

CASTELLS, Manuel. La era de la información: economía, sociedad y cultura.

Vol. I: La sociedad red. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 84-206-4247-9

CASTELLS, Manuel. La galaxia Internet. Barcelona: Plaza & Janés:

La Rosa dels Vents, 2001.

CASTELLS, Manuel. «Per què es deslocalitzen les empreses».

El Periódico de Catalunya (8 febrer 2004) <www.elperiodico.es>

CEBRIÁN, José Luis. La Xarxa. Com canviaran les nostres vides els nous mitjans de

comunicació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya: Proa, 1998.

(Biblioteca Oberta; 11) ISBN 84-8256-675-X

Ciberp@ís semanal [En línia]. Madrid: El País, SA, 1998-2005 [Suplement del dijous,

setmanal, sobre noves tecnologies] <www.ciberpais.elpais.es>


//llista_de_fonts_consultades

CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial). Generalitat de Catalunya.

Guia de gestió de la innovació [diversos volums: La innovació a les petites empreses

catalanes, Èxit de mercat i innovació, etc.] Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.

<www10.gencat.net/cidem/cat/suport_emprendors/publicacions>

ISBN 84-393-6152-1 / 84-393-6153-X

CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial). Generalitat de Catalunya.

Incentius fiscals per innovar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.

Conéctate a las nuevas tecnologías [76 fitxes]. Ediciones El País.

(14 de gener de 2001-27 d’abril de 2001).

CORNELLA, Alfons. Infonomia!com. La gestión inteligente de la información en las

organizaciones. Bilbao: Ed. Deusto, 2002. <www.e-deusto.com> ISBN 84-234-1957-6

CORNELLA, Alfons; RUCABADO, Josep. Les autopistes de la informació: descripció i

impacte. Barcelona: Proa: Columna, 1996. (ESADE; 2) <www.infonomia.com>

ISBN 84-8300-186-1; 84-8256-306-8

El Digital. Telépolis 5.0. Vive Internet [En línia].

<www.telepolis.com/cgi-bin/web/digital>

El País. Madrid: Diario El País SL, fins 2005 [diversos articles en suport paper]

<www.elpais.es>

El Periódico. Barcelona: Ediciones Primera Plana SA, fins 2005 [diversos articles

en suport paper] <www.elperiodico.es>

E-noticies. [En línia]. Barcelona: Grupo Power Gallery, fins 2005.

<www.e-noticies.com>

FERNÁNDEZ HERMANA, Luis Ángel. En-red-ando. Revista de reflexió i anàlisi sobre la

vida a Internet [En línia]. Barcelona: L.A. Fernández Hermana, 1999-2004.

<www.enredando.com/cat>

FOLCH, Albert. Atrapats a Internet. Barcelona: Ed. Empúries, 1997. (Biblioteca

Universal Empúries; 97) <www.intercom.es/folch/internet> ISBN 84-7596-524-5

Fundació Barcelona Digital; Internet Society. Daily Tic News de l’IGC [newsletter dels

mesos previs a l’IGC]. Barcelona: Internet Global Congress IGC, fins 2005.

<www.igcweb.net>

200


201//llista_de_fonts_consultades

GRAELLS COSTA, Jordi. Internet útil per a tothom. Manual pràctic de coneixements

bàsics perquè persones i institucions s’hi comuniquin amb èxit. Palma de Mallorca:

Edicions de la Universitat de les Illes Balears, 2003.

<www.neu-e.com/neu-e/tema.php3?desc=si&id=84-7632-819-2&opcion=3&var1=0&var2=20>

ISBN 84-7632-819-2

IBL.news. Diario multimedia y multiplataforma 24 horas [En línia].

<www.iblnews.com i www.ibrujula.com>

IF. Revista de innovación. [En paper]. Barcelona: Zero Factory SL, 2005.

<www.infonomia.com>

Internet. Todas las claves para navegar [132 fitxes]. 2000 Ediciones El País:

Grupo Santillana. (1999).

La Vanguardia. Barcelona: La Vanguardia Ediciones SL, fins 2005 [diversos articles en

suport paper] <www.lavanguardia.es>

LÉVY, P. La cibercultura, el segon diluvi?. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya:

Proa, 1998. (Biblioteca Oberta; 8) ISBN 84-8256-499-4

LÓPEZ i SEUBA, Manuel. Manual pràctic d’Internet. Barcelona: Ed. Pòrtic, 2001.

MAJÓ, Joan. Xips, cables i poder. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya:

Proa, 1997. (Biblioteca Oberta; 4) ISBN 84-8256-399-8

Metro Directe. Barcelona: Metro News SL. [Suplement sobre noves tecnologies

d’aquest diari gratuït].

NEGROPONTE, Nicholas. Viure en digital. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes

Balears: Moll, 1997. (Scientia; 2) ISBN 84-273-0791-8

NIELSEN, Jakob. Usabilidad. Diseño de sitios Web. Madrid: Ed. Prentice Hall, 2000.

Nov@tec. Las Nuevas Tecnologías [Suplement quinzenal sobre noves tecnologies].

Barcelona: La Vanguardia, 2001-2005 <www.lavanguardia.es>

Novetats-ICTnet! V 2.0. Setmanari digital de la comunitat dels professionals [En línia].

Barcelona: Institut Català de Tecnologia, 2000-2005. <www.ictnet.es/cat/novetats>


//llista_de_fonts_consultades

Papeles de Infonomia. [En paper]. Barcelona: Zero Factory, 2003-2005.

<www.infonomia.com>

RHEINGOLD, Howard. Smart mobs: the next social revolution (Transforming cultures

and communities in the age of instant access. <www.amazon.com>

SERRA, Artur. «Internet i Catalunya. Societat civil i següent generació Internet»

(5 de maig de 1998). <cat.isoc.org/isoc/inetcat98/aserra.html>

Tecnologies [Suplement del dimecres, setmanal, sobre noves tecnologies].

Barcelona: El Periódico, 2001-2005. <www.elperiodico.es>

VEÀ i BARÓ, Andreu. Manual pràctic d’Internet a l’empresa [Vol. III] Diccionari

d’acrònims, termes i fites de la Xarxa. Barcelona: FUNITEC

(Fundació Universitat i Tecnologia. Enginyeria La Salle), 2001. ISBN 84-931.351-1-9

Vilaweb. Diari electrònic independent [En línia]. Barcelona: Partal, Maresma & Associats,

2000-2005. <www.vilaweb.com>

202


Innovar x Internet

Government & Nonprofit

Transcript of Innovar x Internet