Els insectes els hem treballat perquè a principi de curs en la segona assemblea vam decidir quins temes treballaríem en co- neixement del medi. El curs passat ja van ser temes proposats pels alumnes del grup. Aquest any hem preparat un llibre dels insectes, Per grups hem treballat : Les formigues pastores, la mantis religosa , les papallones i les abelles. Alumnes de primària de Terrateig.

PRESENTACIÓ...........................................................1 ESQUEMES, MAPES DE CONCEPTES.................2 LES ABELLES.............................................................3 LES FORMIGUES......................................................5 LA PAPALLONA..........................................................7 LA MANTIS RELIGIOSA......................................9 JUGUEM I APRENEM......................contraportada

ANIMALS VERTEBRATS són els que posseeixen esquelet intern. El seu eix principal és la columna vertebral. Tenen tres parts: cap, tronc i cua. La majoria són ovípars, encara que els mamífers són vivípars, és a dir, que les criaturas naixen de la mare.

ANIMALS INVERTEBRATS són els que no disposen de columna vertebral ni de esquelet intern. La majoria dels invertebrats són ovípars i es reprodueixen sexualment, però hi ha alguns, com l’ estrela de mar, que es poden reproduir a partir de fragments del seu propi cos.

ELS INSECTES són de la familia dels artròpodes. Tenen el cos dividit en tres parts: cap, torax i abdomen. Al cap tenen dues antenes i dos ulls compostos, i al tòrax tenen sis potes, alguns també tenen dos parells d’ ales. Uns són perju-dicials per a l’ agricultura, altres ens donen mel, seda,...

El nostre insecte es l’ abella i la seua grandària és de tres diferents: la de l’ obrera és de 15mm, la de l’ abellot és de 18mm i la de la reina 20mm. La forma és més o menys allargada. Les parts del cos són : les ales, abdomen , antenes, ulls compostos i simples, les potes, el cap, el tòrax i el fibló . Els colors són marró ,negre i groc, l’ abella té un color molt atractiu el groc i també uns colors de defensa que estan al abdomen que donen advertència als enemics.

NOM: ABELLA.

NOM CIENTIFIC: APIS FLOREA .

Les abelles mengen el propi pol·len que recullen i la mel que fan. Mediant el seu aparell bucal xuclador, les obreres absorbissen el nèctar de les flors. Durant el procés de digestió, el nèctar es transforma en mel. Les obreres segreguen la mel per la boca i la dipositen en cel·les destinades al tal fi.

Els abellots s’ ajunten en la reina per a posar ous .Quan els ous es converteixen en larves algunes obreres van a alimentar-les. Quan ja són abelles però sense ales tanquen les seues habitacions fins que els creixen les ales.

ESCUT OFICIAL DEL POBLE DE

Abella de la Conca

Les abelles tenen un fibló verinós a l’ extrem de l’ abdomen, però no volen mai picar ningú sinó és en defensa del rusc. Quan una abella punxa la pell humana es desprèn un tros de l’ abdomen i l’ animal mor.

Les abelles són insectes socials perquè es reparteixen el treball : unes van a per pol·len, altres donen el menjar a les larves, nimfes i a les ppes.

Quan una Abella troba aliment li ho diu a les altres obreres, totes elles van a per l’ aliment amb un vol especial. Amb la cera de les abelles es poden fer ciris. També la homeopatia que són unes boletes que estan fetes de una xicoteta dosis del verí de l’ abella, així ens lleva un poc el dolor. Hi han moltes coses més, però no anem a parlar de tot.

Tot comença quan la reina pon ous en una cavitat del rusc anomenada cel·la . Tots els ous es semblen iguals, però poden ser de dues maneres: ous fecundats, dels quals sempre naixeran femelles o bé ous sense fecundar, dels quals sempre naixeran mascles . Desprès es converteix en larva, nimfa i pupa, i finalment, en adulta.

Tamany : Mascle 15 mm , Reina 20 mm i Obrera 13 mm . Forma : la seua forma es allargada. Colors : negre, roig i Blau fosc. Parts del cos : antenes, cap, ulls simples, ulls compostos, potes, tòrax, peduncle i abdomen .

Nom : Formiga Nom científic : formícida

Les formigues són omnívores, mengen vegetals i també animals. Hi ha obre-res caçadores que capturen molt insectes (larves , erogues, escarabats,…) Altres formigues prefereixen alimentar-se amb llavors que les trituren i mesclen amb la seua saliva i fan una pasta alimentària anomenat pa de for-miga, que és l’ aliment de tota la colònia.

La reina pon una gran quantitat d’ ous. Si són fecundats naixeran femelles i si no són fecun-dats eixiran mascles. Després les obreres por-ten els ous a unes habitacions especials, nete-jant-los i cuidant-los. Promete naixen les lar-ves que necesiten menjar molt per fer la seua tranformació o metamorfosi.

Metamorfosi : després d’ haver estat fecundada , la jove reina deixa el seu formiguer per cercar un lloc adient on fer un altre niu per a la seva descendència . Fases: la formiga primer és un ou, després capoll, segueix nimfa i per últim és un adult . Perpetuar l´espècie : les formigues viuen buscant menjar i s’ alimenten de la saba dels pulgons .

Comportament : les formigues pastores tenen el seu propi ramat de pulgons als quals xuplen la saba de l´ano . S’ ajuden unes al altres per portar endavant la seua casa o colònia. Sobre tot quan busquen aliment.

Insecte social : les formigues si que són insectes socials perquè viuen juntes i s´ organitzen per grups per exemple: obreres petites, obreres mitjanes, soldats grans i soldats normals .

Les formigues són xicotetes però no “tontes” i han descobert que es pulgons xuplen tanta saba de les plantes, que no tenen temps per a digerir-la i elles es la lleven per el ano principalment per alimentar-se i portar-ne al seu formiguer, on tenen un gran magatzem de menjar per poder passar l’ hivern.

Nom: papallona. Nom científic: papilio - onis.

Tamany : El tamany és de molt variat, hi ha de xicotetes i altres que arriben fins als 10 cm . Forma : Tenen la forma redona com les ales,

de color blanc un poc grogós. Amb les vores superiors del primer parell negre tant als mascles com a les femelles aquests es presenten dos altres cercles també negres .

Parts del cos : Les parts del cos són el cap, antenes, tòrax, ales, ulls, potes i abdomen blanc negre i colors molt vius .

Mengen plantes i les adultes principalment del nèctar de les flors amb la seua espiritrompa, que és com una palleta de xuclar que s’ enrotlla dins la seua boca. Les erugues s’ alimenten de fulles tendres .

La papallona adulta ja no creix més i menja nèctar de les flors o fruites madures per tenir energia i aconseguir aparellar-se i produir els ous. Una vegada ha fet aquesta funció es mor. Tot seguit comença la metamorfosi.

Les papallones quan son adultes ponen ous a les fulles d´ una planta, quan passa un temps , el capoll s’ obri i ix una nova papallona . De cada ou naix una eruga que s’ alimenta de les fulles sobre les quals ha naixcut . Primer es adult, pon un ou de l’ ou ix una eruga i desprès ix un capoll o pupa . Perpetuar l’espècie : La duració de tot el cicle pot anat des de poques setmanes a diversos any. Les papallones tenen una funció Molt important dins els ecosistemes, la pol·linització.

Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pol·lens fecundant així altres flors . La qual cosa és molt important per al món dels arbre i les plantes.

El color de les papallones poden tenir diferents funcions , com per exemple servir per a camuflar-se o bé espantar un depredador imitant els ulls de un gran animal. La seua llengua és en forma de espiral i es diu ESPIRITROMPA.

Hi ha més de 20.000 especies. Algunes volen en grup milers de quilòmetres per a buscar aliment o posar els ous. Volen totes juntes per poder protegir-se i arribar al seu destí.

Nom: Mantis Religiosa. Nom científic:Tenodera Síntesis.

Tamany: 7cm de longitud. Forma: La femella és més grossa i el mascle més petit. Parts del cos: Antenes, ull simple, cap, ull complet, boca, protòrax, tòrax, dalles , potes mitjanes, potes posteriors, abdomen, ales posteriors i ales anteriors. Quins colors són: Les Mantis poden ser verds, grocs i marrons clars.

Que mengen: Insectes petits i Escarabats. Com s' alimenten: Camuflant-se i quedant-se quietes esperant que passe la seua presa ben a prop, de sobte fa un moviment ràpid i l’ agafa molt fort amb les seues potes davanteres. Producció d' aliment: No fa producció d' aliment.

Després de l’ aparellament la femella posa els ous a la tardor i aquests s’ obrin a la primavera. Els ous estan en les “ooteques” que són muntonets d’ ouets penjats en les rametes del arbres, formant-se uns saquets que tenen entre 200 i 300 ous.

Ooteca, Nimfa i Mantis. Perpetua l’ espècie: Si que es perpetua l’ espècie perquè fecunden i posen els ous.

Quan la mantis es sent amenaçada amb els insectes enemics, la mantis té un mecanisme d' autodefensa de baix de les mans que son unes dalles o pinces, i si té perill se ‘n va volant. Quan la mantis està tranquila es inofensiva.

La Mantis no és un insecte social perquè és un insecte solitari. Sols té companyia en l’ època d’ aparellament, moment molt perillós per al mascle.

La curiositat de la Mantis es que la femella esta preparant-se per a posar els ous i no pot caçar. El mascle s’ ofereix voluntari per alimentar a la femella. La femella es menja el cap del mascle per a alimentar-se. Es camufla per a caçar, quedant-se immòbil.

Escriu les paraules que hi ha al rusc: ...................... ...................... ......................

Aprén aquest vers en forma de cal·ligrama de Joan Papaseit

Escriu un redolí o poesia dedicada a la papallona .............................. .............................. .............................. .............................. .............................. .............................. .............................. .............................. ..............................

Digues en valencià el text escrit en an-glés que hi ha a la il·lustració: .......................................................................................................................................

Quin és el seu nom? ........................