Insostenibilidad
-
Upload
university-of-alicante -
Category
Documents
-
view
1.731 -
download
5
Transcript of Insostenibilidad
La Sostenibilidad y el turismo
Una geohistoria de las islas BalearesGIST
Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori
El deterioro ambiental y social
A.El CAPITALISMO1.La economía como ciencia
social2.La dinámica interna del
capitalismo3.Opciones, la autocontención
B.La INSOSTENIBILIDAD 1.La turistización2.La intensificación metabólica3.La artificialización del suelo4.La composición del territorio
C.La ORDENACIÓN TERRITORIAL
1. La economía como ciencia social “Por mucho que quiera parecerse
a las “ciencias duras”, la economía es siempre una ciencia social (p. 18); y aún más cuando
se ocupa del medio ambiente o del “deterioro ecológico y social”.
Inevitablemente, el análisis y las soluciones son una cuestión ética y política, además de técnica”
Manuel Santos Redondo. “Otra economía es posible. Debate. Las raíces económicas del deterioro ecológico y social
según José Manuel Naredo”. Revista Internacional de Filosofía Política, núm. 29, 2007, p. 189-192.
2. La dinámica interna del capitalismo
• Acumulación
• Lucro individual
• Autoexpansión
Acumulación, codicia posesiva
• De un esfuerzo pasado y futuro en forma de:
• Bienes de consumo• Maquinaria• Derechos autorizados y crédito
• Con la competencia y el monopolio
• Retroalimentado con la quiebra
• Regímenes de acumulación:• Metales preciosos ● Dinero• Crédito ● Seguros• Activos financieros... ● ABSTRACCIÓN CRECIENTE
• Redistribución por goteo y tecnología (Kuznets)
Ciclos Nikolai Kondratiev
Tiempo
Can
tida
d
A
Fase A: expansión, innovación, poder negociador de la fuerza de trebajo…
B
Fase B: saturación, quiebra, poder negociador del capital…
Ciclos Presa - depredador
Pre
saD
epre
dador
Dem
anda
Ofe
rta
Declive
Rein
ven
ció
n
CreciemientoC
anti
dad
Tiempo
Lucro individual
• Egoísmo, hedonismo, propiedad, consumismo
▪ Tasa de descuento y depreciación
▪ Transferencia y elusión de responsabilidad
• Beneficio de producción:– salarios– maquinaria– materia prima
• Beneficio de intercambio desigual
• Justificación en el identitarismo
Autoexpansión
• División socio-espacial del trabajo
• Comercio y transporte
• Polarización Centro-Periferia
• Creación de los estados-nación
• Expansión geográfica, colonialismo:
Materias primas
Fuerza de trabajo y emigración
Mercados de consumo
Capitales
Hegemonía y Polarización
Jerarquía y hegemonía
Etapa GuerraCentr
oPeriferia
Capitalismo mercantil
30 añs 1618-1648
N ItaliaPaíses Bajos
Mediterráneo...
Capitalismo colonialista
Napoleónicas1792-1815
Gran Bretaña
América, Rusia, Japón
Capitalismo monopolista
I y II G.M.1914-1945
EUAEuropa, Asia,
América
Capitalismo globalOriente Medio
Triada ETN
Sures
En base a monopolios:
• Tecnológico
• Monetario y financiero
• De acceso a los recursos naturales
• De los medios de comunicación
• Del armamento
Hegemonía y Polarización
Dinámica interna del capitalismo
• Lucro individual
• Acumulación
• Autoexpansión
• Hegemonía y polarización
• Competencia, darwinismo social, meritocracia
• Tentación de fraude y elusión
• Libertad, progreso ≠ designio
• Monetarismo y mercantilización
3. Opciones: autocontención• “Bussiness as usual”: desregulación, menos Estado, privatización, liberalización, desregulación, competencia, consumismo, voluntariedad...
• Intervención pública: anticíclica, formación, asistencial, paliativa, redistributiva por Estado liberal (sufragio+asistencia+identidad)...
• Antisistemica: razón crítica, emancipación, democracia radical, justicia, redistribución colectivista, soberanía alimentaria, cooperación, decrecimiento, autocontención...
NeoliberalSocial-demócrata
Eco-socialista
Decrecimiento
• Resistente a la retórica: oxímoron del desarrollo sostenible
• Justicia y suficiencia:
Hedonismo + Individualismo ≠ Vínculos Sociales
• Incidencia sobre el Consumismo:
Impacto = Población * Consumo * Tecnología
• Permanencia vs. Temporalidad
• Sobriedad vs. opulencia y desperdicio
Autoconteción por interés general• Necesidad de “crecimiento moral” (H. Daly)
• “Aún no somos humanos” (E. Carbonell)
• Razón crítica
• Coerción institucional
• Acción colectiva y política
• Voluntariedad
• Satisfacción, sociabilidad y creatividad
El deterioro ambiental y social
A.El CAPITALISMO1.La economía como ciencia
social2.La dinámica interna del
capitalismo3.Opciones, la autocontención
B.La INSOSTENIBILIDAD 1.La turistización2.La intensificación metabólica3.La artificialización del suelo4.La composición del territorio
C.La ORDENACIÓN TERRITORIAL
1. La turistización• “Periferias de placer”,
Turner y Ash 1991
• “Booms”, pulsaciones acumulativas de crecimiento
• Negocio turístico-inmobiliario
• ETN “volanderas”
• Dinero financiero
Les periferias de placer
• Centro-Periferia:
Tríada hegemónica
Sur empobrecido
Polarización
Monopolios
• Progresivo:
Alejamiento
Competencia y relieve
Residencialización
Periferias turísticas, E. Gormsen
Centro/periferia
U.K. BeneluxAlemania
1ª (S. XVIII) Brighton,Blackpool
DieppeHeiligenda
mm
2ª (S. XIX) Riviera,Málaga
Corfú,Yalta
3ª (S. XX) Illes Balears,Agadir
CanariasTurquía
4ª (S. XXI) Caribe,Índico
Indonesia…
Evolució capacitat d'allotjament mundial en hotels i establiments assimilats (mils de places)
6.436 6.9408.622
11.038 11.519 11.848 12.297 12.458
8.542 8.637
9.872 10.924
11.569 11.723 11.824 12.012 12.175
8881.886
2.6383.800
7.680 7.924 7.6387.885 8.063
8.451
1.3451.3021.2351.098
1.028
823 842 854899 973
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
1980 1985 1.990 1.995 1999 2000 2001 2002 2003
Amèriques Europa Àsia/Pacífic Pròxim Orient/Orient Mitjà Àfrica
0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
Pas
ajer
os
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
450.000
Pla
zas
Pasajeros Plazas turísticas regladas
1er. boom 3er. boom2º. boom
0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
Pas
ajer
os
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
400.000
450.000
Pla
zas
Pasajeros Plazas turísticas regladas
1er. boom 3er. boom2º. boom
Los booms turísticos, pulsaciones acumulativas de crecimiento
Cri
sis
ener
géti
ca
Gu
erra
del
Gol
fo P
érsi
co
11 /
09 /
2001
Población+ 2,03 % año
Plazas turísticas+ 9,7 % año
Turistas+ 14,7 % año
Estancias+ 9,64 %
añoRenta/cápita+ 10 % año
El tercer boom turístico-residencial
136.838159.571
206.735
252.062
401.372
455.296
505.483
568.989
330.673
119644
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Hab
itatg
es
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
Hab
itant
s
Habitatges Població
Evolución de los censos de población y plazas (viviendas x 4)
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
1950 1960 1970 1981 1991 2000 2001 2002 2005 2006
Evolución de los censos de población y plazas (viviendas x 4)
532.946709.138
841.669
853.892
1.662.048
1.980.316
1.001.062
419.628
2.151.648
531.480
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
1950 1960 1970 1981 1991 2000 2001 2002 2005 2006
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
Plazas turísticas regladas Plazas residenciales
Residencialización25-40% turistas alojados en oferta
no reguladaEstancamiento de la oferta turística
reglada
Alojamient turístico
Alojamiento
residencial de
potencial uso
turístico
El negocio turístico-immobiliari
La vivienda, oferta turística y activo financero
Encarecimiento de la vivienda• 40% de las viviendas vacías
• Obra nueva en lugar de rehabilitación
• Inversión en “tocho”:– Especulación financiera– Fraude fiscalRENDIBILITAT 2004 (CRE, 2005)
INVERSIÓ RENDIBILITAT
BORSA 17,30%
IMMUEBLES 19%
1. La turistización• “Periferias de placer”,
Turner y Ash 1991
• “Booms”, pulsaciones acumulativas de crecimiento
• Negocio turístico-inmobiliario
• ETN “volanderas”
• Dinero financiero
Evolució dels fluxos de IED de l'Estat espanyol (1970-2004) (milions dòlars)
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
40000
45000
50000
55000
6000019
70
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
Milio
ns d
òlar
s
Flux IED (entrada) Flux IED (sortida)
Estat espanyol entra a la CEE
Sortides superiors a entrades
1985-1995: Període de les Privatitzacions
20 primeras ETN presentes en América Latina (1999)País de origen Ventas Extranjeras (106 dólares)
Telefónica de España SA España 12439
General Motors EUA 12425
Volkswagen AG Alemania 11902
Daimler Chrysler AG Alemania 9746
Carrefour Group Francia 9561
Ford Motor Co. EUA 8252
Repsol YPF España 8109
Fiat Spa Italia 7659
Royal Dutch-Shell GroupReino Unido/Países
Bajos6449
Exxon Mobil Corp. EUA 6403
IBM EUA 5479
Endesa España España 5475
The AES Corp. EUA 5182
Wal Mart Stores EUA 4813
Nestlé Suiza 4766
Renault/Nissan Motor Franca 4179
UnileverReino Unido/Países
Bajos4126
Motorola Inc. EUA 3817
Cargill Inc. EUA 3541
Intel Corp. EUA 3540
Nombre de països en els que operen les principals ETN hoteleres (2004)
100
90
83
83
77
68
66
55
43
40
40
38
38
29
28
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110
Intercontinental Hotels Group
Accor
Starwood Hotels & Resorts Worldwide
Best Western International
Hilton Group
Marriott International
Carlson Hospitality Worldwide
Le Méridien Hotels & Resorts
Choice Hotels International
Golden Tulip Hotels, Inns & Resorts
Club Mediterranée S.A.
Hyatt Hotels Corp/Hyatt International
Rezidor SAS Hospitality
Four Seasons Hotels & Resorts
Sol Meliá SA
Nombre de països
Hotels i habitacions de les cadenes espanyoles per països
0
10
20
30
40
50
60Re
p.Do
min
ican
a
Mèx
ic
Cuba
Vene
çuel
a
Cost
a Ri
ca
Bras
il
Colò
mbi
a
Arge
ntin
a
Urug
uai
Gua
tem
ala
Nica
ragu
a
hote
ls
0
5000
10000
15000
20000
25000
habi
taci
ons
Hotels Habitacions
Las mayores ETN hoteleras balearesSol Meliá (2003)
Facturación 2003 987 millones Euros
Habitaciones 80807
Hoteles 329
España 171
Europa 55
Asia 9
EUA 1
América Latina 82
Norte de África 13
Grupo Iberostar (2003)Facturación 2003 2197 millones Euros
Plazas 57000
Hoteles 86
España 34
América Latina 16
Europa 28
África 3
Barceló (2003)Facturación
2003562,8 millones Euros
Habitaciones 28000
Hoteles 129
España 37
Europa 42
América Latina 36
EUA 9
África 5
Riu (2003)Facturación 2003 780 millones Euros
Plazas 65000
Hoteles 106
España 60
Resto del Mundo 46
2. La intensificació metabòlica
“Les preocupacions de l’ecologisme han de transcendir
en el nostre país els problemes de contaminació i de protecció
d’espècies i espais, per ocupar-se del propi metabolisme de
l’economia espanyola i de la pinça de deteriorament territorial
que ocasiona l’evolució en curs dels sistemes agraris i dels
sistemes urbans”José Manuel Naredo. Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Más allá de los
dogmas. Madrid: Siglo XXI, p. 255
El metabolismo socioeconómicoEvolución del control y explotación
de los bienes y servicios de los ecosistemas
Definición: según Fischer-Kowalski (2000) “ el metabolismo socioeconómico conceptualiza las relaciones entre las sociedades y el medio ambiente como un proceso constituido por inputs y outputs biofísicos que se resumen en los materiales y energía que se extraen del medio y que son procesados (ingeridos) por la sociedad. Parte de estos materiales son acumulados como stock socioeconómico y otra parte es lanzada al medio en forma de residuos o emisiones contaminantes”.
Metabolismo socioeconómico de diferentes regimenes socioeconómicos (Fuente: Haberl et al., 2004).
Cazadores recolectore
sSociedad Agraria
Sociedad Industrial (finales s.XX – principios
s.XXI).
Metabolismo
socioeconómi
co
Sistema basado en la energía
solar (no controlada) y la extracción de biomasa
de los ecosistemas.
Sistema basado en la energía solar (controlada) y
la extracción de biomasa
(mayoritariamente) de
agroecosistemas (colonizados).
Sistema energético “fósil” basado en una área independiente,
fuentes energéticas altamente concentradas (combustibles
fósiles, nuclear, hidroeléctrica, etc.) y biomasa.
Grandes extracciones de metales y minerales de los depósitos
geológicos.
Input energé
tico (Gj/capita/año)
10 – 20 Gj/cap/año biomasa (madera,
leña, etc). (Equivalente a
0,23 – 0,47 Tep/cap/
año).
65 Gj/cap/año (biomasa)
3 comida50 forraje12 fusta
(Equivalente a 1,55 Tep/cap/
año).
250 Gj/cap/año61 biomasa.
170 combustibles fósiles.5 hidroeléctrica
14 energía nuclear(Equivalente a
5,97 Tep/cap/ año).
Input materi
al(Tm/capita/
año)
1 Tm/capita/ año biomasa
(madera, leña, etc)
4 Tm/capita/ año (biomasa)
0,5 comida2,7 forraje0,8 madera
19 Tm/capita/ año7,29 biomasa
4,55 combustibles fósiles7,17 minerales, metales, otros.
Evolució de la "producció-extracció" energètica mundial, 1860-2007 (Milions TEP).
0250500750
1.0001.2501.5001.7502.0002.2502.5002.7503.0003.2503.5003.7504.0004.250
1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Carbó Petroli
Gas Natural Hidràulica
Nuclear Biomassa
S'inicia l'era del petroli
Evolució de les Exportacions mundials en unitats monetàries (109 $ corrents), 1981-2005.
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
1981 1985 1990 1995 2000 2005
Prod
. agr
aris
, com
bust
ible
s,
extr
acti
ves,
man
ufac
ture
s.
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
Tota
l
Productes Agroalimentaris Combustibles Indústries extractives Manufactures Total
Evolució de les Exportacions mundials en unitats físiques (106 Tm), 1981-2005.
0
250
500
750
1.000
1.250
1.500
1.750
2.000
2.250
2.500
2.750
3.000
3.250
3.500
1981 1985 1990 1995 2000 2005
Prod
. agr
aris
, com
bust
ible
s, e
xtra
ctiv
es,
man
ufac
ture
s.
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
5.500
6.000
6.500
7.000
Tota
l
Productes Agroalimentaris Combustibles Indústries extractives Manufactures Total
La “bulimia” energética y de materialesEvolució d'algunes variables socials, econòmiques i
ambientals de les Balears, 1955-2004
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
24.000
26.000
28.000
1955
1957
1959
1961
1963
1965
1967
1969
1971
1973
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
PIB cf (milions euros 1995)
Població (100 persones)
Entrades de mercaderies ports (mil Tm)
Moviments passatgers aeroports Balears (mils passatgers)
Consum brut d'energia (x 100 Tep)
Variables económicas, sociales y ambientales de las Baleares, 1955-2004
1955 2004
Variación
1955-2004
Población103
personas431,81 955
x 2,21
PIB coste factores (euros constantes
1995)
€ de 1995/cápit
a
4.337,91
12.081
x 2,78
Entrada de mercaderías puertos
Total (mil Tm)
327,98 9.436x 28,77
Movimientos de pasajeros (entradas
y salidas)
Total (miles
pasajeros)278,91
27.218
x 97,59
Consumo bruto de energía
(combustibles fósiles)
Kep/hab. sd 3.305x 7,1
La “bulimia” energética y de materiales
Ciclicidad crecimiento acumulativa de la construcción
Consum aparent de ciment a les Balears, 1951-2004 (Tm)
414.000455.000
179.641
21.500
1.085.016
950.095
759.704
525.000
254.831
505.510
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
1.100.000
1.200.000
1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
1er Boom TurísticRègim d'acumulació fordista
2on Boom TurísticRedefinició del Règim d'acumulació. Trànsit al
règim postfordista. Crisis petrolieres i articulació de les polítiques neoliberals
3er Boom TurísticRègim d'acumulació flexible (capitalisme
global financer). Apogeu del neoliberalisme
Abastecimiento urbano de agua a Palma
0
10
20
30
40
50
60
Hm
3
Desaladora (agua de mar)
Barco (agua del Ebro)
Potabilizadora (salobre)
Acuífero de Llubí
U.H. Alaró
U.H. Estremera
Embalses
Otros (subterráneos)
U.H. Na Burguesa
Pont d'Inca
U.H. Fuentes
Servei d’Estudis i Planificació, Direcció General de Recursos Hídrics,Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears
41 % (2000-2007) desalación o
potabilización
Procedència del consum urbà d'aigua a Formentera
0
100000
200000
300000
400000
500000
600000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
m3
DESSALADA
Pous i embassamentsProcedència del consum urbà d'aigua a Eivissa
0
2000000
4000000
6000000
8000000
10000000
12000000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
m3
DESSALADAPous i embassaments
Procedència del consum urbà d'aigua a Menorca
8500000
9000000
9500000
10000000
10500000
11000000
11500000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
m3
DESSALADAPous i embassamentsProcedència del consum urbà d'aigua a Mallorca
0
20000000
40000000
60000000
80000000
100000000
120000000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
m3
DESSALADAPous i embassaments
Abastecimiento urbano de agua desalada, 2000-2006
Servei d’Estudis i Planificació, Direcció General de Recursos Hídrics,Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears
14 %
40 %
0 %
100 %
Islas equivalentes para cubrir el D.E.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
1.989 1.990 1.991 1.992 1.993 1.994 1.995 1.996 1.997 1.998
año
núme
ro is
las
0
1
2
3
4
5
6
7
8
núme
ro d
e arch
ipiéla
gos
Mallorca Menorca Pitiüses Balears
3. La artificialización del suelo
• Conurbación
• Pedida de bioprodictividad
• Difusión urbana
• Planeamiento urbanístico
1956
Conurbaciones:• Palma 11 km2 (1,5 murallas)• Aeropuerto 2,22 km2• Santa Ponça 0 km2
La artificialización urbana
1973
Conurbaciones:• Palma 15,6 km2
• Aeropuerto 5,9 km2• Santa Ponça 2,22 km2
La artificialización urbana
1995
Conurbaciones:• Palma 38,47 km2
• Aeropuerto 6,82 km2• Santa Ponça 6,67 km2
La artificialización urbana
2000
Conurbacions:• Palma 39,91 km2
• Aeroport 6,82 km2• Santa Ponça 6,67 km2
La artificialización urbana
El sistem
a urban
o turísti
co
Rullan, Onofre: Islas Baleares.- In “La España de las Autonomías” Editorial Síntesis.- Madrid 1999.- 703 pgs. (147-186).
1956
19731983
1991
Santa Ponça
Conurbación turística
1956 19732000
Marratxí
Conurbación residencial
La conurbación de Palma a lo largo de los booms
1956
1973
1995
2000
El futuro de la conurbación de Palma
El futuro de la conurbación de Palma
Plan Territorial de Mallorca:
• 211,53 ha de crecimiento no vinculado
• 111, 67 ha de Área de Reconversión Territorial 8.12, playa de Palma
La difusión urbana
Existentes: 74.000 edificaciones
Edificables: 170.000 chalets
Palmesanos y extranjeros
Binimelis, J. (2002)
14.500 existentes y 41.600 edificables
Nuevas autopistas: 30 km
La prospectiva de ocupación artificial del suelo
60126
270
352
15
16
18
30
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
1956 1973 2000 2015
km2
Suelo urbano, canteras, campos de golf y red ferroviaria Viario
1
1,6
1,7
4. La “composición” territorial
• Autopistas
• Aeropuertos
• Puertos
• Desalación
• Cable eléctrico
• Incineración...
“Composición” del territorio mediante viario
P.D.S.C. de Mallorca, 11/2003
Nuevo modelo viario
LLUCMAJOR
MANACOR
INCA
25 Km
• 70 km existentes < 2003• 130 km construdos > 2003
• ...
Eivissa: 30 km de nuevas autopistas
E-20, segunda circunvalación de Eivissa vila
Eivissa Vila-aeropuerto
Eivissa-Sant Antoni
Accidentalidad y discotecas
Accidentalidad y discotecas
“Composición” del territorio con aeropuertosPlan Director de Son Sant Joan
“Composició” del territori amb ports
Pla Director del port de Palma
“Composición” del territorio con puertos
Plan Director del port de Palma
El deterioro ambiental y social
A.El CAPITALISMO1.La economía como ciencia
social2.La dinámica interna del
capitalismo3.Opciones, la autocontención
B.La INSOSTENIBILIDAD 1.La turistización2.La intensificación metabólica3.La artificialización del suelo4.La composición del territorio
C.La ORDENACIÓN TERRITORIAL
C. La ORDENACIÓN TERRITORIAL
1. Planeamiento municipal, Calvià
2. Directrices de Ordenación Territorial: No nuevos núcleos No Urbanización litoral Desclasificación Redistribución crecimiento
3. Planes Territoriales insulares Nuevo crecimiento ART
4. Espacios Naturales Urbanística Gestión de la Conservación
Contención urbanística: 1.748 ha. menos de suelo urbanizable
Calmar el crecimiento: cuotas de licencias
Pacificación tránsito: paseo Calvià, 35 km. < 60 km/h
Ley 6/1999, de 3 de abril,
de Directrices de Ordenación
Territorial
de las islas Baleares(BOIB de 17-04-1999)
Áreas de Transición:500 m como máximo
para reserva de crecimiento
1. Prohibición de nuevas urbanizaciones aisladas
“destinado a uso residencial, turístico o mixto”
Núcleosexistentes
2. Prohibición de nuevas urbanizaciones litorales
APT: franja deprotección (500 m)
Urbanitzacióexistent
Urbanitzacióexistent
3.- Suspensión /reclasificac
ión de 4.500
hectáreas de suelo
urbanizable
(1.999)Suelo Urbano: 20.855,48 haSuelo Urbzable: 6.168,72 ha
4.- Distribución del nuevo crecimiento residencial i/o
turístico
10-12%
2.775,2 ha
Efecto de las DOT’99 sobre la CCUT de
Baleares*
Efecto oficial - 4.500 Ha X 519 plazas/ha = - 2.337.000 p
- 4.500 Ha X 60 p/ha = - 270.000 pEfecto real sin PTIs
Efecto con PTIs
0
2.776 Ha X 100 p/ha = 277.562 p
* Excluye usos: industrial, servicios, equipamientos...
Aprobación definitiva: 25 de abril de 2003
http://www.cime.es/ca/ptinicial/index_pti_inicial.html
Aprobación definitiva: 13 de diciembre de 2004
http://www.conselldemallorca.net/sit/ptm/viewer.htm
BOIB: 31 de dicembre de 2004
Aprobación definitiva:
21 de marzo de
2005BOIB: 31 de marzo de 2005
http://www.cief.es/pti2004/definitiu/index.htm
La previsión de crecimiento de los PTI
Hectáreas Plazas
2003: Menorca102-179(23-41%)
10.749(24%)
2004: Mallorca1.491(79%)
70.403(39%)
2005: Pitiusas442
(100%)44.200(100%)
TOTAL2.035-2.112
(73-76%)
125.352
(45%)
Parque construido 1.411.573 (47%)Parque potencial: 3.000.007 (100%)
591.512plazas
potenciales
en suelovacante
996.922 plazas potencialesen suelo total o parcialmente edificado
1.411.573plazas existentes
Potencial de crecimiento de la
capacidad de alojamiento
Plan Territorial de Mallorca, 12/2004
Plan Territorial de Mallorca, 12/2004Reubicación del crecimiento, ART, “lotería perversa”:
• “Absolución” de un sector “suspendido”• Transferencia a un nuevo sector, Es Crevers
LEN: protección urbanística de espacios naturales
http://www.webverd.com
37,3%
Parques y Reservas: conservación de la naturaleza
Llei 42/2007 del Patrimonio Natural y la Biodiversidad
24,3%
Situación 2008 conservación. Tramitación PORNsTramuntana, Llevant, Salobrar-Trenc, Migjorn i Nord Menorca
19%
S’Albufera
Llevant
Cala d’Hort
Desprotección de espacios naturales, Llei 10/2003
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
Anda
luss
iaCa
stel
la-
Lleó
Canà
ries
Nava
rra
Cant
àbria
Cast
ella
-La
Man
xaCa
talu
nya
Astú
ries
Arag
óLa
Rio
jaM
úrci
aPa
is B
asc
Extr
emad
ura
Gal
ícia
Mad
ridCo
mun
itat
Vale
ncia
naIll
es B
alea
rs
Hectáreas protegidas por habitante. CCAA del estado español
2003: reducción de 22.400 ha.
webverd.com
Gestión inefectiva
Maig 2003
Maig 2007
Superfície amb PORN aprovat 58.355 99.013
Superfície amb Pla anual aprovat 58.355 34.096
Superfície amb Director/a 58.355 34.897
34 %
Situación 2008. Serra de Tramuntana: ANEI vs. PORN
84.967,5 ha vs. 62.403,0
Situación 2008, Lugares de Interés Comunitario (LIC)
webverd.com
Situación 2008,Zonas de Especial Protección para las Aves
(ZEPAS)
19 %
webverd.com
Herramientas de intervención pública
y de incentivación privada• Diagnostico del metabolismo socioeconómico: MEFA, capacidad de carga, huella ecológica...
• Democracia radical: información y participación
• Legislación ambiental, social, territorial...: ordenación del territorio
• Evaluación del impacto ambiental (Directiva 97/11/CE i Ley 11/2006): información y decisión política
• Auditorías ambientales (EMAS, ISO): sistemática, propositiva
• Responsabilidad Social Corporativa
Contestación social
Conclusiones• Extracción y acumulación
• Explosión turístico-inmobiliaria
• Intensificación metabólica, 10%/año
• Artificialitzación, 1,5 ha/día
• Composición territorial
• Autocontención, ordenación del territorio
• Conocimiento, información y participación… política y democracia