INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

1

Salutacions!!! Aquest trimestre ens vam proposar parlar d’un tema que “ens digués alguna cosa”, que fos del nostre interès i que també fos representatiu de l’edat i l’època en la que ens ha tocat “moure’ns”. Al principi vam proposar diverses qüestions i la que més ens va cridar l’atenció va ser el tema d’estils d’identitat, ja que cadascú de nosaltres som, vestim i ens manifestem també en funció del que vivim, del que sentim, del que escoltem, del que veiem i en definitiva del que vivenciem. Ara us proposem que feu un cop d’ull a alguns dels estils d’identitat més coneguts. Jugueu-hi una mica imaginant-vos a quin estil us veieu més propers i si no us reconeixeu en cap d’ells, comenteu-nos-ho per què és així. Ho podeu fer al nostre bloc; ZEITNIMERO, just a la pàgina principal. Si voleu ens hi podeu deixar el vostres comentaris: http://blocs.xtec.cat/superusee/ A aquest altre bloc podreu veure què fem a l’hort. http://blocs.xtec.cat/elnostrehortecologic/

L a m i t j a R a s a

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

2

La subcultura hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. Els hippies escoltaven rock psicodèlic groove i folk contestatari, abraçaven la revolució sexual i creien en l’amor lliure. També van buscar formes d’experiència poc usuals, com la meditació. A causa del seu rebuig al consumisme solien optar per la simplicitat voluntària, ja sigui per motivacions hedonistes, espirituals-religioses, artístiques, polítiques, o ecologistes. Mod (del modernista) és una subcultura que es va originar a Londres, Anglaterra, a finals del 1950 i va aconseguir el seu màxim esplendor a la dècada del 1960. Elements importants de la subcultura mot inclouen: la moda (sovint vestits fets a mida), la música pop, incloent-hi l’ànima afroamericana, l'ska de Jamaica, i música beat britànica i R &B i scooters de motor italià. L'escena mod original també es va associar amb l’amfetamina com a combustible de tota la nit per a ballar als clubs. "Emos", la tribu d’adolescents amb semblança trista, inquietant fenomen urbà: joves amb tendència a victimitzar-se. Són de classe mitjana i alguns s’autoflagelen per a mostrar el seu dolor i

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

3

rebutgen els seus pares i la societat. Origen: La cultura emo original neix als anys 80 com un estil musical derivat del punk hardcore americà, la paraula "emo" ve “d'emotional hardcore music”. Actualment la seva música és més comercial i el seu representant més conegut és My chemical romanç i Green Day (encara que molta gent no situa a aquest grup com a emo). Vestit característic: Pentinat engominat cobrint part de la cara, pírcings, sabatilles converse, canelleres, xapes, dessuadores amb caputxa, samarretes ajustades generalment negres) i calçotets a la vista. Interesos i activitats: Són ments inconformistes i pessimistes. Es preocupen molt per la seva aparença i es declaren en contra de les modes (encara que paradoxalment ser emo és està de moda), solen tenir tendència a preguntar-se el sentit de les coses i no solen creure en les religions. Una de les seves frases més repetides és "l'emo neix, no es fa".

Origen: L'estil de música neix a Jamaica als anys 60 com a barreja de diversos estils de l'època, després va evolucionant i fent-se cada vegada més ràpida i enganxosa. Presència actual: Hi ha força gent que escolta música ska i molts grups d'aquest gènere a Espanya. Roba característica: Porten roba de quadres blancs i negres, xapes i làstics, també poden anar vestits amb roba elegant. Gènere musical: Actualment alguns grups de música ska a Espanya són Skalarriak, Ska-p i Skabeche RIBER band entre d'altres. Ideologia: Solen ser d'esquerres o anarquistes i, com no, antifeixistes encara que la tribu en si no té una ideologia predeterminada. Tendències violentes: N'hi ha de molt violents i n'hi ha que passen de baralles (com en tot). Solen ajuntar-se amb els punks, grunge, sharps o heavies, la veritat és que entre ska, punks i sharp no hi ha gaire diferència i solen estar junts. Música: El Heavy Metal com a estil de música té com a prototip a Black Sabbath, banda de blues que va encaminar-se vers la recerca de rock més pesat i fosc que pogués expressar aquest personatge. La tendència ocultista simbolitza la vida en termes de l'etern i l'ideal. Vestimenta: Tot i que cada tribu o grup té la seva pròpia manera de diferenciar de les altres per la seva forma peculiar de vestir-se, el heavy metal no es queda enrere, les peces predilectes generalment utilitzades pels "metaleros" són:

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

4

Sabatilles esportives o botes militars, jaquetes de cuir, jeans o pantalons de cuir ajustats, canelleres de cuir, cinturons de bales, pèl llarg, bijuteria platejada. El Heavy Metal és l'estil musical més relacionat amb la mort i el patiment, acull les idees de Nietzsche, que té les seves bases, principis socials i morals basats en la polaritat del bé i el mal. I és així que es comencen a perfilar les primeres experiències musicals que busquen expressar el descontentament i el canvi.

¡¡Latin kings!! Els Latin Kings («Reis Llatins») van començar com una organització social dedicada a millorar les condicions de la comunitat d'origen equatorià a l'àrea de Chicago a la dècada del 1940. L'organització es va estendre per tot els Estats Units, i als anys 70 va començar a ser dominada per persones implicades en activitats il·legals, principalment en xarxes de narcòtics. Els membres d'aquest grup s'identifiquen amb el color daurat (o groc) i negre, corones de cinc puntes o les sigles ALKQN (Almighty Latin King and Queen Nation, «La totpoderosa nació dels reis i reines llatins», en anglès). Alguns d'ells porten

corones tatuades al cos. Solen enfrontar-se amb una altra banda, d'origen porto-riqueny, els “Ñetas”. A Catalunya l'organització, seguint la proposta de l'ajuntament de Barcelona i abandonant els ritus violents, es va adaptar a la vigent legislació elaborant un estatut amb la col·laboració d'un grup de juristes i estudiosos i va ser declarada associació legal sota el nom "Associació Cultural de Reis i Reines Llatins de Catalunya" l'agost del 2006. A la resta d'Espanya continua sent una organització il·lícita, perseguida per la policia.

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

5

Pijos

Els pijos diuen que són una de les tribus urbanes més importants, mentre que els no pijos opinen que es tracta d'una secta en honor al Mal i el Capitalisme. En qualsevol cas, la societat pija es basa principalment en presumir de les coses que es tenen, presumir de les coses que mai tindran, comentar les coses que a un li agradaria tenir, valorar els altres de forma proporcional al preu dels seus jeans, parlar amb accent pijo i parlar

super bé i amablement de la forma com es vesteixen i de com són els que no són pijos. O sigui l'actitud d'un pijo és "desapareix de la meva vista", l'únic que importa és que no et vegin dues vegades amb la mateixa roba i que els teus pares creguin que ets el fill perfecte. Una mica destacable de la majoria de pijos és el seu “xovinisme” (o fort sentiment patriòtic) el que els incita a portar xapes, polseres i arracades amb la vermella-groga

Gòtics

Els gòtics són individus que vesteixen com si fossin a anar a una festa de arlequins medievals, només que la seva vestimenta és únicament de color negre. Comunament són anomenats també "dark" (encara que no els agradi que els diguin així), "sinistres" o "foscos", conserven la seva pròpia cultura Underground (com un talp). Es distingeixen per la (suposada) idolatria a la mort, color de pell pàl·lida, roba fosca estil segle XVIII, així com les maneres de parlar, estil de cabell, música rock gòtica encara no creada

i els pensaments existencialistes d'aquella època. Són adolescents angoixats que només busquen atenció (si són noies) o estan encara amagant intencions ocultes (si són nois). Estan obsessionats amb la música crits "foscos", la poesia "fosca", la roba "fosca", la màgia "fosca", la nit "fosca", i el sadomasoquisme "fosc". Vénen en dues mides: increïblement prims i etíops anorèxics. Els gòtics en realitat són només gent que fa servir molt maquillatge i té el cabell més que tenyit i que escolten qualsevol cosa que soni misteriosa, fosca, fantasiosa. La població està composta majoritàriament per: individus d'una edat entre 13 i 24 anys, estatus social mitjà-baix amb tendència alt i mitjà-alt de raça blanca.

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

6

Els Quillos

És una tribu urbana que està prenent força a tot Espanya i que acostuma a ser sobretot als barris de classe mitjana i mitjana-baixa La seva indumentària característica són les gorres, sabatilles de marca, (generalment nike) roba esportiva, anells d'or, segells, cadenes, etc

També se’ls anomena “canis”, terme que s'utilitza per definir a joves apolítics, generalment vinculats amb la delinqüència i la violència cap als altres estrats de la societat. Els seus enemics clarament són els pijos, els quals, tot el que tenen ho han rebut sense cap esforç, creient-se superiors pel poder adquisitiu i la influència que exerceixen els seus pares, per aquest motiu els menyspreen.

Els grungers El grunge, de vegades conegut com a so de Seattle, [6] és un subgènere del rock derivat de l'indie rock i del rock alternatiu influenciat pel noise pop, prenent sons propers al hard rock, el heavy metall, el punk i el hardcore punk i amb estructures properes al pop rock clàssic. [1] [2] [3] Va sorgir a finals de la dècada dels vuitanta, amb grups provinents principalment de l'estat nord-americà de Washington, en particular, de l'àrea de Seattle. La

primera companyia que va impulsar i va donar a conèixer el gènere va ser la discogràfica Sub Pop, donant suport a bandes que serien fonamentals en el desenvolupament del naixent gènere, com Green River, Soundgarden o Nirvana. Les característiques distintives del so grunge eren les seves guitarres fortament distorsionades i enèrgiques, melodies vocals moltes vegades enganxoses i repetitives així com els canvis de ritme de les cançons enquadrades dins del gènere, mentre les seves lletres es caracteritzaven per reflectir apatia i desencant.

El grunge es va expandir a nivell mundial durant la primera meitat de la dècada dels noranta, impulsat principalment per l'èxit comercial dels àlbums Nevermind de Nirvana i Ten de Pearl Jam. Aquest èxit va catapultar la popularitat del rock alternatiu i va fer del grunge el gènere de hard rock més popular d'aquest temps. Tot i això, molts grups van estar sempre incòmodes amb el seu estatus de superestrelles i per l'aparició, a causa de la influència dels mitjans, d'un moviment grunge.

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

7

Els apassionats per les motos són un grup especial, com tot grup. Tenen les seves regles que sorgeixen de la forma com encaren la vida i periòdicament realitzen certs ritus propis que els identifiquen i reforcen la seva passió. Se’ls pot veure vestits amb roba de cuir, que en l'imaginari popular és sinònim de persona “dolenta” (per ser políticament correcte), però ells la utilitzen per cobrir-se de les inclemències del temps: fred, calor i pluja durant els seus viatges. Els skinheads sorgeixen a Anglaterra en la Dècada del 60, com a descendents del moviment mot. Els skinheads d'idees feixistes escolten RAC (Rock Contra el Comunisme, Rock contra el comunisme), Una versió de l'Oi! Que tendeix al rock i el heavy-rock, amb lletres de tendència nacional-socialista, record de batalles passades (normalment les que van tenir victòria del feixisme i nacionalsocialisme en la Segona Guerra Mundial), promoció de la cultura tradicional europea, els ideals racistes i en menor nombre de casos, racials. Cal destacar una Skrewdriver, Grup liderat Per Ian Stuart i pioner. La forma tradicional de vestir dels skins es amb botes, perquè quan es va crear al 69 el moviment skin eren tots gent pobre, que treballaven en fabriques o a la construcció, d’aquí les botes. Mes tard, amb la despolitització del moviment i l’aparició dels hooligans va canviar lleugerament l’estètica, adoptant com a pròpia roba mes "esportiva", diguem. En l'actualitat les botes encara es duen, com un record dels orígens, però molts anem amb sabatilles esportives, quasi sempre negres, tot i que les botes son imprescindibles.

INSTITU JOAN PUIG I FERRETER

8

Q W E R T Y U I L O P A S D F G H R J

P K L Ñ Z X C V A B H N M Q Q W E A R U D M O D S S A T P I O I U U Y T P R

N F G H J O K K I N P F D B T N W E R K J Y N S M G A N G P Z M H S J D R R

S G M H F E F J K F I K R R G S F O G

G L D F H I P A K F E H G F K S T S P A A A H E A V I I T S G O A H G H D G

B F K M Ñ L P M N B H F S G F G L G I K G S N M A K Y S M S R O S S A J L C

K F F B S K X J V J B F C C F J S B V B H E A V I E S F N S H I M A G M X B

B N M D N F D M M B F F S V M S S V V G G J P B S H M C O O V N R D T N C N

B S G I B B F N B G D N F N E A B D X G V A J V A B A F J H D H J D K N W H

G N H O V A V M N A H P A M A B C B D N A S S H X G H G J A H B D G A N O V

F Y B G H H M S F G J L L Ñ B B X X R

SOPA DE LLETRES TROBA ELS ESTILS D’IDENTITAT QUE HI HA ALS REQUADRES

Mots Ska Punk Raperos Heavies Pijos Skateboard Emos Gotics Mods Breakdence Rokero Lating kings

M O T S W A P U H E R A C P A T W K Z G U S E A Y B B I F Q E A C J N M A T Ñ C N J G A R G D M K L V E P D H O H S U M V B S J I R O H G S J K I N B V S H E F K E T K L L O V Y O C Y S A J F R L Y Ñ L C R Y O T O L H G E O T P K E T T G B W O G D W Ñ G J P X R R E R B P M O D S G A Ç Z Q T I F J E A L Y H R O H E A F U E K C S A T B I E G K R D T M L N K T U S Q R S L T F R O P A I I P R G O T I C S C S R D N N O X H F T U F A B E O K H G Ñ G J A R J G X N D K A E K L Y U Q E M C Z Y C E E A I K V Y P W G B I T B R R R N M B T U Q I A L E A O B D G N P

Equip de redacció: Albert Ambel, Ruben Quirós, Sandra, Maria, Javi Méndez, Samir Hameame, Alberto, Evelyn López i també la Rosa, el Julià, l’Auri, la Natalia i el Carles.

1. PUNKS 2. MODS 3. EMOS 4. LANTINK KINS 5. GOTICS 6. ROCKERS 7. RAPEROS 8. AKS 9. HIPPIES 10. HEAVIES 11. PIJOS