Institut Giola

2

Sum

ari

1.– Editorial 2.– Activitats Giola

Xerrada PUNT DONA 4t d’ESO Teatre 3r d’ESO Xerrada Institut Guttmann 4t d’ESO Xerrada Creu Roja 3r d’ESO Setmana agrària Proves Cangur 2n premi “Escola, agricultura i alimentació ecològica” Premi “Websalpunt” Artteràpia Acte de Graduació 4t d’ESO i postobligatòria

3.– Sortides Girona 3r d’ESO Fira Guia’t 4t d’ESO Visita als jutjats Administració i finances Empúries 1r d’ESO Acte de clausura Programa 3D

4.– Sant Jordi Celebració a l’Auditori de Llinars Treballs dels alumnes de 1r d’ESO Concurs fotografia matemàtica

5.– Opinió Experiència a l’Institut Giola Writing a narrative Entrevista a Claudia González Què és una UEC? “Sicko” Enquestes

6.– Racó creatiu Conte: La Fàtima ha de fer una redacció Caricatures Entrevista estel·lar a les millors cuineres del món

Ada Álvaro Clara Bermúdez Anna Cuenca Marc Fernández Aroa Gallego

Esther Gallego Montse Gil Zaida Madueño Carol Martínez Eva Molina

Aleix Ramírez Andrea Serrat Manel Toledo Nèlida Garcia

3

Editoria

l Aquest curs, més que mai, estarà present per sempre a les nostres vides, perquè ens ha marcat a tots

els que formem part del Giola. Quan parlem d’on hem estudiat o amb qui, ens vindran a la memòria

un seguit d’anècdotes, de bons i mals moments. De ben segur que tots els professors i alumnes que

hem conviscut aquest curs al Giola, recordarem l’accident aeri on van morir 150 persones, 18 de les

quals eren alumnes i professores del Joseph-König-Gymnasium de Haltern am See, que acabaven de

passar una setmana entre nosaltres.

De tots els moments, siguin bons o no tant, hem de saber treure alguna cosa positiva. Em quedo amb

el que ens han mostrat els nostres alumnes, el seu bon saber fer i estar. Hem pogut veure clarament el

resultat de tota la feina feta en educació emocional on es dóna rellevància a aspectes com el respecte

als altres o l’empatia.

D’altra banda, voldria esmentar allò que ha estat més destacat durant aquest curs com el repte d’inici-

ar el cicle agrari. En Manel i la Sonia al capdavant d’altres professors i alumnes, han sabut fer un tre-

ball excel·lent que servirà de base per continuar formant uns bons professionals al sector agrari.

També cal destacar que s’han publicat un nombre excepcional de treballs de recerca de 2n de Batxille-

rat. Vull agrair la col·laboració de l’Ajuntament, AMPA i també de l’Associació de Botiguers, el Grup de

dones de LLinars, el grup Til-tall i la Gestoria Fanés que han col·laborat perquè fos possible la presenta-

ció dels treballs a l’auditori.

A més, hem rebut més reconeixements externs que mai. A l’inici de curs vam celebrar els 10 anys de

mediació i durant el curs hem recollit un seguit de premis: concurs de websalpunt, un treball de recer-

ca premiat per la Fundació Síndrome de Down, un premi al concurs “Escola, agricultura i alimentació

ecològica”, etc.

Quan una promoció acaba i me’ls miro, encara em ve al cap la imatge de quan van arribar a l’institut

amb timidesa, amb ganes de fer les coses ben fetes, amb la competitivitat d’alguns. Els hem vist créi-

xer, riure, enfadar-se, protestar, treballar, aprendre. S’han fet grans entre nosaltres i la comunitat del

Giola, amb els seus encerts i errors, ha format part d’aquesta transformació.

Alguns marxen i altres tornen, continuen entre nosaltres en una altra etapa per fer el Curs d’Accés a

Grau Superior (CAS) o el Grau Superior.

En tots els casos, aquesta promoció que ara acaba començarà a viure un dels moments claus en la se-

va formació personal i acadèmica per a la seva vida futura.

Des d’aquest espai vull animar-los a què no es deixin envair per l’angoixa i que no jutgin com a fracas-

sos definitius els contratemps que es puguin trobar. La vida no és un camí traçat per endavant sinó

que tenim la possibilitat permanent de refer-lo, de canviar les decisions preses i de provar nous reptes.

Això sí, sempre que hi dediquem tot l’esforç necessari perquè no ens quedi el dubte que hem fracassat

per no posar-hi prou interès.

En nom del claustre de professors i de tota la comunitat educativa del Giola volem desitjar-los molta

sort en aquesta etapa de la vida que comencen tot just ara.

Bones vacances!

Sílvia Genís Filbà

Directora de l’ Institut Giola

4

Act

ivit

ats

Gio

la

El pasado 28 de enero, los alumnos de 4º de

ESO asistimos a una charla realizada por las

chicas del PUNT DONA de Llinars del Vallés.

Nos explicaron que puede haber diferentes

casos de violencia de género, que ésta no so-

lamente puede ser física, sino también psíqui-

ca, y los diferentes casos de discriminación en

la repartición de las tareas. También nos ha-

blaron sobre las etiquetas que se les asignan

a las personas y cómo actuamos según esa

etiqueta.

Las diferencias biológicas entre hombres y

mujeres se basan solamente en la función or-

gánica del aparato reproductivo. A esas dife-

rencias las llamamos sexo. Pero las diferen-

cias culturales sobre las funciones sociales

entre hombres y mujeres es lo que se puede

catalogar como género.

La violencia de género empieza con la educa-

ción adquirida durante la infancia. Todo nues-

tro entorno nos influye en como debemos

ser. Si pensamos en la vestimenta, los vesti-

dos y faldas son para las niñas; sin embargo,

los pantalones y las camisas son únicamente

para los niños. Esas diferencias también se

ponen de manifiesto en los colores: el azul,

para ellos y el rosa, para nosotras. También

decimos frases que fomentan la homofobia

como "no seas mariquita", "los niños no llo-

ran", entre tantas otras que obligan a los ni-

ños a reprimir sus emociones; mientras que a

las niñas las coloca en una permanente posi-

ción de delicadeza y victimización. No sólo

eso, también nos enseñan que los lugares son

distintos para cada sexo: baños separados, la

cocina es para las mujeres y el taller, para los

hombres. La división de las tareas domésticas

también favorece la discriminación. Convierte

a los hombres en inútiles domésticos y a las

mujeres en esclavas de la limpieza.

Sin embrago, tanto hombres como mujeres

tienen la capacidad de ser igual de trabajado-

res, irresponsables, infieles, sumisos o entre-

gados.

Eso es el género: una serie de ideas erróneas

sobre lo que deben ser hombres y mujeres.

Anna Alonso y Malina Nistor 4ºESO B

5

Activita

ts Giola

El passat dia 30 de gener els alumnes de tercer van rebre la visita d’una companyia teatral.

El grup d’actors va representar diferents conseqüències de les drogues més comunes com

són: el tabac, l’alcohol, la marihuana i la cocaïna. Van explicar els efectes que aquestes

substàncies poden provocar perquè els alumnes puguin estar més informats.

L’obra es va representar al gimnàs després de l’hora del pati. Els actors, una noia i dos nois,

interpretaven una colla d’amics que explicaven diferents anècdotes que havien anat ocor-

rent en alguna festa o durant el dia a dia d’alguns companys o d’ells mateixos. Quan l’obra

va finalitzar, els actors van respondre les preguntes plantejades pels alumnes sobre les dro-

gues i les seves conseqüències.

Avui en dia, els joves s’inicien abans en aquest món, no són conscients del que estan pre-

nent ni dels efectes que aquestes substàncies poden causar. Per als alumnes de tercer va

ser una activitat molt divertida i amena.

Laia Gómez 3r ESO A

El pasado día 3 de marzo los alumnos de 4º de ESO asistimos a una charla realizada en la

biblioteca en la que Javier Romero, un chico de 37 años del Instituto Guttmann, nos explicó

su historia: por qué acabó en una silla de ruedas.

Un día de agosto cuando se dirigía a casa de su novia, que vivía relativamente cerca, tuvo

un accidente al girar en una calle ya que el asfalto estaba mojado por la lluvia del día ante-

rior.

Cuando Javier salió del hospital, fue trasladado al Instituto Guttmann donde le ayudaron a

intentar adaptarse a su nueva vida. El objetivo de este centro es conseguir la rehabilitación

integral de las personas afectadas por una lesión medular, un daño cerebral adquirido u

otra discapacidad de origen neurológico.

Esta charla nos ha enseñado que siempre debemos estar alerta y que cualquier día, si no

vigilamos o incluso, si lo hacemos, podemos sufrir un accidente similar. El Instituto Gutt-

mann es un buen lugar para empezar una nueva vida.

Eva Moral 4º ESO B

6

Act

ivit

ats

Gio

la

El passat 25 de febrer la Virgínia, la Mònica i en Camilo, membres de la Creu Roja, van fer una

xerrada per a donar als alumnes de 3r d’ESO unes nocions sobre l’efecte de les drogues i sobre

primers auxilis.

Van iniciar el taller amb la següent dinàmica. Ens van repartir un paper i, quan ens avisessin,

l’havíem de girar i havíem de trobar, començant pel número 1 i seguint l’ordre, els seus nom-

bres consecutius. Vam repetir l’activitat dues vegades però, al segon full, els números es troba-

ven delimitats per graelles. L’objectiu d’aquesta activitat era fer-nos veure la dificultat que té

qualsevol cosa que no segueix unes normes o unes pautes i la facilitat d’una que sí que en té.

Vam realitzar una segona dinàmica on ens plantejaven diverses situacions i havíem de trobar la

millor manera de resoldre-les.

Tot seguit, van projectar una presentació i van preguntar als alumnes quines drogues coneixien.

Van explicar les més comunes, els seus efectes i les possibles conseqüències perquè prengués-

sim consciència. També van explicar què és una droga i les seves vies d’administració; què

aporten aquestes a curt i llarg termini i la seva classificació en dues variants, per una banda, les

dures i toves i, per una altra, les depressores, estimulants i les al·lucinògenes. La presentació

audiovisual també mostrava estadístiques sobre el consum: una, referent a les dades del 2010 i

l’altra, més actual. Les dades més sorprenents van ser les següents:

- Al 2010 les noies consumien tabac per primera vegada als 13 anys i, actualment, ho fan entre

els 11 i 12 anys.

- Al 2010 els nois començaven a consumir inhalants al voltant dels 11 anys i, actualment, els 9.

Van finalitzar la xerrada amb una frase tan comuna com Tu decideixes i, a continuació, van co-

mençar a explicar les nocions més bàsiques sobre primers auxilis.

Van comentar el significat de les sigles PAS, les quals fan referència a les accions que hem de fer

en cas de trobar-nos un accident: protegir, avisar i socórrer.

Hem après quins passos s’han de seguir en cas d’haver d’assistir un ferit. Les indicacions són les

següents:

Protegir-te a tu mateix i, després, el ferit.

Posar-te de genolls a prop d’ell.

Comprovar si està conscient.

Comprovar la respiració fent-li el front-mentó.

Col·locar recte el ferit.

Posar-lo en Posició Lateral de Seguretat (PLS) perquè no s’ofegui i les vies aèries estiguin

obertes.

Si el ferit no respira, hem de fer-li dues insuflacions cada 30 compressions.

Finalment, ens van repartir una valoració sobre el taller que tractava diferents aspectes i així va

concloure la xerrada.

Elena Agudo 3r ESO B

7

Activita

ts Giola

Del 16 al 20 de març es va dur a terme la 1a Setmana

Agrària amb l’objectiu d’arrelar-nos al centre i fer-vos

partícips del nou cicle d’Agro.

La celebració de les portes obertes de tots els espais

d’Agro i les dinàmiques de treball que estem imple-

mentant; la inauguració oficial de l’aula a l’aire lliure

amb el seu jardí, galliner i hivernacle, amb l’assistèn-

cia inclosa de diverses autoritats; la plantada de les

diferents espècies que donaran vida al jardí comesti-

ble i la plantada de patates al camp van ser vàries de

les activitats on va poder participar l’alumnat i el pro-

fessorat del institut i que, per a nosaltres, van repre-

sentar diversos punts culminants d’aquesta setmana.

I, el que és més important, així és com vam poder

estrènyer vincles dins el Giola.

Tanmateix, durant aquests dies, també preteníem

complementar la visió que del sector alimentari i

agrari tenen els i les alumnes que enguany estan cur-

sant aquest cicle formatiu. Per a tal finalitat, vam

veure documentals i vam organitzar taules rodones i

xerrades, on també van participar persones externes

al centre i relacionades amb el nostre sector, per a

enriquir-nos amb les seves experiències i coneixe-

ments.

Però... i els inicis?

El primer dia que trepitjarem els camps de baix, vam

veure davant nostre un herbassar brut i deixat. Una

terra dura que demanava guerra i que ens va plantar

cara.

Però ens hi vam posar, vam bufar i vam renegar, suar

i dubtar... però ens en vam sortir.

La primera plantada d’enciams, veure l’aigua córrer

pels solcs i veure com el blat treia el nas en línies

simètriques amb una disciplina draconiana... va ser

un petit triomf.

Veure com els arcs de l’hivernacle s’anaven aixecant

un rere l’altre i construïen una estructura ferma... va

ser un pas endavant.

Veure com les cols i les faves resistien les gelades

arrecerades sota les mantes, veure com les cebes

engruixien i, per fi, tastar els primers enciams... va

ser una batalla guanyada.

Veure com les taules de l’hivernacle s’omplien de

vida, de colors i perfums, com les tomaqueres creixi-

en i els cogombres donaven fruit... va ser un salt.

Veure com alumnes de diferents edats treballaven

plegats per a dibuixar la realitat d’aquest nou espai...

va ser un plaer.

Veure com les gallines començaven a acampar als

patis i recollir els primers ous... va ser un gran mo-

ment.

Veure com surten les primeres comandes... era el

que necessitàvem veure per fi.

Veure com el nostre alumnat aprèn, madura, deci-

deix, s’autogestiona i organitza i, potser, s’indepen-

ditza... no té preu.

Manel Lledó i Sònia Resina

8

Act

ivit

ats

Gio

la

Atmosfera matemàtica que envolta els estudiants asseguts dins l’aula. Es reparteixen els fulls de colors pàl·lids. Hi ressalten els enunciats en negreta:

nombres, símbols i lletra. Als ulls de l’estudiant apareixen misteris que cal resoldre, incògnites que dema-

nen ser trobades i càlculs que no admeten calculadora.

El gran Arquímedes, Pitàgores i Tales, observen amatents les filigranes calculísti-ques dels estudiants. Al-Jwuarizmi, rei de l’àlgebra, espia els moviments de les

equacions mentre Gauss, príncep, riu per sota el nas escoltant les factoritzacions polinòmiques d’en Ruffini, assegut al seu costat. Aquesta vegada ni Fermat ni

Laplace no hi són convidats.

I passa el temps i les proves finalitzen. Fulls de colors desats.

Guirigall d’estudiants contents, comentant la jugada.

Les Cangur són proves i són danses, com la sardana, de les més belles que es fan

i es desfan.

Pilar Vidal

9

Activita

ts Giola

El dia 9 de maig, dins el marc de la Fira de

Biocultura 2015 de Barcelona, vàrem re-

bre el segon premi que ens reconeixia

com un dels tres millors centres de Catalu-

nya en l’àmbit d’agricultura i alimentació

ecològica(http://asespana.es/ecologico-

entrega-de-la-tercera-edicion-del-premio-

escuela/).

La cosa sona molt ostentosa; però, de fet,

és més senzilla del que sembla. Ens han

concedit el premi, no tan sols per tenir un

hort maco, que també, sinó pel projecte

que hi ha al darrere. Som a mig camí d’un

projecte pretensiós que vol ser un refe-

rent pel que fa la sostenibilitat del centre i

del nostre municipi. Una fita que tractaré

d’explicar al llarg d’aquest article.

Pels volts de l’any 2004 l’escola rebia el

distintiu d’Escola Verda. En aquell mo-

ment, el capità enciam, és a dir, el respon-

sable d’aquesta tasca, era en Juan Sán-

chez qui s’encarregava de dinamitzar els

alumnes i professors del centre.

El curs 2008-2009 es va decidir fer un

hort. La ubicació va ser el primer entre-

banc. Calia un espai arrecerat dels vents

(tret dels del sud que, com sabeu, son cà-

lids a les nostres terres) que garantís un

cert microclima que fa que poques vega-

des estigui gelat. Per això, es decidí

col·locar-lo en un dels jardins del passadis-

sos. D’aquesta manera, el nostre hort,

amb tan sols aigua i adob, donaria bones

collites. Hem comptat, igualment, amb la

inestimable col·laboració de l’Ajuntament

de Llinars que ens va proporcionar terra

adobada per substituir totes les runes de

construcció que hi havia apilades a l’espai

destinat a l’hort. Disposàvem d’un hort

convencional amb cavallons, amb un cert

desordre i on es practicava una agricultura

integrada, és a dir, que de tant en tant es

feien servir productes químics de síntesi

per guarir les plantes, però en poques

quantitats. Molts cops l’hort era ben bé

una selva. Cal dir que el capità enciam

bregava de valent amb els nois de l’Aula

oberta, que eren els destinataris i mante-

nidors de l’activitat de l’hort. Sense aquest

esforç i sense els arbres que ell va anar

plantant, que actualment trobem a l’espai

del verger, ara no seríem on som.

Als voltants del curs 2009-2010, es va de-

cidir fer una bassa per tal d’incrementar la

biodiversitat de l’espai de l’hort, de forma

que s’afavorís una visió més holística de

l’activitat. La bassa, com ja heu pogut veu-

re, ha estat un èxit rotund.

10

Act

ivit

ats

Gio

la

No és tan sols un espai de relaxació, sinó

que també ha servit per fer tot un seguit

de treballs de recerca, alhora que hi ga-

ranteix una biodiversitat elevada.

Després d’assistir a uns cursos d’agricul-

tura ecològica, impartits pel mestre Santi

Soto a Palautordera, vam decidir canviar

el tipus d’hort i decantar-nos per un d’e-

cològic i, en paral·lel, repensar tota la ac-

tivitat per tal que esdevingués transfor-

madora del seu entorn (un dels objectius

de les escoles verdes, almenys sobre el

paper). La finalitat principal era i és l’as-

soliment de la sostenibilitat, tant pel que

fa a l’institut com a Llinars. Com fer-ho?

Vàrem pensar, i pensem, que l’escola ha

de ser un ens transformador que permeti

als futurs ciutadans de Catalunya dispo-

sar d’uns hàbits, valors i normes que va-

gin en la direcció de la sostenibilitat. No

ens plantejàvem ni ens plantegem fites

impossibles. Els canvis en els nois i noies

impliquen també canvis en els pares i

mares i, per tant, en el conjunt del poble.

Si la comunitat educativa i l’ajuntament

cooperem, el canvi és possible.

A partir del curs 2010-2011, un cop fet el

relleu entre l’antic capità enciam i jo, co-

mença a posar-se en marxa el nou pro-

jecte d’hort ecològic i, durant el curs

2012-13, s’inicien les gestions per a de-

manar el cicle de producció agrària.

Tenim molt clar que som el que mengem.

Al llarg del temps hem anat deixant el

tema de l’alimentació, com d’altres, en

mans alienes. L’activitat de l’hort pretén

ensenyar a conrear tot un seguit d’espè-

cies hortícoles, arborícoles i plantes me-

dicinals que ens poden ajudar en la nos-

tra alimentació. La comissió d’alimenta-

ció de les escoles verdes, formada per

delegats ambientals, organitza, un cop a

l’any, la jornada verda on es fan tallers

d’alimentació ecològica amb els produc-

tes de l’hort. Des de l’àrea de ciències,

sobretot a 2n i 3r d’ESO, s’insisteix en la

importància d’una dieta equilibrada i en

la qualitat dels aliments; és per això que

també s’organitzen conferències i tallers

sobre alimentació. Cal garantir que els

nostres aliments continguin el menor

grau possible de pesticides i comptin amb

les millors qualitats organolèptiques i nu-

tricionals. Alhora, també s’ha de garantir

la preservació de les llavors locals i els

drets dels pagesos i les pageses de la zo-

na.

Vàrem pensar en la necessitat que el cen-

tre, que es troba dins d’un entorn rural,

impartís uns cicles formatius agraris que

permetessin als alumnes interessats en-

trar dins el món de la pagesia. De mo-

ment, hem aconseguit el de grau mitjà,

però esperem consolidar-lo i aconseguir

també el cicle superior. Desitgem ser un

referent dels cicles agraris a Barcelona i

que els nostres alumnes puguin constituir

-se en cooperatives per a vendre els pro-

ductes que elaboren, de manera que pu-

guin sufragar les despeses, caminant vers

l’autosuficiència.

11

Activita

ts Giola

Aquests productes es poden vendre a la

xarxa ecològica de Llinars. Però, què passa-

ria si l’ajuntament afavorís que els menja-

dors de les escoles s’abastissin de produc-

tes ecològics d’aquestes cooperatives? Què

passaria si l’ajuntament promogués la crea-

ció d’agrobotigues on vendre aquests pro-

ductes? Podria ser l’inici del famós Km0 a

Llinars? Nosaltres pensem que seria una

bona manera de produir aliments de quali-

tat a preus assequibles, de manera que,

tant productors com consumidors surtin

guanyant. Els primers sortirien guanyant

perquè s’eliminarien els intermediaris i po-

drien oferir el seu producte a bon preu. Els

consumidors en sortirien beneficiats per-

què veurien l’origen dels productes i estari-

en segurs del que compren. De totes ma-

neres, el camí no és fàcil; però, si aconse-

guim, en primer lloc, que els nostres nois i

noies coneguin i valorin la feina de la page-

sia; en segon lloc, que tinguin uns bons hà-

bits alimentaris; en tercer lloc, que hi hagi

demanda d’aquests productes i, per últim,

una producció de qualitat, podrem afirmar

que haurem tancat el cercle que vàrem ini-

ciar. Tot plegat serà possible si la coordina-

ció entre la comunitat educativa i l’ajunta-

ment funciona, de manera que s’acabi ge-

nerant una dinàmica on s’afegeixin les coo-

peratives. Potser no arribem a proveir el

municipi de forma autosuficient; però, al-

menys, podríem generar aliments de quali-

tat que formin part de la nostra dieta.

Si ho aconseguim, podrem garantir una di-

eta equilibrada lliure de pesticides i fertilit-

zants sintètics. D’aquesta manera haurem

donat un gran pas cap a la sobirania ali-

mentària.

Ens trobem a la meitat d’un procés que

encara li queda un llarg camí per recórrer.

“Recorda, Alba, que avui fer un hort és una revolu-

ció, però demà serà una obligació.” Jordi Puig

(2015): L’hort del segon origen, ed. Barci-

no.

Ferran Claudín

12

Act

ivit

ats

Gio

la

El darrer 7 de maig l’institut va recollir un pre-

mi en la categoria de postobligatòria per la

creació d’un web en el concurs “websalpunt”

celebrat al Cosmocaixa de Barcelona. Els

alumnes premiats vam ser: l’Oriol Closa, l’An-

na Trullà, la Laura Martín, l’Òscar Sánchez i

l’Andrea Lafuente. Vam estar acompanyats

pels nostres professors: la Carme Roldán, l’A-

na Álvarez i l’Enric Jiménez, qui va ser el tutor

del treball.

Aquest concurs consistia en l’elaboració d’una

pàgina web de tema lliure que havia de ser

creada durant un període de temps determi-

nat.

Nosaltres vam decidir fer-la sobre la selectivi-

tat, les proves a les quals ens haurem de sot-

metre en uns mesos, amb la finalitat de resol-

dre qualsevol dubte plantejat pels alumnes

de segon de batxillerat. Així doncs, es pot

considerar una eina d’ajuda per a aquestes

proves ja que en ella hem publicat tots els

exàmens i les solucions de les PAU de qualse-

vol matèria des de l’any 2000, els horaris de

la proves que es realitzaran aquest any i, fins i

tot, una calculadora que permet simular la

nota que s’obtindria a les proves de selectivi-

tat, ja sigui per a alumnes que provinguin de

Batxillerat com de Cicles Formatius.

A més a més, el web disposa d’un apartat a

través del qual es poden enviar dubtes que

seran contestats pels administradors de la

pàgina immediatament. També hem inclòs

apunts d’assignatures de diversos àmbits que

poden ser útils per a l’estudi de les proves.

Així doncs, qualsevol persona la pot consul-

tar: selepau.cat.

D’aquesta manera, l’obtenció d’aquest premi

va representar el reconeixement de tot l’es-

forç realitzat. Voldríem destacar però, que res

d’això hauria estat possible sense l’Oriol Clo-

sa, qui ha estat l’artífex primordial del web.

De fet, ell és el membre que disposava dels

coneixements tècnics suficients per realitzar-

lo, mentre que la resta vam fer aportacions

en la mesura del possible.

Així doncs, voldríem agrair a totes aquelles

persones que fan possible que es duguin a

terme premis com a aquest per tal de reco-

nèixer els esforços dels estudiants, i també als

nostres professors per fer-nos gaudir d’un

gran dia al Cosmocaixa.

Andrea Lafuente 2n Batxillerat

13

Activita

ts Giola

Un dels valors fonamentals del nostre centre és el creixement personal. És en aquest marc i amb la possibilitat que ens ofereix tenir una persona amb aquesta formació, la que ens ha permès iniciar el treball en Artteràpia amb els nostres alumnes. L’Artteràpia treballa amb l’individu a partir de materials plàstics, en el nostre cas, amb cada adolescent de 2n d‘ESO. Es cerquen les capaci-tats i les potencialitats de cada persona, que és única i singular, perquè són les que possibi-litaran el seu propi creixement. El que pren importància dins la sessió és el procés de treball amb els materials plàstics i el vincle entre l’artterapeuta i la persona, i no el resultat de l’obra. Tampoc s’interpreta per-què es parteix del desconeixement de l’altre. L’Artteràpia té unes finalitats vinculades a pro-moure instants en què la persona es sorpren-gui, es senti viva, es pugui sentir autor de la seva pròpia vida. La persona es redescobreix, es pot veure des d’un altre punt de vista, es pot relacionar de forma diferent, pot conèixer capacitats i potencialitats pròpies que ni es pot imaginar. En el treball amb els materials i els diferents llenguatges artístics també es posen en joc situacions que fan que la persona pren-gui part, s’hagi d’enfrontar a frustracions, en-trebancs, limitacions. En un context determi-nat, l’artterapèutic, s’acull tot plegat per conti-nuar, per poder-se ajustar a cada situació o vivència. Així, desenvolupant les capacitats de creació, aprenent de forma vivencial, allò après es pot traspassar a la vida real, de la fan-tasia a la realitat. El fet de treballar en grup és molt ric per les possibilitats que ofereix: per als adolescents el grup és molt important, es poden relacionar amb els companys d’una forma diferent a la coneguda, s’estableixen lligams, també es do-nen espais per a l’escolta d’un mateix i de l’al-tre, es comparteixen experiències creatives, etc. L’artterapeuta emmarca un espai, creat con-juntament amb la persona, facilitant les condi-cions perquè aquesta pugui tornar a connectar amb els seus propis mitjans creatius.

Les sessions tenen una estructura que pot can-viar segons el que necessiti el grup: En primer lloc la benvinguda i la relaxa-

ció, prendre consciència del cos. Després la proposta, més o menys dirigi-

da, com pot ser un tros de fang, com pot ser fer una finestra amb els materials que tenen a l’abast, entre d’altres.

La recollida i la neteja de l’espai és molt important per donar valor a la feina feta

Finalment, el tancament, en el que cada persona exposa algun aspecte del que ha viscut treballant amb els materials.

Aquesta estructura oberta possibilita l’experi-mentació, l’expressió, la regulació, la presa de consciència de les pròpies capacitats, l’escolta d’un mateix i de l’altre.

L’Artteràpia pot tenir molts efectes beneficio-sos a nivell social, relacional, d’aprenentatge, de salut, de concentració, d’autoconeixe-ment… De fet, tant els tutors com els alumnes han fet una demanda del que volien potenciar i/o millorar amb l’Artteràpia. Aquestes deman-des han estat molt variades i relacionades amb aspectes acadèmics, relacionals, emocionals i psicològics. L’experiència també s’ha dut a terme amb al-tres alumnes del centre. Ha estat un procés enriquidor que els nois i noies valoren molt positivament.

Sílvia Genís i Tània Subirats

14

Act

ivit

ats

Gio

la

El passat 18 de juny vam celebrar el primer acte de graduació de 4t d’ESO i postobligatòria a

l’Auditori de Llinars. Volem agrair la inestimable col·laboració de l’Ajuntament de Llinars,

l’AMPA i professors, sense els quals aquesta cerimònia no hagués estat possible. A continua-

ció, us presentem una petita mostra dels millors moments.

15

Activita

ts Giola

US DESITGEM MOLTA SORT!!

16

Sorti

de

s El pasado miércoles 28 de enero los estu-

diantes de 3º de ESO visitaron Girona.

La parte de la salida relacionada con la ma-

teria de Sociales consistió en visitar la Cate-

dral de Girona. Allí realizaron una visita por

grupos. A cada grupo se le asignó un guía,

el cual les explicó aspectos relacionados

con:

- El Tapiz de la Creación, que es el único ta-

piz que hay en el mundo con esas dimensio-

nes.

- La religión: las misas, cómo vivían los anti-

guos monjes, los diferentes santos…

- La arquitectura: cómo fue construida paso

a paso la Catedral, a qué estilo pertenece,

su decoración…

- Y la sociedad: los diferentes condes que

gobernaron en aquella época y la leyenda

relacionada con la silla episcopal de Carlo-

magno.

Los alumnos también visitaron la redacción

de El Punt Avui+. Esta visita complementa-

ba los contenidos trabajados en la materia

de Lengua catalana.

Allí les explicaron cómo surgió este periódi-

co, en qué secciones se divide, cuántas ho-

ras trabajan los empleados y cómo se orga-

nizaban antiguamente cuando no disponían

de Internet. Entonces, redactaban las noti-

cias con máquinas de escribir y había perso-

nas que se encargaban de recortar los ar-

tículos, las fotos y los pies de fotos y de pe-

garlos en un solo diario. Cuando lo tenían

terminado, lo enviaban en moto hasta la

imprenta.

Sara Hernández 3º ESO A

17

Sorti

de

s El passat 6 de març els alumnes de 4t d’ESO vam fer una visita a la fira GUIA´T de Grano-

llers per veure l’oferta formativa que hi ha al Vallès Oriental.

La fira va tenir lloc als locals de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Humbert, hores d’ara convertida

en un espai multidisciplinari per l’Ajuntament de Granollers. Vam ser rebuts a les 9:20 i

adreçats a la sala Aplegador on una tècnica de l’Àrea d’Ensenyament va explicar quins es-

tands veuríem a la Fira, a qui podríem preguntar en cas de dubte i va completar les explica-

cions amb un audiovisual.

A continuació, vam fer una breu visita i a les 10 hores, juntament amb alumnes d’altres

centres, vam assistir a una xerrada realitzada per diversos alumnes que van estudiar Cicles

Formatius. Van explicar les seves experiències i ens van animar a estudiar allò que real-

ment ens agrada perquè, si ens equivoquem, de ben segur que podrem trobar uns altres

estudis que ens motivin. Ens van recordar, amb insistència, que calia estudiar i formar-se si

volíem ser persones de profit.

Després de la xerrada ens van deixar tornar a veure les paradetes. El nostre centre també

estava representat pels professors del cicles, en Seve, en Manel i en Pol, que s’encarrega-

ven de mostrar tota l’oferta educativa a partir de tríptics informatius.

La visita va ser força profitosa ja que, fins i tot, alguns alumnes es van engrescar amb cicles

que s’imparteixen a la comarca i ja estaven prenent decisions de cara al futur. Ara el que

caldrà, sens dubte, és aprovar 4t i treure’ns el GRADUAT!!

Malina Nistor 4t ESO B

18

Sorti

de

s Durant el mes de maig l’alumnat d’Adminis-

tració i finances ha visitat la Ciutat de la Jus-

tícia de Mataró i Granollers.

El dia 15 vam visitar els Jutjats de Mataró.

Els alumnes de 1r i 2n vam ser rebuts pel

personal administratiu i, posteriorment, per

l’Honorable Jutge el Sr. Pablo Iglesias i dues

advocades de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats

de Mataró.

La primera part del recorregut ens va con-

duir al calabós. Si hi hagués algun pres no

s’hi podria accedir perquè s’ha de preservar

el seu dret a la intimitat. Vam observar com

és i ens van explicar que, per motius de se-

guretat, ha d’estar ubicat en aquesta part

de l’edifici. Allà el Sr. Jutge va preguntar als

alumnes com farien una roda de reconeixe-

ment i les advocades van posar exemples

per determinar si la impugnarien o no.

A continuació, vam anar a la sala on es cele-

bren els judicis i ens van informar de les

parts que constitueixen aquest procés legal.

Cadascun dels nostres acompanyants va

ocupar el seu lloc i dos alumnes van actuar

de testimonis.

Posteriorment, ens van acompanyar a veu-

re el metge forense qui ens va explicar en

què consistia la seva feina i per què són

coneguts com a “taxadors de lesions”. Una

de les preguntes que van formular els alum-

nes va ser si treballen més amb persones

ferides o morts. El forense ens va respondre

que principalment s’encarrega de determi-

nar les causes de les lesions d’un ferit.

Per finalitzar la visita, ens van portar a la

sala de conferències on ens van projectar

l’audiovisual d’un judici real. El jutge va pre-

guntar als alumnes com resoldrien el cas.

Després, va aclarir la típica confusió entre

multa i indemnització: la multa la cobra l’Es-

tat i sempre es percep i la indemnització és

la quantitat que ha de pagar el denunciat,

però el denunciant no sempre l’acaba co-

brant. Va remarcar que, si hi ha un menor

implicat, els pares han de respondre amb

tot el seu patrimoni.

El dia 22 de maig vam anar a Granollers on

vam ser rebuts per l’Il·lustre Degà de Gra-

nollers, el Sr. Carlos Puigcerver, jutge de

primera instància; el President de l’Il·lustre

Col·legi d’Advocats de Granollers i un altre

company advocat.

La visita va tenir un recorregut similar;

però, a més, vam poder simular un judici.

Prèviament, els alumnes havien preparat

les parts que intervenen a classe i cadascun

va representar un rol concret.

19

Sorti

de

s El jutge ens va portar a l’interior de la sala

de judici i al seu despatx i ens va explicar

que, per seguretat, poden accedir al jutjat

directament des de l’aparcament i, a més,

tenen un passadís propi per a baixar a la

sala, ja que podrien ser agredits pel denun-

ciant, el denunciat o les seves famílies. La

sala disposa d’una entrada principal i de

dues habitacions petites per tal de que els

advocats puguin parlar amb els seus clients

abans del judici.

Una altra part important és el lloc on guar-

den les proves criminals i les requises que

confisquen. Van explicar que tot això es pot

subhastar i, si són falsificacions, s’incineren.

Vam veure objectes de tot tipus: ventila-

dors, bicicletes, focus, eines per obrir cade-

nats...

La part final de la visita va tenir lloc a l’arxiu

on guarden tota la documentació dels judi-

cis que ja han finalitzat. Aquesta sala dispo-

sa d’un sistema contra incendis.

El jutge Sr. Carlos Puigcerver va comentar

que el sistema judicial, tot i ser un dels tres

poders de l’Estat juntament amb l’executiu

i legislatiu, no té els mitjans suficients. La

Ciutat de Justícia de Granollers assumeix

una càrrega del 500%, per sobre de les se-

ves possibilitats. La manca de recursos re-

percuteix directament en els ciutadans.

Estem molt agraïts pel tracte rebut. Totes

dues visites han estat molt interessants per-

què hem pogut conèixer de primera mà el

funcionament i la importància d’aquests

organismes.

Marta Lorenzo

20

Sorti

de

s

El passat divendres 22 de maig els alumnes de 1r d’ESO vam marxar cap a Em-

púries, a la comarca de l’Empordà. Va ser un llarg trajecte en autocar però, xer-

rant amb el company que tenies al costat, l’estona va passar ràpidament.

Quan vam arribar, vam anar a una esplanada a prop de la platja on hi havia

l’entrada a la ciutat. Aquell dia feia una tramuntana terrible. Ens van ensenyar

la ciutat grega i la ciutat romana que estava més cap amunt. La ciutat romana

és molt gran. La part descoberta fins ara correspon només a un 15% de la ciu-

tat. També ens van ensenyar el museu on hi ha la reconstrucció de l’estàtua

d’un déu grec.

Després, a l’hora de dinar, vam anar a la platja i ens vam banyar. Aquesta ex-

cursió va ser molt maca, menys per la tramuntana tan forta que va bufar du-

rant la visita.

Marina Tudó 1r ESO A

21

Sorti

de

s El Proyecto 3D (dinamizar, decidir, dividir) es un proyecto que los alumnos de 1º, 2º y 4º de

ESO hemos llevado a cabo a lo largo de todo el curso. Consistía en realizar un pequeño tra-

bajo relacionado con nuestra clase, el instituto o el pueblo. Por ejemplo: preparar una gin-

cana, organizar la recogida de alimentos para Cáritas, pintar nuestra aula o hacer un baile.

Cada grupo debía escoger el tema de su proyecto. Contamos con la ayuda de nuestros pro-

fesores y de Marta, la responsable del asesoramiento del Programa 3D en los centros de la

provincia de Barcelona, que se encargó de pautar las sesiones, formar e informar a los de-

legados de cada curso.

El pasado 29 de mayo todos los delegados del instituto, acompañados por Eli Martínez y

Ana Álvarez, asistimos a la clausura del proyecto que se celebró en Vic y a la que también

acudieron delegados de otros centros. El acto fue presentado por Ernest Codina, periodista

y cofundador de Adolescents.cat, y fue amenizado por el grupo musical Crossing.

En primer lugar, nos felicitaron por el trabajo realizado como delegados en este tipo de

proyectos. A continuación, nos agruparon por los colores de las etiquetas que cada uno de

nosotros llevábamos con nuestro nombre y nos condujeron a distintas salas para realizar

las actividades programadas: unas dinámicas de grupo para conocernos, para explicar lo

que habíamos aprendido y para poner en común nuestras experiencias. Finalmente, los

delegados de todos los centros nos volvimos a reunir y nos entregaron un diploma de reco-

nocimiento por haber formado parte de este proyecto.

Malina Nistor 4º ESO B

22

San

t Jo

rdi

El Departament de Llengua i Literatura Catalana conjuntament amb el Departament de Llen-

gua i Literatura Castellana han volgut per a enguany potenciar el paper de la poesia entre

l’alumnat; és per això que es van seleccionar un seguit de poemes a fi i efecte que els alum-

nes memoritzessin i recitessin diferents versos clàssics catalans i espanyols i que en fessin un

petit recital en el marc de l’acte cultural de Sant Jordi que l’institut Giola organitzava a l’Audi-

tori de Llinars. El resultat del recital ha estat del tot positiu i remarcable, alumnes i profes-

sors hem pogut gaudir d’una jornada literària i cultural.

Pili Lozano

23

Sant Jo

rdi

Els alumnes de 1r d’ESO han realitzat un mural sobre la importància de la lectura i l’escriptura. A

més, per a la Diada de Sant Jordi han elaborat unes maquetes on mostren la seva interpretació

de poemes de Juan Ramón Jiménez i han participat en el segon concurs de Foto-literatura. Bon

treball!!

A continuació, us presentem una petita mostra de les seves creacions.

Iván Guerrero

Mural sobre el Mural sobre el Mural sobre el procés d’escripturaprocés d’escripturaprocés d’escriptura

MaquetesMaquetesMaquetes

ConcursConcursConcurs FotoFotoFoto---literaturaliteraturaliteratura

24

Sant

Jor

di

El concurs de Fotografia matemàtica és un clàssic del Giola. Es tracta de retratar d’una

forma artísitca un dels àmbits matemàtics proposats pel departament. Els guanyadors

d’enguany han estat els següents:

1r PREMI. PAU MAQUEDA 2n B

PIRÀMIDE AL CUB PILOTA DE TENNIS

2n PREMI. DENISA SZABO 1r A

PRIMER CICLE ESO

SEGON CICLE ESO

PUNT DE FUGA POLÍGON ESTRELLA

1r PREMI. SIHAM EL OUAAZIKI 4t A 2n PREMI. MÒNICA TRENADO 4t B

PROFESSORAT

HELICOIDE EQUILIBRI ESFÈRIC

1r PREMI. RAIMOND BIMBELA 2n PREMI. ENRIC JIMÉNEZ

25

Op

inió D'ençà que vaig posar el primer peu dins

l'Institut Giola sabia que una nova i intensa

aventura m'esperava. No havia trepitjat un

institut des de la meva època d'estudiant i,

aquesta vegada, ho anava a fer des d'una

altra perspectiva, com a docent (en pràcti-

ques).

Durant els mesos que he estat cursant les

assignatures teòriques que formen part del

Màster de Formació del Professorat d'Educa-

ció Secundària i Batxillerat, que imparteix la

Universitat de Barcelona, he estudiat a dife-

rents autors/es que parlen sobre teories de

la didàctica, metodologia de l'ensenyament,

atenció a la diversitat i un munt d'assumptes

més relacionats amb la realitat que es viu

dins dels centres educatius. Després de llegir

tota aquesta informació i crear una idea prò-

pia i a priori de com seria la realitat al centre,

m'adono que totes les nocions que havia es-

tablert a la meva ment s'han anat esfumant

una per una amb el pas dels dies durant la

meva estada a l'institut. No es pot saber com

viu el dia a dia un professor fins que no et

toca viure'l a tu; com en la majoria d'ocasi-

ons en aquesta vida, fins que no es viu l'ex-

periència en primera persona no es pot des-

cobrir la realitat que aquesta amaga. I això

és el que m'ha passat a mi en aquests tres

mesos; deixo enrere la imprecisa idea que

tenia sobre la tasca docent i la vida al centre,

per instaurar-ne una ben sòlida i que puc ex-

plicar amb les meves pròpies paraules.

Tot va començar un dimarts 13 de gener,

quan vaig reunir-me amb la coordinadora del

centre que va acollir-me amablement i em va

presentar la que seria la meva tutora durant

aquesta estada, la professora de filosofia Eu-

làlia Salazar. Des d'aquell moment ha estat la

meva guia i el meu referent al llarg d’aquesta

aventura. És cert que és d'ella de qui més he

après, però no de l'única; tots i cada un dels

professors/es que formen el Departament

de Ciències Socials m'han deixat conèixer la

realitat de la seva tasca docent i, mitjançant

l'intercanvi d'idees i punts de vista, veient

com tractaven els assumptes i, simplement,

conversant amb ells, he adquirit coneixe-

ments que cap llibre em podria oferir. Vull

aprofitar l'ocasió per agrair aquesta transpa-

rència que tant m'ha enriquit com a futura

docent i també com a persona; perquè, al

cap i a la fi, els professors no deixen de ser

persones que tracten amb altres persones,

que formen a altres persones.

Pel que fa la meva vivència personal dins les

aules, he d'admetre que tampoc ha estat

com esperava, sinó que ha sobrepassat les

expectatives. He gaudit fent les classes, dia-

logant amb els alumnes, preparant els mate-

rials... En definitiva, he pogut comprovar que

m'agrada(-ria) ser professora, tot i saber que

em queden moltes coses per aprendre i mol-

tes experiències per viure, sé que m'hi vull

dedicar; i no ho he tingut del tot clar fins que

he fet les meves primeres classes.

Sempre recordaré aquesta estada amb molta

il·lusió i estima. I en els dies grisos que -com

a bona filòsofa- em llevi preguntant-me quin

sentit té el que faig, tornaré enrere fins a

l'any 2015 i em deixaré persuadir de nou per

aquesta sensació motivadora que s'apropia

de mi cada una de les vegades que poso un

peu dins l'Institut Giola.

Alba Moreno

26

Op

inió

Last Friday, I woke up completely nervous.

The night before I had stayed up late think-

ing about my research project. I was sure I

knew it perfectly, but the fact that I had to

explain it again in front of a lot of students

from different high-schools worried me a bit.

As soon as I woke up, I dressed in the most

formal way I could, as I had to give a good

impression. Then, I took everything I needed

and set off for Sant Celoni, where I was go-

ing to give the conference.

When I got there I went into the main room,

which had be assigned to me and to some

students from other high-schools, who also

had good research projects. All of them

were pretty easy-going, so I started to feel

more relaxed. But, as they started their talks

I realised they were brilliant.

I was the last one, so I had to do it well. My

friends wished me luck, including those who

were explaining their projects in Sant Celoni

the same day.

It was my turn. I stood up and prepared my

presentation. I walked to the centre of the

stage and took the microphone the woman

who had introduced my work and myself to

the audience, was offering me. I took a really

deep breath. If I had done it once, I could do

this twice, so there was no reason to be

nervous, except I had the pressure that all

the talks before mine had been incredible

and that I was representing my school in

that room.

By the time I started talking, my excitement

had completely disappeared. Every word I

said made me feel more confident, I was do-

ing it. I thought it was going really well and

finally all the effort I had done preparing the

conference was totally compensated by the

applauses at the end of the talk.

It was an honour for Claudia and Laura, the

other mates who were talking there that

day, and me having the chance to show our

research projects. All of them were about

different issues and had distinct structures,

but all were good examples to help younger

students to develop their own projects.

Giving a conference there was a big personal

satisfaction for me. Now, I know I am com-

pletely capable to talk in public, in front of a

huge audience, and wherever it’s needed. It

has given me confidence and has made me

proud of my work. In my opinion, this expe-

rience is really useful because I know that in

a future I’m going to have to give more con-

ferences, like in the University, and currently

I know I am entirely able to do it. Therefore,

I personally encourage the next students to

participate and take part in this activity,

moreover, I am sure they are going to enjoy

it as I have.

Clara Palma 2n Batxillerat

27

Op

inió

Claudia González nació el 4 de noviembre de 1997. Tiene 17 años, vive en Llinars del Vallès y actualmente estudia en el Instituto Giola donde cursa 2º de Bachillerato humanístico. El pasado mes de mayo participó en la XV edición del Concurs de Treball de Recerca so-bre la Persona amb la Síndrome de Down convocado por la Fundación Catalana Síndro-me de Down. Su trabajo, titulado L'escola-rització inclusiva de la síndrome de Down fa-cilita la seva integració social, resultó gana-dor.

P: ¿De qué trata tu trabajo?

R: Es un estudio dedicado a la inserción de

personas con síndrome de Down en la socie-

dad.

P: ¿Por qué decidiste hacerlo sobre este te-

ma?

R: En primer lugar, porque era un tema que

me parecía bastante interesante y lo conocía

poquito. Siempre me ha interesado la educa-

ción y era una gran oportunidad para poder

comprender más esta parte de la sociedad

que no está tan valorada.

P: ¿Qué parte del trabajo te ha resultado

más difícil?

R: La parte práctica porque para el estudio

teórico he encontrado mucha información.

Me ha costado bastante realizar las encues-

tas. He elaborado cuatro tipos de encuestas.

Una de ellas iba dirigida a gente que convive

con personas con síndrome de Down. Esta es

la que me ha resultado más difícil.

P: ¿Cómo te sientes al ver que tu trabajo ha

sido premiado?

R: Ha sido una satisfacción porque, después

de tanto tiempo de duro trabajo, el esfuerzo

ha dado su fruto. Nunca pensé que llegaría

hasta aquí. Es un orgullo para mí.

P: ¿En qué consiste el premio?

R: Yo envié el trabajo hace unos cuantos me-

ses, por probar, y mi tutora Eulalia me llamó

y me dijo que había sido premiado. Consiste

en un producto audiovisual y 150 euros, pero

lo más reconfortante es el reconocimiento

personal y del centro.

P: ¿Qué haces en tu tiempo libre?

R: Estudiar. No tengo tiempo libre; pero,

cuando puedo, voy al gimnasio o salgo con

mis amigos.

P: ¿Este curso te está resultando muy com-

plicado?

R: Segundo de Bachillerato es muy estresan-

te porque tienes que invertir mucho tiempo y

esfuerzo. Es necesario dedicar horas de estu-

dio si quieres optar a una buena nota.

P: ¿A qué te gustaría dedicarte en un futu-

ro?

R: Me gustaría ser profesora de Educación

primaria.

“Ha sido una satisfacción porque, después de tanto tiempo de duro trabajo, el esfuerzo ha dado su fruto.”

28

Op

inió

P: ¿Cómo te definirías?

R: Me considero simpática, amable… Siem-

pre intento ayudar a los demás aunque

también me gusta sentirme valorada, creo

que es importante. Soy una persona muy

trabajadora y atenta.

P: ¿Quieres agradecer a alguien este pre-

mio?

R: Sí. Quiero darle las gracias a Eulalia por-

que me ha ayudado muchísimo en todos

los aspectos; también a la Fundación Cata-

lana Síndrome de Down, al Ayuntamiento

por darme esta oportunidad y a mis fami-

liares y amigos por soportarme, apoyarme

y estar a mi lado en todo momento.

Montse Gil y Eva Molina 3r ESO A

Segurament cap de vosaltres sap què és una UEC ni coneixeu el seu funcionament.

Jo sóc en Marc Fernández, alumne de 3r d’ESO, i he tingut la sort d'entrar en aquest pro-

jecte; dic sort perquè l'institut no m'agrada i aquí em sento molt més a gust.

Per què? Doncs perquè aquí ens ensenyen l’ofici de jardineria, fem planter per a dife-

rents escoles de Granollers i ens encarreguem de cuidar el nostre propi hort. De tant en

tant, també sortim a netejar espais públics de Granollers. Realitzem tasques de jardine-

ria dos cops a la setmana, els dies restants fem classe, tot i que el nivell d’exigència no és

tan elevat com el del Giola. També fem cursos de primers auxilis, manipulació d'aliments

i de cuina.

En definitiva, és una molt bona opció per als alumnes que tenen més dificultats per se-

guir el dia a dia a l'escola ja que tot és més pràctic i no hi ha tants treballs ni tants exà-

mens com al Giola.

Jo estic molt a gust i ho recomano.

Marc Fernández 3r ESO A

29

Op

inió Sicko és una pel·lícula dirigida per Michael Moore en la qual es critica el sistema sanita-ri dels Estats Units tot afirmant que uns 50 milions de nord-americans no poden rebre assistència sanitària perquè no tenen una assegurança de salut privada o no la poden pagar. A més, les companyies tenen un ob-jectiu principal: obtenir beneficis tot i estar en joc la vida de milers de persones. Molts mitjans analitzen la necessitat de fer una reforma sanitària als Estats Units que, després d'haver vist el documental, trobo imprescindible. La gent critica molt negati-vament el sistema sanitari d’aquest país i el descriuen com “un sistema que ni és sa ni és un sistema”. Hi estic totalment d'acord. Els Estats Units és un dels països més rics del món tant en l'àmbit polític com en l'econò-mic; en canvi, no passa el mateix amb la sa-nitat. Malauradament, l'assistència mèdica rau en asseguradores a les quals només els interessa obtenir beneficis. Neguen l'atenció bàsica al pacient i fan tot el possible per co-brar tot de proves complementàries que no serveixen per a res. Cada persona que contracta una asseguran-ça mèdica paga aproximadament uns 2.000 dòlars l'any; però, en la majoria de casos se'ls nega els tractaments ja que els costos són molt elevats. Al documental s’exposen diversos casos, com ara: gent que té contractada una asse-gurança deficient; gent a qui, per diferents motius, no li accepten contractar-ne una i gent que directament no es pot permetre cap tipus d'assegurança. Un exemple és el cas d’un home que va morir perquè l’asse-guradora es va negar a autoritzar-li un tras-plantament de medul·la òssia. Linda Peeno, antiga doctora de la compa-nyia d’assegurances Humana, va abandonar el seu lloc de treball i va confessar haver-se negat a la realització d’una intervenció qui-rúrgica. Aquesta decisió li va permetre un ascens laboral, però va provocar la mort d’un pacient. El seu objectiu com a metges-sa era treballar per al benefici de l’empresa i

no per a salvar vides. Aquest és un altre exemple de com les asseguradores gestio-nen els serveis reduint costos que conside-ren “innecessaris”. La manca d'un impost o una contribució en-vers les empreses que financen la sanitat, com passa en d’altres països que tenen sis-temes públics, s'havia considerat un avan-tatge; però, en realitat, és un gran problema per a les grans corporacions nord-americanes. Per concloure, vull explicar el perquè del títol del meu treball. Sicko: shame, selfish-ness and indifference, és a dir, vergonya, egoisme i indiferència, descriu perfectament la sanitat dels Estats Units. Sincerament, no m’imaginava que el sistema de sanitat nord-americà fos tan desastrós. Sí sabia que hi havia companyies d’assegurances, però pen-sava que, si havies d'anar al metge, era to-talment gratuït. Malauradament, no és així. Em sorprèn que un país ric com ara els Es-tats Units no tingui un sistema de sanitat pública; però, atès que a les asseguradores només els interessa obtenir beneficis econò-mics, no es vetlla per una sanitat pública. Però no només són egoistes les companyies sinó també l'Estat que permet els suborns i li és indiferent la salut dels seus ciutadans. Personalment, no m'agradaria viure en un país com aquest. Tothom hauria de tenir dret a una sanitat de qualitat i gratuïta. Finalment, vull destacar una frase que apa-reix al documental: El govern francès tem el poble, però el poble nord-americà tem el govern.

Aintzane González 1r Gestió Administrativa

30

Op

inió

Equipo de redacción Revista Giola

31

Ra

có creatiu

Estic amb la mirada posada en el meu professor. Ens ha demanat una redacció lliure, podem escriure el

que vulguem…

Miro el sostre; després, el company entremaliat de la classe: sempre vol protagonisme. L’hem

aguantat des de P-3 i encara ens queda algun any més. Finalment, miro per la finestra tot buscant ins-

piració. No la trobo.

Tanco els ulls uns instants, a veure si em concentro… Òndia! Sóc jo quan tenia set anys i vivia al

Marroc, en una caseta blanca envoltada d’arbres… Vestia gel·laba verda amb taques negres rodones.

Recordo que el meu somriure era el goig de la meva família: “ Llàstima que la nena no hagi nascut en

un altre lloc…”, es planyia la meva mare, “seria una artista”.

Un dia, un turista català vingué al nostre poblet, atret per l’exotisme de la nostra gent. Repar-

tia bolígrafs i caramels. Ens apropaven a ell com els gossos s’apropen al menjar. Tots els nens del meu

poble van agafar caramels. No van deixar cap ni un per a mi. Sortosament, vaig aconseguir vuit bolí-

grafs. Havien quedat al terra. Ningú s’havia barallat per ells. Aquelles “petites eines d’escriure” van sig-

nificar molt per a mi perquè eren pura màgia. Podies traçar amb elles línies, dibuixar… Que guai!

Ara tinc entre els meus dits una d’aquelles eines. En tinc més a l‘estoig. Vaig aprendre amb

elles a escriure en àrab, català i castellà. Estic contenta. La meva mare també ho està: sóc l’única de la

família que sap escriure i llegir. Ara podria aspirar a ser artista, era el desig de la meva mare, però no…

No vull entrar al teatre de les vanitats. Prefereixo escriure històries amb les eines màgiques. Ara me

n’adono que vaig tenir sort quan no vaig agafar els caramels. Hauria caigut en el consumisme.

Els meus companys i companyes de classe van bojos per les consoles, pels jocs d’ordinador, per

les sabatilles Nike i per guanyar el partit de futbol dels dimecres. Jo no.

M’agradaria que els nens i les nenes del meu poblet natal tinguessin “moltes eines d’ escriure”:

bolígrafs. Amb ells, podrien aprendre una mica de tot. La cultura i el saber no ocupa lloc ni espai.

Quan observo l’entremaliat de la meva classe perdre el temps, recordo amb nostàlgia l’Aixa, la

meva amiga de la infància. Penso que ella podria ocupar el seu lloc a la classe. Estic segura que l’aprofi-

taria. També recordo el Noreddine… Cada dia feia quatre quilòmetres d’anada i de tornada per buscar

aigua per a la seva família. Portava unes sabatilles de segona mà, desgastades, les del seu germà gran…

Les llàgrimes em regalimen quan sento dir a en Jaume que té un parell de sabatilles guardades al seu

armari, sense utilitzar: col·lecció particular. Cada vegada que miro com juguen els meus companys a

futbol, recordo en Noreddine buscant aigua. Mai ha jugat a futbol amb una bimba de cuir, sempre ho

ha fet amb una de drap.

I, pensava en aquestes coses, quan el professor em cridà l’atenció:

- Fàtima! Per què no fas la redacció? Estàs a la inòpia!

- No, senyor professor. Estic al Marroc. He obert per uns instants la finestreta de la meva memòria i

vet aquí què he trobat…

- Què has trobat? – quedà sorprès el professor.

- L’argument de la meva redacció.

- Bé…

- No es preocupi, professor, per al proper dia la tindré enllestida.

Serafín Pozo

32

Ra

có c

rea

tiu

Sara Hernández 3r ESO A

33

Ra

có creatiu

Ja fa temps que a la contraportada de la

nostra revista apareixen dues iaies, enfron-

tades ideològicament, però amb una savie-

sa culinària que les faria mereixedores de

tres estrelles Michelin. Avui, malaurada-

ment, no ens lleparem els dits amb les se-

ves saboroses receptes. Avui, estimats lec-

tors, les dues ens obriran el cor i ens expli-

caran com són, com pensen i quin és el seu

tarannà vital. De bon segur que hi gaudi-

rem!

Revista Giola.- Bon dia, senyores, qui co-

mença?

Tía Paca i iaia Paqui.- (A l’uníson) ” Yo”,

“jo”,” Calla bruixa!” “Bruja lo será vd, zar-

rapastrosa”....

Revista Giola.- Senyores, facin el favor, que

som una revista seriosa i ens llegeixen a mig

món!

Tía Paca.- Vale, pero que se lave esta

señora Paqui, porque su hedor impregna la

habitación con intemperancia y hedor de

burra.

Iaia Paqui.- D’acord, juro i perjuro que no

tornaré a faltar al respecte a aquesta... lle-

fiscosa, perdó, senyora.

Revista Giola.- Molt bé, ja que han decidit

moderar el to, voldria preguntar a la tía Pa-

ca on va néixer i quin és el seu primer re-

cord culinari.

Tía Paca.- Nací en un lugar de la Mancha,

de cuyo nombre no quiero acordarme. Mi

primer recuerdo culinario fueron las gachas

con caracoles, con abundante ajo y buen

porroncico de vino.

Revista Giola.- I vostè, iaia Paqui?

Iaia Paqui.- Vaig néixer al cor de la Pàtria, a

Montserrat, la muntanya màgica encisado-

ra que em va deixar una empremta profun-

da al meu ADN... El primer record culinari

és el sabor de la mel i el mató. Les meves

papil·les gustatives es van contraure i van

exsudar hormones que van trastocar el meu

cervell per sempre i el van convertir en un

expert xef. “Chúpate esa, tía Paca”.

Revista Giola.- Tía Paca, com a redactora de

la nostra revista, podria despullar la seva

ànima i explicar-nos una mica el que fa ca-

da dia, com és la seva família...

Tía Paca.- Vivo con mis gatos llamados Ta-

tatatá, Naranjín y Cuco el Factor (este últi-

mo mea todo lo que encuentra); y me ado-

ran, ja, ja, ja, ja. Sueño cada noche con un

hombre ‘meravillousu’, con corbata, pelito

larguito y sonrisa picarona con un pellizco

de maldad, ja, ja, ja, ja. Sabe escucharme,

me escucha, y cuando me escucha....

hummmmmmmm. Me lo comía todo, sin

cocinar ni nada.

Revista Giola.- Iaia Paqui, expliqui’ns vostè,

també, el seu dia a dia...

Iaia Paqui.- Jo visc sola (ja que el redactor

en cap no em fa cap mena de cas, el molt

podrit). Somio desperta i tan sols desitjo

posar al forn aquesta cuinera del dimoni

que ens acompanya. Ha, ha, ha ,ha!

Revista Giola.- Per aquest camí, senyores,

prendrem mal. Estic a punt de fer que

aquesta entrevista s’acabi ja!

(La tía Paca s’aixeca de la cadira i estira del

monyo a la iaia Paqui)

34

Ra

có c

rea

tiu

Tía Paca.- ¡Pecadora, deja de mirar lasciva a

mi hombre que media en mi medio, que me-

dia hasta en mis sueños, de mediador que

es! ¡Tó pa mí!

Revista Giola.- Proooooooouuuuuuuuu. Dei-

xin de barallar-se!

Iaia Paqui.- Truja! Dolenta! Mala Bèstia !

Tía Paca.- ¡Que no medies con mi mediador,

que ha de mediar en mi medio! El cielo de mi

amor está enmediado. ¿Quién lo desenmedi-

ará? El desenmediador que lo desenmedie,

buen mediador pa mí será. Bien armao, digo

amao.

Revista Giola.- Ara que sembla que la tía Pa-

ca s’ha calmat i s’ha pres un glop d’anís del

Mono, continuem... A veure, iaia Paqui, di-

gui’ns una recepta amb la qual vostè gaudeix

molt cuinant-la.

Iaia Paqui.- La veritat és que, tot i la meva

sapiència culinària, jo frueixo per els ous fer-

rats amb cansalada. Són humils , però una

delícia!

Revista Giola.- Esplèndid! I vos, tía Paca?

Tía Paca.-Cualquiera en la que esté lejos de

la iaia Paqui, esa mujer aldeana, que piensa

que su tierra es el centro del mundo. Mis

conocimientos culinarios son hispano-

universales.

Revista Giola .- Gràcies per les respostes...

no pel seu comportament infantil. Volen afe-

gir alguna cosa més?

Tía Paca i Iaia Paqui.- (Totes dues a la redac-

tora).- Inútil, això no és una entrevista, no

vals ni per estar amagada!. Per això estas en

la secció d’esports ha ha ha ha ha!... Iaia Pa-

qui, te diré una cosa: eres zarrapastrosa, féti-

da, hedorosa y vulgar mujer de las aldeas. Ni

patriota ni nada.

Redactora.- (Marxant corrents de l’habitació)

Sou el dimoni!!!!!!

Quan les nostres cuineres es queden soles

comencen a insultar-se, com sempre.

Tía Paca.-Esta redactora de la revista no pa-

raba de preguntar en catalán. Pa mí que no

era neutral.

Iaia Paqui.- Je, je, un altre cop soles! Prepa-

ri’s. Comença el nostre concurs favorit! A

veure qui te més pebrots de dir els insults

més refinats i punyents, ha ha, ha... Alcavota,

aixafabolets, alcohòlica, afonacases, aliena-

da, amagacreus, ànima de Judes, amargada,

cremaolles, assotacristos, atontada de les

bombes, avortament del dimoni, bagassa,

bandarra, barret de rialles, barjaula, beata

farinera, bleda, botifarró, bufaculs, caçaca-

galls, cacatúa, cara de forrellat de presó, cas-

tellanufa de la llufa pudenta socarrima-

da...ha,ha,ha.

Tía Paca.-Agua, azafrán, sal, harina, cu-

charón, aceite, conejo, ajos (y un pellizco de

maldad, ja, ja, ja). Mediadorrrrrrrrrrrrrrrr.

Com heu llegit, estimats lectors, aquestes

dues són incorregibles i, a més, la tía Paca

contesta el que vol i fa que no entèn el cata-

là... Per què demanarà tan els serveis del me-

diador?

35

Agra

ïments

Volem agrair la col·laboració dels següents professors i alumnes:

César Alegre, Ana Álvarez, Edu Cereza, Ferran Claudín, Rosa Mª

Garcia, Sílvia Genís, Iván Guerrero, Enric Jiménez, Manel Lledó,

Marta Lorenzo, Pili Lozano, Kim Martín, Alba Moreno, Serafín

Pozo, Sònia Resina, Carme Roldan, Mònica Roselló, Montse

Sans, Tània Subirats, Blas Valentín, Joan Valero, Pilar Vidal.

Elena Agudo, Anna Alonso, Marc Fernández, Laia Gómez, Aintza-

ne González, Claudia González, Sara Hernández, Andrea Lafuen-

te, Eva Moral, Malina Nistor, Clara Palma i Marina Tudó.

36

OFERTA FORMATIVA

ESO

Batxillerat

Curs d’Accés CFPS

Estudis professionals

CFPM d’Instal·lacions elèctriques i automàtiques

CFPM Gestió administrativa

CFPM Producció agropecuària

CFPS Administració i finances

Assessorament en FP i reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant

l’experiència laboral o en activitats socials

Institut GIOLAInstitut GIOLA

c) Tulipa s n, 08450 Llinars del Vallès

Telèfon: 93 841 28 66; E-mail: institutgiola@xtec.cat

@institutgiola Web: http://institutgiola.cat