Manicomi de Sant Andreu. Institut Mental de la Santa Creu

Les males condicions dels malalts ingressats al departament de dements de l’Hospital de la Santa Creu van donar lloc a que les autoritats barcelonines es preocupessin per bastir una nova institució que permetés una assistència correcta.

Es va proposar la utilització d'edificis que havien perdut llur destinació inicial com convents o casernes, entre els quals el que semblava més adient era l'antic Palau de La Virreina a Gràcia:

L'ajuntament va encarregar un estudi sobre les tendències assistencials del moment i el Dr. Monlau va traduir l'obra de Brierre de Boismont on proposava un model d'institució com la següent:

La Societat Econòmica d’Amics del País, pel seu costat, va instituir un premi per la millor memòria sobre un hospital d’orats que fou guanyada per Emili Pi i Molist, quan encara era estudiant. Més endavant aquest fou nomenat Metge Major del Departament de dements de

l’Hospital. Va ser comissionat per a viatjar per Europa per veure les característiques dels hospitals més avançats. A conseqüència d’això va redactar un Proyecto médico razonado que, amb la col·laboració de l’arquitecte Oriol i Bernardet va definir les condicions que hauria de tenir un nou hopital per a dements. Amb la participació de l’Ajuntament i del bisbat propietari de l’Hospital de la Santa Creu es va decidir iniciar les obres del nou manicomi en uns terrenys de Sant Andreu.

Les obres es van iniciar l'any 1886 i es va inaugurar una primera fase l'any 1889.

El Dr. Pi i Molist va ser succeït pel Dr. Brossa.i aquest pel Dr. Sivilla. A la mort d'aquets es va nomenar director al Dr. Alzina Melis que va ser acomiadat i succeït pel Dr. Xercavins. La revifalla de la institució va venir de la ma del Dr. Xercavins i especialment durant la direcció del Dr. Oscar Torras.

El següent director fou el Dr. Fuster i Pomar que va tractar d'actualitzar la institució. Durant el seu mandat l'Institut es va encarregar de la docencia de la Psicologia Mèdic i de la Psiquiatria a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma.

L'any 1970, després de la jubilació del Dr. Fuster , va ocupar la direcció el Dr. Abella. Va haver de t5avesar per l'època dificil de la transició, amb la revolució antipsiquiàtrica i va haver de fer front a les dificultats del tancament de l'Institut, el qual va fragmentar-se en una Unitat d'Hospitalització al recinte del mateix Hospital de Sant Pau i d'un Centre de dia "Pi i Molist" sota la direcció del Dr. Clusa.

Institut Municipal de Psiquiatria

El projecte inicial presentat pel Dr. Fuster va ésser bastant escapçat, especialment pel que fa referència a un edifici annex a l'hospital que havia d'incloure serveis auxiliars i residència de personal. Totes les instal·lacions es van haver d'enquibir en un sol edifici amb certes dificultats i retallament d'espai per tots costats.

L'edifici, projectat per l'arquitecte Sr. Mateo, es va inaugurar el 16 de juliol de 1972, dia en que es commemorava l'Alçamiento Nacional, en presència de l'aleshores ministre de la Governació Sr. Garicano Goñi, de l'alcalde Sr. Josep M. de Porcioles i Colomer, del Tinent d'alcalde de Sanitat Dr. Enric Miralbell i Andreu, del Sr. Tomàs Pelayo Ros, governador civil, del Director general d'obres hidràuliques, del Sr. Samaranch, procurador en Cortes, i moltes altres autoritats.

Amb tot, s'havia procurat que el centre reunís les millors condicions que els temps demanaven. En aquest sentit es va incorporar un servei de Psicologia clínica, servei de Laboratori, servei de Medicina interna, radiologia, servei de neurofisiologia, i s'havia adequat la plantilla del personal a les necessitats.

"Aquest any ha estat transcendental en la història de l'Institut Municipal de Psiquiatria. Durant el mateix s'han produït canvis radicals en tots aspectes, canvi d'emplaçament, inauguració de noves estructures, l’obertura de nous serveis, reorganització de les seves estructures, canvi de direcció i inclús canvi de nom”

“Tot això ha estat possible gracies a l'especial interès que l'Excm. Ajuntament ha posat al servei de l'assistència psiquiàtrica i gracies a la intel·ligent labor del Dr. Joaquim Fuster i Pomar, que fou el nostre director fins enguany i a qui rendim des d'aquestes pàgines emocionat homenatge."

Tenint en compte el notabilíssim canvi experimentat, i atenent a la condició del Dr. Costa com a Catedràtic interí de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma, es considera, una vegada més, la possibilitat de sol·licitar la creació d'una Escola Professional de Psiquiatria i del desenvolupament del tercer cicle (doctorat) de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma.

Amb tot el funcionament pateix de dificultats expressades en les següents frases: L'IMPU és un instrument essencial en l'assistència psiquiàtrica de Barcelona, però no és tota l'assistència sinó una anella de tota la cadena assistencial. Les manifestes deficiències que hi ha en aquesta funció repercuteixen, sens dubte, en el nostre funcionament. Les dificultats insuperables per a traslladar els pacients de llarga evolució, amb dificultats per a la convivència, incapaços d'integrar-se a la comunitat, deficients profunds, pacients geriàtrics, problemes socials, etc, graviten damunt el nostre centre que es veu moltes vegades a donar altes forçades, a assistir major nombre de pacients dels previstos i d'adsorbir una gran quantitat de casos no atesos per altres elements de la cadena psiquiàtrica. En realitat els mitjans que disposem, suficients per a complir amb les obligacions previstes, es converteixen en insuficients per atendre l'enorme demanda a que estem sotmesos. No es d'estranyar que aquest excés aclaparador de demanda origini un esforç superior de les nostres possibilitats i que repercuteixi moltes vegades en la qualitat de la nostra assistència i vagi en detriment de la nostra tasca científica i docent.

Aquestes preocupacions són contemporànies als problemes originats a moltes institucions psiquiàtriques originades pels radicals canvis polítics i per irrupció de les doctrines

antipsiquiàtriques que van afectar profundament a l'Institut Mental de la Santa Creu i moltes altres institucions.

Amb tot s’anava Incrementant les activitats dels serveis complementaris, com per exemple l’EEG, Laboratori, Psicologia clínica, Laborteràpia, l’ampliació de la biblioteca, la implantació de l'ICD-9 com a sistema classificatori i sobre tot les activitats docents com a seu de la càtedra de Psiquiatria de la UAB, encarregada de l’assignatura de Psiquiatria i d’altres cursos monogràfics entre els que hem de mencionar els diversos de Terapèutica psicofarmacològica o Urgències psiquiàtriques, o Comprensió psicoanalítica de les neurosis i altres

Als anys 1975-6 es presentà a la Delegació de Serveis de Sanitat, aleshores sota la direcció del Dr. Lluís Serrat un projecte de creació d'una Unitat de Psiquiatria a l'Hospital del Mar amb la intencionalitat que es dediqués a l'assistència immediata de les urgències a l'Hospital General, d'assistir els quadres orgànics amb manifestacions clíniques, o de tractar específicament els casos d'alcoholisme, les temptatives suïcides amb repercussió orgànica, psiquiatria de relació, assistència psiquiàtrica ambulatòria als malalts de la zona d'influència de l'Hospital del Mar i ampliar les possibilitats d'una docència per a la formació d'especialistes.

Institut Pere Mata de Reus

L’ Institut Pere Mata és el nom definitiu, des del 1910, de la Societat anònima "Manicomi de Reus", constituïda en aquesta ciutat el 15 de novembre de 1896, per donar assistència científica als malalts mentals que estaven acollits en males condicions a l’edifici anomenat Ca l’Agulla situat al centre de la ciutat.

El metge reusenc, doctor Emili Briansó Planas, en fou el promotor. Ell aconseguí interessar els prohoms de la seva ciutat per aquest projecte, i fou Pau Font de Rubinat el primer president del Consell d'Administració.

Tota vegada que el dr. Briansó no era pròpiament un psiquiatre el projecte va ésser assessorat pels prestigiosos alienistes Drs.Rafael Rodríguez Méndez, i Artur Galceran Granés que foren nomenats metges-consultors.

El projecte es obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb la col·laboració de l'arquitecte local Pere Casellas. Es tracta d’una der les més importants obres modernistes de Catalunya.

El lloc escollit va ser un turonet anomenat "Boca de la Mina". El 15 de novembre de 1896 es va crear la Societat anònima "Manicomi de Reus", essent el seu president En Pau Font de Rubinat i com a director del Centre es va anomenar al Dr. Emili Briansó que tindria el suport dels mencionats metges-consultors

El Manicomi de Reus va passar a anomenar-se Sanatori Mental l’any 1940, a iniciativa del Dr. Vilaseca.

Es tracta d’un complex sanitari format per 14 pavellons en una superfície de 20 ha, destacant el central amb un dipòsit d’aigua elevat. El pavelló noble conserva salons habitacions amb la decoració i mobiliari originals.

Sempre ha tingut interès en significar-se com un centre d’estudis i en el seu recinte han tingut lloc nombroses activitats científiques. Cal mencionar la recepció oferta l’any 1029 als psiquiatres assistents al XXXIII Congrés Internacional de Neuropsiquiatras de Barcelona on hi van assistir personatges tan eminents com Clerambault, Laignel-Lavastine, Rogues de Fursac i Vermeylen o Lafora i Germain,

També s’hi va publicar la revista “Archivos de Terapèutica de las Enfermedades Nerviosas y Mentales”. Dirigida pel Dr. Galceran i Granés.

Ha anat evolucionant fins adaptar-se a les noves línies d’assistència psiquiàtrica

Posteriorment ha estat designat com a centre universitari per a l’ensenyament de la Psiquiatria dins la Universitat Rovira i Virgili.

Posteriorment ha estat designat com a centre universitari per a l’ensenyament de la Psiquiatria dins la Universitat Rovira i Virgili.

Directors de l’Institut Pere Mata:

Emili Briansó i Planas Josep Briansó i Salvadó Etapa de la Guerra Civil Salvador Vilaseca i Anguera Joaquim Alier i Gomez

1900 1922 1936 1939 1961

1922 1936 1939 1960 1968

Des de la seva fundació i atesa l’escassa experiència del primer director Dr. Briansó, es va crear la figura d’un director-assessor que hauria de recaure en prestigiosos psiquiatres que amés a més de recolzar les iniciatives del director fossin també un reclam per a possibles clients del centre. Així podem veure com a consultors als diversos catedràtics de Psiquiatria de Barcelona i de Saragossa. Aquets costum va desaparèixer amb la reforma psiquiàtrica dels 70. Entre els diversos directors consultors hi figuren:

Rafael Rodriguez Mendez Artur Galceran i Granés Joaquin Gimeno Riera Emili Mira i Lopez Ramon Rey Ardid Josep Solé Sagarra Ramón Sarró i Burbano Francesc Tosquelles i Llauradó

19001900192219321945194819541970

1919 1919 1945 1936 1967 1983 1971 1994

Institut Psicomèdic "Barcino"

Fundat l'any 1947 per Santiago Montserrat i Esteve i Enric Irazoqui i Vilallonga.

Situat al carrer Castellnou a Les Tres Torres, era una torre habilitada per escola per a deficients en règim d'internament (uns 10 llits) i d'escolarització. També servia coma a consulta externa pèr a adults i com a Hospitalització de dia, en alguns casos.

Estava al càrrec de la germana del Dr. Montserrat, María, i hi treballaven diversos pedagogs i psiquiatres a temps parcial. Entre aquests hi van figurar els Drs. Miret, Ballús, Costa Molinari, Malgà i Rom.

Va ser clausurada l'any 1976 i els pacients que hi residien van ser traslladats a la Clínica Mèdico Pedagògica del Dr. Córdoba.

Institut Torremar

Va ser fundat l'any 1928 p'en Lluís Folch i Torres a una antiga casa senyorial de Vilassar de Dalt denominada Can Bernat. Va comptar amb la col·laboració del Dr. Claudi Bassols i Iglesias. Fou dirigit pel fill d'aquell, el Dr. Lluís Folch i Camarasa.

En Lluís Folch i Torres va aportar idees molt modernes en el camp de l'educació especial (Decroly, Descoedres, Monchamps i altres). Donava molta importància a les conseqüències de la manca d'amor durant el creixement. Una de les seves frases més habituals era: "Els petits delinqüents se'ls ha de tractar a cops... de petons." Entre 1925 i 1927 va ser el director tècnic del Tribunal Tutelar d'Infants. També va impulsar la Junta de Protecció de la Infància de Barcelona, de la qual va dirigir la part educativa i els Menjadors Infantils d'Hostafrancs. El 1928 va crear l'institut Torremar de Vilassar de Dalt, que encara avui és un referent de la psiquiatria infantil a Catalunya.

Instituto Médico Pedagógico

Fundat el 1915 pel Dr. José Córdoba Rodriguez i la seva esposa la pedagoga Carolina Ferreiro, va ser un dels primers centres de Pedagogia terapèutica de Catalunya. Els va succeir a la direcció el seu fill Dr. Córdoba Ferreiro. Encara funciona a ple rendiment.

Situat a la falda del Carmel acull nens amb patologia psiquiàtrica, en règim obert i pensionat.

La Sageta

Fundada per Mira. Strauss, i de Moragas amb la col·laboració del Dr. Adolf Azoy, prenent com a model les "Child Guidance Clinics" nord-americanes.

Alfred Strauss fou un metge alemany que es va refugiar a Barcelona fugint de la persecució nazi. Durant la guerra va emigrar a Nord-america on va tornar a fundar una clínica de les mateixes característiques. Va er una pionera en psicopedagogia infantil. Durà fins acabada la Guerra.

Manicomi de Salt

A Girona els malalts mentals foren ingressats en primer lloc a un departament situat a l’Hospital de Santa Caterina fins aproximadament a principis del S. XX. Alguns malalts es dirigien a Sant Boi. Al 1885 Els Srs. Masachs van oferir els terrenys del Mas Cardell de Salt per construir-hi un nou Manicomi Provincial. Es van iniciar obres d’adaptació de l’edifici i a partir de 1892 s’hi van traslladar els primers malalts.

Al 1906 es van acabar les obres de dos pavellons i es pot dir pròpiament que aquí comença el Manicomi de Salt.

Al 1915 acollia uns 400 malalts. Posteriorment s’han anat ampliant les dependències. Durant la República passa a anomenar-se Sanatori Martí i Julià.

Als anys 1960 albergava uns 900 malalts.

DIRECTORS DE SALT

1906 -1910 Didac Ruiz Rodriguez

1916 -1924 Salvador Vives Casajuana

1924 -1947 Joaquim Castany Bernat

1947 -1957 Ramon Sambola Casanovas-

1957 -1974 Josep M. Pigem I Serra

1974 - 1980 Ramon Noguera i Hosta

1980 - 1981 Andres Benitez - Joan Torres - Gloria Hortal

1981 - 1984 Joaquim Muñoz Creus

1984 - X Josep Torrell i Llauradó

Manicomi de Nueva Belen

Institució fundada a Gràcia en 1857, situada entre la Travessera de Dalt, el Torrent de l'Olla i el carrer de Sant Salvador, en una torre denominada Andarió. Tenia una capacitat per uns cinquanta malalts. Va ser dirigida per Francesc Xavier Cots i Pensi fins al 1865. El va succeir el Dr. Antoni Massó i Llorens A aquest el va succeir el Dr. Giné i Partagás que li havia comprat la meitat de les accions. Es va bastir un nou edifici a Sant Gervasi al lloc on actualment hi ha el Museu de la Ciència al carrer de Quatre Camins. Els malalts es van traslladar a finals de 1973. Giné i Partagàs va assumir la direcció fins la seva mort al 1904. El succeir el seu fill Gine Masriera fins 1919 i finalment va ocupar la direcció el Dr. Ot Moles i Ormella fins que la institució va tancar l'any 1942.

Va ser un establiment de gran rellevància impulsat per la personalitat d'en Giné. S'hi van formar i hi van treballar distingits alienistes com Dolsa, Llorach, Jaques, Ribas i Pujol, Artur Galceran, Esteve Conill i Mataró, Martinez Valverde i Rodriguez Morini, entre altres. A Nova Belen es van impartir cursos de l'especialitat i s'hi va celebrar el Primer Certàmen Frenopàtic Espanyol, que representa el primer Congrés español de Psiquiatria.

Sanatori de Pedralbes

Fundat als anys 50s per Joaquim Fuster i Pomar, fou una de les clíniques privades de referència a Barcelona. Esta situat a la Avinguda Espasa i tenia una limitada capacitat per a uns 15 pacients internats.

El director en vistes a una qualificació científica hi va editar la revista Anales del Sanatorio Pedralbes.

Els psiquiatres de Barcelona hi ingressaven aquells malalts d'alta capacitat adquisitiva.

Hi havia un metge de guàrdia. Un d'ells fou el Dr. Pedrosa, col·laborador del Dr. Fuster a l'Institut mental de la Santa Creu. Va tancar als anys 70.

Manicomi de Sant Boi de Llobregat (Benito Menni)

Fundat pel Dr. Antoni Pujadas. que va adquirir uns terrenys a Sant Boi del Llobregat, en un convent de pares servites propietat del Marquès de Santa Cruz, quan va ser obligat a abandonar la clínica que tenia a Barcelona a l Carrer de la Canuda.

Va començar amb disset malalts, l'any 1853 i al poc temps -20 de maig de 1854- es va procedir a la inauguració oficial.

Al poc temps crea una societat per poder ampliar i modernitzar les instal·lacions.

Como portavoz del centro el Dr. Pujadas edita "La razon de la sinrazón", primera revista de l'especialitat.

Fue autorizado para atender a los militares con enfermedad psiquiátrica.

Malgrat tot la institució entra en una fase de deteriorament durant la dècada dels 70 i l'any 1877 Pujadas comença a iniciar els tràmits oportuns per a vendre's el negoci i l'ofereix al Pare Menni, restaurador de l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Deu.

En aquesta època hi havien 560 pacients, 342 homes i 218 dones.

Pujadas va morir l'any 1881.

La institució va quedar en mans del Dr. Boi Net, assessorat pel Prof. Rodriguez Mendez.

Per redreçar la situació es va contractar el prestigiós psiquiatre Dr. Galceran i Granés. Durant el seu període va publicar la revista "Boletin del Manicomio de San Baudilio"

En 1891 s'amplien les instal·lacions amb quatre nous pavellons.

En 1895 el P. Menni compra el manicomi i l'hospital es reorganitza, entrant-hi a treballar personal religiós de l'orde, es divideix en dos departaments segons el gènere dels malalts atesos i el Dr. Galceran es destituït, car el P. Menni no volia ningú que li pogués fer ombra.

La direcció mèdica va ser ocupada pel Dr. Joan Heredia Mauricio i comptava amb la col·laboració de Juli Gil i Massot i Manel Bergadà i Romaguera.

A finals de segle l'ocupació del manicomi era de 1490 malalts (767 homes i 723 dones)

A principis de segle XX es declarà una altra epidèmia , aquesta vegada d'enteritis colibacilar.

El 1902 el P. Menni va nomenar director al prestigiós psiquiatre Dr. Rodriguez Morini qui en companyia dels Drs. Josep Rius i Josep A. de Cueto van afrontar el problema del desprestigi creixent que l'esmentada epidèmia va originar.

Aquest any s'hi incorporen els Drs. Cunill i Joan Net i Cardona.

Va publicar la Revista Frenopática Española amb la col·laboració dels metges de l'intitució. L'any 1913 es va dividir el Manicomi en dues institucions, una per a homes i una altra per a dones, (Sanatorio Frenopático de Ntra. Sra. de Montserrat

El Dr. Rodriguez Morini va continuar dirigint les dues institucions fins l'any 1930. Fou substituït en la direcció del Sanatori d'homes pel Dr. Mira i en de dones pel seu fill , Rodriguez Arias, . Amb Rodriguez Arias i treballava el Dr. Soler Martin amb el càrrec de subdirector i ingressen en el quadre mèdic, els Drs. Pons Balmes, Joan Juncosa i Orga , Capó i Eduard Tolosa Colomer (que posteriorment es va especialitzar en neurocirurgia).

Més endavant s'hi incorporen els Drs. Irazoqui i Ancoechea. L'any 1932 ingressa també el Dr. Sarró.

La Guerra Civil provoca una situació caòtica en l'assistència al manicomi que passa ser controlada per un comitè.

Acabada la Guerra es va ocupar de la direcció el Dr. Córdoba Rodriguez, psiquiatre militar que es va fer càrrec de la majoria d'institucions psiquiàtriques de Barcelona. El Dr. Sastre i Lafarga es va incorporar durant aquest període.

Al poc temps es nomenaven directos del manicomi de dones el Dr. Parellada i d'homes el Dr. Juncosa.

Actualment està seguint una profunda reestructuració per ateir-se a les noves tendències assitencials impulsades per la Generalitat de Catalunya.

Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet (Torribera)

La Mancomunitat de Catalunya (1913-1923) en la seva obra de renovació del país va incloure en els seus projectes la transformació dels serveis de Psiquiatria.

Amb aquesta finalitat va encarregar als Drs. Busquet, Martí i Julià i Alzina Melis, un estudi encaminat a proposar les reformes que calia fer.

Al 1915, d'acord amb l'informe aprovat es convoca un concurs per oferir a la mancomunitat uns terrenys de 25.000 a 30.000 m2 situats entre la Diagonal i les muntanyes properes a Barcelona, per poder-hi edificar una nova Clínica de Psiquiatria y Hospital Mental.

En un nou concurs, per haver quedat desert el primer, s'acorda comprar la finca Torribera de Santa Coloma de Gramenet on s'hauran d'edificar 6 pavellons de Beneficència (3 per a homes i 3 per a dones, en cada un dels quals s'hi tractaran els malalts agitats, semi-agitats o pacífics respectivament.

6 pavellons de Pensionistes amb les mateixes característiques.

I 6 pavellons per als serveis generals.

Es contempla també un pavelló per a l'ensenyança , un altre per a residencia del director i finalment l’església.

Es va aprovar el projecte dels arquitectes Srs. Pericas i Masó.

L'any 1926 la Diputació de Barcelona autoritza el començament de les obres. La inauguració fou a l'octubre de 1930, i s'hi van portar 90 malalts crònics de Sant Boi. En aquell temps s'edificà també l'església, el pavelló per a les infermeres, que després fou convent, i la casa del director. L'any 1935 s'acabà la construcció dels pavellons ara anomenats Immaculada, Montserrat, Convent, porteria i Tanatori. El 1942 acaben les obres dels pavellons de Lourdes i de Sagrat Cor, que van ser inaugurats el 1945 i 1946 respectivament. L'any 1962 finalitzaren les obres del pavelló de Sant Pau. L'any 1972 les dels pavellons Centrals i Docent i la zona poliesportiva, que l'any 1986 es va cedir en ús a

l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. L'any 1972 es va tancar la Masia a usos assistencials.

Van ser directors del centre els Drs. Busquet, Ancoechea i Parellada.

Com a metges podem recordar els Drs. Saumench Gomez del Cerro, Torrà, Guarch, Bordas pare i fill, Sanchez Borja o Mas-Yebra.

En l'àmbit docent, l'any 1985 el centre va esdevenir docent per a metges internistes residents (MIR) de psiquiatria i l'any 1994 per a psicòlegs (PIR) de psicologia clínica. Durant els anys 1983 a 1993, l'Escola Gimbernat d'Infermeria i Fisioteràpia va impartir els seus ensenyaments al Recinte. El 1992 s'incorporà a l'oferta formativa l'Escola Emili Mira i López, el 1995 el CESNID i la UNED. Paral·lelament a l'evolució de la sanitat a Catalunya i coincidint amb la voluntat de la Diputació de Barcelona d'utilitzar els seus recursos en benefici dels municipis, el 1994 es va començar a desenvolupar al centre la vessant socio-sanitària de l'atenció que es presta, aprofundint en la necessària diversificació de serveis.

L'any 1995 es va materialitzar un concert amb el Servei Català de la Salut al temps que s'inaugurarà el rehabilitat pavelló Núria. El 1996 es va obrir una Unitat Funcional Interdisciplinària (UFIS) de demències. El 1997 es van inaugurar les noves instal·lacions del Centre Martí i Julià.

L'any 1999 es van finalitzar les obres d'adequació de la planta baixa del pavelló de Llevant i s'ocupà amb 59 pacients psico-geriàtrics, i es van finalitzar també les obres de rehabilitació de la planta h6, a on es traslladaren 16 usuaris de psiquiatria general d'aguts, el mes de juny, de tres equipaments assistencials: el Centre de Dia del Centre Martí i Julià, la planta baixa del pavelló de Llevant i la unitat d'aguts h6, els dos primers concertats.

El 16 de juny de 2003 els Centres Assistencials de Torribera van canviar de nom i van passar a ser els Centres Assistencials Dr. Emili Mira i López, en honor als valors de la seva figura: modernitat, constància, treball centrat en les persones, voluntat permanent de millora, docència i investigació i fidelitat a uns principis i a un país.

L'any 2006 ha estat un any de canvis estratègics. Forma part de la missió de la Diputació de Barcelona, millorar i ajudar a millorar els serveis sanitaris que la Generalitat impulsa.

Torre Lunàtica

Fou la primera clínica privada psiquiàtrica de Catalunya. Fundada a Lloret de Mar pel Dr. Francesc Campderà i Camin l'any 1844. Posteriorment va canvia el nom per Instituto Neuro-psiquiátrico, Torre Campderà

Tenia una limitada capacitat. Va ser dirigida posteriorment pel Dr. Manel Bernat i Carreras, i en morir aquest, pel seu fill.

Hi va estar ingressat el fill del President Companys durant el sojorn d'aquest a Lloret de Mar.

Les dificultats econòmiques i l'alt valor del solar on estava radicada van determinar el seu tancament, aproximadament l'any 1990.

Instituto para niños deficientes Vilajoana

L'any 1917, L’Escola Municipal de cecs, sord-muts i anormals, d’acord amb les recomanacions d’una comissió integrada per Eugeni D’Ors, Joan Alzina Melis i Lluís Torres Ullastres, es divideix en tres: Escola de cecs, Escola de sord-muts i Escola per a deficients, que va ser instal·lada a Vilajoana de Vallvidrera, Edifici que havia estat residència de Mossèn Cinto quan n’era propietari l’alcalde de Sarrià Sr. Miralles.

El primer director fou el Dr. Joan Alzina Melis.

Aquesta institució tenia una capacitat per a cent interns. Alzina Melis s’havia format amb Kraepelin i especialment amb Sancte de Sanctis i segui les normes de Montessori.

Dr. Josep M. Costa i Molinari. UAB

Copyright © 1999 Reservats tots els drets