Insurgent 22

PPuubblliiccaacciióó ddeell CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaannttss Jaume Compte

Nº 22 / Onze de setembre de 2001 / IV època

ED

IT

OR

IA

L

22

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2222 1111 ddee SSeetteemmbbrree ddeell 22000011

Seguint la iniciativa que vamengegar l’any passat, i amb lamateixa voluntat que aleshoresde compartir una diada reivin-dicativa amb els santsencs i lessantsenques, el Casal Indepen-dentista de Sants “JaumeCompte” torna a commemoraraquest any l’Onze de Setembredins del seu entorn més immedi-at: la vila de Sants.

Tenint en compte que Sants ésun poble amb una marcada tradi-ció associativa i des del conven-ciment del fet que una societatavança gràcies principalment ales associacions que treballen diaa dia i a les persones que lescomponen, aquest any vam con-vidar diverses entitats del barri(culturals, polítiques, de lluitaveïnal, etc.) perquè participessinen l’organització de l’esdeveni-ment. La xarxa associativa sant-senca va respondre de maneraentusiasta a la crida que va fer elCasal, i d’aquesta manera —ambl’esforç i la il·lusió d’una pila depersones del barri—, la comme-moració de l’Onze de Setembreés una realitat, i podem dir amborgull que enguany és més quemai de tota la vila.

El lema d’aquest any, com el del’any passat (no hi ha res dedolent a repetir els encerts!), ésDes de Sants, construint la lliber-tat dels Països Catalans.

Des de Sants, perquè és el nos-tre poble, el nostre municipi,annexionat des de fa més de 100anys a la ciutat de Barcelona.

Els Països Catalans perquè ésla nació a la qual pertanyem, a laqual pertany el nostre poble, lanació catalana i no cap altrad’imposada i forana; un país queés el nostre —que va de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó— ique és l’únic que tenim.

I la llibertat (aquesta paraula queespanyols i francesos, “demòcra-tes” de fa 20 anys —o menys,encara—, capitalistes, europeisteshomogeneïtzadors, especuladors,explotadors i imperialistes hanvolgut prostituir i buidar de contin-gut), perquè mitjançant aquestterme estem al·ludint a tots aquellsdrets que encara no hem assolit: eldret dels Països Catalans a la reu-nificació, a la independència i alsocialisme, el dret inqüestionableque té el poble català de recuperarla identitat pròpia que li va ser arra-bassada ara fa tres segles; el dret de

la vila de Sants (i el de tots elsmunicipis del país) a decidir lliure-ment el seu futur i a dotar-se d’u-nes institucions realmentdemocràtiques en què la poblaciópugui incidir i intervenir, el dret ala participació ciutadana real, i,finalment, els drets individuals deles persones, el dret fonamental depoder-se desenvolupar com aéssers humans, el dret a la igualtat,el dret a no ser discriminades nimarginats. El dret a tenir una vidadigna, en definitiva.

Sabent que l’única manerad’aconseguir aquesta llibertatés lluitar conjuntament perarrencar-los-la, i amb la certesaque tradicionalment ha tingut elCasal, i per extensió tot l’inde-pendentisme d’esquerres, queles dates històriques del nostrepaís no són diades festives ifolklòriques com alguns ensvolen fer creure, sinó jornadesque cal aprofitar per denunciari reclamar el que és nostre, eldia 10 serem un any més alcarrer per fer sentir la nostraveu, per plantar-los cara i perdemostrar-los —per si encarano se n’han adonat— queaquest poble continua viu.

EEddiittoorriiaall

ONZE DE SETEMBRE DEL 2001

L’Insurgent no es faresponsable, necessàriament,del contingut dels articles quehi apareixen, i la seva opinióes veurà reflectida enl’editorial.

EditaCasal Independentista de Sants

Jaume Compte

C/ Demóstenes 9 baixos 08028 Sants

Disseny i Maquetació

Dissenys Alosa

Dipòsit legalB-71770-91

Visita’ns a Internet: www.llibertat.com\jcompte correu -e: [email protected]

SumariCasa nostra Editorial 2-3Correllengua 2001 a Sants 3Benjamí Ramos, Lliurei comunista 4Presentació d’ Arran 4

Internacional

Caixmir 5-7

Terra Nostra

Ateneu de Masquefa 8-9Sindicalisme, construcció social i nacional 10-11Converses (in)versemblants 11

Contraportada

Poesia de compromís

CA

SA

N

OS

TR

A

33


Com cada any per aquestesdates, ens arriba la flama delCorrellengua, una flama quesimbolitza la lluita per la llen-gua arreu del país.

Aquest any comença el dia 8de setembre a Andorra i, passantper la totalitat de les comarquesdel Principat i amb més d’uncentenar d’ajuntaments adhe-rits, arribarà al País Valencià, onel 9 d’Octubre se celebrarà l’ac-te central de l’esdeveniment iuna manifestació. El Correllen-gua seguirà el combat de la llen-gua per la resta de la nació fins aarribar, el 7 de Novembre, a Per-pinyà, on hi haurà una manifes-tació nacional, activitat queclourà el Correllengua 2001.

En el marc del Correllenguad’enguany, a casa nostra, aSants, s’està preparant la IIFesta per la cultura i la llengua ala Vila de Sants, que se cele-brarà el dissabte 6 d’octubre. Elsactes previstos per a aquestesdeveniment són els següents:

11.00 HORES. PLAÇA OSCA

Gimcana organitzada conjunta-ment per la Coordinadora d’As-sociacions per la Llengua(CAL), agrupaments escoltes,esplais i escoles de la vila. Ambaquesta activitat, la gent mésmenuda de la vila anirà passantpels tallers que hauran preparatels diables, els geganters/es,

castellers/es, la UEC de Sants iSants 3 Ràdio.

AL MIGDIA. PLAÇA OSCA

Dinar popular i actuació deteatre, amb les Teatreres de CanVies.

17.00 HORES. PLAÇA OSCA(SORTIDA)

Correllengua. El Correllengua ila flama faran un recorregut pelscarrers de la vila. Tant l’inici comel final seran a la plaça Osca.

Un cop acabat el Correllen-gua, a la mateixa plaça Osca secelebrarà la Trobada d’entitatsculturals dels Països Catalans,amb actuacions de diables,geganters/es, castellers/es, bas-toners/es, trabucaires, xirimi-ters/es, corals... També podremgaudir de les albaes i el ball degitanes.

Per acabar, es llegirà el mani-fest del Correllengua 2001.

21.00. COTXERES DE SANTS.

CONCERT AMB:

Dr. Calypso (Barcelona)

Inadaptats (Vilafranca)La Violeta (Lleida)Frau Doctor (Alemanya)

Com podeu comprovar, per-què la nostra llengua s’homereix, aquest any hem fet unesforç important per tal dedefensar-la. Així que des delCasal i des de la CAL, convi-dem totes aquelles persones ques’estimen la llengua perquè hiparticipin.

CORRELLENGUA2001 A SANTS

El 28 d’abril passat la salad’actes del Centre Social deSants es va omplir per seguir laxerrada Països Catalans, la reali-tat encoberta, organitzada pelCasal Independentista de Sants“Jaume Compte”.

L’acte va comptar amb lapresència de Guillem Chacón,coordinador dels Casals Jaume Ide la Franja de Ponent, MiquelMayol, advocat de Perpinyà ieurodiputat dels Països Catalans

per Esquerra Republicana de Cata-lunya, i Biel Majoral, professor dela Universitat de les Illes Balears iactivista cultural a les Illes.

Els ponents van exposar la rea-litat de les seves zones geogràfi-ques, van debatre sobre el futur iel present de la nació catalana ivan abordar qüestions com perquè les terres de parla catalanacomparteixen trets comuns tanimportants com la llengua o lahistòria i, alhora, pateixen d’una

ignorància enorme respecte lapròpia nació?

La conferència, moderada per enJordi Fexas, com a representantdel Casal Independentista deSants, va durar més de dues hores imitja per l’alt grau de participaciódel públic al torn obert de paraules.

Un cop tancat l’acte, bona partdels assistents van seguir el debatal Celler de Sants, on vam gaudird’un sopar tertúlia amb els tresponents.

PPAAÏÏSSOOSS CCAATTAALLAANNSS,, LLAA RREEAALLIITTAATT EENNCCOOBBEERRTTAA

CA

SA

N

OS

TR

A

44


Sense saber del cert com haviade reaccionar, finalment vaig ferdues passes endavant i el vaigabraçar. L’havia conegut através d’un vidre blindat, en unambient pobre, brut i depriment,envoltat de funcionaris i Gossosd’Esquadra que et miren de reülli et posen pegues per començarles visites i presses per acabar-les. Després de tantes promesesfalses i de tantes esperancesfrustrades, per fi el teníemdavant, caminant entre nos-altres. Va ser el 22 de juny pas-sat, quan en Benjamí sortiavictoriós de la presó espanyolade Quatre Camins. Amb unsomriure d’orella a orella, ambun ram de flors quasi tan grancom ell, saludava el centenar depersones que, en poc més de treshores, van poder reaccionar i serpresents així en un momentanhelat des de feia sis anys imig. Era divendres, començavael cap de setmana i la festaesclatava allà mateix, a Gra-nollers.

L’ordre d’alliberar en Benjamíva venir directament de l’Au-diència Nacional, i no pas de lesinstitucions catalanes, que tantsproblemes ens han posat i enca-ra ens posen. El Govern de laGeneralitat, el Departament deJustícia, Institucions Penitencià-ries i la mateixa presó de QuatreCamins s’han volgut destacardurant tots aquests anys per serels més servils de Madrid. Mal-grat tenir, en principi, com-

petències plenes en presons, nohan gosat mai alterar les ordresclares del Ministeri de l’Interiori han demostrat en tot momentamb gran cinisme que no sónmés que botiflers.

Amb les tres quartes parts dela condemna assolida des de feiaprop d’un any, la greu malaltiaque pateix en Benjamí s’hareflectit alarmantment en diver-sos informes mèdics i anàlisis.Amb aquestes dades a les mans,des d’Institucions Penitencià-ries es va sol·licitar el progrésd’en Benjamí al tercer grauprevi a la llibertat condicional,però el procés va quedar aturatal juny en interposar un recurs elmateix fiscal en cap del TribunalSuperior de Justícia de Catalun-ya (TSJC). Tips que juguessinamb nosaltres, les advocadesd’en Benjamí van tirar pel dret.Es presentaren els informesmèdics a l’Audiència Nacional iallí, sorpresos de la gravetat delcas, van procedir a la suspensióimmediata de la condemna. EnBenjamí, poques hores méstard, sortia de la presó.

Com era d’esperar, els i lesmembres del Comitè de Solida-ritat, varen organitzar el darreracte, aquest cop el més esperat,el de la benvinguda popular.Tingué lloc a l’Artesà de Gràciael 21 de juliol, amb una salaplena a vessar. Breu, senzill iemotiu, amb recordatoris per alsmorts en combat, amb parla-

ments a càrrec d’en Pep Musté,expres de Terra Lliure, i d’unmembre de Rescat, amb comu-nicats dels diferents grups desuport (Berlín-Bremen, Vitòriai Barcelona-Granollers) i ambcartes de diferents presos amicsd’en Benjamí. Finalment, ellmateix prengué la paraula. Totrecordant que l’estat no hapogut ni podrà mai silenciar laveu dels pobles que lluiten, ensanimà a continuar amb energiael combat per l’alliberamentdels altres presos polítics cata-lans, Diego i Zigor.

L’alegria inicial, però, s’estàconvertint de mica en mica enangoixa i nervis. Suspendre lacondemna no vol dir anul·lar-la.En qualsevol moment, si unequip de forenses ho creuoportú, en Benjamí serà de noureclòs per complir l’any de con-demna que encara li resta. D’en-trada, el recurs del fiscal delTSJC contra la seva llibertat jaha estat acceptat, i un metgevisitarà en Benjamí a finals desetembre. La crueltat i el cinis-me amb què s’han interpretataquestes anàlisis fins avui noens deixen gaire tranquils. A totaixò, cal afegir la negativa deMadrid a concedir un permís aen Benjamí per anar-se’n devisita a Alemanya, on té la sevacompanya, que no pot sortir delpaís per l’amenaça de ser extra-dida a l’estat espanyol.

Tanmateix, en Benjamí ja ésamb els seus, a Can Bassa, onvisitar-lo resulta un plaer. Cadacop que hi vaig el torno aabraçar i penso, confio, que notrigarà el dia en què també podréabraçar-vos a vosaltres, Diego,Zigor, Laura, Peru, Marina i...La lluita continua i per molt queinsisteixin, la repressió no enspodrà aturar.

Martí Majoral i Torrent

BENJAMÍ RAMOS,LLIURE I COMUNISTA

IN

TE

RN

AC

IO

NA

L

55


CAIXMIREEssttaattuuss:Caixmir – Principat deJammu i CaixmirOcupació de l’Índia desde la independència(1947)Territori disputat en lleiinternacional

ÀÀrreeaa:-87.700 millesquadrades (la GranBretanya, 88.700. Ésmés gran que 87 estatsde l’ONU)- Un 51% estàs ocupatper l’Índia- Un 33% està adminis-trat pel Pakistan- Un 11% està controlatper la Xina- Caixmir lliure (AzaddKashmir): 5%

FFrroonntteerreess:Fa frontera amb l’Índia,el Pakistan, la Xina il’Afganistan

PPoobbllaacciióó:13 milions- El Caixmir ocupat perl’Índia: 8,3 milions- Caixmir lliure: 2,2 mil-ions- El Caixmir administratpel Pakistan:1,0 milions- Refugiats al Pak-istan:1,5 milions- Comunitat expatriada:0,4 milions (0,3 alRegne Unit)

IIddiioommaa:- Urdú (oficial)- Caixmiri, algunesllengües regionals- L’anglès hi és moltestès

RReelliiggiióó:- 80% musulmans- 16% hindús- 4% cristians- budistes i sikh

DDAADDEESS BBÀÀSSIIQQUUEESS ““DDeess ddee ll’’aannyy11994488 ll’’OONNUU rreeccoo--mmaannaa qquuee ss’’hhiicceelleebbrrii uunn rreeffeerr--èènndduumm dd’’aauuttooddee--tteerrmmiinnaacciióó.. PPeerròòttaanntt llaa ccoonnssttiittuucciióóddeell PPaakkiissttaann ccoommllaa ddee ll’’ÍÍnnddiiaaoobbvviieenn llaa rreeaalliittaattnnaacciioonnaall ddeellCCaaiixxmmiirr””

DDAATTEESS CCLLAAUU

IN

TE

RN

AC

IO

NA

L

66


Fa uns quants dies vam tenir l’o-portunitat de parlar amb Iassim(aquest no és el seu veritablenom, però l’anomenaremd’aquesta manera perquè ens vademanar que en mantinguéssiml’anonimat), que va néixer a lapart del Caixmir administradapel Pakistan i que ara fa cincanys que està vivint al nostrepaís com a refugiat polític. ElIassim va ser detingut i torturatper ser independentista caixmir-ià i va ser expulsat del seu paíssota l’ordre de no tornar-hi maimés. Per tant, fa cinc anys queestà separat de la seva família(dona i fills, a més a més depares, amics, etc.) i és difícil –siles coses no canvien radical-ment– que els pugui veure maimés i que pugui tornar mai mésa la seva terra. Tot i això, ens vaexplicar que ell ha tingut sort,perquè “normalment les torturesque es practiquen a l’Índia con-tra els detinguts o provoquen lamort o destrueixen totalment elcervell de les persones; és a dir,hi ha persones que continuenvives, però després de les tor-tures l’únic que en queda és uncos. Res més, els han destruït

totalment. Jo vaig tenir sort,perquè pertanyo a una famíliaacomodada del Caixmir. Lameva família va intervenirperquè em deixessin amb vida iem deixessin marxar”.

– Explica’ns la situació actualdel Caixmir.El Caixmir és una nació queactualment està dividida entrel’Índia i el Pakistan, amb unapart controlada per la Xina. Elscaixmirians hem demanat des desempre la independència delnostre país, i des de l’any 1948el Consell de Seguretat de lesNacions Unides recomana ques’hi celebri un referèndum d’au-todeterminació. Però tant laconstitució del Pakistan com lade l’Índia obvien la realitatnacional del Caixmir. L’Índia,tot i que diverses vegades ha ditque està disposada a convocar elreferèndum per solucionar elconflicte, no ha fet mai cap pasperquè se celebri aquest plebis-cit. Un dels grans temors que tél’Índia és que cedir en el cas delCaixmir pot provocar una pres-sió per a possibles secessions a

altres llocs de l’estat: Assam,Tamil Nadu, Bihar, Panjáb, etc.

– L’arrel del conflicte ésreligiós?No. L’arrel del conflicte és d’or-dre polític i econòmic. ElCaixmir és una zona amb moltsrecursos naturals; hi ha moltaaigua, molta fusta... Ni a l’Índiani al Pakistan els interessa laindependència del Caixmir. I nola volen perquè perdrien totsaquests béns naturals.

Un dels arguments que l’Índiaesgrimeix per explicar la sevanegació a l’alliberament delCaixmir és que s’està defensantcontra el fonamentalisme islà-mic. Però això no té cap sentit,perquè els musulmans del Caix-mir no són extremistes i creuenen l’harmonia comunal. Enaquest sentit, el que sí que ha fetl’Índia, en canvi, ha estat ame-naçar que hi haurà repercussionscontra la minoria musulmanaíndia si la comunitat islàmicapressiona a favor de la causa delCaixmir.

– Què passa realment alCaixmir? Quina és la política

––11884466––Els britànics venen el Caixmir al

governador hindú.––11994477––15 d’agost Fi de la sobiraniabritànica. El Caixmir passa a serindependent. Comencen els alça-ments contra el govern autocràtic.24 d’octubre Els caixmiriansdeclaren l’estat independent d’A-zadd Kashmir.27 d’octubre Les tropes índiesenvaeixen el Caixmir. El suposatgovernador cedeix l’estat a l’Índia.

Mountbatten, almirall britànic idarrer virrei de l’Índia, accepta la“nova adjunció” com a provisionaltan aviat com la llei i l’ordre siguinrestablerts.Octubre Primera guerra entre l’Ín-dia i el Pakistan pel Caixmir.2 de novembre Nehrú, primerministre indi, promet la celebraciód’un referèndum al Caixmir.––11994488––1 de gener L’Índia planteja elproblema del Caixmir davant elConsell de Seguretat de l’ONU.

21 d’abril En la resoluciónúm. 47, de 1948, el Consell deSeguretat recomana un plebiscit.13 d’agost El Consell deSeguretat confirma el desig comúde l’Índia i el Pakistan de portar aterme el plebiscit.––11994499––L’Índia i el Pakistan acorden el ces-sament de les hostilitats (acord deKarachi), però l’Índia rebutja unaretirada de tropes equilibrada.––11995533––Els hindús deposen al govern del

C A I X M I R

IN

TE

RN

AC

IO

NA

L

77


repressiva dels estats pak-istanès i indi?El règim penitenciari als dosestats és duríssim i a més a méss’hi practica sistemàticament latortura. Unes 34.800 persones[el Iassim ens estava mostrantunes dades de l’1 de setembre de1993] han estat disparades o tor-turades fins a la mort; unes15.300, ferides de gravetat;52.000 persones empresonadessense judici; 36.000 més, forçatsa abandonar el Caixmir. Prop de100 persones moren cada anymentre estan detingudes; es cre-

men cases i botigues; s’estimaque hi ha uns 500.000 soldats deles forces de seguretat que estanocupant actualment el Caixmir...Un dels sectors de la poblacióque és especialment víctima dela repressió és el que té cultura,ja que és el sector més suscepti-ble d’internacionalitzar el con-flicte. Tot i que l’estat hindú hadenegat oficialment l’accés alCaixmir ocupat per l’Índia a lesorganitzacions pro drets humansi als mitjans de comunicació, elsabusos per part de les forcesarmades índies estan ben docu-mentats. Amnistia Internacional,Asia Watch i la Federació Inter-nacional de Grups Pro DretsHumans (estat francès) handenunciat la pràctica de la tortu-ra sistemàtica com a mètode peraixafar els moviments dissidentsi centenars d’assassinats extraju-dicials.

– A més a més de la resolucióde l’ONU de l’any 1948, quinés el posicionament interna-cional davant d’aquest con-flicte?Tant la Gran Bretanya, com elsEstats Units i la Unió Europea

han emès comunicats en què esdeclaren a favor de l’autodeter-minació del Caixmir, a favord’una solució negociada al con-flicte amb converses entre l’Ín-dia i el Pakistan i hancondemnat la violació sistemàti-ca dels drets humans a la zona.A la pràctica, però, el paper delsEstats Units és el de la noingerència. Els Estats Unitsdefensen un equilibri nuclear ala zona, ja que tant l’Índia comel Pakistan disposen d’arma-ment nuclear.

– Quines repercussions té totaaquesta problemàtica en lapoblació civil?Els enfrontaments entre l’Índiai el Pakistan han comportatgreus problemes econòmics pera la població, ja que els con-flictes bèl·lics han reduïtnotablement l’afluència turísti-ca a la zona. La població pateixenormement les mancanceseconòmiques que provoca l’aïl-lament; no hi ha possibilitatque la població, que a més amés està fragmentada entre elsdos estats, pugui disposar delsproductes industrials.

Caixmir seguint la demanda proreferèndum.––11995577––24 de gener El Consell deSeguretat de l’ONU rebutja la pro-posta d’integració del Caixmir a laUnió Índia perquè és contradictò-ria amb la resolució sobre el ple-biscit.––11996655––6 de setembre Segona guerraentre l’Índia i el Pakistan pel Caix-mir.

––11996666––10 de gener Declaració deTashkent. Es torna a les mateixescondicions de l’alto el foc del 1949,per no es resol la disputa sobre elCaixmir.––11997711––3 de desembre. Tercera guerraentre l’Índia i el Pakistan.––11997722––2 de juliol L’acord de Shimlareconeix la frontera marcada pelcessament de les hostilitats del 17de desembre de 1971 com a línia

de control (situació actual).––11998866––S’imposa el govern presidencial(directe).––11998877––S’abandona el govern presidencial.Formació d’un govern pro Índiadesprés d’unes eleccions manipu-lades i fraudulentes.––11999900––Gener. Aixecament popular contral’ocupació índia. L’Índia torna aimposar el domini directe.

““EEll rrèèggiimmppeenniitteenncciiaarrii aallss ddoosseessttaattss ééss dduurrííssssiimm,,ii aa mmééss aa mmééss ss’’hhiipprraaccttiiccaassiisstteemmààttiiccaammeenntt llaattoorrttuurraa””

DDAATTEESS CCLLAAUU

C A I X M I R

TE

RR

A N

OS

TR

A

88


1. Al vostre Casal/Ateneu hiparticipen persones a títolindividual i/o col·lectius?L’Ateneu està gestionat per unaentitat cultural fundada el febrerdel 1988, el Col·lectiu d’Amicsde Masquefa. La junta directivad’aquesta entitat està formadaper sis persones a títol individ-ual, i no es preveu que hi figurinrepresentants d’altres entitats oassociacions. De fet, a Masque-fa som l’únic grup, no passacom a altres municipis on convi-uen okupes, independentistes,ecologistes...

2. Per què un Casal a la vostralocalitat o barri?Doncs perquè fan falta espais detrobada de totes les personesque ens movem en l’àmbit del’esquerra independentista, perdonar més força a les activitatsque muntem i per obrir espaisnous i trencar la marginalitat. Amés a més, el cas de Masquefaés especial, perquè els espaismés institucionals no funcioneno directament no n’hi ha. L’A-juntament no segueix cap políti-ca juvenil, i per tant, el jovent deMasquefa o se’n va de festa foradel poble o es mor de fàstic. Pertot plegat, l’Ateneu omple dosespais diferents: el de l’esquerraindependentista i un altre,diguem-ne, de més institu-cional, que ni l’Ajuntament nialtres entitats més tradicionalsno omplen.

3. Quines funcions considereuque ha de tenir el vostreCasal?Les funcions de l’Ateneu estanorientades principalment a lanostra realitat municipal, peròbuscant sempre una dimensió

nacional, un punt de connexióentre l’àmbit local i el nacional.Principalment, són les tressegüents:- Punt de trobada i tertúlia deljovent de Masquefa.- Punt d’informació i difusiód’activitats culturals, lúdiques ipolítiques de la comarca i de totsels Països Catalans: Culturavi-va, Rebrot, UCE, 25 d’Abril, 11de Setembre, els partits de laselecció, accions contra l’abo-cador dels Hostalets...- Sala de reunions d’entitats icol·lectius (locals, comarcals,nacionals...), d’exposicions, dexerrades, de festes...

4. Quins objectius?L’objectiu general és consolidarun espai que ara no existeix aMasquefa: un espai crític amb lasocietat, inconformista, obert atothom, no marginal, que siguiuna eina útil per comprendre lasocietat on vivim i per transfor-mar-la. I això no es pot fernomés amb una òptica local,sinó que implica tenir uns refer-ents nacionals, d’altres àmbits,que aportin idees, projectes,nous punts de vista...

5. Us considereu part d’algunespai polític (esquerra inde-pendentista, esquerranacional, esquerra alternati-va, altres...)?Els membres de l’Ateneu Popu-lar de Masquefa som d’esquer-res i independentistes,entenent-ho com la mateixacosa, ara com ara impossible deseparar.

6. Com analitzeu el vostreespai polític a nivell local? Inacional?

La gent de l’Ateneu forma partd’una candidatura que va treureun regidor sobre onze a les pas-sades eleccions municipals, elsIndependents per Masquefa(IPM). Per aquelles coses quepassen, ens vam presentar sotael paraigua d’Iniciativa perCatalunya, i a més vam tenir elsuport d’Esquerra Republicana.Per tant, és un experiment bensingular de cara a l’electorat:una candidatura independent(ningú té carnet) amb el recolza-ment d’IC i ERC.Pel que fa a l’àmbit nacional,participem en les reunions del’AMEI, que és l’espai on enstrobem realment còmodes.

7. Quin tipus d’activitats feu?Des que vam inaugurar el local,al març, hem fet concertets ambgrups de la comarca, sopars,dues festes tecno amb dj deMasquefa, la presentació dePoble Insurgent, un autocar aValència pel 25 d’Abril, unaxerrada i una exposició sobreChiapas, projeccions de vídeos(American History X iTrainspotting), una xerrada i untaller de pancartes contra l’abo-cador dels Hostalets...

8. Participeu amb altrescol·lectius (polítics, sindicals,veïnals...) a la vostra localitato barri? Quins?L’Ateneu està obert a gairebétotes les associacions del poble.Aquesta col·laboració és unaeina fonamental per incidir en lavida social del municipi i evitarcaure en la marginalitat, que ésel que voldrien les “forcesvives” locals. Tot i això, des quees va inaugurar l’Ateneuarrossega la fama de “radical”,

EELLSS CCAASSAALLSS PPAARRLLEENN

ATENEU DE MASQUEFA

TE

RR

A N

OS

TR

A

99


amb tota la mala llet amb quèfan servir aquest terme els con-vergents i els sociates.

9. I pel que fa a l’àmbitnacional?Bé, formem part des del primerdia de la Coordinadora deCasals, hem fet alguna cosa con-junta amb Endavant (Anoia iPenedès), tenim contactes ambMaulets, hem participat enreunions del procés de Vinaròs,hem col·laborat amb Acció Cul-tural del País Valencià pel 25d’Abril... En fi, ens movem.

10. Creieu necessari un treballunitari d’àmbit nacional? Perquè? Si és que sí, com creieuque s’ha de treballar?Evidentment, sí. Tot i que nos-altres treballem sobretot l’àmbitde Masquefa, les activitats

nacionals han sigut impre-scindibles per a la nostra forma-ció política i, també, percarregar piles. Si no fos perquèconeixíem les mogudes que esfeien a Manresa, Igualada,Capellades, Riudebitlles,Vilafranca, Valls, Torredembar-ra..., segurament ni ens hauríemplantejat d’obrir l’Ateneu. L’in-tercanvi d’experiències entre elsdiferents projectes locals ésbàsic, i aquest intercanvi es potfer un per un, però sobretot s’hade fer en les grans activitats decaire nacional, des de l’Onzefins al Rebrot. A més a més,també hi ha d’haver un modelgeneral de país, alguna cosa mésque una suma de projecteslocals. Que com s’ha de fer?Això ja és més complicat de dir.Suposem que parlant-ne molt.

11. Com valoreu el projecte deCoordinadora de Casals ques’acaba d’engegar?Cent per cent positiu.

12. Com hauria de ser aquestacoordinació? Informativa? decoordinació d’activitats? políti-ca? Hauria d’anar més enllà?Vist des de Masquefa, queacabem d’engegar, potser en unprimer moment la Coordinadorahauria de servir per consolidarels casals. S’hauria d’estruc-turar per atendre les necessitatsdels casals i ajudar a cobrir lesmancances que tinguin, i tambéper fomentar i facilitar que se’ncreïn de nous. Una vegadatinguem una xarxa de casalsforta, ben organitzada, queabasti tot el territori, ja es veuràcap on pot tirar la Coordinadora.No ens hem de posar límits.

Davant les agressions espanyolai francesa envers la nostra llen-gua, el poble català va respondreel 30 de juny passat a Vic. Sotael lema Prou imposició de l’es-panyol i del francès, més de3.000 persones van recórrer lacapital d’Osona per protestar,entre altres atacs, en contra deles provocadores manifesta-cions d’en Juan Carlos i de la

Pilar del Castillo, en què s’atre-vien a negar la imposició delcastellà, i afegien encara quehavia estat una “lengua de con-senso”. D’altra banda, convocarla manifestació a Vic tenia unvalor afegit: respondre a l’intentd’homogeneïtzació cultural deLuis del Olmo, que va comprarRàdio Vic i en va espanyolitzarposteriorment la programació.

Els parlaments d’un membredels casals Jaume I de la Franja,d’una representant de la Fed-eració d’Entitats Catalanes de laCatalunya Nord, d’un portaveude la Plataforma Ràdio Vic enCatalà i d’una responsable de laCoordinadora d’Associacionsper la Llengua Catalana (CAL)van posar punt final a aquestajornada reivindicativa.

EELLSS CCAASSAALLSS PPAARRLLEENN

ATENEU DE MASQUEFA

33..000000 ppeerrssoonneess eess mmaanniiffeesstteenn aaVViicc ppeerr ddeemmaannaarr:: PPrroouu iimmppoossiicciióó

ddee ll’’eessppaannyyooll ii ddeell ffrraannccèèss

TE

RR

A N

OS

TR

A

1100


No cal ser un llicenciat enHistòria Contemporània perafirmar que, sense cap mena dedubte, el model d’autoorgan-ització popular més reeixit alnostre país ha estat el sindical-isme. Inicialment, com a respos-ta a les condicions desobreexplotació patides durantel període d’expansió industrial,que comportà la consolidació dela burgesia autòctona com aagent econòmic capitalista i, pertant, antagònic al proletariatcatalà. Posteriorment, durant elprocés revolucionari de la dèca-da dels anys 30 del segle passat,el sindicalisme, concretamentl’anarcosindicalisme, es va con-stituir com a element agluti-nador de forces. Assumint el rolde director d’aquest procés, elsindicalisme excedeix les sevesatribucions estrictes per erigir-se en agent polític de primerordre en l’estructuració d’unmodel social veritablement rev-olucionari, amb capacitat deresposta a les demandes popu-lars d’autodefensa davant l’a-vanç del feixisme i duent aterme una socialització dels mit-jans de producció, inèdita finsllavors al nostre país.

Amb la derrota a la guerradels tres anys i la repressió quecomportà, aquest agent dinàmici avantguardista es desdibuixàfins a la total desaparició com aelement aglutinador dels inte-ressos de la classe treballadoraa causa de l’extermini físic il’empresonament dels quadres imilitants sindicals o —per

als/les més afortunades— perl’exili, que en molts casossuposà per a aquesta avantguar-da obrera el comiat definitiu delnostre país.

Curiosament, és la mateixadictadura feixista la que torna adesenvolupar un model de sin-dicat per acontentar els sectorsfalangistes i la que, mitjançantel sindicalisme vertical, intro-dueix un seguit de mesuresgarantistes que permeten a laclasse treballadora assolir elsmínims de subsistència dins dela terrible situació d’explotació imisèria generalitzada que com-porta el règim totalitari imposati la postguerra. Aquest modelgarantista serà desenvolupatdurant la segona restauracióborbònica, esdevinguda arrande la mort del dictador, quedibuixarà l’actual mapa sindicala casa nostra, situació en quèsembla que encara podem veureAdolfo Suárez fent promesestelevisives, si ens atenem a lacorrelació de forces de les cen-trals “majoritàries” espanyoles.

La pràctica de l’acció sindical—més ben dit la manca d’a-questa acció— duta a terme peraquestes centrals sindicalsespanyolistes burocratitzades(UGT, CCOO...) ha comportat,en primer terme, la consolidaciód’un model sindical que ensrecorda més una agència demultipropietat o una gestoriaque no pas una organitzaciódefensora dels drets dels i lestreballadores. Les prebendes,

els escàndols generats per lacorrupció en la gestió social delsfons per a l’habitatge o la frater-nitat que demostren amb lapatronal ha allunyat la majoriade la població dels sindicats.Fins al punt que al nostre paísl’apreciació popular dels sindi-cats ocupa el penúltim lloc,darrere l’exèrcit espanyol i elsjutges espanyols!

Vet aquí el punt on el sindica-lisme nacional català, desproveïtde lligams amb la metròpoli, hade dir-hi la seva i ser agent actiuen el procés de construcciónacional i social dels PPCC: lescentrals majoritàries de l’estatsón, òbviament, espanyoles icentralistes, d’un jacobinismefuribund en l’àmbit econòmicque no dubta a disfressar-se ambla quadribarrada quan s’escau; ofins i tot arribar al súmmum delcinisme i adornar-se amb unaestelada mitjançant el que elsanglosaxons defineixen com aquiet riot, és a dir, un avalotsilenciós, que, com tothom sap,per silenciós no té gens d’Avaloti sí de ramat de xais de miradaestúpida que marxen en ordredarrere de qui els durà de dret al’escorxador.

Davant d’aquesta realitat, tansols la consolidació del sindica-lisme català, nacional i de classepot conjugar la lluita pels dretsde la classe treballadora catalanaamb la definició d’un àmbit desobirania econòmica i social, elMarc Català de Relacions Labo-rals (MCRL), que dibuixi unescenari dins del qual sigui pos-sible la culminació del procéssobiranista que ens meni cap a laindependència i l’establimentd’un model social sense classes.Un model social on la classe tre-balladora esdevingui gestora delsmitjans de producció, del procésde producció i de la redistribucióde la riquesa que se’n derivi.

SINDICALISME, CONSTRUCCIÓSOCIAL I NACIONAL

TE

RR

A N

OS

TR

A

1111


Per al Moviment Obrer Catalàés imprescindible dotar-se detotes les eines que ens permetinafrontar amb garanties el nostreprocés de construcció social inacional, superar els marcsimpositius que perfilen els estatsespanyol i francès i bastir des del’horitzontalitat i l’exercici de laradicalitat democràtica un espaion s’asseguri la millora de lescondicions de treball, de vida il’absoluta llibertat de les perso-nes. D’aquestes eines, la princi-pal és la consolidació del’MCRL, pel que representa coma expressió material de sobirania(al meu entendre, una de lesmancances de l’independentismeha estat ser esgotadoramentmetafísics i deixar de banda unalectura materialista del nostreprocés d’emancipació social inacional). Amb la consolidacióde marcs de relacions laboralspropis per a totes les regions de lanostra nació, podríem definir lanostra territorialitat mitjançant

una estructura econòmica i deflux de relacions comercials ihumanes que dibuixaria una dre-cera per defugir les limitacionsque comporta l’article 145 de laconstitució espanyola.

Un cop establert aquestMCRL, ja a nivell de PaïsosCatalans, gestionant els nostresrecursos, planificant des de casales inversions, la construcciód’infraestructures que permetinuna bona vertebració del territo-ri (ara depenem de l’estructuraradial espanyola, qui pagamana, ja se sap...) i redistribuintla riquesa solidàriament,podríem encarar amb mésgaranties d’èxit la fase de defi-nició jurídica i política que per-metria a aquest país esdeveniruna entitat nacionalment no sot-mesa a dictats aliens.

És per això que cal considerarel sindicalisme com a eina deprimer ordre en el procés de

construcció nacional i social delnostre país. Tenint en compteque el sindicat està al servei dela classe treballadora, el sindicatcatalà, nacional i de classe nopot escatimar esforços per ferdel moviment obrer català l’a-vantguarda en el bastiment de lanova estructura social, nacionali política que desitgem des del’esquerra independentista.

Per acabar, vull recordar quela cultura popular assegura queels i les àvies són especialmentsavis per tot el bagatge vital queels i les acompanya. Qui somnosaltres per contradir uns avis iàvies que, mitjançant el sindica-lisme, van fer la revolució? Encas de fer-ho, potser seríem tanestúpids com els xais que espe-rem que un avalot de porcs elsdeslliuri de l’escorxador.

Antoni Alarcon

MILOSEVIC: Digui...AZNAR: Què tal Slobodan? Sóc el José Mari. Comet tracten els del TPI? Aguanta, nano, que te’n sor-tiràs. Ja saps que encara que no ho digui pública-ment jo, i tot el meu govern, et donem suport.MILOSEVIC: Hvala, xato. Encara queden amics.Aquesta colla d’impostors no podran amb mi. Unserbi mai és rendeix. Portem sang guerrera a lesvenes, com vosaltres, els espanyols. AZNAR: Clavats, clavats. Llàstima que última-ment heu perdut totes les guerres. Però no en teniuculpa. Ja sé que existeix una conjura judeomaçòni-ca en contra vostra. MILOSEVIC: Tu no cantis gaire, que si no arribaa ser per la guerra del 36, i gràcies a Hitler i Mus-solini, no us hauríeu menjat un torrat. Recorda:Filipines, Cuba, el Marroc,... AZNAR: Ha, ha (riure de conill), Slobo, Slobo, tusempre tan ocurrent. Bé anem per feina. Et voldria feruna consulta sobre un assumpte que em té amoïnat.

MILOSEVIC: Digues, digues, que per a això sónels amics.AZNAR: D’aquí a quatre dies aquests collons debascos votaran a favor de la independència. Vullsaber com ho he de fer per evitar el desmembra-ment de la pàtria, perquè tot seguit vindran elscatalans, i això sí que no. Digue’m què vas fer tu, ivistos els resultats, jo faré tot el contrari, a veure sihi ha sort. MILOSEVIC: Deixa’t de conya. Has d’impedircom sigui el referèndum d’autodeterminació, sino, després no hi haurà res a fer. Si convé parlesamb el rei i traieu els tancs al carrer. Fes-ho així ola cagaràs. Paraula de criminal de guerra.AZNAR: Bé doncs, gràcies. Encara que hi ha unacosa que em preocupa. Què fem si l’exèrcit noobeeix? Pensa que estem a la UE.MILOSEVIC: Molt senzill, sortiu de la UE.

Frank Kin Un

CCoonnvveerrsseess ((iinn))vveerrsseemmbbllaannttss

UN FEIXISTA AMOÏNAT

PO

ES

IA

D

E C

OM

PR

OM

ÍS

1122

LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS

La democràcia sols funciona sense trampes en els pobles on abans de votar-la i engegar-la ja l’exercien, de fer, per costum i per criança. I per això no reïx a l’Espanya retardada, on encara lleven fruit caciquismes, tupinades, capellanies i feus, rebrots d’antigues usances. ¿Com pot Catalunya entrar en la mateixa fornada si ella, només per raons —val a dir-ho— geogràfiques supera cívicament el míser estat d’Espanya? Que ens deixin, doncs, anar sols i podrem, amb el temps i palla, ensenyar-los com se fa una vera democràcia.

Llavors, i només llavors, encetarem el diàleg per arribar a ser germans però cadascun a casa!

Insurgent 22

Documents

Transcript of Insurgent 22