Insurgent 26

ED

IT

OR

IA

L

22

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2266 1111 ddee SSeetteemmbbrree ddeell 22000033

Durant els últims mesos i fins ales properes eleccions a laGeneralitat de la comunitatautònoma de Catalunya veurematònits com un seguit de vene-dors de poca volada ens inten-taran vendre la seva millor ofer-ta d'Estatut. Veurem, en definiti-va, com ens intentaran vendre lamoto.

Uns ens vendran una moto queells afirmen que és la del canvi,plena de clavells i de roses; unamoto, però, que és similar a laresta de motos que hi ha a l'es-tat. Per això, a la matrícula, alcostat de la bandera espanyolaens hi deixaran posar un distin-tiu folklòric.

Els que estan manant actualments'han passat molts mesospreparant-ne el nou disseny, unanova línia molt provocativa i queestà encaminada a voler fer cór-rer la resta. Però només podran

córrer fins on l'estat espanyol elsdeixi, i aleshores, com és habitu-al, es faran les víctimes i conti-nuaran pel camí de carro que vancomençar ara fa vint-i-cinc anys.

D'altra banda, també ens trobaremamb dos venedors de segona. Elprimer ens oferirà una moto solari superecològica, un model dedebò que portarà una maleta bengrossa a cada banda: una aniràplena de les contradiccions acausa del reformisme, i l'altra,atapeïda fins a dalt de les con-tradiccions nacionals.

Finalment, l'altre serà el que ensvoldrà vendre la moto estrella,una rèplica del model basc queúltimament està tan de moda;l'únic inconvenient d'aquestexemplar és que ells no hanconduït mai, perquè tot just aran'estan començant a aprendre.

El que cap d'ells ens dirà és queno n'hi haurà ni una que serveixiper viatjar per uns PaïsosCatalans lliures i socialistes,entre d'altres motius perquè tots

aquests models que ens presen-ten tenen una tara de fabricaciócomuna: neixen sense benzina. Il'únic sortidor el tenen aMadrid... i aquests ja fa tempsque estan anunciant que no ensen volen donar.

Davant d'aquesta situació calque l'esquerra independentistano caigui en el seu joc, perquèd'aquesta manera l'única cosaque aconseguirem és legitimarun cop més una nova reformade l'Estatut d'autonomia que encap cas serà favorable als inter-essos de les classes populars delpoble català, que seguiràmenyspreant l'entitat políticadels Països Catalans i que endefinitiva ens continuarà negantla nostra capacitat d'autodeter-minar-nos i de poder, d'aquestamanera, accedir a la nostra inde-pendència

És per això que un cop més calque ens reafirmem com a poblei diguem que amb els estatutsno n'hi ha prou i que el que enscal és la INDEPENDÈNCIA.

L’Insurgent no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles que hiapareixen, i la seva opinió es veurà reflectida en l’editorial.

Edita Casal Independentista de Sants Jaume CompteC/ Premià, 31, baixos 08028 Sants

Dipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

QUE NO ET VENGUIN L'ESTATUT!

Sumari

2 EDITORIAL

3-4-5 CASA NOSTRA

6-7 INTERNACIONAL

8-9-10 TERRA NOSTRA

11- Manifest CIS11 Setembre


CA

SA

N

OS

TR

A

33

4 d'octubre del 2003

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DEL CIS

El dia 4 d'octubre d'aquest any està previstala celebració al local del CasalIndependentista de Sants (Premià, 31) del'assemblea ordinària de sòcies i socis.

Fent un balanç del curs polític des del'assemblea anterior (que es va cele-brar el mes de maig del 2002), hem dedir que en línies generals s'han assolitmolts dels objectius que ens havíemmarcat en aquella trobada, tot i quen'hi ha d'altres que encara estan enuna fase embrionària i alguns que nohan acabat d'engegar.

Pel que fa al local (recordeu que ara ha fetun any que disposem d'un nou espai) hemde dir que, tot i que falta acabar de poliralguns retocs a la sala del mig (instal·laciód'una mampara per guanyar un nou espai,decoració, etc.), les obres de reforma queens havíem marcat (que no eren pocacosa) estan totalment enllestides: hemhabilitat el pati (que, sobretot a l'estiu dónamolta vida al Casal), s'ha acabat de fer totala instal·lació elèctrica i s'han acabat derebossar i pintar totes les parets. Enshavíem proposat de fer del nou local unespai obert al barri i, tenint en compte elsresultats i l'èxit d'assistència de la gent delbarri, podem dir que ho hem aconseguitplenament.

Respecte al funcionament del local, caldir que la comissió tècnica, sorgida del'assemblea anterior, ha funcionat moltbé, tant pel que fa als horaris d'oberturai tancament com pel que fa als temes de

condicionament, dinamització i barra.

En l'assemblea del 2002, ens vam mar-car portar a terme un seguit de projectes.Pel que fa al material, s'han fet samar-retes noves (en aquest moment s'estàpensant de fer-ne una nova remesaperquè se n'han exhaurit les existències)i s'ha confeccionat un nou cartell genèricque s'ha anat encartellant juntamentamb les campanyes i activitats que hemanat fent. Tot i això, encara queda editarl'opuscle de presentació del Casal,encenedors, enganxines, xapes... Unaltre projecte que hem assolit és reacti-var la pàgina web del Casal (recordeu-nel'adreça, www.llibertat.com/jcompte),que en aquest moment funciona ambtotal normalitat i que es va actualitzantperiòdicament.

Pel que fa a les relacions més externes(col·laboració amb altres col·lectius,impuls de plataformes i coordinadorespròximes al nostre espai polític i incisióen institucions), ens havíem marcat setfronts primordials en els quals havíemd'incidir, participar, aportar propostes iimpulsar. El balanç general en aquestsentit és molt positiu: hem aconseguitque aparegui publicada una columnad'opinió del Casal en cada número de LaBurxa, hem continuat participant iimpulsant la CAL del barri i laCoordinadora de Casals i AteneusIndependentistes, hem continuat donantsuport a Alerta Solidària (tot i que s'ha dereconèixer que la participació en l'orga-

nització antirepressiva no ha estat excessi-vament activa) i hem aprofitat una micamés la nostra presència al Secretariatd'Entitats. En aquest punt, i de cara alcurs que ve, hauríem de mirar de tenirmés incidència i fer un seguiment mésestret a la política institucional delDistricte.

Pel que fa a les coses que hauríem demillorar i que hauríem d'impulsar decara al curs que ve, hi ha les assessoriesi els Sopars Jaume Compte. Pel que fa ales assessories, de moment estan totesquatre (lingüística, sindical, de gènere iestudiantil) en una fase molt embri-onària, tot i que és possible (només pos-sible!) que la lingüística pugui començara funcionar en els propers mesos. Unaltre punt que hauríem d'enfortir és elsSopars Jaume Compte, ja que en vam fertres entre finals de l'any passat i elprimer trimestre d'aquest, però la cosaha quedat una mica estancada i non'hem tornat a organitzar cap més.

Així que ja ho veieu, podem dir que elbalanç de la feina feta és prou positiu,malgrat que encara quedin algunsaspectes per millorar (què hi farem,ningú no és perfecte!). Per això, peracabar de valorar el que hem fet i el quehem de millorar, per poder parlar i pro-posar i recollir idees de totes i tots, perpoder decidir què farem i què volem feraquest any que ve, ens veurem el dia 4d'octubre a l'assemblea de sòcies i socisdel Casal.

CA

SA

N

OS

TR

A

44


Durant els propers mesos 3joves santsencs i un de SantAndreu seran jutjats a l'Audièn-cia Provincial de Barcelonaacusats de ser els responsablesde dos sabotatges a dues enti-tats bancàries del carrer deBadal el mes de desembre d'arafa dos anys.

En aquest judici, la fiscalia esbasarà en declaracions que vanser extretes a la comissaria de laVia Laietana als joves detingutsmitjançant tota mena de tor-

tures físiques i psicològiques,cops i esforços físics, insults,amenaces de mort, llargs inter-rogatoris de fins a 14 horesseguides sense ni menjar nidormir, sense deixar-los anar allavabo o simplement sensepoder seure en una cadira. Endefinitiva, un calvari que va ferque tres d'aquests jovesacabessin signant una declaraciópolicial en què afirmaven haverparticipat en aquells fets. Davantdel jutge, però, i un cop ja alli-berats de les tortures físiques i

psicològiques, els joves van des-mentir haver-hi participat, i avuidia a més hi ha cursada unadenúncia per tortures als jutjatsde Barcelona.

La detenció d'aquests quatrejoves es remunta al setembrede l'any passat, i és per això quepel primer aniversari s'organit-zarà una jornada contra la tor-tura al barri per denunciar queavui dia la tortura és una pràcti-ca habitual a les comissaries ipresons de l'estat espanyol.

UN ANY DE LES DETENCIONS

DE JOVES SANTSENCS

Jornada contra la tortura al barri

Jocs de policies al barriDiversos equipaments (Cotxeres deSants, poliesportiu de l'EspanyaIndustrial) han acollit diferents activitatsemmarcades dins la fantasmada impre-sentable dels qui "se la juguen per tu/sela juegan por ti". Sense poder arribar adir que, com a veïns i veïnes de la vila deSants, estem contents d'haver acollit tor-turadors en nòmina, destacarem que,concretament a les Cotxeres, s'hi handesenvolupat les proves d'escacs, activi-tat que com tothom sap exigeix, entred'altres, una certa agudesa diguem-ne detipus intel·lectual.

Atac feixista al CasalA mitjans d'agost, la seu del Casal aixícom el mural que hi ha al final del car-rer van ser ruixats amb pintura al mateixtemps que apareixien pintades del gru-puscle d'extrema dreta MPC.Aparentment, l'acció sembla emmarcar-

se en el reguitzell d'atacs feixistes que hapatit els darrers temps el nostre barri.Des del Casal, agraïm totes les mostresde solidaritat rebudes per part de veïns iveïnes així com també per part d'altresentitats i col·lectius de la vila i alhoradenunciem aquesta nova agressió al tei-xit associatiu i la total impunitat ambquè actuen aquests grupuscles.

Va de llibresDestaquem un parell de novetats editori-als (ben bé novetats no, ja que vanaparèixer pels volts de Sant Jordi) rela-cionades amb socis del Casal. La primeraés del company i periodista DanielCamon i duu per títol Un únic camí.Aproximació a la història dels PaïsosCatalans, d'Editorial Mediterrània. L'altranovetat és obra del també soci JordiPlens i s'intitula Ciutadania deCatalunya. Etnicitat, nacionalisme i llen-gua, assaig que va guanyar la darreraconvocatòria del premi Ciutat Tarragona.

Entre altres llocs, els podeu trobar tambéal local del Casal.

Maulets estrena local a SantsL'assemblea comarcal del Barcelonès deMaulets ha inaugurat un local al carrerde Salou, número 15, amb el nom deMawla. Obert de dijous a dissabte a lestardes, així com puntualment en funcióde les activitats, es tracta d'un espai quetambé disposa de bar i d'una acollidoraterrasseta. Estigueu pendents de la pro-gramació.

Correllengua 03 al barriSegons ha informat a L'Insurgent l'assem-blea local de la CAL, el Correllengua d'en-guany se celebrarà el dissabte 25 d'octubre.Tan aviat com en puguem concretar mésdetalls ja informarem puntualment d'aquesta ja sisena edició del pas delCorrellengua per la nostra vila.

BREUS

CA

SA

N

OS

TR

A

55


Un any més, la darrera setmana d'agost lafesta major va arribar a Sants. Carrers guar-nits, música d'orquestra, disco mòbils, gentamunt i avall i molta diversió. Però enstrobem en un moment crític per a la feinavoluntària i les comissions de festes dels car-rers del barri ho noten. Cada vegada mésenvellides i reduïdes, moltes han decidit ple-gar. I si pleguen, què ens queda?

El districte no hi ajuda gaire. Es limita adonar subvencions als carrers perquè aguan-tin sota una sèrie de requisits purament co-mercials que els obliguen a ser el plafó publi-citari d'entitats bancàries i multinacionals debegudes i aliments. Evidentment, el districteno coneix l'autèntic esperit de festa major, peraixò deixa de banda les entitats del barri quefomenten la cultura popular. Molts d'aquestscol·lectius tenen despeses elevades i no rebencap ajuda econòmica. Un exemple són elsDiables de Sants, que enguany no han pogutfer el seu espectacle anual a la plaça de Boneti Muixí. L'elevat cost de la pirotècnia i el fet deno rebre cap subvenció ha fet que es perdésaquesta exitosa activitat. Fins on haurem d'ar-ribar? Al final els i les diables hauran de fercom els carrers i esdevenir plafons publici-taris sortint a actuar amb el logotip de la Caixaimprès al pit.

Per sort, encara queda gent amb ganesd'oferir al barri una autèntica festa majorpopular i autogestionada. Popular, perquèrecupera les autèntiques arrels de la festamajor, i autogestionada, perquè amb elstemps que corren cal crear autèntiques alter-natives a les que proposa el districte, tant pelque fa a la Festa Major com per al dia a dia.Per això, des de fa uns anys es fa la FestaMajor Alternativa (FMA), un espai on s'inten-ta generar activitats per a tots els públics ialhora guanyar uns diners per tornar-la arepetir l'any vinent i seguir lluitant en el diaa dia. D'aquesta festa en depenen molts pro-jectes, com per exemple, La Burxa, una einaindispensable per mantenir una bona comu-nicació popular al barri, ja que fa que arri-bin a la gent informacions que no surten als

mitjans oficials i, sobretot, crea nous frontsd'opinió. Organitzada per l'Assemblea deBarri de Sants (ABS), la FMA ha estat un nexed'unió entre molts dels col·lectius, entitats iindividus del barri, entre les quals hi ha elCasal Independentista de Sants "JaumeCompte", que ha ajudat a mantenir moltbones relacions durant tot l'any i a engegarcampanyes conjuntes a través de l'ABS.

La FMA s'ha anat llimant any rere any per acon-seguir ser realment una festa popular; ha anataugmentant el nombre d'activitats i el públicassistent, que alhora es diversificava. Enguanyhi ha hagut activitats que han ajudat a acon-seguir-ho. Un bon exemple ha estat la FMAInfantil, que ha aplegat gran nombre de cana-lla i pares a la plaça de Sants. Amb idees origi-nals i divertides van aconseguir crear un espaial carrer per als més menuts, diferent del ques'ofereix actualment amb la fira d'atraccions oamb xocolatades patrocinades per qualsevolempresa xocolatera. Però també s'ha augmen-tat l'espai per als més grans, diversificant lesactivitats musicals entre setmana i amb elrecital de poesia inclòs dins la marató d'espec-tacles. Aquest any s'ha innovat amb una novaactivitat per a les més agosarades i amants de lavelocitat: la cursa de carretons autofabricats,que va deixar el nombrós públic assistent amb

un molt bon regust. I, és clar, no hi podia faltar,també hi va haver el cada vegada més concor-regut cercacarrers, que apropa la FMA a la restade carrers del barri.

Tot i així al voltant de la FMA també es generaforça polèmica, sobretot amb els concerts denit, que arrosseguen tota la gent del barri o defora que vénen a gaudir de la Festa Major i estroben que els carrers pleguen massa d'hora.Això agrupa molt tipus de gent diversa en unsol punt del barri que acaba generant molt desoroll, brutícia i pixums inevitables que el dis-tricte no s'encarrega de netejar ni amb puntu-alitat ni acuradament. Ja els va bé que els"alternatius" generem mala imatge cap enfo-ra. Això, a més, es veu agreujat per un "cinturónegre" que envolta tota la FMA, on s'ubiquenels oportunistes disposats a muntar les sevesbarres pel lucre personal i trepitgen així lafeina col·lectiva realitzada per qui munta laFMA (en què ningú cobra res per estar darrerela barra i en què tots els guanys són per orga-nitzar altres activitats i la mateixa FMA de l'anyvinent). La gent que arrossega aquest "cinturónegre" no només no col·laboren amb l'exis-tència de la FMA, sinó que en degraden laimatge amb la ja habitual destrossada de laportalada del carrer de Finlàndia o amb lesmolèsties que es causen allargant la festa finsa les deu del matí entre setmana a les veïnesque han d'anar a treballar.

Intentar polir tots aquests aspectes és la feinamés dura a què s'han d'enfrontar els i lesorganitzadores de la FMA, i això porta al fetque molta gent n'acabi cansada. Per això,surten veus disposades a polir aquestaspecte, o bé canviant les activitats i l'horaridurant la setmana o bé canviant-ne la ubi-cació per una de més controlable, quemolesti menys veïns que l'actual, que sovintdesborda la FMA.

Tot i així, no cal ser negatius ni conser-vadoristes i hem de mirar noves vies encarano explotades per poder estendre al màximde públic possible aquesta festa cada copmenys alternativa, ja que si alguna cosa estàclara és que cada cop més gent quan pensaen la Festa Major de Sants pensa enl'Alternativa, perquè és la que realment sentseu l'esperit de la festa major, la que real-ment és popular.

Festa Major Popular, lluita també.

Sopar de Festa Major al carrer Premià

Més d'una seixantena de persones, entre

veïns, veïnes, socis i amigues van participar

en el primer sopar de festes del carrer

Premià, organitzat pel Casal Independentista

de Sants conjuntament amb l'Arran. Amanit

amb menges portades per tothom i música

de Festa Major, el sopar va ser tot un èxit i el

veïnat va respondre molt bé i en va quedar

força satisfet. Joves i grans van compartir

taula i pista de ball i es van engrescar a repe-

tir-ho l'any que ve, qui sap si potser una mica

més ambiciós, amb alguna orquestreta o

unes havaneres...

Festa Major PopularIvan Rubio

LL’’IInnssuurrggeenntt nnúúmmeerroo 2266 1111 ddee SSeetteemmbbrree ddeell 22000033IN

TE

RN

AC

IO

NA

L

66

Parlar del continent africàsempre resulta un pèlarriscat. El desconeixement,la distància (geogràfica i psi-cològica), el pes dels tòpics ila seva realitat complexa i het-erogènia ho dificulten. Peròés obvi que en un món futurno gaire llunyà i fruit d'aques-ta globalització que incre-menta i accelera els fluxosmigratoris i intercontinentals,el tindrem al replà de l'escala.

Ens hem d'anar acostumant,doncs, a aproximar-nos i fermés nostres les problemà-tiques d'aquest continent,així com a positivar-ne tant laseva imatge com les sevespotencials aportacions a lessocietats europees.

L'Àfrica probablement és elcontinent menys compacte ihomogeni del planeta, peròque, paradoxalment, quan elvisionem o ens el visionen,sempre apareix com un tot,articulat, pràcticament unasola realitat. Això no serianegatiu si no fos que el filconductor, allò que dóna uni-tat al continent, és l'estigma,la tragèdia, els tòpics, la des-gràcia, en definitiva.

Recrear un exemple és sem-pre un bon sistema per il·lus-

trar-ho: un succés tràgic ocor-regut al Vietnam. El mitjà quem'informi, l'emmarcarà geo-gràfica i políticament al Viet-nam i ho tractarà com a quel-com que ha colpit elsvietnamites. Com a comple-ment potser apareixerà elmapa polític de Vietnam ambles fronteres polítiques delsestats que l'envolten. Si aquest mateix succés o notí-cia es produeix a Malawi,posem per cas, la notícia serà:"Un cop més la tragèdia hacolpit l’Àfrica i els africans. Lapobresa, la corrupció i lamanca de mitjans han aug-mentat la magnitud de latragèdia, etc.". Per situargeogràficament el succés, elmés probable és que hiaparegui la silueta de tot elcontinent.

El referent geogràfic de 'l’Àfricaés l'element bàsic de situació.La localització geogràfica exactaés poc rellevant. És a dir, latragèdia a Malawi probable-ment esdevindrà patrimoni detots els africans, quelcom queels unifica i que els fa confrater-nitzar. El missatge explícit, peractiva o per passiva, és l'estig-matització del continent i delsseus habitants.

Aquest mateix succés, doncs,

L'ÀfricaUna il·lusió necessàriaJordi Fexas

IN

TE

RN

AC

IO

NA

L

77


al Vietnam o Luxemburg no seriauna nova tragèdia per a l’Àsia i elsasiàtics o per a Europa o elseuropeus. És més, pel que fa atragèdies humanes, els mitjanstambé ens jerarquitzen la infor-mació a partir de la intensitatnecrològica, és a dir, la quantitatde morts. Un esdeveniment ambquatre morts a Europa són notí-cia. A Amèrica potser en fan faltadeu, a l'Àsia posem-ne unesdesenes, però perquè hi hagi unanecrològica a l'Àfrica potser enfaran falta centenars o milers. Aixíarribarem a la conclusió que, dis-posar –en aquesta era globali-tzadora del capitalisme mediàtic–de mitjans i estructures medià-tiques és el que permet en certamesura valorar la importància dela vida humana en l'univers sim-bòlic col·lectiu.

Aquest seria un de tants exem-ples, potser dels més subtils, decom es tracta i processa la infor-mació que ens arriba d'aquellcontinent. Rarament rebreminformació de coses positives oagradables. Potser si n'arribenalgun cop són de la seva natura iels seus paisatges o la seva fauna,no pas dels seus habitants.

Algú pot pensar que aquest tipusde reflexions, filen massa prim.Però som molts els que estem con-vençuts que el fet de rebre aquesttipus d'impactes mediàtics sobre laterra dels nostres ancestres enscondiciona molt subjectivament lavisió individual o col·lectiva quetenim o podem arribar a tenir delsseus habitants.

I el que encara és més trist és quesovint les pròpies elitsil·lustrades del continent han

acabat interioritzant aquestaestigmatització que en moltscasos desemboca en l'autoodi ol'escapisme respecte a la sevapròpia realitat. Ens acabeminstal·lant tot en allò que s'haanomenat afropessimisme.

Aquest tipus de reflexions dintredel món de la solidaritatadquireixen més sentit i trans-cendència, ja que aquest repre-senta el nexe més humà i directeque avui tenim a occident ambles societats africanes. Els mitjansde comunicació i les ONG –caren el món educatiu l’Àfrica noexisteix– són pràcticament l'úniccanal disponible per aproximar-nos al continent veí. Tot i que lesmateixes ONG, sovint, i de formainconscient, reprodueixen elsmateixos esquemes que els mit-jans de comunicació.

Denunciar, informar, fer-noscopartíceps de la pobresa, la guer-ra, les malalties que menen les

societats africanes, de ben segurque és un bon sistema per a con-scienciar-nos dels seus mals. Peròmai serà un bon mètode per a fer-nos despertar l'interès, la curiosi-tat, la proximitat, la complicitat niàdhuc la solidaritat nascuda d'undesig d'igualtat fraternal.

L’Àfrica potser necessita mede-cines i programes de desenvolupa-ment dels estats i les ONG. Peròqui sap si necessita tant o més, des-pertar d'Occident –responsablehistòric de bona part dels seusdèficits actuals–, aquest tipus derelacions, sentiment i actituds quea llarg termini podrien esdevenirla garantia d'unes relacions méssimètriques i més justes.

Rebuig, llàstima, paternalisme,indignació, compassió, caritat,distància, desinterès, evasió,etnocolonialisme... són els senti-ments, els discursos, les actitudsi les voluntats que han articulat,per passiva o per activa, les rela-cions entre l’Àfrica i occident enles darrers dècades.

El gran repte del món de la soli-daritat és desactivar aquest discursamb un altre discurs. L'afroposi-tivisme versus l'afropessimisme,sense deixar de potenciar, con-scienciar i informar dels greusproblemes de l’Àfrica, que sónreals i greus. Però és urgent posi-tivitzar la imatge de l’Àfrica a occi-dent i a la mateixa Àfrica.

Sense això, la mateixa solidaritatentra en una roda perversa que lafarà perdre part del seu sentit. Elque cal en definitiva és desestig-matitzar aquest fascinant i fabulóscontinent tant proper i alhoraencara tant llunyà.

L'Àfricaprobablement ésel continent menyscompacte ihomogeni delplaneta, però que,paradoxalment,quan el visionem oens el visionen,sempre apareixcom un tot

TE

RR

A n

os

tr

a

88


Ja fa gairebé tres anys que se celebrava laprimera reunió per aglutinar els Casalsindependentistes que sorgien com aresultat d'una consolidació de la cons-ciència nacional en indrets concrets dela nostra geografia. Això va suposar lagestació de la Coordinadora de Casals iAteneus de l'Esquerra Independentistadels Països Catalans.

En línies generals –i després de tresanys– hem de parlar d'un creixement denous locals: a la Franja, a les Terres dePonent, al Vallès, al Barcelonès, etc. Així,lluny de debilitar-se el naixement denous locals, hem viscut un incrementd'aquest tipus d'iniciatives que hamantingut un ritme constant de novesinauguracions.

L'aparició d'aquest seguit de Casalsobeeix a una realitat: la voluntat de lagent de crear-los. Aquests espais tenen lapotencialitat d'ésser la xarxa organitzati-va que permeti estructurar i expandir elmoviment independentista –i ens refer-im també a aquell independentismesociològic i difús al qual cal donar unaorientació política clara, tant en l'aspectetàctic com en l'estratègic– perquèesdevingui una eina de lluita al servei del'alliberament nacional i social delsPaïsos Catalans.

La Coordinadora d'Ateneus i Casals del'Esquerra Independentista dels PaïsosCatalans ha aconseguit crear vincles deconeixença, suport i solidaritat entreaquestes realitats locals, i també ha tiratendavant la tasca de censar els Casalsexistents. Ens cal, però, fer molta mésfeina. El naixement de nous locals fa evi-dent la necessitat d'articular la basesocial del moviment i fer d'aquest unaeina política al servei de l'alliberamentdel nostre poble. Cal, doncs, que Casals,Ateneus, col·lectius i organitzacions quereconeguin aquesta necessitat, dipositinesforços per acomplir-la conjuntament.

CASALS I ATENEUS INDEPENDENTISTES:UNA XARXA QUE ES

CONTINUA ESTENENT

Coordinadora de Casals i Ateneus de l'EsquerraIndependentista dels Països Catalans

Casal Popular "la Turba" Valls Alt CampCasal Independentista "la Volta" Figueres Alt EmpordàAteneu Popular X Vilafranca del Penedès Alt PenedèsCasal Popular Riudebitllenc Sant Pere

de Riudebitlles Alt PenedèsAteneu Popular Suïcidi Revolucionari Sant Martí Sarroca Alt PenedèsCasal Popular el lokal de Sant Sadurní Sant Sadurní d'Anoia Alt PenedèsAteneu Popular de Masquefa Masquefa AnoiaCasal Independentista "Despertaferro Reus Baix CampCasal Popular "la Fadulla" Manresa BagesCasal Popular "la Ceba" Navàs BagesCasal Popular Cal Carrasclet Navarcles BagesCentre Social La Vila Martorell Baix LlobregatAteneu Revolta Molins de Rei Baix LlobregatCasal Independentista de Sants "Jaume Compte" Vila Sants BarcelonèsCasal Independentista La Mawla Vila Sants BarcelonèsAP Octubre, el Casal Independentista del Poble Nou Poblenou BarcelonèsAteneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia "la Torna" Vila de Gràcia BarcelonèsCasal Independentista de Nou Barris "la Forca" Nou Barris BarcelonèsLa Barraqueta Vila de Gràcia BarcelonèsCasal Independentista de Badalona "Antoni Sala i Font" Badalona BarcelonèsCasal Independentista "Cal Panxo" Berga BerguedàCasal Independentista de la Garrotxa Olot GarrotxaCasal Independentista "el Forn" Girona GironèsAteneu 24 de juny Girona GironèsCasal El Solc Pineda de Mar MaresmeCasal Independentista del Maresme " Fèlix Cucurull" Mataró MaresmeCasal Dalt i Baix La Vila Joiosa Marina BaixaCasal Independentista Popular "Manuel Viusà" Vic OsonaAssociació Cultural Jaume I Mollerussa Pla d'UrgellAteneu Independentista de Ponent Lleida SegriàCasal “L'Estaca”Sant Llorenç de Morunys SolsonèsCasal Independentista de Sabadell "Can Capablanca" Sabadell Vallès OccidentalCan Pingàs Terrassa Vallès OccidentalCasal Popular i Independentista "Quico Sabaté" Sant Celoni Vallès OrientalCasal Tio Canya de Mollet Mollet del Vallès Vallès OrientalCasal Popular "La Guitza" Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

COL·LECTIUSL'Espenta Comarques de PonentAssociació Cultural Voliac Solsona SolsonèsCol·lectiu la Falç Banyoles Pla de l'EstanyEl Ger Sant Pere de Ribes GarrafCol·lectiu Puny Enlaire Bordils Gironès

TE

RR

A n

os

tr

a

99


Pel març del 2000, ço és ara fa tres anysi mig, iniciàvem des d'aquestes mateixespàgines un seguit d'entrevistes ambaltres casals i ateneus d'arreu del país.Ho fèiem amb la modesta doble intencióde donar a conèixer, d'una banda, lesactivitats d'aquests espais, i de l'altra,d'iniciar un debat a propòsit de la verte-bració de qualsevol procés d'allibera-ment per part dels col·lectius de base.Aquesta segona intenció es concretariapoc temps després amb la creació de laCoordinadora d'ateneus i casals delsPaïsos Catalans, mentre que la voluntatde coneixença l'hem pogut satisfer através de les respostes donades al qües-tionari de L'Insurgent. Heus aquí elsaltres set semblants que ens permetenfer una radiografia aproximada, quequedaria de la següent manera:

Ens trobem fonamentalment davant decol·lectius formats per persones a títolindividual, per bé que sovint és alhora la

seu d'alguna organització o movimenttant nacional com local.

Les raons que justifiquen la creaciód'aquests espais és coincident entothom: crear un espai de trobada quepromogui debat i que alhora enforteixiel treball de base. En aquest sentit, laintervenció en política municipal esconcreta en més d'un 40% delsenquestats. Pel que fa a la definiciópolítica, un 42,8% es defineix com aesquerra independentista; un 14,2%,com a esquerra i independentista(compte amb la conjunció!); un altre14,2%, com a independentistaantifeixista, i un 28,5%, com a esquer-ra revolucionària (curiosament Olot iAlacant). Les matisacions a aquestesdefinicions, que obviem, palesen l'am-pli ventall de concepcions que hom téde la pròpia dinàmica i a la vegadatambé ens mostren un cert dèficit,diguem-ne teòric.

Enquestats sobre la necessitat d'un tre-ball unitari, tothom hi coincideix, peròmanté al mateix temps una prudència ireserva cauteloses. Pel que fa a laCoordinadora de Casals, tots ho trobenpositiu, ja que pot contribuir a consoli-dar casals així com també a crear-ne denous. Igualment, es coincideix en lanecessitat d'aprofundir en la coneixençamútua i en la coordinació, i s'insinua,per part d'algun dels enquestats, en lanecessitat de crear alguna infraestruc-tura estable, amb el que això comporta(xarxa informativa, base de dades irecursos, etc.).

De l'enquesta, també se'n dedueix els difer-ents ritmes de treball en funció de l'àmbitgeogràfic, així com una gran coincidènciapel que fa al tipus d'activitats.

En resum, d'una banda, que no estemtan sols com a vegades ens sembla i, del'altra, que d'originals originals tampocno en som gaire.

Els set semblants són l'AteneuIndependentista i Popular de la Vila deGràcia, La Torna; l'Ateneu 24 de juny,de Girona; el Casal Independentista dela Garrotxa; el Casal Popular la Turba,de Valls; l'Ateneu de Masquefa; el CasalPopular i Independentista QuicoSabater, de Sant Celoni, i el CasalJaume I d'Alacant.

Els Casals parlen (i últim)

Passa un obrer

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè

i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula.

Mots

Führer

Duce

Caudillo

(Uns mots de pobres diables

que es cagaven pels estables.)

Lluís M.

Poesia de compromís

Poemes de Joan Brossa

TE

RR

A n

os

tr

a

1100


Sharon: (Sona el telèfon) Digui?Bush: Hail! col·lega… Vull dir shalom, home, que

era broma.Sharon Doncs ni shalom (pau) ni hòsties, que a mi

em va més la marxa que a Franco, Idi Amin iMilosevic junts. A què dec l'honor?

Bush: Home que aquestes marietes dels Demòcratesse m'estan queixant, que n'esteu fent un gramassa amb la xusma palestina.

Sharon: Però què dius, home, si els donem un tracteexquisit. A veure quin exèrcit del món éscapaç de tenir tanta punteria amb elshelicòpters Apache a Gaza. No en fallem niuna. Com a màxim fem algun mort que notocava, però que passés per allà és que algunacosa devia haver fet. No com vosaltres, que al'Iraq us vàreu afartar de cagar-la. I continueucagant-la, mira que confondre una càmera de

TV amb un llançagranades... ha, ha...Bush: Bé, pensa que a l'exèrcit només s'hi apunten

els pobres desgraciats dels hispans i delsnegres, i què en pots esperar?

Sharon: Doncs mira, digue-li a les nenes Demòcratesque no pararem fins que a Palestina no hiquedi ni un puta àrab ni una puta olivera. LaTerra Promesa ha de ser tota nostra, plena deformigó i de progrés pertot arreu. Lespromeses es fan per alguna cosa.

Bush: Però si d'això en fa 3.000 anys.Sharon: I què són 3.000 anys? Res. Pensa que l'Adam ja

ho era, de jueu.Bush: Com ho saps?Sharon. Per què creus que van tenir tants fills? Doncs

perquè el molt puta, per molt que l'Eva hiinsistís, no es volia gastar ni un duro encondons.

Converses (in)versemblants

Ni àrabs ni oliveres Frank Kin Un

La democràcia participativa, la cultura ila llengua com a elements de convivèn-cia i la sostenibilitat, eixos del programamarc de les CUP.

"La lluita contra l'imperialisme i el grancapital comença des dels ajuntaments".Amb aquesta referència al context bèl·licinternacional que es viu a l'Orient Mitjà,Xavi Oca, portaveu nacional de les CUPil·lustrava el tarannà de les Candidaturesd'Unitat Popular (CUP). Un caire alter-natiu a les opcions polítiques existents ésel que s'ha presentat als prop de 70 ajun-taments d'arreu dels Països Catalans onl'Esquerra Independentista tenia llistesel 25 de maig passat. Així, les CUP hanreclamat en el seu programa valors iidees tradicionals de l'esquerra progres-sista que els partits institucionals handeixat de banda des de fa uns quants

anys, com ara la implicació de la ciu-tadania en la presa real de les decisionsdel consistori --la denominada democrà-cia participativa-- o la lluita contra l'ex-clusió i la marginació social.

Entre d'altres mesures, les CUP apostenper la socialització de la cultura i la llen-gua com a elements de convivència quecomportin una lliure integració delsimmigrants, alhora que aposten per afa-vorir els tràmits de regularització mit-jançant l'agilització dels contractes detreball. En clau de construcció nacional,les CUP aposten per enfortir l'Assembleade Regidors dels Països Catalans comuna eina de contrapoder al marc legal ipolític vigent.

Des de Sants, hem seguit molt de propaquesta aposta política municipalista de

l'Esquerra Independentista. La valoremcom un pas endavant en la maduraciópolítica i sobretot com un salt qualitatiuen el nostre espai polític que ens apor-tarà nous fronts de lluita per avançaramb una eina institucional que ens faràportar la veu del carrer a l'ajuntament.

Així mateix, valorem molt positivament,els resultats obtinguts per part de lesCUP i l'AMEI. Des del CasalIndependentista de Sants els felicitem iels agraïm el seu esforç polític, així comla il·lusió que estan creant dins de sec-tors de l'Esquerra Independentista queactualment o bé estan desmobilitzats obé estan treballant en altres espaispolítics, ja que els tornen a apropar alseu espai natural.

El Casal de Sants convida i donarà suporta tots aquells pobles i ciutats que s'an-imin en la construcció de noves candida-tures de l'Esquerra Independentista, iapostarà per intervenir en la lluita insti-tucional obrint debat en els diferents sec-tors de l'Esquerra Independentista,l'Esquerra Alternativa i sectorials veïnals,ecologistes... de la ciutat de Barcelona.

L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA ALES ELECCIONS MUNICIPALS

Gerard Fernàndez

MA

NIF

ES

T

1111


Manifest del Casal per l’11 de Setembre 2003

Benvolguts companys i companyes, bona tarda a tothom. Un cop més, us tornem a con-vocar aquest 10 de setembre, per esperonar els santsencs i santsenques a reflexionar i tre-ballar sobre, i per a, el nostre futur com a poble, aprofitant la diada de l'11 de Setembre.

En ocasions anteriors havíem dedicat la vigília de la Diada a homenatjar els nostres lluita-dors antifeixistes veïns i veïnes o als independentistes represaliats. Enguany hem cregutineludible convertir aquest acte en un altaveu de les diferents lluites i col·lectius que, arreudels Països Catalans, porten a terme el treball i la lluita, bàsica per al país, de defensar elterritori de les agressions constants que pateix. Des de l'Empordà fins al Baix Segura, pas-sant per l'Horta, Eivissa o la Garrotxa.

Si per a un individu o una col·lectivitat hi ha quelcom que és ineludible de defensar ipreservar és precisament el territori on habita, l'aire que respira, l'aigua que beu o elpaisatge que l'envolta. Sense això, probablement poques coses tenen sentit a la vida. Lalluita per preservar el territori és, i esdevindrà encara més en un futur immediat, una llui-ta estratègica, no només per a la supervivència com a nació, com a col·lectiu humà, sinója com a purs individus.

Els nivells d'agressió ambiental i l'especulació creixent a tot el territori estan adquirintdimensions alarmants i tant l'esquerra independentista com el conjunt dels movimentssocials hem de ser conscients que el futur de la nostra lluita, que qüestiona l'actual marcjurídic i el model socioeconòmic neoliberal, passarà cada dia més per les sinergies quepuguem establir amb el moviment de defensa del territori. És per això que avui hem con-vidat els companys i companyes de la lluita pel soterrament de les vies, d'aquí mateix, delbarri de Sants, la Plataforma en defensa de l'Ebre, la gent de Per l'Horta (País Valencià) ila Plataforma 400.000 volts? No, gràcies!! (Catalunya Nord) perquè ens expliquin la sevalluita en defensa de la terra.

Aquests quatre col·lectius representen una petita part de les lluites locals i concretes con-tra les agressions al territori, però no són ni de bon tros els únics. Creiem important queaquestes lluites no quedin en aquest àmbit reduït, sinó que es coordinin per crear unespai de debat obert sobre les principals amenaces del territori i possibles solucions alsPaïsos Catalans.

Per aquest motiu, des de diferents col·lectius s'organitza la 1a trobada d'entitats iplataformes en defensa del territori dels Països Catalans, a Figueres, els dies 10, 11 i 12 delmes vinent, en què us animem a participar.

Sense llengua no hi ha país,sense territori no té sentit el país,sense justícia i igualtat no hi ha futur,però sense independència res d'això és possible.

Defensar el territori és defensar la terra!

Insurgent 26

Documents

Transcript of Insurgent 26