Insurgent 30

2 E D I T O R I A L

Ja hi estem acostumats, ja vam per -dre el 1707, i el 1714, la guerra del’36 i l’oportunitat del ’79. I aquestaserà no més una més de l esefemèrides en què la història deixaràels Països Catalans al costat delsperdedors de la batalla. Però no hodubteu, seguirem plantant cara.

Això sí, si d’una derrota com la del’onze de setembre de 1714 en femdiada nacional, d’aquesta derr otatambé n’hem de fer una lectura pos -itiva. La baixaparticipació, demenys del 50%,molt inferior a laque va fer possiblel’estatut del 1979,i un no menyspre -able vot negatiu,part del qual erad’arrel sobiranista,evidencia que elscatalans s ota a dministració d e l aComunitat Autònoma de Catalunyano fan seu de forma majoritària aque-st text i que per tant en un futur nogaire llunyà caldrà reobrir el debat del’encaix dels Països Catalans; és adir, el debat del trencamentd’Espanya.

A la gent del Casal, mai ens ha fetfalta un referèndum autonomista perplantejar alternatives i discurs a l’ac-tual situació d’ocupació i espoliacióque els estats francès i espanyolexerceixen cada cop d’una maneramés ferotge vers la societat catalanai que ens condemna a la desapariciócom a poble, ens imposa la llengua

colonial i perpetua les desigualtatssocials.

És per això que des del Casal, alCasal, al carrer i des d’on faci faltacontinuarem treballant per acon -seguir avançar políticament cap a unescenari en què l’únic referèndumque ens haguem de plantejar sigui eldel lliure i democràtic dret a l’au -todeterminació, sense sentir elsoroll de sabres al darrere l’orellaamenaçant altre cop la nostra

decisió. Un dretque les Na cionsUnides ensreconeix, un dretque l’estatespanyol respec -ta per als poblessaharaui i mon -tenegrí, un dret,però, que se’nsnega sistemàti-

cament, cosa que els exè rcitsrojigualdos i les policies quadribar -rades ens recorden a diari.

Fins que no arribi aquell dia, lademocràcia no arrib arà a l’estat. Non’hi haurà mentre no ens siguireconegut el dret de decidir col·lecti -vament el nostre futur , i no n’hihaurà mentre aquelles i aquells quelluitem pel reconeixement d’aquestdret deixem de ser perseguits per fer-ho.

Guanya el ‘sí’,els PaïsosCatalans hi perden

2 EDITORIAL

3 CASA NOSTRA

4-7 EL BARRI OPINA

8 BARRI

L’Insurgent no es fa responsable,

necessàriament, del contingut dels

articles que hi apareixen, i la seva

opinió es veurà reflectida en

l’editorial.

Edita

Casal Independentista de SantsJaume Compte

C/ Premià, 31, baixos 08028 Sants

Dipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

Sumari

“A la gent del Casal,mai ens ha fet falta un

referèndum autonomistaper plantejar alterna-

tives i discurs a l’actualsituació d’ocupació i

espoliació”

C A S A N O S T R A 3

Sota el lema Pel futur de Santsdiguem NO a l’Estatut, el dia 9 dejuny es va celebrar a Cotxeres deSants l’acte principal de la CampanyaDiguem No al nostre barri.

Amb l’assistència d’unes 150 person -es i el visor posat en dos marcs terri -torials ben diferenciats, l’un allà a onportem a terme la nostra vida diària(el b arri d e S ants) i l ’altre e l m arclegal imposat (la ComunitatAutònoma Catalana), les interven -cions van posar de manifest la neces -sitat de menysprear les hipotètiquesvirtuts de l’Estatut que es refrendavael dia 18, volcant el nostre esforç aconstruïr una nova casa, els PaïsosCatalans, enlloc d’intentar ferreformes a un pis encabit dins un edi-fici que no ens aporta res, l’Estatespanyol.

L’acte s’inicià amb el passi d’unaudiovisual a on diferents personali -tats de la cultura i la societat civilcatalana, c om J .M Terricabras, FeliuVentura, Vicent Partal, Isabel Clara-Simó, representats dels immigrats,del nou sindicats d’estudiants delsPaïsos Catalans o dels acomiadats dela SEAT entre d’altres, donaven difer -ents punts de vista per a votar no.

La intervenció posterior , va posar demanifest que la proposta d’Estatut noresolia els problemes del barri; JordiSoler, veí del barri vinculat a L ’ABSi al CSS, va expressar la seva negati -va a secundar la iniciativa estatutàriaal no trobar-hi elements que de formadirecta beneficiéssin als treballadors itreballadores que resideixen a Sants;va agraïr a la gent d’ERC del barri elseu posicionament des d’un bon prin -cipi pel no, to t i no seguir a la sevacúpula dirigent i va recalcar , entremoltes altres coses, que el sistema definançament que ens aportarà aquestnou Estatut no permet als diferentsbarris, viles i pobles de l a CAC

desenvolupar les polítiques socialsnecessàries per a l’adveniment d’unsistema del benestar real.

L’Indian Punjabi Group va posar elcolor i l ’alegria m usical a l ’acte. E lgrup d e c ultura p opular d el b arri v aintroduir la cultura de la seva nació,l’índia, aportant frescor i dinamisme al’acte p olític, a lhora q ue e ns v aapropar a les noves formes culturalsque estan arribant al nostre país.

Al seu torn,Oriol Jonqueras va inter -venir de forma decidida, divertida i rad-icalitzada; no com va succeïr durantl’acte que vam portar a terme per a lacelebració del 15è del Casal. Va ini-ciar la seva dialèctica recordant-nosaquella celebració i la seva incertesaper haver estat titllat de regionalistaen la columna que el Casal fa a cadanúmero de la Burxa.Entrant en el tema que ens ocupava irecordant l’article 206.3 del nouEstatut, a on s’hi exposa "...laGeneralitat rep recursos, si escau, delsmecanismes d’anivellament i de soli -daritat. Els nivells esmentats són fix-ats per l’Estat", va evidenciar el pocmarge de maniobra que tindrà laGeneralitat per marcar les pautesfinanceres i, fent futurologia, vadeterminar que aquest article serà l’ex-cusa de CiU per a reclamar una micamés d’aquí uns quants anys. Alhora, va mantenir la idea que el NO

no ens farà perdre res i fins i tot v aargumentar que ni tan sols ensquedarem en el marc jurídic del 79. Laseva h ipòtesi r equeia e n q uè t an l aComunitat A utònoma Valencianacom l’andalusa, han fet de la sevareforma de l’Estatut una còpia de lacatalana i , p er ta nt, a questa s erà l abase per a que totes les comunitatspuguin reformular els seus Estatuts.D’aquesta manera, si votem que no,segons Jonqueras només farem un jocde suma zero(no perdrem ni guan -yarem r es), p erò d onarem u n v ot d edignitat nacional i de reafirmaciód’existència com a poble. En canvi, sivotem q ue s í h aurem t ornat a d eixarperdre l’oportunitat de dir prou al’Estat espanyol.

Un cop acabada la intervenció del’historiador i regidor OriolJonqueras, l’acte es va amenitzar ambles intervencions de Carles Rabassa,que va recitar algunes obres de difer -ents poetes catalans i d’uns companysque van fer en solitari una inter -pretació modernitzada del Diguem Nod’en Raimon.

Com sempre, els Segadors va posarpunt final a un acte dinàmic i alegreque va exposar amb claredat que el votnegatiu era la millor aposta per lessantsenques i les catalanes.

Pel futur de Sants:Diguem NO

4 E L B A R R I O P I N A

Breu valoració delsresultats obtinguts al referèndum del 18-J

Vas anar a votar el dia 18 de juny?Per què?

Si, vaig anar a votar . F ins e l m omentsempre he votat quan es tracta d'elec-cions al Parlament o fan referència alpaís. Tot i que amb gran dosis d'escepti-cisme envers els partits polítics, avuiper avui, no penso que l'alternativasigui l'abstenció, tot arribarà...

Quina valoració fas dels resultats?

M'ha sorprès la rotunditat del si, mal -grat que la dinàmica del referèndum esta-va plantejada en clau espanyola i s'havisualitzat que calia anar contra el PP .L'abstenció la trobo lògica donat el des-gavell i presumeixo amaga molt votsobiranista que no estava d'acord amb

aquest estatut.

Millora alguna cosa en la teva vidai en la societat en general,l’aprovació de l’estatut?

De ben segur que "algo" aportarà. Peròel tema no és si aportarà o no, sinó queal cap de 27 anys no calia aprovar unestatut que no modifica res substancial.Depèn com es desenvolupi el tema delfinançament serà dificil que es visualitzialguna millora social, infrastructures,deslocalització, sanitària, etc etc. Albarri dubto arribi un duro més...

Completa la frase: "Si haguésguanyat el ‘no’...

Si hagués guanyat el no... D'entrada ho

hagués celebrat amb cava.El desgavell hagués estat formidable. Lanostra autoestima i dignitat nacionalhagués sortit sobreixida. Seguramentportaria una situació de crisi i tensionsa nivell estatal, però és necessari si esvol fer un pas endavant. Com a mínimpodríem tornar a plantejar el projecte del30 de setembre.

Creus que aquest resultat tanca oreobre el debat sobiranista?

Aquests resultats, amb la humiliació perla rebaixa a Madrid, la gran abstenció ila migradesa de les avantatges, de bensegur, s'aniran visionant a poc a poc,sense dubtes que reobrirà el debat sobi -ranista (amb l'ajut d'Euskadi).

PEP RIBES

Arrel del referéndum celebrat el passat dia 18 de juny , s’han realitzat unes entrevistes ambles mateixes preguntes, a diverses persones del barri, per copçar les diferents opinionsentorn a aquest esdeveniment.

Vas anar a votar el dia 18 de juny?Per què?

Sí. Calia mostrar el nostre rebuig a unaproposta d’estatut que no millora en resels nostres drets nacionals ni els socials(treball, educació, habitatge...)

Quina valoració fas dels resultats?

Ens diuen que de cada tres possiblesvotants, només un ha votat afirmativa -ment. La meitat del cens no ha anat avotar. D’això se’n diu indiferència.

Millora alguna cosa en la teva vidai en la societat en general,l’aprovació de l’estatut?

No, en absolut. Les problemàtiques querealment afecten la societat (com ara laprecarietat laboral, l’encariment del preude l’habitatge, la m anca de recursospúblics, etc.) continuen sense resol-dre’s.

Completa la frase: "Si hag uésguanyat el ‘no’...

Caldria començar de nou amb un pro -jecte de participació ciutadana querespongués als interessos i necessitatsreals del nostre poble.


Evidentment continua obert. Sobiraniai aquest estatut són dos mots antònims.

JOSEP MIRÓ TORRES

Vas anar a votar el dia 18? Per què ?

Vaig anar a votar i vaig votar que SI..No he deixat d’anar-hi cap vegada. Novull que els altres decideixin per mi,especialment q uan l ’abstenció n o e scap opció política.

Quina valoració en fas dels resul-tats del referèndum del dia 18?

Positiva. Si bé no era l’estatut desitjat,millorava bastant la situació actual.

Creus que aquest Estatut aportaalguna millora al barri i a lasocietat en general?

Evidentment ho crec, del contrari hau-ria votat NO.

Completa aquesta frase " si hagués guanyat el no....

Legalment l’Estatut hauria continuatl’anterior. A més hauria provocat gransperjudicis polítics col·laterals : deixavaen m ala s ituació l a Ge neralitat

d’esquerres i el P.P. obtenia un èxit novolgut per mi.

Aquest resultat tanca o reobre eldebat soberanista?

L’estatut no plantejava un debat sobi-ranista de forma oberta. Per tant eldebat continuarà i seguirà molt tempstan si sortia el SI com el NO. No crecque avui per avui el conjunt dels cata-lans tinguin com una fita importantla sobirania de Catalunya.

XARLES.

Vas anar a votar el dia 18 dejuny? Per què?

Si. Vaig anar a votar i vaig votar queno. Cal dir que, d’inici de tota lamoguda de l’Estatut no pensava anara votar. Ni si s’hagués acceptat ínte-gre l’Estatut del Parlament. No crecmassa n i e n el s E statuts n i e n e l

parlamentarisme. Sovint, als col.lec-tius en que em bellugo, discutimsobre si participar a les eleccions noés una manera de validar aquest sis -tema que no ens agrada. A l’altrecostat solem posar aspectes utili -taris sobre quí ens convé més (omenys) que governi.

Aquest cop però, el nivell d’insultsva arribar tan amunt que em vanprovocar una situació de rebuig per -sonal i vaig pensar fer el que més elstoqués els nassos.

Quina valoració fas dels resul -tats?

M’hagués agradat que el NO haguéstingut una mica més de ressò. Mai hecregut que fos una alternativa viableperquè sortís. Menys amb tota lacaballeria mediàtica en contra.

Una altra cosa que he vist ara és quevotar el mateix que el Partit Popularha fet que molta gent, que estava en

contra d’aquest Estatut, es quedés acasa, o no votés que NO per evitar queel PP instrumentalitzés el resultat.

Millora alguna cosa en la tevavida i en la societat en general,l’aprovació de l’estatut?

Segurament hi ha coses que millorenl’Estatut del 79. Faltaria més! Aquellva ser un Estat tot just sortint de ladictadura, amb un país convulsiu iaprop d’un cop d’estat.

El problema, al meu parer, és que noassoleix els mínims d’autogovern,de f inançament i d ’identitat q ue e lnostre país requereix.

A més, amb aquesta posició de SIdefensiu que ha adoptat la classepolítica c atalana e s m enjaran t otesles retallades que ens cauran en eldesenvolupament de lleis estatals.No seran generosos en l’aplicació del’Estatut. No ho han estat mai imenys ara en una situació de desmo -bilització.


Hauria calgut que haguéssi m sa butcrear un clima de mobilització iengrescament que, malhauradament,no hem sabut crear.

En aquesta situació hauria estat elmoment de parlar a Espanya de tu atu, com a poble, dir -los que s’hanacabat les retallades i les humilia -cions i que caldria començar a con -struir les relacions mútues des dezero.

De t ota m anera e stic c onvençut q ueaquest pas caldrà donar -lo en unmoment o un altre. Algun dia enshaurem de plantar, no?.

Creus que aquest resultat tancao reobre el debat sobiranista?

Ni tanca ni obre. Tot segueix igual.Amb una majoria de gent que passade la política (amb tota la raó), ambuna classe política majoritàriamentmesella del govern de Madrid i ambuns moviments social s amb pocacapacitat d’incidir . Tot en un mónestrictament injust i desigual i ambuns poderosos (i partidistes) mediasque han agafat el rol de "sostenir" elsistema imperant.

El referèndum ni varia el nostrecamí, ni el millora ni l’empitjora.Ens cal seguir treballant i trencantles nostres pròpies limitacions perfer canviar la correlació de forces i laimplicació de la gent.

JORDI SOLER

E L B A R R I O P I N A 5

6 E L B A R R I O P I N A


No, no vaig anar a votar . Perquè emsembla que participar de l’espectacleés legitimar i reforçar un procés quesenzillament respon a una negociacióo pugna entre elits pel poder polític.La llibertat no és poder votar sí o noen un referèndum, sinó tenir la pos-sibiltat de canviar les regles del joc.

Quina valoració fas dels resul-tats?

La classe política catalana ha actuatcom ens té acostumats, amb unacovardia que fa basarda: amb interèspartidista i els calçotets cagats aMadrid i amb clares perspectives pre-electorals a Catalunya. Ha utilitzatl’actual domini quasi monopolíticdels mitjans per atreure darrere seules m asses d ’ovelles o bedients-panxaplenes que s’atipen menjantherba mediàtica, conformistes fenicisesclaus del menys dolent (el 73,9%del sí). Per altra banda, la campanyapel no, ha permès veure la imatgegrotesca i paradoxal de posicions enteoria antagòniques defensant el no,les del PP o Convivència CívicaCatalana i les d’ERC o la Plataformapel dret a decidir. Tot i la respectablefeina d’aquest últim grup, és evidentque no han sabut arribar a la majoria

de g ent a mb p roblemes r eals(20,76% del no). El més important,el que els fa més mal i por, és la vic-tòria de l’abstenció. No s’ha de serneci i pensar que tota aquesta gentque no va votar és gent amb capaci -tat crítica, però sí que evidencia coma mínim el divorci evident entre elsinteressos de la classe política i lagent del carrer.

Millora en alguna cosa la tevavida i en la societat en general,l’aprovació de l’estatut?

Sí, sí, no vau notar un canvi dillunsal matí? Quan vaig entrar a trebal -lar... no ho sé... em notava més,més... més... torrat pel sol de laplatja? (tot i que van dir que plouriaperquè la gent no marxés). De fet, eltema em cansa una mica. EntreEspanya al Mundial i l’estatut hepassat una setmana horrible, contes -tar aquest qüestionari ja m’esgota.


Només m’hauria fet gràcia, perquèels del sí estaven tan segurs queguanyarien, tan prepotents... D’altrabanda és indiferent, perquè cadascúhauria tret els seus rèdits. La inutili -tat d’aquest tipus de processos elec -torals precisament rau en aquest fet,

que sigui quin sigui el resultat totsegueix igual.

5. Creus que aquest resultattanca o reobre el debat sobi-ranista?

Quin debat sobiranista? El de Màtrixo el del carrer? El debat mediàticsobiranista es tanca en part perquèaquest estatut ha hipotecat les aspira-cions nacionals futures per la classepolítica catalana. Ha reforçat la visiórepugnant de l’Espanya plural mara -galliana i ha permès avançar moltesposicions als fastigosos deConvergència, que se situen immil -lorablement per optar a la presidèn -cia. Queda saber si haurà de tornar adecidir ERC, si "tognagan a tenir laclau". De tota manera ja s’ho faran,el que no s’ha de tancar és la lluitaquotidiana per defensar la nostra llen-gua i identitat al carrer , senseestridències, vivint simplement encatalà.

MARC INVISIBLE


Sí, perquè malgrat no respectar elnostre marc nacional, era una bonaoportunitat per deslegitimar el règimestatutari que intenta ofegar les legí -times reivindicacions nacionals.

Quina valoració fas dels resul -tats?

És evident que l’estatut s’ha aprovat,i per tant hem perdut un altre copuna oportunitat per trencar el marcjurídic espanyol. Tot i a ixò, t ambés’ha evidenciat que la fractura entre laclasse política i la societat és cadacop més gran.

Millora alguna cosa en la tevavida i en la societat en general,l’aprovació de l'estatut?

No, perquè els màxims beneficiarisdel projecte estatutari són els seusdefensors, la burgesia regional, l’es-panyolisme de la pastanaga i el pal ila s eva c rossa q ue s ’autoanomenad’esquerres de debò. Cap d’aquestsprojectes polítics són un avanç per ales classes populars catalanes.

Completa la frase: "Si haguésguanyat el ‘no’...S’hauria obert la porta al futur cap aun procés on la voluntat del poblecatalà hauria pogut expressar la seva

voluntat i el seu dret a decidir sobreel futur de la nació catalana en laseva totalitat.

Creus que aquest resultat tancao reobre el debat sobiranista?

Aquest resultat pretén tancar el debat,però a la gent que t reballa des de l abase en la transformació social i lallibertat nacional no ens ha fet faltacap referèndum regional per qües -tionar el règim establert, i per tant,ho continuarem fent fins a acon-seguir els objectius d’independència isocialisme als Països Catalans.

MARC GARCIA


Sí, vam anar a votar el passat dia 18perquè estem en contra d'aquest estatut.I el nostre rebuig no és només al con -tingut de l'estatut sinótambé a l a p antomima d e p rocés d eparticipació ciutadana amb què s'havolgut justificar. Qualsevol semblançaentre el que vàrem votar i el que va sor-gir a proposta de les entitats és puracoincidència.

Quina valoració fas dels resul-tats?

Per una banda ha estat una decepcióperquè ens esperavem un no més fort.En aquest sentit, e l vot nul i en blancli han restat força. Però com sempre,qui guanya és l’abstenció i l’únicainterpretació possible, que és l’únicaque no fa la classe política, és la dis-tància que hi ha entre aquesta i la gentdel carrer, que sent la política com unacosa aliena. És clar que a ells ja elsconvé, això, només faltaria que hipoguéssim dir la nostra...

Millora alguna cosa en la tevavida i en la societat en general,l’aprovació de l'estatut?

Creiem que aquest Estatut no aportacap millora específica en el nostre barrii si parlem de la societat en general enshauriem de plantejar respecte a quècomporta una millora. Si comparemaquest Estatut amb el del 78 podriemdir que si que aporta alguna milloraperò aquest és l'ar gument, pobre ifàcil, que han fet els partidaris del sí.El que em de tenir en compte és queaquest és un Estatut aigualit i que ensmantè lligats a les lleis i l'epoli fiscalde l'Estat Espanyol. Per tant s'ha detenir clar que aquest i cap altre Estatutens a portarà u na m illora s ubstancialper a la societat catalana.


"Si hagués guanyat el no..." elPrincipat hauria reviscolat (i la resta del'estat, però vaja...). S'hauria començata fer política. "Quin no haguanyat?", ens preguntaríem.Segurament hauria fet que la gentsortís a manifestar per quin tipus de nohavia votat. I les persones partidàriesdel sí s'haurien d'haver callat i potserper fi s'haurien vist obligades acomençar a escoltar en comptes de par-lar tant. Però això és ciència ficció.Sembla que no hi ha gaire interès peraixò de l'Estatut. "Això en què ens potafectar?", i anar fent. I com que això de

l'abstenció mai es llegeix com unaelecció vàlida, sempre és símptomad'una població equivocada, caracteritza-da pel seu desinterès i l'excés benestar,doncs senzillament s'obvia, es parladels mals de la societat actual, i esdecideix per ella, perquè els profession-als de la política sí que saben el que esfan.


Evidentment, els diversos conflictesprovocats per la reedició de l'estatuthan posat en escena el debat sobi-ranista.Tot i que aquest només ha arri -bat amb força a una part de la societatcatalana (Principat de Catalunya) ésnotable l'entrada a estrats socials onmai havia arribat.Considerem que el resultat no tanca deltots el debat, però (donada la força delsmitjans de comunicació per obrir i tan-car debats d'aquest tipus) el deixa unpoc de banda. És per això que l'esquer -ra independentista ha de reforçar -se icontruir noves infrastructures per a quequan el debat torni a botar a la palestraestiguem preparades i preparats per adonar una resposta molt més contun-dent.

E L B A R R I O P I N A 7

8 B A R R I

Aquest passat 10 de maig el CentreSocial Autogestionat Can Vies va celebrar els seus 9 anys de vida i dosdies després, enmig de la setmana d’ac-tivitats per a celebrar l’aniversari, vaarribar la demanda que ha interposat lapropietat legal de l’immoble, és a dir ,Ferrocarrils Metropolitans deBarcelona (FMB), entitat de l a quall’Ajuntament del tripartit municipal téel 51% de l es accions; a ixí doncs, é sl’Ajuntament qui pren la decisió d’ini -ciar el procés de "desnonament per pre-cari" contra el Centre Social Okupat.

Arrel d’aquesta situació es comença atreballar a dos nivells per a defensar elsCSA, primer de tot s’estableix l’es -tratègia per a afrontar el procés judiciali s’encausen en el procés més de 10col·lectius legals que usen, han usat osón a fins a ls p lantejaments d el CS Acom a demandats, entre ells el propiCasal, la CAL, la CGT -Catalunya, elCentre Social de Sants, l’Associacióde Veïns/es de la Bordeta, el FAGC, LaBurxa...

I per altra banda s’inicia la campanya

política i social de defensa de l’espai,s’ha fet centenars de banderoles per apenjar als balcons, milers d’enganx -ines, s’ha iniciat una campanya d’envi-ament de faxos als responsables de lesdiferents ad ministracions i mplicadescom són Imma Moraleda de laRegidoria de Sants-Montjuïc, Joa nClos de l’Ajuntament de Barcelona,Xavier Casas de FerrocarrilsMetropolitans de Barcelona i a en JordiHereu President de la Comissió deSeguretat i Mobilitat de l’Ajuntament,aquesta campanya de faxs està esde -venint u n è xit i u na b ona m esura d epressió ja que se’n han enviat més de600 faxs a cada un, i això fa que de tanten tant apaguin els aparells receptors.També s’estan recollint adhesions de col·lectius ientitats a la campanya i signaturesindividuals. Per a visibilitzar el con-flicte s’han realitzat paradetes informa-tives cada dia de la setmana fins el dia10 de juny a la carretera de Sants i elsdissabtes al matí al mercat, paradetesque es seguiràn fent dos dies a la set -mana.El dissabte 10 de juny tots els veïns/es

del barri estaven convocats a les 18hores a la Plaça de Sants per a mani -festar-se en defensa del Centre SocialAutogestionat, i així ho van fer prop de1000 perso nes, a quarts de set es vadesplegar una pancarta gegant de suportal CSA a l’estàtua del Ciclista, la CollaBastonera de Sants va ballar un parellde balls i membres dels Castellers deSants van fer un pilar on l’anxeneta vadesplegar una banderola en favor de CanVies, així es va iniciar la marxa que vaservir per repartir octavetes entre lagent q ue p assejava i r eseguir l aCarretera d e S ants f ins a l a p laça d elmal nom, a mig camí es va desplegaruna p ancarta e n u na b astida i u n c oparribats a l a p laça a bans e smentadaactivistes del CSA van desplegar duespancartes enormes des de la grua que hiha a les Arenas on es podia llegir"Menys centres comercials, més cen -tres socials" i "Can Vies es queda".

D’aquí els manifestants van tornar perla carretera direcció plaça de Sants finsal CSA Can Vies on va tornar a actuarla Colla Bastonera de Sants, tot seguites va llegir un comunicat sobre lasituació del CSA des del terrat d’aquesti els Diables de Sants van realitzar unapetita col·laboració pirotècnica. Aixídoncs, es va concloure la manifestaciói es va donar pas a la festa que es real -itzava a la capella en suport de l’Albert,el fotògraf de la Burxa que està pendentde judici. A nivell legal el judici contrael Centre Social, que tenia data per eldia 14 de juny, ha quedat aplaçat finsque tots els col·lectius encausats en elprocés tinguin advocat i la jutgessaordeni una altra data.

La propera convocatòria és el cercavilaen suport al CSA que es realitzarà en elmarc de les Festes Majors Alternatives2006 i ja s’està pensa nt en una granjornada amb concert de cara al setem -bre. Estigueu atentes a les convo -catòries !!

Aturem la demanda,Can Vies és del barri !

Insurgent 30

Documents

Transcript of Insurgent 30