Què és ser intel·ligent?

Per anar fent boca.

“De la mateixa manera que el ferro s´oxida per falta d´ús i que l´aigua estroncada es podreix, o que el fred la converteix en glaç. La nostra intel·ligència es deteriora a menys que la mantinguem en ús.”Leonardo Da Vinci

Leonardo Da Vinci

Per anar fent boca.

“És cert que la intel·ligència es caracteritza per resoldre problemes, però, abans de tot això, es caracteritza per plantejar-los. (...) La formulació de problemes, de metes, és una activitat essencial de la intel·ligència. Sense la intel·ligència no hi ha problemes, però no tots els problemes que planteja són igualment intel·ligents, ni totes les solucions.”José Antonio Marina, Teoría de la inteligencia creadora

José Antonio Marina

Per anar fent boca

“El més curiós que sempre són femelles les que fan innovacions. Penso que la raó és que els mascles no tenen temps. Estan molt ocupats amb els jocs de poder. Estan interessats en les femelles, a separar els altres mascles de les seves femelles, en les relacions de dominació. Aleshores fer una tasca senzilla, com trencar una nou, se'ls fa difícil. Tenen molts problemes per concentrar-se en aquestes tasques. Les femelles s´adapten molt més ràpidament i tenen molta més capacitat a l´hora d´utilitzar eines.”Frans de Waal

Per anar fent boca

“Vam començar la carrera per fer-nos humans en iniciar la producció extrasomàtica, fent eines amb eines extracorporals i utilitzant-les quotidianament. Crèiem, doncs, que tècnica i procés d'humanització estan indissolublement lligats perquè és la intel·ligència operativa la que ens fa humans.”Eudald Carbonell, Robert Sala, Encara no som humans

Per anar fent boca

“Les persones que diuen que el coeficient intel·lectual no significa res de seguida l'invoquen quan es tracta de l'execució d´un assassí amb un coeficient intel·lectual de 64, amb l'excusa que és inferior en cinc punts al d´un nen, o de les credencials presidencials de George W. Bush.”

Steven Pinker, La tabla rasa

Steven Pinker

Per anar fent boca

“El senyor Jeavons em va dir que era un noi molt intel·ligent.Li vaig dir que jo no era un noi intel·ligent, que només m'adono de com són les coses, i això no és ser intel·ligent. Només sóc observador. Un és intel·ligent quan observa com són les coses i utilitza senyals per descobrir alguna cosa nova. Com ara l´expansió de l´univers o el culpable d´un assassinat. O com quan et diuen el nom d´algú i dónes un valor a cada lletra de l´1 al 26 (a=1, b=2) i sumes mentalment tots els valors i veus que el resultat és un número primer com passa amb Santa Maria (97), o Scooby Doo (113), o Sherlock Holmes (163), o doctor Watson (167).”

Mark Haddon, El curiós incident del gos a mitjanit

Per anar fent boca“No son pocos los investigadores en inteligencia artificial (IA) convencidos de que el programa informático que ejecuta una máquina es en sí mismo constitutivo de pensamiento, es decir, creen que al diseñar los programas adecuados y dotándolos de los oportunos ingresos y salidas están literalmente creando mentes. Creen además, disponer de un criterio científico para determinar si han triunfado o fracasado en tal empresa, a saber el test de Turing ideado por Alan M. Turing, padre fundador de la inteligencia artificial. El test de Turing en la forma en que actualmente se comprende, consiste sencillamente en esto: si un ordenador puede actuar de modo que un experto sea incapaz de distinguir la actuación del ordenador de la de un humano provisto de cierta dificultad cognitiva –la capacidad de sumar o de comprender el idioma chino, por ejemplo, entonces el ordenador posee también esa dificultad. El objetivo consiste en diseñar programas que simulen de tal forma la cognición humana y que logren pasar la prueba de Turing. Más aun, tal programa no sería un mero modelo de la mente, sería una mente en sentido literal en el mismo sentido en que una mente humana lo es.”John R. Searle, ¿Es la mente un programa informático?

Alan M. Turing (1912-1954)

Què és la intel·ligència?Quan intentem tractar les problemàtiques lligades

amb la intel·ligència, la primera dificultat amb la que ensopeguem és la mateixa definició d´aquesta facultat.

Aquest és un punt en què ni els mateixos especialistes s´han posat d´acord.

Existeix, emperò, un consens bàsic sobre alguns trets essencials. Synderman i Rothman preguntaren a 600 experts i trobaren que el 99´3% d´ells identificava la intel·ligència amb el pensament abstracte i el raonament, el 97,7% amb la resolució de problemes i el 96% amb la capacitat d´aprendre.

Què és la intel·ligència?En una entrevista recent preguntaren a

Howard Gardner, autor de la coneguda teoria de les intel.ligències múltiples, si té sentit afirmar que una persona és molt o poc intel·ligent. Gardner contestà: “No, no ho té. ¿Intel·ligència en què? No crec que hi hagi una capacitat única, que tot ésser humà posseiria més o menys, que es podria mesurar en tests”.

En la seva teoria distingeix set tipus d'intel·ligència: lògico-matemàtica (Einstein), espacial (Picasso), lingüística (Shakespeare), musical (Mozart), corporal (Nureyev), interpersonal (Gandhi) i intraperonal (Proust).

Howard Gardner

Què és la intel·ligència?

• Durant les últimes dècades, la psicologia ha estat influïda per la informàtica. Els defensors d´una teoria forta de la Intel·ligència Artificial (Pylyshyn, Minsky, Newell...) afirmen que ordinadors i humans comparteixen la mateixa classe d'intel·ligència. •Aquest és el seu raonament: intel·ligència és la funció de computar informació i resoldre problemes, i pot estar instal·lada i executada en una maquinària biològica (humans i animals) o en una electrònica (ordinadors). •Considerada així, la intel·ligència es desvincula de la vida, dels seus problemes, possibilitats i limitacions, i la persona esdevé un ordinador biològic.

Què és la intel·ligència?La nova idea d'intel·ligència

nega que pugui reduir-se a simples operacions computacionals.

Els ordinadors no es cansen, els humans sí; els ordinadors no tenen emocions ni desitjos, els humans sí.

La nova idea d'intel·ligència pensa que l´important no rau en l´estudi de la intel·ligència en abstracte, sinó de la persona intel·ligent.

Què és la intel·ligència?Aquesta nova manera d´entendre la intel·ligència respon a

tres qüestions:La primera es refereix a la condició emocional de la

intel·ligència humana. Els éssers humans naixem amb necessitats i amb òrgans d´orientació que ens permeten valorar la realitat.

Aquests òrgans avaluatius, gràcies als quals sabem distingir el que és convé del perjudicial, són les sensacions de plaer i dolor, els sistemes motivacionals (desitjos, impulsos, expectatives) i les emocions.

Doncs bé, en la nostra tradició, la intel·ligència s´ha associat quasi exclusivament amb la dimensió cognoscitiva, i de fet durant segles s´ha pensat que la ciència era la manifestació més perfecta de la intel·ligència.

Què és la intel·ligència?Contràriament, el nou model d'intel·ligència

incorpora l´afectivitat. És una intel·ligència emocional.

No volem conèixer per conèixer; busquem el coneixement per estar més segurs, per tenir més probabilitats per sobreviure, per viure millor, per sentir-nos plens de poder o d´alegria.

Des de la neurologia s´està estudiant també aquest assumpte. El neuròleg portuguès Antonio Damasio, en el seu llibre El error de Descartes, demostra que quan la raó perd el seu lligam amb el món dels sentiments –en termes neurològics, quan per una lesió els lòbuls frontals queden separats dels centres emocionals- la conducta intel·ligent queda fatalment afectada.

Antonio Damasio

Què és la intel·ligència? La segona qüestió que promou aquest canvi està

relacionat amb l´anomenada psicologia cultural. Segons els plantejaments d´aquesta branca de la

psicologia, no es pot desvincular la intel·ligència de la cultura en què es desenvolupa.

La intel·ligència no és una funció buida, sinó que es recolza en coneixements i habilitats apreses. No hi ha intel·ligència separada del seu context.

L´infant només pot construir la seva intel·ligència gràcies al context social en què neix. La llengua que aprèn, per exemple, fa que en poc menys de quatre anys pugui assimilar una ingent quantitat de coneixements continguts en un idioma.

Què és la intel·ligència?La tercera qüestió està relacionada amb els sistemes

de control. Posem un exemple: Els malalts amb lesions en els lòbuls

frontals són incapaços de fixar l´atenció i de mantenir un pla. Si les donem una ordre –que vagin a preguntar l´hora al conserge de l´hospital- la comprenen i van a complir-la. Però si en el passadís es troben amb algú que marxa en direcció contrària, el segueixen, oblidant-se del seu propòsit. No controlen el seu comportament.

Els sistemes de control, quan funcionen bé, permeten una autonomia de l´individu en relació al medi, les pulsions, els condicionaments, les rutines. I això és el que comencem a considerar l´essència de la intel·ligència.

Què és la intel·ligència? En resum, la intel·ligència, en general, és la

capacitat d´assimilar, guardar, elaborar informació i utilitzar-la per resoldre problemes. Això ho fan els animals, els ordinadors i els éssers humans. Aquesta és l´anomenada intel·ligència computacional.

Però pel que fa a l´ésser humà cal afegir-ne una nova propietat: la capacitat d´iniciar, dirigir i controlar les nostres operacions mentals, és a dir, totes les activitats que fan servir informació. Aquesta és la pròpia de l´ésser humà, l´anomenada intel·ligència executiva.

Què és la intel·ligència?Els animals poden manifestar conductes intel·ligents, però són

inconscients, no saben per què les fan. Poden aprendre però seguint uns hàbits inamovibles. Són aprenentatges automàtics.

Els humans, en canvi, poden decidir el que volen aprendre. Una persona sense voluntat, incapaç de controlar els impulsos o de dirigir l´atenció, no pot anomenar-se humanament intel·ligent.

De tot el que s´ha dit es desprèn que la funció primordial de la intel·ligència no és conèixer ni fer ciència, sinó més aviat dirigir el comportament perquè el subjecte se´n surti de les situacions en què es trobi.

(Aquest capítol és un extracte de l´article de José Antonio Marina, La nueva visión de la inteligencia, publicat a l´especial de la revista Muy interesante, nº 40, març-abril 99)

  

Què és la intel·ligència?Activitats:

Què és la intel·ligència?

Intel·ligència i talent “Ángel, de 20 años, habla con fluidez español, inglés, alemán,

francés, griego moderno, italiano, portugués y sueco, pero es incapaz de captar un doble sentido. De un lado, el talento. Del otro, la discapacidad social. Junto a los protagonistas de Rainman o Forrest Gump, o el de El curioso incidente del perro a medianoche, el libro de Marc Haddon, todos tienen en común dos cosas: gozan de un talento fuera de serie para actividades muy concretas, pero son incapaces de relacionarse normalmente con los demás. Es el síndrome de Asperger. A Albert Einstein, Charles Darwin, Andy Warhol o Steven Spielberg también se les ha atribuido este trastorno, que algunos llaman síndrome del sabio.”

Cristina Castro Carbón, Mitad genios, mitad incapaces, El País, 17/08/2009

Acabeu de llegir el text en http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Mitad/genios/mitad/incapaces/elpepisoc/200908

17elpepisoc_1/Tes?print=1

Intel·ligència i talent

Els talents singulars apareixen en els primers anys de la vida de l´individu i es desenvolupen amb una rapidesa sorprenent.

Els infants prodigi, per descomptat, no són necessàriament ni endarrerits ni autistes.

Mozart

Intel·ligència i talentHi ha un tipus de persones que

després d´haver patit algun atac psíquic (hemorràgies cerebrals, epilèpsies ...) poden després desenvolupar unes habilitats intel·lectuals que sense aquests trastorns serien inexplicables.

En 1956, el neuròleg francès Henri Gastaut escriví un important assaig sobre el pintor Van Gogh i les causes psicològiques de la seva genialitat: atacs en el lòbul temporal, que es van anar intensificant amb l´edat, afectaven la seva personalitat, però també el seu geni i la seva creativitat.

Van Gogh

Intel·ligència i talentNorman Geschwid, neuròleg

nordamericà, en 1961examinà la possible influència dels atacs epilèptics que afecten el lòbul temporal en l´obra literària de l´escriptor rus Fedor Dostoievski.

Segons Geschwid qui patia d´aquest tipus d´epilèpsia experimentava una intensificació de la vida emocional, “un interès cada vegada més gran per temes filosòfics, religiosos i còsmics”.

Aquest fenomen va ser conegut com “síndrome de personalitat intercrítica”.

Fedor Dostoievski

Intel·ligència i talentUn idiot savant és un individu en què el

funcionament prodigiós d´una determinada habilitat intel·lectual contrasta amb el funcionament mediocre i fins i tot quasi nul d´altres dominis de la intel·ligència.

En els anys quaranta del segle passat, es descobrí que la majoria dels idiots savants eren autistes, i que la incidència d´aquest fenomen entre els autistes –quasi un deu per cent- era dues-centes vegades superior a la seva incidència entre els endarrerits mentals, i mil vegades superior que entre la població en general.

Els seus talents es manifesten sobretot en l´àmbit musical, plàstic, mnemotècnic i matemàtic.

Intel·ligència i talentLeo Kanner a Baltimore (Estats Units) i Hans

Asperger a Viena (Àustria) sense tenir coneixement l´un de l´altre, a la dècada del quaranta del segle passat quasi de amanera simultània, arribaren a descriure els símptomes d´una mateixa malaltia a la qual posaran el mateix nom: autisme.

Tots dos coincidiren que el tret essencial d´aquesta patologia és la solitud, l´aïllament: una tendència marcada a prescindir del món exterior, sobretot, de les altres persones.

Un altre aspecte definitori és el comportament monòton, rutinari, repetitiu que es manifestava en fixacions intenses, obsessives i concentrades en determinats aspectes de la vida.

Intel·ligència i talentTot i les coincidències, existien

discrepàncies alhora de valorar la malaltia: mentre Kanner només hi veia coses negatives, Asperger trobava en ella certs trets compensatoris: una “particular originalitat de pensament i experiència que ben bé podria conduir a assoliments excepcionals en fases posteriors de la vida”.

A partir d´aquí es van poder distingir entre dos tipus d´autisme: el síndrome d´Asperger i l‘autisme clàssic.

Una mateixa malaltia i un enfocament diferent, per part d´aquest dos neuròlegs.

Leo Kanner

Hans Asperger

Intel·ligència i talent

Intel·ligència i talent

“Temple era verge. Tampoc havia sortit mai amb ningú. Trobava les interaccions sexuals completament desconcertants i massa complexes per poder enfrontar-les (...). No entenia les motivacions de les persones, ni les seves pretensions, pressuposicions o intencions. Això era comú entre autistes, va dir, i una de les raons per les que, tot i que tenien impulsos sexuals, rara vegada aconseguien sortir amb algú o tenir relacions sexuals”.Oliver Sacks, Un antropólogo en Marte

Temple Grandin. (Zoòloga, professora de la

Universitat de Colorado State i autista)

Intel·ligència i talentPer què són importants els

casos dels talents dels savants per a la neurologia?

“Els neuròlegs, durant més d´un segle, havien limitat la seva atenció en els errors de la funció nerviosa, ara tenien la possibilitat d´investigar en la direcció contrària: podien explorar l´estructura d´unes capacitats o talents augmentats, i la seva base biològica en el cervell. En aquest sentit, els idiots savants proporcionaven una ocasió única, ja que semblaven exhibir una àmplia varietat de talents innats: expressions en brut d´allò biològic, molt poc depenent o influenciades per factor ambientals i culturals que els talents de la gent “normal””.Oliver Sacks, Un antropólogo en Marte, Anagrama

Oliver Sacks

Intel·ligència i talent Durant molt de temps les habilitats dels savants

s´havien tractat de fenòmens extraordinaris propis de monstres de fira.

Les habilitats intel·lectuals dels savants es caracteritzen per la seva precocitat i la seva desproporció.

Però el que més destaca és que es desvien radicalment de les pautes de desenvolupament normal.

Les dots dels savants no són fruit de l´aprenentatge, de la influència que els altres del seu voltant haurien pogut tenir, sinó que som com dispositius innats programats i a punt per posar-se en marxa.

Sembla que disposen d´un mecanisme neuronal diferent del que tenen els talents normals.

Intel·ligència i talent Concepció clàssica de la intel·ligència: és una facultat conceptual,

és la capacitat d´abstracció i categorització, és a dir, de construir idees generals a partir de fets particulars. Una forma de respondre als estímuls de la realitat a través del llenguatge i dels símbols, lligada a sistemes cerebrals moderns.

Altres formes d'intel·ligència:quan es manifesta no és a través dels conceptes o dels símbols sinó a través del cos i els sentits. Una forma d'intel·ligència ancestral, anterior a la intel·ligència moderna que els savants conserven i fan reviure. Això implica una construcció de la realitat qualitativament diferent a la construcció dominant en els nostres dies.

Segons Oliver Sacks: no es poden menysprear aquests tipus d'intel·ligències perquè no responen a les formes més comunes de manifestar-se aquesta capacitat. La construcció de la realitat que realitzen els savants a través de la pintura, la música, fins i tot les matemàtiques és “valuosa perquè transmeten una visió del món meravellosament directa, no conceptualitzada”. Posseeixen “el do de representar el món i investigar-lo d´un mode especial, de fer coses que pocs de nosaltres podem fer” (Un antropólogo en Marte).

Intel·ligència i talent “Lo recuerdo con una oscura pasionaria en la

mano, viéndola como nadie la ha visto. Diez y nueve años había vivido como quien sueña: miraba sin ver, oía sin oír.

Nosotros, de un vistazo, percibimos tres copas en una mesa; Funes, todos los vástagos y racimos y frutos que comprender una parra. En efecto, no sólo recordaba cada hoja de cada árbol, de cada monte, sino cada una de las veces que lo había percibido.

Era solitario y lúcido espectador de un mundo multiforme instantánea y casi intolerablemente preciso. Había aprendido sin esfuerzo el inglés, el francés, el portugués, el latín. Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos”.

José Luis Borges, Ficciones. (El caso de Funes el memorioso)

José Luis Borges (1899-1986)

Intel·ligència i talentCaracterístiques de la memòria dels savants

(en qualsevol vessant: visual, musical, lèxica):1.Detallisme prodigiós.2.Poca disposició a generalitzar a partir d

´aquests detalls i a integrar-los entre si.3.Tendeix a existir una relació inamovible entre

escena i temps, entre contingut i context, per això la sorprenent capacitat d´evocació literal i alhora la dificultat d'extraure els trets més rellevants d´aquests records.

Intel·ligència i talent

Després de la lectura de les diapositives anteriors i del visionat del documental Genios por accidente del National Geographic, respongueu a aquestes preguntes:1- Quina semblança creieu que hi ha entre intel·ligència i talent? Són sinònims? Per què?2- Què diferencia una persona simplement intel·ligent d´un geni?3- Des del punt de vista d´una persona amb intel·ligència normal com s´observa la vida d´un geni.4- Què ens diu la neurociència del cervell dels genis?

Einstein

Warhol