INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS MITJANÇANT EL PENTACAM …

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA

TREBALL FINAL DE GRAU

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS MITJANÇANT EL PENTACAM

MARIA CABEZAS AGUT

DIRECTORA I TUTORA: MARÍA CONSUELO VARÓN PUENTES. DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA

12 DE JUNY DE 2019

GRAUENOPTICAIOPTOMETRIA

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria

Maria Cabezas Agut 2019

2

GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA

El Sr./Sra. María Consuelo Varón Puentes, com a tutor/a del treball

CERTIFICA Que la Sra. Maria Cabezas Agut ha realitzat sota la seva supervisió el treball “interpretació dels resultats mitjançant el Pentacam “ que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I per a què consti, signem aquest certificat.

Sr/Sra María Consuelo Varón Puentes Directora i tutora del treball

Terrassa, 12 de Juny de 2019

Mònica

Square

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


3


InterpretaciódelsresultatsmitjançantelPentacam RESUM

El tomògraf de càmera Scheimpflug Pentacam és un aparell amb el qual es pot realitzar un

estudi acurat de les estructures anteriors oculars com la còrnia, el cristal·lí i la càmera anterior.

L’aparell utilitza una tècnica no invasiva que consisteix en l’obtenció, a partir de cinquanta

imatges de forma giratòria en dos segons, una imatge tridimensional de l’estructura ocular

d’un usuari.

L’objectiu d’aquest treball és doble: crear un manual de maneig per als futurs estudiants i que

així sigui molt més senzilla la interpretació dels resultats que ens proporcioni el Pentacam.

Primerament, s’explicaran els orígens de l’aparell, així com en què consisteix el principi en el

qual es basa. Es comentaran els diferents mapes topogràfics que es poden obtenir i com

realitzar una correcta interpretació d’aquests: valors de normalitat i valors patològics.

Seguidament, s’exposaran els passos a seguir per a un correcte maneig de l’aparell i

s’adjuntarà el manual que es podrà trobar en el Centre Universitari de la Visió (CUV).

Ens serà d’utilitat conèixer tota la informació que ens pot proporcionar un mateix aparell com

aquest per treure-li tot el profit. Perquè això sigui possible és necessària una correcta

interpretació.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


4


InterpretacióndelosresultadosobtenidosconelPentacam RESUMEN El tomógrafo de cámara Scheimpflug Pentacam es un aparato con el cual se puede realizar

un estudio exhaustivo de las estructuras anteriores del globo ocular como la córnea, el

cristalino y la cámara anterior.

El aparato usa una técnica no invasiva que consiste en obtener, de cincuenta imágenes de

forma rotatoria en dos segundos, una tridimensional de la estructura ocular de un usuario.

El objetivo de este trabajo es doble: crear un manual de manejo para los futuros estudiantes

y que les sea más fácil la interpretación de resultados que nos proporcione el Pentacam.

Para empezar, se explicarán los orígenes del aparato, así como en que consiste el principio

en el que se basa. Se comentarán los diferentes mapas topográficos que se pueden obtener

y como realizar una correcta interpretación de estos: valores de normalidad y valores

patológicos. Seguidamente, se expondrán los pasos a seguir para un correcto uso del aparato

y se adjuntará el manual que se podrá encontrar en el Centro Universitario de la Visión (CUV).

Nos va a ser de utilidad conocer toda la información que nos puede proporcionar un solo

aparato como este para sacarle todo el provecho. Para que esto sea posible es necesaria

una correcta interpretación.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


5


InterpretationoftheresultsobtainedbyPentacam ABSTRACT The Pentacam Scheimflug based tomography is used to make an exhaustive studio of the

anterior structures of the eyeball: the cornea, anterior chamber and crystalline lens.

This device uses a non-invasive technique which consists on obtaining a three-dimensional

photograph of an eyeball from photographing fifty rotating images in two seconds.

The objective of this project is to create a manual to manage the results obtained by the

Pentacam in order to help future students interpret the results correctly.

This project exposes the origin of this device, the principle which is based on and the

instructions, step by step, to interpret and analyse correctly the different topographic maps

obtained. The final manual of management will be added in this project and will also be found

at the University Center of Vision (CUV) to guide the future users.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


6

1. Introduction

Students of optometry at Universitat Politècnica de Catalunya are priviligied to have the

University Centre of Vision (CUV) where the most vulnerable citizens of our society come for

a complete visual exam. Here, we have learnt how to apply the correct techniques depending

on our patients’ requirements. In addition, we have the possibility of using new devices that

give us exhaustive information about the patient, for example, OCT which takes retina

captures, PIO which proportions intraocular pressure of the eyeball and the Pentacam which

gives information about anterior structures of our eyeball.

The objective of this project is to create a management manual for the interpretation of the

results of the Pentacam.

During the degree, students do not receive any instruction on how to use this device and, as

a result, graduate without knowledge of how to take advantage of it.

Firstly, I’ll explain the history of the Pentacam, who created it and on which principle is based.

The device gives us values of astigmatism axis, dioptric astigmatism, corneal pachymetry and

depth of anterior chamber. In addition, its blue LED light helps us detect opacities and

irregularities in cornea and crystalline lenses.

In addition, I will comment on the types of Pentacam currently on market.

I will explain, step by step, the instructions of how to use the Pentacam giving the normal

values for a correct interpretation of the results. I will present three clinical cases: a healthy

eye, another with suspicious results and the last case with a keratoconus cornea.

Finally, I am going to attach the manual that will be available in University Centre of Vision for

future optometry students.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


7

2. History of Pentacam The Pentacam device is based on the Scheimpflug image principle. It was introduced by

Theodor Scheimpflug who wanted to take a focused picture where different focused structures

simultaneously appear on different planes. Nowadays, we know that image normally only has

on focused plane. The Pentacam is the first device that takes fifty rotational photographs of

our eyeball with the objective that of all planes that appear in the picture are focused.

As a result the Pentacam can produce a three-dimensional picture, with both the cornea and

crystalline lens in focus. Because the device takes rotational photographs we have a complete

picture of the anterior structure of the eyeball, not only one section.

The Pentacam consists of two cameras; one fixed where the patient has to look during the

test and the other one that takes images in 180º.

Thanks to the three-dimensional image, we can interpret the results of the anterior segment’s

cornea; its pachymetry; we can use different topographic maps to evaluate the cornea

(anterior and posterior); asses the astigmatism of the patient; reveal information about the

density of crystalline lens, that is, the percentage of opacity; taking pre-operatory measures

for intraocular lenses (LIO) and finally we can examine the anterior chamber’s angle and

control if it is too narrow.

3. Instructions for using the Pentacam

The most important thing is to correctly interpret the Pentacam's results. However, without

understanding how to use it and how to interpret the obtained results we risk overlooking

important information. Later, we will explain in detail the necessary instructions on how to use

the Pentacam to its full potential.

We being by entering the patient in the database and giving them information about the test

that we are going to perform including what is required of the patient during the examination.

The main thing is that patient is positioned correctly in front of the machine. The chin and

forehead must be in the correct place and so the blue light can illuminate the patient's cornea.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


8

During the recording the patient can not blink and must maintain their their gaze into to fixed

camera lens.

Once we have an image, we will explain how to examine the results in the program. We will

expose each topographic maps giving the normal results and instructions on how to apply

them.

Finally, we will explain how to export the information that we want to send to the Open Visió

program or to print it for an ophthalmologic report.

4. Results interpretation As already mentioned, it is indispensable to correctly interpret the results in order to detect

any pathology that our patients might have. Knowing the healthy values is the first step in

using this device properly.

After having taken the photograph its important to make sure that the image quality is optimal

or the results will not be accurate.

Firstly, we have to understand our cornea’s geometry. The cornea has an aspheric surface,

called the prolata surface. This means that in central 3mm zone the cornea is spherical and

at its periphery is flatter. Eccentricity is the factor which will give us information on the flatness

of the cornea’s periphery.

A healthy cornea will have values around -0.20 and -0.45. It will give important information

about the refraction and the vision quality of our patient.

After understanding the cornea's geometry, we can continue evaluating its curvature ratios

which will give us information about the patient’s astigmatism. We will be able to examine the

thinnest part of the cornea and whether it is found in the same place as the pupil centre.

Usually, the thinnest part of the cornea is situated in the inferior quadrant below the pupil

centre.

In addition, you have the possibility of testing patients with glaucoma because the Pentacam

analyses the angle of the anterior chamber which is calculated between the cornea’s

endothelium and anterior capsule of crystalline lenses.

All the topographic maps must be exposed, one by one, in order to do a complet interpretation.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


9

5. Conclusion

Principally, with this final project you have the chance to learn how the most modern device in

the optometry world works. The Pentacam is an innovative machine that, as we have already

seen, has many useful functions. Having the opportunity to take advantage of it is a benefit to

our patients as well as our professional growth.

Although the ophthalmologist is the professional who gives the final diagnosis, it is an

advantage to have enough knowledge to detect pathologies and make continuous evaluations

of the progression of the pathology in our centres.

Personally, I chose this project because I felt that I would learn things that, on many occasions,

during a visual examination, we often feel insecure about due to lack of knowledge on the

subject.

On balance I am grateful to have chosen this project because all the established objectives

have been successfully achieved.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


10

Índex

1. Introducció ........................................................................................................ pàg. 14

2. Història del Pentacam ...................................................................................... pàg. 15

2.1 Principi de Scheimpflug .............................................................................. pàg. 15

2.2 Aplicacions ................................................................................................. pàg. 17

3. Tipus de Pentacam .......................................................................................... pàg. 18

4. Instruccions de maneig .................................................................................... pàg. 20

5. Interpretació de resultats .................................................................................. pàg. 25

5.1 Valors de normalitat ................................................................................... pàg. 25

6. Casos clínics .................................................................................................... pàg. 36

6.1 Ull estàndard ...............................................................................................pàg. 36

6.2 Cas sospitós ............................................................................................... pàg. 43

6.3 Queratocon ................................................................................................. pàg. 50

6.3.1 Definició .......................................................................................... pàg. 50

6.3.2 Cas clínic ........................................................................................ pàg. 50

7. Comentaris personals ...................................................................................... pàg. 57

8. Bibliografia ....................................................................................................... pàg. 58

9. Annexos ........................................................................................................... pàg. 60

9.1 Manual ........................................................................................................ pàg. 60

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


11

Índex d’imatges

Fig. 1 Sistema convencional, pla objecte (F), lent (L) I imatge (DP) enfocades.

Fig. 2 Configuració Scheimpflug.

Fig. 3 Pantalla principal del programa Pentacam HR.

Fig. 4 Pantalla inicial Pentacam; secció Funcions.

Fig. 5 Examen; part superior esquerre de funció Pentacam.

Fig. 6 Parts de Pentacam HR.

Fig. 7 Llum LED Blava il·luminant la còrnia.

Fig. 8 Pantalla Durant la preparació per la captura.

Fig. 9 Apartat d’anàlisis de la qualitat de la imatge obtinguda.

Fig. 10 Geometries de la còrnia.

Fig. 11 Valors inicials obtinguts.

Fig. 12 Àpex corneal.

Fig. 13 Escala absoluta

Fig. 14 Escala relativa.

Fig. 15 Patrons topogràfics patològics.

Fig. 16 Càlcul del poder refractiu segons llei Snell.

Fig. 17 Representació colorimètrica dels valors d’elevació.

Fig. 18 Patrons de mapes d’elevació sans.

Fig. 19 Patrons de mapes d’elevació patològics.

Fig. 20 Angle de la càmera anterior.


Fig. 22 Mapa sagital cara anterior.

Fig. 23 Mapa sagital cara posterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


12

Fig. 24 Mapa tangencial cara anterior.

Fig. 25 Mapa tangencial cara posterior.

Fig. 26 Mapa Poder Refractiu Corneal.

Fig. 27 Mapa d’espessor corneal.

Fig. 28 Aprimament corneal des de zona central a perifèria.

Fig. 29 Mapa d’elevació frontal.

Fig. 30 Mapa d’elevació posterior.

Fig. 31 Anàlisis de Zernike.

Fig. 32 Piràmide d’aberracions òptiques.

Fig. 33 Gràfica de grau de densitat.

Fig. 34 Valors inicials obtinguts

Fig. 35 Mapa sagital anterior.

Fig. 36 Mapa sagital posterior.

Fig. 37 Mapa tangencial anterior.

Fig. 38 Mapa tangencial posterior.

Fig. 39 Potència refractiva total.


Fig. 41 Aprimament corneal des de la zona central a perifèria.



Fig. 44 Profunditat de càmera anterior.



Fig. 47 Índex de progressió.

Fig. 48 Belin-Ambrosio.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


13

Fig. 49 Aprimament corneal des de la zona central a perifèria




Fig. 53 Mapa tangencial cara anterior.

Fig. 54 Mapa tangencial cara posterior.

Fig. 55 Poder refractiu corneal total.


Fig. 57 Aprimament corneal des de la zona central a perifèria.




Fig. 61 Comparativa dels valors obtinguts.

Fig. 62 Belin ABCD i Índex.

Índex d’equacions

Equació (a) Valor diòptric respecte radi corneal.

Equació (b) Poder refractiu real.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


14

1. Introducció Els estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de

Catalunya (UPC) tenim la sort de comptar amb el Centre Universitari de la Visió (CUV) un

centre on acudeixen els pacients amb més necessitats i qui, en moltes ocasions

necessiten de la nostra ajuda per a una revisió visual completa. En aquest centre sanitari

sempre ens han ensenyat com realitzar un examen optomètric precís, exhaustiu i

especialitzat segons la demanda del pacient. A més a més, tenim l’opció de complementar

el nostre examen visual amb els aparells de proves complementàries, que són l’OCT, PIO,

el topògraf corneal, un campímetre i el Pentacam.

L’objectiu d’aquest treball és crear un manual que faciliti el maneig i la interpretació dels

resultats obtinguts mitjançant el Pentacam als estudiants de la facultat, ja que, durant el

grau no s’imparteix cap assignatura on s’expliqui de forma extensiva totes les dades que

proporciona aquest aparell, les quals sempre ens seran útils per a un correcte diagnòstic.

Primerament s’explicarà una breu història sobre els inicis del Pentacam, el seu

funcionament, quin profit li podem treure i les dades obtingudes com l’eix i el valor diòptric

de l’astigmatisme corneal, el gruix de la còrnia, la profunditat de la càmera anterior, entre

d’altres. Tot seguit, comentaré els diferents tipus de Pentacam que hi ha al mercat

actualment.

També s’exposaran tant les instruccions de maneig de l’aparell com els valors de

normalitat per a una bona interpretació dels resultats. A continuació es presentaran, tres

casos clínics: còrnia dins dels valors de normalitat, un cas sospitós i per últim, una còrnia

amb queratocon.

Finalment, adjuntaré el manual de maneig que es deixarà al Centre Universitari de la Visió

per a futurs alumnes que el necessitin.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


15

2. Història del Pentacam

2.1 Principi de Scheimpflug Theodor Scheimpflug, capità naval, va néixer a Viena al 1865. A causa del seu interès per

la geometria va iniciar els seus estudis sobre fotogrametria, prenia fotografies aèries les

quals no podien ser utilitzades per a crear un mapa, sinó que va haver de crear un aparell

que ho fes automàticament. Els seus dos mèrits van ser, per una banda, la construcció

d’aquest aparell per obtenir fotografies aèries amb la mínima distorsió sobre els terrenys

militars i així reconèixer’ls amb facilitat i en segon lloc, tenia l’objectiu de construir una

càmera que realitzes fotografies exactes dels territoris colonials d’Àustria 5.

El principi de Scheimpflug va ser introduït a l’oftalmologia per Drews, Niesel i Brown i la

primera càmera rotatòria en blanc i negre va ser dissenyada per Dragomierescu i

Hockwin.

Aquest principi sorgeix a partir de la qüestió de com podem obtenir una imatge d’una

secció completament enfocada sabent que les estructures que apareixen es troben en

diferents plans.

Sabem que l’obtenció d’imatges en un pla inclinat es veuran desenfocades (Fig.1) i que,

aquests plans són habituals en l’exploració de l’ull. Un clar exemple és l’exploració amb

el biomicroscòpi. Ens serà impossible enfocar més d’una estructura a la vegada ja que

estan en diferents profunditats, és a dir, en un pla inclinat.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


16

El Pentacam es basa en l’obtenció d’imatges seguint el principi de Scheimpflug per evitar

aquest desenfocament comentat anteriorment. Es tracta d’inclinar el pla detector per a

que així les estructures en diferents profunditats (ex: còrnia i cristal·lí) estiguin enfocades

al mateix temps (Fig.2).

Si a més a més, aquesta càmera rota durant l’obtenció d’imatges obtindrem una imatge

completa del segment anterior del globus ocular i no només una secció.

Fig.1 Sistema convencional, pla objecte (F), lent (L) i imatge (DP) enfocades 8.

Fig. 2 Configuració Scheimpflug 8.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


17

2.2 Aplicacions El Pentacam (Oculus, Wetzlar, Germany) és l’última innovació que es basa en aquest

principi. A diferència d’altres aparells topogràfics el Pentacam presenta una càmera de

rotació basat en el principi de Scheimpflug, una hendidura de llum monocromàtica LED

blava (475nm), presenta un sistema d’auto eliminació de moviments oculars mitjançant

una segona càmera de control i ens permetrà tenir una visualització en tres dimensions

del segment anterior de l’ull.

El Pentacam és el primer instrument que mesura la superfície anterior i posterior de la

còrnia mitjançant la captura de cinquanta imatges al voltant de l’ull en dos segons. Aquest

sistema analitza cinc-cents punts de cada imatge per així, poder obtenir una imatge

tridimensional exacta.

Tenint la imatge tridimensional de la superfície anterior del globus ocular podem

interpretar la cara anterior i posterior de la còrnia la qual amb el Pentacam serà molt més

precisa, sense perdre els dos mil·límetres centrals que es perdien amb el topògraf, els

valors obtinguts de la perifèria seran més fiables i la seva precisió serà de 10µm en lloc

de 20µm. També ens donarà la possibilitat d’avaluar la paquimetria corneal, la curvatura

anterior i posterior de la còrnia, l’astigmatisme, ens donarà informació sobre l’opacitat de

la còrnia i del cristal·lí, podrem realitzar mesures preoperatòries per a LIO i podrem

conèixer el valor de l’angle de la càmera anterior, la seva profunditat i mida i així, prevenir

patologies com el glaucoma.

Amb aquest aparell podrem mesurar la còrnia de limbe a limbe, ens presentarà un mapa

de curvatura, anterior i posterior, un d’elevació, informació sobre la paquimetria corneal

del nostre pacient, la profunditat, el volum i l’angle de la càmera anterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


18

L’aparell està constituït per dues càmeres, la fixa on s’ha de mantenir la fixació i la que va

rotant 180º mentre pren les imatges. Durant la presa d’imatges l’aparell projecta la llum

LED blava que ens permetrà detectar amb més facilitat qualsevol opacitat corneal o del

cristal·lí. També consta del “ray Tracing” el qual elimina les aberracions esfèriques que es

puguin produir durant l’estudi.

3. Tipus de Pentacam

Tenim dues opcions de software per al nostre aparell amb diferents paquets inclosos, i

així cobrir les necessitats de cadascú.

A continuació es presenten els dos softwares amb les diferents dades que ens

proporcionaran

§ Software Basic:

- Anàlisis qualitativa de la còrnia: mapes topogràfics (anterior i posterior, sagital i

tangencial), mapa d’elevació anterior i posterior i un estudi de l’espessor corneal del

pacient (paquimetria absoluta i relativa).

- Detecció del glaucoma: profunditat, volum i angle de la càmera anterior i una

paquimetria basada en la correcció de la pressió intraocular del pacient.

- Topografies que ajuden a detectar i classificar el queratocon.

- Opció de comparació de diferents mapes d’un mateix ull.

- Tomografia.

- Mesura del diàmetre corneal automàtica.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


19

§ Professional Model (Pentacam HR):

El Pentacam HR és l’aparell que podrem trobar al Centre Universitari de la Visió (CUV) el

qual presenta un software bàsic en el que es poden afegir dos paquets específics. A

diferència del Pentacam Basic, ens presentarà unes imatges de millor qualitat i una millor

mesura de la còrnia realitzant fent la captura de cent imatges, ens detectarà qualsevol

anomalia de la superfície corneal, com per exemple la distròfia de Fuchs. A més a més,

presenta una targeta de fixació movible que ens ajudarà a millorar la comoditat durant

l’examen dels pacients amb una ametropia elevada.

Els paquets que li podrem afegir són els següents:

- Paquet refractiu: útil per cirurgies refractives i el control de la progressió d’una còrnia

amb queratocon. Inclourà opcions de comparatives i anàlisis de diferències més

extenses per així fer un control d’un mateix pacient en un període de temps determinat.

- Paquet de cataractes: ens oferirà tota la informació necessària per a una correcta

mesura d’una lent intraocular i tots els valors del pacient a tenir en compte abans

d’iniciar-la.

§ Pentacam HR Premium:

Aquesta modalitat és la més òptima, ja que a part de les diferents opcions de software i

les seves modalitats podem afegir altres mòduls com: l’anàlisi 3D de cataractes, mesures

per a usuaris de lents de contacte i el seu seguiment, estudi de les aberracions esfèriques

important per al càlcul de les lents intraoculars, el EKR (equivalent K-readings) que ens

serà útil per a un càlcul acurat de la potència de la lent intraocular, el mòdul de

Belin/Ambrosio, el qual fa una comparativa entre la curvatura anterior i posterior de

pacients en els que es té una sospita d’una ectàsia o un queratocon i també tindríem la

possibilitat d’un software addicional que projecta en 3D una simulació d’una lent

intraocular determinada.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


20

4. Instruccions de maneig del Pentacam a) Obrir el programa i registrar al pacient

Primerament obrirem l’ordinador i carregarem el sistema operatiu. Ens apareixerà la

pestanya “Gestión de datos del paciente” on haurem de buscar un pacient ja registrat o

bé, obrir una fitxa per poder realitzar les imatges. Ens trobarem en dos casos:

1. Registre d’un pacient nou: fer “clic” sobre el botó “vacío” i escriure les dades del pacient:

cognoms, nom, data de naixement i número d’història. Fer “clic” sobre “Guardar” i ja

podrem trobar el nostre pacient en la llista del Pentacam.

2. Localitzar pacient ja registrat anteriorment: fer “clic” sobre “Buscar” i escriure les dades

del pacient. Confirmem fent “clic” sobre el botó “Buscar”. Si el pacient te fitxa antiga ens

apareixerà a la llista de registres.

Fig. 3 Pantalla principal del programa Pentacam HR

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


21

b) Preparació de la mesura:

Quan ja tenim seleccionat el pacient a examinar fem “clic” sobre el botó “Pentacam” per

iniciar el programa. Tot seguit en el menú: “examen”, “scan”, i així, activar la llum blava

de l’hendidura.

Comprovarem si la configuració es l’adient segons les nostres preferències.

Fig.4 Pantalla inicial Pentacam; secció Funcions

Fig.5 Examen; part superior esquerre de funció Pentacam.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


22

c) Preparació del pacient:

1. Li expliquem en que consisteix la prova i que quan l’avisem haurà de mantenir els ulls

oberts sense parpellejar durant uns segons.

2. Ajustem la taula segons l’alçada del pacient.

3. Dirigim al pacient perquè col·loqui la seva barbeta sobre la mentonera i recolzi el seu

front en el frontal.

4. L’anell negre situat entre la mentonera i el frontal Fig. 6 ens servirà de referència per

saber si el pacient esta a l’alçada correcte. Es pot graduar amb la roda situada sota la

mentonera de l’aparell, haurà de quedar paral·lel als ulls del pacient.

5. Comprovem que la llum blava de l’escletxa il·lumina la còrnia. El pacient estarà

preparat per ser examinat.

• IMPORTANT: per a que l’obtenció de les imatges corneals siguin correctes la sala haurà d’estar a les fosques o amb la mínima il·luminació possible.

Fig. 6 Parts de Pentacam HR https://www.oftalvist.es/es/especialidades/pentacam

Fig. 7 Llum LED blava il·luminant la còrnia.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


23

d) Mesura

Demanem al pacient que obri bé l’ull i mantingui la mirada fixa sobre la llum blava.

Anirem apropant l’aparell direcció al pacient subtilment fins observar a la pantalla la imatge

de Scheimpflug amb l’objectiu de que el punt vermell situat a la còrnia coincideixi amb la

línia vermella com s’observa a la Fig.8 (1). A la vegada que apropem l’aparell haurem de

centrar la pupil·la del pacient utilitzant el joystick fent coincidir el centre de la creu vermella

amb el punt groc central (2).

Com s’indicia a la Fig. 8 (3), durant la mesura ens apareixerà un esquema amb unes

fletxes vermelles que ens indicarà els moviments que hem de realitzar, tant amb el joystick

com amb la guia transversal, perque el Pentacam realitzi les fotografies de l’ull del pacient

automàticament.

1.

2.

3.

Fig.8 Pantalla durant la preparació per la captura.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


24

e) Comprovació de resultats:

El primer que haurem de mirar al obtenir les imatges és l’apartat “QS” de la Fig. 9, el qual,

ens determinarà la qualitat de la imatge:

- OK: la mesura és correcte i els resultats mostrats són fiables

- QS: en cas de dubte repetir la mesura. (parpelleig, moviment del pacient, entre

d’altres)

- QS: repetir la mesura

f) Interpretació de resultats:

Després de comprovar que la imatge obtinguda és fiable podem iniciar la interpretació de

resultats:

• IMPORTANT: tot i que la mesura no sigui fiable quedarà guardada a la fitxa del pacient.

Fig.9 Apartat d’anàlisis de la qualitat de la imatge obtinguda.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


25

5. Interpretació de resultats És essencial saber interpretar els resultats obtinguts per poder detectar anomalies del

segment anterior, com irregularitats corneals tant en cara anterior i posterior, troballes

relacionades amb l’angle i la profunditat de la càmera anterior per a que en cas necessari,

derivar al oftalmòleg per a un tractament profilàctic en cas de càmera estreta. Si es

segueix un procediment sistemàtic a l’hora de valorar els resultats ens ajudarà a tenir

fluïdesa en el diagnòstic, a més a més, és menys probable que se’ns oblidi analitzar

alguna mesura.

Per a una correcta interpretació s’han de conèixer els valors de normalitat dels mapes

topogràfics que ens proporciona el Pentacam.

5.1 Valors de normalitat

Tot seguit, d’haver observat si la qualitat de la imatge és bona o no, haurem d’analitzar

l’anatomia de la superfície que examinarem. Per un correcte anàlisis hem de conèixer les

peculiaritats geomètriques de la còrnia. Aquesta, és una superfície asfèrica, és a dir, una

superfície “prolata”. En la zona central, aproximadament en els 3 mm centrals, tenim una

geometria esfèrica i a mesura que ens apropem a la perifèria es va aplanant.

El factor forma (p), l’excentricitat i el coeficient Q són els factors que ens determinaran

quant i com s’aplana perifèricament la còrnia. Una còrnia sana presentarà un coeficient Q

entre -0,20 i -0,45 11. L’excentricitat ens proporcionarà informació important sobre els

efectes refractius de la superfície analitzada.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


26

La còrnia sol tenir astigmatisme en major o menor proporció; es caracteritza per dos

meridians topogràfics de major i menor potència, els quals són perpendiculars entre si

quan aquest és regular. La diferència entre ambdós meridians ens proporcionarà

l’astigmatisme corneal de l’individu examinat. Els primers valors obtinguts amb l’aparell

són els que apareixen a la Fig. 11 que ens proporciona els resultats dels radis curvatura,

junt amb l’excentricitat, l’eix i el valor diòptric de l’astigmatisme. També la paquimetria,

valor molt important de cara a les cirurgies refractives i per obtenir el valor real de la

pressió intraocular, així com l’angle de la càmera anterior i la seva profunditat, el valor

d’espessor de la zona més fina i la seva localització, la qual no coincideix amb el centre

geomètric ni amb el centre pupil·lar, sinó que, com observem a la Fig.12 l’àpex corneal

acostuma a situar-se inferiorment respecte el centre.

Fig.10 Geometries de la còrnia. Com canvien les aberracions esfèriques en funció de l’asfericitat. http://areaprofesional.blogspot.com/2011/08/interpretacion-de-topografias-corneales.html

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


27

Per a analitzar, interpretar i conèixer els valors d’una còrnia sana, és a dir, els valors de

normalitat dels mapes topogràfics obtinguts amb el Pentacam ho farem explicant

primerament com s’interpreta cada mapa topogràfic:

§ Mapes de curvatura

Abans de començar amb la interpretació dels resultats haurem d’escollir en quin tipus

d’escala volem treballar. Podrem escollir entre l’escala absoluta, Fig.13 on l’escala de

colors serà fixe amb salts de 0.25-0.5-1.00D tenint en compte la mitja de la població i

l’escala relativa que no va relacionada amb la població, Fig. 14, sinó que la distribució de

colors s’obté tenint en compte que de color vermell serà el valor més corbat i el blau el

més pla del mateix ull. Els canvis en aquest tipus d’escala aniran de 0.25D-0.50D-1.00D

segons les nostres necessitats 12.

Fig. 11 Valors inicials obtinguts. Fig. 12 Àpex corneal.

Fig. 13 Escala absoluta.

Fig. 14 Escala relativa.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


28

Ø Mapa axial, sagital frontal:

La potència (D) o el radi corneal (mm) es mesuren en relació amb el centre de

la circumferència. S’ha de tenir en compte que la curvatura de la còrnia en els

3mm centrals és gairebé esfèrica i això produeix que a mesura que ens

allunyem cap a zones marginals variï el valor diòptric. És un mapa precís ja

que es calcula respecte un centre únic i és molt sensible en la zona central.

No es te en compte el radi posterior de la còrnia, sinó l’efecte refractiu de la

cara anterior. Per conèixer els valors en diòptries s’utilitza l’índex de refracció

1.3375 en la següent fórmula (a).

(a) 1

Aquest mapa és útil quan necessitem avaluar la curvatura de la còrnia central.

Ø Mapa tangencial o meridional:

La potència (D) o el radi de curvatura (mm) es mesuren respecte una tangent

en un punt concret. Aquest fet produeix que aquest mapa sigui molt més

sensible en la perifèria.

Aquest mapa en serà útil per avaluar deformacions en la còrnia marginal.

Un valor de 42.00D-44.00D 11 serà un valor d’una còrnia normal. Coneixem diferents tipus

de patrons de curvatura sans: el patró esfèric o amb astigmatisme baix; el patró en forma

de “corbatí” vertical, el que coneixem com astigmatisme regular a favor de la regla i patró

de corbatí, astigmatisme regular a favor de la regla on el lòbul nasal i temporal són gairebé

simètrics en mida i forma.

Considerarem un cas com a patològic quan el valor diòptric superi les 46.00D 11 .

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


29

Els patrons de curvatura patològics seran aquells on les aberracions òptiques impedeixen

que l’AV del pacient arribi a la unitat amb la millor correcció òptica. Còrnies amb

astigmatismes elevats o moderats i amb meridians refractius irregulars.

Coneixem el patró de “rellotge de sorra” simètric amb astigmatisme irregular a favor de la

regla on els lòbuls superior i inferior són simètrics però amb una certa inclinació (Fig.15;

7); patró en corbatí, amb astigmatisme irregular en contra de la regla i tant el lòbul nasal

com temporal amb una certa inclinació inferior; patró de corbatí asimètric, astigmatisme

irregular en contra de la regla, lòbuls asimètrics i amb inclinació (Fig.15; 10); patró oval,

astigmatisme oblic irregular contra la regla, present en queratocon i degeneració marginal

pel·lúcida (Fig.15; 2) patró rondejat, astigmatisme oblic irregular amb encorbaments

centrals o lleugerament desplaçats inferiorment (Fig. 15; 1) i patró globós, astigmatisme

irregular.

Fig. 15 Patrons topogràfics patològics 9 .

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


30

§ Poder refractiu cara anterior:

Exclusivament utilitza els valors de curvatura de la cara anterior n=1.3375. S’utilitza la

llei d’Snell per presentar els resultats en diòptries. Els rajos refractats en una zona

esfèrica no convergeixen en el mateix punt (aberracions esfèriques), per tant la

representació del poder refractiu augmentarà a mesura que ens allunyem del centre

de l’esfera.

§ Poder refractiu real:

Mostra el poder refractiu corneal calculat des dels valors obtinguts mitjançant el mapa

sagital de la cara anterior i posterior.

El poder refractiu de la cara anterior s’obté tenint en compte l’índex de refracció de

l’aire= 1 i el de la còrnia n=1.376 mentre que per calcular el de la cara posterior

utilitzem l’índex de refracció de la còrnia n=1.376 i el de l’humor aquós n=1.336 1.

L’equació (b).

(b) 1

Fig. 16 Càlcul del poder refractiu segons la llei d’Snell; No tots els rajos convergeixen en un mateix punt 1.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


31

• IMPORTANT: el poder refractiu real no es pot calcular per obtenir la potència d’una lent intraocular (LIO) sinó que utilitzarem un mapa topogràfic on n=1.3375 1.

§ Mapa EKR (equivalent K-readings):

Es té en compte l’efecte refractiu de la cara anterior com de la cara posterior. Els seus

resultats presenten moltes similituds amb el mapa sagital. També s’utilitza la llei

d’Snell utilitzant els índex de refracció adients.

Aquest mapa, tot i que no utilitzi l’índex de refracció n=1.3375, pot ser utilitzat per

avaluar la còrnia del pacient en les mesures preoperatòries i per a fer els respectius

càlculs posteriorment de la LIO degut a que l’error causat en el mapa sagital esta

inclòs en els valors reals 1.

§ Poder refractiu total corneal:

S’utilitza l’equació (b) utilitzant l’índex de refracció de l’aire, corneal i de l’humor aquós,

l’espessor corneal també juga un paper important en aquest mapa.

Ens donarà resultats molt exactes i precisos de com es la còrnia realment, tot i que

no podrà ser utilitzat per fer els càlculs de LIO. Però si que ens aportarà altre

informació important per la cirurgia de cataractes, com per exemple l’orientació dels

eixos que es necessiten per una correcta adaptació de la LIO 1.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


32

§ Mapa d’espessor corneal o paquimetria:

Ens proporcionarà informació sobre el gruix cornial (µm) en cada zona de la còrnia, a

més a més, ens donarà una idea de la forma de la còrnia del pacient examinat.

Per a una correcta interpretació d’aquest mapa haurem de comparar la zona corneal

més prima amb la més gruixuda, ja que una còrnia dins els patrons de normalitat

presenta un engruiximent a mesura que ens allunyem de la zona central progressiu.

També s’haurà de comparar la relació entre l’àpex corneal i el centre pupil·lar i entre

l’àpex i la zona més prima 11.

Conèixer l’espessor corneal del nostre pacient és indispensable en tota la tipologia

de casos, tant com per la detecció d’un queratocon, per l’adaptació de lents de

contacte, per les mesures preoperatòries i fins i tot conèixer el valor exacte de la

pressió intraocular en còrnies molt gruixudes o molt primes. La PIO real del nostre

pacient serà menor en els casos on l’espessor corneal sigui gruixut i en còrnies primes

la PIO serà més alta que la obtinguda mitjançant el tonòmetre.

Una còrnia sana presenta valors de 509µm - 574µm11 aproximadament. Es

recomanable realitzar una comparativa entre el gruix superior-inferior d’un mateix ull i

una comparativa entre ambdós ulls on la diferencia no hauria de ser major a 30µm en

ambdós casos 9.

§ Mapa d’elevació corneal:

L’avaluació de l’elevació corneal d’un pacient es fa respecte una esfera de referència

(BFS: Best Fit Sphere). Els punts on la còrnia del nostre pacient estigui per sobre dels

valors normals establerts estaran marcats en el mapa topogràfic amb un signe positiu

(+) i en les zones on la còrnia examinada presenti valors inferiors apareixeran amb un

signe negatiu (-).

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


33

La BFS és pot personalitzar segons el que vulguem analitzar, s’acostuma a posar un

diàmetre entre 8mm i 9mm per evitar extrapolacions a la perifèria. Segons el diàmetre

corneal del pacient i si volem analitzar la zona central de la còrnia o la perifèria

escollirem un o l’altre.

Una còrnia sana presenta valors de 7-10µm11 en la cara anterior i 15-10µm11 en la

posterior. Amb el nostre Pentacam haurem d’analitzar el mapa d’elevació de la cara

anterior (EA) i de la cara posterior (EP) i fer una comparativa on la diferència no hauria

de ser major a 5µm11. A la Fig. 17 tenim tres casos ideals on a) representa una còrnia

dins dels valors de normalitat, b) és una còrnia la qual esta dins dels valors límit i c)

representa una còrnia que podria ser patològica segut a la seva elevació.

La Fig. 18 presenta tres patrons d’elevació que pot presentar una còrnia sana: Patró

esfèric: còrnies esfèriques o amb astigmatisme baix(a); patró de “pont”: astigmatismes

regulars baixos, dues zones de depressió (valors - , color blau) que corresponen al

meridià amb més curvatura(b); patró de “pont simètric”: astigmatisme regular

moderats i alts que presenten una zona central elevada (valors +), el qual correspon

al meridià més pla i dues zones deprimides(c).

Fig. 17 Representació colorimètrica dels valors d’elevació 11.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


34

A la Fig.19 tenim altres patrons d’elevació que ens poden fer sospitar si estem davant

d’una còrnia patològica la qual sempre anirà relacionada amb una AV disminuïda del

pacient amb la millor correcció, la qual en moltes ocasions serà deguda a la

irregularitat i asimetria de la superfície anterior.

Coneixem el patró de “pont asimètric” amb zona central elevada amb engrandiment

en un dels extrems (a), això implicarà una protrusió en direcció a la part més ample;

patró “en península”, còrnies amb astigmatismes irregulars, que presenta una zona

d’elevació central desplaçada que fa sospitar d’un inici d’ectàsia (b) i patró “en illa”

corresponent a còrnies amb astigmatismes irregulars amb una zona oval o circular

sobre el meridià més pla (c)11.

Fig. 19 Patrons de mapes d’elevació patològics 11.

Fig. 18 Patrons de mapes d’elevació sans 11.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


35

§ Imatges de Scheimpflug:

El nostre aparell ens dona l’opció d’analitzar fotografies en tots els eixos mesurats.

Aquesta opció ens permetrà observar i conèixer el tant per cent de densitat del

cristal·lí, les opacitats de l’ull avaluat gràcies a la llum LED blava emesa durant la

presa de fotografies, si la còrnia presenta alguna irregularitat en la seva superfície.

També podrem mesurar l’angle de la càmera anterior observable a la Fig.20 (1)

mesurant la distància entre l’endoteli cornial i la càpsula anterior del cristal·lí.

Saber identificar si estem davant d’un pacient amb l’angle estret és important a l’hora

de prevenir un glaucoma, per fer els càlculs preoperatoris i per als càlculs d’una lent

intraocular.

Un angle amb els valors entre 45º-20º 13 podem considerar-ho coma un resultat

normal, menys de 20º es consideraria que estem davant d’un angle estret del qual

s’hauria de fer un control continuat, ja que cabria la possibilitat que es produís un

tancament d’angle. Si l’angle és inferior a 10º ho considerarem com a angle estret

extrem.

També és important analitzar la profunditat de la càmera anterior on valors de 2.16 els

considerarem dins la mitjana.

1

Fig. 20 Imatge de Scheimpflug; Angle de la càmera anterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


36

6. Casos clínics

Després d’una descripció de tota la informació que ens por aportar el Pentacam analitzarem

tres casos clínics perquè per saber si estem davant d’una còrnia patològica o no haurem de

fer una avaluació de tots els mapes conjuntament. Mai podrem donar un diagnòstic basant-

nos únicament en si en un mapa ens dona resultat fora de la normalitat.

Realitzarem un estudi acurat, comparant i observant tots els mapes topogràfics dels que

disposem coneixent actualment quan una còrnia pot ser patològica i si es necessari remetre

l’usuari l’oftalmòleg per a un diagnòstic i tractament específic.

6.1. Ull sa / estàndard

Abans de començar el nostre anàlisis calibrarem el nostre aparell, en escala relativa o

absoluta de manera que els valors de normalitat presentin colors de color verd i els

vermells valors sospitosos o patològics.

Després d’haver fet les fotografies al nostre pacient començarem analitzant la qualitat de

l’examen realitzat com hem comentat anteriorment Fig. 21.(QS), i si la qualitat de les

nostres imatges és correcte iniciarem l’exploració dels mapes topogràfics.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


37

A la Fig. 21 observem que la nostra

pacient presenta uns radis cornials dins

dels valors de normalitat. El radi cornial

més pla és de 8.25 mm i el més corbat de

8.08mm i amb aquestes dades podem

conèixer l’astigmatisme de la pacient: 0.9D

a 11.2º. També ens proporciona

informació sobre la paquimetria de la

pacient, que en aquest cas, està dins dels

valors de normalitat :533 µm i la zona més

prima 532µm.

La nostra pacient presenta un volum de la càmera anterior sana de 156mm amb un angle

de 32.5º i una profunditat de 2.79mm.

Prosseguirem a analitzar tots els mapes per assegurar-nos que la pacient té una còrnia

sana dins dels patrons de normalitat.




Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


38

Analitzant les Fig. 22, Fig. 23, Fig. 24 i Fig. 25 observem com la còrnia de la nostra

pacient presenta una distribució sana o normal la qual presenta un patró simètric

a favor de la regla degut al seu astigmatisme.

Utilitzarem les Fig. 22 i Fig. 23 per avaluar la zona central amb més precisió i les

Fig. 24 i Fig. 25 per la perifèria. En aquest cas la còrnia presenta uns valors dins

de la normalitat on la zona central té més curvatura i a mesura que ens apropem

a la perifèria es va aplanant.

Fig. 24 Mapa tangencial cara anterior. Fig. 25 Mapa tangencial cara posterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


39

La Fig. 26 ens donarà una idea

aproximada a la realitat de la forma

corneal de la nostre pacient. La

distribució de potències en tota la còrnia

és uniforme i no presenta cap signe de

anormalitat.

La Fig. 27 presenta una variació

estàndard de la còrnia de la nostra

pacient, és a dir, a mesura que ens

allunyem de la zona central,

progressivament, l’espessor cornial té

més gruix..

Observem que la posició més fina

d’aquesta còrnia està molt

centralitzada.

Fig. 26 Mapa Poder Refractiu Corneal.


Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


40

Quan estem analitzant l’espessor corneal haurem d’observar la progressió en

comparativa amb tres còrnies estàndard: a),b) i c) (Fig. 28). La nostra còrnia és la de

color vermell i haurà de seguir una trajectòria uniforme, paral·lela a les altres tres.

En el nostre cas ho fa, per tant, no hi haurà cap sospita d’una còrnia anòmala.

Observant la Fig. 29 i la Fig. 30 confirmem que estem davant d’un patró estàndard,

dins dels valors de normalitat. Aquesta còrnia presenta una elevació amb patró forma

de “pont” degut al seu astigmatisme on la part més corbada presenta valors positius

(+), és a dir, per sobre l’esfera de referència i presenta dues zones de color blau, més

deprimides amb valors negatius (-).

Fig. 28 Aprimament cornial des de zona central a la perifèria.

a) b) c)

a) b) c)

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


41

El mapa de la Fig. 31 ens serà útil per confirmar si les aberracions que presenta el

pacient afecten a la agudesa visual o no. Primerament escollirem l’opció de piràmide

que volem. En aquest cas hem escollit el total corneal. Observant el mapa topogràfic

on el color verd fa referència a una aberració esfèrica de 0 concloem que la nostra

pacient a la zona central de la còrnia no presenta aberracions.

Fig. 29 Mapa d’elevació frontal. Fig. 30 Mapa d’elevació posterior.


Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


42

En la Fig. 32 haurem de fixar-nos en la tercera fila n=2 la figura central la qual fa

referencia al desenfocament cornial.

A la esquerra de la Fig. 33 tenim totes les imatges capturades durant l’examen. En

aquest cas estem observant l’eix 163º. Al centre tenim la imatge de la cara anterior

del globus ocular de la nostra pacient. Observem que la còrnia no presenta ninguna

irregularitat. A la dreta de la Fig. 33, en color verd, tenim la gràfica que presenta dos

pics els quals representen les dues estructures que absorbeixen la llum, la còrnia i el

cristal·lí. En aquest cas els pics estan dins de la normalitat. Si la nostra pacient tingues

cataractes el segon pic seria molt elevat i podríem observar en la imatge de

Scheimpflug un cristal·lí més opac.


Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


43

6.2 Cas sospitós

A la Fig. 34 obtenim els valors de la

excentricitat, els quals es troben dins

dels valors de normalitat coneguts. La

paquimetria d’aquest pacient es troba

als límits amb 494µm en la posició més

fina. L’angle de la càmera anterior és

< 25º, el qual podem considerar-ho un

angle estret, així que haurem

d’analitzar els mapes topogràfics per

assegurar-nos que la còrnia estigui

sana.

Fig. 33 Imatge de Scheimpflug; Gràfica de grau de densitat.

Fig. 34 valors inicials obtinguts.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


44

En la Fig. 35, la Fig. 36, Fig. 37 i la Fig. 38 observem com la distribució de

potències no és regular, sinó que es presentes zones amb valors normals i altres

on la còrnia és massa plana i altres amb més curvatura sense seguir cap patró

normal.

Fig. 35 mapa sagital anterior. Fig. 36 Mapa sagital posterior.

Fig. 37 Mapa tangencial anterior. Fig. 38 Mapa tangencial posterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


45

En la Fig. 39 analitzem una altre vegada la distribució de la potència del pacient i observem

com la zona inferior presenta una zona amb més curvatura que la central i la superior, la qual,

tot i que sigui un valor dins de la normalitat, ens fa sospitar al analitzar la seva distribució.

A la Fig. 40 analitzem com l’espessor

corneal del nostre pacient va augmentant

a mesura que ens allunyem de la zona

central amb una distribució normal, però

si que els valors de la zona central són

més prims de el que consideraríem com

normal.

Fig. 39 Potència Refractiva Total.


Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


46

En la Fig. 41 corroborem el comentat anteriorment, que la distribució de gruixos

es normal però en els límits de patològic.

Quan ens trobem davant d’un cas on no és evident que presenti alguna alteració

corneal, és important analitzar la zona posterior de la cara anterior, ja que si el

pacient presentes un inici de queratocon ho detectaríem en la cara posterior, ja

que, és la primera zona corneal que comença a corbar-se.

En la Fig. 43 observem com l’elevació presenta una depressió sospitosa en la

zona temporal de la còrnia d’aquest pacient, de “pont” irregular. En canvi, la Fig.

42 presenta un patró normal tot i que es detecta una elevació inferior de +3.

Fig. 41 Aprimament corneal des de la zona central a la perifèria.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


47

En la Fig. 44 analitzem la profunditat de la càmera anterior perquè el nostre pacient

presenta un angle de 24º, el qual el podem considerar estret.

Té un espessor corneal de 495µm que serà important tenir-lo en compte quan li

mesurem la pressió intraocular al pacient. Al tenir una còrnia prima el valor que

ens doni el tonòmetre serà inferior a la pressió real.

La profunditat és de 2.33, es considera valor dins la normalitat > 2.16.

Fig. 42 Mapa d’elevació frontal. Fig. 43 Mapa d’elevació posterior.

Fig. 44 Profunditat de càmera anterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


48

En la Fig. 45 analitzem les aberracions que podria presentar el nostre pacient en

la zona central. En aquest cas és de color verd indicant que no presenta

aberracions.

En la Fig. 46 ens fixarem en la línia n=2 on el desenfocament esfèric del nostre

pacient és de 1.343µm.



Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


49

En aquests casos on hi ha una sospita de si el pacient presenta una còrnia

patològica, la comparativa de Belin-Ambrosio ens serà molt útil. Es tracta d’una

comparació de l’elevació corneal anterior i posterior relacionant-ho amb la

progressió de l’espessor corneal 12.

A la Fig. 47 ens mostra com la mitja de l’índex de progressió està fora dels límits

de normalitat, 1.23, per aquest motiu es mostra de color groc. No és un valor

determinatiu d’un queratocon, però si que s’haurà de fer un seguiment de la

progressió corneal d’aquest pacient.

En la Fig. 48 es realitza una comparativa d’elevació entre la cara anterior i la

posterior i observem que no hi ha cap indici de patologia.

La Fig. 49 analitza l’espessor corneal el qual presenta dos índex en color groc que

significa que estem davant un cas sospitós que haurem de controlar 12.

Fig.48 Belin-Ambrosio. Fig. 49 Aprimament corneal des de la zona

central a la perifèria.

Fig. 47 Índex de progressió.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


50

6.3 Queratocon

6.3.1 Definició El queratocon és una patologia degenerativa de la còrnia, la qual de manera

progressiva, va perdent la seva forma i va creixent de manera irregular provocant

al pacient una mala qualitat de visió entre d’altres símptomes. Normalment es dona

en manifest a la pubertat.

El seu diagnòstic es duu a terme mitjançant la biomicroscòpia, amb una topografia

corneal i amb un anàlisis de la refracció acurada. La utilització del Pentacam en

aquest àmbit ens facilitarà el diagnòstic.

6.3.2 Cas clínic

Observant la queratometria del pacient a

la Fig.50 ens trobem davant d’una

curvatura massa plana: 38.1D i la més

corba es troba en els límits de normalitat:

43.6D com a conseqüència el pacient

presenta un astigmatisme de 5.5D a

116.3º.

La paquimetria del pacient es troba dins

de la normalitat X>509µm i , en el primer

anàlisis, la càmera anterior no presenta

cap alteració.


Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


51

En el diagnòstic d’una patologia com el queratocon hem de saber com s’inicia la

progressió. En les etapes més inicials si només analitzem la cara anterior de la còrnia

se’ns podria passar per alt alguna anomalia que detectaríem si analitzéssim la cara

posterior corneal 12. A mesura que el queratocon va avançant quedarà també afectada

la cara anterior. Com hem comentat anteriorment, en casos en que sospitem d’una

patologia el mapa tangencial de cara anterior i posterior ens serà d’utilitat ja que es

molt més sensible en la zona central, la qual, en moltes ocasions es on es troba

situada l’ectàsia.

En la Fig. 51 observem clarament que en la zona inferior hi ha una encorbament molt

destacat amb un valor de 49.9D el qual identifiquem com a patològic.

Fig. 51 Mapa sagital cara anterior. Fig. 52 Mapa sagital cara posterior.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


52

En la Fig. 53 observem una gran diferencia de valors diòptrics entre una zona i una

altre el qual ja ens farà sospitar que aquest cas no es troba dins de la normalitat.

Amb Fig. 55 remarquem que estem davant d’una còrnia patològica i anòmala.

Fig. 53 Mapa tangencial cara anterior. Fig. 54 Mapa tangencial cara posterior.

Fig. 55 Mapa poder refractiu corneal total.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


53

En la Fig. 56 l’espessor corneal segueix

un patró dins de la normalitat on la zona

central és la més prima i a mesura que ens

allunyem hi ha un engruiximent. En aquest

cas, veiem que l’engruiximent cap a la

perifèria no es el mateix en la zona

superior: 650 que en la zona inferior 576.

Aquest fet ens podria fer sospitar així que

decidim analitzar l’esquema de progressió.

Observant la Fig. 57, la còrnia del pacient (línia vermella) segueix un model estàndard,

però quan ens apropem a la perifèria corneal es produeix un augment de gruix que no

segueix cap patró. Com es produeix a partir de 8mm no podem confirmar que sigui

un valor fora de la normalitat.


Fig.57 Aprimament corneal des de la zona central a la perifèria.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


54

En Fig. 58 hem utilitzat una BFS de 7.93mm i de 6.56mm a la Fig. 59. Confirmem que

la còrnia del nostre pacient presenta una superfície anterior i posterior molt irregular

on a la zona inferior presenta un pic molt més elevat que la resta de zones corneals i

a conseqüència d’aquest fet al voltant s’observen zones amb una elevació inferior a

la mostra.

Amb la Fig. 60 fem un anàlisis de les aberracions de Zernike i una representació en

tres dimensions.

Fig.58 Mapa d’elevació frontal. Fig.59 Mapa d’elevació posterior.

Fig.60 Anàlisis de les aberracions de Zernike.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


55

Per acabar de determinar si el pacient presenta un queratocon realitzem un anàlisis

resum dels valors queratomètrics de a cara anterior, la cara posterior i el valor net (Fig.

61).

Fig. 61 Comparativa dels valors obtinguts en la cara anterior, la cara posterior i el valor net.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


56

En Fig. 62, a l’apartat Belin ABCD podem avaluar la progressió de a còrnia del nostre

pacient on els valors més propers a 0 seran els que es trobin dins dels patrons de

normalitat i a mesura que es vagin allunyant més anòmala serà aquella estructura

corneal.

“A” fa referència a la cara anterior corneal; “B” a la cara posterior corneal; “C” al gruix

corneal i “D” a l’agudesa visual del pacient.

A la part inferior esquerre de Fig. 62 observem que tots els índex en la zona central

de 8mm estan en color vermell, això també ens confirmarà que a aquest pacient

presenta queratocon.

Fig. 62 Belin ABCD i Índex.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


57

7. Comentaris personals

Principalment amb aquest treball tens la possibilitat d’aprendre amb profunditat com

funcionen els aparells més actuals en el món de l’optometria, com és el cas del Pentacam.

Un aparell innovador que, com s’ha comentat anteriorment té múltiples funcionalitats. Poder

aprofitar-lo en tots els aspectes és una avantatge tant per als nostres pacients com per a la

nostra formació professional.

Tot i que l’oftalmòleg sigui el professional que realitzi el diagnòstic final, és enriquidor tenir els

coneixements suficients com per detectar les patologies oculars que puguin presentar els

nostres pacients i remetre’ls al oftalmòleg en cas de necessitat o bé, fer un control continuat

de l’usuari i avaluar la progressió de la seva patologia en els nostres centres.

Personalment, el tema d’interpretació de mapes topogràfics hem creava una mica de respecte

ja que els meus coneixements sobre el tema eren escassos. Al presentar-se la possibilitat de

fer un treball de fi de grau en el que podria aprendre sobre el Pentacam i com interpretar els

seus valors i en el que, a més a més, tractava sobre crear un manual de maneig per a futurs

estudiants, vaig pensar en les meves inseguretats i m’hi vaig endinsar.

Després d’haver acabat el treball no em penedeixo d’haver-lo escollit ja que tots els objectius

que m’havia proposat s’han complert satisfactòriament.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


58

8. Bibliografia

1. OCULUS I. Topography Maps [Internet]. Pentacam.com. 2019 [cited 18 May 2019].

Available from: https://www.pentacam.com/us/technology/topography-maps.html

2. Maria Walker O. Mapping Out Corneal Topography [Internet]. Reviewofoptometry.com.

2019 [cited 19 May 2019]. Available from: https://www.reviewofoptometry.com/article/ro0817-

mapping-out-corneal-topography

3. Interpretación de topografías corneales [Internet]. Areaprofesional.blogspot.com. 2019

[cited 19 May 2019]. Available from:

https://areaprofesional.blogspot.com/2011/08/interpretacion-de-topografias-corneales.html

4. Pentacam.pdf [Internet]. 2019 [cited 19 May 2019]. Available from: https://essilor.es/wp-

content/uploads/2016/09/Pentacam.pdf

5. Neuhan T. Perspectiva del Sistema Pentacam: Entendiendo sus beneficios. Munich,

Alemania; 2019.

6. Jain R. Pentacam: Principle and clinical applications. Grewal Eye Institute, Chandigarh,

India; 2009.

7. Pentacam - guia rapida [Internet]. [cited 19 May 2019]. Available from: http://www.oculus.de

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


59

8.Kaschke, M., Donnerhacke, K. H., & Rill, M. S. (2013). Optical devices in ophthalmology

and optometry: technology, design principles and clinical applications. John Wiley & Sons.

9. M. Sinjab M. Paso a Paso. Lectura de topografía por Pentacam. Enrique Agurto; 2013.

10. Hashemi H, Beiranvand A, Yekta A, Maleki A, Yazdani N, Khabazkhoob M. Pentacam

top indices for diagnosing subclinical and definite keratoconus. Iranian Society of

Ophtalmology; 2016.

11. Blanco García O, Blanco García N, Guerrero Vargas J. Topografía Pentacam. Joaquín

Guerrero Vargas; 2016.

12. Vázquez J, Pulpillo I. Combinación de la Biomecánica y Tomografía Corneales

Aplicaciones en Queratocono y Cataratas. Lecture presented at; 2019; Carrer de Déu i

Mata, 69-99, 08029, Barcelona; Hotel NH Collection Constanza; Sala Berlín.

13. Fortes Ruiz M. Estudio comparativo de diferentes técnicas de medida del ángulo

iridiocorneal. Propuesta de una nueva técnica de medida. [Trabajo final de máster]. Facultad

de óptica y optometria; Universidad Politécnica de Catalunya, Terrassa; 2012.

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


60

9. Annex

9.1 Manual

PENTACAM HR OCULUSManual de maneig i interpretació de resultats

Maria Cabezas Agut, 2019

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


61

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


62

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


63

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


64

Facu

ltat d

’òpt

ica

i opt

omet

ria


65

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS MITJANÇANT EL PENTACAM …

Documents

Transcript of INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS MITJANÇANT EL PENTACAM …